Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Arquebisbat de Milà

Índex Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 204 les relacions: Adda, Adrià IV, Alboí, Alessandria (municipi del Piemont), Alexandre III (papa), Alexandre V, Ambròs de Milà, Anaclet II, Angelo Scola, Antiguitat tardana, Antipapa, Apostasia, Arduí d'Ivrea, Arianisme, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Vercelli, Arquebisbe, Baixa edat mitjana, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla de Legnano, Berenguer I d'Itàlia, Bernabé apòstol, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Alessandria, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Ivrea, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Brescia, Bisbat de Casale Monferrato, Bisbat de Chur, Bisbat de Como, Bisbat de Crema, Bisbat de Cremona, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Lodi, Bisbat de Màntua, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Novara, Bisbat de Parma, ... Ampliar l'índex (154 més) »

  2. Arquebisbes de Milà
  3. Ciutat metropolitana de Milà
  4. Província de Bèrgam
  5. Província de Como
  6. Província de Lecco
  7. Província de Pavia
  8. Província de Varese

Adda

Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.

Veure Arquebisbat de Milà і Adda

Adrià IV

de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.

Veure Arquebisbat de Milà і Adrià IV

Alboí

"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.

Veure Arquebisbat de Milà і Alboí

Alessandria (municipi del Piemont)

Alexandria d'Itàlia o Alessandria és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria.

Veure Arquebisbat de Milà і Alessandria (municipi del Piemont)

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Veure Arquebisbat de Milà і Alexandre III (papa)

Alexandre V

fou antipapa del 1409 al 1410.

Veure Arquebisbat de Milà і Alexandre V

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Veure Arquebisbat de Milà і Ambròs de Milà

Anaclet II

Anaclet II, de nom seglar Pietro Pierleoni, (Roma, c. 1090 - Roma, 25 de gener de 1138) va ser un benedictí italià, que va esdevenir cardenal el 1106 i va ser elegit papa el 1130, en contraposició al papa Innocenci II, i es considera antipapa.

Veure Arquebisbat de Milà і Anaclet II

Angelo Scola

El Cardenal Scola, a Cassano Magnago, el 22 de setembre de 2012. Angelo Scola (Malgrate, Llombardia, Itàlia, 7 de novembre de 1941) és un bisbe i cardenal italià.

Veure Arquebisbat de Milà і Angelo Scola

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Veure Arquebisbat de Milà і Antiguitat tardana

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Veure Arquebisbat de Milà і Antipapa

Apostasia

Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).

Veure Arquebisbat de Milà і Apostasia

Arduí d'Ivrea

Arduí d'Ivrea (marquès Arduí I d'Ivrea) (¿Pombia?, 955 – Abadia de Fruttuaria, 14 de desembre de 1015) fou marquès d'Ivrea entre 990 i 999 i rei d'Itàlia entre 1002 i 1014.

Veure Arquebisbat de Milà і Arduí d'Ivrea

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Veure Arquebisbat de Milà і Arianisme

Arquebisbat de Bolonya

La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Bolonya

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Arquebisbat de Gènova

Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Gènova

Arquebisbat de Gorizia

Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Gorizia

Arquebisbat de Magúncia

LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Magúncia

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Torí

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Vercelli

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Veure Arquebisbat de Milà і Arquebisbe

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Veure Arquebisbat de Milà і Baixa edat mitjana

Basílica dels Sants XII Apòstols

La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.

Veure Arquebisbat de Milà і Basílica dels Sants XII Apòstols

Batalla de Legnano

La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.

Veure Arquebisbat de Milà і Batalla de Legnano

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Veure Arquebisbat de Milà і Berenguer I d'Itàlia

Bernabé apòstol

Bernabé o Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del.

