Accés més ràpid que el navegador!
97 les relacions: Abelbar, Ahlat, Aixots, Al-Mustaín (abbàssida), Alí ibn Yahya al-Armaní, Albània del Caucas, Araxes, Ardahan, Armènia bagràtida, Artsakh, Artsruní, Şəmkir, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Başkale, Bagaran, Bagrevand, Banu Othman, Barda (Azerbaidjan), Bogha al-Khabir, Concili de Calcedònia, Diyarbakır, Djahap II ben Sevada, Djavakheti, Dvin, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Foci I de Constantinoble, Gardman, Gugarq, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Ixkhan, Joan el Catolicós, Jordi II Xifilí, Kars, Khoy, Klardjètia, Llac Van, Llista d'emperadors romans d'Orient, Malatya, Mardastan, Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní, Nakharar, Ostikan, Paulicianisme, Província de Siunia, Província de Xirak, Reixtunik, Riu Kura, Samarra, Samòsata, ..., Samtskhé, Samuel d'Ani, Sembat I el Màrtir, Sembat VIII Bagratuní, Sevordiq, Silvan, Sisakan, Sparapet, Statu quo, Taixir, Taron, Tbilissi, Tema (circumscripció administrativa), Trialètia, Uti, Van, Vaspurakan, Zarehavan, 1 de març, 27 de maig, 853, 854, 855, 856, 857, 858, 860, 862, 863, 864, 869, 870, 871, 874, 875, 877, 878, 880, 881, 882, 884, 885, 886, 887, 888, 890, 898. Ampliar l'índex (47 més) »
Abelbar
Abelbar fou un emir qaisita de Manazkert a la segona meitat del.
Nou!!: Aixot el Gran і Abelbar · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Aixot el Gran і Ahlat · Veure més »
Aixots
Aixots fou un districte de la província de Gugarq a l'antiga Armènia, al nord del Vanand i del Shirak, i l'est d'Ardahan.
Nou!!: Aixot el Gran і Aixots · Veure més »
Al-Mustaín (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mustaín bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mustaín (836-866), fou califa abbàssida de Bagdad (862-866).
Nou!!: Aixot el Gran і Al-Mustaín (abbàssida) · Veure més »
Alí ibn Yahya al-Armaní
Alí ibn Yahya al-Armaní fou ostikan d'Armènia del 862 fins vers el 863 o 864.
Nou!!: Aixot el Gran і Alí ibn Yahya al-Armaní · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Aixot el Gran і Albània del Caucas · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Aixot el Gran і Araxes · Veure més »
Ardahan
Ardahan és una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres.
Nou!!: Aixot el Gran і Ardahan · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Aixot el Gran і Armènia bagràtida · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Aixot el Gran і Artsakh · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Aixot el Gran і Artsruní · Veure més »
Şəmkir
Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Aixot el Gran і Şəmkir · Veure més »
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Nou!!: Aixot el Gran і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »
Başkale
Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.
Nou!!: Aixot el Gran і Başkale · Veure més »
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Nou!!: Aixot el Gran і Bagaran · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Aixot el Gran і Bagrevand · Veure més »
Banu Othman
Els Banu Othman foren una tribu àrab que es va establir a la meitat del a Armènia, a la regió d'Amiuk, a l'est del Llac Van, on va establir un emirat que va durar fins al 905 en què fou ocupat pel príncep de Vaspurakan.
Nou!!: Aixot el Gran і Banu Othman · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Aixot el Gran і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Aixot el Gran і Bogha al-Khabir · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Aixot el Gran і Concili de Calcedònia · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Aixot el Gran і Diyarbakır · Veure més »
Djahap II ben Sevada
Djahab II ben Sevada fou emir de la dinastia qaisita de Manazkert vers la meitat del.
Nou!!: Aixot el Gran і Djahap II ben Sevada · Veure més »
Djavakheti
Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.
Nou!!: Aixot el Gran і Djavakheti · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Aixot el Gran і Dvin · Veure més »
Emirat d'Arzen
Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.
Nou!!: Aixot el Gran і Emirat d'Arzen · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Aixot el Gran і Emirat de Manazkert · Veure més »
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Nou!!: Aixot el Gran і Foci I de Constantinoble · Veure més »
Gardman
Gardman fou un districte de la província d'Uti (Outi o Otene) a la frontera amb Aghuània.
Nou!!: Aixot el Gran і Gardman · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Aixot el Gran і Gugarq · Veure més »
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Nou!!: Aixot el Gran і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Aixot el Gran і Ixkhan · Veure més »
Joan el Catolicós
Joan el Catolicós o Joan de Drasxanakert va ser un historiador i patriarca (catolicós) armeni nascut a mitjans del, que va escriure una Història d'Armènia que va ser impresa a finals del.
Nou!!: Aixot el Gran і Joan el Catolicós · Veure més »
Jordi II Xifilí
Jordi II Xifilí (en llatí Georgius Xiphilinus en grec Γεώργιος ὁ Ξιφιλῖνος) fou patriarca de Constantinoble entre els anys 1191 i 1198.
Nou!!: Aixot el Gran і Jordi II Xifilí · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Aixot el Gran і Kars · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Aixot el Gran і Khoy · Veure més »
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Nou!!: Aixot el Gran і Klardjètia · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Aixot el Gran і Llac Van · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Aixot el Gran і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Aixot el Gran і Malatya · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Aixot el Gran і Mardastan · Veure més »
Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní
Muhàmmad ibn Khàlid ibn Yazid aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia del 855 al 862.
Nou!!: Aixot el Gran і Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Aixot el Gran і Nakharar · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Aixot el Gran і Ostikan · Veure més »
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Nou!!: Aixot el Gran і Paulicianisme · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Aixot el Gran і Província de Siunia · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Aixot el Gran і Província de Xirak · Veure més »
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Nou!!: Aixot el Gran і Reixtunik · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Aixot el Gran і Riu Kura · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Aixot el Gran і Samarra · Veure més »
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Nou!!: Aixot el Gran і Samòsata · Veure més »
Samtskhé
Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltsikhé, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Xavxètia'.
Nou!!: Aixot el Gran і Samtskhé · Veure més »
Samuel d'Ani
Samuel d'Ani o també Samvel Anetsi (en armeni Սամվէլ Անեցի) va ser un monjo i historiador armeni nascut a Ani, a començaments del i mort cap a l'any 1180). Samuel és conegut per la Cronografia (taules cronològiques) que va escriure sobre la història d'Armènia que van fins al 1177/1178. Inicia, en forma d'entrades i taules cronològiques, la història universal des de l'època de Noè fins a l'any 626 de l'època armènia, que correspon al 5 de febrer de 1177 o al 6 de febrer de 1178. Els anys armenis no equivalen a anys complerts actuals. La seva obra es basa en autors anteriors, sobretot en Eusebi de Cesarea. L'obra de Samuel d'Ani va tenir una continuació per part d'un autor anònim, que la va perllongar fins a l'any 789 de l'època armènia (27 de desembre de 1339 / 25 de desembre de 1340).
Nou!!: Aixot el Gran і Samuel d'Ani · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Aixot el Gran і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sembat VIII Bagratuní
Sembat VIII Bagratuní (en armeni Սմբատ Ը Բագրատունի) o també Sembat Khostovanol és a dir, el Confessor (Սմբատ Խոստովանող) va ser príncep i generalíssim d'Armènia de l'any 826 al 854.
Nou!!: Aixot el Gran і Sembat VIII Bagratuní · Veure més »
Sevordiq
Els Sevordiq foren una muntanyesos de la part nord-oriental d'Armènia, a l'oest de la província d'Uti (i oest del districte de Gardman), cap a Shamkor i els límits del Gugarq, a l'oest, i l'Artsakh al sud.
Nou!!: Aixot el Gran і Sevordiq · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Aixot el Gran і Silvan · Veure més »
Sisakan
Sisakan fou el nom que va portar la Siunia vers el, derivat del primer senyor, Sisak o Siak.
Nou!!: Aixot el Gran і Sisakan · Veure més »
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Nou!!: Aixot el Gran і Sparapet · Veure més »
Statu quo
Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».
Nou!!: Aixot el Gran і Statu quo · Veure més »
Taixir
Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.
Nou!!: Aixot el Gran і Taixir · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Aixot el Gran і Taron · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Aixot el Gran і Tbilissi · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Aixot el Gran і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Trialètia
Trialètia (georgià: თრიალეთი, Triàleti) o Trialet fou una regió de Geòrgia, al sud-oest de Tbilissi i nord-est del Samtskhé.
Nou!!: Aixot el Gran і Trialètia · Veure més »
Uti
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Uti és al nord-est. La província d'Uti o Utiq (també esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regió del nord-est d'Armènia, entre l'Artaskh i Aghuània.
Nou!!: Aixot el Gran і Uti · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Aixot el Gran і Van · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Aixot el Gran і Vaspurakan · Veure més »
Zarehavan
Zarehavan foren tres ciutats de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Aixot el Gran і Zarehavan · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aixot el Gran і 1 de març · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aixot el Gran і 27 de maig · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Aixot el Gran і 853 · Veure més »
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 854 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 855 · Veure més »
856
El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 856 · Veure més »
857
Sense descripció.
Nou!!: Aixot el Gran і 857 · Veure més »
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 858 · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Aixot el Gran і 860 · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Aixot el Gran і 862 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 863 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 864 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Aixot el Gran і 869 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 870 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Aixot el Gran і 871 · Veure més »
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 874 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 875 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 877 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 878 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Aixot el Gran і 880 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Aixot el Gran і 881 · Veure més »
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Aixot el Gran і 882 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 884 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 885 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Aixot el Gran і 886 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Aixot el Gran і 887 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Aixot el Gran і 888 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Aixot el Gran і 890 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Aixot el Gran і 898 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aixot I el Gran, Aixot I el gran, Ashot I el Gran, Ashot I el gran.
