Accés més ràpid que el navegador!
207 les relacions: Adda, Adrià IV, Alboí, Alessandria (municipi del Piemont), Alexandre III (papa), Alexandre V, Ambròs de Milà, Anaclet II, Angelo Scola, Antiguitat tardana, Antipapa, Apostasia, Arduí d'Ivrea, Arianisme, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Vercelli, Arquebisbe, Baixa edat mitjana, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla de Legnano, Berenguer I d'Itàlia, Bernabé apòstol, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Alessandria, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Ivrea, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Brescia, Bisbat de Casale Monferrato, Bisbat de Chur, Bisbat de Como, Bisbat de Crema, Bisbat de Cremona, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Lodi, Bisbat de Màntua, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Novara, Bisbat de Parma, ..., Bisbat de Pavia, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Tortona, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Vigevano, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Cantó de Ticino, Cardenal, Carlemany, Carles Borromeo, Carles el Calb, Carlo Maria Martini, Castricià, Catedral de Milà, Cisma, Ciutats estat italianes, Como (ciutat d'Itàlia), Companyia de Jesús, Concili de Pisa, Conrad II de Baixa Lotaríngia, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III d'Alemanya, Constantí I el Gran, Constantinoble, Contrareforma, Cremona, Croada del 1101, Degà (religió), Dinastia carolíngia, Dionigi Tettamanzi, Doctrina de l'Església Catòlica, Ducat de Milà, Emperador romà, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Eusebi de Milà, Excomunió, Federico Borromeo, Flavi Claudi Constantí, Flavi Gracià, Francs, Gènova, Güelfs i gibel·lins, Gervasi i Protasi, Giovanni Arcimboldi, Giovanni Colombo, Gots, Gregori el Gran, Gregori VII, Guerra Gòtica (535-554), Hipòlit d'Este, Hipòlit II d'Este, Honori II, Imperi Romà d'Orient, Innocenci II, Italià, Itàlia, Joan Bono de Milà, Joan Visconti, Justícia social, Laterà, Lecco, Ligúria, Llac Maggiore, Llatí, Lliga Llombarda, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llombardia, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lluita de les Investidures, Longobards, Lotari I, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Luci III, Marquesat de Montferrat, Mateu I Visconti, Màrtir, Merocles, Metropolità, Milà, Missal Romà, Monza (ciutat d'Itàlia), Napoleó Torriani, Nazari i Cels, Oblats dels Sants Ambròs i Carles, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó III del Sacre Imperi, Otó Visconti, Papa, Papa Joan VIII, Papa Urbà IV, Pasqual II, Pataria, Patriarca d'Alexandria, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Venècia, Pau de Constança, Pau el Diaca, Pau VI, Pavia, Persecució de Dioclecià, Pius IV, Pius XI, Província de Bèrgam, Província de Como, Província de Lecco, Província de Milà, Província de Monza i Brianza, Província de Pavia, Província de Varese, Província eclesiàstica, Ravenna, Regalia, Regió eclesiàstica Llombardia, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Rei dels Romans, Ritu romà, Riu Po, Riu Ticino, Rotari, Sant Pere, Santa Seu, Segle XX, Seminari, Seveso, Signoria, Simonia, Simplici (bisbe de Milà), Stefano Nardini, Teodoric el Gran, Terra Santa, Titulus, Torriani, Treviglio, Valentinià II, Varese, Víctor de Mauretània, Víctor IV, Venegono Inferiore, Visconti, 1803, 50, 55, 566, 569, 571. Ampliar l'índex (157 més) »
Adda
Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Adda · Veure més »
Adrià IV
de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Adrià IV · Veure més »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Alboí · Veure més »
Alessandria (municipi del Piemont)
Alexandria d'Itàlia o Alessandria és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Alessandria (municipi del Piemont) · Veure més »
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Alexandre III (papa) · Veure més »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Alexandre V · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ambròs de Milà · Veure més »
Anaclet II
Anaclet II, de nom seglar Pietro Pierleoni, (Roma, c. 1090 - Roma, 25 de gener de 1138) va ser un benedictí italià, que va esdevenir cardenal el 1106 i va ser elegit papa el 1130, en contraposició al papa Innocenci II, i es considera antipapa.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Anaclet II · Veure més »
Angelo Scola
El Cardenal Scola, a Cassano Magnago, el 22 de setembre de 2012. Angelo Scola (Malgrate, Llombardia, Itàlia, 7 de novembre de 1941) és un bisbe i cardenal italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Angelo Scola · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Antiguitat tardana · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Antipapa · Veure més »
Apostasia
Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Apostasia · Veure més »
Arduí d'Ivrea
Arduí d'Ivrea (marquès Arduí I d'Ivrea) (¿Pombia?, 955 – Abadia de Fruttuaria, 14 de desembre de 1015) fou marquès d'Ivrea entre 990 i 999 i rei d'Itàlia entre 1002 i 1014.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arduí d'Ivrea · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arianisme · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Gènova · Veure més »
Arquebisbat de Gorizia
Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Gorizia · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Torí · Veure més »
Arquebisbat de Vercelli
El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbe · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Baixa edat mitjana · Veure més »
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »
Batalla de Legnano
La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Batalla de Legnano · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Bernabé apòstol
Bernabé o Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bernabé apòstol · Veure més »
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Acqui · Veure més »
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Alba · Veure més »
Bisbat d'Albenga-Imperia
La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »
Bisbat d'Alessandria
El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Alessandria · Veure més »
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Aosta · Veure més »
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Asti · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat de Bèrgam
L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Bèrgam · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Casale Monferrato
El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Casale Monferrato · Veure més »
Bisbat de Chur
El palau episcopal de Coira. L'''Hof Chur'', a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la ''Martinskirche'', església protestant de Coira. El seminari ''San Lucio'' de Coira. Frontal d'altar de la catedral de Coira. VIII. VIII. El Bisbat de Chur (alemany: Bischoftum Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Chur · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Crema
El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Crema · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Lodi · Veure més »
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Màntua · Veure més »
Bisbat de Mondovì
El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2013 tenia 115.000 batejats d'un total 127.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Egidio Miragoli.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Mondovì · Veure més »
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Novara · Veure més »
Bisbat de Parma
Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Parma · Veure més »
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Tortona · Veure més »
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »
Bisbat de Vigevano
El bisbat de Vigevano (italià: bisbat de Vigevano; llatí: Dioecesis Viglevanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Vigevano · Veure més »
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats · Veure més »
Cantó de Ticino
La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Cantó de Ticino · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Cardenal · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Carlemany · Veure més »
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Carles Borromeo · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Carles el Calb · Veure més »
Carlo Maria Martini
Carlo Maria Martini, S.J. (Torí, 1927 - Gallarate, 2012) va ser un jesuïta i bisbe italià, elevat a cardenal el 1983.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Carlo Maria Martini · Veure més »
Castricià
Sant Castricià, en llatí Castritianus, fou bisbe de Milà al.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Castricià · Veure més »
Catedral de Milà
La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Catedral de Milà · Veure més »
Cisma
obra.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Cisma · Veure més »
Ciutats estat italianes
Ciutats estat italianes el 1494 Les ciutats estat italianes són les ciutats estat que existiren a la península Itàlica entre el principi de l'edat mitjana i la unificació d'Itàlia el 1861.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ciutats estat italianes · Veure més »
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Companyia de Jesús · Veure més »
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Concili de Pisa · Veure més »
Conrad II de Baixa Lotaríngia
Conrad II de Baixa Lotaríngia, d'Itàlia i d'Alemanya (nascut el 12 de febrer de 1074 a Hersfeld, va morir el 27 de juliol 1101) fou duc de la Baixa Lotaríngia i marquès de Torí des 1076 a 1087 per designació del seu pare, rei dels Romans (1087-1098) i rei d'Itàlia des 1093 a 1098.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conrad II de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conrad III d'Alemanya · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Constantinoble · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Contrareforma · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Cremona · Veure més »
Croada del 1101
La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Croada del 1101 · Veure més »
Degà (religió)
El degà és un càrrec eclesiàstic cristià que difereix segons la confessió.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Degà (religió) · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dionigi Tettamanzi
El cardenal Dionigi Tettamanzi durant la celebració de la beatificació de don Carlo Gnocchi el 25 d'octubre de 2009. san Bassiano. Santa Creu. Dionigi Tettamanzi (Renate, 14 de març de 1934 - Triuggio, Itàlia, 5 d'agost de 2017) fou un clergue italià, cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Dionigi Tettamanzi · Veure més »
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ducat de Milà · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Emperador romà · Veure més »
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Església sufragània · Veure més »
Eusebi de Milà
Eusebi de Milà (Grècia?, començament del - Milà, 465) fou un bisbe de Milà venerat com a sant a l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Eusebi de Milà · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Excomunió · Veure més »
Federico Borromeo
Federico Borromeo (Milà, 16 d'agost de 1564 - 21 de setembre de 1564) va ser un prelat italià, que va ser cardenal arquebisbe de Milà de 1595 a 1631.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Federico Borromeo · Veure més »
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Flavi Claudi Constantí · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Flavi Gracià · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Francs · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Gènova · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Gervasi i Protasi
Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Gervasi i Protasi · Veure més »
Giovanni Arcimboldi
fou un cardenal italià i arquebisbe italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Giovanni Arcimboldi · Veure més »
Giovanni Colombo
Giovanni Umberto Colombo (Caronno Pertusella, 6 de desembre de 1902 – Milà, 20 de maig de 1992) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Giovanni Colombo · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Gots · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Gregori el Gran · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Gregori VII · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Hipòlit d'Este
Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Hipòlit d'Este · Veure més »
Hipòlit II d'Este
Hipòlit d'Este, també anomenat Hipòlit II d'Este, (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1509 - Roma, Estats Pontificis, 1572) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Hipòlit II d'Este · Veure més »
Honori II
Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Honori II · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Innocenci II · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Itàlia · Veure més »
Joan Bono de Milà
Joan el Bo o Joan Bono (Recco o Camogli, Ligúria, ca. 600 - Milà, 660) fou un bisbe llombard, 36è bisbe de Milà i 15è de Gènova.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Joan Bono de Milà · Veure més »
Joan Visconti
Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Joan Visconti · Veure més »
Justícia social
"Justícia social", foto de Gilberto Santa Rosa simbolitzant la desigualtat. Justícia social és un concepte aparegut a mitjan, referit a les situacions de desigualtat social, que defineix la recerca d'equilibri entre parts desiguals, per mitjà de la creació de proteccions o desigualtats de signe contrari, a favor dels més febles.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Justícia social · Veure més »
Laterà
Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Laterà · Veure més »
Lecco
Lecco (en llombard Lec) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Lecco.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Lecco · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ligúria · Veure més »
Llac Maggiore
El llac Maggiore (en piemontès Lagh Magior o Verban, en llombard occidental Lagh Maggior o Verbano, en italià Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, en llatí Lacus Verbanus) és un llac d'Itàlia i Suïssa, el més occidental dels tres llacs prealpins i el segon més gran després del llac Garda.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Llac Maggiore · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Llatí · Veure més »
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Lliga Llombarda · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Llombardia · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Lluita de les Investidures · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Longobards · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Lotari I · Veure més »
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Luci III
Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Luci III · Veure més »
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Marquesat de Montferrat · Veure més »
Mateu I Visconti
Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Mateu I Visconti · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Màrtir · Veure més »
Merocles
Merocles (en llatí Moerocles, en grec antic) fou un orador atenenc del segle IV aC, nascut a l'illa de Salamina.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Merocles · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Metropolità · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Milà · Veure més »
Missal Romà
Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Missal Romà · Veure més »
Monza (ciutat d'Itàlia)
Monza (en llombard Monscia, pronunciat localment ˈmonʃa, en milanès ˈmunʃa) és un municipi italià de la regió de la Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Monza (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Napoleó Torriani
Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Napoleó Torriani · Veure més »
Nazari i Cels
Nazari i Celsus (San NazaroAlso Nazzaro, Nazario e San Celso) eren dos màrtirs dels quals no se sap res, excepte el descobriment dels seus cossos per Ambròs de Milà.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Nazari i Cels · Veure més »
Oblats dels Sants Ambròs i Carles
Els Oblats dels Sants Ambròs i Carles, en llatí Congregatio Oblatorum Sanctorum Ambrosii et Caroli, són una associació de sacerdots seculars i laics de l'arxidiòcesi de Milà.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Oblats dels Sants Ambròs i Carles · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Orde del Cister · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »
Otó Visconti
Otó Visconti (1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Otó Visconti · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Papa · Veure més »
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Papa Joan VIII · Veure més »
Papa Urbà IV
Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Papa Urbà IV · Veure més »
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pasqual II · Veure més »
Pataria
La Pataria (mot italià, pronunciat) fou un moviment popular de Milà que qüestionà el nomenament com a arquebisbe d'aquella ciutat de Guido de Velate (1045), noble milanès fidel a l'emperador alemany Enric III.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pataria · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Patriarcat de Venècia · Veure més »
Pau de Constança
Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pau de Constança · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pau el Diaca · Veure més »
