Taula de continguts
161 les relacions: Ambròs de Milà, Annuario Pontificio, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Vercelli, Arquebisbe, Bellagio, Bisbat de Chur, Bisbat de Pavia, Bisbat de Tortona, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Bisbe-comte, Bormio, Brusio, Canonges Regulars de Sant Antoni, Cantó de Ticino, Catolicisme, Clergues Regulars de Sant Pau, Climent VIII, Colico, Como (ciutat d'Itàlia), Comte, Concili de Calcedònia, Concili de Constantinoble III, Confirmació, Cunipert, Diaca, Diòcesi, Dioclecià, Edicte de Milà, Església sufragània, Eufèmia de Calcedònia, Exequatur, Grado (Gorizia), Italià, Justinià I, Llatí, Llombardia, Lomazzo, Maximià, Màrtir cristià, Mercuri (mitologia), Metàfora, Milà, Monofisisme, Morbegno, Municipi, ... Ampliar l'índex (111 més) »
- Província de Como
- Província de Lecco
- Província de Sondrio
- Província de Varese
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Bisbat de Como і Ambròs de Milà
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat de Como і Annuario Pontificio
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Como і Arquebisbat de Bolonya
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Como і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Arquebisbat de Gorizia
Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Como і Arquebisbat de Gorizia
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Veure Bisbat de Como і Arquebisbat de Milà
Arquebisbat de Vercelli
El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Bisbat de Como і Arquebisbat de Vercelli
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Bisbat de Como і Arquebisbe
Bellagio
Bellagio és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Como.
Veure Bisbat de Como і Bellagio
Bisbat de Chur
El palau episcopal de Coira. L'''Hof Chur'', a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la ''Martinskirche'', església protestant de Coira.
Veure Bisbat de Como і Bisbat de Chur
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Bisbat de Como і Bisbat de Pavia
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Veure Bisbat de Como і Bisbat de Tortona
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Bisbat de Como і Bisbe
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Bisbat de Como і Bisbe (Església Catòlica)
Bisbe-comte
En bisbe-comte, a la historiografia europea, era un feudatari d'extracció eclesiàstica investit del benefici d'un comtat per l'Emperador.
Veure Bisbat de Como і Bisbe-comte
Bormio
Bormio és una ciutat italiana de 4.000 habitants situada a la regió de la Llombardia, a la província de Sondrio.
Veure Bisbat de Como і Bormio
Brusio
Brusio (en llombard Brüs) és un municipi del cantó dels Grisons (Suïssa), situat al districte de Bernina.
Veure Bisbat de Como і Brusio
Canonges Regulars de Sant Antoni
Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.
Veure Bisbat de Como і Canonges Regulars de Sant Antoni
Cantó de Ticino
La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.
Veure Bisbat de Como і Cantó de Ticino
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat de Como і Catolicisme
Clergues Regulars de Sant Pau
La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.
Veure Bisbat de Como і Clergues Regulars de Sant Pau
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Veure Bisbat de Como і Climent VIII
Colico
Colico és un municipi situat al territori de la Província de Lecco, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).
Veure Bisbat de Como і Colico
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Veure Bisbat de Como і Como (ciutat d'Itàlia)
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Bisbat de Como і Comte
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Veure Bisbat de Como і Concili de Calcedònia
Concili de Constantinoble III
El tercer concili de Constantinoble va ser una reunió eclesiàstica convocada el 680 per Constantí IV per refutar el monotelisme.
Veure Bisbat de Como і Concili de Constantinoble III
Confirmació
''Confirmationis Sacramentum'', de Pietro Longhi. La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli.
Veure Bisbat de Como і Confirmació
Cunipert
Cunipert el Pietós, també conegut com a Cunibert o Cunimpert (vers 660 - Pavia, 700) va ser rei dels llombards i el rei d'Itàlia (688 a 700).
Veure Bisbat de Como і Cunipert
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Bisbat de Como і Diaca
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Como і Diòcesi
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Bisbat de Como і Dioclecià
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Veure Bisbat de Como і Edicte de Milà
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Como і Església sufragània
Eufèmia de Calcedònia
Eufèmia de Calcedònia és una santa cristiana, que fou martiritzada per la seva fe l'any 303.
Veure Bisbat de Como і Eufèmia de Calcedònia
Exequatur
Exequàtur és un document definit en la Convenció de Viena sobre relacions consulars que expedeix el govern d'un estat sobirà a un cònsol pel qual se l'autoritza a exercir les seves tasques consulars en representació d'aquell estat.
Veure Bisbat de Como і Exequatur
Grado (Gorizia)
Grado (en friülà, Grau, en eslovè, Gradež) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Veure Bisbat de Como і Grado (Gorizia)
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Bisbat de Como і Italià
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Bisbat de Como і Justinià I
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Como і Llatí
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Bisbat de Como і Llombardia
Lomazzo
Lomazzo (Lomazz en el dialecte local, AFI) és un municipi italià de 9.945 habitants de la província de Como, a la Llombardia.
Veure Bisbat de Como і Lomazzo
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Veure Bisbat de Como і Maximià
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Veure Bisbat de Como і Màrtir cristià
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Veure Bisbat de Como і Mercuri (mitologia)
Metàfora
La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.
Veure Bisbat de Como і Metàfora
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Bisbat de Como і Milà
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Veure Bisbat de Como і Monofisisme
Morbegno
Morbegno (valtelinès: Mürbegn; alemany: Morbend) és un municipi italià situat a la regió de la Llombardia i la província de Sondrio.
