Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Adarnases IV d'Ibèria, Aixot de Taron, Aixot l'Sparapet, Bagaran, Bagrat I d'Abkhàzia, Bagratuní, David Arqaik, Djavakheti, Emirat d'Armènia, Emirat de Manazkert, Esteve Asolik, Gurguèn d'Ibèria, Història d'Armènia, Ibèria Bagràtida, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní, Mussa ibn Zurara, Narsès d'Ibèria, Sembat I el Màrtir, Tagadir, 862, 876.
Adarnases IV d'Ibèria
Adarnases IV (mort l'any 923) fou un príncep de la dinastia Bagrationi, príncep de Javakètia del 876 a 897, duc de Tao inferior de 881 a 923, i finalment rei dels kartvels de 888 a 916.
Nou!!: Aixot el Gran і Adarnases IV d'Ibèria · Veure més »
Aixot de Taron
Aixot de Taron o Aixot II de Taron fou príncep bagràtida de Taron, Khoit i Sassun.
Nou!!: Aixot el Gran і Aixot de Taron · Veure més »
Aixot l'Sparapet
Aixot l'Sparapet (mort l'any 936) va ser un membre de la família dels Bagràtides, que va ser breument rei d'Armènia en el regnat del seu cosí Aixot II Erkath (914 a 928), en competició amb ell entre els anys 920 o 921-923, però conservant el títol fins a la seva mort. Aixot era fill de Shapuh, i aquest fill del rei Aixot el Gran; Shapuh va ser sparapet d'Armènia i va morir cap a l'any 912.
Nou!!: Aixot el Gran і Aixot l'Sparapet · Veure més »
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Nou!!: Aixot el Gran і Bagaran · Veure més »
Bagrat I d'Abkhàzia
Bagrat I d'Abkhàzia (en georgià: ბაგრატ I; mort vers 894) fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia d'Antxabadze de 882 al 894 (o 887 a 899 segons Toumanoff).
Nou!!: Aixot el Gran і Bagrat I d'Abkhàzia · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Aixot el Gran і Bagratuní · Veure més »
David Arqaik
David Arqaik o David de Taron fou príncep bagràtida de Taron Governava el principat Aixot II de Taron.
Nou!!: Aixot el Gran і David Arqaik · Veure més »
Djavakheti
Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.
Nou!!: Aixot el Gran і Djavakheti · Veure més »
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Nou!!: Aixot el Gran і Emirat d'Armènia · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Aixot el Gran і Emirat de Manazkert · Veure més »
Esteve Asolik
Esteve de Taron (en armeni Ստեփանոս Տարոնեցի) conegut per Esteve Asolik (en armeni Ասողիկ, 'cantor', 'contacontes') va ser un historiador armeni del i principis del contemporani del rei Gagik I d'Ani, originari del districte de Taron, que va escriure una Història universal.
Nou!!: Aixot el Gran і Esteve Asolik · Veure més »
Gurguèn d'Ibèria
Gurguèn d'Ibèria (en georgià: გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del.
Nou!!: Aixot el Gran і Gurguèn d'Ibèria · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Aixot el Gran і Història d'Armènia · Veure més »
Ibèria Bagràtida
Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.
Nou!!: Aixot el Gran і Ibèria Bagràtida · Veure més »
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Nou!!: Aixot el Gran і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní · Veure més »
Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní
Muhàmmad ibn Khàlid ibn Yazid aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia del 855 al 862.
Nou!!: Aixot el Gran і Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní · Veure més »
Mussa ibn Zurara
Mussa ibn Zurara fou emir d'Arzen des d'una data desconeguda però vers el 813, amb l'adveniment de la Guerra Civil dels abbàssides.
Nou!!: Aixot el Gran і Mussa ibn Zurara · Veure més »
Narsès d'Ibèria
Narsès d'Ibèria (mort l'any 888) fou un príncep de Samtskhé, de Txavxètia i d'Artani de la dinastia dels bagràtides.
Nou!!: Aixot el Gran і Narsès d'Ibèria · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Aixot el Gran і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Tagadir
Tagadir o tagakap fou un títol hereditari d'Armènia que significa 'coronador'.
Nou!!: Aixot el Gran і Tagadir · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Aixot el Gran і 862 · Veure més »
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Aixot el Gran і 876 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aixot I el Gran, Aixot I el gran, Ashot I el Gran, Ashot I el gran.
