Comunicació

299 les relacions: Absidiola, Absis, Akdamar Adası, Albenya, Aleix IV Àngel, Altar, Anatòlia, Andreu apòstol, Angle, Ani, Antemi de Tral·les, Antic Testament, Antiga Roma, Apòstol, Apol·linar de Ravenna, Arc apuntat, Arc cec, Arc de mig punt, Arc de triomf, Arc former, Argent, Arianisme, Armènia, Armenis, Arquitectura, Arquitectura carolíngia, Arquitectura de Mesopotàmia, Arquitectura gòtica, Arquitectura islàmica, Arquitectura medo-persa, Arquitectura neobizantina, Arquitectura normanda, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana antiga, Arquitectura romànica, Arsenal (armament), Art romà d'Orient, Astarak, Atos, Atri (pati), Àrabs, Àtica, Baldaquí, Balustre, Baptisteri, Basílica, Basílica de Cas Frares, Basílica de l'Illa del Rei, Basílica de sa Carrotja, Basílica de Sant Apol·linar el Nou, ..., Basílica de Sant Marc, Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Basílica de Son Bou, Basílica de Son Fadrinet, Basílica de Son Peretó, Basílica del Cap del Port de Fornells, Basílica del Sant Sepulcre, Basílica des Fornàs de Torelló, Base naval, Basili I el Macedoni, Bíblia, Bífora, Belarús, Belgrad, Betlem, Bizanci, Bristol, Bulgària, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cal·ligrafia cúfica, Campanar, Capadòcia, Capital, Capitell, Cartagena, Castell de Santa Àgueda, Castell de Santueri, Castell del Rei (Pollença), Catedral d'Alexandre Nevski (Sofia), Catedral de la Dormició, Catedral de Mallorca, Catedral de Sant Nicolau, Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod, Catedral de Westminster, Caucas, Cèrcol, Cúpula, Cúpula bulbosa, Cúpula de la Roca, Cúpula gallonada, Cercle, Cimaci, Cisterna de la Basílica, Clergat, Coberta (arquitectura), Columna, Concili ecumènic, Constanci III, Constantí I el Gran, Constantinoble, Cor (arquitectura), Corinti, Cornisa, Cosme i Damià, màrtirs, Creu, Creu grega, Creuer (arquitectura), Crist, Cristianisme, Cristianització, Cub, Dalt Vila, Damasc, Danubi, Deambulatori, Dervix, Diàmetre, Dinastia Comnè, Dinastia macedònia, Dinastia Paleòleg, Edjmiatsín, Efes, Egipte, Eivissa, Elies, Erevan, Escultura, Esfera, Església (arquitectura), Església de la Santa Pau, Església de Sant Demetri, Església Ortodoxa, Església primitiva, Eslaus, Estuc, Europa, Exarcat, Exarcat de Ravenna, Exèrcit romà, Façana, Finestra, Flavi Claudi Constantí, Font, Gal·la Placídia, Galeria (arquitectura), Geòrgia, Gemma, Genísser, Grècia, Grec, Guerra greco-turca (1919-1922), Hemicicle, Heretgia, Hexàmetre, Iconòstasi, Iconoclàstia, Illa de Rodes, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Isidor de Milet el Vell, Islam, Istanbul, Itàlia, Ivan IV de Rússia, Ixkhan, Jerusalem, Joan Crisòstom, Justí II el Jove, Justinià I, Kíiv, L'Illot, Llac Van, Llista d'emperadors romans d'Orient, Lluc (evangelista), Maó, Maó (construcció), Macedònia del Nord, Mar Adriàtica, Mar de Màrmara, Marbre, Marc (evangelista), Mare de Déu, Marina romana, Martí de Tours, Mateu apòstol, Mausoleu, Mausoleu de Gal·la Placídia, Música clàssica, Mesquita, Mesquita de Kalenderhane, Mesquita dels Omeies, Missioner, Moisès, Monestir, Monestir de Dafní, Monestir de Djvari, Monestir de Santa Caterina del Sinaí, Mont Sinaí, Morter (construcció), Mosaic, Mudèjar, Mur de càrrega, Muralla, Nau (arquitectura), Nàrtex, Nóvgorod, Necròpolis, Neogòtic, Nicea, Nou Atos, Octàgon, Ordres clàssics, Orient Mitjà, Orient Pròxim, Paganisme, Palau de Topkapı, Palestina, Palma, Paret, Pastofòria, Patriarca de Constantinoble, Patrimoni de la Humanitat, Pèrsia, Pòrtic, Púlpit, Pedra, Peloponès, Petxina (arquitectura), Pilastra, Pintura al fresc, Pis (construcció), Plaça de Sant Marc, Plaça Roja, Polígon, Pol·lèntia, Presbiteri, Processó, Procopi de Cesarea, Quarta Croada, Quios, Ravenna, Rússia, Rectangle, Relíquia, República de Venècia, Revolta de la Nika, Roma, Romania, Sant Salvador de Cora, Sant'Apollinare in Classe, Santa Sofia, Santa Sofia (Istanbul), Santíssima Trinitat, Sarcòfag, Sèrbia, Síria, Sergi i Bacus, Sevan, Sicília, Sukhumi, Tambor (arquitectura), Taron, Tègula, Temple, Teodoric el Gran, Terratrèmol, Tessalònica, Teula, Timoteu d'Efes, Timpà (arquitectura), Torcello, Torre, Transsepte, Trebisonda, Triangle, Tribuna, Trifori, Trompa (arquitectura), Turquia, Ucraïna, UNESCO, Universitat Oberta de Catalunya, Valentinià III, Venècia, Vestíbul, Vidal de Ravenna, Vitrall, Volta, Volta d'aresta, Volta de canó, Volta de quadrant d'esfera, Vori, 532, 549, 8 de maig. Ampliar l'índex (249 més) » « Shrink índex

Absidiola

Absidioles a l'església de Sant Girvés de la Torre de Rialb Una absidiola és un absis secundari o de categoria inferior.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Absidiola · Veure més »

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Absis · Veure més »

Akdamar Adası

Akdamar o Akdamar Adası és una illa de la part sud del Llac Van a la Regió d'Anatòlia Oriental de Turquia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Akdamar Adası · Veure més »

Albenya

Albenya és una possessió situada al llogaret de Randa, al terme municipal d'Algaida, Mallorca.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Albenya · Veure més »

Aleix IV Àngel

Aleix IV Àngel (en grec:, en llatí) (vers 1182-8 de febrer del 1204) fou emperador romà d'Orient del 29 de juliol del 1203 al 28 de gener del 1204, nominalment junt al seu pare.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Aleix IV Àngel · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Altar · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Anatòlia · Veure més »

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Andreu apòstol · Veure més »

Angle

∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Angle · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Ani · Veure més »

Antemi de Tral·les

Antemi de Tral·les (en llatí Anthemius, en grec antic Ἀνθέμιος) (Tral·les, Lídia, Imperi Romà d'Orient, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Antemi de Tral·les · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Antic Testament · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Antiga Roma · Veure més »

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Apòstol · Veure més »

Apol·linar de Ravenna

Apol·linar de Ravenna (Antioquia, actual Turquia, s. I - Ravenna, Itàlia, s. I) fou el primer bisbe de Ravenna.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Apol·linar de Ravenna · Veure més »

Arc apuntat

Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arc apuntat · Veure més »

Arc cec

Arcs cecs a l'absis de Santa Maria de Cóll Larc cec és un arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals És un element arquitectònic molt usat en l'arquitectura romànica, tants als murs laterals com als absis i absidioles que rematen les naus.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arc cec · Veure més »

Arc de mig punt

Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arc de mig punt · Veure més »

Arc de triomf

303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arc de triomf · Veure més »

Arc former

Arcs formers de l'església de Santa María la Real (Sacramenia), Segòvia Larc former és un element arquitectònic corb, que discorre paral·lel a l'eix longitudinal de la nau i que la separa d'una lateral contigua.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arc former · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Argent · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arianisme · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Armènia · Veure més »

Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Armenis · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura · Veure més »

Arquitectura carolíngia

Esbossos de diferents parts de la volta palatina d'Aquisgrà, i un plànol de la planta. Arquitectura carolíngia és la denominació historiogràfica d'una arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Carolingi, l'època va ser iniciada per Carlemany (rei dels francs des de 768 i emperador d'Occident des del 800 al 814) i que va acabar amb la mort del seu fill Lluís I el Pietós (840).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura carolíngia · Veure més »

Arquitectura de Mesopotàmia

Temple de Nippur, annex a un ziggurat Larquitectura de Mesopotàmia fa referència a les característiques comunes de les construccions desenvolupades a la conca dels rius Tigris i Eufrates des de l'assentament dels primers pobladors cap al VII mil·lenni ae fins a la caiguda de l'últim estat mesopotàmic, Babilònia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura de Mesopotàmia · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquitectura islàmica

La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura islàmica · Veure més »

Arquitectura medo-persa

Capitell de doble toro del palau de Darío Detall del fris dels arquers del palau de Darios Larquitectura medepersa tracta de les construccions fetes pels habitants de la Mèdia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura medo-persa · Veure més »

Arquitectura neobizantina

Catedral d'Alexandre Nevski de Sofia Gran Catedral Naval de Kronstadt. L'arquitectura neobizantina és un estil arquitectònic de la segona meitat del segle i inicis del segle.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura neobizantina · Veure més »

Arquitectura normanda

La nau de la catedral de Durham amb l'ús característic d'arcades arrodonides i les voltes de poca alçada sobre la nau típiques de l'arquitectura normanda L'expressió arquitectura normanda s'empra per a referir-se a l'estil romànic creat pels normands en els diversos territoris en què van exercir el seu domini o la seva influència entre els segles  i. Van crear simultàniament un gran conjunt de castells i fortificacions, incloent-hi les torres normandes, però també monestirs, abadies, esglésies o catedrals, fent servir un model caracteritzat pels arcs arrodonits (sovint situats sobre portes i finestres) i per les seves proporcions massives.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura normanda · Veure més »

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura paleocristiana · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arquitectura romànica · Veure més »

Arsenal (armament)

Vista de l'entrada a l'Arsenal del Kremlin. Un arsenal era un edifici destinat a la construcció, reparació, emmagatzematge i distribució d'armament i munició.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Arsenal (armament) · Veure més »

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Art romà d'Orient · Veure més »

Astarak

Astarak o Ashtarak és una vila del districte armeni d'Abaran a uns 10 km al nord-oest d'Erevan on el 29 d'agost de 1827 els perses van derrotar els russos durant la Segona Guerra Russopersa.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Astarak · Veure més »

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Atos · Veure més »

Atri (pati)

Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Atri (pati) · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Àrabs · Veure més »

Àtica

L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Àtica · Veure més »

Baldaquí

'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Baldaquí · Veure més »

Balustre

Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Balustre · Veure més »

Baptisteri

El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Baptisteri · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica · Veure més »

Basílica de Cas Frares

La Basílica paleocristiana de Cas Frares, situada a la possessió de Cas Frares, del terme municipal de Santa Maria del Camí, fou descoberta el 1833 i destruïda poc després pel pagès de la finca.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica de Cas Frares · Veure més »

Basílica de l'Illa del Rei

La Basílica de l'Illa del Rei és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte, descobert el 1888, a l'illa del mateix nom del Port de Maó, quan casualment va aparèixer un mosaic que presentava semblances amb el de la Sinagoga d'Hamman-Lif al Nord d'Àfrica.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica de l'Illa del Rei · Veure més »

Basílica de sa Carrotja

La Basílica de sa Carrotja és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte, descobert el 1908 prop de Porto Cristo (Manacor), tenia 23 metres de llargària per 10 d'amplària dividida en tres naus separades per columnes, s'hi va trobar un baptisteri de planta cruciforme i conservava vestigis del lloc que devia ocupar l'altar, a l'església i al seu entorn també s'hi localitzaren diverses tombes, alguna d'elles amb mosaic com el dHonòria.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica de sa Carrotja · Veure més »

Basílica de Sant Apol·linar el Nou

La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica de Sant Apol·linar el Nou · Veure més »

Basílica de Sant Marc

La basílica de Sant Marc (en italià: Basilica di San Marco) és l'església principal de Venècia, de gran importància religiosa, històrica i, ara, turística.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica de Sant Marc · Veure més »

Basílica de Sant Vidal de Ravenna

La basílica de Sant Vidal de Ravenna (o de San Vitale, en italià) és un dels temples més importants de l'art romà d'Orient.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica de Sant Vidal de Ravenna · Veure més »

Basílica de Son Bou

La basílica de Son Bou és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte; es troba a la platja de Son Bou (Alaior), en un indret denominat ses Canessies, paraula de suposada etimologia àrab amb el significat de 'temple' o 'església'.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica de Son Bou · Veure més »

Basílica de Son Fadrinet

Son Fadrinet és un jaciment arqueològic de Campos (Mallorca), on l'any 1988 es trobaren per casualitat les restes d'una basílica paleocristiana de la segona meitat del i que sembla que s'emprà fins a la conquesta musulmana, al.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica de Son Fadrinet · Veure més »

Basílica de Son Peretó

La basílica de Son Peretó fou un edifici destinat al culte paleocristià situat a la possessió de Son Peretó, entre les localitats mallorquines de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica de Son Peretó · Veure més »

Basílica del Cap del Port de Fornells

Reconstrucció de la Basílica des Cap des Port de Fornells. Es Mercadal. Menorca. La Basílica des cap des Port de Fornells és un jaciment arqueològic corresponent a un conjunt, possiblement monàstic, de construccions i enterraments paleocristians ubicat al Port de Fornells (es Mercadal).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica del Cap del Port de Fornells · Veure més »

Basílica del Sant Sepulcre

La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »

Basílica des Fornàs de Torelló

La Basílica del Fornàs de Torelló és una basílica al terme municipal de Maó (Menorca), a uns 500 m de la carretera de l'aeroport, en el Camí de Torrelló, entre la carretera de Sant Climent i la general.Aquest jaciment va ser descobert per un pagès, en Toni Cardona, es Pagès d'es Fornàs, i llavors l'arqueòloga M. Lluïsa Serra va estudiar-lo.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basílica des Fornàs de Torelló · Veure més »

Base naval

Vista de la base naval de Rota (Cadis) Base naval francesa a l'illa de Réunion, aplegant (d'esquerra a dreta de la foto) el vaixell de patrulla Albatros, la fragata ''Floréal'', els vaixells de la classe P400 ''La Rieuse'' i ''La Boudeuse'' i el vaixell de patrulla de la Gendarmerie Navale ''Jonquille'', el batral ''La Grandière'' i ''la Garonne'', darrere del dipòsit CIGH22 i del vaixell ''Vétiver'' (fora de l'aigua) Una base naval és una base militar, generalment un port marítim on una força militar naval pot aixoplugar-se, abastir-se i fer algunes reparacions menors.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Base naval · Veure més »

Basili I el Macedoni

Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Basili I el Macedoni · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Bíblia · Veure més »

Bífora

Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Bífora · Veure més »

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Belarús · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Belgrad · Veure més »

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Betlem · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Bizanci · Veure més »

Bristol

Bristol és una ciutat del sud-oest d'Anglaterra, capital de l'antic comtat d'Avon i que actualment forma un comtat independent.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Bristol · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Bulgària · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Cal·ligrafia cúfica

s de l'Alcorà escrit en cal·ligrafia cúfica. Lescriptura o cal·ligrafia cúfica és un estil de cal·ligrafia àrab, considerat el tipus d'escriptura més antic en aquest idioma i consistent en una forma modificada de l'antiga escriptura dels Nabateus.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cal·ligrafia cúfica · Veure més »

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Campanar · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Capadòcia · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Capital · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Capitell · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cartagena · Veure més »

Castell de Santa Àgueda

El castell de Santa Àgueda és una fortificació d'origen musulmà, actualment en estat ruïnós, que es troba al municipi de Ferreries, a Menorca.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Castell de Santa Àgueda · Veure més »

Castell de Santueri

El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Castell de Santueri · Veure més »

Castell del Rei (Pollença)

El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Castell del Rei (Pollença) · Veure més »

Catedral d'Alexandre Nevski (Sofia)

La catedral d'Alexandre Nevski (en búlgar: Храм-паметник, "Свети Александър Невски", Hram-pametnik "Sveti Aleksandâr Nevski") de Sofia, a Bulgària, és una catedral ortodoxa búlgara construïda en estil neobizantí; és la catedral seu del patriarca de Bulgària.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Catedral d'Alexandre Nevski (Sofia) · Veure més »

Catedral de la Dormició

La Catedral de la Dormició, o de l'Assumpció (en rus Успенский собор, Uspenski sobor), és un dels temples de pedra blanca més antics del Kremlin de Moscou.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Catedral de la Dormició · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Catedral de Mallorca · Veure més »

Catedral de Sant Nicolau

* Sant Nicolau de Sàsser.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Catedral de Sant Nicolau · Veure més »

Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod

Santa Sofia ("La sagrada saviesa de Déu") és la catedral de Nóvgorod.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod · Veure més »

Catedral de Westminster

La catedral de Westminster de Londres és l'església mare de la comunitat catòlica a Anglaterra i Gal·les i la seu metropolitana de l'arquebisbe de Westminster.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Catedral de Westminster · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Caucas · Veure més »

Cèrcol

Ball de Cercolets d'Igualada vers el 1925 El cèrcol és un instrument idiòfon, com la pandereta, però sense pell i amb més sonalles, que van fixades a l'interior del cèrcol per un cordill en forma de creu.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cèrcol · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cúpula · Veure més »

Cúpula bulbosa

Cúpules de la Catedral de Sant Basili a Moscou, (entre 1555 i 1561). La cúpula bulbosa és un tipus de cúpula anomenada així per la seva forma de bulb.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cúpula bulbosa · Veure més »

Cúpula de la Roca

Vista exterior La cúpula de la Roca és un temple islàmic situat a Jerusalem, al centre de la muntanya del Temple.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cúpula de la Roca · Veure més »

Cúpula gallonada

Cúpula gallonada de la catedral de Zamora Un galló idealitzat d'una possible volta La cúpula gallonada o cúpula lobulada és un tipus de cúpula composta per nervadures de mig punt (semicircumferències) i superfícies còncaves (plementeria) que uneixen els gallons d'una taronja.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cúpula gallonada · Veure més »

Cercle

Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cercle · Veure més »

Cimaci

Motllura en cimaci Palència, Castella i Lleó Església de Santa Maria della Carita o del Buon Pastore (Brescia) El cimaci (de llatí cimacium i aquest del grec κύμα, 'ona') és una motllura corba amb forma de S (és a dir, dos semicercles), amb funció tant estètica com estructural, que s'ha utilitzat en l'arquitectura clàssica fins al, quan els nous materials (acer i formigó) van generar una nova arquitectura que no es basava en els cànons clàssics.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cimaci · Veure més »