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pau VI · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pavia · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pius IV · Veure més »
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pius XI · Veure més »
Província de Bèrgam
La província de Bèrgam és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Província de Bèrgam · Veure més »
Província de Como
La província de Como és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Província de Como · Veure més »
Província de Lecco
La província de Lecco és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Província de Lecco · Veure més »
Província de Milà
La província de Milà és una antiga província de la regió de la Llombardia a Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Província de Milà · Veure més »
Província de Monza i Brianza
La província de Monza i Brianza (en italià: provincia di Monza e della Brianza, en llombard: provincia de Monscia e de la Brianza) és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Província de Monza i Brianza · Veure més »
Província de Pavia
La província de Pavia és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Província de Pavia · Veure més »
Província de Varese
La província de Varese és una província que forma part de la regió de Llombardia dins d'Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Província de Varese · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Província eclesiàstica · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ravenna · Veure més »
Regalia
Una regalia és una prerrogativa reial medieval.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Regalia · Veure més »
Regió eclesiàstica Llombardia
La regió eclesiàstica llombarda al territori italià La regió eclesiàstica Llombardia és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Regió eclesiàstica Llombardia · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Rei dels Romans · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ritu romà · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Riu Po · Veure més »
Riu Ticino
El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabalós d'Itàlia després d'aquest darrer.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Riu Ticino · Veure més »
Rotari
Rotari - Rothari en llatí, Chrothar en alt alemany - (Brescia, 606 - Brescia, 652) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (636 -652).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Rotari · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Sant Pere · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Santa Seu · Veure més »
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Segle XX · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Seminari · Veure més »
Seveso
Seveso és un municipi italià, situat a la regió de Llombardia i a la província de Monza i Brianza.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Seveso · Veure més »
Signoria
Palazzo della Signoria de Florència. La signoria (en plural, signorie) representa l'evolució institucional de moltes comunes urbanes de la Itàlia central i septentrional des de finals del.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Signoria · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Simonia · Veure més »
Simplici (bisbe de Milà)
Simplici (en llatí Simplicianus) fou bisbe de Milà entre el 397 i el 400 o 401 dC És honorat com a sant a l'Església Catòlica Romana i a l'Església Ortodoxa Oriental.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Simplici (bisbe de Milà) · Veure més »
Stefano Nardini
Stefano Nardini, anomenat el cardenal de Milà, (Forlì, Emília-Romanya, Itàlia, 1420 - Roma, 22 d'octubre de 1484) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Stefano Nardini · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Teodoric el Gran · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Terra Santa · Veure més »
Titulus
El titulus (plural tituli) de les esglésies de Roma és el nom que reben alguns temples catòlics d'aquesta ciutat pel fet de ser els més antics i estar destinats sobretot a l'evangelització inicial o missió local.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Titulus · Veure més »
Torriani
Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Torriani · Veure més »
Treviglio
Treviglio és un municipi italià, situat a la regió de Llombardia i a la província de Bèrgam.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Treviglio · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Valentinià II · Veure més »
Varese
Varese (en llengua Llombarda Varés) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Varese.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Varese · Veure més »
Víctor de Mauretània
Víctor el Moro o de Mauretània (Mauretània, actual Magrib, s. III - Milà, 303) fou un cristià de l'antiguitat, mort màrtir.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Víctor de Mauretània · Veure més »
Víctor IV
Víctor IV, nascut Ottaviano di Monticelli, va ser antipapa de l'Església Catòlica de Roma entre 1159 i 1164.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Víctor IV · Veure més »
Venegono Inferiore
Venegono Inferiore és un municipi situat al territori de la província de Varese, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Venegono Inferiore · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Visconti · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і 1803 · Veure més »
50
Distribució imperial de per llavors.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і 50 · Veure més »
55
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і 55 · Veure més »
566
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і 566 · Veure més »
569
El 569 (DLXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і 569 · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і 571 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbe de Milà, Arxidiòcesi de Milà, Bisbat de Milà, Bisbe de Milà, Diòcesi de Milà.
