Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Catedral de Mallorca

Índex Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca o Seu de Mallorca (popularment la Seu) és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca.

205 les relacions: Absidiola, Absis, Agustí Duran i Sanpere, Alabastre (mineral), Alexandre Cirici i Pellicer, Altar, Ambó, Antic Testament, Antoni Gaudí i Cornet, Apòstol, Ara (diari), Arc (arquitectura), Arc ogival, Arcbotant, Arquitectura gòtica, Art gòtic, Arxiu Capitular de Mallorca, Atri (pati), Baldaquí, Baptisteri, Barcelona, Barroc, Beatriu de Pinós, Benet XIII, Berenguer de Montagut, Bisbat de Mallorca, Bisbe, Cadirat del cor, Cammarata, Campana, Campanar, Capella (arquitectura), Capitell, Carles III d'Espanya, Carrara, Catedral d'Estrasburg, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de Reims, Caterina Tomàs i Gallard, Cúpula, Cenotafi, Ceràmica, Claraboia, Clau de volta, Claustre, Climent VIII de Peníscola, Coberta (arquitectura), Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Columna, ..., Conquesta de Mallorca, Consueta de Tempore, Contrafort, Cor (arquitectura), Cornisa, Corona d'Aragó, Corpus Christi, Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Creuer (arquitectura), Daurat, Deambulatori, Edicions 62, El·lipse, Escultura, Escut de Palma, Església de Santa Creu de Palma, Estil xorigueresc, Estrella de David, Eucaristia, Façana, Felip Fulló, Finestra, Forja, Frederic Marès i Deulovol, Frontó, Frontó (arquitectura), Gabriel Alomar i Esteve, Gàrgola, Gòtic català, Gòtic flamíger, Grisalla, Guillem Sagrera, Immaculada Concepció, Imposta, Instituto del Patrimonio Cultural de España, Jaume el Conqueridor, Jaume Fabre, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Joan Rubió i Bellver, Joaquim Torres i García, Josep Maria Jujol i Gibert, Juan de Salas, Julià Font i Roig, Lladronera, Llibre del Repartiment, Llibre dels fets, Lluís de Prades i d'Arenós, Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, Mainell, Mallorca, Manierisme, Marcel Durliat, Mare de Déu, Mausoleu, Mesquita, Minaret, Miquel Barceló Artigues, Monument, Motllura, Mudèjar, Nau (arquitectura), Nàpols, Neoclassicisme, Neogòtic, Palau de l'Almudaina, Palau dels Reis de Mallorca, Palau episcopal de Ciutat de Mallorca, Palma, Paral·lelepípede, Púlpit, Pedrís, Pere Caro Sureda, Pere Joan Campins i Barceló, Pere Joan Llobet, Pere Marsili, Permòdol, Perpinyà, Pierre Lavedan, Pinacle, Pintura gòtica, Piràmide, Plateresc, Polígon estrellat, Presbiteri, Quadrat (polígon), Ramon Llull, Regne de Mallorca, Relleu, Renaixement, Retaule, Romanticisme, Rosassa, Roure, Sagristia, Sala capitular, Sanç I de Mallorca, Sant Joan Baptista de Perpinyà, Santa Maria del Mar, Santanyí, Santíssima Trinitat, Segle XIII, Segle XIV, Segle XIX, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Segle XX, Senyera Reial, Servei militar, Tapis, Teodor Úbeda Gramage, Terratrèmol, Testament, Timpà (arquitectura), Transsepte, Trapezoide, Ull de bou, Vitrall, Volta, Volta d'aresta, Volta de creueria, 1229, 1237, 1306, 1311, 1312, 1330, 1368, 1370, 1386, 1430, 1490, 1498, 1536, 1539, 1594, 1599, 1601, 1642, 1701, 1765, 1790, 1794, 1814, 1851, 1854, 1884, 1904, 1917, 1931, 1947, 1984, 2005, 2011. Ampliar l'índex (155 més) »

Absidiola

Absidioles a l'església de Sant Girvés de la Torre de Rialb Una absidiola és un absis secundari o de categoria inferior.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Absidiola · Veure més »

