Taula de continguts
36 les relacions: Aixots, Armènia, Armènia bagràtida, Azerbaidjan, Bagratuní, Bdeashkh, Constantinoble, Emirat de Tbilissi, Gagik I d'Ani, Gandja, Gardman, Geòrgia, Guaràmides, Gugarq, Imperi Sassànida, Jordi Codí, Klardjètia, Marquès, Matsnaberd, Mkhargrdzéli, Moisès de Khoren, Província de Lori, Reis korikain de Lori, Samshwilde, Sàjides, Sembat I el Màrtir, Sevordiq, Somkhètia, Taiq, Vitaxes, Yússuf ibn Abi-s-Saj, 1048, 875, 909, 982, 989.
Aixots
Aixots fou un districte de la província de Gugarq a l'antiga Armènia, al nord del Vanand i del Shirak, i l'est d'Ardahan.
Veure Taixir і Aixots
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Taixir і Armènia
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Veure Taixir і Armènia bagràtida
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Taixir і Azerbaidjan
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Taixir і Bagratuní
Bdeashkh
Bdeashkh fou el títol que al regne d'Armènia van portar els governadors de fins a quatre districtes fronterers, i era equivalent a marquès.
Veure Taixir і Bdeashkh
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Taixir і Constantinoble
Emirat de Tbilissi
Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.
Veure Taixir і Emirat de Tbilissi
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Veure Taixir і Gagik I d'Ani
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Veure Taixir і Gandja
Gardman
Gardman fou un districte de la província d'Uti (Outi o Otene) a la frontera amb Aghuània.
Veure Taixir і Gardman
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Taixir і Geòrgia
Guaràmides
Els Guaràmides (en georgià: გურამიანნი) o dinastia Guaràmida fou una branca jove de l'antiga casa reial d'Ibèria coneguda sota el nom dels « cosròides ».
Veure Taixir і Guaràmides
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Veure Taixir і Gugarq
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Taixir і Imperi Sassànida
Jordi Codí
Jordi Codí anomenat Curopalata (en llatí Georgius Codinus Curopalates, en grec medieval Γεώργιος Κώδινος ὁ Κυροπαλάτης) va ser un compilador grec romà d'Orient que tenia el càrrec de curopalata (d'on el seu sobrenom).
Veure Taixir і Jordi Codí
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Veure Taixir і Klardjètia
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Veure Taixir і Marquès
Matsnaberd
Matsnaberd o Mlznaber (armeni: Մածնաբերդ), és una fortalesa medieval, situada en el sud de la població de Chovdar en el raión de Donaşkəsən, de l'Azerbaidjan.
Veure Taixir і Matsnaberd
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Veure Taixir і Mkhargrdzéli
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Veure Taixir і Moisès de Khoren
Província de Lori
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).
Veure Taixir і Província de Lori
Reis korikain de Lori
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.
Veure Taixir і Reis korikain de Lori
Samshwilde
Samshwilde fou una fortalesa armènia al sud-oest de Tbilisi, a la riba d'un afluent de la dreta del riu Kura.
Veure Taixir і Samshwilde
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Veure Taixir і Sàjides
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Taixir і Sembat I el Màrtir
Sevordiq
Els Sevordiq foren una muntanyesos de la part nord-oriental d'Armènia, a l'oest de la província d'Uti (i oest del districte de Gardman), cap a Shamkor i els límits del Gugarq, a l'oest, i l'Artsakh al sud.
Veure Taixir і Sevordiq
Somkhètia
Somkhètia és la regió sud de Kartli dins del Kvemo Kartli.
Veure Taixir і Somkhètia
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Veure Taixir і Taiq
Vitaxes
Els vitaxes foren els prínceps armenis anteriors al període àrab que governaven una mena de marcgraviat o marca fronterera amb prínceps menors (nakharark) supeditats.
Veure Taixir і Vitaxes
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Veure Taixir і Yússuf ibn Abi-s-Saj
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Taixir і 1048
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Taixir і 875
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Taixir і 909
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Taixir і 982
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Taixir і 989
També conegut com Tashir.