Obrir a Google MapsTaula de continguts
28 les relacions: Abas I d'Armènia, Aixot el Gran, Aixot IV Bagratuní, Ani, Armavir (ciutat antiga), Armènia, Armènia bagràtida, Armeni, Artaxes I d'Armènia, Artàxides, Bagratuní, Dvin, Edjmiatsín, Encyclopædia Iranica, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Joan el Catolicós, Moisès de Khoren, Orontes IV, Sàjides, Sembat I el Màrtir, Tamerlà, Xah-i Arman, Yússuf ibn Abi-s-Saj, 909, 921, 922, 924.
Abas I d'Armènia
Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.
Veure Bagaran і Abas I d'Armènia
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Veure Bagaran і Aixot el Gran
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Veure Bagaran і Aixot IV Bagratuní
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Veure Bagaran і Ani
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Veure Bagaran і Armavir (ciutat antiga)
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Bagaran і Armènia
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Veure Bagaran і Armènia bagràtida
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Bagaran і Armeni
Artaxes I d'Armènia
Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.
Veure Bagaran і Artaxes I d'Armènia
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Veure Bagaran і Artàxides
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Bagaran і Bagratuní
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Bagaran і Dvin
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Veure Bagaran і Edjmiatsín
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Bagaran і Encyclopædia Iranica
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Bagaran і Imperi Romà d'Orient
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Bagaran і Imperi Seljúcida
Joan el Catolicós
Joan el Catolicós o Joan de Drasxanakert va ser un historiador i patriarca (catolicós) armeni nascut a mitjans del, que va escriure una Història d'Armènia que va ser impresa a finals del.
Veure Bagaran і Joan el Catolicós
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Veure Bagaran і Moisès de Khoren
Orontes IV
Orontes IV (en grec antic Ορόντης 'Oróntes') va ser sàtrapa o rei d'Armènia segurament del 212 aC al 200 aC.
Veure Bagaran і Orontes IV
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Veure Bagaran і Sàjides
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Bagaran і Sembat I el Màrtir
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Bagaran і Tamerlà
Xah-i Arman
XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.
Veure Bagaran і Xah-i Arman
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Veure Bagaran і Yússuf ibn Abi-s-Saj
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bagaran і 909
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bagaran і 921
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Veure Bagaran і 922
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Bagaran і 924
També conegut com Bagaran (ciutat antiga).