Veure Arquebisbat de Milà і Bernabé apòstol

Bisbat d'Acqui

El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Acqui

Bisbat d'Alba

El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Alba

Bisbat d'Albenga-Imperia

La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Albenga-Imperia

Bisbat d'Alessandria

El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Alessandria

Bisbat d'Aosta

El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Aosta

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Asti

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Imola

Bisbat d'Ivrea

El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Ivrea

Bisbat de Bèrgam

L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Bèrgam

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Brescia

Bisbat de Casale Monferrato

El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Casale Monferrato

Bisbat de Chur

El palau episcopal de Coira. L'''Hof Chur'', a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la ''Martinskirche'', església protestant de Coira.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Chur

Bisbat de Como

El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Como

Bisbat de Crema

El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Crema

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Cremona

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Faenza-Modigliana

Bisbat de Lodi

El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Lodi

Bisbat de Màntua

Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Màntua

Bisbat de Mondovì

El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Mondovì

Bisbat de Novara

El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Novara

Bisbat de Parma

Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Parma

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Pavia

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

Bisbat de Savona-Noli

El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Savona-Noli

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Tortona

Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

Bisbat de Vigevano

El bisbat de Vigevano (italià: bisbat de Vigevano; llatí: Dioecesis Viglevanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Bisbat de Vigevano

Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats

L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.

Veure Arquebisbat de Milà і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Veure Arquebisbat de Milà і Cantó de Ticino

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Veure Arquebisbat de Milà і Cardenal

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Arquebisbat de Milà і Carlemany

Carles Borromeo

Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Carles Borromeo

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Arquebisbat de Milà і Carles el Calb

Carlo Maria Martini

Carlo Maria Martini, S.J. (Torí, 1927 - Gallarate, 2012) va ser un jesuïta i bisbe italià, elevat a cardenal el 1983.

Veure Arquebisbat de Milà і Carlo Maria Martini

Castricià

Sant Castricià, en llatí Castritianus, fou bisbe de Milà al.

Veure Arquebisbat de Milà і Castricià

Catedral de Milà

La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Catedral de Milà

Cisma

obra.

Veure Arquebisbat de Milà і Cisma

Ciutats estat italianes

Ciutats estat italianes el 1494 Les ciutats estat italianes són les ciutats estat que existiren a la península Itàlica entre el principi de l'edat mitjana i la unificació d'Itàlia el 1861.

Veure Arquebisbat de Milà і Ciutats estat italianes

Como (ciutat d'Itàlia)

Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.

Veure Arquebisbat de Milà і Como (ciutat d'Itàlia)

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Veure Arquebisbat de Milà і Companyia de Jesús

Concili de Pisa

Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.

Veure Arquebisbat de Milà і Concili de Pisa

Conrad II de Baixa Lotaríngia

Conrad II de Baixa Lotaríngia, d'Itàlia i d'Alemanya (nascut el 12 de febrer de 1074 a Hersfeld, va morir el 27 de juliol 1101) fou duc de la Baixa Lotaríngia i marquès de Torí des 1076 a 1087 per designació del seu pare, rei dels Romans (1087-1098) i rei d'Itàlia des 1093 a 1098.

Veure Arquebisbat de Milà і Conrad II de Baixa Lotaríngia

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Veure Arquebisbat de Milà і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Veure Arquebisbat de Milà і Conrad III d'Alemanya

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Veure Arquebisbat de Milà і Constantí I el Gran

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Arquebisbat de Milà і Constantinoble

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Veure Arquebisbat de Milà і Contrareforma

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Veure Arquebisbat de Milà і Cremona

Croada del 1101

La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.

Veure Arquebisbat de Milà і Croada del 1101

Degà (religió)

El degà és un càrrec eclesiàstic cristià que difereix segons la confessió.

Veure Arquebisbat de Milà і Degà (religió)

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Veure Arquebisbat de Milà і Dinastia carolíngia

Dionigi Tettamanzi

El cardenal Dionigi Tettamanzi durant la celebració de la beatificació de don Carlo Gnocchi el 25 d'octubre de 2009. san Bassiano. Santa Creu. Dionigi Tettamanzi (Renate, 14 de març de 1934 - Triuggio, Itàlia, 5 d'agost de 2017) fou un clergue italià, cardenal de l'Església Catòlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Dionigi Tettamanzi

Doctrina de l'Església Catòlica

La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Doctrina de l'Església Catòlica

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Ducat de Milà

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Veure Arquebisbat de Milà і Emperador romà

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.

Veure Arquebisbat de Milà і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.

Veure Arquebisbat de Milà і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Arquebisbat de Milà і Església Catòlica Romana

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Veure Arquebisbat de Milà і Església sufragània

Eusebi de Milà

Eusebi de Milà (Grècia?, començament del - Milà, 465) fou un bisbe de Milà venerat com a sant a l'Església catòlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Eusebi de Milà

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Veure Arquebisbat de Milà і Excomunió

Federico Borromeo

Federico Borromeo (Milà, 16 d'agost de 1564 - 21 de setembre de 1564) va ser un prelat italià, que va ser cardenal arquebisbe de Milà de 1595 a 1631.

Veure Arquebisbat de Milà і Federico Borromeo

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Veure Arquebisbat de Milà і Flavi Claudi Constantí

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Veure Arquebisbat de Milà і Flavi Gracià

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Arquebisbat de Milà і Francs

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Veure Arquebisbat de Milà і Gènova

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Veure Arquebisbat de Milà і Güelfs i gibel·lins

Gervasi i Protasi

Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana.

Veure Arquebisbat de Milà і Gervasi i Protasi

Giovanni Arcimboldi

fou un cardenal italià i arquebisbe italià.

Veure Arquebisbat de Milà і Giovanni Arcimboldi

Giovanni Colombo

Giovanni Umberto Colombo (Caronno Pertusella, 6 de desembre de 1902 – Milà, 20 de maig de 1992) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Veure Arquebisbat de Milà і Giovanni Colombo

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Veure Arquebisbat de Milà і Gots

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Veure Arquebisbat de Milà і Gregori el Gran

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Veure Arquebisbat de Milà і Gregori VII

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Veure Arquebisbat de Milà і Guerra Gòtica (535-554)

Hipòlit d'Este

Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Hipòlit d'Este

Hipòlit II d'Este

Hipòlit d'Este, també anomenat Hipòlit II d'Este, (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1509 - Roma, Estats Pontificis, 1572) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Hipòlit II d'Este

Honori II

Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.

Veure Arquebisbat de Milà і Honori II

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Arquebisbat de Milà і Imperi Romà d'Orient

Innocenci II

Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.

Veure Arquebisbat de Milà і Innocenci II

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Arquebisbat de Milà і Italià

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Arquebisbat de Milà і Itàlia

Joan Bono de Milà

Joan el Bo o Joan Bono (Recco o Camogli, Ligúria, ca. 600 - Milà, 660) fou un bisbe llombard, 36è bisbe de Milà i 15è de Gènova.

Veure Arquebisbat de Milà і Joan Bono de Milà

Joan Visconti

Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.

Veure Arquebisbat de Milà і Joan Visconti

Justícia social

"Justícia social", foto de Gilberto Santa Rosa simbolitzant la desigualtat. Justícia social és un concepte aparegut a mitjan, referit a les situacions de desigualtat social, que defineix la recerca d'equilibri entre parts desiguals, per mitjà de la creació de proteccions o desigualtats de signe contrari, a favor dels més febles.

Veure Arquebisbat de Milà і Justícia social

Laterà

Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.

Veure Arquebisbat de Milà і Laterà

Lecco

Lecco (en llombard Lec) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Lecco.

Veure Arquebisbat de Milà і Lecco

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Ligúria

Llac Maggiore

El llac Maggiore (en piemontès Lagh Magior o Verban, en llombard occidental Lagh Maggior o Verbano, en italià Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, en llatí Lacus Verbanus) és un llac d'Itàlia i Suïssa, el més occidental dels tres llacs prealpins i el segon més gran després del llac Garda.

Veure Arquebisbat de Milà і Llac Maggiore

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Arquebisbat de Milà і Llatí

Lliga Llombarda

miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Lliga Llombarda

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Veure Arquebisbat de Milà і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Veure Arquebisbat de Milà і Llombardia

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Veure Arquebisbat de Milà і Lluís el Germànic

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Veure Arquebisbat de Milà і Lluís el Pietós

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Veure Arquebisbat de Milà і Lluís II d'Itàlia

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Veure Arquebisbat de Milà і Lluita de les Investidures

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Veure Arquebisbat de Milà і Longobards

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Veure Arquebisbat de Milà і Lotari I

Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic

Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.

Veure Arquebisbat de Milà і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic

Luci III

Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.

Veure Arquebisbat de Milà і Luci III

Marquesat de Montferrat

XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Marquesat de Montferrat

Mateu I Visconti

Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.

Veure Arquebisbat de Milà і Mateu I Visconti

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.

Veure Arquebisbat de Milà і Màrtir

Merocles

Merocles (en llatí Moerocles, en grec antic) fou un orador atenenc del segle IV aC, nascut a l'illa de Salamina.

Veure Arquebisbat de Milà і Merocles

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Veure Arquebisbat de Milà і Metropolità

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Arquebisbat de Milà і Milà

Missal Romà

Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.

Veure Arquebisbat de Milà і Missal Romà

Monza (ciutat d'Itàlia)

Monza (en llombard Monscia, pronunciat localment ˈmonʃa, en milanès ˈmunʃa) és un municipi italià de la regió de la Llombardia.

Veure Arquebisbat de Milà і Monza (ciutat d'Itàlia)

Napoleó Torriani

Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.

Veure Arquebisbat de Milà і Napoleó Torriani

Nazari i Cels

Nazari i Celsus (San NazaroAlso Nazzaro, Nazario e San Celso) eren dos màrtirs dels quals no se sap res, excepte el descobriment dels seus cossos per Ambròs de Milà.

Veure Arquebisbat de Milà і Nazari i Cels

Oblats dels Sants Ambròs i Carles

Els Oblats dels Sants Ambròs i Carles, en llatí Congregatio Oblatorum Sanctorum Ambrosii et Caroli, són una associació de sacerdots seculars i laics de l'arxidiòcesi de Milà.

Veure Arquebisbat de Milà і Oblats dels Sants Ambròs i Carles

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.

Veure Arquebisbat de Milà і Orde de Frares Menors

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Veure Arquebisbat de Milà і Orde de Sant Agustí

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Veure Arquebisbat de Milà і Orde de Sant Benet

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure Arquebisbat de Milà і Orde del Cister

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Veure Arquebisbat de Milà і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Arquebisbat de Milà і Otó III del Sacre Imperi

Otó Visconti

Otó Visconti (1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.

Veure Arquebisbat de Milà і Otó Visconti

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Papa

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.

Veure Arquebisbat de Milà і Papa Joan VIII

Papa Urbà IV

Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.

Veure Arquebisbat de Milà і Papa Urbà IV

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Veure Arquebisbat de Milà і Pasqual II

Pataria

La Pataria (mot italià, pronunciat) fou un moviment popular de Milà que qüestionà el nomenament com a arquebisbe d'aquella ciutat de Guido de Velate (1045), noble milanès fidel a l'emperador alemany Enric III.

Veure Arquebisbat de Milà і Pataria

Patriarca d'Alexandria

Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.

Veure Arquebisbat de Milà і Patriarca d'Alexandria

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Patriarcat d'Aquileia

Patriarcat de Venècia

El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Arquebisbat de Milà і Patriarcat de Venècia

Pau de Constança

Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.

Veure Arquebisbat de Milà і Pau de Constança

Pau el Diaca

Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.

Veure Arquebisbat de Milà і Pau el Diaca

Pau VI

, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.

Veure Arquebisbat de Milà і Pau VI

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Veure Arquebisbat de Milà і Pavia

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.

Veure Arquebisbat de Milà і Persecució de Dioclecià

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Veure Arquebisbat de Milà і Pius IV

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Veure Arquebisbat de Milà і Pius XI

Província de Bèrgam

La província de Bèrgam és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Província de Bèrgam

Província de Como

La província de Como és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Província de Como

Província de Lecco

La província de Lecco és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Província de Lecco

Província de Milà

La província de Milà és una antiga província de la regió de la Llombardia a Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Província de Milà

Província de Monza i Brianza

La província de Monza i Brianza (en italià: provincia di Monza e della Brianza, en llombard: provincia de Monscia e de la Brianza) és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Província de Monza i Brianza

Província de Pavia

La província de Pavia és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Província de Pavia

Província de Varese

La província de Varese és una província que forma part de la regió de Llombardia dins d'Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Província de Varese

Província eclesiàstica

Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.

Veure Arquebisbat de Milà і Província eclesiàstica

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Veure Arquebisbat de Milà і Ravenna

Regalia

Una regalia és una prerrogativa reial medieval.

Veure Arquebisbat de Milà і Regalia

Regió eclesiàstica Llombardia

La regió eclesiàstica llombarda al territori italià La regió eclesiàstica Llombardia és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Veure Arquebisbat de Milà і Regió eclesiàstica Llombardia

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Veure Arquebisbat de Milà і Regne d'Itàlia (1861-1946)

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Veure Arquebisbat de Milà і Regne d'Itàlia (edat mitjana)

Rei dels Romans

Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.

Veure Arquebisbat de Milà і Rei dels Romans

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Veure Arquebisbat de Milà і Ritu romà

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Veure Arquebisbat de Milà і Riu Po

Riu Ticino

El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabalós d'Itàlia després d'aquest darrer.

Veure Arquebisbat de Milà і Riu Ticino

Rotari

Rotari - Rothari en llatí, Chrothar en alt alemany - (Brescia, 606 - Brescia, 652) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (636 -652).

Veure Arquebisbat de Milà і Rotari

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Arquebisbat de Milà і Sant Pere

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Veure Arquebisbat de Milà і Santa Seu

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Veure Arquebisbat de Milà і Segle XX

Seminari

Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.

Veure Arquebisbat de Milà і Seminari

Seveso

Seveso és un municipi italià, situat a la regió de Llombardia i a la província de Monza i Brianza.

Veure Arquebisbat de Milà і Seveso

Signoria

Palazzo della Signoria de Florència. La signoria (en plural, signorie) representa l'evolució institucional de moltes comunes urbanes de la Itàlia central i septentrional des de finals del.

Veure Arquebisbat de Milà і Signoria

Simonia

Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Veure Arquebisbat de Milà і Simonia

Simplici (bisbe de Milà)

Simplici (en llatí Simplicianus) fou bisbe de Milà entre el 397 i el 400 o 401 dC És honorat com a sant a l'Església Catòlica Romana i a l'Església Ortodoxa Oriental.

Veure Arquebisbat de Milà і Simplici (bisbe de Milà)

Stefano Nardini

Stefano Nardini, anomenat el cardenal de Milà, (Forlì, Emília-Romanya, Itàlia, 1420 - Roma, 22 d'octubre de 1484) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Stefano Nardini

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Veure Arquebisbat de Milà і Teodoric el Gran

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Veure Arquebisbat de Milà і Terra Santa

Titulus

El titulus (plural tituli) de les esglésies de Roma és el nom que reben alguns temples catòlics d'aquesta ciutat pel fet de ser els més antics i estar destinats sobretot a l'evangelització inicial o missió local.

Veure Arquebisbat de Milà і Titulus

Torriani

Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.

Veure Arquebisbat de Milà і Torriani

Treviglio

Treviglio és un municipi italià, situat a la regió de Llombardia i a la província de Bèrgam.

Veure Arquebisbat de Milà і Treviglio

Valentinià II

Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.

Veure Arquebisbat de Milà і Valentinià II

Varese

Varese (en llengua Llombarda Varés) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Varese.

Veure Arquebisbat de Milà і Varese

Víctor de Mauretània

Víctor el Moro o de Mauretània (Mauretània, actual Magrib, s. III - Milà, 303) fou un cristià de l'antiguitat, mort màrtir.

Veure Arquebisbat de Milà і Víctor de Mauretània

Víctor IV

Víctor IV, nascut Ottaviano di Monticelli, va ser antipapa de l'Església Catòlica de Roma entre 1159 i 1164.

Veure Arquebisbat de Milà і Víctor IV

Venegono Inferiore

Venegono Inferiore és un municipi situat al territori de la província de Varese, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).

Veure Arquebisbat de Milà і Venegono Inferiore

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Veure Arquebisbat de Milà і Visconti

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Veure Arquebisbat de Milà і 1803

50

Distribució imperial de per llavors.

Veure Arquebisbat de Milà і 50

569

El 569 (DLXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Milà і 569

Vegeu també

Arquebisbes de Milà

Ciutat metropolitana de Milà

Província de Bèrgam

Província de Como

Província de Lecco

Província de Pavia

Província de Varese

També conegut com Arquebisbe de Milà, Arxidiòcesi de Milà, Bisbat de Milà, Bisbe de Milà, Diòcesi de Milà.

, Bisbat de Pavia, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Tortona, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Vigevano, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Cantó de Ticino, Cardenal, Carlemany, Carles Borromeo, Carles el Calb, Carlo Maria Martini, Castricià, Catedral de Milà, Cisma, Ciutats estat italianes, Como (ciutat d'Itàlia), Companyia de Jesús, Concili de Pisa, Conrad II de Baixa Lotaríngia, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III d'Alemanya, Constantí I el Gran, Constantinoble, Contrareforma, Cremona, Croada del 1101, Degà (religió), Dinastia carolíngia, Dionigi Tettamanzi, Doctrina de l'Església Catòlica, Ducat de Milà, Emperador romà, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Eusebi de Milà, Excomunió, Federico Borromeo, Flavi Claudi Constantí, Flavi Gracià, Francs, Gènova, Güelfs i gibel·lins, Gervasi i Protasi, Giovanni Arcimboldi, Giovanni Colombo, Gots, Gregori el Gran, Gregori VII, Guerra Gòtica (535-554), Hipòlit d'Este, Hipòlit II d'Este, Honori II, Imperi Romà d'Orient, Innocenci II, Italià, Itàlia, Joan Bono de Milà, Joan Visconti, Justícia social, Laterà, Lecco, Ligúria, Llac Maggiore, Llatí, Lliga Llombarda, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llombardia, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lluita de les Investidures, Longobards, Lotari I, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Luci III, Marquesat de Montferrat, Mateu I Visconti, Màrtir, Merocles, Metropolità, Milà, Missal Romà, Monza (ciutat d'Itàlia), Napoleó Torriani, Nazari i Cels, Oblats dels Sants Ambròs i Carles, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó III del Sacre Imperi, Otó Visconti, Papa, Papa Joan VIII, Papa Urbà IV, Pasqual II, Pataria, Patriarca d'Alexandria, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Venècia, Pau de Constança, Pau el Diaca, Pau VI, Pavia, Persecució de Dioclecià, Pius IV, Pius XI, Província de Bèrgam, Província de Como, Província de Lecco, Província de Milà, Província de Monza i Brianza, Província de Pavia, Província de Varese, Província eclesiàstica, Ravenna, Regalia, Regió eclesiàstica Llombardia, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Rei dels Romans, Ritu romà, Riu Po, Riu Ticino, Rotari, Sant Pere, Santa Seu, Segle XX, Seminari, Seveso, Signoria, Simonia, Simplici (bisbe de Milà), Stefano Nardini, Teodoric el Gran, Terra Santa, Titulus, Torriani, Treviglio, Valentinià II, Varese, Víctor de Mauretània, Víctor IV, Venegono Inferiore, Visconti, 1803, 50, 569.