Veure Bisbat de Como і Morbegno
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Bisbat de Como і Municipi
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Veure Bisbat de Como і Municipi romà
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Bisbat de Como і Orde de Frares Menors
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Bisbat de Como і Orde de Sant Agustí
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Bisbat de Como і Orde del Cister
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Bisbat de Como і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat de Como і Orde dels Predicadors
Papa Vigili
Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.
Veure Bisbat de Como і Papa Vigili
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Como і Parròquia eclesiàstica
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Bisbat de Como і Patriarcat d'Aquileia
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Veure Bisbat de Como і Pecat
Pieve
s), a Sotto il Monte Giovanni XXIII La pieve (del llatí: plebs, "poble") és una església rural amb un baptisteri annex.
Veure Bisbat de Como і Pieve
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Veure Bisbat de Como і Pirateria marítima
Poschiavo
Poschiavo és un municipi del cantó dels Grisons (Suïssa), situat al districte Regió de Bernina, i principal poble de la Vall de Poschiavo.
Veure Bisbat de Como і Poschiavo
Província de Como
La província de Como és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Veure Bisbat de Como і Província de Como
Província de Lecco
La província de Lecco és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Veure Bisbat de Como і Província de Lecco
Província de Sondrio
304x304px La província de Sondrio és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Veure Bisbat de Como і Província de Sondrio
Província de Varese
La província de Varese és una província que forma part de la regió de Llombardia dins d'Itàlia.
Veure Bisbat de Como і Província de Varese
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Bisbat de Como і Província eclesiàstica
Qüestió dels Tres Capítols
La Qüestió dels tres capítols és el nom que rep la controvèrsia referent a la sentència donada contra tres autors (Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d'Edessa) que van ser condemnats per simpatitzar amb el nestorianisme.
Veure Bisbat de Como і Qüestió dels Tres Capítols
Regió eclesiàstica Llombardia
La regió eclesiàstica llombarda al territori italià La regió eclesiàstica Llombardia és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Bisbat de Como і Regió eclesiàstica Llombardia
Ritu patriarcal
El ritu patriarcal o ritu aquilès és un antic ritu litúrgic de l'Església catòlica llatina emprat, amb variacions mínimes, a les seus dels patriarcats d'Aquileia, Grado i Venècia, fins a finals del.
Veure Bisbat de Como і Ritu patriarcal
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Como і Ritu romà
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Bisbat de Como і Santa Seu
Sondrio
Sondrio és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Sondrio.
Veure Bisbat de Como і Sondrio
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Bisbat de Como і Suïssa
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Bisbat de Como і Teatins
Tirano
Tirano (en llombard occidental Tiràn) és un municipi italià, situat a la regió de Llombardia i a la província de Sondrio.
Veure Bisbat de Como і Tirano
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Bisbat de Como і Unificació italiana
Valtellina
Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.
Veure Bisbat de Como і Valtellina
Vicariat
En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.
Veure Bisbat de Como і Vicariat
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 1010
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1048
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Como і 1062
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 1161
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Como і 1162
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 1168
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 1193
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Bisbat de Como і 1226
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 1259
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1274
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 1293
1325
Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1325
1339
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1339
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Veure Bisbat de Como і 1340
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 1356
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1369
1408
; Països catalans.
Veure Bisbat de Como і 1408
1409
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1409
1416
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1416
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 1420
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1435
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1437
1445
Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1445
1446
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1446
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1451
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1457
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1460
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1466
1487
Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1487
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Bisbat de Como і 1519
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Bisbat de Como і 1527
1559
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1559
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Bisbat de Como і 1626
1666
196x196px.
Veure Bisbat de Como і 1666
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1679
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Veure Bisbat de Como і 1694
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1695
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Bisbat de Como і 1709
1711
;Països catalans.
Veure Bisbat de Como і 1711
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1739
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1746
1760
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1760
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Bisbat de Como і 1789
1793
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1793
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1819
1821
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1821
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1831
1834
;Països catalans.
Veure Bisbat de Como і 1834
1855
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1855
1865
Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1865
1871
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1871
1887
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1887
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Bisbat de Como і 1890
1891
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1891
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Bisbat de Como і 1894
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Como і 1895
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Bisbat de Como і 1905
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Bisbat de Como і 1925
1926
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1926
1930
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1930
1947
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1947
1974
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 1974
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Bisbat de Como і 1989
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Bisbat de Como і 2006
495
El 495 (CDXCV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 495
512
El 512 (DXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 512
525
El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 525
558
El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 558
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Veure Bisbat de Como і 712
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 730
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 776
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 823
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 838
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 840
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 865
888
;Països catalans.
Veure Bisbat de Como і 888
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 921
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Veure Bisbat de Como і 922
945
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Como і 945
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 946
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Como і 980
Vegeu també
Província de Como
- Arquebisbat de Milà
- Bisbat de Como
- Llac de Como
- Llac de Lugano
- Província de Como
Província de Lecco
- Arquebisbat de Milà
- Bisbat de Bèrgam
- Bisbat de Como
- Llac de Como
- Província de Lecco
Província de Sondrio
- Bisbat de Como
- Província de Sondrio
Província de Varese
- Arquebisbat de Milà
- Bisbat de Como
- Llac Maggiore
- Llac de Lugano
- Llac de Varese
- Província de Varese
- Trofeu Alfredo Binda-Comune di Cittiglio
També conegut com Diòcesi de Como.