Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cremona

Índex Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

64 les relacions: Alessandria, Amati, Amílcar, Anníbal Barca, Arquitectura longobarda, Ínsubres, Bois, Bonacolsi, Carlo Bignami, Cavalcavo, Cenòmans, Cesare de Zachariis, Codi ISTAT, Correggio, Dècada del 600 aC, Ducat de Milà, Estat, Francesco Piccinino, Gàl·lia Cisalpina, Guido Grandi, Hèruls, Italià, Itàlia, Juli Cèsar, Llombard, Llombardia, Lutier, Marc Antoni Prim, Marc Salvi Otó, Màntua, Mòdena, Odoacre, Ostrogots, Pi (arbre), Piacenza, Primera batalla de Bedriacum, Província de Cremona, Províncies d'Itàlia, Regions d'Itàlia, República de Venècia, Riu Po, Robert I de Nàpols, Rodriano Bareta, Sacre Imperi Romanogermànic, Segle XVI, Trebia, Vespasià, Violí, Vitel·li, 1098, ..., 1334, 1509, 1512, 1514, 1522, 1524, 1815, 190 aC, 200 aC, 219 aC, 225 aC, 476, 491, 69. Ampliar l'índex (14 més) »

Alessandria

* Alessandria (municipi del Piemont), municipi a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria (Itàlia).

Nou!!: Cremona і Alessandria · Veure més »

Amati

''' Amati '''. Violí fabricat el 1558. Els Amati van ser una família de fabricants d'instruments musicals italiana originària de Cremona, (que quan va néixer Andrea ja es trobava sota poder de Carles I).

Nou!!: Cremona і Amati · Veure més »

Amílcar

* Amílcar (Hamilcar, Ἁμίλκας o segons Ammià: Ἀμίλχαρ) fou un nom púnic derivat de la deïtat Melkarth de Tir, equivalent a l'Hèrcules grec.

Nou!!: Cremona і Amílcar · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Cremona і Anníbal Barca · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards –també anomenats llombards– (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles X-XI.

Nou!!: Cremona і Arquitectura longobarda · Veure més »

Ínsubres

Els ínsubres (llatí Insubri) foren un poble celta de la Cisalpina.

Nou!!: Cremona і Ínsubres · Veure més »

Bois

Els bois (llatí Boii) foren un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Cremona і Bois · Veure més »

Bonacolsi

Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.

Nou!!: Cremona і Bonacolsi · Veure més »

Carlo Bignami

Carlo Bignami (Cremona, 6 de desembre de 1808 - Voghera, Piemont, 2 d'agost de 1848) fou un violinista i compositor italià.

Nou!!: Cremona і Carlo Bignami · Veure més »

Cavalcavo

Escut de la família Cavalcavo Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.

Nou!!: Cremona і Cavalcavo · Veure més »

Cenòmans

Els cenòmans (llatí Cenomani) foren un poble de la Gàl·lia Cèltica.

Nou!!: Cremona і Cenòmans · Veure més »

Cesare de Zachariis

Cesare de‏ Zachariis fou un compositor italià del segle XVI natural de Cremona.

Nou!!: Cremona і Cesare de Zachariis · Veure més »

Codi ISTAT

El codi ISTAT (en italià codice ISTAT) és un codi d'identificació dels municipis italians elaborat amb finalitats estadístiques per l'Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT).

Nou!!: Cremona і Codi ISTAT · Veure més »

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Nou!!: Cremona і Correggio · Veure més »

Dècada del 600 aC

Sense descripció.

Nou!!: Cremona і Dècada del 600 aC · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Cremona і Ducat de Milà · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Cremona і Estat · Veure més »

Francesco Piccinino

Francesco Piccinino (c 1407 - 16 d'octubre de 1449) va ser un condottiero italià.

Nou!!: Cremona і Francesco Piccinino · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia CisalpinaGàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regió del nord d'Itàlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC.

Nou!!: Cremona і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Guido Grandi

Luigi Guido Grandi (batejat com Francesco Lodovico) va ser un matemàtic i monjo camaldulenc italià conegut pels seus treballs en mecànica i hidràulica.

Nou!!: Cremona і Guido Grandi · Veure més »

Hèruls

Els hèruls —heruli, eruli o aeruli — foren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Cremona і Hèruls · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Cremona і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Cremona і Itàlia · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Cremona і Juli Cèsar · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat en milanès com lumˈbaɾt i en brescià com lomˈbaɾt) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes).

Nou!!: Cremona і Llombard · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Cremona і Llombardia · Veure més »

Lutier

Un lutier o, en la nomenclatura històrica, violer és un artesà que fabrica, repara i restaura els instruments de música de corda pinçada o fregada tals com els violins, violes, violoncels, violes d'amor, guitarres, etc.

Nou!!: Cremona і Lutier · Veure més »

Marc Antoni Prim

Marc Antoni Prim (Marcus Antonius Primus, 27 de març 35-81) fou un general romà nascut a Tolosa al segle I. De jove fou conegut amb el malnom de Becco (el bec del gall).

Nou!!: Cremona і Marc Antoni Prim · Veure més »

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Nou!!: Cremona і Marc Salvi Otó · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Cremona і Màntua · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: Cremona і Mòdena · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Cremona і Odoacre · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Cremona і Ostrogots · Veure més »

Pi (arbre)

Pinus halepensis Pinus pinea (Toscana) Pinus sylvestris Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig, pi blanc i pinassa, els pinets de sota també són pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012). Pinus mugo Pinus radiata Pinus canariensis Pinya de pinus nigra Pins al País Valencià Un pi és un arbre del gènere Pinus, de la mateixa família que els avets, els cedres i les picees entre altres.

Nou!!: Cremona і Pi (arbre) · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o Plasència (Placentia en llatí, Piasëinsa en l'emilià-romanyol), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: Cremona і Piacenza · Veure més »

Primera batalla de Bedriacum

La Primera batalla de Bedriacum fou un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.

Nou!!: Cremona і Primera batalla de Bedriacum · Veure més »

Província de Cremona

La Provincia de Cremona és una província que forma part de la regió de Llombardia dins d'Itàlia.

Nou!!: Cremona і Província de Cremona · Veure més »

Províncies d'Itàlia

A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Nou!!: Cremona і Províncies d'Itàlia · Veure més »

Regions d'Itàlia

Administrativament, Itàlia està dividida en 20 regions.

Nou!!: Cremona і Regions d'Itàlia · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Cremona і República de Venècia · Veure més »

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el més important riu italià, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Nou!!: Cremona і Riu Po · Veure més »

Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols Robert I de Nàpols, dit el Prudent (1278 - Nàpols 1343), rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).

Nou!!: Cremona і Robert I de Nàpols · Veure més »

Rodriano Bareta

Rodriano Bareta (Cremona, 1581 - Cremona) fou un organista i compositor italià.

Nou!!: Cremona і Rodriano Bareta · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Cremona і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Cremona і Segle XVI · Veure més »

Trebia

El Trebia o Trebbia és un riu de l'antiga Gàl·lia Cispadana que desguassa al riu Po, antic Padus, a uns 3 km a l'oest de Placèntia.

Nou!!: Cremona і Trebia · Veure més »

Vespasià

El general Titus Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate, 17 de novembre del 9 - 24 de juny del 79) fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la porpora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.

Nou!!: Cremona і Vespasià · Veure més »

Violí

El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.

Nou!!: Cremona і Violí · Veure més »

Vitel·li

Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius L.F., Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Nou!!: Cremona і Vitel·li · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Cremona і 1098 · Veure més »

1334

Sense descripció.

Nou!!: Cremona і 1334 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cremona і 1509 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Cremona і 1512 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Cremona і 1514 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Cremona і 1522 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: Cremona і 1524 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Cremona і 1815 · Veure més »

190 aC

Sense descripció.

Nou!!: Cremona і 190 aC · Veure més »

200 aC

L'any 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Cremona і 200 aC · Veure més »

219 aC

; Països Catalans.

Nou!!: Cremona і 219 aC · Veure més »

225 aC

Sense descripció.

Nou!!: Cremona і 225 aC · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Cremona і 476 · Veure més »

491

Sense descripció.

Nou!!: Cremona і 491 · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Cremona і 69 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »