Accés més ràpid que el navegador!
107 les relacions: Albrecht Altdorfer, Albrecht Dürer, Alemany, Alta Àustria, Alta Àustria (Habsburg), Anna de Bretanya, Anna de França, Aquisgrà, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Magúncia, Arxiduc d'Àustria, Àustria Anterior, Baixa Àustria, Barcelona, Batalla de Dornach, Blanca Maria Sforza, Brixen, Carles I de Borgonya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Catedral de Barcelona, Comtat d'Artois, Comtat de Flandes, Comte de Cervera, Corona de Castella i Lleó, Delfí de França, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia merovíngia, Dinastia Savoia, Ducat d'Àustria, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Bretanya, Ducat de Limburg, Ducat de Milà, Ducat de Montblanc, Felip I de Castella, Filibert II de Savoia, Francesc I de França, Francesc II de Bretanya, Frankfurt del Main, Fugger, Galeàs Maria Sforza, Guerra de Suàbia, Innsbruck, Isabel de França, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Joana I de Castella, Jordi d'Àustria, ..., Juli II, Ladislau II d'Hongria, Llei Sàlica, Lluís Maria Sforza, Lluís XII de França, Març, Marcgraviat de Brandenburg, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Margarida de Foix, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Maria de Borgonya, Metropolitan Museum of Art, Milà, Nancy, Neuss, Nuremberg, Príncep d'Astúries, Príncep de Girona, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Regne d'Hongria, Regne de Bohèmia, Renaixement, Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon d'Habsburg, Segimon el Vell, Senlis, Senyor de Balaguer, Sforza, Suïssa, València, Venècia, Wels, Wiener Neustadt, Worms, 12 de gener, 1459, 1477, 1478, 1479, 1482, 1486, 1497, 1499, 1504, 1506, 1515, 1517, 1519, 16 d'agost, 16 de febrer, 16 de març, 22 de març, 27 de març, 5 de gener, 7 d'agost, 9 d'abril. Ampliar l'índex (57 més) »
Albrecht Altdorfer
va ser un pintor, gravador i arquitecte del renaixement alemany, contemporani d'Albrecht Dürer.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Albrecht Altdorfer · Veure més »
Albrecht Dürer
Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471-íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, que va anar a Itàlia per estudiar art fascinat per les idees clàssiques, portant els estils i idees renaixentistes italianes a Alemanya, i conegut en tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del del seu propi país i dels Països Baixos.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Albrecht Dürer · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Alemany · Veure més »
Alta Àustria
L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Alta Àustria · Veure més »
Alta Àustria (Habsburg)
Alta Àustria fou un conjunt territorial de la línia Leopoldina d'Àustria format per l'Àustria Anterior (de títol ducal) i el comtat de Tirol.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Alta Àustria (Habsburg) · Veure més »
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Anna de Bretanya · Veure més »
Anna de França
Anna de França o Anna de Beaujeu (Genappe 1462-Saint-Vincent-de-Salers 1522), fou princesa de França, vescomtessa de Thouars (1463-1473) i regent de França (1483-1491).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Anna de França · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Aquisgrà · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Àustria Anterior
Àustria Anterior (alemany: Vorderösterreich, die Vorlande) fou el nom col·lectiu donat a les antigues possessions de la casa d'Habsburg a l'antic ducat de Suàbia però incloent territoris a Alsàcia a l'oest del Rin, a Voralberg, a Suïssa i Baviera.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Àustria Anterior · Veure més »
Baixa Àustria
Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Baixa Àustria · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Barcelona · Veure més »
Batalla de Dornach
La Batalla de Dornach del 22 de juliol de 1499 va ser l'última confrontació militar entre la Lliga de Suàbia, al comandament del comte Enric de Fürstenberg, i la Confederació Suïssa durant la Guerra de Suàbia.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Dornach · Veure més »
Blanca Maria Sforza
Ambrogio de Predis (1493). Blanca Maria Sforza (Pavia, Milà 1472 - Innsbruck, Sacre Imperi Romanogermànic 1510) fou una princesa de Milà que posteriorment fou duquessa consort de Savoia i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Blanca Maria Sforza · Veure més »
Brixen
Brixen (italià Bressanone, ladí Porsenù) és un municipi italià, dins de la província autònoma de Tirol del Sud.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Brixen · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VIII de França · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral de Barcelona · Veure més »
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat d'Artois · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Flandes · Veure més »
Comte de Cervera
Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Comte de Cervera · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Delfí de França · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia Savoia · Veure més »
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat d'Àustria · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Bretanya · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Limburg · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Veure més »
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Montblanc · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip I de Castella · Veure més »
Filibert II de Savoia
Filibert II de Savoia, anomenat el Bell, (Pont-d'Ain, Savoia 1480 - íd. 1504) fou el duc de Savoia entre 1497 i 1504.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Filibert II de Savoia · Veure més »
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I de França · Veure més »
Francesc II de Bretanya
Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc II de Bretanya · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Frankfurt del Main · Veure més »
Fugger
Els Fugger foren una dinastia familiar d'Augsburg, al sud-oest d'Alemanya, al.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Fugger · Veure més »
Galeàs Maria Sforza
Galeàs Maria Sforza (en italià: Galeazzo Maria Sforza) (Fermo, Estats Pontificis 1444 - Milà, Ducat de Milà 1476) fou el duc de Milà entre 1466 i 1476.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Galeàs Maria Sforza · Veure més »
Guerra de Suàbia
La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Suàbia · Veure més »
Innsbruck
Innsbruck és la capital de l'estat federal del Tirol, a l'oest d'Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Innsbruck · Veure més »
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel de França · Veure més »
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana I de Castella · Veure més »
Jordi d'Àustria
Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Jordi d'Àustria · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Juli II · Veure més »
Ladislau II d'Hongria
Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ladislau II d'Hongria · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Llei Sàlica · Veure més »
Lluís Maria Sforza
Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís Maria Sforza · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XII de França · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Març · Veure més »
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Marcgraviat de Brandenburg · Veure més »
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »
Margarida de Foix
Sepulcre de Margarida de Foix i el seu espòs Francesc II, a la Catedral de Nantes Margarida de Foix (?, 1449 - ?, 1486).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Margarida de Foix · Veure més »
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria de Borgonya · Veure més »
Metropolitan Museum of Art
El Metropolitan Museum of Art, o simplement Met, és un museu d'art de la ciutat de Nova York, i un dels museus d'art més destacats i visitats del món.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Metropolitan Museum of Art · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Milà · Veure més »
Nancy
Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Nancy · Veure més »
Neuss
Neuss és una ciutat d'Alemanya situada en la part occidental de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Neuss · Veure més »
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Nuremberg · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep d'Astúries · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep de Girona · Veure més »
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep-bisbe · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Lieja · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Bohèmia · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Renaixement · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segimon d'Habsburg
Segimon d'Habsburg -en alemany Siegmund o Sigmund- dit «el Ric» (Innsbruck, 26 d'octubre de 1427 - 4 de març de 1496) fou el Duc, i més tard arxiduc d'Àustria Anterior.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon d'Habsburg · Veure més »
Segimon el Vell
Medalló de '''Segimon I Jagelló el Vell''' Segimon I, Segimon Jagelló o Segimon el Vell —en polonès: Zygmunt I Stary; en lituà: Žygimantas II Senasis— (Kozienice, 1 de gener de 1467 -Cracòvia, 1 d'abril de 1548), fou Rei de Polònia (1506-1548).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon el Vell · Veure més »
Senlis
* Senlis (Oise), municipi al departament de l'Oise (regió dels Alts de França).
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Senlis · Veure més »
Senyor de Balaguer
El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Senyor de Balaguer · Veure més »
Sforza
Muzio Attendolo, fundador de la dinastia. Els Sforza, també coneguts amb el nom de Dinastia Sforza o Casa de Sforza, fou una família noble italiana del Renaixement que foren titulars del Ducat de Milà entre 1450 i 1535.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sforza · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і València · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia · Veure més »
Wels
Wels és la segona ciutat més gran de l'Alta Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Wels · Veure més »
Wiener Neustadt
Wiener Neustadt (pronunciat) és una ciutat austríaca situada a l'estat de Baixa Àustria, al nord-est del país.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Wiener Neustadt · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Worms · Veure més »
12 de gener
El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 12 de gener · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1459 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1477 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1478 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1479 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1482 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1486 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1497 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1499 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1504 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1506 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1515 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1517 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1519 · Veure més »
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 16 d'agost · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 16 de febrer · Veure més »
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 16 de març · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 22 de març · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 27 de març · Veure més »
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 5 de gener · Veure més »
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 7 d'agost · Veure més »
9 d'abril
El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і 9 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Maximilià I d'Habsburg, Maximilià I d'Habsburgo, Maximilià I d'Àustria, Maximilià I del Sacre Imperi, Maximilià I, emperador romanogermànic.