Cisterna de la Basílica

La Cisterna de la Basílica o, simplement, Cisterna Basílica (grec: Βασιλική Κινστέρνα, Vassilikí Kisterna; turc: Yerebatan Sarnıcı) és la més gran de les 60 construïdes a tot Constantinoble (actual Istanbul) durant l'època romana d'Orient i està molt a prop de Santa Sofia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cisterna de la Basílica · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Clergat · Veure més »

Coberta (arquitectura)

Teulades de L'Aïnsa des del campanar de l'església de santa Maria (Sobrarb) Edifici en construcció a Melbourne. La coberta és l'element constructiu que protegeix els edificis a la part superior, incloent-hi l'estructura que sustenta aquesta coberta.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Coberta (arquitectura) · Veure més »

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Columna · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Concili ecumènic · Veure més »

Constanci III

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Constanci III · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Constantinoble · Veure més »

Cor (arquitectura)

Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cor (arquitectura) · Veure més »

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Corinti · Veure més »

Cornisa

Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cornisa · Veure més »

Cosme i Damià, màrtirs

Cosme i Damià, els Sants Metges (Aràbia?, - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cosme i Damià, màrtirs · Veure més »

Creu

Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Creu · Veure més »

Creu grega

Creu grega La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Creu grega · Veure més »

Creuer (arquitectura)

El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Creuer (arquitectura) · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Crist · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cristianisme · Veure més »

Cristianització

La cristianització és un procés que consisteix a integrar algú o alguna cosa al cristianisme.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cristianització · Veure més »

Cub

Un cub, hexàedre regular o hexaedre regular és un políedre regular format per sis cares quadrades en el qual en cada vèrtex hi coincideixen tres arestes perpendiculars entre si.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Cub · Veure més »

Dalt Vila

Dalt Vila (ciutat alta) és el nom popular amb què és coneguda la part alta del nucli històric de la ciutat d'Eivissa, declarada Patrimoni de la Humanitat el desembre de 1999.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Dalt Vila · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Damasc · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Danubi · Veure més »

Deambulatori

Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Deambulatori · Veure més »

Dervix

1860. Dervix (derivat de l'àrab i del persa) són membres de confraries sufís.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Dervix · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Diàmetre · Veure més »

Dinastia Comnè

Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Dinastia Comnè · Veure més »

Dinastia macedònia

Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Dinastia macedònia · Veure més »

Dinastia Paleòleg

L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Dinastia Paleòleg · Veure més »

Edjmiatsín

Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Edjmiatsín · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Efes · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Egipte · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Eivissa · Veure més »

Elies

Segons la Bíblia, Elies o Elias (—forma plena—, —forma reduïda—; en llatí Ēlīās; en grec Ἠλίας) va ser un dels profetes de l'Antic Testament.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Elies · Veure més »

Erevan

Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Erevan · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Escultura · Veure més »

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Esfera · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Església (arquitectura) · Veure més »

Església de la Santa Pau

Santa Pau (en grec Ἁγία Εἰρήνη, Àgia Irini; en turc Aya İrini) és una església ortodoxa grega situada al pati exterior del Palau de Topkapı a Istanbul (Turquia).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Església de la Santa Pau · Veure més »

Església de Sant Demetri

L'Església de Sant Demetri o Hagios Demetrios, és la principal església dedicada a Demetri de Tessalònica, el patró de Tessalònica (a la Macedònia Central, Grècia), construïda quan era la segona ciutat més gran de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Església de Sant Demetri · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Església Ortodoxa · Veure més »

Església primitiva

Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Església primitiva · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Eslaus · Veure més »

Estuc

jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Estuc · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Europa · Veure més »

Exarcat

Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Exarcat · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Exèrcit romà · Veure més »

Façana

Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Façana · Veure més »

Finestra

'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Finestra · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Font

Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Font · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Gal·la Placídia · Veure més »

Galeria (arquitectura)

Versalles Una galeria és un espai cobert que té, entre altres funcions, la de ser lloc de sojorn o de circulació.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Galeria (arquitectura) · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Geòrgia · Veure més »

Gemma

quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Gemma · Veure més »

Genísser

Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Genísser · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Grec · Veure més »

Guerra greco-turca (1919-1922)

La Guerra greco-turca de 1919-1922, també coneguda com a Guerra de l'Àsia Menor, va consistir en una sèrie de conflictes armats entre Grècia i els revolucionaris del Moviment Nacional Turc, nascut com aspiració nacionalista després de la Primera Guerra Mundial dins del decadent Imperi Otomà, que varen tenir lloc entre el maig del 1919 i l'octubre del 1922.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Guerra greco-turca (1919-1922) · Veure més »

Hemicicle

Hemicicle és una sala, graderia o altra construcció de forma semicircular (deriva d'hemi, mig, i cicle, cèrcol).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Hemicicle · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Heretgia · Veure més »

Hexàmetre

Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Hexàmetre · Veure més »

Iconòstasi

Iconòstasi de la Catedral de l'Anunciació al Kremlin de Moscou, obra de Theophanes el Grec, (1405) L'iconòstasi és un mur d'icones i pintures religioses que separa la nau del santuari o presbiteri en les esglésies cristianes de ritu bizantí, particularment les de tradició ortodoxa.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Iconòstasi · Veure més »

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Iconoclàstia · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Illa de Rodes · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Imperi Rus · Veure més »

Isidor de Milet el Vell

Isidor de Milet el Vell (en llatí Isidorus, en grec antic) fou un arquitecte i professor natural de la ciutat de Milet, que va viure al començament del, en temps de l'emperador Justinià I. Malgrat que va desenvolupar durant pràcticament tota la seva vida la tasca de professor de matemàtiques i física a Alexandria i Constantinoble, Isidor de Milet és més recordat per la seva obra com a arquitecte, especialment la construcció de Santa Sofia de Constantinoble a partir de l'any 532.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Isidor de Milet el Vell · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Islam · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Istanbul · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Itàlia · Veure més »

Ivan IV de Rússia

, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Ivan IV de Rússia · Veure més »

Ixkhan

Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Ixkhan · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Jerusalem · Veure més »

Joan Crisòstom

Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Joan Crisòstom · Veure més »

Justí II el Jove

Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana. El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb Pèrsia i la pèrdua d'una gran part d'Itàlia. Es considera que la seva política, gens conciliadora, no va ser la més adequada per afrontar els perills que amenaçaven el territori de l'Imperi; per això no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Justí II el Jove · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Justinià I · Veure més »

Kíiv

Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Kíiv · Veure més »

L'Illot

L'Illot, o s'Illot, és un nucli turístic costaner de Mallorca que està repartit entre els municipis de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і L'Illot · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Llac Van · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Lluc (evangelista)

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Lluc (evangelista) · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Maó · Veure més »

Maó (construcció)

El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Maó (construcció) · Veure més »

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Macedònia del Nord · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mar Adriàtica · Veure més »

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mar de Màrmara · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Marbre · Veure més »

Marc (evangelista)

Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Marc (evangelista) · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mare de Déu · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Marina romana · Veure més »

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Martí de Tours · Veure més »

Mateu apòstol

Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mateu apòstol · Veure més »

Mausoleu

Mausoleu. Cementiri de la Recoleta Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mausoleu · Veure més »

Mausoleu de Gal·la Placídia

El mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna (Itàlia) és una cèlebre tomba monumental de la germanastra de l'emperador Honori, Gal·la Placídia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mausoleu de Gal·la Placídia · Veure més »

Música clàssica

La música clàssica (també anomenada «música acadèmica», "música culta" o "música docta") és un terme que té un sentit ampli i divers.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Música clàssica · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mesquita · Veure més »

Mesquita de Kalenderhane

Vista sud de la mesquita al 2012 La mesquita Kalenderhane és una mesquita d'Istanbul d'època otomana, que abans havia estat una església ortodoxa.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mesquita de Kalenderhane · Veure més »

Mesquita dels Omeies

Pati de la mesquita dels Omeies La gran mesquita dels Omeies de Damasc, més coneguda com a mesquita dels omeies, és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mesquita dels Omeies · Veure més »

Missioner

Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Missioner · Veure més »

Moisès

Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Moisès · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Monestir · Veure més »

Monestir de Dafní

El monestir de Dafní o (en grec: Δαφνί), o Dàfnion (Δάφνιον), està situat a 11 km al nord-oest del centre d'Atenes, a Khaidari.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Monestir de Dafní · Veure més »

Monestir de Djvari

El monestir de Djvari (ჯვარი, Djvari, o més concretament ჯვრის მონასტერი, Djvris Monàsteri, que significa 'monestir de la Creu') és un monestir ortodox de Geòrgia del, situat a prop de la ciutat de Mtskheta, a la part oriental del país.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Monestir de Djvari · Veure més »

Monestir de Santa Caterina del Sinaí

El monestir de Santa Caterina del Sinaí (en grec), també conegut com a monestir de la Transfiguració o monestir de l'Esbarzer ardent, està situat a Egipte, a la boca d'una gorja de difícil accés, al peu del mont Sinaí.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Monestir de Santa Caterina del Sinaí · Veure més »

Mont Sinaí

El mont Sinaí (o), també anomenat l'Horeb o Jabal Musa (‘muntanya de Moisès’) és una muntanya situada al sud de la península del Sinaí, al nord-est d'Egipte, entre Àfrica i Àsia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mont Sinaí · Veure més »

Morter (construcció)

Morter entre maons, unint-los Morter en la construcció és una mescla de ciment (o calç), aigua i àrids fins (sorra) que serveix per a unir els maons o altres materials de construcció.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Morter (construcció) · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mosaic · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mudèjar · Veure més »

Mur de càrrega

Un mur de càrrega o mur portant és aquella paret d'una edificació que té funció estructural, és a dir, aquelles que suporten altres elements estructurals de l'edifici, com arcs, voltes, bigues, sobre biguetes de forjat a sota de la coberta.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Mur de càrrega · Veure més »

Muralla

Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Muralla · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Nau (arquitectura) · Veure més »

Nàrtex

Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Nàrtex · Veure més »

Nóvgorod

Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Nóvgorod · Veure més »

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Necròpolis · Veure més »

Neogòtic

Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Neogòtic · Veure més »

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Nicea · Veure més »

Nou Atos

Nou Atos (Афон Ҿыц, Afon Ch'yts en abkhaz; ახალი ათონი, Akhali Atoni en georgià; Новый Афон, Novy Afon en rus; Νέος Άθως, Neos Athos en grec) és una ciutat i municipi del districte de Gudauta, a Abkhàzia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Nou Atos · Veure més »

Octàgon

Octàgon regular En geometria, un octàgon és un polígon amb vuitavat amb vuit costats i vuit angles.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Octàgon · Veure més »

Ordres clàssics

Els ordres clàssics són estils arquitectònics canònics amb els quals, en l'arquitectura grega i romana, s'intentava obtenir edificis de proporcions harmonioses en totes les seves parts.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Ordres clàssics · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Orient Mitjà · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Orient Pròxim · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Paganisme · Veure més »

Palau de Topkapı

El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Palau de Topkapı · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Palestina · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Palma · Veure més »

Paret

maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Paret · Veure més »

Pastofòria

La pastofòria (o les pastofòries) és un aplec de dues sales presents en algunes esglésies paleocristianes i de vegades romanes d'Orient.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Pastofòria · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Pèrsia · Veure més »

Pòrtic

Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Pòrtic · Veure més »

Púlpit

gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Púlpit · Veure més »

Pedra

La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Pedra · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Peloponès · Veure més »

Petxina (arquitectura)

Santa Sofia La petxina o copinya, en arquitectura, és cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Petxina (arquitectura) · Veure més »

Pilastra

XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Pilastra · Veure més »

Pintura al fresc

Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Pintura al fresc · Veure més »

Pis (construcció)

Bloc de pisos "Walden 7", dels anys 1970, de l'arquitecte Ricard Bofill i altres, a Sant Just Desvern. El pis és cadascuna de les superfícies o divisions horitzontals d'un edifici, els diferents nivells, llevat de la planta baixa.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Pis (construcció) · Veure més »

Plaça de Sant Marc

Panoràmica de la Plaça de Sant Marc. La '''plaça de Sant Marc''' de Venècia La ''Piazzetta'' de Sant Marc La plaça de Sant Marc (en italià Piazza San Marco) és l'«única» plaça de Venècia, i la seva principal destinació turística, abundant en fotògrafs, turistes i coloms.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Plaça de Sant Marc · Veure més »

Plaça Roja

La Plaça Roja (en rus Кра́сная пло́щадь, Kràsnaia plósxad) és la plaça més famosa de la ciutat de Moscou.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Plaça Roja · Veure més »

Polígon

Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Polígon · Veure més »

Pol·lèntia

MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Pol·lèntia · Veure més »

Presbiteri

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Presbiteri · Veure més »

Processó

Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Processó · Veure més »

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Procopi de Cesarea · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Quarta Croada · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Quios · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Ravenna · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Rússia · Veure més »

Rectangle

Rectangle de base 5 i altura 4. El seu perímetre és 18 i la superficie 20 Un rectangle és un polígon quadrilàter del grup dels paral·lelograms tal que tots els seus angles són angles rectes.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Rectangle · Veure més »

Relíquia

En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Relíquia · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і República de Venècia · Veure més »

Revolta de la Nika

Els aldarulls o la revolta de la Nika (en grec: Στάση τουΝίκα) fou una revolta succeïda el gener del 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribés al poder el 527.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Revolta de la Nika · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Roma · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Romania · Veure més »

Sant Salvador de Cora

L'interior d'una cúpula. Pintures dels pilars de la cúpula central. L'església de sant Salvador de Cora (en turc: Kariye Müzesi) és considerada un dels més bonics exemples d'església romana d'Orient a Istanbul.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Sant Salvador de Cora · Veure més »

Sant'Apollinare in Classe

Sant'Apollinare in Classe és una basílica situada a Classe, antic port de la ciutat italiana de Ravenna, i un monument de l'art romà d'Orient primerenc.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Sant'Apollinare in Classe · Veure més »

Santa Sofia

* Santa Sofia (Istanbul), església construïda al, durant el mandat de Justinià I en Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Santa Sofia · Veure més »

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Santíssima Trinitat · Veure més »

Sarcòfag

Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Sarcòfag · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Sèrbia · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Síria · Veure més »

Sergi i Bacus

Sergi i Bacus (Síria?, segona meitat del - Resafa, Síria, 303) van ser dos militars romans, convertits al cristianisme i màrtirs.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Sergi i Bacus · Veure més »

Sevan

Sevan (en armeni: Սեվան (fins a 1935), en rus: Еленовка, Elenovka o Yelenovka) és una ciutat, comunitat urbana i una popular destinació turística d'Armènia, situada a la província Gegharkunik, a la costa nord del llac Sevan.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Sevan · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Sicília · Veure més »

Sukhumi

Sukhumi (Аҟəа, Aqwa que significa «aigua»; სოხუმი, Sokhumi) és la capital i principal ciutat d'Abkhàzia, estat independent de facto no reconegut internacionalment i reclamat com a república autònoma pertanyent a Geòrgia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Sukhumi · Veure més »

Tambor (arquitectura)

sant Pere del Vaticà. En arquitectura, el tambor és un element que serveix de base per a una cúpula.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Tambor (arquitectura) · Veure més »

Taron

Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Taron · Veure més »

Tègula

a) Tegula, b) Ímbrex Tègula és una transcripció en català del substantiu llatí tegula («teula»), que es forma sobre una arrel teg- que expressa la idea de «cobrir».

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Tègula · Veure més »

Temple

Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Temple · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Teodoric el Gran · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Terratrèmol · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Tessalònica · Veure més »

Teula

Teules a Dubrovnik tegula et imbrex'' de l'antiga Grècia La teula és un material de construcció que serveix per cobrir edificis.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Teula · Veure més »

Timoteu d'Efes

o Timoteu (grec: Τιμόθεος; Timótheos, que significa "honrar Déu" o "honrat per Déu") va ser un primer evangelitzador cristià i el primer bisbe cristià d'Efes, que la tradició relata que va morir al voltant de l'any 97 dC.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Timoteu d'Efes · Veure més »

Timpà (arquitectura)

1.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Timpà (arquitectura) · Veure més »

Torcello

Torcello és una tranquil·la i escassament poblada illa a l'extrem septentrional de la llacuna de Venècia.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Torcello · Veure més »

Torre

La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Torre · Veure més »

Transsepte

Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Transsepte · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Trebisonda · Veure més »

Triangle

Un triangle és un polígon de tres costats.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Triangle · Veure més »

Tribuna

En arquitectura religiosa es denomina tribuna a una galeria elevada, usualment en un primer pis, a sobre de les naus laterals dels temples, amb la seva mateixa longitud i amplada i obertura que la nau central, on només es poden situar els fidels.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Tribuna · Veure més »

Trifori

Catedral de Saint-Denis de París; el '''trifori''' el formen les finestres petites a mitjana altura Trifori de l'Abadia de Malmesbury Un trifori és una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Trifori · Veure més »

Trompa (arquitectura)

Trompa La trompa, en arquitectura, és un element estructural de sustentació que permet transformar, de baix a dalt, una planta quadrada en una octogonal.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Trompa (arquitectura) · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Turquia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Ucraïna · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і UNESCO · Veure més »

Universitat Oberta de Catalunya

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana en línia de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Universitat Oberta de Catalunya · Veure més »

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Valentinià III · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Venècia · Veure més »

Vestíbul

'''Vestíbul''' de l'Estació de França (Barcelona) Un vestíbul (vestibulum en llatí) o atri és un espai o conjunt de cambres gran i extens en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cinema, etc.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Vestíbul · Veure més »

Vidal de Ravenna

Vidal de Ravenna o de Milà va ser un màrtir cristià, venerat com a sant.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Vidal de Ravenna · Veure més »

Vitrall

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Vitrall · Veure més »

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Volta · Veure més »

Volta d'aresta

Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Volta d'aresta · Veure més »

Volta de canó

Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Volta de canó · Veure més »

Volta de quadrant d'esfera

La volta de quadrant d'esfera, coneguda també com a volta de quart desfera, volta de racó de forn, volta de forn o semicúpula, és una volta igual a la meitat d'una esfera i s'utilitza per a cobrir un absis semicircular.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Volta de quadrant d'esfera · Veure més »

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і Vori · Veure més »

532

Sense descripció.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і 532 · Veure més »

549

El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і 549 · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Arquitectura romana d'Orient і 8 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arquitectura bizantina.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant