Taula de continguts
137 les relacions: Administrador apostòlic, Alessandro Sforza, Alexandre Farnese (cardenal), Alexandre II (papa), Annuario Pontificio, Antipapa, Arianisme, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Benedetto Antelami, Benet XVI, Bisbat de Como, Bisbat de Cremona, Bisbat de Fidenza, Bisbat de Massa Carrara-Pontremoli, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbe, Canonització, Catedral de Parma, Catolicisme, Cisma, Concili de Lió II, Diòcesi, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Dolcí, Emília-Romanya, Enrico Solmi, Església sufragània, Foguera, Giovanni Giacomo Schiaffinati, Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora, Heretgia, Italià, Llatí, Lleó XIII, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Sant Benet, Orde de Vallombrosa, Orde del Cister, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Papa, Parma, Parròquia eclesiàstica, ... Ampliar l'índex (87 més) »
Administrador apostòlic
Un administrador apostòlic és un clergue catòlic, sovint (però no necessàriament) bisbe emèrit o d'una diòcesi veïna, a càrrec temporal d'una diòcesi que espera un bisbe diocesà que serà el titular.
Veure Bisbat de Parma і Administrador apostòlic
Alessandro Sforza
Alessandro Sforza (1534-1581) va ser un bisbe i cardenal catòlic romà.
Veure Bisbat de Parma і Alessandro Sforza
Alexandre Farnese (cardenal)
Alexandre Farnese (Valentano, Estats Pontificis 1520 - Roma 1589) fou un príncep de Parma que va esdevenir cardenal.
Veure Bisbat de Parma і Alexandre Farnese (cardenal)
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Veure Bisbat de Parma і Alexandre II (papa)
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat de Parma і Annuario Pontificio
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Bisbat de Parma і Antipapa
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Bisbat de Parma і Arianisme
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure Bisbat de Parma і Arquebisbat d'Avinyó
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Parma і Arquebisbat de Bolonya
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Veure Bisbat de Parma і Arquebisbat de Gènova
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Parma і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Veure Bisbat de Parma і Arquebisbat de Milà
Arquebisbat de Pisa
Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure Bisbat de Parma і Arquebisbat de Pisa
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Parma і Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Benedetto Antelami
Benedetto Antelami o Antelami de Parma va ser un arquitecte i escultor Italià especialment actiu a la zona de Parma durant l'edificació del Baptisteri i uns altres entre els anys 1178 i 1200.
Veure Bisbat de Parma і Benedetto Antelami
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Bisbat de Parma і Benet XVI
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Bisbat de Parma і Bisbat de Como
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Bisbat de Parma і Bisbat de Cremona
Bisbat de Fidenza
El bisbat de Fidenza —diocesi di Fidenza; Dioecesis Fidentina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Modena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Parma і Bisbat de Fidenza
Bisbat de Massa Carrara-Pontremoli
El bisbat de Massa Carrara-Pontremoli (italià: diocesi di Massa Carrara-Pontremoli; llatí: Dioecesis Massensis-Apuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Bisbat de Parma і Bisbat de Massa Carrara-Pontremoli
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Parma і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Parma і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Bisbat de Parma і Bisbe
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Veure Bisbat de Parma і Canonització
Catedral de Parma
La Catedral de Parma (Duomo) és un temple i seu episcopal de Parma, Emília-Romanya (Itàlia).
Veure Bisbat de Parma і Catedral de Parma
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat de Parma і Catolicisme
Cisma
obra.
Veure Bisbat de Parma і Cisma
Concili de Lió II
És considerat per l'Església Catòlica com el XIV concili ecumènic, i el sisè dels celebrats a Occident.
Veure Bisbat de Parma і Concili de Lió II
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Parma і Diòcesi
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Veure Bisbat de Parma і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Dolcí
Dolcí (1250-1307), conegut també com a Fra Dolcino o Dolcí de Novara (en italià: Dolcino da Novara), va ser un líder religiós italià, continuador del mil·lenarisme de Gherardo Segarelli al davant de la secta dels Germans Apostòlics (en italià: Fraticelli Apostolici), que van prendre el nom de dulcinites.
Veure Bisbat de Parma і Dolcí
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Veure Bisbat de Parma і Emília-Romanya
Enrico Solmi
Enrico Solmi (Spilamberto, 18 de juliol de 1956) és un bisbe catòlic, teòleg, professor i escriptor italià.
Veure Bisbat de Parma і Enrico Solmi
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Parma і Església sufragània
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Veure Bisbat de Parma і Foguera
Giovanni Giacomo Schiaffinati
(també conegut com Schiaffinato o Sclafenati) fou un cardenal i bisbe italià.
Veure Bisbat de Parma і Giovanni Giacomo Schiaffinati
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora (Roma, 26 de novembre de 1518 - Màntua, 6 d'octubre de 1564) va ser un cardenal italià, conegut també com El cardenal di Santa Fiora.
Veure Bisbat de Parma і Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Bisbat de Parma і Heretgia
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Bisbat de Parma і Italià
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Parma і Llatí
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Veure Bisbat de Parma і Lleó XIII
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Bisbat de Parma і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Bisbat de Parma і Orde de Sant Benet
Orde de Vallombrosa
L'Orde de Vallombrosa o Congregació Benedictina de Vallombrosa és un orde monàstic fundat a Vallombrosa (Toscana), el 1039 per sant Joan Gualbert, com a reforma observant de l'orde benedictí i avui integrada en aquest orde com a congregació.
Veure Bisbat de Parma і Orde de Vallombrosa
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Bisbat de Parma і Orde del Cister
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Bisbat de Parma і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat de Parma і Orde dels Predicadors
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat de Parma і Papa
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Bisbat de Parma і Parma
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Parma і Parròquia eclesiàstica
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Veure Bisbat de Parma і Pasqual II
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Veure Bisbat de Parma і Pau III
Província de Parma
La Província de Parma és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Veure Bisbat de Parma і Província de Parma
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Bisbat de Parma і Província eclesiàstica
Regió eclesiàstica Emília-Romanya
Situació de l'Emília-Romanya a Itàlia La regió eclesiàstica Emília-Romanya és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Bisbat de Parma і Regió eclesiàstica Emília-Romanya
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Parma і Ritu romà
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Bisbat de Parma і Roma
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Bisbat de Parma і Santa Seu
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Bisbat de Parma і Sínode
Servents de Maria
L'Orde dels Servents de Maria, també anomenada dels Servites, en llatí Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae, és un orde mendicant fundat a Florència el 1233 per un grup de set persones, els Set Sants Fundadors.
Veure Bisbat de Parma і Servents de Maria
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 1013
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Veure Bisbat de Parma і 1014
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 1040
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Bisbat de Parma і 1073
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 1074
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Veure Bisbat de Parma і 1087
1117
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1117
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 1139
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Parma і 1162
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 1163
1170
Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1170
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Parma і 1172
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Parma і 1194
1224
Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1224
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 1237
1242
;Països catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1242
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 1274
1299
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1299
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 1317
1323
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1323
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Bisbat de Parma і 1412
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 1425
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 1463
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 1476
1482
Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1482
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 1497
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 1499
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Bisbat de Parma і 1534
1535
Barba-roja.
Veure Bisbat de Parma і 1535
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Bisbat de Parma і 1582
1614
;Països catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1614
1647
*.
Veure Bisbat de Parma і 1647
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 1650
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Bisbat de Parma і 1652
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Veure Bisbat de Parma і 1677
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Veure Bisbat de Parma і 1694
1711
;Països catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1711
1760
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1760
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Bisbat de Parma і 1788
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Bisbat de Parma і 1803
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 1804
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Bisbat de Parma і 1806
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 1818
1826
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1826
1830
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1830
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 1831
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Bisbat de Parma і 1842
1843
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1843
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 1852
1854
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1854
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1870
1872
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1872
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Bisbat de Parma і 1882
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Bisbat de Parma і 1892
1893
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1893
1907
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1907
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Bisbat de Parma і 1919
1931
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1932
1971
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Parma і 1971
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Bisbat de Parma і 1976
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Bisbat de Parma і 1981
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Bisbat de Parma і 1982
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Parma і 1996
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Parma і 2004
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Bisbat de Parma і 2008
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Bisbat de Parma і 2011
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Veure Bisbat de Parma і 359
372
El 372 (CCCLXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 372
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 378
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 603
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 744
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 775
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 895
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 944
961
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Parma і 961
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Parma і 980
També conegut com Bisbe de Parma, Diòcesi de Parma.