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Absis · Veure més »

Agustí Duran i Sanpere

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) fou un historiador, arxiver i arqueòleg català.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »

Alabastre (mineral)

Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Alabastre (mineral) · Veure més »

Alexandre Cirici i Pellicer

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Alexandre Cirici i Pellicer · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Altar · Veure més »

Ambó

Ambó de Ravenna Ambó de San Joaquín de Medellín, Colòmbia Lambó és, en els temples catòlics, el lloc des del qual es fa la lectura de la Bíblia durant la missa i en altres cerimònies litúrgiques.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Ambó · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Antic Testament · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, el Baix Camp,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Apòstol

En la tradició cristiana, els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, que significa 'enviat' o 'emissari') foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles, i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Apòstol · Veure més »

Ara (diari)

L'ARA és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya—.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Ara (diari) · Veure més »

Arc (arquitectura)

Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Arc (arquitectura) · Veure més »

Arc ogival

Diagrama representant un d'arc ogival Larc ogival, també dit arc apuntat o ogiva és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Arc ogival · Veure més »

Arcbotant

1.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Arcbotant · Veure més »

Arquitectura gòtica

Edifici gòtic vist pel darrere Larquitectura gòtica s'inclou dins del moviment cultural conegut com a art gòtic que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat renaixement del segle XII.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Arquitectura gòtica · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic L'art gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del segle XII i inicis del segle XV, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Art gòtic · Veure més »

Arxiu Capitular de Mallorca

L'accés a l'Arxiu Capitular de Mallorca es fa per la Casa de l'Almoina, a la plaça de la Seu, per la mateixa porta d'entrada al Museu de la Catedral LArxiu Capitular de Mallorca (ACM) és l'arxiu de la Catedral de Mallorca.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Arxiu Capitular de Mallorca · Veure més »

Atri (pati)

'''Atri''' romànic de l'església de Sant Jaume de Queralbs Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Atri (pati) · Veure més »

Baldaquí

'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Baldaquí · Veure més »

Baptisteri

El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma. Pila baptismal. El baptisteri (del llatí baptisterium) és el lloc a on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Baptisteri · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Barcelona · Veure més »

Barroc

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Barroc · Veure més »

Beatriu de Pinós

Beatriu de Pinós (Principat de Catalunya, 1433 - Palma, 1485), baronessa de Milany-Vallfogona, també coneguda com a Beatriu de Pinós-Milany i Ballester, fou una protectora, impulsora i divulgadora del lul·lisme.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Beatriu de Pinós · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Benet XIII · Veure més »

Berenguer de Montagut

Berenguer de Montagut (Valls, Alt Camp ?, principi del segle XIV — Valls, Alt Camp ?, principi del segle XIV) fou un arquitecte català conegut principalment per ser el mestre d'obra de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Berenguer de Montagut · Veure més »

Bisbat de Mallorca

Escut de la diòcesi El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Bisbat de Mallorca · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Bisbe · Veure més »

Cadirat del cor

Cadirat del cor del segle XVII de l'església abat de Moyenmoutier. Cadirat del cor de la catedral de Erfurt. Cadirat del cor de l'església de Notre-Dame de Bourg-en-Bresse. El cadirat del cor són els seients de fusta que es troben en ambdós costats del cor d'una església i es reserven per als membres del clergat.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Cadirat del cor · Veure més »

Cammarata

Cammarata (sicilià Cammarata) és un municipi italià, dins de la província d'Agrigent.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Cammarata · Veure més »

Campana

La campana és un instrument musical de percussió que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Campana · Veure més »

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Campanar · Veure més »

Capella (arquitectura)

Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites...), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Capella (arquitectura) · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Capitell · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carrara

Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Carrara · Veure més »

Catedral d'Estrasburg

Catedral d'Estrasburg (Situada en el centre històric d'aquesta ciutat francesa, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1988, i consagrada al culte catòlic de la Verge Maria, restablert des de finals del segle XVII després del període de culte protestant iniciat en el segle XVI. La catedral d'Estrasburg no gaudí de gaire sort des del principi: en l'interval d'un segle es cremà en diverses ocasions, la quarta vegada el 1176. Poc després, el bisbe Enric I començà una nova construcció en el mateix emplaçament, reforçant els fonaments que havien quedat. El 1225 s'acabaren l'absis, l'ornamentació i la nau transversal nord en estil romànic tardà, però quan la nau transversal sud es trobava mig construïda es canvià el disseny a l'estil gòtic, pel que tot el construït entre 1240 i 1275 respon a l'estètica de l'estil gòtic. Malgrat que les proporcions es combinaren de forma harmònica, a aquesta església li manca la tendència vers l'altura d'altres edificis gòtics. Malgrat tot, la mescla d'estils no arriba a ésser molesta. En canvi, constitueix una de les obres eclesiàstiques més impressionants de l'Edat Mitjana, degut principalment a l'abundor d'extraordinaris adornaments amb motius tant religiosos com mundans i, inclús, pagans: una enciclopèdia de la concepció medieval del món. Cal ressaltar la famosa columna dels àngels (1225-1230), en la que superposen els Evangelistes, per sobre d'ells l'àngel anunciador i, de nou per sobre d'aquest, Jesucrist i els tres àngels que sostenen els instruments de la Passió. Els eixos de les columnes no presenten cap adornament, creant un fons en el que les figures apareixen encara més dramàtiques i quasi ingràvides en la penombra del recinte. A la dreta i esquerra del pòrtic s'observen les dues famoses figures i; la primera sosté una creu i un calze, donant una imatge d'església triomfant (ecclesia triumphans) que mira amb orgull al seu rival. La irradia un fascinant bellesa sumada a una noblesa indòmita; té els ulls tapats, com símbol de la interpretació teològica d'una època en què l' (judaisme) només abraçava part de la veritat. El pòrtic sud de la façana oest s'adorna amb el tema del Judici Final i relata la història de la ingènua donzella intel·ligent, com a símbols dels condemnats i els elegits. El tema no és nou, però la representació és única: el diable apareix com un jove de somriure irresistible, vestit a la moda, que ofereix la poma de la temptació a una jove. La noia, vessant d'alegria, no s'adona que gripaus i serps corquen l'esquena del temptador. El visitant pot romandre hores senceres davant de les escultures, reflexionant vers si mateix i el món. Considerada una verdadera meravella del món, la torre, de 142 m. s'acabà el 1439, convertint-se en la construcció de pedra més alta de l'Edat Mitjana i mai s'arribà a aixecar la segona torre. Aquest edifici s'adapta a l'impactant nucli antic d'Estrasburg; caminar pels estrets carrers i trobar-se enfront aquesta catedral de maons vermells, que fou i segueix sent famosa arreu del món, es converteix en una experiència verdaderament sagrada.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Catedral d'Estrasburg · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Reims

La catedral de Notre-Dame de Reims, del segle XIII, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Catedral de Reims · Veure més »

Caterina Tomàs i Gallard

Caterina Tomàs i Gallard (Valldemossa, Mallorca, 1 de maig de 1531 - Convent de Santa Magdalena de Palma, 5 d'abril de 1574) fou una religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Caterina Tomàs i Gallard · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat superior del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Cúpula · Veure més »

Cenotafi

Cenotafi (del llatí Cenotaphium) fou una tomba honorària buida, erigida en memòria de persones que estaven enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'havia trobat el cos.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Cenotafi · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Ceràmica · Veure més »

Claraboia

Una claraboia Una claraboia o lluerna és una finestra situada al sostre o a la part superior d'una paret i que s'utilitza per a donar llum natural a una estança.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Claraboia · Veure més »

Clau de volta

Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Clau de volta · Veure més »

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Claustre · Veure més »

Climent VIII de Peníscola

Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Climent VIII de Peníscola · Veure més »

Coberta (arquitectura)

Edifici en construcció a Melbourne. La coberta és l'element constructiu que protegeix els edificis a la part superior i, per extensió, a l'estructura que sustenta aquesta coberta.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Coberta (arquitectura) · Veure més »

Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa

La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa · Veure més »

Columna

Tipus de '''columnes''' segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Columna · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Consueta de Tempore

La Consueta de Tempore és un document litúrgic del segle XIV que recull diverses representacions religioses relatives al propi del temps que es duien a terme durant l'època medieval a la Seu de Mallorca.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Consueta de Tempore · Veure més »

Contrafort

Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Contrafort · Veure més »

Cor (arquitectura)

Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Cor (arquitectura) · Veure més »

Cornisa

Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Cornisa · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Corona d'Aragó · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l'església Catòlica destinada a venerar l'eucaristia.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Corpus Christi · Veure més »

Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli

En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli · Veure més »

Creuer (arquitectura)

El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Creuer (arquitectura) · Veure més »

Daurat

Taça metàl·lica daurada al foc El daurament o dauradura (el daurat és el resultat i no pas l'acció) és una tècnica decorativa que consisteix a fer que qualsevol objecte tingui aspecte d'or.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Daurat · Veure més »

Deambulatori

Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Deambulatori · Veure més »

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Edicions 62 · Veure més »

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Nou!!: Catedral de Mallorca і El·lipse · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'Antiga Grècia L’escultura és una de les belles arts.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Escultura · Veure més »

Escut de Palma

Escut de Palma actual emprat per l'Ajuntament L'escut de la ciutat de Palma és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (el castell de l'Almudaina) i reial (els anomenats Quatre Pals).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Escut de Palma · Veure més »

Església de Santa Creu de Palma

Església de Santa Creu (portal) L'Església de Santa Creu és al cantó del carrer de Santa Creu i del carrer Sant Llorenç de Palma, a l'illa de Mallorca.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Església de Santa Creu de Palma · Veure més »

Estil xorigueresc

El retaule del convent de San Esteban a Salamanca, obra de José Benito Xoriguera. L'estil xorigueresc, o xoriguerisme, és una modalitat arquitectònica de l'època del barroc espanyol; va arribar fins als territoris de la Nova Espanya, on es coneix com a barroc mexicà.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Estil xorigueresc · Veure més »

Estrella de David

Estrella de David LEstrella de David, també anomenada Escut de David o el segell de Salomó, és un dels símbols del judaisme.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Estrella de David · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec ευχαριστω, eucharisto, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de l'Últim Sopar de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Eucaristia · Veure més »

Façana

Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) Façana del palau de Versalles (França) La façana és objecte d'especial cura en el disseny arquitectònic, ja que en ser l'única part de l'edifici percebut des de l'exterior, moltes vegades és pràcticament l'únic recurs disponible per expressar o caracteritzar la construcció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Façana · Veure més »

Felip Fulló

Felip Fulló (segle XV i XVI) fou un escultor actiu a Mallorca a inicis del segle XVI.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Felip Fulló · Veure més »

Finestra

'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Finestra · Veure més »

Forja

La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Forja · Veure més »

Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès i Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991) fou un escultor i col·leccionista català.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »

Frontó

El frontó és la paret contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Frontó · Veure més »

Frontó (arquitectura)

L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Frontó (arquitectura) · Veure més »

Gabriel Alomar i Esteve

Gabriel Alomar i Esteve (Palma, 1910-1997) fou un destacat arquitecte i urbanista mallorquí, conegut especialment per haver dissenyat el Pla Alomar de reforma de Palma de mitjan segle XX.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Gabriel Alomar i Esteve · Veure més »

Gàrgola

Gárgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc, o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Gàrgola · Veure més »

Gòtic català

Tapís gòtic del segle XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Gòtic català · Veure més »

Gòtic flamíger

Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del segle XIV i els principis del XV.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Gòtic flamíger · Veure més »

Grisalla

Grisalla de Andrea Mantegna a la National Gallery de Londres, (c.1500). ''El baptisme de Crist'', fresc en grisalla de Andrea del Sarto, al Chiostro dello Scalzo, Florència (1511-1526). La grisalla és una tècnica pictòrica basada en una pintura monocroma en camafeu gris que produeix la sensació de ser un relleu escultòric.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Grisalla · Veure més »

Guillem Sagrera

Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Guillem Sagrera · Veure més »

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre estèril de Santa Anna i que per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Immaculada Concepció · Veure més »

Imposta

1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Imposta · Veure més »

Instituto del Patrimonio Cultural de España

Laurent. Entrada principal del IPCE. L'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), oficialment i en castellà Instituto del Patrimonio Cultural de España, depenent del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, és la institució estatal dedicada a la conservació i restauració dels béns culturals que conformen el patrimoni històric espanyol.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Instituto del Patrimonio Cultural de España · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume Fabre

Jaume Fabre va ser un arquitecte nascut a Mallorca al segle XIV.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Jaume Fabre · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 30 de maig 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Joan Rubió i Bellver

Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte modernista català que va néixer el 24 d'abril de 1870 a Reus al carrer de Sant Pere d'Alcàntara - actualment carrer de Llovera-.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Joan Rubió i Bellver · Veure més »

Joaquim Torres i García

Joaquim Torres i García (Montevideo, 1875 – 1949) –conegut com a Joaquim Torras, Quim Torras, Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García– va ser un pintor i escultor muralista, novel·lista, escriptor, professor i teòric uruguaianocatalà que va passar la major part de la seva vida adulta a Espanya i França.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Joaquim Torres i García · Veure més »

Josep Maria Jujol i Gibert

Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Josep Maria Jujol i Gibert · Veure més »

Juan de Salas

Juan de Salas va ser un escultor renaixentista de començaments del segle XVI, el pare del qual, del mateix nom i també escultor, era originari de Mallorca i veí de Saragossa.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Juan de Salas · Veure més »

Julià Font i Roig

Julià Font i Roig (de vegades citat com Fontirroig), anomenat el sant mallorquí (Maria de la Salut, 20 de febrer de 1545 - Ciutat de Mallorca, 9 de setembre de 1613), descendent de capitans conqueridors de Mallorca, i fill de Jaume Fontirroig i Francesca Gibert que eren pairal de la casa i alqueria anomenada Son Roig de Maria de la Salut.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Julià Font i Roig · Veure més »

Lladronera

Dibuix d'una secció d'una lladronera en la qual es pot veure detalladament el disseny Una lladronera o matacà és una caixa d'obra sòlida, coberta i volada, que se situa a la part alta d'una muralla, en llenços i torres o de qualsevol altra fortificació i que sobresurt d'aquesta per la seva part exterior, també anomenada "galeria en voladís".

Nou!!: Catedral de Mallorca і Lladronera · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans Cròniques.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Llibre dels fets · Veure més »

Lluís de Prades i d'Arenós

Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Lluís de Prades i d'Arenós · Veure més »

Lluís Salvador d'Àustria-Toscana

L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, retrat del 1900 que es troba a Son Marroig. Una casa tradicional txeca al museu que va fundar l'Arxiduc al poble de Přerov nad Labem (Txèquia). La punta de Sa Foradada des de la finca de l'Arxiduc, Son Marroig. Balcó a Son Marroig. Mirador rodó a Son Marroig Son Marroig. Bust de l'Arxiduc als jardins de l'ajuntament de Valldemossa, fet per Horacio de Eguía Secció longitudinal de la seu de Palma, del llibre de l'Arxiduc Lluís Salvador ''Die Balearen'' Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, arxiduc d'Àustria (en alemany: Ludwig Salvator von Österreich-Toskana. Florència, 1847 - Brandýs nad Labem-Stará Boleslav, en alemany: Brandeis an der Elbe, Bohèmia, Txèquia, 1915).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Lluís Salvador d'Àustria-Toscana · Veure més »

Mainell

Un mainell o trencallums és un pilar o columna prima que divideix en dos el buit d'una obertura, com ara una porta o una finestra.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Mainell · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Mallorca · Veure més »

Manierisme

Al ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, 1558 ''El bibliotecari'', 1562 El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del segle XVI i el barroc.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Manierisme · Veure més »

Marcel Durliat

Marcel Durliat (Anjoutey, Territori de Belfort, 2 d'octubre del 1917 - Tolosa de Llenguadoc, 26 de desembre del 2006) va ser un historiador de l'art, professor de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, col·laborador de l'Académie des inscriptions et belles-lettres i autor de llibres sobre l'art romànic.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Marcel Durliat · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part, infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'església ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Mare de Déu · Veure més »

Mausoleu

Mausoleu Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Mausoleu · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Mesquita · Veure més »

Minaret

Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab منارة, manāra, que significa "far") és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Minaret · Veure més »

Miquel Barceló Artigues

Miquel Barceló Artigues, conegut simplement com a Miquel Barceló (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de renom internacional.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Miquel Barceló Artigues · Veure més »

Monument

Monument. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Monument · Veure més »

Motllura

Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Motllura · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Mudèjar · Veure més »

Nau (arquitectura)

Diagrama d'una nau La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Nau (arquitectura) · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Nàpols · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Neoclassicisme · Veure més »

Neogòtic

La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al segle XIX i continuat encara al segle XX.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Neogòtic · Veure més »

Palau de l'Almudaina

El palau de l'Almudaina o, simplement, l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Palau de l'Almudaina · Veure més »

Palau dels Reis de Mallorca

El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »

Palau episcopal de Ciutat de Mallorca

El Palau episcopal de la Ciutat de Mallorca és un casal senyorial de tipologia urbana situat al carrer del Palau, de la Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Palau episcopal de Ciutat de Mallorca · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Palma · Veure més »

Paral·lelepípede

En geometria, un paral·lelepípede d'acord amb la seva etimologia en grec παραλληλ-επίπεδον, un cos que te "plans paral·lels") és un cos tridimensional format per sis paral·lelograms. És a un paral·lelogram com un cub és a un quadrat: La geometria euclidiana admet els quatre conceptes però la geometria afí només admet paral·lelograms i paral·lelepípedes. Tres definicions equivalents de paral·lelepípede són.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Paral·lelepípede · Veure més »

Púlpit

gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Púlpit · Veure més »

Pedrís

El pedrís es defineix com un banc de pedra o d'obra, especialment quan es troba adossat a una paret.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Pedrís · Veure més »

Pere Caro Sureda

Pere Caro i Sureda-Valero y Maza de Lizana, tercer marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811) fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Pere Caro Sureda · Veure més »

Pere Joan Campins i Barceló

Pere Joan Campins i Barceló (Palma, 1859 - 1915) fou bisbe de Mallorca (1898-1915) caracteritzat per l'arrelament de l'església de Mallorca en la cultura i llengua de l'illa.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Pere Joan Campins i Barceló · Veure més »

Pere Joan Llobet

Pere Joan Llobet (Barcelona, ? - ?, 9 de maig de 1460), fou un teòleg lul·lista català.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Pere Joan Llobet · Veure més »

Pere Marsili

Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Pere Marsili · Veure més »

Permòdol

En construcció, es diu permòdol a la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfol.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Permòdol · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Perpinyà · Veure més »

Pierre Lavedan

Pierre Lavedan (Boulogne-sur-Seine, 29 de maig de 1885 - Malakoff, 31 de març de 1982) fou un historiador i historiador de l'urbanisme francès.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Pierre Lavedan · Veure més »

Pinacle

Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Pinacle · Veure més »

Pintura gòtica

El petó de Judes La pintura gòtica s'acostuma a datar entre el 1200 i el 1430, mig segle després del començament de l'arquitectura i l'escultura gòtica.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Pintura gòtica · Veure més »

Piràmide

Piràmide quadrangular Una piràmide és un políedre format per una base, que pot ser qualsevol tipus de polígon, i tres o més cares, que són triangles amb un vèrtex comú.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Piràmide · Veure més »

Plateresc

Façana de la Universitat de Salamanca Plateresc és un estil arquitectònic exclusiu del renaixement espanyol.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Plateresc · Veure més »

Polígon estrellat

En geometria, un polígon estrellat o estelat és un polígon còncau anomenat així per la seva semblança a una estrella.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Polígon estrellat · Veure més »

Presbiteri

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Presbiteri · Veure més »

Quadrat (polígon)

Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Quadrat (polígon) · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català:; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Ramon Llull · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Regne de Mallorca · Veure més »

Relleu

Relleu és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa, tradicionalment anomenada Relleu de la Marina.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Relleu · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Renaixement · Veure més »

Retaule

Església de Sant Pere de Terrassa Retaule d'alabastre policromat de la Basílica de Pilar de Saragossa, obra de Damià Forment Retaule del convent de Sant Esteve de Salamanca, obra de José Benito Xoriguera Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Retaule · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Romanticisme · Veure més »

Rosassa

La rosassa o rosetó és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Rosassa · Veure més »

Roure

El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Roure · Veure més »

Sagristia

Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí Sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes,...) de l'església.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Sagristia · Veure més »

Sala capitular

'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Sala capitular · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sant Joan Baptista de Perpinyà

Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Sant Joan Baptista de Perpinyà · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santanyí

Santanyí és la vila i municipi mallorquí més meridional de l'illa.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Santanyí · Veure més »

Santíssima Trinitat

La Santíssima Trinitat és Déu, d'acord amb els ensenyaments de les esglésies cristianes, a excepció d'alguns moviments unitaristes i restauracionistes.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Santíssima Trinitat · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Segle XX · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Senyera Reial · Veure més »

Servei militar

Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Servei militar · Veure més »

Tapis

''Tapis des de la carretera entre Costoja i Maçanet de Cabrenys'' Tapis és una entitat de població del municipi altempordanès de Maçanet de Cabrenys.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Tapis · Veure més »

Teodor Úbeda Gramage

Teodor Úbeda i Gramage (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1931 - Palma (Mallorca), 2003) va ser un religiós valencià.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Teodor Úbeda Gramage · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec "σεισμός", tremolor) o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: Catedral de Mallorca і Terratrèmol · Veure més »

Testament

Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa "testimoniatge de la voluntat") és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Testament · Veure més »

Timpà (arquitectura)

1.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Timpà (arquitectura) · Veure més »

Transsepte

Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Transsepte · Veure més »

Trapezoide

Un trapezoide és un quadrilàter simple i convex no paral·lelogram, és a dir, un polígon tancat de quatre costats, cap dels quals no és paral·lel a un dels altres.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Trapezoide · Veure més »

Ull de bou

L'ull de bou, en arquitectura, és una petita finestra o lluerna de forma ovalada o circular.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Ull de bou · Veure més »

Vitrall

Vitrall del sostre del Palau de la Musica Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Vitrall · Veure més »

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Volta · Veure més »

Volta d'aresta

Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Volta d'aresta · Veure més »

Volta de creueria

La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

Nou!!: Catedral de Mallorca і Volta de creueria · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1229 · Veure més »

1237

L'any 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1237 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1306 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1311 · Veure més »

1312

L'any 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1312 · Veure més »

1330

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1330 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1368 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1370 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1386 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1430 · Veure més »

1490

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1490 · Veure més »

1498

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1498 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1536 · Veure més »

1539

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1539 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1594 · Veure més »

1599

Presentació d'una galera a la rada de Marsella.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1599 · Veure més »

1601

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1601 · Veure més »

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1642 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1701 · Veure més »

1765

Llinda d’una casa de la Vall d’Aran.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1765 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1790 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1794 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1814 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1851 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1854 · Veure més »

1884

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1884 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1904 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1917 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1931 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1947 · Veure més »

1984

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 1984 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 2005 · Veure més »

2011

L'any 2011 és un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Catedral de Mallorca і 2011 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catedral de Palma, Catedral de Palma de Mallorca, Catedral de Santa Maria de Palma, La Seu de Mallorca, Seu de Ciutat de Mallorca, Seu de Mallorca, Seu de Palma.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »