76 les relacions: Abkhàzia, Adiabene, Agatàngelos, Aixots, Albània del Caucas, Ani, Ardahan, Ardaixir I, Armazi, Armènia, Armènia bagràtida, Armènia Sofene, Arsàcides, Artaxes II d'Armènia, Artàxides, Ayrarat, Bagratuní, Bahram II, Caucas, Còlquida, Cosròides, Cosroes II, Cyrus, Djavakheti, Emirat de Tbilissi, Esteve III d'Ibèria, Estrabó, Farnabàzida, Faust de Bizanci, Gardabània, Gardman, Guaràmides, Gugarq, Haik, Hàikides, Herèthia, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Kakhètia, Kartli, Klardjètia, Marca Aràbiga, Mihrakan, Mingrèlia, Mirian III d'Ibèria, Mitra (mitologia), Mitridates II d'Ibèria, Moisès de Khoren, Muskhi, Narsès de Pèrsia, ..., Oròntida, Principat d'Ibèria, Regne d'Ibèria, Regne de Kars, Reis korikain de Lori, Samshwilde, Samtskhé, Sembat I el Màrtir, Somkhètia, Sparapet, Taiq, Taixir, Tao, Tbilissi, Trialètia, Uti, Vanand, Vitaxes, 786, 885, 888, 904, 912, 914, 916, 922. Ampliar l'índex (26 més) »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Gugarq і Abkhàzia · Veure més »
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Nou!!: Gugarq і Adiabene · Veure més »
Agatàngelos
Agatàngelos (Agathangelus), fou un escriptor i historiador armeni d'ètnia grega, fill de Calístrat, que va escriure la biografia de Gregori l'Il·luminador d'Armènia en grec, però no se sap en quina data va viure.
Nou!!: Gugarq і Agatàngelos · Veure més »
Aixots
Aixots fou un districte de la província de Gugarq a l'antiga Armènia, al nord del Vanand i del Shirak, i l'est d'Ardahan.
Nou!!: Gugarq і Aixots · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Gugarq і Albània del Caucas · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Gugarq і Ani · Veure més »
Ardahan
Ardahan és una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres.
Nou!!: Gugarq і Ardahan · Veure més »
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Nou!!: Gugarq і Ardaixir I · Veure més »
Armazi
Armazi o Armaz-Tsikhe fou una important ciutat reial de Geòrgia prop de la moderna ciutat de Mtskhétha.
Nou!!: Gugarq і Armazi · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Gugarq і Armènia · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Gugarq і Armènia bagràtida · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Gugarq і Armènia Sofene · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Gugarq і Arsàcides · Veure més »
Artaxes II d'Armènia
Artaxes II o Artaxias I (en armeni Արտաշես Երկրորդ) va ser rei d'Armènia del 33 aC fins al 20 aC.
Nou!!: Gugarq і Artaxes II d'Armènia · Veure més »
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Nou!!: Gugarq і Artàxides · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Gugarq і Ayrarat · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Gugarq і Bagratuní · Veure més »
Bahram II
Bahram II fou rei sassànida de Pèrsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I. El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi.
Nou!!: Gugarq і Bahram II · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Gugarq і Caucas · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Gugarq і Còlquida · Veure més »
Cosròides
Els Cosròides (en georgià:, Khosroiani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del fins al en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.
Nou!!: Gugarq і Cosròides · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Gugarq і Cosroes II · Veure més »
Cyrus
* Cyrus: nom llatí dels reis de Pèrsia anomenats en català Cir (Cir I d'Anshan i Cir II el gran).
Nou!!: Gugarq і Cyrus · Veure més »
Djavakheti
Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.
Nou!!: Gugarq і Djavakheti · Veure més »
Emirat de Tbilissi
Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.
Nou!!: Gugarq і Emirat de Tbilissi · Veure més »
Esteve III d'Ibèria
Esteve o Stephanos III d'Ibèria (en georgià სტეფანოზ III, Step'anoz III; mort l'any 786) fou un príncep de Javakètia i Calarzene i un príncep-primat d'Ibèria del 780 a 786.
Nou!!: Gugarq і Esteve III d'Ibèria · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Gugarq і Estrabó · Veure més »
Farnabàzida
La dinastia Farnabàzida fou una nissaga georgiana que va governar al regne d'Ibèria de vers el 300 al 160 aC.
Nou!!: Gugarq і Farnabàzida · Veure més »
Faust de Bizanci
Faust de Bizanci (en armeni Փավստոս Բուզանդ, en llatí Faustus Byzantinus) va ser un historiador probablement nascut a Constantinoble al.
Nou!!: Gugarq і Faust de Bizanci · Veure més »
Gardabània
Gardabània o Gardabani (Georgià: გარდაბანი) fou una regió de la Geòrgia medieval, a l'extrem sud-est del país, centrada a la fortalesa de Khunani.
Nou!!: Gugarq і Gardabània · Veure més »
Gardman
Gardman fou un districte de la província d'Uti (Outi o Otene) a la frontera amb Aghuània.
Nou!!: Gugarq і Gardman · Veure més »
Guaràmides
Els Guaràmides (en georgià: გურამიანნი) o dinastia Guaràmida fou una branca jove de l'antiga casa reial d'Ibèria coneguda sota el nom dels « cosròides ».
Nou!!: Gugarq і Guaràmides · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Gugarq і Gugarq · Veure més »
Haik
Haik (en armeni Հայկ) és el llegendari patriarca fundador del poble d'Armènia.
Nou!!: Gugarq і Haik · Veure més »
Hàikides
Els hàikides o Haikazuní (en armeni Հայկազունիներ, Haikazuniner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb el seu feu hereditari situat al districte de Harq o Arq, al Tauruberan.
Nou!!: Gugarq і Hàikides · Veure més »
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Nou!!: Gugarq і Herèthia · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Gugarq і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Gugarq і Imperi Selèucida · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Gugarq і Kakhètia · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Gugarq і Kartli · Veure més »
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Nou!!: Gugarq і Klardjètia · Veure més »
Marca Aràbiga
La Marca Aràbiga fou una marca fronterera al sud del regne d'Armènia, a l'est de la Marca Siriana (Marca de Sofene o Armènia Sofene) i a l'oest de la Marca de Nova Siracene o Marca Mèdia.
Nou!!: Gugarq і Marca Aràbiga · Veure més »
Mihrakan
Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.
Nou!!: Gugarq і Mihrakan · Veure més »
Mingrèlia
Mingrèlia és una regió occidental de Geòrgia.
Nou!!: Gugarq і Mingrèlia · Veure més »
Mirian III d'Ibèria
Mirian III fou rei d'Ibèria del 284 al 361.
Nou!!: Gugarq і Mirian III d'Ibèria · Veure més »
Mitra (mitologia)
Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.
Nou!!: Gugarq і Mitra (mitologia) · Veure més »
Mitridates II d'Ibèria
Mitridates o Mirdat II d'Ibèria (en georgià მირდატ II, llatinitzat com a Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 249 al 265.
Nou!!: Gugarq і Mitridates II d'Ibèria · Veure més »
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Nou!!: Gugarq і Moisès de Khoren · Veure més »
Muskhi
Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.
Nou!!: Gugarq і Muskhi · Veure més »
Narsès de Pèrsia
Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).
Nou!!: Gugarq і Narsès de Pèrsia · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Gugarq і Oròntida · Veure més »
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gugarq і Principat d'Ibèria · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Gugarq і Regne d'Ibèria · Veure més »
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Nou!!: Gugarq і Regne de Kars · Veure més »
Reis korikain de Lori
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.
Nou!!: Gugarq і Reis korikain de Lori · Veure més »
Samshwilde
Samshwilde fou una fortalesa armènia al sud-oest de Tbilisi, a la riba d'un afluent de la dreta del riu Kura.
Nou!!: Gugarq і Samshwilde · Veure més »
Samtskhé
Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltsikhé, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Xavxètia'.
Nou!!: Gugarq і Samtskhé · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Gugarq і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Somkhètia
Somkhètia és la regió sud de Kartli dins del Kvemo Kartli.
Nou!!: Gugarq і Somkhètia · Veure més »
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Nou!!: Gugarq і Sparapet · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Gugarq і Taiq · Veure més »
Taixir
Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.
Nou!!: Gugarq і Taixir · Veure més »
Tao
Cal·ligrafia de la paraula Dao. El Tao o DaoTao és la transcripció usada tradicionalment en català i la que s'acosta més a la pronunciació real del mot xinès; Dao és la transcripció basada en el sistema pinyin de romanització i que es fa servir igualment en català, sobretot en els àmbits docents.
Nou!!: Gugarq і Tao · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Gugarq і Tbilissi · Veure més »
Trialètia
Trialètia (georgià: თრიალეთი, Triàleti) o Trialet fou una regió de Geòrgia, al sud-oest de Tbilissi i nord-est del Samtskhé.
Nou!!: Gugarq і Trialètia · Veure més »
Uti
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Uti és al nord-est. La província d'Uti o Utiq (també esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regió del nord-est d'Armènia, entre l'Artaskh i Aghuània.
Nou!!: Gugarq і Uti · Veure més »
Vanand
Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.
Nou!!: Gugarq і Vanand · Veure més »
Vitaxes
Els vitaxes foren els prínceps armenis anteriors al període àrab que governaven una mena de marcgraviat o marca fronterera amb prínceps menors (nakharark) supeditats.
Nou!!: Gugarq і Vitaxes · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Gugarq і 786 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gugarq і 885 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Gugarq і 888 · Veure més »
904
Sense descripció.
Nou!!: Gugarq і 904 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Gugarq і 912 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Gugarq і 914 · Veure més »
916
Sense descripció.
Nou!!: Gugarq і 916 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Gugarq і 922 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Djavjètia, Dzoropor, Gadjenk, Gogarene, Kajatun, Kangark, Kangarq, Klarjq, Kolbopor, Kueshapor, Mangleatspor, Marca Meskhiana, Marca Moschic, Mrul, Nigal, Shavsheth, Tashrats Sephakanutiun, Trelq, Tsunda, Tzurtav.