Comunicació

9989 les relacions: A (musical), A les barricades, A Saucerful of Secrets, A tornallom, A tot vent, A través de l'espill, A-ha, Açores, Abacus Cooperativa, Abadessa Olzet, Abaixador, Abans del bany, Abat de Poblet, Abat Odó, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abd-ar-Rahman III, Abdó Mundí i Ricart, Abdelhafid del Marroc, Abdon Terrades i Pulí, Abel Paz, Abelard Tona i Nadalmai, Abelardo Fernández Antuña, Abraham Bar Hiyya, Abrera, Abu Tawr, Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Acadèmia del Cinema Català, Acadèmia dels Desconfiats, Acadèmia Marshall, Acàcia de fulla blavenca, Acàcia taperera, Accent diacrític, Acció Anticomunista, Acción Social Española, Accident del càmping Los Alfaques, Accidents Polipoètics, Accipítrids, Accipitriformes, Acracia, Acre (unitat de superfície), Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2002, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2003, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2004, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2005, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2006, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2007, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2008, Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2009, ..., Actor, Actuació artística, Actuació Valencianista d'Esquerra, Adán Martín Menis, Adela Maria Trepat i Massó, Adela Simon Pera, Adele di Lusignano, Adelfa Soro, Ademar de Narbona, Ademús, ADN (diari), Adolf Florensa i Ferrer, Adolf Galland, Adolf Hitler, Adolf Loos, Adolf Mas i Ginestà, Adolf Ruiz i Casamitjana, Adolfo Pérez Esquivel, Adolphe Ferrière, Adrià del Valle i Costa, Adrià Esquerrà i Codina, Adrià Gual i Queralt, Adscripció, Advocat, AEGEE, Aeròdrom d'Alfés, Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, Aeròdrom de Sant Lluís, Aeròdrom de Son Bonet, Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell, Aeroport de Girona - Costa Brava, Aeroport de Lleida-Alguaire, Aeroport de Melilla, Aeroport de Menorca, Aeroport de Reus, Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Aeroports de Catalunya, Afer Galinsoga, Aferrapedres, Afrancesat, Agapit Vallmitjana i Abarca, Agapit Vallmitjana i Barbany, Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Agència Europea de Medicaments, Agència Tributària de Catalunya, Agnès Armengol i Altayó, Agnes Baltsa, Agró blanc, Agró roig, Agricultura de Catalunya, Agricultura urbana, Agrolimen, Agrupació Courbet, Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, Agrupació Excursionista Catalunya, Agrupació Fotogràfica de Catalunya, Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé de les Roquetes, Agrupación al Servicio de la República, Agrupación Republicana de Trabajadores, Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat, Aguilar de Segarra, Agullada (peix), Agullat, Agullat xato, Agustí Altisent Altisent, Agustí Bartra i Lleonart, Agustí Borgunyó i Garriga, Agustí Carol i Foix, Agustí Centelles i Ossó, Agustí Cerdà i Argent, Agustí Cervera i Marquès, Agustí Chalaux i de Subirà, Agustí Collado i Nogué, Agustí Colomines i Companys, Agustí Contijoch i Mestres, Agustí de Semir i Rovira, Agustí Duran i Sanpere, Agustí Espinalt i Sanllehí, Agustí Maria Bassols i Parés, Agustí Montal i Costa, Agustí Oliver i Doménech, Agustí Pons i Mir, Agustí Sancho Agustina, Agustí Torelló i Mata, Agustí Torelló i Ros, Agustí Villaronga i Riutort, Agustí Yáñez i Girona, Agustín Trigo Mezquita, Agustina d'Aragó, Ahn Eak-tai, Ai Ai Ai, Aida (Verdi), Aigüesmortes, Aigua, Aigua de València, Aiguader, Aiguamolls de l'Empordà, Aiguats de la conca del Segre de 1982, Aina Clotet Fresquet, Aine Bru, Air Berlin, Airbus A310, Aitor Egurrola i Leizeaga, Aixovar, Ajoblanco (revista), Ajuntament, Ajuntament de Barcelona, Akasvayu, Al Tall, Al-Hàkam I, Al-Qaida, Alacant, Alady, Alaric II, Alçament de Mieres, Alí ibn Yússuf, Alícia de Larrocha i de la Calle, Alícia en terra de meravelles, Albalat de la Ribera, Alban Berg, Albardener, Albert Balcells i González, Albert Bastardas, Albert Boadella i Oncins, Albert Celades i López, Albert Closas i Lluró, Albert Costa i Casals, Albert Cotó i Fita, Albert Crusat i Domènech, Albert de la Torre Fornell, Albert de Quintana i Vergés, Albert de Sicília Llanas i Castells, Albert Einstein, Albert Espinosa i Puig, Albert Ferrer (cantant), Albert Ferrer i Llopis, Albert Folch i Rusiñol, Albert Giol i Galceran, Albert Guillem Hauf i Valls, Albert Guinovart i Mingacho, Albert Juan i Torner, Albert Malla i Abad, Albert Manent i Segimon, Albert Martorell i Otzet, Albert Masó i March, Albert Monteys i Homar, Albert Pallarés López, Albert Pérez i Baró, Albert Portas i Soy, Albert Ràfols-Casamada, Albert Rivera Díaz, Albert Rusiñol i Prats, Albert Sardà i Pérez-Bufill, Albert Sáez i Casas, Albert Sánchez Piñol, Albert Serra i Juanola, Albert Serratosa i Palet, Albert Serrán Polo, Albert Taulé i Viñas, Albert Toldrà i Vilardell, Albert Tomàs i Sobrepera, Albert Torres i Bosch, Albert Vilalta i González, Alberta Giménez i Adrover, Alberto Blecua Perdices, Alberto Borregán i Rodríguez, Alberto Cardín, Alberto Fernández Díaz, Alberto Iglesias Fernández-Berridi, Alberto Lopo García, Alberto Sols García, Alcarràs, Alcúdia, Alcedinins, Alcoi, Alcossebre, Aldees Infantils SOS, Aleix Clapés i Puig, Aleix Vidal-Quadras i Roca, Alejandro García Casañas, Alejandro Lerroux García, Alejandro Lozano Morales, Alejandro Onsalo Orfila, Alejandro Sanz, Alejandro Ulloa, Aleksandar Đorđević, Alella, Alexander Calder, Alexander Fleming, Alexander Neill, Alexander von Humboldt, Alexandre Bosch i Catarineu, Alexandre Cardunets Cazorla, Alexandre Cirici i Pellicer, Alexandre de Cabanyes i Marquès, Alexandre de Riquer i Ynglada, Alexandre Deulofeu i Torres, Alexandre Frías Roig, Alexandre Galí i Coll, Alexandre Gallart i Folch, Alexandre Masllorens i Escubós, Alexandre Nolla i Roig, Alexandre Rosselló i Pastors, Alexandre Soler i March, Alfondeguilla, Alfons Arús i Leita, Alfons Arimany i Ferrer, Alfons Carles Comín i Ros, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alfons de Tous, Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Alfons Figueras i Fontanals, Alfons II de Provença, Alfons Juyol i Bach, Alfons López Tena, Alfons Miàs, Alfons Milà i Sagnier, Alfons Quera i Carré, Alfons Quintà i Sadurní, Alfons Roure i Brugulat, Alfons Sala i Argemí, Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, Alfonso Font Carrera, Alfonso Martínez Gómez, Alfred Badia i Gabarró, Alfred Baeschlin, Alfred Bosch i Pascual, Alfred Esmatges Yuste, Alfred Lucchetti i Farré, Alfred Molinas i Bellido, Alfred Pascual i Benigani, Alfred Perenya i Reixachs, Alfred Picó Sentelles, Alfredo Brañas, Alfredo Casella, Alfredo Evangelista, Algímia d'Almonesir, Alguerès, Aliança Lliure Europea, Alió, Alicia Giménez Bartlett, Alicia Sánchez-Camacho Pérez, Aligot vesper europeu, Alimentació humana, Aljama, All That You Can't Leave Behind, Almansor, Almeria Teatre, Almesquera, Almodí, Almodis, Almudena Cid Tostado, Aloi de Montbrai, Aloma, Alosa alosa, Alosa becuda, Alou, Alp, Alphonse Daudet, Alt Àneu, Alt Camp, Alt Empordà, Alt Ter, Alta Cerdanya, Alta tensió, Alta Velocitat Espanyola, Alteracions d'Aragó, Alunita, Alustante, Alvia, Alzina surera, Amadeu Abril i Abril, Amadeu Bernadó i Calcató, Amadeu Colldeforns i Margalló, Amadeu Fontanet i Clec, Amadeu Hurtado i Miró, Amadeu Vives i Roig, Amalaric, Amaral, Amaya Arzuaga, Amedeo Modigliani, Amer, Amics dels Museus de Catalunya, Amics per sempre, Amparito Roca, Amparo Baró i San Martín, Ample ferroviari estàndard, Ample ferroviari ibèric, Amsterdam, Ana María Matute Ausejo, Anaïs Nin, Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Andòcides, André Derain, André Ricard Sala, Andrés Iniesta Luján, Andrés Manjón y Manjón, Andrés Saliquet Zumeta, Andreas Ogris, Andreu Alfaro i Hernández, Andreu Brasés i Trias, Andreu Cabot i Puig, Andreu Capdevila i Puig, Andreu Castells i Peig, Andreu Costafreda Montoliu, Andreu Dameson i Aspa, Andreu Escuder, Andreu Febrer i Callís, Andreu Guerao Mayoral, Andreu Guri i Sala, Andreu Mas-Colell, Andreu Navarra Ordoño, Andreu Nin i Pérez, Andreu Ribera i Rovira, Andreu Ripoll i Muntaner, Andreu Sotorra i Agramunt, Andreu Vallvé i Ventosa, Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs, Andreua Fornells i Vilar, Androides i ginoides, Anegats, Anella Olímpica de Montjuïc, Anfós, Anfós llis, Angel Carrero Sancho, Angela Gheorghiu, Angelot, Anglès (la Selva), Anguila, Aniceto León Garre, AnimaNaturalis, Anna Cabré i Pla, Anna Figueras i Ibáñez, Anna Lizaran i Merlos, Anna Maria Barbany, Anna Maria de Saavedra i de Macià, Anna Maria Moix i Meseguer, Anna Murià i Romaní, Anna Ricci i Giraudo, Anna Rosselló i Elias, Anna Rubiés Monjonell, Anna Sahun i Martí, Anna Sanmartí i Sala, Anna Tarrés i Campà, Anna Veiga Lluch, Anna Ventura Comes, Annabel Cervantes Muñoz, Annata, Anne Frank, Anoia, Anorèxia nerviosa, Anselm Corrons i Perramon, Anselm Kiefer, Anselm Maria Albareda i Ramoneda, Anselm Nogués i Garcia, Anselm Turmeda, Anselmo Lorenzo Asperilla, Antaviana, Antínous (desambiguació), Antípoda, Antònia Macià i Gómez, Antena 2000, Antequera, Anthony de Mello, Anthony Quinn, Antic escorxador de Manresa, Anticapitalistes, Antiga Drogueria Galvany, Antiga Hidroelèctrica de Catalunya, Anton Borrell Marcó, Anton Busquets i Punset, Anton Cañellas i Balcells, Anton Makàrenko, Anton Reig i Sors, Anton Sala-Cornadó, Antoni Abad i Roses, Antoni Agustí i Albanell, Antoni Alsina i Amils, Antoni Altisent i Balmas, Antoni Amat, Antoni Amatller i Costa, Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni Barceló i Pont de la Terra, Antoni Bassas i Onieva, Antoni Batista i Viladrich, Antoni Batllori i Obiols, Antoni Benet i Carulla, Antoni Bergós i Massó, Antoni Bergnes de las Casas, Antoni Bonet i Castellana, Antoni Bori i Fontestà, Antoni Botey i Badia, Antoni Brusi i Mirabent, Antoni Caba i Casamitjana, Antoni Calvó-Armengol, Antoni Camps, Antoni Camps i Fabrés, Antoni Canals, Antoni Canet, Antoni Caralps i Massó, Antoni Carcellé i Tosca, Antoni Casamor d'Espona, Antoni Casanovas, Antoni Castell de Pons, Antoni Castells i Oliveres, Antoni Català i Vidal, Antoni Catany i Jaume, Antoni Cellers i Azcona, Antoni Chic i Ollés, Antoni Ciuffo, Antoni Claperós, Antoni Clavé i Sanmartí, Antoni Comas i Baldellou, Antoni Comín i Oliveres, Antoni Comellas i Cluet, Antoni Costa Ramon, Antoni d'Oms i Sentmenat, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni de Clariana i de Gualbes, Antoni de Cortada, Antoni de Falguera i Sivilla, Antoni de Meca i Cardona, Antoni de Montserrat, Antoni de Moragas i Gallissà, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Senillosa i Cros, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Esplugas i Puig, Antoni Esteve i Subirana, Antoni Fabrés i Costa, Antoni Feliu i Codina, Antoni Fernández i Teixidó, Antoni Ferran i Satayol, Antoni Ferrer i Codina, Antoni Ferret i Soler, Antoni Fiter i Rossell, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Antoni Gabarró i Torres, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Lacavalleria, Antoni Lamich i Governa, Antoni Laporta i Astort, Antoni Lardín i Oliver, Antoni López i López, Antoni Lima Solà, Antoni Llampallas i Alsina, Antoni Llinàs i Massanet, Antoni Lloret i Orriols, Antoni Lofrasso, Antoni Maria Badia i Margarit, Antoni Maria Claret i Clarà, Antoni Maria de Ferrater i Bofill, Antoni Maria de Font i de Boter, Antoni Maria Gallissà i Soqué, Antoni Maria Simarro i Puig, Antoni Marquès (pintor), Antoni Martínez i Domingo, Antoni Massana i Bertran, Antoni Maura i Montaner, Antoni Millàs i Figuerola, Antoni Monserrat Quintana, Antoni Morell i Mora, Antoni Morillas i Verdura, Antoni Muntadas, Antoni Negre i Villavecchia, Antoni Nicolau i Parera, Antoni Nogués i Torras, Antoni Novellas i Roig, Antoni Ollé Pinell, Antoni Oller i Sarrà, Antoni Ortega, Antoni Palau i Dulcet, Antoni Palau i Térmens, Antoni Pérez i Moya, Antoni Pérez i Simó, Antoni Pelegrí i Partegàs, Antoni Pellicer i Paraire, Antoni Pere Ferrer, Antoni Planàs Marca, Antoni Puig i Gairalt, Antoni Puig i Planas, Antoni Puigvert i Gorro, Antoni Pujador i Estany, Antoni Ramallets i Simón, Antoni Ribas i Piera, Antoni Ribera i Jordà, Antoni Rigalt i Blanch, Antoni Roca Flaquer, Antoni Rovira i Trias, Antoni Rubió i Lluch, Antoni Samarra i Tugues, Antoni Santos i Antolí, Antoni Serra i Bauçà, Antoni Serra i Fiter, Antoni Serra i Ramoneda, Antoni Sesé i Artaso, Antoni Solà i Llansas, Antoni Suñol i Pla, Antoni Subias i Fages, Antoni Tallander, Antoni Torrens i Gost, Antoni Utrillo Viadera, Antoni Velamazán Tejedor, Antoni Vila i Arrufat, Antoni Vila i Casas, Antoni Viladomat i Manalt, Antoni Vives Fierro, Antoni Vives i Tomàs, Antonieta Feliu i Miró, Antonina Rodrigo García, Antonio Alonso Ríos, Antonio Álvarez Pérez, Antonio Cagnoni, Antonio Caldara, Antonio Corgos Cervantes, Antonio de Correa y Veglison, Antonio Escobar Huertas, Antonio Fernández-Galiano, Antonio Franco Estadella, Antonio Gallego Burgos, Antonio García Quejido, Antonio Garcia Birlán, Antonio Ginesi, Antonio Goicoechea Cosculluela, Antonio Lobato Porras, Antonio Machado Ruiz, Antonio Madinaveitia Tabuyo, Antonio Martín Escudero, Antonio Robles Almeida, Antonio Tozzi, Any sense estiu, Apagallums de cama blanca, Aparadorisme, Apel·les Fenosa i Florensa, Apel·les Mestres i Oñós, Apotecari, Aqüeducte de les Ferreres, Araceli Banyuls i Martínez, Arader, Arantxa Sánchez Vicario, Aranya blanca, Aranyó, Aranyó (peix), Aranzel, Arata Isozaki, Aríon (cavall), Arbúcies, Arbeca, Arc (arquitectura), Arc de Sant Martí, Arc de triomf, Arc de Triomf de Barcelona, Arc diafragma, Arcadi Espada Enériz, Arcadi Mas i Fondevila, Arcadi Oliveres i Boadella, Ardiaca, Ardit, Areatza, Arenas Club de Getxo, Arenys de Lledó, Arenys de Mar, Argenter, Argolell, Ariadna Gil i Giner, Ariel (revista), Aristènet, Aristides Maillol, Aritmètica, Arma de foc, Armand Cardona Torrandell, Armorial, Arnal Ballester i Arbonès, Arnaldo di Erill, Arnau Bargués, Arnau Bassa, Arnau Calvet i Peyronill, Arnau de Palomar, Arnau de Vilanova, Arnau Fonolleda, Arnau Guillem de Bellera, Arnold Lucius Gesell, Arnold Schönberg, Arnold Sommerfeld, Arpella cendrosa, Arpella pàl·lida comuna, Arquebisbat de Barcelona, Arqueologia, Arqueozoologia, Arquitectura, Arquitectura d'Espanya, Arquitectura romana antiga, Arquitectura romànica, Arròs, Arrel, Arrels Fundació, Arreplegats de la Zona Universitària, Arriba, Arrivo, Ars magna, Arsenio Martínez-Campos Antón, Art, Art conceptual, Art de Catalunya, Art dramàtic, Art romànic a Catalunya, Artapalo, Artesa de Segre, Arthur Hubert Terry, Artur Bladé i Desumvila, Artur Blasco i Giné, Artur Cuyàs i Armengol, Artur Mas i Gavarró, Artur Rimbau i Clos, Artur Rojas de la Cámara, Artur van den Eynde, Arturo Campión Jaimebon, Arturo Farinelli, Arvicolins, Arxiu Capitular de Barcelona, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu eclesiàstic, Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, Arxivers sense Fronteres, Ascensor, Aschwin Wildeboer i Faber, Asociación de Clubs de Baloncesto, Assaig general, Assalt a la fàbrica de cerveses Moritz, Assaonador, Assassinat de Guillem Agulló i Salvador, Assemblea d'Unitat Popular, Assemblea de Catalunya, Assemblea de Parlamentaris, Assentament del poble got a Aquitània, Assertivitat, Assetjament immobiliari, Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals, Associació Catalana de Comunicació Científica, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Associació Catalana de Rugby Lliga, Associació d'Artesans de Gràcia, Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Associació de la Dependència Mercantil, Associació de Pares de Treballadors de SEAT amb Fills Disminuïts, Associació de Veïns de Torre Baró, Associació espanyola per a Pacients amb Tics i Síndrome de Tourette, Associació Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions, Assumpció Forcada, Assumpció Laïlla i Jou, Assumpta Gonzàlez i Cubertorer, Assumpta Serna, Assurnasirpal II, Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, Astor comú, Astrud, Atac a Can Navarro, Atac a la primera paral·lela, Atac a Serinhan, Ataconador, Atahualpa, Atelopus andinus, Atelopus angelito, Atelopus arsyecue, Atelopus arthuri, Atelopus balios, Atelopus carbonerensis, Atelopus carrikeri, Atelopus certus, Atelopus chiriquiensis, Atelopus chocoensis, Atelopus chrysocorallus, Atelopus coynei, Atelopus cruciger, Atelopus dimorphus, Atemptat contra Eduardo Dato, Atemptat de l'Hipercor, Ateneu, Ateneu Barcelonès, Ateneu Català de la Classe Obrera, Ateneu Enciclopèdic Popular, Ateneu Hortenc, Ath-Thaghr al-Alà, Athenea Mata, Atheneo de grandesa, Athletic Club, Atis (déu), Atlantic Airways, Atlàntida (Falla), Atlètic de Madrid, Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, ATP Finals, ATP Tour 500, Attila, Auca, August Font i Carreras, August Gil Matamala, August Pi i Sunyer, Aurèlia Muñoz Ventura, Auró argentat, Aureli Argemí i Roca, Aureli Joaniquet i Extremo, Aureli Maria Escarré i Jané, Aurelio Arteta, Aurelio Fernández Sánchez, Aurora Bertrana i Salazar, Aurora Díaz-Plaja i Contestí, Ausiàs March, Autodeterminació, Automòbil, Automobilisme, Autopista, Autopista de la Mediterrània, Autopista del Nord-est, Autopistes i autovies d'Espanya, Autoretrat (Pelegrí Clavé), Autoretrat vestit de flamenc, Autovia de l'Est, Autovia de la Mediterrània, Autovia del Nord-est, Autovia Osca - Lleida, Avalot de les quintes, AVE pel litoral, Avel·lí Artís-Gener, Avempace, Avianca, Avinguda de Catalunya (València), Avinguda de la Llum, Avinguda de Roma, Avinguda del Paral·lel, Avinguda del Primat Reig, Avinguda Diagonal, Avinguda Meridiana, Avril Lavigne, Avui, Ayas, Ayllón, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Ágatha Ruiz de la Prada, Ángel Nieto Roldán, Ángel Pestaña Núñez, Ángel Rozas Serrano, Ángeles López de Ayala, Ángeles Santos Torroella, Íngrid Rubio i Ruiz, ¿Por Qué?, Època contemporània a València, Èric Bertran i Martínez, Òliba comuna, Òmnium Cultural, Òpal, Òpera, Òscar Esplà i Triay, Òscar Ribas Reig, Òwix, Édouard Claparède, Édouard Séguin, És així, si us ho sembla, Étienne Bonnot de Condillac, Étienne Cabet, Étienne-Jacques-Joseph Macdonald, Àbac, Àgata Roca i Maragall, Àgueda Vadell Pons, Àguila daurada, Àguila marcenca, Àguila peixatera, Àlcids, Àlex Casanovas, Àlex Corretja i Verdegay, Àlex Mumbrú i Múrcia, Àlex Rigola, Àlex Santos Fernández, Àlex Susanna i Nadal, Àliga cuabarrada, Àliga de Barcelona, Àmbit metropolità de Barcelona, Ànec blanc, Ànec cuallarg, Ànec cullerot comú, Ànec griset, Ànec mut, Ànec xiulador eurasiàtic, Àngel Colomer i del Romero, Àngel Cortès i Dejuan, Àngel Edo i Alsina, Àngel Ferrant Vázquez, Àngel Guimerà i Jorge, Àngel Llàcer, Àngel Morales Cuerva, Àngel Obiols i Palau, Àngel Recasens i Galbas, Àngel Rodamilans i Canals, Àngel Rodríguez Ruiz, Àngel Samblancat i Salanova, Àngel Soler i Renales, Àngela Margarida Prat, Àngels Esteller Ruedas, Àngels Ferrer i Sensat, Àngels Garriga de Mata, Àngels Moll i Esquerra, Ànima (TV), Àrea Metropolitana de Barcelona, Àsia, Àurea de Sarrà, B-24, Baños de Río Tobía, Bac de Roda, Bacallà, Bacora (peix), Bad Religion, Badajoz, Badalona, Badia del Vallès, Baetulo, Bagà, Bages, Baila el Chiki Chiki, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Llobregat, Baixa Cerdanya, Baixador de Vallvidrera, Baja Aragón, Balaguer, Baldomer Galofre i Giménez, Baldomer Lostau i Prats, Baldomero Espartero, Baldriga cendrosa mediterrània, Baldriga pufí, Baleària, Ball de bastons de Montblanc, Ball de cornuts, Ball de tarda, Ball robat, Ballester (menestral), Ballester comú, Ballet, Ballets Russos, Balquer, Baltarga, Baltasar Abadal i Vallès, Baltasar de Saiol, Baltasar Fontanilles, Baltasar Porcel i Pujol, Baltasar Saldoni i Remendo, Baltasar Samper i Marquès, Banc d'Espanya, Banc de Barcelona, Banc de Catalunya, Banc de temps, Banc Sabadell, Banc Solidari, Banca Catalana, Bancaixa, Bancs-fanals, Banda Municipal de Barcelona, Banda Municipal de Lleida, Bandera de Barcelona, Bandera de Santa Eulàlia, Bandera de València, Bandera Negra, Bandera negra (símbol), Banderes de Catalunya, Banesto, Bankrobber, Banu Qassi, Banyalbufar, Banyoles, Baralla de cartes, Baralla en un cafè, Baró de Quadras, Baró de Segur, Baró de Viver, Barbarbrat, Barberà del Vallès, Barcelona (àlbum), Barcelona (desambiguació), Barcelona (revista), Barcelona (un mapa), Barcelona (Veneçuela), Barcelona Bóxers, Barcelona Búfals, Barcelona de Serveis Municipals, Barcelona Dragons, Barcelona Open, Barcelona Teatre Musical, Barcelona Traction, Light and Power, Barcelona Universitari Club, Barcelona Uroloki, Barcelona World Race, Barcelonès, Barcelonès (moneda), Barceloní, Barceloneta de Provença, Baronia d'Abella, Baronia d'Eroles, Baronia de Mur, Barri, Barri d'Ègara, Barri d'Horta, Barri de Can Baró, Barri de la Mercè, Barri de la Ribera, Barri de la Sagrada Família, Barri de la Sang, Barri de les Corts, Barri de Navas, Barri de Torre Baró, Barri del Coll, Barri del Putxet, Barri del Segle XX, Barroc, Bartolomé Bermejo, Bartolomé Márquez López, Bartolomé Ordóñez, Bartomeu Mates, Bartomeu Robert i Yarzábal, Bartomeu Rull Cànaves, Bartomeu Trias i Comas, Basílica de la Mercè, Basil Bernstein, Basilio Nieto Barranco, Basquetbol, Bataclan, Batalla d'Albesa, Batalla d'Alcoraç, Batalla de Cambrils, Batalla de Castillejos, Batalla de Constantí, Batalla de Corbins, Batalla de l'Ebre, Batalla de la Granada, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Lleida (1642), Batalla de Llinars, Batalla de Lucocisterna, Batalla de Martorell (1641), Batalla de Molins de Rei (1808), Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Montmeló, Batalla de Pavia, Batalla de Portopí, Batalla de Roncesvalls, Batalla de Talamanca, Batalla de Trafalgar, Batalla de Valls, Batalla de Vélez-Màlaga, Batalla de Verges, Batalla de Viladamat, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalla del Bruc, Batalla del Catllar, Batalla del coll de Balaguer, Batalla del Convent dels Caputxins, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Barcelona (1642), Batalla naval de Barcelona (1714), Batalla naval de les Formigues, Batalla naval de Ponça (1435), Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Batallaire, Batalló Lincoln, Batalló Louise Michel, Batalló Thälmann, Batlle, Bavosa morruda, Bàdminton als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Bàndol nacional, Bàrcino, Bàsquet als Jocs Olímpics, Bàybars I, Béla Bartók, Bòria, Búger, Beatriz de Moura, Bec d'alena comú, Bec de serra mitjà, Becada eurasiàtica, Becadell comú, Becadell sord, Becut eurasiàtic, Begues, Begur, Beiner, Beisbol, Beisbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Beisbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2008, Belarmino Tomás Álvarez, Belén Pajares Ribas, Belgrad, Bella Dorita, Bellvitge, Benaguasil, Benedetta Tagliabue, Beneixama, Benet Arabio i Torres, Benet Brell, Benet Buscarons, Benet Julià i Ros, Benet Juncà, Benet XVI, Benicolet, Benidorm, Benifaió, Benito José Durán Sánchez, Benjamí de Tudela, Benjamín de Arriba y Castro, Benjamín Jarnés, Benjamin Britten, Benvenuto Cellini (Berlioz), Berà I, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Montagut, Berenguer de Palou II, Berenguer Durfort, Berenguer Mallol, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Berenguera de Barcelona, Berguedà, Bernardí Martorell i Puig, Bernardo Fernández Martínez, Bernat Antoni Pasqual, Bernat Artola i Tomàs, Bernat Bertran, Bernat Boïl, Bernat Calvó Puig i Capdevila, Bernat de Corbera, Bernat de Gòtia, Bernat de Gualbes, Bernat de Rocafort, Bernat de Septimània, Bernat Figueras i Baila, Bernat Joan de Cabrera, Bernat Martorell, Bernat Metge, Bernat Morales i Sanmartín, Bernat Picornell i Richier, Bernat Roca, Bernat Vallès, Bernat Vivancos i Farràs, Bernat Ylla Bach, Berri Txarrak, Berta Rodríguez Callao, Bertrand de Billy, Bertrand du Guesclin, Besòs, Bestiari popular català, Bestorre, Beth Rodergas i Cols, Bette Davis, Bibiana Ballbè i Serra, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró, Biblioteca Nacional d'Andorra, Biblioteca Pública Arús, Bicicleta, Bicing, Bienni Progressista, Big Band, Bigas Luna, Bilbao, BIM, Biogàs, BIP, Biquini (entrepà), Birmingham, Bisbat de Solsona, Bisbat de Terrassa, Bitó comú, Bitlles catalanes, Bitllet de banc, Bizarre, Blai Padró i Obiols, Blanca (moneda), Blanca de Nàpols, Blanes, Blanquer, Blanquerna, Blatodeus, Blau de cobalt, Blauet comú, Blinky Palermo, Bloc Català de Treballadors, Bloc Català Treballista, Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional, Bloc Federal d'Esquerres, Bloqueig de Barcelona, BMX, Bob Dylan, Bocadolça, Bohemios, Bombai, Bombardeig de Barcelona (1691), Bombardeigs de la Garriga, Bon Pastor (Sant Andreu), Bonastruc ça Porta, Bonaventura Bassegoda i Amigó, Bonaventura Bassegoda i Hugas, Bonaventura Blay i Milà, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Bonaventura Conill i Montobbio, Bonaventura Frigola i Frigola, Bonaventura Gassol i Rovira, Bonaventura Sabater i Burcet, Bonítol, Bonrepòs i Mirambell, Borís Godunov (Mússorgski), Borís Spasski, Bordegassos de Vilanova, Boris Becker, Borredà, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Boscaler comú, Boston, Botànica, Boter, Bou (crustaci), Bovatge, Boxa, Boxa als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, BP-5002, Braçatge, Brams, Branca Doria, Bratislava, Bratsch, Brúcol, Brigades Internacionals, Broquerer, Bruixeria, Bruno Oro i Pichot, Brunzidor, Brutalisme (arquitectura), Bucarest, Budisme, Buenaventura Durruti, Bufo, Bugia (Algèria), Buiro, Bullangues, Burj, Burnout Legends, Burrínids, Bus turístic, C-13, C-14, C-16, C-17, C-26, C-31, C-32, Ca l'Herbolari de Viladrau, Ca n'Oliver (Maó), Caçó, Cabaret, Cabra de beç, Cabra rossellonesa, Cabussó emplomallat, Caciquisme, Cadena SER, Cafè-teatre Calíope, Caicai, Caixa Catalunya, Caixa d'estalvis, Caixa Laietana, Caixa Manlleu, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, CaixaForum Barcelona, Cal Bassacs, Cal Jorba, Cal Rosal, Cala, Calabruixa grossa, Calaceit, Calaf, Calafell, Calanda, Calaquendi, Calataiud, Calàbria agulla, Calàbria grossa, Calàndria comuna, Calceter, Calderer, Caldes de Boí, Caldes de Montbui, Calella, Cali (cantant), Calixt III, Call de Barcelona, Call Jueu de Montblanc, Calvià, Camallarga comú, Camarles, Camí de Sant Jaume, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Cambrils, Camil Campanyà i Mas, Camil Mulleras i Garrós, Camil Oliveras i Gensana, Camillo Berneri, Camins de Ferro de Barcelona a Girona, Camp d'Argelers, Camp de les Corts, Camp de Tir Olímpic de Mollet, Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas, Camp Municipal Narcís Sala, Camp Nou, Camp Olímpic de Tir amb Arc, Campanar de Gràcia, Campanet, Campclar, Campionat d'Espanya d'handbol d'onze, Campionat d'Espanya de clubs d'atletisme masculí, Campionat d'Espanya de rugbi masculí, Campionat d'Europa d'atletisme, Campionat d'Europa d'hoquei sobre patins masculí, Campionat d'Europa de futbol 1964, Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1996, Campionat de Catalunya d'hoquei sobre herba masculí, Campionat de Catalunya de bàsquet 1923-1930, Campionat de Catalunya de bàsquet masculí, Campionat de Catalunya de futbol 1901-1902, Campionat de Catalunya de futbol 1902-1903, Campionat de Catalunya de futbol 1903-1904, Campionat de Catalunya de futbol 1904-1905, Campionat de Catalunya de futbol 1905-1906, Campionat de Catalunya de futbol 1906-1907, Campionat de Catalunya de futbol 1907-1908, Campionat de Catalunya de futbol 1908-1909, Campionat de Catalunya de futbol 1909-1910, Campionat de Catalunya de futbol 1910-1911, Campionat de Catalunya de futbol 1911-1912, Campionat de Catalunya de futbol 1912-1913, Campionat de Catalunya de futbol 1913-1914, Campionat de Catalunya de futbol 1915-1916, Campionat de Catalunya de futbol 1916-1917, Campionat de Catalunya de futbol 1917-1918, Campionat de Catalunya de futbol 1918-1919, Campionat de Catalunya de futbol 1919-1920, Campionat de Catalunya de futbol 1920-1921, Campionat de Catalunya de futbol 1921-1922, Campionat de Catalunya de futbol 1922-1923, Campionat de Catalunya de futbol 1923-1924, Campionat de Catalunya de futbol 1924-1925, Campionat de Catalunya de futbol 1925-1926, Campionat de Catalunya de futbol 1926-1927, Campionat de Catalunya de futbol 1927-1928, Campionat de Catalunya de futbol 1930-1931, Campionat de Catalunya de futbol 1931-1932, Campionat de Catalunya de rugbi masculí, Campionat de Catalunya de tennis de taula per equips, Campionat de França de rugbi a 15, Campionat del Món d'hoquei sobre patins femení, Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí, Campionat del Món de billar a tres bandes, Campionat del món de ciclisme en pista, Campionat del Món de ciclisme en ruta femení, Campionat del Món de Clubs de futbol 2008, Campionat del Món de Clubs de futbol 2009, Campionat del Món de natació, Campionat del Món de waterpolo, Campionat del Món sub-20 d'hoquei sobre patins masculí, Campionat Mundial de Scrabble en Català, Campionats del món de ciclisme en ruta, Camprodon, Camps Elisis (desambiguació), Can Belet, Can Boada (Nucli Antic), Can Boada (Terrassa), Can Bonastre (Piera), Can Padrosa, Can Parellada (Terrassa), Can Peguera, Can Rull (Sabadell), Can Santeugini, Can Vies, Cana, Canal Català, Canal de la Infanta, Canal Nou, Canal Olímpic de Catalunya, Canals, Cançó d'amor i de guerra, Candela Peña, Candeler, Candidatura d'Unitat Popular, Canet de Mar, Canigó (poema), Canonge, Cant de la Sibil·la, Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Canyelles (Nou Barris), Cap d'olla negre d'aleta llarga, Cap i Casal, Capafonts, Capbreu, Capella (arquitectura), Capella d'en Marcús, Capella de Santa Àgata, Capeller, Capgrossos de Mataró, Capicua, Capital, Capital de la Cultura Catalana, Capitulació de Vilafranca, Capitulacions de Santa Fe, Caprabo, Caprimulgiformes, Caputxins de Sarrià, Caputxins del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, Caradriformes, Caràdrids, Carícies, Cardenal, Cardona, Carina Mejías Sánchez, Carl Faust, Carl Rogers, Carlemany, Carles Alberola i Ortiz, Carles Baguer i Mariner, Carles Balagué i Mazón, Carles Belda i Valls, Carles Bosch de la Trinxeria, Carles Bosch i Arisó, Carles Buïgas i Sans, Carles Busquet i Morant, Carles Buxadé i Ribot, Carles Campuzano i Canadès, Carles Capdevila, Carles Capdevila i Plandiura, Carles Cardó i Sanjoan, Carles Cardús i Carrió, Carles Cases i Pujol, Carles Cavallé Pinós, Carles Comamala López-Del Pan, Carles Costa i Masferrer, Carles de Camps i d'Olzinellas, Carles de Fortuny i de Miralles, Carles de Montoliu i Carrasco, Carles de Viana, Carles Duarte i Montserrat, Carles el Calb, Carles Emili Montañès i Criquillion, Carles Fages de Climent, Carles Ferrer i Salat, Carles Flotats i Galtés, Carles Francino i Murgades, Carles Fumaña i Casas, Carles Galtés de Ruan, Carles Garcia i Solé, Carles Gasòliba i Böhm, Carles Güell de Sentmenat, Carles Grau, Carles Gumí i Prat, Carles Gumersind Vidiella i Esteba, Carles Hac Mor, Carles Hug de Borbó i Parma, Carles Ibàñez i Pueyo, Carles III d'Espanya, Carles Llorca i Timoner, Carles Lloret i Soler, Carles Mani i Roig, Carles Martí i Feced, Carles Miralles i Solà, Carles Padrós i Rubió, Carles Pi i Sunyer, Carles Pirozzini i Martí, Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó, Carles Rexach i Cerdà, Carles Riba i Bracons, Carles Sabater i Hernàndez, Carles Sala i Joanet, Carles Sanllehy i Girona, Carles Santiago i Roig, Carles Santos Ventura, Carles Sentís i Anfruns, Carles Sindreu i Pons, Carles Solà i Ferrando, Carles Soler i Perdigó, Carles Velat i Abella, Carles Viñas i Gràcia, Carles X de França, Carleton Wolsey Washburne, Carlo Airoldi, Carlo Maria Caracciolo, Carlos Atanes, Carlos Barral i Agesta, Carlos Barrera Sánchez, Carlos Chausson, Carlos Cigarrán Rodil, Carlos García i Badías, Carlos Giménez, Carlos Humberto Caszely, Carlos Jiménez Villarejo, Carlos Navarro i Gómez, Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, Carlos Pellicer Andrés, Carlos Ruiz Zafón, Carlos Saura Atarés, Carlos Trías Sagnier, Carlota Joaquima de Borbó, Carlota Soldevila i Escandon, Carme Aymerich i Barbany, Carme Balcells i Segalà, Carme Batlle i Gallart, Carme Bazán i Lázaro, Carme Boatell, Carme Chacón Piqueras, Carme Fortuny, Carme Julià i Riqué, Carme Karr i Alfonsetti, Carme Mateu Quintana, Carme Mir i Llusada, Carme Montoriol i Puig, Carme Pinós i Desplat, Carme Riera i Guilera, Carme Sansa i Albert, Carme Serrallonga i Calafell, Carme Solé i Vendrell, Carme Valls i Llobet, Carmel Rosa Baserba, Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, Carmelites, Carmelo Cedrún Ochandategui, Carmen Blanco, Carmen Cervera, Carmen de Lirio, Carmen Kurtz, Carmina Pleyan i Cerdà, Carmina Virgili i Rodón, Carnaval, Carnisser, Carolina Otero, Carpologia, Carrer, Carrer de Balmes, Carrer de Casp, Carrer de Colom (València), Carrer de l'Hospital, Carrer de Mandri, Carrer de Montcada, Carrer de Provença, Carrer de Rafael Batlle, Carrer del Consell de Cent, Carrer del Xipreret, Carrer Primer de Maig (Sitges), Carreratge, Carretal, Carretera de la Rabassada, Carretera de les Aigües, Carta de poblament, Carta de precària, Cartagena, Cartoixa de Montalegre, Cartulari, Carxofera, Cas del 3%, Cas Fresno, Casa, Casa Amatller, Casa Asil de Sant Andreu, Casa Batlló, Casa Bloc, Casa Bonaventura Ferrer, Casa Calvet, Casa Cervelló-Giudice, Casa Comalat, Casa Comas d'Argemir, Casa de l'Ardiaca, Casa de la Contractació d'Índies, Casa de la Lactància, Casa de los Botines, Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya), Casa del Gremi de Velers, Casa Evarist Juncosa, Casa Fargas, Casa Francesc Burés, Casa Fuster, Casa Isabel Pomar, Casa Lleó i Morera, Casa Milà, Casa Muley Afid, Casa Navàs, Casa Pere Company, Casa Pich i Pon, Casa Planells, Casa Sadó, Casa Serra, Casa Soteras, Casa Thomas, Casa Vicens, Casal del Metge, Casal Nacionalista Martinenc, Cases barates, Cases Codina i Casas-Carbó, Cases dels Canonges, Casimir Giralt i Bullich, Casino de l'Arrabassada, Casino de Madrid, Casino de Manresa, Cassà de la Selva, Cassen, Cassià Casademont i Busquets, Cassià Maria Just i Riba, Castanyoles, Castanyoles marines, Castell de Cardona, Castell de Guardamar del Segura, Castell de Montbui (Bigues), Castell de Montjuïc, Castell de Montsoriu, Castell de Palau-sator, Castell de Sant Joan de Blanes, Castell del Camp de la Bota, Castellar de Tost, Castellar del Vallès, Castelló de la Plana, Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castelldefels, Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Sabadell, Castellers de Sant Cugat, Castellers de Sants, Castellers de Sarrià, Castellers de Vilafranca, Castellers del Poble Sec, Castellnou Edicions, Castells, Castellserà, Castellterçol, Castlania, Castres (Tarn), Cataclinc, Catalanisme, Catalanitat de Cristòfor Colom, Catalanitat de La Celestina, Catalans, Català, Català barceloní, Català Futbol Club, Català oriental central, Catalina del Carme Caldés Socias, Catalunya, Catalunya Acció, Catalunya – Argentina (24-05-2008), Catalunya del Nord, Catalunya Exprés, Catalunya Ràdio, Catarisme, Catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907, Catedral de Girona, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Mallorca, Catedral de Tarragona, Catedral de Tortosa, Catedral del vi, Catenària, Caterina Albert i Paradís, Catherine Allard, Catxalot pigmeu, Cavallets Cotoners de Barcelona, Càndid Candi i Casanovas, Càstul Ferrer i Torralbas, Càtix, Cándido Antonio Sibilio Hughes, Cèrcol, Cèsar August Jordana i Mayans, Cèsar August Torras i Ferreri, Cèsar Martinell i Brunet, Cérvol comú, César Rodríguez Álvarez, Círculo de Concentración Española, Círculo Ecuestre, Còlera, Còmic, Cònsol (diplomàcia), Còrvids, Cúria, Cebrià Montserrat i Roig, Cecília Alonso i Bozzo, Cecília d'Urgell, Cecilia Gessa, Cedre de l'Himàlaia, Ceferí Olivé Cabré, Ceferí Tresserra i Ventosa, Celestí Prieto Rodríguez, Celestí Sadurní i Gurguí, Celestina Vigneaux i Cibils, Cels Gomis i Mestre, Cels Surroca i Salvador, Celso Lagar Arroyo, Cementiri de Montjuïc, Cementiri del Poblenou, Cena (tribut), Centelles, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Centre Català, Centre Català (1976-1978), Centre Catòlic de Sants, Centre Comarcal Lleidatà, Centre d'Estudis i Assessorament Metal·lúrgic, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Centre de Documentació i Museu Tèxtil, Centre de Lectura de Reus, Centre de les Arts Lliures, Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Pere Barnils, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya, Centre Escolar Catalanista, Centre Eulalienc, Centre Excursionista Els Blaus, Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, Centre Instructiu d'Art i Cultura, Centre Marista d'Escoltes, Centre Municipal de Tennis Vall d'Hebron, Centre Nacional Català, Centre Nacionalista Republicà, Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià, Centro Constitucional, Centro Cultural García Lorca, Centuriació romana, Cercle Artístic de Sant Lluc, Cercle Catòlic de Gràcia, Cercle d'Agermanament Occitano-Català, Cercle d'Economia, Cercle d'Estudis Sobiranistes, Cercle del Liceu, Cercle Espanyol d'Amics d'Europa, Cercoler, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Cervera, Cervesa, Cesaraugusta, Cesáreo Rodríguez-Aguilera Conde, Cesc (dibuixant), Cesc Gay, Chantal Maillard, Charles Fourier, Charles Mordaunt, Charles Pathé, Charlie Rivel, Cheb Balowski, Chengdu, Chicuelo, Chiqui Martí, Christa Leem, Christian Jankowski, Christina Aguilera, Cicló extratropical Klaus, Ciclisme, Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Ciclisme urbà, Ciconiformes, CIDOB, Cigaló, Cigonya negra, Cinctorres, Cinema català, Cinema Coliseum, Cinema Comèdia, Cinema espanyol, Cinema negre, Cinema pornogràfic, Ciprínids, Cipriniformes, Ciprinodòntids, Ciprinodontiformes, Circ Cric, Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris, Circuit de Barcelona-Catalunya, Circuit de Montjuïc, Circuit de Pedralbes, Cirialera herbàcia, Cirrosi hepàtica, Cisa, Ciudadanos de segunda, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutadans de Catalunya, Ciutadella (arquitectura), Ciutat, Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, Ciutat del Teatre, Ciutat Meridiana, Ciutat mundial, Ciutat Universitària (barri de València), Ciutats més poblades de la Unió Europea, Claes Oldenburg, Claqué, Clara Campoamor Rodríguez, Classificació agroclimàtica de Papadakis, Classificació climàtica de Köppen, Classificació de la Copa del Món de futbol 2010-UEFA, Classificació per a l'Eurocopa 2008, Claude Criquielion, Claude Monet, Claude Simon, Claudi Ametlla i Coll, Claudi López i Bru, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Claudi Planas i Font, Claudio Boada Villalonga, Claudio Corti, Clavari, Clementina Arderiu i Voltas, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Clickair, Clifton Worsley, Clima d'Europa, Clima de Catalunya, Climent Bové, Climent de Solanell i de Foix, Climent VIII de Peníscola, Clotilde Cerdà i Bosch, Club Atlètic Ibèria, Club Atlético Osasuna, Club Baloncesto Estudiantes, Club Balonmano Granollers, Club Basquetbol Aismalíbar, Club Bàsquet Ciutat Vella, Club Bàsquet Roser, Club Capitol, Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, Club de Beisbol Bonanova, Club de Beisbol i Softbol Hèrcules de l'Hospitalet, Club de Futbol Damm, Club de Futbol Muntanyesa, Club dels Jacobins, Club Deportiu Blanes, Club Deportiu Comtal, Club Deportiu Terrassa, Club Esportiu Alcoià, Club Esportiu Atlètic Balears, Club Esportiu Europa, Club Esportiu Júpiter, Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Mediterrani, Club Excursionista de Gràcia, Club Gel Barcelona-Catalunya, Club Hípic El Montanyà, Club Hoquei Gel Barcelona, Club Joventut Badalona, Club Natació Atlètic-Barceloneta, Club Natació Barcelona, Club Natació Catalunya, Club Natació Sant Andreu, Club Nàutic Arenys de Mar, Club Patí Voltregà, Clusa, Coalición de Defensa Obrera, Cobítids, Cobi, Cobitis, Cobla, Cobla Orquestra La Selvatana, Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, Cobla Simfònica de Catalunya, Coca (vaixell), Coca cristina, Coca de recapte, Coca-Cola, Cocentaina, Codi d'aeroports IATA, Codificació de carreteres a Catalunya, Codornera, Cognom, Cogullada fosca, Colònia (Alemanya), Colònia romana, Colònies, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Col·lecció d'Automòbils Salvador Claret, Col·lecció privada, Col·lectius de Treballadors, Col·legi Cardenalici, Col·legi Claret de Barcelona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Col·legi de Cordelles, Col·legi de Notaris de Catalunya, Col·legi Lestonnac de Barcelona, Col·legi Major Universitari Ilerdense de Barcelona, Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Colesterol, Coliseu Pompeia, Colita, Colitx, Coll de Panissars, Coll del Pimorent, Colla de Castellers d'Esplugues, Colla de Sant Medir «Unió Gracienca», Colla del Safrà, Colla Vella de Gràcia, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Collblanc, Collserola, Colobra escurçonera, Colom Capibec, Colors en sèrie, COLT Technology Services, Colteller, Columbofília, Columna Carles Marx, Columna Connolly, Columna Durruti, Columna Edicions, Columna Macià-Companys, Comarques de Catalunya, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Combat de Sant Celoni, Combat de Santa Maria, Combat del Convent de Santa Madrona, Comdor, Comediants, Comediògraf, Comerç, Comissió de la Dignitat, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissions Obreres de Catalunya, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Comitè Olímpic Espanyol, Commonwealth d'Anglaterra, Companyia d'Osona, Companyia de Jesús de Catalunya, Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona, Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona, Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, Companyia Elèctrica Dharma, Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, Companyia Transatlàntica, Competicions catalanes de futbol americà, Complantació, Complex Esportiu Municipal Mar Bella, Complot de Garraf, Complot de Sant Maties, Compromís de Casp, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Casa Dávalos, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Galway, Comtat de Girona, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Rasès, Comtat de Reus, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Comunió Tradicionalista Carlista, Comunisme, Comunitat autònoma, Comunitat de Sant Egidi, Comunitat de Taizé, Conca (Castella - la Manxa), Concòrdia de Monteagudo, Concentración Federal, Concepció Badia i Millàs, Concepció Panadès i Juanengo, Concepció Supervia i Pascual, Concert, Conchita Martínez, Concili de Troyes, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Conclave de 2005, Concordat del 1953, Concurs anual d'edificis artístics, Concurs de Cançó de Salitja, Concurs de castells, Concurs de castells de Barcelona 1902, Concurs de castells de Barcelona 1936, Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, Confederació de Sindicats Unitaris de Treballadors, Confederació General del Treball, Confederació Nacional del Treball, Confederació Republicana Democràtica Federal de Catalunya, Confederació Sardanista de Catalunya, Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental, Conferència de Perpinyà (1415), Conflicte de les selfactines, Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona, Confraria del Cava de Sant Sadurní d'Anoia, Congrés de Cultura Catalana, Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna, Congrés Mundial d'Esperanto, Congre, Conjunció Republicano-Socialista, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Conquesta feudal hispànica, Conrad Colomer i Rogés, Conrad Llança, Conrad Roure i Bofill, Conrad Son, Consell de Cent, Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Consell de l'Escola Nova Unificada, Consell de Ministres d'Espanya (VIII Legislatura), Consell Nacional de la Democràcia Catalana, Consell Regional de Defensa d'Aragó, Consell Reial, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Conservatori Superior de Música del Liceu, Consolat de Mar, Constança de Sicília, Constantí, Constantino Romero García, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1845, Constitució espanyola de 1869, Constitució Espanyola de 1876, Consueta, Contrabaix, Contrabanda FM, Convenció Nacional, Conveni de Ramsar, Convent de Sant Francesc (Terrassa), Convent de Sant Francesc de Barcelona, Convent del Bonsuccés, Convergència i Unió, Convergència Socialista de Catalunya, Conxita Bardem i Faust, Cooperativa 70, Cooperativa de producció, Cooperativa Obrera Mataronesa, Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, Copa Amèrica de vela, Copa ASOBAL, Copa Catalunya de futbol femenina, Copa Catalunya de futbol masculina, Copa Catalunya de waterpolo femenina, Copa Catalunya de waterpolo masculina, Copa Continental d'atletisme, Copa Continental d'hoquei sobre patins masculina, Copa d'Europa d'hoquei sobre patins masculina 2007-2008, Copa d'Europa de futbol 1959-60, Copa d'Europa de futbol 1988-89, Copa Davis 2009, Copa Davis de tennis, Copa de l'Espanya Lliure, Copa de les Ciutats en Fires, Copa de les Ciutats en Fires 1955-58, Copa de les Ciutats en Fires 1963-64, Copa del Món de Futbol de 1930, Copa del Món de Futbol de 1982, Copa del Món de waterpolo masculina, Copa del Rei de futbol, Copa dels Pirineus, Copa espanyola d'hoquei sobre gel masculina, Copa espanyola d'hoquei sobre herba femenina, Copa espanyola d'hoquei sobre herba masculina, Copa espanyola d'hoquei sobre patins masculina, Copa espanyola de bàsquet femenina, Copa espanyola de bàsquet masculina, Copa espanyola de futbol americà, Copa espanyola de voleibol femenina, Copa espanyola de voleibol masculina, Copa espanyola de waterpolo femenina, Copa espanyola de waterpolo masculina, Copa Eva Duarte, Copa Federació de futbol, Copa Ibèrica de rugbi masculina, Copa Intercontinental d'hoquei sobre patins masculina, Copa Intercontinental de futbol sala, Copa Korać, Copa LEN de waterpolo femenina, Copa Llatina, Copa Nadal de natació, Copa Pirineus de rugbi, Copa Ronchetti, Copa Santa, Copons, Copríncep d'Andorra, Cor, Cor Jove de la Federació de Cors de Clavé, Cor Madrigal, Coraciformes, Coral Canticòrum, Coral Càrmina, Coralina Colom i Canillas, Corall vermell, Coraller, Corísia, Corb marí gros, Corbera de Llobregat, Corder (professió), Cork, Cornella, Cornellà de Llobregat, Corona d'Aragó, Coronat (moneda), Coronatge, Coronela de Barcelona, Corpus Christi, Corredor del Mediterrani, Corredor Mediterrani (ferrocarril), Corrent del Golf, Corretger, Corriol anellat gros, Corriol camanegre, Corriol pit-roig, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1228), Corts de Barcelona (1365), Corts de Barcelona (1368-1369), Corts de Barcelona (1372-1373), Corts de Barcelona (1377-1378), Corts de Barcelona (1379-1380), Corts de Barcelona (1409), Corts de Barcelona (1413), Corts de Barcelona (1421-1423), Corts de Barcelona (1431-1434), Corts de Barcelona (1436-1437), Corts de Barcelona (1446-1448), Corts de Barcelona (1454-1458), Corts de Barcelona (1528), Corts de Barcelona (1599), Corts de Barcelona-Lleida, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Lleida (1440), Corts de Montsó (1376), Corts de Montsó (1510), Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371), Cos de Castellers de Ballets de Catalunya, Cosme Ribera i Miró, Cosme Vidal i Rosich, CosmoCaixa Barcelona, Cossetània Edicions, Costa Brava, Costa Daurada, Costa de Barcelona, Costa Granadina, Cotoner (ofici), Cotxa fumada, Cotxe bomba, Cotxe multiusuari, Courer, Cova del Drac, Cranc de riu americà, Crítiques a la tauromàquia, Crònica de Sant Pere de les Puel·les, Creixell, Crema de Peralada, Creu Alta (creu de terme), Creu Casas i Sicart, Creu Coberta (Barcelona), Creu d'Alcoraç, Crisant Bosch i Espín, Crisi de subsistència, Crisi del petroli del 1973, Crisi espanyola de 1917, Crist Redemptor de Rio de Janeiro, Cristòfol de Gualbes, Cristòfor Colom, Cristòfor Taltabull i Balaguer, Cristóbal Cascante i Colom, Cristian Cortès i Lladó, Cristian Hidalgo González, Cristian Ugalde i García, Cristià IV, Cristina García Rodero, Cristina Peri Rossi, Cristina Villanueva Ramos, Cristina Zavalloni, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada d'al-Mariyya, Croada de Jaume I, Croada pisano-catalana, Croat (moneda), Cronicó, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia de la Unió Europea, Cros Popular de Sants, Cuaenlairat rogenc, Cubelles, Cuca Fera (revista), Cucúlids, Cuculiformes, Cuereta groga, Cugat màrtir, Culer, Cunit, Cup (construcció), Cupatges, Cupra Racing, Curroc, Cursa d'El Corte Inglés, Cursa de la Mercè, Cursa dels Nassos, CV-300, CV-35, D'Ací i d'Allà, Daguer, Daguerreotip, Dailymotion, Dalibor, Dalmau de Creixell, Damas Calvet i de Budallès, Damià Campeny i Estrany, Damià Forment, Damm, Dani Mateo, Daniel Argimon i Granell, Daniel Ballart i Sans, Daniel Blanxart i Pedrals, Daniel Cardona i Civit, Daniel Closa i Autet, Daniel Domingo i Montserrat, Daniel Draper i Vidal, Daniel Fernández González, Daniel Font i Cardona, Daniel Freixes i Melero, Daniel García Andújar, Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez, Daniel Jarque i González, Daniel Mangrané i Escardó, Daniel Pi i Noya, Daniel Raventós Pañella, Daniel Zueras, Dans le ciel, Dansa, Darío de Regoyos, Darius Rumeu i Freixa, Darius Vilàs i Fernández, Dau al Set, Daurada grossa, David (Donatello), David Bagué i Soler, David Barrufet i Bofill, David Bustamante Hoyos, David Canal Valero, David Cardús i Pascual, David Castillo i Buïls, David Cáceres i Calvera, David Duran i Gisbert, David Ferrer i Ern, David Linde i Sales, David Madí i Cendrós, David Meca i Medina, David Nel·lo i Colom, David Padrós i Montoriol, David Vives Farrés, Dècada del 1020, Dècada del 1130, Dècada del 1400, Dècada del 1740, Dècada del 1980, Dècada del 2010, Dècada del 850, Dècada moderada, Dídac Baget i Firmat, Dídac Montfar Sorts i Cellers, De viris illustribus catalanis, Decadència, Decibelios, Declaració d'incapacitació, Declaració de Drets de la Constitució dels Estats Units, Decrets de Nova Planta, Decumanus, Dejan Bodiroga, Delfí Abella Gibert, Delfí Dalmau i Gener, Delta del Llobregat, Demetri Ribes i Marco, Demografia d'Espanya, Demografia de Catalunya, Demoscene, Departament de Montserrat, Depeche Mode, Depressió Prelitoral Catalana, Derbi, Derbi (esport), Derrick Morgan, Deseiximent, Desembarcament de Barcelona, Desembarcament de Mallorca, Desideri Lombarte i Arrufat, Destino (revista), Detectors, Deute exterior, Deutsche Bank, Dia de l'Orgull Friqui, Dia de Sant Valentí, Dia Internacional dels Treballadors, Diada Nacional de Catalunya, Diada Nacional de Catalunya de 1978, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Dialecte constitutiu, Dialectes del català, Dialogues des Carmélites (Poulenc), Diari, Diari de Girona, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Diario de Barcelona, Dictadura de Primo de Rivera, Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala, Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, Die Entführung aus dem Serail, Die Fledermaus, Die lustigen Weiber von Windsor, Die Meistersinger von Nürnberg, Die Zauberflöte, Diego Abad de Santillán, Diego Armando Maradona, Diego d'Almeida, Diego de Astorga y Céspedes, Diego Velázquez, Dietrich Bonhoeffer, Dinastia dels Habsburg, Dionís Baixeras i Verdaguer, Dionís Eroles i Batlle, Dionís Renart i Garcia, Diosdado Rebollo Calleja, Diputació de Barcelona, Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, Directori francès, Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament, Discapacitat, Discoglòssids, Discografia de Depeche Mode, Discos Castelló, Discoteca, Dislàlia, Distribució de programari, Districte, Districte 22@, Districte de Gràcia, Districte de Sant Andreu, Districte de Sant Martí, Districtes i barris de Barcelona, Divisió Azul, Divisió territorial de Catalunya, Dobla, Documental, Dofí mular, Dofí ratllat, Dolça de Barcelona, Dolmen de Can Boquet, Dolmen de Céllecs, Dolors Aleu i Riera, Dolors Calvet i Puig, Dolors Frau i Julià, Dolors Genovès i Morales, Dolors Monserdà i Vidal, Dolors Montserrat i Montserrat, Dolors Nadal i Aymerich, Dolors Piera i Llobera, Domènec Agustí i Salmons, Domènec Aymerich i Serra, Domènec Badia i Leblich, Domènec Balmanya i Perera, Domènec Boada i Piera, Domènec Fita i Molat, Domènec Francesc Joan Aragó, Domènec Latorre i Soler, Domènec Martí i Julià, Domènec Mas i Serracant, Domènec Matheu i Xicola, Domènec Palet i Barba, Domènec Perera, Domènec Rovira, Domènec Sesmilo i Rius, Domènec Sugrañes i Gras, Domènec Terradellas, Domènec Umbert i Vilaseró, Domènec Vilarrasa i Pérez, Dominació musulmana de Catalunya, Domingo Faustino Sarmiento, Don Balón, Don Giovanni (Gazzaniga), Don Giovanni Tenorio, Don Quichotte, Dona i ocell, Dones Juristes, Dorotea de Chopitea, Dosrius, Dot (peix), Dražen Petrović, Drac de tres caps de Sant Pere de Ribes, Drac Màgic, Dracs Catalans, Draper (ofici), Drassana, Dret d'entrades i eixides, Dreta de l'Eixample, Drets del col·lectiu LGBT a Espanya, Droga, Dubai (ciutat), Dues gitanes, Dyango, E09, E15, E90, EasyJet, Economia de Catalunya, Economia postkeynesiana, Edat contemporània, Edat de pedra, Edat mitjana, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna de Catalunya, Eddy Merckx, Edició, Ediciones Primera Plana, Edicions 62, Edicions Proa, Edifici, Edifici Deutsche Bank (Barcelona), Edifici Fòrum, Edifici Montcalvari, Edigsa, Edith Mathis, Editorial, Editorial ACTAR, Editorial Bosch, Editorial Bruguera, Editorial Espasa, Editorial Laia, Editorial Nova Terra, Editorial Pòrtic, Editorial Planeta, Editorial Seix Barral, Editorial Teide, Edmon Vallès i Perdrix, Edmundo González-Blanco, Eduard Amigó de Lara, Eduard Aulés i Garriga, Eduard Bajet i Royo, Eduard Blanxart i Pàmies, Eduard Carbonell i Esteller, Eduard Ferrés i Puig, Eduard Fontserè i Riba, Eduard I d'Anglaterra, Eduard Jener i Casellas, Eduard Kucharski i Gonzàlez, Eduard Layret i Foix, Eduard López-Chávarri i Marco, Eduard Manchón i Molina, Eduard Maria Balcells i Buïgas, Eduard Maristany i Gibert, Eduard Márquez i Tañá, Eduard Mendoza i Garriga, Eduard Mira i Gonzàlez, Eduard Molons i Solanes, Eduard Portela i Marín, Eduard Rifà i Anglada, Eduard Ripoll i Perelló, Eduard Tarragona i Corbella, Eduard Toda i Güell, Eduard Toldrà i Soler, Eduard Vidal i de Valenciano, Eduardo Baeza y Alegría, Eduardo Chillida Juantegui, Eduardo De Filippo, Eduardo Galeano, Eduardo Martín Toval, Edvard Munch, Edward Coley Burne-Jones, Edwin Ray Guthrie, EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, Eivissa, Eix Transversal, Eixample (urbanisme), Eixample de Barcelona, Eixample Teatre, Eixaric, El 33, El Baix Guinardó, El Be Negre, El Bedorc, El Bellestar, El Besòs i el Maresme, El Born, El Camí, El Camp de la Bota, El cant dels ocells, El Canto del Loco, El Canto del Loco: Personas (La película), El Capricho, El Carmel, El Centre (Sabadell), El Ciervo, El Clot, El Congrés i els Indians, El cor de la ciutat, El coronel Macià, El Estado Catalán, El Farró, El Figueró i Montmany, El Forcall, El Franco, El Gòtic, El giravolt de maig, El Greco, El Guinardó, El Ingenio, El Jueves, El Llamp, El Llamp (editorial), El Maldà, El Masnou, El Matí, El meu avi, El Mole, El Molino, El Molinot, El Mont (Albanyà), El Noticiero Universal, El Obrero, El Pacte. Partit Republicà Democràtic Federal de Catalunya, El Parc i la Llacuna del Poblenou, El Periódico, El Poble Català, El Poble-sec, El Pont de Vilomara, El Prat de Llobregat, El Protectorat, El Putxet i el Farró, El Quixot, El Raval, El Rourell, El Senyor dels Anells, El Talladell, El Temps, El Terrat, El Torín, El Triangle, El Turó de la Peira, El Vapor, El Vendrell, El Vilar (Castellbell i el Vilar), El Vilosell, El zoo d'en Pitus, Eladi Homs Zimmer, Elagàbal, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Catalunya), Eleccions generals espanyoles de 1910, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eleccions municipals espanyoles de 2007, Electricitat, Electroclash, Elegies de Bierville, Elena e Costantino, Eliana Thibaut i Comalada, Elies Barberà Bolinches, Elies Rogent i Amat, Elies Torres i Tur, Elionor d'Arborea, Elionor de Portugal, Elionor de Sicília, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Elisabet de Pallars Sobirà, Elisabet de Portugal, Elisabet Miralta i Clusellas, Elisabeth Eidenbenz, Elisabeth Galí i Camprubí, Elisabeth Maragall i Vergé, Elisabetta, regina d'Inghilterra, Elisenda de Montcada, Elisenda Malaret i Garcia, Eliseu Meifrèn i Roig, Eliseu Trenc i Ballester, Els Garidells, Els Guiamets, Els Hostalets de Pierola, Els Munts (Sant Agustí de Lluçanès), Els Pets, Els Quatre Gats, Els quinze, Elsa Fàbregas i Munill, Elvira de Hidalgo, Elvira Fremont i Verdier, Elvira Jofre, Elvira Quintillà i Ramos, Emanuele d'Astorga, Emília Baró i Sanz, Emberízids, Emeterio Muga Díez, Emfiteusi, Emili Boix i Fuster, Emili Bosch i Roger, Emili Briansó Planes, Emili Eroles, Emili Ferrer i Espelt, Emili Fontbona i Ventosa, Emili Giralt i Raventós, Emili Granier Barrera, Emili Guanyavents i Jané, Emili Mira i López, Emili Pujol i Villarrubí, Emili Riera i Rubió, Emili Riu i Periquet, Emili Sagi i Barba, Emili Sagi i Liñán, Emili Saló i Ramell, Emili Teixidor i Viladecàs, Emili Vendrell i Ibars, Emili Vilanova i March, Emiliano Iglesias Ambrosio, Emilio Castelar y Ripoll, Emilio Mola Vidal, Emirat de Saraqusta, Emirat de Turtuixa, Emma Cohen, Emma Goldman, Emma Vilarasau Tomàs, Emperador (Horta Nord), Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana, En Patufet, Encastellament, Encunyació, Energia renovable, Enfrontament del vectigal, Englantina d'or, Enric Adroher i Pascual, Enric Aguilar i Matas, Enric Ainaud i Sánchez, Enric Arredondo i Gil de Bernabé, Enric Bañeres de Vicente, Enric Bagué i Garriga, Enric Barbat i Botey, Enric Barnosell i Saló, Enric Batlló i Batlló, Enric Borràs i Oriol, Enric Canturri i Ramonet, Enric Casals i Defilló, Enric Casamitjana i Colominas, Enric Casanovas i Roy, Enric Casassas i Cantó, Enric Casassas i Simó, Enric Casasses i Figueres, Enric Catà i Catà, Enric Clarasó i Daudí, Enric Climent i Viñas, Enric Cristòfor Ricart i Nin, Enric Curto i Milà, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Enric Daniel i Ramona, Enric de Cardona i Enríquez, Enric Duran i Tortajada, Enric Ferrer i Rodrigo, Enric Fontana Codina, Enric Frigola i Viñas, Enric Gensana i Merola, Enric Granados i Campiña, Enric Gratacòs i Massanella, Enric Guitart i Matas, Enric II de Castella, Enric Jardí, Enric Jardí i Casany, Enric Lacalle i Coll, Enric Larreula i Vidal, Enric Llaudet i Ponsa, Enric Mañosas i Barrera, Enric Madriguera i Rodon, Enric Marín i Otto, Enric Marco i Batlle, Enric Margall i Tauler, Enric Masó i Vázquez, Enric Masip i Borràs, Enric Massó, Enric Massó i Urgellès, Enric Miralles i Moya, Enric Moles i Ormella, Enric Monjo i Garriga, Enric Monserdà i Vidal, Enric Morera i Viura, Enric Moreu-Rey, Enric Navarro i Borràs, Enric Nieto i Nieto, Enric Ortí i Martín, Enric Pantaleoni i Andreu, Enric Pérez i Farràs, Enric Pla i Deniel, Enric Pous i Tor, Enric Puig i Jofra, Enric Reyna i Martínez, Enric Rovira i Vall de Vilarmó, Enric Sagnier i Villavecchia, Enric Soler i Godes, Enric Sopena Daganzo, Enric Sullà i Àlvarez, Enric Tous i Carbó, Enric Viedma i Vidal, Enric Vila i Delclòs, Enrico Tamberlick, Enrique Castro González, Enrique Gaspar, Enrique Líster Forján, Enrique Rubio Ortiz, Enrique Vila-Matas, Enriqueta Compte y Riqué, Enriqueta Gallinat i Roman, Enriqueta Martí i Ripoll, Entitat municipal descentralitzada, Entrena, Entrompada, Entropia (grup musical), Epodes, Equació de segon grau, Erasme de Gònima i Passarell, Erasme de Janer i de Gònima, Erasme de Lasarte i de Janer, Ercros, Eric Castel, Ermengol I d'Urgell, Ermengol Passola i Badia, Ermengol VIII d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Ermini, Ermita de Sant Medir, Ermua, Ernő Gerő, Ernest Corominas i Vigneaux, Ernest Dethorey i Camps, Ernest Lluch i Martín, Ernest Maragall i Mira, Ernest Maragall i Noble, Ernest Ventós i Casadevall, Ernest Xancó i Creixell, Ernst Jünger, Ernst Krenek, Erwin Bechtold, Esbart Català de Dansaires, Esbart dansaire, Esbart Verdaguer, Esbjörn Svensson, Escacs, Escacs Comtal Club, Escamillo, Escamots Autònoms d'Alliberament, Escat, Escàndol dels tramvies dels Estats Units, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Esclavitud, Escola Catalana, Escola d'Administració d'Empreses, Escola d'Alta Direcció i Administració, Escola d'estiu, Escola de Bibliotecàries, Escola del Bosc, Escola del Treball de Barcelona, Escola Grèvol, Escola Isabel de Villena, Escola Municipal Patronat Domènech, Escola Oficial d'Idiomes, Escola Parc del Guinardó, Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses, Escola Superior de Música de Catalunya, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, Escola Universitària Salesiana de Sarrià - EUSS Enginyeria, Escolania de Montserrat, Escoles de la Sagrada Família, Escolopàcids, Escoltes Catalans, Escons Insubmisos, Escuderia Gironella, Escultura, Escurçó ibèric, Escut d'Esplugues de Llobregat, Escut de Barcelona, Escut de Cardedeu, Escut de Cornellà de Llobregat, Escut de Flix, Escut de l'Hospitalet de Llobregat, Escut de Lliçà d'Amunt, Escut de Montcada i Reixac, Escut de Montornès del Vallès, Escut de Palma, Escut de Sabadell, Escut de Sant Pere de Vilamajor, Esfondrament del Carmel, Església Adventista del Setè Dia, Església de Betlem, Església de l'Assumpció de Traiguera, Església de la Concepció (Barcelona), Església de Sant Andreu de Palomar, Església de Sant Felip Neri de Barcelona, Església de Sant Jaume (Barcelona), Església de Sant Miquel (Barcelona), Església de Sant Vicenç (Castellbisbal), Església del Carme de Manresa, Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep, Església Espanyola Reformada Episcopal, Esglésies romàniques de la Vall de Boí, Esgrafiat, Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Eslovàquia, Espanya, Espardenya, Esparta, Esparter, Esparver comú, Espasí, Espaser, Espaulella (cognom), Esperança Esteve i Ortega, Esperança Martí i Salís, Esperanza Aguirre Gil de Biedma, Espet, Esplais Catalans, Esplugabous, Esplugues de Llobregat, Espolla, Esponellà, Esport, Esport a Barcelona, Esport a Catalunya, Esport Ciclista Barcelona, Esport Club Granollers, Esport de demostració, Esports adaptats, Esquí aquàtic, Esquerra Catalana (1921-1923), Esquerra de l'Eixample, Esquerra Federal, Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana), Esquerra Radical Socialista de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Republicana i Antimperialista, Esquerra Unida (Espanya), Estació d'Alfons el Magnànim, Estació d'Alfons X, Estació d'Altafulla-Tamarit, Estació d'Arc de Triomf, Estació d'Arenys de Mar, Estació d'Ascó, Estació d'Auditori - Teatre Nacional, Estació d'Autobusos de València, Estació d'Avinguda de Xile / Camp Nou, Estació d'Avinguda Tibidabo, Estació d'Encants, Estació d'enllaç (sèrie de televisió), Estació d'Entença, Estació d'Ernest Lluch, Estació d'Espanya, Estació d'Espronceda, Estació d'Horta, Estació d'Hospital Clínic, Estació d'Hostafrancs, Estació d'Hostalric, Estació d'INEFC, Estació d'Ocata, Estació d'Universitat, Estació d'Urgell, Estació d'Urquinaona, Estació de Bac de Roda, Estació de Badal, Estació de Badalona, Estació de Baró de Viver, Estació de Barcelona-Sants, Estació de Barceloneta, Estació de Besòs, Estació de Besòs Mar, Estació de Besiers, Estació de Blanes, Estació de Bogatell, Estació de Bon Pastor, Estació de Ca l'Aranyó, Estació de Cabrera de Mar - Vilassar de Mar, Estació de Calataiud, Estació de Caldes d'Estrac, Estació de Calella, Estació de Camp de l'Arpa, Estació de Campus Nord, Estació de Can Jaumandreu, Estació de Canyelles, Estació de Carretera de les Aigües, Estació de Casa de l'Aigua, Estació de Castelló de la Plana, Estació de Castellbisbal, Estació de Castelldefels, Estació de Celrà, Estació de Cerdanyola Universitat, Estació de Ciutadella - Vila Olímpica, Estació de Ciutat Meridiana, Estació de Congrés - Indians, Estació de Cornellà Centre, Estació de Fòrum, Estació de Fira 1, Estació de Flix, Estació de Fluvià, Estació de Foneria, Estació de Fontana, Estació de França, Estació de Francesc Macià, Estació de Garraf, Estació de Gavà, Estació de Gelida, Estació de Girona, Estació de Girona (Metro de Barcelona), Estació de Granollers Centre, Estació de Gràcia, Estació de Guinardó - Hospital de Sant Pau, Estació de Jaume I, Estació de Joanic, Estació de l'Arboç, Estació de l'Illa, Estació de la Bonanova, Estació de la Farinera, Estació de la Granada, Estació de la Llagosta, Estació de la Pau, Estació de La Rambla - Drassanes, Estació de la Sagrera, Estació de Lavern-Subirats, Estació de les Corts, Estació de les Planes, Estació de les Tres Torres, Estació de Lesseps, Estació de Liceu, Estació de Llacuna, Estació de Lleida Pirineus, Estació de Llucmajor - República, Estació de Maçanet-Massanes, Estació de Madrid - Puerta de Atocha, Estació de Magòria - la Campana, Estació de Malgrat de Mar, Estació de Mandri, Estació de Manuel Girona, Estació de Maragall, Estació de Mataró, Estació de Móra la Nova, Estació de Mercabarna, Estació de Mercat Nou, Estació de Mollet - Sant Fost, Estació de Montbau, Estació de Montcada Bifurcació, Estació de Montcada i Reixac, Estació de Montgat, Estació de Montgat Nord, Estació de Montmeló, Estació de Monumental, Estació de Motors, Estació de Mundet, Estació de Muntaner, Estació de Muntanya, Estació de Navas, Estació de Numància, Estació de Paral·lel, Estació de Parc de Montjuïc, Estació de Parc Logístic, Estació de Passeig de Gràcia, Estació de Pàdua, Estació de Penitents, Estació de Pere IV, Estació de Peu del Funicular, Estació de Pineda de Mar, Estació de Pius XII, Estació de Plaça de Catalunya, Estació de Plaça de Maragall, Estació de Plaça de Sants, Estació de Plaça del Centre, Estació de Plaça doctor Andreu, Estació de Plaça John F. Kennedy, Estació de Plaça Molina, Estació de Platja de Castelldefels, Estació de Poble Sec, Estació de Poblenou, Estació de Portbou, Estació de Prat de la Riba, Estació de Premià de Mar, Estació de Reina Elisenda, Estació de Reus, Estació de Riba-roja d'Ebre, Estació de Rocafort, Estació de Roquetes, Estació de Rubí Can Vallhonrat, Estació de Sagrada Família, Estació de Sagrera, Estació de Sagrera-TAV, Estació de Sanllehy, Estació de Sant Adrià de Besòs, Estació de Sant Andreu Arenal, Estació de Sant Andreu de Llavaneres, Estació de Sant Antoni, Estació de Sant Cugat Coll Favà, Estació de Sant Gervasi, Estació de Sant Ildefons, Estació de Sant Josep, Estació de Sant Martí, Estació de Sant Martí de Provençals, Estació de Sant Pau - Dos de Maig, Estació de Sant Pol de Mar, Estació de Sant Sadurní d'Anoia, Estació de Sant Vicenç de Calders, Estació de Santa Susanna, Estació de Saragossa-Delicias, Estació de Sarrià, Estació de Sitges, Estació de Tarragona, Estació de Tarragona (Metro de Barcelona), Estació de Tetuan, Estació de Tordera, Estació de Torras i Bages, Estació de Torre Baró - Vallbona, Estació de Torredembarra, Estació de Tortosa, Estació de Trinitat Nova, Estació de Trinitat Vella, Estació de Vall d'Hebron - Sant Genís, Estació de Vallcarca, Estació de Vallcarca (Garraf), Estació de Valldaura, Estació de Vallvidrera-Superior, Estació de Verdaguer, Estació de Via Júlia, Estació de Vila-seca, Estació de Viladecans, Estació de Vilafranca del Penedès, Estació de Vilanova i la Geltrú, Estació de Vilapicina, Estació de Vilassar de Mar, Estació de Virrei Amat, Estació de Wellington - UPF, Estació de Zona Franca, Estació de Zona Universitària, Estació de Zona Universitària (Trambaix), Estació del Cabanyal, Estació del Camp de Tarragona, Estació del Carmel, Estació del Coll - la Teixonera, Estació del Maresme - Fòrum, Estació del Masnou, Estació del Nord (Barcelona), Estació del Nord (València), Estació del Papiol, Estació del Prat de Llobregat, Estació del Putxet, Estació del Vendrell, Estació dels Monjos, Estació El Clot, Estadi, Estadi de Sarrià, Estadi Municipal Joan Serrahima, Estadi Nueva Balastera, Estadi Olímpic Lluís Companys, Estado Aragonés, Estanislau Figueras i Moragas, Estanislau Reynals i Rabassa, Estanislau Torres i Mestres, Estany de Banyoles, Estanyer, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estèrnids, Estë, Estúrnids, Estefania de Requesens i Roís de Liori, Ester Xargay Melero, Esteve Busquets i Molas, Esteve Caseponce, Esteve Paluzie i Cantalozella, Esteve Polls i Condom, Esteve Terradas i Illa, Estocolm, Estrígids, Estrella Damm, Estret de Wilkins, Etsuro Sotoo, Eudald Canivell i Masbernat, Eudald Carbonell i Roura, Eudald Jaumeandreu i Triter, Eudald Serra i Güell, Eufemià Fort i Cogul, Eugeni d'Ors i Rovira, Eugeni Jofra i Bafalluy, Eugeni Trias i Sagnier, Eugeni Xammar i Puigventós, Eulàlia, Eulàlia de Barcelona, Eulàlia de Borbó, Eulàlia Duran i Grau, Eulàlia Escuder Anglada, Eulàlia Lledó i Cunill, Eulàlia Solé i Olivart, Eulàlia Valldosera i Guilera, Eulàlia Vintró Castells, Euro Cup de la LEN de waterpolo masculina, EuroBillTracker, Eurolliga 2007-2008, Eurolliga 2008-2009, Eurolliga de bàsquet, Eurolliga de bàsquet femenina, Eurolliga masculina d'hoquei sobre herba, Euromed, Europa FM, Europa Shield de corfbol, European Bowl de corfbol 2005, Euroregió Pirineus Mediterrània, Eurythmics, Eusebi Arnau i Mascort, Eusebi Bertrand i Serra, Eusebi Bona i Puig, Eusebi Bosch i Humet, Eusebi Busquets i Conill, Eusebi Corominas i Cornell, Eusebi Güell i Bacigalupi, Eusebi Güell i Jover, Eusebi Millan i Alonso, Eusebi Rodríguez Salas, Euskadi Ta Askatasuna, Euskal Irrati Telebista, Eva Koch, Eva Perón, Eva Piquer i Vinent, Evapotranspiració, Evarist Basiana i Arbiell, Evarist Fàbregas i Pàmies, Evarist Móra i Rosselló, Eveli Torent i Marsans, Evelio Boal López, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Exèrcit Popular Català, Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors, Exin, Exlibris, Explosió demogràfica, Exposició d'art, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició universal, Exposició Universal de Barcelona, Expressionisme, Expulsió dels jueus d'Espanya, Extrema Esquerra de Catalunya, Extrema Esquerra Republicana, Extrema Izquierda Federal, Fabià Puigserver i Plana, Fabio Cannavaro, Fabiola Mora y Aragón, Fabra i Coats, Facultat d'Economia i Empresa (UB), Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, Facultat d'Informàtica de Barcelona, Facultat de Biologia (UB), Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, Facultat de Geografia i Història (UB), Facultat de Psicologia (UB), Facultat de Química (UB), Facultat de Teologia de Catalunya, Fadrique de Portugal i de Noronha, Faianç Català, Falange Espanyola de les JONS, Falcònids, Falcó mostatxut europeu, Falcó pelegrí, Falcillot pàl·lid, Falconiformes, Falcons, Falcons de Barcelona, Falcons de Vilafranca del Penedès, Família Vergós, Fanals de la Plaça Reial, Fanhunter, Far de Sant Sebastià, Farmàcia, Farmàcia Bolós, Farmàcia Esteve de Llívia, Fartet, Fauna de Catalunya, Fàbrica Hamsa, Fèlix Amat de Palou i Pont, Fèlix Amat i Parcerisa, Fèlix Ferrer i Galceran, Fèlix Goñi i Roura, Fèlix Mantilla i Botella, Fèlix Martí i Ambel, Fèlix Martínez i Comín, Fèlix Millet i Maristany, Fèlix Millet i Tusell, Fèlix Ràfols Ràfols, Fèlix Torres i Amat de Palou, Félix de Azúa Comella, Fòrum (desambiguació), Fòrum Social Català, Fòrum Social Mundial, Fòrum Universal de les Cultures, Fórmula 1, FC Steaua Bucureşti, FCB, Fe bahà'í, Fecundació in vitro, Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, Federació Catalana de Basquetbol, Federació Catalana de Bitlles i Bowling, Federació Catalana de Dards, Federació Catalana de Futbol, Federació Catalana de Futbol Sala, Federació Catalana de Hockey, Federació Catalana de Korfbal, Federació Catalana de Patinatge, Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, Federació d'Ateneus de Catalunya, Federació d'Institucions Professionals del Còmic, Federació de Dependents de Catalunya, Federació de les Tres Classes de Vapor, Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Federació Espanyola de Resistència al Capital, Federació Internacional de Futbol Associació, Federació Internacional de Pitch and Putt, Federació Llull, Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola, Federació Regional Espanyola de l'AIT, Federació Republicana Socialista de l'Empordà, Federació Tipogràfica Espanyola, Federico García Lorca, Federico Jiménez Losantos, Federico Mayor Zaragoza, Federico Moreno Torroba, Fedora Barbieri, Felibritge, Felice Gimondi, Feliciano López Díaz-Guerra, Felicidad Gracia i Alconchel, Felip Dalmau I de Rocabertí, Felip Díaz i Sandino, Felip de Malla, Felip de Mallorca, Felip de Solà i Cañizares, Felip Font Trullàs, Felip Gardy, Felip Igualtat, Felip IV de Castella, Felip Lorda i Alaiz, Felip Mateu i Llopis, Felip Pedrell i Sabaté, Felip Puig i Godes, Felip Rodés i Baldrich, Felip Solé i Olivé, Felip Solé i Sabarís, Felipe Acedo Colunga, Felipe Antoja Vigo, Feliu Elias i Bracons, Feliu Noguera i Casabosch, Ferdinand de Lesseps, Ferenc Plattkó Kopiletz, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Fernando Barbeito Delgado, Fernando Bosch Tortajada, Fernando Buesa Blanco, Fernando Gallego, Fernando Navarro Corbacho, Fernando Rubió i Tudurí, Fernando Verdasco Carmona, Ferran Alsina i Parellada, Ferran Carballido i Enrich, Ferran Casablancas i Planell, Ferran Castillo, Ferran Cels i Granell, Ferran Corominas i Telechea, Ferran Cuito i Canals, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferran Díaz-Plaja i Contestí, Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, Ferran el Catòlic, Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves, Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona, Ferran Jaumeandreu i Obradors, Ferran Laviña de la Villa, Ferran Martínez i Garriga, Ferran Monegal, Ferran Olivella i Pons, Ferran Perpinyà i Pujol, Ferran Planes i Vilella, Ferran Romeu i Ribot, Ferran Soldevila i Zubiburu, Ferran Soriano i Compte, Ferran Valls i Taberner, Ferran Velazco i Querol, Ferran Zulueta i Giberga, Ferrer, Ferrer Bassa, Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, Ferriol de Viena, Ferrocarril, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, Ferrocarrils de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, Ferrol, Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà del Terri, Festa de l'Estendard, Festa Major de Sants, Festes de la verema, Festival, Festival de la Cançó Mediterrània, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Festival Internacional de Música de Cantonigròs, Fets de Maig, Fets del ¡Cu-Cut!, Fets del Palau de la Música, Fets del sis d'octubre, FIB, Fidel Dávila Arrondo, Fidel Fita i Colomer, Figueres, Filatèlia, Filibert González i Zafra, Filippo Argenti, Fina Rifà, Finalíssima de la Copa de les Ciutats en Fires, Fira, Fira de Barcelona, Fira de Lleida, Fira Modernista de Terrassa, Fiscorn, Flaix FM, Flaix TV, Flama eterna, Flama olímpica, Flassader, Flauta dolça, Flavi Josep, Flequer, Floquet de Neu, Flor Natural, Flora Vilalta i Sospedra, Florí d'or d'Aragó, Flota de pi groga, Fluidra, Fnac, Foios, Folgueroles, Foment de les Arts i el Disseny, Foment Excursionista de Barcelona, Foment Hortenc, Foment Martinenc, Fomento de Construcciones y Contratas, Fondarella, Fonoll marí, Fonologia de l'esperanto, Fons verborum et phrasium, Font de Canaletes, Font de Sant Just, Font del Gos, Font màgica de Montjuïc, Fontdepou, Forces Armades d'Espanya, Forces armades populars del Txad, Forces Elèctriques de Catalunya, Formiga Martinenca, Formigó armat, Forns de Casa-en-Ponç, Fort Farell, Fort Pienc, Fortalesa de la Ciutadella, Fortià (llinatge), Fossar de la Pedrera, Fossar de les Moreres, Fotògrafs Napoleon, Fotogramas, Fra Diavolo (Auber), Fra Valentí Serra de Manresa, Fracàs escolar, Francí Vicenç, Francesc Abad i Gómez, Francesc Abel i Fabre, Francesc Adell Ferré, Francesc Alió i Brea, Francesc Almela i Vives, Francesc Andreví i Castellar, Francesc Argemí i Anglada, Francesc Baltasar i Albesa, Francesc Bardera i Massó, Francesc Barret i Druet, Francesc Bartrina i d'Aixemús, Francesc Bastos i Ansart, Francesc Berenguer i Bellvehí, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Betriu i Tàpies, Francesc Bonastre i Bertran, Francesc Bosch i Morata, Francesc Busquets, Francesc Cabana i Vancells, Francesc Cabanas i Alibau, Francesc Calvet i Mota, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Camprodon i Safont, Francesc Candel Tortajada, Francesc Canosa i Farran, Francesc Canyelles i Balagueró, Francesc Carreras i Candi, Francesc Casanovas Gorchs, Francesc Casanovas i Tallardá, Francesc Casares i Potau, Francesc Català-Roca, Francesc Climent Sapera, Francesc Colom, Francesc d'Asprer i Talric, Francesc d'Assís Arola i Domènech, Francesc d'Assís Casademont i Pou, Francesc d'Assís Galí i Fabra, Francesc d'Assís Planas Doria, Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francesc Daniel Molina i Casamajó, Francesc de Casa-saja, Francesc de Castellví i Obando, Francesc de Cidón Navarro, Francesc de Montcada, Francesc de Moxó i de Sentmenat, Francesc de Paula Campà i Porta, Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Francesc de Paula Cruselles i Terrades, Francesc de Paula Cuello i Prats, Francesc de Paula del Villar i Carmona, Francesc de Paula Jené i Aixalà, Francesc de Paula Nebot i Torrens, Francesc de Paula Quintana i Vidal, Francesc de Paula Rius i Taulet, Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach, Francesc de Pol i Baralt, Francesc de Tamarit, Francesc de Valls i Freixa, Francesc de Verntallat, Francesc Descatllar i de Tord, Francesc Domingo i Segura, Francesc Dorda Germí, Francesc Eiximenis, Francesc Espelt, Francesc Espriu i Puigdollers, Francesc Fàbregas i Mas, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Flaqué i Fontanals, Francesc Flos i Calcat, Francesc Folguera i Grassi, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Fontbona de Vallescar, Francesc Frutos i Gras, Francesc Gimeno i Arasa, Francesc Gomà i Musté, Francesc Gras i Elies, Francesc Grau i Viader, Francesc Guàrdia i Vial, Francesc Gurri Serra, Francesc Homs i Ferret, Francesc Isgleas i Piarnau, Francesc Jeroni Benet Franc, Francesc Josep Vélez, Francesc Labarta i Planas, Francesc Lacoma i Fontanet, Francesc Laporta i Valor, Francesc Layret i Foix, Francesc Lorenzo i Gàcia, Francesc Macià i Llussà, Francesc Mariner, Francesc Martí i Martí, Francesc Martínez i Martínez, Francesc Mas, Francesc Masclans i Girvès, Francesc Maspons i Anglasell, Francesc Masriera i Manovens, Francesc Matheu i Fornells, Francesc Miñana i Armadàs, Francesc Miralles, Francesc Miralles i Contijoch, Francesc Miralles i Galaup, Francesc Miravet i Garcés, Francesc Mitjans i Miró, Francesc Mora i Berenguer, Francesc Moragas i Barret, Francesc Narcís Sunyer i Veciana, Francesc Nogueroles i Casas, Francesc Novell i Clausells, Francesc Noy i Ferré, Francesc Oliver i de Boteller, Francesc Orella i Pinell, Francesc Pagès i Serratosa, Francesc Pallarès, Francesc Pérez-Cabrero i Ferrater, Francesc Perelló i Picchi, Francesc Pi de la Serra i Valero, Francesc Pi i Margall, Francesc Pla i Duran, Francesc Poch i Romeu, Francesc Pons i Pla, Francesc Pujol i Pons, Francesc Pujols i Morgades, Francesc Queralt, Francesc Quetglas Rosanes, Francesc Ramos i Molins, Francesc Recasens i Mercadé, Francesc Ribalta, Francesc Ribas, Francesc Ribas i Soberano, Francesc Robuster i Sala, Francesc Rovira Beleta, Francesc Rovira i Vilarúbia, Francesc Santacruz i Artigues, Francesc Santponç i Roca, Francesc Sanuy i Gistau, Francesc Soler i Rovirosa, Francesc Taverna i Bech, Francesc Todó i Garcia, Francesc Tomàs Oliver, Francesc Torner, Francesc Torres i Iturrioz, Francesc Torres i Monsó, Francesc Tosquelles Llauradó, Francesc Tramulles i Roig, Francesc Valls, Francesc Valls i Galan, Francesc Vallverdú i Canes, Francesc Vendrell i Bayona, Francesc Viadiu i Vendrell, Francesc Viñas i Dordal, Francesc Vicens i Giralt, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francesc Vidal i Jevellí, Francesc Vilanova i Bayó, Francesc Vilaplana i Tarradas, Francesc Xavier Casals i Vidal, Francesc Xavier de Bolòs i Germà, Francesc Xavier de Borbó i Parma, Francesc Xavier Gambús i Ballvé, Francesc Xavier Lamuela García, Francesc Xavier Nogués i Casas, Francesc Xavier Parcerisa i Boada, Francesc Xavier Vilà i Mateu, Francesca Bonnemaison i Farriols, Francesca Martín i Vigil, Francesco Cilea, Francesco del Cossa, Francesco Giunta, Francina Boris i Codina, Francis Picabia, Francisco Abad Abad, Francisco Ascaso Abadía, Francisco Barnaba Manes, Francisco Broch Llop, Francisco Casavella, Francisco de Paula del Villar y Lozano, Francisco Flores Lajusticia, Francisco Franco Bahamonde, Francisco García-Valdecasas Santamaría, Francisco Giménez Bautista, Francisco Giner de los Ríos, Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, Francisco Javier Chica Torres, Francisco Javier Elola y Díaz Varela, Francisco Javier Goerlich Lleó, Francisco Javier González Urruticoechea, Francisco Javier López Aguilera, Francisco Javier López Castro, Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz, Francisco Javier Mulero Villena, Francisco Javier Sánchez Broto, Francisco Llano de la Encomienda, Francisco Manuel Ruano Bausán, Francisco Marhuenda García, Francisco Martínez Soria, Francisco Miranda, Francisco Mora Méndez, Francisco Morano Moreno, Francs, Frank Gehry, Frank Marshall King, Frank Martin, Franquisme, Frísia, Freddie Mercury, Frederic Amat i Noguera, Frederic Bentanachs i Chalaux, Frederic Escofet i Alsina, Frederic Gironella i Ferrer, Frederic II de Sicília, Frederic Llansó i Seguí, Frederic Lliurat i Carreras, Frederic Longàs i Torres, Frederic Marès i Deulovol, Frederic Mompou i Dencausse, Frederic Muset i Ferrer, Frederic Pujulà i Vallès, Frederic Rahola i d'Espona, Frederic Roda i Pérez, Frederic Soler i Hubert, Frederic Udina i Martorell, Frederic Xifré i Masferrer, Frederica Montseny i Mañé, Frederick Stark Pearson, Fredorada de desembre de 2001, Fredorada de gener de 1985, Freej, Frener, Frente de Juventudes, Frente de la Juventud, Frente Españolista, Frente Nacional de la Juventud, Fringíl·lids, Front Català d'Ordre, Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Front Popular (Espanya), Fructuós Canonge i Francesch, Fructuós Gelabert i Badiella, Frugivorisme (dieta), Fuet, Fugida a Varennes, Fulgenci Coll Bucher, Fumarell carablanc, Fumarell negre, Funció trigonomètrica, Fundació Ajuda i Esperança, Fundació Alfonso Comín, Fundació Antoni Tàpies, Fundació ASPACE Catalunya, Fundació Catalana Síndrome de Down, Fundació Cipriano García, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Fundació Esclerosi Múltiple, Fundació Hospital Sant Pere Claver, Fundació Jaume Bofill, Fundació Joan Miró, Fundació Noguera, Fundació Ramon Llull, Fundació Suñol, Fundación Tony Manero, Funicular, Funicular de Montjuïc, Funicular de Vallvidrera, Funicular del Tibidabo, Fustanyer, Fusté, Fuster, Fusterianisme, Futbol a Catalunya, Futbol a Espanya, Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Futbol americà, Futbol Club Barcelona, Futbol Club Barcelona Atlètic, Futbol Club Barcelona C, Futbol Club Espanya, Futbol Club Martinenc, Gabino Bugallal Araújo, Gabriel Alomar i Villalonga, Gabriel Balart i Crehuet, Gabriel Canyelles, Gabriel Cardona Escanero, Gabriel Ferrater i Soler, Gabriel García Márquez, Gabriel Hernández i Paz, Gabriel Huguet i Ballester, Gabriel Riera Alemany, Gabriel Turell, Gaceta de Cataluña, Gaetano Latilla, Gaietà Buïgas i Monravà, Gaietà Cornet i Palau, Gaietà Florensa i Jové, Gaietà Renom i Garcia, Gaietà Soler i Perejoan, Gaietà Vilella Puig, Gaig blau comú, Gaixample, Gal·la Placídia, Gal·liformes, Galega, Galera (crustaci), Galeria Mayoral, Galileo (navegació per satèl·lit), Gallina menorquina, Gallina nana flor d'ametller, Gallina Paradís, Gamarús eurasiàtic, Gamba roja comuna, Gambot, Gamma Ray, Ganga eurasiàtica, Ganiveter, Garri Kaspàrov, Garrigues, Garrot vil, Garrot vil (quadre), Garsa de mar eurasiàtica, Gary Winston Lineker, Gas natural, Gaspar Camps i Junyent, Gaspar Cassadó i Moreu, Gaspar de Berart i de Cortada, Gaspar Espuña i Berga, Gaspar Homar i Mezquida, Gaspar Sentiñon Cerdaña, Gaspar Torrente, Gastó A. Màntua, Gasterosteïformes, Gastronomia de les Illes Balears, Gastronomia del Barcelonès, Gat, Gat (tauró), GATCPAC, Gato Pérez, Gatvaire, Gauche Divine, Gaudí (desambiguació), Gavà, Gavà Mar, Gavet de la Conca, Gavina capblanca, Gavina capnegra mediterrània, Gavina corsa, Gaza, Gaziel, Gazophylacium catalano-latinum, Gérard Mendel, Gòbids, Gòtia, Gdańsk, Gegants de la Ciutat de Barcelona, Gegants de Montblanc, Gegants de Sant Just Desvern, Gegants de Santa Maria del Mar, Gegants del Pi, Gegants del Poblenou, Gelabert/Azzopardi, Gelu, Gemma Coma-Alabert, Gemma Cuervo Igartua, Gemma Lienas i Massot, Gemma Mengual i Civil, General Guitart i Lostaló, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Genesis, Genoa Cricket and Football Club, Genoveva Forest i Tarrat, Genoveva Masip i Torner, Gentilici, Geografia del País Valencià, Geografia urbana, Georg Michael Welzel, George Orwell, George Szell, George Walker Bush, Georges Bataille, Georges Coste, Georges Jacques Danton, Georges Moustaki, Georges Perec, Georgina Latre i Giró, Georgina Oliva i Isern, Georgina Oliva i Peña, Geraldine Chaplin, Gerard Pastor i López, Gerard Piera i Piera, Gerardo Camps Devesa, Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu, Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, Germans Nebot, Germà Colón Domènech, Germinal Vidal, Gerrer, GetBackers, Giacomo Casanova, Giampiero Marras, Gibraltar, Gil de Fontanet, Gimnàstica als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Ginestarre, Gioachino Rossini, Giovanni Battista Lampugnani, Giovanni Bottesini, Giovanni Domenico Tiepolo, Giovanni Pacini, Giponer, Girona, Gironès, Gisela Lladó Cánovas, Giuseppe Fanelli, Giuseppe Lombardo-Radice, Giuseppe Porsile, Giuseppe Scarlatti, Giuseppe Scolari, Glaucs, Glòria Bañon Fàbregas, Glòria Bordons de Porrata-Doria, Glòria Llobet i Brandt, Glòria Roig i Fransitorra, Gli Orazi e i Curiazi, Globalització, Gloria Fuertes, Gloria Lasso, Gloria Martín Vivas, Glossogobius flavipinnis, GMV, Golmés, Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal Cortada i Carreras, Gonçal Lloveras i Vallès, Gonçal Peris Sarrià, Gonçal Serraclara i Costa, Gonzalo Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo Herralde, Goril·la, Gos d'atura aranès, Gourmand World Cookbook Awards, Govern d'Euzkadi, Goyescas (Granados), GR 92, Gralla becvermella, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Gran apagada de Barcelona, Gran ciutat, Gran Hermano (Espanya), Gran Orient de Catalunya, Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, Gran Premi d'Espanya del 1975, Gran Teatre del Liceu, Gran Via de les Corts Catalanes, Granada, Granota verda, Grant Hackett, Grasset de muntanya, Graziella Pareto, Gràcia Territori Sonor, Gregorio López Raimundo, Gregorio Modrego Casaus, Gregorio Rojo Sagredo, Gremi de Flequers de Barcelona, Groc, Gros (moneda), Grua europea, Gruïformes, Grup Bon Preu, Grup Clade, Grup Danone, Grup de Folk, Grup de Juristes Roda Ventura, Grup Enciclopèdia, Grup R, Grup Sardanista Riallera, Grupo Alfonso, Grupo Godó, Grupo Planeta, Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre, Guadamassiler, Guaita'ls, Guanahani, Guardamar del Segura, Guardiola de Berguedà, Guerau de Liost, Guerau Gener, Guernica (quadre), Guerra Civil anglesa, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra del Vietnam, Guerra dels armanyaguesos, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra hispano-estatunidenca, Guerres Balcàniques, Guerres de Iugoslàvia, Guia Michelin, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guillaume de Villaret, Guillaume Philibert Duhesme, Guillem Alsina i Soto, Guillem August Tell i Lafont, Guillem Caçador (bisbe de Barcelona), Guillem Catà, Guillem Cifré i Figuerola, Guillem Colom i Ferrà, Guillem Díaz-Plaja i Contestí, Guillem de Septimània, Guillem de Vallseca, Guillem Forteza i Pinya, Guillem Fullana i Hada d'Efak, Guillem Fuster, Guillem I de Tolosa, Guillem Maria de Brocà i de Montagut, Guillem Perés i Paque, Guillem Pere de Ravidats, Guillem Ramon de Vich i Vallterra, Guillem Ramon I de Montcada, Guillem Sansó, Guillem Viladot i Puig, Guillermina Motta i Cardona, Guillermo González Gilbey, Guillermo Thorndike, Guineu roja, Guiula, Gustau Biosca i Pagès, Gustau II Adolf, Gustau Peyra i Anglada, Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego, Gustavo Martínez Gómez, Gutxo aspre, Gutxo brut, Gutxo dormidor, H10 Hotels, Halterofília als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Hamílcar Barca, Hamlet (Thomas), Handbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició femenina, Handbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició masculina, Handbook of the Birds of the World, Hans Beimler, Harley-Davidson, Harry Vernon Tozer, Harun, Hash House Harriers, Hausson, Hänsel und Gretel, Hèctor Moret i Coso, Hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Hectàrea, Helena Casas Sal, Helios Gómez, Henri Matisse, Henri Robert de Serignan, Henri Rousseau, Henri Wallon, Henry Clifford (Albéniz), Henry Moore, Heptatló, Herbes Eivissenques, Heribert Barrera i Costa, Hermann Bonnín i Llinàs, Hermen Anglada i Camarasa, Hermenegild Arruga i Liró, Hernán Casciari, Hidromel, Higini Anglès i Pàmies, Higini Clotas i Cierco, Hilari Arlandis i Esparza, Hilari Salvadó i Castell, Hildegard Behrens, Himne de Riego, Hipòlit Lázaro i Higueras, Hipòlit Nadal i Mallol, Hiroaki Zakoji, Hirundínids, Hisn, Hispano-Suiza, Hispània Athletic Club, Hispània Tarraconense, Història contemporània de Catalunya, Història d'Andorra, Història d'Egipte, Història d'Espanya, Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Argentina, Història de l'automòbil, Història de l'automobilisme a Catalunya, Història de l'electricitat a Catalunya, Història de l'esgrima a Catalunya, Història de l'esport a Catalunya, Història de la fotografia, Història de la gimnàstica a Catalunya, Història de la llengua catalana, Història de la premsa esportiva a Catalunya, Història de la sal, Història de la SEAT, Història de la telefonia a Catalunya, Història de la televisió en català, Història de les funcions trigonomètriques, Història de les matemàtiques, Història de Lleida, Història de Mallorca, Història de Peníscola, Història de Sabadell, Història de Sant Just Desvern, Història del basquetbol a Catalunya, Història del bàsquet, Història del billar a Catalunya, Història del ciclisme a Catalunya, Història del dret català, Història del ferrocarril a Catalunya, Història del futbol, Història del futbol a Catalunya, Història del Magrib, Història del metro de Barcelona, Història del motociclisme a Catalunya, Història del muntanyisme a Catalunya, Història del pa, Història del Reial Madrid Club de Futbol, Història del rugbi a Catalunya, Història del tennis a Catalunya, Història dels escacs a Catalunya, Història econòmica de Catalunya, Història militar de Catalunya, Historia y Vida, Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona, Home del sac, Home dels nassos, Homenatge a Catalunya, Homiliari, Homofòbia, Honorable Col·legi de Cerers, Honorat Vilamanyà i Serrat, Honori Garcia i Garcia, Hoquei d'aire, Hoquei sobre herba, Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició femenina, Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició masculina, Hoquei sobre patins, Hoquei sobre patins als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Hora3, Hort, Horta-Guinardó, Hortensi Güell i Güell, Hortolà (professió), Hortolà comú, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital del Mar, Hospital Universitari Dexeus, Hostafrancs, Hostalric, Hotel Arts, Hotel Attraction, Hotel Fawlty, Hotel Hesperia Tower, Hotel Princess Barcelona, Hotel Sky, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Humbert Torres i Barberà, Humor negre, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Hyam Maccoby, I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, I Lombardi, I'm from Barcelona, Ian Thorpe, Iñaki Urdangarin Liebaert, Ibex 35, Ibrahim Rugova, Ictíneo I, IEA Oriol Martorell, Ieoh Ming Pei, IESE, Ignacio Gallego Bezares, Ignacio Solozábal Igartua, Ignasi Agustí i Peypoch, Ignasi Aragó i Mitjans, Ignasi Armengou i Torra, Ignasi Barraquer i Barraquer, Ignasi Calvet Esteban, Ignasi de Gispert i Jordà, Ignasi de Loiola, Ignasi de Solà-Morales i Rubió, Ignasi de Ventós i Mir, Ignasi Domènech i Puigcercós, Ignasi Ferrés i Iquino, Ignasi Folch i Torres, Ignasi Garcia i Barba, Ignasi González i Llubera, Ignasi Guardans i Cambó, Ignasi Iglésias i Pujadas, Ignasi Maria Colomer i Preses, Ignasi Mas i Morell, Ignasi Oms i Ponsa, Ignasi Paricio Ansuátegui, Ignasi Ponti i Grau, Ignasi Ribó Labastida, Ignasi Riera i Gassiot, Ignasi-Joan de Picalquers, Igualada, Igualtat Animal, III Concili de Toledo, Il barbiere di Siviglia (Paisiello), Il caffè di campagna, Il corsaro, Il filosofo di campagna, Il giuramento, Il guarany, Il mondo della luna (Haydn), Il più bel nome, Il piccolo Marat, Il segreto di Susanna, Il trionfo dell'onore, Il·luminat Saperas i Ivern, Il·lusionisme, Il·lustració, Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Ildefons Cerdà i Sunyer, Ildefons Lima Solà, Ildefons Sunyol i Casanovas, Ilie Năstase, Illa d'en Colom, Illa de Montserrat, Illa Livingston, Illa urbana, Illes Medes, Immaculada Socias Batet, Immigració a l'Uruguai, Immobiliària Colonial, Impost, Impresentables, Inadaptats, Incident OVNI de Manises, Incunable, Indalecio Prieto Tuero, Indústria farmacèutica, Independentisme català, Indià, INEFC Barcelona, Informe Roca, Ingobert, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Inmaculada Riera i Reñé, Innocenci López i Bernagossi, Inquisició espanyola, Insaculació, Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Institució Catalana d'Història Natural, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut Can Vilumara, Institut Cartogràfic de Catalunya, Institut Català de la Salut, Institut Català de la Vinya i el Vi, Institut Català de les Dones, Institut Català del Sòl, Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Nord-americans, Institut d'Estudis Vallencs, Institut de Ciències del Mar, Institut de l'Empresa Familiar, Institut del Teatre, Institut Francès de Barcelona, Institut La Pineda, Institut Pere Mata, Institut Químic de Sarrià, Institut Ramon Llull, Institut Tècnic Eulàlia, Institut Vila de Gràcia, Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, Instituto Escuela, Interior a l'aire lliure, Intersindical-CSC, Invasió de l'Iraq de 2003, Invasió de la Vall d'Aran (1944), Investidura, Iogurt, Iolanda Díaz Gallego, Irene Montalà, Isaac Albéniz i Pascual, Isabel Arqué i Gironès, Isabel d'Aragó i de Fortià, Isabel de Requesens i Enríquez, Isabel Güell i López, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Isabel Rey, Isabel Vila i Pujol, Isabel-Clara Simó i Monllor, Isak Andic Ermay, Isavarre, Isfahan, Isidor Macabich i Llobet, Isidre Figueras, Isidre Gavín i Valls, Isidre Grañé i Castanera, Isidre Molas i Batllori, Isidre Nonell i Monturiol, Isidre Puig i Boada, Isidre Riera i Galí, Ismael Serrano, Ismael Smith Marí, Isona i Conca Dellà, Istanbul, Italouruguaians, Ivana Baquero Macías, Iván Rodríguez i Rabell, Jaciment de Vilaclara, Jacint Barrau i Cortès, Jacint Feliu Domènech i Sastre, Jacint Laporta i Mercader, Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces, Jacint Rigau-Ros i Serra, Jacint Ros i Hombravella, Jackie Chan, Jacopo di Casentino, Jacques Villeneuve, Jacques-René Hébert, Jafre (Olivella), Jaime Arias Zimerman, Jaime Camino Vega de la Iglesia, Jaime Castells y Montestruch, Jaime Gil de Biedma, Jaime Rosales, Jaime Salinas Bonmatí, Jannis Kounellis, Jaquès, Jardí botànic, Jardí Botànic de Barcelona, Jardí del Túria, Jardí Espanyol, Jardins Artigas, Jardins d'Euterpe, Jardins de Mossèn Costa i Llobera, Jardins i teatres d'estiu, Jaume Aiguader i Miró, Jaume Almera i Comas, Jaume Amigó, Jaume Aragall i Garriga, Jaume Arnella i París, Jaume Aymà i Ayala, Jaume Aymà i Mayol, Jaume Bachs i Rosés, Jaume Balagueró i Bernat, Jaume Ballber i Casals, Jaume Balmes i Urpià, Jaume Baltasar i Matas, Jaume Benavente i Cassanyes, Jaume Bisbe, Jaume Biscarri i Bossom de Saga, Jaume Biscarri i de Fortuny, Jaume Bofill i Bofill, Jaume Bosch i Mestres, Jaume Brossa i Roger, Jaume Bru i Vidal, Jaume Caçador, Jaume Caçador i Claret, Jaume Cabré i Fabré, Jaume Cabrera, Jaume Callís, Jaume Carner i Romeu, Jaume Carner i Suñol, Jaume Carrera i Pujal, Jaume Casajoana i Roca, Jaume Cascalls, Jaume Casellas i Genovart, Jaume Català i Albosa, Jaume Cela i Ollé, Jaume Cervera, Jaume Cervera i Marquès, Jaume Collell i Bancells, Jaume Compte i Canelles, Jaume Conesa, Jaume Cordelles i Oms, Jaume Cots i Gorchs, Jaume Creus i del Castillo, Jaume Cristau i Brunet, Jaume Cruells i Sallarès, Jaume Cuadrat Realp, Jaume de Cordelles i Ramanyer, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume el Major, Jaume Fabre, Jaume Farguell i Sitges, Jaume Fernàndez i Calvet, Jaume Ferran i Clua, Jaume Fiella, Jaume Fuster i Guillemó, Jaume Garcia (arxiver reial), Jaume Garcia Juan, Jaume Grau Casas, Jaume Grau i Masbernat, Jaume Gustà i Bondia, Jaume I d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jaume Lacoma i Alié, Jaume Lorés i Caballería, Jaume March I, Jaume Marquilles, Jaume Martínez i Vendrell, Jaume Martrus i Riera, Jaume Marxuach i Flaquer, Jaume Maspons i Camarasa, Jaume Mateu (pintor), Jaume Melendres i Inglès, Jaume Mercadé i Queralt, Jaume Mestres i Fossas, Jaume Ministral Masià, Jaume Miralles i Toda, Jaume Miravitlles i Navarra, Jaume Nualart i Maymí, Jaume Nunó i Roca, Jaume Oliveras i Brossa, Jaume Oliveras i Maristany, Jaume Pahissa i Jo, Jaume Pallarès, Jaume Perich i Escala, Jaume Pi i Sunyer, Jaume Picas i Guiu, Jaume Pla i Pallejà, Jaume Plensa i Suñé, Jaume Pujol i Balcells, Jaume Queralt, Jaume Queraltó i Ros, Jaume Quesada i Echevarria, Jaume Ramon Mercader del Río, Jaume Roca i Delpech, Jaume Roig, Jaume Rotés Querol, Jaume Safont, Jaume Salom i Vidal, Jaume Sanjaume i Clarà, Jaume Sirisi i Escoda, Jaume Sisa i Mestres, Jaume Soler i Farré, Jaume Sorribas i Garcia, Jaume Subias, Jaume Teixidor Dalmau, Jaume Tomàs i Sabaté, Jaume Torres i Grau, Jaume Vallcorba i Plana, Jaume Vallcorba i Rocosa, Jaume Ventura i Tort, Jaume Vicens i Vives, Jaume Vidal i Alcover, Jaume Vilalta i Casas, Jaume Vilalta i Gonzàlez, Jaume Vilà i Mèlich, Jaume Villanova i Torreblanca, Javier García Chico, Javier Gómez-Navarro Navarrete, Javier Manjarín Pereda, Javier Navarrete, Javier Rodríguez Nebreda, Javier Sanz, Javier Tusell Gómez, Jazz, Júlia Coromines i Vigneaux, Júlia Costa i Coderch, Júlia Menéndez i Ortega, Jean Armand de Maillé-Brézé, Jean Bouin, Jean Bouin (cursa), Jean Leon, Jean Marc Gaspard Itard, Jean Nouvel, Jean-Marc Rouillan, Jean-Michel Jarre, Jeanne Émilie de Villeneuve, Jenny, Jenson Button, Jep Nuix, Jeroni de Requesens i Roís de Liori, Jeroni Ferran Granell i Manresa, Jeroni Granell, Jeroni Granell i Mundet, Jeroni Jacint Espinosa, Jeroni Martorell i Terrats, Jeroni Miquel Suñol i Pujol, Jeroni Pujades, Jesús Ernest Martínez Ferrando, Jesús Felipe Armendáriz Ormaechea, Jesús Ferrer i Baza, Jesús Mestre i Godes, Jesús Miguel Rollán Prada, Jesús Moncada i Estruga, Jesús Mosterín, Jesús Rodríguez Picó, Jesús Serra i Santamans, Jesús Tuson i Valls, Jesús Ventura i Barnet, Jesuïtes El Clot - Escola del Clot, Jet Lag (sèrie de televisió), Jimmy Eat World, Joan, Joan Abelló i Prat, Joan Agell i Torrents, Joan Aguilera Herrera, Joan Agut i Rico, Joan Ainaud de Lasarte, Joan Albert Amargós i Altisent, Joan Alemany i Esteve, Joan Almirall i Forasté, Joan Altisent i Ceardi, Joan Amade, Joan Amades i Gelats, Joan Antoni Cuadrado i Diago, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, Joan Antoni Samaranch i Torelló, Joan Antoni Solans Huguet, Joan Badaró, Joan Balcells i Garcia, Joan Ballester i Canals, Joan Banyeres i Cateura, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Joan Baptista Claret i Llobet, Joan Baptista Espadaler i Colomer, Joan Baptista Humet i Climent, Joan Baptista Lambert i Caminal, Joan Baptista Pastor i Aicart, Joan Baptista Pons i Trabal, Joan Baptista Pujol i Riu, Joan Baptista Roca i Caball, Joan Baptista Soler i Bru, Joan Baptista Xuriguera i Parramona, Joan Barbarà i Mata, Joan Barceló i Cullerés, Joan Barril i Cuixart, Joan Barter, Joan Bastardas i Parera, Joan Bonal Cortada, Joan Borràs i Basora, Joan Borràs i de Palau, Joan Borrell i Nicolau, Joan Boscà i Almogàver, Joan Bosch i Palau, Joan Bosco, Joan Botella Asensi, Joan Brossa i Cuervo, Joan Brotat i Vilanova, Joan Brudieu, Joan Brull i Vinyoles, Joan Bulons, Joan Busquets i Jané, Joan Camprubí, Joan Camprubí (coreògraf), Joan Capri, Joan Cardona i Lladós, Joan Carles Anglès, Joan Carles Gallego i Herrera, Joan Carles i Amat, Joan Carrera i Planas, Joan Carreras i Martí, Joan Casals i Noguera, Joan Casanelles i Ibars, Joan Cervera i Batariu, Joan Clapés i Corbera, Joan Claperós, Joan Clos i Matheu, Joan Codina, Joan Codina i Llubera, Joan Codina i Torres, Joan Colom i Agustí, Joan Colom i Altemir, Joan Colom i Naval, Joan Colomines i Puig, Joan Cornudella i Barberà, Joan Cornudella i Feixa, Joan Corominas i Vila, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Cortada i Sala, Joan Coscubiela i Conesa, Joan Creixell, Joan Crespo Hita, Joan Crexells i Vallhonrat, Joan Culleré i Ibars, Joan Cumellas i Graells, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Joan d'Àustria i Blomberg, Joan de Canyamars, Joan de Casanova, Joan de Déu Prats Pijoan, Joan de Granollacs i Pons, Joan de Jansà, Joan de la Via, Joan de Lasarte i Karr, Joan de Montcada i Gralla, Joan de Palomar, Joan de Peralta, Joan de Queralt i de Ribes, Joan de Safont i de Ferrer, Joan de Sagarra i Devesa, Joan de Socarrats, Joan de Tormo, Joan Dotras i Vila, Joan Duran i Alemany, Joan Echevarria Puig, Joan el Sense Fe, Joan Ferran i Serafini, Joan Ferrando i Castillo, Joan Ferràndiz i Castells, Joan Ferrer Torres, Joan Fiveller, Joan Flotats i Llucià, Joan Fontcuberta i Villà, Joan Francesc Bahí i Fontseca, Joan Francesc de Lasa i Casamitjana, Joan Fronjosà i Salomó, Joan Fuster i Ortells, Joan Galceran i Margarit, Joan Gamper, Joan García Junceda i Supervia, Joan Garriga i Massó, Joan Gaspart Bonet, Joan Gaspart i Solves, Joan Gay i Planella, Joan Gili i Serra, Joan Giménez i Giménez, Joan Gimeno, Joan Godayol i Colom, Joan Golobart Serra, Joan Granados i Duran, Joan Grau (escultor), Joan Gual i Torras, Joan Guinjoan Gispert, Joan Guitart i Agell, Joan Hernàndez Pijuan, Joan Herrera i Torres, Joan Herrero i Manich, Joan Hortalà i Arau, Joan Ignasi Pujana Fernández, Joan II de Lorena, Joan II de Ribagorça, Joan Isaac, Joan Jonas, Joan Jorba i Rius, Joan Josep Armet i Coma, Joan Josep d'Àustria, Joan Josep Hervás i Arizmendi, Joan Josep Permanyer i Ayats, Joan Lacavalleria i Dulac, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Joan Laporta i Estruch, Joan Leita i Graell, Joan Llaverias i Labró, Joan Llimona i Bruguera, Joan Llongueras i Badia, Joan Llorens i Carrió, Joan Lluís Bozzo i Duran, Joan Lluís Pujol i Font, Joan Lluhí i Vallescà, Joan Lucas i Masjoan, Joan Mañé i Flaquer, Joan Magriñà i Sanromà, Joan Maluquer de Motes i Nicolau, Joan Manén i Planas, Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms, Joan Manuel del Pozo i Àlvarez, Joan Manuel Nadal i Gaya, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Maragall i Gorina, Joan Margarit i Consarnau, Joan Margenat i Salvany, Joan Martínez Alier, Joan Martorell i Montells, Joan Mas i Cantí, Joan Mas i Ramon, Joan Mas Verd, Joan Mascaró i Altimiras, Joan Massagué i Solé, Joan Matamala i Flotats, Joan Mates, Joan Múrria i Boada, Joan Merli i Pahissa, Joan Miralles i Ribas, Joan Miralles Lladó, Joan Miró i Ferrà, Joan Molas i Casas, Joan Moles i Ormella, Joan Monjo i Pons, Joan Montseny i Carret, Joan Montserrat i Archs, Joan Nadal i Martínez, Joan Oliart i Pons, Joan Oliver i Sallarès, Joan Oms i Llohis, Joan Oró i Florensa, Joan Orpí i del Pou, Joan Palau, Joan Palau Francàs, Joan Pau Pujol, Joan Pedragosa i Domènech, Joan Pelegrí i Partegàs, Joan Pellicer, Joan Pera i Segura, Joan Pere Fontanella, Joan Perucho i Gutiérrez, Joan Pich i Pon, Joan Pich i Santasusana, Joan Pineda i Sirvent, Joan Plaza i Duran, Joan Ponç i Bonet, Joan Pons Álvarez, Joan Porqueras i Fàbregas, Joan Prat i Esteve, Joan Puig i Ball, Joan Puig i Elias, Joan Puig i Ferreter, Joan Puig i Saladrigas, Joan Puigcercós i Boixassa, Joan Queralt i de Quadras, Joan Ramon Ferrer, Joan Raventós i Babot, Joan Raventós i Pujadó, Joan Rebagliato i Font, Joan Rebull Torroja, Joan Recasens i Guinot, Joan Reixac, Joan Reventós i Carner, Joan Ribó i Canut, Joan Roís de Corella, Joan Roca i Ferrer, Joan Rocamora i Cuatrecasas, Joan Rodés i Teixidor, Joan Rodon i Bonet, Joan Roig i Solé, Joan Roig i Soler, Joan Rosell i Lastortras, Joan Rosembach, Joan Rovira i Roure, Joan Rubió i Bellver, Joan Sabater i Tobella, Joan Sala i Ferrer, Joan Salas i Anton, Joan Salat i Tarrats, Joan Sales i Vallès, Joan Salvador i Riera, Joan Salvat-Papasseit, Joan Santamaria i Monné, Joan Sardà i Dexeus, Joan Sardà i Lloret, Joan Sariols Porta, Joan Saura i Laporta, Joan Sauret i Garcia, Joan Segarra i Iracheta, Joan Segura Valls, Joan Selves i Carner, Joan Sentís i Sunyer, Joan Serra i Constansó, Joan Sol i Ortega, Joan Solà i Cortassa, Joan Solé i Pla, Joan Soler i Antich, Joan Subias i Galter, Joan Tauler i Palomeras, Joan Tena i Aran, Joan Termes i Roig, Joan Tomàs i Parés, Joan Torras i Guardiola, Joan Torrendell i Escalas, Joan Torrent i Fàbregas, Joan Torres i Picart, Joan Triadú i Font, Joan Uriach i Marsal, Joan Valent Capellà, Joan Vallès i Pujals, Joan Vallvé i Creus, Joan Vallvé i Ribera, Joan Ventosa i Calvell, Joan Ventosa i Roig, Joan Veny i Clar, Joan Verdú i Fernández, Joan Vernet i Ginés, Joan Viñas i Bona, Joan Vila i Cinca, Joan Vila i Grau, Joan Vila i Pujol, Joan Vilacasas, Joan Vilajuliu i Camps, Joan Vilar (jurista), Joan Vilà i Moncau, Joan Vilà i Valentí, Joan Vinyoli i Pladevall, Joan Vives i Sanfeliu, Joan Xipell i Pujol, Joan-Anton Maragall i Noble, Joan-Enric Vives i Sicília, Joan-Josep Tharrats i Vidal, Joan-Lluís Lluís, Joan-Pere Viladecans, Joana Clement i Sangüesa, Joana d'Aragó i d'Enríquez, Joana d'Aragó i de Cardona, Joana d'Aragó i de Navarra, Joana de Lestonnac, Joana de Rocabertí, Joana Ortega i Alemany, Joana Raspall i Juanola, Joanot Martorell, Joaquín Costa Martínez, Joaquín Rodrigo Vidre, Joaquín Soler Serrano, Joaquín Yarza Luaces, Joaquim Amat i Llopart, Joaquim Barraquer i Moner, Joaquim Blume i Carreras, Joaquim Botet i Sisó, Joaquim Bueso Garcia, Joaquim Carbó i Masllorens, Joaquim Cardona i Solsona, Joaquim Carreras i Artau, Joaquim Casas i Carbó, Joaquim Claret i Vallès, Joaquim Cuatrecases i Diumaró, Joaquim Cuspinera i Llanas, Joaquim Danés i Torras, Joaquim Doy i Guri, Joaquim Dualde i Gómez, Joaquim Ferrer i Roca, Joaquim Folch i Girona, Joaquim Folch i Torres, Joaquim Folguera i Poal, Joaquim Forn i Roget, Joaquim Gatell i Folch, Joaquim Granados i Borrell, Joaquim Guitert i Fontserè, Joaquim Gutiérrez i Ylla, Joaquim Homs i Oller, Joaquim Jordà i Català, Joaquim Llena i Cortina, Joaquim Lluhí i Rissech, Joaquim Malats i Miarons, Joaquim Maluquer i Sostres, Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, Joaquim Maria Puyal i Ortiga, Joaquim Maurín i Julià, Joaquim Micó i Millan, Joaquim Mir i Trinxet, Joaquim Miret i Sans, Joaquim Molas i Batllori, Joaquim Molins i Amat, Joaquim Montero i Delgado, Joaquim Muns i Albuixech, Joaquim Muntañola i Puig, Joaquim Nadal i Farreras, Joaquim Núñez i Roig, Joaquim Nin i Castellanos, Joaquim Oristrell i Ventura, Joaquim Pedralbes, Joaquim Pi i Arsuaga, Joaquim Pijoan i Arbocer, Joaquim Puig i Pidemunt, Joaquim Pujol i Figa, Joaquim Ramis i Coris, Joaquim Renart i Garcia, Joaquim Riera i Bertran, Joaquim Rifé i Climent, Joaquim Rodríguez i Oliver, Joaquim Roglan, Joaquim Romaguera i Ramió, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Sagnier i Villavecchia, Joaquim Salvatella i Gibert, Joaquim Saura i Falomir, Joaquim Serra i Corominas, Joaquim Sunyer i de Miró, Joaquim Torres i García, Joaquim Trias i Pujol, Joaquim Vancells i Vieta, Joaquim Vayreda i Vila, Joaquim Ventalló i Vergés, Joaquim Viola i Sauret, Joaquim Vives i Ximenes, Joaquim Zamacois i Soler, Joaquima Alemany i Roca, Joaquima de Vedruna i Vidal, João Cabral de Melo Neto, Joc de daus, Joc de rol, Joc de tella, Jocs Florals, Jocs Florals Internacionals, Jocs Mediterranis, Jocs Mediterranis de 1955, Jocs Mundials de Policies i Bombers, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu, Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Jocs Olímpics d'Estiu de 1996, Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, Joe Cole, Joe DiPietro, Joel Joan i Juvé, Joguina, Johan Cruyff, Johan de Barbastro, Johann Bernhard Basedow, Johann Friedrich Herbart, Johannes Gutenberg, John Foxx, John Haden Badley, John Malkovich, John Millington Synge, Jon Paredes Manot, Jonathan Littell, Jordi Alumà i Masvidal, Jordi Alvinyà i Rovira, Jordi Arbonès i Montull, Jordi Arquer i Saltor, Jordi Aspa i Tricas, Jordi Barre, Jordi Basté i Duran, Jordi Benito i Verdaguer, Jordi Bolòs i Masclans, Jordi Bonet i Armengol, Jordi Cabré i Trias, Jordi Cadena i Casanovas, Jordi Camí i Morell, Jordi Canals i Prats, Jordi Carbonell i de Ballester, Jordi Carbonell i Sebarroja, Jordi Cervós i Navarro, Jordi Cervelló i Garriga, Jordi Clos i Llombart, Jordi Codina i Rodríguez, Jordi Colomer i Calsina, Jordi Costa i Mosella, Jordi de Déu, Jordi de Hessen-Darmstadt, Jordi de Sant Jordi, Jordi Domènech i Soteras, Jordi Estadella i Gràcia, Jordi Fàbregas i Canadell, Jordi Feliu i Horta, Jordi Ferragut Mesquida, Jordi Galí i Herrera, Jordi Galceran i Ferrer, Jordi Garcés i Brusés, Jordi Ginebra i Serrabou, Jordi González Belart, Jordi Grau i Solà, Jordi Guillot i Miravet, Jordi Hereu i Boher, Jordi Labanda Blanco, Jordi Leon i Royo, Jordi Llimona i Barret, Jordi Llompart i Mallorquès, Jordi Llorens i Vila, Jordi Maluquer i Bonet, Jordi Maragall i Noble, Jordi Martí i Galbis, Jordi Martínez de Foix i Llorenç, Jordi Mata i Viadiu, Jordi Mercadé i Farrés, Jordi Miralles i Conte, Jordi Moners i Sinyol, Jordi Moraleda i Perxachs, Jordi Morera i Cortines, Jordi Pagans i Monsalvatje, Jordi Pàmias i Grau, Jordi Pedret i Grenzner, Jordi Peix i Massip, Jordi Petit, Jordi Pope, Jordi Porta i Ribalta, Jordi Pujol i Soley, Jordi Raich i Curcó, Jordi Robirosa i Dejean, Jordi Roigé i Solé, Jordi Rossy, Jordi Rubió i Balaguer, Jordi Sabater i Pi, Jordi Sala i Lleal, Jordi Sanç, Jordi Sans i Juan, Jordi Sans i Sabrafen, Jordi Sarsanedas i Vives, Jordi Sànchez i Zaragoza, Jordi Serra, Jordi Serrat i Gallart, Jordi Sierra i Fabra, Jordi Solé i Camardons, Jordi Solé i Tura, Jordi Teixidor i Martínez, Jordi Tiñena i Amorós, Jordi Torras i Comamala, Jordi Valls i Pozo, Jordi Vendrell Cirera, Jordi Ventura i Subirats, Jordi Viader i Riera, Jordi Vila i Foruny, Jordi Vilajoana i Rovira, Jordi Vilanova i Cardona, Jordi William Carnes i Ayats, Jorge Fernández Díaz, Jorge Herralde Grau, Jorge Luis Borges, Jorge Moragas Sánchez, Jorge Oteiza Enbil, Jorge Trías Sagnier, Joris Prosper Van Verboom, José Agustín Goytisolo i Gay, José Antonio Aguirre i Lecube, José Antonio Labordeta, José Antonio Marina, José Arrando Ballester, José Aznar Beltrán, José Ángel Cilleruelo, José de Udaeta, José Eduardo dos Santos, José Enrique Rodó, José Estivalis Calvo, José Gafo, José Galisteo, José Gervasio Artigas, José Gutiérrez Solana, José Luis Ayllón Manso, José Luis de Vilallonga, José Luis Gallego, José Luis Guerín, José Luis López i Carrasco, José Luis Rodríguez Zapatero, José Luis Sampedro Sáez, José Manuel Abascal, José Manuel Blecua Teixeiro, José Manuel Esnal, José Manuel Lara Bosch, José Manuel Lara Hernández, José María García Morcillo, José María Mendiluce Pereiro, José María Poblador Álvarez, José María Usandizaga, José María Valverde Pacheco, José Montilla i Aguilera, José Nogué Massó, José Padilla Sánchez, José Pérez Francés, José Peñarroya Peñarroya, José Sánchez Guerra y Martínez, Jose Gontzalo Zulaika, Josefina Cambra i Giné, Josefina Castellví i Piulachs, Josefina Güell i Saumell, Josefina Huguet i Salat, Josefina López Sanmartín, Josefina Tanganelli Plana, Josefina Tàpias i Martínez, Josep Abril i Virgili, Josep Agulló i Prats, Josep Albagés i Ventura, Josep Alier i Avellanet, Josep Alsina i Bofill, Josep Amargós i Samaranch, Josep Amat i Girbau, Josep Amat i Pagès, Josep Amich i Bert, Josep Andreu i Abelló, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Josep Antoni González i Casanova, Josep Antoni Llinàs i Carmona, Josep Antoni Montero i Botanch, Josep Antoni Serrallach i Julià, Josep Antoni Trabal i Sans, Josep Aragay i Blanchar, Josep Aranyó i Aranyó, Josep Ardèvol i Gimbernat, Josep Arola i Sala, Josep Arrau i Barba, Josep Aymerich i Subirats, Josep Azemar i Pont, Josep Badia i Capell, Josep Baralt i Torres, Josep Barba i Bendad, Josep Barberà i Humbert, Josep Barceló Cassadó, Josep Bartolí i Guiu, Josep Batlle i Carreó, Josep Benet Serra i Julià, Josep Bertran i Musitu, Josep Bonaparte, Josep Bover i Mas, Josep Bracons i Clapés, Josep Bragulat, Josep Briansó Salvador, Josep Buch i Parera, Josep Burgas i Burgas, Josep Cañas i Cañas, Josep Calmette, Josep Campeny i Santamaria, Josep Campo i Pérez, Josep Canaleta i Cuadras, Josep Canals i Gordó, Josep Cano Coloma, Josep Canudas i Busquets, Josep Capell i Hernàndez, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Carreras i Coll, Josep Casals i Freixes, Josep Casas i Augé, Josep Casas i Devesa, Josep Castaño i Colomer, Josep Castillo i Escalona, Josep Cau, Josep Còdol i Ventura, Josep Clarà i Ayats, Josep Colell i Llort, Josep Coll i Britapaja, Josep Coll i Coll, Josep Coll i Vehí, Josep Collaso i Gil, Josep Comaposada i Gili, Josep Comas i Solà, Josep Comes, Josep Comes i Busquets, Josep Coroleu i Inglada, Josep Corredor Matheos, Josep Cortils i Vieta, Josep Cuní i Llaudet, Josep Cusachs i Cusachs, Josep Dalmau i Rafel, Josep Daurella i Rull, Josep de Calassanç Laplana i Puy, Josep de Calassanç Serra i Puig, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Josep de Calassanç Vives i Tutó, Josep de Campderrós i Pascual, Josep de la Concepció, Josep de la Trinxeria, Josep de Miró i de Burguès, Josep de Ribas i Boyons, Josep de Togores i Llach, Josep de Vilamala, Josep Dencàs i Puigdollers, Josep Domènech i Estapà, Josep Domènech i Mansana, Josep Dunyach i Sala, Josep Duran i Pejoán, Josep Elías i Juncosa, Josep Elies, Josep Elies i Bosquets, Josep Espar i Ticó, Josep Espasa i Anguera, Josep Espinàs i Xivillé, Josep Esquena i Mas, Josep Estadella i Arnó, Josep Ester Borràs, Josep Esteve i Seguí, Josep Esteve i Soler, Josep Faulí i Olivella, Josep Fàbrega (músic), Josep Feliu i Codina, Josep Ferrater i Mora, Josep Ferrer i Esteve, Josep Finestres i Monsalvo, Josep Fiter i Inglès, Josep Fontana i Lázaro, Josep Fontbernat i Verdaguer, Josep Fontserè i Mestre, Josep Fortuny i Torrens, Josep Franquesa i Gomis, Josep Gamot i Llúria, Josep Garcia, Josep Garreta i Viles, Josep Gaspar i Serra, Josep Gatell i Vidal, Josep Gaz, Josep Gibert i Genís, Josep Gimeno i Capilla, Josep Goday i Casals, Josep Gonzalvo i Falcon, Josep Grahit i Grau, Josep Graner i Prat, Josep Granyer i Giralt, Josep Grau, Josep Grau i Jassans, Josep Grau-Garriga, Josep Gravalosa i Geronès, Josep Grivé i Simon, Josep Guardiet i Pujol, Josep Guardiola Díaz de Rada, Josep Guardiola i Sala, Josep Guarner i Vivancos, Josep Gudiol i Ricart, Josep Guinovart i Bertran, Josep Guix Lladó, Josep Iglésies i Fort, Josep Jané, Josep Jané i Periu, Josep Jané i Solà, Josep Janés i Olivé, Josep Joan i Gironès, Josep Joffre i Plas, Josep Juan i Domènech, Josep Julien i Ros, Josep Juncà i Juscafresa, Josep Jurch i Rivas, Josep Laporte i Salas, Josep Lladonosa i Giró, Josep Lleonart i Nart, Josep Llimona i Bruguera, Josep Llorens i Artigas, Josep Llovera i Bufill, Josep Lluís Blanco Quevedo, Josep Lluís Cleries i Gonzàlez, Josep Lluís Facerias, Josep Lluís Fernández, Josep Lluís Fernández i Padró, Josep Lluís Martín Cela, Josep Lluís Núñez i Clemente, Josep Lluís Ortega Monasterio, Josep Lluís Pellicer i Fenyé, Josep Lluís Pons i Gallarza, Josep Lluís Pons Llovet, Josep Lluís Roda i Balaguer, Josep Lluís Sagarra i Zacarini, Josep Lluís Sert i López, Josep Lorman i Roig, Josep Magdalena Lapuente, Josep Mainar i Pons, Josep Manau i Fuster, Josep Manso i Solà, Josep Manyanet i Vives, Josep Manyé i Vendrell, Josep Marín i Sospedra, Josep Maria, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Alòs i Martínez, Josep Maria Albert i Despujol, Josep Maria Alvinyà i Fornesa, Josep Maria Andreu i Forns, Josep Maria Angelat, Josep Maria Arnau i Pascual, Josep Maria Ballarín i Monset, Josep Maria Barnadas i Mestres, Josep Maria Batista i Roca, Josep Maria Benaiges Pujol, Josep Maria Benet i de Caparà, Josep Maria Benet i Jornet, Josep Maria Bernat i Colomina, Josep Maria Bocabella i Verdaguer, Josep Maria Bofill i Pichot, Josep Maria Bohigas i Masoliver, Josep Maria Bricall i Masip, Josep Maria Bultó Marquès, Josep Maria Cadena i Catalán, Josep Maria Casabò i Torras, Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío, Josep Maria Castellví i Marimon, Josep Maria Claret i Huch, Josep Maria Coll i d'Alemany, Josep Maria Cullell i Nadal, Josep Maria de Casacuberta i Roger, Josep Maria de Lasarte i de Janer, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Dexeus i Trias de Bes, Josep Maria Domènech i Benages, Josep Maria Domènech i Graells, Josep Maria Domènech Mateu, Josep Maria Elias i Xivillé, Josep Maria Espinàs i Massip, Josep Maria Fargas i Falp, Josep Maria Figueras i Anmella, Josep Maria Flotats i Picas, Josep Maria Foix, Josep Maria Folch i Torres, Josep Maria Font i Rius, Josep Maria Fontana i Tarrats, Josep Maria Fulquet i Vidal, Josep Maria Fusté i Blanch, Josep Maria Garrut i Romà, Josep Maria Gavín i Barceló, Josep Maria Gil-Vernet i Vila, Josep Maria Giménez-Botey, Josep Maria Guinart i Solà, Josep Maria Huertas Claveria, Josep Maria Jarque i Jutglar, Josep Maria Jujol i Gibert, Josep Maria Junoy i Muns, Josep Maria Lailla Vicens, Josep Maria López-Picó, Josep Maria Lladó i Figueres, Josep Maria Llovera i Tomàs, Josep Maria Marcet i Coll, Josep Maria Marquès i Sabater, Josep Maria Martí i Julià, Josep Maria Martínez Lozano, Josep Maria Massons i Esplugas, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Maria Milà i Camps, Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Josep Maria Millàs-Raurell, Josep Maria Miró i Trepat, Josep Maria Morreres i Boix, Josep Maria Muñoz i Pujol, Josep Maria Murià i Romaní, Josep Maria Pericas i Morros, Josep Maria Pi i Sunyer, Josep Maria Planes i Martí, Josep Maria Poblet i Guarro, Josep Maria Pons i Guri, Josep Maria Prous i Vila, Josep Maria Puig Doria, Josep Maria Puig i Salellas, Josep Maria Pujol i de Barberà, Josep Maria Pujol i Sanmartín, Josep Maria Rañé i Blasco, Josep Maria Ribas i Casas, Josep Maria Riera, Josep Maria Roca i Heras, Josep Maria Rovira Belloso, Josep Maria Ruera i Pinart, Josep Maria Sala, Josep Maria Sala i Grisó, Josep Maria Sert i Badia, Josep Maria Socías i Humbert, Josep Maria Solà-Solé, Josep Maria Soler i Montaner, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Maria Tallada i Paulí, Josep Maria Terricabras i Nogueras, Josep Maria Torrens i Ventura, Josep Maria Trias de Bes, Josep Maria Trias i Peitx, Josep Maria Vallès i Casadevall, Josep Maria Vallès i Ribot, Josep Maria Valls i Vicens, Josep Maria Ventura i Casas, Josep Maria Vidal i Aunós, Josep Maria Vilaseca i Marcet, Josep Marimon i Figueras, Josep Marraco i Ferrer, Josep Marraco i Xauxas, Josep Marsal i Gaya, Josep Martí Folguera, Josep Martí i Bofarull, Josep Mas i Dordal, Josep Mas i Pascual, Josep Masriera i Manovens, Josep Massot, Josep Masvasí, Josep Maurí i Serra, Josep Mestre i Puig, Josep Mestres i Cabanes, Josep Micaló i Aliu, Josep Miquel i Baró, Josep Miquel Quintana, Josep Mirabent i Gatell, Josep Miracle i Montserrat, Josep Miró i Ardèvol, Josep Miret i Musté, Josep Mompou i Dencausse, Josep Mongrell i Torrent, Josep Monlau i Sala, Josep Montserrat i Portella, Josep Moragues i Mas, Josep Moratalla i Martínez, Josep Morató i Grau, Josep Muset i Ferrer, Josep Narcís Roca i Farreras, Josep Negre i Oliveras, Josep O'Callaghan Martínez, Josep Obiols i Palau, Josep Oriol, Josep Oriol Anguera de Sojo, Josep Oriol Jansana d'Anzizu, Josep Oriol Mestres i Esplugas, Josep Orriols i Pons, Josep Padró i Sala, Josep Palau i Fabre, Josep Parellada, Josep Pascó i Mensa, Josep Pasqual Ortells López, Josep Pau Ballot i Torres, Josep Pàmias i Granell, Josep Peñalver i Garcia, Josep Pedrals i Urdàniz, Josep Pedreira i Fernández, Josep Pella i Forgas, Josep Perarnau i Espelt, Josep Pernau i Riu, Josep Pey i Farriol, Josep Pi-Sunyer i Cuberta, Josep Piera Rubio, Josep Pijoan i Soteras, Josep Pin i Soler, Josep Pintat Solans, Josep Piqué i Camps, Josep Piqué i Cerveró, Josep Pla i Casadevall, Josep Planchart i Martori, Josep Pons i Viladomat, Josep Porter i Rovira, Josep Pous i Pagès, Josep Prat Roquet (anarquista), Josep Prenafeta i Gavaldà, Josep Puig d'Asprer, Josep Puig i Cadafalch, Josep Pujol i Brull, Josep Quero i Molares, Josep Quinquer i Cortès, Josep Raich i Garriga, Josep Reig, Josep Renom i Costa, Josep Reventós i Amiguet, Josep Reynés i Gurguí, Josep Riba i Ortínez, Josep Ribas i Gabriel, Josep Ribelles i Comín, Josep Ribera i Miró, Josep Ribot i Calpe, Josep Robrenyo i Tort, Josep Roca i Galès, Josep Roca i Roca, Josep Roca-Sastre i Muncunill, Josep Rodoreda i Santigós, Josep Rodríguez i Martra, Josep Rodrigo Pertegàs, Josep Romaguera, Josep Roman, Josep Romeu i Figueras, Josep Rovira i Armengol, Josep Sagrera i Corominas, Josep Sala Tarragó, Josep Salvany, Josep Salvany i Blanch, Josep Samitier i Vilalta, Josep Santpere i Pei, Josep Sardà i Cailà, Josep Sazatornil i Buendía, Josep Sàbat i Ribera, Josep Segú i Corbella, Josep Segrelles i Albert, Josep Serra i Bonal, Josep Serra i Estruch, Josep Serra i Massana, Josep Serradell i Pérez, Josep Sol i Padrís, Josep Solà i Sànchez, Josep Solé i Barberà, Josep Soler i Sardà, Josep Soler i Vidal, Josep Subirats i Piñana, Josep Sunyer i Raurell, Josep Sunyol i Garriga, Josep Tapiró i Baró, Josep Tarradellas i Joan, Josep Tarragó i Colominas, Josep Taxés i Mestres, Josep Termes i Ardèvol, Josep Thió, Josep Tomàs i Piera, Josep Torras i Bages, Josep Torras i Trias, Josep Torres i Clavé, Josep Tous i Biaggi, Josep Tramulles, Josep Tremoleda i Roca, Josep Triadó i Mayol, Josep Trias i Solé, Josep Trueta i Raspall, Josep Tuneu i Gassó, Josep Vallès i Guilamany, Josep Vallverdú i Aixalà, Josep Verdaguer i Coma, Josep Verde i Aldea, Josep Vergés i Fàbregas, Josep Vergés i Matas, Josep Vicenç Foix i Mas, Josep Vicens i Busquets, Josep Vidal i Riembau, Josep Vila Closes, Josep Vila i Amorós, Josep Vilarasau i Salat, Josep Vilaseca i Casanovas, Josep Xifré i Casas, Josep Zaragoza i Vilanova, Josep-Anton Fernàndez i Montolí, Josep-Francesc Delgado i Mercader, Josep-Lluís Carod-Rovira, Josep-Ramon Bach i Núñez, Joseph Flaugier, Joseph Lancaster, Josmar, Jove Catalunya, Jove Teatre Regina, Jovent Republicà, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joventut Nacionalista La Falç, Joventut Socialista Unificada de Catalunya, Joventuts Llibertàries de Catalunya, Joves Amics del Vi, Juan Andrade Rodríguez, Juan Antonio López Toribio, Juan Bautista Alós Peris, Juan Bautista Sánchez González, Juan Carlos Navarro Feijoo, Juan de Juni, Juan Diego Flórez, Juan Gil-Albert Simón, Juan Goytisolo i Gay, Juan Gris, Juan José Carricondo Pérez, Juan José Moreno Cuenca, Juan Manuel Asensi Ripoll, Juan María Medina Ayllón, Juan Marsé, Juan Martín Cermeño, Juan Pujol Martínez, Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria, Juan Sebastián Elcano, Juan Soldevila y Romero, Juan Varea Segura, Juan Yagüe Blanco, Juan Zapatero y Navas, Juan-Eduardo Cirlot Laporta, Juana Martín Martín, Juanjo Ferreiro Suárez, Judaisme, Judith Alberich i Cano, Judo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Jueus, Juli Batllevell i Arús, Juli Busquets i Bragulat, Juli Carsalade du Pont, Juli Fournier i Cuadros, Juli Gonzalvo i Falcon, Juli González i Pellicer, Juli Maria Fossas i Martínez, Juli Salvador i Valls, Juli Vallmitjana i Colomines, Juli Vela Buldó, Julia García-Valdecasas Salgado, Julià Guillamon i Mota, Julià Palanca i Massià, Julià Vilàs Ferrer, Julián Andúgar Ruiz, Julián Gayarre, Julián González de Soto, Julián Gorkín, Julián Grimau García, Julián Zugazagoitia Mendieta, Julidochromis marlieri, Julieta Serrano i Romero, Julio Antonio, Julio Calvo Alfaro, Julio de Lasarte Pessino, Julio Romero de Torres, Julio Vallejo i Ruiloba, Junc (embarcació), Juncà, Juneda, Junta de Braços, Junta de Museus de Catalunya, Juny, Jurats de Girona, Jusquiam negre, Just Cabot i Ribot, Just Manuel Casero i Madrid, Justa, Jutjat d'Arborea, Jutjat de pau, Juventí Folgar i Ascaso, Juventud de Acción Española, Juventus Football Club, K.L. Reich, Kamelot, Kart, Keith Haring, Khovànsxina, Kim Manresa, Kobe, Konrad Rudolf, Korfbal Club Barcelona, Kortatu, Kràmpack, Kubotan, L'Africaine, L'alegria que passa, L'Alguer, L'Ametlla de Mar, L'Ametlla del Vallès, L'Antiga Esquerra de l'Eixample, L'Aplec Internacional, L'Arc de Berà, L'Arc de Sant Martí, L'Astor (Pujalt), L'auca del senyor Esteve, L'Aurora - Organització Marxista, L'Avenç, L'Avenç (1881-1893), L'últim home que parlava català, L'Eixample (Alcoi), L'església del mar, L'Espanya Industrial, L'Esquella de la Torratxa, L'Havana, L'Heure espagnole, L'Hora, L'Hospitalet de Llobregat, L'impresario in angustie, L'ocell de foc, L'odalisca (Fortuny, 1861), L'ombra del vent, L'Opinió, L'Orfeo, L'ou com balla, La 1, La 2, La Banda Trapera del Río, La Barceloneta, La Baronia de Rialb, La Batalla, La Bòfia, La Beguda Alta, La Biga i la Busca, La bogeria, La Bohème, La bohème (Leoncavallo), La boja, La Bordeta (Lleida), La Bordeta (Sants-Montjuïc), La Borinqueña, La Burxa, La Caixa, La Caldera, La Calisto, La Campana Catalana, La Campana de Gràcia, La Caputxinada, La càrrega, La Cellera de Ter, La Cenerentola, La Clota, La Cogullada (Terrassa), La Colònia Güell, La Corona de Aragón, La Corunya, La Coscollada, La creació (Haydn), La crida de Cthulhu, La dama de les camèlies, La Dame blanche, La Damnation de Faust, La dona d'aigua, La Drova, La família Ulisses, La fi del Comte d'Urgell, La fiamma, La Flaca, La Floresta (Sant Cugat del Vallès), La Font d'en Fargues, La Font de la Guatlla, La Força de Vilamajor, La Garriga, La General Crema, La Guineueta, La Guingueta d'Ix, La Humanitat, La Ilustració Catalana, La Llagosta, La Llotja de Lleida, La Locomotora Negra, La Marina de Port, La Marina del Prat Vermell, La Maternitat i Sant Ramon, La Mercè, La Mercè (les Corts), La Mina, La Mola (Sant Llorenç del Munt), La Monumental, La Muette de Portici, La Nova Esquerra de l'Eixample, La Novella, La Palestra (companyia teatral), La Palma d'Ebre, La Panadella, La Paraula Cristiana (revista), La Perona, La plaça del Diamant, La plaça del Diamant (pel·lícula), La Planassa, La Pobla de Farnals, La Pobla de Segur, La Porta dels Somnis, La Prosperitat, La Publicidad, La Publicitat, La Punta (València), La Rambla, La Regenta, La Renaixensa, La Revista Blanca, La Roca del Vallès, La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris, La Sagrera, La Salut, La Salut (desambiguació), La Santa Espina (sardana), La Sargantain, La Seu d'Urgell, La Sexta, La Teixonera, La teta asustada, La teva vida en 65', La Tor de Querol, La Torre de Claramunt, La Traza, La Trinitat Nova, La Troba Kung-Fú, La Vall d'Almonesir, La Vall d'Hebron, La Vanguardia, La Verneda i la Pau, La Veu de Catalunya, La vicaria, La vida, manual d'ús, La Vila Olímpica del Poblenou, La Xava, Laïcisme, Laboratoris Almirall, Laboratoris Esteve, Ladislau Kubala Stecz, Lady Gaga, Laia Cañigueral i Olivé, Laia Ortiz i Castellví, Laietans, Laietània, Laly Soldevila, Lambert Escaler i Milà, Las Meninas, Las Noticias, Las Provincias, Latin Kings, Latitud, Latter Days, Laura a la ciutat dels sants, Laura Mañá Alvarenga, Laure Manaudou, Laureano Gómez Paratcha, Laureà Dalmau i Pla, Laureà López Rodó, Laureà Miró i Trepat, Lautaro, LAV Còrdova-Màlaga, LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa, LAV Perpinyà-Figueres, Lavern, Làbrids, Lànids, Léon Degrelle, Lídia Pujol, Lídia Santos i Arnau, Línia 1 del metro de Barcelona, Línia 10 (Rodalia de Barcelona), Línia 11 del metro de Barcelona, Línia 2 del metro de Barcelona, Línia 3 del metro de Barcelona, Línia 4 del metro de Barcelona, Línia 5 del metro de Barcelona, Línia 6 del metro de Barcelona, Línia 7 del metro de Barcelona, Línia 8 del metro de Barcelona, Línia 9 del metro de Barcelona, Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes, Línia Barcelona-Girona-Portbou, Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles, Línia Barcelona-Ripoll, Línia Barcelona-Vallès, Línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona, Línia Barcelona-Vilanova-Valls, Línia Ca6, Línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet, Línia el Prat - Aeroport, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Línia Llobregat-Anoia, Línia Orbital Ferroviària, Línia R1 (Rodalia de Barcelona), Línia R11, Línia R12, Línia R15, Línia R16, Línia R2 (Rodalia de Barcelona), Línia R3 (Rodalia de Barcelona), Línia R4 (Rodalia de Barcelona), Línia R7 (Rodalia de Barcelona), Línia Roda de Berà - Reus, Línies de Llarga Distància a Catalunya, Línies de Llarga Distància al País Valencià, Le Chat Noir, Le Corbusier, Le Prophète, Le Voyage dans la Lune, Leandre Amigó i Batllori, Leandre Cervera i Astor, Leandre Cristòfol i Peralba, Leonci Soler i March, Leopold Pomés i Campello, Leopoldo Bonafulla, Leopoldo Fregoli, Leopoldo Lugones, Leovigild, Lepòrids, Les Arenes – la Grípia – Can Montllor, Les aventures d'Arthur Gordon Pym, Les aventures de Tintín, Les Batinses, Les Borges Blanques, Les bruixes de Llers, Les cartes d'Hèrcules Poirot, Les Circumstàncies, Les Contes d'Hoffmann, Les Corts, Les estacions, Les històries naturals, Les Lilas, Les Planes (Barcelona), Les Planes (Sant Cugat del Vallès), Les Roquetes (Nou Barris), Les Roquetes del Garraf, Les Torres de Fals, Les Tres Torres, Lester Sterling, Leticia Sabater, Lev Tolstoi, Lewis Carroll, Lió, Liber Maiolichinus, Libera!, Liga de Actuación Constitucional, Limonita, Lina Badimon Maestro, Lina Richarte i Corretgé, Lina Romay, Lionel Andrés Messi, Lita Claver, Literatura catalana, Literatura croata, Literatura en esperanto, Lladronera, Llampresa de mar, Llampuga, Llancer, Llangardaix ocel·lat, Llardó, Llatzeret, Llàtzer Escarceller i Sabaté, Llíria, Llúcia de Siracusa, Lleó de Barcelona, Llebeig, Llebre ibèrica, Llei de fugues, Lleida, Lleis Fonamentals, Llengüeta blanca, Llengua de signes, Llenguatge SMS, Lleny, Lleonard Ramírez i Viadé, Llet Nostra, Lleterola roja, Llevador de comptes, Lleyton Hewitt, Lliçà de Vall, Llibert Cuatrecasas i Membrado, Llibert Estartús i Vilas, Llibertat Ródenas i Domínguez, Llibre d'emblemes, Llibre de les Solemnitats, Llibre de Sent Soví, Llibre del Repartiment, Llibre dels fets, Llibreria Europa, Llibreria La Gralla, Llibreria Ona, Lliga ACB de bàsquet, Lliga Catalana (partit), Lliga catalana de bàsquet femenina, Lliga catalana de bàsquet masculina, Lliga Catalana de corfbol, Lliga catalana de futbol americà masculina, Lliga de Campions de l'EHF masculina, Lliga de Campions de la LEN, Lliga de Campions de la UEFA, Lliga de Campions de la UEFA 1993-94, Lliga de Campions de la UEFA 1998-99, Lliga de Campions de la UEFA 1999-00, Lliga de Campions de la UEFA 2001-02, Lliga de Campions de la UEFA 2005-06, Lliga de Campions de la UEFA 2006-07, Lliga de Campions de la UEFA 2007-08, Lliga de Campions de la UEFA 2008-09, Lliga de Campions de la UEFA 2009-10, Lliga del Bon Mot, Lliga espanyola d'hoquei sobre herba femenina, Lliga espanyola d'hoquei sobre herba masculina, Lliga espanyola de bàsquet, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Lliga Europa de la UEFA, Lliga europea d'hoquei sobre patins masculina, Lliga Europea de l'EHF masculina, Lliga Mediterrània de Futbol, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Llinars del Vallès, Llista d'agermanaments de municipis balears, Llista d'agermanaments de municipis catalans, Llista d'agermanaments de municipis valencians, Llista d'antics municipis de Catalunya, Llista d'arbres de Barcelona, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista d'asteroides (1-1000), Llista d'asteroides/801–900, Llista d'asteroides/901–1000, Llista d'autopistes i autovies de Catalunya, Llista d'emissores de ràdio en català, Llista d'episodis de Plats bruts, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya, Llista d'estacions d'Adif a Catalunya, Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona, Llista d'estadis de futbol europeus amb més capacitat, Llista d'obres de Velázquez, Llista d'ocells de Catalunya, Llista de baix-empordanesos, Llista de batlles de Barcelona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de canals de televisió en català, Llista de capitals de comarca dels Països Catalans, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de carreteres de Catalunya, Llista de carreteres del País Valencià, Llista de carreteres europees de classe A, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de celebritats alcoianes, Llista de ciclistes dels Països Catalans, Llista de clubs d'hoquei sobre patins, Llista de clubs de futbol, Llista de clubs de rugbi als Països Catalans, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comunitats autònomes espanyoles per població, Llista de concursos de castells, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de Consells Europeus, Llista de Corts Catalanes, Llista de gratacels del Barcelonès, Llista de les comarques dels Països Catalans, Llista de llengües planificades, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Llista de mestres de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, Llista de monestirs i convents de Catalunya, Llista de municipis de Catalunya, Llista de municipis de l'àmbit metropolità de Barcelona, Llista de municipis de la província de Barcelona, Llista de peixos de les Illes Balears, Llista de personatges d'El cor de la ciutat, Llista de personatges de Plats bruts, Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa, Llista de plantes de Catalunya, Llista de platges nudistes de Catalunya, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Llista de presons de Catalunya, Llista de programes de Televisió de Catalunya, Llista de reis de València, Llista de virreis del Perú, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llista dels centres emissors de Catalunya, Llista dels centres emissors dels Països Catalans, Llista Vermella de la UICN, Llobarro, Llobregat, Lloctinent de Catalunya, Llorenç Balsach i Peig, Llorenç Barber i Colomer, Llorenç Brunet i Forroll, Llorenç Fluxà Rosselló, Llorenç Gomis Sanahuja, Llorenç Matamala i Piñol, Llorenç Pagans i Julià, Llorenç Perramon i Playà, Llorenç Riber i Campins, Llorenç Sànchez i Vilanova, Llorenç Villalonga i Pons, Lloret de Mar, Llotja, Llotja de la Seda, Llotja de Mar, Lluís Albert i Rivas, Lluís Alcalà i Baqués, Lluís Argemí i de Martí, Lluís Armet i Coma, Lluís Bagaria i Bou, Lluís Barraquer i Bordas, Lluís Bassat i Coen, Lluís Benejam i Agell, Lluís Bonet i Garí, Lluís Bonifaç i Massó, Lluís Bonifaç i Sastre, Lluís Borrassà, Lluís Bru i Salelles, Lluís Camós i Cabruja, Lluís Capdevila i Vilallonga, Lluís Carratalà i Vila, Lluís Carulla i Canals, Lluís Clotet i Ballús, Lluís Companys i Jover, Lluís Coquard i Sacristán, Lluís Cutchet i Font, Lluís Dalmau, Lluís de Caralt i Borrell, Lluís de Nàpols, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís Desplà i d'Oms, Lluís Dilmé i Romagós, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Duch i Álvarez, Lluís Duran i Barrionuevo, Lluís Duran i Ventosa, Lluís el Pietós, Lluís Escaler i Espunyes, Lluís Escusa i Ferrer, Lluís Estasen i Pla, Lluís Felip I de França, Lluís Fernández Cabello, Lluís Ferrer-Vidal i Soler, Lluís Figa i Faura, Lluís Folch i Camarasa, Lluís Folch i Torres, Lluís Francesc de Borbó-Conti, Lluís Homar i Toboso, Lluís I d'Etrúria, Lluís Josep de Borbó, Lluís Jou i Mirabent, Lluís Jou i Senabre, Lluís Llach i Grande, Lluís Lloansí i Marill, Lluís Llongueras Batlle, Lluís Mallart i Guimerà, Lluís Mallol i Suazo, Lluís Maria Güell i Cortina, Lluís Maria Millet i Millet, Lluís Maria Todó, Lluís Maria Xirinacs i Damians, Lluís Marià Vidal i Carreras, Lluís Marquina i Pichot, Lluís Marrasé i Meler, Lluís Marsans i Julià, Lluís Marsans i Solà, Lluís Marsà i Abad, Lluís Martínez i Sistach, Lluís Mas i Pons, Lluís Masriera i Rosés, Lluís Maté i Solé, Lluís Mercadé, Lluís Millet i Pagès, Lluís Miquel Recoder i Miralles, Lluís Miquel Santillana i Fraile, Lluís Montané i Mollfulleda, Lluís Montanyà i Angelet, Lluís Mountbatten, Lluís Nicolau i d'Olwer, Lluís Nicolau i Fort, Lluís Nonell i Brunés, Lluís Pericot i Garcia, Lluís Plandiura i Pou, Lluís Prenafeta i Garrusta, Lluís Puig de la Bellacasa i Deu, Lluís Puig i Ferriol, Lluís Rigalt i Farriols, Lluís Roca-Sastre i Muncunill, Lluís Rubiralta i Garriga, Lluís Segalà i Estalella, Lluís Serra, Lluís Serrahima i Villavecchia, Lluís Sintes i Mercadal, Lluís Solà, Lluís Teixidó i Sala, Lluís Teixidor i Castells, Lluís Torner i Bové, Lluís Via i Pagès, Lluís Vicenç Gargallo, Lluís Vila i d'Abadal, Lluís Viola i Vergés, Lluís XVI de França, Lluís XVII de França, Lluís XVIII de França, Lluïsa Cunillé i Salgado, Lluïsa Diana d'Orleans, Lluïsa Forrellad i Miquel, Lluïsa Prat Gaballí, Lluïsos de Gràcia, Llucià Navarro i Rodón, Llucià Oslé i Sáenz de Medrano, Lluert occidental, Lluita als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Lluita Internacionalista, Lo Gay Saber, Lo mal any primer, Lo Mestre Titas, Lo Somatent, Lo somni, Lo verdader catalá, Loís Alibèrt, Loís Combas, Loïs Romieu, Lohengrin, Lola Anglada, Lola Flores, Lolita Bosch Sans, London Gay Men's Chorus, Londres, Longitud (geografia), Loquillo, Lorenzo Batlle y Grau, Lorenzo Coullaut Valera, Lorenzo Luzuriaga Medina, Lorenzo Milani, Lorenzo Valla, Los 40, Los Amaya, Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Los Corrales de Buelna, Los Manolos, Los Rápidos, Los Rodríguez, Los Serrano, Los Sitios, Louis Gabriel Suchet, Lourdes Muñoz Santamaría, Lourenço Filho, Love of Lesbian, Luís Monreal y Tejada, Lucas Cranach el Vell, Lucas Masciano, Lucía López i Martínez, Luce Fabbri, Luci Licini Sura (govern de Trajà), Luci Minici Natal Quadroni, Lucia Graves, Lucien Roisin Besnard, Lucrècia Làscaris de Ventimiglia, Ludovico Carracci, Ludwig Mies van der Rohe, Ludwik Lejzer Zamenhof, Lugo, Luis Arribas Castro, Luis Buñuel Portolés, Luis de Lacy y Gautier, Luis Eduardo Aute, Luis Enrique Martínez García, Luis Fermín de Carvajal, Luis Goytisolo i Gay, Luis Mazo Mendo, Luis Recasens Siches, Luis Ulloa, Lunarium Promontorium, Luys Santa Marina, Luzaga, Lynx Edicions, LZ 127 Graf Zeppelin, Macaco (grup), Macià Mallol i Bosch, Macià Vila i Mateu, Madeleine (pintura), Madness, Madonna, Madrid, Madrigal, Magí Baixeres, Magí Català i Guasch, Magí Pers i Ramona, Magí Pont Mestres, Magüi Mira, Magda Olivero, Magda Oranich i Solagran, Mahle Behr Spain, S.A., Maials, Maians (illa), Maife Gil, Maite Arqué i Ferrer, Makinavaja, Maldà, Mallerenga de bigotis, Mallorca, Malnoms dels barcelonins, Mamen Duch, Mamma Mia!, Mancomunitat de Catalunya, Mandíbula de Banyoles, Manel (grup), Manel Andreu Colomer, Manel Casserras i Boix, Manel Comas i Hortet, Manel Figuera i Abadal, Manel Fontdevila i Subirana, Manel Forcano i Aparicio, Manel Fuentes i Muixí, Manel Giménez Valentí, Manel Lucas i Giralt, Manel Martínez Martínez, Manel Pousa Engroñat, Manel Risques Corbella, Manel Solàs, Manga, Manifestació, Manolo Escobar, Manolo García, Manolo Martínez Hugué, Manresa, Mantell (edifici), Manu Chao, Manuel Ainaud i Sánchez, Manuel Alcàntara i Gusart, Manuel Angelon i Broquetas, Manuel Anglada i Ferran, Manuel Aragonés Cucala, Manuel Ausensi i Albalat, Manuel Baixauli i Mateu, Manuel Ballester Boix, Manuel Barrueco, Manuel Bartolomé Cossío, Manuel Bertrand i Mata, Manuel Blancafort i de Rosselló, Manuel Bravo Portillo, Manuel Bronchud i Guisoni, Manuel Brunet i Solà, Manuel Cabero i Vernedas, Manuel Camps i Castellví, Manuel Capdevila i Font, Manuel Capdevila i Massana, Manuel Cardona i Castro, Manuel Carrasco i Formiguera, Manuel Casado Nieto, Manuel Castellet i Solanas, Manuel Cruells i Pifarré, Manuel Cubeles i Solé, Manuel d'Amat i de Junyent, Manuel de Falla y Matheu, Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso, Manuel de Llauder i de Camín, Manuel de Montoliu i de Togores, Manuel de Pedrolo i Molina, Manuel de Seabra, Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza, Manuel de Solà-Morales i Rubió, Manuel Delgado Ruiz, Manuel Dolcet Carmen, Manuel Duran i Bas, Manuel Eixea Vilar, Manuel Escorza del Val, Manuel Esqué i Montseny, Manuel Esteba i Gallego, Manuel Ferrer i Sitges, Manuel Folch i Torres, Manuel Folguera i Duran, Manuel Font i Altaba, Manuel Fuxà i Leal, Manuel Girona i Agrafel, Manuel Goded Llopis, Manuel González Alba, Manuel Gutiérrez Mellado, Manuel Humbert i Esteve, Manuel Ibáñez i Escofet, Manuel Iborra, Manuel Joaquim Raspall i Mayol, Manuel José Quintana, Manuel Juliachs i Mata, Manuel Malagrida i Fontanet, Manuel Maria Mayol i Ferrer, Manuel Massó i Llorens, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Miserachs i Pelfort, Manuel Mora Esteva, Manuel Mundó i Marcet, Manuel Olivencia Ruiz, Manuel Oltra i Ferrer, Manuel Ortínez i Mur, Manuel Pagès i Mercader, Manuel Pérez Rodrigo, Manuel Pertegaz Ibáñez, Manuel Pimentel Siles, Manuel Portela Valladares, Manuel Raventós i Domènech, Manuel Reventós i Bordoy, Manuel Ribas i Piera, Manuel Rius i Rius, Manuel Rovira i Serra, Manuel Sacristán Luzón, Manuel Santana Martínez, Manuel Valls i Galfetti, Manuel Valls i Gorina, Manuel Vázquez Gallego, Manuel Vázquez Montalbán, Manuel Vega i March, Manuel Vilar i Roca, Manuel Villar Mingo, Manuel Viusà i Camps, Maoz Vegetarian, Mapa, Mar Catalana, Mar de fons, Mar Mediterrània, Mara Dierssen Sotos, Maragall, Marat Safin, Marató de Barcelona, Maravillas Rojo Torrecilla, Marçal Busquets i Torroja, Marçal Gols i Cavagliani, Marçal Olivar i Daydí, Marçà, Marçà-Giné, María del Carmen González Ramos, María Enríquez y de Luna, María Luisa Anido, María Luisa Cava de Llano y Carrió, María Reyes Sobrino Jiménez, María Teresa Fernández de la Vega Sanz, María Zambrano Alarcón, Marc Aleu i Socies, Marc Antoni Broggi i Trias, Marc Egea i Ger, Marc García Coté, Marc Gasol i Sáez, Marc Grau i Guasch, Marc Mir i Capella, Marc Parrot, Marc Pastor Pedron, Marc Roma Chiné, Marc Safont, Marc Taxonera i Comas, Marc Torrejón i Moya, Marcel Gorgori i Argemí, Marcel Granollers i Pujol, Marcel·lí Andrés i Andrés, Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Marcel·lí Massana i Bancells, Marcel·lí Moreta i Amat, Marcel·lí Perelló i Domingo, Marcià Albareda, Marcos Redondo Valencia, Mare de Déu de la Mercè, Mare de Déu del Bonaire, Mare de Déu del Coll (Barcelona), Mare de Déu dels Consellers, Marea (grup), MareNostrum, Maresme, Margalef (desambiguació), Margalida Llobera Llompart, Margalida Pons i Jaume, Margarida de Prades, Margarida Minguillón i Aran, Margarida Xirgu i Subirà, Margarita Brender i Rubira, Margarita Isabel Cabrer González, Maria Amèlia Pedrerol i Busquets, Maria Antònia Canals i Tolosa, Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Antònia Munar i Riutort, Maria Antònia Oliver i Cabrer, Maria Assumpció Català i Poch, Maria Assumpció Raventós i Torras, Maria Àngels Cardona i Florit, Maria Àngels Sanahuja Pons, Maria Àngels Viladot i Presas, Maria Barbal i Farré, Maria Barrientos i Llopis, Maria Callas, Maria Canals i Cendrós, Maria Carme Roca i Costa, Maria Concepció Ramió i Diumenge, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Maria d'Aragó i d'Anjou, Maria de Castella, Maria de Cervelló, Maria de Frederic, Maria de la Mercè d'Orleans, Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, Maria de Xipre, Maria del Carme Girau i Alonso, Maria del Mar Bonet, Maria del Mar Serna Calvo, Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra, Maria Dolors Laffitte i Masjoan, Maria Dolors Orriols i Monset, Maria Dolors Renau i Manén, Maria Encarnació Roca i Trias, Maria Espinalt i Font, Maria Font i Bernaus, Maria Gay, Maria Girona i Benet, Maria Glòria Renom i Vallbona, Maria Isabel Marín Silvestre, Maria Josep Picó, Maria Josepa Casanellas i Escofet, Maria Lluïsa Borràs i González, Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma, Maria Lluïsa de Borbó-Parma (princesa de Saxònia), Maria Matilde Almendros i Carcasona, Maria Mercè Marçal i Serra, Maria Montessori, Maria Montserrat Capdevila d'Oriola, Maria Morera i Franco, Maria Pilar Busquet i Medan, Maria Rosa, Maria Rosa Bueno Castellano, Maria Rosa Farré i Escofet, Maria Rosa Ribas i Monné, Maria Rosa Virós i Galtier, Maria Rovira i Duran, Maria Salvo Iborra, Maria Teresa Aragonès i Perales, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Maria Teresa Giménez i Morell, Maria Teresa Monclús i Marquès, Maria Teresa Ocaña i Gomà, Maria Teresa Vernet i Real, Maria Vila i Panadès, Maria Vilardell i Viñas, Marian Burguès i Serra, Mariano Álvarez de Castro, Mariano Meseguer Bielsa, Mariano Soriano Fuertes, Marià Aguiló i Fuster, Marià Alemany Lamana, Marià Bassols de Climent, Marià Brossa i Arnó, Marià Cañardo i Lacasta, Marià Fortuny i de Madrazo, Marià Fortuny i Marsal, Marià Gonzalvo i Falcon, Marià Manent i Cisa, Marià Obiols i Tramullas, Marià Pedrol i Balart, Marià Pidelaserra i Brias, Marià Ramoneda i Llunell, Marià Rubió i Bellver, Marià Rubió i Tudurí, Marià Villangómez Llobet, Maridatge, Marie Laurencin, Marie-Claire Zimmermann, Marie-José Pérec, Marifé Tey Planas, Marilyn Monroe, Marina (llibre), Marina Comellas i Fernández, Marina Rossell i Figueras, Marina Subirats i Martori, Mario Bellatin, Mario Gas Cabré, Mario Maragliano i Navone, Mario Vargas Llosa, Marlene Dietrich, Marmota alpina, Marquesat de Benavent, Marquesat de Castellbell, Marquesat de Castellmeià, Marquesat de Sant Mori, Marraix, Marta Almirall i Elizalde, Marta Carrasco i Llovet, Marta Corachan i Cuyàs, Marta Esteban i Roca, Marta Estrada i Miyares, Marta Fernández i Farrés, Marta Padovan, Marta Repullo i Grau, Marta Roure i Besolí, Marta Viladot i Santaló, Martí Barrera i Maresma, Martí Camprubí i Puigneró, Martí Casas i Rabiol, Martí de Riquer i Morera, Martí Galindo i Girol, Martí Genís i Aguilar, Martí Guixé, Martí l'Humà, Martí Llauradó i Mariscot, Martí Llauradó i Torné, Martí Onofre I de Rocabertí, Martí Pous i Serra, Martí Rimbau i Saldes, Martí Roger i Crosa, Martí Ventolrà i Fort, Martín Berasategui Olazabal, Martín Díez de Liatzasolo, Martin's Cafè-teatre, Martina Castells i Ballespí, Martinet blanc comú, Martinet de nit comú, Martinet menut comú, Martinet ros comú, Martorell, Maruja Alfaro i Brenchat, Maruja Torres, Mary Mistral, Mary Santpere, Mas rònec, Mascota olímpica, Masmudina, Massa Crítica (bicicletada), Massachusetts, Massacres del 2 de setembre, Mata d'Armanyac, Mata de Jonc, Mata Ratos, Matadepera, Matagalls, Matanzas, Mataró, Mataró Parc, Matías Vega Guerra, Mató de monja, Maternitat d'Elna, Matet, Mateu Cañellas Martorell, Mateu Ferrer i Oller, Mateu Morral i Roca, Mateu Orfila i Rotger, Mathilde Bensoussan, Maties Roca i Soler, Matilde Salvador i Segarra, Matilde Xatart i Solà, Mats Wilander, Matthew Barney, Matthew Tree, Matutano, Maty Mont, Maulets, el jovent independentista revolucionari, Maur Maria Boix i Selva, Maurice Utrillo, Maurici Serrahima i Bofill, Maurici Serrahima i Palà, Maurici Torra-Balari i de Llavallol, Maurici Vallsquer, Mavi Dolç i Gastaldo, Max Aub Mohrenwitz, Max Cahner i Garcia, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià Morales Gómez, Maximilien de Robespierre, Maylandia lombardoi, Màgic Andreu, Màquina de vapor, Màrius Cabré i Esteve, Màrius Carol i Pañella, Màrius Sampere i Passarell, Màrius Verdaguer Travesi, Mètode belga, Mètode Decroly, Mètode Montessori, Mètode Winnetka, Més Ciutat, Mònica Huguet i Esteras, Mònica López (actriu), Mònica Randall, Mònica Terribas i Sala, Mónica Naranjo Carrasco, Móra la Nova, Múnic, Música barroca, Música Global, Mútua Escolar Blanquerna, MDMA, Medalla d'Honor de Barcelona, Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Mediapro, Mediaset España, Medievalització, Medir de Barcelona, Mediterranean Challenge Cup, Medusa, Meher Baba, Mel Ramos, Melcion Mateu i Adrover, Melcior Colet i Torrabadella, Melcior de Ferrer i de Manresa, Melcior Marial i Mundet, Melgorès, Meliana, Melilla, Melodrama (grup musical), Menestral, Menjar blanc, Menta boscana, Mequinensa, Mercat de Borough, Mercat de Colom, Mercat de les Flors, Mercat del Born, Mercè Arànega, Mercè Aroz i Ibáñez, Mercè Bruquetas i Lloveras, Mercè Capsir i Vidal, Mercè Civit i Illa, Mercè Company i González, Mercè Lleixà i Chavarria, Mercè Llimona i Raymat, Mercè Llopart, Mercè Molist i Ferrer, Mercè Nicolau i Cosson, Mercè Piqueras i Carrasco, Mercè Querol i Barberà, Mercè Rodoreda i Gurguí, Mercè Sala i Schnorkowski, Mercedes Sabi Martínez, Mercer (ofici), Meridià, Meridià verd, Meritxell Cucurella-Jorba, Merla d'aigua, Merla roquera comuna, Merlet català, Mestalla (barri de València), Metre, Metro de Barcelona, Metro de Nova York, Metropolitan Opera, Michael Jordan, Michael Klim, Michael Lochner, Michael Sandstød, Michael Stich, Michel Pineda Ozaeta, Michelle Jenner, Microclima urbà, Mieres (Astúries), Miguel Ambrosio Zaragoza, Miguel Ángel Nieto, Miguel Bernardo Bianquetti, Miguel de Molina, Miguel Fleta, Miguel Gila Cuesta, Miguel Maura Gamazo, Miguel Núñez González, Miguel Noguer Castellví, Miguel Poveda, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miguel Ximénez, Mike Oldfield, Mikel de Epalza i Ferrer, Mila Segarra i Neira, Milana (rajada), Milans, Milà negre, Milla Sagrada Família, Millarès, Mina Grott, Mini Estadi, Minifundi, Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya, Minitransvasament de l'Ebre, Minyons de Terrassa, Miquel Abós Serena, Miquel Arcàngel Baltà i Botta, Miquel Arcàngel Fargas i Roca, Miquel Arimany i Coma, Miquel Asins Arbó, Miquel Augé i Vila, Miquel Àngel Essomba i Gelabert, Miquel Badia i Capell, Miquel Barceló Artigues, Miquel Barceló i Perelló, Miquel Batllori i Munné, Miquel Bauçà Rosselló, Miquel Bernet Toledano, Miquel Biada i Bunyol, Miquel Blanch i Roig, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel Brasó i Vaqués, Miquel Cabanas i Alibau, Miquel Capllonch Rotger, Miquel Cardona i Martí, Miquel Casas i Augé, Miquel Casas Subirà, Miquel Codolà Camps, Miquel Coll i Alentorn, Miquel Costa i Llobera, Miquel de Cordelles i Ramanyer, Miquel de Palol, Miquel de Salbà i de Vallgornera, Miquel de Santjoan, Miquel dels Sants, Miquel dels Sants Font i Martí, Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, Miquel Desclot, Miquel Duran i Tortajada, Miquel Esquirol i Clavero, Miquel Esteba i Caireta, Miquel Farré i Albagés, Miquel Ferrer Sanxis, Miquel Ferreres i Duran, Miquel Figuerola i Aldrofeu, Miquel Forrellad Solà, Miquel Fusté i Ara, Miquel Garriga i Roca, Miquel González i Sugranyes, Miquel Gual, Miquel Guinart i Castellà, Miquel Iceta i Llorens, Miquel Iglesias i Bonns, Miquel Junyent i Rovira, Miquel Junyer, Miquel Llobet i Solés, Miquel Llongueras i Campañà, Miquel Llor i Forcada, Miquel Madorell i Rius, Miquel Marquet i Mallol, Miquel Mas i Miró, Miquel Mestre Avinyó, Miquel Milà i Sagnier, Miquel Nadal (pintor), Miquel Oslé i Sáenz de Medrano, Miquel Pardàs i Roure, Miquel Paredes i Fonollà, Miquel Poblet i Orriols, Miquel Pons i Riera, Miquel Porta i Serra, Miquel Porter i Moix, Miquel Pujadó i García, Miquel Pujol i Grau, Miquel Roca i Junyent, Miquel Rosquelles, Miquel Sarrias Domingo, Miquel Sellarès i Perelló, Miquel Selma, Miquel Serra i Pàmies, Miquel Servet, Miquel Siguan i Soler, Miquel Soldevila i Valls, Miquel Soler, Miquel Strubell i Trueta, Miquel Tarradell i Mateu, Miquel Utrillo i Morlius, Miquel Valdés i Valdés, Miquel Valls i Maseda, Miquel Vidal i Guardiola, Miquel Viladrich i Vila, Miquel Villà i Bassols, Miquel-Lluís Muntané i Sicart, Mir Geribert, Mirador (revista), Mirall trencat, Miró I de Barcelona, Mirco, Mireia Belmonte i García, Mireille, Miriam Blasco Soto, Mirna Lacambra Domènech, Mishima, Missa Scala Aretina (forma musical), Missatge a la Reina Regent, Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, Missions diplomàtiques de l'Uruguai, Mitchell Baker, Mitja marató, Mitologia catalana, Mobile World Congress, Mod, Modernisme català, Modest Busquets i Torroja, Modest Cuixart i Tàpies, Modest Feu i Estrada, Modest Puig i Bellera, Modest Urgell i Inglada, Moià, Moisès Broggi i Vallès, Moisès Villèlia i Sanmartín, Moixiganga, Moixiganguers d'Igualada, Molí fariner de Can Pedrosa, Moler, Molins de Rei, Moll de fang, Moll de roca, Mollet del Vallès, Molvízar, Mona de Pasqua, Moneda catalana, Moneda romana, Moneda urgellesa, Monedatge, Monestir, Monestir de Jonqueres, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Joan de la Penya, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir del Sant Sepulcre de Palera, Monistrol de Montserrat, Monopoly, Mont Tàber, Mont-roig del Camp, Montaverner, Montbau, Montblanc, Montcabrer (Maresme), Montcada i Reixac, Montellà, Monterrey, Montevideo, Montgat, Montjuïc (Barcelona), Montpeller, Montreal, Montserrat Abelló i Soler, Montserrat Alavedra i Comas, Montserrat Andreu Batlló, Montserrat Armengou i Martín, Montserrat Busqué i Barceló, Montserrat Campmany i Cortés, Montserrat Candini i Puig, Montserrat Carulla i Ventura, Montserrat Casas Ametller, Montserrat Colldeforns i Sol, Montserrat Estil·les Torrente, Montserrat Figueras i Garcia, Montserrat Garriga Cabrero, Montserrat Gudiol i Corominas, Montserrat Martí i Bas, Montserrat Minobis i Puntonet, Montserrat Montull i Pujol, Montserrat Nebrera i González, Montserrat Olivella i Valls, Montserrat Paco i Abadia, Montserrat Pérez Iborra, Montserrat Poch, Montserrat Roig i Fransitorra, Montserrat Soler i Carnicer, Montserrat Torrent i Serra, Montserrat Trueta i Llacuna, Montserrat Tura i Camafreita, Montuïri, Monturiol, el senyor del mar, Monument a Colom, Monument a Rius i Taulet, Monument als Herois del 1809, Morell cap-roig, Morell de plomall, Morlà, Moror, Mosquit tigre, Mostassaf, Motí d'Aranjuez, Motí de l'Hespèria, Motocicleta, Motociclisme, Motociclisme de velocitat, Motocròs, Moviment antiglobalització, Moviment Comunista d'Espanya, Moviment d'Unificació Marxista, Moviment obrer, Moviment Scout Catòlic, Moviment Social Republicà, Movimiento Nacional, Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas, Mufló, Mugílids, Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya, Muladí, Mulassa de Barcelona, Mundo Deportivo, Muntanya Russa (Parc d'Atraccions Tibidabo), Musaranya aquàtica mediterrània, Musaranya aquàtica pirinenca, Musaranya comuna, Musaranya cuaquadrada, Musaranya de Millet, Musaranya etrusca, Musaranya nana, Muscicàpids, Museologia, Museros, Museu, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museu d'Art Modern, Museu d'Història de Barcelona, Museu de Cera de Barcelona, Museu de Ceràmica (Barcelona), Museu de Terrassa, Museu del Disseny de Barcelona, Museu del FC Barcelona, Museu Diocesà de Barcelona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Museu Episcopal de Vic, Museu Frederic Marès, Museu Fundació Francisco Godia, Museu Geològic del Seminari de Barcelona, Museu Guggenheim (Bilbao), Museu Marítim de Barcelona, Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Olímpic de Lausana, Museu Picasso de Barcelona, Museu Reina Sofia, Museu Tèxtil, Museu Tèxtil i d'Indumentària, Museu Thyssen-Bornemisza, Museu Valencià d'Etnologia, Mussa ibn Fortun, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Mussol emigrant, Mussol pirinenc, Mussola gravatja, Mussola mediterrània, Mussola vera, Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, N-150, N-2, N-260, N-340, Nacho Cano, Nacho Vidal, Nació Digital, Nacionalisme aragonès, Nadal Gàver, Nadala Batiste i Llorens, Nadala menuda, Nadejda Krúpskaia, Naomi Klein, Narcís Bonet i Armengol, Narcís Campmany i Pahissa, Narcís de Carreras i Guiteras, Narcís Jubany i Arnau, Narcís Molins i Fàbregas, Narcís Monturiol i Estarriol, Narcís Oller i de Moragas, Narcís Pla i Deniel, Narcís Serra i Serra, Narcís Verdaguer i Callís, Narcisa Freixas i Cruells, Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Natació sincronitzada als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, National Football League Europe, Natrojarosita, Natura morta, Naturgy, Nau Ivanow, Nausicaa Bonnín i Dufrenoy, Navaixes, Navalla recta, Navarcles, Navegacions atlàntiques anteriors al 1492, Nazisme, Nèstor Luján Fernández, Néstor Almendros, Néstor Macià, Níger als Jocs Olímpics d'estiu 1992, Núria de Gispert i Català, Núria Espert i Romero, Núria Feliu i Mestres, Núria Folch i Pi, Núria Gispert i Feliu, Núria Llagostera i Vives, Núria Olivé i Vancells, Núria Perpinyà i Filella, Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, Núria Torray, Núria Tortras i Planas, NBA, Negrón, Negres Tempestes, Negret (tauró), Negret xato, Nena Daconte, Neoclassicisme, Neomudèjar, Neonazisme, Neoromànic, Nerea Camacho Ramos, Nesprer del Japó, Neula, Neus Asensi, Neus Català i Pallejà, Neus Sanmartí i Puig, Nexe Fundació Privada, Nicanor Vázquez Ubach, Nicasi Camps i Pinós, Nicko McBrain, Nicolau Battestini i Galup, Nicolau Casaus de la Fuente i Jené, Nicolau de Mira, Nicolau Factor, Nicolau Guanyabens i Giral, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Nicolau Pujades, Nicolau Raurich i Petre, Nicolau Travé, Nicolás Estévanez Murphy, Niki de Saint Phalle, Nina Bergonzi, Nissaga Burés, Nissan, Nit de Reis, Nit de Sant Joan, Nit dels Músics Cassanencs, Nit literària de Santa Llúcia, Noam Chomsky, Noè Rivas i Cabado, Noël de Berlaimont, Noel Clarasó i Serrat, Noguera, Noguera Pallaresa, Nolasc Acarín i Tusell, Nombre, Norbert Bilbeny i García, Norbert Font i Sagué, Norma (Bellini), Norma Editorial, Norman Robert Foster, Nosaltres, els valencians, Nothobranchius rachovii, Nou mètode austríac, Nou Sardenya, Noucentisme, Nova Cançó, Novelda, NoWayOut, Nueve reinas, Numen Mestre i Ferrando, Numeració romana, Nunun, Nutrexpa, Obertura catalana, Oblada, Obra del Ballet Popular, Observatori de la Llengua Catalana, Observatori Fabra, Occità, Occità llenguadocià, Occitània de 1900 a 1940, Ocell de tempesta europeu, Octavi Egea i Climent, Octavi Saltor i Soler, Octavi Tarrés i Garcia, Octavio Pérez-Vitoria Moreno, Odó Hurtado i Martí, Odiló, Odontologia, Ofensiva d'Aragó, Ofensiva de Catalunya, Oficina de farmàcia, Oficina de Garanties Lingüístiques, Oficina de Relacions Meridionals, Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Ogassa, Oleguer de Barcelona, Oleguer Junyent i Sans, Oleguer Presas i Renom, Olesa de Montserrat, Olga Sacharoff, Olga Xirinacs i Díaz, Olimpíada Popular, Oliva de Palerm, Oliva de Vilanova, OLLA, Ona FM, Onada de calor europea del 2003, Onada de fred de 1956, Oncologia, Onda Cero, Onofre Cabell, Onofre Manescal, Opció K-95, Open McDonald's, Openbravo, Operació Garzón, Operació Overlord, Orca, Orcau, Orcau (antic municipi), Orde de canonges regulars, Orde de la Mercè, Orde de Sant Jeroni, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde dels Ministres dels Malalts, Ordenança del Civisme, Orella de llebre blanca, Oreneta cua-rogenca, Oreneta cuablanca comuna, Orenga, Orfeó Català, Orfeó de les Corts, Orfeó Gracienc, Organització Anarquista de la Regió Espanyola, Organització de Resistència Nacional, Organització Mundial de la Salut, Organització territorial d'Alemanya, Organyà, Origen de Cristòfor Colom, Oriol Amorós i March, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Casassas i Simó, Oriol de Bolòs i Capdevila, Oriol Garcia i Quera, Oriol Junqueras i Vies, Oriol Martorell i Codina, Oriol Maspons i Casades, Oriol Nel·lo i Colom, Oriol Pujol i Ferrusola, Oriol Riba i Arderiu, Oriol Ripol i Fortuny, Oriol Sàbat i Gràcia, Oriol Solé Sugranyes, Oriol Tramvia, Oriol Vilapuig Morera, Oriola, Ornitologia, Orpí, Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra Pau Casals, Orquestra Plateria, Ossa (empresa), Ossets (joc), OSSTMM, Osvald Cardona i Roig, Oswaldo Guayasamín, Ot Pi, Otos, Ourense, Ovella roja mallorquina, Ovide Decroly, Oxfam Intermón, Paata Burtxuladze, Països Catalans, Pablo de Olavide, Pablo Iglesias Posse, Pablo José Maqueda Andrés, Pablo Neruda, Pablo Picasso, Pablo Serrano Aguilar, Pablo Tusset, Pacífic (moneda), Paco Cabanes Pastor, Paco Morán, Pacte d'Oloron, Pacte de Sant Sebastià, Pacte del Tinell, Paella d'arròs, Pagès, Pagre, Pailó, Palafrugell, Palaia bruixa, Palau (arquitectura), Palau d'Esports de Granollers, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Palau de la Metal·lúrgia, Palau de la Zarzuela, Palau de les Belles Arts, Palau de les Heures, Palau de Maricel, Palau del Baró de Quadras, Palau Episcopal de Solsona, Palau Güell, Palau Longoria, Palau Macaya, Palau Maldà, Palau Moja, Palau Montaner, Palau Nacional (Barcelona), Palau Palmerola, Palau Reial de Pedralbes, Palau Reial Major, Palau Reial Menor, Palau Sant Jordi, Palau-solità i Plegamans, Paleografia, Paleolític, Palestra (entitat catalanista), Pallars Sobirà, Palma, Palmera de Canàries, Palmira Jaquetti i Isant, Palmira Pla Pechovierto, Pampa (bolet), Pancatalanisme, Pandèmia, Pandèmia de grip de 1918, Pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009, Panellet, Panerola americana, Pantà de la Baells, Pantà de Susqueda, Pantà de Vallvidrera, Papa Simplici, Paquirri, Paquita Ferràndiz, Paradella crespa, Paraire, Paral·lel, Paràsit boreal, París, Parc, Parc d'atraccions de Montjuïc, Parc d'Atraccions Tibidabo, Parc de Joan Reventós, Parc de l'Espanya Industrial, Parc de la Ciutadella, Parc de la Creueta del Coll, Parc de la Torreblanca, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Parc del Clot, Parc del Fòrum, Parc del Foix, Parc del Laberint d'Horta, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc Fluvial del Besòs, Parc Güell, Parc Natural de Collserola, Parc Natural del Delta de l'Ebre, Parc Tecnològic del Vallès, Parc temàtic, Parc Zoològic de Barcelona, Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Pardal xarrec, Pare Andreu de Palma, Parets del Vallès, Parlament de Catalunya, Parlament de les Religions del Món, Parlament Europeu, Parsifal, Partido de Concentración Española, Partido de Defensa del Ciudadano, Partido de Democracia Social, Partido Español Nacional Sindicalista, Partido Independiente Pro Política Austera, Partido Laborista Nacional, Partido Liberal Catalán, Partido Nuevo Catalán de Amor a España y al Orden, Partido Político Racionalista, Partido Republicano de Centro, Partido Republicano de Confraternidad Española, Partido Republicano Radical Autonomista, Partido Republicano Radical Demócrata de Cataluña, Partido Republicano Radical Independiente, Partido Republicano. "Unión de Regionales en Cataluña", Partido Sindical Laborista, Partido Social Cooperatista, Partido Social Demócrata, Partido Social Revolucionario, Partido Socialista Monárquico Alfonso XIII, Partit Agrari (Espanya), Partit Agrari de Catalunya, Partit Andalusista, Partit Català d'Europa, Partit Comunista d'Espanya, Partit Comunista d'Espanya (internacional), Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana Independiente), Partit del Treball d'Espanya, Partit del Treball de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit dels Socialistes Europeus, Partit Democràtic Socialista Obrer, Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol, Partit Federal de Catalunya, Partit Galleguista (històric), Partit judicial, Partit Nacional Republicà, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Popular de Catalunya, Partit Popular de Catalunya (1973-1976), Partit Republicà Català, Partit Republicà d'Ordre de Catalunya (Partit Català de Centre), Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Republicà Democràtic Federal «Regió Catalana», Partit Republicà Federal del Baix Empordà, Partit Republicà Liberal Demòcrata, Partit Republicà Radical, Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, Partits de la selecció catalana de rugbi, Partits judicials de Catalunya, Pas de Terradets, Pascal Comelade, Pascual Iranzo i Oliete, Pascual Madoz Ibáñez, Pasqual Godes i Terrats, Pasqual Maragall i Mira, Passèrids, Passeig de Fabra i Puig, Passeig de Gràcia, Passeig de la Vall d'Hebron, Passeig de Maragall, Passeig de Sant Joan, Passeriformes, Pastís (licor), Pastilles Juanola, Pastora, Patentes Talgo, Paterna, Pati Núñez, Patrícia Bargalló i Moreira, Patrícia Gabancho i Ghielmetti, Patrick Kluivert, Patrick Rafter, Patrick Süskind, Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi, Patrimoni reial, Pau Alsina i Rius, Pau Audouard i Deglaire, Pau Barceló i Faix, Pau Boix i Rull, Pau Casals i Defilló, Pau Civil i Costa, Pau Claris i Casademunt, Pau Colomer i Oliver, Pau de Catània (1372), Pau de Morvedre, Pau de Terrer, Pau Esteve i Grimau, Pau Estorch i Siqués, Pau Faner i Coll, Pau Gargallo i Catalán, Pau Garsaball i Torrents, Pau Gasol i Sáez, Pau Gil i Serra, Pau Guanter i Casadevall, Pau i Treva de Déu, Pau Marsal i Boguñà, Pau Milà i Fontanals, Pau Monguió i Segura, Pau Montserrat, Pau Piferrer i Fàbregas, Pau Porta Bussoms, Pau Puig, Pau Riba i Romeva, Pau Roig i Cisa, Pau Romeva i Ferrer, Pau Sabater i Llirós, Pau Salvat i Espasa, Pau Sans i Guitart, Pau Valls Bonet, Pau Vila i Dinarès, Paul Brousse, Paul Klee, Paul Oestreich, Paula Ivan, Paulí Alcántara Riestra, Paulí de Nola, Paulina Andreu i Busto, Paulina Òdena García, Pavelló dels Països Catalans, Pavelló Municipal d'Esports de la Vall d'Hebron, Pavelló Olímpic de Badalona, Pavellons de la Finca Güell, Pavies, Pàdel, Pàrids, Pèire de Marca, Pèl & Ploma, Péter Brachfeld Latzko, PDI (desambiguació), Peña Blanca, Pebrassa vellutada, Pebràs, Pedestal, Pedra de les Orenetes, Pedralbes, Pedrera dels Ocells, Pedro Agustín Girón, Pedro César Ansa Araiz, Pedro Checa, Pedro de Mena, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, Pedro Fernández de Quirós, Pedro Herrera Camarero, Pedro Martínez de la Rosa, Pedro Martínez Sánchez, Pedro Nueno Iniesta, Pedro Ruiz Céspedes, Pedro Zarraluki Rubió, Pegaso, Peix clavellat, Peix espasa, Pela-roques, Pelegrí Clavé i Roqué, Pelléas et Mélisande (Debussy), Pelobàtids, PEN Català, Pena de mort, Península Ibèrica, Pentatló modern als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Pentinella, Penya del Moro (Collserola), Penya Joan Santamaria, Pep Anton Muñoz, Pep Sala, Pepe Carvalho, Pepe Sales, Pepeta Fornés, Pepeta Gelabert, Pepita Ferrer Martínez, Pepita Jiménez, Pepita Llunell i Sanahuja, Pequín (Barcelona), Període arrià visigot, Període romà a Catalunya, Perdiu blanca, Perdiu de mar europea, Perdiu xerra, Pere Aguilera i Garriga, Pere Alberc i Ferrament, Pere Aldavert i Martorell, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Pere Ardiaca i Martí, Pere Arquillué i Cortadella, Pere Artís i Benach, Pere Aznar i Seseres, Pere Badia, Pere Balañà i Bonvehí, Pere Barrufet Puig, Pere Benavent de Barberà i Abelló, Pere Blai, Pere Blasi i Maranges, Pere Bohigas i Balaguer, Pere Bonet i Cuito, Pere Borrell del Caso, Pere Borrell i Bertran, Pere Bosch i Gimpera, Pere Calafell i Gibert, Pere Calders i Rossinyol, Pere Capellà i Roca, Pere Carbó i Casañas, Pere Carbonell i Huguet, Pere Casaldàliga i Pla, Pere Casals Cort, Pere Casals i Lezcano, Pere Casas Abarca, Pere Català, Pere Català i Pic, Pere Català i Roca, Pere Cavallé Llagostera, Pere Claver i Sobocano, Pere Coromines i Montanya, Pere Costa i Cases, Pere Cuadras i Feixes, Pere d'Albalat, Pere d'Alberní i Teixidor, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere d'Arenys, Pere Daura i Garcia, Pere de Darnius, Pere de Palou, Pere de Rubí i de Sabater, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere de Tamarit i de Salbà, Pere Destorrent, Pere Domènech i Roura, Pere Domingo i Sanjuán, Pere Duran i Farell, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere Elies i Busqueta, Pere Enric de Ferrán, Pere Falqués i Urpí, Pere Ferrer i Batlle, Pere Figuera i Serra, Pere Foix i Cases, Pere Garcia de Benavarri, Pere Garcia Fària, Pere Garcia i Plensa, Pere Gil Estalella, Pere Gimferrer i Torrens, Pere Gras i Bellvé, Pere Grifell i Gumà, Pere Gual i Villalbí, Pere Guerau Maristany i Oliver, Pere Heredero i Mayol, Pere Joan (escultor), Pere Joan de Safortesa, Pere Joan Ferrer i des Torrent, Pere Joan Llobet, Pere Joan Llonell, Pere Joan Matoses, Pere Joan Sala, Pere Jorba i Gassó, Pere Jou i Francisco, Pere Julià i Sust, Pere Labèrnia Esteller, Pere Lacavalleria, Pere Llobet, Pere Lloret Ordeix, Pere Macias i Arau, Pere March lo Prohom, Pere Margarit, Pere Martínez, Pere Masats i Vilata, Pere Mates, Pere Màrtir Rossell i Vilar, Pere Mias i Codina, Pere Milà i Camps, Pere Miquel Carbonell i Soler, Pere Molas i Ribalta, Pere Montaldo, Pere Montanyà i d'Abad, Pere Moragues, Pere Nolasc, Pere Nunyes, Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai, Pere Pau Montaña i Placeta, Pere Pi-Sunyer i Bayo, Pere Pladevall i Vallcorba, Pere Poblet i Andreu, Pere Portabella i Ràfols, Pere Pruna i Ocerans, Pere Puig i Adam, Pere Quetglas i Ferrer, Pere Rabassa, Pere Rahola i Molinas, Pere Ribera i Ferran, Pere Sanglada, Pere Serafí, Pere Serra, Pere Tarrés i Claret, Pere Tintorer i Sagarra, Pere Tomic, Pere Torné i Esquius, Pere Vallribera i Moliné, Pere Valls i Duran, Pere Vergés i Farrés, Pere Vicens i Rahola, Pere Vidiella i Simó, Pere Villalba i Varneda, Pere Virgili i Bellver, Pere Voltas i Montserrat, Pere Ysern i Alié, Pere-Pasqual Moles i Corones, Peret, Pereza, Perfum, Periatge, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Pesseta, Pesta Negra, Pet Shop Boys, Peter Petersen, Petjada ecològica, Petrocat, Pia de' Tolomei (Donizetti), Picacanya, Picadero Jockey Club, Picamoixons, Picanya, Picapedrer, Picarol (revista), Piciformes, Picot negre eurasiàtic, Pier Paolo Pasolini, Piera, Pierre Bonnassie, Pierre Bovet, Pierre François André Méchain, Pierre Laval, Pierre Vilar, Pietro Auletta, Pietro Generali, Pigre gris, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, Pilar Bayés i de Luna, Pilar Díaz i Romero, Pilar de 7 amb folre, Pilar de 8 amb folre i manilles, Pilar Dellunde i Clavé, Pilar Garriga i Anguera, Pilar Lorengar, Pilar Malla Escofet, Pilar Mora i Roselló, Pilar Pifarré i Matas, Pilar Rahola i Martínez, Pilota a mà, Pilota basca als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Pilota valenciana, Pimpinone, Pina Bausch, Pink Floyd, Pinsà borroner eurasiàtic, Pintura, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pipistrel·la, Piragüisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Pirat's Sound Sistema, Pirateria marítima, Pirineus TV, Pirral, Piscina Municipal de Montjuïc, Piscines Bernat Picornell, Pistolerisme, Pit-roig, Pitch-and-putt, Piula dels arbres, Pius Daví i Segalés, Pius Font i Quer, Pius Puigcorbé i Galceran, Pla Cerdà, Pla d'Urgell, Pla Dalton, Pla de l'Avellà, Pla de Palau (Barcelona), Pla hipodàmic, Pla Jena, Plaça, Plaça de Catalunya (Barcelona), Plaça de la Sagrada Família, Plaça de la Vila (Vila-real), Plaça de la Vila de Gràcia, Plaça de les Glòries Catalanes, Plaça de Lesseps, Plaça de Molina, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Plaça de toros, Plaça de toros de les Arenes, Plaça dels Països Catalans, Plaça dels Països Catalans (desambiguació), Placa commemorativa, Places i diades castelleres, Plana, Planeta DeAgostini, Plataforma pel Dret de Decidir, Plataforma per Catalunya, Plataforma per la Llengua, Platja de la Barceloneta, Platja de la Mar Bella, Platja de la Nova Icària, Platja de la Nova Mar Bella, Platja de Llevant (Barcelona), Platja de Sant Sebastià (Barcelona), Platja del Bogatell, Platybelodon, Play (programa de televisió), Plàcid Francés i Pascual, Plàtan comú, Plácido Domingo, Plein air (Casas), Poblat ibèric del Puig Castellar, Poble Espanyol de Barcelona, Poblenou, Poblenou (sèrie de televisió), Podicipediformes, Poesia visual, Poeta en Nueva York, Polaco, Política, Política de Catalunya, Polònia (programa), Policia local, Poliesportiu Estació del Nord, Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial, Poliorcètica, Polla pintada europea, Polonesa, Pompeu Crehuet i Pardas, Pompeu Fabra i Poch, Ponç de Cimier, Pont, Pont de Carles III, Pont Nou de Manresa, Pont penjant d'Amposta, Pontatge, Ponts, Ponts de Lleida, Pops de Lloret, Por Favor, Porc marí, Porc negre mallorquí, Porca misèria, Port de Castelló de la Plana, Port de Palma, Port Olímpic de Barcelona, Porta (Nou Barris), Porta (raper), Porta dels Serrans, Portal de Magdalena, Portocristo, Portugália Airlines, Prat de Comte, Pràctica reflexiva, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Premi Amadeu Oller, Premi Anagrama d'Assaig, Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca, Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell, Premi Documenta de narrativa, Premi Eisner, Premi FAD, Premi Fastenrath, Premi Joan Crexells de narrativa, Premi Lletra d'Or, Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya, Premi Nadal de novel·la, Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, Premi Planeta, Premià de Mar, Premis de la literatura catalana, Premis Gaudí, Premis Laureus World Sports, Premis Max, Prensa Ibérica, Presa de Fraisse, Presa de Gibraltar, Presó de Dones de les Corts, Preservació digital de documents autèntics, President de la Generalitat de Catalunya, Priap, Primavera de Praga, Primavera Sound, Primer Congrés Catalanista, Primer setge de Girona de 1808, Primera batalla naval de Tarragona, Primera divisió espanyola de futbol 1928-1929, Primera divisió espanyola de futbol 1929-1930, Primera divisió espanyola de futbol 1930-1931, Primera divisió espanyola de futbol 1931-1932, Primera divisió espanyola de futbol 1932-1933, Primera divisió espanyola de futbol 1933-1934, Primera divisió espanyola de futbol 1941-1942, Primera divisió espanyola de futbol 1942-1943, Primera divisió espanyola de futbol 1943-1944, Primera divisió espanyola de futbol 1944-1945, Primera divisió espanyola de futbol 1945-1946, Primera divisió espanyola de futbol 1946-1947, Primera divisió espanyola de futbol 1953-1954, Primera divisió espanyola de futbol 1954-1955, Primera divisió espanyola de futbol 1955-1956, Primera divisió espanyola de futbol 1956-1957, Primera divisió espanyola de futbol 1957-1958, Primera divisió espanyola de futbol 1958-1959, Primera divisió espanyola de futbol 1960-1961, Primera divisió espanyola de futbol 1961-1962, Primera divisió espanyola de futbol 1962-1963, Primera divisió espanyola de futbol 1963-1964, Primera divisió espanyola de futbol 1964-1965, Primera divisió espanyola de futbol 1965-1966, Primera divisió espanyola de futbol 1966-1967, Primera divisió espanyola de futbol 1967-1968, Primera divisió espanyola de futbol 1968-1969, Primera divisió espanyola de futbol 1969-1970, Primera divisió espanyola de futbol 1970-1971, Primera divisió espanyola de futbol 1971-1972, Primera divisió espanyola de futbol 1972-1973, Primera divisió espanyola de futbol 1973-1974, Primera divisió espanyola de futbol 1974-1975, Primera divisió espanyola de futbol 1975-1976, Primera divisió espanyola de futbol 1976-1977, Primera divisió espanyola de futbol 1977-1978, Primera divisió espanyola de futbol 1978-1979, Primera divisió espanyola de futbol 1979-1980, Primera divisió espanyola de futbol 1980-1981, Primera divisió espanyola de futbol 1981-1982, Primera divisió espanyola de futbol 1982-1983, Primera divisió espanyola de futbol 1983-1984, Primera divisió espanyola de futbol 1984-1985, Primera divisió espanyola de futbol 1985-1986, Primera divisió espanyola de futbol 1986-1987, Primera divisió espanyola de futbol 1987-1988, Primera divisió espanyola de futbol 1988-1989, Primera divisió espanyola de futbol 1989-1990, Primera divisió espanyola de futbol 1990-1991, Primera divisió espanyola de futbol 1991-1992, Primera divisió espanyola de futbol 2007-2008, Primera divisió espanyola de futbol 2008-2009, Primera Internacional, Primera República Francesa, Principat de Catalunya, Principi de les caselles, Prior de Catalunya, Priorat de Catalunya, Procel·lariformes, Proclamació de l'Estat Català, Procurador general, Prodaná nevěsta, Promovedor, Promptuario Trilingüe, Propaganda pel fet!, Prostitució, Protonotari, Província de Barcelona, Província de Lleida, Província marítima, Províncies d'Espanya, Provençals del Poblenou, Prudenci Bertrana i Comte, Psicologia forense, Psiquiatria, Pteròclids, Puig d'Olorda, Puig d'Ossa, Puig de l'Estela, Puigcerdà, Puigsacalm, Puigsou, Pujalt, Punta al coixí, Puput comuna, Quaderns Crema, Quadrívium, Quars, Quartet Renaixement, Quarto fosc, Quatre Columnes, Quatre Motors per a Europa, Qué!, Queen, Quickstep, Quim Boix i Lluch, Quim Monzó, Quim Regàs, Quim Sànchez i Núñez, Quints, Raúl Tamudo Montero, Rabequet, RAC 105, RAC1, Rafael Abella i Bermejo, Rafael Aixada, Rafael Anglada i Rubí, Rafael Atché i Ferré, Rafael Barradas, Rafael Beltrán Moner, Rafael Benet i Vancells, Rafael Blanch i Via, Rafael Blasco Castany, Rafael Campalans i Puig, Rafael Casanova i Comes, Rafael Closas i Cendra, Rafael d'Amat i de Cortada, Rafael d'Oms, Rafael Dalmau (Editor), Rafael Dalmau i Ferreres, Rafael de la Rosa Vázquez, Rafael Dieste Gonçalves, Rafael Durancamps i Folguera, Rafael Falcó i Güell, Rafael Farga i Pellicer, Rafael Ferrer i Fitó, Rafael Gay de Montellà, Rafael Guastavino i Moreno, Rafael Juncadella i Urpinas, Rafael López Rueda, Rafael Llopart i Ferret, Rafael Martínez Valls, Rafael Masó i Valentí, Rafael Moneo, Rafael Nadal i Parera, Rafael Nogueras Oller, Rafael Oleo i Quadrado, Rafael Ribó i Massó, Rafael Santos i Torroella, Rafael Sánchez Mazas, Rafael Solanic i Bàlius, Rafael Subirachs i Vila, Rafael Tasis i Marca, Rafael Vallbona i Sallent, Rafael Vehils i Grau, Rafael Vidiella i Franch, Rafel Marquina i Audouard, Raffaellino del Garbo, Ragtime, Raier, Raimon Àvila i Castells, Raimon Carrasco i Azemar, Raimon Casellas i Dou, Raimon Duran i Reynals, Raimon Duran i Ventosa, Raimon Galí i Herrera, Raimon Martínez Fraile, Raimon Obiols i Germà, Raimon Panikkar i Alemany, Rajadell, Ral, Ral·li Dakar, Ral·li de Catalunya, Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges, Ramal Besòs, Ramal de Glòries, Ramal de les aigües, Ramal de Marina, Ramón Castañer Segura, Ramón Chao, Ramón de Colubí y Chánez, Ramón de Zabalo Zubiaurre, Ramón J. Sender, Ramón María Aldasoro y Galarza, Ramón María del Valle-Inclán, Ramón Suárez Picallo, Rambla, Rambla d'Ègara, Rambla de Catalunya, Rambla de Mar, Rambla de Prim, Rambla de Volart, Rambla Nova de Tarragona, Ramir Lorenzale i Rogent, Ramir Rocamora Bernat, Ramon Albó i Martí, Ramon Aleix i Batlle, Ramon Amadeu i Grau, Ramon Amado i Bernadet, Ramon Aramon i Serra, Ramon Arrufat i Arrufat, Ramon Barnils i Folguera, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Bertran i Nat, Ramon Blanchart, Ramon Blasi i Rabassa, Ramon Bonet Vallverdú, Ramon Bordes, Ramon Borrell I, Ramon Calduch i Gimeno, Ramon Calsina i Baró, Ramon Carnicer i Batlle, Ramon Casanellas i Lluch, Ramon Casas i Carbó, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, Ramon Coll i Huguet, Ramon Coll i Rodés, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ramon d'Alòs-Moner i de Dou, Ramon d'Anglesola, Ramon d'Escales, Ramon de Baños, Ramon de Meer i Kindelán, Ramon de Penyafort, Ramon de Rosselló i Donato, Ramon Despuig, Ramon Faus i Esteve, Ramon Ferrés i Musolas, Ramon Folch i Camarasa, Ramon Folch i Guillèn, Ramon Fuster i Rabés, Ramon Gener, Ramon Guardans i Vallès, Ramon I de Montcada, Ramon I dels Baus, Ramon II de Tortosa, Ramon Llull, Ramon Margalef i López, Ramon Maria Casanyes, Ramon Marquet i de Rubí, Ramon Martí i Alsina, Ramon Martori i Bassets, Ramon Mas i Ferratges, Ramon Miró Folguera, Ramon Muntanyola i Llorach, Ramon Nogués i Biset, Ramon Noguer i Comet, Ramon Nonat, Ramon Oller i Martínez, Ramon Padró i Pijoan, Ramon Pareras i Noguera, Ramon Pellicer i Colillas, Ramon Perera Comorera, Ramon Picó i Campamar, Ramon Pichot i Gironès, Ramon Pla i Armengol, Ramon Porqueras, Ramon Quadreny i Orellana, Ramon Rogent i Perés, Ramon Ruiz Amado, Ramon Sales i Amenós, Ramon Sanvisens i Marfull, Ramon Sarró i Burbano, Ramon Solsona i Sancho, Ramon Teixidor i Martínez, Ramon Torelló i Borràs, Ramon Tosas i Fuentes, Ramon Tremosa i Balcells, Ramon Trias Fargas, Ramon Trias i Rubiès, Ramon Turró i Darder, Ramon V de Tolosa, Ramon Vidiella i Balart, Ramon Vilanova i Barrera, Ramon Violant i Simorra, Ramon Xirau i Subias, Ramones, Randa (revista), Rap vermell, Raquel Meller, Raquel Sans, Raquel Sans i Duran, Rasbora borapetensis, Rascló occidental, Rasclet europeu, Raspinell comú, Rata cellarda, Rata d'aigua, Rata talpera, Ratpenat (heràldica), Ratpenats, Razzmatazz, Ràbita, Ràdio 4, Ràdio Barcelona, Ràdio lliure, Ràdio Pakcelona, Ràdio Pica, Ràl·lids, Rànids, Ràtzia, Ràtzia de 1003, Règim demogràfic antic, Règim demogràfic modern, Rèmol, Rèpliques de l'Estàtua de la Llibertat, Ròmul Bosch i Alsina, RCR Arquitectes, Re, Reactable, Reagrupament, Real Club Deportivo de La Coruña, Rebecca (pel·lícula), REC, Rec Comtal, Rec Reial de Tuïr, Recinte emmurallat de Montblanc, Recognoverunt Proceres, Reconversió industrial, Recopa d'Europa d'handbol masculina, Recopa d'Europa de futbol, Recopa d'Europa de futbol 1971-72, Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya, Red & Anarchist Skin Heads, Reforma agrària, Reformisme, Reggae, Regió Sanitària Barcelona, Regidor, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regino Borobio Ojeda, Regnat del Terror, Regne d'Aquitània, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, Regne de Toledo, Regne Visigot, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Reial Automòbil Club de Catalunya, Reial Càtedra Gaudí, Reial Cercle Artístic de Barcelona, Reial Club de Polo de Barcelona, Reial Club Deportiu Espanyol B, Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, Reial Club Marítim de Barcelona, Reial Club Nàutic de Barcelona, Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, Reial Madrid Club de Futbol, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reietó, Reincidentes, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Remences, René de Froulay de Tessé, René Descartes, Renovació Social, Renovación Catalanista Republicana, República Catalana, República Federal de Iugoslàvia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular d'Albània, Repúbliques marítimes, Repicatalons eurasiàtic, Representació de Greuges, Rescat, Residu (deixalles), Resposta als catalans, Ret fi, Retrat de les senyoretes N.N., Reus, Reverter I, Revista, Revista de Catalunya, Revolta de Berenguer Oller, Revolta dels angelets de la terra, Revolta dels Barretines, Revolució, Revolució Americana, Revolució d'Astúries de 1934, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Revolució Russa, Reyes Montseny Masip, Reykjavík, Ribera de Cardós, Ricard Albiñana i Pedrerol, Ricard Aragó i Turón, Ricard Belis i Garcia, Ricard Bofill i Leví, Ricard Bonmatí i Guidonet, Ricard Canals i Llambí, Ricard Castells i Cots, Ricard Creus i Marzo, Ricard de Vargas Golarons, Ricard Estrada Arimon, Ricard Fernàndez Deu, Ricard Fornesa i Ribó, Ricard Giralt Miracle, Ricard Lamote de Grignon i Ribas, Ricard Maria Carles i Gordó, Ricard Maxenchs i Roca, Ricard Mayral i Vidal, Ricard Monner i Sans, Ricard Reguant i Molinos, Ricard Roso Olivé, Ricard Salvat i Ferré, Ricard Torquemada i Cid, Ricard Urgell i Carreras, Ricard Viñes i Roda, Ricard Viladesau i Caner, Ricard Vinyes i Ribas, Ricard Zamora Martínez, Ricardo Alcántara Sgarbi, Ricardo Mella Cea, Ricardo Sanz García, Ricardo Saprissa Aymá, Richard Dutruel, Richard Meier, Richard Rogers, Richard Wagner, Riera d'Horta, Riga, Rigo-rago, Rio de Janeiro, Ripollet, Riu de Foix, Riu Gaià, Riu Ripoll, Riudellots de la Selva, RN 116, Robert Bassas Figa, Robert Capa, Robert de la Riba, Robert Hughes, Robert Roqué i Jutglà, Robert Saladrigas i Riera, Robert Surroca i Tallaferro, Roberto Bolaño, Roberto Edgardo Labandera Ganachipi, Roberto Saviano, Robot, Roc Blanc (Terrassa), Roc Boronat i Font, Roc Chabàs Llorens, Roc Pifarré i Florejachs, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Rocío Martínez-Sampere i Rodrigo, Rock català, Rodalia de Barcelona, Rodalia de Madrid, Rodolf Guerra i Fontana, Roger Alier i Aixalà, Roger de Bossost, Roger de Gràcia i Clotet, Roger de Llúria, Roger Esteller i Juyol, Roger Palà i Balanyà, Rolf-Dieter Müller, Romà Bonet i Sintes, Romà Comamala i Valls, Romà Perpinyà Grau, Romà Ribera i Cirera, Romeu de Corbera, Romeu Sescomes, Ronald Koeman, Roncador, Ronda de Dalt, Ronda de la Universitat, Ronda de Sant Pere, Ronda del Litoral, Ronda del Mig, Ronda verda, Roquette Frères SA, Rorqual boreal, Rorqual comú, Rosa Almagro i Ribera de Presas, Rosa Barenys i Martorell, Rosa Fortuny i Torroella, Rosa María Barrieras Mombrú, Rosa Maria Estrany Llorens, Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez, Rosa Maria Sardà i Tàmaro, Rosa Maria Subirana Rebull, Rosa Maria Ysàs i Roca, Rosa Regàs i Pagès, Rosa Sabater i Parera, Rosa Sensat i Vilà, Rosalia Guilleumas i Brosa, Rosari Monumental de Montserrat, Rosó, Rosella de Califòrnia, Roser Argemí d'Abadal, Roser Bofill i Portabella, Roser Capdevila i Valls, Roser Murillo i Ribera, Roser Rahola d'Espona, Roser Vallhonesta i Molins, Roserar, Roseta Mauri i Segura, Rosita Amores, Rossend Arús i Arderiu, Rossend Llurba i Tost, Rossend Nobas i Ballbé, Rossend Serra i Pagès, Rossinyol de terrissa, Rostany, Rotllà, Roure, Roure cerrioide, Roy Lichtenstein, Ruïnes (Rigalt), Rubén Darío, Rubén Gracia Calmache, Rubí, Rudolf Rocker, Rudy Ventura, Rumba catalana, Rumba flamenca, Rupit i Pruit, Rut Carandell i Rieradevall, Sabadell, Sabartès, Sabata, Sabater, Sabor de Gràcia, Sac de gemecs, Sacré Cœur, Sadun ar-Ruayní, Safo, Saig, Sala Beckett, Sala Gaspar, Sala Imperio, Sala Mozart (Barcelona), Sala Muntaner, Sala Parés, Sala Versus Glòries, Salamàndrids, Salàs de Pallars, Saló del Tinell, Saló Diana, Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Saló Olímpia, Salomé (cantant), Saltiri (instrument), Salts als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Salut Camps i Russinés, Salvador Albuixech i Mañas, Salvador Andreu i Grau, Salvador Angosto Calvet, Salvador Artigas i Sahún, Salvador Aulèstia i Vàzquez, Salvador Brotons i Soler, Salvador Canals y Vilaró, Salvador Carrera i Comes, Salvador Carreres Zacarés, Salvador Casañas i Pagès, Salvador Clop i Urpí, Salvador Clotas i Cierco, Salvador Codina i Duran, Salvador d'Horta, Salvador Dachs, Salvador Dalí i Domènech, Salvador de Madariaga, Salvador de Samà i de Sarriera, Salvador Escamilla i Gómez, Salvador Espriu i Castelló, Salvador Esteve i Figueras, Salvador Ferrer, Salvador Figuera, Salvador Giner i de San Julián, Salvador Gurri i Corominas, Salvador Mas i Conde, Salvador Massa i Passapera, Salvador Massó i Simon, Salvador Mayol, Salvador Milà i Solsona, Salvador Millet i Bel, Salvador Moreno Manzano, Salvador Puig i Antich, Salvador Quemades, Salvador Reixac, Salvador Seguí i Rubinat, Salvador Sostres i Tarrida, Salvador Sunet Urgellès, Salvador Torrell i Eulàlia, Salvador Valeri i Pupurull, Salvador Vilaregut i Martí, Salvador Vilaseca i Anguera, Salvador Vinyals i Sabaté, Salvatore Quasimodo, Sam Abrams, San Agustín (Terol), Sanç IV de Castella, Sança Ximenis de Cabrera, Sandra Barneda i Valls, Sandro Rosell i Feliu, Sangtraït (grup de música), Sanofi, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Baltarga, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu de València d'Àneu, Sant Antoni (Eixample), Sant Antoni de Vilamajor, Sant Boi de Llobregat, Sant Celoni, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Esteve d'Abella de la Conca, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles, Sant Francesc (barri de València), Sant Genís (Jorba), Sant Genís dels Agudells, Sant Gervasi - la Bonanova, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Gervasi-Galvany, Sant Iscle de Bages, Sant Jaume de Vilanova, Sant Jeroni (Montserrat), Sant Jeroni de la Murtra, Sant Joan de les Abadesses, Sant Jordi, Sant Jordi (Baix Maestrat), Sant Josep (l'Hospitalet de Llobregat), Sant Julià del Fou, Sant Just Desvern, Sant Llorenç d'Isavarre, Sant Llorenç prop Bagà, Sant Magí de Brufaganya, Sant Martí d'Ix, Sant Martí de Centelles, Sant Martí de Maçana, Sant Martí de Provençals, Sant Martí Sesgueioles, Sant Miquel d'Engolasters, Sant Miquel de Cuixà, Sant Miquel de la Seu d'Urgell, Sant Miquel de Soriguerola, Sant patró, Sant Pau del Camp, Sant Pere d'Olopte, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Sant Pere de les Puel·les, Sant Pere de Sorpe, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pere del Burgal, Sant Pere del Romaní, Sant Pere Ermengol, Sant Petersburg, Sant Quirze de Besora, Sant Quirze de Pedret, Sant Ramon, Sant Salvador de Toló, Sant Salvador de Toló (antic municipi), Sant Sebastià, Sant Sebastià màrtir, Sant Serni de Tavèrnoles, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç dels Horts, Sant Vicent Ferrer, Santa Cecília de Voltregà, Santa Coloma de Ger, Santa Coloma de Gramenet, Santa Cova de Montserrat, Santa Creu d'Olorda, Santa Eulàlia (alta costura), Santa Eulàlia d'Estaon, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Margarida de Martorell, Santa Margarida i els Monjos, Santa Maria d'All, Santa Maria d'Arenys, Santa Maria d'Igualada, Santa Maria d'Oló, Santa Maria de Covet, Santa Maria de Llerona, Santa Maria de Mosoll, Santa Maria de Serrateix, Santa Maria de Sixena, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santa Pau, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Rosa (Alcoi), Santi Millán, Santiago Alcobé i Noguer, Santiago Alcolea i Gil, Santiago Bañeras i Goday, Santiago Bernabéu de Yeste, Santiago Calatrava Valls, Santiago de Compostel·la, Santiago Dexeus i Font, Santiago Dexeus i Trias de Bes, Santiago Gubern i Fàbregas, Santiago Nadal i Gaya, Santiago Pi i Sunyer, Santiago Ramón y Cajal, Santiago Rubió i Tudurí, Santiago Rusiñol i Prats, Santiago Valentí i Camp, Sants, Sants-Badal, Sants-Montjuïc, Santuari, Santuari de Lluc, Santuari de Sant Josep de la Muntanya, Santuari del Miracle, Saqueig d'Agde, Saqueig de Barcelona, Sara Maria Blasi i Gutiérrez, Saragossa, Sarah Brightman, Sarajevo, Sardana, Sardenya, Sarfa, Sargantana corredora, Sargantana cua-roja, Sargantana cuallarga, Sargantana ibèrica, Sarrià (Barcelona), Sarrià i Sant Gervasi, Sarrons, Sarsuela, Sarsuela de peix, Sastre, Sau, Saverio Mercadante, Sàsser, Sándor Kocsis Peter, São Paulo, Sèrie 103 de Renfe, Séquia, Séquia de Manresa, Sílvia Abril Fernández, Sílvia Marsó, Sílvia Munt i Quevedo, Sílvia Tortosa i López, Sílvids, Símbols nacionals de Catalunya, Síndic d'Aran, Síndic de Greuges de Catalunya, Síndrome de Marfan, Síndrome de Rett, Scala Barcelona, Scandinavian Airlines System, ScannerFM, Scarlett Johansson, SEAT, SEAT 600, Sebastian Newbold Coe, Sebastià Alzamora i Martín, Sebastià Bennasar i Llobera, Sebastià Cabot, Sebastià Clara i Sardó, Sebastià Dalmau i Oller, Sebastià Figuerola i Escusa, Sebastià Juan Arbó, Sebastià Junyent Sans, Sebastià Llull Melis, Sebastià Masdeu i Menasanch, Sebastià Salellas i Magret, Sebastià Sorribas i Roig, Sebastián Aguilera de Heredia, Sebastián Durón, Sebastião Salgado, Secció d'atletisme del Futbol Club Barcelona, Secció d'atletisme del RCD Espanyol, Secció d'handbol del Futbol Club Barcelona, Secció d'hoquei sobre herba del Futbol Club Barcelona, Secció d'hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, Secció de bàsquet del RCD Espanyol, Secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona, Secció de voleibol del Futbol Club Barcelona, Secció Esportiva Santa Eulàlia, Secretari General de la CNT, Segle d'or valencià, Segle XX a Catalunya, Segon Congrés Catalanista, Segon Congrés Jurídic Català, Segon setge de Girona de 1808, Segona batalla naval de Tarragona, Segona divisió espanyola de futbol, Segona divisió espanyola de futbol 1931-1932, Segona divisió espanyola de futbol 1934-1935, Segona divisió espanyola de futbol 1975-1976, Segona divisió espanyola de futbol 1976-1977, Segona divisió espanyola de futbol 1982-1983, Segona divisió espanyola de futbol 1983-1984, Segona divisió espanyola de futbol 1984-1985, Segona divisió espanyola de futbol 1985-1986, Segona divisió espanyola de futbol 1986-1987, Segona divisió espanyola de futbol 1987-1988, Segona divisió espanyola de futbol 1988-1989, Segona divisió espanyola de futbol 1991-1992, Segona divisió espanyola de futbol 1992-1993, Segona divisió espanyola de futbol 1993-1994, Segona República Espanyola, Segrià, Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona, Segundo de Chomón, Segundo Matilla y Marina, Segur de Calafell, Selecció catalana de bàsquet, Selecció de futbol d'Andorra, Selecció de futbol d'Espanya, Selecció de futbol de Catalunya, Selecció de futbol de França, Selecció de futbol del País Basc, Selecció de futbol del País Valencià, Selecciones Ilustradas, Seller, Selva, Semiuncial, Sender de gran recorregut, Sensació FM, Sentmenat, Seny, Senyoria (novel·la), Senyoria d'Hostoles, Sequera a Catalunya, Sergi, Sergi Belbel i Coslado, Sergi Bruguera i Torner, Sergi López i Ayats, Sergi Mas i Abad, Sergi Pàmies i Bertran, Sergi Picazo i Guillamot, Sergio García de la Fuente, Serp verda, Serra d'Agudells, Serra d'en Margenat, Serra d'Or, Serra de Vilana, Serrà mascle, Sesostri, re d'Egitto, Set Meravelles de Catalunya, Setembre, Setge d'Hostalric (1810), Setge d'Hostalric de 1462, Setge d'Osca (1096), Setge de Balaguer (1645), Setge de Barbastre (1064), Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Barcelona (1697), Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Barcelona de 1462, Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Girona de 1285, Setge de Girona de 1711, Setge de Girona de 1809, Setge de la Força Vella, Setge de Lleida (1647), Setge de Montsó (1642), Setge de Montsó (1643), Setge de Perpinyà (1473), Setge de Roses (1645), Setge de Roses de 1693, Setge de Saraqusta (1118), Setge de Saraqusta (778), Setge de Saraqusta de 781, Setge de Siracusa (1298), Setge de Tarragona (1641), Setge de Tarragona de 1462, Setge de Tortosa (1642), Setmana Catalana de Ciclisme, Setmana del Cava, Setmana Olímpica de Vela de Barcelona, Setmana Tràgica, Severí Albarracín Broseta, Sevilla, Sheila Cussons, Shin-chan, Sibil·la, Sibil·la de Fortià, Siboc, Sierra de Teruel, Sigeric (rei dels visigots), Sikhisme, Silvestre II, Simó Gómez Polo, Simó Piera i Pagès, Simón Bolívar, Simeó Rabasa i Singla, Simeó Selga i Ubach, Simfonia núm. 2 (Mahler), Simon (empresa), Simple Plan, Sindicalisme, Sindicat, Sindicat d'Estudiants, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Sindicat dels Tres Estaments, Sindicat Mercantil de Barcelona de la CNT, Singnàtids, Sinibald Mas i Gas, Sisè (moneda), Sistema mètric decimal, Sisteró, Siurana (Priorat), Sixte Cambra i Sànchez, Skalariak, Skatalà, Skating Club de Barcelona, Skazanie o nevidimom grade Kiteje i deve Fevroni, Skinhead, Sobirania Popular Directa, Socialisme, Socialistes de Catalunya, Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona, Societat Catalana de Biologia, Societat d'Atracció de Forasters, Societat d'Estudis Militars, Societat Salesiana, Societat Tipogràfica de Barcelona, Socors Roig Internacional, Softonic, Soldats de Salamina, Soledat Woessner i Casas, Solidaridad Obrera, Solidaritat Catalana, Solidaritat d'Obrers de Catalunya, Solraig, Solraig clapejat, Solraig llis, Solsona, Solsonès, Som - Fundació Catalana Tutelar, Sometent, Somorrostro, Sonata Arctica, Sonia Delaunay, Sopa de Cabra, Sora, Sorell, Sorell blancal, Sorell fumat, Sort, Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria, Sorzano, SOS Racisme Catalunya, Sotsveguer, Sou (moneda), Soweto (grup), Spanair, Spencer Tunick, Spoliarium (pintura), Sport, Sporting Club de Bastia, Stefan Zweig, Steffi Graf, Steve Harris (músic), Striptease, Stryper, Subirats, Suk Man Yu, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Summercase, Super Llopis, Super3, Supercopa d'Espanya de futbol 2009, Supercopa espanyola d'hoquei sobre patins masculina, Susana Solano Rodríguez, Susana Vallejo Chavarino, Susanna Griso i Raventós, Suzanne Bradbury, Swiss International Airlines, Sydney Brenner, T'odio, amor meu, Taekwondo, Taekwondo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Tagomago, Take-Two Interactive, Talamanca, Talarn, Tallahams, Tallareta cuallarga, Taller d'impressors Abadal, Taller de Músics, Taller Escola Barcelona, Talpó comú, Talpó de tartera, Talpó muntanyenc, Talpó pirinenc, Tamaia Associació de dones contra la violència familiar, Tancada a la Central, Tancament de Caixes, Tangerine Dream, TANGO, Tania Doris, Tapís, Tapiner, Tarasca de Barcelona, Tarbosaure, Tarida, Tarragona, Tarragonès, Taula de canvi, Taula de comuns dipòsits, Taules, Tauró gris, Tauromàquia, Taurons, Tavascan, Tavernes Blanques, Taxa, Tàrrega, Tètol cuanegre, Tèxtils Bertrand Serra SA, Tònia Passola i Vidal, Tòquio, Túnel d'Aragó, Túnel d'Horta, Túnel de Provença, Túnel del Cadí, Túnel del Pimorent, Túnels de Vallvidrera, TBO, Teatins, Teatre, Teatre Arnau, Teatre Artenbrut, Teatre Borràs, Teatre Calvo-Vico, Teatre Circ Olympia, Teatre de Jovellanos, Teatre de Mendizábal, Teatre de Montsió, Teatre del Raval, Teatre dels Camps Elisis (Barcelona), Teatre Eldorado (Barcelona), Teatre Fortuny, Teatre Gaudí Barcelona, Teatre Goya (Barcelona), Teatre Grec, Teatre Guimerà (Barcelona), Teatre Líric (Barcelona), Teatre Moratín, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Nou (1843-1848), Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel), Teatre Novedades (Barcelona), Teatre Odeon, Teatre Olimp, Teatre Principal (Barcelona), Teatre Quevedo, Teatre Regina, Teatre Talia (Barcelona), Teatre Tívoli (Barcelona), Teatre Tirso de Molina (Barcelona), Teatre Victòria (Barcelona), Teatre-Museu Dalí, Teatreneu, Teatro Guimerà (Santa Cruz de Tenerife), Tecla Sala i Miralpeix, Teià, Tel-Aviv, Telèfon, Tele/eXpres, Telecomunicació, Telefèric, Telefèric de Montjuïc, Telefèric del Port, Telenotícies, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, Televisió per cable, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Temporada 1899-1900 del FC Barcelona, Temporada 1900-1901 del FC Barcelona, Temporada 1900-1901 del RCD Espanyol, Temporada 1902-1903 del FC Barcelona, Temporada 1902-1903 del RCD Espanyol, Temporada 1905-1906 del RCD Espanyol, Temporada 1907-1908 del FC Barcelona, Temporada 1908-1909 del FC Barcelona, Temporada 1917-1918 del FC Barcelona, Temporada 1921-1922 del FC Barcelona, Temporada 1924-1925 del FC Barcelona, Temporada 1928-1929 del FC Barcelona, Temporada 1931-1932 del FC Barcelona, Temporada 1932-1933 del FC Barcelona, Temporada 1933-1934 del FC Barcelona, Temporada 1934-1935 del FC Barcelona, Temporada 1937-1938 del FC Barcelona, Temporada 1938-1939 del FC Barcelona, Temporada 1944-1945 del FC Barcelona, Temporada 1945-1946 del FC Barcelona, Temporada 1946-1947 del FC Barcelona, Temporada 1951-1952 del FC Barcelona, Temporada 1952-1953 del FC Barcelona, Temporada 1953-1954 del FC Barcelona, Temporada 1954-1955 del FC Barcelona, Temporada 1955-1956 del FC Barcelona, Temporada 1956-1957 del FC Barcelona, Temporada 1957-1958 del FC Barcelona, Temporada 1962-1963 del FC Barcelona, Temporada 1991-1992 del FC Barcelona, Temporada 1997-1998 del FC Barcelona, Temporada 2008-2009 del RCD Espanyol, Temporada de tennis 2009, Temps de silenci, Tempus fugit (pel·lícula), Tenerife, Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Tennis de taula als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Teobaldo Power y Lugo-Viña, Teodor Bonaplata i Sistachs, Teodor Garriga i Osca, Teodor Llorente Olivares, Teodoro Miguel Simón Vilardebò Matuliche, Teodoro Reding, TER Llenguadoc Rosselló, Teràpia de shock, Teràsia, Terenci Thos i Codina, Teresa Alabèrnia i Domènech, Teresa Borràs i Fornell, Teresa Claramunt i Creus, Teresa Condeminas i Soler, Teresa de Cofrents, Teresa Duran i Armengol, Teresa Gimpera i Flaquer, Teresa Losada Campo, Teresa Mañé i Miravet, Teresa Riera Madurell, Teresa Roca i Formosa, Teresa Rovira i Comas, Teresa Salvador i Salvador, Teresa Serra i Majem, Teresa Vives i Missé, TERMCAT, Terra baixa, Terra batuda, Terra Lliure, Terrassa, Terratrèmol de Catalunya de 1428, Terrerola rogenca, Terrisser, Territ de tres dits, Territ menut comú, Territ variant, Teudis, The Beatles, The Coca-Cola Company, The Division Bell, The Human League, The Jesus and Mary Chain, The Pinker Tones, The Wheelman (videojoc), Thomas N'Kono, Thrash metal, Tiana, Tibidabo, Ticià, Tiefland, Tierra y Libertad, Tilbert Dídac Stegmann, Timbaler del Bruc, Time Out Barcelona, Tina Modotti, Tinença, Tintorer, Tintorera (tauró), Tir als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Tir amb arc als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Tirant lo Blanc, Titònids, Titó, Tokio Hotel, Tom Sharpe, Tom Waits, Tomasa Cuevas Gutiérrez, Tomàs Alcoverro i Muntané, Tomàs Ascheri Fossatti, Tomàs Barris Ballestín, Tomàs Bel i Sabatés, Tomàs Bellpuig i Joy, Tomàs Bergadà Pi, Tomàs Bertran i Soler, Tomàs Carreras i Artau, Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí, Tomàs Dolsa i Ricart, Tomàs Garcés i Miravet, Tomàs Gil i Membrado, Tomàs Mieres, Tomàs Moragas i Torras, Tomàs Padró i Pedret, Tomàs Roig i Llop, Tomàs Sagué i Camó, Tomàs Sanmartín i Ramon, Tomás Genovés y Lapetra, Tomás Herreros Miguel, Tomba del Soldat desconegut, Tomeu Penya, Toni Clapés i Casals, Toni Ribas, Toni Xuclà, Tony Oursler, Tony Ronald, Toponímia, Toràs, Torí, Tordera, Toresky, Toribi Duran i Garrigolas, Toribio Reoyo, Torlit comú, Torneig amistós de futbol, Torneig Comte de Godó 2009, Torneig Joan Gamper, Tornon, Torró, Torre, Torre Bellesguard, Torre de Comunicacions de Montjuïc, Torre de les Aigües (Eixample), Torre de sentinella, Torre del Telègraf de la Tossa, Torre Glòries, Torre Llobeta, Torre Mapfre, Torre Viader, Torre-sana, Torreblanca, Torredembarra, Torrefeta, Torrelles de Llobregat, Torrent de l'Animeta, Tortell Poltrona, Tortellà, Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Tot sobre Eva, Tour de França, Tour de França de 1957, Tour de França de 1965, Tour de França de 2009, Tours, Tractat d'Almazán, Tractat d'Ágreda (1162), Tractat d'Ágreda (1281), Tractat de Baiona (1462), Tractat de Barcelona (1493), Tractat de Canfranc, Tractat de Carrión, Tractat de Meaux, Tractat de París (1898), Tractat de Perpinyà (1473), Tractat de Tarascó (1176), Tractat de Tudela, Tractat de Valençay, TRAM, Tram de Barcelona, TRAM Metropolità d'Alacant, Tramvia, Tramvia Blau, Transavia, Transhumància, Transport públic, Transport per ferrocarril d'Andorra, Transports de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona, Trasmediterránea, Trasplantament, Travessera de Dalt, Trèvol groc, Trèvol subterrani, Treball de part, Treballador, Tremp, Tren, Tren Groc, Trencalòs, Trencasostres, Tres Tombs, Tresor dels Avis, Trial, Trias, Tribunal de les Coltellades, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Tricicle, Trienni Liberal, Trigonometria, Trinitat Vella, Trofeu Moscardó, Trofeu Zegna de Vela, Trogoniformes, Trompeta d'escorça, Tugíbides, Tuiskon Ziller, Turó d'en Baldiri, Turó de Can Mallol, Turó de l'Home, Turó de la Magarola, Turó de la Peira (muntanya), Turó de Lledó, Turó de Valldaura, Turó del Puig (Barcelona), Turbot, Turisme, TV3, Twitter, U2, Ubisoft, Udalard I de Barcelona, UEFA-CAF Meridian Cup, UEFA-CAF Meridian Cup 2007, Uixer (vaixell), Ukraine International Airlines, Ulldecona, Ulva rigida, Un dia. Mirall trencat, Un tros de paper, Una altra democràcia és possible, Una cosa rara, Uncial, Underground, Unió Atlètica d'Horta, Unió Catalana de Federacions Esportives, Unió Catalanista, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, Unió Esportiva de Sants, Unió Esportiva Olot, Unió Esportiva Poble Sec, Unió Esportiva Sant Andreu, Unió Esportiva Santboiana, Unió Federal Nacionalista Republicana, Unió General de Treballadors, Unió Laborista de Catalunya, Unió Monàrquica Nacional, Unió Regionalista, Unió Republicana (1934), Unión Aragonesista, Unión Democrática del Trabajo (Izquierda Obrera Nacional), Unión Laborista, Unión Militar Democrática, Unión Radical Revolucionaria, Unión Social Nacional, Unifred Amat, United Buddy Bears, Universalis Foederatio Praesepistica, Universitat Abat Oliba, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Cervera, Universitat de les Illes Balears, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Politècnica de València, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, Universitat Ramon Llull, Urbanització de Can Corbera, Urbà Fando i Rais, Urbici Soler i Manonelles, Uriel Bertran i Arrué, Utopia, Uveïtis, V-21, Vaca catalana, Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, Vacarisses, Vaga de tramvies, Vaixell, València, Valérie Tasso, Valentí Almirall i Llozer, Valentí Castanys i Borràs, Valentí Fuster Carulla, Valentí Massana Gràcia, Valentí Puig i Mas, Valeri Serra i Boldú, Valerià Weyler i Nicolau, Valero Rivera López, Vall de Llémena, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vallbona (Nou Barris), Vallcarca i els Penitents, Valldoreix, Vallromanes, Vallvidrera, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Vals, Vandana Shiva, Vanover, Vapor Vell (Sants), Vapors de Sabadell, Vasco da Gama, Vasco Núñez de Balboa, Vàtslav Nijinski, Víctor Alba, Víctor Alexandre, Víctor Balaguer i Cirera, Víctor Castells i Benosa, Víctor Estévez Polo, Víctor José Arriagada Ríos, Víctor Mora i Alsinella, Víctor Mora i Pujadas, Víctor Moro Rodríguez, Víctor Naranjo, Víctor Tomàs i Gonzàlez, Víctor Vázquez i Solsona, Völkischer Beobachter, Veïnat de Santa Susanna de Vilamajor, Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat), Vegetarianisme, Vegueria, Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Velòdrom d'Horta, Vell del mar, Venanci Vallmitjana i Barbany, Ventdelplà, Ventura Pascual i Beltran, Ventura Pons i Sala, Ventura Rodríguez, Verat volador, VerdCel, Verderol (bolet), Verderol anisat, Verderola, Verdolaga, Verdun (Nou Barris), Versió RAC1, Vescomtat d'Albi, Vi de Catalunya, Via Augusta, Via Augusta (Barcelona), Via fora els adormits, Via Laietana, Via romana, Vic, Vicalvarada, Vicenç Acuña i Requejo, Vicenç Albert Ballester i Camps, Vicenç Bou i Geli, Vicenç Buron i Llorens, Vicenç Cuyàs i Borés, Vicenç d'Osca, Vicenç Ferrer i Moncho, Vicenç Gasca i Grau, Vicenç Llorca i Berrocal, Vicenç Navarro i López, Vicenç Piera i Pañella, Vicenç Prat i Brunet, Vicenç Raventós i Arquer, Vicenç Riera i Llorca, Vicenç Rodes i Aries, Vicenç Sardinero, Vicenç Solé de Sojo, Vicent Andrés Estellés, Vicent Asencio i Ruano, Vicent Badia i Marín, Vicent Boix i Ricarte, Vicent Lleó i Balbastre, Vicent Pellicer i Ollés, Vicent Rambla Momplet, Vicent Rojo Lluch, Vicent Tomàs i Martí, Vicent Wenceslau Querol i Campos, Vicente Aranda Ezquerra, Vicente Engonga Maté, Vicente Huidobro, Vicente Segrelles Sacristán, Vicky Cristina Barcelona, Vicky Peña, Victòria Camps i Cervera, Victòria dels Àngels, Victòria Sau i Sánchez, Victor Maurel, Victorià Muñoz i Oms, Vida privada, Vidreres, Vidriol, Vigo, Vila, Vila de Gràcia, Vila-real, Vila-real Club de Futbol, Vila-seca, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilamajor (universitat), Vilamalla, Vilanant, Vilapicina i la Torre Llobeta, Vilassar de Dalt, Vilatge, VilaWeb, Vilosiu, Vincenzo Fabrizi, Viola d'arc, Violant d'Aragó (reina de Nàpols), Violant d'Hongria, Violant de Bar, Violí de bufa, Violí de pastor, Viquipèdia en català, Virregnat del Perú, Visó americà, Visigots, Visita de l'emperador Carles V a Alcúdia, Vista Alegre (Terrassa), Vista Pirineu, Vistabella del Maestrat, Viver de Can Borni, Vivica Genaux, Vladímir Antónov-Ovséienko, Vladimir de Semir i Zivojnovic, Vodafone, Voina i mir (Prokófiev), Vol-Ras, Voleibol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Voleibol platja als Jocs Olímpics, Volta, Volta a Catalunya (automobilisme), Volta a Catalunya de 1911, Volta a Catalunya de 1912, Volta a Catalunya de 1913, Volta a Catalunya de 1920, Volta a Catalunya de 1923, Volta a Catalunya de 1924, Volta a Catalunya de 1925, Volta a Catalunya de 2004, Volta a Catalunya de 2005, Volta a Catalunya de 2006, Volta a Catalunya de 2007, Volta a Catalunya de 2008, Volta a Catalunya de 2009, Volta catalana, Volta Ciclista a Catalunya, Voltor comú, Voluntariat per la llengua, Vueling Airlines, Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica, W Barcelona, Walter Scott, Waterpolo, Waterpolo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Wayne Ferreira, Whiskyn's, Wilebaldo Solano, Wilhelm Reich, Wilhelm Rein, Wilhelm von Humboldt, William Agel de Mello, William Labov, William Shakespeare, Winnipeg (vaixell), Winston Churchill, Within Temptation, Wolf Vostell, Wolfgang Amadeus Mozart, Woody Allen, World Trade Center (desambiguació), Xarq al-Àndalus, Xarrasclet, Xarxa de carreteres europees, Xarxa ferroviària d'Espanya, Xarxa ferroviària de Catalunya, Xarxa ferroviària de la Catalunya del Nord, Xarxa Local de Consum de la Diputació de Barcelona, Xarxa Mercator, Xarxet comú, Xarxet marbrenc, Xatrac becllarg, Xatrac menut comú, Xavier Amorós Solà, Xavier Antich i Valero, Xavier Barral i Altet, Xavier Benguerel i Godó, Xavier Benguerel i Llobet, Xavier Borràs Calvo, Xavier Bosch i Sancho, Xavier Bru de Sala i Castells, Xavier Corberó i Olivella, Xavier Crespo i Clarà, Xavier Crespo i Llobet, Xavier Cugat i Mingall, Xavier Duran i Escriba, Xavier Elies Gibert, Xavier Fabré i Carreras, Xavier Febrés Verdú, Xavier Folch i Recasens, Xavier Horcajo, Xavier Lucaya i Layret, Xavier Miserachs i Ribalta, Xavier Montsalvatge i Bassols, Xavier O'Callaghan i Ferrer, Xavier Oriach i Soler, Xavier Pascual i Fuertes, Xavier Pericay i Hosta, Xavier Pomés i Abella, Xavier Regàs i Castells, Xavier Roca Ferrer, Xavier Roca Mateo, Xavier Romeu i Juvé, Xavier Salomó i Fisa, Xavier Sardà i Tàmaro, Xavier Theros, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Xavier Turull i Creixell, Xavier Turull i Ventosa, Xavier Valls i Subirà, Xavier Vendrell i Segura, Xavier Vilanova i Montiu, Xavier Vinader i Sánchez, Xerardo Fernández Albor, Xesco Boix, Xibec cap-roig, Xicoira, Xics de Granollers, Xifla, XII Brigada Internacional, Xiprer de Lambert, Xiquets de Gràcia, Xiva (Foia de Bunyol), Xivitona comuna, Xixella, Xoán Rof Carballo, Xoán-Manuel Casado, Xoca (joc), Xoriguer comú, Xosé Fernando Filgueira Valverde, Xosé Lois García Fernández, Xulio Ricardo Trigo, Xurra, XV Brigada Internacional, Yazoo, Yehudi Menuhin, Yolanda González Martín, Zaha Hadid, Zar und Zimmermann, Zífid cap d'olla boreal, Zífid comú, Zífid de Blainville, Zúric, Zenòbia Camprubí i Aymar, Ziasos, Zona horària, Zona Nord (Alcoi), Zoo Marí de Barcelona, ZPU, (1102) Pepita, (1188) Gothlandia, (1626) Sadeya, (804) Hispania, (925) Alphonsina, (945) Barcelona, (986) Amèlia, .bcn, 08001, 1 d'abril, 1 d'agost, 1 d'octubre, 1 de desembre, 1 de febrer, 1 de gener, 1 de juliol, 1 de juny, 1 de maig, 1 de març, 1 de novembre, 1 de setembre, 10 d'abril, 10 d'agost, 10 d'octubre, 10 de desembre, 10 de febrer, 10 de gener, 10 de juliol, 10 de juny, 10 de maig, 10 de març, 10 de novembre, 10 de setembre, 1006, 1020, 1025, 1044, 1058, 1059, 1071, 1076, 11 d'abril, 11 d'agost, 11 d'octubre, 11 de desembre, 11 de febrer, 11 de gener, 11 de juliol, 11 de juny, 11 de maig, 11 de març, 11 de novembre, 11 de setembre, 1114, 1131, 1134, 1137, 1173, 1174, 1180, 11a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 12 d'abril, 12 d'agost, 12 d'octubre, 12 de desembre, 12 de febrer, 12 de gener, 12 de juliol, 12 de juny, 12 de maig, 12 de novembre, 12 de setembre, 1240, 1249, 1258, 1260, 1263, 1265, 1267, 1272, 1276, 1281, 1290, 1291, 1292, 129a Brigada Internacional, 12Twelve, 13 anys i un dia, 13 d'abril, 13 d'agost, 13 d'octubre, 13 de desembre, 13 de febrer, 13 de gener, 13 de juliol, 13 de juny, 13 de maig, 13 de març, 13 de novembre, 13 de setembre, 1310, 1317, 1318, 1327, 1336, 1362, 1364, 1377, 1380, 1383, 1387, 1391, 1392, 1393, 14 d'abril, 14 d'agost, 14 d'octubre, 14 de desembre, 14 de febrer, 14 de gener, 14 de juliol, 14 de juny, 14 de maig, 14 de març, 14 de novembre, 14 de setembre, 1401, 1410, 1419, 1424, 1430, 1431, 1433, 1444, 1450, 1453, 1460, 1464, 1478, 15 d'abril, 15 d'agost, 15 d'octubre, 15 de desembre, 15 de febrer, 15 de gener, 15 de juliol, 15 de juny, 15 de maig, 15 de març, 15 de novembre, 15 de setembre, 1503, 1504, 1506, 1519, 1524, 1537, 1541, 1543, 1548, 1549, 1553, 1561, 1565, 1568, 1571, 1586, 1587, 1590, 1594, 1598, 16 d'abril, 16 d'agost, 16 d'octubre, 16 de desembre, 16 de febrer, 16 de gener, 16 de juliol, 16 de juny, 16 de maig, 16 de març, 16 de novembre, 16 de setembre, 1608, 1610, 1611, 1612, 1616, 1632, 1634, 1638, 1640, 1641, 1652, 1653, 1656, 1665, 1667, 1670, 1671, 1676, 1677, 1682, 1691, 1692, 1696, 17 d'abril, 17 d'agost, 17 d'octubre, 17 de desembre, 17 de febrer, 17 de gener, 17 de juliol, 17 de juny, 17 de maig, 17 de març, 17 de novembre, 17 de setembre, 1701, 1705, 1706, 1711, 1712, 1713, 1714, 1715, 1718, 1725, 1729, 1732, 1736, 1740, 1742, 1745, 1747, 1749, 1751, 1752, 1755, 1756, 1758, 1760, 1767, 1773, 1776, 1777, 1783, 1786, 1789, 1790, 1791, 1792, 1793, 1798, 18 d'abril, 18 d'agost, 18 d'octubre, 18 de desembre, 18 de febrer, 18 de gener, 18 de juliol, 18 de juny, 18 de maig, 18 de març, 18 de novembre, 18 de setembre, 1800, 1803, 1804, 1808, 1809, 1814, 1815, 1816, 1818, 1819, 1820, 1821, 1823, 1824, 1825, 1826, 1828, 1829, 1833, 1835, 1836, 1839, 1840, 1841, 1842, 1843, 1844, 1845, 1846, 1847, 1848, 1849, 1850, 1851, 1852, 1853, 1854, 1855, 1856, 1857, 1858, 1859, 1860, 1861, 1862, 1863, 1865, 1866, 1867, 1868, 1869, 1870, 1871, 1872, 1873, 1874, 1875, 1876, 1877, 1878, 1879, 1880, 1881, 1882, 1883, 1884, 1885, 1886, 1887, 1888, 1889, 1890, 1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896, 1897, 1898, 1899, 19 d'abril, 19 d'agost, 19 d'octubre, 19 de desembre, 19 de febrer, 19 de gener, 19 de juliol, 19 de juny, 19 de maig, 19 de març, 19 de novembre, 19 de setembre, 1900, 1901, 1902, 1903, 1904, 1905, 1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1911, 1912, 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1935, 1936, 1937, 1938, 1939, 1940, 1941, 1942, 1943, 1944, 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1984 (novel·la), 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2 d'abril, 2 d'agost, 2 d'octubre, 2 de 7, 2 de 8 amb folre, 2 de 8 sense folre, 2 de 9 amb folre i manilles, 2 de desembre, 2 de febrer, 2 de gener, 2 de juliol, 2 de juny, 2 de maig, 2 de març, 2 de novembre, 2 de setembre, 20 d'abril, 20 d'agost, 20 d'octubre, 20 de desembre, 20 de febrer, 20 de gener, 20 de juliol, 20 de juny, 20 de maig, 20 de març, 20 de novembre, 20 de setembre, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2026, 21 d'abril, 21 d'agost, 21 d'octubre, 21 de desembre, 21 de febrer, 21 de gener, 21 de juliol, 21 de juny, 21 de maig, 21 de març, 21 de novembre, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 d'agost, 22 d'octubre, 22 de desembre, 22 de febrer, 22 de gener, 22 de juliol, 22 de juny, 22 de maig, 22 de març, 22 de novembre, 22 de setembre, 23 d'abril, 23 d'agost, 23 d'octubre, 23 de desembre, 23 de febrer, 23 de gener, 23 de juliol, 23 de juny, 23 de maig, 23 de març, 23 de novembre, 23 de setembre, 24 d'abril, 24 d'agost, 24 d'octubre, 24 de desembre, 24 de febrer, 24 de gener, 24 de juliol, 24 de juny, 24 de maig, 24 de març, 24 de novembre, 24 de setembre, 24 Horas (canal de televisió), 25 d'abril, 25 d'agost, 25 d'octubre, 25 de desembre, 25 de febrer, 25 de gener, 25 de juliol, 25 de juny, 25 de maig, 25 de març, 25 de novembre, 25 de setembre, 26 d'abril, 26 d'agost, 26 d'octubre, 26 de desembre, 26 de febrer, 26 de gener, 26 de juliol, 26 de juny, 26 de maig, 26 de març, 26 de novembre, 26 de setembre, 27 d'abril, 27 d'agost, 27 d'octubre, 27 de desembre, 27 de febrer, 27 de gener, 27 de juliol, 27 de juny, 27 de maig, 27 de març, 27 de novembre, 27 de setembre, 28 d'abril, 28 d'agost, 28 d'octubre, 28 de desembre, 28 de febrer, 28 de gener, 28 de juliol, 28 de juny, 28 de maig, 28 de març, 28 de novembre, 28 de setembre, 29 d'abril, 29 d'agost, 29 d'octubre, 29 de desembre, 29 de febrer, 29 de gener, 29 de juliol, 29 de juny, 29 de maig, 29 de març, 29 de novembre, 29 de setembre, 3 d'abril, 3 d'agost, 3 d'octubre, 3 de 10 amb folre i manilles, 3 de 7 amb l'agulla, 3 de 8, 3 de 8 aixecat per sota, 3 de 8 amb l'agulla, 3 de 9 amb folre, 3 de 9 amb folre i l'agulla, 3 de desembre, 3 de febrer, 3 de gener, 3 de juliol, 3 de juny, 3 de maig, 3 de març, 3 de novembre, 3 de setembre, 30 d'abril, 30 d'agost, 30 d'octubre, 30 de desembre, 30 de gener, 30 de juliol, 30 de juny, 30 de maig, 30 de març, 30 de novembre, 30 de setembre, 31 d'agost, 31 d'octubre, 31 de desembre, 31 de gener, 31 de juliol, 31 de maig, 31 de març, 32P/Comas Solà, 4 d'abril, 4 d'agost, 4 d'octubre, 4 de 8, 4 de 8 amb l'agulla, 4 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i l'agulla, 4 de 9 sense folre, 4 de desembre, 4 de febrer, 4 de gener, 4 de juliol, 4 de juny, 4 de maig, 4 de març, 4 de novembre, 4 de setembre, 400 metres llisos, 400 metres tanques, 414, 450, 5 d'abril, 5 d'agost, 5 d'octubre, 5 de 7, 5 de 8, 5 de 9 amb folre, 5 de desembre, 5 de febrer, 5 de gener, 5 de juliol, 5 de juny, 5 de maig, 5 de març, 5 de novembre, 5 de setembre, 507, 546, 592, 6 d'abril, 6 d'agost, 6 d'octubre, 6 de desembre, 6 de febrer, 6 de gener, 6 de juliol, 6 de juny, 6 de maig, 6 de març, 6 de novembre, 6 de setembre, 7 d'abril, 7 d'agost, 7 d'octubre, 7 de desembre, 7 de febrer, 7 de gener, 7 de juliol, 7 de juny, 7 de maig, 7 de març, 7 de novembre, 7 de setembre, 718, 797, 8 d'abril, 8 d'agost, 8 d'octubre, 8 de desembre, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de juliol, 8 de juny, 8 de maig, 8 de març, 8 de novembre, 8 de setembre, 800, 800 metres llisos, 801, 815, 820, 827, 832, 833, 852, 8tv, 9 d'abril, 9 d'agost, 9 d'octubre, 9 de 7, 9 de 8, 9 de desembre, 9 de febrer, 9 de gener, 9 de juliol, 9 de juny, 9 de maig, 9 de març, 9 de novembre, 9 de setembre, 972, 985. Ampliar l'índex (9939 més) » « Shrink índex

A (musical)

A és un musical espanyol que dirigit per l'ex membre de Mecano, Nacho Cano.

Nou!!: Barcelona і A (musical) · Veure més »

A les barricades

Enregistrament instrumental A les barricades és una cançó anarquista, molt popular durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і A les barricades · Veure més »

A Saucerful of Secrets

A Saucerful of Secrets (en català, "Un platet ple de secrets") és el segon àlbum del grup de rock britànic Pink Floyd.

Nou!!: Barcelona і A Saucerful of Secrets · Veure més »

A tornallom

La pel·lícula A tornallom és una pel·lícula documental d'Enric Peris i videohackers sobre la destrucció de l'horta de la Punta de València, guanyadora del premi al millor documental en els VII Premis Tirant.

Nou!!: Barcelona і A tornallom · Veure més »

A tot vent

Dostoievski, traducció catalana de 1929 A tot vent és una col·lecció de llibres d'Edicions Proa creada el 1928.

Nou!!: Barcelona і A tot vent · Veure més »

A través de l'espill

A través de l'espill o A través del mirall (títol original en anglès: Through the Looking-Glass) és una novel·la de Lewis Carroll publicada el 1871.

Nou!!: Barcelona і A través de l'espill · Veure més »

A-ha

a-ha és un grup musical noruec de pop rock i new wave molt popular durant la dècada dels 80, però que ha continuat tenint èxit durant els anys 90 i 2000.

Nou!!: Barcelona і A-ha · Veure més »

Açores

Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Barcelona і Açores · Veure més »

Abacus Cooperativa

Abacus Cooperativa és una cooperativa de consum i laboral catalana, especialitzada en la distribució comercial de materials educatius, editorials, d'oficina i jocs infantils.

Nou!!: Barcelona і Abacus Cooperativa · Veure més »

Abadessa Olzet

Labadessa Sobirana d'Olzet fou la primera abadessa del monestir de Pedralbes, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Abadessa Olzet · Veure més »

Abaixador

L'abaixador era un menestral que tenia com a ofici abaixar el pèl dels draps de llana tot tallant i igualant el pèl sobresortint amb unes grans tisores d'abaixar, caracteritzades per funcionar amb una molla i no tenir punta.

Nou!!: Barcelona і Abaixador · Veure més »

Abans del bany

Abans del bany és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1894 a Barcelona i que actualment s'exposa al Museu de Montserrat de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Abans del bany · Veure més »

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: Barcelona і Abat de Poblet · Veure més »

Abat Odó

Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).

Nou!!: Barcelona і Abat Odó · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Nou!!: Barcelona і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Barcelona і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: Barcelona і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Barcelona і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abdó Mundí i Ricart

Abdó Mundí i Ricart (Figueres, Alt Empordà, 1817 - Barcelona, 2 d'abril de 1872) fou un compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Abdó Mundí i Ricart · Veure més »

Abdelhafid del Marroc

Abdelhafid o Abd-al-Hafidh també Abd al-Hafiz, conegut com a Mulay Hafid, Muley Hafid o Mulay Hafiz (Fes, 24 de febrer de 1875 – Enghien-les-Bains, 4 d'abril de 1937) fou soldà del Marroc entre 1908 i 1912.

Nou!!: Barcelona і Abdelhafid del Marroc · Veure més »

Abdon Terrades i Pulí

Abdon Terrades i PulíExisteixen diferents grafies per al seu nom i cognoms.

Nou!!: Barcelona і Abdon Terrades i Pulí · Veure més »

Abel Paz

Abel Paz l'any 2006, al seu domicili a Barcelona. Abel Paz (Almeria, 1921 - Barcelona, 2009) pseudònim de Diego Camacho Escamez.

Nou!!: Barcelona і Abel Paz · Veure més »

Abelard Tona i Nadalmai

Abelard Tona i Nadalmai (Barcelona, 1901 - Tijuana, Baixa Califòrnia, Mèxic, 1981) fou un polític i escriptor català, fill del polític federalista Baldomer Tona i Xiberta.

Nou!!: Barcelona і Abelard Tona i Nadalmai · Veure més »

Abelardo Fernández Antuña

Abelardo Fernández Antuña, conegut simplement com a Abelardo (Gijón, 19 d'abril de 1970) és un exfutbolista i entrenador de futbol asturià.

Nou!!: Barcelona і Abelardo Fernández Antuña · Veure més »

Abraham Bar Hiyya

Abraam bar Hiia (també Abraham Bar Hiyya o Abraham Iudaeus Savasorda) (Barcelona, 1065-70 - 1136), conegut vulgarment com a Savasorda, corrupció del nom àrab Sàhib aix-Xurta (‘Cap de la Guàrdia’), fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català.

Nou!!: Barcelona і Abraham Bar Hiyya · Veure més »

Abrera

Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Nou!!: Barcelona і Abrera · Veure més »

Abu Tawr

Abu-Tawr fou valí de Waixqa.

Nou!!: Barcelona і Abu Tawr · Veure més »

Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears

Seu al carrer Major de Can Caralleu, al barri de Sarrià (Barcelona) LAcadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears és una institució mèdica cultural fundada a Barcelona el 5 d'abril de 1878, que pretén ser una tribuna i lloc de reunió dels professionals de la Medicina de Catalunya i Balears amb la finalitat de fomentar l'estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes.

Nou!!: Barcelona і Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears · Veure més »

Acadèmia del Cinema Català

L'Acadèmia del Cinema Català (ACC) és una associació sense ànim de lucre creada per aglutinar tot el sector cinematogràfic català dins d'una entitat catalana solvent i de prestigi.

Nou!!: Barcelona і Acadèmia del Cinema Català · Veure més »

Acadèmia dels Desconfiats

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes.

Nou!!: Barcelona і Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »

Acadèmia Marshall

LAcadèmia Marshall, anomenada també Associació Musical Granados-Marshall, és una escola de música de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Acadèmia Marshall · Veure més »

Acàcia de fulla blavenca

Lacàcia de fulla blavenca (Acacia saligna) és una espècie d'acàcia, es tracta d'un petit arbre nadiu d'Austràlia i distribuït en gran part del món.

Nou!!: Barcelona і Acàcia de fulla blavenca · Veure més »

Acàcia taperera

Lacàcia taperera (Albizia julibrissin), és una espècie d'arbre natiu del sud i est d'Àsia des de l'Iran fins a l'est de la Xina i Corea.

Nou!!: Barcelona і Acàcia taperera · Veure més »

Accent diacrític

Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Barcelona і Accent diacrític · Veure més »

Acció Anticomunista

Acció Anticomunista va ésser una organització política antimarxista fundada a l'agost del 1932 a Barcelona amb l'objectiu de "lluitar en tots els terrenys legals contra la difusió de l'ideari genèricament anomenat comunista".

Nou!!: Barcelona і Acció Anticomunista · Veure més »

Acción Social Española

Acción Social Española va ésser un partit polític fundat al juny del 1936 a Barcelona amb l'objectiu de "conseguir el ideal común de orden social, respeto al principio de autoridad y amor al trabajo".

Nou!!: Barcelona і Acción Social Española · Veure més »

Accident del càmping Los Alfaques

El càmping Los Alfaques (actualment anomenat Alfacs) és un càmping de platja situat al terme municipal d'Alcanar, a pocs quilòmetres del nucli de Sant Carles de la Ràpita a Alcanar-Platja, a la cara costanera de la serra del Montsià.

Nou!!: Barcelona і Accident del càmping Los Alfaques · Veure més »

Accidents Polipoètics

Accidents Polipoètics fou un grup de polipoesia format per Rafael Metlikovez (Canovelles, 1964-2017) i Xavier Theros (Barcelona, 1963) que combina poesia, performance i humor.

Nou!!: Barcelona і Accidents Polipoètics · Veure més »

Accipítrids

Els accipítrids agrupen els rapinyaires diürns coneguts vulgarment amb el nom d'àguiles o àligues, esparvers, voltors, milans, etc.

Nou!!: Barcelona і Accipítrids · Veure més »

Accipitriformes

Els accipitriformes (Accipitriformes) són un d'ocells, que inclou la majoria de rapinyaires diürns.

Nou!!: Barcelona і Accipitriformes · Veure més »

Acracia

Acracia fou una revista escrita en castellà i d'orientació anarquista publicada a Barcelona entre el gener de 1886 i el juny de 1888.

Nou!!: Barcelona і Acracia · Veure més »

Acre (unitat de superfície)

L'acre, abreviat ac o Ac, és una unitat de mesura agrària de superfície d'origen germànic, utilitzada tant a les illes Britàniques com a les seves antigues colònies, incloent-hi els Estats Units, equivalent a 4 047 m² o 0,404 7 ha.

Nou!!: Barcelona і Acre (unitat de superfície) · Veure més »

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2002

De lactivitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2002 destaca la celebració a Catalunya del Campionat d'Europa de corfbol en el qual la selecció catalana va aconseguir la setena posició.

Nou!!: Barcelona і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2002 · Veure més »

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2003

De l'activitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2003 destaca el subcampionat d'Europa aconseguit per la selecció catalana de pitch and putt i la novena posició de la selecció catalana de corfbol al Campionat del Món.

Nou!!: Barcelona і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2003 · Veure més »

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2004

De lactivitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2004 destaca el campionat del Món "B" aconseguit per la selecció catalana d'hoquei sobre patins masculina, mesos després que la Federació Catalana de Patinatge obtingués el reconeixement oficial provisional per part de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS).

Nou!!: Barcelona і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2004 · Veure més »

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2005

De l'activitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2005 destaquen la selecció catalana d'hoquei sobre patins masculina, que va guanyar la segona edició de la Blanes Golden Cup, la selecció catalana de curses de muntanya, que es va proclamar campiona del món i la selecció catalana de corfbol, que va guanyar l'European Bowl disputada a Terrassa.

Nou!!: Barcelona і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2005 · Veure més »

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2006

De lactivitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2006 destaca la Copa del Món aconseguida per la selecció catalana de pitch and putt a Teià, revalidant el títol aconseguit l'any 2004, i el subcampionat europeu assolit per la selecció catalana de futbol sala masculina al Campionat d'Europa, disputat a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2006 · Veure més »

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2007

De l'activitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2007 sobresurt la selecció femenina d'hoquei sobre patins, que va guanyar la Golden Cup i va quedar subcampiona a la Copa Amèrica i la selecció masculina, que va obtenir el subcampionat a la Copa Amèrica, a més del tercer lloc a la Golden Cup.

Nou!!: Barcelona і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2007 · Veure més »

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2008

De l'activitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2008 destaca el Campionat del Món de futbol sala aconseguit per la selecció catalana femenina.

Nou!!: Barcelona і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2008 · Veure més »

Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2009

De l'activitat de les seleccions esportives catalanes de l'any 2009 destaca l'èxit de la selecció catalana de raquetbol, que va guanyar el Campionat d'Europa, tant la competició de seleccions masculines com la femenina, així com a les competicions individuals masculina i femenina.

Nou!!: Barcelona і Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2009 · Veure més »

Actor

Actriu actuant en una pel·lícula Un actor o una actriu és una persona que actua en una producció d'arts escèniques o visuals.

Nou!!: Barcelona і Actor · Veure més »

Actuació artística

nu és una característica de les accions artístiques que busquen ser provocatives. Acció artística al carrer Lart d'acció o acció artística (performance és un anglicisme) és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple.

Nou!!: Barcelona і Actuació artística · Veure més »

Actuació Valencianista d'Esquerra

Actuació Valencianista d'Esquerra (AVE) fou una agrupació nacionalista valenciana, republicana i d'esquerra, fundada a Barcelona el 1932 per valencians residents a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Actuació Valencianista d'Esquerra · Veure més »

Adán Martín Menis

Adán Martín durant una reunió amb representants del Cabildo de Fuerteventura el 12/03/2002, per a tractar els Plans Sectorials. En aquell temps era vicepresident del Govern de Canàries. Adán Martín Menis (Santa Cruz de Tenerife, 19 d'octubre de 1943 - Barcelona, 10 d'octubre de 2010, El Periódico de Catalunya, 10 d'octubre de 2010.) fou un enginyer industrial i polític espanyol, President de Canàries des de juliol de 2003 fins a 2007.

Nou!!: Barcelona і Adán Martín Menis · Veure més »

Adela Maria Trepat i Massó

Adela Maria Trepat i Massó (Barcelona, 2 de maig de 1905 – 21 d'agost de 1964) fou una llatinista i traductora, alumna de Joaquim Balcells i Pinto.

Nou!!: Barcelona і Adela Maria Trepat i Massó · Veure més »

Adela Simon Pera

Adela Simon Pera (Barcelona, 14 de juliol de 1919 - 25 de desembre de 1979) va ser una infermeria catalana impulsora de la modernització de la professió a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Adela Simon Pera · Veure més »

Adele di Lusignano

Adele di Lusignano és una òpera en italià en dos actes de Ramon Carnicer i Batlle segons un llibret de Felice Romani.

Nou!!: Barcelona і Adele di Lusignano · Veure més »

Adelfa Soro

Adelfa Soro Bo (Castelló, Ribera Alta, 1887 - Barcelona, 1936), fou una monja dominica de l'Anunciata i màrtir de la Fe.

Nou!!: Barcelona і Adelfa Soro · Veure més »

Ademar de Narbona

Ademar era un noble franc, comte de Narbona ja l'any 800, probablement nomenat poc abans per Guillem I el Sant de Tolosa.

Nou!!: Barcelona і Ademar de Narbona · Veure més »

Ademús

Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.

Nou!!: Barcelona і Ademús · Veure més »

ADN (diari)

ADN va ser un diari gratuït fundat el 2005 i dissolt el 2011.

Nou!!: Barcelona і ADN (diari) · Veure més »

Adolf Florensa i Ferrer

fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.

Nou!!: Barcelona і Adolf Florensa i Ferrer · Veure més »

Adolf Galland

Adolf Dolfo Josef Ferdinand Galland (19 de març de 1912 - 9 de febrer de 1996) va ser un general i as de l'aviació de la Luftwaffe alemanya que va servir durant la Segona Guerra Mundial a Europa.

Nou!!: Barcelona і Adolf Galland · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Nou!!: Barcelona і Adolf Hitler · Veure més »

Adolf Loos

Adolf Loos (Brno, Moràvia, Imperi Austrohongarès, 10 de desembre de 1870 - Kalksburg (Viena), 23 d'agost de 1933) fou un arquitecte austríac i un dels pioners de l'arquitectura moderna.

Nou!!: Barcelona і Adolf Loos · Veure més »

Adolf Mas i Ginestà

Adolf Mas i Ginestà (Solsona, Solsonès, 1860 - Barcelona, 1936), va ser un dels principals fotògrafs de l'època del Modernisme català i pare del també fotògraf Pelai Mas Castanyeda (Barcelona 1891-1954).

Nou!!: Barcelona і Adolf Mas i Ginestà · Veure més »

Adolf Ruiz i Casamitjana

fou un arquitecte d'estil modernista, seguint la línia marcada per Lluís Domènech i Montaner.

Nou!!: Barcelona і Adolf Ruiz i Casamitjana · Veure més »

Adolfo Pérez Esquivel

Adolfo Pérez Esquivel (Buenos Aires, 26 de novembre de 1931) és un escultor i pacifista argentí guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1980.

Nou!!: Barcelona і Adolfo Pérez Esquivel · Veure més »

Adolphe Ferrière

Adolphe Ferrière (1879-1960) va ésser un pedagog suís que estudià a Ginebra.

Nou!!: Barcelona і Adolphe Ferrière · Veure més »

Adrià del Valle i Costa

Adrià del Valle i Costa (Barcelona, 1872 – l'Havana, 1945) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Adrià del Valle i Costa · Veure més »

Adrià Esquerrà i Codina

Adrià Esquerrà i Codina (Barcelona, 7 de setembre de 1873 - Barcelona, 6 de juliol de 1927) va ser un compositor de peces líriques i sarsueles, i també compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Adrià Esquerrà i Codina · Veure més »

Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.

Nou!!: Barcelona і Adrià Gual i Queralt · Veure més »

Adscripció

miniatura Durant l'edat mitjana, l'adscripció era la vinculació d'una família i tots llurs descendents a la terra que conreaven, perdent tots ells la llibertat de marxar-ne.

Nou!!: Barcelona і Adscripció · Veure més »

Advocat

s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.

Nou!!: Barcelona і Advocat · Veure més »

AEGEE

L'AEGEE (en francès Association des États Généraux des Étudiants de l'Europe), també anomenada Fòrum d'Estudiants Europeus, és una de les organitzacions interdisciplinàries d'estudiants més grans d'Europa.

Nou!!: Barcelona і AEGEE · Veure més »

Aeròdrom d'Alfés

LAeròdrom d'Alfés fou un camp d'aviació situat gairebé en la seva totalitat dins del terme municipal d'Alfés, amb una petita part dins de les partides lleidatanes de La Cogullada a l'Est i Pedrós al Nord, al Segrià.

Nou!!: Barcelona і Aeròdrom d'Alfés · Veure més »

Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives

L'Aeròdrom Igualada - Òdena General Vives o simplement aeròdrom Igualada-Òdena està situat en terreny del municipi d'Òdena (Anoia) a uns 60 km de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives · Veure més »

Aeròdrom de Sant Lluís

L'Aeròdrom de Sant Lluís és un camp d'aviació esportiu de l'illa de Menorca situat al km 2 de la carretera de Maó a Sant Lluís gestionat per l'Aeroclub de Menorca.

Nou!!: Barcelona і Aeròdrom de Sant Lluís · Veure més »

Aeròdrom de Son Bonet

L'Aeròdrom de Son Bonet és un aeròdrom situat a Es Pont d'Inca al municipi de Marratxí, a 4 km del centre de Palma per la carretera comarcal Ma-13A, que uneix Palma amb Inca.

Nou!!: Barcelona і Aeròdrom de Son Bonet · Veure més »

Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas

LAeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, més conegut com a Aeroport de Madrid-Barajas (en castellà: Aeropuerto de Madrid-Barajas), se situa al nord-est de la ciutat de Madrid, a 12 quilòmetres del centre.

Nou!!: Barcelona і Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas · Veure més »

Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell

Helicopter militar durant els aiguats del 1982. L'Aeroport de la Seu d'Urgell, comercialment Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell (codi d'aeroport ICAO LESU, IATA LEU), és una instal·lació aeroportuària propietat de la Generalitat de Catalunya que acull vols d'aviació general i d'emergència i des del 8 de gener de 2015 pot rebre aviació comercial.

Nou!!: Barcelona і Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell · Veure més »

Aeroport de Girona - Costa Brava

LAeroport de Girona – Costa Brava és un aeroport gestionat per Aena que hi ha al poble de Salitja, dins el municipi de Vilobí d'Onyar, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Girona, i disposa de bones vies de comunicació amb Girona, la Costa Brava, Barcelona i els Pirineus.

Nou!!: Barcelona і Aeroport de Girona - Costa Brava · Veure més »

Aeroport de Lleida-Alguaire

LAeroport de Lleida-Alguaire és un aeroport que dona servei a la ciutat de Lleida i les comarques properes.

Nou!!: Barcelona і Aeroport de Lleida-Alguaire · Veure més »

Aeroport de Melilla

L'aeroport de Melilla està situat a només 3 quilòmetres del centre de la ciutat de Melilla.

Nou!!: Barcelona і Aeroport de Melilla · Veure més »

Aeroport de Menorca

L'Aeroport de Menorca està situat a uns 4,5 kilòmetres al sud-oest de Maó.

Nou!!: Barcelona і Aeroport de Menorca · Veure més »

Aeroport de Reus

L'Aeroport de Reus és un aeroport ubicat a la província de Tarragona, destinat a donar servei a la part occidental de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Aeroport de Reus · Veure més »

Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau

LAeroport internacional Pierre Elliott Trudeau de Montreal o simplement Montréal-Trudeau (codi IATA: YUL; codi OACI: CYUL) (en francès: Aéroport international Pierre-Elliott-Trudeau de Montréal; en anglès: Montréal-Pierre Elliott Trudeau International Airport) està situat a la ciutat de Dorval, Quebec, Canadà.

Nou!!: Barcelona і Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau · Veure més »

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Nou!!: Barcelona і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat · Veure més »

Aeroports de Catalunya

Aeroports de Catalunya és una societat pública (Aeroports Públics de Catalunya SLU) de la Generalitat de Catalunya dins del Departament de Territori.

Nou!!: Barcelona і Aeroports de Catalunya · Veure més »

Afer Galinsoga

L'afer Galinsoga foren una sèrie d'esdeveniments que es produïren a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, pel fet de proclamar en públic la frase «tots els catalans són una merda» perquè el mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar havia celebrat missa en català.

Nou!!: Barcelona і Afer Galinsoga · Veure més »

Aferrapedres

L'aferrapedres, l'aferra-roques, la guineu o el pau (Callionymus maculatus) és una espècie de peix de la família dels cal·lionímids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Aferrapedres · Veure més »

Afrancesat

Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.

Nou!!: Barcelona і Afrancesat · Veure més »

Agapit Vallmitjana i Abarca

Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 1850 - 1915) va ser un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Agapit Vallmitjana i Abarca · Veure més »

Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Agapit Vallmitjana i Barbany · Veure més »

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) és una àrea especialitzada de l'Agència de Salut Pública de Catalunya que té com a finalitat aconseguir el màxim grau de seguretat alimentària a Catalunya mitjançant la planificació i la coordinació de les actuacions de control, amb la col·laboració i la cooperació de les diferents administracions públiques i dels sectors que incideixen, directament o indirecta, en la seguretat alimentària.

Nou!!: Barcelona і Agència Catalana de Seguretat Alimentària · Veure més »

Agència Europea de Medicaments

LAgència Europea de Medicaments (EMA per les seves sigles en anglès European Medicines Agency) és una agència de la Unió Europea (UE) l'objectiu de la qual és contribuir a la protecció de la salut pública i animal assegurant que els medicaments per a ús humà i veterinari siguin segurs, eficaços i d'alta qualitat.

Nou!!: Barcelona і Agència Europea de Medicaments · Veure més »

Agència Tributària de Catalunya

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) és l'ens encarregat de recaptar els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i aquells cedits totalment per l'Estat.

Nou!!: Barcelona і Agència Tributària de Catalunya · Veure més »

Agnès Armengol i Altayó

Agnès Armengol i Altayó, també coneguda com a Agnès Armengol de Badia, (Sabadell, agost de 1852 - Sabadell, 30 de gener de 1934), va ser una escriptora, pianista, compositora i promotora de la participació de les dones en el moviment catalanista.

Nou!!: Barcelona і Agnès Armengol i Altayó · Veure més »

Agnes Baltsa

Agnès Baltsa (en grec, Αγνή Μπάλτσα; Lèucada, 19 de novembre de 1944),https://es.dayreplay.com/birthday/person/agn%C3%AD-b%C3%A1ltsa-235679 és una mezzosoprano grega.

Nou!!: Barcelona і Agnes Baltsa · Veure més »

Agró blanc

Lagró blanc, agró blanc gros, aïró blanc major (a l'Alguer) o garsa blanca (Ardea alba) és un ocell de la família dels ardèids.

Nou!!: Barcelona і Agró blanc · Veure més »

Agró roig

L'agró roig, agró ros, agrós d'estiu o adragóDCVB (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.

Nou!!: Barcelona і Agró roig · Veure més »

Agricultura de Catalunya

Lagricultura de Catalunya es caracteritza per un predomini de les explotacions petites i mitjanes en què predominen els herbacis i els guarets.

Nou!!: Barcelona і Agricultura de Catalunya · Veure més »

Agricultura urbana

Agricultura urbana a Lagos Horts urbans a Meliana L'agricultura urbana, també hort urbà; és la pràctica de l'agricultura a les ciutats.

Nou!!: Barcelona і Agricultura urbana · Veure més »

Agrolimen

Agrolimen és un grup d'empreses multinacional català de capital familiar, en mans de sis germans.

Nou!!: Barcelona і Agrolimen · Veure més »

Agrupació Courbet

LAgrupació Courbet fou un grup artístic fundat a Barcelona el 1918 per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols i dissolt el 1919, amb l'objectiu de renovar el noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Agrupació Courbet · Veure més »

Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona

Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona és una entitat capdavantera del moviment sardanista, fundada a Barcelona el 1922 amb el nom d'Agrupació Sardanista de Barcelona, dedicada principalment al conreu i a la difusió de la sardana.

Nou!!: Barcelona і Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona · Veure més »

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989. Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una federació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva dins l'àmbit català.

Nou!!: Barcelona і Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Veure més »

Agrupació Excursionista Catalunya

L'Agrupació Excursionista Catalunya és una entitat excursionista fundada l'any 1912 a Barcelona per membres de l'Orfeó Català amb l'objectiu de desenvolupar el foment i la pràctica de l'excursionisme en tots els seus aspectes.

Nou!!: Barcelona і Agrupació Excursionista Catalunya · Veure més »

Agrupació Fotogràfica de Catalunya

L'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC) és una entitat que té com a finalitat el foment i la divulgació de la fotografia en totes les seves varietats, i per aconseguir aquesta fita organitza concursos, exposicions, cursets de fotografia, així com edita periòdicament un butlletí digital.

Nou!!: Barcelona і Agrupació Fotogràfica de Catalunya · Veure més »

Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé de les Roquetes

LAgrupació Sardanista l'Ideal de Clavé de les Roquetes és una entitat cultural fundada l'any 1960 que es dedica, des del barri de Roquetes de Barcelona, a ensenyar i difondre la sardana i a promoure la dansa i la música tradicionals.

Nou!!: Barcelona і Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé de les Roquetes · Veure més »

Agrupación al Servicio de la República

L'Agrupación al Servicio de la República va ésser una organització política constituïda a Catalunya al juliol del 1931 com a "sección o sucursal" de l'entitat del mateix nom fundada per José Ortega y Gasset, Gregorio Marañón, Ramón Pérez de Ayala i Felipe Sánchez-Román y Gallifa a Madrid el 10 de febrer del mateix any.

Nou!!: Barcelona і Agrupación al Servicio de la República · Veure més »

Agrupación Republicana de Trabajadores

L'Agrupación Republicana de Trabajadores va ésser un partit polític federal revolucionari fundat per Antonio Jiménez al febrer del 1932, després d'haver estat expulsat de l'Extrema Izquierda Federal.

Nou!!: Barcelona і Agrupación Republicana de Trabajadores · Veure més »

Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat

LAgrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat és l'agrupament escolta confessional més antic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l'IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, Catalunya, a l'alta conca de la riera de Rajadell.

Nou!!: Barcelona і Aguilar de Segarra · Veure més »

Agullada (peix)

L'agullada (Centrophorus uyato) és una espècie de tauró esqualiforme de la família dels esquàlids, que viu al Carib, a l'Atlàntic oriental (des de Groenlàndia fins a Sud-àfrica), a la Mediterrània occidental, a l'oceà Índic i a les costes de Nova Zelanda i Taiwan.

Nou!!: Barcelona і Agullada (peix) · Veure més »

Agullat

L'agullat, ferró, quelve, cassó o quissona (d'en terra) (Squalus acanthias) és una espècie de tauró esqualiforme de la família dels esquàlids, petit, de color cendrós, amb una forta pua a l'aleta dorsal.

Nou!!: Barcelona і Agullat · Veure més »

Agullat xato

L'agullat xato (Squalus blainville) és una espècie de tauró esqualiforme de la família dels esquàlids que arriba a les llotges de peix dels Països Catalans escapçats i espellats, i es venen amb noms eufemístics (quissona, anguila reial, etc.).

Nou!!: Barcelona і Agullat xato · Veure més »

Agustí Altisent Altisent

Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (Santa Coloma de Queralt, 1923 - Poblet, 2004) fou monjo de Poblet, historiador i escriptor.

Nou!!: Barcelona і Agustí Altisent Altisent · Veure més »

Agustí Bartra i Lleonart

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982) fou un poeta, prosista i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Agustí Bartra i Lleonart · Veure més »

Agustí Borgunyó i Garriga

Agustí Borgunyó i Garriga (Sabadell, 2 de maig de 1894 - Barcelona, 1 de juliol de 1967) va ser músic, director d'orquestra i compositor d'una extensíssima obra.

Nou!!: Barcelona і Agustí Borgunyó i Garriga · Veure més »

Agustí Carol i Foix

Agustí Carol i Foix (Barcelona, 1923 - Ib., 1996) fou un veterinari i polític català.

Nou!!: Barcelona і Agustí Carol i Foix · Veure més »

Agustí Centelles i Ossó

Agustí Centelles i Ossó (València, 21 de maig de 1909 - Barcelona, 1 de desembre de 1985), fou un fotògraf català, tot i que valencià de naixement.

Nou!!: Barcelona і Agustí Centelles i Ossó · Veure més »

Agustí Cerdà i Argent

Agustí Cerdà i Argent (Canals, la Costera, 8 de desembre de 1965) és un polític valencià, president d'Esquerra Republicana del País Valencià des de la seua refundació al setembre de l'any 2000 fins al 2016.

Nou!!: Barcelona і Agustí Cerdà i Argent · Veure més »

Agustí Cervera i Marquès

Agustí Cervera i Marquès (Castelló d'Empúries, l'Alt Empordà, 15 de gener de 1870 - Barcelona, 16 de desembre de 1947) fou músic i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Agustí Cervera i Marquès · Veure més »

Agustí Chalaux i de Subirà

Agustí Chalaux i de Subirà (Sant Genís dels Agudells, 1911 - Barcelona, 2006) va ser un intel·lectual català, dissenyador d'un model polític, econòmic i social que va pretendre disminuir al màxim els abusos de poder, la misèria i la corrupció.

Nou!!: Barcelona і Agustí Chalaux i de Subirà · Veure més »

Agustí Collado i Nogué

Agustí Collado i Nogué (Barcelona, 1895 - 1942) fou un autor dramàtic, llibretista de sarsueles i novel·lista català.

Nou!!: Barcelona і Agustí Collado i Nogué · Veure més »

Agustí Colomines i Companys

Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 11 de desembre de 1957) és un historiador català.

Nou!!: Barcelona і Agustí Colomines i Companys · Veure més »

Agustí Contijoch i Mestres

Agustí Contijoch i Mestres (Barcelona, 1928 - 2002) fou un empresari i polític català.

Nou!!: Barcelona і Agustí Contijoch i Mestres · Veure més »

Agustí de Semir i Rovira

Agustí de Semir Rovira (Barcelona, 1918 - Barcelona, 17 d'agost de 2006) fou un advocat català conegut per la seva participació en la lluita anti-franquista.

Nou!!: Barcelona і Agustí de Semir i Rovira · Veure més »

Agustí Duran i Sanpere

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.

Nou!!: Barcelona і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »

Agustí Espinalt i Sanllehí

Agustí Espinalt i Sanllehí (Manresa ? - Barcelona, 27 d'abril del 1939) va ser un joier que ocupà diversos càrrecs polítics a la Manresa de la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Agustí Espinalt i Sanllehí · Veure més »

Agustí Maria Bassols i Parés

Agustí Maria Bassols i Parés (Barcelona, 17 de juny de 1924 - 25 d'abril de 2018) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Agustí Maria Bassols i Parés · Veure més »

Agustí Montal i Costa

Agustí Montal i Costa (Barcelona, 5 d'abril de 1934 - Barcelona, 22 de març de 2017) va ser un economista i empresari català, president del FC Barcelona entre 1969 i 1977, fill d'Agustí Montal i Galobart, que també havia estat president del FC Barcelona anys enrere.

Nou!!: Barcelona і Agustí Montal i Costa · Veure més »

Agustí Oliver i Doménech

Agustí Oliver i Doménech (Blanes, 7 d'abril de 1791 - Barcelona, 15 de setembre de 1866) va ser un empresari català.

Nou!!: Barcelona і Agustí Oliver i Doménech · Veure més »

Agustí Pons i Mir

Agustí Pons i Mir (Barcelona, 20 de juny de 1947) és un periodista i escriptor català, que exercí de director de la Revista de Catalunya entre 2018 i 2021.

Nou!!: Barcelona і Agustí Pons i Mir · Veure més »

Agustí Sancho Agustina

Agustí Sancho Agustina (Benlloc, Plana Alta, 18 de juliol de 1896 - Barcelona, 25 d'agost de 1960) va ser jugador i entrenador de futbol.

Nou!!: Barcelona і Agustí Sancho Agustina · Veure més »

Agustí Torelló i Mata

Agustí Torelló i Mata (Sant Sadurní d'Anoia, 1935) és un enòleg català, fundador de la cava de Sant Sadurní d'Anoia que du el seu nom.

Nou!!: Barcelona і Agustí Torelló i Mata · Veure més »

Agustí Torelló i Ros

Agustí Torelló i Ros (Sant Sadurní d'Anoia, 21 de novembre del 1863 – Barcelona, 13 de desembre del 1932) va ser violinista, director d'orquestra, compositor i professor de música.

Nou!!: Barcelona і Agustí Torelló i Ros · Veure més »

Agustí Villaronga i Riutort

Agustí Villaronga i Riutort (Palma, 21 d'abril de 1953 - Barcelona, 22 de gener de 2023) va ser un director de cinema i guionista mallorquí conegut, entre d'altres, per pel·lícules com ''Pa negre'' (2010) i ''Incerta glòria'' (2017).

Nou!!: Barcelona і Agustí Villaronga i Riutort · Veure més »

Agustí Yáñez i Girona

Agustí Yáñez i Girona (Barcelona, 1789 – 4 de maig de 1857) fou un farmacèutic i catedràtic d'història natural del Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià de Barcelona, a més d'alcalde de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Agustí Yáñez i Girona · Veure més »

Agustín Trigo Mezquita

Agustín Trigo Mezquita (València, 26 de setembre de 1863 - 19 de maig de 1952) fou un farmacèutic, industrial i polític valencià.

Nou!!: Barcelona і Agustín Trigo Mezquita · Veure més »

Agustina d'Aragó

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d'Aragó (Barcelona, 4 de març del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857), és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Barcelona і Agustina d'Aragó · Veure més »

Ahn Eak-tai

Ahn Eak-Tai (Pyongyang, Corea, 5 de desembre de 1906 – Mallorca, Illes Balears, 16 de setembre de 1965) va ser un director i compositor coreà.

Nou!!: Barcelona і Ahn Eak-tai · Veure més »

Ai Ai Ai

Ai Ai Ai és un grup de rumba catalana, i en català, creat després de la mort de Gato Pérez per Pep Lladó, un dels seus col·laboradors i amics paios, amb altres músics d'ètnia gitana, com Antoni "Sicus" Carbonell o Ricard "Tarragona".

Nou!!: Barcelona і Ai Ai Ai · Veure més »

Aida (Verdi)

Aida (en català, Aïda) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, escrita a partir d'un llibret en italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette.

Nou!!: Barcelona і Aida (Verdi) · Veure més »

Aigüesmortes

Aigüesmortes (en occità: Aigasmòrtas, en francès: Aigues-Mortes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Barcelona і Aigüesmortes · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Barcelona і Aigua · Veure més »

Aigua de València

Aigua de València és un còctel a base de cava (o xampany), suc de taronja, vodka i ginebra.

Nou!!: Barcelona і Aigua de València · Veure més »

Aiguader

Velázquez. Un aiguader era una persona l'ofici de la qual era tenir cura de l'aigua de les séquies.

Nou!!: Barcelona і Aiguader · Veure més »

Aiguamolls de l'Empordà

Els aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt de maresmes més important de Catalunya, després del delta de l'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Aiguamolls de l'Empordà · Veure més »

Aiguats de la conca del Segre de 1982

Junta d'Emergència. Esvoranc a la carretera al Congost dels Tresponts. Els aiguats de la conca del Segre de 1982 fou una inundació que tingué lloc entre el 7 i 8 de novembre del 1982, arran de la pluja que caigué aquella nit i que va culminar amb el desbordament del riu Segre i el riu Valira.

Nou!!: Barcelona і Aiguats de la conca del Segre de 1982 · Veure més »

Aina Clotet Fresquet

Aina Clotet Fresquet (Barcelona, 23 de setembre de 1982) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, germana petita del també actor Marc Clotet i filla del doctor Bonaventura Clotet.

Nou!!: Barcelona і Aina Clotet Fresquet · Veure més »

Aine Bru

s Aine Bru o Ayne Bru fou un pintor del Renaixement del possiblement d'origen alemany, neerlandès o flamenc que va treballar a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Aine Bru · Veure més »

Air Berlin

Air Berlin va ser una aerolínia alemanya de baix cost.

Nou!!: Barcelona і Air Berlin · Veure més »

Airbus A310

Airbus A310-300 Matrícula AP-BEU 'Peshawar' Primer vol de PIA a Barcelona des de Lahore. 2009-03-29 L'Airbus A310 és un avió de passatgers de dos motors fabricat per Airbus S.A.S. Va realitzar el primer vol el 3 d'abril del 1982.

Nou!!: Barcelona і Airbus A310 · Veure més »

Aitor Egurrola i Leizeaga

Aitor Egurrola i Leizeaga (Barcelona, 24 de juny de 1980) és un jugador d'hoquei patins català actualment retirat.

Nou!!: Barcelona і Aitor Egurrola i Leizeaga · Veure més »

Aixovar

Armari de núvia alemany on s'hi exposa l''''aixovar''' Un aixovar (de l'àrab assovár) era el nom que rebien els béns aportats en dot al cònjuge que tenia el patrimoni principal d'una parella.

Nou!!: Barcelona і Aixovar · Veure més »

Ajoblanco (revista)

Ajoblanco és el nom d'una revista espanyola mensual que es va publicar entre 1974 i 1980 en la seva primera etapa i entre 1987 i 1999 en la segona.

Nou!!: Barcelona і Ajoblanco (revista) · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Barcelona і Ajuntament · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Akasvayu

Akasvayu S.L. és una promotora immobiliària barcelonina que va ser fundada el 2001 per Josep Amat i Josep Obiol.

Nou!!: Barcelona і Akasvayu · Veure més »

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Nou!!: Barcelona і Al Tall · Veure més »

Al-Hàkam I

miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Nou!!: Barcelona і Al-Hàkam I · Veure més »

Al-Qaida

Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.

Nou!!: Barcelona і Al-Qaida · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Barcelona і Alacant · Veure més »

Alady

Carles Saldaña i Beut, conegut amb el nom artístic d'Alady (València, 6 d'octubre de 1902-Barcelona, 11 de setembre de 1968) va ser un artista de music-hall, una de les figures més populars del Paral·lel barceloní.

Nou!!: Barcelona і Alady · Veure més »

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Nou!!: Barcelona і Alaric II · Veure més »

Alçament de Mieres

L'Alçament de Mieres va ésser una revolta que hi hagué el 22 de setembre de 1484 a la vall de Mieres (La Garrotxa), dirigida per Pere Joan Sala i produïda a causa de l'intent de confiscació de béns dels pagesos que no volien pagar drets senyorials.

Nou!!: Barcelona і Alçament de Mieres · Veure més »

Alí ibn Yússuf

Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.

Nou!!: Barcelona і Alí ibn Yússuf · Veure més »

Alícia de Larrocha i de la Calle

Alícia de Larrocha i de la Calle (Barcelona, 23 de maig de 1923 - Barcelona, 25 de setembre del 2009) fou una pianista i compositora catalana, considerada una de les millors pianistes de la seva generació.

Nou!!: Barcelona і Alícia de Larrocha i de la Calle · Veure més »

Alícia en terra de meravelles

Il·lustració de John Tenniel d'«''Alícia en terra de meravelles''» (1865) Alícia en terra de meravelles o Alícia al país de les meravelles (en anglès original: Alice's Adventures in Wonderland), és una obra de literatura fantàstica creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll.

Nou!!: Barcelona і Alícia en terra de meravelles · Veure més »

Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Barcelona і Albalat de la Ribera · Veure més »

Alban Berg

, nom complet Alban Maria Johannes Berg, fou un compositor austríac.

Nou!!: Barcelona і Alban Berg · Veure més »

Albardener

Un albardener o albarder era un menestral que tenia com a ofici fer albardes, que servien per cavalcar i per dur càrrega sobre bèsties de peu rodó.

Nou!!: Barcelona і Albardener · Veure més »

Albert Balcells i González

Albert Balcells i González (Barcelona, 1940) és un historiador català, catedràtic d'història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on professa des del 1970, i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1986.

Nou!!: Barcelona і Albert Balcells i González · Veure més »

Albert Bastardas

* Albert Bastardas i Sampere (Barcelona 1871 - 1944) advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Albert Bastardas · Veure més »

Albert Boadella i Oncins

Acte de Ciutadans de Catalunya a Madrid: Rosa Díez, Albert Boadella i Fernando SavaterAlbert Boadella Oncins (Barcelona, 30 de juliol de 1943) és un actor, dramaturg i director català, i membre de la companyia de teatre Els Joglars des de la seva fundació el 1961 i director d'aquesta fins al 2012.

Nou!!: Barcelona і Albert Boadella i Oncins · Veure més »

Albert Celades i López

Albert Celades López (Barcelona, 29 de setembre de 1975) és un exfutbolista i entrenador català.

Nou!!: Barcelona і Albert Celades i López · Veure més »

Albert Closas i Lluró

Albert Closas i Lluró (Barcelona, 3 d'octubre 1921 - Madrid, 19 de setembre 1994) fou un actor de teatre i cinema català.

Nou!!: Barcelona і Albert Closas i Lluró · Veure més »

Albert Costa i Casals

Albert Costa i Casals (Lleida, 25 de juny de 1975) és un extennista català retirat des de 2006.

Nou!!: Barcelona і Albert Costa i Casals · Veure més »

Albert Cotó i Fita

Albert Cotó i Fita (Figueres, 13 de febrer del 1852 - Barcelona, 23 d'abril del 1906) va ser intèrpret de piano, director d'orquestra, professor de música i compositor, especialment de sarsueles.

Nou!!: Barcelona і Albert Cotó i Fita · Veure més »

Albert Crusat i Domènech

Albert Crusat Domènech (nascut a Rubí, Barcelona el 13 de maig del 1982) és un ex futbolista català de la dècada de 2000.

Nou!!: Barcelona і Albert Crusat i Domènech · Veure més »

Albert de la Torre Fornell

Albert de la Torre Fornell (Barcelona, 1965) és un periodista, crític teatral, productor i realitzador audiovisual català.

Nou!!: Barcelona і Albert de la Torre Fornell · Veure més »

Albert de Quintana i Vergés

Albert de Quintana i Vergés (Girona, 23 de juny de 1904 - Girona, 6 d'agost de 1999) fou un advocat i polític gironí De Quintana era descendent d'una nissaga de polítics contemporanis de diverses ideologies –era net d'Albert de Quintana i Combis, diputat a Corts pel Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta durant diverses legislatures de 1876 a 1891; era fill d'Albert de Quintana i Serra, alcalde de Girona per la Lliga Regionalista el 1917 i el 1920; i era cosí d'Albert de Quintana i de León, governador civil de Girona per ERC el 1931– que actuà dins les circumscripcions de Girona i Torroella de Montgrí.

Nou!!: Barcelona і Albert de Quintana i Vergés · Veure més »

Albert de Sicília Llanas i Castells

Albert de Sicília Llanas i Castells, amb el nom de ploma d'Albert Llanas o el pseudònim de Robert Sanall (Barcelona, 28 de desembre http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2001/02/03/pagina-58/34307074/pdf.html de 1841 - Barcelona, 10 de desembre de 1915), fou un comediògraf i periodista català, un dels pares de la premsa satírica catalana i una de les personalitats més importants de la seva època.

Nou!!: Barcelona і Albert de Sicília Llanas i Castells · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Albert Einstein · Veure més »

Albert Espinosa i Puig

Albert Espinosa i Puig (Barcelona, 5 de novembre de 1973), enginyer industrial de formació, és guionista de teatre, cinema i televisió, actor de teatre, director de teatre i cinema català.

Nou!!: Barcelona і Albert Espinosa i Puig · Veure més »

Albert Ferrer (cantant)

Albert Ferrer és un cantant de la Garriga.

Nou!!: Barcelona і Albert Ferrer (cantant) · Veure més »

Albert Ferrer i Llopis

Albert Ferrer i Llopis (Barcelona, 6 de juny de 1970), també conegut com a Txapi Ferrer, és un entrenador i exjugador de futbol català.

Nou!!: Barcelona і Albert Ferrer i Llopis · Veure més »

Albert Folch i Rusiñol

Albert Folch i Rusiñol (Barcelona, 1922 - 1988) fou un químic i empresari català, fill de Joaquim Folch i Girona, germà del poeta Jorge Folch i Rusiñol i renebot de Santiago Rusiñol.

Nou!!: Barcelona і Albert Folch i Rusiñol · Veure més »

Albert Giol i Galceran

Albert Giol i Galceran (Calella, Maresme, 1857-1945) va ésser un hisendat que donà suport al moviment excursionista i començà a ordenar i estudiar l'Arxiu Familiar i l'Arxiu Municipal d'on va treure còpia de nombrosos documents, ara perduts i que ens han arribat gràcies a les seues anotacions.

Nou!!: Barcelona і Albert Giol i Galceran · Veure més »

Albert Guillem Hauf i Valls

Albert Guillem Hauf i Valls (Sóller, Mallorca, 1938) és un filòleg, historiador de la literatura i crític literari mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Albert Guillem Hauf i Valls · Veure més »

Albert Guinovart i Mingacho

Albert Guinovart i Mingacho (Barcelona, 1962) és un pianista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Albert Guinovart i Mingacho · Veure més »

Albert Juan i Torner

Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872-1957) fou un arquitecte modernista català titulat el 27 d'agost de 1892.

Nou!!: Barcelona і Albert Juan i Torner · Veure més »

Albert Malla i Abad

Albert Malla i Abad (Barcelona, 13 de novembre de 1957) és locutor de ràdio i publicitat, actor de doblatge i discjòquei.

Nou!!: Barcelona і Albert Malla i Abad · Veure més »

Albert Manent i Segimon

Placa amb la signatura d'Albert Manent al ''monument al llibre'' (Barcelona) Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, el Maresme, 23 de setembre de 1930 – Barcelona, 14 d'abril de 2014) fou un escriptor català, fill de l'escriptor Marià Manent i de Josefina Segimon i Cisa.

Nou!!: Barcelona і Albert Manent i Segimon · Veure més »

Albert Martorell i Otzet

ha estat un dels grans porters de la història del Reial Club Deportiu Espanyol i del futbol català.

Nou!!: Barcelona і Albert Martorell i Otzet · Veure més »

Albert Masó i March

Albert Masó (Gràcia, Barcelona, 1918 - París, 21 de novembre de 2001) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Albert Masó i March · Veure més »

Albert Monteys i Homar

Albert Monteys i Homar (Barcelona, 1971) és un autor de còmic català, conegut sobretot pels seus treballs per al setmanari satíric El Jueves, revista de la qual va ser director.

Nou!!: Barcelona і Albert Monteys i Homar · Veure més »

Albert Pallarés López

és un dissenyador gràfic i dibuixant valencià conegut com a Pallarés.

Nou!!: Barcelona і Albert Pallarés López · Veure més »

Albert Pérez i Baró

Albert Pérez i Baró (Barcelona 1902 - 1989) fou un escriptor i sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Albert Pérez i Baró · Veure més »

Albert Portas i Soy

Albert Portas i Soy (Barcelona, 15 de novembre de 1973) és un tennista català retirat.

Nou!!: Barcelona і Albert Portas i Soy · Veure més »

Albert Ràfols-Casamada

fou un poeta i pintor català.

Nou!!: Barcelona і Albert Ràfols-Casamada · Veure més »

Albert Rivera Díaz

Albert Rivera Díaz, en castellà Alberto Carlos Rivera Díaz, (Barcelona, 15 de novembre de 1979) és un advocat i ex polític català.

Nou!!: Barcelona і Albert Rivera Díaz · Veure més »

Albert Rusiñol i Prats

Albert Rusiñol i Prats (Barcelona, 5 d'agost de 1862 - Barcelona, 13 de març de 1928) fou un empresari i polític català, germà de Santiago Rusiñol i Prats.

Nou!!: Barcelona і Albert Rusiñol i Prats · Veure més »

Albert Sardà i Pérez-Bufill

Albert Sardà i Pérez-Bufill (Barcelona, 1943) és un compositor català.

Nou!!: Barcelona і Albert Sardà i Pérez-Bufill · Veure més »

Albert Sáez i Casas

Albert Sáez i Casas (Barcelona, 1965)El Periodico, 24/3/2010, és un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Albert Sáez i Casas · Veure més »

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 11 de juliol del 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Albert Sánchez Piñol · Veure més »

Albert Serra i Juanola

Albert Serra en una conferència al MACBA és un guionista, director i productor de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Albert Serra i Juanola · Veure més »

Albert Serratosa i Palet

Albert Serratosa i Palet (Barcelona, 25 de juliol de 1927, 21 de setembre de 2015) fou un enginyer de camins, canals i ports català, professor emèrit i catedràtic d'Ordenació del Territori i Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya, destacat com a planificador de grans infraestructures i com a científic i divulgador de l'urbanisme.

Nou!!: Barcelona і Albert Serratosa i Palet · Veure més »

Albert Serrán Polo

Albert Serrán Polo (Barcelona, 17 de juliol de 1984) és un jugador de futbol català de la dècada de 2000.

Nou!!: Barcelona і Albert Serrán Polo · Veure més »

Albert Taulé i Viñas

Albert Taulé i Viñas (Sabadell, 2 de desembre del 1932 - Barcelona, 24 de març del 2007) fou sacerdot catòlic i compositor, especialitzat en música religiosa.

Nou!!: Barcelona і Albert Taulé i Viñas · Veure més »

Albert Toldrà i Vilardell

Albert Toldrà i Vilardell (Barcelona, 1964) és un historiador català.

Nou!!: Barcelona і Albert Toldrà i Vilardell · Veure més »

Albert Tomàs i Sobrepera

Albert Tomàs i Sobrepera (Barcelona, 19 de desembre de 1970) és un exfutbolista català, que ocupava la posició de defensa.

Nou!!: Barcelona і Albert Tomàs i Sobrepera · Veure més »

Albert Torres i Bosch

Albert Torres i Bosch (Barcelona, 11 de febrer de 1950 - 16 de novembre de 2022) va ser un dirigent veïnal català, que va treballar com a funcionari, fill de l'activista gracienc Llibert Torres i Nòria.

Nou!!: Barcelona і Albert Torres i Bosch · Veure més »

Albert Vilalta i González

Albert Vilalta i González (Reus, el Baix Camp, 1933 - Barcelona, 15 de novembre de 2013), fou un enginyer de Camins, Canals i Ports, que va ser el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, entre 1991 i 1996.

Nou!!: Barcelona і Albert Vilalta i González · Veure més »

Alberta Giménez i Adrover

Alberta Giménez (Pollença, 6 d'agost de 1837 - Palma, 21 de desembre de 1922) va ser una religiosa de Mallorca, professora i fundadora de la congregació de les Religioses de la Puresa de Maria.

Nou!!: Barcelona і Alberta Giménez i Adrover · Veure més »

Alberto Blecua Perdices

Luis Alberto Blecua Perdices (Saragossa, 1941 - Barcelona, 28 de gener de 2020) fou un filòleg i cervantista espanyol, fill del també filòleg José Manuel Blecua Teixeiro i germà petit de José Manuel Blecua Perdices (director de la Reial Acadèmia Espanyola entre 2010 i 2014).

Nou!!: Barcelona і Alberto Blecua Perdices · Veure més »

Alberto Borregán i Rodríguez

Alberto Borregán i Rodríguez, també conegut com a Beto Borregán, (Barcelona, 16 d'agost de 1977) és un exjugador i entrenador d'hoquei sobre patins català, que jugà 18 temporades al FC Barcelona, on fou capità de l'equip, assolint un total de 58 títols, incloent 9 copes d'Europa, 15 OK Lligues i 7 Copes del Rei.

Nou!!: Barcelona і Alberto Borregán i Rodríguez · Veure més »

Alberto Cardín

Alberto Cardín, antropòleg, traductor i escriptor asturià (Villamayor 1948-Barcelona 1992), va estar vinculat des de sempre al món de la creació literària, ja fos mitjançant l'assaig ("Como si nada", 1981), com a narrador ("Lo mejor es lo peor", 1981; "Detrás por delante", 1986; "Sin más ni más", 1989) o poeta ("Paciencia del destino", 1980; "Despojos", 1981; "Indículo de sombras", 1983), així com en el de l'edició i la traducció, apareixent com a director d'un bon nombre de col·leccions.

Nou!!: Barcelona і Alberto Cardín · Veure més »

Alberto Fernández Díaz

és un polític i advocat català, membre del Partit Popular de Catalunya, partit del qual fou president entre 1996 i 2002.

Nou!!: Barcelona і Alberto Fernández Díaz · Veure més »

Alberto Iglesias Fernández-Berridi

Alberto Iglesias Fernández-Berridi (Sant Sebastià, 1955) és un compositor de cinema basc.

Nou!!: Barcelona і Alberto Iglesias Fernández-Berridi · Veure més »

Alberto Lopo García

Alberto Lopo García (Barcelona, 5 de maig del 1980) és un exfutbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Barcelona і Alberto Lopo García · Veure més »

Alberto Sols García

Alberto Sols García (Saix, Alt Vinalopó, 2 de febrer de 1917 - Dénia, 10 d'agost de 1989) fou un bioquímic valencià, especialista en la biologia molecular.

Nou!!: Barcelona і Alberto Sols García · Veure més »

Alcarràs

Alcarràs és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.

Nou!!: Barcelona і Alcarràs · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Barcelona і Alcúdia · Veure més »

Alcedinins

Els alcedinins (Alcedininae) són una subfamília d'ocells dins la família dels alcedínids (Alcedinidae), si bé altres autors els classifiquen com una família de ple dret, Alcedinidae (sensu stricto) i contemplen Alcedinidae (sensu lato) com el subordre Alcedines dins l'ordre Coraciiformes.

Nou!!: Barcelona і Alcedinins · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Barcelona і Alcoi · Veure més »

Alcossebre

Alcossebre és un nucli de població costaner situat dins del terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià), el qual consta de dos nuclis tradicionals, Alcossebre i Capicorb; i de diverses urbanitzacions, entre les quals destaquen les Fonts i el Pinar.

Nou!!: Barcelona і Alcossebre · Veure més »

Aldees Infantils SOS

Aldees Infantils SOS és una organització sense ànim de lucre, d'ajuda a la infància —i que és de caràcter privat i àmbit mundial interconfessional i independent de tota orientació política—, que es dedica a l'atenció a nens i nenes i adolescents en situació de risc social i de desempar, a través de llars de Sant Feliu de Codines, residències per a menors i pisos assistits i d'alta autonomia per a majors d'edat, i també atenció a menors normalitzats en horari extraescolar a través del Centre Obert de Sant Adrià de Besòs.

Nou!!: Barcelona і Aldees Infantils SOS · Veure més »

Aleix Clapés i Puig

Aleix Clapés i Puig (Vilassar de Dalt, 10 de setembre de 1846 - Barcelona, 17 de desembre de 1920) fou un pintor del modernisme simbòlic.

Nou!!: Barcelona і Aleix Clapés i Puig · Veure més »

Aleix Vidal-Quadras i Roca

és un polític català d'ideologia ultraconservadora i espanyolista, catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Aleix Vidal-Quadras i Roca · Veure més »

Alejandro García Casañas

Alejandro García Casañas, més conegut com a Àlex, (Barcelona. 14 de gener de 1970) és un exfutbolista i entrenador català.

Nou!!: Barcelona і Alejandro García Casañas · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alejandro Lozano Morales

Alejandro Lozano Morales també conegut com a Alexandre Lozano (La Toba, Guadalajara), 17 de març de 1939 - Barcelona, 30 de març de 2003), va ser un artista, pintor i muralista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Alejandro Lozano Morales · Veure més »

Alejandro Onsalo Orfila

Alejandro Onsalo Orfila (Barcelona, 1922 - Palma, 20 de març del 2007) va ser un matemàtic català.

Nou!!: Barcelona і Alejandro Onsalo Orfila · Veure més »

Alejandro Sanz

Alejandro Sánchez Pizarro (Madrid, 18 de desembre de 1968) és un músic, compositor i artista espanyol, el nom artístic del qual és Alejandro Sanz.

Nou!!: Barcelona і Alejandro Sanz · Veure més »

Alejandro Ulloa

Alejandro Ulloa, nom artístic d Alejandro García Ulloa (Madrid, 22 d'octubre del 1910 - Barcelona, 27 d'abril del 2004), va ser un actor, doblador, rapsode i director de teatre i cinema espanyol, resident a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Alejandro Ulloa · Veure més »

Aleksandar Đorđević

Aleksandar Đorđević, també escrit Djordjevic, és un exbasquetbolista i actualment entrenador serbi, nascut el 26 d'agost de 1967 a Belgrad (Sèrbia).

Nou!!: Barcelona і Aleksandar Đorđević · Veure més »

Alella

Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).

Nou!!: Barcelona і Alella · Veure més »

Alexander Calder

Alexander Calder (Lawnton (Pennsilvània), 22 d'agost de 1898 - Nova York, 11 de novembre de 1976) va ser un escultor, pintor i dibuixant estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Alexander Calder · Veure més »

Alexander Fleming

Alexander Fleming en un segell de les illes Fèroe Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia, 6 d'agost de 1881 - Londres, Anglaterra, 11 de març de 1955) fou un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès famós per ser el descobridor de la penicil·lina i guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945, compartit amb Howard Florey i Ernst Boris Chain.

Nou!!: Barcelona і Alexander Fleming · Veure més »

Alexander Neill

Alexander Sutherland Neill (Forfar, 17 d'octubre de 1883 - Aldeburgh, 23 de setembre de 1973) va ésser un pedagog escocès, el qual, després d'un breu parèntesi periodístic, començà la seua activitat docent als 31 anys.

Nou!!: Barcelona і Alexander Neill · Veure més »

Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.

Nou!!: Barcelona і Alexander von Humboldt · Veure més »

Alexandre Bosch i Catarineu

Alexandre Bosch i Catarineu (Barcelona, 19 d'octubre de 1882 - Sevilla, 19 de març de 1939)fou un advocat, empresari i polític català, fill de Ròmul Bosch i Alsina natural de Calella i de Maria Àngels Catarineu Ferran natural d'Igualada.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Bosch i Catarineu · Veure més »

Alexandre Cardunets Cazorla

Alexandre Cardunets Cazorla (Barcelona, 1871 - Badalona, 1944) va ésser un dibuixant, gravador i pintor.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Cardunets Cazorla · Veure més »

Alexandre Cirici i Pellicer

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Cirici i Pellicer · Veure més »

Alexandre de Cabanyes i Marquès

Alexandre de Cabanyes i Marquès (Barcelona, 1877 - Vilanova i la Geltrú, 1972) va ser un pintor vilanoví important a la primera meitat del.

Nou!!: Barcelona і Alexandre de Cabanyes i Marquès · Veure més »

Alexandre de Riquer i Ynglada

Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Alexandre de Riquer i Ynglada · Veure més »

Alexandre Deulofeu i Torres

Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) va ser un polític i filòsof de la història català.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Deulofeu i Torres · Veure més »

Alexandre Frías Roig

Alexandre Frías Roig (Reus, 28 d'agost de 1878 - 26 de febrer de 1963) va ser un metge pediatre català, fill d'Isidor Frias Fontanilles Orfe als 12 anys, es va posar a treballar sense deixar els estudis per mantenir als seus tres germans més petits.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Frías Roig · Veure més »

Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 29 de maig de 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Galí i Coll · Veure més »

Alexandre Gallart i Folch

Alexandre Gallart i Folch (Barcelona, 24 d'octubre de 1893 - Buenos Aires, 1972) fou un jurista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Gallart i Folch · Veure més »

Alexandre Masllorens i Escubós

Àlex (Alexandre) Masllorens i Escubós (Barcelona, 23 d'abril de 1956) és un periodista, escriptor i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en les VI i VII Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Masllorens i Escubós · Veure més »

Alexandre Nolla i Roig

Indibil i Mandoni'' Alexandre Nolla i Roig (Gràcia, Barcelona, 1881 - Barcelona, 11 de juliol de 1944) va ser un actor català de teatre.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Nolla i Roig · Veure més »

Alexandre Rosselló i Pastors

fou un advocat i polític balear, oncle d'Alexandre Jaume Rosselló.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Rosselló i Pastors · Veure més »

Alexandre Soler i March

El convent de Santa Clara de Manresa Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873Registre Civil de Barcelona, any 1873, número de registre 2.103. - ibídem, 28 de març de 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.

Nou!!: Barcelona і Alexandre Soler i March · Veure més »

Alfondeguilla

Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Barcelona і Alfondeguilla · Veure més »

Alfons Arús i Leita

Alfons Arús i Leita (Barcelona, 22 de maig de 1961) és un periodista català que ha desenvolupat la seva carrera a la ràdio i a la televisió.

Nou!!: Barcelona і Alfons Arús i Leita · Veure més »

Alfons Arimany i Ferrer

Alfons Arimany i Ferrer (Balaguer, 1905 - Barcelona, 1936) fou teòleg català, de l'orde dels carmelites descalços.

Nou!!: Barcelona і Alfons Arimany i Ferrer · Veure més »

Alfons Carles Comín i Ros

Alfons Carles Comín i Ros (Saragossa, 9 d'agost de 1933 - Barcelona, 23 de juliol de 1980) fou un enginyer industrial, polític, sociòleg, escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Alfons Carles Comín i Ros · Veure més »

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Barcelona і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »

Alfons de Tous

Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.

Nou!!: Barcelona і Alfons de Tous · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Barcelona і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Barcelona і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons Figueras i Fontanals

fou un guionista i dibuixant de còmic català, creador de personatges com Aspirino y Colodión i Topolino, el último héroe.

Nou!!: Barcelona і Alfons Figueras i Fontanals · Veure més »

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).

Nou!!: Barcelona і Alfons II de Provença · Veure més »

Alfons Juyol i Bach

Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 10 de maig de 1862 - 29 de setembre de 1917) fou un escultor modernista especialitzat en la decoració d'elements arquitectònics.

Nou!!: Barcelona і Alfons Juyol i Bach · Veure més »

Alfons López Tena

Alfons López Tena (Sagunt, País Valencià, 7 de desembre de 1957) és un jurista i polític valencià.

Nou!!: Barcelona і Alfons López Tena · Veure més »

Alfons Miàs

Alfons Miàs o Alphonse Mias (Palaldà, 1903 – Barcelona, 1950) fou un polític i escriptor ideòleg del catalanisme nord-català a la dècada del 1930 i defensor de la reunificació de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Alfons Miàs · Veure més »

Alfons Milà i Sagnier

fou un reconegut arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Alfons Milà i Sagnier · Veure més »

Alfons Quera i Carré

Alfons Quera i Carré (Barcelona, 20 de novembre del 1967) és un historiador.

Nou!!: Barcelona і Alfons Quera i Carré · Veure més »

Alfons Quintà i Sadurní

Alfons Quintà i Sadurní (Figueres, 28 d'agost de 1943 - Barcelona, 19 de desembre de 2016) fou un periodista i advocat català, oficial de la marina mercant, jutge i assassí masclista.

Nou!!: Barcelona і Alfons Quintà i Sadurní · Veure més »

Alfons Roure i Brugulat

Alfons Roure i Brugulat (Barcelona, 11 de gener de 1889 - Barcelona, 15 d'octubre de 1962) va ser un escriptor prolífic de sainets i de llibrets de sarsuela en català en la dècada dels anys 20 i 30 del segle passat, estrenats sobretot en el Gran Teatre Espanyol de Barcelona, de la mà de la companyia de teatre de Josep Santpere.

Nou!!: Barcelona і Alfons Roure i Brugulat · Veure més »

Alfons Sala i Argemí

Monument a Alfons Sala (Frederic Marès, 1950), al passeig del Comte d'Ègara (Terrassa) Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) fou un enginyer industrial, advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Alfons Sala i Argemí · Veure més »

Alfonso Daniel Rodríguez Castelao

Alfonso Daniel Manuel Rodríguez Castelao (Rianxo, Galícia, 30 de gener de 1886 - Buenos Aires, Argentina, 7 de gener de 1950) va ser un important polític, escriptor, pintor i dibuixant gallec.

Nou!!: Barcelona і Alfonso Daniel Rodríguez Castelao · Veure més »

Alfonso Font Carrera

Alfonso Font Carrera (Barcelona, 28 d'agost de 1946) és un autor de còmics català.

Nou!!: Barcelona і Alfonso Font Carrera · Veure més »

Alfonso Martínez Gómez

Alfonso Martínez Gómez (Saragossa, 24 de gener de 1937 - Barcelona, 17 d'abril de 2011) fou un jugador de bàsquet espanyol, professional durant la dècada de 1950, 60 i 70.

Nou!!: Barcelona і Alfonso Martínez Gómez · Veure més »

Alfred Badia i Gabarró

Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral.

Nou!!: Barcelona і Alfred Badia i Gabarró · Veure més »

Alfred Baeschlin

Alfred Baeschlin (Schaffhausen, cantó de Schaffhausen, 1883 - 1964) fou un arquitecte, pintor i poeta suís.

Nou!!: Barcelona і Alfred Baeschlin · Veure més »

Alfred Bosch i Pascual

Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és un polític, africanista, acadèmic i escriptor català, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència entre el novembre de 2018 i el març de 2020.

Nou!!: Barcelona і Alfred Bosch i Pascual · Veure més »

Alfred Esmatges Yuste

Alfred Esmatges Yuste (Barcelona, 18 de desembre de 1932) va ser un ciclista català que fou professional entre 1955 i 1961.

Nou!!: Barcelona і Alfred Esmatges Yuste · Veure més »

Alfred Lucchetti i Farré

Alfred Lucchetti i Farré (Barcelona, 3 de febrer de 1934 - Barcelona, 8 d'abril de 2011) fou un actor català, germà del també actor Francesc Lucchetti, del polític Antoni Lucchetti i del director tècnic i decorador Pepe Lucchetti.

Nou!!: Barcelona і Alfred Lucchetti i Farré · Veure més »

Alfred Molinas i Bellido

Alfred Molinas i Bellido (Barcelona, 1923 - 31 de desembre del 2022Dani Cordero,, El País, 1/1/2022) fou un advocat i empresari, líder de la patronal catalana durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: Barcelona і Alfred Molinas i Bellido · Veure més »

Alfred Pascual i Benigani

Alfred Pascual i Benigani (Barcelona, 1902 - Londres, 1995) va ésser un dibuixant humorista de formació doblement autodidacta, ja que, de fet, no anà mai a escola ni a cap acadèmia de dibuix.

Nou!!: Barcelona і Alfred Pascual i Benigani · Veure més »

Alfred Perenya i Reixachs

Alfred Perenya i Reixachs (Lleida, 25 de novembre de 1882- 22 de març de 1930) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Alfred Perenya i Reixachs · Veure més »

Alfred Picó Sentelles

Alfred Picó Sentelles (Sants, Barcelona) és periodista, escriptor i professor de Comunicació.

Nou!!: Barcelona і Alfred Picó Sentelles · Veure més »

Alfredo Brañas

Estàtua de Brañas en Carballo Alfredo Brañas Menéndez (Carballo, 1859 - Santiago de Compostel·la, 1900) va ser un escriptor i ideòleg del regionalisme gallec.

Nou!!: Barcelona і Alfredo Brañas · Veure més »

Alfredo Casella

fou un pianista i compositor italià.

Nou!!: Barcelona і Alfredo Casella · Veure més »

Alfredo Evangelista

Alfredo Evangelista (Montevideo, 3 de desembre de 1954) és un boxejador uruguaià que es va nacionalitzar espanyol i va guanyar el títol de campió d'Europa dels pesos pesants el 1978.

Nou!!: Barcelona і Alfredo Evangelista · Veure més »

Algímia d'Almonesir

Algímia d'Almonesir (en castellà i oficialment Algimia de Almonacid, i en la parla xurra, L'Algimia) és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Barcelona і Algímia d'Almonesir · Veure més »

Alguerès

L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Barcelona і Alguerès · Veure més »

Aliança Lliure Europea

L'Aliança Lliure Europea (EFA per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu de caràcter progressista i proeuropeu que agrupa a diverses formacions polítiques autonomistes, regionalistes i nacionalistes que defensen el dret a l'autodeterminació dels pobles i el respecte a les minories, els drets humans, civils i polítics així com la diversitat cultural i lingüística.

Nou!!: Barcelona і Aliança Lliure Europea · Veure més »

Alió

Alió és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Barcelona і Alió · Veure més »

Alicia Giménez Bartlett

Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 10 de juny de 1951) és una filòloga i escriptora espanyola, resident a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Alicia Giménez Bartlett · Veure més »

Alicia Sánchez-Camacho Pérez

Alícia Sánchez-Camacho Pérez (Barcelona, 22 d'abril de 1967) és una advocada i política catalana; va ser presidenta del Partit Popular Català entre el 2008 i el 2017.

Nou!!: Barcelona і Alicia Sánchez-Camacho Pérez · Veure més »

Aligot vesper europeu

L'aligot vesper europeu, aligot vesper, pilot (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Nou!!: Barcelona і Aligot vesper europeu · Veure més »

Alimentació humana

Una de les característiques de l'alimentació humana és la preparació i elaboració, de vegades artística, del menjar; una altra és la producció en massa. Els éssers humans, igual que la resta dels éssers vius, van necessitar, a més de l'aigua que és vital, una variada i equilibrada alimentació que és fonamental per a la vida.

Nou!!: Barcelona і Alimentació humana · Veure més »

Aljama

Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.

Nou!!: Barcelona і Aljama · Veure més »

All That You Can't Leave Behind

All That You Can't Leave Behind (Tot el que no es pot deixar enrere) és el desè disc d'estudi de la banda irlandesa U2.

Nou!!: Barcelona і All That You Can't Leave Behind · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Barcelona і Almansor · Veure més »

Almeria Teatre

Golem'S, històricament Almeria Teatre, és una sala teatral de Barcelona, situada al carrer de Sant Lluís número 64, al barri de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Almeria Teatre · Veure més »

Almesquera

L'almesquera o rata (al)mesquera (ratolí trompeta nom vernacular al Conflent) (Galemys pyrenaicus) és una espècie de talp semiaquàtic que és l'únic representant del seu gènere.

Nou!!: Barcelona і Almesquera · Veure més »

Almodí

Almodí de València Un almodí (de l'àrab al-mudí, mesura de grans) en temps medievals era una mesura d'àrids que corresponia a 6 cafissos.

Nou!!: Barcelona і Almodí · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Barcelona і Almodis · Veure més »

Almudena Cid Tostado

Almudena Cid Tostado (Vitòria, 15 de juny de 1980) és una gimnasta, actriu i escriptora basca, especialitzada en la gimnàstica rítmica, la millor gimnasta espanyola de la història, finalista en diversos Jocs Olímpics, Jocs Mediterranis i diversos Campionats Mundials.

Nou!!: Barcelona і Almudena Cid Tostado · Veure més »

Aloi de Montbrai

Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.

Nou!!: Barcelona і Aloi de Montbrai · Veure més »

Aloma

Aloma és una novel·la de Mercè Rodoreda i Gurguí publicada l'any 1938, després d'haver rebut el premi Crexells l'any anterior.

Nou!!: Barcelona і Aloma · Veure més »

Alosa alosa

Alosa alosa és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes.

Nou!!: Barcelona і Alosa alosa · Veure més »

Alosa becuda

L'alosa becuda (Chersophilus duponti) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels alàudids que gairebé no vola.

Nou!!: Barcelona і Alosa becuda · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Barcelona і Alou · Veure més »

Alp

Alp és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Barcelona і Alp · Veure més »

Alphonse Daudet

Molí d'Alfons Daudet a prop de Fontvieille Alphonse Daudet (en occità: Anfós Daudet; Nimes, 13 de maig de 1840 - París, 16 de desembre de 1897) fou un escriptor occità en llengua francesa.

Nou!!: Barcelona і Alphonse Daudet · Veure més »

Alt Àneu

Alt Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і Alt Àneu · Veure més »

Alt Camp

L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Alt Camp · Veure més »

Alt Empordà

LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Barcelona і Alt Empordà · Veure més »

Alt Ter

Mapa de Vegueries incloses la del Penedès i l'Alt Ter L'Alt Ter és una regió i unitat funcional de Catalunya, formada per les comarques d'Osona, el Lluçanès, el Ripollès i possiblement la Garrotxa que es troba a l'entorn del curs alt i mitjà del riu Ter, i candidata a esdevenir vegueria en la futura organització territorial catalana que hauria de substituir l'actual divisió en províncies.

Nou!!: Barcelona і Alt Ter · Veure més »

Alta Cerdanya

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Barcelona і Alta Cerdanya · Veure més »

Alta tensió

Unes torres d'alta tensió Senyal de perill alt voltatge Lalta tensió es fa servir per anar de les centrals elèctriques fins a les ciutats (o sigui subestacions elèctriques).

Nou!!: Barcelona і Alta tensió · Veure més »

Alta Velocitat Espanyola

Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial creada el 1992 de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta.

Nou!!: Barcelona і Alta Velocitat Espanyola · Veure més »

Alteracions d'Aragó

Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Alteracions d'Aragó · Veure més »

Alunita

Lalunita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Barcelona і Alunita · Veure més »

Alustante

Alustante és una localitat que pertany a la comarca i al partit judicial de Molina de Aragón a la Província de Guadalajara, Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa.

Nou!!: Barcelona і Alustante · Veure més »

Alvia

Tren Alvia Madrid-Barcelona (serie 120) Tren Alvia Madrid-Gijón (serie 130) LAlvia és un tren de llarga distància i alta velocitat que forma part de la gamma alta de Llarga Distància.

Nou!!: Barcelona і Alvia · Veure més »

Alzina surera

L'alzina surera (Quercus suber L.), també anomenada surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina i de mida mitjana.

Nou!!: Barcelona і Alzina surera · Veure més »

Amadeu Abril i Abril

Amadeu Abril i Abril (Barcelona, 1961) és un jurista català i internauta promotor del domini.cat.

Nou!!: Barcelona і Amadeu Abril i Abril · Veure més »

Amadeu Bernadó i Calcató

Amadeu Bernadó i Calcató (Barcelona, 1899 - Clichy, París, 27 de juliol de 1974) fou un polític i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Amadeu Bernadó i Calcató · Veure més »

Amadeu Colldeforns i Margalló

Amadeu Colldeforns i Margalló (Gràcia, 28 de gener de 1892 - Barcelona, 19 de juliol de 1936) va ser un polític català mort durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Amadeu Colldeforns i Margalló · Veure més »

Amadeu Fontanet i Clec

Amadeu Fontanet i Clec (Manresa, Bages, 1907 - Barcelona, 1982) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Amadeu Fontanet i Clec · Veure més »

Amadeu Hurtado i Miró

Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú, 28 de gener del 1875 – Barcelona, 11 de febrer del 1950) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Amadeu Hurtado i Miró · Veure més »

Amadeu Vives i Roig

MNAC) Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.

Nou!!: Barcelona і Amadeu Vives i Roig · Veure més »

Amalaric

Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.

Nou!!: Barcelona і Amalaric · Veure més »

Amaral

Amaral és un grup musical de Saragossa (Aragó) format per Eva Amaral (vocalista i compositora) i Juan Aguirre (guitarrista i compositor).

Nou!!: Barcelona і Amaral · Veure més »

Amaya Arzuaga

Amaya Arzuaga (Lerma, Burgos, 1970) és una dissenyadora de moda espanyola.

Nou!!: Barcelona і Amaya Arzuaga · Veure més »

Amedeo Modigliani

Nu reclinat, 1917 Amedeo Clemente Modigliani (Livorno, 12 de juliol de 1884 – París, 24 de gener de 1920) va ser un pintor i escultor italià que va desenvolupar la major part de la seva carrera a França.

Nou!!: Barcelona і Amedeo Modigliani · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Barcelona і Amer · Veure més »

Amics dels Museus de Catalunya

Amics dels Museus de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre creada el 1933 en el si del Cercle Artístic i de la Junta de Museus de Barcelona, per fomentar l'interès per l'art i ajudar els museus mitjançant donacions econòmiques i de béns culturals.

Nou!!: Barcelona і Amics dels Museus de Catalunya · Veure més »

Amics per sempre

Amics per sempre (també coneguda com a Amigos para siempre (Friends for Life)) és un tema interpretat pel tenor català Josep Carreras i la soprano anglesa Sarah Brightman escrit per als Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Amics per sempre · Veure més »

Amparito Roca

Amparito Roca és el nom d'un pasdoble compost el 1925 pel músic i compositor barceloní instal·lat a València Jaume Teixidor (1884-1957).

Nou!!: Barcelona і Amparito Roca · Veure més »

Amparo Baró i San Martín

Amparo Baró i San Martín, més coneguda pel nom artístic dAmparo Baró, (Barcelona, 21 de setembre de 1937 - Madrid, 29 de gener de 2015) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana, que va fer pràcticament tota la seva carrera professional a Madrid.

Nou!!: Barcelona і Amparo Baró i San Martín · Veure més »

Ample ferroviari estàndard

Com es mesura l'ample ferroviari L'ample ferroviari estàndard és aquell ample ferroviari (distància entre els costats interiors de dos rails paral·lels) que fa 1.435 mm.

Nou!!: Barcelona і Ample ferroviari estàndard · Veure més »

Ample ferroviari ibèric

L'ample ferroviari ibèric o ample ibèric, de 1668 mm, és l'ample de via fèrria que s'ha usat històricament per a les línies estratègiques de ferrocarril d'Espanya i Portugal.

Nou!!: Barcelona і Ample ferroviari ibèric · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Nou!!: Barcelona і Amsterdam · Veure més »

Ana María Matute Ausejo

Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 26 de juliol de 1925 – Barcelona, 25 de juny de 2014), El País, 16.11.2010.

Nou!!: Barcelona і Ana María Matute Ausejo · Veure més »

Anaïs Nin

Retrat d'Anaïs Nin a la dècada de 1970 per Elsa Dorfman Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1903-Los Angeles, 14 de gener de 1977) va ser una escriptora francoamericana d'ascendència cubanocatalana i danesa, coneguda pels seus Diaris d'Anaïs Nin, que va escriure des dels dotze anys i que comprenen un període de quaranta anys.

Nou!!: Barcelona і Anaïs Nin · Veure més »

Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

La Catalunya anarquista o Catalunya revolucionària va ser la part de Catalunya controlada per milícies anarquistes, sindicats obrers i partits durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola, des del fallit cop d'Estat i la conseqüent revolució social el 1936 fins a la fi del conflicte l'any 1939.

Nou!!: Barcelona і Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Andòcides

Andòcides (en llatí Andocides, en grec antic Ἀνδοκίδης) fou un dels deu oradors àtics dels que el Cànon Alexandrí en conserva les obres.

Nou!!: Barcelona і Andòcides · Veure més »

André Derain

André Derain (Chatou, 10 de juny de 1880 - Garches, 8 de setembre de 1954) fou un pintor i il·lustrador francès.

Nou!!: Barcelona і André Derain · Veure més »

André Ricard Sala

André Ricard Sala (Barcelona, 1929) és un dissenyador industrial gran admirador de la figura del dissenyador Raymond Loewy, a qui conegué l'any 1956.

Nou!!: Barcelona і André Ricard Sala · Veure més »

Andrés Iniesta Luján

Andrés Iniesta Luján (Fuentealbilla, 11 de maig de 1984) és un futbolista manxec que es troba actualment en el Emirates CSC, un cop va acabar l'1 de juliol del 2023 la seva etapa de 5 anys al Vissel Kobe.

Nou!!: Barcelona і Andrés Iniesta Luján · Veure més »

Andrés Manjón y Manjón

Andrés Manjón (1846-1923) va ésser un pedagog i canonista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Andrés Manjón y Manjón · Veure més »

Andrés Saliquet Zumeta

Andreu Saliquet Zumeta (Barcelona, 21 de març de 1877 – Madrid, 23 de juny de 1959), fill d'Andrés Saliquet Grillot i Josefa Zumeta Duran, fou un militar català. Estudià a l'Escuela Superior de Guerra i, ja amb el grau de General de divisió d'infanteria, participà en les guerres de Cuba i del Marroc.

Nou!!: Barcelona і Andrés Saliquet Zumeta · Veure més »

Andreas Ogris

Andreas Ogris (nascut el 7 d'octubre de 1964 a Viena, Àustria) és un exfutbolista austríac dels anys 80 i 90.

Nou!!: Barcelona і Andreas Ogris · Veure més »

Andreu Alfaro i Hernández

''Monument als Països Catalans'' (1981), d''''Andreu Alfaro''', a la plaça del Carme de Tàrrega Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929 – Rocafort, Horta Nord, 13 de desembre de 2012) fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.

Nou!!: Barcelona і Andreu Alfaro i Hernández · Veure més »

Andreu Brasés i Trias

Andreu Brasés i Trias (Sant Andreu de Palomar, 1834 - Barcelona, 1914) va ser un autor dramàtic i llibretista de sarsueles.

Nou!!: Barcelona і Andreu Brasés i Trias · Veure més »

Andreu Cabot i Puig

Andreu Cabot i Puig (Barcelona, 25 de novembre del 1871 - 4 de juny del 1937) va ser un empresari del sector de l'espectacle durant els anys del tombant del al XX.

Nou!!: Barcelona і Andreu Cabot i Puig · Veure més »

Andreu Capdevila i Puig

Andreu Capdevila i Puig (Cardedeu, Vallès Oriental, 25 de desembre de 1894 - Rennes, Bretanya 1987 fou un sindicalista català. De petit es traslladà a Sant Andreu de Palomar. Als 13 anys ja treballava com a tintorer a la Companyia de Filatures Fabra i Coats, alhora que participava en accions sindicals. Amb 20 anys començà a assumir responsabilitats a la CNT. Així, fou dirigent del Sindicat Tèxtil de la CNT, i actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Anys més tard, assumí el càrrec de conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, en un breu període, del 16 d'abril al 5 de maig de 1937, i després fou president del Consell d'Economia. En acabar la guerra civil espanyola s'exilià a Perpinyà, on continuà militant en la CNT, i col·laborà regularment en els periòdics sindicalistes Le Combat de París i L'Espoir de Tolosa de Llenguadoc. Partidari de la línia ortodoxa, serà durant els anys 60 secretari de la Comissió de Relacions de la regió d'Aude-Pirineus de la CNT en l'exili, i contrari a l'Aliança Obrera i a Defensa Interior. Va passar els seus darrers anys a Rennes.

Nou!!: Barcelona і Andreu Capdevila i Puig · Veure més »

Andreu Castells i Peig

Andreu Castells i Peig (Sabadell, 29 d'octubre de 1918 - 16 de gener de 1987) fou un pintor, historiador i editor català.

Nou!!: Barcelona і Andreu Castells i Peig · Veure més »

Andreu Costafreda Montoliu

Andreu Costafreda Montoliu (Alfarràs, Segrià, 1909 - 5 de maig de 1998) fou un empresari català.

Nou!!: Barcelona і Andreu Costafreda Montoliu · Veure més »

Andreu Dameson i Aspa

Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, Vallès Oriental, 17 de setembre de 1897 - Buenos Aires, Argentina, 11 d'abril de 1968 fou un dibuixant, pintor, escriptor i periodista català. Començà de molt jove dibuixant a la revista satírica garriguenca El Xàfec, els anys 1915 i 1916. El 1918 va anar a estudiar dibuix a Barcelona i més tard a París. De retorn a Catalunya, va col·laborar en les revistes L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, a més a més de diverses publicacions locals del Vallès Oriental, com ara de Granollers o, més tard, durant la Segona República Espanyola, El Farell de Caldes de Montbui o El Congost de la Garriga. El 1923 es traslladà a l'Argentina, on inicià la seva col·laboració als diaris La Acción, Diario del Plata i La Unión. però la mort del seu pare l'obligà a tornar a la Garriga. Després d'una segona estada a París, el 1927 va retornar a l'Argentina on va col·laborar al diari Ultima HoraCursiva i va ser director artístic de l'Editorial Atlántida. Es casà amb Susana Junon, filla de l'ambaixador francès a Buenos Aires i tingueren un fill. L'any 1932 va prendre part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York on hi va obtenir el primer premi amb una caricatura de Francesc Macià, en competència amb altres artistes internacionals. Va fer exposicions a Barcelona, París i l'Argentina amb caricatures de Mahatma Gandhi, Macià, Francesc Cambó i George Bernard Shaw entre d'altres. Aquesta última fou adquirida pel mateix Bernard Shaw. L'any 1932 retorna a Catalunya i el 1933 fou nomenat fill predilecte de la Garriga. Durant la guerra civil espanyola va fer una exposició de dibuixos i retrats de caps d'Estat de tot el món, el producte de la qual fou destinat a l'ajut dels orfes catalans de la guerra. Es va especialitzar en el dibuix de caricatures. Va retratar amb molta psicologia els polítics catalans i espanyols, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat en va editar una petita col·lecció de postals dins un sobre sota el títol Cinc Figures de la República. Un exemple de les caricatures que s'han donat a conèixer més són les dels presidents Francesc Macià i Josep Tarradellas. Acabada la guerra, s'exilià primer a França i després a l'Argentina, d'on ja no tornaria i on treballà i col·laborà en els diaris i revistes Crítica, Ressorgiment i Catalunya. El seu dibuix per a la portada del número de novembre de 1940 de la revista Catalunya de Buenos Aires, una al·legoria a l'execució de Lluís Companys pel règim franquista va fer la volta al món. Durant aquesta etapa es va consolidar com a caricaturista i il·lustrador, va ser membre actiu del Casal Català de Buenos Aires, va participar i obtenir premis en Jocs Florals i va tenir càrrecs en el Ministeri d'Educació argentí. L'11 d'abril de 1968, dijous sant, va morir a Buenos Aires i va ser enterrat al cementiri de la Chacarita.

Nou!!: Barcelona і Andreu Dameson i Aspa · Veure més »

Andreu Escuder

Rosassa de Santa Maria del Mar. Andreu Escuder va ser un mestre d'obres català del.

Nou!!: Barcelona і Andreu Escuder · Veure més »

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Nou!!: Barcelona і Andreu Febrer i Callís · Veure més »

Andreu Guerao Mayoral

Andreu Guerao Mayoral, (nascut el 17 de juliol de 1983 a Barcelona), és un futbolista que juga actualment amb el Racing de Santander i ha jugat amb el FC Dinamo Tbilisi de Geòrgia.

Nou!!: Barcelona і Andreu Guerao Mayoral · Veure més »

Andreu Guri i Sala

Sepulcre d'Andreu Guri i Sala al cementiri d'Arenys de Mar Andeu Guri i Sala (Arenys de Mar, 1824 - 1908), industrial i benefactor, Creu d'Isabel la Catòlica.

Nou!!: Barcelona і Andreu Guri i Sala · Veure més »

Andreu Mas-Colell

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 29 de juny de 1944) és un polític, economista i professor universitari català, que va ser conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003) i d'Economia i Coneixement (2010-2016) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Andreu Mas-Colell · Veure més »

Andreu Navarra Ordoño

Andreu Navarra i Ordoño (Barcelona, 1981) és un escriptor i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Andreu Navarra Ordoño · Veure més »

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Andreu Nin i Pérez · Veure més »

Andreu Ribera i Rovira

Andreu Ribera i Rovira (Barcelona, 23 de juny de 1919 – 1 d'agost de 2002) fou un advocat, industrial i polític català, fill del metal·lúrgic Joaquim Ribera i Barnola.

Nou!!: Barcelona і Andreu Ribera i Rovira · Veure més »

Andreu Ripoll i Muntaner

Andreu Ripoll i Muntaner (Barcelona 1933 – 2 de gener de 2017) era un enginyer català.

Nou!!: Barcelona і Andreu Ripoll i Muntaner · Veure més »

Andreu Sotorra i Agramunt

Andreu Sotorra i Agramunt (Reus, 28 de juny del 1950) és un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Andreu Sotorra i Agramunt · Veure més »

Andreu Vallvé i Ventosa

Andreu Vallvé i Ventosa (Barcelona, 22 de novembre de 1918 - ibíd., 25 de gener de 1979) fou un escenògraf, pintor, professor i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Andreu Vallvé i Ventosa · Veure més »

Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs

Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006) fou un periodista, escriptor i dibuixant català, més conegut pel pseudònim de Sempronio.

Nou!!: Barcelona і Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs · Veure més »

Andreua Fornells i Vilar

Andreua Fornells i Vilar (Barcelona, 30 de juny de 1890 - Barcelona, 18 d'octubre de 1967) fou una soprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Andreua Fornells i Vilar · Veure més »

Androides i ginoides

Una ginoide Un androide o una ginoide és un robot amb aparença externa i funcions que recorden el cos humà,Més d'un segle de cursa robòtica, Joaquim Elcacho, Theknos, nº172, abril de 2013, pàgs.

Nou!!: Barcelona і Androides i ginoides · Veure més »

Anegats

Anegats és un grup mallorquí nascut el 1994 que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres divertides i que parlen de l'amor i les arrels de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Anegats · Veure més »

Anella Olímpica de Montjuïc

L'Anella Olímpica de Montjuïc és l'espai i el conjunt d'instal·lacions esportives situades a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, que van ser remodelades i inaugurades amb motiu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, la seu dels quals va ser la ciutat l'any 1992.

Nou!!: Barcelona і Anella Olímpica de Montjuïc · Veure més »

Anfós

miniatura miniatura miniatura miniatura miniatura miniatura Lanfós, també conegut com a amfòs, el rei, la gerna o el mero/nero (de roca/groc) (castellanisme), el moret vermell (Epinephelus marginatus) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Anfós · Veure més »

Anfós llis

Lanfós llis (Epinephelus costae) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Anfós llis · Veure més »

Angel Carrero Sancho

Angel Carrero Sancho (Villaverde, 1917 - Barcelona, 1949) fou un guerriller comunista català.

Nou!!: Barcelona і Angel Carrero Sancho · Veure més »

Angela Gheorghiu

Angela Gheorghiu (Adjud, Romania, 7 de setembre de 1965) és una soprano romanesa.

Nou!!: Barcelona і Angela Gheorghiu · Veure més »

Angelot

L'angelot o escat (Squatina squatina) és una espècie de tauró de la família Squatinidae, pròpia de l'Atlàntic oriental i la Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Angelot · Veure més »

Anglès (la Selva)

Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Barcelona і Anglès (la Selva) · Veure més »

Anguila

L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels anguil·liformes.

Nou!!: Barcelona і Anguila · Veure més »

Aniceto León Garre

Aniceto León Garre (Torrepacheco, Múrcia, 1901 - Barcelona, 1980).

Nou!!: Barcelona і Aniceto León Garre · Veure més »

AnimaNaturalis

AnimaNaturalis és una organització sense ànim de lucre orientada a promoure canvis socials i legislatius que s'enquadra dintre del moviment de defensa dels drets dels animals, que el seu activisme es dirigeix a favor de l'alliberament animal.

Nou!!: Barcelona і AnimaNaturalis · Veure més »

Anna Cabré i Pla

Anna Cabré i Pla (Barcelona 1943) és una geògrafa catalana, catedràtica de Geografia humana en la Universitat Autònoma de Barcelona, experta en Demografia que ha estat directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, des de la seva creació el 1984 fins al 2014, i actualment és la seva directora honorària.

Nou!!: Barcelona і Anna Cabré i Pla · Veure més »

Anna Figueras i Ibáñez

Anna Figueras i Ibáñez (Barcelona, 1969) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VIII, IX, X i XI Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Anna Figueras i Ibáñez · Veure més »

Anna Lizaran i Merlos

Anna Lizaran i Merlos (Esparreguera, Baix Llobregat, 31 d'agost de 1944 - Barcelona, 11 de gener de 2013) va ser una actriu de teatre, cinema i televisió catalana, germana de la també actriu Lola Lizaran.

Nou!!: Barcelona і Anna Lizaran i Merlos · Veure més »

Anna Maria Barbany

Anna Maria Barbany (Barcelona, 1945) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió que ha treballat també molts anys a Madrid.

Nou!!: Barcelona і Anna Maria Barbany · Veure més »

Anna Maria de Saavedra i de Macià

Anna Maria de Saavedra i de Macià (Vilafranca del Penedès, 13 de gener del 1905 - Barcelona, 5 de gener de 2001) fou una escriptora i mestra catalana.

Nou!!: Barcelona і Anna Maria de Saavedra i de Macià · Veure més »

Anna Maria Moix i Meseguer

Anna Maria Moix i Meseguer (Barcelona, 12 d'abril de 1947 - Barcelona, 28 de febrer de 2014) fou una escriptora catalana en castellà.

Nou!!: Barcelona і Anna Maria Moix i Meseguer · Veure més »

Anna Murià i Romaní

Anna Murià i Romaní (Barcelona, 21 d'abril de 1904 - Terrassa, el Vallès Occidental, 27 de setembre de 2002) fou una escriptora, traductora i periodista catalana.

Nou!!: Barcelona і Anna Murià i Romaní · Veure més »

Anna Ricci i Giraudo

Anna Ricci i Giraudo (Barcelona, 9 d'agost de 1930 - 15 de febrer de 2001) fou una mezzosoprano catalana, que es va dedicar professionalment al cant, les representacions d'òpera clàssica, la recuperació de la lírica dels segles i i l'ensenyament de la música.

Nou!!: Barcelona і Anna Ricci i Giraudo · Veure més »

Anna Rosselló i Elias

Anna Rosselló i Elias (Flix, 3 de desembre de 1923 - 21 d'abril de 2020) va ser una escriptora catalana i esperantista compromesa amb els drets de les nacions sense estat, especialment de les que va visitar a l'Amèrica del Sud i Centreamèrica i la seva pròpia, els Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Anna Rosselló i Elias · Veure més »

Anna Rubiés Monjonell

Anna Rubiés i Monjonell (el Port de la Selva, Alt Empordà, 31 de maig de 1881 - Barcelona, 24 de març de 1963) fou una mestra, pedagoga i escriptora.

Nou!!: Barcelona і Anna Rubiés Monjonell · Veure més »

Anna Sahun i Martí

Anna Sahun i Martí (Barcelona, 13 de març de 1975) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, coneguda pel gran públic per interpretar a sèries de Televisió de Catalunya els personatges de la Laia Font a Porca misèria o de la Lídia Almeda a La Riera.

Nou!!: Barcelona і Anna Sahun i Martí · Veure més »

Anna Sanmartí i Sala

Anna Sanmartí i Sala (Barcelona, 1945) és una metgessa catalana, especialista en diabetis a l'Hospital Trias i Pujol de Badalona.

Nou!!: Barcelona і Anna Sanmartí i Sala · Veure més »

Anna Tarrés i Campà

Anna Tarrés i Campà (Barcelona, setembre de 1967) és una esportista i política catalana.

Nou!!: Barcelona і Anna Tarrés i Campà · Veure més »

Anna Veiga Lluch

Anna Veiga Lluch (Barcelona, 25 d'agost de 1956) és una biòloga, investigadora i professora universitària; especialitzada en reproducció assistida, embriologia clínica, genètica reproductiva i bioètica; així com en l'estudi de les cèl·lules mare i les seves aplicacions clíniques en el tractament de les malalties degeneratives.

Nou!!: Barcelona і Anna Veiga Lluch · Veure més »

Anna Ventura Comes

Anna Ventura Comes (Barcelona, 1986) és una jugadora catalana d'esquaix, raquetbol i soft-ràquet del Club Esportiu Rocafort.

Nou!!: Barcelona і Anna Ventura Comes · Veure més »

Annabel Cervantes Muñoz

Annabel Cervantes Muñoz (Barcelona, 1969), escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Annabel Cervantes Muñoz · Veure més »

Annata

L'annata era un impost que calia lliurar a la Cambra Apostòlica, que corresponia a una part dels guanys que comportava qualsevol benefici eclesiàstic durant el primer any del seu gaudi.

Nou!!: Barcelona і Annata · Veure més »

Anne Frank

Annelies Marie Frank, coneguda com a Anne Frank (Frankfurt del Main, Alemanya, 12 de juny de 1929 - Bergen-Belsen, Alemanya, febrer o març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya.

Nou!!: Barcelona і Anne Frank · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Barcelona і Anoia · Veure més »

Anorèxia nerviosa

Dona afectada d'anorèxia nerviosa L'anorèxia nerviosa és una forma d'anorèxia que consisteix en un trastorn del comportament alimentari molt greu, que inclús pot causar la mort, caracteritzat per una voluntat extrema de controlar tot aliment ingerit que sovint, tot i que pot començar amb motivacions de gaudir d'una bona salut, de l'aparició de pudor, desgrat i fins i tot fàstic amb el fet de menjar (dur-se coses a la boca, mastegar, empassar) o de ser una persona perfecta en tots els aspectes, acaba en una reducció progressiva de menjar ingerit, i per tant d'ingrés d'energia al cos, que provoca una pèrdua progressiva de pes.

Nou!!: Barcelona і Anorèxia nerviosa · Veure més »

Anselm Corrons i Perramon

Anselm Corrons i Perramon (Manresa, 1902 – 1994) fou dibuixant humorístic, ninotaire, cartellista, il·lustrador i pintor.

Nou!!: Barcelona і Anselm Corrons i Perramon · Veure més »

Anselm Kiefer

Anselm Kiefer (Donaueschingen, 8 de març de 1945) és un pintor i escultor alemany.

Nou!!: Barcelona і Anselm Kiefer · Veure més »

Anselm Maria Albareda i Ramoneda

Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B. (Barcelona, 16 de febrer de 1892 - 20 de juliol de 1966) monjo, historiador, bibliotecari, arxivista i cardenal català.

Nou!!: Barcelona і Anselm Maria Albareda i Ramoneda · Veure més »

Anselm Nogués i Garcia

Anselm Nogués i Garcia (Valls, Alt Camp, 1864 - Barcelona, 1937) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Anselm Nogués i Garcia · Veure més »

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Anselm Turmeda · Veure més »

Anselmo Lorenzo Asperilla

Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo, 21 d'abril de 1841 - Barcelona, 30 de novembre de 1914) fou un dirigent i teòric anarquista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Anselmo Lorenzo Asperilla · Veure més »

Antaviana

Antaviana és una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom basada en textos de Pere Calders amb música i cançons de Jaume Sisa.

Nou!!: Barcelona і Antaviana · Veure més »

Antínous (desambiguació)

* Onomàstica.

Nou!!: Barcelona і Antínous (desambiguació) · Veure més »

Antípoda

Mapa mundi amb els antípodes. En groc se superposen els antípodes sobre el mapa vermell. El punt antípoda (del grec ἀντίποδες, format de anti- 'contra', 'oposat', i pous 'peu', o 'amb els peus del revés') és el punt oposat de la superfície de la Terra, el lloc a la màxima distància possible d'un altre.

Nou!!: Barcelona і Antípoda · Veure més »

Antònia Macià i Gómez

fou l'esposa del 125è president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas.

Nou!!: Barcelona і Antònia Macià i Gómez · Veure més »

Antena 2000

Antena 2000 Radio és una emissora de ràdio en FM de Barcelona (Catalunya).

Nou!!: Barcelona і Antena 2000 · Veure més »

Antequera

Antequera és un municipi d'Andalusia situat a la província de Màlaga (Espanya), concretament a la comarca del mateix nom, a 45 km de Màlaga i a 160 de Sevilla.

Nou!!: Barcelona і Antequera · Veure més »

Anthony de Mello

Anthony de Mello (Bombai, 1931- Nova York, 1987) va ser un director espiritual jesuïta i hindú.

Nou!!: Barcelona і Anthony de Mello · Veure més »

Anthony Quinn

Anthony Quinn (Chihuahua, 21 d'abril de 1915 - Boston, 3 de juny de 2001) fou un actor de cinema mexicà.

Nou!!: Barcelona і Anthony Quinn · Veure més »

Antic escorxador de Manresa

L'Antic escorxador de Manresa és una obra del municipi de Manresa (Bages).

Nou!!: Barcelona і Antic escorxador de Manresa · Veure més »

Anticapitalistes

Anticapitalistes és una organització política catalana anticapitalista, revolucionària, ecologista, feminista i internacionalista.

Nou!!: Barcelona і Anticapitalistes · Veure més »

Antiga Drogueria Galvany

Antiga Drogueria Galvany és una botiga oberta el 1910 per Jaume Rovira i Creixell a l'avinguda de la República Argentina de Barcelona, que té com a reclam «Droguerías, Aceites y Jabones», on es venen tota mena de productes al detall.

Nou!!: Barcelona і Antiga Drogueria Galvany · Veure més »

Antiga Hidroelèctrica de Catalunya

L'Antiga Hidrolèctrica de Catalunya és un edifici situat als carrers dels Arcs i dels Capellans de Barcelona, del que només es conserva la façana, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Antiga Hidroelèctrica de Catalunya · Veure més »

Anton Borrell Marcó

Anton Borrell Marcó (Reus, Baix Camp, 21 de desembre de 1939 - 1985), fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Anton Borrell Marcó · Veure més »

Anton Busquets i Punset

Anton Busquets i Punset (Sant Hilari Sacalm, La Selva, 20 d'octubre del 1876 – Calders, Moianès, 19 d'agost de 1934), també anomenat en alguns casos Antoni Busquets, va ser un poeta i escriptor en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Anton Busquets i Punset · Veure més »

Anton Cañellas i Balcells

Anton Cañellas i Balcells (Barcelona, 1923 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'agost de 2006) va ser un advocat, joier, editor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Anton Cañellas i Balcells · Veure més »

Anton Makàrenko

Anton Semiónovitx Makàrenko, Анто́н Семёнович Мака́ренко, Анто́н Семе́нович Макаре́нко, (1888-1939) va ésser un pedagog i escriptor soviètic ucraïnès.

Nou!!: Barcelona і Anton Makàrenko · Veure més »

Anton Reig i Sors

Anton Reig i Sors (l'Armentera, Alt Empordà, 1848 - Barcelona, Barcelonès, 1930) va ésser un propietari que signà el Missatge a la Reina Regent (1888) i, com adherit a la Unió Catalanista i com a representant de Calonge, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Girona (1897) i Terrassa (1901).

Nou!!: Barcelona і Anton Reig i Sors · Veure més »

Anton Sala-Cornadó

Anton Sala-Cornadó (Tàrrega, Urgell, 8 d'octubre de 1929 - Barcelona, 1 de març de 2011) va ser un poeta i promotor cultural català.

Nou!!: Barcelona і Anton Sala-Cornadó · Veure més »

Antoni Abad i Roses

Antoni Abad i Roses (Lleida, 1956) és un artista català, amb una llarga trajectòria artística.

Nou!!: Barcelona і Antoni Abad i Roses · Veure més »

Antoni Agustí i Albanell

Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.

Nou!!: Barcelona і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »

Antoni Alsina i Amils

Antoni Alsina i Amils (Tàrrega, 1864 - Barcelona, 1948) fou un pintor i escultor català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Alsina i Amils · Veure més »

Antoni Altisent i Balmas

Antoni Altisent i Balmas (Barcelona, 20 de juliol de 1918 - Barcelona, 19 de desembre del 1990) fou un compositor de música de cambra, goigs, sardanes i cançons per a piano.

Nou!!: Barcelona і Antoni Altisent i Balmas · Veure més »

Antoni Amat

Antoni Amat (Barcelona ? - ?), fou un escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Barcelona і Antoni Amat · Veure més »

Antoni Amatller i Costa

Antoni i Teresa Amatller amb el servei a la Casa Amatller el 1910 Antoni Amatller i Costa (Barcelona, 1851 - Barcelona, 10 de gener de 1910) fou un empresari català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Amatller i Costa · Veure més »

Antoni Aulèstia Pijoan

Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Aulèstia Pijoan · Veure més »

Antoni Barceló i Pont de la Terra

Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 31 de desembre de 1716 - 30 de gener de 1797) fou tinent general de l'Armada Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Antoni Barceló i Pont de la Terra · Veure més »

Antoni Bassas i Onieva

Antoni Bassas i Onieva (Barcelona, 9 de novembre de 1961) és un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara.

Nou!!: Barcelona і Antoni Bassas i Onieva · Veure més »

Antoni Batista i Viladrich

Antoni Batista i Viladrich (Barcelona, 17 d'agost de 1952) és un periodista, musicòleg i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Batista i Viladrich · Veure més »

Antoni Batllori i Obiols

fou un dibuixant d'humor i caricaturista català que signava com a Toni Batllori.

Nou!!: Barcelona і Antoni Batllori i Obiols · Veure més »

Antoni Benet i Carulla

Antoni Benet i Carulla (Mafet -Agramunt-, Urgell, 1859 - Penelles, Noguera, 1926) fou un hisendat que participà com a delegat de l'Assemblea de Manresa (1892).

Nou!!: Barcelona і Antoni Benet i Carulla · Veure més »

Antoni Bergós i Massó

Antoni Bergós i Massó (Lleida, 1899 - Barcelona, 1986) fou un polític, enginyer agrícola i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Bergós i Massó · Veure més »

Antoni Bergnes de las Casas

fou un filòleg, hel·lenista i editor català, rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Antoni Bergnes de las Casas · Veure més »

Antoni Bonet i Castellana

Antoni Bonet i Castellana (Barcelona, 1913-1989) fou un arquitecte, urbanista i dissenyador català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Bonet i Castellana · Veure més »

Antoni Bori i Fontestà

Antoni Bori i Fontestà (Badalona, Barcelonès, 24 de maig de 1861- 16 de gener de 1912) va ser un mestre, pedagog i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Bori i Fontestà · Veure més »

Antoni Botey i Badia

Antoni Botey i Badia (Badalona, 15 de març de 1894 ‑ Barcelona, 15 de gener de 1939)Les fonts divergeixen en les dates de naixement i de mort d'Antoni Botey.

Nou!!: Barcelona і Antoni Botey i Badia · Veure més »

Antoni Brusi i Mirabent

Antoni Brusi i Mirabent (Barcelona 1782 - 1821) fou un impressor i llibreter català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Brusi i Mirabent · Veure més »

Antoni Caba i Casamitjana

Antoni Caba i Casamitjana (Barcelona, 1838 - 25 gener de 1907) fou un pintor barceloní, conegut retratista i representant del realisme pictòric.

Nou!!: Barcelona і Antoni Caba i Casamitjana · Veure més »

Antoni Calvó-Armengol

Antoni Calvó-Armengol (Escaldes-Engordany, Andorra, 1970 - Barcelona, 3 de novembre de 2007) era doctor en economia, enginyer i diplomàtic andorrà.

Nou!!: Barcelona і Antoni Calvó-Armengol · Veure més »

Antoni Camps

* Antoni Camps i Bau (Sant Joan de Vilatorrada, 1938), futbolista català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Camps · Veure més »

Antoni Camps i Fabrés

Antoni Camps i Fabrés (Manresa, 14 de setembre de 1822 - Barcelona, 28 d'octubre de 1882) fou un industrial i poeta de la Renaixença.

Nou!!: Barcelona і Antoni Camps i Fabrés · Veure més »

Antoni Canals

Antoni Canals (Regne de València, c. 1352 – Regne de València, c. 1419) fou un frare dominicà, orador i escriptor.

Nou!!: Barcelona і Antoni Canals · Veure més »

Antoni Canet

Sepulcre de Ramon d'Escales, a la Catedral de Barcelona. Porta del Mirador de la Catedral de Mallorca. Antoni Canet.

Nou!!: Barcelona і Antoni Canet · Veure més »

Antoni Caralps i Massó

Antoni Caralps i Massó (Barcelona, 2 de juny 1904 - 25 de desembre de 1991) fou un metge català, especialitzat en la cirurgia del tòrax i patologies pulmonars.

Nou!!: Barcelona і Antoni Caralps i Massó · Veure més »

Antoni Carcellé i Tosca

Antoni Carcellé i Tosca (Barcelona, 31 de maig de 1904 - 24 d'octubre de 1983) fou un compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Antoni Carcellé i Tosca · Veure més »

Antoni Casamor d'Espona

"Nu a l'estany". Obra situada als Jardins de Joan Maragall del Palauet Albéniz. Antoni Casamor (1970) Antoni Casamor d'Espona -conegut també com el senyor Antón- (Barcelona, 1907 - Cervià de Ter, 1979) va ser un escultor que va desenvolupar la major part de la seva activitat a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Antoni Casamor d'Espona · Veure més »

Antoni Casanovas

* Antoni Casanovas i Bosch (Sabadell, 1795 - Barcelona, 1867), empresari tèxtil i alcalde de Sabadell.

Nou!!: Barcelona і Antoni Casanovas · Veure més »

Antoni Castell de Pons

Antoni Castell de Pons (Esparreguera, Baix Llobregat, 11 de març de 1819 - Barcelona, 16 de gener de 1888) fou un tenor, advocat, polític i viti-vinicultor català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Castell de Pons · Veure més »

Antoni Castells i Oliveres

Antoni Castells i Oliveres (Barcelona, 1950) és un economista i polític català, és doctor en Economia per la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Antoni Castells i Oliveres · Veure més »

Antoni Català i Vidal

Antoni Català i Vidal (Sitges, 21 de novembre del 1891 - Barcelona, 13 de gener del 1978) va ser compositor, músic i crític musical.

Nou!!: Barcelona і Antoni Català i Vidal · Veure més »

Antoni Catany i Jaume

Toni Catany (Llucmajor, 15 d'agost de 1942 - Barcelona, 14 d'octubre de 2013) a Ara Balears, 15/10/2013 fou un fotògraf mallorquí de formació autodidàctica.

Nou!!: Barcelona і Antoni Catany i Jaume · Veure més »

Antoni Cellers i Azcona

Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Cellers i Azcona · Veure més »

Antoni Chic i Ollés

Antoni Chic i Ollés (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - L'Hospitalet de Llobregat, 20 d'octubre de 2016) era un director de teatre i realitzador de televisió català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Chic i Ollés · Veure més »

Antoni Ciuffo

Antoni Ciuffo (Sàsser, Sardenya 1879 - Barcelona 1911), conegut com a Ramon Clavellet fou un escriptor alguerès d'origen napolità, un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera.

Nou!!: Barcelona і Antoni Ciuffo · Veure més »

Antoni Claperós

La clau de volta del templet del brollador del claustre de la catedral de Barcelona Santa Eulàlia, escultura en terracota d'Antoni Claperòs, provinent del timpà de la porta de Santa Eulàlia, avui al museu de la catedral Antoni Claperós fou un escultor català del.

Nou!!: Barcelona і Antoni Claperós · Veure més »

Antoni Clavé i Sanmartí

Antoni Clavé i Sanmartí (Barcelona, 5 d'abril de 1913 - Sant Tropetz, França, 30 d'agost de 2005) fou un artista pluridisciplinari que va conrear diferents tècniques com el cartellisme, el collage, l'escultura, el gravat, el cinema, la joieria, el tèxtil, la ceràmica, l'escenografia teatral, però que va triomfar principalment en la pintura, el dibuix i la il·lustració, disciplines que l'han portat a un gran reconeixement internacional.

Nou!!: Barcelona і Antoni Clavé i Sanmartí · Veure més »

Antoni Comas i Baldellou

Antoni Comas i Baldellou (Barcelona, 4 de gener de 1934) és un economista i polític català, conseller de la Generalitat de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya en la IV, V i VI legislatures.

Nou!!: Barcelona і Antoni Comas i Baldellou · Veure més »

Antoni Comín i Oliveres

, també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Comín i Oliveres · Veure més »

Antoni Comellas i Cluet

Antoni Comellas i Cluet (Berga, 1832-1884) fou un filòsof.

Nou!!: Barcelona і Antoni Comellas i Cluet · Veure més »

Antoni Costa Ramon

Antoni Costa Ramon (també Ramón; Eivissa 1911 - 1969) fou un pèrit industrial i investigador eivissenc.

Nou!!: Barcelona і Antoni Costa Ramon · Veure més »

Antoni d'Oms i Sentmenat

Antoni d'Oms i de Sentmenat (mort el 1640), senyor de Rubí i cavaller de l'Orde de Calatrava.

Nou!!: Barcelona і Antoni d'Oms i Sentmenat · Veure més »

Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antoni de Clariana i de Gualbes

Antoni de Clariana i de Gualbes (?, 1683 - Barcelona, 1756) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Clariana i de Gualbes · Veure més »

Antoni de Cortada

Antoni de Cortada i Pastors (Manlleu s.XVII - Manlleu 1714) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Cortada · Veure més »

Antoni de Falguera i Sivilla

Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876- 12 d'abril de 1947) va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Falguera i Sivilla · Veure més »

Antoni de Meca i Cardona

fou un militar català de darreries del i principis del.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Meca i Cardona · Veure més »

Antoni de Montserrat

Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsette, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia Central i la Península Aràbiga.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Montserrat · Veure més »

Antoni de Moragas i Gallissà

Antoni de Moragas i Gallissà (Barcelona, 13 de gener de 1913 - Barcelona, 25 de març de 1985) fou un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Moragas i Gallissà · Veure més »

Antoni de Peguera i d'Aimeric

Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Peguera i d'Aimeric · Veure més »

Antoni de Senillosa i Cros

Antoni de Senillosa i Cros (Barcelona, 1928 - Camallera, Alt Empordà, 27 de febrer de 1994) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Senillosa i Cros · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Barcelona і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Barcelona і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Antoni Esplugas i Puig

Antoni Esplugas i Puig (Barcelona, 26 d'abril de 1852Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 25 de març de 1929) va ser un fotògraf català, pioner d'aquesta activitat professional a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Antoni Esplugas i Puig · Veure més »

Antoni Esteve i Subirana

Farmàcia del Dr. Esteve a la Plana de l'Om de Manresa Placa a la Farmàcia Esteve de Manresa Antoni Esteve i Subirana (Manresa, 1902 - Barcelona, 1979) fou un farmacèutic català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Esteve i Subirana · Veure més »

Antoni Fabrés i Costa

fou un aquarel·lista, pintor i escultor català que va desenvolupar la seva carrera entre Mèxic, Catalunya i Roma.

Nou!!: Barcelona і Antoni Fabrés i Costa · Veure més »

Antoni Feliu i Codina

Antoni Feliu i Codina (Barcelona, novembre 1846 - 4 de setembre de 1917) fou un periodista i polític català, germà de Josep Feliu i Codina.

Nou!!: Barcelona і Antoni Feliu i Codina · Veure més »

Antoni Fernández i Teixidó

Antoni Fernández i Teixidó (Barcelona, 24 de març de 1952) és un polític català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Fernández i Teixidó · Veure més »

Antoni Ferran i Satayol

Antoni Ferran i Satayol, ''Otel·lo presentant-se al dux de Venècia i a la seva filla''(a. 1837), oli sobre tela, 87 x 100 cm, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. gen. 24)Antoni Ferran i Satayol, ''Sant Joan Baptista'', oli sobre tela, 137 x 111 cm, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. gen. 373) Antoni Ferran i Satayol (Barcelona, 1786 - 4 d'abril de 1857) va ser un pintor català, vinculat tota la vida a l'escola de la Llotja de Barcelona, on va ser alumne i posteriorment professor.

Nou!!: Barcelona і Antoni Ferran i Satayol · Veure més »

Antoni Ferrer i Codina

Antoni Ferrer i Codina per Ramon Escaler (publicat a ''Barcelona Cómica'' del 27 de febrer de 1891) Antoni Ferrer i Codina, també conegut com a Anton Ferrer i Codina, (Barcelona 1837 - 11 d'octubre de1905) va ser un dramaturg i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Ferrer i Codina · Veure més »

Antoni Ferret i Soler

Antoni Ferret i Soler (Barcelona, 1935) és un historiador, lingüista i corrector català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Ferret i Soler · Veure més »

Antoni Fiter i Rossell

fou un doctor en dret i advocat andorrà.

Nou!!: Barcelona і Antoni Fiter i Rossell · Veure més »

Antoni Francesc de Berenguer i de Novell

Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.

Nou!!: Barcelona і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell · Veure més »

Antoni Gabarró i Torres

Antoni Gabarró i Torres († Barcelona, 1941).

Nou!!: Barcelona і Antoni Gabarró i Torres · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Barcelona і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Antoni Lacavalleria

180px Antoni Lacavalleria (Barcelona (?) -) fou un tipògraf i impressor barceloní.

Nou!!: Barcelona і Antoni Lacavalleria · Veure més »

Antoni Lamich i Governa

Antoni Lamich i Governa (Santa Coloma de Queralt, 26 de juliol de 1862 - 21 d'octubre de 1912) va ser un farmacèutic que presentà esmenes al Projecte de bases per a la constitució regional catalana (1891) i fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Nou!!: Barcelona і Antoni Lamich i Governa · Veure més »

Antoni Laporta i Astort

Antoni Laporta i Astort (Barcelona, 6 de juliol de 1885 - Barcelona, 24 de juliol de 1957) fou un pianista i compositor.

Nou!!: Barcelona і Antoni Laporta i Astort · Veure més »

Antoni Lardín i Oliver

Antoni Lardín i Oliver (Collbató, 1965) és un historiador i doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialitzat en els períodes de la República i la Guerra Civil així com la militància del PSUC en els anys quaranta i cinquanta del.

Nou!!: Barcelona і Antoni Lardín i Oliver · Veure més »

Antoni López i López

va ser un destacat navilier i comerciant espanyol durant el.

Nou!!: Barcelona і Antoni López i López · Veure més »

Antoni Lima Solà

Antoni Lima (Barcelona, 22 de setembre de 1970) és un exfutbolista català amb nacionalitat andorrana.

Nou!!: Barcelona і Antoni Lima Solà · Veure més »

Antoni Llampallas i Alsina

Antoni Llampallas i Alsina (El Masnou, Maresme, 1855 - Barcelona, Barcelonès, 1923) fou un notari que exercí les seues funcions a Ulldecona (1883), Blanes (1883-1890), Badalona (1891-1921) i Barcelona (1921-1923).

Nou!!: Barcelona і Antoni Llampallas i Alsina · Veure més »

Antoni Llinàs i Massanet

Pare Fra Antoni Llinàs i Massanet nat a Artà el 17 de gener de 1635, rebé la primera formació a l'escola dels observants del seu poble.

Nou!!: Barcelona і Antoni Llinàs i Massanet · Veure més »

Antoni Lloret i Orriols

Antoni Lloret i Orriols (Barcelona, Catalunya, 1935) és un científic i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Lloret i Orriols · Veure més »

Antoni Lofrasso

Antoni Lofrasso (l'Alguer, 1520 - Càller 1595) fou un militar alguerès i escriptor en castellà.

Nou!!: Barcelona і Antoni Lofrasso · Veure més »

Antoni Maria Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.

Nou!!: Barcelona і Antoni Maria Badia i Margarit · Veure més »

Antoni Maria Claret i Clarà

Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Antoni Maria Claret i Clarà · Veure més »

Antoni Maria de Ferrater i Bofill

Antoni Maria de Ferrater i Bofill (Barcelona, 14 de març de 1890 - 4 de gener de 1958) va ser arquitecte i membre del GATCPAC.

Nou!!: Barcelona і Antoni Maria de Ferrater i Bofill · Veure més »

Antoni Maria de Font i de Boter

Antoni Maria de Font i de Boter (Barcelona, Barcelonès, 1860-1894) va ésser un hisendat que va posseir una gran biblioteca, s'especialitzà en literatura clàssica i en la finca anomenada Font Rosada (Esparreguera) instal·là una impremta per editar llibres rars.

Nou!!: Barcelona і Antoni Maria de Font i de Boter · Veure més »

Antoni Maria Gallissà i Soqué

Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 10 de setembre de 1861 - Barcelona, 17 d'abril de 1903) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Maria Gallissà i Soqué · Veure més »

Antoni Maria Simarro i Puig

Antoni Maria Simarro i Puig (Barcelona 1896 - 1969).

Nou!!: Barcelona і Antoni Maria Simarro i Puig · Veure més »

Antoni Marquès (pintor)

Antoni Marquès (Barcelona, segle XV - Barcelona?) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Marquès (pintor) · Veure més »

Antoni Martínez i Domingo

Antoni Martínez i Domingo (Barcelona, 12 de juny de 1867 - 7 d'octubre de 1942) fou un advocat i polític català que va ser alcalde de Barcelona en tres mandats alterns entre 1919 i 1922.

Nou!!: Barcelona і Antoni Martínez i Domingo · Veure més »

Antoni Massana i Bertran

Antoni Massana i Bertran (Barcelona, 24 de febrer de 1890 - Raïmat, 9 de setembre de 1966) va ser jesuïta i compositor i organista català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Massana i Bertran · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Antoni Millàs i Figuerola

Conjunt de tres edificis (inclou farmàcia) (1902), a Gran Via amb carrer Villarroel (Barcelona) Antoni Millás i Figuerola (L'Hospitalet de Llobregat, 1862 - Barcelona, 1939) fou un arquitecte titulat el 1888.

Nou!!: Barcelona і Antoni Millàs i Figuerola · Veure més »

Antoni Monserrat Quintana

Antoni Monserrat Quintana (Palma, 1947) és un advocat mallorquí del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears membre del Consell General del Poder Judicial.

Nou!!: Barcelona і Antoni Monserrat Quintana · Veure més »

Antoni Morell i Mora

Antoni Morell i Mora (Barcelona, 14 de desembre de 1941 – Andorra la Vella, 5 de gener de 2020) va serun escriptor andorrà.

Nou!!: Barcelona і Antoni Morell i Mora · Veure més »

Antoni Morillas i Verdura

Antoni Morillas i Verdura (Barcelona, 1932 – Montpeller, 1983) és un dissenyador gràfic i il·lustrador català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Morillas i Verdura · Veure més »

Antoni Muntadas

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) és un artista experimental i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Muntadas · Veure més »

Antoni Negre i Villavecchia

Antoni Negre i Villavecchia (Barcelona, 1931 – Barcelona, 22 de febrer de 2022) fou un economista i empresari català, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona entre 1991 i 2002.

Nou!!: Barcelona і Antoni Negre i Villavecchia · Veure més »

Antoni Nicolau i Parera

Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 8 de juny de 1858 En la inscripció del registre el cognom de la mare apareix com a Perera. - 26 de febrer de 1933) fou compositor i director d'orquestra, una figura clau del renaixement musical català del i XX i forjador de l'escola coral catalana moderna.

Nou!!: Barcelona і Antoni Nicolau i Parera · Veure més »

Antoni Nogués i Torras

Antoni Nogués i Torras (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, ca. 1819 – Barcelona, 1 d'agost del 1882) fou un professor de música, pianista, fabricant de pianos i compositor català del.

Nou!!: Barcelona і Antoni Nogués i Torras · Veure més »

Antoni Novellas i Roig

Antoni Novellas i Roig (Barcelona, 9 de desembre de 1879-22 de desembre de 1951) va ser un farmacèutic barceloní impulsor de la farmacognèsia i introductor a Espanya de l'opoteràpia el 1906.

Nou!!: Barcelona і Antoni Novellas i Roig · Veure més »

Antoni Ollé Pinell

Antoni Ollé Pinell (Barcelona 1897 - 1981) va ser un gravador, pintor i fotògraf català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Ollé Pinell · Veure més »

Antoni Oller i Sarrà

Antoni Oller i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 1867 - Barcelona, Barcelonès, 1949) va ser un hisendat i politic català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Oller i Sarrà · Veure més »

Antoni Ortega

Antoni Ortega és un cantant barceloní que manté una relació molt estreta amb la Catalunya del Nord.

Nou!!: Barcelona і Antoni Ortega · Veure més »

Antoni Palau i Dulcet

Antoni Palau i Dulcet (Montblanc, Conca de Barberà, 20 de desembre de 1867 – Barcelona, 30 de novembre de 1954) va ser un reconegut llibreter i bibliògraf català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Palau i Dulcet · Veure més »

Antoni Palau i Térmens

Antoni Palau i Térmens (Valls, Alt Camp, 1806 – Barcelona, 1862) fou eclesiàstic i escriptor.

Nou!!: Barcelona і Antoni Palau i Térmens · Veure més »

Antoni Pérez i Moya

Antoni Pérez i Moya (València, 13 de juny del 1884 - Barcelona, 3 de març del 1964) va ser un músic, compositor i director coral català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Pérez i Moya · Veure més »

Antoni Pérez i Simó

Antoni Pérez i Simó (Barcelona 1920 - 28 de gener de 2005) fou un músic català, compositor, director coral i pedagog especialitzat en l'ensenyament de música a invidents.

Nou!!: Barcelona і Antoni Pérez i Simó · Veure més »

Antoni Pelegrí i Partegàs

Antoni Pelegrí i Partegàs (Barcelona 1907 - 2002) fou un advocat i escriptor català, fill de Joan Pelegrí i Nicolau i de Francesca Partegàs i Forcada, i germà de Joan Pelegrí i Partegàs.

Nou!!: Barcelona і Antoni Pelegrí i Partegàs · Veure més »

Antoni Pellicer i Paraire

Antoni Pellicer i Paraire (Barcelona, 23 de febrer de 1851 - Buenos Aires, 14 d'abril de 1916) fou un obrer tipògraf i anarquista català, nebot del pintor i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga i Pellicer.

Nou!!: Barcelona і Antoni Pellicer i Paraire · Veure més »

Antoni Pere Ferrer

Antoni Pere Ferrer (segle XIV/XV - en mar, entre Barcelona i la Provença, 1471/72) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1458 i abat de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Antoni Pere Ferrer · Veure més »

Antoni Planàs Marca

Antoni Planàs Marca (Reus, 23 d'agost del 1890 - Barcelona, 12 de setembre del 1980) va destacar com a compositor, especialment de sardanes, i violoncel·lista.

Nou!!: Barcelona і Antoni Planàs Marca · Veure més »

Antoni Puig i Gairalt

La fàbrica Myrurgia de 1929 Antoni Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 28 d'agost de 1888 - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) fou un arquitecte i músic català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Puig i Gairalt · Veure més »

Antoni Puig i Planas

Antoni Puig i Planas (Barcelona, 1924 - 2018) va ser un empresari català, doctor enginyer industrial i pintor.

Nou!!: Barcelona і Antoni Puig i Planas · Veure més »

Antoni Puigvert i Gorro

fou un uròleg i polític català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Puigvert i Gorro · Veure més »

Antoni Pujador i Estany

Antoni Pujador i Estany, Manuheuroroa (Barcelona, 1948-1993) fou un estudiós de l'illa de Pasqua, activista, membre i portaveu del Consell de Caps de Rapa Nui.

Nou!!: Barcelona і Antoni Pujador i Estany · Veure més »

Antoni Ramallets i Simón

Antoni Ramallets i Simón (Barcelona, 1 de juliol de 1924 - Vilafranca del Penedès, 30 de juliol de 2013) fou un destacat futbolista català de la dècada de 1950 que jugava a la posició de porter i posteriorment fou entrenador de futbol.

Nou!!: Barcelona і Antoni Ramallets i Simón · Veure més »

Antoni Ribas i Piera

Antoni Ribas i Piera (Barcelona, 27 d'octubre de 1935 - 3 d'octubre de 2007) va ser un director de cinema i guionista català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Ribas i Piera · Veure més »

Antoni Ribera i Jordà

Antoni Ribera i Jordà (Barcelona, 15 de gener de 1920 - La Garriga, Vallès Oriental, 24 de setembre de 2001) fou un escriptor, investigador ufòleg i submarinista català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Ribera i Jordà · Veure més »

Antoni Rigalt i Blanch

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Vitrall del primer pis de la Casa Lleó Morera on Antoni Rigalt va col·laborar amb Domènech i Montaner Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona, 11 de febrer de 1850 - Barcelona, 12 de desembre de 1914) fou un pintor, vitraller i dibuixant modernista.

Nou!!: Barcelona і Antoni Rigalt i Blanch · Veure més »

Antoni Roca Flaquer

Antoni de la Creu Roca i Flaquer (Maó, 2 de maig de 1825 - 10 de febrer de 1900) fou un metge menorquí.

Nou!!: Barcelona і Antoni Roca Flaquer · Veure més »

Antoni Rovira i Trias

Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) fou un arquitecte català, guanyador del concurs que el 1859 l'Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l'Eixample de Barcelona, i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà.

Nou!!: Barcelona і Antoni Rovira i Trias · Veure més »

Antoni Rubió i Lluch

Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 24 de juliol de 1856 - Barcelona, 9 de juny de 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors i d'Elisea Lluch i Garriga, germana del cardenal Joaquim Lluch i Garriga.

Nou!!: Barcelona і Antoni Rubió i Lluch · Veure més »

Antoni Samarra i Tugues

Antoni Samarra i Tugues (Ponts, 31 de març de 1886 - Castell de Burriac, Cabrera de Mar, 4 de desembre de 1914) fou un polifacètic artista català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Samarra i Tugues · Veure més »

Antoni Santos i Antolí

Antoni Santos i Antolí (València 1914 - Barcelona 1987).

Nou!!: Barcelona і Antoni Santos i Antolí · Veure més »

Antoni Serra i Bauçà

Antoni Serra i Bauçà (Sóller, 29 de gener del 1936 - Mallorca, 11 de març de 2023) fou un escriptor, crític literari i periodista mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Antoni Serra i Bauçà · Veure més »

Antoni Serra i Fiter

Antoni Serra i Fiter (Barcelona, 1869 - Cornellà de Llobregat, 1932) fou un ceramista i pintor modernista català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Serra i Fiter · Veure més »

Antoni Serra i Ramoneda

Antoni Serra i Ramoneda (Barcelona, Barcelonès 1933) és un economista català, procedent d'una família d'empresaris tèxtils.

Nou!!: Barcelona і Antoni Serra i Ramoneda · Veure més »

Antoni Sesé i Artaso

Antoni Sesé i Artaso (Broto, Osca, 1895 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un dirigent comunista català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Sesé i Artaso · Veure més »

Antoni Solà i Llansas

Antoni Solà, exposició al Museu Frederic Marès. Antoni Solà i Llansas (Barcelona, 29 de març de 1780 - Roma, 10 de juny de 1861) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Solà i Llansas · Veure més »

Antoni Suñol i Pla

Antoni Suñol i Pla (el Masnou, Maresme 1859 - Barcelona 1918) fou un polític catalanista i republicà.

Nou!!: Barcelona і Antoni Suñol i Pla · Veure més »

Antoni Subias i Fages

Antoni Subias i Fages (Figueres, Alt Empordà 15 de setembre de 1924 - 8 de febrer 2008) fou un metge català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Subias i Fages · Veure més »

Antoni Tallander

Làpida sepulcral de mossèn Borra, de bronze, al claustre de la catedral de Barcelona. La inscripció llatina l'identifica per aquest malnom i el qualifica de ''miles gloriosus'' (militar gloriós). D'acord amb models de la mateixa època, els cascavells que li pengen del cinturó s'han identificat més com a signe de cavalleria i distinció que de l'ofici de bufóDURAN, A. ''La catedral de Barcelona''. Barcelona, 1952. Aymà editors es Antoni Tallander, de malnom mossèn Borra (Barcelona, ? - Càpua, Campània, Itàlia, 1446), fou mestre de bufons i servent a les corts del rei Martí a Sicília i del rei Alfons el Magnànim a Nàpols.

Nou!!: Barcelona і Antoni Tallander · Veure més »

Antoni Torrens i Gost

Antoni Torrens Gost (Sa Pobla, 29 de gener de 1937) és un farmacèutic, músic i promotor cultural mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Antoni Torrens i Gost · Veure més »

Antoni Utrillo Viadera

fou un dibuixant català que es dedicà a la il·lustració de llibres per a infants i col·laborà a la revista infantil TBO.

Nou!!: Barcelona і Antoni Utrillo Viadera · Veure més »

Antoni Velamazán Tejedor

Antoni Velamazán Tejedor, més conegut com a Toni Velamazán (Barcelona, 22 de gener de 1977) és un exfutbolista professional català, que ocupava la posició de migcampista.

Nou!!: Barcelona і Antoni Velamazán Tejedor · Veure més »

Antoni Vila i Arrufat

Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) fill del pintor Joan Vila i Cinca fou un pintor i gravador i muralista català, pare del pintor i vitraller Joan Vila Grau.

Nou!!: Barcelona і Antoni Vila i Arrufat · Veure més »

Antoni Vila i Casas

Antoni Vila Casas (Barcelona, 27 de novembre de 1930 - Barcelona, 14 de setembre de 2023) fou un empresari, divulgador de la indústria farmacèutica i mecenes català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Vila i Casas · Veure més »

Antoni Viladomat i Manalt

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.

Nou!!: Barcelona і Antoni Viladomat i Manalt · Veure més »

Antoni Vives Fierro

Antoni Vives Fierro (Barcelona, 1940) és un pintor català, especialitzat en paisatges urbans.

Nou!!: Barcelona і Antoni Vives Fierro · Veure més »

Antoni Vives i Tomàs

Antoni Vives i Tomàs (Barcelona, 18 de juliol de 1965) és un economista, polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Antoni Vives i Tomàs · Veure més »

Antonieta Feliu i Miró

Antonieta Feliu i Miró, coneguda també com Antonieta Feliu de Forn (Berga, Juliol 1896 - Barcelona, Abril 1968 va ser una activista política catalana que va crear a Manresa el Grup Femení d'Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb Maria Casajuana, Anna Espelt i Isabel Arde.

Nou!!: Barcelona і Antonieta Feliu i Miró · Veure més »

Antonina Rodrigo García

Antonina Rodrigo García (Granada, Andalusia, 4 de febrer de 1935) és una escriptora andalusa.

Nou!!: Barcelona і Antonina Rodrigo García · Veure més »

Antonio Alonso Ríos

Antonio Hipólito Alonso Ríos (Silleda, 15 d'agost de 1887 - 1980) fou un mestre, escriptor i polític de tendència agrarista i galleguista que va presidir el Consell de Galícia després de la mort de Castelao.

Nou!!: Barcelona і Antonio Alonso Ríos · Veure més »

Antonio Álvarez Pérez

Antonio Álvarez Pérez, més conegut com a Ito (Almendralejo, Extremadura, 21 de gener de 1975) és un futbolista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Antonio Álvarez Pérez · Veure més »

Antonio Cagnoni

Antonio Cagnoni (Godiasco, Voghera, 8 de febrer de 1828 – Bèrgam, 30 d'abril de 1896) fou un compositor italià.

Nou!!: Barcelona і Antonio Cagnoni · Veure més »

Antonio Caldara

Antonio Caldara (Venècia, 1670 – Viena, 28 de desembre de 1736) fou un compositor italià, especialment conegut per les seves òperes i oratoris.

Nou!!: Barcelona і Antonio Caldara · Veure més »

Antonio Corgos Cervantes

Antonio Corgos Cervantes (Barcelona, 10 de març de 1960) és un entrenador i ex-atleta català, amb 1,83 metres d'altura i 78 quilos de pes va aconseguir destacar a l'especialitat de salt de llargada i també va aconseguir destacades actuacions a la prova de triple salt.

Nou!!: Barcelona і Antonio Corgos Cervantes · Veure més »

Antonio de Correa y Veglison

Antonio Federico de Correa y Veglison (Comillas, Cantàbria, 31 d'agost de 1904 - Madrid, 26 de setembre de 1971) fou un militar espanyol, veterà de la guerra civil espanyola i governador civil de Girona i Barcelona durant el franquisme.

Nou!!: Barcelona і Antonio de Correa y Veglison · Veure més »

Antonio Escobar Huertas

Antonio Escobar Huerta (Ceuta, 14 de novembre de 1879 - Barcelona, 8 de febrer de 1940).

Nou!!: Barcelona і Antonio Escobar Huertas · Veure més »

Antonio Fernández-Galiano

Antonio Fernández-Galiano Fernández (Barcelona, 17 de maig de 1926 - Madrid, 8 de novembre de 1999) fou un polític espanyol.

Nou!!: Barcelona і Antonio Fernández-Galiano · Veure més »

Antonio Franco Estadella

Antonio Franco Estadella (Barcelona, 17 de gener de 1947 — Barcelona, 25 de setembre de 2021) fou un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Antonio Franco Estadella · Veure més »

Antonio Gallego Burgos

Antonio Gallego Burgos (Barcelona, 2 d'octubre de 1975) és un polític i economista nascut a Catalunya, diputat al Congrés dels Diputats en la IX i X legislatures, diputat al Parlament de Catalunya en la XI legislatura i regidor a l'Ajuntament del Prat a la VI, VII, VIII, IX i X legislatures.

Nou!!: Barcelona і Antonio Gallego Burgos · Veure més »

Antonio García Quejido

Antonio García Quejido (Madrid, 1856-1927) va ser un polític i sindicalista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Antonio García Quejido · Veure més »

Antonio Garcia Birlán

Antonio García Birlán (Fuente Vaqueros, (província de Granada), 1891 – Barcelona, 1984) fou un anarquista andalús establert a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Antonio Garcia Birlán · Veure més »

Antonio Ginesi

Antonio Ginesi (Itàlia, 1791 - Barcelona, 1824) fou un arquitecte neoclàssic italià instal·lat a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Antonio Ginesi · Veure més »

Antonio Goicoechea Cosculluela

Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).

Nou!!: Barcelona і Antonio Goicoechea Cosculluela · Veure més »

Antonio Lobato Porras

Antonio Lobato (Oviedo, Asturies, 7 de setembre de 1965).

Nou!!: Barcelona і Antonio Lobato Porras · Veure més »

Antonio Machado Ruiz

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol del 1875 - Cotlliure, Rosselló, 22 de febrer del 1939) va ser un poeta, escriptor i intel·lectual andalús.

Nou!!: Barcelona і Antonio Machado Ruiz · Veure més »

Antonio Madinaveitia Tabuyo

fou un químic espanyol.

Nou!!: Barcelona і Antonio Madinaveitia Tabuyo · Veure més »

Antonio Martín Escudero

Antonio Martín Escudero (Belvís de Monroy, Càceres, 17 de gener de 1895 - Bellver de Cerdanya, Puigcerdà, 27 d'abril de 1937), conegut com a El Cojo de Málaga, sindicalista i militant anarquista (CNT-FAI), d'ofici paleta.

Nou!!: Barcelona і Antonio Martín Escudero · Veure més »

Antonio Robles Almeida

Antonio Robles Almeida (Fermoselle, Zamora, 9 de desembre de 1954) és un polític i periodista.

Nou!!: Barcelona і Antonio Robles Almeida · Veure més »

Antonio Tozzi

Antonio Tozzi (Bolonya, Itàlia circa 1736 - Bolonya, després de 1812), fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: Barcelona і Antonio Tozzi · Veure més »

Any sense estiu

Les anòmales temperatures de 1816 respecte la climatologia de 1971-2000. L'any sense estiu, també conegut com l'any de pobresa, va ser el 1816.

Nou!!: Barcelona і Any sense estiu · Veure més »

Apagallums de cama blanca

Exemplar caçat a Commanster (Bèlgica) Apagallums de cama blanca L'apagallums de cama blanca o cogomella de cama blanca (Chlorophyllum rhacodes) és un bolet comestible de la família de les agaricàcies.

Nou!!: Barcelona і Apagallums de cama blanca · Veure més »

Aparadorisme

Un aparador d'una botiga Laparadorisme és l'art decoratiu de compondre els productes i elements estètics (fons, disposició d'elements, colors, formes, etc.) a l'aparador d'un establiment comercial amb la finalitat d'atraure l'atenció del consumidor en els productes exposats i transmetre una certa imatge de l'establiment.

Nou!!: Barcelona і Aparadorisme · Veure més »

Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona, 16 de maig de 1899 – París, França, 1988) fou un escultor català, un dels més destacats del.

Nou!!: Barcelona і Apel·les Fenosa i Florensa · Veure més »

Apel·les Mestres i Oñós

Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.

Nou!!: Barcelona і Apel·les Mestres i Oñós · Veure més »

Apotecari

Apotecari per Jost Amman i Hans Sachs, 1568 Els apotecaris i apotecàries foren els precursors dels farmacèutics.

Nou!!: Barcelona і Apotecari · Veure més »

Aqüeducte de les Ferreres

El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco.

Nou!!: Barcelona і Aqüeducte de les Ferreres · Veure més »

Araceli Banyuls i Martínez

Araceli Banyuls (Beniopa, 1944) és una cantant valenciana que començà a actuar a l'inici dels setanta del.

Nou!!: Barcelona і Araceli Banyuls i Martínez · Veure més »

Arader

Un arader o aladrer és una persona que té com a ofici fer arades o aladres.

Nou!!: Barcelona і Arader · Veure més »

Arantxa Sánchez Vicario

Aránzazu "Arantxa" Isabel María Sánchez Vicario, coneguda com a Arantxa Sánchez Vicario (Barcelona, 18 de desembre de 1971) ha estat una tennista professional catalana que ha arribat al número 1 del rànquing mundial, tant en la classificació individual com en dobles.

Nou!!: Barcelona і Arantxa Sánchez Vicario · Veure més »

Aranya blanca

L'aranya blanca, aranya monja, peix aranya o dragó (Trachinus draco) és un peix de la família dels traquínids molt perillós per als banyistes: el seu verí produeix insuficiència respiratòria i dolor.

Nou!!: Barcelona і Aranya blanca · Veure més »

Aranyó

* Botànica: l'aranyó és el fruit de l'aranyoner.

Nou!!: Barcelona і Aranyó · Veure més »

Aranyó (peix)

belgues. Exemplar fotografiat a l'illa de Lemnos (Grècia). miniatura Exemplar capturat al nord de Gal·les. L'aranyó, l'aranyeta, l'aranya capçuda o l'aranya (Echiichthys vipera) és una espècie de peix de la família dels traquínids i l'única del gènere Echiichthys.

Nou!!: Barcelona і Aranyó (peix) · Veure més »

Aranzel

Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats.

Nou!!: Barcelona і Aranzel · Veure més »

Arata Isozaki

Arata Isozaki (Oita, 23 de juliol de 1931 - Tòquio, 29 de desembre de 2022) va ser un arquitecte, dissenyador urbà i teòric japonès.

Nou!!: Barcelona і Arata Isozaki · Veure més »

Aríon (cavall)

Segons la mitologia grega, Aríon (en Ἀρείων) va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels Set Cabdills contra Tebes.

Nou!!: Barcelona і Aríon (cavall) · Veure més »

Arbúcies

Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Barcelona і Arbúcies · Veure més »

Arbeca

Vista d'Arbeca Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de les Garrigues, en el límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell.

Nou!!: Barcelona і Arbeca · Veure més »

Arc (arquitectura)

Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.

Nou!!: Barcelona і Arc (arquitectura) · Veure més »

Arc de Sant Martí

291x291px El peu de l'arc de Sant Martí L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d'aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l'aparició al cel de l'espectre de la llum visible, interpretat per l'ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.

Nou!!: Barcelona і Arc de Sant Martí · Veure més »

Arc de triomf

303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.

Nou!!: Barcelona і Arc de triomf · Veure més »

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Nou!!: Barcelona і Arc de Triomf de Barcelona · Veure més »

Arc diafragma

Santes Creus Larc diafragma o diafragmàtic és aquell arc sobre el qual recolzen directament i de manera transversal, les bigues que suporten longitudinalment una coberta de fusta i, normalment de dos aiguavessos.

Nou!!: Barcelona і Arc diafragma · Veure més »

Arcadi Espada Enériz

Arcadi Espada Enériz (Barcelona, 1957) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Arcadi Espada Enériz · Veure més »

Arcadi Mas i Fondevila

MNAC) Arcadi Mas i Fondevila (Gràcia, Barcelona, 12 de novembre del 1852 – Sitges, 31 de gener del 1934) va ser un pintor i dibuixant, fundador de l'Escola luminista de Sitges.

Nou!!: Barcelona і Arcadi Mas i Fondevila · Veure més »

Arcadi Oliveres i Boadella

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 27 de novembre de 1945 - Sant Cugat del Vallès, 6 d'abril de 2021) va ser un economista i activista català, referent dels moviments socials.

Nou!!: Barcelona і Arcadi Oliveres i Boadella · Veure més »

Ardiaca

Lardiaca era el diaca principal d'una església.

Nou!!: Barcelona і Ardiaca · Veure més »

Ardit

L'ardit fou la moneda catalana de poc valor més habitual dels segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.

Nou!!: Barcelona і Ardit · Veure més »

Areatza

Areatza (topònim oficial en euskera, en castellà Villaro) és un municipi de poc més de 1.000 habitants situat a la part meridional de la província de Biscaia, a uns 28 km a l'est de la capital, Bilbao, en ple Parc Natural del Gorbeia.

Nou!!: Barcelona і Areatza · Veure més »

Arenas Club de Getxo

LArenas Club de Getxo és un club de futbol basc del barri de Les Arenes de la ciutat de Getxo, a Biscaia.

Nou!!: Barcelona і Arenas Club de Getxo · Veure més »

Arenys de Lledó

Arenys de Lledó (en castellà: Arens de Lledó) és un municipi de la província de Terol a la comarca del Matarranya, a la Comunitat Autònoma d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Arenys de Lledó · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Barcelona і Arenys de Mar · Veure més »

Argenter

Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.

Nou!!: Barcelona і Argenter · Veure més »

Argolell

Argolell és un nucli de població del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.

Nou!!: Barcelona і Argolell · Veure més »

Ariadna Gil i Giner

Ariadna Gil i Giner (Barcelona, 23 de gener de 1969) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Nou!!: Barcelona і Ariadna Gil i Giner · Veure més »

Ariel (revista)

Ariel fou una revista literària i artística, publicada a Barcelona entre el maig de 1946 i el desembre de 1951.

Nou!!: Barcelona і Ariel (revista) · Veure més »

Aristènet

Aristènet (Aristaenetus) fou un escriptor de cartes d'amor.

Nou!!: Barcelona і Aristènet · Veure més »

Aristides Maillol

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

Nou!!: Barcelona і Aristides Maillol · Veure més »

Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Barcelona і Aritmètica · Veure més »

Arma de foc

Una arma de foc és qualsevol arma que llança projectils a distància gràcies a la pressió originada per una explosió.

Nou!!: Barcelona і Arma de foc · Veure més »

Armand Cardona Torrandell

''Retrat imaginari de l'Esperanceta Trinquis'' fou un pintor i artista català.

Nou!!: Barcelona і Armand Cardona Torrandell · Veure més »

Armorial

Un armorial és un recull d'escuts d'armes.

Nou!!: Barcelona і Armorial · Veure més »

Arnal Ballester i Arbonès

Arnal Ballester i Arbonès (Barcelona, 27 de gener de 1955) és un il·lustrador.

Nou!!: Barcelona і Arnal Ballester i Arbonès · Veure més »

Arnaldo di Erill

Arnaldo di Erill és una òpera en dos actes amb música de Nicolau Guanyabens i Giral i llibret de Joan Cortada i Sala estrenada el 12 de maig de 1859 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Arnaldo di Erill · Veure més »

Arnau Bargués

Volta de l'antiga sala capitular de la Catedral de Barcelona, actual Capella del Santíssim. Arnau Bargués (Magister domorum Berges) va ser un mestre d'obres català del.

Nou!!: Barcelona і Arnau Bargués · Veure més »

Arnau Bassa

Retaule de Sant Marc, 1346, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa Arnau Bassa, també anomenat mestre de Sant Marc, (c. 1320La data de naixement es dedueix de la signatura d'uns contractes i poders amb el seu pare l'any 1345. La majoria d'edat, obligatòria per signar documents, era 25 anys, la qual cosa situa entorn de 1320 el seu naixement. (- Barcelona, 1348).

Nou!!: Barcelona і Arnau Bassa · Veure més »

Arnau Calvet i Peyronill

Antics magatzems Cendra i Caralt (1905), actualment convertits en hotel Arnau Calvet i Peyronill, (Barcelona, 27 de setembre de 1874 - 1956) fou un arquitecte modernista titulat el 31 de juliol de 1897.

Nou!!: Barcelona і Arnau Calvet i Peyronill · Veure més »

Arnau de Palomar

Arnau de Palomar (Barcelona, segle XII-Riudoms, 1183/88), fins fa poc que es considerava fundador de la vila de Riudoms, encara que noves investigacions ho posen en entredit.

Nou!!: Barcelona і Arnau de Palomar · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Barcelona і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arnau Fonolleda

Arnau Fonolleda (Barcelona 1390? - ? 1475?), fou un dels principals secretaris del rei Alfons el Magnànim.

Nou!!: Barcelona і Arnau Fonolleda · Veure més »

Arnau Guillem de Bellera

Arnau Guillem de Bellera (Pallars - Morvedre, 1412) fou un noble i militar català El 1396 defensà la Vall d'Aran contra les tropes invasores de Mateu I de Foix.

Nou!!: Barcelona і Arnau Guillem de Bellera · Veure més »

Arnold Lucius Gesell

Arnold Lucius Gesell (1880-1961) va ésser un pediatre i psicòleg estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Arnold Lucius Gesell · Veure més »

Arnold Schönberg

, de nom complet Arnold Franz Walter SchönbergLa forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933fou un compositor austríac nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Arnold Schönberg · Veure més »

Arnold Sommerfeld

va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.

Nou!!: Barcelona і Arnold Sommerfeld · Veure més »

Arpella cendrosa

L'arpella cendrosa, esparver cendrós o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a Euràsia i Àfrica durant l'època de nidificació i passa l'hivern a l'Àfrica i l'Índia.

Nou!!: Barcelona і Arpella cendrosa · Veure més »

Arpella pàl·lida comuna

Exemplar adult femella. Washington, Estats Units). Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units). L'arpella pàl·lida comuna, arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Nidifica per tot Euràsia i migra cap a zones més meridionals a l'hivern, desplaçant-se al sud d'Europa, alguns indrets del nord d'Àfrica i al sud de l'Àsia temperada.

Nou!!: Barcelona і Arpella pàl·lida comuna · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Barcelona і Arqueologia · Veure més »

Arqueozoologia

Larqueozoologia és l'estudi de les característiques dels animals que hi havia a èpoques passades i de l'ús que en feien els humans, fet a partir dels ossos trobats durant les excavacions arqueològiques dels jaciments.

Nou!!: Barcelona і Arqueozoologia · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Barcelona і Arquitectura · Veure més »

Arquitectura d'Espanya

La Mesquita de Còrdova Església de la Sagrada Família de Gaudí, a Barcelona Auditori de Tenerife. Per arquitectura d'Espanya s'entén l'existent en el que actualment és territori espanyol i la realitzada per arquitectes espanyols en el món.

Nou!!: Barcelona і Arquitectura d'Espanya · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Barcelona і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Barcelona і Arquitectura romànica · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Barcelona і Arròs · Veure més »

Arrel

* Arrel (lingüística), part de la paraula que en conté el significat.

Nou!!: Barcelona і Arrel · Veure més »

Arrels Fundació

Arrels Fundació és una fundació privada fundada el 1987 dedicada a l'atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Arrels Fundació · Veure més »

Arreplegats de la Zona Universitària

Primer 5 de 7 descarregat dels Arreplegats de la Zona Universitària. Fou el primer de la història de les colles castelleres universitàries. Els Arreplegats de la Zona Universitària (AZU) són una colla castellera universitària de la Zona Universitària de Barcelona, sector de les Corts on es concentren diverses facultats i campus de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Arreplegats de la Zona Universitària · Veure més »

Arriba

Arriba fou l'òrgan periodístic oficial de Falange Española.

Nou!!: Barcelona і Arriba · Veure més »

Arrivo

En diversos Carnavals del Principat, especialment als celebrats a la comarca del Garraf, s'utilitza la paraula Arrivo per a referir-se a l'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes.

Nou!!: Barcelona і Arrivo · Veure més »

Ars magna

LArs magna (títol complet: Ars magna, generalis et ultima, ca. 1305) és la versió més llarga de lArs lul·lià.

Nou!!: Barcelona і Ars magna · Veure més »

Arsenio Martínez-Campos Antón

va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Barcelona і Art · Veure més »

Art conceptual

''Una i tres cadires'', creada l'any 1965, és una obra de l'artista estatunidenc Joseph Kosuth. Escultura de Yoko Ono L'art conceptual és un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa.

Nou!!: Barcelona і Art conceptual · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Barcelona і Art de Catalunya · Veure més »

Art dramàtic

Art dramàtic són uns estudis de règim especial que als Països Catalans es poden estudiar a Barcelona, València, Terrassa, Palma i Vic.

Nou!!: Barcelona і Art dramàtic · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Barcelona і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Artapalo

Artapalo és el nom d'un col·lectiu que s'encarregà de la direcció d'ETA entre els anys 1986 a 1992, que en els seus inicis va tenir les morts de la dissident Dolores González Katarain («Yoyes») i l'accidental de Txomin Iturbe Abasolo («Txomin»).

Nou!!: Barcelona і Artapalo · Veure més »

Artesa de Segre

Artesa de Segre és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà.

Nou!!: Barcelona і Artesa de Segre · Veure més »

Arthur Hubert Terry

Arthur Hubert Terry (York, Anglaterra 17 de febrer de 1927 - Colchester, Essex 24 de gener de 2004) fou un filòleg, crític i traductor anglès gran coneixedor de la literatura catalana, i un dels màxims especialistes de l'obra de Joan Maragall.

Nou!!: Barcelona і Arthur Hubert Terry · Veure més »

Artur Bladé i Desumvila

Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 2 de març de 1907 - Barcelona, 23 de desembre de 1995) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Artur Bladé i Desumvila · Veure més »

Artur Blasco i Giné

Artur Blasco i Giné (Barcelona, 1933) és un músic, investigador i divulgador del folklore i el cançoner popular català dels pobles del Pirineu.

Nou!!: Barcelona і Artur Blasco i Giné · Veure més »

Artur Cuyàs i Armengol

Artur Cuyàs i Armengol (Barcelona, 25 d'abril de 1845 - Madrid 1925) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Artur Cuyàs i Armengol · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Barcelona і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Artur Rimbau i Clos

Artur Rimbau i Clos (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1898 - Girona, 1978) fou músic de cobla i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Artur Rimbau i Clos · Veure més »

Artur Rojas de la Cámara

va ser un autor de còmics conegut també pel pseudònim de Rojas o Roja$ de la Cámara.

Nou!!: Barcelona і Artur Rojas de la Cámara · Veure més »

Artur van den Eynde

Artur van den Eynde (Santander, 1945 – Barcelona, 4 de març de 2003), conegut com a Aníbal Ramos, fou un polític espanyol.

Nou!!: Barcelona і Artur van den Eynde · Veure més »

Arturo Campión Jaimebon

Arturo Campión Jaimebon (Pamplona, 7 de maig de 1854 - Sant Sebastià, 18 d'agost de 1937) va ser un escriptor navarrès en euskera i castellà, lingüista, un dels fundadors i acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, regidor i diputat a Corts.

Nou!!: Barcelona і Arturo Campión Jaimebon · Veure més »

Arturo Farinelli

Arturo Farinelli (Intra, província de Novara 1867 - Torí 1948) fou un erudit hispanista i romanista italià.

Nou!!: Barcelona і Arturo Farinelli · Veure més »

Arvicolins

Lèmming comú (''Lemmus lemmus'') Els arvicolins (Arvicolinae) són petits rosegadors amb aspecte de rata o ratolí.

Nou!!: Barcelona і Arvicolins · Veure més »

Arxiu Capitular de Barcelona

Façana de la catedral de Barcelona abans de la restauració iniciada el 2005. La catedral de Barcelona conserva l'Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Basílica de Barcelona LArxiu Capitular de Barcelona oficialment Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (acrònim: ACB) és l'arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de Barcelona i totes les administracions que se'n deriven.

Nou!!: Barcelona і Arxiu Capitular de Barcelona · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Barcelona і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu eclesiàstic

El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.

Nou!!: Barcelona і Arxiu eclesiàstic · Veure més »

Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola

L'Arxiu General de la Guerra Civil espanyola, situat a la ciutat de Salamanca, (Espanya), va ser creat pel règim franquista per donar suport a la repressió després de la Guerra Civil de 1936.

Nou!!: Barcelona і Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola · Veure més »

Arxivers sense Fronteres

Arxivers sense Fronteres (AsF) és una organització no governamental sense ànim de lucre de caràcter internacional, constituïda el 1998 a Barcelona, que té l'objectiu de cooperar i lluitar per a la defensa dels drets individuals dels ciutadans i els drets col·lectius dels pobles, tot fomentant els valors d'identitat, solidaritat i dret a la informació en els camps de l'arxivística, el patrimoni documental i la recuperació de la memòria històrica.

Nou!!: Barcelona і Arxivers sense Fronteres · Veure més »

Ascensor

Un ascensor és un aparell per a transportar persones o coses d'un nivell inferior a un altre de superior.

Nou!!: Barcelona і Ascensor · Veure més »

Aschwin Wildeboer i Faber

Aschwin Wildeboer i Faber (Sabadell, 14 de febrer de 1986) és un nedador català que també té la nacionalitat neerlandesa i especialista en esquena.

Nou!!: Barcelona і Aschwin Wildeboer i Faber · Veure més »

Asociación de Clubs de Baloncesto

L'Asociación de Clubs de Baloncesto (ACB) és una organització esportiva espanyola formada per clubs professionals de basquetbol i encarregada de vetllar pels interessos dels seus associats.

Nou!!: Barcelona і Asociación de Clubs de Baloncesto · Veure més »

Assaig general

Cartell anunciant la representació Assaig general és una obra de teatre escrita per Josep Escobar (1908-1994), el dibuixant de tebeos, pare de personatges com Zipi i Zape o Carpanta.

Nou!!: Barcelona і Assaig general · Veure més »

Assalt a la fàbrica de cerveses Moritz

L'assalt a la fàbrica de cerveses Moritz fou un atracament a mà armada per part d'un grup de maquis el 22 d'agost de 1944 a la fàbrica Moritz de Barcelona, amb l'objectiu de robar diners.

Nou!!: Barcelona і Assalt a la fàbrica de cerveses Moritz · Veure més »

Assaonador

Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.

Nou!!: Barcelona і Assaonador · Veure més »

Assassinat de Guillem Agulló i Salvador

Passatge i mural en homenatge a Guillem a Vic, Osona. Sarrià, Barcelona. Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, l'Horta Nord, 1974 - Montanejos, l'Alt Millars, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.

Nou!!: Barcelona і Assassinat de Guillem Agulló i Salvador · Veure més »

Assemblea d'Unitat Popular

L'Assemblea d'Unitat Popular (AUP) fou un moviment independentista impulsat pel Moviment de Defensa de la Terra-IPC l'any 1993 que tenia el seu precedent en l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació que impulsava l'estratègia de la Unitat Popular que ja aprovà el Moviment de Defensa de la Terra-IPC.

Nou!!: Barcelona і Assemblea d'Unitat Popular · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Barcelona і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Assemblea de Parlamentaris

Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.

Nou!!: Barcelona і Assemblea de Parlamentaris · Veure més »

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Nou!!: Barcelona і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »

Assertivitat

Lassertivitat és la capacitat d'autoafirmar els drets d'un mateix, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.

Nou!!: Barcelona і Assertivitat · Veure més »

Assetjament immobiliari

Ciutat Vella de Barcelona malmesa de forma intencionada. Lassetjament immobiliari, també anomenat mobbing immobiliari, és l'acció, o conjunt d'accions, destinades a dificultar –i de vegades fer impossible– el dret a l'habitatge que la llei garanteix a qui té signat el preceptiu contracte de lloguer.

Nou!!: Barcelona і Assetjament immobiliari · Veure més »

Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals

LAssociació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals (ACCDV) és una entitat sense ànim de lucre, amb la seva seu a Barcelona (Espanya), inscrita en el registre d'Associacions de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el número 14.965, i declarada d'Utilitat Pública pel Ministeri de l'Interior el 29 de desembre de 1997, la finalitat de la qual és donar servei a les persones cegues i disminuïdes visuals per tal de millorar la seva qualitat de vida i aconseguir una millor integració social del col·lectiu.

Nou!!: Barcelona і Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals · Veure més »

Associació Catalana de Comunicació Científica

Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) és una entitat professional creada el 1990 a Barcelona que agrupa professionals de la comunicació científica, periodisme especialitzat, ciència, divulgació científica i edició de l'àmbit català amb interès per comunicar i divulgar la informació científica en els mitjans escrits, digitals i audiovisuals.

Nou!!: Barcelona і Associació Catalana de Comunicació Científica · Veure més »

Associació Catalana de la Premsa Comarcal

LAssociació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) és una entitat sense ànim de lucre creada el 1982 que aglutina la pràctica totalitat de les empreses i editorials de premsa local i comarcal, d'informació general a Catalunya, sempre que estigui escrita íntegrament en català i la seva difusió sigui de pagament.

Nou!!: Barcelona і Associació Catalana de la Premsa Comarcal · Veure més »

Associació Catalana de Rugby Lliga

LAssociació Catalana de Rugbi Lliga (ACRL) és l'organisme que regula i organitza l'esport del rugbi lliga o rugbi a 13 a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Associació Catalana de Rugby Lliga · Veure més »

Associació d'Artesans de Gràcia

LAssociació d'Artesans de Gràcia és una entitat fundada al barri de Gràcia de Barcelona el 1995 que el 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Associació d'Artesans de Gràcia · Veure més »

Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia

LAssociació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP) és una organització sense ànim de lucre que defensa l'ús del català en i a partir del món de la justícia.

Nou!!: Barcelona і Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia · Veure més »

Associació de la Dependència Mercantil

Associació de la Dependència Mercantil fou un sindicat creat a Barcelona el 9 de juny de 1898 que reivindicava l'associació dels dependents de comerç, la limitació de les hores de treball i el descans dominical.

Nou!!: Barcelona і Associació de la Dependència Mercantil · Veure més »

Associació de Pares de Treballadors de SEAT amb Fills Disminuïts

Associació de Pares de Treballadors de SEAT amb Fills Disminuïts (ASPROSEAT) és una associació creada el 1976 per treballadors de SEAT de Barcelona, tot i que no es va constituir en associació fins al 1979.

Nou!!: Barcelona і Associació de Pares de Treballadors de SEAT amb Fills Disminuïts · Veure més »

Associació de Veïns de Torre Baró

Associació de Veïns de Torre Baró és una associació veïnal que agrupa els habitants del barri de Torre Baró, al districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Associació de Veïns de Torre Baró · Veure més »

Associació espanyola per a Pacients amb Tics i Síndrome de Tourette

L'Associació espanyola per a Pacients amb Tics i Síndrome de Tourette (APTT) és una organització sense ànim de lucre que ofereix ajut als afectats per la síndrome de Tourette i les seves famílies, perquè puguin millorar la qualitat de vida.

Nou!!: Barcelona і Associació espanyola per a Pacients amb Tics i Síndrome de Tourette · Veure més »

Associació Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions

LAssociació Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions és un club desaparegut de Barcelona que practicava l'atletisme.

Nou!!: Barcelona і Associació Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions · Veure més »

Assumpció Forcada

Assumpció Forcada Florensa (Sudanell, Segrià, 27 de novembre de 1947) és biòloga, poetessa i cantautora catalana.

Nou!!: Barcelona і Assumpció Forcada · Veure més »

Assumpció Laïlla i Jou

Assumpció Laïlla i Jou (Barcelona, 3 d'octubre de 1975) és psicopedagoga, infermera i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en diverses legislatures.

Nou!!: Barcelona і Assumpció Laïlla i Jou · Veure més »

Assumpta Gonzàlez i Cubertorer

Assumpta González i Cubertorer (Borriana, Plana Baixa, 14 de febrer de 1917 - Barcelona, 14 de desembre de 2003) va ser una escriptora valenciana en català que cultivà principalment el gènere dramàtic.

Nou!!: Barcelona і Assumpta Gonzàlez i Cubertorer · Veure més »

Assumpta Serna

Assumpta Serna, nom artístic d'Assumpta Rodés i Serna (Barcelona, 16 de setembre del 1957), és una actriu, professora d'interpretació i autora catalana.

Nou!!: Barcelona і Assumpta Serna · Veure més »

Assurnasirpal II

Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.

Nou!!: Barcelona і Assurnasirpal II · Veure més »

Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona

Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, és una entitat privada sense afany de lucre que reuneix els afeccionats a l'astronomia i ciències afins, de l'àmbit de Barcelona en particular i de Catalunya en general.

Nou!!: Barcelona і Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona · Veure més »

Astor comú

L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Barcelona і Astor comú · Veure més »

Astrud

Astrud és un grup de música pop de Barcelona, format per Manolo Martínez (veu, guitarra i teclats) i Genís Segarra (teclats i programacions, també al grup de música electrònica Hidrogenesse) a Barcelona l'any 1995.

Nou!!: Barcelona і Astrud · Veure més »

Atac a Can Navarro

L'Atac a Can Navarro es lliurà el 19 d'octubre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Atac a Can Navarro · Veure més »

Atac a la primera paral·lela

L'Atac a la primera paral·lela es lliurà el 13 de juliol de 1714 i fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Atac a la primera paral·lela · Veure més »

Atac a Serinhan

L'atac a Serinhan, esdevingut el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Atac a Serinhan · Veure més »

Ataconador

Un ataconador és un menestral que tenia l'ofici d'ataconar o adobar sabates velles.

Nou!!: Barcelona і Ataconador · Veure més »

Atahualpa

Atahualpa (Quito, 1500 o 1502- Cajamarca, 29 d'agost de 1533) fou el darrer sobirà de l'Imperi Inca.

Nou!!: Barcelona і Atahualpa · Veure més »

Atelopus andinus

Atelopus andinus és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids.

Nou!!: Barcelona і Atelopus andinus · Veure més »

Atelopus angelito

Atelopus angelito és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids i de la qual no hi ha cap registre confirmat des del 12 d'abril del 1995.

Nou!!: Barcelona і Atelopus angelito · Veure més »

Atelopus arsyecue

Atelopus arsyecue és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids i de la qual no hi ha cap registre confirmat des del 1991 (només se'n coneixen 6 exemplars).

Nou!!: Barcelona і Atelopus arsyecue · Veure més »

Atelopus arthuri

Atelopus arthuri és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids i de la qual no hi ha cap registre confirmat des del 1988.

Nou!!: Barcelona і Atelopus arthuri · Veure més »

Atelopus balios

Atelopus balios és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids i de la qual no hi ha cap registre confirmat des de l'abril del 1995.

Nou!!: Barcelona і Atelopus balios · Veure més »

Atelopus carbonerensis

Atelopus carbonerensis és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids i de la qual no hi ha cap registre confirmat des del 1998.

Nou!!: Barcelona і Atelopus carbonerensis · Veure més »

Atelopus carrikeri

Atelopus carrikeri Atelopus carrikeri és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids, de la qual no es tenia constància des del 1994 i que fou redescoberta a principis del febrer del 2008.

Nou!!: Barcelona і Atelopus carrikeri · Veure més »

Atelopus certus

Juvenil Femella Femella (esquerra), mascle (dreta) i juvenil (a baix) Atelopus certus és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids.

Nou!!: Barcelona і Atelopus certus · Veure més »

Atelopus chiriquiensis

Atelopus chiriquiensis és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids, de la qual no hi ha cap registre confirmat a Costa Rica des del 1996 i a Panamà des de finals de la dècada de 1990.

Nou!!: Barcelona і Atelopus chiriquiensis · Veure més »

Atelopus chocoensis

Atelopus chocoensis és una espècie d'amfibi terrestre pertanyent a la família dels bufònids, de la qual no hi ha cap registre confirmat des del 1998 i només se'n coneixen 10 espècimens.

Nou!!: Barcelona і Atelopus chocoensis · Veure més »

Atelopus chrysocorallus

Atelopus chrysocorallus és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids, de la qual no hi ha cap registre confirmat des del 1988.

Nou!!: Barcelona і Atelopus chrysocorallus · Veure més »

Atelopus coynei

Atelopus coynei és una espècie d'amfibi terrestre i diürn pertanyent a la família dels bufònids, la qual es creia extinta des de fa molts anys però es va redescobrir i fotografiar el 7 de febrer del 2012.

Nou!!: Barcelona і Atelopus coynei · Veure més »

Atelopus cruciger

Atelopus cruciger és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids, la qual va desaparèixer durant gairebé 20 anys fins que una petita població va ésser redescoberta el 2004.

Nou!!: Barcelona і Atelopus cruciger · Veure més »

Atelopus dimorphus

Atelopus dimorphus és una espècie d'amfibi terrestre pertanyent a la família dels bufònids, la qual només és coneguda a partir d'espècimens de museu, ja que no se n'ha descobert cap exemplar viu des del 1980.

Nou!!: Barcelona і Atelopus dimorphus · Veure més »

Atemptat contra Eduardo Dato

El president del Govern espanyol i polític del Partit Conservador Eduardo Dato va morir a Madrid el 8 de març de 1921 víctima d'un atemptat anarquista.

Nou!!: Barcelona і Atemptat contra Eduardo Dato · Veure més »

Atemptat de l'Hipercor

L'atemptat de l'Hipercor fou l'atemptat que l'organització armada ETA va fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987, el qual va provocar 21 morts i 45 ferits.

Nou!!: Barcelona і Atemptat de l'Hipercor · Veure més »

Ateneu

L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.

Nou!!: Barcelona і Ateneu · Veure més »

Ateneu Barcelonès

LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Ateneu Barcelonès · Veure més »

Ateneu Català de la Classe Obrera

L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a BarcelonaAracil, 2006: p. 182 per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan NuetMestre, 1998: p. 743, entrada: "Nuet i Vidal, Joan") que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.

Nou!!: Barcelona і Ateneu Català de la Classe Obrera · Veure més »

Ateneu Enciclopèdic Popular

LAteneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.

Nou!!: Barcelona і Ateneu Enciclopèdic Popular · Veure més »

Ateneu Hortenc

Ateneu Hortenc o Ateneu Cultural Hortenc és una entitat cívica del barri d'Horta, Barcelona, fundada el 1864 amb l'objectiu principal de proporcionar a la gent obrera una instrucció i una possibilitat de distracció lúdiques i culturals.

Nou!!: Barcelona і Ateneu Hortenc · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Athenea Mata

Athenea Mata (Madrid, 11 de setembre de 1976) és una actriu i directora de teatre espanyola.

Nou!!: Barcelona і Athenea Mata · Veure més »

Atheneo de grandesa

LAtheneo de grandesa és un llibre d'emblemes per Josep Romaguera publicat a Barcelona l'any 1681.

Nou!!: Barcelona і Atheneo de grandesa · Veure més »

Athletic Club

LAthletic Club, conegut com a Athletic Club de Bilbao, és un club de futbol basc, de la ciutat de Bilbao, a la província de Biscaia.

Nou!!: Barcelona і Athletic Club · Veure més »

Atis (déu)

s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.

Nou!!: Barcelona і Atis (déu) · Veure més »

Atlantic Airways

Atlantic Airways és una companyia aèria de les Illes Fèroe amb seu a Sørvágur i utilitzant l'aeroport de Vágar com el centre dels seus vols.

Nou!!: Barcelona і Atlantic Airways · Veure més »

Atlàntida (Falla)

Atlàntida és una cantata escènica del compositor andalús Manuel de Falla sobre el poema èpic L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Nou!!: Barcelona і Atlàntida (Falla) · Veure més »

Atlètic de Madrid

El Club Atlético de Madrid, també conegut en català com a Atlètic de Madrid, és un club de futbol espanyol, de la ciutat de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Atlètic de Madrid · Veure més »

Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Atletisme Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 43 proves atlètiques, 24 en categoria masculina i 19 en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

ATP Finals

La Copa Masters de Tennis masculina, coneguda oficialment com a Nitto ATP Finals, és el torneig de tennis professional masculí que es disputa anualment al final de cada temporada, amb la participació dels vuit millors jugadors individuals i les vuit millors parelles del rànquing mundial de l'ATP.

Nou!!: Barcelona і ATP Finals · Veure més »

ATP Tour 500

International Series Gold és el nom que reben una sèrie de competicions tennístiques professionals que es disputen internacionalment i que són part de l'ATP Tour.

Nou!!: Barcelona і ATP Tour 500 · Veure més »

Attila

Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner.

Nou!!: Barcelona і Attila · Veure més »

Auca

L'''Auca de Montserrat'' (1923) de Joan Junceda Una auca és una història pictòrica pròpia de la cultura catalana que sol representar un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda, una institució, o altres temes.

Nou!!: Barcelona і Auca · Veure més »

August Font i Carreras

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.

Nou!!: Barcelona і August Font i Carreras · Veure més »

August Gil Matamala

August Gil i Matamala (Barcelona, 19 de setembre de 1934) es un advocat català especialitzat en drets humans.

Nou!!: Barcelona і August Gil Matamala · Veure més »

August Pi i Sunyer

August Pi i Sunyer (Barcelona, 12 d'agost de 1879 - Ciutat de Mèxic, 12 de gener de 1965) fou un fisiòleg, polític i dirigent esportiu català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà de Carles Pi i Sunyer i Santiago Pi i Sunyer.

Nou!!: Barcelona і August Pi i Sunyer · Veure més »

Aurèlia Muñoz Ventura

Aurèlia Muñoz Ventura (Barcelona 1926 - 9 de juny de 2011) va ser una artista catalana, la trajectòria de la qual està fortament vinculada a la recerca tèxtil, un àmbit en el que la seva aportació ha estat fonamental.

Nou!!: Barcelona і Aurèlia Muñoz Ventura · Veure més »

Auró argentat

Lauró argentat (Acer saccharinum) és una espècie d'arbre del gènere dels aurons, també conegut amb el nom comú erable argentat.

Nou!!: Barcelona і Auró argentat · Veure més »

Aureli Argemí i Roca

és el fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i defensor dels drets nacionals dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Aureli Argemí i Roca · Veure més »

Aureli Joaniquet i Extremo

Aureli Joaniquet i Extremo (Forcat, avui integrat a Montanui, Ribagorça 1895 - Barcelona 1963) fou un periodista i polític català, procurador en Corts durant el franquisme.

Nou!!: Barcelona і Aureli Joaniquet i Extremo · Veure més »

Aureli Maria Escarré i Jané

Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 – Barcelona, 21 d'octubre de 1968) fou un monjo benedictí i abat de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Aureli Maria Escarré i Jané · Veure més »

Aurelio Arteta

Aurelio Bibiano de Arteta i Errasti (Bilbao, 2 de desembre de 1879- Mèxic, 10 de novembre de 1940) va ser un pintor basc.

Nou!!: Barcelona і Aurelio Arteta · Veure més »

Aurelio Fernández Sánchez

Aurelio Fernández Sánchez (Astúries, 1897 - Puebla, Mèxic, 1974) fou un dirigent anarquista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Aurelio Fernández Sánchez · Veure més »

Aurora Bertrana i Salazar

fou una escriptora i violoncel·lista catalana.

Nou!!: Barcelona і Aurora Bertrana i Salazar · Veure més »

Aurora Díaz-Plaja i Contestí

Aurora Díaz-Plaja i Contestí (Barcelona, 7 d'agost de 1913 – 8 de desembre de 2003) fou una escriptora, traductora i bibliotecària catalana, germana dels també escriptors Ferran Díaz-Plaja i Contestí i Guillem Díaz-Plaja i Contestí.

Nou!!: Barcelona і Aurora Díaz-Plaja i Contestí · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Barcelona і Ausiàs March · Veure més »

Autodeterminació

Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".

Nou!!: Barcelona і Autodeterminació · Veure més »

Automòbil

Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.

Nou!!: Barcelona і Automòbil · Veure més »

Automobilisme

Imatge d'una cursa de Ral·li Imatge d'una cursa de Kàrting. Lautomobilisme és un terme que es refereix a la utilització l'automòbil en competicions esportives en què els pilots competeixen segons les normes establertes pels reglaments dels diferents tipus de fórmules i categories en circuits, en carreteres o pistes.

Nou!!: Barcelona і Automobilisme · Veure més »

Autopista

Fotografia d'una autovia on es veuen els elements característics Una autopista és una carretera dissenyada per a la circulació a gran velocitat de molts vehicles.

Nou!!: Barcelona і Autopista · Veure més »

Autopista de la Mediterrània

Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.

Nou!!: Barcelona і Autopista de la Mediterrània · Veure més »

Autopista del Nord-est

LAutopista del Nord-Est o AP-2 és una autopista, antigament de peatge, que s'estén entre Alfajarín (província de Saragossa) i el Vendrell (província de Tarragona) i que constitueix la prolongació de l'A-2.

Nou!!: Barcelona і Autopista del Nord-est · Veure més »

Autopistes i autovies d'Espanya

right right Mapa d'autovies i autopistes d'Espanya La xarxa de vies de calçades separades a Espanya es divideix en autopistes i autovies.

Nou!!: Barcelona і Autopistes i autovies d'Espanya · Veure més »

Autoretrat (Pelegrí Clavé)

Autoretrat és una pintura a l'oli realitzada per Pelegrí Clavé el 1835 i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Autoretrat (Pelegrí Clavé) · Veure més »

Autoretrat vestit de flamenc

Autoretrat vestit de flamenc és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1883 a París i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Autoretrat vestit de flamenc · Veure més »

Autovia de l'Est

LAutovia de l'Est o per als valencians, lAutovia de Madrid, és l'autovia de titularitat estatal que uneix València amb Madrid a través de La Manxa.

Nou!!: Barcelona і Autovia de l'Est · Veure més »

Autovia de la Mediterrània

Lautovia de la Mediterrània o és una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia i Andalusia.

Nou!!: Barcelona і Autovia de la Mediterrània · Veure més »

Autovia del Nord-est

LAutovia del Nord-est (A-2) és una de les sis autovies radials d'Espanya i l'única autovia radial de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Autovia del Nord-est · Veure més »

Autovia Osca - Lleida

L'autovia A-22 (Lleida-Osca) és una autovia de nova construcció, de 108 km de recorregut, alternativa de la carretera N-240 entre aquestes dues ciutats, que ha d'enllaçar a Lleida amb l'A-2 (Barcelona-Madrid) i amb la futura A-27 (Tarragona-Montblanc-Lleida), i a Osca amb l'A-23 (Sagunt-Somport).

Nou!!: Barcelona і Autovia Osca - Lleida · Veure més »

Avalot de les quintes

L'avalot de les quintes que va tenir lloc a Barcelona en 1773 es va iniciar en publicar-se una nova Reial Ordenança de Quintes aprovada en 1770 pel secretari de guerra de Carles III, el comte de Ricla, que obligava a reclutar obligatòriament, per sorteig, a un nombre determinat d'homes durant el.

Nou!!: Barcelona і Avalot de les quintes · Veure més »

AVE pel litoral

Cartell en contra del traçat de l'AVE pel centre de la ciutat de Barcelona davant l'Estació de Sants. AVE pel litoral va ser una plataforma que va ser creada el febrer de 2005 després de l'esfondrament del Carmel a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і AVE pel litoral · Veure més »

Avel·lí Artís-Gener

Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 28 de maig de 1912 – 7 de maig de 2000) fou un periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català.

Nou!!: Barcelona і Avel·lí Artís-Gener · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: Barcelona і Avempace · Veure més »

Avianca

Avianca (acrònim d’Aerovías del Continente Americano, anteriorment Aerovías Nacionales de Colòmbia) és la primera aerolínia fundada a Amèrica i la segona del món, un parell de mesos després de la neerlandesa KLM.

Nou!!: Barcelona і Avianca · Veure més »

Avinguda de Catalunya (València)

L'avinguda de Catalunya és una via urbana de València entre la Plaça del Cardenal Vicent Enrique i Tarancón al sud (al creuament entre l'avinguda d'Aragó i l'avinguda Blasco Ibáñez), i l'autovia V-21 al nord, al terme municipal d'Alboraia, i constitueix la principal eixida de la ciutat en direcció nord: Puçol, Sagunt, Castelló de la Plana, Terol, Saragossa, Tarragona, Barcelona i la resta del continent europeu.

Nou!!: Barcelona і Avinguda de Catalunya (València) · Veure més »

Avinguda de la Llum

L'avinguda de la Llum era una galeria comercial subterrània de Barcelona ubicada sota el carrer de Pelai, tocant a la Rambla, entre la plaça de Catalunya, el carrer de Balmes i el carrer de Bergara, al costat del vestíbul dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, oberta des del 1940 fins al 1990.

Nou!!: Barcelona і Avinguda de la Llum · Veure més »

Avinguda de Roma

Situació de l'avinguda de Roma dins de Barcelona L'avinguda de Roma és un carrer de Barcelona del districte de l'Eixample.

Nou!!: Barcelona і Avinguda de Roma · Veure més »

Avinguda del Paral·lel

L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Avinguda del Paral·lel · Veure més »

Avinguda del Primat Reig

L'avinguda del Primat Reig és una via urbana de València.

Nou!!: Barcelona і Avinguda del Primat Reig · Veure més »

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Nou!!: Barcelona і Avinguda Diagonal · Veure més »

Avinguda Meridiana

L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Avinguda Meridiana · Veure més »

Avril Lavigne

Avril Ramona Lavigne, coneguda simplement com a, és una cantautora canadenca, considerada una de les artistes de pop-rock contemporànies més populars.

Nou!!: Barcelona і Avril Lavigne · Veure més »

Avui

LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.

Nou!!: Barcelona і Avui · Veure més »

Ayas

Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.

Nou!!: Barcelona і Ayas · Veure més »

Ayllón

Ayllón és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Barcelona і Ayllón · Veure més »

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.

Nou!!: Barcelona і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Ágatha Ruiz de la Prada

Ágatha Ruiz de la Prada y de Sentmenat, XII marquesa de Castelldosrius, XXIX baronessa de Santa Pau i Gran d'Espanya (Madrid, 22 de juliol de 1960), és una dissenyadora de roba espanyola.

Nou!!: Barcelona і Ágatha Ruiz de la Prada · Veure més »

Ángel Nieto Roldán

va ser un pilot de motociclisme espanyol que va guanyar 13 campionats del món i 90 Grans Premis, cosa que el situa com a un dels pilots més reeixits de la història del motociclisme.

Nou!!: Barcelona і Ángel Nieto Roldán · Veure més »

Ángel Pestaña Núñez

Ángel Pestaña Núñez (Santo Tomás de las Ollas, Ponferrada, Castella i Lleó, 14 de febrer de 1886 - Begues, el Baix Llobregat 11 de desembre de 1937) fou una de les figures més destacades de l'anarcosindicalisme espanyol.

Nou!!: Barcelona і Ángel Pestaña Núñez · Veure més »

Ángel Rozas Serrano

Ángel Rozas Serrano (Olula del Río, 1927-Barcelona, 2010).

Nou!!: Barcelona і Ángel Rozas Serrano · Veure més »

Ángeles López de Ayala

Manifestació de dones de Barcelona, convocades per Ángeles López de Ayala, el 10 de juliol de 1910, a favor de l'educació laica. Ángeles López de Ayala (Sevilla, 21 de setembre de 1858 – Barcelona, 29 de gener de 1926) fou una activista política espanyola, considerada la principal intel·lectual feminista de finals del i començaments del.

Nou!!: Barcelona і Ángeles López de Ayala · Veure més »

Ángeles Santos Torroella

Ángeles Santos Torroella (Portbou, Alt Empordà, 7 de novembre de 1911Casamartina 2010: p. 9 – Madrid, 3 d'octubre de 2013), de vegades referida amb el diminutiu Angelita, va ser una pintora i artista gràfica catalana.

Nou!!: Barcelona і Ángeles Santos Torroella · Veure més »

Íngrid Rubio i Ruiz

Íngrid Rubio i Ruiz (Barcelona, 2 d'agost de 1975) és una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Íngrid Rubio i Ruiz · Veure més »

¿Por Qué?

¿Por Qué? va ser un setmanari de successos que s'editava a Barcelona durant la dècada dels seixanta i la primera meitat dels setanta.

Nou!!: Barcelona і ¿Por Qué? · Veure més »

Època contemporània a València

Palau de la Generalitat. Símbol de la recuperació de l'autogovern al País Valencià. Seu de la Generalitat Valenciana des del 1978 A la mort del general Franco el 1975, es va iniciar el procés de transició democràtica i el posterior de transferència de competències al País Valencià.

Nou!!: Barcelona і Època contemporània a València · Veure més »

Èric Bertran i Martínez

Èric Bertran i Martínez (Barcelona, 4 d'abril de 1990) és un escriptor i activista català.

Nou!!: Barcelona і Èric Bertran i Martínez · Veure més »

Òliba comuna

XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.

Nou!!: Barcelona і Òliba comuna · Veure més »

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Òmnium Cultural · Veure més »

Òpal

Lòpal és un mineral de la classe dels òxids, emprat sovint en joieria.

Nou!!: Barcelona і Òpal · Veure més »

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Nou!!: Barcelona і Òpera · Veure més »

Òscar Esplà i Triay

V. Bañuls (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid) Òscar Esplà i Triay (Alacant, 5 d'agost de 1886 - Madrid, 6 de gener de 1976) fou un compositor valencià.

Nou!!: Barcelona і Òscar Esplà i Triay · Veure més »

Òscar Ribas Reig

Òscar Ribas Reig (Sant Julià de Lòria, Andorra, 26 d'octubre de 1936 – 18 de desembre de 2020) fou un empresari i polític andorrà.

Nou!!: Barcelona і Òscar Ribas Reig · Veure més »

Òwix

Òwix és un grup de música d'estil folk rock del sud del País Valencià amb origen a Callosa d'en Sarrià.

Nou!!: Barcelona і Òwix · Veure més »

Édouard Claparède

Édouard Claparède (1873-1940) va ésser un psicopedagog suís, creador i president durant molts anys de l'Institut des Sciences de l'Education Jean-Jacques Rousseau de Ginebra, al costat de figures de la pedagogia suïssa com Pierre Bovet, Adolphe Ferrière o Henriette Ith-Wille.

Nou!!: Barcelona і Édouard Claparède · Veure més »

Édouard Séguin

Édouard Séguin (Clamecy (Nièvre), 20 de gener del 1812 - Nova York, 28 d'octubre del 1880) va ésser un metge i educador francès.

Nou!!: Barcelona і Édouard Séguin · Veure més »

És així, si us ho sembla

És així, si us ho sembla (títol original en italià: Così è (se vi pare)) és el títol d'una peça de teatre de l'escriptor italià Luigi Pirandello, escrita el 1917 i definida per ell mateix com una "farsa filosòfica".

Nou!!: Barcelona і És així, si us ho sembla · Veure més »

Étienne Bonnot de Condillac

Étienne Bonnot de Condillac (Grenoble, 30 de setembre de 1715 — Beaugency, Loiret, 3 d'agost de 1780) va ser un filòsof francès fundador del sensualisme, segons el qual les activitats espirituals de les persones estan determinades per sensacions, tot i que no es poden reduir a això.

Nou!!: Barcelona і Étienne Bonnot de Condillac · Veure més »

Étienne Cabet

Étienne Cabet (Dijon, Borgonya, 1788 - Saint Louis, Missouri, EUA, 1856) fou un filòsof francès i socialista utòpic.

Nou!!: Barcelona і Étienne Cabet · Veure més »

Étienne-Jacques-Joseph Macdonald

Etienne-Jacques-Joseph-Alexandre MacDonald (17 de novembre del 1765, Sedan - 25 de setembre de 1840, Beaulieu-sur-Loire) fou un militar francès.

Nou!!: Barcelona і Étienne-Jacques-Joseph Macdonald · Veure més »

Àbac

Àbac xinès marcant el nombre 37.925 Làbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.

Nou!!: Barcelona і Àbac · Veure més »

Àgata Roca i Maragall

Àgata Roca i Maragall (Barcelona, 1968) és una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Àgata Roca i Maragall · Veure més »

Àgueda Vadell Pons

Àgueda Vadell Pons (es Mercadal, 1924) és una restauradora menorquina.

Nou!!: Barcelona і Àgueda Vadell Pons · Veure més »

Àguila daurada

Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.

Nou!!: Barcelona і Àguila daurada · Veure més »

Àguila marcenca

Àliga marcenca en vol. L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc al País Valencià, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) amb un cap arrodonit que recorda el duc.

Nou!!: Barcelona і Àguila marcenca · Veure més »

Àguila peixatera

L'àguila pescadora, àguila d'estany o àguila peixatera (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. La trobem distribuïda per tots els continents, excepte a l'Antàrtida; no obstant, a l'Amèrica del Sud l'hi trobem com a migradora no nidificant.

Nou!!: Barcelona і Àguila peixatera · Veure més »

Àlcids

Fraret atlàntic (''Fratercula arctica'') fotografiat a Islàndia. Gavot (''Alca torda'') fotografiat a Noruega. Els àlcids formen una família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors.

Nou!!: Barcelona і Àlcids · Veure més »

Àlex Casanovas

Àlex Casanovas (Barcelona, 12 de març de 1964) és un actor català de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: Barcelona і Àlex Casanovas · Veure més »

Àlex Corretja i Verdegay

Àlex Corretja i Verdegay (Barcelona, 11 d'abril de 1974) és un ex-tennista català que es va retirar oficialment el 23 de setembre de 2006, malgrat que realment no va disputar cap torneig des de l'1 de maig de 2005 a Estoril a causa d'una lesió a l'ull esquerre que li limitava la visió en aquest ull al 50-60% i que li impedia continuar en actiu.

Nou!!: Barcelona і Àlex Corretja i Verdegay · Veure més »

Àlex Mumbrú i Múrcia

Àlex Mumbrú Múrcia (Barcelona, 12 de juny de 1979) és un entrenador de bàsquet català, exjugador de diferents equips ACB com el Reial Madrid, el Joventut de Badalona o el Bilbao Basket.

Nou!!: Barcelona і Àlex Mumbrú i Múrcia · Veure més »

Àlex Rigola

Àlex Rigola (Barcelona, 1969) és un director i actor teatral català.

Nou!!: Barcelona і Àlex Rigola · Veure més »

Àlex Santos Fernández

Àlex Santos Fernández (Barcelona, 14 de març del 1965).

Nou!!: Barcelona і Àlex Santos Fernández · Veure més »

Àlex Susanna i Nadal

Àlex Susanna i Nadal (Barcelona, 12 de setembre de 1957) és un escriptor, professor, poeta i promotor cultural.

Nou!!: Barcelona і Àlex Susanna i Nadal · Veure més »

Àliga cuabarrada

L'àguila cuabarrada o àguila perdiguera (Aquila fasciata) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Tot i que a nivell global, el seu estat de conservació es considera de risc mínim, a Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.

Nou!!: Barcelona і Àliga cuabarrada · Veure més »

Àliga de Barcelona

Primer pla LÀliga de la Ciutat de Barcelona és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com la Mulassa, el Lleó, el Drac o la Víbria.

Nou!!: Barcelona і Àliga de Barcelona · Veure més »

Àmbit metropolità de Barcelona

Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Àmbit metropolità de Barcelona · Veure més »

Ànec blanc

L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.

Nou!!: Barcelona і Ànec blanc · Veure més »

Ànec cuallarg

Distribució de l'ànec cuallarg a Europa: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any). miniatura El nom d'ànec cuallarg (anomenat grisa collerada, coer a les Balears i cua de jonc al País Valencià) (Anas acuta), ho diu tot: el mascle té una llarga cua punxeguda i la femella la té una mica més curta.

Nou!!: Barcelona і Ànec cuallarg · Veure més »

Ànec cullerot comú

Bengala occidental, Índia) Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya L'ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.

Nou!!: Barcelona і Ànec cullerot comú · Veure més »

Ànec griset

mascle Exemplar adult amb la seua niuada Exemplar femella L'ànec fornigó o ànec griset (ànnera grisa) (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.

Nou!!: Barcelona і Ànec griset · Veure més »

Ànec mut

miniatura L'ànec mut (Cairina moschata) -també anomenat "almescat", "turc", "morisc" o "de Barbaria"- prové de l'espècie salvatge Cairina moschata, espècie pròpia de l'Amèrica tropical, on està distribuït des del sud de Mèxic fins a l'est del Perú i el nord de l'Uruguai, i es troba en estat salvatge en els rius, llacs i zones entollades dels boscos.

Nou!!: Barcelona і Ànec mut · Veure més »

Ànec xiulador eurasiàtic

L'ànec xiulador eurasiàtic, Rev.

Nou!!: Barcelona і Ànec xiulador eurasiàtic · Veure més »

Àngel Colomer i del Romero

Àngel Colomer i del Romero (Barcelona 1915 - 6 d'agost de 2001) fou un pedagog, musicòleg i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Àngel Colomer i del Romero · Veure més »

Àngel Cortès i Dejuan

Àngel Cortès i Dejuan (Barcelona, 1 d'octubre de 1924 - Barcelona, 25 de setembre de 2003) va ser una de les persones més rellevant dins de l'església evangèlica a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Àngel Cortès i Dejuan · Veure més »

Àngel Edo i Alsina

Àngel Edo i Alsina (Gavà, 4 d'agost de 1970) és un ciclista català, professional entre 1992 i 2007.

Nou!!: Barcelona і Àngel Edo i Alsina · Veure més »

Àngel Ferrant Vázquez

''Enginyeria tèxtil'' (1961), a la plaça Ferran Casablancas, La Bonanova, Barcelona. ''Àngel'', una obra encara figurativa al Portal de l'Àngel (Barcelona) Àngel Ferrant Vázquez (Madrid 1891 - 1961) fou un escultor espanyol, un dels més importants de l'avantguarda, iniciador de l'escultura cinètica i surrealista espanyola.

Nou!!: Barcelona і Àngel Ferrant Vázquez · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Àngel Llàcer

Àngel Llàcer Pinós (Barcelona, 16 de gener de 1974) és un actor, presentador de televisió i professor d'art dramàtic català.

Nou!!: Barcelona і Àngel Llàcer · Veure més »

Àngel Morales Cuerva

Àngel Morales Cuerva (Barcelona, 13 de juliol de 1975) és un futbolista català, que ocupa la posició de migcampista.

Nou!!: Barcelona і Àngel Morales Cuerva · Veure més »

Àngel Obiols i Palau

Àngel Obiols i Palau (Sarrià, 2 d'agost de 1888 – 18 de març de 1973) va ser organista, fundador i director de l'Orfeó Sarrianenc i compositor de sardanes, música eclesiàstica, nadales, música escènica i cançons.

Nou!!: Barcelona і Àngel Obiols i Palau · Veure més »

Àngel Recasens i Galbas

Àngel Recasens Galbas (Cambrils, 4 de març de 1938 - Reus, 2 d'agost de 2007) fou un director de cor i d'orquestra, organista, compositor i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Àngel Recasens i Galbas · Veure més »

Àngel Rodamilans i Canals

Àngel Rodamilans i Canals (Sabadell, 1 de maig del 1874 - 27 de juliol del 1936) va ser sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista, especialment de música religiosa.

Nou!!: Barcelona і Àngel Rodamilans i Canals · Veure més »

Àngel Rodríguez Ruiz

Àngel Rodríguez Ruiz (Barcelona, 13 d'octubre de 1879 - Barcelona, 10 de maig de 1959) va ser el fundador i primer president del club de futbol Reial Club Deportiu Espanyol.

Nou!!: Barcelona і Àngel Rodríguez Ruiz · Veure més »

Àngel Samblancat i Salanova

Àngel Samblancat i Casanova (Graus, Ribagorça, 1 de març del 1885 - Ciutat de Mèxic, 24 de febrer del 1963) va ser un polític anarquista i nacionalista aragonès.

Nou!!: Barcelona і Àngel Samblancat i Salanova · Veure més »

Àngel Soler i Renales

Àngel Soler i Renales (Barcelona, 1940- Barcelona, 5 de març de 2017) fou un concertista i professor de piano i de música de cambra.

Nou!!: Barcelona і Àngel Soler i Renales · Veure més »

Àngela Margarida Prat

Sor Àngela Margarida Prat, coneguda com a Àngela Serafina i amb el nom popular de Mare Serafina per haver estat casada amb Francesc Serafí (Manresa, 26 d'octubre de 1543 - Barcelona, 24 de desembre 1608), va ser la fundadora de les clarisses caputxines al protomonestir de Santa Margarida la Reial, a Sarrià (1599).

Nou!!: Barcelona і Àngela Margarida Prat · Veure més »

Àngels Esteller Ruedas

Àngels Esteller Ruedas (Barcelona, 12 de febrer de 1964) és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VI Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Àngels Esteller Ruedas · Veure més »

Àngels Ferrer i Sensat

Àngels Ferrer i Sensat (Barcelona, 18 de maig de 1904 - 30 de novembre de 1992) fou una mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals amb vocació des de ben petita, va marcar un abans i un després en l'ensenyament amb la seva la manera d'entendre el món i explicar-lo als homes i dones d'avui.

Nou!!: Barcelona і Àngels Ferrer i Sensat · Veure més »

Àngels Garriga de Mata

Maria Àngels Garriga i Martín (Sant Vicenç de Calders, 11 d'octubre de 1898 - Barcelona, 5 de febrer de 1967) fou una pedagoga, mestra i escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Àngels Garriga de Mata · Veure més »

Àngels Moll i Esquerra

Àngels Moll i Esquerra (Barcelona, 9 de setembre de 1944) és una actriu de teatre i televisió catalana.

Nou!!: Barcelona і Àngels Moll i Esquerra · Veure més »

Ànima (TV)

Ànima és un magazín d'actualitat cultural de Televisió de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Ànima (TV) · Veure més »

Àrea Metropolitana de Barcelona

LÀrea Metropolitana de Barcelona és una entitat administrativa pública metropolitana nascuda el 2010, formada per Barcelona i un total de 36 municipis que acullen més de 3,2 milions de persones.

Nou!!: Barcelona і Àrea Metropolitana de Barcelona · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Barcelona і Àsia · Veure més »

Àurea de Sarrà

Àurea de Sarrà (Barcelona, 27 de febrer de 1889 – Arenys d'Empordà, 29 de desembre de 1974), nom artístic d'Àurea Serra i Adrià, fou una ballarina catalana que gaudí d'un gran reconeixement durant la dècada dels anys vint del segle passat.

Nou!!: Barcelona і Àurea de Sarrà · Veure més »

B-24

La B-24 és una autovia d'accés a la ciutat de Barcelona des de la ciutat de Vallirana, i és administrada pel Ministeri de Foment d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і B-24 · Veure més »

Baños de Río Tobía

Baños de Río Tobía és un municipi de la Rioja, a la Rioja Alta.

Nou!!: Barcelona і Baños de Río Tobía · Veure més »

Bac de Roda

Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda (Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda), 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713) fou un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans participant en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.

Nou!!: Barcelona і Bac de Roda · Veure més »

Bacallà

El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).

Nou!!: Barcelona і Bacallà · Veure més »

Bacora (peix)

s Talls de bacora fumada La bacora, albacora, bacoreta, ullada, tonyina blanca (Thunnus alalunga) o bonítol del nord és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels escòmbrids, semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme, amb el dors blau fosc i el ventre blanc.

Nou!!: Barcelona і Bacora (peix) · Veure més »

Bad Religion

Bad Religion és un dels grups de punk més veterans, influents i compromesos del panorama musical de la ciutat de Los Angeles, Califòrnia, Estats Units.

Nou!!: Barcelona і Bad Religion · Veure més »

Badajoz

Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.

Nou!!: Barcelona і Badajoz · Veure més »

Badalona

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Barcelona і Badalona · Veure més »

Badia del Vallès

Badia del Vallès és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Badia del Vallès · Veure més »

Baetulo

Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.

Nou!!: Barcelona і Baetulo · Veure més »

Bagà

Bagà és un municipi de la comarca del Berguedà.

Nou!!: Barcelona і Bagà · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Bages · Veure més »

Baila el Chiki Chiki

Rodolfo Chikilicuatre i les ballarines "''Disco''" i "''Gràfica''" interpretant '''Baila el Chiki-chiki''' a Eurovisió 2008 Baila el Chiki-chiki és una cançó de Rodolfo Chikilicuatre, un personatge interpretat per David Fernández Ortiz, i que va ser el tema que va representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2008 a Belgrad (Sèrbia) i que va quedar, amb 55 punts, en la setzena posició de la gala, que finalment va guanyar Rússia.

Nou!!: Barcelona і Baila el Chiki Chiki · Veure més »

Baix Camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Barcelona і Baix Camp · Veure més »

Baix Empordà

El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Barcelona і Baix Empordà · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Baix Llobregat · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Barcelona і Baixa Cerdanya · Veure més »

Baixador de Vallvidrera

El Baixador de Vallvidrera és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les línies suburbanes S1 i S2 de la línia Barcelona-Vallès, situada al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Baixador de Vallvidrera · Veure més »

Baja Aragón

La Baja Aragón, coneguda antigament com a Baja España-Aragón, és una prova de ral·li raid que es disputa anualment als Monegres des de 1983 (amb l'única interrupció del 1992, per la coincidència amb els Jocs Olímpics de Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Baja Aragón · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Barcelona і Balaguer · Veure més »

Baldomer Galofre i Giménez

Baldomer Galofre i Giménez (Reus, el Baix Camp, 24 d'octubre de 1846 - Barcelona, 26 de juliol de 1902) va ser un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Baldomer Galofre i Giménez · Veure més »

Baldomer Lostau i Prats

Baldomer Lostau i Prats (Barcelona, 1846 - Barcelona, 13 d'octubre de 1896) fou un polític català d'idees republicanes i federalistes.

Nou!!: Barcelona і Baldomer Lostau i Prats · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Nou!!: Barcelona і Baldomero Espartero · Veure més »

Baldriga cendrosa mediterrània

Madeira. Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens. Un exemplar en ple vol Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries. Madeira. La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.

Nou!!: Barcelona і Baldriga cendrosa mediterrània · Veure més »

Baldriga pufí

La baldriga pufí, baldriga petita o baldritja i virot a les Balears (Puffinus puffinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes i una mica més petita que totes les altres baldrigues.

Nou!!: Barcelona і Baldriga pufí · Veure més »

Baleària

Vaixell de Baleària al port de Dénia Balearia - Baleària (Eurolínies Marítimes S.A.) és una empresa dedicada al transport marítim amb seu a Dénia (Marina Alta).

Nou!!: Barcelona і Baleària · Veure més »

Ball de bastons de Montblanc

El Ball de bastons de Montblanc és un dels elements folklòrics més antics de la Vila Ducal de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Barcelona і Ball de bastons de Montblanc · Veure més »

Ball de cornuts

El ball de cornuts és una dansa tradicional catalana, que ve de temps immemorial, es balla a la festa de l'arbre a Cornellà del Terri cada Dilluns de Pasqua i té la coreografia i música extreta del ''Costumari'' de Joan Amades.

Nou!!: Barcelona і Ball de cornuts · Veure més »

Ball de tarda

Ball de tarda és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1896 a Barcelona i que actualment pertany a la Col·lecció Cercle del Liceu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ball de tarda · Veure més »

Ball robat

Ball robat és una obra de teatre de Joan Oliver, subtitulada comèdia dramàtica, en tres actes i un epíleg, que s'origina a partir d'un relat del mateix autor: Escena d'alcova.

Nou!!: Barcelona і Ball robat · Veure més »

Ballester (menestral)

Un ballester era un menestral que tenia com a ofici fer ballestes i vendre-les.

Nou!!: Barcelona і Ballester (menestral) · Veure més »

Ballester comú

Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.

Nou!!: Barcelona і Ballester comú · Veure més »

Ballet

Ballet ''El Trencanous'' miniatura Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.

Nou!!: Barcelona і Ballet · Veure més »

Ballets Russos

Léon Bakst: L'ocell de foc, ballarina, 1910 Els Ballets Russos (en francès: Ballets Russes) va ser una cèlebre companyia de ballet creada l'any 1907 per l'empresari rus Serguei Diàguilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigits pel gran coreògraf Màrius Petipà.

Nou!!: Barcelona і Ballets Russos · Veure més »

Balquer

Niu de balquer fotografiat a Alemanya. Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra). El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.

Nou!!: Barcelona і Balquer · Veure més »

Baltarga

Baltarga és una entitat de població del municipi cerdà de Bellver de Cerdanya, situada a 1080 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Barcelona і Baltarga · Veure més »

Baltasar Abadal i Vallès

Baltasar Abadal i Vallès (Manresa, Bages 1886 - Barcelona, 1937) va ser un director, operador i empresari de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Baltasar Abadal i Vallès · Veure més »

Baltasar de Saiol

Baltasar de Saiol, en català antic Bahasar Sayol, (Barcelona, 1656 - Monestir de Poblet, 1738) fou Abat de Poblet en tres ocasions (1716-1720), (1724-1728) i (1732-1736).

Nou!!: Barcelona і Baltasar de Saiol · Veure més »

Baltasar Fontanilles

Baltasar Fontanilles i Maçana (-). Prior president del Monestir de Poblet (1708-1713) i posteriorment Abat de Poblet (1720-1724).

Nou!!: Barcelona і Baltasar Fontanilles · Veure més »

Baltasar Porcel i Pujol

Baltasar Porcel i Pujol (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 – Barcelona, 1 de juliol de 2009) fou un escriptor, periodista i crític literari mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Baltasar Porcel i Pujol · Veure més »

Baltasar Saldoni i Remendo

Baltasar Saldoni i Remendo (Barcelona, 4 de gener de 1807 - Madrid, 3 de desembre de 1889) va ser un compositor, musicògraf i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Baltasar Saldoni i Remendo · Veure més »

Baltasar Samper i Marquès

Baltasar Samper i Marquès (Palma, 3 de maig de 1888 - Ciutat de Mèxic, 18 de febrer de 1966) va ser un músic mallorquí, nascut a Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Baltasar Samper i Marquès · Veure més »

Banc d'Espanya

Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.

Nou!!: Barcelona і Banc d'Espanya · Veure més »

Banc de Barcelona

Durant les seves darreres dècades, la seu del banc se situà a l'antiga foneria de canons, situada a la Rambla de Santa Mònicahttp://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL.

Nou!!: Barcelona і Banc de Barcelona · Veure més »

Banc de Catalunya

Banc de Catalunya va ser important banc català que va operar entre els anys 1920 i 1931, per bé que la seva trajectòria fou curta la seva brillant política financera va expandir-lo molt notòriament.

Nou!!: Barcelona і Banc de Catalunya · Veure més »

Banc de temps

Un banc de temps és una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, que emula simbòlicament el funcionament d'un banc, però en el qual allò que es "presta" i es "rep" és temps dedicat a serveis a les persones.

Nou!!: Barcelona і Banc de temps · Veure més »

Banc Sabadell

El Banc Sabadell, oficialment Banco de Sabadell, és una entitat financera constituïda com a societat anònima, fundada a Sabadell el 1881.

Nou!!: Barcelona і Banc Sabadell · Veure més »

Banc Solidari

Banc Solidari de Serveis Gratuïts del Districte de les Corts o Banc Solidari és una entitat sense ànim de lucre creada el 1997 al barri de les Corts de Barcelona, formada i gestionada per voluntaris que es dediquen a l'ajuda mútua.

Nou!!: Barcelona і Banc Solidari · Veure més »

Banca Catalana

Banca Catalana fou una entitat financera creada el 1959 per Florenci Pujol i Brugat, el seu fill Jordi Pujol i Soley i Francesc Cabana i Vancells, mitjançant la compra de la Banca Dorca d'Olot per un grup d'homes de sectors econòmics diversos.

Nou!!: Barcelona і Banca Catalana · Veure més »

Bancaixa

Edifici Glorieta, seu històrica de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de ValènciaLa Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant, coneguda amb el nom comercial de Bancaixa (en castellà: Caja de Ahorros de Valencia, Castellón y Alicante, Bancaja), va ser una entitat de crèdit valenciana que va estar en actiu amb aquest nom des de 1991 (tot i que l'origen es remunta a la creació de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València el 1878) fins al 2010 amb la creació del Banc Financer i Estalvis (BFA) junt amb Caja Madrid.

Nou!!: Barcelona і Bancaixa · Veure més »

Bancs-fanals

Els bancs-fanals, estan situats al llarg del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Bancs-fanals · Veure més »

Banda Municipal de Barcelona

La Banda Municipal de Barcelona és una institució musical de llarga tradició, fundada l'any 1886.

Nou!!: Barcelona і Banda Municipal de Barcelona · Veure més »

Banda Municipal de Lleida

La Banda Municipal de Lleida va néixer l'any 1996 fruit del desig ciutadà per recuperar la música de Banda a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Banda Municipal de Lleida · Veure més »

Bandera de Barcelona

La bandera oficial de Barcelona és l'ensenya que identifica l'Ajuntament de Barcelona i, per extensió, la ciutat mateix.

Nou!!: Barcelona і Bandera de Barcelona · Veure més »

Bandera de Santa Eulàlia

La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.

Nou!!: Barcelona і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »

Bandera de València

La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.

Nou!!: Barcelona і Bandera de València · Veure més »

Bandera Negra

La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.

Nou!!: Barcelona і Bandera Negra · Veure més »

Bandera negra (símbol)

Novel·la històrica anticolonial xilena (1843) La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter.

Nou!!: Barcelona і Bandera negra (símbol) · Veure més »

Banderes de Catalunya

Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.

Nou!!: Barcelona і Banderes de Catalunya · Veure més »

Banesto

Banesto (oficialment Banco Español de Crédito, S.A.) va ser un banc espanyol fundat el 1902 a Madrid amb la intenció d'atendre les necessitats financeres globals de particulars, empreses i institucions amb residència a Espanya, i en les seves activitats nacionals, internacionals i de mercats.

Nou!!: Barcelona і Banesto · Veure més »

Bankrobber

Bankrobber és un segell musical nascut l'any 2001 entre Barcelona i la Bisbal d'Empordà dedicat a la música pop-rock.

Nou!!: Barcelona і Bankrobber · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Barcelona і Banu Qassi · Veure més »

Banyalbufar

Banyalbufar és una vila i municipi mallorquí situat a l'oest de l'illa, entre la serra de Tramuntana i la mar Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Banyalbufar · Veure més »

Banyoles

Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

Nou!!: Barcelona і Banyoles · Veure més »

Baralla de cartes

Tarot de Visconti - Sforza Una baralla de cartes és un joc de naips o cartes de joc, en general 48.

Nou!!: Barcelona і Baralla de cartes · Veure més »

Baralla en un cafè

Baralla en un cafè (en castellà, Riña en un café) és una pel·lícula catalana dirigida pel barceloní de Sants Fructuós Gelabert el 1897 i és considerada com el primer film català i la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.

Nou!!: Barcelona і Baralla en un cafè · Veure més »

Baró de Quadras

Palau-castell de Quadras a Massanes (la Selva) Baró de Quadras és un títol concedit el 1900 per la reina-regent d'Espanya Maria Cristina d'Àustria a l'industrial i cavaller de l'orde del Sant Sepulcre, Manuel de Quadras i Feliu (1860-1927), fill de l'empresari osonenc Josep Quadras i Prim, en memòria d'una antiga senyoria de la seva casa que datava de 1378.

Nou!!: Barcelona і Baró de Quadras · Veure més »

Baró de Segur

Baró de Segur és una baronia immemorial que pertanyia als Calders el i que fou reconeguda com a títol del Regne el 1810 per Ferran VII a Magí Antoni de Vilallonga i de Grimau.

Nou!!: Barcelona і Baró de Segur · Veure més »

Baró de Viver

Edifici de la plaça del Baró de Viver El barri de Baró de Viver és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Barcelona і Baró de Viver · Veure més »

Barbarbrat

Barbarbrat (Treebeard en la seva versió original anglesa) o i Fàngorn en síndarin, és un personatge fictici que forma part del legendarium creat per l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien i que apareix en la seva novel·la El Senyor dels Anells.

Nou!!: Barcelona і Barbarbrat · Veure més »

Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Barberà del Vallès · Veure més »

Barcelona (àlbum)

Barcelona és un disc enregistrat per Freddie Mercury, líder de la banda britànica Queen, amb la soprano catalana Montserrat Caballé.

Nou!!: Barcelona і Barcelona (àlbum) · Veure més »

Barcelona (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Barcelona і Barcelona (desambiguació) · Veure més »

Barcelona (revista)

Barcelona és una revista quinzenal argentina en format de diari de caràcter paròdic.

Nou!!: Barcelona і Barcelona (revista) · Veure més »

Barcelona (un mapa)

Barcelona (un mapa) és una pel·lícula del director català Ventura Pons estrenada el 2007.

Nou!!: Barcelona і Barcelona (un mapa) · Veure més »

Barcelona (Veneçuela)

Barcelona és una ciutat de Veneçuela capital de l'estat d'Anzoátegui.

Nou!!: Barcelona і Barcelona (Veneçuela) · Veure més »

Barcelona Bóxers

Els Barcelona Bóxers van ser un club català de futbol americà de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Barcelona Bóxers · Veure més »

Barcelona Búfals

Els Barcelona Búfals és un club català de futbol americà de Barcelona, fundat l'any 1987 per Jaume Tamareu, Antoni López, Pere Calvo i Ramon Calvo.

Nou!!: Barcelona і Barcelona Búfals · Veure més »

Barcelona de Serveis Municipals

Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) és una empresa de l'Ajuntament de Barcelona que va néixer a finals del 2002 per substituir l'antiga SMASSA amb l'objectiu de donar serveis i gestionar infraestructures de Barcelona relacionades amb la mobilitat i el lleure.

Nou!!: Barcelona і Barcelona de Serveis Municipals · Veure més »

Barcelona Dragons

Els Barcelona Dragons són un club català professional de futbol americà de la ciutat de Barcelona, creat el 1991 i que va estar actiu fins al 2003.

Nou!!: Barcelona і Barcelona Dragons · Veure més »

Barcelona Open

El Barcelona Open, conegut també com a Trofeu Comte de Godó i per raons de patrocini com a Barcelona Open Banc Sabadell, és un torneig de tennis professional que es disputa anualment sobre terra batuda al complex Reial Club de Tennis Barcelona de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Barcelona Open · Veure més »

Barcelona Teatre Musical

Barcelona Teatre Musical, conegut també per l'acrònim BTM, és un teatre de Barcelona situat a la muntanya de Montjuïc i que forma part, en un sentit ampli del terme, de la denominada Ciutat del Teatre juntament amb el Teatre del Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, l'Institut del Teatre i el Teatre Grec.

Nou!!: Barcelona і Barcelona Teatre Musical · Veure més »

Barcelona Traction, Light and Power

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

Nou!!: Barcelona і Barcelona Traction, Light and Power · Veure més »

Barcelona Universitari Club

El Barcelona Universitari Club, també conegut com a BUC, és un històric club de rugbi barceloní fundat l'any 1929.

Nou!!: Barcelona і Barcelona Universitari Club · Veure més »

Barcelona Uroloki

Els Barcelona Uroloki són un club català de futbol americà de la ciutat de Barcelona que juga en la Lliga espanyola de futbol americà.

Nou!!: Barcelona і Barcelona Uroloki · Veure més »

Barcelona World Race

Saint-Malo El ''Temenos'' a La Rochelle La Barcelona World Race és una competició de vela esportiva per a vaixells de dos tripulants que es disputa cada quatre anys.

Nou!!: Barcelona і Barcelona World Race · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Barcelonès · Veure més »

Barcelonès (moneda)

El barcelonès era el nom que rebien els diners encunyats a Barcelona, sobretot els diners de billó, que s'anomenaven barcelonesos, i també els croats d'argent o barcelonesos d'argent.

Nou!!: Barcelona і Barcelonès (moneda) · Veure més »

Barceloní

* Un barceloní o una barcelonina és un habitant o natural de la ciutat de Barcelona o la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Barcelona і Barceloní · Veure més »

Barceloneta de Provença

Barceloneta de Provença, antigament Barcelona de Provença (Barcilona o Barcilona de Provença en occità i en francès i oficialment: Barcelonnette) és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Barcelona і Barceloneta de Provença · Veure més »

Baronia d'Abella

Escut dels barons d'Abella La Baronia d'Abella, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà.

Nou!!: Barcelona і Baronia d'Abella · Veure més »

Baronia d'Eroles

Escut dels barons d'Eroles La Baronia d'Eroles és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, si bé no de les més antigues.

Nou!!: Barcelona і Baronia d'Eroles · Veure més »

Baronia de Mur

La baronia de Mur, també anomenada de Mur d'Alzina, és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, juntament amb les d'Abella, Bellera, Erill i Orcau.

Nou!!: Barcelona і Baronia de Mur · Veure més »

Barri

Festes de barri Un barri és tota subdivisió amb identitat pròpia d'una ciutat, vila o poble.

Nou!!: Barcelona і Barri · Veure més »

Barri d'Ègara

Ègara és un barri de Terrassa a la part sud del districte 6 o del Nord-est, situat al marge dret de la riera de les Arenes.

Nou!!: Barcelona і Barri d'Ègara · Veure més »

Barri d'Horta

Masia Can Mariner, al barri d'Horta Horta és un barri del districte Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Barri d'Horta · Veure més »

Barri de Can Baró

Can Baró és un dels 11 barris dels quals es compon el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Barri de Can Baró · Veure més »

Barri de la Mercè

La Mercè o barri de Mar és un dels nuclis que formen el barri Gòtic de la ciutat de Barcelona que s'estén entre el barri de la Ribera i la Rambla.

Nou!!: Barcelona і Barri de la Mercè · Veure més »

Barri de la Ribera

Carrer dels Agullers a la Ribera La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Barri de la Ribera · Veure més »

Barri de la Sagrada Família

Vista del barri des de la Sagrada Família en direcció al mar La Sagrada Família, popularment també conegut com "El Poblet", és un barri del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona, al voltant del temple que li dona nom, la Sagrada Família.

Nou!!: Barcelona і Barri de la Sagrada Família · Veure més »

Barri de la Sang

La Sang era un barri del centre de la ciutat d'Alcoi.

Nou!!: Barcelona і Barri de la Sang · Veure més »

Barri de les Corts

Les Corts és un dels tres barris del districte homònim, actualment dins la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Barri de les Corts · Veure més »

Barri de Navas

Navas és un dels set barris dels que es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Barcelona і Barri de Navas · Veure més »

Barri de Torre Baró

Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Barri de Torre Baró · Veure més »

Barri del Coll

El Coll és un barri de la ciutat de Barcelona situat a l'extrem nord-oriental del districte de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Barri del Coll · Veure més »

Barri del Putxet

El Putxet(sovint escrit com el Puget o el Putget al web de l'ajuntament) és un nucli del barri, de caràcter administratiu, de nova creació del Putxet i el Farró, al districte de Sarrià i Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Barri del Putxet · Veure més »

Barri del Segle XX

El Segle XX és un barri de Terrassa, a l'extrem nord-oriental del districte 3 o del Sud, situat al marge dret del torrent de Vallparadís.

Nou!!: Barcelona і Barri del Segle XX · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: Barcelona і Barroc · Veure més »

Bartolomé Bermejo

''Sant Miquel triomfant sobre el dimoni'' a la National Gallery de Londres Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova?, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498) va ser un pintor actiu a la Corona d'Aragó, a la fi del.

Nou!!: Barcelona і Bartolomé Bermejo · Veure més »

Bartolomé Márquez López

Bartolomé Márquez, més conegut com a "Tintín" Márquez, (Barcelona, 7 de gener de 1962) és un entrenador de futbol.

Nou!!: Barcelona і Bartolomé Márquez López · Veure més »

Bartolomé Ordóñez

Bartolomé Ordóñez va ser un escultor renaixentista espanyol del que es conjectura que va poder néixer l'any 1480 a Burgos i va morir a Carrara el 6 de desembre de 1520.

Nou!!: Barcelona і Bartolomé Ordóñez · Veure més »

Bartomeu Mates

Bartomeu Mates (Barcelona, ? - ?, 1463) fou un gramàtic i mestre català.

Nou!!: Barcelona і Bartomeu Mates · Veure més »

Bartomeu Robert i Yarzábal

Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Bartomeu Robert i Yarzábal · Veure més »

Bartomeu Rull Cànaves

Bartomeu Rull Cánaves (Pollença, 31 de juliol de 1691 - 8 de gener de 1766) fou un bisbe de Malta.

Nou!!: Barcelona і Bartomeu Rull Cànaves · Veure més »

Bartomeu Trias i Comas

Bartomeu Trias i Comas (Barcelona, 14 de febrer de 1876 - 11 de febrer de 1965) fou un empresari i polític carlí català, pare de Carles Trias Bertran.

Nou!!: Barcelona і Bartomeu Trias i Comas · Veure més »

Basílica de la Mercè

La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d'estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Basílica de la Mercè · Veure més »

Basil Bernstein

va ser un sociolingüista anglès.

Nou!!: Barcelona і Basil Bernstein · Veure més »

Basilio Nieto Barranco

Basilio Nieto Barranco (València, 8 d'agost de 1916 - Arenys de Mar, Maresme, 7 de novembre de 2007), més conegut simplement com a Basilio, va ser un futbolista que jugava de davanter.

Nou!!: Barcelona і Basilio Nieto Barranco · Veure més »

Basquetbol

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

Nou!!: Barcelona і Basquetbol · Veure més »

Bataclan

* Bataclan (Barcelona), music-hall desaparegut de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Bataclan · Veure més »

Batalla d'Albesa

La Batalla d'Albesa va ésser un combat esdevingut el 20 de febrer de 1003 entre l'exèrcit del comte Ramon Borrell de Barcelona i el seu germà el comte Ermengol I d'Urgell, per una banda, i l'exèrcit musulmà, per l'altra.

Nou!!: Barcelona і Batalla d'Albesa · Veure més »

Batalla d'Alcoraç

La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Barcelona і Batalla d'Alcoraç · Veure més »

Batalla de Cambrils

La Batalla de Cambrils de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Cambrils · Veure més »

Batalla de Castillejos

La batalla de Castillejos fou la segona gran batalla de la Guerra d'Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Castillejos · Veure més »

Batalla de Constantí

La Batalla de Constantí de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Constantí · Veure més »

Batalla de Corbins

La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Corbins · Veure més »

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Nou!!: Barcelona і Batalla de l'Ebre · Veure més »

Batalla de la Granada

La Batalla de la Granada de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Batalla de la Granada · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Barcelona і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de Lleida (1642)

La batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642, pel paratge on va tenir lloc, fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Lleida (1642) · Veure més »

Batalla de Llinars

La batalla de Llinars o batalla de Cardedeu, fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el 16 de desembre de 1808 al Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Llinars · Veure més »

Batalla de Lucocisterna

La Batalla de Lucocisterma (1324) va ésser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Lucocisterna · Veure més »

Batalla de Martorell (1641)

La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Martorell (1641) · Veure més »

Batalla de Molins de Rei (1808)

La batalla de Molins de Rei fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el 21 de desembre de 1808 al Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Molins de Rei (1808) · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Nou!!: Barcelona і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1705)

La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »

Batalla de Montmeló

La Batalla de Montmeló de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Montmeló · Veure més »

Batalla de Pavia

La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Pavia · Veure més »

Batalla de Portopí

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Portopí · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Batalla de Talamanca

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Talamanca · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Batalla de Valls

La batalla de Valls, també coneguda com la batalla del pont de Goi es va lluitar el 25 de febrer de 1809, durant la Guerra del Francès entre les forces del mariscal francès Laurent Gouvion Saint-Cyr i les forces espanyoles del general suís Teodoro Reding, la batalla va acabar amb victòria francesa, i el comandant de l'exèrcit espanyol va ser ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria, morint uns dies després.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Valls · Veure més »

Batalla de Vélez-Màlaga

La Batalla de Vélez-Màlaga va ser la batalla naval més gran de la Guerra de Successió Espanyola, i es va lluitar a Vélez-Màlaga el 24 d'agost de 1704.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Vélez-Màlaga · Veure més »

Batalla de Verges

La batalla de Verges, també coneguda com a batalla del Ter o a batalla de Torroella, fou un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasió francesa del Principat de Catalunya, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Verges · Veure més »

Batalla de Viladamat

La batalla de Viladamat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: Barcelona і Batalla de Viladamat · Veure més »

Batalla del Baluard de Santa Clara

La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Batalla del Baluard de Santa Clara · Veure més »

Batalla del Bruc

La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Barcelona і Batalla del Bruc · Veure més »

Batalla del Catllar

La Batalla del Catllar o Batalla de TamaritManuel Güell, de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Batalla del Catllar · Veure més »

Batalla del coll de Balaguer

La batalla del coll de Balaguer fou un enfrontament que tingué lloc al coll de Balaguer (Baix Camp) el 10 de desembre de 1640, en el marc de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Batalla del coll de Balaguer · Veure més »

Batalla del Convent dels Caputxins

La Batalla del Convent dels Caputxins es lliurà el 17 de maig de 1714 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Batalla del Convent dels Caputxins · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1359)

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Barcelona і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1642)

La batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Batalla naval de Barcelona (1642) · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1714)

La batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Batalla naval de Barcelona (1714) · Veure més »

Batalla naval de les Formigues

La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.

Nou!!: Barcelona і Batalla naval de les Formigues · Veure més »

Batalla naval de Ponça (1435)

La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.

Nou!!: Barcelona і Batalla naval de Ponça (1435) · Veure més »

Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols

La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Batallaire

Exemplar blanc Il·lustració de diversos exemplars de batallaires Hamburg (Alemanya). Batallaire El batallaire o redonell (Calidris pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època.

Nou!!: Barcelona і Batallaire · Veure més »

Batalló Lincoln

El Batalló Lincoln o Batalló Abraham Lincoln fou la unitat militar que agrupà el més alt nombre de voluntaris nord-americans durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Batalló Lincoln · Veure més »

Batalló Louise Michel

Amb el nom de Batalló Louise Michel hom coneix dues unitats militars formades per francesos i belgues que participaren en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, el nom de les quals recordava Louise Michel, una heroïna de la Comuna de París el 1871.

Nou!!: Barcelona і Batalló Louise Michel · Veure més »

Batalló Thälmann

El Batalló Thälmann va ser una unitat militar integrada a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Batalló Thälmann · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Barcelona і Batlle · Veure més »

Bavosa morruda

Femella fotografiada a Sardenya. Mascle fotografiat a Croàcia. Il·lustració (circa 1860) Mascle Argelers (el Rosselló, la Catalunya del Nord). Il·lustració del 1828 Exemplar de Còrsega La bavosa morruda (Tripterygion tripteronotum) és un peix teleosti de la família dels tripterígids i de l'ordre dels perciformes que, moltes vegades, és emprat com a peix d'aquari.

Nou!!: Barcelona і Bavosa morruda · Veure més »

Bàdminton als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Bàdminton Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren quatre proves de bàdminton, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina, tant en individual com en dobles.

Nou!!: Barcelona і Bàdminton als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Bàndol nacional · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Bàrcino · Veure més »

Bàsquet als Jocs Olímpics

El bàsquet ha estat una prova dels Jocs Olímpics des dels Jocs de Berlín 1936 fins a l'actualitat, de manera ininterrompuda.

Nou!!: Barcelona і Bàsquet als Jocs Olímpics · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Barcelona і Bàybars I · Veure més »

Béla Bartók

(IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk), fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del.

Nou!!: Barcelona і Béla Bartók · Veure més »

Bòria

84-7609-530-9 La Bòria fou una antiga barriada de Barcelona formada al voltant de la via romana (via Franca) que portava a França.

Nou!!: Barcelona і Bòria · Veure més »

Búger

Búger (pronunciat Buja) és un municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Búger · Veure més »

Beatriz de Moura

Beatriz de Moura Gurgel (Rio de Janeiro, 1939) és una editora espanyola d'origen brasiler, fundadora i directora literària de Tusquets Editors.

Nou!!: Barcelona і Beatriz de Moura · Veure més »

Bec d'alena comú

Bec d'alena en vol El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.

Nou!!: Barcelona і Bec d'alena comú · Veure més »

Bec de serra mitjà

Un ànec als Estats Units. Exemplar fotografiat a Suïssa. El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.

Nou!!: Barcelona і Bec de serra mitjà · Veure més »

Becada eurasiàtica

Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854). La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Nou!!: Barcelona і Becada eurasiàtica · Veure més »

Becadell comú

El becadell comú (i cegall (ros) i cega a les Balears) (Gallinago gallinago) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.

Nou!!: Barcelona і Becadell comú · Veure més »

Becadell sord

El becadell sord o cec, cegall menut, cegard o cegall bord i becassineta a les Balears i bequet al País Valencià (Lymnocryptes minimus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so.

Nou!!: Barcelona і Becadell sord · Veure més »

Becut eurasiàtic

Niu de becut fotografiat a Finlàndia. El becut eurasiàtic (Numenius arquata), també anomenat senzillament becut i xarlot, és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.

Nou!!: Barcelona і Becut eurasiàtic · Veure més »

Begues

Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Begues · Veure més »

Begur

Begur és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà i un centre turístic important de la Costa Brava.

Nou!!: Barcelona і Begur · Veure més »

Beiner

Un beiner era un menestral que tenia com a ofici fer beines i vendre-les.

Nou!!: Barcelona і Beiner · Veure més »

Beisbol

Imatge d'un estadi de beisbol als Estats Units. El beisbol (de l'anglès baseball) és un esport l'objectiu del qual és aconseguir carreres picant una pilota per mitjà d'un bat i tocant una sèrie de quatre bases disposades als cantons d'un quadrat d'aproximadament 27,5 metres, anomenat "diamant".

Nou!!: Barcelona і Beisbol · Veure més »

Beisbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Beisbol Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputà una prova de beisbol, esdevenint la primera vegada que aquest esport es convertia en esport olímpic dins del programa oficial dels Jocs.

Nou!!: Barcelona і Beisbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Beisbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2008

Beisbol Equips participants La competició de beisbol als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 es va celebrar a l'Estadi de Beisbol de Wukesong de Pequín des del 13 al 23 d'agost de 2008.

Nou!!: Barcelona і Beisbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 · Veure més »

Belarmino Tomás Álvarez

Belarmino Tomás Álvarez (Aguilar de Campos, província de Valladolid, 29 d'abril de 1892 - 14 de setembre de 1950, Mèxic) fou un sindicalista i polític socialista.

Nou!!: Barcelona і Belarmino Tomás Álvarez · Veure més »

Belén Pajares Ribas

Belén Pajares Ribas (Barcelona, 1964) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya enb la VII i VIII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Belén Pajares Ribas · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Barcelona і Belgrad · Veure més »

Bella Dorita

María Yáñez García, coneguda amb el nom artístic de Bella Dorita (Cuevas del Almanzora, 23 de febrer 1901 - Barcelona, 27 de juny 2001) va ser una vedet catalana d'origen andalús que començà a treballar en el món de l'espectacle a 17 anys.

Nou!!: Barcelona і Bella Dorita · Veure més »

Bellvitge

Bellvitge és un barri del municipi de l'Hospitalet de Llobregat, dins la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Barcelona і Bellvitge · Veure més »

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Barcelona і Benaguasil · Veure més »

Benedetta Tagliabue

Benedetta Tagliabue (Milà, Itàlia, 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'Estudi Miralles Tagliabue EMBT.

Nou!!: Barcelona і Benedetta Tagliabue · Veure més »

Beneixama

Beneixama és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de l'Alcoià, (encara que a la zona administrativa de l'Alt Vinalopó), a la subcomarca de la Vall de Beneixama.

Nou!!: Barcelona і Beneixama · Veure més »

Benet Arabio i Torres

Benet Arabio i Torres fou un polític català del.

Nou!!: Barcelona і Benet Arabio i Torres · Veure més »

Benet Brell

variacions per a flauta, violí, violoncel i baixó de Benet Brell Benet Brell i Clos (Barcelona, 1786 - Montserrat, 1850) fou un mestre de capella, compositor, organista i monjo benedictí català de la primera meitat del.

Nou!!: Barcelona і Benet Brell · Veure més »

Benet Buscarons

Benet Buscarons (Barcelona, febrer del 1647 – 7 de juliol del 1711) va ser mestre de capella, músic i sacerdot.

Nou!!: Barcelona і Benet Buscarons · Veure més »

Benet Julià i Ros

Benet Julià i Ros (Torroella de Montgrí, el Baix Empordà, febrer de 1727 - Montserrat, el Bages, 5 de desembre del 1787) fou un músic i compositor català de l'escola de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Benet Julià i Ros · Veure més »

Benet Juncà

Benet Juncà (? - Barcelona, 1821) fou un organista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Benet Juncà · Veure més »

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Nou!!: Barcelona і Benet XVI · Veure més »

Benicolet

Benicolet és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Barcelona і Benicolet · Veure més »

Benidorm

Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.

Nou!!: Barcelona і Benidorm · Veure més »

Benifaió

Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Barcelona і Benifaió · Veure més »

Benito José Durán Sánchez

Benito José Durán Sánchez (Barcelona 22 d'octubre de 1946) és un activista social català.

Nou!!: Barcelona і Benito José Durán Sánchez · Veure més »

Benjamí de Tudela

Mapa de la ruta. Benjamí de Tudela (també Benjamí ben Jonah, Benjamí bar Jonàs de Tudela; en hebreu: בִּנְיָמִין מִטּוּדֶלָה, pronunciat:; 1130 - 1173) fou un viatger navarrès jueu, sovint anomenat rabí pels cronistes no jueus, i famós per les cròniques dels seus viatges.

Nou!!: Barcelona і Benjamí de Tudela · Veure més »

Benjamín de Arriba y Castro

Benjamín de Arriba y Castro (Penamaior, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) fou bisbe de Mondoñedo (1935-1944), bisbe d'Oviedo (1944-1949), arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal.

Nou!!: Barcelona і Benjamín de Arriba y Castro · Veure més »

Benjamín Jarnés

Benjamín Jarnés (Codo, Saragossa, 7 d'octubre de 1888 - Madrid, 1949) fou un escriptor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Benjamín Jarnés · Veure més »

Benjamin Britten

Edward Benjamin, baró Britten d'Aldeburgh, OM, CH, conegut com a Benjamin Britten (Lowestoft, 22 de novembre de 1913 - Aldeburgh, 4 de desembre de 1976), va ser un compositor i pianista britànic.

Nou!!: Barcelona і Benjamin Britten · Veure més »

Benvenuto Cellini (Berlioz)

Benvenuto Cellini és una òpera en dos actes d'Hector Berlioz, amb llibret de Léon de Wailly i Auguste Barbier, basat en les memòries de l'artista Benvenuto Cellini.

Nou!!: Barcelona і Benvenuto Cellini (Berlioz) · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Barcelona і Berà I · Veure més »

Berenguer de Bardaixí i López de Sesé

Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.

Nou!!: Barcelona і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Barcelona і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berenguer de Montagut

Berenguer de Montagut (Valls, Alt Camp ?, principi del —Valls, Alt Camp ?, principi del) fou un mestre d'obres català conegut principalment per ser el mestre d'obra de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Barcelona і Berenguer de Montagut · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Barcelona і Berenguer de Palou II · Veure més »

Berenguer Durfort

Berenguer Durfort era ciutadà de Barcelona i pertanyia a la Casa del rei d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Berenguer Durfort · Veure més »

Berenguer Mallol

Berenguer Mallol (segle XIII) fou un mercader, armador i militar català.

Nou!!: Barcelona і Berenguer Mallol · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Barcelona і Berenguer Ramon I · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Barcelona і Berenguer Ramon II · Veure més »

Berenguera de Barcelona

Berenguera de Barcelona (Barcelona, 1108 - Palència, 1149) fou infanta de Barcelona, reina consort de Lleó (1126-1149) i emperadriu consort de Castella i LLeó (1135-1157) pel seu matrimoni amb Alfons VII de Lleó.

Nou!!: Barcelona і Berenguera de Barcelona · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Berguedà · Veure més »

Bernardí Martorell i Puig

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells.

Nou!!: Barcelona і Bernardí Martorell i Puig · Veure més »

Bernardo Fernández Martínez

Bernardo Fernández Martínez (Barcelona, 26 de març de 1952) és un comerciant i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VI i VII Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Bernardo Fernández Martínez · Veure més »

Bernat Antoni Pasqual

Bernat Antoni Pasqual (Arenys de Mar, 1650 - Pressburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 1720), militar, cavaller i home de Cort.

Nou!!: Barcelona і Bernat Antoni Pasqual · Veure més »

Bernat Artola i Tomàs

Bernat Artola Tomàs (Castelló de la Plana, 20 de desembre de 1904 - Madrid, 8 de maig de 1958) va ser un poeta valencià.

Nou!!: Barcelona і Bernat Artola i Tomàs · Veure més »

Bernat Bertran

Bernat Bertran i Sastre (Barcelona, 1774 – Mataró, 1815) fou un compositor i cantor(tenor) català.

Nou!!: Barcelona і Bernat Bertran · Veure més »

Bernat Boïl

Bernat Boïl (Saidí, entre 1440 i 1445 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós i diplomàtic.

Nou!!: Barcelona і Bernat Boïl · Veure més »

Bernat Calvó Puig i Capdevila

Bernat Calvó Puig i CapdevilaConegut com a Bernat Calvó i de vegades citat erròniament com a Bernat Calvó i Puig (Vic, 23 de febrer del 1819 – Barcelona, 28 de març del 1880) va ser músic i compositor.

Nou!!: Barcelona і Bernat Calvó Puig i Capdevila · Veure més »

Bernat de Corbera

Bernat de Corbera (?, final - ?). Canonge de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1518-1521).

Nou!!: Barcelona і Bernat de Corbera · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Barcelona і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat de Gualbes

Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422).

Nou!!: Barcelona і Bernat de Gualbes · Veure més »

Bernat de Rocafort

Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.

Nou!!: Barcelona і Bernat de Rocafort · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Barcelona і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat Figueras i Baila

Bernat Figueres i Baila (Tortosa, 1923 - Màlaga, 1990) fou empresari dins l'àmbit del turisme.

Nou!!: Barcelona і Bernat Figueras i Baila · Veure més »

Bernat Joan de Cabrera

Bernat Joan de Cabrera (abans del ~1400 - Mòdica, Sícilia 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.

Nou!!: Barcelona і Bernat Joan de Cabrera · Veure més »

Bernat Martorell

Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la segona etapa del gòtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar més propera a l'estil flamenc, on prima la qualitat dels acabats per sobre del color.

Nou!!: Barcelona і Bernat Martorell · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Barcelona і Bernat Metge · Veure més »

Bernat Morales i Sanmartín

Bernat Morales i Sanmartín (El Cabanyal, València, 24 d'abril de 1864 - València, 7 de gener de 1947), va ser un dramaturg, novel·lista, compositor i periodista valencià.

Nou!!: Barcelona і Bernat Morales i Sanmartín · Veure més »

Bernat Picornell i Richier

Bernat Picornell i Richier (Marsella, 1883 - Barcelona, 1970) fou un nedador i dirigent esportiu introductor de la natació a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Bernat Picornell i Richier · Veure més »

Bernat Roca

Bernat Roca (Catalunya ? - Barcelona, 1388) va ser un arquitecte documentat eminentment a Barcelona, amb excepció del seu trasllat a Tortosa abans de la construcció de l'assut de l'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Bernat Roca · Veure més »

Bernat Vallès

Bernat Vallès va ser president de la Generalitat de Catalunya el període 1365-1367 sota el mandat de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Barcelona і Bernat Vallès · Veure més »

Bernat Vivancos i Farràs

Bernat Vivancos i Farràs (Barcelona, 1973) és un compositor català i professor de composició i d'orquestració de l'ESMUC, des de l'any 2003.

Nou!!: Barcelona і Bernat Vivancos i Farràs · Veure més »

Bernat Ylla Bach

Bernat Ylla Bach (Vic, 22 de març de 1916 — Saint-Maixent-l'École, França, 18 de febrer de 1994) fou un pintor del.

Nou!!: Barcelona і Bernat Ylla Bach · Veure més »

Berri Txarrak

Berri Txarrak (BTX, en català «Males Notícies») va ser un grup basc de música rock alternatiu nascut el 1994 a Lekunberri.

Nou!!: Barcelona і Berri Txarrak · Veure més »

Berta Rodríguez Callao

Berta Rodríguez Callao (Barcelona, 17 d'octubre de 1959) és una advocada i política catalana, diputada al Congrés dels Diputats en la VI Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Berta Rodríguez Callao · Veure més »

Bertrand de Billy

Bertrand de Billy (París, 1965) és un director d'orquestra francès.

Nou!!: Barcelona і Bertrand de Billy · Veure més »

Bertrand du Guesclin

Estàtua a Dinan representant a '''Bertrand du Guesclin''' Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.

Nou!!: Barcelona і Bertrand du Guesclin · Veure més »

Besòs

El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Nou!!: Barcelona і Besòs · Veure més »

Bestiari popular català

mulassa de falset El bestiari popular català és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics que són exhibits en les festes locals dels Països Catalans en processons, cercaviles, balls, etc.

Nou!!: Barcelona і Bestiari popular català · Veure més »

Bestorre

Una bestorre o guaitell és una torre de planta semicircular o rectangular, amb el costat interior obert, que es troba en molts recintes de muralles.

Nou!!: Barcelona і Bestorre · Veure més »

Beth Rodergas i Cols

Elisabeth Rodergas i Cols (Súria, 23 de desembre de 1981), coneguda artísticament com a Beth, és una cantant i actriu catalana coneguda per la seva faceta musical (amb discs en castellà, anglès i català), i la seva participació i col·laboració en diferents programes i sèries de televisió.

Nou!!: Barcelona і Beth Rodergas i Cols · Veure més »

Bette Davis

Bette Davis en el film ''Three on a Match'' Com a Margo Channing en ''Tot sobre Eva'' Com a Elisabet I d'Anglaterra en la pel·lícula ''The Private Lives of Elizabeth and Essex'' Bette Davis durant una recepció a la Casa Blanca l'any 1987 Bette Davis (Lowell, Massachusetts, Estats Units, 5 d'abril de 1908 – Neuilly-sur-Seine, França, 6 d'octubre de 1989) fou una actriu de cinema estatunidenca.

Nou!!: Barcelona і Bette Davis · Veure més »

Bibiana Ballbè i Serra

Bibiana Ballbè i Serra (Matadepera, 28 de setembre de 1977) és una periodista catalana, conferenciant, directora creativa, fundadora i CEO de TheCreativeAgency i TheCreativeNet; especialitzada en cultura i creativitat i impulsora i dinamitzadora del sector.

Nou!!: Barcelona і Bibiana Ballbè i Serra · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró

La Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró és una biblioteca pública fundada el 1980 al barri de Montbau de Barcelona com a 'Biblioteca Popular de Montbau' i que el 1991 es va integrar a la Xarxa de Biblioteques Municipals amb el nom actual, en honor a Albert Pérez Baró, veí del barri, que va col·laborar amb l'associació de veïns i en la creació de la biblioteca.

Nou!!: Barcelona і Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró · Veure més »

Biblioteca Nacional d'Andorra

La Biblioteca Nacional d'Andorra és la primera biblioteca pública andorrana a crear-se, i la més important de l'Estat andorrà, originalment fundada el 8 de setembre del 1930, diada de la Mare de Déu de Meritxell, i reoberta a partir del 1974.

Nou!!: Barcelona і Biblioteca Nacional d'Andorra · Veure més »

Biblioteca Pública Arús

La Biblioteca Pública Arús (BPA), situada al passeig de Sant Joan, 26 de Barcelona, és un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del i inicis del : moviment obrer, anarquisme i francmaçoneria.

Nou!!: Barcelona і Biblioteca Pública Arús · Veure més »

Bicicleta

Bicicleta de viatge. quadre de bambú. La bicicleta és un vehicle de propulsió humana que es mou gràcies a la força que es transmet a dues rodes alineades.

Nou!!: Barcelona і Bicicleta · Veure més »

Bicing

El Bicing és un servei de bicicletes públiques de la ciutat de Barcelona inaugurat a inicis del 2007.

Nou!!: Barcelona і Bicing · Veure més »

Bienni Progressista

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.

Nou!!: Barcelona і Bienni Progressista · Veure més »

Big Band

Una Big Band és una agrupació musical pròpia de la música de jazz, que es va popularitzar en l'època daurada del swing (les dècades dels 30 i 40 del segle XX).

Nou!!: Barcelona і Big Band · Veure més »

Bigas Luna

Josep Joan Bigas i Luna, conegut artísticament com a Bigas Luna (Barcelona, 19 de març de 1946 - la Riera de Gaià, 6 d'abril de 2013) va ser un director i guionista cinematogràfic català.

Nou!!: Barcelona і Bigas Luna · Veure més »

Bilbao

Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: Barcelona і Bilbao · Veure més »

BIM

* Bàsquet Institució Montserrat, club de bàsquet històric de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і BIM · Veure més »

Biogàs

Planta de generació de biogàs. Esquema explicatiu d'una planta de generació de biogàs. El biogàs és un gas combustible format fonamentalment per metà i obtingut per digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics, com ara purins, fems, fangs de depuradores d'aigua, residus d'escorxadors, residus sòlids urbans (RSU) orgànics prèviament separat de la resta, etc.

Nou!!: Barcelona і Biogàs · Veure més »

BIP

Estació del BIP! enfront de l'Hospital de Sant Joan, a Perpinyà. El BIP! (per Bicicleta Perpinyà) fou el servei de bicicletes públiques de la ciutat de Perpinyà.

Nou!!: Barcelona і BIP · Veure més »

Biquini (entrepà)

Un biquini, o entrepà de pernil i formatge, és un sandvitx calent de pa de motlle, pernil cuit i formatge.

Nou!!: Barcelona і Biquini (entrepà) · Veure més »

Birmingham

Localització de Birmingham dins d'Anglaterra Birmingham és una ciutat i un municipi metropolità situat al centre d'Anglaterra.

Nou!!: Barcelona і Birmingham · Veure més »

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.

Nou!!: Barcelona і Bisbat de Solsona · Veure més »

Bisbat de Terrassa

Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa des del 3 de desembre del 2021 El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.

Nou!!: Barcelona і Bisbat de Terrassa · Veure més »

Bitó comú

El bitó comú (bitó, vendebou o veu de bou a les Balears i bitol al País Valencià) o butor o abutor, capó d'aigua, esplugabous, esporgabous, bou, toro (de garriga), queca i vitol (antigament agró pintat a les Balears) (Botaurus stellaris) és un ardèid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Bitó comú · Veure més »

Bitlles catalanes

Arreu del territori s'organitzen torneigs. La foto s'ha pres durant el torneig social de Castellar del Vallès Com a bitlles catalanes s'entenen certes modalitats de bitlles d'arrel tradicional que s'han practicat al territori català de manera ininterrompuda des de fa generacions.

Nou!!: Barcelona і Bitlles catalanes · Veure més »

Bitllet de banc

Bitllet més antic conservat. Dinastia Ming, ca. 1375. (Museu de Prehistòria de València). El bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès generalment per un banc central, si bé històricament n'ha emès també la banca privada.

Nou!!: Barcelona і Bitllet de banc · Veure més »

Bizarre

Bizarre és un grup català de pop-rock.

Nou!!: Barcelona і Bizarre · Veure més »

Blai Padró i Obiols

Blai Padró i Obiols (Manresa, Bages, 13 de febrer de 1873 - 6 de novembre de 1934) fou un intel·lectual i humanista catòlic.

Nou!!: Barcelona і Blai Padró i Obiols · Veure més »

Blanca (moneda)

La blanca era una peça monetària múltiple del diner, però feta de billó.

Nou!!: Barcelona і Blanca (moneda) · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Barcelona і Blanca de Nàpols · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Barcelona і Blanes · Veure més »

Blanquer

Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells.

Nou!!: Barcelona і Blanquer · Veure més »

Blanquerna

El Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill, més conegut com a Blaquerna o, tradicionalment, Blanquerna, és una novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors.

Nou!!: Barcelona і Blanquerna · Veure més »

Blatodeus

Els blatodeus (Blattodea) són un ordre d'insectes neòpters, entre els quals s'inclouen les panerolesLa denominació «panerola» pot fer referència tant als insectes de l'ordre dels blatodeus (escarabats de cuina) com als crustacis isòpodes dels gèneres Oniscus, Armadillium i Porcellio.

Nou!!: Barcelona і Blatodeus · Veure més »

Blau de cobalt

El blau de cobalt és un color fred, que històricament s'obtenia utilitzant sals de cobalt.

Nou!!: Barcelona і Blau de cobalt · Veure més »

Blauet comú

El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,DIEC arner, dormissó, martinet, terrola a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua.

Nou!!: Barcelona і Blauet comú · Veure més »

Blinky Palermo

Blinky Palermo (Leipzig, 2 de juny de 1943 - Kurumba (Maldives), 17 de febrer de 1977) va ser un pintor abstracte alemany.

Nou!!: Barcelona і Blinky Palermo · Veure més »

Bloc Català de Treballadors

El Bloc Català dels Treballadors (BCT) fou una organització comunista de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Bloc Català de Treballadors · Veure més »

Bloc Català Treballista

El Bloc Català Treballista va ésser un partit polític creat al gener del 1936 per nuclis del Partit Català Proletari (PCP) que intentaren aprofitar el buit creat en l'àmbit nacionalista radical per l'evolució obertament marxista d'aquest i per la desaparició del Bloc Obrer i Camperol en el nou Partit Obrer d'Unificació Marxista.

Nou!!: Barcelona і Bloc Català Treballista · Veure més »

Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional

El Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) fou una coalició política creada l'any 1979 entre un grup d'independentistes encapçalats per en Lluís Maria Xirinacs i Fèlix Cucurull, que més endavant es van convertir en l'Assemblea d'Independents de Catalunya (AIC); el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el Bloc Català de Treballadors (BCT) que es definia com a "marxista revolucionari".

Nou!!: Barcelona і Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional · Veure més »

Bloc Federal d'Esquerres

El Bloc Federal d'Esquerres va ésser un partit polític fundat a l'agost del 1934 per l'Ateneu Republicà Democràtic Federal del districte IX de Barcelona, que al maig s'havia separat del Partit Republicà Democràtic Federal i s'havia incorporat a l'Esquerra Federal.

Nou!!: Barcelona і Bloc Federal d'Esquerres · Veure més »

Bloqueig de Barcelona

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Barcelona і Bloqueig de Barcelona · Veure més »

BMX

Laoshan (Xina), durant els Jocs Olímpics d'estiu de 2008 BMX, abreviatura anglesa de Bicycle Motocross, és la denominació amb què es coneix universalment el bicicròs, disciplina del ciclisme sorgida d'adaptar el motocròs a la bicicleta que consta actualment de dues variants: Race ("cursa"), consistent a completar el recorregut a un circuit accidentat amb el mínim temps possible, i Freestyle BMX o simplement Freestyle ("estil lliure", també anomenat "ciclisme acrobàtic"), consistent a realitzar tota mena de salts i acrobàcies amb la bicicleta.

Nou!!: Barcelona і BMX · Veure més »

Bob Dylan

Robert Allen Zimmerman (Duluth, Minnesota 1941), conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura "per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó".

Nou!!: Barcelona і Bob Dylan · Veure més »

Bocadolça

El bocadolça (Heptranchias perlo) és una espècie de tauró de la família Hexanchidae d'àmplia distribució mundial, incloent-hi la Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Bocadolça · Veure més »

Bohemios

Bohemios és una sarsuela en un acte dividit en tres quadres, amb música d'Amadeu Vives i lletra de Guillermo Perrín i Miguel de Palacios, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 24 de març de 1904 i presentada un mes més tard al Teatre Granvia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Bohemios · Veure més »

Bombai

Bombai (marathi: मुंबई, Mumbai, pronunciat /'mumbəi/; la forma catalana tradicional deriva de la forma anglesa Bombay) és la capital de l'estat de Maharashtra i, la ciutat més gran de l'Índia.

Nou!!: Barcelona і Bombai · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (1691)

El Bombardeig de Barcelona de 1691 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: Barcelona і Bombardeig de Barcelona (1691) · Veure més »

Bombardeigs de la Garriga

Els bombardeigs de la Garriga van ser uns fets criminals sobre població civil que es van produir els dies 28 i 29 de gener del 1939, a la Garriga (Vallès Oriental).

Nou!!: Barcelona і Bombardeigs de la Garriga · Veure més »

Bon Pastor (Sant Andreu)

Plaça de Mossen Joan Cortinas, a l'Estadella tocant al terme de Sant Adrià de Besòs El Bon Pastor és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Barcelona і Bon Pastor (Sant Andreu) · Veure més »

Bonastruc ça Porta

Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge.

Nou!!: Barcelona і Bonastruc ça Porta · Veure més »

Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) fou un arquitecte i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Bonaventura Bassegoda i Amigó · Veure més »

Bonaventura Bassegoda i Hugas

Bonaventura Bassegoda i Hugas (Barcelona, 5 de febrer de 1954) és un historiador de l'art, net de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté i besnet de l'escriptor i arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó.

Nou!!: Barcelona і Bonaventura Bassegoda i Hugas · Veure més »

Bonaventura Blay i Milà

Bonaventura Blay i Milà (Sitges, 2 de febrer del 1857 – Barcelona, 31 de gener del 1911) va ser un comerciant i filantrop "indiano".

Nou!!: Barcelona і Bonaventura Blay i Milà · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Barcelona і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »

Bonaventura Conill i Montobbio

Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 30 d'agost de 1875 – 1946).

Nou!!: Barcelona і Bonaventura Conill i Montobbio · Veure més »

Bonaventura Frigola i Frigola

Bonaventura Frígola i Frígola (Castelló d'Empúries, 19 de novembre de 1829 – Barcelona, 3 de desembre del 1901Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1901,. La inscripció indica clarament Frígola com a cognom, no pas Frigola.) va ser violinista, director d'orquestra i compositor.

Nou!!: Barcelona і Bonaventura Frigola i Frigola · Veure més »

Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.

Nou!!: Barcelona і Bonaventura Gassol i Rovira · Veure més »

Bonaventura Sabater i Burcet

Bonaventura Sabater i Burcet (Palafrugell, 1862 - ?) fou un empresari, escriptor i polític català, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Bonaventura Sabater i Burcet · Veure més »

Bonítol

El bonítol o bonyítol (Sarda sarda) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels escòmbrids, que forma grans moles que s'acosten a la costa per a fresar.

Nou!!: Barcelona і Bonítol · Veure més »

Bonrepòs i Mirambell

Via verda col-end Bonrepòs i Mirambell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Barcelona і Bonrepòs i Mirambell · Veure més »

Borís Godunov (Mússorgski)

Borís Godunov és una òpera en un pròleg i quatre actes de Modest Mússorgski, amb llibret del mateix autor basat en l'obra homònima d'Aleksandr Puixkin, així com dels fets històrics del regnat del tsar Borís recollits per Nikolai Karamzín a Història de l'Imperi Rus.

Nou!!: Barcelona і Borís Godunov (Mússorgski) · Veure més »

Borís Spasski

Borís Vassílievitx Spasski (en rus: Борис Васильевич Спасский) (Leningrad, 30 de gener de 1937), és un Gran Mestre d'escacs rus, que fou ciutadà soviètic, posteriorment nacionalitzat francès.

Nou!!: Barcelona і Borís Spasski · Veure més »

Bordegassos de Vilanova

Pde7f dels Bordegassos de Vilanova a Barcelona. Els Bordegassos de Vilanova són la colla castellera de Vilanova i la Geltrú i van ser fundats l'any 1972.

Nou!!: Barcelona і Bordegassos de Vilanova · Veure més »

Boris Becker

Boris Franz Becker (Leimen, Alemanya Occidental, 22 de novembre de 1967) és un extennista alemany que va arribar a ocupar la primera posició del rànquing mundial.

Nou!!: Barcelona і Boris Becker · Veure més »

Borredà

Borredà és un municipi de la comarca del Berguedà, originat entorn de l'església de Santa Maria, bastida el 856 i cedida al Monestir de Santa Maria de Ripoll per Guifré el Pilós.

Nou!!: Barcelona і Borredà · Veure més »

Borrell I d'Urgell-Cerdanya

Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).

Nou!!: Barcelona і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Boscaler comú

El boscaler comú Rev.

Nou!!: Barcelona і Boscaler comú · Veure més »

Boston

Boston (/ˈbɔːstən/), oficialment la Ciutat de Boston (anglès: City of Boston), és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts (Estats Units), així com la 24a ciutat més poblada del país.

Nou!!: Barcelona і Boston · Veure més »

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Nou!!: Barcelona і Botànica · Veure més »

Boter

Eines de boter al Museu del Traginer (Igualada). Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer bótes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada.

Nou!!: Barcelona і Boter · Veure més »

Bou (crustaci)

El bou o bou de mar (Cancer pagurus) és una espècie de crustaci decàpode marí de l'infraordre dels braquiürs, comestible i apreciat en gastronomia.

Nou!!: Barcelona і Bou (crustaci) · Veure més »

Bovatge

El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.

Nou!!: Barcelona і Bovatge · Veure més »

Boxa

Combat de boxa. La boxa (de l'anglès boxing), també coneguda de vegades com a boxa anglesa o boxa irlandesa, és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant únicament els seus punys recoberts amb guants encoixinats, colpejant el seu adversari de la cintura cap amunt, dins un quadrilàter o ring especialment dissenyat amb aquest objectiu, en breus seqüències de lluita anomenades assalts o rounds i d'acord amb un reglament precís.

Nou!!: Barcelona і Boxa · Veure més »

Boxa als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Boxa En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 12 proves de boxa, totes elles en categoria masculina.

Nou!!: Barcelona і Boxa als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

BP-5002

La carretera BP-5002 és una carretera intercomarcal, dependent de la Diputació de Barcelona, que va de Granollers al Masnou, en sentit sud-est, i del Masnou a Granollers, en sentit nord-oest, i que uneix els municipis de Granollers, Vilanova del Vallès, Vallromanes, Alella i el Masnou des de l'interior, a la capital de la comarca del Vallès Oriental, fins a la Mar Mediterrània, en la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і BP-5002 · Veure més »

Braçatge

El braçatge era una prestació territorial que equivalia generalment a una setzena part de la collita, tot i que apareix en alguns costums de la Baixa Edat mitjana, com els Costums de Girona, equiparat a la tasca (una onzena part).

Nou!!: Barcelona і Braçatge · Veure més »

Brams

Brams és un grup de música rock de Berga en actiu entre 1990 i 2005, i des de 2010 fins a l'actualitat.

Nou!!: Barcelona і Brams · Veure més »

Branca Doria

Branca Doria (vers 1233-1325), membre de la notable família gibel·lina genovesa dels Doria.

Nou!!: Barcelona і Branca Doria · Veure més »

Bratislava

miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Nou!!: Barcelona і Bratislava · Veure més »

Bratsch

Bratsch va ser un grup de música francès creat el 1972, amb influències alhora del jazz i el zíngar.

Nou!!: Barcelona і Bratsch · Veure més »

Brúcol

''Molopospermum peloponnesiacum'' El brúcol (Molopospermum peloponnesiacum, del grec mólops -macadura, en referència a les costelles dels fruits-, i spérma -llavor-, i de Peloponnesiakón -del Peloponès-) és una espècie de planta que es conrea en alguns pobles pirinencs.

Nou!!: Barcelona і Brúcol · Veure més »

Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Nou!!: Barcelona і Brigades Internacionals · Veure més »

Broquerer

Un broquerer era un menestral que tenia com a ofici fer broquers o escuts circulars, fets amb fusta de pollancre o figuera i recoberts de cuir.

Nou!!: Barcelona і Broquerer · Veure més »

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Nou!!: Barcelona і Bruixeria · Veure més »

Bruno Oro i Pichot

Bruno Oro i Pichot (Barcelona, 4 de juny del 1978) és un actor i cantant català, de mare catalana i pare amb arrels napolitanes; és net d'una família d'artistes de l'Empordà.

Nou!!: Barcelona і Bruno Oro i Pichot · Veure més »

Brunzidor

El brunzidor és un instrument musical, fregat pel vent, que era sovint emprat a les poblacions costaneres catalanes.

Nou!!: Barcelona і Brunzidor · Veure més »

Brutalisme (arquitectura)

Antiga facultat d'història i geografia de la Universitat de Barcelona. El brutalisme és un estil arquitectònic típic de les dècades del 50 al 70 del.

Nou!!: Barcelona і Brutalisme (arquitectura) · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: Barcelona і Bucarest · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Barcelona і Budisme · Veure més »

Buenaventura Durruti

nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Buenaventura Durruti · Veure més »

Bufo

Bufo és un gènere d'amfibis de la família dels bufònids que conté al voltant de 150 espècies.

Nou!!: Barcelona і Bufo · Veure més »

Bugia (Algèria)

Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.

Nou!!: Barcelona і Bugia (Algèria) · Veure més »

Buiro

XX, MDMB 1366, fons del Museu de la Música de Barcelona El buiro és un instrument musical que estava fet amb una carbassa vinera –d'ací que hom el conegui també amb el nom de carbassola–, més o menys en forma de pera, amb uns quants secs o talls a la part superior, damunt dels quals hom fregava una vareta de ferro, per tal d'obtenir el so.

Nou!!: Barcelona і Buiro · Veure més »

Bullangues

Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.

Nou!!: Barcelona і Bullangues · Veure més »

Burj

Un burj fou una torre que, a l'època andalusina, fortificava un lloc de poblament i, per extensió, tot el petit poble al seu redós.

Nou!!: Barcelona і Burj · Veure més »

Burnout Legends

Burnout Legends és un videojoc de curses de la saga de videojocs, Burnout i és el primer llançat sota la consola portàtil de Sony, PlayStation Portable i la Nintendo DS.

Nou!!: Barcelona і Burnout Legends · Veure més »

Burrínids

Els burrínids (Burhinidae) són una família d'ocells camallargs de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Barcelona і Burrínids · Veure més »

Bus turístic

Dos models d'autobusos turístics de Barcelona Un bus turístic és un servei d'autobús que fa rutes en punts d'atracció turística.

Nou!!: Barcelona і Bus turístic · Veure més »

C-13

La carretera C-13, també anomenada Eix del Pallars és una carretera de la Xarxa de Carreteres del Pirineu integrada a la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix el Segrià amb el Pallars Sobirà, travessant les comarques del Segrià, la Noguera, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і C-13 · Veure més »

C-14

La Carretera C-14 (Comarcal C-14) anomenada Eix Tarragona-Andorra, és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix Salou a la comarca del Tarragonès amb la capital del Pirineu, La Seu d'Urgell a la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Barcelona і C-14 · Veure més »

C-16

Dibuix d'un senyal d'aquesta autovia L'autopista E-9 i l'autovia, també anomenada Eix del Llobregat és una via ràpida d'accés a França i al Pirineu des de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і C-16 · Veure més »

C-17

La carretera C-17 o Eix del Congost, uneix Barcelona i Ripoll.

Nou!!: Barcelona і C-17 · Veure més »

C-26

La Carretera C-26 o Eix Prepirinenc, és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que travessa Catalunya d'Oest a Est per sota del Prepirineu, enllaçant les comarques del Segrià, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà.

Nou!!: Barcelona і C-26 · Veure més »

C-31

La C-31, o Eix Costaner, és una carretera sota gestió de la Generalitat de Catalunya que uneix el Vendrell i Figueres fent un total de 249 km en quatre trams discontinus.

Nou!!: Barcelona і C-31 · Veure més »

C-32

La o Corredor del Mediterrani és una autopista, que en el ramal sud és de peatge gestionat per Aucat (filial d'Abertis), titularitat de la Generalitat de Catalunya que passa per una part de la costa catalana, concretament pel Baix Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme.

Nou!!: Barcelona і C-32 · Veure més »

Ca l'Herbolari de Viladrau

Ca l'Herbolari de Viladrau és una masia de Viladrau (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Ca l'Herbolari de Viladrau · Veure més »

Ca n'Oliver (Maó)

Ca n'Oliver és una de les cases més destacades de la burgesia maonesa dels segles XVIII i, i que es consolidà com un dels màxims exponents d'aquests edificis a l'illa de Menorca.

Nou!!: Barcelona і Ca n'Oliver (Maó) · Veure més »

Caçó

El caçó (Galeorhinus galeus), també anomenat pastiu, bastiu, ca marí, caralló, pegorella, reig (rossellonès), peix gos o mussola caralló, és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, de mida mitjana (no més gran de 2 metres de longitud total) i és molt abundant a les costes catalanes.

Nou!!: Barcelona і Caçó · Veure més »

Cabaret

estrella del cabaret El cabaret és un tipus d'espectacle de varietats generalment nocturn que combina cançons i textos diversos, i pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars.

Nou!!: Barcelona і Cabaret · Veure més »

Cabra de beç

Exemplar immadur La cabra de beç, també anomenada lleterol de bedoll, lleterol de beç, rovelló de cabra, peluda i esclata-sang de llet (Lactarius torminosus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Nou!!: Barcelona і Cabra de beç · Veure més »

Cabra rossellonesa

La cabra rossellonesa té les extremitats llargues i fines, un cap proporcionalment petit però llarg, i el pelatge roig o ros ("cabra sora"), amb taques blanques o sense; recorda a la cabra bermeya d'Asturies i una mica a la cabra murciana.

Nou!!: Barcelona і Cabra rossellonesa · Veure més »

Cabussó emplomallat

Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia. Cabussó emplomallat alimentant-se. El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Cabussó emplomallat · Veure més »

Caciquisme

Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades. El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.

Nou!!: Barcelona і Caciquisme · Veure més »

Cadena SER

La Cadena SER és una de les emissores de ràdio més antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els índexs d'audiència més alts a Espanya però no pas a Catalunya, on és la tercera emissora més escoltada per darrere de RAC 1 i Catalunya Ràdio.

Nou!!: Barcelona і Cadena SER · Veure més »

Cafè-teatre Calíope

El Cafè-teatre Calíope, ubicat en el núm.

Nou!!: Barcelona і Cafè-teatre Calíope · Veure més »

Caicai

El caicai és un instrument de percussió de metall, de so indeterminat, consistent en unes sonalles de llauna, generalment circulars, semblants a les de la pandereta, muntades en un bastiment de fusta que acaba en un mànec, per on se sosté.

Nou!!: Barcelona і Caicai · Veure més »

Caixa Catalunya

Seu de la Caixa d'Estalvis de Catalunya a Plaça Antoni Maura, Barcelona Caixa Catalunya, (Caixa d'Estalvis de Catalunya) va ser una entitat financera de Catalunya, que fou integrada a CatalunyaCaixa (Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa) juntament amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa.

Nou!!: Barcelona і Caixa Catalunya · Veure més »

Caixa d'estalvis

Una caixa d'estalvis és una entitat financera especialitzada en els comptes d'estalvis i en l'atorgament de crèdits hipotecaris, equiparable en tot a un banc excepte en el fet que aquests poden disposar dels seus excedents per satisfer el seu ànim de lucre, mentre que les caixes, per la seva naturalesa jurídica, són fundacions, privades o públiques, amb un caràcter assistencial que tenen limitacions pel que fa a l'ús dels seus excedents, ja que tenen l'obligació per llei de reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cívica que creï riquesa econòmica i social allà on operi la caixa d'estalvis.

Nou!!: Barcelona і Caixa d'estalvis · Veure més »

Caixa Laietana

Caixa Laietana Caixa Laietana era una caixa d'estalvis, nom comercial de Caixa d'Estalvis Laietana, S.A., que va ser fundada el 8 de febrer de 1863 a Mataró (Maresme) com a Caixa d'Estalvis de Mataró, una caixa que s'havia començat a gestar en una reunió el 8 de juliol de 1859 i que quatre anys més tard esdevindria realitat.

Nou!!: Barcelona і Caixa Laietana · Veure més »

Caixa Manlleu

Caixa Manlleu (denominació social Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu) va ser una caixa d'estalvis de Catalunya que es va fundar a Manlleu el 1896 per un grup d'industrials i el bisbe Josep Morgades i Gili com Caixa d'Estalvis de Manlleu.

Nou!!: Barcelona і Caixa Manlleu · Veure més »

Caixa Sabadell

Edifici de l'Obra Social Caixa Sabadell Caixa Sabadell (Caixa d'Estalvis de Sabadell) va ser una caixa d'estalvis, la més longeva de Catalunya en el seu moment, ja que va néixer el 6 de gener de 1859 a Sabadell.

Nou!!: Barcelona і Caixa Sabadell · Veure més »

Caixa Terrassa

Antiga seu central de Caixa Terrassa Caixa Terrassa (nom comercial; denominació social: Caixa d'Estalvis de Terrassa) va ser una caixa d'estalvis catalana de dimensió mitjana (la cinquena en el rànquing), amb seu a la ciutat de Terrassa.

Nou!!: Barcelona і Caixa Terrassa · Veure més »

CaixaForum Barcelona

CaixaForum Barcelona és un centre cultural de la Fundació La Caixa, inaugurat el 2002 a la fàbrica Casaramona de Barcelona com a nova seu de la seva col·lecció d’Art Contemporani, en substitució del Palau Macaya (actualment CaixaForum Macaya).

Nou!!: Barcelona і CaixaForum Barcelona · Veure més »

Cal Bassacs

Cal Bassacs o, en algunes fonts, els Bassacs, fou una antiga colònia tèxtil al peu del riu Llobregat, i actualment és una entitat de població del municipi de Gironella, al Berguedà.

Nou!!: Barcelona і Cal Bassacs · Veure més »

Cal Jorba

Cal Jorba és un edifici del municipi de Manresa (Bages) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Cal Jorba · Veure més »

Cal Rosal

Cal Rosal és un nucli de població situat al peu del riu Llobregat, en el punt on conflueixen els termes municipals d'Avià, Berga i Olvan a la comarca del Berguedà, que va desenvolupar-se a partir d'una colònia tèxtil, i protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Cal Rosal · Veure més »

Cala

Calanca de Sormiu, a Marsella. Una cala o ansa (o calanca quan és petita) és una badia petita que es troba envoltada d'una paret de roca o penya-segat.

Nou!!: Barcelona і Cala · Veure més »

Calabruixa grossa

La calabruixa grossa, lliri d'ase, all de colobra o barralets (Muscari comosum, de l'àrab muschirumi -nom d'una espècie oriental-, i del llatí comosum -cabellut, carregat de fulles-) és un ingredient força típic de les gastronomies italiana i grega.

Nou!!: Barcelona і Calabruixa grossa · Veure més »

Calaceit

El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Barcelona і Calaceit · Veure més »

Calaf

Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Barcelona і Calaf · Veure més »

Calafell

Calafell és un municipi de la comarca del Baix Penedès, format per tres nuclis principals (Calafell, la Platja de Calafell i Segur de Calafell) i 28 urbanitzacions, i amb un total de 24.672 habitants l'any 2012.

Nou!!: Barcelona і Calafell · Veure més »

Calanda

Calanda és un municipi de l'Aragó, de la comarca del Baix Aragó.

Nou!!: Barcelona і Calanda · Veure més »

Calaquendi

Els calaquendi (singular calaquende, ‘elfs de la llum’ en quenya, de kal- + Quendi) és el nom que reben en el llibre El Silmaríl·lion, de l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien part dels elfs, concretament els primers eldar que van arribar a les terres de l'Oest al principi de la Primera Edat del Sol i van albirar la llum dels Dos Arbres de Valinor, en oposició als moriquendi.

Nou!!: Barcelona і Calaquendi · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Barcelona і Calataiud · Veure més »

Calàbria agulla

La calàbria agulla o agullat àrtic (Gavia arctica) té el bec una mica semblant al de la calàbria grossa però, en canvi, no té el cap fosc i mostra una taca fosca al coll.

Nou!!: Barcelona і Calàbria agulla · Veure més »

Calàbria grossa

Calàbria grossa fotografiada a Califòrnia. La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.

Nou!!: Barcelona і Calàbria grossa · Veure més »

Calàndria comuna

La calàndria (Melanocorypha calandra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.

Nou!!: Barcelona і Calàndria comuna · Veure més »

Calceter

El calceter era un menestral que tenia l'ofici de fer calces.

Nou!!: Barcelona і Calceter · Veure més »

Calderer

El calderer era un menestral que tenia l'ofici de fer calderes o peroles i altres atuells d'aram.

Nou!!: Barcelona і Calderer · Veure més »

Caldes de Boí

Caldes de Boí és un santuari amb un balneari i una caseria annexa de la comarca de l'Alta Ribagorça, construïda al voltant del balneari, al municipi de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera.

Nou!!: Barcelona і Caldes de Boí · Veure més »

Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Caldes de Montbui · Veure més »

Calella

Calella és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Calella · Veure més »

Cali (cantant)

Bruno Caliciuri (1968), de pseudònim Cali, és un autor, compositor i intèrpret francès de música pop.

Nou!!: Barcelona і Cali (cantant) · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Barcelona і Calixt III · Veure més »

Call de Barcelona

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.

Nou!!: Barcelona і Call de Barcelona · Veure més »

Call Jueu de Montblanc

El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.

Nou!!: Barcelona і Call Jueu de Montblanc · Veure més »

Calvià

Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Calvià · Veure més »

Camallarga comú

indi d'Haryana Exemplar immadur fotografiat a Haryana Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota. Xina El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura.

Nou!!: Barcelona і Camallarga comú · Veure més »

Camarles

Camarles és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre, situat a l'est de la capital comarcal, Tortosa, a la zona de contacte amb la plataforma deltaica, on es cultiva i es recull anualment més de 45 milions de quilos d'arròs, regat pel canal esquerre de l'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Camarles · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Barcelona і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Tot i tenir la seu corporativa a la Llotja de Mar, les oficines i serveis de la Cambra es troben a l'avinguda Diagonal. Casa Llotja de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona, 10 de juny de 2013 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, actualment anomenada Cambra de Comerç de Barcelona, és una corporació de dret públic fundada el 1886 amb seu a Barcelona, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya que té com a funció principal defensar els interessos generals de les empreses i proporcionar les actuacions necessàries per al foment del comerç i la indústria.

Nou!!: Barcelona і Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Barcelona і Cambrils · Veure més »

Camil Campanyà i Mas

Camil Campanyà i Mas (Barcelona, 19 d'octubre de 1892 - Belloy-en-Santerre, Somme, Picardia, 4 de juliol de 1916) fou un polític independentista i militar català, mort en combat durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Barcelona і Camil Campanyà i Mas · Veure més »

Camil Mulleras i Garrós

fou un industrial català.

Nou!!: Barcelona і Camil Mulleras i Garrós · Veure més »

Camil Oliveras i Gensana

Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 6 de setembre de 1898).

Nou!!: Barcelona і Camil Oliveras i Gensana · Veure més »

Camillo Berneri

Camillo Berneri (Lodi, Llombardia, 1897 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un anarquista italià.

Nou!!: Barcelona і Camillo Berneri · Veure més »

Camins de Ferro de Barcelona a Girona

Camins de Ferro de Barcelona a Girona més tard anomenada Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres fou la companyia ferroviària catalana que uní Girona i Barcelona mitjançant el ferrocarril.

Nou!!: Barcelona і Camins de Ferro de Barcelona a Girona · Veure més »

Camp d'Argelers

El Camp d'Argelers fou un dels camps de concentració francesos emplaçat entre 1939 i 1941 a la platja de la comuna nord-catalana d'Argelers de la MarendaDiccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.

Nou!!: Barcelona і Camp d'Argelers · Veure més »

Camp de les Corts

El Camp de les Corts (denominació provinent del barri barceloní del mateix nom) fou el terreny de joc del FC Barcelona entre els anys 1922 i 1957.

Nou!!: Barcelona і Camp de les Corts · Veure més »

Camp de Tir Olímpic de Mollet

El Camp de Tir Olímpic de Mollet és una instal·lació esportiva ubicada a Mollet del Vallès, inaugurada l'any 1992 per a la pràctica del tir olímpic durant la celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Camp de Tir Olímpic de Mollet · Veure més »

Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas

El camp de Beisbol Pérez de Rozas és un petit estadi de Beisbol situat a la ciutat de Barcelona dintre l'Anella Olímpica de Montjuïc, al costat de l'Estadi Lluís Companys.

Nou!!: Barcelona і Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas · Veure més »

Camp Municipal Narcís Sala

El Narcís Sala és un estadi municipal del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, situat al carrer de Santa Coloma, que acull els partits com a titular de la Unió Esportiva Sant Andreu.

Nou!!: Barcelona і Camp Municipal Narcís Sala · Veure més »

Camp Nou

El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Barcelona і Camp Nou · Veure més »

Camp Olímpic de Tir amb Arc

El Camp Olímpic de Tir amb arc fou una instal·lació esportiva temporal construïda per a la realització de les proves de tir amb arc durant la celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 a la ciutat de Barcelona l'any 1992.

Nou!!: Barcelona і Camp Olímpic de Tir amb Arc · Veure més »

Campanar de Gràcia

El Campanar de Gràcia o Torre del Rellotge va ser construïda als voltants de 1870 a la plaça de la Vila de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Campanar de Gràcia · Veure més »

Campanet

Campanet és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Campanet · Veure més »

Campclar

Campclar és una urbanització de la raval de Torreforta, al municipi de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Campclar · Veure més »

Campionat d'Espanya d'handbol d'onze

El Campionat d'Espanya d'handbol a onze va ser una competició esportiva de clubs espanyols d'handbol, creat l'any 1942.

Nou!!: Barcelona і Campionat d'Espanya d'handbol d'onze · Veure més »

Campionat d'Espanya de clubs d'atletisme masculí

El Campionat d'Espanya de club d'atletisme masculí, conegut actualment com a LaLiga Sports Atletismo per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs espanyols d'atletisme, creat l'any 1958.

Nou!!: Barcelona і Campionat d'Espanya de clubs d'atletisme masculí · Veure més »

Campionat d'Espanya de rugbi masculí

El Campionat d'Espanya de rugbi masculí, denominada des de l'any 1976 Copa del Rei de rugbi, i anteriorment Copa SE El Generalíssim entre 1940 i 1975, és una competició esportiva de clubs espanyols de rugbi a XV, creat el 1926.

Nou!!: Barcelona і Campionat d'Espanya de rugbi masculí · Veure més »

Campionat d'Europa d'atletisme

El Campionat d'Europa d'atletisme (en anglès, European Athletics Championship) és un esdeveniment atlètic organitzat per l'Associació Europea d'Atletisme (European Athletic Association, EAA), i que se celebra cada quatre anys a una ciutat diferent, prèviament designada.

Nou!!: Barcelona і Campionat d'Europa d'atletisme · Veure més »

Campionat d'Europa d'hoquei sobre patins masculí

El Campionat d'Europa d'hoquei patins masculí és una competició d'hoquei patins per a seleccions masculines d'Estats del continent europeu que es disputa cada dos anys.

Nou!!: Barcelona і Campionat d'Europa d'hoquei sobre patins masculí · Veure més »

Campionat d'Europa de futbol 1964

L'Eurocopa de futbol de 1964 es va disputar a Espanya entre el 17 i el 21 de juny de 1964, essent la segona edició.

Nou!!: Barcelona і Campionat d'Europa de futbol 1964 · Veure més »

Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1996

El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1996 durà dos anys (1994-1996).

Nou!!: Barcelona і Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1996 · Veure més »

Campionat de Catalunya d'hoquei sobre herba masculí

El Campionat de Catalunya d'Hoquei Herba és una competició esportiva de clubs catalans d'hoquei sobre herba creat l'any 1919 per l'Associació d'Hoquei de Catalunya, dins de la Federació Atlètica Catalana.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya d'hoquei sobre herba masculí · Veure més »

Campionat de Catalunya de bàsquet 1923-1930

Detall de les edicions I a VIII del Campionat de Catalunya de basquetbol disputades entre els anys 1923 i 1930.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de bàsquet 1923-1930 · Veure més »

Campionat de Catalunya de bàsquet masculí

El Campionat de Catalunya de basquetbol va ser una competició catalana de bàsquet, organitzada per la Federació Catalana de Basquetbol, que es disputà des dels anys 20 fins als finals dels 50.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de bàsquet masculí · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1901-1902

La temporada 1901-02 del Campionat de Catalunya de futbol fou la segona edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1901-1902 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1902-1903

A la temporada 1902-03 del Campionat de Catalunya de futbol es disputaren dues edicions de la competició: la tercera de la Copa Macaya i un torneig anomenat Copa Football Club Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1902-1903 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1903-1904

La temporada 1903-04 del Campionat de Catalunya de futbol fou la cinquena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1903-1904 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1904-1905

La temporada 1904-05 del Campionat de Catalunya de futbol fou la sisena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1904-1905 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1905-1906

La temporada 1905-06 del Campionat de Catalunya de futbol fou la setena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1905-1906 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1906-1907

La temporada 1906-07 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vuitena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1906-1907 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1907-1908

La temporada 1907-08 del Campionat de Catalunya de futbol fou la novena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1907-1908 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1908-1909

La temporada 1908-09 del Campionat de Catalunya de futbol fou la desena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1908-1909 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1909-1910

La temporada 1909-10 del Campionat de Catalunya de futbol fou l'onzena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1909-1910 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1910-1911

La temporada 1910-11 del Campionat de Catalunya de futbol fou la dotzena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1910-1911 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1911-1912

La temporada 1911-12 del Campionat de Catalunya de futbol fou la tretzena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1911-1912 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1912-1913

La temporada 1912-1913 del Campionat de Catalunya de futbol fou la catorzena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1912-1913 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1913-1914

La temporada 1913-14 del Campionat de Catalunya de futbol fou la quinzena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1913-1914 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1915-1916

La temporada 1915-16 del Campionat de Catalunya de futbol fou la dissetena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1915-1916 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1916-1917

La temporada 1916-17 del Campionat de Catalunya de futbol fou la divuitena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1916-1917 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1917-1918

La temporada 1917-18 del Campionat de Catalunya de futbol fou la dinovena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1917-1918 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1918-1919

La temporada 1918-19 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vintena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1918-1919 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1919-1920

La temporada 1919-20 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-unena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1919-1920 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1920-1921

La temporada 1920-21 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-dosena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1920-1921 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1921-1922

La temporada 1921-22 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-tresena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1921-1922 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1922-1923

La temporada 1922-23 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-quatrena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1922-1923 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1923-1924

La temporada 1923-24 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-cinquena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1923-1924 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1924-1925

La temporada 1924-25 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-sisena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1924-1925 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1925-1926

La temporada 1925-26 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-setena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1925-1926 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1926-1927

La temporada 1926-27 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-vuitena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1926-1927 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1927-1928

La temporada 1927-28 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-novena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1927-1928 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1930-1931

La temporada 1930-31 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-dosena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1930-1931 · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1931-1932

La temporada 1931-32 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-tresena edició de la competició.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de futbol 1931-1932 · Veure més »

Campionat de Catalunya de rugbi masculí

El Campionat de Catalunya de rugbi masculí és una competició esportiva de clubs catalans de rugbi masculí, creat l'any 1922.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de rugbi masculí · Veure més »

Campionat de Catalunya de tennis de taula per equips

El Campionat de Catalunya de tennis de taula per equips és una competició esportiva de clubs catalans de tennis taula, creat l'any 1935.

Nou!!: Barcelona і Campionat de Catalunya de tennis de taula per equips · Veure més »

Campionat de França de rugbi a 15

El Campionat de França de rugbi a 15 (en francès Championnat de France de rugby à XV) és la màxima competició de rugbi a 15 al país.

Nou!!: Barcelona і Campionat de França de rugbi a 15 · Veure més »

Campionat del Món d'hoquei sobre patins femení

El Campionat del Món d'hoquei patins femení és una competició d'hoquei sobre patins de seleccions estatals femenines a nivell mundial.

Nou!!: Barcelona і Campionat del Món d'hoquei sobre patins femení · Veure més »

Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí

El Campionat del Món A d'hoquei patins és una competició mundial de seleccions nacionals d'hoquei sobre patins, creat l'any 1936.

Nou!!: Barcelona і Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí · Veure més »

Campionat del Món de billar a tres bandes

'''Entrega de premios 2013.'''Ludo Dielis entregó el taco de diamantes a el ganador Frederic Caudron.De izquierda a derecha: Vice Campeón del Mundo Filipos Kasidokostas, Caudron y ganadores en la categoría de bronze Alexander Salazar y Dick Jaspers. El Campionat del Món de billar a tres bandes (oficialment anomenat UMB World Three-cushion Championship) és un torneig professional de billar a tres bandes, organitzat anualment per la Unió Mundial de Billar.

Nou!!: Barcelona і Campionat del Món de billar a tres bandes · Veure més »

Campionat del món de ciclisme en pista

El Campionat del món de ciclisme en pista és la competició de ciclisme en pista més important en l'àmbit mundial.

Nou!!: Barcelona і Campionat del món de ciclisme en pista · Veure més »

Campionat del Món de ciclisme en ruta femení

El Campionat del Món de ciclisme en ruta femení és una competició ciclista que es realitza per tancar la temporada ciclista ordinària.

Nou!!: Barcelona і Campionat del Món de ciclisme en ruta femení · Veure més »

Campionat del Món de Clubs de futbol 2008

El Campionat del Món de Clubs de la FIFA 2008 és una competició de futbol que es va celebrar al Japó entre els dies 12 i 21 de desembre de 2008.

Nou!!: Barcelona і Campionat del Món de Clubs de futbol 2008 · Veure més »

Campionat del Món de Clubs de futbol 2009

El Campionat del Món de Clubs de futbol 2009 és una competició de futbol organitzada per la FIFA que es va celebrar als Emirats Àrabs Units durant el mes de desembre de 2009.

Nou!!: Barcelona і Campionat del Món de Clubs de futbol 2009 · Veure més »

Campionat del Món de natació

El Campionat del Món de natació és la màxima competició internacional dels esports aquàtics.

Nou!!: Barcelona і Campionat del Món de natació · Veure més »

Campionat del Món de waterpolo

El Campionat del Món de waterpolo (nom oficial en anglès: FINA World Championships) és una competició internacional de waterpolo per a seleccions estatals, que s'organitza cada dos anys, dins del Campionat del Món de natació.

Nou!!: Barcelona і Campionat del Món de waterpolo · Veure més »

Campionat del Món sub-20 d'hoquei sobre patins masculí

El Campionat del Món sub-20 d'hoquei patins és una competició mundial d'hoquei sobre patins per a seleccions estatals masculines en la que només hi poden participar jugadors menors de vint anys.

Nou!!: Barcelona і Campionat del Món sub-20 d'hoquei sobre patins masculí · Veure més »

Campionat Mundial de Scrabble en Català

El Campionat Mundial de Scrabble en Català és un torneig de Scrabble organitzat des de 2005.

Nou!!: Barcelona і Campionat Mundial de Scrabble en Català · Veure més »

Campionats del món de ciclisme en ruta

Els Campionats del món de ciclisme en ruta tenen lloc sobre un única cursa, generalment cap al final de la temporada ciclista.

Nou!!: Barcelona і Campionats del món de ciclisme en ruta · Veure més »

Camprodon

Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Barcelona і Camprodon · Veure més »

Camps Elisis (desambiguació)

* Mitologia grega.

Nou!!: Barcelona і Camps Elisis (desambiguació) · Veure més »

Can Belet

Can Belet, o Cal Balet, és un mas del Montseny situat al terme municipal de Viladrau, al paratge de les Paitides.

Nou!!: Barcelona і Can Belet · Veure més »

Can Boada (Nucli Antic)

Can Boada (Nucli Antic), segons el nomenclàtor oficial de la ciutat de Terrassa denominat amb el castellanisme Casc antic, és un barri de Terrassa que ocupa la part occidental del districte 5 o del Nord-oest, situat al marge esquerre del transvasament de la riera del Palau.

Nou!!: Barcelona і Can Boada (Nucli Antic) · Veure més »

Can Boada (Terrassa)

Can Boada és una barriada del sector nord-occidental de Terrassa, al districte 5, situada per damunt la via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE i migpartida pel transvasament de la riera del Palau.

Nou!!: Barcelona і Can Boada (Terrassa) · Veure més »

Can Bonastre (Piera)

Can Bonastre és una urbanització al municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Barcelona і Can Bonastre (Piera) · Veure més »

Can Padrosa

Can Padrosa Can Padrosa és una masia que està situada a la riba dreta de la riera de Sant Just, dintre del terme de Sant Just Desvern i al llindar del Parc de Collserola, comarca del Baix Llobregat, i forma part del patrimoni històric i artístic del municipi.

Nou!!: Barcelona і Can Padrosa · Veure més »

Can Parellada (Terrassa)

Can Parellada és un barri de Terrassa, a la part septentrional del districte 7 o del Sud-est, situat al marge esquerre de la riera de les Arenes.

Nou!!: Barcelona і Can Parellada (Terrassa) · Veure més »

Can Peguera

Can Peguera és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona, entre el barri del Turó de la Peira i la Guineueta (Nou Barris) i el barri d'Horta (Horta-Guinardó).

Nou!!: Barcelona і Can Peguera · Veure més »

Can Rull (Sabadell)

Can Rull és un barri de Sabadell situat al nord de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Can Rull (Sabadell) · Veure més »

Can Santeugini

Can Santeugini és una urbanització que pertany al terme municipal de Castellbisbal, a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Can Santeugini · Veure més »

Can Vies

Detall de la façana de Can Vies El Centre Social Autogestionat Can Vies és un espai okupat al carrer Jocs Florals 40-42 del barri de Sants de Barcelona, on es realitzen tota mena d'activitats culturals, socials i polítiques des de 1997.

Nou!!: Barcelona і Can Vies · Veure més »

Cana

Una cana o canya d'amidar (del llatí canna que prové del semític qanah, que significa canya) fou una antiga unitat de longitud, usada a la Corona d'Aragó, el migdia francès i el nord d'Itàlia.

Nou!!: Barcelona і Cana · Veure més »

Canal Català

Canal Català fou un grup de comunicació audiovisual amb seu a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que va emetre entre el 2005 i el 2014.

Nou!!: Barcelona і Canal Català · Veure més »

Canal de la Infanta

El Canal de la Infanta, el nom complet del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització de 17,420 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Canal de la Infanta · Veure més »

Canal Nou

Canal Nou (o Nou des del 9 d'octubre de 2013 fins a la seua desaparició) va ser el primer canal de Televisió Valenciana (TVV), pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV), empresa de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Barcelona і Canal Nou · Veure més »

Canal Olímpic de Catalunya

El Canal Olímpic de Catalunya, anteriorment denominat Canal Olímpic de Castelldefels, és un canal artificial situat a la ciutat de Castelldefels que serveix per a practicar el piragüisme, ja sigui de manera lúdica o competitiva.

Nou!!: Barcelona і Canal Olímpic de Catalunya · Veure més »

Canals

Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Barcelona і Canals · Veure més »

Cançó d'amor i de guerra

Cançó d'amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d'abril de 1926 al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel) de Barcelona i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls.

Nou!!: Barcelona і Cançó d'amor i de guerra · Veure més »

Candela Peña

María del Pilar Peña Sánchez, coneguda artísticament com a Candela Peña (Gavà, Baix Llobregat, 14 de juliol de 1973) és una actriu de cinema catalana.

Nou!!: Barcelona і Candela Peña · Veure més »

Candeler

El candeler era un menestral que tenia l'ofici de fer candeles o ciris de cera.

Nou!!: Barcelona і Candeler · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Nou!!: Barcelona і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »

Canet de Mar

Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.

Nou!!: Barcelona і Canet de Mar · Veure més »

Canigó (poema)

Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.

Nou!!: Barcelona і Canigó (poema) · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Barcelona і Canonge · Veure més »

Cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la o Senyal del Judici (nom que hi rep a l'Alguer) és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer.

Nou!!: Barcelona і Cant de la Sibil·la · Veure més »

Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

L'esclat revolucionari que seguí a la insurrecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil espanyola –període extraordinàriament convuls– va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal.

Nou!!: Barcelona і Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Canyelles (Nou Barris)

Canyelles és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Canyelles (Nou Barris) · Veure més »

Cap d'olla negre d'aleta llarga

El cap d'olla negre d'aleta llarga o vaca (Globicephala melas) és un dels delfínids més grans de la Mediterrània, molt fàcil de reconèixer per la seva coloració negra amb una única taca ventral blanca en forma d'àncora i el característic cap globós que explica la denominació amb la qual es coneix popularment.

Nou!!: Barcelona і Cap d'olla negre d'aleta llarga · Veure més »

Cap i Casal

* Al Comtat de Barcelona i al Principat de Catalunya el títol que hom dona tradicionalment a la ciutat de Barcelona, per ser aquesta la més important d'aquest territori.

Nou!!: Barcelona і Cap i Casal · Veure més »

Capafonts

Capafonts és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Barcelona і Capafonts · Veure més »

Capbreu

Capbreu dels llocs i termes de Ramonet, Les Ordes i Fontscaldes, conservat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp. Un capbreu és un document on anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.

Nou!!: Barcelona і Capbreu · Veure més »

Capella (arquitectura)

Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.

Nou!!: Barcelona і Capella (arquitectura) · Veure més »

Capella d'en Marcús

La capella d'en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia és un temple que es troba a la cantonada del carrer dels Carders i la placeta d'en Marcús de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Capella d'en Marcús · Veure més »

Capella de Santa Àgata

La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic que va ser construït a l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní.

Nou!!: Barcelona і Capella de Santa Àgata · Veure més »

Capeller

Un capeller, barretaire o barreter era un menestral que tenia l'ofici de fer i/o vendre capells.

Nou!!: Barcelona і Capeller · Veure més »

Capgrossos de Mataró

Els Capgrossos de Mataró són una colla castellera de Mataró, al Maresme, fundada el 1996.

Nou!!: Barcelona і Capgrossos de Mataró · Veure més »

Capicua

Un capicua (de cap i cua) és un nombre que no varia si se n'inverteixen les xifres.

Nou!!: Barcelona і Capicua · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Barcelona і Capital · Veure més »

Capital de la Cultura Catalana

Figueres capital de la cultura catalana 2009 La Capital de la Cultura Catalana és una designació que atorga l'entitat independent de la societat civil Organització Capital de la Cultura Catalana des del 2004 per tal de "contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior".

Nou!!: Barcelona і Capital de la Cultura Catalana · Veure més »

Capitulació de Vilafranca

La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al qual arribaren el rei d'Aragó, Joan II, i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.

Nou!!: Barcelona і Capitulació de Vilafranca · Veure més »

Capitulacions de Santa Fe

Les Capitulacions de Santa Fe és un document signat pels Reis Catòlics el 17 d'abril del 1492 a Santa Fe (Granada), sobre l'expedició marítima de Cristòfol Colom a les Índies per la ruta d'occident.

Nou!!: Barcelona і Capitulacions de Santa Fe · Veure més »

Caprabo

Caprabo és una empresa de distribució d'origen català, centrada especialment en l'alimentació.

Nou!!: Barcelona і Caprabo · Veure més »

Caprimulgiformes

Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent.

Nou!!: Barcelona і Caprimulgiformes · Veure més »

Caputxins de Sarrià

Els Caputxins de Sarrià són una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II.

Nou!!: Barcelona і Caputxins de Sarrià · Veure més »

Caputxins del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda

Els Caputxins del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda és un santuari situat al número 18 del carrer de Sant Pere més Baix de Barcelona, regentat per frares de l'Orde dels Germans Menors Caputxins des del 4 de desembre de 1884.

Nou!!: Barcelona і Caputxins del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda · Veure més »

Caradriformes

Becadell comú (''Gallinago gallinago''). Gavineta (''Rissa tridactyla''). Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics.

Nou!!: Barcelona і Caradriformes · Veure més »

Caràdrids

La família dels caràdrids (Charadriidae) és una de les més importants de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Barcelona і Caràdrids · Veure més »

Carícies

Carícies és una pel·lícula catalana dirigida per Ventura Pons i estrenada el 1997.

Nou!!: Barcelona і Carícies · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Barcelona і Cardenal · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Barcelona і Cardona · Veure més »

Carina Mejías Sánchez

María Caridad Mejías Sánchez (Barcelona, 19 de juny de 1964), més coneguda com a Carina Mejías és una política catalana.

Nou!!: Barcelona і Carina Mejías Sánchez · Veure més »

Carl Faust

Carl Faust i Schmidt (Hadamar, Hessen, 10 de setembre de 1874 – Blanes, la Selva, 24 d'abril de 1952) fou un home de negocis i mecenes científic alemany, establert a Catalunya a partir de 1897.

Nou!!: Barcelona і Carl Faust · Veure més »

Carl Rogers

Carl Rogers (8 de gener de 1902 - 4 de febrer de 1987) fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no-directivitat.

Nou!!: Barcelona і Carl Rogers · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Barcelona і Carlemany · Veure més »

Carles Alberola i Ortiz

Carles Alberola (Alzira, Ribera Alta, 1964) és un actor, director i dramaturg valencià.

Nou!!: Barcelona і Carles Alberola i Ortiz · Veure més »

Carles Baguer i Mariner

Carles Baguer, conegut com a Carlets al seu temps, (Barcelona, març de 1768 – 29 de febrer de 1808;. Diccionario de la música. A-G (en castellà). Barcelona, Editorial Labor. 1954. vol.I. pp.161.) fou organista i compositor de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Carles Baguer i Mariner · Veure més »

Carles Balagué i Mazón

Carles Balagué i Mazón (Barcelona, 1949) és un advocat, productor, guionista i director, assagista i crític de cinema.

Nou!!: Barcelona і Carles Balagué i Mazón · Veure més »

Carles Belda i Valls

Carles Belda i Valls (Sabadell, 16 de juliol de 1972) és un acordionista diatònic català, que ha format part de grups com La Xaranga Revoltosa, Blat Segat, Pomada (amb Helena Casas) i Ensaladilla So Insistent, Mesclat, Fetus o El Belda i el Conjunt Badabadoc.

Nou!!: Barcelona і Carles Belda i Valls · Veure més »

Carles Bosch de la Trinxeria

Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, 15 de maig de 1831 - la Jonquera, 15 d'octubre de 1897) fou un escriptor nordcatalà de la segona meitat del amb aficions diverses: la pintura, els escacs, la pesca, la cacera i l'excursionisme.

Nou!!: Barcelona і Carles Bosch de la Trinxeria · Veure més »

Carles Bosch i Arisó

Carles Bosch i Arisó (n. Barcelona 1952) és un periodista i cineasta català, codirector del documental Balseros, nominat als Oscar.

Nou!!: Barcelona і Carles Bosch i Arisó · Veure més »

Carles Buïgas i Sans

Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.

Nou!!: Barcelona і Carles Buïgas i Sans · Veure més »

Carles Busquet i Morant

Carles Busquet i Morant († Barcelona, 23 de desembre de 1987) fou un militar català, heroi de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Barcelona і Carles Busquet i Morant · Veure més »

Carles Buxadé i Ribot

Carles Buxadé i Ribot (Barcelona, 1942) és un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Carles Buxadé i Ribot · Veure més »

Carles Campuzano i Canadès

Carles Campuzano i Canadès (Barcelona, 12 de juliol de 1964) és un polític català.

Nou!!: Barcelona і Carles Campuzano i Canadès · Veure més »

Carles Capdevila

* Carles Capdevila i Marquès, professor a la universitat de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Carles Capdevila · Veure més »

Carles Capdevila i Plandiura

Capdevila vers el 2009 a Catalunya Ràdio. Carles Capdevila i Plandiura (Els Hostalets de Balenyà, Osona, 13 d'agost de 1965 - Barcelona, 1 de juny de 2017) fou un periodista i guionista català, director del diari Ara durant cinc anys fins al 28 de novembre de 2015 i a partir d'aquesta data director-fundador.

Nou!!: Barcelona і Carles Capdevila i Plandiura · Veure més »

Carles Cardó i Sanjoan

Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig del 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista.

Nou!!: Barcelona і Carles Cardó i Sanjoan · Veure més »

Carles Cardús i Carrió

és un ex-pilot de motociclisme català que destacà durant la dècada de 1980 competint en la categoria de 250cc, havent-ne estat Subcampió del Món, Campió d'Europa (1983) i dues vegades Campió estatal (1982 i 1983).

Nou!!: Barcelona і Carles Cardús i Carrió · Veure més »

Carles Cases i Pujol

Carles Cases i Pujol (Sallent, 1958) és un músic i compositor català de jazz i música de cinema.

Nou!!: Barcelona і Carles Cases i Pujol · Veure més »

Carles Cavallé Pinós

Carles Cavallé Pinós (Barcelona, 1933) és un directiu del sector de l'ensenyament.

Nou!!: Barcelona і Carles Cavallé Pinós · Veure més »

Carles Comamala López-Del Pan

Carles Comamala López-Del Pan (Madrid, 17 d'abril de 1889 – Barcelona, 4 d'agost de 1983) fou metge traumatòleg de professió, futbolista del FC Barcelona entre els anys 1903 i 1912.

Nou!!: Barcelona і Carles Comamala López-Del Pan · Veure més »

Carles Costa i Masferrer

Carles Costa i Masferrer (Barcelona, 22 d'abril de 1968) és un extennista professional català.

Nou!!: Barcelona і Carles Costa i Masferrer · Veure més »

Carles de Camps i d'Olzinellas

Carles de Camps i d'Olzinellas (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939) fou un polític i escriptor català, segon marquès de Camps, fill de Pelagi de Camps i de Matas.

Nou!!: Barcelona і Carles de Camps i d'Olzinellas · Veure més »

Carles de Fortuny i de Miralles

Carles de Fortuny i de Miralles (Barcelona, 1872 - 1931) advocat, polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Carles de Fortuny i de Miralles · Veure més »

Carles de Montoliu i Carrasco

Carles de Montoliu Carrasco (Barcelona, 13 de setembre de 1930 - Madrid, 23 de juny de 2021), baró de l'Albi, fou un polític, empresari i promotor cultural català.

Nou!!: Barcelona і Carles de Montoliu i Carrasco · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Barcelona і Carles de Viana · Veure més »

Carles Duarte i Montserrat

Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 16 de setembre de 1959) és un poeta, lingüista i polític català, germà de l'historiador Àngel Duarte Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Carles Duarte i Montserrat · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Barcelona і Carles el Calb · Veure més »

Carles Emili Montañès i Criquillion

Carles Emili Montañès i Criquillion (Barcelona, 1877 - Madrid, 1974) va ser un enginyer industrial que treballà en dues companyies de tramvies de Barcelona, tingué un paper important en la fundació de la Barcelona Traction, Light and Power i de Ferrocarrils de Catalunya (1912).

Nou!!: Barcelona і Carles Emili Montañès i Criquillion · Veure més »

Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.

Nou!!: Barcelona і Carles Fages de Climent · Veure més »

Carles Ferrer i Salat

Carles Ferrer i Salat (Barcelona, 1931 - 18 d'octubre de 1998) fou un economista, esportista, empresari i dirigent esportiu català, un dels més destacats del.

Nou!!: Barcelona і Carles Ferrer i Salat · Veure més »

Carles Flotats i Galtés

Carles Flotats i Galtés (Barcelona, 3 de novembre de 1880 - Canet de Mar, Maresme, 10 de novembre del 1949) fou un escultor i imatger català.

Nou!!: Barcelona і Carles Flotats i Galtés · Veure més »

Carles Francino i Murgades

Carles Francino i Murgades (Barcelona, 3 de gener de 1958) és un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Carles Francino i Murgades · Veure més »

Carles Fumaña i Casas

Carles Fumaña i Casas (Reus, Baix Camp, 1863 - Barcelona, Barcelonès, 1944) va ser un comerciant estretament relacionat amb els àmbits catalanistes de Reus.

Nou!!: Barcelona і Carles Fumaña i Casas · Veure més »

Carles Galtés de Ruan

Carles Galtés de Ruan, anomenat també mestre Carlí a Barcelona i Lleida i maestre Carlín a Sevilla, (Rouen, França, 1378 - Sevilla, 1448?) fou un arquitecte gòtic francès.

Nou!!: Barcelona і Carles Galtés de Ruan · Veure més »

Carles Garcia i Solé

Carles Garcia i Solé, conegut pel nom de guerra «Roure» i a la presó «Charles» i «Carla», (Sants, Barcelona, 1949) és un activista polític independentista català, exmilitant del Front d'Alliberament Català (FAC).

Nou!!: Barcelona і Carles Garcia i Solé · Veure més »

Carles Gasòliba i Böhm

Carles Alfred Gasòliba i Böhm (Barcelona, 22 de novembre de 1945) és un economista, polític i consultor català, especialitzat en temes europeus.

Nou!!: Barcelona і Carles Gasòliba i Böhm · Veure més »

Carles Güell de Sentmenat

fou un polític centrista i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Carles Güell de Sentmenat · Veure més »

Carles Grau

Carles Grau (Barcelona, 1714 - ídem, 1798) fou un arquitecte i escultor català, deixeble de Pere Costa.

Nou!!: Barcelona і Carles Grau · Veure més »

Carles Gumí i Prat

Carles Gumí i Prat (Barcelona, 26 de juny de 1963) és un director d'orquestra i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Carles Gumí i Prat · Veure més »

Carles Gumersind Vidiella i Esteba

Carles Gumersind Vidiella i Esteba (Arenys de Mar, el Maresme, 12 de maig de 1856 - Barcelona, 4 d'octubre de 1915), representa juntament amb Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Viñes el cim del pianisme català al canvi del al.

Nou!!: Barcelona і Carles Gumersind Vidiella i Esteba · Veure més »

Carles Hac Mor

Carles Hernández i Mor, més conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor (Lleida, 26 de novembre de 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener de 2016), fou un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Carles Hac Mor · Veure més »

Carles Hug de Borbó i Parma

Carles Hug de Borbó-Parma (París, 8 d'abril de 1930 - Barcelona, 18 d'agost de 2010) des de 1977 va ser Cap de la Casa de Borbó-Parma i Duc de Parma i Piacenza (Carles IV de Parma).

Nou!!: Barcelona і Carles Hug de Borbó i Parma · Veure més »

Carles Ibàñez i Pueyo

Carles Ibàñez i Pueyo (Barcelona, 1958) és químic i alcalde de Castellcir del 2007 al 2011.

Nou!!: Barcelona і Carles Ibàñez i Pueyo · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Barcelona і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles Llorca i Timoner

Carles Llorca i Timoner (Cadis, 1925 - Els Poblets, 1996) fou un navegant, empresari, polític i escriptor valencià en català.

Nou!!: Barcelona і Carles Llorca i Timoner · Veure més »

Carles Lloret i Soler

Carles Lloret i Soler (Barcelona, 5 de febrer de 1921 - Barcelona, 21 de març de 2003) va ser un empresari i actor de teatre i cinema català.

Nou!!: Barcelona і Carles Lloret i Soler · Veure més »

Carles Mani i Roig

Carles Mani i Roig (Móra d'Ebre o Tarragona, 1866 - Barcelona, 1911) va ser un escultor català que va seguir el dictat d'un estil propi apartant-se de l'escultura catalana que es feia en el seu temps.

Nou!!: Barcelona і Carles Mani i Roig · Veure més »

Carles Martí i Feced

Carles Martí i Feced (Alzira, la Ribera Alta 1901 - Barcelona, 1982) fou un metge i polític valencià establert a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Carles Martí i Feced · Veure més »

Carles Miralles i Solà

Carles Miralles i Solà (Barcelona, 25 de maig de 1944 – Barcelona, 29 de gener de 2015) fou un poeta, hel·lenista i crític literari català.

Nou!!: Barcelona і Carles Miralles i Solà · Veure més »

Carles Padrós i Rubió

Carles Padrós i Rubió (Sarrià, Barcelona, 9 de novembre de 1870 - Madrid, 30 de desembre de 1950) fou un polític i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Carles Padrós i Rubió · Veure més »

Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Carles Pi i Sunyer · Veure més »

Carles Pirozzini i Martí

Carles Pirozzini i Martí (Barcelona, 17 d'agost de 1852-1938).

Nou!!: Barcelona і Carles Pirozzini i Martí · Veure més »

Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó

L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, Príncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953) fou un noble espanyol, arxiduc d'Àustria i pretendent carlista al tron espanyol amb el nom de "Carles VIII", encara que els seus "drets", provenien de la seva mare Blanca de Borbó, filla de Carles VII, tot i que segons els postulats carlistes la seva mare no hauria pogut regnar (però si transmetre els seus drets), ja que l'origen dels "reis" carlistes venia que Carles Maria Isidre de Borbó no va reconèixer a la seva neboda Isabel II com a reina per considerar en vigor la llei semi-sàlica de 1713.

Nou!!: Barcelona і Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó · Veure més »

Carles Rexach i Cerdà

Entrevista a Rexach realitzada per Televisió de Cardedeu el 1982. Carles Rexach i Cerdà (Barcelona, 13 de gener de 1947) és un destacat exfutbolista català dels anys 70.

Nou!!: Barcelona і Carles Rexach i Cerdà · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles Sabater i Hernàndez

Carles Sabater i Hernández (Barcelona, 21 de setembre de 1962 - Vilafranca del Penedès, 13 de febrer de 1999) fou un cantant i actor català.

Nou!!: Barcelona і Carles Sabater i Hernàndez · Veure més »

Carles Sala i Joanet

Carles Sala i Joanet (Barcelona 1905 - 9 de juny de 1991) fou un escriptor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Carles Sala i Joanet · Veure més »

Carles Sanllehy i Girona

Carles Sanllehy i Girona (Barcelona, 21 de febrer de 1882 - Barcelona, 16 d'agost de 1973) fou un aristòcrata i historiador català, II marquès de Caldes de Montbui.

Nou!!: Barcelona і Carles Sanllehy i Girona · Veure més »

Carles Santiago i Roig

Carles Santiago i Roig (Barcelona, 9 de gener de 1953) és un compositor de sardanes i músic.

Nou!!: Barcelona і Carles Santiago i Roig · Veure més »

Carles Santos Ventura

Carles Santos Ventura (Vinaròs, el Baix Maestrat, 1 de juliol de 1940 - 4 de desembre de 2017) va ser un artista valencià que va començar la carrera com a pianista i que posteriorment es va dedicar a altres disciplines creatives, com la composició musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia.

Nou!!: Barcelona і Carles Santos Ventura · Veure més »

Carles Sentís i Anfruns

Carles Sentís i Anfruns (Barcelona, 9 de desembre de 1911 - Barcelona, 19 de juliol de 2011) va ser un periodista, escriptor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Carles Sentís i Anfruns · Veure més »

Carles Sindreu i Pons

Carles Sindreu i Pons (Barcelona, Barcelonès, 6 de novembre de 1900 - La Garriga, Vallès Oriental, 6 de juliol de 1974) fou un escriptor, periodista i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Carles Sindreu i Pons · Veure més »

Carles Solà i Ferrando

Carles Solà i Ferrando (Xàtiva, la Costera, 28 de novembre de 1945) és un enginyer químic, professor universitari i polític valencià que ha format part de diverses institucions governamentals, culturals i docents en l'àmbit català i valencià, espanyol, europeu i internacional.

Nou!!: Barcelona і Carles Solà i Ferrando · Veure més »

Carles Soler i Perdigó

Monsenyor Carles Soler i Perdigó (Barcelona, 12 de setembre de 1932 - Girona, 9 de desembre de 2023) fou un eclesiàstic català, bisbe de Girona entre el 16 de desembre de 2001 i el 2008.

Nou!!: Barcelona і Carles Soler i Perdigó · Veure més »

Carles Velat i Abella

Carles Velat i Abella (Barcelona, 3 de novembre del 1946 - 24 d'agost de 2016) fou un actor de cinema, teatre i doblatge català.

Nou!!: Barcelona і Carles Velat i Abella · Veure més »

Carles Viñas i Gràcia

Carles Viñas i Gràcia (Barcelona, 1972) és un historiador, escriptor, professor universitari i excantant català, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Carles Viñas i Gràcia · Veure més »

Carles X de França

Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.

Nou!!: Barcelona і Carles X de França · Veure més »

Carleton Wolsey Washburne

Carleton Wolsey Washburne (1889-1971) va ésser un pedagog estatunidenc, creador i propulsor del Mètode Winnetka.

Nou!!: Barcelona і Carleton Wolsey Washburne · Veure més »

Carlo Airoldi

Carlo Airoldi (Origgio, Llombardia, 21 de setembre de 1869 - Milà, 18 de juny de 1929) va ser un atleta italià de marató, un dels millors del seu temps, que va intentar participar sense èxit en els primers Jocs Olímpics celebrats a Atenes el 1896.

Nou!!: Barcelona і Carlo Airoldi · Veure més »

Carlo Maria Caracciolo

Carlo Maria Caracciolo, duc de San Giorgio (1616 - Barcelona, 26 de gener de 1641) fou un militar del Regne de Nàpols.

Nou!!: Barcelona і Carlo Maria Caracciolo · Veure més »

Carlos Atanes

Carlos Meroño Atanes, conegut artsticament com a Carlos Atanes (Barcelona, 8 de novembre de 1971) és un director de cinema i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Carlos Atanes · Veure més »

Carlos Barral i Agesta

Casa Museu Barral a Calafell Carlos Barral i Agesta (Barcelona, 2 de juny de 1928 - ibíd., 12 de desembre de 1989) va ser un editor, polític, i poeta i escriptor català en llengua castellana.

Nou!!: Barcelona і Carlos Barral i Agesta · Veure més »

Carlos Barrera Sánchez

Carles Barrera Sánchez, més conegut com a va ser un polític aranès, membre de Convergència Democràtica Aranesa.

Nou!!: Barcelona і Carlos Barrera Sánchez · Veure més »

Carlos Chausson

Carlos Chausson (Saragossa, 17 de març de 1950) és un baix-baríton espanyol.

Nou!!: Barcelona і Carlos Chausson · Veure més »

Carlos Cigarrán Rodil

Carlos Cigarrán Rodil (San Tiso d'Abres, 15 d'agost de 1941 - Barcelona, 24 de gener de 1988) fou un polític català d'origen asturià.

Nou!!: Barcelona і Carlos Cigarrán Rodil · Veure més »

Carlos García i Badías

Carlos García i Badías, més conegut com a Carlos García (nascut a Barcelona el 29 d'abril del 1984) és un exfutbolista català que jugava de defensa, i posteriorment entrenador de futbol.

Nou!!: Barcelona і Carlos García i Badías · Veure més »

Carlos Giménez

Carlos Giménez (Madrid, 16 de març de 1941) és un autor de còmic espanyol que ha reflectit la seua biografia en la seua obra.

Nou!!: Barcelona і Carlos Giménez · Veure més »

Carlos Humberto Caszely

Carlos Caszely (Santiago de Xile, 5 de juliol de 1950) fou un gran davanter de la dècada dels 70, i va rebre els sobrenoms de el gerent, el Chino i El rei del metre quadrat.

Nou!!: Barcelona і Carlos Humberto Caszely · Veure més »

Carlos Jiménez Villarejo

Carlos Jiménez Villarejo (Màlaga, 3 de juny de 1935) és un advocat i polític espanyol, que va exercir de Fiscalia Especial Anticorrupció entre 1995 i 2003 així com de diputat al Parlament Europeu per Podem el 2014.

Nou!!: Barcelona і Carlos Jiménez Villarejo · Veure més »

Carlos Navarro i Gómez

Carlos Navarro i Gómez (Barcelona, 1949 - 2005) fou un informàtic i polític català, diputat al Congrés dels Diputats pel PSC-PSOE.

Nou!!: Barcelona і Carlos Navarro i Gómez · Veure més »

Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada

Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada (Barcelona, 9 d'octubre de 1920 - Barcelona, 1 de març de 1990) fou un fotògraf i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada · Veure més »

Carlos Pellicer Andrés

Carlos Pellicer Andrés (Benigànim, La Vall d'Albaida, 1971) és un director de banda i compositor valencià, especialment de música festera.

Nou!!: Barcelona і Carlos Pellicer Andrés · Veure més »

Carlos Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 25 de setembre de 1964 - Los Angeles, 19 de juny de 2020) va ser un escriptor català que escrivia en castellà i català. Va viure a la ciutat californiana de Los Angeles des de 1993, on es va dedicar uns anys a escriure guions de cinema al mateix temps que desenvolupava la seva carrera com a novel·lista. La seva primera novel·la per a adults, L'ombra del vent, va ser un gran èxit de vendes, aclamada com una de les grans revelacions literàries dels últims temps. Es va traduir al català i a més de 50 idiomes; se'n van vendre setze milions d'exemplars a tot el món i va obtenir nombrosos premis internacionals. La literatura de Carlos Ruiz Zafón es caracteritza per un estil molt elaborat amb gran influència de la narrativa audiovisual, una estètica gòtica i expressionista i la combinació de molts elements narratius en un registre tècnicament perfecte. Aquesta tècnica impecable i un extraordinari domini del llenguatge i de l'estructura narrativa li permet combinar elements dispars, des de la tradicional novel·la del a una ocupació impactant d'imatges i teixidures de gran força sensorial. Ruiz Zafón va ser així mateix un gran creador de personatges, la qual cosa es va unir al seu expert domini de la tensió i la construcció narratives li va permetre articular trames d'extraordinària complexitat amb una simplicitat i facilitat enganyoses. Carlos Ruiz Zafón va ser també pianista i compositor. Va morir el 19 de juny de 2020 a Los Angeles, Califòrnia, als 55 anys, a causa d'un càncer de còlon que patia des del 2018.

Nou!!: Barcelona і Carlos Ruiz Zafón · Veure més »

Carlos Saura Atarés

fou un director de cinema, fotògraf i escriptor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Carlos Saura Atarés · Veure més »

Carlos Trías Sagnier

Carlos Trías Sagnier (Barcelona, 1946 - 2007) fou un escriptor català en llengua castellana, fill del polític falangista Carlos Trías Beltran i germà del filòsof Eugenio Trías Sagnier i el polític Jorge Trías Sagnier.

Nou!!: Barcelona і Carlos Trías Sagnier · Veure més »

Carlota Joaquima de Borbó

Carlota Joaquima de Borbó i Borbó-Parma (Palau d'Aranjuez, 25 d'abril de 1775 - Palau de Queluz, 7 de gener de 1830) fou infanta d'Espanya i reina consort de Portugal (1816 - 1826).

Nou!!: Barcelona і Carlota Joaquima de Borbó · Veure més »

Carlota Soldevila i Escandon

Carlota Soldevila i Escandon (Barcelona 1919 - 9 de febrer de 2005) va ser actriu i directora de teatre, fundadora de la companyia de teatre independent Els Joglars i del Teatre Lliure.

Nou!!: Barcelona і Carlota Soldevila i Escandon · Veure més »

Carme Aymerich i Barbany

Carme Aymerich i Barbany (Barcelona, 1915 - 5 de febrer de 2001) fou una mestra i pedagoga catalana.

Nou!!: Barcelona і Carme Aymerich i Barbany · Veure més »

Carme Balcells i Segalà

Carme Balcells i Segalà, també coneguda com a Carmen Balcells (Santa Fe de Segarra, les Oluges, Segarra, 9 d'agost de 1930 - Barcelona, 20 de setembre de 2015), fou una agent literària catalana, molt valorada pels autors, ja que va aconseguir eliminar els contractes vitalicis i altres excessos editorials com imposar les clàusules de cessió per temps limitat d'un llibre.

Nou!!: Barcelona і Carme Balcells i Segalà · Veure més »

Carme Batlle i Gallart

va ser professora d'Història medieval de la Universitat de Barcelona, es va formar a l'escola de Jaume Vicens Vives.

Nou!!: Barcelona і Carme Batlle i Gallart · Veure més »

Carme Bazán i Lázaro

Carme Bazán i Lázaro (Barcelona, 1944) és una mestra catalana.

Nou!!: Barcelona і Carme Bazán i Lázaro · Veure més »

Carme Boatell

Carme Boatell fou una lluitadora antifeixista filla del barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Carme Boatell · Veure més »

Carme Chacón Piqueras

Carme Chacón Piqueras (Esplugues de Llobregat, 13 de març de 1971 – Madrid, 9 d'abril de 2017) fou una política i professora universitària catalana, ministra de Defensa d'Espanya entre 2008 i 2011.

Nou!!: Barcelona і Carme Chacón Piqueras · Veure més »

Carme Fortuny

Carme Fortuny (Barcelona) és una actriu catalana de teatre i televisió, neboda de Josep Maria de Sagarra i vídua del també actor Enric Arredondo.

Nou!!: Barcelona і Carme Fortuny · Veure més »

Carme Julià i Riqué

Carme Julià i Riqué (Cadaqués, 17 d'octubre de 1902 - Barcelona, 20 d'octubre de 1977) fou una activa política catalana republicana, exiliada a Mèxic, i mestra fundadora de diverses escoles.

Nou!!: Barcelona і Carme Julià i Riqué · Veure més »

Carme Karr i Alfonsetti

Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 - 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista.

Nou!!: Barcelona і Carme Karr i Alfonsetti · Veure més »

Carme Mateu Quintana

Carme Mateu Quintana (Barcelona, 21 de febrer de 1936 - 23 de gener de 2018) va ser una promotora cultural catalana, presidenta de l'Associació Cultural del Castell de Peralada i organitzadora del Festival Internacional de Música de Peralada.

Nou!!: Barcelona і Carme Mateu Quintana · Veure més »

Carme Mir i Llusada

Carme Mir i Llusada, coneguda pel nom comercial de Carmen Mir, (Balsareny, Bages, 1903 - Barcelona, 1986) fou una dissenyadora de moda manresana.

Nou!!: Barcelona і Carme Mir i Llusada · Veure més »

Carme Montoriol i Puig

Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 25 de juny de 1892 - 26 de juliol de 1966) va ser una traductora, narradora, poeta, dramaturga i pianista catalana.

Nou!!: Barcelona і Carme Montoriol i Puig · Veure més »

Carme Pinós i Desplat

Carme Pinós i Desplat (Barcelona, Catalunya, 23 de juny de 1954) és una arquitecta i professora universitària catalana.

Nou!!: Barcelona і Carme Pinós i Desplat · Veure més »

Carme Riera i Guilera

és catedràtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Carme Riera i Guilera · Veure més »

Carme Sansa i Albert

Carme Sansa i Albert (Barcelona, 22 de febrer de 1943) és una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Carme Sansa i Albert · Veure més »

Carme Serrallonga i Calafell

Carme Serrallonga i Calafell (Barcelona, 3 d'abril de 1909 - 30 de novembre de 1997) fou una pedagoga i traductora catalana.

Nou!!: Barcelona і Carme Serrallonga i Calafell · Veure més »

Carme Solé i Vendrell

Carme Solé i Vendrell (Barcelona, 1 d'agost de 1944) és una dibuixant i il·lustradora catalana.

Nou!!: Barcelona і Carme Solé i Vendrell · Veure més »

Carme Valls i Llobet

Carme Valls i Llobet (Barcelona, 21 de maig de 1945) és una política i metgessa catalana, especialitzada en endocrinologia i perspectiva de gènere i diputada al Parlament de Catalunya en la V i VI legislatures.

Nou!!: Barcelona і Carme Valls i Llobet · Veure més »

Carmel Rosa Baserba

Carmel Rosa Baserba (Barcelona, 1912 - Banyuls de la Marenda, 16 de novembre del 2006), també conegut amb el pseudònim Roc, fou un activista polític català.

Nou!!: Barcelona і Carmel Rosa Baserba · Veure més »

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez

fou una historiadora, novel·lista i poeta valenciana.

Nou!!: Barcelona і Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: Barcelona і Carmelites · Veure més »

Carmelo Cedrún Ochandategui

Carmelo Cedrún Ochandategui (Amorebieta, Biscaia, 6 de desembre de 1930), és un exfutbolista basc que jugava com a porter.

Nou!!: Barcelona і Carmelo Cedrún Ochandategui · Veure més »

Carmen Blanco

Carmen Blanco (Lugo, Galícia, 1954) és una escriptora i feminista gallega.

Nou!!: Barcelona і Carmen Blanco · Veure més »

Carmen Cervera

María del Carmen Rosario Soledad Cervera y Fernández de la Guerra, baronessa vídua de Thyssen-Bornemisza (Sitges, 23 d'abril de 1943), és una filantropa catalana que havia estat model i actriu.

Nou!!: Barcelona і Carmen Cervera · Veure més »

Carmen de Lirio

Carmen Forns Aznar (Saragossa, 31 d'octubre de 1923 – Barcelona, 4 d'agost de 2014), coneguda artísticament com a Carmen de Lirio, fou una vedet de revista.

Nou!!: Barcelona і Carmen de Lirio · Veure més »

Carmen Kurtz

Carmen Kurtz (Barcelona, 18 de setembre de 1911 – 5 de febrer de 1999) fou una escriptora catalana en llengua castellana.

Nou!!: Barcelona і Carmen Kurtz · Veure més »

Carmina Pleyan i Cerdà

Carmina Pleyan i Cerdà (Lleida, 10 de gener de 1917 - Barcelona, 24 de febrer de 2011) fou una lingüista catalana.

Nou!!: Barcelona і Carmina Pleyan i Cerdà · Veure més »

Carmina Virgili i Rodón

Carmina Virgili i Rodón (Barcelona, 19 de juny de 1927 - 21 de novembre de 2014) fou una geòloga, professora i política catalana que va lluitar per la incorporació de les dones en els àmbits científics.

Nou!!: Barcelona і Carmina Virgili i Rodón · Veure més »

Carnaval

El carnaval de Venècia. El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar.

Nou!!: Barcelona і Carnaval · Veure més »

Carnisser

XIV fent el seu ofici de la manera tradicional. Un carnisser o carner és una persona que té com a ofici sacrificar (no tots els carnissers sacrifiquen el bestiar)i vendre la carn de bestiar.

Nou!!: Barcelona і Carnisser · Veure més »

Carolina Otero

Carolina Otero (Valga, 4 de novembre de 1868 - Niça, 10 d'abril de 1965) fou una ballarina gallega instal·lada a França, coneguda artísticament com la Bella Otero, i un dels personatges més destacats de la Belle Époque francesa en els cercles artístics i la vida galant de París.

Nou!!: Barcelona і Carolina Otero · Veure més »

Carpologia

Mostra que conté grans carbonitzats de blat. La carpologia és l'estudi de les llavors trobades en jaciments arqueològics.

Nou!!: Barcelona і Carpologia · Veure més »

Carrer

El Carrer Ferran de Barcelona El carrer és un espai urbà, lineal i públic, vorejat de cases, solars o parets, que permet la circulació de persones i, en el seu cas, vehicles i que dona accés a diferents parcel·les o edificis que es troben als seus costats.

Nou!!: Barcelona і Carrer · Veure més »

Carrer de Balmes

El Carrer de Balmes (dedicat al filòsof i religiós català Jaume Balmes) és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona per la seva centralitat i llargària.

Nou!!: Barcelona і Carrer de Balmes · Veure més »

Carrer de Casp

El carrer de Casp és un carrer de Barcelona que es troba al districte de l'Eixample.

Nou!!: Barcelona і Carrer de Casp · Veure més »

Carrer de Colom (València)

El carrer de Colom, oficialment retolat com a carrer Colón (sic), és una via urbana del centre de la ciutat de València, situat entre la porta de Mar i el carrer de Xàtiva.

Nou!!: Barcelona і Carrer de Colom (València) · Veure més »

Carrer de l'Hospital

* Carrer de l'Hospital (Barcelona) a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Carrer de l'Hospital · Veure més »

Carrer de Mandri

El carrer de Mandri és un carrer de Barcelona que uneix el passeig de la Bonanova amb la Ronda del General Mitre.

Nou!!: Barcelona і Carrer de Mandri · Veure més »

Carrer de Montcada

Placa del carrer El carrer de Montcada és un carrer de Barcelona que va ser obert a mitjan per la família Montcada per tal de comunicar els barris barcelonins de la Bòria i la Vilanova del Mar, que posteriorment s'unirien en el barri de la Ribera.

Nou!!: Barcelona і Carrer de Montcada · Veure més »

Carrer de Provença

El carrer de Provença és un carrer de Barcelona als districtes de l'Eixample i Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Carrer de Provença · Veure més »

Carrer de Rafael Batlle

Rafael Batlle és un carrer de Barcelona que uneix el carrer dels Vergós amb el de carrer Rosari.

Nou!!: Barcelona і Carrer de Rafael Batlle · Veure més »

Carrer del Consell de Cent

El carrer del Consell de Cent porta el nom de l'assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona (el Consell de Cent abolit el 1714 pel Decret de Nova Planta) i travessa successivament els districtes de Sants-Montjuïc, l'Eixample i Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Carrer del Consell de Cent · Veure més »

Carrer del Xipreret

Carrer Xipreret Sant Jordi. Carrer del Xipreret decorat. El carrer del Xipreret és un dels carrers més emblemàtics de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Carrer del Xipreret · Veure més »

Carrer Primer de Maig (Sitges)

El carrer Primer de Maig de Sitges es troba al centre de la vila entre la plaça Indústria i el passeig de la Ribera.

Nou!!: Barcelona і Carrer Primer de Maig (Sitges) · Veure més »

Carreratge

El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles  i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.

Nou!!: Barcelona і Carreratge · Veure més »

Carretal

El carretal era un impost que a Barcelona, entre 1330 i 1460, gravava l'entrada de fusta, per a la calefacció o la construcció, tant d'edificis com de vaixells.

Nou!!: Barcelona і Carretal · Veure més »

Carretera de la Rabassada

La Rabassada al vessant barceloní, des del mirador de la Rabassada La carretera de la Rabassada, de vegades escrit l'Arrabassada, al tram barceloní anomenada carretera de Sant Cugat, a Sant Cugat anomenada carretera de Gràcia, i amb el nom oficial de BP-1417 carretera de Gràcia a Manresa, enllaça els municipis de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès travessant la serra de Collserola pel coll de l'Erola, amb una longitud total d'11,4 km.

Nou!!: Barcelona і Carretera de la Rabassada · Veure més »

Carretera de les Aigües

Panoràmica de Barcelona des de la carretera de les Aigües. La carretera de les Aigües és un camí de passeig situat a la serra de Collserola, al terme municipal de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Carretera de les Aigües · Veure més »

Carta de poblament

Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.

Nou!!: Barcelona і Carta de poblament · Veure més »

Carta de precària

La carta de precària, a l'edat mitjana, era un contracte pel qual el propietari cedia l'usdefruit d'unes terres, per a un cert temps, en principi, a precs d'un pagès, que es comprometia a pagar un cens.

Nou!!: Barcelona і Carta de precària · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Barcelona і Cartagena · Veure més »

Cartoixa de Montalegre

La Cartoixa de Montalegre és un monestir de l'Orde de la Cartoixa (també anomenat orde de Sant Bru) situat al terme municipal de Tiana, amb orígens el 1415.

Nou!!: Barcelona і Cartoixa de Montalegre · Veure més »

Cartulari

Cartulari o cartoral és el llibre que aplega documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic, amb un cert ordre expositiu (sistemàtic, cronològic, geogràfic, etc.). La seva funció més important ha estat la de conservar i facilitar la consulta dels privilegis, títols i drets dominicals d'una entitat jurídica o d'una família.

Nou!!: Barcelona і Cartulari · Veure més »

Carxofera

La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.

Nou!!: Barcelona і Carxofera · Veure més »

Cas del 3%

El cas del 3%, anomenat posteriorment també cas ADIGSA, es un escàndol de corrupció política que apunta al cobrament d'un percentatge del 3% del pressupost de les obres públiques adjudicades per part del govern de la Generalitat de Convergència i Unió, que va implicar a Jordi Pujol.

Nou!!: Barcelona і Cas del 3% · Veure més »

Cas Fresno

Es coneix com a Cas Fresno la celebració irregular de l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) que va tenir lloc a Fresno (Califòrnia), el 26 de novembre de 2004.

Nou!!: Barcelona і Cas Fresno · Veure més »

Casa

''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.

Nou!!: Barcelona і Casa · Veure més »

Casa Amatller

La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.

Nou!!: Barcelona і Casa Amatller · Veure més »

Casa Asil de Sant Andreu

La Fundació Casa d'Asil de Sant Andreu de Palomar és una  institució privada sense ànim de lucre que data de l’any 1865 i està profundament arrelada a Sant Andreu de Palomar (avui districte de Sant Andreu de Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Casa Asil de Sant Andreu · Veure més »

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.

Nou!!: Barcelona і Casa Batlló · Veure més »

Casa Bloc

La Casa Bloc és un conjunt arquitectònic racionalista del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, declarat Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument Històric el 1992.

Nou!!: Barcelona і Casa Bloc · Veure més »

Casa Bonaventura Ferrer

La Casa Bonaventura Ferrer és un edifici modernista situat al número 113 del passeig de Gràcia, al barri de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Casa Bonaventura Ferrer · Veure més »

Casa Calvet

La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Casa Calvet · Veure més »

Casa Cervelló-Giudice

Quarteró núm. 15 de Garriga i Roca (c. 1860) La Casa Cervelló-Giudice, històricament coneguda també com a Casa Vilana, és un edifici situat als carrers de Montcada, 25 i de la Seca, 7 del barri de la Ribera de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Casa Cervelló-Giudice · Veure més »

Casa Comalat

La casa Comalat és un edifici modernista situat a l'Avinguda Diagonal i el carrer de Còrsega de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Casa Comalat · Veure més »

Casa Comas d'Argemir

La Casa Comas d'Argemir és un edifici modernista, obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas (1904), situat a l'avinguda de la República Argentina, 92, al barri de Vallcarca i els Penitents del districte de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Casa Comas d'Argemir · Veure més »

Casa de l'Ardiaca

La casa de l'Ardiaca o ca l'Ardiaca, es troba al carrer de Santa Llúcia, 1, de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia i està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Casa de l'Ardiaca · Veure més »

Casa de la Contractació d'Índies

La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.

Nou!!: Barcelona і Casa de la Contractació d'Índies · Veure més »

Casa de la Lactància

La Casa de la Lactància és un edifici modernista ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Casa de la Lactància · Veure més »

Casa de los Botines

La Casa de los Botines, o casa Fernández y Andrés és un edifici d'estil modernista, situat a la ciutat de Lleó, capital de la província homònima.

Nou!!: Barcelona і Casa de los Botines · Veure més »

Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)

La Casa de Sa Majestat el Rei és l'organisme públic espanyol que, sota la dependència directa del rei d'Espanya, té com a missió servir-li de suport a totes les activitats que es derivin de les seves funcions com a cap d'Estat.

Nou!!: Barcelona і Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya) · Veure més »

Casa del Gremi de Velers

La casa del Gremi de Velers, o simplement dels Velers, és un edifici de Barcelona declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Barcelona і Casa del Gremi de Velers · Veure més »

Casa Evarist Juncosa

La Casa Evarist Juncosa és un edifici situat a la Rambla de Catalunya, 78 (entre els carrers de València i Mallorca) de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Casa Evarist Juncosa · Veure més »

Casa Fargas

La casa Fargas està situada al número 47 de la Rambla de Catalunya a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Casa Fargas · Veure més »

Casa Francesc Burés

La casa Francesc Burés és un edifici modernista situat a la cantonada dels carrers d'Ausiàs Marc i de Girona de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Casa Francesc Burés · Veure més »

Casa Fuster

La Casa Fuster és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner al capdamunt del passeig de Gràcia de Barcelona, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Casa Fuster · Veure més »

Casa Isabel Pomar

La casa Isabel Pomar és un edifici modernista situat al carrer de Girona, 86 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Casa Isabel Pomar · Veure més »

Casa Lleó i Morera

La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Casa Lleó i Morera · Veure més »

Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Casa Milà · Veure més »

Casa Muley Afid

La Casa Muley Afid és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch el 1914.

Nou!!: Barcelona і Casa Muley Afid · Veure més »

Casa Navàs

La Casa Navàs és un dels més importants edificis modernistes de la ciutat de Reus, que fou projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner.

Nou!!: Barcelona і Casa Navàs · Veure més »

Casa Pere Company

La Casa Pere Company és un edifici d'estil modernista construït per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1911.

Nou!!: Barcelona і Casa Pere Company · Veure més »

Casa Pich i Pon

La casa Pich i Pon, obra de Josep Puig i Cadafalch, se situa a la plaça de Catalunya, núm.

Nou!!: Barcelona і Casa Pich i Pon · Veure més »

Casa Planells

La Casa Planells és un edifici projectat per l'arquitecte Josep Maria Jujol l'any 1924 per encàrrec del contractista Evelí Planells, amb el qual ja havia tingut relació per la construcció d'altres edificis.

Nou!!: Barcelona і Casa Planells · Veure més »

Casa Sadó

La casa Sadó és un edifici situat a la cantonada de la Rambla i el carrer de la Petxina de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Casa Sadó · Veure més »

Casa Serra

Casa Serra o Can Serra és un edifici a la ciutat de Barcelona obra de Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Barcelona і Casa Serra · Veure més »

Casa Soteras

La Casa Soteras és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental), situat al carrer de Sant Jaume, protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Casa Soteras · Veure més »

Casa Thomas

La Casa Thomas és un edifici situat al carrer de Mallorca de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Casa Thomas · Veure més »

Casa Vicens

La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Casa Vicens · Veure més »

Casal del Metge

Detall de la façana El Casal del Metge és un edifici noucentista situat a la Via Laietana, 31 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Casal del Metge · Veure més »

Casal Nacionalista Martinenc

Casal Nacionalista Martinenc i Joventut Nacionalista els Néts dels Almogàvers fou un casal catalanista fundat el 1913 per Ramon Duran i Albesa, català emigrat a l'Argentina, i Miquel Guinart i Castellà, amb altres joves nacionalistes del barri del Clot de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Casal Nacionalista Martinenc · Veure més »

Cases barates

Polígon de '''cases barates''' al barri de Bon Pastor (Sant Andreu) Les cases barates foren cases de propietat o de lloguer que van ser edificades acollint-se a legislació específica, durant l'últim terç del i el primer terç del, amb ajuts oficials o préstecs a baix interès, i dirigides a la classe obrera o mitjana baixa de l'època.

Nou!!: Barcelona і Cases barates · Veure més »

Cases Codina i Casas-Carbó

Vestíbul del núm. 96 Les Cases Codina i Casas-Carbó són un conjunt arquitectònic de Barcelona catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Cases Codina i Casas-Carbó · Veure més »

Cases dels Canonges

Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7).

Nou!!: Barcelona і Cases dels Canonges · Veure més »

Casimir Giralt i Bullich

Casimir Giralt i Bullich (Barcelona, 23 de juliol de 1883 - 1957) fou un dramaturg, advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Casimir Giralt i Bullich · Veure més »

Casino de l'Arrabassada

El Casino i Gran Hotel de la Rabassada fou un complex de luxe que incloïa un hotel i un casino, situat a la carretera de la Rabassada, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Nou!!: Barcelona і Casino de l'Arrabassada · Veure més »

Casino de Madrid

El Casino de Madrid és una entitat cultural i recreativa privada de la ciutat de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Casino de Madrid · Veure més »

Casino de Manresa

El Casino de Manresa és un edifici modernista situat al punt més cèntric del passeig de Pere III de Manresa (Bages), obra d'Ignasi Oms i Ponsa.

Nou!!: Barcelona і Casino de Manresa · Veure més »

Cassà de la Selva

Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.

Nou!!: Barcelona і Cassà de la Selva · Veure més »

Cassen

Cast Sendra i Barrufet (Tarragona, 28 d'octubre de 1928 - Barcelona, 4 d'agost de 1991), conegut amb el nom artístic de Cassen, va ser un actor i humorista català de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: Barcelona і Cassen · Veure més »

Cassià Casademont i Busquets

Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, Pla de l'Estany, 3 de febrer de 1875 - Barcelona, 12 de febrer de 1963) fou instrumentista de violí, director d'orfeons i orquestres, i compositor d'algunes obres escèniques com l'òpera La dona d'aigua, també va compondre sardanes i obres corals.

Nou!!: Barcelona і Cassià Casademont i Busquets · Veure més »

Cassià Maria Just i Riba

Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.

Nou!!: Barcelona і Cassià Maria Just i Riba · Veure més »

Castanyoles

CastanyolesLes castanyoles, castanyetes o postisses són un instrument idiòfon de percussió consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses.

Nou!!: Barcelona і Castanyoles · Veure més »

Castanyoles marines

Les castanyoles marines són una variant marinera de les castanyoles de fusta i són fetes amb dues conquilles que percudeixen l'una contra l'altra.

Nou!!: Barcelona і Castanyoles marines · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Barcelona і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Guardamar del Segura

El castell de Guardamar del Segura es troba a la part alta d'un turó rocós situat al costat de la localitat del mateix nom, al Baix Segura.

Nou!!: Barcelona і Castell de Guardamar del Segura · Veure més »

Castell de Montbui (Bigues)

El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental (Catalunya).

Nou!!: Barcelona і Castell de Montbui (Bigues) · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Barcelona і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu, també anomenat castell de Montsoliu, és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents del Principat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Castell de Montsoriu · Veure més »

Castell de Palau-sator

El castell de Palau-sator, situat a sobre d'un repetjó en ple centre de la població de Palau-sator, al Baix Empordà, és un antic castell preromànic construït als segles  i. Fou transformat en època gòtica amb una torre mestra i amplificant i emmurallant la fortificació.

Nou!!: Barcelona і Castell de Palau-sator · Veure més »

Castell de Sant Joan de Blanes

El castell de Sant Joan és un castell dalt del turó de Sant Joan a Blanes (la Selva) en estil romànic.

Nou!!: Barcelona і Castell de Sant Joan de Blanes · Veure més »

Castell del Camp de la Bota

El castell del Camp de la Bota, també anomenat castell de les Quatres Torres, fou un edifici militar construït l'any 1858 al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí per Juan Zapatero, capità general de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Castell del Camp de la Bota · Veure més »

Castellar de Tost

Castellar de Tost és un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell, i es troba a la Vall de Tost, a la falda sud sobre el riu del mateix nom.

Nou!!: Barcelona і Castellar de Tost · Veure més »

Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Castellar del Vallès · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Barcelona і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellbell i el Vilar

Castellbell i el Vilar és un municipi del sud de la comarca del Bages, al límit amb el Vallès Occidental, amb capital al Borràs.

Nou!!: Barcelona і Castellbell i el Vilar · Veure més »

Castellbisbal

Escut '''no oficial''' de Castellbisbal Castellbisbal és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Castellbisbal · Veure més »

Castelldefels

Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Castelldefels · Veure més »

Castellers de Barcelona

Placa commemorativa del "Pati d'assaig Josep Sala" al local Primera actuació (8 de juny 1969) Primer 2 de 7 descarregat en la història de la colla (Santa Coloma de Gramenet) Els Castellers de Barcelona són una colla castellera fundada l'any 1969 a Barcelona, essent la quarta colla en actiu més veterana de tot el món casteller. La seva primera diada castellera va ser el 8 de juny de 1969 al Vendrell i, des d'aleshores, han vestit la camisa de color vermell.

Nou!!: Barcelona і Castellers de Barcelona · Veure més »

Castellers de la Vila de Gràcia

Primer 4 de 9 amb folre descarregat (2014) Els Castellers de la Vila de Gràcia són una colla castellera de la Vila de Gràcia fundada l'any 1996.

Nou!!: Barcelona і Castellers de la Vila de Gràcia · Veure més »

Castellers de Sabadell

Els Castellers de Sabadell, coneguts com a Saballuts, són una colla castellera de Sabadell fundada el 1994.

Nou!!: Barcelona і Castellers de Sabadell · Veure més »

Castellers de Sant Cugat

Els Castellers de Sant Cugat són una colla castellera de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, fundada el 1996.

Nou!!: Barcelona і Castellers de Sant Cugat · Veure més »

Castellers de Sants

2 de 8 amb folre dels Castellers de Sants davant del Monestir de Sant Cugat (2009) Castell especial per celebrar el 20è. aniversari dins de l'escultura "Homenatge als castellers", Barcelona, 11-03-2013 Els Castellers de Sants són una colla castellera del barri barceloní de Sants fundada l'any 1993.

Nou!!: Barcelona і Castellers de Sants · Veure més »

Castellers de Sarrià

Els Castellers de Sarrià son una colla castellera del barri de Sarrià de Barcelona, nascuda a la tardor del 1999 i presentada de forma oficial l'any 2000 i refundada l'any 2016.

Nou!!: Barcelona і Castellers de Sarrià · Veure més »

Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca són una colla castellera de Vilafranca del Penedès, fundada l'any 1948.

Nou!!: Barcelona і Castellers de Vilafranca · Veure més »

Castellers del Poble Sec

Els Castellers del Poble Sec són una colla castellera del barri del Poble-sec de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Castellers del Poble Sec · Veure més »

Castellnou Edicions

Castellnou Edicions és un segell editorial de Didacta Plus S.L. Té la seu a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Castellnou Edicions · Veure més »

Castells

Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana.

Nou!!: Barcelona і Castells · Veure més »

Castellserà

Castellserà és un municipi de la comarca de l'Urgell, pertanyent al partit judicial de Balaguer, està situat al nord-est de la comarca, al límit amb la comarca de la Noguera.

Nou!!: Barcelona і Castellserà · Veure més »

Castellterçol

Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Castellterçol · Veure més »

Castlania

La castlania era el conjunt de béns o drets que depenien d'un castell i que havien de permetre el sosteniment del castlà i de la seua guarnició.

Nou!!: Barcelona і Castlania · Veure més »

Castres (Tarn)

Castres, nom oficial en francès, o Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn (regió d'Occitània).

Nou!!: Barcelona і Castres (Tarn) · Veure més »

Cataclinc

El cataclinc, de nom onomatopeic, és un instrument musical de percussió que té un so indeterminat i consisteix en un cilindret de fusta amb dos talls laterals i un mànec, que se sacseja amb la mà i produeix el so per la percussió de dues boletes del cap d'uns ferrets, fixat cadascun en un costat de l'estri.

Nou!!: Barcelona і Cataclinc · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Barcelona і Catalanisme · Veure més »

Catalanitat de Cristòfor Colom

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.

Nou!!: Barcelona і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »

Catalanitat de La Celestina

La catalanitat de La Celestina és una tesi que defensa l'investigador i filòleg Jordi Bilbeny segons la qual La Celestina, obra pretesament pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui es coneix seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època que feu desaparèixer l'original català.

Nou!!: Barcelona і Catalanitat de La Celestina · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Barcelona і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Barcelona і Català · Veure més »

Català barceloní

El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

Nou!!: Barcelona і Català barceloní · Veure més »

Català Futbol Club

El Català Futbol Club (posteriorment Català Sport Club) va ser el primer equip de futbol no oficialitzat que es va formar a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Català Futbol Club · Veure més »

Català oriental central

El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.

Nou!!: Barcelona і Català oriental central · Veure més »

Catalina del Carme Caldés Socias

Catalina del Carme Caldés Socias (Sa Pobla, 9 de juliol de 1899- Barcelona 23 de juliol de 1936) fou una germana de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, morta màrtir durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Catalina del Carme Caldés Socias · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Catalunya · Veure més »

Catalunya Acció

Catalunya Acció és una organització política independentista catalana fundada l'any 2005, que té com a objectiu la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Catalunya Acció · Veure més »

Catalunya – Argentina (24-05-2008)

La selecció catalana de futbol disputà un partit amistós contra la selecció de l'Argentina sub-23 el 24 de maig de 2008 a l'estadi del Camp Nou, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Catalunya – Argentina (24-05-2008) · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Barcelona і Catalunya del Nord · Veure més »

Catalunya Exprés

El Catalunya Exprés fou un servei de Renfe Operadora de les línies de regionals a Catalunya creat en 1993 amb recorreguts semidirectes sense parar a totes les estacions i lleugerament més car que el servei Regional.

Nou!!: Barcelona і Catalunya Exprés · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Catalunya Ràdio · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Barcelona і Catarisme · Veure més »

Catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907

Fotografia parcial del comboi accidentat. A dalt a l'esquerra es pot veure la locomotora descarrilada. La catàstrofe ferroviària de Riudecanyes succeí el 25 de novembre de 1907 quan s'ensorrà el pont del ferrocarril que creua la riera de Riudecanyes (ubicat a la partició dels termes municipals de Mont-roig del Camp i Cambrils (Baix Camp), però ocorregut dintre del primer municipi) al pas de l'Express Barcelona-València, ocasionant un balanç de 22 morts i 49 ferits.

Nou!!: Barcelona і Catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907 · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Barcelona і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de la Seu d'Urgell

La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.

Nou!!: Barcelona і Catedral de la Seu d'Urgell · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Nou!!: Barcelona і Catedral de Mallorca · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catedral de Tortosa

La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.

Nou!!: Barcelona і Catedral de Tortosa · Veure més »

Catedral del vi

Una catedral del vi és, en l'àmbit català, un celler cooperatiu amb nau de gran envergadura construït a l'estil modernista aproximadament entre el 1910 i el 1920.

Nou!!: Barcelona і Catedral del vi · Veure més »

Catenària

Una catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme.

Nou!!: Barcelona і Catenària · Veure més »

Caterina Albert i Paradís

, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

Nou!!: Barcelona і Caterina Albert i Paradís · Veure més »

Catherine Allard

Catherine Allard (Brussel·les, Bèlgica 1960) és una ballarina i coreògrafa belga establerta a Catalunya, actual directora artística de la companyia IT Dansa.

Nou!!: Barcelona і Catherine Allard · Veure més »

Catxalot pigmeu

Anatomia del cap Exemplar mort trobat a l'illa de La Gomera Dents de la mandíbula inferior Exemplar encallat a una platja. El catxalot pigmeu (Kogia breviceps) és un cetaci odontocet pertanyent a la família dels kògids.

Nou!!: Barcelona і Catxalot pigmeu · Veure més »

Cavallets Cotoners de Barcelona

Els Cavallets Cotoners de Barcelona Els Cavallets Cotoners de Barcelona són uns elements de protocol del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès.

Nou!!: Barcelona і Cavallets Cotoners de Barcelona · Veure més »

Càndid Candi i Casanovas

''Cansons de la terra. Cants populars catalans col·leccionats per Francesch Pelay Briz y '''Candi Candi'''''. Volum I. Llibreteria de E. Ferrando Roca, Estampa de El Porvernir, Barcelona, 1866 Càndid Candi i Casanovas (Castelló d'Empúries, 4 de febrer del 1844 - Barcelona, 15 d'agost del 1911) va ser compositor de música sacra i organista.

Nou!!: Barcelona і Càndid Candi i Casanovas · Veure més »

Càstul Ferrer i Torralbas

Càstul Ferrer i Torralbas (Sitges, 1833 – Barcelona, 1913) va ser un comerciant i polític "indiano" que s'establí a Cuba.

Nou!!: Barcelona і Càstul Ferrer i Torralbas · Veure més »

Càtix

La Càtix o CATix és una distribució de tipus CD autònom del Sistema Operatiu basat en Debian GNU/Linux creat per Antoni Mirabete, amb el suport del Tecnocampus de Mataró i la Regidoria Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Càtix · Veure més »

Cándido Antonio Sibilio Hughes

, més conegut com a Chicho Sibilio, fou un jugador de bàsquet dominicà nacionalitzat espanyol.

Nou!!: Barcelona і Cándido Antonio Sibilio Hughes · Veure més »

Cèrcol

Ball de Cercolets d'Igualada vers el 1925 El cèrcol és un instrument idiòfon, com la pandereta, però sense pell i amb més sonalles, que van fixades a l'interior del cèrcol per un cordill en forma de creu.

Nou!!: Barcelona і Cèrcol · Veure més »

Cèsar August Jordana i Mayans

C.

Nou!!: Barcelona і Cèsar August Jordana i Mayans · Veure més »

Cèsar August Torras i Ferreri

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) va ser un muntanyenc de renom i es considera el primer promotor de l'excursionisme català.

Nou!!: Barcelona і Cèsar August Torras i Ferreri · Veure més »

Cèsar Martinell i Brunet

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Cèsar Martinell i Brunet · Veure més »

Cérvol comú

Exemplars de cérvol comú El cérvol o cérvol comú (Cervus elaphus) és una espècie de cérvol àmpliament distribuïda per l'hemisferi nord.

Nou!!: Barcelona і Cérvol comú · Veure més »

César Rodríguez Álvarez

César Rodríguez Álvarez (Lleó, Espanya, 6 de juliol del 1920 - Barcelona, Catalunya, 1995) va ser un futbolista lleonès dels anys quaranta i cinquanta que va destacar especialment a les files del FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і César Rodríguez Álvarez · Veure més »

Círculo de Concentración Española

Círculo de Concentración Española va ésser un partit polític fundat al maig del 1920 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Círculo de Concentración Española · Veure més »

Círculo Ecuestre

El Círculo Ecuestre és un club privat fundat a Barcelona el 1856.

Nou!!: Barcelona і Círculo Ecuestre · Veure més »

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Nou!!: Barcelona і Còlera · Veure més »

Còmic

Un dibuixant dissenyant una historieta Popular il·lustració d'Apel·les Mestres Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.

Nou!!: Barcelona і Còmic · Veure més »

Cònsol (diplomàcia)

El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.

Nou!!: Barcelona і Cònsol (diplomàcia) · Veure més »

Còrvids

Garsa (''Pica pica'') ''Corvus capensis'' Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.

Nou!!: Barcelona і Còrvids · Veure més »

Cúria

* Cúria romana, lloc on es reunia el consell municipal de cada ciutat a l'antiga Roma.

Nou!!: Barcelona і Cúria · Veure més »

Cebrià Montserrat i Roig

Cebrià Montserrat i Roig (Olesa de Montserrat, 1886 - Barcelona, 1962) fou un eclesiàstic i humanista català.

Nou!!: Barcelona і Cebrià Montserrat i Roig · Veure més »

Cecília Alonso i Bozzo

Cecília Alonso i Bozzo o Cecília A. Màntua (Barcelona, 1905 - Barcelona, 29 d'agost de 1974) va ser una escriptora, guionista radiofònica, actriu i dramaturga catalana.

Nou!!: Barcelona і Cecília Alonso i Bozzo · Veure més »

Cecília d'Urgell

Cecília d'Urgell (1424 - Bellesguard, Barcelona, 1460) fou filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat.

Nou!!: Barcelona і Cecília d'Urgell · Veure més »

Cecilia Gessa

Celia Blanco (Madrid, 22 de novembre de 1977) és una actriu espanyola i exactriu pornogràfica retirada.

Nou!!: Barcelona і Cecilia Gessa · Veure més »

Cedre de l'Himàlaia

El Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara) és una espècie de cedre.

Nou!!: Barcelona і Cedre de l'Himàlaia · Veure més »

Ceferí Olivé Cabré

Ceferí Olivé Cabré (Reus, 1907 - Barcelona, 1995), va ser un pintor aquarel·lista català, deixeble del pintor reusenc Tomàs Bergadà.

Nou!!: Barcelona і Ceferí Olivé Cabré · Veure més »

Ceferí Tresserra i Ventosa

Ceferí Tresserra i Ventosa (Barcelona 1830 - la Corunya, 7 d'abril de 1880) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Ceferí Tresserra i Ventosa · Veure més »

Celestí Prieto Rodríguez

Celestí Prieto Rodríguez (Barcelona, 21 de gener de 1960) va ser un ciclista català que fou professional entre 1983 i 1990.

Nou!!: Barcelona і Celestí Prieto Rodríguez · Veure més »

Celestí Sadurní i Gurguí

Celestí Sadurní i Gurguí (Barcelona, 14 de desembre de 1863 - Barcelona, 3 d'abril de 1910) fou un compositor i director de la Banda Municipal de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Celestí Sadurní i Gurguí · Veure més »

Celestina Vigneaux i Cibils

Celestina Vigneaux i Cibils (Girona, 10 de maig de 1878 - Barcelona, 13 de maig de 1964) fou una mestra i pedagoga catalana, pionera de l'avantguarda educativa catalana.

Nou!!: Barcelona і Celestina Vigneaux i Cibils · Veure més »

Cels Gomis i Mestre

Cels Gomis i Mestre (Reus, 5 de gener de 1841 - Barcelona, 13 de juny de 1915) fou un folklorista i enginyer català.

Nou!!: Barcelona і Cels Gomis i Mestre · Veure més »

Cels Surroca i Salvador

Cels Surroca i Salvador (Talltorta -Bolvir-, Cerdanya, 1843 - Torelló, Osona, 1912) va ésser un metge que signà el Missatge a la Reina Regent (1888) i que dins la Unió Catalanista fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Nou!!: Barcelona і Cels Surroca i Salvador · Veure més »

Celso Lagar Arroyo

Celso Lagar Arroyo (Ciudad Rodrigo, 1891 - Sevilla, 1966) fou un pintor espanyol expressionista de "l'escola de París".

Nou!!: Barcelona і Celso Lagar Arroyo · Veure més »

Cementiri de Montjuïc

El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Cementiri de Montjuïc · Veure més »

Cementiri del Poblenou

El cementiri del Poblenou, també conegut com cementiri Vell (per oposició al de Montjuïc), està situat al carrer del Taulat, 2 de Barcelona, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Cementiri del Poblenou · Veure més »

Cena (tribut)

La cena era un tribut pagat al rei, a la baixa edat mitjana, pels municipis del patrimoni reial, per monestirs, llocs d'ordes militars i comunitats jueves i musulmanes.

Nou!!: Barcelona і Cena (tribut) · Veure més »

Centelles

Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Barcelona і Centelles · Veure més »

Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.

Nou!!: Barcelona і Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria · Veure més »

Centre Català

El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.

Nou!!: Barcelona і Centre Català · Veure més »

Centre Català (1976-1978)

Centre Català (CC) fou un partit polític creat a Barcelona el 1976 per iniciativa de joves empresaris europeistes i professionals vinculats al Cercle d'Economia i la Jove Cambra Internacional.

Nou!!: Barcelona і Centre Català (1976-1978) · Veure més »

Centre Catòlic de Sants

Centre Catòlic de Sants és una entitat cívica fundada a Sants (Barcelona) el 25 de juliol de 1878 que duu a terme activitats culturals, de formació, esportives i d'esplai, com ara el teatre amb la representació dels Pastorets o el cant coral amb la Coral Estel.

Nou!!: Barcelona і Centre Catòlic de Sants · Veure més »

Centre Comarcal Lleidatà

El Centre Comarcal Lleidatà és una entitat recreativa fundada a Barcelona el dia 4 de novembre de 1927 amb el nom de Centre de Lleida i les seves comarques.

Nou!!: Barcelona і Centre Comarcal Lleidatà · Veure més »

Centre d'Estudis i Assessorament Metal·lúrgic

Centre d'Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM) és una institució creada a Barcelona el 1951 a iniciativa de les empreses metalúrgiques, amb la finalitat d'impulsar el desenvolupament de les empreses del sector.

Nou!!: Barcelona і Centre d'Estudis i Assessorament Metal·lúrgic · Veure més »

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és un centre cultural multidisciplinari que ocupa diversos edificis de l'antiga Casa de la Caritat al Raval de Barcelona, amb una àrea total de 15.000 m², dels quals 4.000 es destinen a sales d'exposicions.

Nou!!: Barcelona і Centre de Cultura Contemporània de Barcelona · Veure més »

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil és una institució museística situada a Terrassa, ciutat de gran tradició tèxtil, al carrer de Salmerón, número 25, al costat del castell cartoixa de Vallparadís.

Nou!!: Barcelona і Centre de Documentació i Museu Tèxtil · Veure més »

Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura de Reus és una entitat destinada al foment i a la difusió de la cultura en tots els seus aspectes.

Nou!!: Barcelona і Centre de Lectura de Reus · Veure més »

Centre de les Arts Lliures

El Centre de les Arts Lliures (conegut anteriorment com a Espai Brossa i La Seca) és un espai teatral de Barcelona que va obrir les portes el 2 de desembre del 1997 amb el nom de Brossa Espai Escènic, tot i que en un principi el poeta era reticent a posar-hi el seu nom.

Nou!!: Barcelona і Centre de les Arts Lliures · Veure més »

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona

El Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) és un centre d'investigació científica en medicina regenerativa i cèl·lules mare que es va crear el 2004 a través d'un conveni de col·laboracio científica entre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) del Ministeri de Sanitat i Consum.

Nou!!: Barcelona і Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona · Veure més »

Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Pere Barnils

El Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de Catalunya Pere Barnils, anomenat de manera simplificada CREDAC Pere Barnils, és un servei educatiu específic creat el 1989 que proporciona "suport a l'activitat dels professionals de l'ensenyament per contribuir a l'adequació de la seva tasca a les necessitats educatives especials dels alumnes amb disminucions auditives greus i permanents i dels alumnes amb trastorn del llenguatge".

Nou!!: Barcelona і Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Pere Barnils · Veure més »

Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya

A principis dels 90, la Generalitat de Catalunya va impulsar la creació del CESCA, aleshores sota la denominació de Centre de Supercomputació de Catalunya, a través de la llavors Fundació Catalana per a la Recerca i amb la col·laboració de les universitats i el Consell Superior d'Investigacions Científiques CSIC.

Nou!!: Barcelona і Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya · Veure més »

Centre Escolar Catalanista

El Centre Escolar Catalanista fou una entitat catalanista fundada a Barcelona el 21 d'octubre de 1886 per un grup d'universitaris per tal d'organitzar trobades i cursos.

Nou!!: Barcelona і Centre Escolar Catalanista · Veure més »

Centre Eulalienc

Centre Eulalienc és una entitat recreativa de Nou Barris (Barcelona), fundada el 26 de juliol de 1903 i coneguda com el casinet.

Nou!!: Barcelona і Centre Eulalienc · Veure més »

Centre Excursionista Els Blaus

Centre Excursionista els Blaus és una entitat cultural i excursionista sense ànim de lucre del barri de Sarrià (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Centre Excursionista Els Blaus · Veure més »

Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona

Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona fou una organització obrerista de caràcter sindical creada a Barcelona el 1869 com a successora de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona · Veure més »

Centre Instructiu d'Art i Cultura

El Centre Instructiu d'Art i Cultura (CIAC) és una societat musical de la Vall d'Uixó.

Nou!!: Barcelona і Centre Instructiu d'Art i Cultura · Veure més »

Centre Marista d'Escoltes

Centre Marista d'Escoltes (CMS) és una federació d'agrupaments escoltes de Catalunya creada el 1977, no reconeguda internacionalment ni per la WAGGGS ni per la WOSM.

Nou!!: Barcelona і Centre Marista d'Escoltes · Veure més »

Centre Municipal de Tennis Vall d'Hebron

El Centre Municipal de Tennis Vall d'Hebron és una instal·lació esportiva situada al districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Centre Municipal de Tennis Vall d'Hebron · Veure més »

Centre Nacional Català

El Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899Helena Buffery, Elisenda Marcer, Historical Dictionary of the Catalans, tom 10 dels «Centre Nacional Català», Historical Dictionaries of Peoples and Cultures, Lanham (Maryland), Scarecrow Press, 2010, pàgina XXVI i 116-117, per antics militants de la Unió Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió.

Nou!!: Barcelona і Centre Nacional Català · Veure més »

Centre Nacionalista Republicà

Centre Nacionalista Republicà fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 1906 per dissidents de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Barcelona і Centre Nacionalista Republicà · Veure més »

Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià

Edifici antic del Centre Parroquial i entrada històrica del Teatre de Sarrià El Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià és una entitat dependent de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià · Veure més »

Centro Constitucional

Centro Constitucional va ésser un partit polític fundat al març del 1931 a Madrid com a resultat de la confluència de la Lliga Regionalista i d'elements del Partit Maurista, per tal d'aspirar a la direcció de l'Estat.

Nou!!: Barcelona і Centro Constitucional · Veure més »

Centro Cultural García Lorca

Centro Cultural García Lorca és una entitat cultural fundada a Nou Barris (Barcelona) el 1981.

Nou!!: Barcelona і Centro Cultural García Lorca · Veure més »

Centuriació romana

La Centuriació romana és l'esquema geomètric del pla d'una ciutat i del territori agrícola que s'estenia al seu voltant, utilitzat en el món romà, el qual era traçat amb l'ajut dels instruments d'agrimensors, en cada nova colònia.

Nou!!: Barcelona і Centuriació romana · Veure més »

Cercle Artístic de Sant Lluc

El Cercle Artístic de Sant Lluc és un centre de pràctica artística i foment cultural fundat a Barcelona el 1893 per Joan Llimona, Josep Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages, com a reacció a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artístic de Barcelona, que consideraven frívol.

Nou!!: Barcelona і Cercle Artístic de Sant Lluc · Veure més »

Cercle Catòlic de Gràcia

Cercle Catòlic de Gràcia, col·loquialment conegut com "el Cercle", és una associació social i cultural del barri de Gràcia (Barcelona) fundada el 1903.

Nou!!: Barcelona і Cercle Catòlic de Gràcia · Veure més »

Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Pujada al Port de Salau Pèire Vilar El Cercle d'Agermanament Occitano-Català (Cercle d'Afrairament Occitanocatalan en occità) o CAOC és una associació que vol fomentar les relacions entre les cultures occitana i catalana.

Nou!!: Barcelona і Cercle d'Agermanament Occitano-Català · Veure més »

Cercle d'Economia

El Cercle d'Economia és una entitat fundada a Barcelona el 1958 pels empresaris Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat, Carles Güell de Sentmenat, Artur Suqué i Puig i altres sota el patrocini de l'historiador Jaume Vicens i Vives, amb qui mantenien reunions des del 1952.

Nou!!: Barcelona і Cercle d'Economia · Veure més »

Cercle d'Estudis Sobiranistes

El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) és un organisme que treballa en la confecció d'un argumentari jurídic que expliciti la viabilitat del procés d'independència de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Cercle d'Estudis Sobiranistes · Veure més »

Cercle del Liceu

El Cercle del Liceu és un club privat, d'estil anglès, fundat l'any 1847, que comparteix edifici amb el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Cercle del Liceu · Veure més »

Cercle Espanyol d'Amics d'Europa

El Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE) va ser un grup nacionalsocialista i europeista creat a Barcelona el 1966 i dissolt el 1993.

Nou!!: Barcelona і Cercle Espanyol d'Amics d'Europa · Veure més »

Cercoler

Un cercoler és un menestral que tenia l'ofici de fer i vendre cèrcols, per a les bótes o tones.

Nou!!: Barcelona і Cercoler · Veure més »

Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Cerdanyola del Vallès · Veure més »

Cervelló

Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Cervelló · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Barcelona і Cervera · Veure més »

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Nou!!: Barcelona і Cervesa · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Barcelona і Cesaraugusta · Veure més »

Cesáreo Rodríguez-Aguilera Conde

Cesáreo Rodríguez-Aguilera Conde (Quesada, Jaén, 1916 - Barcelona, 11 de novembre de 2006) fou un jurista i crític d'art espanyol.

Nou!!: Barcelona і Cesáreo Rodríguez-Aguilera Conde · Veure més »

Cesc (dibuixant)

Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 22 d'octubre de 1927 - 22 de desembre de 2006) va ser dibuixant i pintor, més conegut com a Cesc, pseudònim amb el qual signava.

Nou!!: Barcelona і Cesc (dibuixant) · Veure més »

Cesc Gay

Francesc Gay i Puig, conegut com a Cesc Gay (Barcelona, 1967) és un director de cinema i guionista format en cinema a l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), on es va graduar el 1990.

Nou!!: Barcelona і Cesc Gay · Veure més »

Chantal Maillard

Chantal Maillard (Brussel·les, 1951) escriptora nascuda a Bèlgica i resident a Màlaga i Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Chantal Maillard · Veure més »

Charles Fourier

Charles Fourier (Besançon, 7 d'abril de 1772 — París, 10 d'octubre de 1837) fou un filòsof i economista francès, socialista utòpic i un dels pares del cooperativisme.

Nou!!: Barcelona і Charles Fourier · Veure més »

Charles Mordaunt

Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.

Nou!!: Barcelona і Charles Mordaunt · Veure més »

Charles Pathé

Charles Pathé (Chevry-Cossigny, Sena i Marne, 26 de desembre de 1863 - Montecarlo, Mònaco, 25 de desembre de 1957) va ser un director de cinema i productor cinematogràfic francès, conegut sobretot per contribuir de manera important a la industrialització del cinema i la seua conversió en negoci.

Nou!!: Barcelona і Charles Pathé · Veure més »

Charlie Rivel

Charlie Rivel, Viena, 1972. Monument dedicat a Charlie Rivel a Montjuïc Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català.

Nou!!: Barcelona і Charlie Rivel · Veure més »

Cheb Balowski

Cheb Balowski és un grup de música barceloní que barreja estils com l'ska, el reggae, la patxanga, la rumba i el ragga.

Nou!!: Barcelona і Cheb Balowski · Veure més »

Chengdu

Chengdu o Txengdu (en xinès 成都, en pinyin Chéngdū, en Wade-Giles Ch'eng-tu) és la capital de la província de Sichuan, al sud-oest de la Xina.

Nou!!: Barcelona і Chengdu · Veure més »

Chicuelo

Juan Ignacio Gómez Gorjón (Barcelona, 1968), conegut artísticament com a Juan Gómez "Chicuelo" és un guitarrista de flamenc, compositor i intèrpret.

Nou!!: Barcelona і Chicuelo · Veure més »

Chiqui Martí

Chiqui Martí (Barcelona, 1971) és una artista catalana de dansa eròtica i striptease, un gènere que ella anomena "strip-art".

Nou!!: Barcelona і Chiqui Martí · Veure més »

Christa Leem

Christa Leem (Barcelona 1953-2004) va ser una actriu i vedet, especialista en estriptis, considerada icona de la llibertat als anys setanta a Barcelona i dels artistes catalans de la transició, Eros català, 13 de maig de 2006 musa de grans artistes i intel·lectuals de l'Ajuntament de Reus, publicat a TINET, Diputació de Tarragona, el 5 de novembre de 2008.

Nou!!: Barcelona і Christa Leem · Veure més »

Christian Jankowski

Christian Jankowski (Göttingen, Alemanya, 1968) és un artista multimèdia contemporani que treballa principalment en vídeo, instal·lacions artístiques i fotografia.

Nou!!: Barcelona і Christian Jankowski · Veure més »

Christina Aguilera

Christina María Aguilera (18 de desembre de 1980, Staten Island, Nova York) és una cantant, productora i actriu estatunidenca d'origen equatorià i irlandès.

Nou!!: Barcelona і Christina Aguilera · Veure més »

Cicló extratropical Klaus

El cicló extratropical Klaus va ser un cicló de latitud mitjana que va afectar els dies 23, 24 i 25 de gener de 2009 especialment el nord d'Espanya i el sud de França ocasionant diverses víctimes mortals i importants danys materials.

Nou!!: Barcelona і Cicló extratropical Klaus · Veure més »

Ciclisme

Dibuix d'un ciclista Tour 2004. El ciclisme és un esport que consisteix a la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.

Nou!!: Barcelona і Ciclisme · Veure més »

Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

ciclisme Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 10 proves de ciclisme, set en categoria masculina i tres en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Ciclisme urbà

Guadalajara '''Ciclista urbana''' a Cascaes, Portugal El ciclisme urbà consisteix en la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Ciclisme urbà · Veure més »

Ciconiformes

Els ciconiformes (Ciconiiformes) són un ordre de grans ocells, que ha patit nombrosos canvis en funció dels avanços en investigació.

Nou!!: Barcelona і Ciconiformes · Veure més »

CIDOB

El Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona, conegut sobretot pel seu acrònim CIDOB, és un think tank amb seu a Barcelona dedicat a la investigació, documentació i divulgació dels continguts de les diferents àrees de les relacions internacionals i desenvolupament d'estudis.

Nou!!: Barcelona і CIDOB · Veure més »

Cigaló

Un cigaló o rebentat és una beguda calenta, elaborada amb cafè i brandi o conyac.

Nou!!: Barcelona і Cigaló · Veure més »

Cigonya negra

Colònia (Alemanya) Cigonya negra fotografiada al zoològic de Ljubljana (Eslovènia) Rutes migratòries de la cigonya negra: lloc de partença de les dues rutes (línia vermella), ruta occidental (fletxes taronges), ruta oriental (fletxes grogues) La cigonya negra (Ciconia nigra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom més petita que la cigonya blanca.

Nou!!: Barcelona і Cigonya negra · Veure més »

Cinctorres

Cinctorres és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Barcelona і Cinctorres · Veure més »

Cinema català

El cinema català és el que es fa als Països Catalans, generalment amb equip i mitjans catalans i, preferentment, en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Cinema català · Veure més »

Cinema Coliseum

El Cinema Coliseum és una sala d'espectacles situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, 595-599 de Barcelona, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Cinema Coliseum · Veure més »

Cinema Comèdia

El Cinema Comèdia és una sala de cinema al número 13 del Passeig de Gràcia, a la cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Cinema Comèdia · Veure més »

Cinema espanyol

Pedro Almodóvar i Penélope Cruz a Oviedo en l'entrega del Premi Príncep d'Astúries de les Arts. El cinema espanyol té una enorme importància documental per a conèixer l'evolució històrica de la societat a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Cinema espanyol · Veure més »

Cinema negre

Dues figures perfilades en ''The Big Combo'' (1955). La pel·lícula va ser dirigida per John Alton, creador de moltes de les imatges icòniques del cinema negre El cinema negre o film noir és un gènere cinematogràfic que es va desenvolupar als Estats Units durant els anys 1940 i 1950, que es caracteritza per ser la seva crítica social, el seu pessimisme i estar ple d'ombres.

Nou!!: Barcelona і Cinema negre · Veure més »

Cinema pornogràfic

Imatges d'una pel·lícula pornogràfica gravada a Àustria el 1906. L'actriu porno Rachel Starr. El cinema pornogràfic, com a exhibició d'actes sexuals (pornografia) a través de pel·lícules, constitueix un gènere cinematogràfic generalment marginat, que no obstant això, genera un importantíssim volum de producció i negoci especialment a la Unió Europea, els Estats Units d'Amèrica i el Japó.

Nou!!: Barcelona і Cinema pornogràfic · Veure més »

Ciprínids

Els ciprínids (Cyprinidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces i són criats amb fins alimentaris o com a peixos d'aquari.

Nou!!: Barcelona і Ciprínids · Veure més »

Cipriniformes

Els cipriniformes són un ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.

Nou!!: Barcelona і Cipriniformes · Veure més »

Ciprinodòntids

''Cyprinodon variegatus'' (il·lustració de Lacépède, circa 1803). Exemplar de ''Cyprinodon eximius'' fotografiat a Texas, Estats Units. Exemplar de ''Cyprinodon nevadensis calidae'' (espècie de ciprinodòntid autòctona de Nord-amèrica i ja extinta). Els ciprinodòntids (Ciprinodontidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels ciprinodontiformes, petits, de cos curt, rabassut i cobert d'escates cicloides grans.

Nou!!: Barcelona і Ciprinodòntids · Veure més »

Ciprinodontiformes

Àfrica oriental ''Limia perugiae'' Els ciprinodontiformes (Cyprinodontiformes) són un ordre de peixos osteïctis que viuen en aigües dolces i salabroses, rarament a les salades.

Nou!!: Barcelona і Ciprinodontiformes · Veure més »

Circ Cric

El Circ Cric és una companyia de circ fundada l'any 1981 per Jaume Mateu, més conegut amb el nom de Tortell Poltrona.

Nou!!: Barcelona і Circ Cric · Veure més »

Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris

El Circ d'Hivern és una iniciativa de l'Ateneu Popular de Nou Barris (Barcelona) sorgida l'any 1996 per fomentar el circ.

Nou!!: Barcelona і Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris · Veure més »

Circuit de Barcelona-Catalunya

El Circuit de Barcelona-Catalunya, conegut també com a Circuit de Catalunya, o també a vegades Circuit de Montmeló, és una pista de curses de velocitat situada a cavall dels termes municipals de Montmeló, Parets del Vallès i Granollers, al Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Circuit de Barcelona-Catalunya · Veure més »

Circuit de Montjuïc

El Circuit de Montjuïc era un circuit de curses situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Circuit de Montjuïc · Veure més »

Circuit de Pedralbes

El Circuit de Pedralbes era un circuit urbà automobilístic de 6,316 km que recorria els carrers del barri de Pedralbes, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Circuit de Pedralbes · Veure més »

Cirialera herbàcia

La cirialera herbàcia, herba salada, pollet o amanida de pobre (Salicornia europaea), és una planta del gènere Salicornia.

Nou!!: Barcelona і Cirialera herbàcia · Veure més »

Cirrosi hepàtica

La cirrosi hepàtica, cirrosi de Laennec, o simplement cirrosi és una malaltia del fetge caracteritzada per la substitució de teixit del fetge per fibrosi, cicatrius i nòduls de regeneració (protuberàncies que es produeixen com a resultat d'un procés en el qual es regenera el teixit danyat).

Nou!!: Barcelona і Cirrosi hepàtica · Veure més »

Cisa

La cisa era un impost que gravava queviures i altres mercaderies dels quals es treia un percentatge, sobre el pes o la mesura.

Nou!!: Barcelona і Cisa · Veure més »

Ciudadanos de segunda

Ciudadanos de segunda és el títol d'un documental emès el 9 d'abril de 2007 per la televisió autonòmica de la Comunitat de Madrid, Telemadrid.

Nou!!: Barcelona і Ciudadanos de segunda · Veure més »

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »

Ciutadans de Catalunya

L'associació Ciutadans de Catalunya és una plataforma cívica i cultural impulsada per un grup d'intel·lectuals catalans oposats al catalanisme, que consideraven que les posicions no catalanistes no estaven representades políticament a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Ciutadans de Catalunya · Veure més »

Ciutadella (arquitectura)

Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.

Nou!!: Barcelona і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Barcelona і Ciutat · Veure més »

Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat

Logotip de la Ciutat de la Justícia La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat és el lloc on es concentra tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

Ciutat del Teatre

La Ciutat del Teatre de Barcelona, és un ampli complex d'instal·lacions per a la formació i representació teatral que està situat al final del carrer Lleida, just a la frontera entre el subarri de La França Xica (a la banda nord del Poble Sec) i el parc de Montjuïc.

Nou!!: Barcelona і Ciutat del Teatre · Veure més »

Ciutat Meridiana

Ciutat Meridiana és un barri al districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ciutat Meridiana · Veure més »

Ciutat mundial

Nova York Londres París Tòquio Taipei Hong Kong Una ciutat global o ciutat del món (s'arriba a trobar ciutat alfa o ciutat-centre) és un concepte promogut pel departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra), que postula que la globalització pot ser dividida en termes de llocs geogràfics estratègics que veuen la creació, facilitació o elaboració del liberalisme a escala global.

Nou!!: Barcelona і Ciutat mundial · Veure més »

Ciutat Universitària (barri de València)

La Ciutat Universitària és un barri de la ciutat de València inclòs al districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Ciutat Universitària (barri de València) · Veure més »

Ciutats més poblades de la Unió Europea

Berlín Madrid Roma París Hamburg Varsòvia Viena Barcelona Múnic Milà Praga Nàpols Torí Marsella València Atenes Rotterdam Lisboa Aquesta llista inclou les xifres de cens oficials més actuals de les ciutats més poblades de la Unió Europea.

Nou!!: Barcelona і Ciutats més poblades de la Unió Europea · Veure més »

Claes Oldenburg

Claes Oldenburg (Estocolm, 28 de gener de 1929 - Nova York, 18 de juliol de 2022) fou un escultor suec, pioner de l'art pop.

Nou!!: Barcelona і Claes Oldenburg · Veure més »

Claqué

El claqué és fer música com un instrument més. (Tokyo DisneySea, parc temàtic del Japó) El claqué és una dansa originària dels Estats Units consistent en l'accentuació rítmica d'una peça musical bàsicament picant de peus a terra amb unes normes i gramàtica determinades.

Nou!!: Barcelona і Claqué · Veure més »

Clara Campoamor Rodríguez

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 – Lausana, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.

Nou!!: Barcelona і Clara Campoamor Rodríguez · Veure més »

Classificació agroclimàtica de Papadakis

La classificació agroclimatòlogica de Papadakis, elaborada per Juan Papadakis, és un sistema de tipificació dels climes definits segons els conreus que s'hi poden fer.

Nou!!: Barcelona і Classificació agroclimàtica de Papadakis · Veure més »

Classificació climàtica de Köppen

La classificació climàtica de Köppen és un dels sistemes de classificació del clima més usats.

Nou!!: Barcelona і Classificació climàtica de Köppen · Veure més »

Classificació de la Copa del Món de futbol 2010-UEFA

Per a la Copa del Món de Futbol 2010, la UEFA té un total de tretze places directes, que es jugaran entre 53 seleccions.

Nou!!: Barcelona і Classificació de la Copa del Món de futbol 2010-UEFA · Veure més »

Classificació per a l'Eurocopa 2008

En la classificació per a l'Eurocopa 2008, cinquanta seleccions nacionals pertanyents a la UEFA prengueren part per a buscar els catorze llocs disponibles per a la fase final, que es jugà a Àustria i Suïssa.

Nou!!: Barcelona і Classificació per a l'Eurocopa 2008 · Veure més »

Claude Criquielion

Claude Criquielion (Lessines, 11 de gener de 1957 — Aalst, 18 de febrer de 2015) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1979 i 1991, durant els quals aconseguí 57 victòries.

Nou!!: Barcelona і Claude Criquielion · Veure més »

Claude Monet

Oscar-Claude Monet, conegut com a va ser, sens dubte, el pintor més important i obstinat representant de l'impressionisme francès.

Nou!!: Barcelona і Claude Monet · Veure més »

Claude Simon

Claude Simon (Antananarivo, Madagascar, 13 d'octubre de 1913 - París, França, 6 de juliol de 2005) fou un escriptor francés en llengua francesa de família perpinyanesa i resident a la vila rossellonesa de Salses, considerat un dels pares del nouveau roman, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1985.

Nou!!: Barcelona і Claude Simon · Veure més »

Claudi Ametlla i Coll

Claudi Ametlla i Coll (Sarral, 22 de maig de 1883 – Barcelona, 8 d'octubre de 1968) fou periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Claudi Ametlla i Coll · Veure més »

Claudi López i Bru

Claudi López i Bru, segon Marquès de Comillas i Gran d'Espanya (Barcelona, 14 de maig de 1853 - Madrid, 18 d'abril de 1925), fou un empresari i filantrop català.

Nou!!: Barcelona і Claudi López i Bru · Veure més »

Claudi Lorenzale i Sugrañes

Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.

Nou!!: Barcelona і Claudi Lorenzale i Sugrañes · Veure més »

Claudi Planas i Font

Claudi Planas i Font (Barcelona, Barcelonès, 1869-1931) va ésser un advocat i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Claudi Planas i Font · Veure més »

Claudio Boada Villalonga

Claudio Boada Villalonga (Barcelona, 14 de juny de 1920 - Palma, 22 d'agost de 2006) fou un enginyer, banquer i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Claudio Boada Villalonga · Veure més »

Claudio Corti

Claudio Corti (Bergamo, Llombardia, 1 de març de 1955) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1978 i 1989.

Nou!!: Barcelona і Claudio Corti · Veure més »

Clavari

El clavari era un funcionari del municipi encarregat de les finances i de fer els llibres de clavaria, on constaven les entrades i sortides del Consell Municipal.

Nou!!: Barcelona і Clavari · Veure més »

Clementina Arderiu i Voltas

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poeta catalana.

Nou!!: Barcelona і Clementina Arderiu i Voltas · Veure més »

Clergues Regulars de les Escoles Pies

Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P. o Sch. P.

Nou!!: Barcelona і Clergues Regulars de les Escoles Pies · Veure més »

Clickair

Clickair fou una línia aèria de baix cost, controlada majoritàriament per Iberia LAE, amb base d'operacions a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Clickair · Veure més »

Clifton Worsley

Clifton Worsley és el pseudònim de Pere Astort i Ribas, (Barcelona, 24 de setembre de 1872 - 13 de març de 1925), compositor de música.

Nou!!: Barcelona і Clifton Worsley · Veure més »

Clima d'Europa

Clima d'Europa segons la classificació climàtica de Köppen. Estepa seca El clima d'Europa és de naturalesa temperada i continental amb un clima marítim que predomina a les costes occidentals i un clima mediterrani al sud.

Nou!!: Barcelona і Clima d'Europa · Veure més »

Clima de Catalunya

Estany Gento al Pirineu, on el 1956 hi va haver la temperatura més baixa enregistrada, fins a l'any 2020, a la península Ibèrica. El clima de Catalunya és d'hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs, característiques del clima mediterrani, amb l'excepció de la Vall d'Aran, d'hiverns freds i plujosos i estius frescos i relativament humits, i per tant de clima atlàntic.

Nou!!: Barcelona і Clima de Catalunya · Veure més »

Climent Bové

Climent Bové fou un dirigent obrer català.

Nou!!: Barcelona і Climent Bové · Veure més »

Climent de Solanell i de Foix

Climent de Solanell i de Foix va ser el cent quinzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1698 i 1701.

Nou!!: Barcelona і Climent de Solanell i de Foix · Veure més »

Climent VIII de Peníscola

Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Climent VIII de Peníscola · Veure més »

Clotilde Cerdà i Bosch

Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona, 28 de febrer de 1861 - Santa Cruz de Tenerife, 12 d'abril de 1926), considerada una nena prodigi, fou concertista d'arpa i compositora; va utilitzar el pseudònim dEsmeralda Cervantes.

Nou!!: Barcelona і Clotilde Cerdà i Bosch · Veure més »

Club Atlètic Ibèria

El Club Atlètic Ibèria és una entitat esportiva fundada el 1939 als barris barcelonins del Port i la Zona franca i que té el futbol com a esport principal.

Nou!!: Barcelona і Club Atlètic Ibèria · Veure més »

Club Atlético Osasuna

El Club Atlético Osasuna és un club de futbol de la ciutat de Pamplona a Navarra.

Nou!!: Barcelona і Club Atlético Osasuna · Veure més »

Club Baloncesto Estudiantes

El Club Baloncesto Estudiantes és un equip de bàsquet, de la ciutat de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Club Baloncesto Estudiantes · Veure més »

Club Balonmano Granollers

El Club Balonmano Granollers (familiarment anomenat BM Granollers) és un club d'handbol de la ciutat de Granollers.

Nou!!: Barcelona і Club Balonmano Granollers · Veure més »

Club Basquetbol Aismalíbar

El Club Basquetbol Aismalíbar fou un club de basquetbol català de la ciutat de Montcada i Reixac, fundat l'any 1940, i que fou un dels clubs de bàsquet punters de l'estat espanyol de les dècades del 1950 i 1960.

Nou!!: Barcelona і Club Basquetbol Aismalíbar · Veure més »

Club Bàsquet Ciutat Vella

El Club Bàsquet Ciutat Vella és una associació esportiva creada a Barcelona el 1989 per un grup de jugadors de bàsquet del col·legi Calassanç.

Nou!!: Barcelona і Club Bàsquet Ciutat Vella · Veure més »

Club Bàsquet Roser

El Club Bàsquet Roser és un club de bàsquet de Barcelona situat al barri del Fort Pienc.

Nou!!: Barcelona і Club Bàsquet Roser · Veure més »

Club Capitol

El Club Capitol va ser un teatre de Barcelona, ubicat a La Rambla, a la vora de la Plaça de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Club Capitol · Veure més »

Club d'Amics de la Unesco de Barcelona

Amics de la UNESCO de Barcelona és una associació creada el 1959 a Barcelona per Anton Sala-Cornadó, Carles Muñoz Espinalt i altres amb l'objectiu de difondre els ideals de la UNESCO, en especial la difusió de la pau per mitjà de l'educació i la ciència i, en especial, per preservar la diversitat cultural i en defensa de la llengua i cultura catalanes.

Nou!!: Barcelona і Club d'Amics de la Unesco de Barcelona · Veure més »

Club de Beisbol Bonanova

El Club de Beisbol Bonanova és un club de beisbol català de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Club de Beisbol Bonanova · Veure més »

Club de Beisbol i Softbol Hèrcules de l'Hospitalet

El Club de Beisbol i Softbol Hèrcules de l'Hospitalet és un club de beisbol català de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Club de Beisbol i Softbol Hèrcules de l'Hospitalet · Veure més »

Club de Futbol Damm

El Club de Futbol Damm és un club de futbol català de la ciutat de Barcelona, al districte de Nou Barris.

Nou!!: Barcelona і Club de Futbol Damm · Veure més »

Club de Futbol Muntanyesa

El Club de Futbol Montañesa és un club de futbol català de la ciutat de Barcelona al districte de Nou Barris.

Nou!!: Barcelona і Club de Futbol Muntanyesa · Veure més »

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Nou!!: Barcelona і Club dels Jacobins · Veure més »

Club Deportiu Blanes

El Club Deportiu Blanes és el club de futbol més representatiu del municipi de Blanes.

Nou!!: Barcelona і Club Deportiu Blanes · Veure més »

Club Deportiu Comtal

El Club Deportiu Comtal fou un antic club de futbol català de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Club Deportiu Comtal · Veure més »

Club Deportiu Terrassa

El Club Deportiu Terrassa (CD Terrassa) és un dels clubs esportius històrics de la ciutat de Terrassa, destacant en la pràctica de l'hoquei sobre herba.

Nou!!: Barcelona і Club Deportiu Terrassa · Veure més »

Club Esportiu Alcoià

El Club Esportiu Alcoià SAD (oficialment Club Deportivo Alcoyano SAD) és un club de futbol valencià de la població d'Alcoi, fundat per fusió del Ràcing i el Llevant, dos clubs de la ciutat d'Alcoi que decidiren unir els seus destins l'any 1928.

Nou!!: Barcelona і Club Esportiu Alcoià · Veure més »

Club Esportiu Atlètic Balears

El Club Esportiu Atlètic Balears (en castellà i oficialment Club Deportivo Atlético Baleares) és un club de futbol de Palma (Mallorca, Illes Balears), fundat l'any 1920.

Nou!!: Barcelona і Club Esportiu Atlètic Balears · Veure més »

Club Esportiu Europa

El Club Esportiu Europa (CEE) és un club de futbol de Barcelona, vinculat a la Vila de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Club Esportiu Europa · Veure més »

Club Esportiu Júpiter

El Club Esportiu Júpiter és un club de futbol fundat el 1909 al barri de Poblenou, a Barcelona, a Qué!, 18 de març de 2010 que d'ençà de 1948 juga els seus partits al barri de la Verneda.

Nou!!: Barcelona і Club Esportiu Júpiter · Veure més »

Club Esportiu Laietà

El Club Esportiu Laietà és un club poliesportiu de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Club Esportiu Laietà · Veure més »

Club Esportiu Mediterrani

El Club Esportiu Mediterrani és una associació esportiva, especialment destacada en la natació i el waterpolo, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Club Esportiu Mediterrani · Veure més »

Club Excursionista de Gràcia

Club Excursionista de Gràcia és una entitat dedicada a l'excursionisme fundada a Gràcia (Barcelona) el 13 de gener de 1922 per Josep Buch i Parera, Jaume Martorell i Agustí Sobrevia, aleshores amb el nom de Grup Excursionista Mai Enrere per tal de salvar unes imposicions de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Barcelona і Club Excursionista de Gràcia · Veure més »

Club Gel Barcelona-Catalunya

El Club Gel Barcelona-Catalunya (C.H. Barcelona-Cataluña) va ser un club català d'hoquei sobre gel de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Club Gel Barcelona-Catalunya · Veure més »

Club Hípic El Montanyà

El Club Hípic El Montanyà és una instal·lació eqüestre situada a la finca d'El Montanyà, a la comarca d'Osona, entre les localitats de Seva i Brull.

Nou!!: Barcelona і Club Hípic El Montanyà · Veure més »

Club Hoquei Gel Barcelona

El Club Hoquei Gel Barcelona va ser un club català d'hoquei sobre gel de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Club Hoquei Gel Barcelona · Veure més »

Club Joventut Badalona

El Club Joventut Badalona, popularment conegut com a la Penya, és un club de bàsquet de la ciutat de Badalona i un dels equips amb més renom de Catalunya i d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Club Joventut Badalona · Veure més »

Club Natació Atlètic-Barceloneta

El Club Natació Atlètic-Barceloneta és un club de natació i waterpolo de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Club Natació Atlètic-Barceloneta · Veure més »

Club Natació Barcelona

El Club Natació Barcelona és un club poliesportiu privat de la ciutat de Barcelona, fundat el 1907 destacant principalment en la natació i el waterpolo, amb dinou títols de lliga, una copa d'Europa (1982), dues Copes Len (1995, 2004), vuit copes del rei, tres lligues catalanes). Amb les instal·lacions al barri de la Barceloneta, a tocar de la platja de Sant Sebastià, té seccions de natació (1907), waterpolo, salts, vela, atletisme, pilota, rugbi (1922), petanca, triatló i karate. Atletes destacats associats amb el Nata han sigut Josep Marín, Valentí Massana o Maria Vasco. El 2007 fou una de les organitzacions guardonades amb la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Club Natació Barcelona · Veure més »

Club Natació Catalunya

El Club Natació Catalunya és un club de natació i waterpolo de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Club Natació Catalunya · Veure més »

Club Natació Sant Andreu

El Club Natació Sant Andreu és una entitat esportiva del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, orientada a la pràctica i la difusió de la natació i el waterpolo, entre altres esports.

Nou!!: Barcelona і Club Natació Sant Andreu · Veure més »

Club Nàutic Arenys de Mar

El Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) és un club nàutic de la Vila d'Arenys de Mar, a la comarca del Maresme, província de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Club Nàutic Arenys de Mar · Veure més »

Club Patí Voltregà

El Club Patí Voltregà (CP Voltregà) és un club esportiu de Sant Hipòlit de Voltregà, a Osona, fundat el 1955, dedicat a la pràctica de l'hoquei sobre patins.

Nou!!: Barcelona і Club Patí Voltregà · Veure més »

Clusa

La clusa era una fortificació, sovint feta en l'època visigòtica, situada en un lloc de pas estratègic (clausura).

Nou!!: Barcelona і Clusa · Veure més »

Coalición de Defensa Obrera

La Coalición de Defensa Obrera va ésser fundada al maig del 1935 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Coalición de Defensa Obrera · Veure més »

Cobítids

Els cobítids (Cobitidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels cipriniformes i agrupa peixos de fons, d'aigua dolça i de cos allargat.

Nou!!: Barcelona і Cobítids · Veure més »

Cobi

En Cobi va ser la mascota olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Nou!!: Barcelona і Cobi · Veure més »

Cobitis

Gatet (''Cobitis taenia'') Cobitis és un gènere de peixos actinopterigis de la família dels cobítids.

Nou!!: Barcelona і Cobitis · Veure més »

Cobla

Una cobla catalana l'any 1909 La cobla és una agrupació musical autòctona de Catalunya en la qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents balls i danses tradicionals, en especial la sardana.

Nou!!: Barcelona і Cobla · Veure més »

Cobla Orquestra La Selvatana

Cobla Selvatana a la Festa Major de Banyoles Cobla Orquestra La Selvatana és una cobla i orquestra de música catalana, fundada el 1913 a Cassà de la Selva (Gironès) pels músics Pere Mercader, de l'Escala, Pere Arpa, de Cornellà del Terri i Ramon Serrat, de Sant Joan de les Abadesses.

Nou!!: Barcelona і Cobla Orquestra La Selvatana · Veure més »

Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona

La Cobla Sant Jordi és una cobla barcelonina fundada el 1983.

Nou!!: Barcelona і Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona · Veure més »

Cobla Simfònica de Catalunya

La Cobla Simfònica de Catalunya va ser fundada a Barcelona el 25 de maig de 2002 inspirat pel mestre Antoni Ros-Marbà i dirigit pel mestre Joan Lluís Moraleda.

Nou!!: Barcelona і Cobla Simfònica de Catalunya · Veure més »

Coca (vaixell)

Maqueta d'una coca exposada a l'exposició Jaume I: geografia, fets i memòria La coca (del flamenc kok, petxina) és un vaixell rodó, desenvolupat al i que es va usar àmpliament del al.

Nou!!: Barcelona і Coca (vaixell) · Veure més »

Coca cristina

La coca Cristina és una coca típica del País Valencià feta amb ou, sucre, ametlla mòlta i ratlladura de llima.

Nou!!: Barcelona і Coca cristina · Veure més »

Coca de recapte

La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.

Nou!!: Barcelona і Coca de recapte · Veure més »

Coca-Cola

La Coca-Cola (popularment coneguda en anglès com a Coke) és una popular beguda de cola (això és: una beguda carbonatada dolça); produïda per The Coca-Cola Company.

Nou!!: Barcelona і Coca-Cola · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Nou!!: Barcelona і Cocentaina · Veure més »

Codi d'aeroports IATA

El codi d'aeroports IATA és un codi de tres lletres el qual designa a cada aeroport del món.

Nou!!: Barcelona і Codi d'aeroports IATA · Veure més »

Codificació de carreteres a Catalunya

Esquema de carreteres de Catalunya amb les carreteres amb codificació de 2001 ressaltades El 2001 es va posar en marxa a Catalunya un nou sistema de codificació de les carreteres a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Codificació de carreteres a Catalunya · Veure més »

Codornera

La codornera, la veta, l'anguileta de mar, la cinta, la flàmula, el floc, el fuet, la lligacama o la pixota vermella (i metge en rossellonès) (Cepola macrophthalma) és una espècie de peix teleosti de la família dels cepòlids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Codornera · Veure més »

Cognom

El cognom o llinatge és el nom oficial que segueix el prenom.

Nou!!: Barcelona і Cognom · Veure més »

Cogullada fosca

La cogullada fosca (o de muntanya al Penedès) i a les Balears terrola caputxina, terrola capelluda, terrola caraputxada a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Nou!!: Barcelona і Cogullada fosca · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Barcelona і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Barcelona і Colònia romana · Veure més »

Colònies

Les colònies o convivències són unes estades educatives per a infants i joves en les quals mestres o monitors realitzen educació no formal a través d'activitats lúdiques.

Nou!!: Barcelona і Colònies · Veure més »

Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza

Ampliació del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, que alberga una part de la Col·lecció Carmen Thyssen. La Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza és una col·lecció privada d'art, majorment pintura europea, formada per Carmen Cervera, vídua del baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza.

Nou!!: Barcelona і Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza · Veure més »

Col·lecció d'Automòbils Salvador Claret

La Col·lecció d'Automòbils Salvador Claret o Museu de l'Automòbil és una col·lecció privada de caràcter familiar, situada a Sils, a la comarca de la Selva, concretament al quilòmetre 698 de l'Autovia A2, al costat de l'Hostal del Rolls.

Nou!!: Barcelona і Col·lecció d'Automòbils Salvador Claret · Veure més »

Col·lecció privada

col·leccionar art de manera compulsiva. Una col·lecció privada és una col·lecció (en general d'obres d'art) de propietat particular.

Nou!!: Barcelona і Col·lecció privada · Veure més »

Col·lectius de Treballadors

Els Col·lectius de Treballadors (CCTT) fou un sindicat impulsat pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN).

Nou!!: Barcelona і Col·lectius de Treballadors · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Barcelona і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Col·legi Claret de Barcelona

El Col·legi Claret de Barcelona és un col·legi claretià pastoralista creat l'any 1871 al barri Camp d'en Grassot i Gràcia Nova de la llavors vila de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Col·legi Claret de Barcelona · Veure més »

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

seu a Girona El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), constituït el 1931, és una corporació de Dret Públic, amb personalitat jurídica pròpia, que vetlla per la defensa del valor social de l'arquitectura i l'urbanisme en representació dels arquitectes.

Nou!!: Barcelona і Col·legi d'Arquitectes de Catalunya · Veure més »

Col·legi de Cordelles

El Col·legi de Cordelles, o Col·legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una institució educativa de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Col·legi de Cordelles · Veure més »

Col·legi de Notaris de Catalunya

El Col·legi de Notaris de Catalunya és l'organització professional dels notaris que treballen en aquest país, i inclou l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), el primer de l'Estat i comparable al de Gènova, el més important d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Col·legi de Notaris de Catalunya · Veure més »

Col·legi Lestonnac de Barcelona

Col·legi Lestonnac és una escola religiosa de la Companyia de Maria a Barcelona, fundada el 13 d'octubre de 1650 per cinc monges pertanyents a la Companyia de Maria procedents de Besiers.

Nou!!: Barcelona і Col·legi Lestonnac de Barcelona · Veure més »

Col·legi Major Universitari Ilerdense de Barcelona

El Col·legi Major Universitari Ilerdense de Barcelona és un col·legi major universitari que va funcionar entre els anys 1969 i 1982.

Nou!!: Barcelona і Col·legi Major Universitari Ilerdense de Barcelona · Veure més »

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

El Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya és una corporació de dret públic que agrupa els graduats en mestre d'educació infantil, en mestre d'educació primària, els titulats en màster del professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat, així com els llicenciats i graduats en diverses branques de la filosofia, les lletres i ciències.

Nou!!: Barcelona і Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya · Veure més »

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Adroer El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) és una corporació de Dret Públic de caràcter professional que fou constituïda el 1894 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Col·legi Oficial de Metges de Barcelona · Veure més »

Colesterol

Representació espacial del '''colesterol'''. omega-3. El colesterol és un lípid amb una estructura bastant diferent de la dels fosfolípids.

Nou!!: Barcelona і Colesterol · Veure més »

Coliseu Pompeia

miniatura El Coliseu Pompeia (també conegut com a Teatre Pompeia), antic Teatre Modern, va ser una sala d'espectacles de Barcelona, edificada el 1903 a la Travessera de Gràcia, 8-10, i, des de 1909, propietat dels frares caputxins del proper Convent Santuari de Santa Maria de Pompeia.

Nou!!: Barcelona і Coliseu Pompeia · Veure més »

Colita

Pòster de l'exposició ''Colita Perquè Sí!'' Isabel Steva i Hernández, coneguda artísticament amb el pseudònim de Colita (Barcelona, 24 d'agost de 1940 - 31 de desembre de 2023), fou una fotògrafa catalana.

Nou!!: Barcelona і Colita · Veure més »

Colitx

Castelltallat Fulles de colitxos. El colitx (Silene vulgaris) és una espècie de planta de la família de les Cariofil·làcies.

Nou!!: Barcelona і Colitx · Veure més »

Coll de Panissars

El Coll de Panissars és un coll de la Serra de l'Albera, a 568 m alt, que comunica les comarques del Rosselló i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera.

Nou!!: Barcelona і Coll de Panissars · Veure més »

Coll del Pimorent

El Port o Coll del Pimorent és un coll de muntanya de l'Alta Cerdanya situat a 1.920 metres d'altitud de la comuna de Portè, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Barcelona і Coll del Pimorent · Veure més »

Colla de Castellers d'Esplugues

Clot VIII Trobada de colles castelleres del Baix Llobregat La Colla de Castellers d'Esplugues, coneguts com a Cargolins, és una colla castellera d'Esplugues de Llobregat, al Baix Llobregat, fundada l'any 1994.

Nou!!: Barcelona і Colla de Castellers d'Esplugues · Veure més »

Colla de Sant Medir «Unió Gracienca»

Colla de Sant Medir «Unió Gracienca», altrament Unió Gracienc és una colla de Sant Medir fundada el 1901 i que forma part de la Federació de Colles de Sant Medir.

Nou!!: Barcelona і Colla de Sant Medir «Unió Gracienca» · Veure més »

Colla del Safrà

''Paisatge de Sant Martí'', Isidre Nonell, 1896, col·lecció particular. La colla del Safrà o colla de Sant Martí fou un grup d'artistes barcelonins integrat per Isidre Nonell, Joaquim Mir i Trinxet, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.

Nou!!: Barcelona і Colla del Safrà · Veure més »

Colla Vella de Gràcia

Colla Vella de Gràcia, o simplement la Vella de Gràcia, és una colla de diables de la Vila de Gràcia, Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Colla Vella de Gràcia · Veure més »

Colla Vella dels Xiquets de Valls

XX, descarregat per la Colla Vella (Diada de Santa Úrsula de 1981) 5 de 8 de la Colla Vella La Colla Vella dels Xiquets de Valls és una colla castellera vallenca nascuda el 1791 i reorganitzada l'any 1947.

Nou!!: Barcelona і Colla Vella dels Xiquets de Valls · Veure més »

Collblanc

* Barri de Collblanc, barri de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, al Barcelonès.

Nou!!: Barcelona і Collblanc · Veure més »

Collserola

La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.

Nou!!: Barcelona і Collserola · Veure més »

Colobra escurçonera

La colobra escurçonera, serp d'aigua, colobra d'aigua, escurçó d'aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una espècie de serp de la família colubridae.

Nou!!: Barcelona і Colobra escurçonera · Veure més »

Colom Capibec

El colom Capibec és una raça pròpia de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Colom Capibec · Veure més »

Colors en sèrie

Colors en sèrie és una sèrie de deu capítols dedicada als colors creada per Televisió de Catalunya l'any 2007, dirigida i realitzada per Mai Balaguer i Òscar Lorca.

Nou!!: Barcelona і Colors en sèrie · Veure més »

COLT Technology Services

COLT Techology Services és una empresa de telecomunicacions amb seu al Regne Unit activa a tretze estats d'Europa.

Nou!!: Barcelona і COLT Technology Services · Veure més »

Colteller

Un colteller era un menestral que tenia l'ofici de fer i vendre coltells.

Nou!!: Barcelona і Colteller · Veure més »

Columbofília

Colom missatger. La columbofília consisteix en la criança i ensinistrament de coloms per a convertir-los en coloms missatgers, capaços de tornar al seu colomar des de punts distants.

Nou!!: Barcelona і Columbofília · Veure més »

Columna Carles Marx

La Columna "Carles Marx" estava formada per uns 2.000 civils o milicians catalans, els primers dies de la Guerra Civil.

Nou!!: Barcelona і Columna Carles Marx · Veure més »

Columna Connolly

La Columna Connolly va ser una petita unitat de voluntaris irlandesos integrats en el batalló Lincoln i que va formar part de la XV Brigada Internacional en suport de la República durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Columna Connolly · Veure més »

Columna Durruti

La Columna Durruti va ser una milícia confederal d'ideologia anarquista que va lluitar durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Columna Durruti · Veure més »

Columna Edicions

Columna Edicions és una editorial en llengua catalana amb seu a Barcelona, fundada l'any 1985 per Miquel Alzueta, Alfred Sargatal, Àlex Susanna i Ricard Badia.

Nou!!: Barcelona і Columna Edicions · Veure més »

Columna Macià-Companys

La Columna Macià-Companys (també 4a Columna Catalana) fou una milícia paramilitar formada per uns 1.200-1.300 voluntaris d'ERC i d'Estat Català.

Nou!!: Barcelona і Columna Macià-Companys · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Nou!!: Barcelona і Comarques de Catalunya · Veure més »

Combat de Malta

El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.

Nou!!: Barcelona і Combat de Malta · Veure més »

Combat de Nicòtena

El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.

Nou!!: Barcelona і Combat de Nicòtena · Veure més »

Combat de Sant Celoni

El Combat de Sant Celoni fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Combat de Sant Celoni · Veure més »

Combat de Santa Maria

El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona.

Nou!!: Barcelona і Combat de Santa Maria · Veure més »

Combat del Convent de Santa Madrona

El Combat del Convent de Santa Madrona es lliurà el 10 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Combat del Convent de Santa Madrona · Veure més »

Comdor

Un comdor (del llatí medieval comitore), i dins la jerarquia feudal, era aquell que, com a company del comte, estava per sota del vescomte, però per sobre del varvassor.

Nou!!: Barcelona і Comdor · Veure més »

Comediants

Els Comediants és una companyia de teatre catalana formada el 19 de novembre de 1971 a l'escola de teatre independent de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Comediants · Veure més »

Comediògraf

Un comediògraf és un escriptor de comèdies.

Nou!!: Barcelona і Comediògraf · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Barcelona і Comerç · Veure més »

Comissió de la Dignitat

La Comissió de la Dignitat és una entitat memorialista nascuda el 2002 amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legítims propietaris de la documentació confiscada per la dictadura franquista a Catalunya, coneguda popularment com els Papers de Salamanca.

Nou!!: Barcelona і Comissió de la Dignitat · Veure més »

Comissió Nacional del Mercat de Valors

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) (en castellà: Comisión Nacional del Mercado de Valores) és un organisme dependent del Ministeri d'Economia i Empresa, fundat l'any 1988, encarregat de la supervisió dels mercats de valors a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Comissió Nacional del Mercat de Valors · Veure més »

Comissions Obreres de Catalunya

Comissions Obreres de Catalunya, o la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, és una organització sindical catalana, confederada amb la Confederació Sindical de les Comissions Obreres d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Comissions Obreres de Catalunya · Veure més »

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya · Veure més »

Comitè Olímpic Espanyol

El Comitè Olímpic Espanyol (COE) és la institució que coordina les activitats olímpiques en Espanya.

Nou!!: Barcelona і Comitè Olímpic Espanyol · Veure més »

Commonwealth d'Anglaterra

La Commonwealth d'Anglaterra fou un estat republicà que existí a les Illes Britàniques entre el 1649 i el 1660, va succeir i va ser succeït pel Regne d'Anglaterra, el Regne d'Irlanda i el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Barcelona і Commonwealth d'Anglaterra · Veure més »

Companyia d'Osona

La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Companyia d'Osona · Veure més »

Companyia de Jesús de Catalunya

La Companyia de Jesús de Catalunya és la secció de la Companyia de Jesús a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Companyia de Jesús de Catalunya · Veure més »

Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona

La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona tingué l'explotació del ferrocarril de Girona a Olot, que es clausurà el 1969.

Nou!!: Barcelona і Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona · Veure més »

Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona

Estació del Nord (Ferrocarrils del Nord) ara reconvertida en una estació d'autobusos i equipaments públics La Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona fou una societat creada el 1852 vinculada a Manuel Girona i Agrafel.

Nou!!: Barcelona і Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona · Veure més »

Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona

La Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB) anteriorment anomenada Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell i abans anomenada Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya, enllaçà Barcelona amb Tarragona via Martorell.

Nou!!: Barcelona і Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona · Veure més »

Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró

Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril de Mataró a l'estació terme de Barcelona La Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró fundada el 6 de juny de 1845 construí el primer ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró.

Nou!!: Barcelona і Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró · Veure més »

Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya

estació del Nord de València, era l'Estació terme de la companyia del Nord a la ciutat La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (Abreujadament: Nord o Norte Oficialment: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Popularment: Ferrocarrils del Nord) fou una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858.

Nou!!: Barcelona і Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya · Veure més »

Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França

La Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) era una companyia ferroviària catalana.

Nou!!: Barcelona і Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França · Veure més »

Companyia Elèctrica Dharma

La Companyia Elèctrica Dharma és un grup de música català procedent del barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Companyia Elèctrica Dharma · Veure més »

Companyia General dels Ferrocarrils Catalans

La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) va ser una empresa privada ferroviària catalana que va explotar, entre els anys 1919 i 1976, les línies de tren d'ample ferroviari mètric que discorrien entre el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Bages i el Berguedà, conegudes popularment com el Carrilet.

Nou!!: Barcelona і Companyia General dels Ferrocarrils Catalans · Veure més »

Companyia Transatlàntica

El ''Colón'' a Port Said. Aquest vaixell de la ''Compañía Transatlántica'' va prendre part en el malaurat intent de trencar el bloqueig americà de les Filipines durant la guerra del 98. Al·legoria de la ''Compañía Transatlántica'', per Rossend Nobas, al monument "A López y López". Pavelló de la Companyia Transatlàntica a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, dissenyat per Antoni Gaudí. El vapor "Alfonso XIII" va canviar de nom amb la proclamació de la Segona república espanyola. La Companyia Transatlàntica (CTE; en castellà: Compañía Trasatlántica Española) va ser una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim en vaixells transoceànics, constituïda el 1881 a Barcelona per l'empresari santanderí Antonio López y López.

Nou!!: Barcelona і Companyia Transatlàntica · Veure més »

Competicions catalanes de futbol americà

La Federació catalana de Futbol Americà (FCFA) organitza competicions des de la temporada 1988-89, quan va crear la Lliga catalana de futbol americà, que va començar amb quatre equips: els Badalona Drags, el Búfals del Poble Nou, el Pioners de l'Hospitalet i els Boxers de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Competicions catalanes de futbol americà · Veure més »

Complantació

La complantació, a l'edat mitjana, era un contracte establert entre un pagès i el senyor d'una terra, pel qual aquest darrer cedia al pagès la terra perquè hi plantés vinyes.

Nou!!: Barcelona і Complantació · Veure més »

Complex Esportiu Municipal Mar Bella

El Complex Esportiu Municipal Mar Bella, anteriorment denominat Pavelló de la Mar Bella, és una instal·lació multiusos situada al barri del Poblenou del Districte de Sant Martí (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Complex Esportiu Municipal Mar Bella · Veure més »

Complot de Garraf

El complot de Garraf fou un atemptat frustrat contra la vida del rei Alfons XIII d'Espanya, planejat per Bandera Negra, sota l'organització d'Estat Català dirigida per Marcel·lí Perelló i Domingo, i que s'havia de dur a terme durant la visita prevista del rei a Barcelona des del 26 de maig de 1925.

Nou!!: Barcelona і Complot de Garraf · Veure més »

Complot de Sant Maties

El Complot de Sant Maties va esdevindre el 24 de febrer de 1462 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Complot de Sant Maties · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Barcelona і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Barcelona і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Barcelona і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Casa Dávalos

El comtat de Casa Dávalos és un títol nobiliari concedit el 1744 per Felip V a Juan Dávalos y Ribera (anomenat també Juan Dávalos de Ribera y Mendoza), veí de Lima, al Perú.

Nou!!: Barcelona і Comtat de Casa Dávalos · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Barcelona і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Barcelona і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Galway

El comtat de Galway (gaèlic irlandès An Gaillimh) és un comtat de la província de Connacht (República d'Irlanda).

Nou!!: Barcelona і Comtat de Galway · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Barcelona і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Barcelona і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Barcelona і Comtat de Rasès · Veure més »

Comtat de Reus

Joan Prim i Prats, Capità General dels Exèrcits, I marquès de Los Castillejos, I comte de Reus, I vescomte de Bruch, pare de Juan Prim i Agüero, I duc de los Castillejos. El comtat de Reus és un títol nobiliari espanyol creat el 13 de desembre de 1855 per la reina Isabel II a favor de Joan Prim i Prats, el mateix dia en què li va concedir el Vescomtat del Bruc.

Nou!!: Barcelona і Comtat de Reus · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Barcelona і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Barcelona і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Barcelona і Comtats catalans · Veure més »

Comunió Tradicionalista Carlista

Comunió Tradicionalista Carlista (CTC) és un partit polític espanyol d'extrema dreta i confessionalment catòlic.

Nou!!: Barcelona і Comunió Tradicionalista Carlista · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Barcelona і Comunisme · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Barcelona і Comunitat autònoma · Veure més »

Comunitat de Sant Egidi

La Comunitat de Sant'Egidio és una associació pública de laics de l'Església Catòlica fundat a l'església de Sant'Egidio a Roma el 1968 en acabar el Concili Vaticà II, per iniciativa d'Andrea Riccardi, del que formen part més de 50.000 persones, compromès en l'evangelització i en la caritat a Roma, a Itàlia i en més de 60 països de diferents continents.

Nou!!: Barcelona і Comunitat de Sant Egidi · Veure més »

Comunitat de Taizé

'''Roger Schutz''', el Germà Roger Creu de Taizé La Comunitat de Taizé és una comunitat monàstica cristiana ecumènica, és a dir, que acull integrants de diverses confessions situada a Taizé, Saône-et-Loire, Borgonya, França.

Nou!!: Barcelona і Comunitat de Taizé · Veure més »

Conca (Castella - la Manxa)

Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.

Nou!!: Barcelona і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »

Concòrdia de Monteagudo

La Concòrdia de Monteagudo, signada el 29 de novembre de 1291, entre Jaume II d'Aragó i Sanç IV de Castella tingué per finalitat la confirmació dels límits entre els regnes d'Aragó i Castella i el repartiment del nord d'Àfrica en àrees d'influència: el Marroc restava sota la influència de Castella i la Barbaria, a l'est del riu Muluia, era reconeguda com a zona d'influència aragonesa.

Nou!!: Barcelona і Concòrdia de Monteagudo · Veure més »

Concentración Federal

Concentración Federal era un partit polític constituït a Barcelona a l'agost del 1934 per Joaquim Borrell com a Partido de Concentración Social.

Nou!!: Barcelona і Concentración Federal · Veure més »

Concepció Badia i Millàs

Concepció Badia i Millàs, també anomenada Conxita (Barcelona, 14 de novembre de 1897 - 2 de maig de 1975), fou una de les sopranos més destacades del, en el camp de la cançó culta i popular.

Nou!!: Barcelona і Concepció Badia i Millàs · Veure més »

Concepció Panadès i Juanengo

Concepció Panadès i Juanengo (Manila, Filipines, 31 de gener de 1908 - Barcelona, 3 d'octubre de 1981) fou una soprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Concepció Panadès i Juanengo · Veure més »

Concepció Supervia i Pascual

Concepció Supervia i Pascual, també coneguda com a Conxita Supervia (Barcelona, 9 de desembre de 1895Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1895,. - Londres, 30 de març de 1936), fou una mezzosoprano lírica catalana.

Nou!!: Barcelona і Concepció Supervia i Pascual · Veure més »

Concert

'''Concert''' de piano al Metropolitan de Nova York El concert, de l'italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical.

Nou!!: Barcelona і Concert · Veure més »

Conchita Martínez

Inmaculada Concepción Martínez Bernat (Montsó, Aragó, 16 d'abril de 1972), coneguda esportivament com a Conchita Martínez fou una destacada tennista aragonesa.

Nou!!: Barcelona і Conchita Martínez · Veure més »

Concili de Troyes

Al Concili de Troyes, reunit pel Papa Joan VIII, l'any 878, hi fou coronat el monarca franc Lluís el Tartamut.

Nou!!: Barcelona і Concili de Troyes · Veure més »

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Nou!!: Barcelona і Concili Vaticà I · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Barcelona і Concili Vaticà II · Veure més »

Conclave de 2005

El Conclave del 2 d'abril de 2005 va ser la reunió de cardenals convocada després de la mort de Joan Pau II i que va escollir al papa Benet XVI.

Nou!!: Barcelona і Conclave de 2005 · Veure més »

Concordat del 1953

El Concordat del 1953 va ser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista.

Nou!!: Barcelona і Concordat del 1953 · Veure més »

Concurs anual d'edificis artístics

Placa commemorativa d'edifici guanyador. En aquest cas de l'edició del 1909 al Palau de la Música Catalana Placa commemorativa d'edifici amb diploma d'honor. En aquest cas de l'edició del 1907, concedit a la casa Enric Llorens El concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics · Veure més »

Concurs de Cançó de Salitja

El Concurs de Cançó de Salitja es va començar a fer l'any 1978 a Salitja (La Selva) dins dels actes de la festa major.

Nou!!: Barcelona і Concurs de Cançó de Salitja · Veure més »

Concurs de castells

Actuació conjunta de la cinquena ronda al XXII Concurs de castells de Tarragona (2008) Un concurs de castells és una actuació castellera regida per unes bases i que recompensa amb premis les colles participants, en funció de la seva classificació.

Nou!!: Barcelona і Concurs de castells · Veure més »

Concurs de castells de Barcelona 1902

El concurs de castells de Barcelona de 1902, també anomenat Concurs Regional de Xiquets de Valls, fou el primer concurs de castells de la història del món casteller, el qual establia una normativa de competició i premis.

Nou!!: Barcelona і Concurs de castells de Barcelona 1902 · Veure més »

Concurs de castells de Barcelona 1936

El Concurs de castells de Barcelona 1936 és el concurs de castells que se celebrà al Poble Espanyol de Barcelona el 14 de juny de 1936 en el marc de la segona festa major penedesenca, organitzada per la Casa del Penedès.

Nou!!: Barcelona і Concurs de castells de Barcelona 1936 · Veure més »

Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas

El Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas va ser instituït l'any 1963 en memòria del tenor català Francesc Viñas en commemorar-se el primer centenari del seu naixement.

Nou!!: Barcelona і Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas · Veure més »

Confederació de Sindicats Unitaris de Treballadors

Confederació de Sindicats Unitaris de Treballadors (CSUT) va ser un sindicat espanyol d'ideologia maoísta.

Nou!!: Barcelona і Confederació de Sindicats Unitaris de Treballadors · Veure més »

Confederació General del Treball

Manifestació de la CGT en Madrid. Manifestació de la CGT en València. La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.

Nou!!: Barcelona і Confederació General del Treball · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Barcelona і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Confederació Republicana Democràtica Federal de Catalunya

La Confederació Republicana Democràtica Federal de Catalunya va ésser un partit polític creat a Barcelona al gener del 1932 que aplegà una de les tendències federals de Barcelona addictes a José Franchy Roca.

Nou!!: Barcelona і Confederació Republicana Democràtica Federal de Catalunya · Veure més »

Confederació Sardanista de Catalunya

La Confederació Sardanista de Catalunya és una entitat de 3r nivell, evolució de l'antiga Federació Sardanista de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Confederació Sardanista de Catalunya · Veure més »

Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental

Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental (CONSEU) és una organització que agrupa partits nacionalistes minoritaris d'Europa Occidental, com el Partit Occità (Occitània), Emgann (Bretanya), Bloque Nacionalista Galego (Galícia), Herri Batasuna (Euskal Herria) i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN).

Nou!!: Barcelona і Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental · Veure més »

Conferència de Perpinyà (1415)

La Conferència de Perpinyà va esdevenir durant els mesos de setembre i octubre de l'any 1415, i hi participaren l'emperador Segimon, una delegació del Concili de Constança, Ferran I de la Corona d'Aragó, Vicent Ferrer i diversos ambaixadors.

Nou!!: Barcelona і Conferència de Perpinyà (1415) · Veure més »

Conflicte de les selfactines

Imatge d'una fàbrica amb filat automatitzat El Conflicte de les selfactines és el nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona el juliol del 1854, durant la Revolució industrial de Catalunya, contra la mecanització de la filatura amb les màquines anomenades selfactines (de l'anglès self acting), que eren màquines automàtiques de filar que estalviaven mà d'obra, i a les quals se'ls atribuïa l'atur forçós de molts obrers.

Nou!!: Barcelona і Conflicte de les selfactines · Veure més »

Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona

L'actual seu de la confraria i Museu del Calçat. Noteu el lleó alat, símbol de Sant Marc, al centre de la façana. Confraria de Sant Marc Evangelista de l'antic Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona és la confraria gremial més antiga de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona · Veure més »

Confraria del Cava de Sant Sadurní d'Anoia

La Confraria del Cava de Sant Sadurní d'Anoia és una confraria bàquica fundada el 28 de setembre del 1979 a Sant Sadurní d'Anoia.

Nou!!: Barcelona і Confraria del Cava de Sant Sadurní d'Anoia · Veure més »

Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana (CCC) va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975 -1977.

Nou!!: Barcelona і Congrés de Cultura Catalana · Veure més »

Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana és una reunió periòdica que aplega metges, biòlegs i altres professionals de les ciències de la vida i de la salut de parla catalana.

Nou!!: Barcelona і Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana · Veure més »

Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna

Dissolució del CIAM pel Team 10 l'any 1959 El Congrès International d'Architecture Moderne (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), altrament conegut com a CIAM, fou una coalició de grups avant- garde de tota Europa, integrats per arquitectes, artistes, urbanistes i intel·lectuals, que es reuniren regularment en diferents països europeus entre 1928 i 1959 per debatre i formular els elements bàsics d’una nova aproximació a l'arquitectura i l'urbanisme.

Nou!!: Barcelona і Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna · Veure més »

Congrés Mundial d'Esperanto

Dresden 1908 Barcelona 1909 Göteborg 2003 Rotterdam 2008 El Congrés Universal d'Esperanto té la més llarga tradició d'entre les convencions internacionals d'aquesta llengua auxiliar internacional, i s'ha organitzat gairebé ininterrompudament durant més de cent anys.

Nou!!: Barcelona і Congrés Mundial d'Esperanto · Veure més »

Congre

El congre (Conger conger) és un peix teleosti, anguil·liforme, de la família dels còngrids i semblant a l'anguila.

Nou!!: Barcelona і Congre · Veure més »

Conjunció Republicano-Socialista

La Conjunció Republicano-Socialista va ser un pacte electoral elaborat pels partits republicans i el Partit Socialista Obrer Espanyol, liderat per Pablo Iglesias, abans de la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Barcelona і Conjunció Republicano-Socialista · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Nou!!: Barcelona і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Nou!!: Barcelona і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.

Nou!!: Barcelona і Conquesta de Girona · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Barcelona і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conrad Colomer i Rogés

''La parentela'', comèdia en tres actes de Conrad Colomer. Dins la col·lecció La Novel·la Teatral Catalana, publicada a Barcelona l'any 1919 Conrad Colomer i Rogés (Barcelona, 1841 – 10 de setembre de 1898) va ser autor dramàtic, llibretista de sarsueles, actor i cantant.

Nou!!: Barcelona і Conrad Colomer i Rogés · Veure més »

Conrad Llança

Conrad Llança (italià: Corrado Lancia) Corral de Llança, Conrad Llança o Coral de Llança (? - Cap d'Orlando, Sicília 1299) fou un militar sicilià a les ordres de Pere el Gran.

Nou!!: Barcelona і Conrad Llança · Veure més »

Conrad Roure i Bofill

Portada de la primera traducció completa al català de la ''Ilíada'', en prosa, a càrrec de Conrad Roure. Conrad Roure i Bofill (Barcelona, setembre de 1841 - 18 d'abril de 1928) va ser un dramaturg, periodista, publicista i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Conrad Roure i Bofill · Veure més »

Conrad Son

Conrad Son (Barcelona, 1966) és un director, realitzador, productor, guionista, compositor de bandes sonores i actor català de cinema porno.

Nou!!: Barcelona і Conrad Son · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Barcelona і Consell de Cent · Veure més »

Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya

Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena, que constitueix l'òrgan superior, representatiu i executiu de la totalitat dels col·legis dels procuradors dels tribunals existents a Catalunya, és a dir, els de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Terrassa i Tortosa.

Nou!!: Barcelona і Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya · Veure més »

Consell de l'Escola Nova Unificada

El Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) va ser una institució (inicialment "Comitè") creada el 27 de juliol de 1936 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Consell de l'Escola Nova Unificada · Veure més »

Consell de Ministres d'Espanya (VIII Legislatura)

Escut de l'estat espanyol des de 1981. Joan Carles I, rei d'Espanya Jose Luís Rodríguez Zapatero, President del Govern d'Espanya. Consell de Ministres d'Espanya des del 14 de març de 2004 fins al 14 d'abril de 2008.

Nou!!: Barcelona і Consell de Ministres d'Espanya (VIII Legislatura) · Veure més »

Consell Nacional de la Democràcia Catalana

El Consell Nacional de la Democràcia Catalana fou una agrupació de partits polítics catalans, fundada a Barcelona el desembre del 1945 sota la presidència de Josep Pous i Pagès, antic membre del Consell Nacional de Catalunya que acabava de tornar de l'exili.

Nou!!: Barcelona і Consell Nacional de la Democràcia Catalana · Veure més »

Consell Regional de Defensa d'Aragó

Escut del Consell Regional de Defensa d'Aragó El Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), o també Consell d'Aragó, fou una entitat administrativa creada el setembre de 1936 sota la Segona República Espanyola de Francisco Largo Caballero i en el context de la Revolució social espanyola de 1936, a l'inici la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Consell Regional de Defensa d'Aragó · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Consell Reial · Veure més »

Consell Superior d'Investigacions Científiques

La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Veure més »

Conservatori Superior de Música del Liceu

El Conservatori del Liceu de Barcelona és una de les escoles de música més importants i prestigioses de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Conservatori Superior de Música del Liceu · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Barcelona і Consolat de Mar · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Barcelona і Constança de Sicília · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Barcelona і Constantí · Veure més »

Constantino Romero García

Partida de naixement de Constantino RomeroConstantino Romero García (Alcalá de Henares, 29 de maig de 1947 – Barcelona, 12 de maig de 2013) fou un presentador de televisió, locutor, actor i actor de doblatge espanyol que va viure a Barcelona a partir dels nou anys, on va desenvolupar la seva activitat professional realitzant treballs tant en castellà com en català.

Nou!!: Barcelona і Constantino Romero García · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Barcelona і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució espanyola de 1845

La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat.

Nou!!: Barcelona і Constitució espanyola de 1845 · Veure més »

Constitució espanyola de 1869

La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.

Nou!!: Barcelona і Constitució espanyola de 1869 · Veure més »

Constitució Espanyola de 1876

La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Constitució Espanyola de 1876 · Veure més »

Consueta

* Consueta (religió) és un Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d'una església o d'una corporació parroquial, o el manuscrit que conté una peça dramàtica amb les normes per a l'adequada representació.

Nou!!: Barcelona і Consueta · Veure més »

Contrabaix

Un contrabaix és un instrument de corda fregada.

Nou!!: Barcelona і Contrabaix · Veure més »

Contrabanda FM

Contrabanda FM és una emissora de ràdio lliure de Barcelona que es defineix com a «lliure, no comercial, assembleària i autogestionada».

Nou!!: Barcelona і Contrabanda FM · Veure més »

Convenció Nacional

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).

Nou!!: Barcelona і Convenció Nacional · Veure més »

Conveni de Ramsar

El Conveni Ramsar vol protegir les zones humides i els seus recursos. El Conveni de Ramsar és un tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides, és a dir, per aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva, tot reconeixent les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.

Nou!!: Barcelona і Conveni de Ramsar · Veure més »

Convent de Sant Francesc (Terrassa)

El convent de Sant Francesc d'Assís és un antic edifici religiós de Terrassa bastit a començament del (1609-1612), en estil barroc però amb traces gòtiques i renaixentistes, de l'orde dels frares menors recol·lectes.

Nou!!: Barcelona і Convent de Sant Francesc (Terrassa) · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »

Convent del Bonsuccés

L'Antic Convent del Bonsuccés és un edifici del municipi de Barcelona (Barcelona) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Convent del Bonsuccés · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Barcelona і Convergència i Unió · Veure més »

Convergència Socialista de Catalunya

Convergència Socialista de Catalunya (CSC) fou una organització política creada el 1974 per l'ala esquerra del Moviment Socialista de Catalunya, encapçalada per Joan Reventós i Carner, el Moviment per l'Autogestió i el Socialisme, Reconstrucció Socialista de Catalunya i antics militants provinents de Forces Socialistes Federals, del Front Obrer de Catalunya i d'altres grups i persones independents de l'Assemblea de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Convergència Socialista de Catalunya · Veure més »

Conxita Bardem i Faust

Conxita Bardem i Faust (Barcelona, el 3 de març de 1918 - el 15 d'abril de 2008) va ser una actriu de teatre i de cinema catalana.

Nou!!: Barcelona і Conxita Bardem i Faust · Veure més »

Cooperativa 70

Cooperativa 70 és una cooperativa sense ànim de lucre amb seu a Caldes de Montbui.

Nou!!: Barcelona і Cooperativa 70 · Veure més »

Cooperativa de producció

Una cooperativa de producció (també anomenada cooperativa de treball associat) és aquella associació d'obrers per constituir una empresa de la qual són treballadors i propietaris alhora.

Nou!!: Barcelona і Cooperativa de producció · Veure més »

Cooperativa Obrera Mataronesa

Nau de la Cooperativa, amb arcs parabòlics La Cooperativa Obrera Mataronesa, Mataronense, MataroninaPomés i Rodriguez (nota 1, pàg.15, 1997) van trobar la denominació «La Obrera Mataronesa» durant els deu primers anys de la cooperativa i a partir de 1875 només «La Obrera Mataronense» en castellà.

Nou!!: Barcelona і Cooperativa Obrera Mataronesa · Veure més »

Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista

La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) fou una organització juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista · Veure més »

Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) és una associació que agrupa els centres d'estudis locals i comarcals d'arreu dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana · Veure més »

Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya

Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya (CGLC) (1986-2013) va ser una federació d'associacions d'homosexuals, gais i lesbianes, fundada el desembre de 1986 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya · Veure més »

Copa Amèrica de vela

Trofeu de la Copa Amèrica de vela Copa Amèrica de vela (que formalment també podem dir-li Copa de l'America, de l'anglès America's Cup) és una regata internacional de vela basada en un repte (en anglès challenge) i un acte notarial de transferència d'un obsequi (en anglès deed of gift).

Nou!!: Barcelona і Copa Amèrica de vela · Veure més »

Copa ASOBAL

La Copa ASOBAL, anomenada Copa Plenitude Asobal per motius de patrocini, fou una competició de clubs d'handbol que es disputava a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Copa ASOBAL · Veure més »

Copa Catalunya de futbol femenina

La Copa Catalunya femenina és una competició esportiva de futbol femení català.

Nou!!: Barcelona і Copa Catalunya de futbol femenina · Veure més »

Copa Catalunya de futbol masculina

La Copa Catalunya és una competició de futbol disputada en sistema d'eliminatòries on participen els clubs de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Copa Catalunya de futbol masculina · Veure més »

Copa Catalunya de waterpolo femenina

La Copa Catalunya de waterpolo femenina és una competició esportiva de clubs catalans de waterpolo femenins, creada la temporada 2008-09.

Nou!!: Barcelona і Copa Catalunya de waterpolo femenina · Veure més »

Copa Catalunya de waterpolo masculina

La Copa Catalunya de waterpolo masculina és una competició esportiva de clubs catalans de waterpolo, creada la temporada 2006-07.

Nou!!: Barcelona і Copa Catalunya de waterpolo masculina · Veure més »

Copa Continental d'atletisme

La Copa Continental d'atletisme (en anglès: IAAF Continental Cup), antigament Copa del Món d'atletisme (IAAF World Cup), és una competició internacional d'atletisme per equips mixtos de cada continent, que organitza l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF).

Nou!!: Barcelona і Copa Continental d'atletisme · Veure més »

Copa Continental d'hoquei sobre patins masculina

La Copa Continental d'hoquei patins masculina, coneguda anteriorment com a Supercopa d'Europa, és una competició europea d'hoquei patins, creada la temporada 1979-80.

Nou!!: Barcelona і Copa Continental d'hoquei sobre patins masculina · Veure més »

Copa d'Europa d'hoquei sobre patins masculina 2007-2008

La quaranta-tresena edició de la Copa d'Europa d'hoquei patins masculina, s'inicià el 20 d'octubre de 2007 i finalitzà l'11 de maig de 2008.

Nou!!: Barcelona і Copa d'Europa d'hoquei sobre patins masculina 2007-2008 · Veure més »

Copa d'Europa de futbol 1959-60

La temporada 1959-60 es va disputar la cinquena edició de la Copa d'Europa de futbol, organitzada per la UEFA.

Nou!!: Barcelona і Copa d'Europa de futbol 1959-60 · Veure més »

Copa d'Europa de futbol 1988-89

La Copa d'Europa de futbol 1988–89 fou l'edició número trenta-quatre en la història de la competició.

Nou!!: Barcelona і Copa d'Europa de futbol 1988-89 · Veure més »

Copa Davis 2009

La Copa Davis 2009 correspon a la 98a edició del torneig de tennis masculí més important per nacions.

Nou!!: Barcelona і Copa Davis 2009 · Veure més »

Copa Davis de tennis

La Copa Davis és una competició tennística disputada anualment entre països per eliminatòries organitzada per la International Tennis Federation.

Nou!!: Barcelona і Copa Davis de tennis · Veure més »

Copa de l'Espanya Lliure

La Copa de l'Espanya Lliure, Trofeu President de la República o Copa de la República fou una competició de futbol disputada durant la Guerra Civil espanyola, de juny a juliol de 1937, en el bàndol republicà.

Nou!!: Barcelona і Copa de l'Espanya Lliure · Veure més »

Copa de les Ciutats en Fires

La Copa de les Ciutats en Fires o abreujadament Copa de Fires fou una competició europea de futbol disputada entre 1955 i 1971.

Nou!!: Barcelona і Copa de les Ciutats en Fires · Veure més »

Copa de les Ciutats en Fires 1955-58

Pilota usada a la final de 1958 (''Museu del FC Barcelona'') La Copa de les Ciutats en Fires 1955-58 fou la primera edició de la Copa de les Ciutats en Fires i es va disputar durant tres temporades entre els anys 1955 i 1958.

Nou!!: Barcelona і Copa de les Ciutats en Fires 1955-58 · Veure més »

Copa de les Ciutats en Fires 1963-64

La Copa de les Ciutats en Fires 1963-64 fou la sisena edició de la Copa de les Ciutats en Fires, que es disputà la temporada 1963-64.

Nou!!: Barcelona і Copa de les Ciutats en Fires 1963-64 · Veure més »

Copa del Món de Futbol de 1930

La Copa del Món de Futbol 1930 va ser la primera edició de la Copa del Món de Futbol i va tenir lloc a l'Uruguai (campions olímpics del moment) l'any 1930, com a commemoració del 100 aniversari de la seva independència.

Nou!!: Barcelona і Copa del Món de Futbol de 1930 · Veure més »

Copa del Món de Futbol de 1982

La Copa del Món de Futbol de 1982 es va disputar a Espanya, entre el 13 de juny i l'11 de juliol d'aquell any.

Nou!!: Barcelona і Copa del Món de Futbol de 1982 · Veure més »

Copa del Món de waterpolo masculina

La Copa del Món de waterpolo (nom oficial en anglès: FINA Water Polo World Cup) és una competició esportiva de seleccions nacionals de waterpolo, creada l'any 1979.

Nou!!: Barcelona і Copa del Món de waterpolo masculina · Veure més »

Copa del Rei de futbol

La Copa del Rei de futbol, oficialment Campionat d'Espanya – Copa de Sa Majestat el Rei i coneguda amb altres denominacions segons l'època, és la segona competició de futbol en importància que es disputa a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Copa del Rei de futbol · Veure més »

Copa dels Pirineus

La Copa dels Pirineus, també coneguda com a Challenge dels Pirineus o Challenge Internacional del Sud de França, fou una competició de futbol per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat celebrada entre 1910 i 1914 amb la participació de clubs dels territoris al voltant dels Pirineus (Catalunya, País Basc, Llenguadoc, Migdia-Pirineus i Aquitània).

Nou!!: Barcelona і Copa dels Pirineus · Veure més »

Copa espanyola d'hoquei sobre gel masculina

La Copa espanyola d'hoquei gel, també anomenada Copa de SM el Rei i anteriorment denominada Copa de S.E. el Generalísimo, és una competició espanyola d'hoquei sobre gel, organitzada per la Reial Federació Espanyola d'Esports d'Hivern i celebrada per primer cop de forma oficiosa el 1953.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola d'hoquei sobre gel masculina · Veure més »

Copa espanyola d'hoquei sobre herba femenina

La Copa espanyola d'hoquei herba femenina, denominada Copa SM la Reina Iberdrola per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sobre herba creada la temporada 1985-86.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola d'hoquei sobre herba femenina · Veure més »

Copa espanyola d'hoquei sobre herba masculina

La Copa espanyola d'hoquei herba masculina, actualment denominada Copa del Rei d'hoquei sobre herba (en castellà: Copa de SM el Rey de hockey hierba), és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sobre herba, creada la temporada 1914-15.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola d'hoquei sobre herba masculina · Veure més »

Copa espanyola d'hoquei sobre patins masculina

La Copa espanyola d'hoquei sobre patins masculina, coneguda com a Copa del Rei d'hoquei sobre patins (en castellà: Copa de SM El Rey de hockey patines), és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sobre patins, creada la temporada 1944.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola d'hoquei sobre patins masculina · Veure més »

Copa espanyola de bàsquet femenina

La Copa espanyola de bàsquet femení, també anomenada Copa de la Reina de bàsquet (en castellà: Copa de la Reina LF Endesa) és una competició de clubs femenins de basquetbol que es disputa a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola de bàsquet femenina · Veure més »

Copa espanyola de bàsquet masculina

La Copa d'Espanya de bàsquet, actualment anomenada Copa del Rei ACB, és la segona competició espanyola de bàsquet en importància, i és organitzada per l'ACB.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola de bàsquet masculina · Veure més »

Copa espanyola de futbol americà

La Copa espanyola de futbol americà, anomenada Copa d'Espanya de futbol americà (en castellà: Copa de España de futbol americano), és una competició esportiva de clubs espanyols de futbol americà, creada l'any 1996.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola de futbol americà · Veure més »

Copa espanyola de voleibol femenina

La Copa espanyola de voleibol femenina, anomenada Copa de la Reina de voleibol des de l'any 1976, i anteriorment Campionat d'Espanya de voleibol femení entre 1960 i 1975, és una competició esportiva de clubs espanyols de voleibol.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola de voleibol femenina · Veure més »

Copa espanyola de voleibol masculina

La Copa espanyola de voleibol masculina, denominada des de l'any 1976 com Copa del Rei de Voleibol, denominada anteriorment com Campionat d'Espanya de Voleibol entre 1951 i 1975, és una competició esportiva de clubs espanyols de voleibol, creada l'any 1951.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola de voleibol masculina · Veure més »

Copa espanyola de waterpolo femenina

La Copa espanyola de waterpolo femenina, coneguda com Copa de la Reina de waterpolo, és una competició esportiva de clubs espanyols de waterpolo, creada la temporada 1996-97.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola de waterpolo femenina · Veure més »

Copa espanyola de waterpolo masculina

La Copa espanyola de waterpolo masculina, actualment anomenada Copa del Rei de waterpolo (en castellà: Copa del Rey de waterpolo), és una competició esportiva de clubs espanyols de waterpolo, creada la temporada 1986-87.

Nou!!: Barcelona і Copa espanyola de waterpolo masculina · Veure més »

Copa Eva Duarte

La Copa Eva Duarte, oficialment Copa Eva Duarte de Perón, va ser una competició esportiva de clubs de futbol espanyols, creada la temporada 1946-47.

Nou!!: Barcelona і Copa Eva Duarte · Veure més »

Copa Federació de futbol

La Copa Reial Federació Espanyola de Futbol, també coneguda com a Copa RFEF o Copa Federació, és una competició futbolística espanyola d'àmbit estatal organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol.

Nou!!: Barcelona і Copa Federació de futbol · Veure més »

Copa Ibèrica de rugbi masculina

La Copa Ibèrica de rugbi (en portuguès: Taça Ibérica de Rugby) és una competició esportiva de clubs de rugbi espanyols i portuguesos, creada el 1965.

Nou!!: Barcelona і Copa Ibèrica de rugbi masculina · Veure més »

Copa Intercontinental d'hoquei sobre patins masculina

La Copa Intercontinental d'hoquei sobre patins (en anglès: Intercontinental Cup) és una competició esportiva de clubs d'hoquei sobre patins, creat l'any 1983.

Nou!!: Barcelona і Copa Intercontinental d'hoquei sobre patins masculina · Veure més »

Copa Intercontinental de futbol sala

La Copa Intercontinental de futbol sala és una competició internacional que enfronta els millor classificats dels respectius campionats continentals.

Nou!!: Barcelona і Copa Intercontinental de futbol sala · Veure més »

Copa Korać

La Copa Korać de bàsquet (oficialment en anglès: FIBA Korać Cup) fou una competició esportiva d'equips europeus de bàsquet, creada la temporada 1971-72.

Nou!!: Barcelona і Copa Korać · Veure més »

Copa LEN de waterpolo femenina

La Copa LEN de waterpolo femenina, anomenada anteriorment Recopa d'Europa entre 1999 i 2004, és la segona competició europea de clubs femenins de waterpolo, creada la temporada 1999-00.

Nou!!: Barcelona і Copa LEN de waterpolo femenina · Veure més »

Copa Llatina

La Copa Llatina fou un torneig europeu de futbol que es disputà entre 1949 i 1957.

Nou!!: Barcelona і Copa Llatina · Veure més »

Copa Nadal de natació

La Copa Nadal de natació és una tradicional competició de natació que es disputa a Barcelona cada 25 de desembre, dia de Nadal.

Nou!!: Barcelona і Copa Nadal de natació · Veure més »

Copa Pirineus de rugbi

La Copa Pirineus de rugbi va ser una campionat de rugbi que va disputar-se entre 1960 i 1967, organitzada per la Federació Catalana de Rugbi i alguns equips de la Catalunya Nord i de la regió de l'Occitània.

Nou!!: Barcelona і Copa Pirineus de rugbi · Veure més »

Copa Ronchetti

La Copa Ronchetti (en anglès: Ronchetti Cup; i fins al 1996, European Cup Liliana Ronchetti) va ser una competició esportiva europea de clubs de bàsquet femenins, creada la temporada 1971-72.

Nou!!: Barcelona і Copa Ronchetti · Veure més »

Copa Santa

Copa Santa és el nom amb què és coneguda a Occitània la copa d'argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l'acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d'Isabel II (amistat occitanocatalana).

Nou!!: Barcelona і Copa Santa · Veure més »

Copons

Copons és una vila i municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a província de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Copons · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: Barcelona і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Cor

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.

Nou!!: Barcelona і Cor · Veure més »

Cor Jove de la Federació de Cors de Clavé

El Cor Jove de la Federació de Cors de Clavé (abreujat Cor Jove de la FCC) és un cor que fou creat el 2004 per la mateixa Federació, amb la intenció d'oferir un espai als joves pertanyents als diferents cors de Clavé per tal que poguessin fer música junts, afrontar un repertori del seu grat i relacionar-se amb gent de la seva mateixa generació.

Nou!!: Barcelona і Cor Jove de la Federació de Cors de Clavé · Veure més »

Cor Madrigal

El Cor Madrigal és una agrupació coral fundada per Manuel Cabero i Vernedas l'octubre de 1950 a Barcelona i celebrà el seu primer concert el juliol de 1951.

Nou!!: Barcelona і Cor Madrigal · Veure més »

Coraciformes

Gaig blau de clatell verd, de la família dels coràcids. Els coraciformes (Coraciiformes) són un ordre d'ocells, principalment tropicals, encara que també hi ha espècies presents a regions més temperades.

Nou!!: Barcelona і Coraciformes · Veure més »

Coral Canticòrum

Coral Canticorum és una societat coral fundada el 1979 en el barri de la Guineueta de Barcelona per Constantí Sotelo i Paradela, Juli Marco i Abellan i Carles Mata i Fierro.

Nou!!: Barcelona і Coral Canticòrum · Veure més »

Coral Càrmina

La Coral Càrmina és un cor mixt de Barcelona creat l'any 1972 per Jordi Casas.

Nou!!: Barcelona і Coral Càrmina · Veure més »

Coralina Colom i Canillas

Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona el 26 de gener de 1936, va ser una actriu i, posteriorment, una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors.

Nou!!: Barcelona і Coralina Colom i Canillas · Veure més »

Corall vermell

El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie d'antozou octacoral·li de l'ordre Alcyonacea.

Nou!!: Barcelona і Corall vermell · Veure més »

Coraller

Un coraller és la persona que té com a ofici capturar i treballar el corall.

Nou!!: Barcelona і Coraller · Veure més »

Corísia

La Corísia (Ceiba speciosa, antigament Chorisia speciosa) és una espècie d'arbre.

Nou!!: Barcelona і Corísia · Veure més »

Corb marí gros

El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s'observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s'eixuga les ales en una postura característica.

Nou!!: Barcelona і Corb marí gros · Veure més »

Corbera de Llobregat

Corbera de Llobregat és un municipi que pertany a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Corbera de Llobregat · Veure més »

Corder (professió)

Un corder o soguer és una persona que té com a ofici fer cordes i sogues de cànem.

Nou!!: Barcelona і Corder (professió) · Veure més »

Cork

Cork (Corcaigh en gaèlic irlandès) és la segona ciutat de la República d'Irlanda i la tercera ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín i Belfast, en aquest ordre.

Nou!!: Barcelona і Cork · Veure més »

Cornella

Cornella negra (''Corvus corone''), al fons, i cornella emmantellada (''Corvus cornix''), en primer terme. Durant molt de temps van ser considerades subespècies diferents de la mateixa espècie ''Corvus corone''. La cornella o cornella negra o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.

Nou!!: Barcelona і Cornella · Veure més »

Cornellà de Llobregat

Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Cornellà de Llobregat · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »

Coronat (moneda)

El coronat era el nom que rebien diverses monedes on el rei duu una corona, com els rals provençals d'Alfons I, els barcelonins i valencians de Jaume I o les blanques de billó de Joan I i de Martí I. Fitxer:Coronato 1458.jpg|Coronat del 1452, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1462.jpg|Coronat del 1462, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1488.jpg|Coronat del 1488, de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Barcelona і Coronat (moneda) · Veure més »

Coronatge

El coronatge era un impost demanat pel monarca per a pagar les despeses derivades de la coronació del rei o de la reina.

Nou!!: Barcelona і Coronatge · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Barcelona і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Barcelona і Corpus Christi · Veure més »

Corredor del Mediterrani

Costa mediterrània compresa pel Corredor El Corredor del Mediterrani o Corredor Mediterrani és un terme politicoeconòmic que designa l'eix viari i econòmic entre Barcelona i València.

Nou!!: Barcelona і Corredor del Mediterrani · Veure més »

Corredor Mediterrani (ferrocarril)

Estació del Camp de Tarragona (inici de la línia) El Corredor Mediterrani o Corredor Ferroviari Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la mar Mediterrània que unirien França amb Algesires considerades un dels nou corredors intermodals majors del continent europeu.

Nou!!: Barcelona і Corredor Mediterrani (ferrocarril) · Veure més »

Corrent del Golf

El corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua càlida des del Carib fins a les costes d'Europa Occidental travessant l'Atlàntic Nord.

Nou!!: Barcelona і Corrent del Golf · Veure més »

Corretger

Un corretger és un menestral que tenia com a ofici fer o vendre corretges o que preparava les pells per poder-ne fer.

Nou!!: Barcelona і Corretger · Veure més »

Corriol anellat gros

Il·lustració de corriols grossos (circa 1905). Cant del corriol gros El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

Nou!!: Barcelona і Corriol anellat gros · Veure més »

Corriol camanegre

Il·lustració d'un corriol camanegre (''circa'' 1902) El corriol camanegre, o picaplatges camanegre a les Pitiüses, o tiruril·lo camanegre a Mallorca o encara passarius, i cegall bord a les Balears (Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Corriol camanegre · Veure més »

Corriol pit-roig

Mascle amb pollets El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.

Nou!!: Barcelona і Corriol pit-roig · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1228)

Representació de les Corts de 1228 a les pintures murals de la conquesta de Mallorca Les Corts Catalanes celebrades el desembre de 1228, sota el regnat de Jaume el Conqueridor tingueren com a escenari Barcelona i en elles amb representants dels estaments socials de l'època es decidí després de tres dies de deliberacions, la Conquesta de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1228) · Veure més »

Corts de Barcelona (1365)

Les Corts convocades el juliol de 1365, es varen celebrar a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1365) · Veure més »

Corts de Barcelona (1368-1369)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1368-1369) · Veure més »

Corts de Barcelona (1372-1373)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1372-1373, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1372-1373) · Veure més »

Corts de Barcelona (1377-1378)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1377-1378, sent President de la Generalitat en Guillem de Guimerà i d'Abella.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1377-1378) · Veure més »

Corts de Barcelona (1379-1380)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1379-1380, sent President de la Generalitat en Ramon Gener.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1379-1380) · Veure més »

Corts de Barcelona (1409)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Martí l'Humà a Barcelona el 1409, i foren les úniques celebrades durant el regnat del rei Martí, que va morir el 1410.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1409) · Veure més »

Corts de Barcelona (1413)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »

Corts de Barcelona (1421-1423)

Les corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinenta del rei Alfons el Magnànim a Barcelona el 23 de juny de 1421.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1421-1423) · Veure més »

Corts de Barcelona (1431-1434)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1431 i 1434, si bé varen ser presidides per la reina Maria de Castella com a lloctinent al marxar el rei a Nàpols a partir del 29 de maig de 1432.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1431-1434) · Veure més »

Corts de Barcelona (1436-1437)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre maig de 1436 i 1437.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1436-1437) · Veure més »

Corts de Barcelona (1446-1448)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1446 i 1448.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1446-1448) · Veure més »

Corts de Barcelona (1454-1458)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1454-1458) · Veure més »

Corts de Barcelona (1528)

Les Corts de Barcelona de 1528 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Francesc de Solsona.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1528) · Veure més »

Corts de Barcelona (1599)

Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »

Corts de Barcelona-Lleida

Les Corts de Barcelona-Lleida, celebrades entre 1364 i 1365 enmig de la guerra amb Castella són convocades per Elionor de Sicília, esposa de Pere el Cerimoniós en absència d'aquest, reunint-se a Barcelona el 2 d'abril de 1364.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona-Lleida · Veure més »

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Nou!!: Barcelona і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »

Corts de Lleida (1440)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Lleida el 1440.

Nou!!: Barcelona і Corts de Lleida (1440) · Veure més »

Corts de Montsó (1376)

Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.

Nou!!: Barcelona і Corts de Montsó (1376) · Veure més »

Corts de Montsó (1510)

Les Corts de Montsó de 1510 són convocades per Ferran el Catòlic amb la finalitat de finançar les campanyes africanes i se celebraren entre maig i setembre de 1510.

Nou!!: Barcelona і Corts de Montsó (1510) · Veure més »

Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564)

Constitucions de 1564 Les Corts de Montsó-Barcelona de 1564 van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) · Veure més »

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Nou!!: Barcelona і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »

Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370 - 1371, durant el període de regència de la Diputació del General.

Nou!!: Barcelona і Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371) · Veure més »

Cos de Castellers de Ballets de Catalunya

El Cos de Castellers de Ballets de Catalunya va ser una colla castellera de Barcelona fundada el 1958 i dissolta el 1963.

Nou!!: Barcelona і Cos de Castellers de Ballets de Catalunya · Veure més »

Cosme Ribera i Miró

Vista general de l'Albí on va acabar la seva vida com a organista en Cosme Ribera i Miró Cosme Ribera i Miró (la Plana, Alcover, Alt Camp, 1842 – l'Albi, Garrigues, 1928) fou un compositor de sarsueles i director d'orquestra.

Nou!!: Barcelona і Cosme Ribera i Miró · Veure més »

Cosme Vidal i Rosich

Cosme Vidal i Rosich, més conegut com a Josep Aladern (Alcover, l'Alt Camp, 28 de desembre de 1869 - Barcelona, 16 d'octubre de 1918) va ser un escriptor i editor català d'ideologia republicana i federal que es va destacar per les seves aportacions al Modernisme literari, pels seus articles a la premsa de l'època i per la creació de diverses revistes, com ara La Nova Cathalunya, En Patufet i Occitània.

Nou!!: Barcelona і Cosme Vidal i Rosich · Veure més »

CosmoCaixa Barcelona

CosmoCaixa Barcelona és un museu de ciències de la ciutat de Barcelona, que pertany a la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і CosmoCaixa Barcelona · Veure més »

Cossetània Edicions

Cossetània Edicions és una editorial amb seu a Valls (Alt Camp), que es va fundar l'any 1996.

Nou!!: Barcelona і Cossetània Edicions · Veure més »

Costa Brava

La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.

Nou!!: Barcelona і Costa Brava · Veure més »

Costa Daurada

Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).

Nou!!: Barcelona і Costa Daurada · Veure més »

Costa de Barcelona

La platja de Sant Sebastià a la Barceloneta Costa de Barcelona és el litoral de la ciutat de Barcelona el nom que rep per extensió i que abasta el seu terme municipal i el de Sant Adrià del Besòs.

Nou!!: Barcelona і Costa de Barcelona · Veure més »

Costa Granadina

Situació de Costa Granadina La Costa Granadina o Costa Tropical és una comarca espanyola de la província de Granada.

Nou!!: Barcelona і Costa Granadina · Veure més »

Cotoner (ofici)

Un cotoner és un menestral que tenia com a ofici vendre, batre i filar el cotó, el qual hom teixia, sovint, juntament amb el lli, per obtindre el fustany.

Nou!!: Barcelona і Cotoner (ofici) · Veure més »

Cotxa fumada

La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l'Europa Central i meridional.

Nou!!: Barcelona і Cotxa fumada · Veure més »

Cotxe bomba

Explosió d'un cotxe bomba a Iraq el 14 d'abril del 2005 (imatge publicada per l'exèrcit estatunidenc) Un cotxe bomba és la combinació d'un vehicle i explosius que són detonats.

Nou!!: Barcelona і Cotxe bomba · Veure més »

Cotxe multiusuari

El cotxe multiusuari (en anglès, carsharing) és un sistema de mobilitat que consisteix en una empresa o organització que gestiona una flota d'automòbils i que els posa a disposició dels seus abonats (des d'una hora fins a diversos dies).

Nou!!: Barcelona і Cotxe multiusuari · Veure més »

Courer

Un courer era un menestral que tenia l'ofici de treballar el coure o aram, per fer-ne atuells, sobretot de cuina.

Nou!!: Barcelona і Courer · Veure més »

Cova del Drac

La Cova del Drac fou un local musical barceloní situat al número 30 del carrer Tuset de Barcelona que va estar obert del 1965 al 1992.

Nou!!: Barcelona і Cova del Drac · Veure més »

Cranc de riu americà

El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és una espècie de crustaci decàpode d'aigua dolça de la família Astacidae.

Nou!!: Barcelona і Cranc de riu americà · Veure més »

Crítiques a la tauromàquia

Manifestació antitaurina a Bilbao, l'agost de 2009. Les crítiques a la tauromàquia, sovint referides com antitauromàquia, agrupa totes aquelles mostres d'oposició a la tauromàquia i les crítiques formulades en contra d'aquesta, així com també a l'activisme que s'oposa a la utilització de bous en espectacles o festes.

Nou!!: Barcelona і Crítiques a la tauromàquia · Veure més »

Crònica de Sant Pere de les Puel·les

La Crònica de Sant Pere de les Puel·les és un breu cronicó escrit a l'avui en dia desaparegut monestir de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona) entre el 1276 i el 1283.

Nou!!: Barcelona і Crònica de Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Creixell

Creixell és un municipi de la comarca del Tarragonès, situat a 18 km de Tarragona i a 80 km de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Creixell · Veure més »

Crema de Peralada

La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Crema de Peralada · Veure més »

Creu Alta (creu de terme)

La creu de terme de la Creu Alta és un monument situat al barri de la Creu Alta de Sabadell, al qual dona nom.

Nou!!: Barcelona і Creu Alta (creu de terme) · Veure més »

Creu Casas i Sicart

Creu Casas i Sicart (Barcelona, 26 d'abril de 1913 - Barcelona, 20 de maig de 2007), fou una farmacèutica catalana, professora de la Universitat de Barcelona i catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Creu Casas i Sicart · Veure més »

Creu Coberta (Barcelona)

La Creu Coberta fou una creu de terme que es va situar en 1344 al coll dels Inforcats (posteriorment conegut com a turó de la Vinyeta), situat aproximadament a la confluència de les actuals avingudes Mistral i del Paral·lel de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Creu Coberta (Barcelona) · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Barcelona і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Crisant Bosch i Espín

fou un destacat futbolista català dels anys 30.

Nou!!: Barcelona і Crisant Bosch i Espín · Veure més »

Crisi de subsistència

Una crisi de subsistència era cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals durant dos o més anys consecutius (generalment, a causa d'una climatologia negativa).

Nou!!: Barcelona і Crisi de subsistència · Veure més »

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.

Nou!!: Barcelona і Crisi del petroli del 1973 · Veure més »

Crisi espanyola de 1917

Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).

Nou!!: Barcelona і Crisi espanyola de 1917 · Veure més »

Crist Redemptor de Rio de Janeiro

El Crist Redemptor (en portuguès Cristo Redentor), és una estàtua de Crist situada a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro.

Nou!!: Barcelona і Crist Redemptor de Rio de Janeiro · Veure més »

Cristòfol de Gualbes

Cristòfol de Gualbes (Barcelona ? - ? 1490 o 1491), fou un religiós català, inquisidor general d'Aragó, conseller del príncep de Viana i ambaixador de la Generalitat de Catalunya davant el Papa.

Nou!!: Barcelona і Cristòfol de Gualbes · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Barcelona і Cristòfor Colom · Veure més »

Cristòfor Taltabull i Balaguer

Cristòfor Taltabull i Balaguer (Barcelona, 28 de juliol de 1888 - Barcelona, 1 de maig de 1964) fou un pedagog musical i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Cristòfor Taltabull i Balaguer · Veure més »

Cristóbal Cascante i Colom

Cristóbal Cascante i Colom (Esparreguera, 1851 - Barcelona, 12 de juliol de 1889) fou un arquitecte modernista.

Nou!!: Barcelona і Cristóbal Cascante i Colom · Veure més »

Cristian Cortès i Lladó

Cristian Cortès Lladó (Barcelona 1904-1974) fou un metge català, germà de Maria Lluisa i de Carme Cortès, cosí germà doble de Marius i Antoni Cortès Lladó, també metges.

Nou!!: Barcelona і Cristian Cortès i Lladó · Veure més »

Cristian Hidalgo González

Cristian Hidalgo González, més conegut com a Cristian (nascut el 21 de setembre del 1983 a Barcelona) és un futbolista català que actualment juga de migcampista a l'Hércules CF.

Nou!!: Barcelona і Cristian Hidalgo González · Veure més »

Cristian Ugalde i García

Cristian Ugalde i García (Barcelona, 19 d'octubre de 1987) és un jugador d'handbol català.

Nou!!: Barcelona і Cristian Ugalde i García · Veure més »

Cristià IV

Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.

Nou!!: Barcelona і Cristià IV · Veure més »

Cristina García Rodero

Cristina García Rodero (14 d'octubre de 1949, Puertollano, Ciudad Real) és una fotoperiodista espanyola.

Nou!!: Barcelona і Cristina García Rodero · Veure més »

Cristina Peri Rossi

Cristina Peri Rossi (Montevideo, 12 de novembre de 1941) és una escriptora, professora de literatura, traductora i periodista uruguaiana que es va exiliar a Espanya després de la dictadura militar que va tenir lloc amb el cop d'Estat de 1972.

Nou!!: Barcelona і Cristina Peri Rossi · Veure més »

Cristina Villanueva Ramos

Cristina Villanueva Ramos (Tiana, Barcelona, 1976) és una periodista i presentadora catalana.

Nou!!: Barcelona і Cristina Villanueva Ramos · Veure més »

Cristina Zavalloni

Cristina Zavalloni (1973, Bolonya) és una cantaire i compositora contemporània italiana, que conrea estils com el jazz i la música experimental i avantguardista.

Nou!!: Barcelona і Cristina Zavalloni · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Barcelona і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: Barcelona і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Croada de Jaume I

La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.

Nou!!: Barcelona і Croada de Jaume I · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Barcelona і Croada pisano-catalana · Veure més »

Croat (moneda)

Pere III. '''Croat''' de Ferran el Catòlic. El croat era una moneda catalana d'argent creada el 1285 pel rei Pere el Gran.

Nou!!: Barcelona і Croat (moneda) · Veure més »

Cronicó

Un cronicó és una obra historiogràfica feta entre el i el, en què els fets esdevinguts en cada data són descrits d'una manera més àmplia que en un annal, però més breu que en un dietari.

Nou!!: Barcelona і Cronicó · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia de la Unió Europea

Aquest article tracta sobre la història de les comunitats que han evolucionat fins a convertir-se en l'actual Unió Europea (UE).

Nou!!: Barcelona і Cronologia de la Unió Europea · Veure més »

Cros Popular de Sants

El Cros Popular de Sants Memorial Eugeni Giralt és una cursa popular celebrada al barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Cros Popular de Sants · Veure més »

Cuaenlairat rogenc

Exemplar de cuaenlairat fotografiat a Al-Riyad (Aràbia Saudita) l'any 1993. El cuaenlairat rogenc o, més popularment conegut com a cuenlairat, a Catalunya, rossarda, al País Valencià, o coadreta, a les Balears (Cercotrichas galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, però classificat a la família dels muscicàpids, dins de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Barcelona і Cuaenlairat rogenc · Veure més »

Cubelles

Cubelles és una vila i municipi de la comarca del Garraf, situada a 50 km de Barcelona, la darrera població de la zona costanera de la província i de la comarca per la part del sud.

Nou!!: Barcelona і Cubelles · Veure més »

Cuca Fera (revista)

Cuca Fera és el nom d'una revista satírica editada a Barcelona entre l'abril i l'agost del 1917.

Nou!!: Barcelona і Cuca Fera (revista) · Veure més »

Cucúlids

Els cucúlids són una família d'ocells, la principal de l'ordre dels cuculiformes.

Nou!!: Barcelona і Cucúlids · Veure més »

Cuculiformes

Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.

Nou!!: Barcelona і Cuculiformes · Veure més »

Cuereta groga

Motacilla flava La cuereta groga o titeta groga, titeta de maig i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Cuereta groga · Veure més »

Cugat màrtir

Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.

Nou!!: Barcelona і Cugat màrtir · Veure més »

Culer

El terme culer és el nom col·loquial que reben els seguidors del Futbol Club Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Culer · Veure més »

Cunit

Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Barcelona і Cunit · Veure més »

Cup (construcció)

Un cup és una construcció amb forma de pou, feta normalment amb carreus escairats, sovint amb una planta circular, situada al costat del molí, de vegades al final de la bassa.

Nou!!: Barcelona і Cup (construcció) · Veure més »

Cupatges

Cupatges és un revista en llengua catalana de divulgació de la cultura del vi i la gastronomia.

Nou!!: Barcelona і Cupatges · Veure més »

Cupra Racing

Cupra Racing, anteriorment coneguda com SEAT Sport, és l'àrea esportiva i de competició de la marca Cupra i el grup SEAT en el món dels ral·lis i els turismes.

Nou!!: Barcelona і Cupra Racing · Veure més »

Curroc

Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia) Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Austràlia) El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior.

Nou!!: Barcelona і Curroc · Veure més »

Cursa d'El Corte Inglés

plaça de Catalunya, edició de 2011 La Cursa d'El Corte Inglés, és una cursa popular atlètica, d'inscripció gratuïta que es disputa anualment a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Cursa d'El Corte Inglés · Veure més »

Cursa de la Mercè

La Cursa de la Mercè, és una cursa atlètica de caràcter popular i d'inscripció gratuïta que es disputa anualment pels carrers de Barcelona des de l'any 1979.

Nou!!: Barcelona і Cursa de la Mercè · Veure més »

Cursa dels Nassos

La Cursa dels Nassos de Barcelona és una cursa atlètica popular que es disputa a la ciutat de Barcelona anualment el dia 31 de desembre (el dia de Sant Silvestre), des de 1999.

Nou!!: Barcelona і Cursa dels Nassos · Veure més »

CV-300

Indicador La CV-300 és una carretera autonòmica del País Valencià, comunica Meliana i l'Autovia del Mediterrani A-7.

Nou!!: Barcelona і CV-300 · Veure més »

CV-35

CV-35 al seu pas per Burjassot. La carretera CV-35 o Autovia de Llíria, també coneguda com a Pista d'Ademús, comunica la ciutat de València amb la N-330, a Santa Cruz de Moya.

Nou!!: Barcelona і CV-35 · Veure més »

D'Ací i d'Allà

D'Ací i d'Allà fou el primer magazín català d'estil europeu que engloba diferents temes d'actualitat, com moda, literatura, viatges, curiositats, cinema, història i art.

Nou!!: Barcelona і D'Ací i d'Allà · Veure més »

Daguer

El daguer era un menestral que tenia l'ofici de fer dagues i de vendre-les.

Nou!!: Barcelona і Daguer · Veure més »

Daguerreotip

Càmera de daguerrotip creada per la Maison Susse Frére, 1839 Louis Daguerre, 1837. París, '' Boulevard du Temple '', a l'abril o maig de 1838, per Daguerre. Retrat al daguerreotip de Lucrecia Guerrero Uribe. 1848. Autor: Fermín Isaza. Medellín, Colòmbia. José de San Martín, en un retrat al daguerreotip de 1848, Museu Històric Nacional de l'Argentina. Edgar Allan Poe, en un retrat al daguerreotip de 1848, reproduït el 1904.. El daguerreotip (del francès daguerréotype) va ser el primer procediment fotogràfic anunciat i difós comercialment de manera oficial l'any 1839 de capturar imatges amb una càmera.

Nou!!: Barcelona і Daguerreotip · Veure més »

Dailymotion

Dailymotion és un lloc web que dona un servei d'allotjament de vídeos a Internet.

Nou!!: Barcelona і Dailymotion · Veure més »

Dalibor

Dalibor és una òpera en tres actes de Bedřich Smetana, amb llibret de Josef Wenzig, en alemany i traducció al txec d'Ervin Špindler.

Nou!!: Barcelona і Dalibor · Veure més »

Dalmau de Creixell

Dalmau de Creixell (Empordà, - 1219) fou un militar català.

Nou!!: Barcelona і Dalmau de Creixell · Veure més »

Damas Calvet i de Budallès

Damas Calvet i de Budallés (Figueres, 11 de desembre de 1836 - Barcelona, 2 de novembre de 1891) fou un enginyer, poeta i dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Damas Calvet i de Budallès · Veure més »

Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Damià Campeny i Estrany · Veure més »

Damià Forment

Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.

Nou!!: Barcelona і Damià Forment · Veure més »

Damm

Damm (de nom oficial, Societat Anònima Damm) és un grup cerveser de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Damm · Veure més »

Dani Mateo

Daniel Mateo i Patau, més conegut com a Dani Mateo, (Barcelona, Barcelonès, 1 de juny de 1979) és un còmic, actor i presentador de ràdio i televisió català, actualment col·laborador del programa de laSexta, El Intermedio.

Nou!!: Barcelona і Dani Mateo · Veure més »

Daniel Argimon i Granell

Daniel Argimon i Granell (Sarrià, 1929 - Barcelona, 1996), va ser un dels artistes informalistes catalans amb més renom.

Nou!!: Barcelona і Daniel Argimon i Granell · Veure més »

Daniel Ballart i Sans

Daniel Ballart i Sans (Barcelona, 17 de març de 1973) és un exjugador i entrenador de waterpolo català.

Nou!!: Barcelona і Daniel Ballart i Sans · Veure més »

Daniel Blanxart i Pedrals

Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat, 1884 - Barcelona, 19 de desembre de 1965) fou un enginyer industrial, eminent investigador olesà, renovador de l'ensenyament tèxtil i musicòleg.

Nou!!: Barcelona і Daniel Blanxart i Pedrals · Veure més »

Daniel Cardona i Civit

Daniel Cardona i Civit, també conegut pels pseudònims de Vibrant i lIrlandès (Barcelona, 20 d'agost de 1890 - Sant Just Desvern, 7 de març de 1943), fou un polític català, un dels més actius de l'independentisme català insurreccional dels anys 20 i 30.

Nou!!: Barcelona і Daniel Cardona i Civit · Veure més »

Daniel Closa i Autet

Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC.

Nou!!: Barcelona і Daniel Closa i Autet · Veure més »

Daniel Domingo i Montserrat

Daniel Domingo i Montserrat (Tortosa, Baix Ebre 1900 - Castelldefels, Baix Llobregat, 1968) fou un polític nacionalista i socialista català.

Nou!!: Barcelona і Daniel Domingo i Montserrat · Veure més »

Daniel Draper i Vidal

Daniel Draper i Vidal (Barcelona, 1923 - l'Ametlla del Vallès, 8 de juny del 1997), fou un terratinent que participà en la política municipal de l'Ametlla del Vallès.

Nou!!: Barcelona і Daniel Draper i Vidal · Veure més »

Daniel Fernández González

Daniel Fernández González (Barcelona, 1965) és un advocat, funcionari públic i polític català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Daniel Fernández González · Veure més »

Daniel Font i Cardona

Daniel Font i Cardona (Barcelona, 1 de setembre de 1954) és un economista i polític català, diputat al Parlament de Catalunya i regidor a l'ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Daniel Font i Cardona · Veure més »

Daniel Freixes i Melero

Biblioteca de la Facultat Blanquerna (1994-1996), de Daniel Freixes, Vicente Miranda, Vicenç Bou i Eulàlia González. Dani Freixes i Melero (Barcelona, 1946) és un arquitecte català, especialista en la rehabilitació d'espais arquitectònics i en el disseny d'espais efímers.

Nou!!: Barcelona і Daniel Freixes i Melero · Veure més »

Daniel García Andújar

Daniel García Andújar (Almoradí, 1966) és un artista visual dels mitjans, activista i teòric de l'art valencià.

Nou!!: Barcelona і Daniel García Andújar · Veure més »

Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez

Daniel Giralt-Miracle el 2008 a un acte de la Fundació Josep Pla Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez (Barcelona, 3 de setembre de 1944) és un crític, historiador de l'art i professor català.

Nou!!: Barcelona і Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez · Veure més »

Daniel Jarque i González

Daniel Jarque i González (Barcelona, 1 de gener de 1983 - Florència, 8 d'agost de 2009) va ser un futbolista català que jugava en la posició de defensa central.

Nou!!: Barcelona і Daniel Jarque i González · Veure més »

Daniel Mangrané i Escardó

Daniel Mangrané i Escardó (Tortosa, 29 de gener de 1883 - Barcelona, 30 de gener de 1969) fou un polític i industrial català, originari de Tortosa.

Nou!!: Barcelona і Daniel Mangrané i Escardó · Veure més »

Daniel Pi i Noya

Daniel Pi i Noya (Barcelona, 1958) és un enginyer i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VIII Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Daniel Pi i Noya · Veure més »

Daniel Raventós Pañella

Daniel Raventós Pañella (Barcelona, 1958) és doctor en Ciències Econòmiques, professor titular de Sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i membre del grup d'investigació GREECS (Grup de Recerca en Ètica economicosocial i Epistemologia dels Ciències Socials).

Nou!!: Barcelona і Daniel Raventós Pañella · Veure més »

Daniel Zueras

Daniel Zueras Herreros (Saragossa, 13 de novembre de 1980) és un cantant de pop i dance.

Nou!!: Barcelona і Daniel Zueras · Veure més »

Dans le ciel

Dans le ciel (en català, literalment, Al cel) és una novel·la de l'escriptor francès Octave Mirbeau, publicada en edició de fulletó a L'Écho de Paris entre 1892 i 1893, que no s'editaria en volum fins al 1989.

Nou!!: Barcelona і Dans le ciel · Veure més »

Dansa

Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.

Nou!!: Barcelona і Dansa · Veure més »

Darío de Regoyos

Darío de Regoyos, ''Paisatge nocturn nevat de Haarlem (Països Baixos)'', 1886 (Madrid, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza) ''El xàfec. Badia de Santoña'' de Darío de Regoyos Darío de Regoyos y Valdés (Ribadesella, Astúries, 1 de novembre de 1857 - Barcelona, 29 d'octubre de 1913) va ser un pintor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Darío de Regoyos · Veure més »

Darius Rumeu i Freixa

Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 23 d'octubre de 1886 - Barcelona, 30 de gener de 1970) fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver, i de Dolors Freixa i Peyra, naturals de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Darius Rumeu i Freixa · Veure més »

Darius Vilàs i Fernández

Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 - 1950) va ésser un pintor decorador i gravador.

Nou!!: Barcelona і Darius Vilàs i Fernández · Veure més »

Dau al Set

Dau al Set fou un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.

Nou!!: Barcelona і Dau al Set · Veure més »

Daurada grossa

La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Barcelona і Daurada grossa · Veure més »

David (Donatello)

El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència.

Nou!!: Barcelona і David (Donatello) · Veure més »

David Bagué i Soler

David Bagué i Soler (Barcelona, 1964) és un constructor (lutier) d'instruments de corda català, sobretot de violins.

Nou!!: Barcelona і David Bagué i Soler · Veure més »

David Barrufet i Bofill

David Barrufet i Bofill (Barcelona, 4 de juny de 1970) és un ex jugador d'handbol del Futbol Club Barcelona.

Nou!!: Barcelona і David Barrufet i Bofill · Veure més »

David Bustamante Hoyos

David Bustamante Hoyos (San Vicente de la Barquera, Cantàbria, 25 de març de 1982) és un cantant espanyol.

Nou!!: Barcelona і David Bustamante Hoyos · Veure més »

David Canal Valero

David Canal Valero, nascut el 7 de desembre de 1978 a Barcelona Espanya, és un atleta català especialitzat en la prova dels 400 metres llisos.

Nou!!: Barcelona і David Canal Valero · Veure més »

David Cardús i Pascual

David Cardús i Pascual (Barcelona, 6 d'agost de 1922 - Houston, Texas, 2 de juny de 2003) fou un metge i matemàtic català, conegut per seleccionar i entrenar els primers astronautes de la NASA.

Nou!!: Barcelona і David Cardús i Pascual · Veure més »

David Castillo i Buïls

David Castillo i Buïl (Barcelona, 1960) és un poeta, escriptor, i crític literari català.

Nou!!: Barcelona і David Castillo i Buïls · Veure més »

David Cáceres i Calvera

David Cáceres i Calvera (Barcelona, 16 de gener de 1974) és un exjugador i entrenador d'hoquei sobre patins català.

Nou!!: Barcelona і David Cáceres i Calvera · Veure més »

David Duran i Gisbert

David Duran Gisbert, als seus llibres com David Duran (Barcelona, 1963), professor i escriptor.

Nou!!: Barcelona і David Duran i Gisbert · Veure més »

David Ferrer i Ern

David Ferrer i Ern «Ferru» (Xàbia, 2 d'abril de 1982) és un extennista valencià que va desenvolupar la seva carrera entre els anys 2000 i 2019.

Nou!!: Barcelona і David Ferrer i Ern · Veure més »

David Linde i Sales

David Linde i Sales (Barcelona, 22 de març de 1969) és un exfutbolista català, que jugava de davanter.

Nou!!: Barcelona і David Linde i Sales · Veure més »

David Madí i Cendrós

David Madí i Cendrós (Barcelona, 19 de febrer de 1971) és un polític català, d'ideologia nacionalista i liberal, que ha estat portaveu i secretari executiu de comunicació i estratègia de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Nou!!: Barcelona і David Madí i Cendrós · Veure més »

David Meca i Medina

David Meca Medina (Sabadell, 1 de febrer de 1974) és un nedador català de llarga distància en aigües obertes.

Nou!!: Barcelona і David Meca i Medina · Veure més »

David Nel·lo i Colom

David Nel·lo i Colom (Barcelona, 1959) és un escriptor, traductor i músic flautista català.

Nou!!: Barcelona і David Nel·lo i Colom · Veure més »

David Padrós i Montoriol

David Padrós (Igualada, 1942 - Barcelona, 12 de febrer de 2016) va ser un compositor, pedagog, i pianista català.

Nou!!: Barcelona і David Padrós i Montoriol · Veure més »

David Vives Farrés

David Vives Farrés (Valls, 4 d'octubre de 1864 – Barcelona, 4 de juliol de 1936) fou un compositor català.

Nou!!: Barcelona і David Vives Farrés · Veure més »

Dècada del 1020

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і Dècada del 1020 · Veure més »

Dècada del 1130

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і Dècada del 1130 · Veure més »

Dècada del 1400

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і Dècada del 1400 · Veure més »

Dècada del 1740

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і Dècada del 1740 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Barcelona і Dècada del 1980 · Veure més »

Dècada del 2010

La dècada del 2010 comprèn el període d'anys entre el 2010 i el 2019, tots dos inclosos.

Nou!!: Barcelona і Dècada del 2010 · Veure més »

Dècada del 850

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і Dècada del 850 · Veure més »

Dècada moderada

La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.

Nou!!: Barcelona і Dècada moderada · Veure més »

Dídac Baget i Firmat

Dídac Baget i Firmat (Manresa, 1900 - ?) fou un advocat català, membre de la Lliga Regionalista, president de l'Associació de Música de Manresa (1930).

Nou!!: Barcelona і Dídac Baget i Firmat · Veure més »

Dídac Montfar Sorts i Cellers

Dídac Montfar Sorts i Cellers (Barcelona, 1600 - Terrassa, 1652) fou un historiador català.

Nou!!: Barcelona і Dídac Montfar Sorts i Cellers · Veure més »

De viris illustribus catalanis

De viris illustribus catalanis és un opuscle de l'any 1476, obra del barceloní Pere Miquel Carbonell, notari i arxiver reial del, que recull unes breus ressenyes biogràfiques de quinze homes il·lustres del seu temps, circumscrits a l'àmbit de les terres de parla catalana.

Nou!!: Barcelona і De viris illustribus catalanis · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Barcelona і Decadència · Veure més »

Decibelios

Decibelios és un grup d'Oi! sorgit en els 80 al Prat de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Decibelios · Veure més »

Declaració d'incapacitació

La declaració d'incapacitació és una resolució judicial que reconeix que una persona com a conseqüència d'una malaltia o deficiència no pot cuidar de si mateixa.

Nou!!: Barcelona і Declaració d'incapacitació · Veure més »

Declaració de Drets de la Constitució dels Estats Units

La Declaració de Drets (Bill of Rights, en la versió original anglesa) és el nom amb què es coneixen les 10 primeres esmenes de la Constitució dels Estats Units del 1787.

Nou!!: Barcelona і Declaració de Drets de la Constitució dels Estats Units · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Nou!!: Barcelona і Decumanus · Veure més »

Dejan Bodiroga

Dejan Bodiroga (en serbi: Дејан Бодирога), és un exjugador serbi de bàsquet, nascut a Zrenjanin el 2 de març de 1973, considerat un dels més virtuosos de la història del bàsquet europeu.

Nou!!: Barcelona і Dejan Bodiroga · Veure més »

Delfí Abella Gibert

Delfí Abella i Gibert (n. Barcelona, 2 de febrer de 1925 - 1 de febrer de 2007) fou un psiquiatre i músic català de la Nova Cançó, membre d'Els Setze Jutges.

Nou!!: Barcelona і Delfí Abella Gibert · Veure més »

Delfí Dalmau i Gener

Delfí Dalmau i Gener (Figueres, l'Alt Empordà, 1891 - Barcelona, 1965) fou un pedagog i lingüista català.

Nou!!: Barcelona і Delfí Dalmau i Gener · Veure més »

Delta del Llobregat

Cal Felip al fons. El delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar a la mar Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Delta del Llobregat · Veure més »

Demetri Ribes i Marco

Demetri Ribes i Marco (València, 1877 - 1921) fou un dels arquitectes valencians més rellevants de principis del.

Nou!!: Barcelona і Demetri Ribes i Marco · Veure més »

Demografia d'Espanya

Espanya té una població de 44.108.530 habitants a l'1 de gener, 2005, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Nou!!: Barcelona і Demografia d'Espanya · Veure més »

Demografia de Catalunya

La població de Catalunya hauria superat els 8 milions d'habitants segons les estimacions a 1 de novembre de 2023, que l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va publicar el 3 de novembre.

Nou!!: Barcelona і Demografia de Catalunya · Veure més »

Demoscene

PC-Demo: Interceptor by Black Maiden. La demoscene és una subcultura informàtica que va arribar al seu auge en l'era dels microprocessadors de 16 bits (l'Atari ST i l'Amiga), encara que les ''demos'' ja havien aparegut en ordinadors de 8 bits com el Commodore 64 i el ZX Spectrum.

Nou!!: Barcelona і Demoscene · Veure més »

Departament de Montserrat

El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Departament de Montserrat · Veure més »

Depeche Mode

Depeche Mode és un grup anglès de New wave, Pop, Rock alternatiu i música electrònica, format l'any 1980 a Basildon, Essex, Anglaterra.

Nou!!: Barcelona і Depeche Mode · Veure més »

Depressió Prelitoral Catalana

Vista d'un tram fortament urbanitzat de la Depressió Prelitoral al nord del Baix Llobregat, des de la serra de l'Ataix, part del massís de l'Ordal, a la Serralada Litoral. Al fons de la fotografia s'hi veu Montserrat i Sant Salvador de les Espases, de la Serralada Prelitoral. La Depressió Prelitoral Catalana és una unitat de relleu a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Depressió Prelitoral Catalana · Veure més »

Derbi

Derbi fou una marca de motocicletes, escúters i quads produïts per Nacional Motor S.A.U., amb fàbrica a Martorelles al Vallès Oriental, entre 1950 i 2013.

Nou!!: Barcelona і Derbi · Veure més »

Derbi (esport)

Seguidors de la Reial Societat i l'Athletic, el derbi basc. La paraula derbi (de l'anglès derby) s'usa en el món de l'esport en general, especialment en el futbol, per designar un encontre esportiu entre dos clubs d'una mateixa ciutat o de ciutats veïnes.

Nou!!: Barcelona і Derbi (esport) · Veure més »

Derrick Morgan

Derrick Morgan (nascut el 27 de març de 1940, a Mocho, Clarendon Parish, Jamaica) és un músic dels anys 1960 i 1970.

Nou!!: Barcelona і Derrick Morgan · Veure més »

Deseiximent

El deseiximent era el trencament fet per un vassall de l'homenatge que havia fet al senyor.

Nou!!: Barcelona і Deseiximent · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Barcelona і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Desembarcament de Mallorca

El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Nou!!: Barcelona і Desembarcament de Mallorca · Veure més »

Desideri Lombarte i Arrufat

Desideri Lombarte (Pena-roja, 7 de febrer de 1937 - Barcelona, 3 d'octubre de 1989) va ser un escriptor i investigador matarranyenc.

Nou!!: Barcelona і Desideri Lombarte i Arrufat · Veure més »

Destino (revista)

Destino fou una revista de publicació setmanal editada en castellà entre 1937 i 1980, inicialment a Burgos i a partir de 1939 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Destino (revista) · Veure més »

Detectors

Detectors fou un grup de Rock català, creat el 1981 i dissolt el 1993.

Nou!!: Barcelona і Detectors · Veure més »

Deute exterior

El deute exterior és la suma de les obligacions que té un país respecte a uns altres, que es compon de deute públic (el contret per l'estat del país) i deute privat o del sector privat (el contret pels particulars en l'exterior).

Nou!!: Barcelona і Deute exterior · Veure més »

Deutsche Bank

Deutsche Bank AG és un banc internacional amb més de 98.254 empleats (desembre 2013) que cotitza a la Borsa de Frankfurt i la Borsa de Nova York.

Nou!!: Barcelona і Deutsche Bank · Veure més »

Dia de l'Orgull Friqui

El dia de l'orgull friqui és una iniciativa popular que intenta reivindicar el dret a ser friqui de qualsevol persona que ho desitgi.

Nou!!: Barcelona і Dia de l'Orgull Friqui · Veure més »

Dia de Sant Valentí

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els que festegen, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer.

Nou!!: Barcelona і Dia de Sant Valentí · Veure més »

Dia Internacional dels Treballadors

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.

Nou!!: Barcelona і Dia Internacional dels Treballadors · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Barcelona і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya de 1978

L'11 de setembre de 1978, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, els partits legalitzats pel govern de la UCD i d'altres col·laboradors de la Transició espanyola van convocar a la ciutat de Barcelona una manifestació al passeig de Gràcia amb ronda de Sant Pere iniciada a les 8 del vespre sota el lema "Volem l'Estatut".

Nou!!: Barcelona і Diada Nacional de Catalunya de 1978 · Veure més »

Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou

Diagonal Mar vist des del mar. Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, amb el Front Marítim del Poblenou i l'avinguda Diagonal al fons Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és un barri situat al nord-est de la ciutat de Barcelona, part del districte de Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou · Veure més »

Dialecte constitutiu

Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma.

Nou!!: Barcelona і Dialecte constitutiu · Veure més »

Dialectes del català

L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

Nou!!: Barcelona і Dialectes del català · Veure més »

Dialogues des Carmélites (Poulenc)

Dialogues des Carmélites (Diàlegs de Carmelites) és una òpera en tres actes, composta per Francis Poulenc basada en un text de Georges Bernanos, en francès.

Nou!!: Barcelona і Dialogues des Carmélites (Poulenc) · Veure més »

Diari

Primera pàgina del primer diari, del 1609. El diari o jornal és la publicació periòdica que presenta notícies (cròniques, reportatges), elaborades per periodistes, articles d'opinió o literaris i anuncis obra de publicistes i forma part dels mitjans de la premsa.

Nou!!: Barcelona і Diari · Veure més »

Diari de Girona

El Diari de Girona és una publicació periòdica de caràcter generalista i de serveis centrada en les notícies de caràcter local i comarcal de la Província de Girona.

Nou!!: Barcelona і Diari de Girona · Veure més »

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (abreujat DOGC) és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'Administració i del Govern de Catalunya, per tal que produeixin els efectes jurídics corresponents.

Nou!!: Barcelona і Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Diario de Barcelona

El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.

Nou!!: Barcelona і Diario de Barcelona · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Barcelona і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala

El Dictionario castellano...Dictionaire françois...Dictionari catala és un manual de conversació, amb un vocabulari trilingüe, obra del tipògraf aquità establert a Catalunya Pere Lacavalleria.

Nou!!: Barcelona і Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala · Veure més »

Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium

El Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium és un diccionari català-llatí, obra de Pere Torre.

Nou!!: Barcelona і Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium · Veure més »

Die Entführung aus dem Serail

Die Entführung aus dem Serail (en alemany, El rapte en el serrall o El rapte del serrall) és un singspiel en tres actes compost per Wolfgang Amadeus Mozart, sobre llibret de Gottlieb Stephanie, adaptat d'un text de Christoph Friedrich Bretzner.

Nou!!: Barcelona і Die Entführung aus dem Serail · Veure més »

Die Fledermaus

Die Fledermaus (en català, El ratpenat) és una opereta de Johann Strauss II, amb llibret de Carl Haffner i Richard Genée, basat en una comèdia alemanya de Roderich Benedix.

Nou!!: Barcelona і Die Fledermaus · Veure més »

Die lustigen Weiber von Windsor

Die lustigen Weiber von Windsor (en alemany, Les alegres casades de Windsor) és una òpera en tres actes de Carl Otto Nicolai, amb llibret de Salomon Hermann von Mosenthal.

Nou!!: Barcelona і Die lustigen Weiber von Windsor · Veure més »

Die Meistersinger von Nürnberg

Die Meistersinger von Nürnberg (en alemany, Els mestres cantaires de Nuremberg) és una òpera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada de gairebé cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Múnic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. La història té lloc a Nuremberg a mitjan. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la composició i interpretació de cançons. L'òpera deu molt del seu encís a l'amable descripció del Nuremberg de l'època i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics. En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de cançons del dia de Sant Joan obtindrà la mà de la seua filla Eva. L'únic requisit és que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja està enamorat dEva, decideix participar en el concurs, però la seua cançó és massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, però inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excel·lent cançó, amb la qual aconsegueix vèncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la mà dEva. Die Meistersinger von Nürnberg ocupa un lloc únic en la producció de Wagner. És l'única comèdia entre les seues òperes de maduresa (havent arribat a rebutjar la seva primerenca Das Liebesverbot), i l'única que té per marc un temps i lloc històric ben definit, en lloc d'un context mític o llegendari. També és l'única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'òpera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'òpera: versos rimats, àries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tècnic, Wagner, que en la precedent òpera Tristan und Isolde havia assolit les màximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressió a l'estricta escala diatònica. Die Meistersinger és també intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflöte es tracta d'una composició musical en la qual la música mateixa és el centre de la història.

Nou!!: Barcelona і Die Meistersinger von Nürnberg · Veure més »

Die Zauberflöte

Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en l'obra Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind, i en part en l'obra Sethos, de Jean Terrasson.

Nou!!: Barcelona і Die Zauberflöte · Veure més »

Diego Abad de Santillán

Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Diego Abad de Santillán · Veure més »

Diego Armando Maradona

va ser un jugador i entrenador de futbol argentí.

Nou!!: Barcelona і Diego Armando Maradona · Veure més »

Diego d'Almeida

Diego d'Almeida fou el lloctinent més important del comte Hug Roger III.

Nou!!: Barcelona і Diego d'Almeida · Veure més »

Diego de Astorga y Céspedes

Diego de Astorga y Céspedes (Gibraltar, 1665 - Madrid, 9 de febrer de 1734) va ser un religiós espanyol, cardenal arquebisbe de Toledo, primat de l'Església a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Diego de Astorga y Céspedes · Veure més »

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Nou!!: Barcelona і Diego Velázquez · Veure més »

Dietrich Bonhoeffer

Dietrich Bonhoeffer (Wrocław, llavors Breslau, Prússia, 4 de febrer de 1906 – Camp de concentració de Flossenbürg, 9 d'abril de 1945) va ser un pastor protestant i teòleg luterà alemany que va participar en el moviment de resistència contra el nazisme.

Nou!!: Barcelona і Dietrich Bonhoeffer · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Barcelona і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dionís Baixeras i Verdaguer

Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 23 de juny de 1862 - Barcelona, 9 de setembre de 1943) fou un dibuixant i pintor català naturalista.

Nou!!: Barcelona і Dionís Baixeras i Verdaguer · Veure més »

Dionís Eroles i Batlle

Dionís Eroles i Batlle (Barcelona, 2 de novembre de 1900 - 1940 o 1941) fou un dirigent anarquista català.

Nou!!: Barcelona і Dionís Eroles i Batlle · Veure més »

Dionís Renart i Garcia

Dionís Renart i Garcia (Barcelona, 23 de març de 1878 - ídem, 12 de febrer de 1946) fou un escultor i astrònom català.

Nou!!: Barcelona і Dionís Renart i Garcia · Veure més »

Diosdado Rebollo Calleja

Diosdado Rebollo Calleja (Santoyo, província de Palència, 04 de juny de 1929 - 26 de desmembre de 2018) va ser un sindicalista i activista veïnal.

Nou!!: Barcelona і Diosdado Rebollo Calleja · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Diputació de Barcelona · Veure més »

Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona

Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona fou una organització obrera de caràcter sindical creada a Barcelona l'octubre de 1868 aprofitant la permissivitat arran la revolució de 1868, i que tenia la finalitat de coordinar les reivindicacions dels obrers de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona · Veure més »

Directori francès

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).

Nou!!: Barcelona і Directori francès · Veure més »

Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament

El Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament (DRIA) (oficialment en castellà i gallec: Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación, DRIL; i en portuguès: Directório Revolucionário Ibérico de Libertação, DRIL) va ser una organització armada formada en 1959 per exiliats espanyols (sobretot gallecs) i portuguesos per a lluitar contra les dictadures salazarista i franquista.

Nou!!: Barcelona і Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament · Veure més »

Discapacitat

La discapacitat és la condició d'aquella persona que té una funció, física o mental, limitada respecte de la mitjana de la població o anul·lada.

Nou!!: Barcelona і Discapacitat · Veure més »

Discoglòssids

Els discoglòssids (Discoglossidae) són una família d'amfibis anurs que conté dos gèneres, Alytes i Discoglossus.

Nou!!: Barcelona і Discoglòssids · Veure més »

Discografia de Depeche Mode

La discografia de Depeche Mode, banda anglesa de música electrònica de dilatada trajectòria, consisteix en catorze àlbums d'estudi, set àlbums en directe, deu compilacions i quinze àlbums de vídeos, dels quals se n'han extret un total de 55 senzills i 70 videoclips.

Nou!!: Barcelona і Discografia de Depeche Mode · Veure més »

Discos Castelló

Discos Castelló és una empresa catalana fundada a Barcelona el 1928 per Antoni Castelló qui va obrir una parada al Mercat de Sant Antoni i que va esdevenir una referència per a diverses generacions d'afeccionats a la música.

Nou!!: Barcelona і Discos Castelló · Veure més »

Discoteca

Llums làser luminen la pista de ball a Sheffield, Anglaterra Performance en discoteques. Vestuari de l'artista Beo Beyond. Una discoteca és un local on es pot ballar, coneguda també com a disco, night club o boîte.

Nou!!: Barcelona і Discoteca · Veure més »

Dislàlia

La dislàlia és la dificultat permanent o transitòria per a la pronunciació correcta de determinats fonemes, causada per malformació o lesió de l'aparell exterior de la parla (llengua, llavis, dents, laringe).

Nou!!: Barcelona і Dislàlia · Veure més »

Distribució de programari

Història de les distribucions de GNU/Linux Una distribució de programari és el conjunt format pel nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic.

Nou!!: Barcelona і Distribució de programari · Veure més »

Districte

Un districte és un tipus de demarcació administrativo-territorial (un tipus de divisió administrativa d'un territori).

Nou!!: Barcelona і Districte · Veure més »

Districte 22@

El Districte 22@, o simplement 22@, és un centre direccional de prop de 200 hectàrees al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Districte 22@ · Veure més »

Districte de Gràcia

Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Districte de Gràcia · Veure més »

Districte de Sant Andreu

El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 149.826 habitants (2022).

Nou!!: Barcelona і Districte de Sant Andreu · Veure més »

Districte de Sant Martí

Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.

Nou!!: Barcelona і Districte de Sant Martí · Veure més »

Districtes i barris de Barcelona

Plànol dels '''districtes de Barcelona''' vigents Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Districtes i barris de Barcelona · Veure més »

Divisió Azul

Una de les banderes de la Divisió Blava La Divisió Blava (en castellà: División Azul, en alemany: Blaue Division), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat de l'exèrcit espanyol que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, al Front Oriental contra la Unió Soviètica.

Nou!!: Barcelona і Divisió Azul · Veure més »

Divisió territorial de Catalunya

Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.

Nou!!: Barcelona і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »

Dobla

Gran Dobla de Pere I de Castella La dobla era la moneda d'or bàsica en el sistema monetari almohade i va ésser introduïda al.

Nou!!: Barcelona і Dobla · Veure més »

Documental

Cartell de ''Nanuk l'esquimal'' (''Nanook of the north''), 1922, el primer documental de la història El documental és un gènere cinematogràfic i televisiu, realitzat amb imatges preses de la realitat.

Nou!!: Barcelona і Documental · Veure més »

Dofí mular

El dofí mular o la corçana (Tursiops truncatus) és, per la seva distribució costanera i el seu caràcter poc tímid en relació a l'ésser humà, un dels petits cetacis més coneguts pels pescadors.

Nou!!: Barcelona і Dofí mular · Veure més »

Dofí ratllat

El dofí ratllat (Stenella coeruleoalba) és una espècie de cetaci de la família Delphinidae.

Nou!!: Barcelona і Dofí ratllat · Veure més »

Dolça de Barcelona

Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Dolça de Barcelona · Veure més »

Dolmen de Can Boquet

El Dolmen de Can Boquet o Roca d'en Toni es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Vilassar de Dalt (el Maresme).

Nou!!: Barcelona і Dolmen de Can Boquet · Veure més »

Dolmen de Céllecs

El dolmen de Céllecs, dolmen de Séllecs, dolmen de la Cabana del Moro de Céllecs, dolmen de la Cabana del Moro, Cava del Moro o Cabana del Moro es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a la Roca del Vallès.

Nou!!: Barcelona і Dolmen de Céllecs · Veure més »

Dolors Aleu i Riera

Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 7 d'abril de 1857Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 18 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana.

Nou!!: Barcelona і Dolors Aleu i Riera · Veure més »

Dolors Calvet i Puig

Maria Dolors Calvet i Puig (Sabadell, 11 d'abril de 1950) és una urbanista, periodista, feminista i política catalana.

Nou!!: Barcelona і Dolors Calvet i Puig · Veure més »

Dolors Frau i Julià

Dolors Frau i Julià (Barcelona, 1 de setembre de 1882 - Barcelona, 11 de juliol de 1966) fou una mezzosoprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Dolors Frau i Julià · Veure més »

Dolors Genovès i Morales

Maria Dolors Genovès i Morales (Barcelona, 17 de setembre de 1954 - 5 de juliol de 2022) va ser una periodista i historiadora catalana que va residir a Premià de Dalt des de la dècada del 1980.

Nou!!: Barcelona і Dolors Genovès i Morales · Veure més »

Dolors Monserdà i Vidal

Tomba de '''Dolors Monserdà''' al Cementiri de Montjuïc Edició de ''La Quiteria'' de 1906. Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 10 de juliol de 1845 -­ 31 de març de 1919) fou una escriptora catalana i una de les primeres feministes del país.

Nou!!: Barcelona і Dolors Monserdà i Vidal · Veure més »

Dolors Montserrat i Montserrat

és una advocada i política catalana.

Nou!!: Barcelona і Dolors Montserrat i Montserrat · Veure més »

Dolors Nadal i Aymerich

Dolors Nadal i Aymerich (Barcelona, 3 de maig de 1953), és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la IV, V, VI i VII legislatures i al Congrés dels Diputats en la VIII i IX Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Dolors Nadal i Aymerich · Veure més »

Dolors Piera i Llobera

Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, 21 de juliol de 1910 – Santiago de Xile, 19 de gener de 2002) fou una mestra i sindicalista catalana.

Nou!!: Barcelona і Dolors Piera i Llobera · Veure més »

Domènec Agustí i Salmons

Domènec Agustí i Salmons (Vilanova de la Sal, Noguera, 1849 - Ascó, Ribera d'Ebre, 26 d'agost de 1916) fou un metge que exercí la seua professió a la vila d'Ascó.

Nou!!: Barcelona і Domènec Agustí i Salmons · Veure més »

Domènec Aymerich i Serra

'''Domènec Aymerich i Serra''', a la revista ''La Escena Catalana'' de 13.3.1909 Domènec Aymerich i Serra (Barcelona, 3 d'agost de 1871 - 6 d'agost de 1932) va ser un actor de teatre català.

Nou!!: Barcelona і Domènec Aymerich i Serra · Veure més »

Domènec Badia i Leblich

Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1766 / 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818) fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí.

Nou!!: Barcelona і Domènec Badia i Leblich · Veure més »

Domènec Balmanya i Perera

Domènec Balmanya i Perera (Girona, 29 de desembre de 1914 - Barcelona, 14 de febrer de 2002) va ser un destacat futbolista català dels anys 30 i 40.

Nou!!: Barcelona і Domènec Balmanya i Perera · Veure més »

Domènec Boada i Piera

Domènec Boada i Piera (Barcelona, 1866 – 28 de gener de 1947) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Domènec Boada i Piera · Veure més »

Domènec Fita i Molat

fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Domènec Fita i Molat · Veure més »

Domènec Francesc Joan Aragó

Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Nou!!: Barcelona і Domènec Francesc Joan Aragó · Veure més »

Domènec Latorre i Soler

Domènec Latorre i Soler (les Corts, Barcelona, 1893 - Camp de la Bota, 1939) fou un polític i activista catalanista, pare de la professora de català Roser Latorre i Gaia.

Nou!!: Barcelona і Domènec Latorre i Soler · Veure més »

Domènec Martí i Julià

Monument al doctor Martí i Julià, a la plaça Reina Maria Cristina (Barcelona) Domènec Martí i Julià (Barcelona, 3 de juny de 1861 - Barcelona, 20 de juny de 1917) fou un psiquiatre i polític català.

Nou!!: Barcelona і Domènec Martí i Julià · Veure més »

Domènec Mas i Serracant

Coberta d'un recull de cançons amb música de '''Domènec Mas i Serracant''' i lletres d'Àngel Guimerà Domènec Mas i Serracant (Barcelona, 1 de gener del 1866 – 19 de desembre del 1944) va ser organista, mestre de capella i compositor.

Nou!!: Barcelona і Domènec Mas i Serracant · Veure més »

Domènec Matheu i Xicola

Domènec Matheu i Xicola (Mataró, 1765 - Buenos Aires, 1831) fou un pilot, comerciant i polític argentí d'origen català.

Nou!!: Barcelona і Domènec Matheu i Xicola · Veure més »

Domènec Palet i Barba

Domènec Palet i Barba (Terrassa, Vallès Occidental, 1872 - Barcelona, 1953) fou un advocat, industrial, polític i geòleg català.

Nou!!: Barcelona і Domènec Palet i Barba · Veure més »

Domènec Perera

Domènec Perera (?, - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Domènec Perera · Veure més »

Domènec Rovira

Domènec Rovira el Major (Sant Feliu de Guíxols, 1608 - Barcelona, 1678/79) es considera un dels escultors més rellevants de la seva època.

Nou!!: Barcelona і Domènec Rovira · Veure més »

Domènec Sesmilo i Rius

Domènec Sesmilo i Rius (Barcelona, 15 de juliol de 1942 - 24 de desembre de 2018) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Domènec Sesmilo i Rius · Veure més »

Domènec Sugrañes i Gras

Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) fou un arquitecte modernista i noucentista que col·laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí i el succeí com a arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.

Nou!!: Barcelona і Domènec Sugrañes i Gras · Veure més »

Domènec Terradellas

Domènec Terradellas (Barcelona, batejat el 13 de febrer del 1713 - Roma, 20 de maig del 1751), va ser el més gran compositor d'òpera catalano-italià del.

Nou!!: Barcelona і Domènec Terradellas · Veure més »

Domènec Umbert i Vilaseró

Domènec Umbert i Vilaseró (Barcelona 1916 - 1993) fou un artesà català, constructor de gegants, nans i altre bestiari.

Nou!!: Barcelona і Domènec Umbert i Vilaseró · Veure més »

Domènec Vilarrasa i Pérez

Domènec Vilarrasa i Pérez (Sabadell, 4 de març de 1923 - Barcelona, 7 de juny del 2016) va ser un actor i director de teatre.

Nou!!: Barcelona і Domènec Vilarrasa i Pérez · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Barcelona і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Domingo Faustino Sarmiento

Domingo Faustino Sarmiento (San Juan, Províncies Unides del Riu de la Plata, 15 de febrer de 1811 - Asunción, Paraguai, 11 de setembre de 1888) fou un polític, mestre i pedagog argentí.

Nou!!: Barcelona і Domingo Faustino Sarmiento · Veure més »

Don Balón

Don Balón va ser una revista esportiva setmanal editada a Espanya des del 7 d'octubre de 1975 per l'empresa Editorial Don Balón S.A..

Nou!!: Barcelona і Don Balón · Veure més »

Don Giovanni (Gazzaniga)

Don Giovanni o sia Il convitato di pietra és una òpera en un acte de Giuseppe Gazzaniga, amb llibret de Giovanni Bertati.

Nou!!: Barcelona і Don Giovanni (Gazzaniga) · Veure més »

Don Giovanni Tenorio

Don Giovanni Tenorio o Il dissoluto punito, ossia Don Giovanni Tenorio, és una òpera en italià en dos actes de Ramon Carnicer i Batlle, composta el 1820 amb llibret de Giovanni Bertati.

Nou!!: Barcelona і Don Giovanni Tenorio · Veure més »

Don Quichotte

Don Quichotte és una òpera en cinc actes de Jules Massenet, amb llibret d'Henri Cain, basat en Le chevalier de la longue figure de Jacques Le Lorrain, al seu torn basat en El Quixot de Miguel de Cervantes Saavedra.

Nou!!: Barcelona і Don Quichotte · Veure més »

Dona i ocell

Dona i ocell és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Dona i ocell · Veure més »

Dones Juristes

Dones Juristes és una associació jurídica constituïda a Barcelona el 1989.

Nou!!: Barcelona і Dones Juristes · Veure més »

Dorotea de Chopitea

Dorotea de Chopitea y de Villota (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891) va ser una laica salesiana xilena i catalana, protectora i benefactora de diversos ordes catòlics i promotora d'obres socials.

Nou!!: Barcelona і Dorotea de Chopitea · Veure més »

Dosrius

Dosrius és un municipi de muntanya de la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Dosrius · Veure més »

Dot (peix)

El dot, el famfre, la gerna, xerna, la gernera, el gratasoldats, el pàmpol rascàs, el rascàs o el mero de fons (Polyprion americanus, Cerna sicana o Polyprion cernium) és un peix de l'ordre dels perciformes, molt semblant a l'anfós, que pot atènyer els 2 m de longitud i pesar 50 kg.

Nou!!: Barcelona і Dot (peix) · Veure més »

Dražen Petrović

, AFI, conegut també com a El geni de Šibenik, fou un jugador de bàsquet croat.

Nou!!: Barcelona і Dražen Petrović · Veure més »

Drac de tres caps de Sant Pere de Ribes

El Drac de tres caps és un drac tricèfal del bestiari festiu de Sant Pere de Ribes construït l'any 1972 sobre cartró.

Nou!!: Barcelona і Drac de tres caps de Sant Pere de Ribes · Veure més »

Drac Màgic

Drac Màgic és una associació, que funciona en règim de cooperativa, fundada el novembre de 1971 a la ciutat de Barcelona per Dolors Manté i que té com a objectiu principal la difusió i estudi de la cultura audiovisual, amb una perspectiva inclusiva i feminista.

Nou!!: Barcelona і Drac Màgic · Veure més »

Dracs Catalans

Els Dracs Catalans (en francès Dragons Catalans, en anglès Catalans Dragons i oficialment Perpignan Dragons Rugby League Football Club) és un club nord-català de rugbi a 13 de la ciutat de Perpinyà.

Nou!!: Barcelona і Dracs Catalans · Veure més »

Draper (ofici)

Un draper era un menestral que tenia com a ofici fabricar draps o teles de tota mena i qualitat especialment per vendre'ls.

Nou!!: Barcelona і Draper (ofici) · Veure més »

Drassana

Drassanes Reials de Barcelona Una drassana (sovint també en plural, drassanes) és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells.

Nou!!: Barcelona і Drassana · Veure més »

Dret d'entrades i eixides

El dret d'entrades i eixides era un impost que calia pagar per importar mercaderies o exportar-les, tant per mar com per terra.

Nou!!: Barcelona і Dret d'entrades i eixides · Veure més »

Dreta de l'Eixample

El passeig de Gràcia vist des de la casa Milà La Dreta de l'Eixample és un barri del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Dreta de l'Eixample · Veure més »

Drets del col·lectiu LGBT a Espanya

Bandera de la comunitat LGBT. Els drets de la comunitat LGBT a Espanya són els drets personals de la comunitat LGTB.

Nou!!: Barcelona і Drets del col·lectiu LGBT a Espanya · Veure més »

Droga

Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció.

Nou!!: Barcelona і Droga · Veure més »

Dubai (ciutat)

Dubai és una ciutat capital de l'emirat de Dubai, i primera ciutat en població i importància econòmica dels Emirats Àrabs Units (la capital dels Emirats es Abu Dhabi).

Nou!!: Barcelona і Dubai (ciutat) · Veure més »

Dues gitanes

Dues gitanes és una pintura a l'oli realitzada per Isidre Nonell el 1903 i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Dues gitanes · Veure més »

Dyango

Josep Gómez Romero (Barcelona, 8 de maig del 1940) és un cantant català de música romàntica, conegut artísticament com a Dyango.

Nou!!: Barcelona і Dyango · Veure més »

E09

La ruta europea de classe A E09, E9 o E-9, amb un traçat de 967 km, uneix Barcelona amb Orleans (França) passant per Tolosa.

Nou!!: Barcelona і E09 · Veure més »

E15

La ruta europea E15 o E-15, amb un traçat de 3.590 km, uneix Algesires amb Inverness (Escòcia, Regne Unit) passant per.

Nou!!: Barcelona і E15 · Veure més »

E90

La ruta europea E90 o E-90, amb un traçat de 4.770 km, uneix Lisboa (Portugal) amb la frontera turco-iraquiana passant per.

Nou!!: Barcelona і E90 · Veure més »

EasyJet

Avió d'Easyjet aterrant a València EasyJet Airline Company Limited (coneguda com a easyJet) és una aerolínia britànica de baix cost amb seu a Londres Luton.

Nou!!: Barcelona і EasyJet · Veure més »

Economia de Catalunya

Leconomia de Catalunya, malgrat una certa escassetat de recursos naturals, és una de les més riques d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Economia de Catalunya · Veure més »

Economia postkeynesiana

L'economia postkeynesiana és una escola de pensament basada en les idees de John Maynard Keynes.

Nou!!: Barcelona і Economia postkeynesiana · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Barcelona і Edat contemporània · Veure més »

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Nou!!: Barcelona і Edat de pedra · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Barcelona і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Barcelona і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Barcelona і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Eddy Merckx

| Édouard Louis Joseph, baró Merckx, més conegut com a és un ciclista belga professional, ja retirat, que va combinar el ciclisme en pista i la carretera i és conegut per ser el ciclista que ha aconseguit més èxits al llarg de la història.

Nou!!: Barcelona і Eddy Merckx · Veure més »

Edició

Ledició és el procés de producció i publicació d'obres; sovint és sinònim dindústria editorial.

Nou!!: Barcelona і Edició · Veure més »

Ediciones Primera Plana

Ediciones Primera Plana és una societat editora catalana que s'encarrega d'editar totes les publicacions del Grup Zeta.

Nou!!: Barcelona і Ediciones Primera Plana · Veure més »

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Nou!!: Barcelona і Edicions 62 · Veure més »

Edicions Proa

Edicions Proa és una editorial catalana que va néixer a Badalona, l'any 1928, de la mà de Josep Queralt i de Marcel·lí Antic, a suggeriment de Pompeu Fabra i sota la direcció literària de l'escriptor Joan Puig i Ferreter.

Nou!!: Barcelona і Edicions Proa · Veure més »

Edifici

Torre Glòries, a Barcelona. Un edifici és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.

Nou!!: Barcelona і Edifici · Veure més »

Edifici Deutsche Bank (Barcelona)

L'Edifici Deutsche Bank, actualment conegut com a Edifici Europa, és un edifici d'oficines situat al Passeig de Gràcia, 109-111, cantonada amb l'Avinguda Diagonal, 446-448 de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Edifici Deutsche Bank (Barcelona) · Veure més »

Edifici Fòrum

L'edifici Fòrum és una construcció de Barcelona ubicada al Parc del Fòrum, zona on va tenir lloc el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004 i que tenia aquest edifici com una de les seves icones.

Nou!!: Barcelona і Edifici Fòrum · Veure més »

Edifici Montcalvari

Montcalvari és un edifici d'Arenys de Mar (Maresme), ubicat sota el penya-segat del Mal Temps i just davant del port esportiu.

Nou!!: Barcelona і Edifici Montcalvari · Veure més »

Edigsa

Edigsa o Editora General Societat Anònima va ser una companyia discogràfica amb seu a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Edigsa · Veure més »

Edith Mathis

Edith Mathis (Lucerna, 11 de febrer de 1938) és una soprano suïssa.

Nou!!: Barcelona і Edith Mathis · Veure més »

Editorial

Una casa editora, casa d'edició o una editorial (prové de l'anglès "editorial", derivat del llatí "editor, editōris") és una empresa que reprodueix i distribueix texts i altres documents (dibuixos, imatges, fulls de música), principalment per tècniques d'impremta o de difusió per suports electrònics.

Nou!!: Barcelona і Editorial · Veure més »

Editorial ACTAR

L'Editorial ACTAR és una editorial catalana, fundada l'any 1994 per Ramon Prat i amb seu a Barcelona, que està especialitzada en l'edició de llibres sobre arquitectura, disseny gràfic i art contemporani.

Nou!!: Barcelona і Editorial ACTAR · Veure més »

Editorial Bosch

Editorial Bosch és una editorial fundada a Barcelona el 1934 per Antoni Bosch i Oliveró, membre d'una família dedicada a l'enquadernació de llibres des del 1889.

Nou!!: Barcelona і Editorial Bosch · Veure més »

Editorial Bruguera

L'Editorial Bruguera era una editorial barcelonina fundada el 1910 amb el nom El Gato Negro i desapareguda el 1986, especialitzada en col·leccions de llibres de butxaca, literatura juvenil i revistes de còmic d'humor.

Nou!!: Barcelona і Editorial Bruguera · Veure més »

Editorial Espasa

L'editorial Espasa és una editorial fundada el 1860 a Barcelona, i actualment pertanyent al Grupo Planeta.

Nou!!: Barcelona і Editorial Espasa · Veure més »

Editorial Laia

Editorial Laia fou una empresa editorial fundada a Barcelona el 1972 com a continuadora de l'Editorial Estela, fundada el 1958 i tancada per les autoritats franquistes el 1971.

Nou!!: Barcelona і Editorial Laia · Veure més »

Editorial Nova Terra

Editorial Nova Terra és una editorial que fou fundada a Barcelona el 1957 per gent de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) com Josep Castaño i Colomer, Josep Artigal i Montserrat, Anton Cañellas, mossèn Joan Carrera i Planas i Lleonard Ramírez, amb la finalitat de servir la fe de les comunitats obreres i ajudar el moviment obrer en general i la pedagogia popular.

Nou!!: Barcelona і Editorial Nova Terra · Veure més »

Editorial Pòrtic

Editorial Pòrtic és una editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis i Marca.

Nou!!: Barcelona і Editorial Pòrtic · Veure més »

Editorial Planeta

Editorial Planeta és una empresa editorial fundada el 1949 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Editorial Planeta · Veure més »

Editorial Seix Barral

Seu del Grup Planeta del que forma part l'editorial Seix Barral Editorial Seix i Barral és una editorial pertanyent al Grup Planeta i fundada a Barcelona el 1911 com a impremta.

Nou!!: Barcelona і Editorial Seix Barral · Veure més »

Editorial Teide

Editorial Teide és una empresa editora fundada a Barcelona el 1942 per Frederic Rahola i d'Espona, deixeble d'Alexandre Galí i Coll i de la Mútua Escolar Blanquerna, i Jaume Vicens i Vives, historiador que havia col·laborat a l'Institut-Escola.

Nou!!: Barcelona і Editorial Teide · Veure més »

Edmon Vallès i Perdrix

Edmon Vallès i Perdrix (Mequinensa, Baix Cinca, 1920 - Barcelona, 1980) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Edmon Vallès i Perdrix · Veure més »

Edmundo González-Blanco

Edmundo González-Blanco (c. 1912). Edmundo González-Blanco (Luanco, Oviedo, 20 de novembre de 1877 - Madrid, 1938) fou un filòsof, traductor i escriptor espanyol, germà del crític i novel·lista Andrés González-Blanco i del periodista Pedro González-Blanco.

Nou!!: Barcelona і Edmundo González-Blanco · Veure més »

Eduard Amigó de Lara

Eduard Amigó de Lara (Barcelona, 1833 - Buenos Aires, 1902) fou un pianista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Eduard Amigó de Lara · Veure més »

Eduard Aulés i Garriga

Edició de ''Cinc minuts fora del món'' de 1876. Eduard Aulés i Garriga (Barcelona, 1839 - 1913) fou un autor dramàtic i llibretista de sarsueles.

Nou!!: Barcelona і Eduard Aulés i Garriga · Veure més »

Eduard Bajet i Royo

Eduard Bajet i Royo (Barcelona, 21 de juliol de 1949) és un advocat català.

Nou!!: Barcelona і Eduard Bajet i Royo · Veure més »

Eduard Blanxart i Pàmies

Eduard Blanxart i Pàmies (Terrassa, 1915 - Barcelona, 27 d'octubre de 2014) fou un interiorista, dissenyador i músic català.

Nou!!: Barcelona і Eduard Blanxart i Pàmies · Veure més »

Eduard Carbonell i Esteller

Eduard Carbonell i Esteller (Barcelona, 1946) és catedràtic en història de l'art especialitzat en patrimoni cultural i museologia, i actual vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Eduard Carbonell i Esteller · Veure més »

Eduard Ferrés i Puig

Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928) fou un arquitecte modernista i noucentista titulat per la Universitat de Barcelona el 31 de juliol de 1897.

Nou!!: Barcelona і Eduard Ferrés i Puig · Veure més »

Eduard Fontserè i Riba

Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870 - 18 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català.

Nou!!: Barcelona і Eduard Fontserè i Riba · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Barcelona і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Eduard Jener i Casellas

Eduard Jener i Casellas (Gràcia, Barcelona, 1882 - Barcelona, 1967) Fill de Juli Jener i Vicenta Casellas Lunas va ésser un dibuixant, decorador, ilustrador publicitari i pintor que es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (València).

Nou!!: Barcelona і Eduard Jener i Casellas · Veure més »

Eduard Kucharski i Gonzàlez

Eduard Kucharski i Gonzàlez (L'Hospitalet de Llobregat, 22 de maig de 1925 - Barcelona, 2 d'octubre de 2014) fou un jugador de bàsquet català de les dècades dels 40 i 50.

Nou!!: Barcelona і Eduard Kucharski i Gonzàlez · Veure més »

Eduard Layret i Foix

Eduard Layret i Foix (Barcelona, 26 d'abril de 1882 - no abans del 1943) fou un advocat i polític català, germà de Francesc Layret i Foix, diputat a les Corts de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Eduard Layret i Foix · Veure més »

Eduard López-Chávarri i Marco

Eduard López-Chavarri i Marco (València, 29 de gener de 1871 - València, 28 d'octubre de 1970) va ser un compositor, escriptor i teòric musical valencià.

Nou!!: Barcelona і Eduard López-Chávarri i Marco · Veure més »

Eduard Manchón i Molina

Eduard Manchón i Molina (Barcelona, 24 de juliol del 1930 - Barcelona, 29 de setembre del 2010) va ser un futbolista català dels anys 50.

Nou!!: Barcelona і Eduard Manchón i Molina · Veure més »

Eduard Maria Balcells i Buïgas

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) COAC fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Eduard Maria Balcells i Buïgas · Veure més »

Eduard Maristany i Gibert

Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 26 de desembre de 1855 - 1941) va ser enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França i posteriorment de la Madrid-Saragossa-Alacant (les dues companyies es fusionaren) on ascendí fins a arribar a ser-ne el director.

Nou!!: Barcelona і Eduard Maristany i Gibert · Veure més »

Eduard Márquez i Tañá

Eduard Márquez i Tañá (Barcelona, 18 de novembre de 1960) és un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Eduard Márquez i Tañá · Veure més »

Eduard Mendoza i Garriga

Eduard Mendoza i Garriga, més conegut com a Eduardo Mendoza (Barcelona, 11 de gener de 1943), és un escriptor català en llengua castellana.

Nou!!: Barcelona і Eduard Mendoza i Garriga · Veure més »

Eduard Mira i Gonzàlez

Eduard Mira i González (València, 1 d'agost de 1945) és un sociòleg valencià, doctor en Geografia i Història, a més d'escriptor.

Nou!!: Barcelona і Eduard Mira i Gonzàlez · Veure més »

Eduard Molons i Solanes

Eduard Molons i Solanes (L'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1856 - ?) va ésser un escrivent que treballà com a secretari del jutjat de L'Espluga de Francolí.

Nou!!: Barcelona і Eduard Molons i Solanes · Veure més »

Eduard Portela i Marín

Eduard Portela Marín (Barcelona, 1934) és un dirigent esportiu català, exjugador i exentrenador de bàsquet.

Nou!!: Barcelona і Eduard Portela i Marín · Veure més »

Eduard Rifà i Anglada

Eduard Rifà i Anglada (Manlleu, Osona 3 d'agost de 1882 - Barcelona 15 de desembre de 1938) fou un empresari català, pioner de les emissions de ràdio a Catalunya i a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Eduard Rifà i Anglada · Veure més »

Eduard Ripoll i Perelló

Eduard Ripoll i Perelló (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28 de març de 2006) fou un arqueòleg i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Eduard Ripoll i Perelló · Veure més »

Eduard Tarragona i Corbella

Eduard Tarragona i Corbella (Balaguer, 20 d'abril de 1917 - Barcelona, 29 de març de 2007) fou un empresari i polític català.

Nou!!: Barcelona і Eduard Tarragona i Corbella · Veure més »

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Nou!!: Barcelona і Eduard Toda i Güell · Veure més »

Eduard Toldrà i Soler

Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan.

Nou!!: Barcelona і Eduard Toldrà i Soler · Veure més »

Eduard Vidal i de Valenciano

Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor.

Nou!!: Barcelona і Eduard Vidal i de Valenciano · Veure més »

Eduardo Baeza y Alegría

Eduardo Baeza y Alegría (Saragossa, 1901 - 1981) fou un metge i polític aragonès, governador civil de Barcelona cap al final de la dècada de 1940.

Nou!!: Barcelona і Eduardo Baeza y Alegría · Veure més »

Eduardo Chillida Juantegui

Eduardo Chillida Juantegui (Sant Sebastià / Donòstia, País Basc, 10 de gener de 1924 - 19 d'agost de 2002) fou un escultor basc.

Nou!!: Barcelona і Eduardo Chillida Juantegui · Veure més »

Eduardo De Filippo

Eduardo De Filippo (Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984) va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià.

Nou!!: Barcelona і Eduardo De Filippo · Veure més »

Eduardo Galeano

Eduardo Hughes Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940 - Montevideo, 13 d'abril de 2015) va ser un periodista i escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana.

Nou!!: Barcelona і Eduardo Galeano · Veure més »

Eduardo Martín Toval

Eduardo Martín Toval (Màlaga, 5 de març de 1942 - Màlaga, 15 de gener de 2019) fou Doctor en Dret, funcionari públic i polític socialista andalús.

Nou!!: Barcelona і Eduardo Martín Toval · Veure més »

Edvard Munch

Edvard Munch (pronúncia: ˈmʉŋk) (Løten, Noruega, 12 de desembre de 1863 - Ekely, prop d'Oslo, 23 de gener de 1944) fou un pintor i gravador noruec expressionista.

Nou!!: Barcelona і Edvard Munch · Veure més »

Edward Coley Burne-Jones

''The Baleful Head'' (1886-1887) d'Edward C. Burne-Jones Edward Coley Burne-Jones (Birmingham, 1833-1898) fou un pintor anglès.

Nou!!: Barcelona і Edward Coley Burne-Jones · Veure més »

Edwin Ray Guthrie

Edwin Ray Guthrie (1886-1959) va ésser un psicòleg estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Edwin Ray Guthrie · Veure més »

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (anomenada anteriorment Eina, Escola de Disseny i Art i també coneguda simplement com a EINA) és un centre universitari privat de disseny i art.

Nou!!: Barcelona і EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Barcelona і Eivissa · Veure més »

Eix Transversal

LEix Transversal (o sovint directament l'Eix) és la denominació popular amb què és coneguda la carretera.

Nou!!: Barcelona і Eix Transversal · Veure més »

Eixample (urbanisme)

Un eixample (calc de l'espanyol 'ensanche' que hauria de ser 'eixamplada' o 'eixamplament' en català, conformement a les regles de derivació de la nostra llengua com ho sosté Gabriel Bibiloni) és l'expandiment de la zona edificada o construïda d'una població, és a dir la concentració d'un conjunt de cases i carrers nous que eixamplen una població.

Nou!!: Barcelona і Eixample (urbanisme) · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Eixample de Barcelona · Veure més »

Eixample Teatre

L'Eixample Teatre és un espai teatral ubicat al carrer d'Aragó núm.

Nou!!: Barcelona і Eixample Teatre · Veure més »

Eixaric

Eixaric (de l'àrab as-sarik) és el nom que reberen els musulmans que, després de la conquesta comtal, continuaren vivint a la regió de Tortosa.

Nou!!: Barcelona і Eixaric · Veure més »

El 33

El 33 (fins a l'any 2001, Canal 33) és el segon canal de la Televisió de Catalunya, pertanyent a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Barcelona і El 33 · Veure més »

El Baix Guinardó

Passatge de Sant Pere, un dels primers nuclis de poblament del barri. El Baix Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Baix Guinardó · Veure més »

El Be Negre

El Be Negre va ser un setmanari satíric i polític català dirigit per Josep Maria Planes i Martí que va tenir una trajectòria estretament lligada a l'existència de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і El Be Negre · Veure més »

El Bedorc

El Bedorc o també El Badorc és un petit poble català al municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia (província de Barcelona).

Nou!!: Barcelona і El Bedorc · Veure més »

El Bellestar

El Bellestar, també anomenat el Bellestar de la Tinença, apareixia com a Bellestar en català antic a la carta pobla, a voltes ha rebut la forma castellanitzada *el Ballestar (en castellà i oficialment Ballestar), és un poble situat dins el terme municipal de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat, País Valencià).

Nou!!: Barcelona і El Bellestar · Veure més »

El Besòs i el Maresme

El Besòs i el Maresme és un barri del districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Besòs i el Maresme · Veure més »

El Born

El Born és un barri o un sector de la ciutat de Barcelona que s'estén al voltant del Passeig del Born, el Mercat del Born i l'església de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Barcelona і El Born · Veure més »

El Camí

Logotíp d'El CamíMarina Baixa El Camí és un itinerari senyalitzat de senderisme cultural que recorre les terres de parla catalana per fomentar la cohesió social i l'autoconeixement de tots aquests territoris.

Nou!!: Barcelona і El Camí · Veure més »

El Camp de la Bota

Parc del Camp de la Bota, al costat del Parc del Fòrum, a Barcelona. Placa amb el poema de Màrius Torres que commemora tots els afusellats El Camp de la Bota, també anomenat Parapet o Camp de la Bóta, fou un antic barri de barraques avui desaparegut, al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí, situat a prop de la caserna militar castell del Camp de la Bota i al costat del barri de Pequín.

Nou!!: Barcelona і El Camp de la Bota · Veure més »

El cant dels ocells

Martin Schongauer: ''Madonna al jardí de les roses'' amb ocells (1473) El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal.

Nou!!: Barcelona і El cant dels ocells · Veure més »

El Canto del Loco

ECDL en un concert a Oviedo (Astúries) El Canto del Loco (abreviat de vegades com ECDL) fou un grup de música espanyol que s'enquadrava dins d'un estil pop rock, encara que els seus membres reconeixen que algunes de les seves cançons pertanyen a un gènere més power pop.

Nou!!: Barcelona і El Canto del Loco · Veure més »

El Canto del Loco: Personas (La película)

El Canto del Loco: Personas (La película) és una pel·lícula-documental dirigida per Félix Viscarret sobre el grup espanyol.

Nou!!: Barcelona і El Canto del Loco: Personas (La película) · Veure més »

El Capricho

La Villa Quijano, popularment coneguda com El Capricho, és un edifici modernista situat en la localitat càntabra de Comillas.

Nou!!: Barcelona і El Capricho · Veure més »

El Carmel

El Carmel és un barri popular del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і El Carmel · Veure més »

El Centre (Sabadell)

L'església de Sant Feliu, des de la plaça de Sant Roc. El Centre és el barri de Sabadell al voltant del qual s'ha anat desenvolupant la ciutat des que aproximadament al o es construïren les primeres cases a la part baixa de l'actual passeig de la Plaça Major.

Nou!!: Barcelona і El Centre (Sabadell) · Veure més »

El Ciervo

El Ciervo és una revista mensual independent d'opinió i cultura en castellà fundada a Barcelona el 1951.

Nou!!: Barcelona і El Ciervo · Veure més »

El Clot

El barri del Clot, dins del districte de Sant Martí El Clot és un dels barris de què es compon el districte barceloní de Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і El Clot · Veure més »

El Congrés i els Indians

El Congrés i els Indians és un dels barris del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Congrés i els Indians · Veure més »

El cor de la ciutat

El cor de la ciutat va ser una telenovel·la produïda i emesa per Televisió de Catalunya, situada al barri de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El cor de la ciutat · Veure més »

El coronel Macià

El coronel Macià és una pel·lícula escrita i dirigida per Josep Maria Forn que presenta alguns episodis de la vida de Francesc Macià abans d'esdevenir president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і El coronel Macià · Veure més »

El Estado Catalán

El Estado Catalán fou un diari en castellà publicat a Barcelona (1869-1872) pels dirigents republicans catalans Valentí Almirall i Llozer i Gonçal Serraclara i Costa.

Nou!!: Barcelona і El Estado Catalán · Veure més »

El Farró

El Farró és un nucli del barri de nova creació el Putxet i Farró, a la part més oriental del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Farró · Veure més »

El Figueró i Montmany

El Figueró i Montmany, oficialment escrit Figaró-Montmany, és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і El Figueró i Montmany · Veure més »

El Forcall

El Forcall, oficialment Forcall, és un municipi del País Valencià a la comarca dels Ports.

Nou!!: Barcelona і El Forcall · Veure més »

El Franco

El Franco és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: Barcelona і El Franco · Veure més »

El Gòtic

Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Gòtic · Veure més »

El giravolt de maig

El giravolt de maig és una òpera còmica d'Eduard Toldrà, amb llibret de Josep Carner i figurins de Xavier Nogués.

Nou!!: Barcelona і El giravolt de maig · Veure més »

El Greco

Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.

Nou!!: Barcelona і El Greco · Veure més »

El Guinardó

El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Guinardó · Veure més »

El Ingenio

La casa El Ingenio és una botiga i un taller artesanal de producció de figures de cartó pedra, així com els productes de diversió, joc, màgia i espectacle.

Nou!!: Barcelona і El Ingenio · Veure més »

El Jueves

El Jueves és una revista espanyola satírica d'humor amb redacció a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Jueves · Veure més »

El Llamp

El Llamp fou una revista editada a Gandesa (Terra Alta) des de principis dels anys vint del fins ben entrada la República Catalana.

Nou!!: Barcelona і El Llamp · Veure més »

El Llamp (editorial)

El Llamp és una editorial que va ser fundada el 23 de febrer de 1982 a Barcelona per l'editor Enric Borràs i Cubells (Gandesa, 1920-Barcelona, 1985) i el seu fill Enric.

Nou!!: Barcelona і El Llamp (editorial) · Veure més »

El Maldà

El Maldà, abans conegut com a Círcol Maldà, és un teatre de cambra polivalent de Barcelona, ubicat al Palau Maldà, al carrer del Pi número 5, escala dreta, just al costat del Cinema Maldà.

Nou!!: Barcelona і El Maldà · Veure més »

El Masnou

El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і El Masnou · Veure més »

El Matí

El Matí fou un diari catòlic en català promogut i dirigit per Josep Maria Capdevila i Balanzó i Josep Maria Junoy i Muns que es va editar a Barcelona entre el 24 de maig de 1929 i el 19 de juliol de 1936.

Nou!!: Barcelona і El Matí · Veure més »

El meu avi

«El meu avi» és una havanera catalana composta per Josep Lluís Ortega i Monasterio el 1968 que homenatja els soldats morts en la guerra de Cuba.

Nou!!: Barcelona і El meu avi · Veure més »

El Mole

El Mole fou una publicació política satírica que es va distribuir a la Ciutat de València (l'Horta) a finals dels anys 30 i principis dels 40 al, d'idees liberals i crítica amb la política del poder.

Nou!!: Barcelona і El Mole · Veure més »

El Molino

El Molino és un cafè-concert de Barcelona, dels més reconeguts d'Europa durant bona part del i del, i sempre ha estat considerat un espai transgressor dels límits permesos, amb una gran capacitat de crear llenguatges propis, de doble sentit, amb el mòbil de poder escapar de les censures de cada època.

Nou!!: Barcelona і El Molino · Veure més »

El Molinot

El Molinot és una urbanització del Vallès Occidental, a cavall entre els municipis de Viladecavalls i Terrassa, en terreny boscós a la falda de la carena del Molinot, entre el torrent del Llor i la riera de Gaià.

Nou!!: Barcelona і El Molinot · Veure més »

El Mont (Albanyà)

La serra del Mont o simplement el Mont és un massís muntanyós del Prepirineu, fronterer entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa, a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà), i al nord del de Beuda (Garrotxa).

Nou!!: Barcelona і El Mont (Albanyà) · Veure més »

El Noticiero Universal

El Noticiero Universal va ser un diari en castellà, editat a Barcelona des del 15 d'abril de 1888 fins a l'octubre del 1985.

Nou!!: Barcelona і El Noticiero Universal · Veure més »

El Obrero

El Obrero fou un periòdic obrerista escrit en castellà i editat a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Obrero · Veure més »

El Pacte. Partit Republicà Democràtic Federal de Catalunya

El Pacte.

Nou!!: Barcelona і El Pacte. Partit Republicà Democràtic Federal de Catalunya · Veure més »

El Parc i la Llacuna del Poblenou

Barris del districte de Sant Martí, Barcelona El Parc i la Llacuna del Poblenou és un barri del districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Parc i la Llacuna del Poblenou · Veure més »

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Nou!!: Barcelona і El Periódico · Veure més »

El Poble Català

Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.

Nou!!: Barcelona і El Poble Català · Veure més »

El Poble-sec

El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Poble-sec · Veure més »

El Pont de Vilomara

El Pont de Vilomara és un poble del Bages repartit entre els municipis del Pont de Vilomara i Rocafort (la part majoritària) i Manresa.

Nou!!: Barcelona і El Pont de Vilomara · Veure més »

El Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat és un municipi que es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, Catalunya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Prat de Llobregat · Veure més »

El Protectorat

En la història britànica El Protectorat és el nom amb el qual es coneix la Commonwealth d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda sota el govern del Lord Protector.

Nou!!: Barcelona і El Protectorat · Veure més »

El Putxet i el Farró

El Putxet i el Farró, al web de l'ajuntament també escrit de manera no normativa el Putget i el Farró, és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Putxet i el Farró · Veure més »

El Quixot

Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.

Nou!!: Barcelona і El Quixot · Veure més »

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.

Nou!!: Barcelona і El Raval · Veure més »

El Rourell

El Rourell és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Barcelona і El Rourell · Veure més »

El Senyor dels Anells

El Senyor dels Anells (anglès: The Lord of the Rings) és una novel·la de fantasia èpica negra de l'autor i erudit anglès J. R. R. Tolkien.

Nou!!: Barcelona і El Senyor dels Anells · Veure més »

El Talladell

Església Parroquial de Sant Pere del Talladell (s. XVII). El Talladell és una entitat municipal descentralitzada pertanyent a Tàrrega, capital de l'Urgell, aprovada per decret del 20 d'octubre de 2009, encara que no es constituí fins al 18 de juny de 2010.

Nou!!: Barcelona і El Talladell · Veure més »

El Temps

El Temps és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984.

Nou!!: Barcelona і El Temps · Veure més »

El Terrat

El Terrat és una productora d'El Terrat de Produccions, SL, grup empresarial presidit per Andreu Buenafuente i radicat a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Terrat · Veure més »

El Torín

El Torín va ser la primera plaça de braus construïda a Barcelona, inaugurada el juliol de 1834 al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu central de Gas Natural.

Nou!!: Barcelona і El Torín · Veure més »

El Triangle

El Triangle és un setmanari d'informació general editat a Catalunya i escrit en llengua catalana en paper i en llengua catalana i castellana a la web.

Nou!!: Barcelona і El Triangle · Veure més »

El Turó de la Peira

El Turó de la Peira és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і El Turó de la Peira · Veure més »

El Vapor

El Vapor fou un periòdic mercantil, polític i literari editat en castellà a Barcelona durant el quadrienni 1833-1837.

Nou!!: Barcelona і El Vapor · Veure més »

El Vendrell

El Vendrell és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Barcelona і El Vendrell · Veure més »

El Vilar (Castellbell i el Vilar)

El Vilar és un poble del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca catalana del Bages.

Nou!!: Barcelona і El Vilar (Castellbell i el Vilar) · Veure més »

El Vilosell

El Vilosell és un municipi de la comarca de les Garrigues, al límit de la Conca de Barberà.

Nou!!: Barcelona і El Vilosell · Veure més »

El zoo d'en Pitus

El zoo d'en Pitus és una novel·la juvenil en català escrita per Sebastià Sorribas i publicada el 1966 per l'editorial La Galera.

Nou!!: Barcelona і El zoo d'en Pitus · Veure més »

Eladi Homs Zimmer

Eladi Homs i Zimmer Barcelona (1922) - (1998) fou un directiu empresarial i escolta català establert a Mallorca el 1954, on fundà, juntament amb Maria Ferret Espanyol, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Eladi Homs Zimmer · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Barcelona і Elagàbal · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Nou!!: Barcelona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 · Veure més »

Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Catalunya)

El 13 de juny de 2004, es varen celebrar eleccions europees a Catalunya, així com a la resta de l'Estat espanyol.

Nou!!: Barcelona і Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Catalunya) · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1910

El liberal Canalejas, cap de govern fins al seu assassinat el 1912 Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Barcelona і Eleccions generals espanyoles de 1910 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Nou!!: Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2007

PAR aconsegueix l'alcaldia de Terol Electores elegeixen les paperetes de votació a Vigo Electors esperen el seu torn per dipositar les paperetes en una secció de Vigo D'acord amb el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), el 27 de maig de 2007 (quart diumenge de maig), va haver-hi a Espanya eleccions municipals.

Nou!!: Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 2007 · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Barcelona і Electricitat · Veure més »

Electroclash

Lelectroclash és un estil musical que fusiona elements del new wave, el punk i la música electrònica de ball.

Nou!!: Barcelona і Electroclash · Veure més »

Elegies de Bierville

Elegies de Bierville és l'obra més destacada del poeta Carles Riba, és una de les grans obres de la primera postguerra catalana.

Nou!!: Barcelona і Elegies de Bierville · Veure més »

Elena e Costantino

Elena e Costantino és una òpera en italià de Ramon Carnicer i Batlle segons un llibret d'Andrea Leone Tottola.

Nou!!: Barcelona і Elena e Costantino · Veure més »

Eliana Thibaut i Comalada

fou una cuinera nord-catalana, historiadora de la gastronomia i divulgadora, i autora de llibres sobre gastronomia catalana, com ara La cuina dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Eliana Thibaut i Comalada · Veure més »

Elies Barberà Bolinches

Elies Barberà Bolinches (Xàtiva, 1 de maig de 1970) és un poeta i actor valencià.

Nou!!: Barcelona і Elies Barberà Bolinches · Veure més »

Elies Rogent i Amat

fou un arquitecte català del.

Nou!!: Barcelona і Elies Rogent i Amat · Veure més »

Elies Torres i Tur

Elies Torres i Tur (Eivissa, 1944) és un arquitecte eivissenc.

Nou!!: Barcelona і Elies Torres i Tur · Veure més »

Elionor d'Arborea

Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.

Nou!!: Barcelona і Elionor d'Arborea · Veure més »

Elionor de Portugal

Elionor de Portugal (1328 - Xèrica, València 1348), infanta de Portugal i reina consort de la Corona d'Aragó (1347-1348).

Nou!!: Barcelona і Elionor de Portugal · Veure més »

Elionor de Sicília

Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).

Nou!!: Barcelona і Elionor de Sicília · Veure més »

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Nou!!: Barcelona і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Elisabet de Pallars Sobirà

Elisabet fou filla d'Hug Roger III i de Caterina Albert.

Nou!!: Barcelona і Elisabet de Pallars Sobirà · Veure més »

Elisabet de Portugal

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).

Nou!!: Barcelona і Elisabet de Portugal · Veure més »

Elisabet Miralta i Clusellas

Elisabet Miralta i Clusellas (Barcelona 1964) és l'actual directora artística del Festival de Circ Trapezi, juntament amb Jordi Aspa.

Nou!!: Barcelona і Elisabet Miralta i Clusellas · Veure més »

Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zúric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zúric, Suïssa, 23 de maig de 2011) fou una mestra i activista suïssa que dirigí la Maternitat d'Elna.

Nou!!: Barcelona і Elisabeth Eidenbenz · Veure més »

Elisabeth Galí i Camprubí

Elisabeth Galí i Camprubí, més coneguda com a Beth Galí (Barcelona, 1950), és una dissenyadora, arquitecta i paisatgista catalana.

Nou!!: Barcelona і Elisabeth Galí i Camprubí · Veure més »

Elisabeth Maragall i Vergé

Elisabeth Maragall i Vergé (Barcelona, 25 de setembre de 1970) és una jugadora d'hoquei sobre herba que guanyà la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Nou!!: Barcelona і Elisabeth Maragall i Vergé · Veure més »

Elisabetta, regina d'Inghilterra

Elisabetta, regina d'Inghilterra és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini i llibret de Giovanni Schmidt, basada en l'obra Il paggio di Leicester de Carlo Federici, al seu torn basada en The recess or a tale of other times de Sophia Lee.

Nou!!: Barcelona і Elisabetta, regina d'Inghilterra · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: Barcelona і Elisenda de Montcada · Veure més »

Elisenda Malaret i Garcia

Elisenda Malaret i Garcia (Barcelona, 20 de març de 1958) és una jurista catalana, doctora en Dret i catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i diputada al Congrés dels Diputats en la VIII i IX legislatures.

Nou!!: Barcelona і Elisenda Malaret i Garcia · Veure més »

Eliseu Meifrèn i Roig

Eliseu Meifrèn i Roig (Barcelona, 28 de desembre de 1857 – ibid., 5 de febrer de 1940) va ser un pintor català que va viure de ple l'etapa del modernisme, tot i que a la seva obra és més marcada la influència de l'impressionisme francès.

Nou!!: Barcelona і Eliseu Meifrèn i Roig · Veure més »

Eliseu Trenc i Ballester

Eliseu Trenc Ballester (Maseras, País de Foix, 1944) és un historiador de l'art i professor de literatura hispànica, fill d'exiliats d'Albelda, la Llitera.

Nou!!: Barcelona і Eliseu Trenc i Ballester · Veure més »

Els Garidells

Els Garidells és un municipi a l'extrem meridional de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Barcelona і Els Garidells · Veure més »

Els Guiamets

Els Guiamets és un municipi de la comarca del Priorat, situat al límit sud-occidental de la comarca.

Nou!!: Barcelona і Els Guiamets · Veure més »

Els Hostalets de Pierola

Els Hostalets de Pierola és un municipi de la comarca de l'Anoia, anomenat Pierola fins al 1987.

Nou!!: Barcelona і Els Hostalets de Pierola · Veure més »

Els Munts (Sant Agustí de Lluçanès)

Els Munts és una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sora, a la comarca d'Osona.

Nou!!: Barcelona і Els Munts (Sant Agustí de Lluçanès) · Veure més »

Els Pets

Els Pets és un grup de rock català i pop rock originari del poble de Constantí.

Nou!!: Barcelona і Els Pets · Veure més »

Els Quatre Gats

Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 12 o el 14 de juny de 1897, situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896).

Nou!!: Barcelona і Els Quatre Gats · Veure més »

Els quinze

Els Quinze és un espai urbà de Barcelona ubicat en els extrems dels barris del Guinardó, i de Vilapicina i la Torre Llobeta.

Nou!!: Barcelona і Els quinze · Veure més »

Elsa Fàbregas i Munill

Elsa Fàbregas i Munill (Buenos Aires, 30 de desembre del 1921 - Barcelona, 21 de desembre del 2008) va ser una de les actrius de doblatge més importants i reconegudes d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Elsa Fàbregas i Munill · Veure més »

Elvira de Hidalgo

Elvira Juana Rodríguez Roglán coneguda artísticament com a Elvira de Hidalgo (Vall-de-roures, 28 de desembre de 1891 - Milà, 21 de gener de 1980) va ser una soprano de coloratura i mestra de cant.

Nou!!: Barcelona і Elvira de Hidalgo · Veure més »

Elvira Fremont i Verdier

Elvira Fremont i Verdier (Barcelona, 29 d'agost de 1881 - Barcelona, 19 de novembre de 1956) va ser una actriu catalana, filla de la també actriu Antònia Verdier.

Nou!!: Barcelona і Elvira Fremont i Verdier · Veure més »

Elvira Jofre

Elvira Victoriano i Aragonès, coneguda amb el nom artístic d'Elvira Jofre (Barcelona, 16 de març de 1915 – íd., 3 de setembre de 1998) va ser una actriu de teatre i de veu catalana.

Nou!!: Barcelona і Elvira Jofre · Veure més »

Elvira Quintillà i Ramos

Elvira Quintillà i Ramos (Barcelona, 19 de setembre de 1928 – Madrid, 27 de desembre de 2013) va ser una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, que va protagonitzar algunes de les pel·lícules més importants del cinema espanyol de mitjans del.

Nou!!: Barcelona і Elvira Quintillà i Ramos · Veure més »

Emanuele d'Astorga

Emanuele d'Astorga (Augusta, 20 de març de 1680 - Madrid, 1757) fou un compositor i escriptor italià.

Nou!!: Barcelona і Emanuele d'Astorga · Veure més »

Emília Baró i Sanz

Emília Baró i Sanz (Barcelona, 22 de juny de 1884 - 2 de novembre de 1964) fou una actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional, que estigué casada amb el periodista, actor i traductor Carles Capdevila.

Nou!!: Barcelona і Emília Baró i Sanz · Veure més »

Emberízids

''Verderola'' (''Emberiza citrinella'') Els emberízids són una família d'ocells granívors semblant als passèrids, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les contrades catalanes.

Nou!!: Barcelona і Emberízids · Veure més »

Emeterio Muga Díez

Emeterio Muga Díez (Saragossa, 1877 - València, 1956) Fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Emeterio Muga Díez · Veure més »

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».

Nou!!: Barcelona і Emfiteusi · Veure més »

Emili Boix i Fuster

Emili Boix i Fuster (Barcelona, 1956) és un sociolingüista català.

Nou!!: Barcelona і Emili Boix i Fuster · Veure més »

Emili Bosch i Roger

Emili Bosch i Roger (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1980) fou un escenògraf i pintor català.

Nou!!: Barcelona і Emili Bosch i Roger · Veure més »

Emili Briansó Planes

Emili Briansó Planes fou un metge i polític nascut a Reus el 12 de juliol de 1863.

Nou!!: Barcelona і Emili Briansó Planes · Veure més »

Emili Eroles

Emili Eroles (Tàrrega, 1895 – Barcelona, 1983) fou un llibreter i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Emili Eroles · Veure més »

Emili Ferrer i Espelt

Emili Ferrer i Espelt (Barcelona, 1899 - 1970) va ésser un dibuixant, decorador i escenògraf.

Nou!!: Barcelona і Emili Ferrer i Espelt · Veure més »

Emili Fontbona i Ventosa

"Faune" (1905), obra en alabastre d'Emili Fontbona (Barcelona, col·lecció particular) Emili Fontbona i Ventosa (Barcelona, 1879 -1938) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Emili Fontbona i Ventosa · Veure més »

Emili Giralt i Raventós

Emili Giralt i Raventós (Vilafranca del Penedès, 1927 - Barcelona, 2008) fou un historiador català.

Nou!!: Barcelona і Emili Giralt i Raventós · Veure més »

Emili Granier Barrera

Emili Granier Barrera (Barcelona, 1908-1997) fou un periodista i polític català, de formació autodidacta.

Nou!!: Barcelona і Emili Granier Barrera · Veure més »

Emili Guanyavents i Jané

Emili Guanyavents i Jané (Barcelona, 31 d'agost de 1860 - 27 de juny de 1941) fou poeta i traductor català, també conegut com a Emili Guanyabéns.

Nou!!: Barcelona і Emili Guanyavents i Jané · Veure més »

Emili Mira i López

plaça de Catalunya barcelonina hi ha una versió en pedra de la mateixa escultura Placa commemoriativa a la casa de Barcelona on va viure, situada a la rambla de Catalunya núm. 35 Emili Mira i López (Santiago de Cuba, 24 d'octubre de 1896 - Petròpolis, Brasil, 16 de febrer de 1964) va ésser un psicòleg català.

Nou!!: Barcelona і Emili Mira i López · Veure més »

Emili Pujol i Villarrubí

Emili Pujol i Vilarrubí (la Granadella, 7 d'abril de 1886 - Barcelona, 15 de novembre de 1980) fou un instrumentista de guitarra i viola de mà, musicòleg, pedagog i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Emili Pujol i Villarrubí · Veure més »

Emili Riera i Rubió

Emili Riera i Rubió (Barcelona, 18 de setembre de 1850 - Barcelona, Barcelonès, 7 de febrer de 1899) va ésser un industrial i propietari que va pertànyer al Centre de Contribuents de Sant Andreu, una entitat que nasqué el 1883 com a transformació del Centre Industrial i Mercantil.

Nou!!: Barcelona і Emili Riera i Rubió · Veure més »

Emili Riu i Periquet

Emili Riu i Periquet (Sort, Pallars Sobirà, 1871 - Madrid, 10 de maig de 1928) fou un periodista, home de negocis i polític català, i és considerat un dels impulsors de l'electrificació de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Emili Riu i Periquet · Veure més »

Emili Sagi i Barba

Emili Sagi i Barba (Barcelona, 26 de març de 1876 - Polop, Marina Baixa, 7 d'agost de 1949) fou un baríton que assolí grans èxits, tant en òpera com en sarsuela, a Espanya i a l'Amèrica del Sud i enregistrà diversos discs.

Nou!!: Barcelona і Emili Sagi i Barba · Veure més »

Emili Sagi i Liñán

Emili Sagi i Liñán, conegut com a Sagi-Barba, (San Carlos de Bolívar, 15 de març del 1900 - Barcelona, 25 de maig de 1951) va ser un destacat futbolista català d'origen argentí dels anys 20.

Nou!!: Barcelona і Emili Sagi i Liñán · Veure més »

Emili Saló i Ramell

Emili Saló i Ramell (Granollers, 1 de juny del 1905 - Barcelona, 13 de setembre del 1988), va ser músic i compositor, especialment de sardanes, les quals ocasionalment signà amb el pseudònim Pau Marons.

Nou!!: Barcelona і Emili Saló i Ramell · Veure més »

Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1932 – Barcelona, 19 de juny de 2012) fou un pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Emili Teixidor i Viladecàs · Veure més »

Emili Vendrell i Ibars

Emili Vendrell i Ibars (Barcelona, Barcelonès, 23 de gener de 1893Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, Barcelonès, 1 d'agost de 1962) fou un tenor català, destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes i sarsueles.

Nou!!: Barcelona і Emili Vendrell i Ibars · Veure més »

Emili Vilanova i March

Bust d'Emili Vilanova al Parc de la Ciutadella, Barcelona Emili Vilanova i March (Barcelona, 15 d'octubre de 1840 - Barcelona, 15 d'agost de 1905) va ser un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Emili Vilanova i March · Veure més »

Emiliano Iglesias Ambrosio

Emiliano Iglesias Ambrosio (Ponteareas, 28 de juliol de 1878 - Madrid, 3 d'octubre de 1943) fou un advocat, periodista i polític lerrouxista gallec, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Emiliano Iglesias Ambrosio · Veure més »

Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.

Nou!!: Barcelona і Emilio Castelar y Ripoll · Veure més »

Emilio Mola Vidal

Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Emilio Mola Vidal · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Barcelona і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Barcelona і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Emma Cohen

Emmanuela Beltran i Rahola, més coneguda pel nom artístic d'Emma Cohen, (Barcelona, 21 de novembre de 1946 - Madrid, 11 de juliol de 2016) fou una actriu, periodista, escriptora i directora de cinema catalana, que visqué durant molts anys a Madrid.

Nou!!: Barcelona і Emma Cohen · Veure més »

Emma Goldman

Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.

Nou!!: Barcelona і Emma Goldman · Veure més »

Emma Vilarasau Tomàs

Emma Vilarasau Tomàs (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 d'abril de 1959) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, des del 1989 casada amb el company d'ofici Jordi Bosch i Palacios amb qui ha tingut dos fills.

Nou!!: Barcelona і Emma Vilarasau Tomàs · Veure més »

Emperador (Horta Nord)

Emperador, també conegut com la Venta de l'Emperador, Llocnou d'Emperador o la Venta, és un municipi del País Valencià situat en la part meridional de la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Barcelona і Emperador (Horta Nord) · Veure més »

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER) fou una companyia elèctrica creada per l'INI l'any 1944 amb seu a Barcelona. La seva activitat es va centrar en la producció hidroelèctrica però també va tenir participacions en centrals tèrmiques i nuclears i distribuïa energia elèctrica a Catalunya i Aragó. La seva seu social era a la Casa Fuster de Barcelona. El 1983 passà a dependre d'Endesa que la va absorbir el 1999, un any després d'haver estat privatitzada. Malgrat l'extinció de la seva personalitat jurídica, Endesa va fer servir la marca comercial Fecsa-Enher per a la seva activitat de distribució elèctrica a Catalunya fins a l'any 2001.

Nou!!: Barcelona і Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana · Veure més »

En Patufet

En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català, publicada a Barcelona entre 1904 i 1938.

Nou!!: Barcelona і En Patufet · Veure més »

Encastellament

L'encastellament era el procés de concentració de la població al costat dels castells.

Nou!!: Barcelona і Encastellament · Veure més »

Encunyació

Baix relleu a Rostock (Alemanya) que representa l'encunyació a martell o de picPremsa d'encunyar del 1818 a la Seca Reial del Regne Unit Lencunyació és l'operació d'imprimir i segellar una peça de metall per convertir-la en moneda.

Nou!!: Barcelona і Encunyació · Veure més »

Energia renovable

Panell captador d'irradiació solar. L'energia solar és un exemple d'energia renovable. L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil.

Nou!!: Barcelona і Energia renovable · Veure més »

Enfrontament del vectigal

Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.

Nou!!: Barcelona і Enfrontament del vectigal · Veure més »

Englantina d'or

Englantina d'or a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Francesc Matheu L'Englantina d'or era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb la Viola d'or i d'argent i la Flor Natural.

Nou!!: Barcelona і Englantina d'or · Veure més »

Enric Adroher i Pascual

Enric Adroher i Pascual (Girona, 10 de juny de 1908 - Barcelona, 10 de desembre de 1987) fou un polític català, també conegut pel malnom de Gironella.

Nou!!: Barcelona і Enric Adroher i Pascual · Veure més »

Enric Aguilar i Matas

Enric Aguilar i Matas (Barcelona, 1932 - 11 de maig del 2013) va ser un compositor de sardanes i escriptor sobre antropologia cultural i història de les religions.

Nou!!: Barcelona і Enric Aguilar i Matas · Veure més »

Enric Ainaud i Sánchez

Enric Ainaud i Sánchez (Alacant, 7 d'abril de 1875 – Barcelona, 26 d'abril de 1958) fou violinista, compositor i pedagog valencià, director de l'Acadèmia Ainaud.

Nou!!: Barcelona і Enric Ainaud i Sánchez · Veure més »

Enric Arredondo i Gil de Bernabé

Enric Arredondo i Gil de Bernabé (Barcelona, 5 d'abril de 1940 - 16 de desembre de 2006) va ser un actor català de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: Barcelona і Enric Arredondo i Gil de Bernabé · Veure més »

Enric Bañeres de Vicente

Enric Bañeres de Vicente (Almenar, el Segrià, 1944 - Barcelona, 1 d'agost de 2017) fou un periodista esportiu català.

Nou!!: Barcelona і Enric Bañeres de Vicente · Veure més »

Enric Bagué i Garriga

Enric Bagué i Garriga (Barcelona 1900 – 1987) fou un historiador medievalista i editor català.

Nou!!: Barcelona і Enric Bagué i Garriga · Veure més »

Enric Barbat i Botey

Enric Barbat i Botey (Barcelona, 28 d'abril de 1943 - Menorca, 11 de desembre de 2011) fou un cantant català, el sisè membre d'Els Setze Jutges.

Nou!!: Barcelona і Enric Barbat i Botey · Veure més »

Enric Barnosell i Saló

Enric Barnosell i Saló (Peratallada, Baix Empordà, 26 d'abril de 1891 – Barcelona, 15 d'abril de 1949) fou un destacat instru­mentista de tible i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Enric Barnosell i Saló · Veure més »

Enric Batlló i Batlló

Panteó Batlló i Batlló, al Cementiri de Montjuïc Enric Batlló i Batlló (Barcelona, 1848 - 1925) va ésser un industrial que presidí la Cambra Gremial de la Propietat.

Nou!!: Barcelona і Enric Batlló i Batlló · Veure més »

Enric Borràs i Oriol

Enric Borràs i Oriol (Badalona, 9 de setembre de 1863 - Barcelona, 4 de novembre de 1957) fou un actor de teatre català.

Nou!!: Barcelona і Enric Borràs i Oriol · Veure més »

Enric Canturri i Ramonet

Enric Canturri i Ramonet (La Seu d'Urgell, 8 d'abril de 1897 - Mèxic DF, 16 de desembre de 1971) va ser un polític català, alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Enric Canturri i Ramonet · Veure més »

Enric Casals i Defilló

Enric Casals i Defilló (Barcelona, 5 de juliol de 1892 – 31 de juliol de 1986), germà de Pau Casals, va ser un violinista, compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Barcelona і Enric Casals i Defilló · Veure més »

Enric Casamitjana i Colominas

Enric Casamitjana i Colominas (Barcelona, 27 de gener de 1929 - Barcelona, 31 de maig de 2012) va ser un actor català.

Nou!!: Barcelona і Enric Casamitjana i Colominas · Veure més »

Enric Casanovas i Roy

Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948) fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Enric Casanovas i Roy · Veure més »

Enric Casassas i Cantó

Enric Casassas i Cantó (Barcelona, 14 d'abril de 1894 - 24 de juliol de 1977) va ser un pedagog català, deixeble de Joan Bardina i pioner de l'Escola activa.

Nou!!: Barcelona і Enric Casassas i Cantó · Veure més »

Enric Casassas i Simó

Enric Casassas i Simó (Sabadell, 2 de novembre de 1920 - Barcelona, 16 de febrer de 2000) fou un químic català, fill dels pedagogs renovadors Enric Casassas i Cantó i Carme Simó i Saco, germà del pediatre Oriol Casassas i Simó i del geògraf Lluís Casassas i Simó, marit de l'escalenca i també química Pepita Figueras i Cros (1922) i pare del poeta, Enric Casasses i Figueres, de la traductora, Anna Casassas i Figueras i de la dissenyadora gràfica Maria Casassas i Figueras.

Nou!!: Barcelona і Enric Casassas i Simó · Veure més »

Enric Casasses i Figueres

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951) és un poeta i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Enric Casasses i Figueres · Veure més »

Enric Catà i Catà

Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, i de Francisca Catà i Faura, de Sant Feliu de Llobregat, Enric Catà va cursar els seus primers estudis en els Escolapis de Terrassa.

Nou!!: Barcelona і Enric Catà i Catà · Veure més »

Enric Clarasó i Daudí

Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.

Nou!!: Barcelona і Enric Clarasó i Daudí · Veure més »

Enric Climent i Viñas

Enric Climent i Viñas (Barcelona, 1910 - 1983) va ser músic i promotor musical.

Nou!!: Barcelona і Enric Climent i Viñas · Veure més »

Enric Cristòfor Ricart i Nin

Enric Cristòfor Ricart i Nin o també Enric C. Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1 de novembre de 1893 - 11 de març de 1960) va ésser un gravador i pintor català.

Nou!!: Barcelona і Enric Cristòfor Ricart i Nin · Veure més »

Enric Curto i Milà

Enric Curto i Milà (Barcelona, 1957) és un fotògraf català.

Nou!!: Barcelona і Enric Curto i Milà · Veure més »

Enric d'Aragó i de Pimentel

Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Barcelona і Enric d'Aragó i de Pimentel · Veure més »

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Barcelona і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »

Enric Daniel i Ramona

Enric Daniel i Ramona (Barcelona, 2 de juliol de 1880 - ibídem, 4 de juny de 1963) fou un compositor de sarsueles.

Nou!!: Barcelona і Enric Daniel i Ramona · Veure més »

Enric de Cardona i Enríquez

Enric de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1485 - Roma 1530).

Nou!!: Barcelona і Enric de Cardona i Enríquez · Veure més »

Enric Duran i Tortajada

Enric Duran i Tortajada (València, 27 d'agost de 1895 - València, 28 de juny de 1967) va ser un poeta i dramaturg valencià, germà de l'escriptor Miquel Duran de València, amb el qual va escriure algunes obres en col·laboració.

Nou!!: Barcelona і Enric Duran i Tortajada · Veure més »

Enric Ferrer i Rodrigo

Enric Ferrer i Rodrigo (Barcelona, 15 de juliol de 1842 - ?) fou un pianista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Enric Ferrer i Rodrigo · Veure més »

Enric Fontana Codina

Enric Fontana Codina (Reus, Baix Camp, 1921) – Madrid (1989) fou un advocat, polític i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Enric Fontana Codina · Veure més »

Enric Frigola i Viñas

Enric Frigola Viñas (Peratallada, Baix Empordà, 1946) és un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Enric Frigola i Viñas · Veure més »

Enric Gensana i Merola

Enric Gensana i Merola (Barri de Pardinyes, Lleida, 3 de juny del 1936 - 28 de setembre del 2005) fou un futbolista català que feu la major part de la seva carrera al FC Barcelona, en la posició de defensa central.

Nou!!: Barcelona і Enric Gensana i Merola · Veure més »

Enric Granados i Campiña

Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.

Nou!!: Barcelona і Enric Granados i Campiña · Veure més »

Enric Gratacòs i Massanella

Enric Gratacòs i Massanella (Banyoles, Pla de l'Estany, 24 de novembre de 1887 – Barcelona, 31 de març de 1969) fou un pedagog musical i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Enric Gratacòs i Massanella · Veure més »

Enric Guitart i Matas

Enric Guitart i Matas (Barcelona 1909 - 29 de novembre 1999) fou un actor de teatre i de cinema català, fill dels també actors Enric Guitart i Soldevila i Emília Matas.

Nou!!: Barcelona і Enric Guitart i Matas · Veure més »

Enric II de Castella

Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Barcelona і Enric II de Castella · Veure més »

Enric Jardí

Enric Jardí i Soler (Barcelona, 1964) és un dissenyador gràfic català.

Nou!!: Barcelona і Enric Jardí · Veure més »

Enric Jardí i Casany

Enric Jardí i Casany (Barcelona, 19 de novembre de 1924 - 21 d'octubre de 1998) advocat, assagista i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Enric Jardí i Casany · Veure més »

Enric Lacalle i Coll

Enric Lacalle i Coll (Barcelona, 1950) és un empresari i polític català, militant del Partit Popular que ha exercit diversos càrrec electes i, des del 2023, president del Círculo Ecuestre de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Enric Lacalle i Coll · Veure més »

Enric Larreula i Vidal

Enric Larreula i Vidal (Barcelona, 2 de desembre de 1941) és un escriptor, professor universitari i il·lustrador català.

Nou!!: Barcelona і Enric Larreula i Vidal · Veure més »

Enric Llaudet i Ponsa

Enric Llaudet i Ponsa (Barcelona, 1916 – Barcelona, 2003) fou empresari tèxtil i president del Futbol Club Barcelona des del 7 de juny de 1961 (successor de Francesc Miró-Sans) al 17 de gener de 1968 (substituït per Narcís de Carreras i Guiteras).

Nou!!: Barcelona і Enric Llaudet i Ponsa · Veure més »

Enric Mañosas i Barrera

Enric Mañosas i Barrera (Manresa 1927 - Barcelona, 31 de març 1996) fou un empresari, col·leccionista i bibliòfil català.

Nou!!: Barcelona і Enric Mañosas i Barrera · Veure més »

Enric Madriguera i Rodon

Enric Madriguera i Rodon (Barcelona, 17 de febrer del 1902 – Danbury (Connecticut) EUA, 7 de setembre del 1973) va ser violinista i compositor, amb una dilatada carrera musical als Estats Units dirigint la formació Enric Madriguera and his Orchestra.

Nou!!: Barcelona і Enric Madriguera i Rodon · Veure més »

Enric Marín i Otto

Enric Marín i Otto (Barcelona, 1955) és un periodista català, doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Nou!!: Barcelona і Enric Marín i Otto · Veure més »

Enric Marco i Batlle

Enric Marco i Batlle (Barcelona, 12 d'abril de 1921-) és un exsindicalista català, conegut per la seva impostura sobre la seva estada al Camp de concentració de Mauthausen-Gusen.

Nou!!: Barcelona і Enric Marco i Batlle · Veure més »

Enric Margall i Tauler

Enric Margall (Malgrat de Mar, 28 d'agost del 1944 – 1986) va ser un destacat jugador de bàsquet català de les dècades dels 1960 i 1970.

Nou!!: Barcelona і Enric Margall i Tauler · Veure més »

Enric Masó i Vázquez

Enric Masó i Vázquez (Barcelona, 1924 - Barcelona, 2009) fou un enginyer, empresari i polític català.

Nou!!: Barcelona і Enric Masó i Vázquez · Veure més »

Enric Masip i Borràs

Enric Masip Borràs (Cornellà de Llobregat, 1r de setembre de 1969) és un destacat exjugador d'handbol amb un ampli palmarès esportiu.

Nou!!: Barcelona і Enric Masip i Borràs · Veure més »

Enric Massó

* Enric Massó i Vázquez, polític i enginyer (alcalde de Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Enric Massó · Veure més »

Enric Massó i Urgellès

Enric Massó i Urgellès (Barcelona, 1914 - 1986) fou un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Enric Massó i Urgellès · Veure més »

Enric Miralles i Moya

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Enric Miralles i Moya · Veure més »

Enric Moles i Ormella

Enric Moles i Ormella (Vila de Gràcia, 1883 – Madrid, 1953) fou el químic català de més renom i prestigi internacional de la primera meitat del; expert en la determinació de pesos atòmics i considerat l'introductor de la Química física a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Enric Moles i Ormella · Veure més »

Enric Monjo i Garriga

Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Enric Monjo i Garriga · Veure més »

Enric Monserdà i Vidal

Decoració del Saló de Cent. Projecte d'Enric Monserdà. Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 24 de maig de 1850 – 13 d'abril de 1926), fou pintor, projectista i director artístic.

Nou!!: Barcelona і Enric Monserdà i Vidal · Veure més »

Enric Morera i Viura

Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.

Nou!!: Barcelona і Enric Morera i Viura · Veure més »

Enric Moreu-Rey

Enric Moreu-Rey (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1917 - 26 de febrer de 1992) va ser un filòleg i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Enric Moreu-Rey · Veure més »

Enric Navarro i Borràs

Enric Navarro i Borràs (València, 1891 - València, 1943) va ser un escriptor valencià.

Nou!!: Barcelona і Enric Navarro i Borràs · Veure més »

Enric Nieto i Nieto

Enric Nieto i Nieto (Barcelona, 6 d'octubre de 1880 - Melilla, 5 de gener de 1954) fou un arquitecte català nascut a Barcelona, fill de Joan Nieto i Viola un mestre d'obres i de Josefa Nieto Casas tots dos de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Enric Nieto i Nieto · Veure més »

Enric Ortí i Martín

Enric Ortí i Martín (Barcelona, 9 de març de 1966) és el primer tenora de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Enric Ortí i Martín · Veure més »

Enric Pantaleoni i Andreu

Enric Pantaleoni i Andreu (Barcelona, 1934) és un empresari i dirigent veïnal català.

Nou!!: Barcelona і Enric Pantaleoni i Andreu · Veure més »

Enric Pérez i Farràs

Enric Pérez i Farràs (Lleida, 1884 - Cuautla, Mèxic 1949) fou un militar català.

Nou!!: Barcelona і Enric Pérez i Farràs · Veure més »

Enric Pla i Deniel

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Barcelona і Enric Pla i Deniel · Veure més »

Enric Pous i Tor

Enric Pous i Tor (Barcelona, 1942 - 19 d'octubre de 2000) va ser un actor de teatre, televisió i cinema català.

Nou!!: Barcelona і Enric Pous i Tor · Veure més »

Enric Puig i Jofra

Enric Puig i Jofra (El Clot, Barcelona, 1945) és un sacerdot i membre de la Companyia de Jesús.

Nou!!: Barcelona і Enric Puig i Jofra · Veure més »

Enric Reyna i Martínez

Enric Reyna i Martínez (Barcelona, 1940) és un empresari i constructor català de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Enric Reyna i Martínez · Veure més »

Enric Rovira i Vall de Vilarmó

Enric Rovira i Vall de Vilaramó (Barcelona, 29 d'agost de 1935 - 18 d'agost de 2009) va ser un empresari català.

Nou!!: Barcelona і Enric Rovira i Vall de Vilarmó · Veure més »

Enric Sagnier i Villavecchia

Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.

Nou!!: Barcelona і Enric Sagnier i Villavecchia · Veure més »

Enric Soler i Godes

Enric Soler i Godes (Castelló de la Plana, 1903 - València, 1993) va ser un escriptor i pedagog valencià.

Nou!!: Barcelona і Enric Soler i Godes · Veure més »

Enric Sopena Daganzo

Enric Sopena Daganzo (Barcelona, 1945) és un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Enric Sopena Daganzo · Veure més »

Enric Sullà i Àlvarez

Enric Sullà i Àlvarez (Barcelona, 1950) és un filòleg i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Enric Sullà i Àlvarez · Veure més »

Enric Tous i Carbó

Enric Tous i Carbó (Barcelona, 25 d'abril de 1925-ibídem, 3 de maig de 2017) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Enric Tous i Carbó · Veure més »

Enric Viedma i Vidal

Enric Viedma i Vidal (València 1889 - 1959) fou un arquitecte valencià, titulat a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1915, moment de màxima difusió del noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Enric Viedma i Vidal · Veure més »

Enric Vila i Delclòs

Enric Vila i Delclòs (Barcelona, 1972) és un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Enric Vila i Delclòs · Veure més »

Enrico Tamberlick

Enrico Tamberlick o Tamberlik (Roma, 16 de març de 1820 - París, 13 de març de 1889) va ser un tenor italià que va conrear sobretot el repertori operístic italià i francès.

Nou!!: Barcelona і Enrico Tamberlick · Veure més »

Enrique Castro González

Enrique Castro González, conegut com a Quini, (Uviéu, 23 de setembre de 1949 - Xixon, 27 de febrer de 2018) va ser un destacat futbolista espanyol dels anys 70 i 80.

Nou!!: Barcelona і Enrique Castro González · Veure més »

Enrique Gaspar

Enrique Lucio Eugenio Gaspar y Rimbau (Madrid, 2 de març de 1842 – Auloron Santa Maria, 7 de setembre de 1902) va ser un diplomàtic i escriptor espanyol, autor d'obres de teatre, sarsuela i novel·les, i traductor al castellà de Mar i Cel d'Àngel Guimerà.

Nou!!: Barcelona і Enrique Gaspar · Veure més »

Enrique Líster Forján

Enrique Líster Forján, originalment Jesús Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d'abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1994), fou militant comunista i un destacat militar gallec lleial a la República durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Enrique Líster Forján · Veure més »

Enrique Rubio Ortiz

Enrique Rubio Ortiz (Alcázar de San Juan, Ciudad Real, 1920 - Barcelona, 9 de desembre 2005) fou un periodista castellanomanxec instal·lat a Barcelona, que destacà per la seva especialització en temes de delinqüència i crònica negra.

Nou!!: Barcelona і Enrique Rubio Ortiz · Veure més »

Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas (Barcelona, 31 de març de 1948) és un escriptor català en llengua castellana, autor d'una àmplia obra narrativa traduïda a 39 idiomes, incloent-li el català (El viatge vertical), i de la qual cal destacar títols com Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) o Kassel no invita a la lógica (2014).

Nou!!: Barcelona і Enrique Vila-Matas · Veure més »

Enriqueta Compte y Riqué

Enriqueta Compte y Riqué (Barcelona, Catalunya, 31 de desembre de 1866 – Montevideo, Uruguai, 18 d'octubre de 1949) va ser una mestra uruguaianocatalana, més coneguda per haver fundat el primer Jardí d'Infants de Sud-amèrica, el 1892, i per haver contribuït, de forma decisiva, a l'ensenyament preescolar a l'Uruguai i Llatinoamèrica.

Nou!!: Barcelona і Enriqueta Compte y Riqué · Veure més »

Enriqueta Gallinat i Roman

Enriqueta Gallinat i Roman (Barcelona, juliol de 1909 - juliol de 2006) fou una política catalana.

Nou!!: Barcelona і Enriqueta Gallinat i Roman · Veure més »

Enriqueta Martí i Ripoll

Enriqueta Martí i Ripoll, coneguda popularment com la «vampira del carrer de Ponent», la «vampira del Raval» o la «vampira de Barcelona» (Sant Feliu de Llobregat, 2 de febrer de 1868 – Barcelona, 12 de maig de 1913)La Vanguardia, 13 de maig del 1913, pàgina 3: fou una segrestadora i suposada assassina en sèrie catalana.

Nou!!: Barcelona і Enriqueta Martí i Ripoll · Veure més »

Entitat municipal descentralitzada

Entitat municipal descentralitzada (EMD) és el nom que rep a Catalunya l'entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a.

Nou!!: Barcelona і Entitat municipal descentralitzada · Veure més »

Entrena

Entrena és una localitat a 13 km de Logronyo, a la província de La Rioja.

Nou!!: Barcelona і Entrena · Veure més »

Entrompada

Joves d'entrompada a Glasgow, Escòcia. Una entrompada, botellada, ampollot o poalada és una reunió d'amics que es troben per socialitzar mentre consumeixen begudes alcohòliques, encara que algun se n'abstingui.

Nou!!: Barcelona і Entrompada · Veure més »

Entropia (grup musical)

Entropia és un grup musical underground de metal extrem format el 1994 i cantat íntegrament en català amb seu a Barcelona, d'ideari anarkosatanista i antifeixista amb més de 20 anys de trajectòria.

Nou!!: Barcelona і Entropia (grup musical) · Veure més »

Epodes

Els Iambes (Iambi, en llatí) o Epodes (Epodos, en llatí) –que és el nom amb què els estudiosos s’han referit a aquesta obra horaciana des de Quintilià (Institució oratòria, X, 1, 96)– és un poemari format per disset composicions de temàtica diversa (s’hi tracten l’amor, el desig per l’acabament de les guerres civils, el destí de Roma, els vicis de l’època, entre altres temes), escrites amb un cert lirisme i d’una manera més o menys sarcàstica i violenta, que apareix aproximadament el 30 aC, després que hagi vist la llum el primer llibre de les Sàtires (35-34 aC) i gairebé en el mateix moment en què l’autor, Horaci, en publica el segon.

Nou!!: Barcelona і Epodes · Veure més »

Equació de segon grau

Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.

Nou!!: Barcelona і Equació de segon grau · Veure més »

Erasme de Gònima i Passarell

Erasme de Gònima i Passarell (Moià, 4 d'agost de 1746 - Barcelona, 26 d'abril de 1821) fou un industrial barceloní, fabricant d'indianes.

Nou!!: Barcelona і Erasme de Gònima i Passarell · Veure més »

Erasme de Janer i de Gònima

Erasme de Janer i de Gònima (Barcelona, 10 de juny de 1791 - Barcelona, 19 de març de 1862) fou un industrial tèxtil, hisendat i polític barceloní, alcalde de Barcelona el 1846.

Nou!!: Barcelona і Erasme de Janer i de Gònima · Veure més »

Erasme de Lasarte i de Janer

Erasme de Lasarte i de Janer (Barcelona, 1865-28 de gener de 1938) és un pintor.

Nou!!: Barcelona і Erasme de Lasarte i de Janer · Veure més »

Ercros

Antiga seu de l'empresa Cros, al passeig de Gràcia de Barcelona Ercros és una empresa química amb seu social a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ercros · Veure més »

Eric Castel

Eric Castel és un personatge de còmic, futbolista professional i jugador de l'Inter de Milà, del FC Barcelona i del París Saint-Germain, creat pels belgues Raymond Reding i Françoise Hugues.

Nou!!: Barcelona і Eric Castel · Veure més »

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Nou!!: Barcelona і Ermengol I d'Urgell · Veure més »

Ermengol Passola i Badia

Ermengol Passola i Badia (Barcelona, 9 de febrer de 1925 - Barcelona, 1 de gener de 2009) fou un empresari i promotor cultural català.

Nou!!: Barcelona і Ermengol Passola i Badia · Veure més »

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Nou!!: Barcelona і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Ermini

Exemplar fotografiat a la Regió de les Ardenes Un ermini blanc Un ermini, dret Il·lustració de l'any 1927 Exemplar fotografiat a Eslovàquia Un ermini dissecat Exemplar amb el pelatge d'estiu ''La dama de l'ermini'' de Leonardo da Vinci belga de la Regió de les Ardenes (50° 15′ 20″ N,5° 59′ 58″ E) L'ermini (Mustela erminea) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu, que és oriünda d'Europa, Àsia i Nord-amèrica i ha estat introduïda recentment a Nova Zelanda.

Nou!!: Barcelona і Ermini · Veure més »

Ermita de Sant Medir

L'Ermita de Sant Medir és una església de la serra de Collserola, al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Nou!!: Barcelona і Ermita de Sant Medir · Veure més »

Ermua

Ermua és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del duranguesat amb una població de 16.449 habitants segons les dades de l'INE corresponents a l'any 2005.

Nou!!: Barcelona і Ermua · Veure més »

Ernő Gerő

Ernst Moritsovich Gere (Terbeguets, Hongria, actualment Trebušovce, Eslovàquia, 8 de juliol de 1898 - Budapest, 1980), nascut Ernő Singer i conegut també com a Ernst Singer, Erno Gerö,Hugh Thomas, pàg.

Nou!!: Barcelona і Ernő Gerő · Veure més »

Ernest Corominas i Vigneaux

Ernest Coromines i Vigneaux (Barcelona, 13 d'abril de 1913 - Lió, França, 24 de gener de 1992) fou un matemàtic català.

Nou!!: Barcelona і Ernest Corominas i Vigneaux · Veure més »

Ernest Dethorey i Camps

Ernest Dethorey i Camps (Barcelona, 13 de setembre de 1901 - Estocolm, 24 d'octubre 1992) fou un periodista i traductor català nacionalitzat suec.

Nou!!: Barcelona і Ernest Dethorey i Camps · Veure més »

Ernest Lluch i Martín

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000) fou un economista i polític català, germà del geògraf Enric Lluch.

Nou!!: Barcelona і Ernest Lluch i Martín · Veure més »

Ernest Maragall i Mira

Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 5 de gener de 1943) és un polític català.

Nou!!: Barcelona і Ernest Maragall i Mira · Veure més »

Ernest Maragall i Noble

Ernest Maragall i Noble (Barcelona, 3 de novembre de 1903 - Caracas, 1991) va ser un escultor català establert a Caracas, on va realitzar la majoria de les seves obres.

Nou!!: Barcelona і Ernest Maragall i Noble · Veure més »

Ernest Ventós i Casadevall

Ernest Ventós i Casadevall (Barcelona 1894 - 1933) fou un pintor paisatgista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Ernest Ventós i Casadevall · Veure més »

Ernest Xancó i Creixell

Ernest Xancó i Creixell (Barcelona, 1917 - Sant Cugat del Vallès, 7 de setembre de 1993) fou un violoncel·lista, compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Barcelona і Ernest Xancó i Creixell · Veure més »

Ernst Jünger

va ser un escriptor, filòsof, novel·lista i historiador alemany.

Nou!!: Barcelona і Ernst Jünger · Veure més »

Ernst Krenek

Ernst Krenek (Viena, 23 d'agost de 1900 - Palm Springs, Califòrnia, 22 de desembre de 1991) fou un compositor nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Ernst Krenek · Veure més »

Erwin Bechtold

Erwin Bechtold (Colònia, 1925) és un pintor i interiorista alemany.

Nou!!: Barcelona і Erwin Bechtold · Veure més »

Esbart Català de Dansaires

L'Esbart Català de Dansaires (Barcelona, 8 de juliol de 1908) és el grup de dansa més antic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Esbart Català de Dansaires · Veure més »

Esbart dansaire

Nens i nenes de l'escoleta de l'Esbart d'Olot fent una funció amb música de rondalla en directe En cultura popular, un esbart dansaire és un grup o associació de persones que es dedica a la recuperació, el manteniment i la difusió de la dansa tradicional popular, i més generalment les tradicions folklòriques, de Catalunya i dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Esbart dansaire · Veure més »

Esbart Verdaguer

L‘Esbart Verdaguer fou una entitat artística fundada el 1945 dedicada a la recuperació i difusió de la dansa i les tradicions folklòriques de Catalunya, i els Països Catalans en general, mitjançant l'espectacle.

Nou!!: Barcelona і Esbart Verdaguer · Veure més »

Esbjörn Svensson

bateria) Esbjörn Svensson (Västerås, 1964 - Estocolm, 2008) era un pianista suec, fundador junt amb Magnus Öström i Dan Berglund del grup de jazz Esbjörn Svensson Trio, al qual donava nom: alternativament, el conjunt també apareix ressenyat com EST o e.s.t.

Nou!!: Barcelona і Esbjörn Svensson · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і Escacs · Veure més »

Escacs Comtal Club

LEscacs Comtal Club és un club d'escacs català de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Escacs Comtal Club · Veure més »

Escamillo

Josep Pons i Ortiz, conegut amb el nom artístic d'Escamillo (1925 - Barcelona, 16 gener 1987) va ser un artista de varietats català.

Nou!!: Barcelona і Escamillo · Veure més »

Escamots Autònoms d'Alliberament

Els Escamots Autònoms d'Alliberament són una organització armada clandestina catalana que lluita per la reunificació, la independència i el socialisme dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Escamots Autònoms d'Alliberament · Veure més »

Escat

L'escat (Squatina oculata) és una espècie de tauró de la família Squatinidae que viu al fons mig colgat a la sorra o al fang.

Nou!!: Barcelona і Escat · Veure més »

Escàndol dels tramvies dels Estats Units

XX. El gran escàndol dels tramvies dels Estats Units, també conegut com a conspiració de la General Motors, esclata a mitjan segle XX arran de la substitució dels tramvies pels autobusos com a sistema de transport públic als Estats Units.

Nou!!: Barcelona і Escàndol dels tramvies dels Estats Units · Veure més »

Esclarmonda de Foix i de Cardona

Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.

Nou!!: Barcelona і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Barcelona і Esclavitud · Veure més »

Escola Catalana

Escola Catalana és una revista en català, editada per Òmnium Cultural, que vol crear debat i fer reflexionar sobre temes educatius, socials i culturals més rellevants del nostre temps.

Nou!!: Barcelona і Escola Catalana · Veure més »

Escola d'Administració d'Empreses

L'Escola d'Administració d'Empreses (EAE Business School) és una institució de formació superior fundada el 1958, especialitzada en management, d'àmbit internacional i amb més de 50 anys de trajectòria com a escola de negocis.

Nou!!: Barcelona і Escola d'Administració d'Empreses · Veure més »

Escola d'Alta Direcció i Administració

Escola d'Alta Direcció i Administració (EADA) és un centre de desenvolupament directiu independent amb seu a Barcelona fundat el 1957 per Irene Vázquez Mier i Arturo Alsina per tal de formar els futurs directius de les empreses.

Nou!!: Barcelona і Escola d'Alta Direcció i Administració · Veure més »

Escola d'estiu

Una escola d'estiu és el conjunt de cursos de perfeccionament del professorat que se celebren a l'estiu aprofitant el període de vacances.

Nou!!: Barcelona і Escola d'estiu · Veure més »

Escola de Bibliotecàries

L'Escola Superior de Bibliotecàries va ser una institució d'ensenyament superior, creada el 1915 per a la formació del personal bibliotecari.

Nou!!: Barcelona і Escola de Bibliotecàries · Veure més »

Escola del Bosc

L'Escola del Bosc va ser una institució pedagògica nascuda a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i inspirada en els moviments pedagògics republicans.

Nou!!: Barcelona і Escola del Bosc · Veure més »

Escola del Treball de Barcelona

L'IES Escola del Treball de Barcelona és un institut d'educació secundària ubicat al recinte de l'Escola Industrial, a l'antiga fàbrica Can Batlló del carrer Urgell de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Escola del Treball de Barcelona · Veure més »

Escola Grèvol

L'Escola Grèvol és una escola cooperativa catalana del Poblenou de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Escola Grèvol · Veure més »

Escola Isabel de Villena

Escola Isabel de Villena és una escola catalana concertada d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) fundada a Barcelona el 1939 amb gent procedent de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya encapçalats per Carme Serrallonga i Calafell.

Nou!!: Barcelona і Escola Isabel de Villena · Veure més »

Escola Municipal Patronat Domènech

Escola Municipal Patronat Domènech és una escola pública municipal d'educació infantil i primària fundada el 1901 al barri de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Escola Municipal Patronat Domènech · Veure més »

Escola Oficial d'Idiomes

Escola Oficial d'Idiomes de València Les escoles oficials d'idiomes (EOI) són una xarxa de centres públics no universitaris per l'ensenyament d'idiomes moderns dependents de les conselleries d'educació de cada comunitat autònoma, emmarcades dintre dels centres de règim especial.

Nou!!: Barcelona і Escola Oficial d'Idiomes · Veure més »

Escola Parc del Guinardó

Vista dels tres edificis principals de l'escola i l'escala central Vista del pati de l'escola El Parc del Guinardó és una escola de la ciutat de Barcelona d'Educació Infantil i Primària integrada a la xarxa pública i de titularitat municipal.

Nou!!: Barcelona і Escola Parc del Guinardó · Veure més »

Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses

L'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (Esade) és una institució d'ensenyament privat dedicada a la formació de quadres directius i d'administració d'empreses fundada l'any 1958 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses · Veure més »

Escola Superior de Música de Catalunya

LEscola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) és un centre oficial d'estudis superiors musicals creat l'any 2001, situat a l'edifici de l'Auditori de Barcelona, i és en l'actualitat, l'única institució pública on es poden cursar estudis superiors de música a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Escola Superior de Música de Catalunya · Veure més »

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

LEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) és, juntament amb l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, una de les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i atorga el títol d'arquitecte, així com doctorats i diversos màsters de postgrau.

Nou!!: Barcelona і Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), també coneguda amb el nom de UPC Telecos, és un centre universitari públic de la Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelonatech) creat l'any 1971.

Nou!!: Barcelona і Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona · Veure més »

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) és un centre universitari integrat a la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en enginyeria industrial.

Nou!!: Barcelona і Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona · Veure més »

Escola Universitària Salesiana de Sarrià - EUSS Enginyeria

L'Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) és un centre acadèmic adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la titularitat de la Fundació Privada Rinaldi.

Nou!!: Barcelona і Escola Universitària Salesiana de Sarrià - EUSS Enginyeria · Veure més »

Escolania de Montserrat

LEscolania de Montserrat és el cor de nois de veus blanques del Monestir de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Escolania de Montserrat · Veure més »

Escoles de la Sagrada Família

Les escoles de la Sagrada Família és un edifici construït entre 1908 i 1909 per l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí, situat al recinte del Temple Expiatori de la Sagrada Família, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Escoles de la Sagrada Família · Veure més »

Escolopàcids

En la família dels escolopàcids hi ha inclosos els limícoles de mida petita (15 cm) i també els més grans (65 cm).

Nou!!: Barcelona і Escolopàcids · Veure més »

Escoltes Catalans

Escoltes Catalans (EC) és una associació d'educació en el lleure que a través de l'escoltisme pretén educar infants i joves per tal que aquests siguin ciutadans compromesos, implicats i crítics.

Nou!!: Barcelona і Escoltes Catalans · Veure més »

Escons Insubmisos

Escons insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents (Ei-ADD) és un partit polític que vol reflectir el descontentament dels ciutadans respecte a la classe política.

Nou!!: Barcelona і Escons Insubmisos · Veure més »

Escuderia Gironella

LEscuderia Gironella és una entitat esportiva berguedana dedicada al món del motor creada a Gironella el 1970.

Nou!!: Barcelona і Escuderia Gironella · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Barcelona і Escultura · Veure més »

Escurçó ibèric

L'escurçó ibèric (Vipera latastei) és una espècie de serp de la família dels vipèrids que viu a gran part de la Península Ibèrica i Nord d'Àfrica.

Nou!!: Barcelona і Escurçó ibèric · Veure més »

Escut d'Esplugues de Llobregat

L'escut oficial d'Esplugues de Llobregat té el següent blasonament.

Nou!!: Barcelona і Escut d'Esplugues de Llobregat · Veure més »

Escut de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Barcelona і Escut de Barcelona · Veure més »

Escut de Cardedeu

L'escut oficial de Cardedeu té el següent blasonament.

Nou!!: Barcelona і Escut de Cardedeu · Veure més »

Escut de Cornellà de Llobregat

L'escut oficial de Cornellà de Llobregat té el següent blasonament.

Nou!!: Barcelona і Escut de Cornellà de Llobregat · Veure més »

Escut de Flix

L'escut oficial de Flix té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, un freixe fruitat de sinople.

Nou!!: Barcelona і Escut de Flix · Veure més »

Escut de l'Hospitalet de Llobregat

L'escut oficial de l'Hospitalet de Llobregat té el següent blasonament: Va ser aprovat el 2 de setembre de 1986 i publicat al DOGC el 3 d'octubre del mateix any amb el número 748.

Nou!!: Barcelona і Escut de l'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

Escut de Lliçà d'Amunt

L'escut oficial de Lliçà d'Amunt té el següent blasonament.

Nou!!: Barcelona і Escut de Lliçà d'Amunt · Veure més »

Escut de Montcada i Reixac

L'escut oficial de Montcada i Reixac té el següent blasonament.

Nou!!: Barcelona і Escut de Montcada i Reixac · Veure més »

Escut de Montornès del Vallès

L'escut oficial de Montornès del Vallès té el següent blasonament.

Nou!!: Barcelona і Escut de Montornès del Vallès · Veure més »

Escut de Palma

Escut de Palma actual emprat per l'Ajuntament L'escut de la ciutat de Palma és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (el castell de l'Almudaina) i reial (els anomenats Quatre Pals).

Nou!!: Barcelona і Escut de Palma · Veure més »

Escut de Sabadell

L'escut oficial de Sabadell té el següent blasonament.

Nou!!: Barcelona і Escut de Sabadell · Veure més »

Escut de Sant Pere de Vilamajor

L'escut oficial de Sant Pere de Vilamajor té el següent blasonament.

Nou!!: Barcelona і Escut de Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Esfondrament del Carmel

L'esfondrament del Carmel va ser un moviment de terres amb el resultat d'un esvoranc creat per accident en la construcció d'un túnel al barri del Carmel de Barcelona el 27 de gener de 2005.

Nou!!: Barcelona і Esfondrament del Carmel · Veure més »

Església Adventista del Setè Dia

LEsglésia Adventista del Setè Dia és una denominació religiosa cristiana, fundada com a tal l'any 1863 als Estats Units.

Nou!!: Barcelona і Església Adventista del Setè Dia · Veure més »

Església de Betlem

Lesglésia de Betlem és una obra d'estil barroc situada al carrer del Carme, 2 cantonada amb la Rambla de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès nacional, amb un entorn de protecció comú amb el Palau Moja, situat just enfront.

Nou!!: Barcelona і Església de Betlem · Veure més »

Església de l'Assumpció de Traiguera

L'església de l'Assumpció de Traiguera, d'estil renaixentista, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: Barcelona і Església de l'Assumpció de Traiguera · Veure més »

Església de la Concepció (Barcelona)

LEsglésia de la Concepció (oficialment Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora) és una església parroquial als carrers d'Aragó i de Roger de Llúria de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Església de la Concepció (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Andreu de Palomar

L'església de Sant Andreu de Palomar està situada al barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Església de Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Sant Felip Neri és una església construïda entre els anys 1721 i 1752, d'estil barroc, situada a la plaça del mateix nom al barri Gòtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregació de l'Oratori de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Església de Sant Felip Neri de Barcelona · Veure més »

Església de Sant Jaume (Barcelona)

L'antiga església de la Trinitat, actual parròquia de Sant Jaume, està situada al carrer de Ferran, 28 de Barcelona, i està catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Església de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Miquel (Barcelona)

L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Església de Sant Miquel (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Vicenç (Castellbisbal)

Lesglésia de Sant Vicenç és un edifici de finals del situat al centre de Castellbisbal (Vallès Occidental), en l'anomenada Plaça de la Vila.

Nou!!: Barcelona і Església de Sant Vicenç (Castellbisbal) · Veure més »

Església del Carme de Manresa

Església del Carme de Manresa és una església gòtica al Puigmercadal del municipi de Manresa (Bages).

Nou!!: Barcelona і Església del Carme de Manresa · Veure més »

Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep

L'Església del Col·legi Jesús Maria Josep està situada al carrer Sant Sebastià nº 55 del barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep · Veure més »

Església Espanyola Reformada Episcopal

LEsglésia Espanyola Reformada Episcopal (IERE) es considera una part plena de l'Església una, santa, catòlica i apostòlica establerta per Crist i els seus apòstols, i, com també ho afirmen l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, afirma conservar la successió apostòlica.

Nou!!: Barcelona і Església Espanyola Reformada Episcopal · Veure més »

Esglésies romàniques de la Vall de Boí

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll El conjunt d'Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000 i inscrit en anglès com a Catalan Romanesque Churches of the Vall de Boí en la World Heritage List, comprèn un total de vuit esglésies i una ermita del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

Nou!!: Barcelona і Esglésies romàniques de la Vall de Boí · Veure més »

Esgrafiat

La paraula esgrafiat ve de l'italià sgraffiare, és a dir, fer incisions o gratar amb una eina especial anomenada estilet.

Nou!!: Barcelona і Esgrafiat · Veure més »

Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Esgrima Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren vuit proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i dues en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Barcelona і Eslovàquia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Barcelona і Espanya · Veure més »

Espardenya

upright.

Nou!!: Barcelona і Espardenya · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Barcelona і Esparta · Veure més »

Esparter

Un esparter és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre objectes d'espart.

Nou!!: Barcelona і Esparter · Veure més »

Esparver comú

L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.

Nou!!: Barcelona і Esparver comú · Veure més »

Espasí

L'espasí és un instrument musical (encara que originàriament no ho fos) de metall percudit i d'afinació indeterminada, amb una fulla d'acer, de la qual treu el nom i que va penjada d'una canella per una cinta, lligada a l'empunyadura.

Nou!!: Barcelona і Espasí · Veure més »

Espaser

Ferrer escalfant una barra de ferro en una fornal (festa medieval a Provins) Ferrer forjant una peça de ferro, amb la punta roent, damunt d'una enclusa amb un martell. Fulla d'espasa japonesa, pedra d'esmolar i recipient amb aigua (Cherry Blossom Festival, Seattle Center, Seattle, Washington, 2008). Un espaser és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre espases.

Nou!!: Barcelona і Espaser · Veure més »

Espaulella (cognom)

Espaulella és un cognom poc corrent que es troba sobretot al Ripollès, a Osona i al Barcelonès.

Nou!!: Barcelona і Espaulella (cognom) · Veure més »

Esperança Esteve i Ortega

Esperança Esteve i Ortega (Barcelona, 30 de gener de 1951) és una treballadora social, professora i política catalana, que ha estat diputada al Congrés dels Diputats en la VIII, IX i X Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Esperança Esteve i Ortega · Veure més »

Esperança Martí i Salís

Esperança Martí i Salís (Barcelona, 13 de gener de 1935 - 17 de febrer de 2022) fou una dirigent de l'àmbit sanitari catalana, que va exercir de presidenta vitalícia del Patronat de la Fundació Puigvert i presidenta de la Unió Catalana d'Hospitals.

Nou!!: Barcelona і Esperança Martí i Salís · Veure més »

Esperanza Aguirre Gil de Biedma

Esperanza Aguirre Gil de Biedma DBE (Madrid, 3 de gener de 1952) és una política espanyola que fou Ministra d'Educació i Cultura en el primer govern de José María Aznar i posteriorment Presidenta del Senat i Presidenta de la Comunitat de Madrid, fins al 2012.

Nou!!: Barcelona і Esperanza Aguirre Gil de Biedma · Veure més »

Espet

L'espet (Sphyraena sphyraena) és un peix de l'ordre dels perciformes, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes i de mandíbula inferior clarament prògnata.

Nou!!: Barcelona і Espet · Veure més »

Esplais Catalans

Esplais Catalans (Esplac) és una associació d'esplais, laica i progressista, que té com a finalitat promoure l'oci educatiu i el lleure organitzat per a infants i joves a Catalunya, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que hi participen i contribuir al desenvolupament integral de la societat.

Nou!!: Barcelona і Esplais Catalans · Veure més »

Esplugabous

L'esplugabous (espulgabou o garsa blanca a les Balears) (Bubulcus ibis) és una espècie d'ocell de la família dels Ardèids.

Nou!!: Barcelona і Esplugabous · Veure més »

Esplugues de Llobregat

Esplugues de Llobregat és el municipi més petit en extensió de la comarca del Baix Llobregat, tot i que fins al 1990 va pertànyer al Barcelonès.

Nou!!: Barcelona і Esplugues de Llobregat · Veure més »

Espolla

Espolla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Barcelona і Espolla · Veure més »

Esponellà

Porta ferrada de l'església parroquial d'Esponellà Esponellà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Pla de l'Estany a la riba del riu Fluvià.

Nou!!: Barcelona і Esponellà · Veure més »

Esport

Dona fent esport Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.

Nou!!: Barcelona і Esport · Veure més »

Esport a Barcelona

L'esport a Barcelona es refereix a tots els aspectes de l'activitat esportiva a la ciutat de Barcelona, que és una ciutat eminentment esportiva, tant per practicar activitats físiques com per veure espectacles esportius de primer nivell.

Nou!!: Barcelona і Esport a Barcelona · Veure més »

Esport a Catalunya

Catalunya-Euskadi (2006) Lesport té una important incidència a Catalunya, des dels seus inicis a finals del.

Nou!!: Barcelona і Esport a Catalunya · Veure més »

Esport Ciclista Barcelona

L'Esport Ciclista Barcelona és una entitat catalana de la ciutat de Barcelona, dedicada a la pràctica i el foment del ciclisme.

Nou!!: Barcelona і Esport Ciclista Barcelona · Veure més »

Esport Club Granollers

LEsport Club Granollers és el club de futbol més destacat i longeu de la ciutat de Granollers, degà d'aquest esport a la comarca del Vallès Oriental, i que celebrà el seu centenari l'any 2013.

Nou!!: Barcelona і Esport Club Granollers · Veure més »

Esport de demostració

Un esport de demostració és un esport que és disputat amb la finalitat de ser promogut, principalment durant els Jocs Olímpics, però també en altres esdeveniments esportius.

Nou!!: Barcelona і Esport de demostració · Veure més »

Esports adaptats

Basquetbol Tir amb arc Tennis Esquí Hoquei Atletisme Joëlette, senderisme Els esports adaptats són aquells que han estat creats o modificats perquè hi puguin participar les persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.

Nou!!: Barcelona і Esports adaptats · Veure més »

Esquí aquàtic

Lesquí aquàtic és un esport aquàtic individual en el qual una persona esquia sobre l'aigua amb 1-2 esquís o sobre una taula, agafat a una corda anomenada palonier, que és arrossegada per una motora.

Nou!!: Barcelona і Esquí aquàtic · Veure més »

Esquerra Catalana (1921-1923)

Esquerra Catalana va ésser un partit polític constituït a Barcelona al novembre del 1921 amb la voluntat de "treballar per tots els mitjans legals per aconseguir la més àmplia autonomia de Catalunya dins l'Estat espanyol".

Nou!!: Barcelona і Esquerra Catalana (1921-1923) · Veure més »

Esquerra de l'Eixample

Dona i ocell'', de Joan Miró, al parc de l'Escorxador L'Esquerra de l'Eixample és un barri de Barcelona que actualment està dividit administrativament en dos barris l'Antiga Esquerra de l'Eixample i la Nova Esquerra de l'Eixample, malgrat que continua sent un barri en l'àmbit social, comercial i polític.

Nou!!: Barcelona і Esquerra de l'Eixample · Veure més »

Esquerra Federal

Esquerra Federal va ésser el nom adoptat al febrer del 1934 per un sector de l'Extrema Izquierda Federal.

Nou!!: Barcelona і Esquerra Federal · Veure més »

Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana)

Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana) va ésser un partit polític constituït al maig del 1936 a Barcelona arran d'una escissió del Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana Independiente) «por no encarnar ese Partido la genuina representación de Izquierda Republicana de Madrid».

Nou!!: Barcelona і Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana) · Veure més »

Esquerra Radical Socialista de Catalunya

L'Esquerra Radical Socialista de Catalunya és un partit polític fundat al desembre del 1932 a Barcelona quan els membres del Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya, partidaris de Juan Botella Asensi i d'Eduardo Ortega y Gasset, decidiren adherir-se al nou partit fundat per aquests, Izquierda Radical Socialista.

Nou!!: Barcelona і Esquerra Radical Socialista de Catalunya · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Esquerra Republicana i Antimperialista

Esquerra Republicana i Antimperialista és una formació constituïda a l'octubre del 1931 pels membres de "Treball tendència", grup organitzat dins el Partit Comunista Català contrària la creació del Bloc Obrer i Camperol.

Nou!!: Barcelona і Esquerra Republicana i Antimperialista · Veure més »

Esquerra Unida (Espanya)

Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Esquerra Unida (Espanya) · Veure més »

Estació d'Alfons el Magnànim

Alfons el Magnànim és una estació de les línies T5 i T6 de la xarxa del Trambesòs situada sobre el carrer d'Alfons el Magnànim al districte de Sant Martí de Barcelona i es va inaugurar el 5 de maig de 2007 amb la prolongació de la T5 entre Besòs i Sant Joan Baptista.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Alfons el Magnànim · Veure més »

Estació d'Alfons X

Alfons X és una estació de la Línia 4 del metro de Barcelona sota la Ronda del Guinardó al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Alfons X · Veure més »

Estació d'Altafulla-Tamarit

Altafulla-Tamarit és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al terme de Tamarit, al municipi de Tarragona (Tarragonès), però adherida a la trama urbana d'Altafulla.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Altafulla-Tamarit · Veure més »

Estació d'Arc de Triomf

L'estació de metro L1 Arc de Triomf (anomenada antigament Triumfo-Norte, L1, o Vilanova, Renfe) és un intercanviador multimodal situat al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Arc de Triomf · Veure més »

Estació d'Arenys de Mar

Arenys de Mar és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població d'Arenys de Mar a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Arenys de Mar · Veure més »

Estació d'Ascó

Ascó és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a l'est de la població d'Ascó a la comarca catalana de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Ascó · Veure més »

Estació d'Auditori - Teatre Nacional

Auditori | Teatre Nacional és una estació de tramvia de la línia T4 de la xarxa del Trambesòs situada sobre l'avinguda Meridiana, davant del Teatre Nacional de Catalunya, entre els districtes de Sant Martí i l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 2004 amb la prolongació de la T4 entre Glòries i Ciutadella pipe Vila Olímpica.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Auditori - Teatre Nacional · Veure més »

Estació d'Autobusos de València

Estació d'Autobusos de València Dades del contacte i horari.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Autobusos de València · Veure més »

Estació d'Avinguda de Xile / Camp Nou

Avinguda de Xile és una estació de les línies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'Avinguda de Xile, a prop de l'estadi del Futbol Club Barcelona, el Camp Nou, al districte de les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Avinguda de Xile / Camp Nou · Veure més »

Estació d'Avinguda Tibidabo

Avinguda Tibidabo és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a la L7, situada sota el carrer de Balmes i la plaça John F. Kennedy, entre el barri del Putxet i el de la Bonanova del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Avinguda Tibidabo · Veure més »

Estació d'Encants

Encants és una estació de la L2 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer València entre els districtes de l'Eixample i Sant Martí de Barcelona i es va inaugurar el 1997 amb l'obertura del tram de la L2 entre Sagrada Família i La Pau.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Encants · Veure més »

Estació d'enllaç (sèrie de televisió)

Estació d'enllaç és una sèrie de televisió dramàtica ambientada a la dècada dels 90 a una estació de tren de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'enllaç (sèrie de televisió) · Veure més »

Estació d'Entença

Entença és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Rosselló al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Entença · Veure més »

Estació d'Ernest Lluch

Ernest Lluch és una estació de les línies T1, T2 i T3 del Trambaix i de l'L5 del Metro de Barcelona, situada entre l'Avinguda de Xile i la Carretera de Collblanc, al districte de les Corts de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Ernest Lluch · Veure més »

Estació d'Espanya

Barcelona - Pl.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Espanya · Veure més »

Estació d'Espronceda

Espronceda és una estació de les línies T5 i T6 de la xarxa del Trambesòs semisoterrada situada al costat mar de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers Espronceda i Bac de Roda, al districte de Sant Martí de Barcelona i es va inaugurar el 14 d'octubre de 2006 amb l'obertura de la T5 entre Glòries i Besòs.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Espronceda · Veure més »

Estació d'Horta

Horta és una estació de la Línia 5 del metro de Barcelona sota el Carrer Tajo al barri d'Horta al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Horta · Veure més »

Estació d'Hospital Clínic

Hospital Clínic és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Rosselló al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Hospital Clínic · Veure més »

Estació d'Hostafrancs

Hostafrancs (antigament anomenada Moianès) és una estació de la L1 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Creu Coberta al barri d'Hostafrancs al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Hostafrancs · Veure més »

Estació d'Hostalric

Hostalric és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al nord-oest de la població d'Hostalric, a la comarca de la Selva.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Hostalric · Veure més »

Estació d'INEFC

INEFC o la Foixarda serà una estació de la línia 2 del metro de Barcelona, situada al costat de l'edifici de l'INEFC.

Nou!!: Barcelona і Estació d'INEFC · Veure més »

Estació d'Ocata

Ocata és una estació de ferrocarril propietat d'Adif a Ocata (barri del Masnou) a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Ocata · Veure més »

Estació d'Universitat

L'estació de metro L2 Universitat és una estació de les línies L1 i L2 del Metro de Barcelona situada sota la Plaça de la Universitat al districte de l'Eixample però molt a prop del de Ciutat Vella a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Universitat · Veure més »

Estació d'Urgell

Urgell és una estació de la L1 del Metro de Barcelona situada sota la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Urgell · Veure més »

Estació d'Urquinaona

Urquinaona és una estació de les línies L1 i L4 del Metro de Barcelona situada sota la Plaça d'Urquinaona entre els districtes de l'Eixample i Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació d'Urquinaona · Veure més »

Estació de Bac de Roda

Bac de Roda és una estació de la L2 del Metro de Barcelona situada sota la rambla de Guipúscoa, al districte de Sant Martí de Barcelona, i es va inaugurar el 1997 amb l'obertura del tram de la L2 entre Sagrada Família i La Pau.

Nou!!: Barcelona і Estació de Bac de Roda · Veure més »

Estació de Badal

Badal és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer de Sants, entre les interseccions amb els carrers de Carreras i Candi i Sant Feliu de Guíxols, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Badal · Veure més »

Estació de Badalona

Badalona és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Badalona a la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Barcelona і Estació de Badalona · Veure més »

Estació de Baró de Viver

Baró de Viver és una estació de la L1 del Metro de Barcelona situada sota el Nus de la Trinitat al districte de Sant Andreu de Barcelona i es va inaugurar el 1983.

Nou!!: Barcelona і Estació de Baró de Viver · Veure més »

Estació de Barcelona-Sants

Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Barcelona-Sants · Veure més »

Estació de Barceloneta

Barceloneta és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota la Plaça de Pau Vila prop del barri de la Barceloneta al districte de Ciutat Vella de Barcelona i es va inaugurar el 1976.

Nou!!: Barcelona і Estació de Barceloneta · Veure més »

Estació de Besòs

Besòs és una estació situada al barri del Besòs al districte de Sant Martí de Barcelona on enllacen la L4 del Metro de Barcelona i les línies T5 i T6 del Trambesòs.

Nou!!: Barcelona і Estació de Besòs · Veure més »

Estació de Besòs Mar

Besòs Mar és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer d'Alfons el Magnànim al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Besòs Mar · Veure més »

Estació de Besiers

L'Estació de Besiers, oficialment i en francès Gare de Béziers, és una estació de la ciutat occitana de Besiers, al departament francès de l'Erau.

Nou!!: Barcelona і Estació de Besiers · Veure més »

Estació de Blanes

Blanes és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Blanes, a la comarca catalana de la Selva.

Nou!!: Barcelona і Estació de Blanes · Veure més »

Estació de Bogatell

Bogatell és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Pujades al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Bogatell · Veure més »

Estació de Bon Pastor

Bon Pastor és una estació de la L9/L10 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Bon Pastor · Veure més »

Estació de Ca l'Aranyó

Ca l'Aranyó és una estació de la línia T4 de la xarxa del Trambesòs situada sobre l'Avinguda Diagonal, davant de la Torre Agbar, al districte de Sant Martí de Barcelona i es va inaugurar el 8 de maig de 2004 amb l'obertura del Trambesòs.

Nou!!: Barcelona і Estació de Ca l'Aranyó · Veure més »

Estació de Cabrera de Mar - Vilassar de Mar

Cabrera de Mar - Vilassar de Mar és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al nucli de població del Pla de l'Avellà, al municipi de Vilassar de Mar, a la comarca del Maresme, molt a prop del límit amb Cabrera de Mar.

Nou!!: Barcelona і Estació de Cabrera de Mar - Vilassar de Mar · Veure més »

Estació de Calataiud

Calataiud és una estació ferroviària situada a l'est de Calataiud, a la comarca de la Comunitat de Calataiud a l'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Estació de Calataiud · Veure més »

Estació de Caldes d'Estrac

Caldes d'Estrac (anteriorment coneguda com a Caldetes) és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Caldes d'Estrac a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Caldes d'Estrac · Veure més »

Estació de Calella

Calella és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Calella a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Calella · Veure més »

Estació de Camp de l'Arpa

Camp de l'Arpa és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Indústria al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Camp de l'Arpa · Veure més »

Estació de Campus Nord

Campus Nord és una estació en construcció de la L9/L10 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Campus Nord · Veure més »

Estació de Can Jaumandreu

Can Jaumandreu és una estació de les línies T5 i T6 de la xarxa del Trambesòs situada sobre el costat mar de la Gran Via de les Corts Catalanes, al districte de Sant Martí de Barcelona i es va inaugurar el 14 d'octubre de 2006 amb l'obertura de la T5 entre Glòries i Besòs.

Nou!!: Barcelona і Estació de Can Jaumandreu · Veure més »

Estació de Canyelles

Canyelles és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota la Via Favencia al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 2001 amb la prolongació entre Montbau i Canyelles.

Nou!!: Barcelona і Estació de Canyelles · Veure més »

Estació de Carretera de les Aigües

Carretera de les Aigües és una estació del Funicular de Vallvidrera de FGC situada a la vora de la carretera de les Aigües al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Carretera de les Aigües · Veure més »

Estació de Casa de l'Aigua

Casa de l'Aigua és una estació soterrada de la L11 del Metro de Barcelona situada a la vora del carrer Aiguablava al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 2003 amb l'obertura de la línia.

Nou!!: Barcelona і Estació de Casa de l'Aigua · Veure més »

Estació de Castelló de la Plana

L'estació de Castelló de la Plana d'Adif està situada a l'oest del nucli urbà de la capital de la comarca de la Plana Alta, aquesta disposa de serveis de la línia C-6 de Rodalies València, de la linia 50 de Mitjana Distància de Renfe, a més de diversos serveis de Llarga Distància i AVE.

Nou!!: Barcelona і Estació de Castelló de la Plana · Veure més »

Estació de Castellbisbal

Castellbisbal és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al municipi de Castellbisbal a la comarca del Vallès Occidental, a tocar del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Estació de Castellbisbal · Veure més »

Estació de Castelldefels

Castelldefels és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Castelldefels a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Estació de Castelldefels · Veure més »

Estació de Celrà

Celrà és una estació de ferrocarril a la població de Celrà, a la comarca del Gironès.

Nou!!: Barcelona і Estació de Celrà · Veure més »

Estació de Cerdanyola Universitat

Cerdanyola Universitat és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al municipi de Cerdanyola del Vallès a la comarca del Vallès Occidental, a prop de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Cerdanyola Universitat · Veure més »

Estació de Ciutadella - Vila Olímpica

Ciutadella Vila Olímpica és un intercanviador ferroviari format per una estació de la L4 del Metro de Barcelona i una estació de la línia T4 del Trambesòs.

Nou!!: Barcelona і Estació de Ciutadella - Vila Olímpica · Veure més »

Estació de Ciutat Meridiana

Ciutat Meridiana és una estació de la L11 del Metro de Barcelona situada sota el barri de Ciutat Meridiana al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 2003 amb l'obertura de la línia.

Nou!!: Barcelona і Estació de Ciutat Meridiana · Veure més »

Estació de Congrés - Indians

Congrés | Indians, anteriorment Congrés, és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Garcilaso al barri del Congrés i els Indians del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Congrés - Indians · Veure més »

Estació de Cornellà Centre

Cornellà (rodalia) o Cornellà Centre (Metro i TRAM) és un intercanviador multi-modal situat al centre de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Estació de Cornellà Centre · Veure més »

Estació de Fòrum

Fòrum és una estació de tramvia de la línia T4 de la xarxa del Trambesòs situada sobre l'avinguda d'Eduard Maristany a la confluencia de l'inici de l'Avinguda Diagonal i la Rambla Prim, al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Fòrum · Veure més »

Estació de Fira 1

Fira 1, MNAC o Montjuïc serà una estació de la línia 2 del metro de Barcelona, situada al costat del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Estació de Fira 1 · Veure més »

Estació de Flix

Flix és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a l'oest de la població de Flix a la comarca catalana de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Estació de Flix · Veure més »

Estació de Fluvià

Fluvià és una estació de la línia T4 de la xarxa del Trambesòs situada sobre l'Avinguda Diagonal, entre els carrers Fluvià i Bac de Roda, al districte de Sant Martí de Barcelona i es va inaugurar el 8 de maig de 2004 amb l'obertura del Trambesòs.

Nou!!: Barcelona і Estació de Fluvià · Veure més »

Estació de Foneria

Foneria és una estació del metro de Barcelona on s'aturen trens de la L10 Sud.

Nou!!: Barcelona і Estació de Foneria · Veure més »

Estació de Fontana

Fontana és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Gran de Gràcia al districte de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Fontana · Veure més »

Estació de França

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).

Nou!!: Barcelona і Estació de França · Veure més »

Estació de Francesc Macià

Francesc Macià és una estació de la xarxa del Trambaix ––i origen de les línies T1, T2 i T3–– situada sobre l'Avinguda Diagonal a l'alçada de la plaça Francesc Macià, al districte de les Corts de la ciutat deBarcelona; i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004, amb l'obertura del Trambaix.

Nou!!: Barcelona і Estació de Francesc Macià · Veure més »

Estació de Garraf

Garraf és una estació ferroviària propietat d'adif situada a la urbanització de Garraf al terme municipal de Sitges, a la comarca del Garraf.

Nou!!: Barcelona і Estació de Garraf · Veure més »

Estació de Gavà

Gavà és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Gavà a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Estació de Gavà · Veure més »

Estació de Gelida

Gelida és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població del Gelida, a la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Barcelona і Estació de Gelida · Veure més »

Estació de Girona

Girona és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Girona, a la comarca del Gironès.

Nou!!: Barcelona і Estació de Girona · Veure més »

Estació de Girona (Metro de Barcelona)

Girona és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Consell de Cent al districte de l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 1973.

Nou!!: Barcelona і Estació de Girona (Metro de Barcelona) · Veure més »

Estació de Granollers Centre

Granollers Centre és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a l'est de la població de Granollers, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Estació de Granollers Centre · Veure més »

Estació de Gràcia

Gràcia és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de línies del Metro del Vallès, sota la Via Augusta i la plaça de Gal·la Placídia, entre els districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Gràcia · Veure més »

Estació de Guinardó - Hospital de Sant Pau

Guinardó Hospital de Sant Pau, simplement Guinardó fins a l'any 2009, és una estació de la L4 del metro de Barcelona situada sota la Ronda del Guinardó al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona i es va inaugurar el 1974.

Nou!!: Barcelona і Estació de Guinardó - Hospital de Sant Pau · Veure més »

Estació de Jaume I

Jaume I és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota la Via Laietana al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Jaume I · Veure més »

Estació de Joanic

Joanic (antigament anomenada Plaza Joanich) és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Pi i Margall al districte de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Joanic · Veure més »

Estació de l'Arboç

L'Arboç és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de l'Arboç a la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Barcelona і Estació de l'Arboç · Veure més »

Estació de l'Illa

L'Illa és una estació de les línies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'Avinguda Diagonal, davant del centre comercial L'Illa Diagonal, al districte de les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.

Nou!!: Barcelona і Estació de l'Illa · Veure més »

Estació de la Bonanova

La Bonanova és una estació de la línia 6 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les línies S5, S6 i S7 del Metro del Vallès.

Nou!!: Barcelona і Estació de la Bonanova · Veure més »

Estació de la Farinera

La Farinera és una estació de les línies T5 i T6 de la xarxa del Trambesòs situada sobre la plaça de les Glòries Catalanes, davant de la Torre Agbar, al districte de Sant Martí de Barcelona i es va inaugurar el 14 d'octubre de 2006 amb l'obertura de la T5 entre Glòries i Besòs.

Nou!!: Barcelona і Estació de la Farinera · Veure més »

Estació de la Granada

La Granada és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de la Granada, a la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Barcelona і Estació de la Granada · Veure més »

Estació de la Llagosta

La Llagosta és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de la Llagosta, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Estació de la Llagosta · Veure més »

Estació de la Pau

La Pau és una estació de les línies L2 i L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Ca n'Oliva, prop de la Rambla Guipúscoa, al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de la Pau · Veure més »

Estació de La Rambla - Drassanes

La Rambla | Drassanes, anteriorment Drassanes, és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Portal de la Santa Madrona al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de La Rambla - Drassanes · Veure més »

Estació de la Sagrera

La Sagrera o Barcelona-La Sagrera - Meridiana és un intercanviador de ferrocarril a la ciutat de Barcelona situat al barri de la Sagrera, sota l'Avinguda Meridiana.

Nou!!: Barcelona і Estació de la Sagrera · Veure més »

Estació de Lavern-Subirats

Lavern-Subirats és una estació de ferrocarril propietat d'Adif, tot i que aquesta empresa ha cedit l'edifici de viatgers a l'Ajuntament de Subirats per donar servei d'Oficina de Turisme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Lavern-Subirats · Veure més »

Estació de les Corts

Les Corts és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Joan Güell al districte de les Corts de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de les Corts · Veure més »

Estació de les Planes

Les Planes és una estació de ferrocarril de la la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les línies suburbanes S1 i S2 de la línia Barcelona-Vallès, situada al barri de les Planes del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de les Planes · Veure més »

Estació de les Tres Torres

Les Tres Torres és una estació ferroviària de la línia de metro L6 i de les línies suburbanes S1 i S2 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a la línia Barcelona-Vallès.

Nou!!: Barcelona і Estació de les Tres Torres · Veure més »

Estació de Lesseps

Lesseps és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Gran de Gràcia al districte de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Lesseps · Veure més »

Estació de Liceu

Liceu és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota la Rambla entre el Gran Teatre del Liceu i el Mercat de la Boqueria al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Liceu · Veure més »

Estació de Llacuna

Llacuna (antigament anomenada Luchana) és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Pujades al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Llacuna · Veure més »

Estació de Lleida Pirineus

L'estació Lleida Pirineus és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a Lleida, Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Estació de Lleida Pirineus · Veure més »

Estació de Llucmajor - República

Llucmajor | República, anteriorment Llucmajor, és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig del Verdum al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 1982.

Nou!!: Barcelona і Estació de Llucmajor - República · Veure més »

Estació de Maçanet-Massanes

Maçanet-Massanes (antigament lEmpalme) és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada al municipi de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva, però lluny del centre urbà.

Nou!!: Barcelona і Estació de Maçanet-Massanes · Veure més »

Estació de Madrid - Puerta de Atocha

Madrid - Puerta de Atocha - Almudena Grandes és una estació de ferrocarril situada a Madrid i és el major complex ferroviàri d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Estació de Madrid - Puerta de Atocha · Veure més »

Estació de Magòria - la Campana

Magòria La Campana és una estació de la línia 8 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les línies S3, S4, S8, S9, R5, R6 de la Línia Llobregat-Anoia, situada sota la Gran Via al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, a prop de l'antiga estació de la Magòria.

Nou!!: Barcelona і Estació de Magòria - la Campana · Veure més »

Estació de Malgrat de Mar

Malgrat de Mar és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Malgrat de Mar a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Malgrat de Mar · Veure més »

Estació de Mandri

Mandri és una estació en construcció de la L9/L10 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Mandri · Veure més »

Estació de Manuel Girona

Manuel Girona és una estació en construcció de la L9/L10 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Manuel Girona · Veure més »

Estació de Maragall

Maragall és una estació de les línies L4 i L5 del Metro de Barcelona situada sota la Ronda del Guinardó l'estació de la L4 i sota el Passeig de Maragall l'estació de la L5 entre els districtes de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Maragall · Veure més »

Estació de Mataró

Mataró és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Mataró, a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Mataró · Veure més »

Estació de Móra la Nova

Móra la Nova és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al nord de la població de Móra la Nova a la comarca catalana de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Estació de Móra la Nova · Veure més »

Estació de Mercabarna

Mercabarna és una estació de la línia 9 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Mercabarna · Veure més »

Estació de Mercat Nou

Mercat Nou és una estació de la L1 del Metro de Barcelona situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Mercat Nou · Veure més »

Estació de Mollet - Sant Fost

Mollet - Sant Fost és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada al sud-est de la població de Mollet del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Estació de Mollet - Sant Fost · Veure més »

Estació de Montbau

Montbau és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de la vall d'Hebron al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona i es va inaugurar el 1985.

Nou!!: Barcelona і Estació de Montbau · Veure més »

Estació de Montcada Bifurcació

Montcada Bifurcació és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Montcada i Reixac a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Estació de Montcada Bifurcació · Veure més »

Estació de Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Estació de Montcada i Reixac · Veure més »

Estació de Montgat

Montgat és una estació ferroviària propietat d'adif situada a la població de Montgat a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Montgat · Veure més »

Estació de Montgat Nord

Montgat Nord (abans anomenada Montsolís) és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al barri de Montsolis de la població de Montgat a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Montgat Nord · Veure més »

Estació de Montmeló

Montmeló és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Montmeló (Vallès Oriental).

Nou!!: Barcelona і Estació de Montmeló · Veure més »

Estació de Monumental

Monumental és una estació de la L2 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Marina al districte de l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 1995 com a part del primer tram de la L2 entre Sant Antoni i Sagrada Família.

Nou!!: Barcelona і Estació de Monumental · Veure més »

Estació de Motors

MotorsPDI 2009-2018, pàg.

Nou!!: Barcelona і Estació de Motors · Veure més »

Estació de Mundet

Mundet és una estació de la L3 del Metro de Barcelona que es troba sota el Passeig de la Vall d'Hebron al barri de Montbau del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Mundet · Veure més »

Estació de Muntaner

Muntaner és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de línies del Metro del Vallès, situada al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Muntaner · Veure més »

Estació de Muntanya

Muntanya o Travessera de Dalt és una estació en construcció de la L9/L10 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Muntanya · Veure més »

Estació de Navas

Navas (antigament anomenada Navas de Tolosa) és una estació de la L1 del Metro de Barcelona situada sota l'Avinguda Meridiana al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Navas · Veure més »

Estació de Numància

Numància és una estació de les línies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'Avinguda Diagonal, a l'altura del carrer Numància, al districte de les Corts de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Numància · Veure més »

Estació de Paral·lel

Paral·lel (antigament anomenada Poble Sec) és una estació de les línies L2 i L3 del Metro de Barcelona situada sota l'Avinguda Paral·lel entre els districtes de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Paral·lel · Veure més »

Estació de Parc de Montjuïc

Parc de Montjuïc és l'estació inferior del telefèric de Montjuïc i la superior del funicular de Montjuïc.

Nou!!: Barcelona і Estació de Parc de Montjuïc · Veure més »

Estació de Parc Logístic

Parc Logístic és una estació de la línia 9 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Parc Logístic · Veure més »

Estació de Passeig de Gràcia

Passeig de Gràcia (antigament anomenada Aragón o Encreuament Aragó, L3, o Gran Via, L4) és un intercanviador metro-renfe situat sota el Passeig de Gràcia, entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el Carrer Aragó, al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Passeig de Gràcia · Veure més »

Estació de Pàdua

Pàdua és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a la L7, situada al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Pàdua · Veure més »

Estació de Penitents

Penitents és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Vallcarca al districte de Gràcia de Barcelona i es va inaugurar el 1985.

Nou!!: Barcelona і Estació de Penitents · Veure més »

Estació de Pere IV

Pere IV és una estació de la línia T4 de la xarxa del Trambesòs situada sobre l'Avinguda Diagonal al costat de la seva intersecció amb el carrer de Pere IV, al districte de Sant Martí de Barcelona, que es va inaugurar el 8 de maig de 2004 amb l'obertura del Trambesòs.

Nou!!: Barcelona і Estació de Pere IV · Veure més »

Estació de Peu del Funicular

Peu del Funicular és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les línies suburbanes S1 i S2 de la línia Barcelona-Vallès i que s'ubica a l'entrada del túnel que travessa la serra de Collserola, al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Peu del Funicular · Veure més »

Estació de Pineda de Mar

Pineda de Mar és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Pineda de Mar a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Pineda de Mar · Veure més »

Estació de Pius XII

Pius XII és una estació de les línies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre l'Avinguda Diagonal, a l'alçada de la plaça Pius XII, al districte de les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.

Nou!!: Barcelona і Estació de Pius XII · Veure més »

Estació de Plaça de Catalunya

Plaça de Catalunya (Rodalies i FGC) o Catalunya (Metro) és un intercanviador multimodal ferroviari situat a la plaça del mateix nom de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Plaça de Catalunya · Veure més »

Estació de Plaça de Maragall

Maragall o Plaça de Maragall és una estació en construcció de la L9/L10 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Plaça de Maragall · Veure més »

Estació de Plaça de Sants

Plaça de Sants (antigament anomenada simplement Sants) és una estació de les línies L1 i L5 del Metro de Barcelona situada sota la plaça del mateix nom l'estació de la L5 i sota el carrer de Sants l'estació de la L1 al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Plaça de Sants · Veure més »

Estació de Plaça del Centre

Plaça del Centre és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Berlín entre els districtes de les Corts i Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Plaça del Centre · Veure més »

Estació de Plaça doctor Andreu

L'Estació Plaça doctor Andreu és una estació de funicular i de tramvia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Plaça doctor Andreu · Veure més »

Estació de Plaça John F. Kennedy

Plaça de John F. Kennedy és una estació de tramvia de TMB situada a la Plaça John F. Kennedy al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Plaça John F. Kennedy · Veure més »

Estació de Plaça Molina

Plaça Molina és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a l'L7, situada sota el carrer de Balmes a l'altura de la plaça Molina, al barri de Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Plaça Molina · Veure més »

Estació de Platja de Castelldefels

Platja de Castelldefels, també anomenada Baixador o Castelldefels-Platja, és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Castelldefels a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Estació de Platja de Castelldefels · Veure més »

Estació de Poble Sec

Poble Sec (antigament anomenada Parlament) és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota l'Avinguda Paral·lel entre els districtes de Sants-Montjuïc i l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Poble Sec · Veure més »

Estació de Poblenou

Poblenou és una estació de la Línia 4 del metro de Barcelona sota el Carrer Pujades al barri del Poblenou al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Poblenou · Veure més »

Estació de Portbou

Portbou és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada al municipi de Portbou, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.

Nou!!: Barcelona і Estació de Portbou · Veure més »

Estació de Prat de la Riba

Prat de la Riba és una estació en construcció de la L9/L10 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Prat de la Riba · Veure més »

Estació de Premià de Mar

Premià de Mar és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Premià de Mar a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Premià de Mar · Veure més »

Estació de Reina Elisenda

Reina Elisenda és una estació de la línia 12 del Metro de Barcelona, dessota del Passeig de la Reina Elisenda de Montcada, entre els carrers Duquessa d'Orleans i Av.

Nou!!: Barcelona і Estació de Reina Elisenda · Veure més »

Estació de Reus

Reus és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada al nord-oest de la població de Reus a la comarca catalana del Baix Camp.

Nou!!: Barcelona і Estació de Reus · Veure més »

Estació de Riba-roja d'Ebre

Riba-roja d'Ebre és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al sud-oest de la població de Riba-roja d'Ebre a la comarca catalana de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Estació de Riba-roja d'Ebre · Veure més »

Estació de Rocafort

Rocafort és una estació de la L1 del Metro de Barcelona situada sota la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Rocafort · Veure més »

Estació de Roquetes

Roquetes és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el barri de Roquetes al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 4 d'octubre de 2008 amb la prolongació entre Canyelles (capçalera de la Línia 3 fins al 4 d'octubre del 2008) i Trinitat Nova (on la L3 enllaça amb les L4 i L11).

Nou!!: Barcelona і Estació de Roquetes · Veure més »

Estació de Rubí Can Vallhonrat

Rubí Can Vallhonrat, anteriorment Rubí, és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Rubí a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Estació de Rubí Can Vallhonrat · Veure més »

Estació de Sagrada Família

Sagrada Família és una estació de les línies L2 i L5 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Marina l'estació de la L2 i sota el Carrer Provença l'estació de la L5 al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sagrada Família · Veure més »

Estació de Sagrera

Estacions de ferrocarril.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sagrera · Veure més »

Estació de Sagrera-TAV

L'estació de Barcelona-La Sagrera (Rodalies i TAV) o Sagrera TAV (Metro) serà un intercanviador de ferrocarril a la ciutat de Barcelona, situat al barri de la Sagrera (districte de Sant Andreu).

Nou!!: Barcelona і Estació de Sagrera-TAV · Veure més »

Estació de Sanllehy

Sanllehy és una estació en construcció de la L9/L10 del metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sanllehy · Veure més »

Estació de Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs i Estació de Sant Adrià és un intercanviador ferroviari situat a la població de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), format per una estació de ferrocarril d'Adif, anomenada Sant Adrià de Besòs, i una estació de tramvia del Trambesòs, anomenada Estació de Sant Adrià.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Adrià de Besòs · Veure més »

Estació de Sant Andreu Arenal

Sant Andreu Arenal, antigament anomenada San Andrés Norte, -->és una estació de les línies R3, R4, R7 i R12 de Rodalies de Catalunya i de la L1 del Metro de Barcelona; conjuntament formen un intercanviador situat al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Andreu Arenal · Veure més »

Estació de Sant Andreu de Llavaneres

Sant Andreu de Llavaneres és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al barri marítim de Sant Andreu de Llavaneres a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Andreu de Llavaneres · Veure més »

Estació de Sant Antoni

Sant Antoni és una estació de la L2 del Metro de Barcelona situada sota la Ronda Sant Antoni entre els districtes de Ciutat Vella i l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 1995 com a capçalera del primer tram de la L2 entre Sant Antoni i Sagrada Família.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Antoni · Veure més »

Estació de Sant Cugat Coll Favà

Sant Cugat Coll Favà, anteriorment Sant Cugat del Vallès, és una estació de ferrocarril, propietat d'Adif, situada al nord de la població de Sant Cugat del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Cugat Coll Favà · Veure més »

Estació de Sant Gervasi

Sant Gervasi és una estació del Metro del Vallès que pertany a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Gervasi · Veure més »

Estació de Sant Ildefons

Sant Ildefons és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada al barri de Sant Ildefons a Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Ildefons · Veure més »

Estació de Sant Josep

Sant Josep és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les línies L8, S3, S4, S8, S9, R5, R50, R6 i R60 de la Línia Llobregat-Anoia.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Josep · Veure més »

Estació de Sant Martí

Sant Martí és una estació de la L2 del Metro de Barcelona situada sota la Rambla Guipúscoa al districte de Sant Martí de Barcelona i es va inaugurar el 1997 amb l'obertura del tram de la L2 entre Sagrada Família i La Pau.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Martí · Veure més »

Estació de Sant Martí de Provençals

Sant Martí de Provençals és una estació de les línies T5 i T6 de la xarxa del Trambesòs semisoterrada situada al costat mar de la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de Sant Martí de Barcelona i es va inaugurar el 14 d'octubre de 2006 amb l'obertura de la T5 entre Glòries i Besòs.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Martí de Provençals · Veure més »

Estació de Sant Pau - Dos de Maig

Sant Pau Dos de Maig (antigament anomenada Dos de Maig i fins al 2009 Hospital de Sant Pau) és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Indústria al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Pau - Dos de Maig · Veure més »

Estació de Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Sant Pol de Mar a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Pol de Mar · Veure més »

Estació de Sant Sadurní d'Anoia

Sant Sadurní d'Anoia és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Sant Sadurní d'Anoia, a la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Sadurní d'Anoia · Veure més »

Estació de Sant Vicenç de Calders

Sant Vicenç de Calders és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al municipi del Vendrell a la comarca del Baix Penedès, en el barri l'Estació de Sant Vicenç de Calders.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sant Vicenç de Calders · Veure més »

Estació de Santa Susanna

Santa Susanna és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Santa Susanna a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Santa Susanna · Veure més »

Estació de Saragossa-Delicias

Saragossa-Delicias (en castellà, Zaragoza-Delicias) és una estació de ferrocarril que es troba al barri de Las Delicias, a Saragossa.

Nou!!: Barcelona і Estació de Saragossa-Delicias · Veure més »

Estació de Sarrià

Sarrià serà un intercanviador entre la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que pertany al bloc de línies del Metro del Vallès (línies L6, L12, S1 i S2), i les línies L9 i L10 del Metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sarrià · Veure més »

Estació de Sitges

Sitges és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Sitges a la comarca del Garraf.

Nou!!: Barcelona і Estació de Sitges · Veure més »

Estació de Tarragona

Tarragona és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Tarragona, a la comarca del Tarragonès, al costat del Port de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Tarragona · Veure més »

Estació de Tarragona (Metro de Barcelona)

Tarragona és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Tarragona entre els districtes de Sants-Montjuïc i l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Tarragona (Metro de Barcelona) · Veure més »

Estació de Tetuan

Tetuan és una estació de la L2 del Metro de Barcelona situada sota la Gran Via de les Corts Catalanes al districte de l'Eixample de Barcelona i es va inaugurar el 1995 com a part del primer tram de la L2 entre Sant Antoni i Sagrada Família.

Nou!!: Barcelona і Estació de Tetuan · Veure més »

Estació de Tordera

Tordera és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Tordera a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Tordera · Veure més »

Estació de Torras i Bages

Torras i Bages és una estació de la Línia 1 del metro de Barcelona sota el Passeig de Torras i Bages al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Torras i Bages · Veure més »

Estació de Torre Baró - Vallbona

Torre Baró Vallbona és un intercanviador ferroviari situat als barris de Ciutat Meridiana i Torre Baró (Nou Barris) de Barcelona, donant servei també al barri de Vallbona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Torre Baró - Vallbona · Veure més »

Estació de Torredembarra

Torredembarra és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Torredembarra, a la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Barcelona і Estació de Torredembarra · Veure més »

Estació de Tortosa

Tortosa és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Tortosa, a la comarca catalana del Baix Ebre.

Nou!!: Barcelona і Estació de Tortosa · Veure més »

Estació de Trinitat Nova

Accés a l'estació de Trinitat Nova Trinitat Nova és una estació i capçalera de les línies L3, L4 i L11 del Metro de Barcelona situada sota el Carrer Aiguablava entre els carrers de la Pedrosa i de la Fosca les andanes de la L4 i L11 i sota el Parc de la Trinitat Nova l'estació de la L3, al barri de La Trinitat Nova del districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Trinitat Nova · Veure més »

Estació de Trinitat Vella

Trinitat Vella és una estació de la L1 del Metro de Barcelona situada sota el Nus de la Trinitat a tocar del Parc Nou de la Trinitat al districte de Sant Andreu de Barcelona i es va inaugurar el 1983.

Nou!!: Barcelona і Estació de Trinitat Vella · Veure més »

Estació de Vall d'Hebron - Sant Genís

Vall d'Hebron | Sant Genís, anteriorment Vall d'Hebron, és una estació de les L3 i L5 del metro de Barcelona situada sota el Passeig de la Vall d'Hebron al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Vall d'Hebron - Sant Genís · Veure més »

Estació de Vallcarca

Vallcarca és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Vallcarca al districte de Gràcia de Barcelona i es va inaugurar el 1985.

Nou!!: Barcelona і Estació de Vallcarca · Veure més »

Estació de Vallcarca (Garraf)

Vallcarca és una estació de ferrocarril propietat d'adif, situada enmig de les costes de la comarca del Garraf al terme municipal de Sitges.

Nou!!: Barcelona і Estació de Vallcarca (Garraf) · Veure més »

Estació de Valldaura

Valldaura és una estació de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de Valldaura, al barri d'Horta, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona i es va inaugurar el 2001 amb la prolongació entre Montbau i Canyelles.

Nou!!: Barcelona і Estació de Valldaura · Veure més »

Estació de Vallvidrera-Superior

Vallvidrera-Superior és l'estació superior del Funicular de Vallvidrera de FGC i està situada al barri de Vallvidrera del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Vallvidrera-Superior · Veure més »

Estació de Verdaguer

Verdaguer (antigament anomenada General Mola) és una estació de les línies L4 i L5 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de Sant Joan l'estació de la L4 i sota el carrer de Provença l'estació de la L5 al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Verdaguer · Veure més »

Estació de Via Júlia

Via Júlia és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota la Via Júlia, al límit dels barris del Verdun i de la Prosperitat, al districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Via Júlia · Veure més »

Estació de Vila-seca

Vila-seca és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al nord-est de la població de Vila-seca, a la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Barcelona і Estació de Vila-seca · Veure més »

Estació de Viladecans

Viladecans és una estació de ferrocarril propietat d'ADIF situada a la població de Viladecans a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Estació de Viladecans · Veure més »

Estació de Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Vilafranca del Penedès, a la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Barcelona і Estació de Vilafranca del Penedès · Veure més »

Estació de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Vilanova i la Geltrú, a la comarca del Garraf.

Nou!!: Barcelona і Estació de Vilanova i la Geltrú · Veure més »

Estació de Vilapicina

Vilapicina és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig de Fabra i Puig al districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Vilapicina · Veure més »

Estació de Vilassar de Mar

Vilassar de Mar és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Vilassar de Mar a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació de Vilassar de Mar · Veure més »

Estació de Virrei Amat

Virrei Amat és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota la Plaça del Virrei Amat al districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Virrei Amat · Veure més »

Estació de Wellington - UPF

Wellington | UPF, anteriorment Wellington, és una estació de la línia T4 de la xarxa del Trambesòs situada sobre el carrer de Wellington, al districte de Sant Martí, a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Wellington - UPF · Veure més »

Estació de Zona Franca

Zona Franca és una estació del metro de Barcelona on s'aturen trens de la L10.

Nou!!: Barcelona і Estació de Zona Franca · Veure més »

Estació de Zona Universitària

Zona Universitària és una estació de la línia 3 i 9 del Metro de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació de Zona Universitària · Veure més »

Estació de Zona Universitària (Trambaix)

Zona Universitària és una estació de les línies T1, T2 i T3 de la xarxa del Trambaix situada sobre el carrer d'Adolf Florensa, a la cantonada d'aquest amb l'Avinguda Diagonal, al districte de les Corts de Barcelona i es va inaugurar el 3 d'abril de 2004 amb l'obertura del Trambaix.

Nou!!: Barcelona і Estació de Zona Universitària (Trambaix) · Veure més »

Estació del Cabanyal

L'Estació del Cabanyal, oficialment València-Cabanyal és una estació de ferrocarril subterrani, situat al final de l'avinguda de Blasco Ibáñez i a l'extrem occidental del barri del Cabanyal.

Nou!!: Barcelona і Estació del Cabanyal · Veure més »

Estació del Camp de Tarragona

Camp de Tarragona és una estació de ferrocarril situada entre les poblacions de la Secuita i Perafort, al centre del triangle format per Tarragona, Reus i Valls.

Nou!!: Barcelona і Estació del Camp de Tarragona · Veure més »

Estació del Carmel

El Carmel és una estació de la línia 5 del metro de Barcelona situada sota el barri del Carmel al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona que es va posar en funcionament el 30 de juliol de l'any 2010.

Nou!!: Barcelona і Estació del Carmel · Veure més »

Estació del Coll - la Teixonera

El Coll la Teixonera és una estació de la Línia 5 del metro de Barcelona que es va posar en funcionament el 30 de juliol de l'any 2010.

Nou!!: Barcelona і Estació del Coll - la Teixonera · Veure més »

Estació del Maresme - Fòrum

El Maresme Fòrum és una estació de la L4 del Metro de Barcelona i El Maresme és una estació de la línia T4 del Trambesòs, ambdues estan situades molt prop entre si i formen un intercanviador al barri de Diagonal Mar al districte de Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Estació del Maresme - Fòrum · Veure més »

Estació del Masnou

El Masnou és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població del Masnou a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Estació del Masnou · Veure més »

Estació del Nord (Barcelona)

LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació del Nord (Barcelona) · Veure més »

Estació del Nord (València)

L'Estació del Nord (oficialment, València-nord, i antigament també coneguda com a València-terme) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemàtics de la seua arquitectura civil.

Nou!!: Barcelona і Estació del Nord (València) · Veure més »

Estació del Papiol

El Papiol és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al municipi del Papiol a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Estació del Papiol · Veure més »

Estació del Prat de Llobregat

Andana de l'estació de Rodalies El Prat de Llobregat o El Prat Estació, també conegut als projectes constructius com a Centre Intermodal del Baix Llobregat, és una intercanviador de ferrocarril, i futur centre intermodal, que se situa a la població del Prat de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Estació del Prat de Llobregat · Veure més »

Estació del Putxet

El Putxet és una estació de la Línia 7 del metro de Barcelona de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), situada al subsòl del carrer de Balmes entre el barri del Putxet i el de la Bonanova del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estació del Putxet · Veure més »

Estació del Vendrell

El Vendrell és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població del Vendrell a la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Barcelona і Estació del Vendrell · Veure més »

Estació dels Monjos

Edifici de l'estació. Els Monjos és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població dels Monjos al municipi de Santa Margarida i els Monjos a la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Barcelona і Estació dels Monjos · Veure més »

Estació El Clot

El Clot és un intercanviador ferroviari situat al barri del Clot al districte de Sant Martí de Barcelona (Barcelonès).

Nou!!: Barcelona і Estació El Clot · Veure més »

Estadi

Estadi Olímpic Lluís Companys a Barcelona Un estadi és una infraestructura esportiva que serveix per a albergar esports, concerts o altres activitats.

Nou!!: Barcelona і Estadi · Veure més »

Estadi de Sarrià

L'Estadi de Sarrià, oficialment Estadi de la carretera de Sarrià, o simplement de Sarrià, fou el camp de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997.

Nou!!: Barcelona і Estadi de Sarrià · Veure més »

Estadi Municipal Joan Serrahima

LEstadi Municipal Joan Serrahima és un estadi polivalent inaugurat el 1969, especialitzat en l'atletisme i dedicat a l'esportista olímpic català Joan Serrahima.

Nou!!: Barcelona і Estadi Municipal Joan Serrahima · Veure més »

Estadi Nueva Balastera

L'Estadi Municipal Nueva Balastera pertany a l'Ajuntament de Palència, i va ser inaugurat el 10 d'octubre de 2006 sent alcalde de la ciutat Heliodoro Gallego Cuesta.

Nou!!: Barcelona і Estadi Nueva Balastera · Veure més »

Estadi Olímpic Lluís Companys

LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys · Veure més »

Estado Aragonés

Estado Aragonés (EA) va ser un partit polític nacionalista aragonès d'esquerres, que es va formar a Barcelona al desembre de 1933, influït per l'exemple d'Estat Català.

Nou!!: Barcelona і Estado Aragonés · Veure més »

Estanislau Figueras i Moragas

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Nou!!: Barcelona і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »

Estanislau Reynals i Rabassa

Estanislau Reynals i Rabassa (Barcelona, 1822-1 de maig 1876), fou un advocat i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Estanislau Reynals i Rabassa · Veure més »

Estanislau Torres i Mestres

Estanislau Torres i Mestres (Barcelona, 11 d'abril de 1926 - Barcelona, 15 de març de 2021) va ser un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Estanislau Torres i Mestres · Veure més »

Estany de Banyoles

LEstany de Banyoles és l'estany no litoral més gran de Catalunya en què neix aigua de forma natural.

Nou!!: Barcelona і Estany de Banyoles · Veure més »

Estanyer

Un estanyer és un menestral que té com a ofici treballar l'estany.

Nou!!: Barcelona і Estanyer · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Barcelona і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Barcelona і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Estèrnids

Els estèrnids (Sternidae) són una família d'ocells marins de la família dels làrids que es distribueixen per tot el món i que normalment es troben prop del mar, dels rius o dels aiguamolls.

Nou!!: Barcelona і Estèrnids · Veure més »

Estë

Estë, també coneguda com la Gentil i la Sanadora de ferides i fatiga (Estë "the Gentle", "the healer of hurts and of weariness" en l'original anglès), és un personatge fictici pertanyent al legendarium de l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien, que apareix en la seva novel·la El Silmaríl·lion.

Nou!!: Barcelona і Estë · Veure més »

Estúrnids

Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites.

Nou!!: Barcelona і Estúrnids · Veure més »

Estefania de Requesens i Roís de Liori

Estefania de Requesens i Roís de Liori (c. 1504 - Barcelona, 25 d'abril de 1549) va ser una escriptora catalana del i baronessa de Castellvell i de Molins de Rei.

Nou!!: Barcelona і Estefania de Requesens i Roís de Liori · Veure més »

Ester Xargay Melero

Ester Xargay Melero (Sant Feliu de Guíxols, 12 d'abril de 1960) és poeta, vídeo-artista i agitadora cultural.

Nou!!: Barcelona і Ester Xargay Melero · Veure més »

Esteve Busquets i Molas

Esteve Busquets i Molas (Roda de Ter, Osona, 1908 - Barcelona, 16 de desembre de 1991) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Esteve Busquets i Molas · Veure més »

Esteve Caseponce

Esteve Caseponce (Ceret, Vallespir 1850 - 1932), o millor Casaponça, fou un escriptor i folklorista nord-català.

Nou!!: Barcelona і Esteve Caseponce · Veure més »

Esteve Paluzie i Cantalozella

Esteve Paluzie i Cantalozella (Olot, 26 de gener de 1806 - Barcelona, 9 de juliol de 1873) fou paleògraf, pedagog i antiquari liberal.

Nou!!: Barcelona і Esteve Paluzie i Cantalozella · Veure més »

Esteve Polls i Condom

Esteve Polls i Condom (Barcelona 1922 - 2016) fou un actor i director de teatre català.

Nou!!: Barcelona і Esteve Polls i Condom · Veure més »

Esteve Terradas i Illa

plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 15 de setembre de 1883 - Madrid, 9 de maig de 1950) fou un doctor català en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.

Nou!!: Barcelona і Esteve Terradas i Illa · Veure més »

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Nou!!: Barcelona і Estocolm · Veure més »

Estrígids

La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols.

Nou!!: Barcelona і Estrígids · Veure més »

Estrella Damm

Estrella Damm és la principal marca de cervesa Damm, companyia de begudes i alimentació fundada a Barcelona el 1876 per l'alsacià August Kuentzmann Damm.

Nou!!: Barcelona і Estrella Damm · Veure més »

Estret de Wilkins

L'estret de Wilkins (oficialment, en anglès, Wilkins Sound) és un estret de l'Antàrtida que està ocupat en gran part per la plataforma de gel Wilkins; està situat entre la concava línia de costa occidental de l'illa d'Alexander i les costes de l'illa Charcot i l'illa Latady situades més cap a l'oest.

Nou!!: Barcelona і Estret de Wilkins · Veure més »

Etsuro Sotoo

Sagrada Família, d'Etsuro Sotoo. Etsuro Sotoo (Fukuoka, 1953) és un escultor japonès molt influenciat per Antoni Gaudí.

Nou!!: Barcelona і Etsuro Sotoo · Veure més »

Eudald Canivell i Masbernat

Eudald Canivell i Masbernat, de vegades escrit Canibell, (Barcelona, 26 de novembre de 1858Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - ibídem, 2 d'abril de 1928) fou un dibuixant, impressor i tipògraf, a més de bibliotecari de la Biblioteca Arús de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Eudald Canivell i Masbernat · Veure més »

Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 17 de febrer de 1953) és un arqueòleg català.

Nou!!: Barcelona і Eudald Carbonell i Roura · Veure més »

Eudald Jaumeandreu i Triter

Eudald Jaumeandreu i Triter (Barcelona, 1774-1840) fou un economista català.

Nou!!: Barcelona і Eudald Jaumeandreu i Triter · Veure més »

Eudald Serra i Güell

Escultura ''A Margarita Xirgu'' (1988) d'Eudald Serra Eudald Serra i Güell (Barcelona, 1911-2002) era un escultor català cabdal, pioner de l'avantguarda escultòrica catalana de postguerra.

Nou!!: Barcelona і Eudald Serra i Güell · Veure més »

Eufemià Fort i Cogul

Eufemià Fort i Cogul (la Selva del Camp, 1908 - Barcelona, 1979) fou un escriptor i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Eufemià Fort i Cogul · Veure més »

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.

Nou!!: Barcelona і Eugeni d'Ors i Rovira · Veure més »

Eugeni Jofra i Bafalluy

Eugeni Jofra i Bafalluy (Barcelona, 11 d'octubre de 1941 - 11 de març de 2001), conegut pel seu nom artístic Eugenio, va ser un popular humorista català que es va fer famós arreu d'Espanya arran de nombroses aparicions televisades i gravacions entre els anys 80 i 90.

Nou!!: Barcelona і Eugeni Jofra i Bafalluy · Veure més »

Eugeni Trias i Sagnier

Eugeni Trias i Sagnier, conegut com a Eugenio Trías (Barcelona, 31 d'agost de 1942 – ibid., 10 de febrer de 2013) fou un filòsof català.

Nou!!: Barcelona і Eugeni Trias i Sagnier · Veure més »

Eugeni Xammar i Puigventós

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Barcelona і Eugeni Xammar i Puigventós · Veure més »

Eulàlia

Eulàlia és un nom propi femení que significa 'la ben parlada' en grec.

Nou!!: Barcelona і Eulàlia · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Barcelona і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Eulàlia de Borbó

Maria Eulàlia de Borbó i de Borbó (Madrid 1864 - Irun 1958) va ser una infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que per matrimoni esdevingué princesa d'Orleans i duquessa consort de Galliera.

Nou!!: Barcelona і Eulàlia de Borbó · Veure més »

Eulàlia Duran i Grau

Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 2 d'abril de 1934) és una historiadora catalana.

Nou!!: Barcelona і Eulàlia Duran i Grau · Veure més »

Eulàlia Escuder Anglada

Eulàlia Escuder i Anglada (Barcelona, ca. 1799 - 27 de novembre de 1868) fou una empresària catalana, Fabricant de la seda.

Nou!!: Barcelona і Eulàlia Escuder Anglada · Veure més »

Eulàlia Lledó i Cunill

Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952) és una doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Eulàlia Lledó i Cunill · Veure més »

Eulàlia Solé i Olivart

Eulàlia Solé i Olivart (Barcelona, 1 d'abril de 1946) és una pianista catalana.

Nou!!: Barcelona і Eulàlia Solé i Olivart · Veure més »

Eulàlia Valldosera i Guilera

Eulàlia Valldosera en un enregistrament Eulàlia Valldosera i Guilera (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 d'octubre de 1963) és una artista catalana, guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques l'any 2002.

Nou!!: Barcelona і Eulàlia Valldosera i Guilera · Veure més »

Eulàlia Vintró Castells

Creu de Sant Jordi de mans de Jordi Pujol Eulàlia Vintró Castells (Barcelona, 30 d'agost de 1945) és una filòloga, professora universitària i política catalana.

Nou!!: Barcelona і Eulàlia Vintró Castells · Veure més »

Euro Cup de la LEN de waterpolo masculina

L'Euro Cup de la LEN (oficialment en anglès: LEN Euro Cup), anomenada Copa LEN de waterpolo entre 1992 i 2011, és una competició esportiva de clubs de waterpolo europeus, creada la temporada 1992-93.

Nou!!: Barcelona і Euro Cup de la LEN de waterpolo masculina · Veure més »

EuroBillTracker

Logotip d'EuroBillTracker EuroBillTracker és una pàgina web dissenyada per fer un seguiment dels bitllets d'euro.

Nou!!: Barcelona і EuroBillTracker · Veure més »

Eurolliga 2007-2008

L'Eurolliga és una competició de bàsquet internacional entre clubs d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Eurolliga 2007-2008 · Veure més »

Eurolliga 2008-2009

L'Eurolliga és una competició de bàsquet internacional entre clubs d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Eurolliga 2008-2009 · Veure més »

Eurolliga de bàsquet

LEurolliga (Euroleague, en anglès, i Turkish Airlines Euroleague per motius de patrocini) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet.

Nou!!: Barcelona і Eurolliga de bàsquet · Veure més »

Eurolliga de bàsquet femenina

LEurolliga femenina de bàsquet (en anglès, EuroLeague Women) és la màxima competició de clubs femenins de basquetbol a Europa.

Nou!!: Barcelona і Eurolliga de bàsquet femenina · Veure més »

Eurolliga masculina d'hoquei sobre herba

L'Eurolliga d'hoquei sobre herba, també coneguda com a EHL, i anteriorment coneguda com a Copa d'Europa d'Hoquei Herba entre 1969 i 2007, és una competició esportiva d'hoquei sobre herba de clubs europeus.

Nou!!: Barcelona і Eurolliga masculina d'hoquei sobre herba · Veure més »

Euromed

Euromed entrant a València Nord Euromed és el nom comercial d'un servei ferroviari d'alta velocitat, antigament servit amb un tren de la sèrie 101 idèntic a la sèrie 100 de l'AVE, amb bogies adaptats a l'ample de via ibèric (1.668 mm) i presa de corrent adaptada a 3000 V de corrent continu.

Nou!!: Barcelona і Euromed · Veure més »

Europa FM

Europa FM és una emissora de ràdio musical d'Espanya, que pertany al grup Atresmedia.

Nou!!: Barcelona і Europa FM · Veure més »

Europa Shield de corfbol

LEuropa Shield de corfbol (en anglès: IKF Europa Korfball Shield) és una competició esportiva de clubs europeus de corfbol, creat l'any 2001.

Nou!!: Barcelona і Europa Shield de corfbol · Veure més »

European Bowl de corfbol 2005

LEuropean Bowl 2005 és el campionat d'Europa "B" de corfbol.

Nou!!: Barcelona і European Bowl de corfbol 2005 · Veure més »

Euroregió Pirineus Mediterrània

Mapa de l'Euroregió L'Euroregió Pirineus Mediterrània, nascuda el 29 d'octubre de 2004, és un projecte de cooperació política entre Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.

Nou!!: Barcelona і Euroregió Pirineus Mediterrània · Veure més »

Eurythmics

Eurythmics és un grup musical britànic format el 1981 pels músics Annie Lennox (vocalista) i Dave Stewart (compositor).

Nou!!: Barcelona і Eurythmics · Veure més »

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »

Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 22 de desembre de 1877 - 4 de juny de 1945) fou un industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d'origen rossellonès.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Bertrand i Serra · Veure més »

Eusebi Bona i Puig

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Bona i Puig · Veure més »

Eusebi Bosch i Humet

Eusebi Bosch i Humet (Sabadell, 27 d'octubre del 1860 - Barcelona, 12 de gener del 1948) va ser un músic intèrpret, compositor i director d'orquestra.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Bosch i Humet · Veure més »

Eusebi Busquets i Conill

Eusebi Busquets i Conill (Barcelona, 1875-1962) va ésser un tallista i dibuixant de plans de mobiliari que treballà amb el seu cosí Joan Busquets i Cornet.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Busquets i Conill · Veure més »

Eusebi Corominas i Cornell

Eusebi Corominas i Cornell (Corçà, 2 de setembre de 1847 – Barcelona, 25 de març de 1928) fou un periodista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Corominas i Cornell · Veure més »

Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Güell i Bacigalupi · Veure més »

Eusebi Güell i Jover

Eusebi Güell i Jover (Barcelona, 19 de gener de 1904 - 28 de juny de 1990) fou un noble i empresari català, fill d'Eusebi Güell i López i net d'Eusebi Güell i Bacigalupi.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Güell i Jover · Veure més »

Eusebi Millan i Alonso

Eusebi Millán i Alonso (Quiñonería, província de Sòria, 16 de desembre de 1886 – Alella, 11 d'abril de 1956) fou un sacerdot escolapi català, introductor del basquetbol a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Millan i Alonso · Veure més »

Eusebi Rodríguez Salas

Eusebi Rodríguez Salas (Tarragona, 1885 - 1952) fou un polític català, conegut per ser el comissari general de les forces de policia de Catalunya conseller d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya pel PSUC, que va tenir un paper central en l'inici dels fets de maig.

Nou!!: Barcelona і Eusebi Rodríguez Salas · Veure més »

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Nou!!: Barcelona і Euskadi Ta Askatasuna · Veure més »

Euskal Irrati Telebista

Seu d'EiTB a Iurreta Euskal Irrati Telebista (EiTB) en català Radiotelevisió Basca és un ens públic creat pel govern basc el 1982 per a la producció i emissió de ràdio i televisió amb l'objectiu de normalitzar l'èuscar, forma part de la FORTA.

Nou!!: Barcelona і Euskal Irrati Telebista · Veure més »

Eva Koch

Eva Koch és una escultora i videoartista danesa nascuda a Frederiksberg, Dinamarca, el 17 de juny de 1953.

Nou!!: Barcelona і Eva Koch · Veure més »

Eva Perón

Eva Maria Duarte Ibarguren, també coneguda com María Eva Duarte de Perón o, simplement, Evita (Junín, 7 de maig de 1919 - Buenos Aires, 26 de juliol de 1952) Primera Dama de l'Argentina i segona esposa del president Juan Domingo Perón.

Nou!!: Barcelona і Eva Perón · Veure més »

Eva Piquer i Vinent

Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969) és una escriptora, periodista i professora catalana.

Nou!!: Barcelona і Eva Piquer i Vinent · Veure més »

Evapotranspiració

Diagrama de zones ecològiques considerant les magnituds de precipitació i evapotranspiració. L'evapotranspiració (ET) és la suma de l'evaporació i la transpiració vegetal des de la superfície del sòl cap a l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Barcelona і Evapotranspiració · Veure més »

Evarist Basiana i Arbiell

Evarist Basiana i Arbiell (Tàrrega, 13 abril 1893 - Manresa, 22 octubre 1967) fou un dibuixant i pintor català.

Nou!!: Barcelona і Evarist Basiana i Arbiell · Veure més »

Evarist Fàbregas i Pàmies

Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 11 de febrer de 1868 - Barcelona, 18 de novembre de 1938) va ser un polític republicà i catalanista així com empresari i banquer.

Nou!!: Barcelona і Evarist Fàbregas i Pàmies · Veure més »

Evarist Móra i Rosselló

Detall de la marqueteria. Sala Consolat de Mara la Casa de la Ciutat de Barcelona. Evarist Móra i Rosselló (Barcelona, 1904 - 1987) fou un pintor, dibuixant i decorador català.

Nou!!: Barcelona і Evarist Móra i Rosselló · Veure més »

Eveli Torent i Marsans

Eveli Torent i Marsans (Badalona, 5 d'abril de 1876 - Barcelona, 4 d'octubre de 1940) fou un pintor i dibuixant modernista català.

Nou!!: Barcelona і Eveli Torent i Marsans · Veure més »

Evelio Boal López

Evelio Boal (Valladolid, 1884 - Barcelona, 1921) fou un dirigent sindicalista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Evelio Boal López · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Nou!!: Barcelona і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »

Exèrcit Popular Català

LExèrcit Popular Català (EPOCA) fou una organització armada catalana que va actuar entre el 1976 i el 1980 que perseguia la separació de Catalunya d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Exèrcit Popular Català · Veure més »

Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors

LExèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors (ERAT) (en castellà: Ejército Revolucionario de Ayuda a los Trabajadores) fou un grup armat format durant el 1977 per alguns treballadors de la SEAT i alguns delinqüents comuns.

Nou!!: Barcelona і Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors · Veure més »

Exin

Exclusivas Industriales Sociedad Anónima (Exin) fou una empresa de joguines catalana fundada el 1951 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Exin · Veure més »

Exlibris

'''Exlibris''' de la Biblioteca Central de la Diputació Provincial de Barcelona. Exlibris contemporani, d'una biblioteca privada. Un exlibris és una marca de propietat que es posa en un llibre.

Nou!!: Barcelona і Exlibris · Veure més »

Explosió demogràfica

Una explosió demogràfica és la segona fase de la transició demogràfica dels països desenvolupats, caracteritzada pel descens ràpid de la taxa de mortalitat i el manteniment d'una taxa de natalitat elevada, la qual cosa provocava un creixement molt accelerat de la població total.

Nou!!: Barcelona і Explosió demogràfica · Veure més »

Exposició d'art

''Exposició pública d'un quadre'', un quadre que comenta el fet d'exposar obres d'art, conservat al MNAC. Les exposicions d'art són exhibicions d'obres artístiques amb finalitat divulgativa o comercial.

Nou!!: Barcelona і Exposició d'art · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Exposició universal

Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.

Nou!!: Barcelona і Exposició universal · Veure més »

Exposició Universal de Barcelona

LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

Nou!!: Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Nou!!: Barcelona і Expressionisme · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Barcelona і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Extrema Esquerra de Catalunya

Extrema Esquerra de Catalunya és un partit polític resultat d'una escissió d'Extrema Izquierda Federal fundat al desembre de 1932.

Nou!!: Barcelona і Extrema Esquerra de Catalunya · Veure més »

Extrema Esquerra Republicana

Extrema Esquerra Republicana va ésser un partit polític republicà revolucionari, d'ideologia federal, proper a l'anarcosindicalisme i partidari de la Tercera República, creat pel diputat Àngel Samblancat i Salanova com Avantguarda d'Extrema Esquerra Republicana (abril del 1932) i refundat al març del 1933, tot incorporant sectors diversos del federalisme revolucionari.

Nou!!: Barcelona і Extrema Esquerra Republicana · Veure més »

Extrema Izquierda Federal

Extrema Izquierda Federal va ésser un partit polític republicà federal, fundat al juliol del 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal, pels diputats Antonio Jiménez Jiménez i Salvador Sediles Moreno.

Nou!!: Barcelona і Extrema Izquierda Federal · Veure més »

Fabià Puigserver i Plana

Fabià Puigserver i Plana (Olot, Garrotxa, 28 d'octubre de 1938 - Barcelona, 30 de juliol de 1991) fou un escenògraf, figurinista, actor, director teatral, activista i promotor català de les arts escèniques i de la cultura.

Nou!!: Barcelona і Fabià Puigserver i Plana · Veure més »

Fabio Cannavaro

és un exfutbolista internacional italià que jugava com a defensa central.

Nou!!: Barcelona і Fabio Cannavaro · Veure més »

Fabiola Mora y Aragón

Fabiola de Mora y Aragón (Fabiola Fernanda María de las Victorias Antonia Adelaida de Mora y Aragón) (Madrid 11 de juny de 1928 - Brussel·les 5 de desembre de 2014) va ser una aristòcrata espanyola que va esdevenir per casament reina dels belgues l'any 1960, any en què es casà amb el rei Balduí de Bèlgica.

Nou!!: Barcelona і Fabiola Mora y Aragón · Veure més »

Fabra i Coats

Fàbrica Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu miniatura Borgonyà, fundada per Coats. La Fabra i Coats (pronúncia local:, i en anglès) és un antic complex industrial del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Barcelona і Fabra i Coats · Veure més »

Facultat d'Economia i Empresa (UB)

La Facultat d'Economia i Empresa pertany a la Universitat de Barcelona, institució que va ser fundada l'any 1450.

Nou!!: Barcelona і Facultat d'Economia i Empresa (UB) · Veure més »

Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

La Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona és un centre educatiu que imparteix els ensenyaments superiors relacionats amb la biblioteconomia, la documentació, la comunicació audiovisual i les disciplines relacionades amb l'obtenció, gestió i difusió de la informació i de documents.

Nou!!: Barcelona і Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals · Veure més »

Facultat d'Informàtica de Barcelona

La Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) és el centre de referència en els estudis d'informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Facultat d'Informàtica de Barcelona · Veure més »

Facultat de Biologia (UB)

La facultat de biologia de la Universitat de Barcelona es va crear l'any 1974, pionera a l'estat espanyol.

Nou!!: Barcelona і Facultat de Biologia (UB) · Veure més »

Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull

La Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull va néixer com a Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, creada l'any 1988 com a hereva de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús.

Nou!!: Barcelona і Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull · Veure més »

Facultat de Geografia i Història (UB)

La Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona va ser inaugurada oficialment en el seu nou emplaçament l'any 2006, tot i que no va resultar completament operativa fins a principis de l'any 2007.

Nou!!: Barcelona і Facultat de Geografia i Història (UB) · Veure més »

Facultat de Psicologia (UB)

La Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona va ser fundada l'any 1983 i està situada al Campus de Mundet.

Nou!!: Barcelona і Facultat de Psicologia (UB) · Veure més »

Facultat de Química (UB)

La facultat de química de la Universitat de Barcelona està situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona, per tal de donar cabuda als ensenyaments universitaris de química, enginyeria química, i enginyeria de materials, entre d'altres.

Nou!!: Barcelona і Facultat de Química (UB) · Veure més »

Facultat de Teologia de Catalunya

Edifici del Seminari Conciliar de Barcelona La Facultat de Teologia de Catalunya és una institució eclesiàstica integrada a l'Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, té caràcter universitari i està fundada el 7 de març de 1968; es dedica a l'estudi i a l'en­senyament de la Teologia.

Nou!!: Barcelona і Facultat de Teologia de Catalunya · Veure més »

Fadrique de Portugal i de Noronha

Fadrique de Portugal i de Noronha (també anomenat Frederic de Portugal) (Vila Viçosa, 1465 - Barcelona, 15 de gener de 1539) fou un religiós i alt funcionari hispano-portuguès.

Nou!!: Barcelona і Fadrique de Portugal i de Noronha · Veure més »

Faianç Català

El Faianç Català fou un taller de ceràmica creat el 1891 per Marian Burguès, situat al carrer de la Creueta, 92, de Sabadell.

Nou!!: Barcelona і Faianç Català · Veure més »

Falange Espanyola de les JONS

Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.

Nou!!: Barcelona і Falange Espanyola de les JONS · Veure més »

Falcònids

La família dels falcònids (Falconidae) està formada per 65 espècies d'aus rapinyaires d'hàbits diürns.

Nou!!: Barcelona і Falcònids · Veure més »

Falcó mostatxut europeu

El falcó mostatxut europeu o falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer a les Balears) (Falco subbuteo) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però de mida més petita. Es troba a Euràsia i passa l'hivern a Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Nou!!: Barcelona і Falcó mostatxut europeu · Veure més »

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.

Nou!!: Barcelona і Falcó pelegrí · Veure més »

Falcillot pàl·lid

Ous El falcillot pàl·lid, avió pàl·lid, falcia pàl·lida, falcilla pàl·lida, falciot pàl·lid o magall pàl·lid (Apus pallidus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels apodiformes molt difícil de no confondre'l amb el falcillot negre.

Nou!!: Barcelona і Falcillot pàl·lid · Veure més »

Falconiformes

Els falconiformes (Falconiformes) són un ordre format per tots els rapinyaires diürns que no pertanyen a l'ordre dels accipitriformes.

Nou!!: Barcelona і Falconiformes · Veure més »

Falcons

Piràmide de quatre dels Falcons de Llorenç del Penedès a les festes de la Mercè de Barcelona del 2007. Els Falcons de Llorenç són la colla més antiga existent i conserven alguns trets de les arrels gimnàstiques dels falcons que altres colles han modificat. Així, són l'única colla que actua sense faixa i amb sabatilles de gimnàstica. Els falcons són una mena de torres humanes, una manifestació gimnàstica-esportiva-acrobàtica apareguda a Catalunya a inicis del, tenint com a referència els Sokol (falcó en txec), i que ha esdevingut tradicional al Penedès.

Nou!!: Barcelona і Falcons · Veure més »

Falcons de Barcelona

Els Falcons de Barcelona és una colla de falcons de Barcelona (Catalunya), nascuda el 15 de febrer de 2003, sent la seva primera actuació a la Plaça Sant Jaume durant les festes de Santa Eulàlia de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Falcons de Barcelona · Veure més »

Falcons de Vilafranca del Penedès

Pira 6x5 a la X Trobada Nacional de 2011 a Malla. Pira 5-5 o pira d'onze dels Falcons de Vilafranca a la trobada Nacional de 2007, a Barcelona durant les festes de la Mercè. D'altres colles, com els Falcons de Llorenç del Penedès, anomenen ''pou'' (en comptes de ''pira'') a aquesta figura. Els Falcons de Vilafranca del Penedès és una associació que compta amb més de seixanta anys d'història des de la seva creació el 1959.

Nou!!: Barcelona і Falcons de Vilafranca del Penedès · Veure més »

Família Vergós

''Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla'', del canonge Sorts, a la catedral de Barcelona; contractat per Jaume Huguet, les seccions principals en són atribuïdes a '''Rafael Vergós''' Els Vergós foren una família de pintors catalans dels segles XV i que desenvoluparen llur activitat a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Família Vergós · Veure més »

Fanals de la Plaça Reial

Els Fanals, que es troben a la plaça Reial de Barcelona, van ser realitzats per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926).

Nou!!: Barcelona і Fanals de la Plaça Reial · Veure més »

Fanhunter

Fanhunter és una sèrie de còmics, creada el 1889 per Cels Piñol (dibuix, guió) i Chema Pamundi (guió), ambientada en un present/futur alternatiu on la subcultura és perseguida.

Nou!!: Barcelona і Fanhunter · Veure més »

Far de Sant Sebastià

El far de Sant Sebastià es troba a la població de Palafrugell.

Nou!!: Barcelona і Far de Sant Sebastià · Veure més »

Farmàcia

Dispensació de medicaments La farmàcia (del grec φάρμακον /fármakon/, medicament) és la ciència i pràctica de la preparació, conservació, presentació i dispensació de medicaments, també el lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen, però l'espai físic és millor anomenar-lo oficina de farmàcia (antigament anomenat apotecaria)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Barcelona і Farmàcia · Veure més »

Farmàcia Bolós

La farmàcia Bolós (antiga farmàcia Novellas) és un establiment situat a la Rambla de Catalunya, 77 de Barcelona (vegeu Cases Josep Domènech), catalogat com a d'interès (categoria E2).

Nou!!: Barcelona і Farmàcia Bolós · Veure més »

Farmàcia Esteve de Llívia

La farmàcia Esteve de Llívia és una farmàcia d'origen medieval convertida en museu, probablement la més antiga de les que s'han conservat a Europa.

Nou!!: Barcelona і Farmàcia Esteve de Llívia · Veure més »

Fartet

Exemplars fotografiats a Algemesí (la Ribera Alta, el País Valencià). El fartet (Aphanius iberus) o peix de sequiol és un petit peix teleosti d'aigua dolça, ciprinodontiforme, de la família dels ciprinodòntids, que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrània ibèrica i està amenaçat d'extinció.

Nou!!: Barcelona і Fartet · Veure més »

Fauna de Catalunya

Les perdius xerres són uns dels ocells comuns a Catalunya. La fauna de Catalunya es compon, a grans trets, d'una combinació d'una minoritat d'animals endèmics de la regió i una majoritat d'animals que també són presents en altres indrets.

Nou!!: Barcelona і Fauna de Catalunya · Veure més »

Fàbrica Hamsa

Hamsa (Hierros y Aceros Moldeados, S.A.) fou una fàbrica d'uns 10.000 m² al barri d'Hostafrancs a Barcelona que va tancar el 1992.

Nou!!: Barcelona і Fàbrica Hamsa · Veure més »

Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) fou un escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Amat de Palou i Pont · Veure més »

Fèlix Amat i Parcerisa

Fèlix Amat i Parcerisa (Barcelona, 1940 - Premià de Dalt, 2005) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Amat i Parcerisa · Veure més »

Fèlix Ferrer i Galceran

Fèlix Ferrer i Galceran (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1843 – Almenar, 1912) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Ferrer i Galceran · Veure més »

Fèlix Goñi i Roura

Fèlix Goñi i Roura, conegut amb el nom de guerra de «Bruc», (El Prat de Llobregat, 24 de novembre de 1958 - Barcelona, 2 de juny de 1979) fou un activista polític català, militant de Terra Lliure mort durant l'intent de cometre un atemptat.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Goñi i Roura · Veure més »

Fèlix Mantilla i Botella

Fèlix Mantilla i Botella (Barcelona, 23 de setembre de 1974) és un ex-tennista professional català i actualment entrenador.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Mantilla i Botella · Veure més »

Fèlix Martí i Ambel

Fèlix Martí i Ambel (Barcelona, 1938) és un filòsof i professor català.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Martí i Ambel · Veure més »

Fèlix Martínez i Comín

Fèlix Martínez i Comín (Barcelona, 30 de novembre de 1920 – 6 d'agost de 1995) fou un compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Martínez i Comín · Veure més »

Fèlix Millet i Maristany

Fèlix Millet i Maristany (Barcelona, 29 de desembre de 1903 – Barcelona, 23 de febrer de 1967) fou un financer, mecenes i promotor cultural català.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Millet i Maristany · Veure més »

Fèlix Millet i Tusell

va ser un empresari català.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Millet i Tusell · Veure més »

Fèlix Ràfols Ràfols

Félix Ràfols Ràfols (Barcelona, 6 d'octubre de 1893 - Camagüey, Cuba, 1961) fou un músic i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Ràfols Ràfols · Veure més »

Fèlix Torres i Amat de Palou

Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.

Nou!!: Barcelona і Fèlix Torres i Amat de Palou · Veure més »

Félix de Azúa Comella

Félix de Azúa Comella (Barcelona, 30 d'abril de 1944), és un poeta i novel·lista català en castellà.

Nou!!: Barcelona і Félix de Azúa Comella · Veure més »

Fòrum (desambiguació)

* Història.

Nou!!: Barcelona і Fòrum (desambiguació) · Veure més »

Fòrum Social Català

El Fòrum Social Català (FSCat) és un espai de trobada integrat per més de 150 entitats d'un ampli ventall sectorial que té per objectiu enfortir el teixit associatiu català, i millorar-ne la coordinació.

Nou!!: Barcelona і Fòrum Social Català · Veure més »

Fòrum Social Mundial

El Fòrum Social Mundial (FSM) és una trobada anual que porten a terme diversos moviments socials i institucions de la societat civil, amb l'objectiu de celebrar la diversitat, discutir temes rellevants i buscar alternatives a les problemàtiques socials derivades del neoliberalisme i la globalització econòmica.

Nou!!: Barcelona і Fòrum Social Mundial · Veure més »

Fòrum Universal de les Cultures

Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004 El Fòrum Universal de les Cultures va ser un esdeveniment internacional de caràcter periòdic on a través d'exposicions, espectacles i conferències es tractaven temes d'actualitat, especialment relacionats amb la diversitat cultural.

Nou!!: Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures · Veure més »

Fórmula 1

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial.

Nou!!: Barcelona і Fórmula 1 · Veure més »

FC Steaua Bucureşti

El FCSB és un club de futbol de la capital de Romania, Bucarest.

Nou!!: Barcelona і FC Steaua Bucureşti · Veure més »

FCB

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і FCB · Veure més »

Fe bahà'í

Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.

Nou!!: Barcelona і Fe bahà'í · Veure més »

Fecundació in vitro

La fecundació in vitro (FIV o IVF per les seves inicials anglòfones) és una tècnica a través de la qual es realitza la fecundació de l'oòcit per part de l'espermatozoide fora del cos de la mare.

Nou!!: Barcelona і Fecundació in vitro · Veure més »

Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge

La Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) és l'organització territorial que aplega la major part de l'escoltisme i el guiatge que es fa a Catalunya, i està reconeguda per Organització Mundial del Moviment Escolta i Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes.

Nou!!: Barcelona і Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge · Veure més »

Federació Catalana de Basquetbol

La Federació Catalana de Basquetbol (abreviat "FCBQ") és una entitat privada sense afany de lucre, d'utilitat pública i d'interès cívic i social, que està integrada per associacions, clubs o altres entitats esportives que es dediquen a la pràctica del basquetbol dins el territori català.

Nou!!: Barcelona і Federació Catalana de Basquetbol · Veure més »

Federació Catalana de Bitlles i Bowling

La Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCB) és l'organisme esportiu que dirigeix la pràctica dels esports de les bitlles i el bowling a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Federació Catalana de Bitlles i Bowling · Veure més »

Federació Catalana de Dards

Logo Federació Catalana de Dards La Federació Catalana de Dards és l'organisme que regeix la pràctica dels dards a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Federació Catalana de Dards · Veure més »

Federació Catalana de Futbol

El futbol català és gestionat per la Federació Catalana de Futbol, constituïda el 30 de novembre de 1900, amb seu a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Federació Catalana de Futbol · Veure més »

Federació Catalana de Futbol Sala

La Federació Catalana de Futbol Sala és l'organisme esportiu que dirigeix el futbol sala a Catalunya en un dels dos grups en els que està dividit aquest esport a nivell mundial, el que es regeix autònomament a través de l'Associació Mundial de Futsal i de la Unió Europea de Futbol Sala.

Nou!!: Barcelona і Federació Catalana de Futbol Sala · Veure més »

Federació Catalana de Hockey

La Federació Catalana de Hockey és l'organisme rector que ordena, impulsa i dirigeix l'activitat de l'hoquei a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Federació Catalana de Hockey · Veure més »

Federació Catalana de Korfbal

La selecció catalana de corfbol en un partit contra la selecció alemanya. La Federació Catalana de Korfbal és la federació que regeix la pràctica del korfbal a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Federació Catalana de Korfbal · Veure més »

Federació Catalana de Patinatge

La Federació Catalana de Patinatge és l'organisme rector del patinatge artístic sobre rodes, l'hoquei sobre patins, l'hoquei en línia i el patinatge de velocitat a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Federació Catalana de Patinatge · Veure més »

Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya

Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) és una federació que agrupa la major part de les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya · Veure més »

Federació d'Ateneus de Catalunya

Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC) és una associació creada el 1983 després del Tercer Congrés d'Ateneus, celebrat al Centre de Lectura de Reus i convocat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar, facilitar i millorar la tasca de les entitats socioculturals d'arreu de Catalunya, fer de pont entre les entitats i les administracions, i programar activitats de caràcter formatiu i lúdic per reforçar el treball en xarxa de totes les associacions culturals que en formen part.

Nou!!: Barcelona і Federació d'Ateneus de Catalunya · Veure més »

Federació d'Institucions Professionals del Còmic

Carles Santamaría (director entre 2006-2017) al Saló de 2017. Patrici Tixis i Meritxell Puig durant la cerimònia d'entrega dels premis de Comic Barcelona, 2019. L'associació Ficomic (Federació d'Institucions Professionals del Còmic) és una entitat sense ànim de lucre creada el 1988 per l'Associació de Professionals del Còmic, on eren presents editors independents, autors i crítics de la historieta amb el suport del Gremi d'Editors de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Federació d'Institucions Professionals del Còmic · Veure més »

Federació de Dependents de Catalunya

La Federació de Dependents de Catalunya fou una agrupació sindical promoguda pel CADCI i fundada a Barcelona el 16 de gener de 1921.

Nou!!: Barcelona і Federació de Dependents de Catalunya · Veure més »

Federació de les Tres Classes de Vapor

La Federació de les Tres Classes de Vapor (Tres Classes eren tres oficis i vapor perquè es tractava d'oficis que treballaven amb màquines mogudes per vapor) fou una organització obrera que es va formar a Barcelona l'agost de 1869 amb la federació de les Societats de Teixidors Mecànics, Filadors i Jornalers de les empreses del tèxtil de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Federació de les Tres Classes de Vapor · Veure més »

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) fou una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870 (sindicats d'ofici, federacions locals, federacions estatals) i seguint una línia més obrerista, oposada a la política parlamentària, amb els trets característics de la filosofia de Mikhail Bakunin.

Nou!!: Barcelona і Federació de Treballadors de la Regió Espanyola · Veure més »

Federació Espanyola de Municipis i Províncies

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) és una associació espanyola d'entitats locals que agrupa ajuntaments, diputacions provincials i la diputació foral d'Àlaba, consells insulars i cabildos insulars amb l'objectiu de defensar l'autonomia de les corporacions locals, els interessos generals d'aquests davant les altres administracions públiques i la prestació de serveis de tota mena a les corporacions locals.

Nou!!: Barcelona і Federació Espanyola de Municipis i Províncies · Veure més »

Federació Espanyola de Resistència al Capital

La Federació Espanyola de Resistència al Capital (FERC), també coneguda com a Pacto de Unión y de Solidaridad, fou una organització obrera anarco-col·lectivista.

Nou!!: Barcelona і Federació Espanyola de Resistència al Capital · Veure més »

Federació Internacional de Futbol Associació

La Federació Internacional de Futbol Associació, sovint citada pel seu acrònim FIFA —Fédération Internationale de Football Association —) és el cos de govern internacional del futbol. Fou creada el 21 de maig de 1904 i té la seu a Zuric, Suïssa. La FIFA agrupa 211 associacions o federacions de futbol de diversos països. La FIFA s'encarrega de fer les reglamentacions per als jocs de l'esport per mitjà de la Directiva Internacional del Futbol Associació (IFAB, per les seves sigles en anglès, "International Football Association Board"). La FIFA és l'organitzadora de diversos campionats mundials i continentals de futbol.

Nou!!: Barcelona і Federació Internacional de Futbol Associació · Veure més »

Federació Internacional de Pitch and Putt

La Federació Internacional de Pitch and Putt (FIPPA) és l'organisme que regeix el funcionament del Pitch and putt al món.

Nou!!: Barcelona і Federació Internacional de Pitch and Putt · Veure més »

Federació Llull

La Federació Llull (Llull. Federació d'Entitats dels Països Catalans) és una organització de segon nivell, formada per tres de les principals entitats culturals dels Països Catalans: Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural, mitjançant la qual coordinen el seu treball i multipliquen la capacitat d'incidència a favor de la llengua i la cultura catalanes a tot el seu territori.

Nou!!: Barcelona і Federació Llull · Veure més »

Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya

La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) és una organització d'estudiants nacionalista catalana i independentista que fou fundada a Barcelona el 26 d'abril de 1932, com a culminació d'un corrent associatiu dins el catalanisme, amb noms com el Centre Escolar Catalanista, la Federació Escolar Catalana, l'Associació Ramon Llull i l'Associació Catalana d'Estudiants.

Nou!!: Barcelona і Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya · Veure més »

Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola

Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Española (FRSR) fou una organització obrera d'àmbit espanyol constituïda a Madrid del 13 al 15 d'octubre de 1900 amb la idea de formar una nova central sindical al marge de la UGT.

Nou!!: Barcelona і Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola · Veure més »

Federació Regional Espanyola de l'AIT

La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870.

Nou!!: Barcelona і Federació Regional Espanyola de l'AIT · Veure més »

Federació Republicana Socialista de l'Empordà

La Federació Republicana Socialista de l'Empordà (FRSE) va ésser una organització federal comarcal vinculada al Partit Republicà Federal Nacionalista de les Comarques Gironines.

Nou!!: Barcelona і Federació Republicana Socialista de l'Empordà · Veure més »

Federació Tipogràfica Espanyola

Federació Tipogràfica Espanyola fou una organització sindical creada per militant socialistes a Barcelona el 1882.

Nou!!: Barcelona і Federació Tipogràfica Espanyola · Veure més »

Federico García Lorca

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Consultat el 10 de setembre de 2011 Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 o 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.

Nou!!: Barcelona і Federico García Lorca · Veure més »

Federico Jiménez Losantos

Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Federico Jiménez Losantos · Veure més »

Federico Mayor Zaragoza

és un polític i diplomàtic català que fou Director General de la UNESCO entre 1987 i 1999.

Nou!!: Barcelona і Federico Mayor Zaragoza · Veure més »

Federico Moreno Torroba

Federico Moreno Torroba (Madrid, 3 de març de 1891 - Madrid, 12 de setembre de 1982) va ser un compositor espanyol, un dels més vitals i prolífics conreadors de la sarsuela en el.

Nou!!: Barcelona і Federico Moreno Torroba · Veure més »

Fedora Barbieri

Fedora Barbieri (Trieste, 4 de juny de 1920 - Florència, 4 de març de 2003) fou una mezzosoprano italiana.

Nou!!: Barcelona і Fedora Barbieri · Veure més »

Felibritge

El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Felibritge · Veure més »

Felice Gimondi

Felice Gimondi al 1967 Gimondi amb Jacques Anquetil va ser un ciclista italià que fou professional entre 1965 i 1979, durant els quals va aconseguir 63 victòries.

Nou!!: Barcelona і Felice Gimondi · Veure més »

Feliciano López Díaz-Guerra

Feliciano López Díaz-Guerra (Toledo, 29 de setembre de 1981) és un tennista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Feliciano López Díaz-Guerra · Veure més »

Felicidad Gracia i Alconchel

Felicidad Gracia i Alconchel (Barcelona, 1937) és una dirigent veïnal catalana.

Nou!!: Barcelona і Felicidad Gracia i Alconchel · Veure més »

Felip Dalmau I de Rocabertí

Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.

Nou!!: Barcelona і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »

Felip Díaz i Sandino

Felip Díaz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colòmbia, 1960) fou un militar i aviador català.

Nou!!: Barcelona і Felip Díaz i Sandino · Veure més »

Felip de Malla

Felip de Malla –citat també com a Felipe de Medalia – (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).

Nou!!: Barcelona і Felip de Malla · Veure més »

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Nou!!: Barcelona і Felip de Mallorca · Veure més »

Felip de Solà i Cañizares

Felip de Solà i Cañizares (Barcelona, 28 de novembre de 1905 - Estrasburg, 30 d'abril de 1965) fou un advocat i polític, diputat a les Corts durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Felip de Solà i Cañizares · Veure més »

Felip Font Trullàs

Felip Font Trullàs (Reus, 4 de març de 1819 - 1 de gener de 1889) era un polític català que arribà a alcalde de Reus entre el 1871 i el 1874.

Nou!!: Barcelona і Felip Font Trullàs · Veure més »

Felip Gardy

Felip Gardy (en francès conegut com a Philippe Gardy, Chalon-sur-Saône, Borgonya 1948) és un poeta i occitanista francès, nascut en una família on es parlava occità i català.

Nou!!: Barcelona і Felip Gardy · Veure més »

Felip Igualtat

Lluís Felip Josep II d'Orleans (Saint-Cloud, 13 d'abril de 1747 - París, 4 d'octubre del 1793), aristòcrata francès (cinquè duc d'Orleans), membre de la branca menor dels Orleans de la casa reial de França, el cap de la qual gaudia del tractament d'altesa reial.

Nou!!: Barcelona і Felip Igualtat · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Barcelona і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip Lorda i Alaiz

Felip Maria Lorda i Alaiz (Almacelles, Segrià, 5 de juliol de 1918 - Barcelona, 23 d'agost de 1992) fou un crític literari i polític català.

Nou!!: Barcelona і Felip Lorda i Alaiz · Veure més »

Felip Mateu i Llopis

Felip Mateu i Llopis (València, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998) va ser un bibliotecari i historiador valencià.

Nou!!: Barcelona і Felip Mateu i Llopis · Veure més »

Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.

Nou!!: Barcelona і Felip Pedrell i Sabaté · Veure més »

Felip Puig i Godes

Felip Puig i Godes (Barcelona, 11 d'octubre de 1958) és enginyer civil i polític català.

Nou!!: Barcelona і Felip Puig i Godes · Veure més »

Felip Rodés i Baldrich

Felip Rodés i Baldrich (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès 1878 - Barcelona, juny de 1957) fou un polític i advocat català, diputat a Corts Espanyoles i ministre durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Felip Rodés i Baldrich · Veure més »

Felip Solé i Olivé

Felip Solé i Olivé (Barcelona, 1880 - Barcelona, 1947) fou un pedagog i polític català, pare de Lluís Solé i Sabarís i Felip Solé i Sabarís, i avi d'Oriol Solé Sugranyes i Josep Maria Solé i Sabaté.

Nou!!: Barcelona і Felip Solé i Olivé · Veure més »

Felip Solé i Sabarís

Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 21 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de juny de 2005) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Felip Solé i Sabarís · Veure més »

Felipe Acedo Colunga

Felipe Acedo Colunga (Palma, Mallorca, 6 de setembre de 1896, - Madrid, 25 de setembre de 1965) fou un advocat i militar espanyol que fou governador civil de la província de Barcelona, entre altres.

Nou!!: Barcelona і Felipe Acedo Colunga · Veure més »

Felipe Antoja Vigo

Felipe Antoja Vigo (Barcelona, 12 de març de 1914 - Badalona, 7 de març de 1974) va ser un polític i empresari català, alcalde de Badalona durant deu anys entre el 3 de març de 1964 i el 7 de març de 1974, durant el franquisme, un dels que més va marcar la història de la ciutat al.

Nou!!: Barcelona і Felipe Antoja Vigo · Veure més »

Feliu Elias i Bracons

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 8 d'octubre de 1878 - Barcelona, 7 d'agost de 1948) va ser un dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català, conegut popularment pels seus pseudònims Apa (per al dibuix humorístic i la caricatura) i Joan Sacs (per a la teoria de l'art i l'escriptura).

Nou!!: Barcelona і Feliu Elias i Bracons · Veure més »

Feliu Noguera i Casabosch

Feliu Noguera i Casabosch (Gràcia, Barcelonès, 1863 - Barcelona, Barcelonès, 1933) va ésser un metge que, dins el moviment catalanista, signà el Missatge a la Reina Regent (1888), fou membre de la junta de la Lliga de Catalunya i designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Olot (1895).

Nou!!: Barcelona і Feliu Noguera i Casabosch · Veure més »

Ferdinand de Lesseps

Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi, vescomte de Lesseps (Versalles (França), 19 de novembre de 1805 – La Chênaie, prop de Guilly (Indre) (França), 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.

Nou!!: Barcelona і Ferdinand de Lesseps · Veure més »

Ferenc Plattkó Kopiletz

Ferenc Plattkó Kopiletz, també conegut com a Franz Platko o Francisco Platko (Budapest, 1898 - Santiago de Xile, 1983) va ser un destacat futbolista hongarès dels anys 20 i 30 i entrenador.

Nou!!: Barcelona і Ferenc Plattkó Kopiletz · Veure més »

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).

Nou!!: Barcelona і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »

Fernando Barbeito Delgado

Fernando Barbeito Delgado ha estat un destacat jugador català d'handbol.

Nou!!: Barcelona і Fernando Barbeito Delgado · Veure més »

Fernando Bosch Tortajada

Fernando Bosch Tortajada (Vila-real, Plana Baixa, 8 de gener de 1908 - Illa de Key West, Florida, 1987) fou un pintor i dissenyador gràfic valencià.

Nou!!: Barcelona і Fernando Bosch Tortajada · Veure més »

Fernando Buesa Blanco

Fernando Buesa Blanco (Bilbao, 29 de maig de 1946 - Vitòria, 22 de febrer de 2000) va ser un polític basc, militant primer de Democràcia Cristiana Basca i posteriorment del Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra.

Nou!!: Barcelona і Fernando Buesa Blanco · Veure més »

Fernando Gallego

''Crist beneint'' de Fernando Gallego (Museu del Prado) Epifania'', al MNAC Fernando Gallego (ca. 1440 - 1507) va ser un pintor espanyol de l'escola hispano-flamenca.

Nou!!: Barcelona і Fernando Gallego · Veure més »

Fernando Navarro Corbacho

Fernando Navarro Corbacho (Barcelona, 25 de juny de 1982) és un exfutbolista professional català que jugava de defensa.

Nou!!: Barcelona і Fernando Navarro Corbacho · Veure més »

Fernando Rubió i Tudurí

Fernando Rubió i Tudurí (Barcelona, 18 d'octubre de 1900 - Maó, 26 d'abril de 1994) fou un farmacèutic i químic català, fill de l'enginyer militar Marià Rubió i Bellver i germà de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí i del polític Marià Rubió i Tudurí.

Nou!!: Barcelona і Fernando Rubió i Tudurí · Veure més »

Fernando Verdasco Carmona

Fernando Verdasco Carmona (Madrid, 15 de novembre de 1983) és un tennista professional espanyol.

Nou!!: Barcelona і Fernando Verdasco Carmona · Veure més »

Ferran Alsina i Parellada

Ferran Alsina i Parellada (Barcelona 16 de febrer de 1853 - íd. 3 de febrer de 1908Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 35) fou un tècnic de la indústria tèxtil i economista català.

Nou!!: Barcelona і Ferran Alsina i Parellada · Veure més »

Ferran Carballido i Enrich

Ferran Carballido i Enrich (Barcelona, 24 d'agost de 1983) és intèrpret de flabiol i compositor.

Nou!!: Barcelona і Ferran Carballido i Enrich · Veure més »

Ferran Casablancas i Planell

Ferran Casablancas i Planell (Sabadell, 28 d'octubre de 1874 - Barcelona, 21 d'octubre de 1960) fou un empresari català, conegut per revolucionar la indústria cotonera al primer quart del.

Nou!!: Barcelona і Ferran Casablancas i Planell · Veure més »

Ferran Castillo

Ferran Castillo (Barcelona ?), fou un músic o tractadista musical català del.

Nou!!: Barcelona і Ferran Castillo · Veure més »

Ferran Cels i Granell

Ferran Cels i Granell (Barcelona, 11 d'abril de 1880 - Sant Cugat del Vallès, 1924) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Barcelona і Ferran Cels i Granell · Veure més »

Ferran Corominas i Telechea

és un futbolista professional català que juga a en la posició de davanter.

Nou!!: Barcelona і Ferran Corominas i Telechea · Veure més »

Ferran Cuito i Canals

Ferran Cuito i Canals (Barcelona 1898 - 1973) fou un enginyer industrial i polític català, era casat amb la filla del polític Amadeu Hurtado.

Nou!!: Barcelona і Ferran Cuito i Canals · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Barcelona і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.

Nou!!: Barcelona і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »

Ferran Díaz-Plaja i Contestí

Ferran Díaz-Plaja i Contestí (Barcelona, 24 d'abril de 1918 - Uruguai, 31 d'octubre de 2012) fou un escriptor i historiador català, germà de Guillem Díaz-Plaja i Contestí i d'Aurora Díaz-Plaja i Contestí.

Nou!!: Barcelona і Ferran Díaz-Plaja i Contestí · Veure més »

Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens

Ferran Folc de Cardona-Anglesola i de Requesens (Nàpols, 20 de novembre de 1521 - monestir de Sant Cugat, 13 de setembre de 1571).

Nou!!: Barcelona і Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Barcelona і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves

Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (vers 1745 - Viena, 1805) fou vescomte de Rocabertí, comte de Peralada i de Savallà, marquès d'Anglesola, senyor de la baronia de Vallmoll, etc., amb grandesa d'Espanya, des de 1755 fins a la seva mort.

Nou!!: Barcelona і Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves · Veure més »

Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona

Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1469 - Barcelona, 13 de novembre de 1543) fou duc de Cardona, marquès de Pallars Sobirà, comte de Prades, vescomte de Vilamur, i senyor de la baronia d'Entença.

Nou!!: Barcelona і Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona · Veure més »

Ferran Jaumeandreu i Obradors

Ferran Jaumandreu i Obradors (Barcelona, 17 d'octubre de 1896Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. La inscripció indica Jaumandreu en comptes de Jaumeandreu. - Barcelona, 9 d'octubre de 1945) fou un compositor que es va dedicar principalment a la producció de cançons líriques, que es van convertir en les favorites de les sopranos de la seva època.

Nou!!: Barcelona і Ferran Jaumeandreu i Obradors · Veure més »

Ferran Laviña de la Villa

Ferran Laviña de la Villa (Barcelona, 24 de març de 1977) és un exjugador professional de bàsquet català que jugava a la posició d'escorta.

Nou!!: Barcelona і Ferran Laviña de la Villa · Veure més »

Ferran Martínez i Garriga

Ferran Martínez i Garriga (Barcelona, 25 d'abril de 1968) és un exjugador de bàsquet català.

Nou!!: Barcelona і Ferran Martínez i Garriga · Veure més »

Ferran Monegal

Ferran Monegal (Barcelona, 4 d'agost de 1948) és un periodista i presentador de televisió català.

Nou!!: Barcelona і Ferran Monegal · Veure més »

Ferran Olivella i Pons

va ser un destacat futbolista català dels anys 60.

Nou!!: Barcelona і Ferran Olivella i Pons · Veure més »

Ferran Perpinyà i Pujol

Ferran Perpinyà i Pujol (Banyoles, Pla de l'Estany, 1856 - Barcelona, Barcelonès, 1933) va ésser un exportador de cuirs que, també, publicà articles en revistes tècniques i dominà diversos idiomes.

Nou!!: Barcelona і Ferran Perpinyà i Pujol · Veure més »

Ferran Planes i Vilella

Ferran Planes i Vilella (Bagà, 1914 - Barcelona, 1985) va ser un intel·lectual i escriptor d'ideologia republicana i catalanista, col·laborador al diari El Dia de Manresa.

Nou!!: Barcelona і Ferran Planes i Vilella · Veure més »

Ferran Romeu i Ribot

Casa Armet a Sant Cugat del Vallès Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 6 de desembre de 1862 - 1943) fou un arquitecte modernista i urbanista català.

Nou!!: Barcelona і Ferran Romeu i Ribot · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Ferran Soriano i Compte

Ferran Soriano i Compte (Barcelona, 16 de juny de 1967) és un empresari i executiu català que, des de setembre del 2012, ocupa el càrrec d'executiu en cap (Chief Executive Officer) del Manchester City FC, campió de la Premier League la temporada 2011-2012.

Nou!!: Barcelona і Ferran Soriano i Compte · Veure més »

Ferran Valls i Taberner

Ferran Valls i Taberner (Barcelona, 31 de març de 1888 - Barcelona, 1 d'octubre de 1942) fou un advocat, polític i historiador medievalista català, fill de l'enginyer Isidre Valls i Pallerola, i germà de l'empresari Josep Valls i Taberner.

Nou!!: Barcelona і Ferran Valls i Taberner · Veure més »

Ferran Velazco i Querol

Ferran Velazco Querol és un jugador català de rugbi.

Nou!!: Barcelona і Ferran Velazco i Querol · Veure més »

Ferran Zulueta i Giberga

Ferran Zulueta i Giberga (Barcelona, 8 d'agost de 1889 - Torreón, Mèxic, 1961) fou un agricultor i polític català de la Seu d'Urgell, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Ferran Zulueta i Giberga · Veure més »

Ferrer

Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.

Nou!!: Barcelona і Ferrer · Veure més »

Ferrer Bassa

Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles". 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Barcelona і Ferrer Bassa · Veure més »

Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls

Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (?-Barcelona 1504).

Nou!!: Barcelona і Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls · Veure més »

Ferriol de Viena

Ferriol (Gàl·lia, segona meitat del - Viena del Delfinat, ca. 250 o 304) fou un militar romà, mort màrtir per la fe cristiana.

Nou!!: Barcelona і Ferriol de Viena · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Barcelona і Ferrocarril · Veure més »

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona

Plaça de Catalunya el 1865. Estació de Provença El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) va ser una empresa que va explotar entre el 1874 i 1977 el ferrocarril del mateix nom, conegut popularment com a tren de Sarrià.

Nou!!: Barcelona і Ferrocarril de Sarrià a Barcelona · Veure més »

Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses

Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses fou una societat que explotà el ferrocarril que anava de Granollers a Sant Joan de les Abadesses a més de ser propietària de les mines de carbó d'Ogassa i Sant Martí de Surroca el qual es transportava mitjançant la línia ferroviària.

Nou!!: Barcelona і Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Ferrocarril Metropolità de Barcelona

Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) és una companyia pública de ferrocarril establerta l'any 1920 per construir una línia de ferrocarril metropolità a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ferrocarril Metropolità de Barcelona · Veure més »

Ferrocarrils de Catalunya

Ferrocarrils de Catalunya (FCC) (Ferrocarriles de Cataluña en castellà) fou una companyia privada que uní Barcelona amb el Vallès, en ferrocarril, a través de la Serra de Collserola promoguda per la Barcelona Traction.

Nou!!: Barcelona і Ferrocarrils de Catalunya · Veure més »

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.

Nou!!: Barcelona і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents

Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents (FMGP) fou una companyia ferroviària catalana de capital privat que construí el Cremallera de Montserrat i el Cremallera de Núria.

Nou!!: Barcelona і Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents · Veure més »

Ferrol

Ferrol és un municipi i una ciutat situada al nord de la província de la Corunya, a Galícia, capital de la comarca homònima.

Nou!!: Barcelona і Ferrol · Veure més »

Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà del Terri

Festa de l'Arbre i ball del Cornut de Cornellà del Terri és una festa tradicional d'interès nacional característica de Cornellà del Terri on se celebra la Plantada de l'Arbre de Maig i del carismàtic, enigmàtic i satíric ball de Cornuts.

Nou!!: Barcelona і Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà del Terri · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Nou!!: Barcelona і Festa de l'Estendard · Veure més »

Festa Major de Sants

data.

Nou!!: Barcelona і Festa Major de Sants · Veure més »

Festes de la verema

Verema. Les festes de la verema són celebracions que es fan a localitats on s'ha acabat de fer la verema, generalment al mes d'octubre.

Nou!!: Barcelona і Festes de la verema · Veure més »

Festival

Nens vietnamites celebrant el Festival de la Lluna amb la tradicional processó de llanternes. Un festival és un esdeveniment, celebració, o conjunt de manifestacions artístiques, culturals, o esportives, organitzat generalment per una comunitat local o municipi, i que sol tenir caràcter periòdic.

Nou!!: Barcelona і Festival · Veure més »

Festival de la Cançó Mediterrània

El Festival de la Cançó Mediterrània fou un esdeveniment musical que se celebrà a Barcelona durant nou anys, des del 1959 fins al 1967, i en el qual prenien part artistes de diversos països mediterranis.

Nou!!: Barcelona і Festival de la Cançó Mediterrània · Veure més »

Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

El Sitges Film Festival o Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya és un festival de cinema que se celebra cada any a Sitges, i que dona un paper preponderant al cinema fantàstic, per bé que hi són presents obres de tots els gèneres.

Nou!!: Barcelona і Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya · Veure més »

Festival Internacional de Música de Cantonigròs

El Festival Internacional de Música de Cantonigròs és un festival musical realitzat, del 1983 al 2011, a Cantonigròs, població situada al municipi de l'Esquirol (Osona), i des de 2012 fins al 2017, al Teatre l'Atlàntida de Vic.

Nou!!: Barcelona і Festival Internacional de Música de Cantonigròs · Veure més »

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Nou!!: Barcelona і Fets de Maig · Veure més »

Fets del ¡Cu-Cut!

Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els "Fets del ¡Cu-Cut!" Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Fets del ¡Cu-Cut! · Veure més »

Fets del Palau de la Música

projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya proposat per la Mancomunitat de Catalunya. Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco.

Nou!!: Barcelona і Fets del Palau de la Música · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Fets del sis d'octubre · Veure més »

FIB

* Barcelona: Facultat d'Informàtica de Barcelona, centre educatiu de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb seu a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і FIB · Veure més »

Fidel Dávila Arrondo

Fidel Dávila i Arrondo Gil i Arija, primer marquès de Dávila (Barcelona, 24 d'abril de 1878 – Madrid, 22 de març de 1962), va ser un militar català durant la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la dictadura franquista.

Nou!!: Barcelona і Fidel Dávila Arrondo · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Nou!!: Barcelona і Fidel Fita i Colomer · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Barcelona і Figueres · Veure més »

Filatèlia

El ''Penny Black'', el primer segell de correus (1840) La filatèlia és l'estudi dels segells de correus i de les marques (o timbres) postals.

Nou!!: Barcelona і Filatèlia · Veure més »

Filibert González i Zafra

Filibert González Zafra (Barcelona, 7 de maig 1945 - 21 de gener de 2008) que signà la seva obra amb el seu sol nom de fonts "Filibert", fou un pintor i joier català.

Nou!!: Barcelona і Filibert González i Zafra · Veure més »

Filippo Argenti

Filippo Argenti, també conegut com a Filippo Argente, era un ciutadà noble i reconegut polític güelf florentí del que pertanyia a la branca Cavicciuoli de la família aristocràtica d'Adimari.

Nou!!: Barcelona і Filippo Argenti · Veure més »

Fina Rifà

Josefina Rifà i Llimona (Palma, 1939), coneguda com a Fina Rifà, és una il·lustradora i mestra catalana.

Nou!!: Barcelona і Fina Rifà · Veure més »

Finalíssima de la Copa de les Ciutats en Fires

L'any 1971 es disputà la darrera edició de la Copa de les Ciutats en Fires.

Nou!!: Barcelona і Finalíssima de la Copa de les Ciutats en Fires · Veure més »

Fira

Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.

Nou!!: Barcelona і Fira · Veure més »

Fira de Barcelona

El recinte de Montjuïc durant la celebració del Saló del Còmic Torres de l'arquitecte Toyo Ito davant del recinte de Gran Via, a la Plaça d'Europa (l'Hospitalet de Llobregat) Fira de Barcelona és la institució firal de Barcelona i una de les més importants d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Fira de Barcelona · Veure més »

Fira de Lleida

Fira de Lleida és una fundació privada de Lleida, El Segrià, encarregada de l'organització de fires i congressos a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Fira de Lleida · Veure més »

Fira Modernista de Terrassa

Gran Casino durant la '''Fira Modernista de Terrassa''' Recreació d'un enterrament modernista a la Rambla d'Ègara La Fira Modernista de Terrassa s'ha convertit en pocs anys en un dels més destacats esdeveniments turístics de Catalunya, que atrau cada any al mes de maig més de cent mil visitants, durant un cap de setmana ple d'activitats culturals, gastronòmiques, infantils, espectacles, exposicions...

Nou!!: Barcelona і Fira Modernista de Terrassa · Veure més »

Fiscorn

Fiscornaire de la ''Cobla Popular'' El fiscorn és un instrument de la cobla.

Nou!!: Barcelona і Fiscorn · Veure més »

Flaix FM

Flaix FM és una emissora de ràdio catalana, propietat de Grup Flaix, que emet a Catalunya i Andorra.

Nou!!: Barcelona і Flaix FM · Veure més »

Flaix TV

Flaix TV era un canal de televisió local de Barcelona impulsada el 2001 pels periodistes Miquel Calçada i Carles Cuní amb la participació d'Òmnium Cultural.

Nou!!: Barcelona і Flaix TV · Veure més »

Flama eterna

La flama eterna al monument del soldat desconegut a Sofia, Bulgària Una flama eterna és un focus o una flama que crema constantment, alimentades permanentment, abans per l'afegit de combustibles per persones destinades a aquest servei, actualment per una alimentació més sovint amb gas natural.

Nou!!: Barcelona і Flama eterna · Veure més »

Flama olímpica

Encesa de la flama olímpica en els Jocs Olímpics d'Hivern 2002 a Salt Lake City per l'equip nord-americà d'hoquei gel. La flama olímpica o foc olímpic és un dels símbols dels Jocs Olímpics, i evoca la llegenda de Prometeu, que hauria robat el foc a Zeus per lliurar-lo als mortals.

Nou!!: Barcelona і Flama olímpica · Veure més »

Flassader

El flassader és un menestral que té com a ofici teixir flassades i vendre-les.

Nou!!: Barcelona і Flassader · Veure més »

Flauta dolça

Diversos tipus de '''flautes dolces'''. La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al en què es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació.

Nou!!: Barcelona і Flauta dolça · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: Barcelona і Flavi Josep · Veure més »

Flequer

medieval. Un flequer o forner és una persona que té com a ofici la elaboració de pa en una fleca, obrador o forn de pa i la venda o comercialització del pa i altres productes de rebosteria.

Nou!!: Barcelona і Flequer · Veure més »

Floquet de Neu

Floquet de Neu (Guinea Equatorial, c. 1964 - Barcelona, 24 de novembre de 2003) era un goril·la occidental (Gorilla gorilla), de la subespècie goril·la de les planes occidental (G. g. gorilla).

Nou!!: Barcelona і Floquet de Neu · Veure més »

Flor Natural

La Flor Natural era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Viola d'or i d'argent.

Nou!!: Barcelona і Flor Natural · Veure més »

Flora Vilalta i Sospedra

Flora Vilalta i Sospedra (Barcelona, 15 de juliol de 1954) és una mestra i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VI i VII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Flora Vilalta i Sospedra · Veure més »

Florí d'or d'Aragó

Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.

Nou!!: Barcelona і Florí d'or d'Aragó · Veure més »

Flota de pi groga

La flota de pi groga (Hypholoma fasciculare) és una flota pertanyent a la família de les estrofariàcies.

Nou!!: Barcelona і Flota de pi groga · Veure més »

Fluidra

Fluidra S.A. (FDR: SM), és una companyia d'equipament i de solucions connectades per a piscines i wellness.

Nou!!: Barcelona і Fluidra · Veure més »

Fnac

Fnac és una companyia francesa dedicada a la venda de productes electrònics i culturals.

Nou!!: Barcelona і Fnac · Veure més »

Foios

Foios és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Barcelona і Foios · Veure més »

Folgueroles

Folgueroles és un municipi de la comarca d'Osona, lloc de naixement de mossèn Cinto Verdaguer.

Nou!!: Barcelona і Folgueroles · Veure més »

Foment de les Arts i el Disseny

El Foment de les Arts i del Disseny (FAD), anteriorment anomenada Foment de les Arts Decoratives, és una associació privada, independent i sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure el disseny, l'arquitectura dins la vida econòmica i cultural del país.

Nou!!: Barcelona і Foment de les Arts i el Disseny · Veure més »

Foment Excursionista de Barcelona

Foment Excursionista de Barcelona és una entitat cultural creada el 1923 a Barcelona per tal de promoure l'excursionisme per Manuel Vilagut de Sola.

Nou!!: Barcelona і Foment Excursionista de Barcelona · Veure més »

Foment Hortenc

El Foment Hortenc és una entitat recreativa del barri d'Horta de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Foment Hortenc · Veure més »

Foment Martinenc

Foment Martinenc és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1877 a Sant Martí de Provençals (actualment Barcelona) com a Ateneu Popular per a fomentar l'educació entre els obrers.

Nou!!: Barcelona і Foment Martinenc · Veure més »

Fomento de Construcciones y Contratas

Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. és un grup empresarial amb seu a Barcelona, especialitzat en serveis ciutadans, que neix el març de 1992, fruit de la fusió de Fomento de Obras y Construcciones S.A., creada a Barcelona l'any 1900, les accions de la qual van començar a cotitzar a borsa el desembre de 1900, i Construcciones y Contratas, fundada a Madrid el 1944.

Nou!!: Barcelona і Fomento de Construcciones y Contratas · Veure més »

Fondarella

Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Barcelona і Fondarella · Veure més »

Fonoll marí

El fenoll marí o fonoll marí (Crithmum maritimum) és una planta comestible i l'única espècie dins del gènere Crithmum.

Nou!!: Barcelona і Fonoll marí · Veure més »

Fonologia de l'esperanto

L. L. Zamenhof parlant en 1909 al Congrés Universal d'Esperanto de Barcelona Aquest és un articles sobre la fonologia de l'esperanto.

Nou!!: Barcelona і Fonologia de l'esperanto · Veure més »

Fons verborum et phrasium

El Fons verborum et phrasium és un diccionari català-llatí, imprès a Barcelona el 1637, obra d'Antoni Font, jesuïta nascut a la Seu d'Urgell el 6 de febrer de 1610 i mort a Barcelona el 1677. Es tracta de la primera adaptació al català del Thesaurus verborum ac phrasium castellà-llatí del jesuïta segovià Bartolomé Bravo. L'obra, segons el seu autor, va dirigida als joves estudiants catalans, ja que el diccionari de Bravo no els era de fàcil ús atès que era en castellà. L'obra és una adaptació quasi literal del Thesaurus de Bravo, ja que adopta sense gairebé cap canvi les correspondències llatines d'aquest. Conté diversos castellanismes, si bé, com a aportació original, cal destacar que incorpora un cert nombre de mots del català occidental, urgellenc. Al final de l'obra Font hi incorpora unes Regles de Ortografia, en català, dedicades especialment al llatí. No obstant això, conté un subapartat titulat De la Ortografia en Romans (pàg. 339), que Joan Solà qualifica de "la primera ortografia catalana coneguda". Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas destaquen que aquestes normes ortogràfiques són una adaptació per part d'Antoni Font, del tractat De Orthographia libellus vulgari sermoni scriptus de l'humanista i tipògraf valencià Joan Felip Mey, que acompanya alguna de les edicions que aquest darrer va fer del Thesaurus de Bravo. El text de Mey porta el subtítol, i inclou una Nota para la Ortografia en Romance. Per tant, Antoni Font va adaptar del castellà al català, quant al diccionari, l'obra de Bravo, i quant a les regles ortogràfiques, l'obreta de Mey. L'única edició que es va fer del Fons verborum et phrasium d'Antoni Font, és la de 1637 (Barcelona, Sebastià i Jaume Mathevat). Posteriorment, es publicà una altra adaptació al català del Thesaurus de Bravo, el Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium de Pere Torra, que tingué una difusió molt superior al d'Antoni Font, amb successives reedicions. Primera pàgina del '''''Fons verborum'''''.

Nou!!: Barcelona і Fons verborum et phrasium · Veure més »

Font de Canaletes

La font de Canaletes és un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

Nou!!: Barcelona і Font de Canaletes · Veure més »

Font de Sant Just

La font de Sant Just es troba a la plaça de Sant Just de Barcelona, fent cantonada amb els carrers de Lledó i Palma de Sant Just i està catalogada com a a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Font de Sant Just · Veure més »

Font del Gos

El barri de la Font del Gos és un barri del districte barceloní d'Horta-Guinardó, administrativament inclòs dins del barri d'Horta.

Nou!!: Barcelona і Font del Gos · Veure més »

Font màgica de Montjuïc

La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol a Montjuïc (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Font màgica de Montjuïc · Veure més »

Fontdepou

Fontdepou és una entitat de població del municipi d'Àger a la comarca de la Noguera situat al marge esquerre de la carretera existent entre Balaguer i Àger.

Nou!!: Barcelona і Fontdepou · Veure més »

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Barcelona і Forces Armades d'Espanya · Veure més »

Forces armades populars del Txad

Les Forces Armades Populars del Txad és el nom de les unitats militars del FROLINAT (Front d'alliberament nacional del Txad) unificat a Faya el juny de 1978 (FROLINAT Primer Exèrcit, FROLINAT Segon Exèrcit, FROLINAT Exèrcit Volcà).

Nou!!: Barcelona і Forces armades populars del Txad · Veure més »

Forces Elèctriques de Catalunya

Xemeneies al Paral·lel de Barcelona d'una antiga central de AEG que fou comprada per la ''Barcelona Traction''. Ara s'hi troben les oficines de FECSA. Edifici de Fecsa a l'Avinguda Vilanova, al costat de l'Estació del Nord. Any construcció 1897. Cantonada Roger de Flor amb Avinguda Vilanova. Entrada principal. Forces Elèctriques de Catalunya SA, FECSA (en castellà, Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA) és una companyia elèctrica fundada el 1951 per Joan March i Ordinas a base de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited (la Canadenca) de la qual el 1952 n'adquirí els béns en una complicada operació.

Nou!!: Barcelona і Forces Elèctriques de Catalunya · Veure més »

Formiga Martinenca

La Formiga Martinenca és una cooperativa de consum individual i familiar fundada el 1903 al barri d'El Clot (Barcelona) per iniciativa d'un petit grup de veïns dels carrers Ripollès i Trinxant.

Nou!!: Barcelona і Formiga Martinenca · Veure més »

Formigó armat

Armadura utilitzada en una construcció El formigó armat és un material de construcció compost per formigó reforçat amb una armadura de barres d'acer.

Nou!!: Barcelona і Formigó armat · Veure més »

Forns de Casa-en-Ponç

Els Forns de Casa-en-Ponç (o Casampons) fou un jaciment arqueològic situat als afores de Berga, al Berguedà, excavat l'any 1959 per A. del Castillo.

Nou!!: Barcelona і Forns de Casa-en-Ponç · Veure més »

Fort Farell

En Fort Farell, conegut també amb el nom del Gegant del Pi, és el més popular gegant de la mitologia catalana.

Nou!!: Barcelona і Fort Farell · Veure més »

Fort Pienc

El Fort Pienc és un barri de la ciutat de Barcelona inclòs al districte de l'Eixample.

Nou!!: Barcelona і Fort Pienc · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Nou!!: Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

Fortià (llinatge)

s Els Fortià (als textos medievals escrit sobretot Forcià) foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd de la localitat altempordanesa de Fortià, situat al comtat d'Empúries, del qual eren feudataris.

Nou!!: Barcelona і Fortià (llinatge) · Veure més »

Fossar de la Pedrera

El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista.

Nou!!: Barcelona і Fossar de la Pedrera · Veure més »

Fossar de les Moreres

Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Fossar de les Moreres · Veure més »

Fotògrafs Napoleon

Autorretrat doble d'Antonio Fernandez. La companyia fotogràfica Napoleon va ser una saga de fotògrafs professionals que can començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968.

Nou!!: Barcelona і Fotògrafs Napoleon · Veure més »

Fotogramas

Fotogramas és una revista espanyola de cinema de periodicitat mensual.

Nou!!: Barcelona і Fotogramas · Veure més »

Fra Diavolo (Auber)

Fra Diavolo és una òpera en tres actes de Daniel Auber, amb llibret d'Eugène Scribe, basada en la vida del bandoler napolità Michele Pezza.

Nou!!: Barcelona і Fra Diavolo (Auber) · Veure més »

Fra Valentí Serra de Manresa

Portada de la Bibliografia de Fra Valentí Serra de Manresa Valentí Serra i Fornell (Manresa, Bages, 1959), és un religiós caputxí i sacerdot català, el nom religiós del qual és Valentí Serra de Manresa.

Nou!!: Barcelona і Fra Valentí Serra de Manresa · Veure més »

Fracàs escolar

El fracàs escolar és la no-consecució del títol oficial en acabar l'ensenyament obligatori en un país determinat, o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible.

Nou!!: Barcelona і Fracàs escolar · Veure més »

Francí Vicenç

Francí Vicenç, President de la Generalitat de Catalunya en el període 1494-1497, fou nomenat el 31 de juliol de 1494). El 22 de juliol, dia tradicional de l'elecció de diputats, havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies més tard sense haver jurat el càrrec. En substitució seva va ser noment Francí Vicenç a Mataró, on s'havia traslladat la Generalitat per la pesta que afectava Barcelona. Francí Vicenç havia estat nomenat canonge de Tarragona per l'arquebisbe Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, entrant en conflicte amb els interessos d'Esteve de Garret i que va obligar a demanar el suport del rei Ferran II davant del papa. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró, en el període d'eleccions i posteriorment a Vic fins al 9 de febrer de 1495. En el seu mandat es nota la influència de l'intervencionisme reial que és acompanyat per una voluntat forta de millorar les finances. També són destacables els conflictes amb els francesos al Rosselló, tot i que només feia dos anys que s'havia signat el tractat de Barcelona, mitjançant el qual França retornava el Rosselló i la Cerdanya. L'ocupació de Nàpols per part dels francesos, aconsellava, si més no, protegir la frontera del nord. A les Corts de Tortosa (1495) s'acordà disposar d'un donatiu de 129.000 lliures per a contractar soldats i genets durant els propers tres anys per atendre els conflictes amb els francesos que cap al final de 1496 ocuparien Salses i atacaren Torroella de Montgrí.

Nou!!: Barcelona і Francí Vicenç · Veure més »

Francesc Abad i Gómez

Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Abad i Gómez · Veure més »

Francesc Abel i Fabre

Francesc Abel i Fabre (Badalona, 3 de desembre de 1933 - Sant Cugat del Vallès, 31 de desembre de 2011) fou un metge, teòleg i religiós jesuïta català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Abel i Fabre · Veure més »

Francesc Adell Ferré

Francesc Adell Ferré (Riudecanyes, Baix Camp, 30 de desembre de 1909 - Madrid, 12 de setembre de 1979) fou un arquitecte i pintor aquarel·lista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Adell Ferré · Veure més »

Francesc Alió i Brea

Francesc Alió i Brea (Barcelona, 27 de març de 1862 - Barcelona, 31 de març de 1908) fou un compositor i pianista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Alió i Brea · Veure més »

Francesc Almela i Vives

Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 9 de novembre de 1903 - València, 1967) va ser un escriptor i historiador valencià.

Nou!!: Barcelona і Francesc Almela i Vives · Veure més »

Francesc Andreví i Castellar

Francesc Xavier Andreví i Castellar o Castellà (Sanaüja, Segarra, 16 de novembre del 1786 - Barcelona, 23 de novembre del 1853) fou un prevere i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Andreví i Castellar · Veure més »

Francesc Argemí i Anglada

Francesc Argemí i Anglada, més conegut com a Franki, és un jove de Terrassa que fou empresonat al Centre Penitenciari de Can Brians sota les acusacions d'ultratge a la bandera espanyola, atemptat a l'autoritat i desordre públic.

Nou!!: Barcelona і Francesc Argemí i Anglada · Veure més »

Francesc Baltasar i Albesa

Francesc Baltasar i Albesa (Barcelona, 4 de desembre de 1949) és un polític i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Baltasar i Albesa · Veure més »

Francesc Bardera i Massó

Francesc Bardera i Massó (Barcelona, 1920 - Sant Antoni de Vilamajor, 2009).

Nou!!: Barcelona і Francesc Bardera i Massó · Veure més »

Francesc Barret i Druet

Francesc Barret i Druet (Barcelona, 1817 - Blanes, 26 de juny de 1881) fou un jurisconsult il·lustrat, catòlic i liberal.

Nou!!: Barcelona і Francesc Barret i Druet · Veure més »

Francesc Bartrina i d'Aixemús

Francesc Bartrina i d'Aixemús fou un poeta català nascut a Reus el 1846, germà de Joaquim Maria Bartrina.

Nou!!: Barcelona і Francesc Bartrina i d'Aixemús · Veure més »

Francesc Bastos i Ansart

Francesc Bastos i Ansart (Saragossa, 1875 - Barcelona, 1943) fou un militar, enginyer i polític català d'origen aragonès, diputat a les Corts durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Francesc Bastos i Ansart · Veure més »

Francesc Berenguer i Bellvehí

Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952) fou un arquitecte del modernisme tardà i el noucentisme, també va dissenyar escultures de caràcter religiós.

Nou!!: Barcelona і Francesc Berenguer i Bellvehí · Veure més »

Francesc Berenguer i Mestres

Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) va ser un arquitecte modernista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Berenguer i Mestres · Veure més »

Francesc Betriu i Tàpies

Francesc Betriu i Tàpies (Oliana, Alt Urgell, 27 d'octubre de 1926 - Barcelona, 2 de juny de 2014) fou un enginyer industrial i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Betriu i Tàpies · Veure més »

Francesc Bonastre i Bertran

Francesc Bonastre i Bertran (Montblanc, 20 d'abril de 1944 - Barcelona, 20 de setembre de 2017) fou un musicòleg i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Bonastre i Bertran · Veure més »

Francesc Bosch i Morata

Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 30 de novembre de 1901 - Mexicali, Mèxic, 25 de setembre de 1950) fou un metge, mestre, polític i Conseller valencià.

Nou!!: Barcelona і Francesc Bosch i Morata · Veure més »

Francesc Busquets

* Francesc Busquets i Burguera (Barcelona, 1959), mestre català creador del programa Clic.

Nou!!: Barcelona і Francesc Busquets · Veure més »

Francesc Cabana i Vancells

Francesc Cabana i Vancells (Barcelona, 13 de desembre de 1934) és un advocat i historiador de l'economia català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Cabana i Vancells · Veure més »

Francesc Cabanas i Alibau

Francesc Cabanas i Alibau (Barcelona, 12 octubre de 1909 - Sant Cugat del Vallès, 1985) fou un pintor i dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Cabanas i Alibau · Veure més »

Francesc Calvet i Mota

La Porta d'Eos. Francesc Calvet i Mota (Barcelona 1947, es Castell 2004) fou un pintor i escultor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Calvet i Mota · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Barcelona і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc Camprodon i Safont

Francesc Camprodon i Safont (Vic, 4 de març de 1816 - l'Havana, 16 d'agost 1870) fou un polític, autor de teatre i poeta català, diputat liberal al Congrés dels Diputats.

Nou!!: Barcelona і Francesc Camprodon i Safont · Veure més »

Francesc Candel Tortajada

Francesc Candel Tortajada (Cases Altes, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007), conegut com a Paco Candel, fou un escriptor i periodista valencià establert a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Francesc Candel Tortajada · Veure més »

Francesc Canosa i Farran

Francesc Canosa i Farran (Balaguer, 1975) és un periodista, guionista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Canosa i Farran · Veure més »

Francesc Canyelles i Balagueró

Francesc Canyelles i Balagueró (Barcelona, 27 de setembre de 1889 - 1938) va ésser un pintor, gravador xilògraf i dibuixant decorador.

Nou!!: Barcelona і Francesc Canyelles i Balagueró · Veure més »

Francesc Carreras i Candi

va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic.

Nou!!: Barcelona і Francesc Carreras i Candi · Veure més »

Francesc Casanovas Gorchs

Francesc Casanovas Gorchs (Barcelona 19 de febrer de 1853 - 11 de novembre de 1921) fou un artista polifacètic.

Nou!!: Barcelona і Francesc Casanovas Gorchs · Veure més »

Francesc Casanovas i Tallardá

Francisco Casanovas Tallardà (Barcelona, 9 d'octubre de 1899 - Múrcia, 16 de desembre de 1986) fou un director d'orquestra, compositor, pedagog, clarinetista, saxofonista i flautista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Casanovas i Tallardá · Veure més »

Francesc Casares i Potau

Francesc Casares i Potau (Tarragona, 22 de desembre de 1927 - Barcelona, 16 de novembre de 2016) fou un advocat laboralista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Casares i Potau · Veure més »

Francesc Català-Roca

Francesc Català-Roca (Valls, Alt Camp, 19 de març de 1922 - Barcelona, 5 de març de 1998)https://www.ara.cat/fotografies/francesc-catala-roca-fotograf-centenari_3_4307501.html fou un fotògraf català, fill del també fotògraf Pere Català i Pic i germà de Pere Català i Roca.

Nou!!: Barcelona і Francesc Català-Roca · Veure més »

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Nou!!: Barcelona і Francesc Climent Sapera · Veure més »

Francesc Colom

Mossèn Francesc Colom (?, ? - 10 d'octubre de 1472, ?) fou canonge de Barcelona i el vint-i-novè President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1464 i 1467, nomenat el 22 de juliol de 1464.

Nou!!: Barcelona і Francesc Colom · Veure més »

Francesc d'Asprer i Talric

Francesc d'Asprer i Talric (Sant Joan de les Abadesses s.XVII - Barcelona 1713) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Francesc d'Asprer i Talric · Veure més »

Francesc d'Assís Arola i Domènech

Francesc d'Assís Arola i Domènech (Manresa, 1842 - Lleida, 11 de novembre de 1901) fou un farmacèutic català.

Nou!!: Barcelona і Francesc d'Assís Arola i Domènech · Veure més »

Francesc d'Assís Casademont i Pou

Francesc d'Assís Casademont i Pou (Barcelona, 14 de novembre de 1923 - Girona, 10 d'agost de 2007) va ser un pintor català, que signava les seves obres com Casademont le Vieux.

Nou!!: Barcelona і Francesc d'Assís Casademont i Pou · Veure més »

Francesc d'Assís Galí i Fabra

Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 22 de novembre de 1880 - 23 de setembre de 1965) fou un pintor i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Francesc d'Assís Galí i Fabra · Veure més »

Francesc d'Assís Planas Doria

Francesc d'Assís Planas Doria (Sabadell, 6 de desembre de 1879 – Barcelona, 29 de desembre de 1955) va ser un pintor català postimpressionista.

Nou!!: Barcelona і Francesc d'Assís Planas Doria · Veure més »

Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea

Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea (Vila-real, 21 de novembre de 1852 – Barcelona, 15 de desembre de 1909) fou un compositor i guitarrista valencià.

Nou!!: Barcelona і Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea · Veure més »

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

Nou!!: Barcelona і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Veure més »

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Daniel Molina i Casamajó · Veure més »

Francesc de Casa-saja

Francesc de Casa-saja (Barcelona) fou un jurista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Casa-saja · Veure més »

Francesc de Castellví i Obando

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »

Francesc de Cidón Navarro

Francesc de Cidón Navarro (València, 1871 - Saragossa, 1943) va ésser un pintor i retratista.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Cidón Navarro · Veure més »

Francesc de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Montcada · Veure més »

Francesc de Moxó i de Sentmenat

Francesc de Paula de Moxó i de Sentmenat (Barcelona, 18 de març de 1880 - Barcelona, 17 d'abril de 1920) fou un polític i dirigent esportiu català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Moxó i de Sentmenat · Veure més »

Francesc de Paula Campà i Porta

Francesc de Paula Campà i Porta (Vic, 1838 - Barcelona, 1892) fou un obstetre i ginecòleg català, fundador, amb el doctor Manuel Candela, de la tocoginecologia valenciana en el.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula Campà i Porta · Veure més »

Francesc de Paula Cardoner i Blanch

Francesc Cardoner i Blanch (Barcelona, 1929 - ídem, 1997) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula Cardoner i Blanch · Veure més »

Francesc de Paula Cruselles i Terrades

Francesc de Paula Cruselles i Terrades (Granollers, Vallès Oriental 1831 - Abadia de Montserrat, 1910) fou un escriptor i sacerdot català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula Cruselles i Terrades · Veure més »

Francesc de Paula Cuello i Prats

Francesc de Paula Cuello (o Coello) i Prats (Barcelona, 1824 -1851) fou un polític i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula Cuello i Prats · Veure més »

Francesc de Paula del Villar i Carmona

Casa Climent Arola, obra de Villar a la Rambla de Catalunya de Barcelona (1900-1902) Francesc de Paula del Villar i Carmona (Barcelona, 24 de novembre de 1861 – Ginebra, Suïssa, 22 de setembre de 1926) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula del Villar i Carmona · Veure més »

Francesc de Paula Jené i Aixalà

Francesc de Paula Jené i Aixalà (Lleida, 28 de desembre de 1889 – Barcelona, 30 de setembre de 1974) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula Jené i Aixalà · Veure més »

Francesc de Paula Nebot i Torrens

Palau Reial de Pedralbes Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 11 de juliol de 1883 - ídem, 1965) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula Nebot i Torrens · Veure més »

Francesc de Paula Quintana i Vidal

Façana de la Passió de la Sagrada Família. Francesc de Paula Quintana i Vidal (Barcelona, 1892 - 1966) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula Quintana i Vidal · Veure més »

Francesc de Paula Rius i Taulet

Francesc de Paula Rius i Taulet per Eduard Alentorn Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 22 de gener de 1833 - Olèrdola, l'Alt Penedès, 27 de setembre de 1890) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula Rius i Taulet · Veure més »

Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach

Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach (Barcelona, 6 de febrer de 1845 - Barcelona, 12 de setembre del 1918) fou un compositor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach · Veure més »

Francesc de Pol i Baralt

Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar, 1854 - Girona, 1914) fou bisbe de Girona entre 1906 i 1914.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Pol i Baralt · Veure més »

Francesc de Tamarit

Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona, 1584 - 1653) fou un aristòcrata, polític i militar català.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Tamarit · Veure més »

Francesc de Valls i Freixa

Francesc de Valls (? - 26 de setembre, 1705) era cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon i fou President de la Generalitat de Catalunya entre el 22 de juliol de 1704 fins al dia de la seva mort el 26 de setembre de 1705.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Valls i Freixa · Veure més »

Francesc de Verntallat

Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.

Nou!!: Barcelona і Francesc de Verntallat · Veure més »

Francesc Descatllar i de Tord

Francesc Descatllar i de Tord (Berga, Segle XVII - Barcelona, 5 d'abril de 1715) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Francesc Descatllar i de Tord · Veure més »

Francesc Domingo i Segura

Francesc Domingo i Segura (Barcelona, 1893 - São Paulo, 1974) fou un pintor i gravador català, vinculat a la segona generació del noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Francesc Domingo i Segura · Veure més »

Francesc Dorda Germí

Francesc Dorda Germí (Mataró, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d'Àustria i bisbe de Solsona (1710-15).

Nou!!: Barcelona і Francesc Dorda Germí · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Espelt

Francesc Espelt (Barcelona, ? - Manresa, 22 d' agost de 1712) fou un mestre de capella, organista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Espelt · Veure més »

Francesc Espriu i Puigdollers

Francesc Espriu i Puigdollers (Esparreguera, 1916 – Barcelona, 27 d'octubre de 2008) va ser un pintor i activista polític català, parent llunyà de Salvador Espriu.

Nou!!: Barcelona і Francesc Espriu i Puigdollers · Veure més »

Francesc Fàbregas i Mas

Francesc Fàbregas i Mas (Barcelona, 11 de novembre de 1857 - Barcelona, 15 de desembre de 1933) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Francesc Fàbregas i Mas · Veure més »

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Ferrer i Guàrdia · Veure més »

Francesc Flaqué i Fontanals

Francesc Flaqué i Fontanals, més conegut com a Paco Flaqué (Olesa de Montserrat, 1935-Barcelona, 23 de juny de 2012) era un empresari català, fill d'un petit empresari tèxtil.

Nou!!: Barcelona і Francesc Flaqué i Fontanals · Veure més »

Francesc Flos i Calcat

FLOS y CALCAT, Francisco: ''Lo regionalisme esplicat''. Compendi clar y concís pera servir de profitosa propaganda popular dels ideals regionalistas. 1895. Francesc Flos i Calcat (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1929), fou un pedagog, cal·lígraf i escriptor català, fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, del col·legi Sant Jordi i altres escoles.

Nou!!: Barcelona і Francesc Flos i Calcat · Veure més »

Francesc Folguera i Grassi

L'església de Sant Sadurní d'Anoia, reformada exteriorment el 1924 per Francesc Folguera, que renovà la façana i hi afegí el pòrtic Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Folguera i Grassi · Veure més »

Francesc Fontanella i Garraver

''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.

Nou!!: Barcelona і Francesc Fontanella i Garraver · Veure més »

Francesc Fontbona de Vallescar

Francesc Fontbona de Vallescar (Barcelona, 20 de juliol del 1948) és un historiador de l'art, especialitzat en l'edat contemporània.

Nou!!: Barcelona і Francesc Fontbona de Vallescar · Veure més »

Francesc Frutos i Gras

Francesc Frutos i Gras (Calella, el Maresme, 25 de gener de 1939 - Barcelona, 26 de juliol de 2020) fou un polític català que va exercir de secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE) del 1998 fins al 2009.

Nou!!: Barcelona і Francesc Frutos i Gras · Veure més »

Francesc Gimeno i Arasa

Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927) fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Gimeno i Arasa · Veure més »

Francesc Gomà i Musté

Francesc Gomà i Musté (Valls, Alt Camp 16 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de març de 1998) fou un filòsof català, nebot del cardenal Isidre Gomà i Tomàs.

Nou!!: Barcelona і Francesc Gomà i Musté · Veure més »

Francesc Gras i Elies

va ser un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Gras i Elies · Veure més »

Francesc Grau i Viader

Francesc Grau i Viader (Calella, 29 de novembre de 1920 - 1 de novembre de 1997) va ser professor de català, escriptor i periodista.

Nou!!: Barcelona і Francesc Grau i Viader · Veure més »

Francesc Guàrdia i Vial

Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940) fou un arquitecte modernista barceloní, gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner i un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de València (1910-1928).

Nou!!: Barcelona і Francesc Guàrdia i Vial · Veure més »

Francesc Gurri Serra

Francesc Gurri i Serra (Barcelona, 1921- Barcelona, 14 de juliol de 2012) fou un geògraf, excursionista i publicista català, gran divulgador del coneixement de la geografia humana i física de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Francesc Gurri Serra · Veure més »

Francesc Homs i Ferret

Francesc Homs i Ferret (Barcelona, 1951) és un economista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Homs i Ferret · Veure més »

Francesc Isgleas i Piarnau

Francesc Isgleas i Piarnau (Sant Feliu de Guíxols, 16 de febrer de 1893 - Barcelona, 14 de febrer del 1977) fou un dirigent anarcosindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Isgleas i Piarnau · Veure més »

Francesc Jeroni Benet Franc

Francesc Jeroni Benet Franc fou ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya elegit el 22 de juliol de 1554.

Nou!!: Barcelona і Francesc Jeroni Benet Franc · Veure més »

Francesc Josep Vélez

Francesc Josep Vélez (Barcelona, 14 de novembre del 1961) és un escriptor i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Josep Vélez · Veure més »

Francesc Labarta i Planas

Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 26 d'agost de 1883 - Barcelona, 3 de novembre de 1963) va ésser un pintor i dibuixant.

Nou!!: Barcelona і Francesc Labarta i Planas · Veure més »

Francesc Lacoma i Fontanet

Francesc Lacoma i Fontanet, (Barcelona, 1778- Passy-lès-Paris, França, 1849) fou un pintor català, conegut per les seves natures mortes.

Nou!!: Barcelona і Francesc Lacoma i Fontanet · Veure més »

Francesc Laporta i Valor

'''Rosa mística'''Francisco Laporta Valor (Alcoi, 1850 – 1914) va ser un pintor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Francesc Laporta i Valor · Veure més »

Francesc Layret i Foix

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.

Nou!!: Barcelona і Francesc Layret i Foix · Veure més »

Francesc Lorenzo i Gàcia

Francesc Lorenzo i Gàcia (Llagostera, Gironès l'1 d'agost de 1911 - Barcelona, el 16 de novembre de 2001) va ser un autor dramàtic català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Lorenzo i Gàcia · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Mariner

Francesc Mariner (gener del 1720 – Barcelona, 10 de desembre del 1789) va ser un organista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Mariner · Veure més »

Francesc Martí i Martí

Francesc Martí i Martí (Reus, Baix Camp, 1856 - 1913) va ésser un hisendat i president de la Cambra Agrícola de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Francesc Martí i Martí · Veure més »

Francesc Martínez i Martínez

Placa commemorativa dedicada a Francesc Martínez i Martínez a Altea Francesc Martínez i Martínez (Altea, 13 de juliol de 1866 - Altea, 5 d'octubre de 1946) va ser un historiador i folklorista valencià.

Nou!!: Barcelona і Francesc Martínez i Martínez · Veure més »

Francesc Mas

* Francesc Mas i Ros (Caldes de Malavella, 1901 - 1985), compositor musical català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Mas · Veure més »

Francesc Masclans i Girvès

Francesc Masclans i Girvès (Barcelona, 4 de març de 1905 - 18 de gener de 2000) fou un mestre i botànic català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Masclans i Girvès · Veure més »

Francesc Maspons i Anglasell

Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 22 de juliol de 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 26 de novembre de 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós.

Nou!!: Barcelona і Francesc Maspons i Anglasell · Veure més »

Francesc Masriera i Manovens

fou pintor, escriptor i orfebre.

Nou!!: Barcelona і Francesc Masriera i Manovens · Veure més »

Francesc Matheu i Fornells

Bust de Francesc Matheu, obra d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, situat a l'avinguda Diagonal, 696, de Barcelona, a l'alçada de la Facultat d'Economia i Empresa (UB) Francesch Matheu i Fornells (Barcelona, 16 d'octubre de 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 de desembre de 1938) fou un escriptor català, net d'indians i fill de Josep Matheu i Jacas, advocat que residia a Barcelona des del 1851, i de Josefa Fornells i Tomàs.

Nou!!: Barcelona і Francesc Matheu i Fornells · Veure més »

Francesc Miñana i Armadàs

Francesc Miñana i Armadàs (Barcelona, 26 de març de 1929) és un directiu de serveis socials català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Miñana i Armadàs · Veure més »

Francesc Miralles

* Francesc Miralles i Arnau (València, 1871 – París, 1922), ballarí amb gran anomenada a França i a Rússia, on actuà per als tsars.

Nou!!: Barcelona і Francesc Miralles · Veure més »

Francesc Miralles i Contijoch

Francesc Miralles i Contijoch (Barcelona, 27 d'agost de 1968) és un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Miralles i Contijoch · Veure més »

Francesc Miralles i Galaup

va ser un pintor valencià que va desenvolupar la seva activitat pictòrica fonamentalment a les ciutats de Barcelona i París.

Nou!!: Barcelona і Francesc Miralles i Galaup · Veure més »

Francesc Miravet i Garcés

Francesc Miravet i Garcés (Aramunt, 31 de juliol del 1831 - Roda de Ter, 8 de juliol del 1896) va ser un metge-cirurgià que va ser designat delegat a l'Assemblea de les Bases de Manresa.

Nou!!: Barcelona і Francesc Miravet i Garcés · Veure més »

Francesc Mitjans i Miró

Francesc Mitjans i Miró (Barcelona, 15 de juliol de 1909 - Barcelona, 20 de novembre de 2006) fou un arquitecte i urbanista català, autor de construccions com el Camp Nou o el gratacel del Banc Sabadell Atlántico.

Nou!!: Barcelona і Francesc Mitjans i Miró · Veure més »

Francesc Mora i Berenguer

Francesc Mora i Berenguer (Sagunt, 7 de setembre del 1875 - Castelló de la Plana, 24 de gener del 1961) va ser un arquitecte valencià.

Nou!!: Barcelona і Francesc Mora i Berenguer · Veure més »

Francesc Moragas i Barret

Francesc Moragas i Barret (Barcelona, 13 de desembre de 1868 - 27 de març de 1935) fou un advocat i economista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Moragas i Barret · Veure més »

Francesc Narcís Sunyer i Veciana

Francesc Narcís o Narcís Sunyer i Veciana (Reus, 13 de setembre de 1768 - Barcelona, 11 de desembre de 1847) va ser un comerciant català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Narcís Sunyer i Veciana · Veure més »

Francesc Nogueroles i Casas

Francesc Nogueroles i Casas (barri del Clot, Barcelona, 1918) és un ciclista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Nogueroles i Casas · Veure més »

Francesc Novell i Clausells

Francesc Novell i Clausells, més conegut com a Queco Novell, (Barcelona, 28 d'octubre del 1963) és un periodista, actor i humorista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Novell i Clausells · Veure més »

Francesc Noy i Ferré

Francesc Noy i Ferré (Barcelona 1928 - 20 de gener de 1998) fou un periodista, filòleg i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Noy i Ferré · Veure més »

Francesc Oliver i de Boteller

Francesc Oliver i de Boteller (?, - ?). Canonge i prior de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya (1530-1533).

Nou!!: Barcelona і Francesc Oliver i de Boteller · Veure més »

Francesc Orella i Pinell

Francesc Orella i Pinell (Barcelona, 11 de juny de 1957) és un actor català de cinema, televisió, teatre i doblatge, principalment conegut pel paper de Merlí a la sèrie de TVC ''Merlí''.

Nou!!: Barcelona і Francesc Orella i Pinell · Veure més »

Francesc Pagès i Serratosa

Relleu de Francesc Pagès i Serratosa dedicat a la ''Compañía General de Tabacos de Filipinas''. ''Ferrer de Blanes'', estàtua del Monument a Colom Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 11 de setembre de 1852 - ídem, 27 d'abril de 1899) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Pagès i Serratosa · Veure més »

Francesc Pallarès

Francesc Pallarès (Barcelona, ? - 19 de maig de 1462) va ser un polític català, membre del Consell de Cent de Barcelona i del partit de la Busca.

Nou!!: Barcelona і Francesc Pallarès · Veure més »

Francesc Pérez-Cabrero i Ferrater

Francesc Pérez-Cabrero i Ferrater (Barcelona, 19 de desembre de 1854 - Barcelona, 1914) va ser un compositor de sarsueles i director d'orquestra.

Nou!!: Barcelona і Francesc Pérez-Cabrero i Ferrater · Veure més »

Francesc Perelló i Picchi

Francesc Perelló i Picchi (Barcelona, 4 de desembre de 1917 - Barcelona, 9 de març de 2003) fou un directiu esportiu català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Perelló i Picchi · Veure més »

Francesc Pi de la Serra i Valero

Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), conegut com a Quico Pi de la Serra, és un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la Nova Cançó.

Nou!!: Barcelona і Francesc Pi de la Serra i Valero · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: Barcelona і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Francesc Pla i Duran

432x432pxFrancesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Pla i Duran · Veure més »

Francesc Poch i Romeu

Francesc Poch i Romeu (Barcelona, 7 d'agost de 1935 - Teià, 9 de gener de 2008) fou un pintor paisatgista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Poch i Romeu · Veure més »

Francesc Pons i Pla

Francesc Pons i Pla fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Pons i Pla · Veure més »

Francesc Pujol i Pons

Placa en homenatge a Francesc Pujol i Pons al barri de l'eixample de Barcelona Francesc Pujol i Pons (Barcelona, 15 de maig de 1878 - Barcelona, 24 de desembre de 1945) fou un compositor, director d'orquestra i musicòleg català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Pujol i Pons · Veure més »

Francesc Pujols i Morgades

Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Pujols i Morgades · Veure més »

Francesc Queralt

Francesc Queralt (Les Borges Blanques, Garrigues, 1740 – Barcelona, 1825) fou mestre de capella de la catedral de Barcelona entre els anys 1774 i 1815.

Nou!!: Barcelona і Francesc Queralt · Veure més »

Francesc Quetglas Rosanes

Francesc Quetglas Rosanes (Barcelona, 1948 - Palma, 22 de setembre de 2006) fou un polític mallorquí de llarga trajectòria política.

Nou!!: Barcelona і Francesc Quetglas Rosanes · Veure més »

Francesc Ramos i Molins

Francesc Ramos i Molins (Alacant, 19 d'agost de 1910 - 28 de desembre de 1983) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Ramos i Molins · Veure més »

Francesc Recasens i Mercadé

Francesc Recasens i Mercadé (Reus, 1 de març de 1893 - Barcelona, 9 d'octubre de 1965) va ser un escriptor i banquer català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Recasens i Mercadé · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.

Nou!!: Barcelona і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesc Ribas

* Francesc Ribas i Soberano (Reus, 1893 - Barcelona, 1965), metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Ribas · Veure més »

Francesc Ribas i Soberano

Francesc Ribas i Soberano (Reus, 14 de febrer de 1893 - Barcelona, 8 de maig de 1965) va ser un metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Ribas i Soberano · Veure més »

Francesc Robuster i Sala

Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg.

Nou!!: Barcelona і Francesc Robuster i Sala · Veure més »

Francesc Rovira Beleta

Francesc Rovira Beleta, o Francesc Rovira i Beleta, o internacionalment amb el guionet Francesc Rovira-Beleta (Barcelona, 25 de setembre de 1912 - 23 de juny de 1999), fou un director i realitzador de cinema català, net de l'industrial Ramon Rovira i Casanella i nebot de l'industrial i polític Josep Rovira i Bruguera.

Nou!!: Barcelona і Francesc Rovira Beleta · Veure més »

Francesc Rovira i Vilarúbia

Francesc Rovira i Vilarúbia (Sant Hilari Sacalm, Selva, 1835 - Figueres, Alt Empordà, 1900) va ésser un notari que exercí a Banyoles (1862-1067), Bàscara (1867-1875), Amer (1876-1886) i Figueres (1887-1895).

Nou!!: Barcelona і Francesc Rovira i Vilarúbia · Veure més »

Francesc Santacruz i Artigues

Francesc Santacruz i Artigues (? - Sant Feliu de Codines, 20 de febrer de 1730) documentat entre els anys 1665 i 1721, fou un dels escultors més considerats del barroc català i un dels fundadors del gremi d'escultors de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Francesc Santacruz i Artigues · Veure més »

Francesc Santponç i Roca

Francesc Santponç i Roca (Barcelona, 1 d'octubre de 1756 - abril de 1821) va ser un metge i inventor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Santponç i Roca · Veure més »

Francesc Sanuy i Gistau

Francesc Sanuy i Gistau (Barcelona, desembre de 1936 - Barcelona, 22 de maig de 2017) fou un advocat, polític i comentarista d'opinió català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Sanuy i Gistau · Veure més »

Francesc Soler i Rovirosa

Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 24 de juny de 1836 - 27 de novembre de 1900) fou un pintor i escenògraf català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Soler i Rovirosa · Veure més »

Francesc Taverna i Bech

Francesc Taverna - Bech (Barcelona, 16 d'abril de 1932 - 16 d'abril de 2010) era un compositor i crític musical català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Taverna i Bech · Veure més »

Francesc Todó i Garcia

Francesc Todó i Garcia (Tortosa, 1922 - les Borges del Camp o Barcelona, 20 de novembre de 2016) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Todó i Garcia · Veure més »

Francesc Tomàs Oliver

Francesc Tomàs Oliver (Selva, Mallorca, 1848 - Madrid, 1902) fou un dirigent anarquista mallorquí de caràcter anarco-col·lectivista.

Nou!!: Barcelona і Francesc Tomàs Oliver · Veure més »

Francesc Torner

Francesc Torner (Barcelona, - ?, principis del), fou un gramàtic barceloní de la segona meitat del.

Nou!!: Barcelona і Francesc Torner · Veure més »

Francesc Torres i Iturrioz

Francesc Torres i Iturrioz (Barcelona, 1948) és un artista polifacètic català, reconegut sobretot per ser pioner en el llenguatge de les videoinstal·lacions.

Nou!!: Barcelona і Francesc Torres i Iturrioz · Veure més »

Francesc Torres i Monsó

''El llarg viatge'' (1992), de Torres Monsó a la cruïlla de la Rambla de Prim i la Rambla de Guipúscoa (Barcelona) ''La Mamaroca'' o ''La ben plantada'', de Torres Monsó, davant del centre cívic de Santa Eugènia, a Girona. Francesc Torres i Monsó (Girona, 7 de novembre de 1922 – 30 de gener de 2015) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Torres i Monsó · Veure més »

Francesc Tosquelles Llauradó

Francesc Tosquelles Llauradó (Reus, 22 d'agost de 1912 - Granges d'Òlt, 25 de setembre de 1994) fou un psiquiatre català que va viure exiliat a l'Estat francès durant més de 30 anys.

Nou!!: Barcelona і Francesc Tosquelles Llauradó · Veure més »

Francesc Tramulles i Roig

Francesc Tramulles i Roig,La Gran enciclopèdia en català, vol.

Nou!!: Barcelona і Francesc Tramulles i Roig · Veure més »

Francesc Valls

* Francesc de Valls i Freixa (? - 26 de setembre del 1705), president de la Generalitat de Catalunya entre 1704 i 1705.

Nou!!: Barcelona і Francesc Valls · Veure més »

Francesc Valls i Galan

Francesc Valls i Galan (Barcelona, 1671 - 2 de febrer del 1747) va ser un dels màxims exponents de la música barroca a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Francesc Valls i Galan · Veure més »

Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú Canes (Barcelona, 1 de desembre de 1935 – Barcelona, 12 de juny de 2014) fou un poeta, tècnic editorial, traductor, assessor lingüístic i sociolingüista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Vallverdú i Canes · Veure més »

Francesc Vendrell i Bayona

Francesc Vendrell i Bayona (Barcelona, 26 de maig de 1949) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya de la VI a la VIII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Francesc Vendrell i Bayona · Veure més »

Francesc Viadiu i Vendrell

Francesc Viadiu i Vendrell (Solsona, 15 de setembre de 1900 - Sant Llorenç de Morunys, 28 de setembre de 1992) va ésser agent comercial, director d'editorial i polític.

Nou!!: Barcelona і Francesc Viadiu i Vendrell · Veure més »

Francesc Viñas i Dordal

Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863 - Barcelona, 14 de juliol de 1933) fou un tenor català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Viñas i Dordal · Veure més »

Francesc Vicens i Giralt

Francesc Vicens i Giralt (Barcelona, 19 de juny de 1927 - 4 de juny de 2018) va ser un escriptor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Vicens i Giralt · Veure més »

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis · Veure més »

Francesc Vidal i Jevellí

Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona, 1 de gener de 1848 - Barcelona, 11 d'octubre de 1914) va ser un dels ebenistes, tan moblista com decorador, més destacats de la ciutat de Barcelona a finals del vuit-cents pel fet de ser un dels primers professionals a potenciar l'artesania en el si del naixent esteticisme i modernisme català, format a lÉcole des Beaux-Arts de Paris.

Nou!!: Barcelona і Francesc Vidal i Jevellí · Veure més »

Francesc Vilanova i Bayó

Francesc Vilanova i Bayó (Bellcaire d'Empordà, 17 de setembre de 1968 - Barcelona, 25 d'abril de 2014), conegut com a Tito Vilanova, va ser un futbolista i posteriorment entrenador de futbol català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Vilanova i Bayó · Veure més »

Francesc Vilaplana i Tarradas

Francesc Vilaplana i Tarradas (Gràcia, Barcelona, 1923 - Gràcia, Barcelona, 2012) fou un activista social català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Vilaplana i Tarradas · Veure més »

Francesc Xavier Casals i Vidal

Francesc Xavier Casals i Vidal (Badalona, 29 de juny de 1880 - Barcelona, 25 d'agost de 1954) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Xavier Casals i Vidal · Veure més »

Francesc Xavier de Bolòs i Germà

Francesc Xavier de Bolòs i Germà (Olot, 1773 - Olot, 1844) fou un farmacèutic i naturalista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Xavier de Bolòs i Germà · Veure més »

Francesc Xavier de Borbó i Parma

Francesc Xavier de Borbó-Parma, (Vil·la Pianor, Itàlia 1889 - Coira, Suïssa 1977), fou un dirigent carlí com a príncep regent (1936-1952) i pretendent al tron d'Espanya com a rei legítim (1952-1975) segons els seus partidaris.

Nou!!: Barcelona і Francesc Xavier de Borbó i Parma · Veure més »

Francesc Xavier Gambús i Ballvé

Francesc Xavier Gambús i Ballvé (Reus, 22 d'agost de 1883 - Aush, Gascunya, 1970) més conegut com a Xavier Gambús va ser un escriptor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Xavier Gambús i Ballvé · Veure més »

Francesc Xavier Lamuela García

Francesc Xavier Lamuela Garcia (Barcelona, 1950) és un lingüista català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Xavier Lamuela García · Veure més »

Francesc Xavier Nogués i Casas

Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941), més conegut com a Xavier Nogués, fou un pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Xavier Nogués i Casas · Veure més »

Francesc Xavier Parcerisa i Boada

Francesc Xavier Parcerisa i Boada (Barcelona, 1803 - Gràcia, Barcelona, 27 de març de 1876) va ser un dibuixant, pintor i litògraf romàntic català.

Nou!!: Barcelona і Francesc Xavier Parcerisa i Boada · Veure més »

Francesc Xavier Vilà i Mateu

Francesc Xavier Vilà i Mateu (Arenys de Mar, 9 de maig de 1851 - Guam, Illes Mariannes, 5 de gener de 1913) O.F.M. Cap.

Nou!!: Barcelona і Francesc Xavier Vilà i Mateu · Veure més »

Francesca Bonnemaison i Farriols

Francesca Bonnemaison (Barcelona, 12 d'abril de 1872 - 13 d'octubre de 1949) fou una pedagoga, escriptora i promotora de l'educació femenina popular catalana.

Nou!!: Barcelona і Francesca Bonnemaison i Farriols · Veure més »

Francesca Martín i Vigil

Francesca Martín i Vigil (València, 2 d'abril de 1947 - Barcelona, 2002) fou una pedagoga i una política catalana d'origen valencià, senadora per la VI Legislatura i diputada al Congrés dels Diputats per la VII Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Francesca Martín i Vigil · Veure més »

Francesco Cilea

Francesco Cilea (Palmi, prop de Reggio Calabria, 23 de juliol de 1866 - Varazze, prop de Savona 20 de novembre de 1950) fou un compositor d'òpera italià, i autor també de nombroses peces per a piano, orquestra, corda.

Nou!!: Barcelona і Francesco Cilea · Veure més »

Francesco del Cossa

Annunciazione... i un cargol a baix, en primer pla Francesco del Cossa (Ferrara, c. 1436 - Bolonya, 1477/1478) fou un important pintor italià de l'escola de Ferrara durant el Renaixement (Quattrocento).

Nou!!: Barcelona і Francesco del Cossa · Veure més »

Francesco Giunta

Francesco Giunta (Gangi, 26 d'octubre de 1924 - Palerm, 14 de gener de 1994) fou un historiador italià, especialista en historiografia i història medieval.

Nou!!: Barcelona і Francesco Giunta · Veure més »

Francina Boris i Codina

Francina Boris i Codina (Girona, 29 de gener de 1915 - Girona, 7 de novembre de 2013), també coneguda com a Paquita Boris, fou una locutora de ràdio catalana.

Nou!!: Barcelona і Francina Boris i Codina · Veure més »

Francis Picabia

Francis Picabia Francis-Marie Martínez de Picabia (París, 1879 - París, 1953) va ser un pintor francès.

Nou!!: Barcelona і Francis Picabia · Veure més »

Francisco Abad Abad

Francisco Abad Abad (Novelda, Vinalopó Mitjà 1922 - Tiana, Barcelona, 29 d'agost de 2012) va ser un activista social català.

Nou!!: Barcelona і Francisco Abad Abad · Veure més »

Francisco Ascaso Abadía

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d'Osca, 1 d'abril de 1901 - Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un dirigent anarquista aragonès militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Nou!!: Barcelona і Francisco Ascaso Abadía · Veure més »

Francisco Barnaba Manes

Francisco Barnaba Manes conegut amb el pseudònim artístic de Johnson (Buenos Aires, 11 d'abril del 1916 - Barcelona, 20 d'octubre del 1981) va ser un artista de varietats argentí fill d'italians establert a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Francisco Barnaba Manes · Veure més »

Francisco Broch Llop

Francisco Broch Llop (Vila-real, 18 de setembre del 1884 – Florència, 4 de juny del 1980) fou un professor, escultor i lingüista valencià.

Nou!!: Barcelona і Francisco Broch Llop · Veure més »

Francisco Casavella

Francisco Casavella, pseudònim de Francisco García Hortelano (Barcelona, 15 d'octubre de 1963 - 17 de desembre de 2008), fou un escriptor català en castellà.

Nou!!: Barcelona і Francisco Casavella · Veure més »

Francisco de Paula del Villar y Lozano

Francisco de Paula del Villar y Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 16 de maig de 1901) va ser un arquitecte espanyol que dugué a terme la seva activitat principalment a Barcelona i rodalia en arquitectura religiosa, industrial, sanitària i edificis públics, entre altres tipus d'edificacions; el seu estil fou essencialment els imperants a l'època, com ara el neogoticisme o l'historicisme.

Nou!!: Barcelona і Francisco de Paula del Villar y Lozano · Veure més »

Francisco Flores Lajusticia

Francisco Flores Lajusticia, conegut com a Paco Flores, (Barcelona, 26 de novembre de 1952) és un entrenador de futbol i exfutbolista català.

Nou!!: Barcelona і Francisco Flores Lajusticia · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Barcelona і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco García-Valdecasas Santamaría

Francisco García-Valdecasas Santamaría (Còrdova, 1910 - Barcelona, 22 de gener de 2005) fou un metge andalús.

Nou!!: Barcelona і Francisco García-Valdecasas Santamaría · Veure més »

Francisco Giménez Bautista

Francisco Giménez Bautista (Barcelona, 1949) és un treballador de banca i sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Francisco Giménez Bautista · Veure més »

Francisco Giner de los Ríos

Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 d'octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrer de 1915) fou un filòsof, pedagog i assagista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Francisco Giner de los Ríos · Veure més »

Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas

Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas (? - Barcelona, 14 d'octubre de 1615).

Nou!!: Barcelona і Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas · Veure més »

Francisco Javier Chica Torres

Francisco Javier Chica Torres (Barcelona, 17 de maig de 1985) és un futbolista professional català que juga de defensa.

Nou!!: Barcelona і Francisco Javier Chica Torres · Veure més »

Francisco Javier Elola y Díaz Varela

Francisco-Javier Elola Díaz-Varela (Monforte de Lemos, província de Lugo, 22 de setembre de 1877 - Barcelona, 12 de maig de 1939) fou un advocat i polític gallec, fiscal general de la República.

Nou!!: Barcelona і Francisco Javier Elola y Díaz Varela · Veure més »

Francisco Javier Goerlich Lleó

Francisco Javier Goerlich Lleó (València, 30 de novembre de 1886 - València, 25 de març de 1972) ha estat un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de València, tant pel gran nombre d'obres executades com per haver exercit el càrrec d'arquitecte municipal de València des de 1922 i el d'arquitecte major des de 1931 fins a la seua jubilació el 20 de novembre de 1956.

Nou!!: Barcelona і Francisco Javier Goerlich Lleó · Veure més »

Francisco Javier González Urruticoechea

Francisco Javier González Urruticoechea, més conegut com a Urruti (Sant Sebastià, 17 de febrer de 1952 - Esplugues de Llobregat, 24 de maig de 2001), va ser un destacat futbolista basc dels anys 80, que va desenvolupar la major part de la seva carrera futbolística al futbol català.

Nou!!: Barcelona і Francisco Javier González Urruticoechea · Veure més »

Francisco Javier López Aguilera

Francisco Javier López Aguilera, més conegut com a Javi López (Barcelona, 24 d'agost de 1973), és un exfutbolista català, que ocupava la posició de lateral esquerre.

Nou!!: Barcelona і Francisco Javier López Aguilera · Veure més »

Francisco Javier López Castro

Francisco Javier López Castro conegut com a Javi López (Barcelona, 3 de març de 1964) és un antic jugador i actual entrenador de futbol català.

Nou!!: Barcelona і Francisco Javier López Castro · Veure més »

Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz

Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz (Àvila, 1946 - València, 2013) fou un advocat, notari i polític valencià d'origen castellà, membre del Consell del País Valencià que conduiria el País Valencià a l'autogovern.

Nou!!: Barcelona і Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz · Veure més »

Francisco Javier Mulero Villena

Francisco Javier Mulero Villena (Barcelona, 17 d'agost de 1966) és un exfutbolista català, que jugava de defensa.

Nou!!: Barcelona і Francisco Javier Mulero Villena · Veure més »

Francisco Javier Sánchez Broto

Francisco Javier Sánchez Broto (nascut el 25 d'agost de 1971 a Barcelona) és un exfutbolista natural de Catalunya, tot i que instal·lat des de menut a l'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Francisco Javier Sánchez Broto · Veure més »

Francisco Llano de la Encomienda

Francisco Llano de la Encomienda (Ceuta, Espanya, 1880 - Ciutat de Mèxic, 31 de desembre de 1963) fou un militar espanyol que va aconseguir el grau de General.

Nou!!: Barcelona і Francisco Llano de la Encomienda · Veure més »

Francisco Manuel Ruano Bausán

Francisco Manuel Ruano Bausán (Barcelona, 16 de juliol de 1974) és un futbolista català, ja retirat, que ocupava la posició d'extrem dret.

Nou!!: Barcelona і Francisco Manuel Ruano Bausán · Veure més »

Francisco Marhuenda García

Francisco Marhuenda García, més conegut com a Paco Marhuenda, (Barcelona, 12 de gener de 1961) és un jurista i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Francisco Marhuenda García · Veure més »

Francisco Martínez Soria

Francisco Martínez Soria (Tarassona, Saragossa, 18 de desembre de 1902 – Madrid, 26 de febrer de 1982), conegut popularment com a Paco Martínez Soria, fou un actor i empresari de teatre i estrella del cinema espanyol.

Nou!!: Barcelona і Francisco Martínez Soria · Veure més »

Francisco Miranda

Francisco Miranda Concha (Madrid, 1869 - Barcelona, 1950) fou un sindicalista i militant de la CNT a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Francisco Miranda · Veure més »

Francisco Mora Méndez

Francisco Mora Méndez (Villatobas, Província de Toledo, 1842 - Madrid, 1924) fou un polític i sindicalista espanyol, membre del nucli inicial de l'Associació Internacional de Treballadors a Madrid.

Nou!!: Barcelona і Francisco Mora Méndez · Veure més »

Francisco Morano Moreno

Francisco Morano Moreno (Madrid, 1876 - Barcelona, 29 de març de 1933) fou un actor teatral.

Nou!!: Barcelona і Francisco Morano Moreno · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Francs · Veure més »

Frank Gehry

Frank Gehry, nascut amb el nom de Frank Owen Goldberg (Toronto) és un arquitecte i dissenyador estatunidenc nascut al Canadà.

Nou!!: Barcelona і Frank Gehry · Veure més »

Frank Marshall King

Frank Marshall King (Mataró, 28 de novembre de 1883 — Barcelona, 29 de maig de 1959) va ser un pianista i compositor català, de família anglesa, però sobretot professor de piano.

Nou!!: Barcelona і Frank Marshall King · Veure més »

Frank Martin

Frank Martin (Ginebra, 15 de setembre de 1890 - Naarden, Països Baixos, 21 de novembre de 1974) fou un compositor suís, un dels més destacats del.

Nou!!: Barcelona і Frank Martin · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Barcelona і Franquisme · Veure més »

Frísia

Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.

Nou!!: Barcelona і Frísia · Veure més »

Freddie Mercury

Farrokh Bulsara, més conegut pel seu nom canviat Freddie Mercury (Stone Town, Zanzíbar, 5 de setembre de 1946 - Kensington i Chelsea, Londres, 24 de novembre de 1991) fou un músic britànic, cantant del grup de rock Queen.

Nou!!: Barcelona і Freddie Mercury · Veure més »

Frederic Amat i Noguera

Frederic Amat i Noguera (Barcelona 1952) és un artista i escenògraf català.

Nou!!: Barcelona і Frederic Amat i Noguera · Veure més »

Frederic Bentanachs i Chalaux

Frederic Bentanachs i Chalaux (Barcelona, 1956) és un activista independentista català, un dels fundadors i militants de Terra Lliure.

Nou!!: Barcelona і Frederic Bentanachs i Chalaux · Veure més »

Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Frederic Escofet i Alsina · Veure més »

Frederic Gironella i Ferrer

Frederic Gironella i Ferrer (Figueres 19 de gener del 1869 - Barcelona 23 d'abril del 1948) fou un escriptor i periodista.

Nou!!: Barcelona і Frederic Gironella i Ferrer · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Barcelona і Frederic II de Sicília · Veure més »

Frederic Llansó i Seguí

Frederic Jeroni Llansó i Seguí (Maó, 20 de maig de 1862 - Barcelona, 30 de gener de 1933) va ser doctor en Medicina i polític menorquí, diputat a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica per la circumscripció electoral de l'illa de Menorca al llarg dels primers decennis del.

Nou!!: Barcelona і Frederic Llansó i Seguí · Veure més »

Frederic Lliurat i Carreras

Frederic Lliurat i Carreras (Barcelona, 1876 - 1956) fou un teòric, pianista i crític musical català.

Nou!!: Barcelona і Frederic Lliurat i Carreras · Veure més »

Frederic Longàs i Torres

Frederic Longàs i Torres (Barcelona, 18 d'agost de 1897 - Santiago de Xile, 17 de juny de 1968) fou un pianista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Frederic Longàs i Torres · Veure més »

Frederic Marès i Deulovol

fou un escultor i col·leccionista català.

Nou!!: Barcelona і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »

Frederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou i DencausseTotes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou.

Nou!!: Barcelona і Frederic Mompou i Dencausse · Veure més »

Frederic Muset i Ferrer

Frederic Muset i Ferrer (Igualada, Anoia, 8 de juliol del 1896 – Barcelona, maig del 1979) va ser un sacerdot i músic, compositor i organista català.

Nou!!: Barcelona і Frederic Muset i Ferrer · Veure més »

Frederic Pujulà i Vallès

Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, el Baix Empordà, 12 de novembre del 1877 – Barjamon, Var, França, 14 de febrer del 1963) fou un escriptor i esperantista català.

Nou!!: Barcelona і Frederic Pujulà i Vallès · Veure més »

Frederic Rahola i d'Espona

Frederic Rahola i d'Espona (Barcelona 21 de setembre de 1914 - Barcelona, 23 de novembre de 1992) fou un advocat, editor i polític català Era un dels set fills de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens i de Roser d'Espona i Puig, i germà de Josep Rahola i d'Espona i bessò de Roser Rahola i d'Espona, esposa de Jaume Vicens i Vives.

Nou!!: Barcelona і Frederic Rahola i d'Espona · Veure més »

Frederic Roda i Pérez

Frederic Roda i Pérez (Barcelona, 15 de gener de 1924 - 1 de març de 2006) fou un director teatral, crític teatral i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Ventura i pare de Frederic Roda i Fàbregas.

Nou!!: Barcelona і Frederic Roda i Pérez · Veure més »

Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Nou!!: Barcelona і Frederic Soler i Hubert · Veure més »

Frederic Udina i Martorell

Frederic Udina i Martorell (Barcelona, 29 de setembre de 1914 - 30 de desembre de 2011) fou un historiador, arxiver i catedràtic català.

Nou!!: Barcelona і Frederic Udina i Martorell · Veure més »

Frederic Xifré i Masferrer

Frederic Xifré i Masferrer (Sant Andreu de Palomar, 13 de gener de 1884 - Barcelona, 15 de febrer de 1940) fou un industrial i polític republicà català.

Nou!!: Barcelona і Frederic Xifré i Masferrer · Veure més »

Frederica Montseny i Mañé

va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Frederick Stark Pearson

Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 3 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 7 de maig de 1915).

Nou!!: Barcelona і Frederick Stark Pearson · Veure més »

Fredorada de desembre de 2001

La fredorada de desembre de 2001 va ser una onada de fred que va afectar la península Ibèrica.

Nou!!: Barcelona і Fredorada de desembre de 2001 · Veure més »

Fredorada de gener de 1985

La fredorada, gran fredorada o onada de fred de gener de 1985 va ser un episodi de molt baixes temperatures per invasió i estancament d'aire fred provinent de latituds més altes que va afectar especialment la part oriental de la península Ibèrica.

Nou!!: Barcelona і Fredorada de gener de 1985 · Veure més »

Freej

FreeJ és un mesclador visual: un instrument per la manipulació en temps reals, usat en camps de projeccions audiovisuals, video jockey, visualització mèdica i televisió.

Nou!!: Barcelona і Freej · Veure més »

Frener

Un frener era un menestral que tenia l'ofici de fabricar frens o altres guarnicions dels cavalls o muls i vendre'ls.

Nou!!: Barcelona і Frener · Veure més »

Frente de Juventudes

El Frente de Juventudes (FJ) va ser l'organització infantil i juvenil de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) que funcionà entre 1940 i 1961.

Nou!!: Barcelona і Frente de Juventudes · Veure més »

Frente de la Juventud

El Frente de la Juventud (FJ) va ser un partit de l'extrema dreta espanyola, escissió de Fuerza Joven, les joventuts de Fuerza Nueva, en 1978, que pretenien una renovació del discurs del partit.

Nou!!: Barcelona і Frente de la Juventud · Veure més »

Frente Españolista

El Frente Españolista va ésser un partit polític constituït al juny del 1935 a Barcelona amb el nom inicial de Cataluña Españolista.

Nou!!: Barcelona і Frente Españolista · Veure més »

Frente Nacional de la Juventud

Frente Nacional de la Juventud va ser un partit de l'extrema dreta espanyola, escissió de Fuerza Joven (joventuts de Fuerza Nueva) a Barcelona el 1978, dirigit per Ramón Graells Bofill i que va aconseguir estendre la militància a Navarra, Aragó i Astúries.

Nou!!: Barcelona і Frente Nacional de la Juventud · Veure més »

Fringíl·lids

Els fringíl·lids són una família d'ocells passeriformes, les espècies de la qual són de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts.

Nou!!: Barcelona і Fringíl·lids · Veure més »

Front Català d'Ordre

El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Front Català d'Ordre · Veure més »

Front d'Alliberament Gai de Catalunya

El Front d'Alliberament Gai de Catalunya o FAGC és un grup d'activistes gais que es fundà a Barcelona l'any 1975, just després de la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde.

Nou!!: Barcelona і Front d'Alliberament Gai de Catalunya · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Barcelona і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Fructuós Canonge i Francesch

Fructuós Canonge amb les seves medalles. Fotografia de Moliné i Albareda. Fructuós Canonge i Francesch (Montbrió del Camp, 27 de març de 1824 - Barcelona, 13 de gener de 1890) fou un prestidigitador català, també conegut per Fruitós, i anomenat El Merlí català.

Nou!!: Barcelona і Fructuós Canonge i Francesch · Veure més »

Fructuós Gelabert i Badiella

Fructuós Gelabert i Badiella (Vila de Gràcia, 15 de gener de 1874 - barri de Sants, Barcelona, 25 de febrer de 1955) va ser un director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic català.

Nou!!: Barcelona і Fructuós Gelabert i Badiella · Veure més »

Frugivorisme (dieta)

fruites a Barcelona El frugivorisme és un règim alimentari vegetarià el principi bàsic del qual és l'alimentació a base de fruites.

Nou!!: Barcelona і Frugivorisme (dieta) · Veure més »

Fuet

El fuet, espetec, tastet, petador o secallona és un embotit típic de la gastronomia catalana.

Nou!!: Barcelona і Fuet · Veure més »

Fugida a Varennes

La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos.

Nou!!: Barcelona і Fugida a Varennes · Veure més »

Fulgenci Coll Bucher

Fulgenci Coll Bucher (Palma, 18 de juliol de 1948) és un militar mallorquí que fins a l'any 2012 va ocupar el càrrec de Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra a l'Exèrcit espanyol.

Nou!!: Barcelona і Fulgenci Coll Bucher · Veure més »

Fumarell carablanc

Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc. Parella de fumarells carablancs al seu niu. Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern. El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Nou!!: Barcelona і Fumarell carablanc · Veure més »

Fumarell negre

El fumarell/fumadell negre (Chlidonias niger) es diferencia del fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) perquè és molt més fosc, ja que cos, coll i cap són gris fosc, quasi negre, i les ales són menys clares.

Nou!!: Barcelona і Fumarell negre · Veure més »

Funció trigonomètrica

Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.

Nou!!: Barcelona і Funció trigonomètrica · Veure més »

Fundació Ajuda i Esperança

Fundació Ajuda i Esperança és una fundació creada el 1987 per a supervisar el que es va crear el Telèfon de l'Esperança de Barcelona, organització no governamental posada en marxa el 1969 pel sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Caputxins mossèn Miquel Àngel Terribas i Alamego, qui el va dirigir fins a la seva mort el 1986.

Nou!!: Barcelona і Fundació Ajuda i Esperança · Veure més »

Fundació Alfonso Comín

Fundació Alfonso Comín és una fundació creada a Barcelona el 1983, independent dels grups polítics i religiosos i que té com a objectiu publicar l'obra completa d'Alfons Carles Comín i Ros i treballar en la línia del seu compromís social, polític i religiós.

Nou!!: Barcelona і Fundació Alfonso Comín · Veure més »

Fundació Antoni Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Fundació Antoni Tàpies · Veure més »

Fundació ASPACE Catalunya

L'Associació de Paràlisi Cerebral (oficialment i des del 2018 Fundació ASPACE Catalunya) és una entitat fundada el 1959, legalitzada el 1960, a Barcelona per un grup de pares de nens afectats per la paràlisi cerebral, liderats per Josep M. Marcet amb el nom de «Sociedad de Ayuda al Paralítico Cerebral», amb la finalitat de promoure serveis per realitzar tota classe d'activitats dedicades a la investigació, diagnòstic, tractament, rehabilitació, educació, promoció i ajuda a les persones que presentin una paràlisi cerebral o alguna malaltia neurològica o psicològica afí i, a la vegada, promoure l'ajuda a les seves famílies.

Nou!!: Barcelona і Fundació ASPACE Catalunya · Veure més »

Fundació Catalana Síndrome de Down

Fundació Catalana Síndrome de Down és una fundació catalana fundada el 30 de març de 1984 per un grup de pares i professionals amb la finalitat de donar suport des del diagnòstic prenatal i naixement fins a l'edat adulta d'aquelles persones que tenen la síndrome de Down, i fer-ne possible la seva inclusió en la societat.

Nou!!: Barcelona і Fundació Catalana Síndrome de Down · Veure més »

Fundació Cipriano García

La Fundació Cipriano García – Arxiu Històric de Comissions Obreres de Catalunya és un organisme autònom de la CONC (Comissió Obrera Nacional de Catalunya) i és l'entitat que gestiona l'arxiu històric de Comissions Obreres de Catalunya, constituït per un conjunt de fons documentals de procedència diversa, relatius al món del treball, els moviments socials reivindicatius i l'activitat sindical.

Nou!!: Barcelona і Fundació Cipriano García · Veure més »

Fundació Congrés de Cultura Catalana

La Fundació Congrés de Cultura Catalana és una fundació privada amb seu a Barcelona que té com a finalitat la promoció dels estudis i el suport a les iniciatives que serveixin per a potenciar la realitat cultural dels països de parla catalana.

Nou!!: Barcelona і Fundació Congrés de Cultura Catalana · Veure més »

Fundació Esclerosi Múltiple

Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) és una entitat privada sense afany de lucre nascuda a Barcelona l'any 1989, que té com a principal objectiu aturar l'impacte de l'esclerosi múltiple i millorar la vida de les persones que tenen aquesta malaltia sense cura.

Nou!!: Barcelona і Fundació Esclerosi Múltiple · Veure més »

Fundació Hospital Sant Pere Claver

Fundació Hospital Sant Pere Claver és una fundació amb llarga tradició assistencial i mèdica, creada a Barcelona per la Companyia de Jesús el 1948.

Nou!!: Barcelona і Fundació Hospital Sant Pere Claver · Veure més »

Fundació Jaume Bofill

Fundació Jaume Bofill és una entitat fundada a Barcelona el 1969 per Josep Maria Vilaseca i Marcet i Teresa Roca i Formosa, en record del filòsof Jaume Bofill i Bofill.

Nou!!: Barcelona і Fundació Jaume Bofill · Veure més »

Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.

Nou!!: Barcelona і Fundació Joan Miró · Veure més »

Fundació Noguera

Fundació Noguera és una entitat cultural catalana sense ànim de lucre, creada a Barcelona el 1976 pel notari Raimon Noguera i de Guzman, que treballa per a difondre el patrimoni històric documental català i, molt especialment, el que ha generat l'activitat notarial al llarg dels segles.

Nou!!: Barcelona і Fundació Noguera · Veure més »

Fundació Ramon Llull

La Fundació Ramon Llull és una fundació de dret andorrà amb seu a Encamp (Principat d'Andorra) que té com a finalitat la promoció en el món de la llengua i la cultura catalana.

Nou!!: Barcelona і Fundació Ramon Llull · Veure més »

Fundació Suñol

La Fundació Suñol és una entitat privada a Barcelona que mostra la col·lecció d'art contemporani propietat de Josep Suñol, formada per més de 1.200 obres d'art.

Nou!!: Barcelona і Fundació Suñol · Veure més »

Fundación Tony Manero

Fundación Tony Manero és un grup català de música disco i funk.

Nou!!: Barcelona і Fundación Tony Manero · Veure més »

Funicular

Funicular (Hungerbahn) a Innsbruck, Àustria Funicular (Floyenbahn) a Bergen, Noruega Un funicular és un remuntador constituït per 2 combois (cabines o grups de cabines) que circulen sobre rails i són estirades per un cable tractor.

Nou!!: Barcelona і Funicular · Veure més »

Funicular de Montjuïc

El funicular de Montjuïc és un mitjà de transport públic per cable de la ciutat de Barcelona, i concretament un funicular, que facilita l'accés a la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut de 758 metres que salva un desnivell de 76 metres, entre les dues úniques estacions actuals de Paral·lel i Parc de Montjuïc.

Nou!!: Barcelona і Funicular de Montjuïc · Veure més »

Funicular de Vallvidrera

El funicular de Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarrià amb Vallvidrera.

Nou!!: Barcelona і Funicular de Vallvidrera · Veure més »

Funicular del Tibidabo

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo.

Nou!!: Barcelona і Funicular del Tibidabo · Veure més »

Fustanyer

El fustanyer o fustanier era un menestral que tenia l'ofici de treballar el fustany, teixit de cotó gruixut i pelut per una cara.

Nou!!: Barcelona і Fustanyer · Veure més »

Fusté

* Miquel Fusté i Ara (Barcelona, 1919-1966), antropòleg especialitzat en l'estudi de les restes humanes d'època prehistòrica, sobretot de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Fusté · Veure més »

Fuster

Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.

Nou!!: Barcelona і Fuster · Veure més »

Fusterianisme

Joan Fuster i Ortells. El fusterianisme és la ideologia política traçada per l'intel·lectual suecà Joan Fuster entre 1962 i 1982 com a doctrina política per al valencianisme durant els anys del franquisme i la transició democràtica espanyola, que considera el País Valencià com a part de la “nació catalana” integrat en el projecte polític dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Fusterianisme · Veure més »

Futbol a Catalunya

miniatura El futbol és l'esport més important a Catalunya pel que fa a seguidors i nombre de practicants.

Nou!!: Barcelona і Futbol a Catalunya · Veure més »

Futbol a Espanya

miniatura Aquest article resumeix les principals dades relatives al futbol a Espanya, l'esport amb més seguidors, especialment pel que fa a les competions per clubs.

Nou!!: Barcelona і Futbol a Espanya · Veure més »

Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Futbol El futbol als Jocs de Barcelona 1992 fou per vintena edició esport olímpic.

Nou!!: Barcelona і Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Futbol americà

Jugadors preparats per l'inici d'una jugada a un partit de futbol americà El futbol americà és un esport molt popular als EUA i al Canadà derivat del rugbi, tot i que en l'actualitat els dos esports han esdevingut tan diferents que ja només comparteixen orígens.

Nou!!: Barcelona і Futbol americà · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Futbol Club Barcelona Atlètic

El Futbol Club Barcelona Atlètic (anteriorment Futbol Club Barcelona B) és el club de futbol filial del Futbol Club Barcelona de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Futbol Club Barcelona Atlètic · Veure més »

Futbol Club Barcelona C

El Futbol Club Barcelona C va ser un club de futbol filial del Futbol Club Barcelona de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Futbol Club Barcelona C · Veure més »

Futbol Club Espanya

El Futbol Club Espanya fou un antic club de futbol català de la ciutat de Barcelona, posteriorment anomenat Futbol Club Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Futbol Club Espanya · Veure més »

Futbol Club Martinenc

El Futbol Club Martinenc és un club esportiu català fundat el 1909, originari de Sant Martí de Provençals, establert actualment al barri del Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Futbol Club Martinenc · Veure més »

Gabino Bugallal Araújo

Gabino Bugallal Araujo. Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.

Nou!!: Barcelona і Gabino Bugallal Araújo · Veure més »

Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Barcelona і Gabriel Alomar i Villalonga · Veure més »

Gabriel Balart i Crehuet

Gabriel Balart i Crehuet (Barcelona, 8 de juny del 1824 - 5 de juliol del 1893) va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Gabriel Balart i Crehuet · Veure més »

Gabriel Canyelles

Gabriel Canyelles (Barcelona ? - ? 15 de maig de 1449), fou un notari i escrivà barceloní.

Nou!!: Barcelona і Gabriel Canyelles · Veure més »

Gabriel Cardona Escanero

Gabriel Cardona Escanero (Es Castell, Menorca, 1938 - Barcelona, 5 de gener del 2011)Diari Ara, fou un historiador, escriptor i militar menorquí.

Nou!!: Barcelona і Gabriel Cardona Escanero · Veure més »

Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

Nou!!: Barcelona і Gabriel Ferrater i Soler · Veure més »

Gabriel García Márquez

Gabriel José de la Concordia García Márquez, més conegut com a Gabriel García Márquez, (Aracataca, 6 de març del 1927 - Ciutat de Mèxic, 17 d'abril del 2014) va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics.

Nou!!: Barcelona і Gabriel García Márquez · Veure més »

Gabriel Hernández i Paz

Gabriel Hernández i Paz (Barcelona, 2 de gener de 1975) és un exjugador i entrenador de waterpolo català.

Nou!!: Barcelona і Gabriel Hernández i Paz · Veure més »

Gabriel Huguet i Ballester

Gabriel Huguet i Ballester (Campos) és un empresari i polític mallorquí fill del poeta Damià Huguet i Roig.

Nou!!: Barcelona і Gabriel Huguet i Ballester · Veure més »

Gabriel Riera Alemany

Gabriel Riera Alemany (Andratx, 1876 - Barcelona, 1947) fou un militar i polític mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Gabriel Riera Alemany · Veure més »

Gabriel Turell

Gabriel Turell (Barcelona, segle XV- ?, ?) fou un heraldista i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Gabriel Turell · Veure més »

Gaceta de Cataluña

La Gaceta de Cataluña fou un diari de tendència política republicana publicat en castellà a Barcelona, des de l'1 d'agost de 1878 fins al 31 d'octubre de 1883.

Nou!!: Barcelona і Gaceta de Cataluña · Veure més »

Gaetano Latilla

Gaetano Latilla (Bari, 12 de gener de 1711 - Nàpols, 15 de gener de 1788) fou un compositor italià.

Nou!!: Barcelona і Gaetano Latilla · Veure més »

Gaietà Buïgas i Monravà

Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Nou!!: Barcelona і Gaietà Buïgas i Monravà · Veure més »

Gaietà Cornet i Palau

Gaietà Cornet i Palau (Barcelona, 7 d'agost de 1878 - 31 de març de 1945) va ser un enginyer, dibuixant i caricaturista català.

Nou!!: Barcelona і Gaietà Cornet i Palau · Veure més »

Gaietà Florensa i Jové

Gaietà Florensa i Jové (Maials, Segrià, 1858 - Aitona, Segrià, 1936) va ésser un farmacèutic i cofundador de la Societat R. C. Florensa Puig i Cia., amb el deu per cent de capital, que fou constituïda per produir i distribuir energia elèctrica a Seròs i Maials.

Nou!!: Barcelona і Gaietà Florensa i Jové · Veure més »

Gaietà Renom i Garcia

Gaietà Renom i Garcia (Barcelona, 3 d'octubre del 1913 – 30 de novembre del 1997) fou un tenor català.

Nou!!: Barcelona і Gaietà Renom i Garcia · Veure més »

Gaietà Soler i Perejoan

Mossèn Gaietà Soler i Perejoan (Badalona, 1863- Barcelona, 1914) fou un religiós i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Gaietà Soler i Perejoan · Veure més »

Gaietà Vilella Puig

Recreació de la fàbrica de Poblenou al carrer Fluvià, 11. Gaietà Vilella Puig (Reus, Baix Camp, 1898 − Barcelona, 1966) fou un polític i financer català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Gaietà Vilella Puig · Veure més »

Gaig blau comú

El gaig blau o cavallet (Coracias garrulus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i la sola espècie de la seua família que habita al continent europeu.

Nou!!: Barcelona і Gaig blau comú · Veure més »

Gaixample

Hotel Axel Barcelona, al Gaixample El Gaixample (de "gai" i "Eixample") és el nom amb què es coneix popularment una zona cèntrica al barri barceloní de l'Eixample on, a partir de les acaballes del, han anat proliferant els comerços, bars, discoteques, restaurants i botigues de moda i temàtica gai, fins i tot un hotel.

Nou!!: Barcelona і Gaixample · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Nou!!: Barcelona і Gal·la Placídia · Veure més »

Gal·liformes

Faisà comú (''Phasianus colchicus''). Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges).

Nou!!: Barcelona і Gal·liformes · Veure més »

Galega

La galega (Galega officinalis), també anomenada ruda de cabres, alfals gallec o alfals anglès, és una de la família fabàcies originària d'Europa central i meridional, Àsia Menor i Iran.

Nou!!: Barcelona і Galega · Veure més »

Galera (crustaci)

Galeres capturades a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) La galera, galiota o gamba imperial (Squilla mantis) és una espècie de crustaci estomatòpode de la família dels esquíl·lids, d'un color groguenc i cos deprimit, amb el segon parell de maxil·lípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d'ungla prensora i dentada.

Nou!!: Barcelona і Galera (crustaci) · Veure més »

Galeria Mayoral

La Galeria Mayoral es va inaugurar a Barcelona l'any 1989 i està especialitzada en art modern i de postguerra de Barcelona, centrada en els anys 1930-1975.

Nou!!: Barcelona і Galeria Mayoral · Veure més »

Galileo (navegació per satèl·lit)

Galileo Galilei. Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit, construït per la Unió Europea (UE) i l'Agència Espacial Europea (ESA), que va iniciar els seus serveis el 15 de desembre de 2016.

Nou!!: Barcelona і Galileo (navegació per satèl·lit) · Veure més »

Gallina menorquina

miniatura La gallina menorquina es va originar a partir de les gallines negres típiques de Menorca.

Nou!!: Barcelona і Gallina menorquina · Veure més »

Gallina nana flor d'ametller

La gallina nana flor d'ametller també coneguda per molts altres noms populars com perica, periqueta, periquina, peterrona, quica o quiquina és una raça de gallina pròpia de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Gallina nana flor d'ametller · Veure més »

Gallina Paradís

La gallina Paradís va ser creació de Salvador Castelló i Carreras i fills a la Granja Paradís de l'Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar, l'any 1916.

Nou!!: Barcelona і Gallina Paradís · Veure més »

Gamarús eurasiàtic

Strix aluco Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes. Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental.

Nou!!: Barcelona і Gamarús eurasiàtic · Veure més »

Gamba roja comuna

Exemplar fotografiat a Àustria. Exemplar fotografiat a Àustria. La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.

Nou!!: Barcelona і Gamba roja comuna · Veure més »

Gambot

El gambot (Aristaeopsis edwardsiana) és una espècie de crustaci decàpode de la família Aristeidae molt semblant a la gamba vermella, de la qual es diferencia per les llargues antenes bifurcades.

Nou!!: Barcelona і Gambot · Veure més »

Gamma Ray

Gamma Ray és un grup de Power metal que prové d'Hamburg.

Nou!!: Barcelona і Gamma Ray · Veure més »

Ganga eurasiàtica

La ganga o perdiu de garriga o perdiu d'Anglaterra (Pterocles alchata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes.

Nou!!: Barcelona і Ganga eurasiàtica · Veure més »

Ganiveter

El ganiveter era un menestral que tenia l'ofici de fer i de vendre ganivets.

Nou!!: Barcelona і Ganiveter · Veure més »

Garri Kaspàrov

Garri Kímovitx Kaspàrov (en rus: Га́рри Ки́мович Каспа́ров), nascut com a Garri Kímovitx Vainxtein (en rus: Га́рри Ки́мович Вайнште́йн) el 13 d'abril de 1963 a Bakú (RSS de l'Azerbaidjan, actualment Azerbaidjan) és un jugador d'escacs, escriptor, i activista polític rus, (soviètic fins al 1991), que té el títol de Gran Mestre des de 1980.

Nou!!: Barcelona і Garri Kaspàrov · Veure més »

Garrigues

Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.

Nou!!: Barcelona і Garrigues · Veure més »

Garrot vil

Execució amb el garrot a les Filipines el 1901. El garrot és un instrument utilitzat per executar els condemnats a mort.

Nou!!: Barcelona і Garrot vil · Veure més »

Garrot vil (quadre)

Garrot vil és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1894 a Barcelona i que actualment s'exposa al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Garrot vil (quadre) · Veure més »

Garsa de mar eurasiàtica

Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar. Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam. La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus Linnaeus, 1758) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Barcelona і Garsa de mar eurasiàtica · Veure més »

Gary Winston Lineker

Gary Winston Lineker OBE (Leicester, Anglaterra, 30 de novembre de 1960) va ser un destacat futbolista anglès dels anys 80.

Nou!!: Barcelona і Gary Winston Lineker · Veure més »

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Nou!!: Barcelona і Gas natural · Veure més »

Gaspar Camps i Junyent

Gaspar Camps i Junyent (Igualada, 29 de desembre de 1874 - Barcelona, 11 d'agost de 1942) va ser un dibuixant, il·lustrador i pintor, amb influència del modernisme i la publicitat.

Nou!!: Barcelona і Gaspar Camps i Junyent · Veure més »

Gaspar Cassadó i Moreu

Gaspar Cassadó i Moreu Gaspar Cassadó i Moreu (Barcelona, 5 d'octubre de 1897Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Madrid, 24 de desembre de 1966) fou un violoncel·lista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Gaspar Cassadó i Moreu · Veure més »

Gaspar de Berart i de Cortada

Gaspar de Berart i de Cortada (? s.XVII - ? s.XVIII) o Gaspar de Berard i Cortiada fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Gaspar de Berart i de Cortada · Veure més »

Gaspar Espuña i Berga

Gaspar Espuña i Berga (Olot, 3 d'agost de 1935 - Barcelona, 29 d'abril del 2017) va ser un empresari turístic català.

Nou!!: Barcelona і Gaspar Espuña i Berga · Veure més »

Gaspar Homar i Mezquida

Imatge identificativa del taller d'ebenisteria Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola, Mallorca, 11 de setembre de 1870 – Barcelona, 5 de gener de 1953) fou un moblista, ensemblier i antiquari, considerat un dels representants més genuïns del moviment modernista català en el camp de la decoració i la creació de mobles.

Nou!!: Barcelona і Gaspar Homar i Mezquida · Veure més »

Gaspar Sentiñon Cerdaña

Gaspar Sentiñon Cerdaña (Barcelona, ca. 1835 - 12 de desembre de 1902) fou un metge català, destacat militant de la FRE de l'AIT.

Nou!!: Barcelona і Gaspar Sentiñon Cerdaña · Veure més »

Gaspar Torrente

Gaspar Torrente (Campo, Osca, 1888 - Barcelona, 1970) va ser el líder del nacionalisme aragonès de començaments del i fundador del primer partit polític nacionalista aragonès.

Nou!!: Barcelona і Gaspar Torrente · Veure més »

Gastó A. Màntua

Gastó A. Màntua, pseudònim literari de l'escriptor de sainets i actor teatral Gastó Alonso i Manaut (Barcelona, 27 d'octubre de 1878 - Barcelona, 11 maig de 1947).

Nou!!: Barcelona і Gastó A. Màntua · Veure més »

Gasterosteïformes

''Spinachia spinachia'' Els gasterosteïformes (Gasterosteiformes) són un ordre de peixos actinopterigis de la infraclasse dels teleostis, que inclou diverses famílies amb nombroses espècies, entre les quals destaca l'espinós.

Nou!!: Barcelona і Gasterosteïformes · Veure més »

Gastronomia de les Illes Balears

La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i altres cultures culinàries properes, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.

Nou!!: Barcelona і Gastronomia de les Illes Balears · Veure més »

Gastronomia del Barcelonès

La cuina del Barcelonès tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina d'aquesta comarca i la seva capital, Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Gastronomia del Barcelonès · Veure més »

Gat

El gat o moix (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic.

Nou!!: Barcelona і Gat · Veure més »

Gat (tauró)

Ou de gat dins d'una càpsula còrnia. ''Scyliorhinus canicula'' Ous de gat Posta d'un exemplar femella El gat, gató, gat ver(Scyliorhinus canicula) és una espècie de peix cartilaginós carcariniforme de la família dels esciliorrínids, corrent als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Gat (tauró) · Veure més »

GATCPAC

Luis Lacasa i Antoni Bonet i Castellana; rèplica a Barcelona de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista.

Nou!!: Barcelona і GATCPAC · Veure més »

Gato Pérez

Javier Patricio Pérez Álvarez (Buenos Aires, 11 d'abril de 1951 - Caldes de Montbui, 18 d'octubre de 1990), conegut artísticament com a Gato Pérez, fou un músic d'origen argentí establert a Catalunya que destacà especialment en el gènere musical de la rumba catalana.

Nou!!: Barcelona і Gato Pérez · Veure més »

Gatvaire

Gatvaire aquari. El gatvaire (Scyliorhinus stellaris) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels esciliorrínids, que es troba al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des de les Illes Shetland, sud d'Escandinàvia i les Illes Britàniques fins a la desembocadura del riu Congo).

Nou!!: Barcelona і Gatvaire · Veure més »

Gauche Divine

La gauche divine ("esquerra divina") fou un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra de la dècada del 1960 i començaments dels anys 1970, que sorgí entorn la discoteca Bocaccio de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Gauche Divine · Veure més »

Gaudí (desambiguació)

* Biografia.

Nou!!: Barcelona і Gaudí (desambiguació) · Veure més »

Gavà

Gavà és una ciutat del sud del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Gavà · Veure més »

Gavà Mar

Gavà Mar és la part marítima del municipi de Gavà (Baix Llobregat).

Nou!!: Barcelona і Gavà Mar · Veure més »

Gavet de la Conca

Gavet de la Conca és un municipi de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Barcelona і Gavet de la Conca · Veure més »

Gavina capblanca

La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Gavina capblanca · Veure més »

Gavina capnegra mediterrània

Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia. Exemplar fotografiat a La Rochelle (França). La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.

Nou!!: Barcelona і Gavina capnegra mediterrània · Veure més »

Gavina corsa

La gavina corsa o gavina roja a les Balears (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Nou!!: Barcelona і Gavina corsa · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Barcelona і Gaza · Veure més »

Gaziel

Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Gaziel · Veure més »

Gazophylacium catalano-latinum

El Gazophylacium catalano-latinum és un diccionari català-llatí, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulac, imprès a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i oncle de l'autor.

Nou!!: Barcelona і Gazophylacium catalano-latinum · Veure més »

Gérard Mendel

Gérard Mendel (1930-2004) va ésser un psiquiatre francès que s'especialitzà en l'estudi dels problemes socials a través de la psicoanàlisi, i per això se'l considera el pare de la sociopsicoanàlisi.

Nou!!: Barcelona і Gérard Mendel · Veure més »

Gòbids

''Trypauchen vagina'' ''Amblyeleotris steinitzi'' fotografiat a la Micronèsia. ''Aphia minuta'' ''Coryphopterus glaucofraenum'' fotografiat a Curaçao (Antilles Neerlandeses) ''Ctenogobiops tangaroai'' fotografiat a Sulawesi (Indonèsia) ''Didogobius schlieweni'' fotografiat a la Toscana (Itàlia). ''Elacatinus jarocho'' ''Gobiodon okinawae'' ''Gobius kolombatovici'' ''Istigobius hoesei'' fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia). Exemplars de ''Lythrypnus dalli'' fotografiats a Califòrnia. ''Pomatoschistus quagga'' ''Neogobius melanostomus'' ''Pleurosicya mossambica'' ''Odondebuenia balearica'' ''Sicyopterus fasciatus'' ''Zebrus zebrus'' ''Thorogobius ephippiatus'' ''Kelloggella cardinalis'' ''Stonogobiops nematodes'' ''Signigobius biocellatus'' Els gòbids (Gobiidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels perciformes, d'origen tropical, distribuïts a bastament per les aigües litorals i alguns dels seus representants es troben també a les aigües salabroses i a les maresmes i zones palustres.

Nou!!: Barcelona і Gòbids · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Barcelona і Gòtia · Veure més »

Gdańsk

Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.

Nou!!: Barcelona і Gdańsk · Veure més »

Gegants de la Ciutat de Barcelona

Els Gegants de la Ciutat de Barcelona o Gegants de la Ciutat són una parella de gegants, anomenats Jaume I i Violant d'Hongria, propietat de l'Ajuntament de Barcelona i delegats a la Coordinadora de Geganters de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Gegants de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Gegants de Montblanc

Els gegants de Montblanc van ser construïts a Barcelona l'any 1864 per un import de 300 duros i són considerats uns dels gegants més antics del Principat.

Nou!!: Barcelona і Gegants de Montblanc · Veure més »

Gegants de Sant Just Desvern

Els Gegants de Sant Just Desvern són dues parelles de gegants de Sant Just Desvern, municipi del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Gegants de Sant Just Desvern · Veure més »

Gegants de Santa Maria del Mar

Els Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona, al Barcelonès, són uns gegants històrics de la ciutat documentats des del i pertanyents a la Basílica de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Barcelona і Gegants de Santa Maria del Mar · Veure més »

Gegants del Pi

Els Gegants del Pi són portats per l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi, una associació cultural creada el 1992 al barri del Pi de la Ciutat Vella (Barcelona) que assumeix totes les tasques que es desprenen del funcionament dels elements festius de la parròquia i és continuadora del treball des de 1960 havia dut a terme el Patronat dels Gegants del Pi.

Nou!!: Barcelona і Gegants del Pi · Veure més »

Gegants del Poblenou

El barri del Poblenou de Barcelona compta amb una parella de gegants i dos gegantons portats per la Colla dels Gegants del Poblenou.

Nou!!: Barcelona і Gegants del Poblenou · Veure més »

Gelabert/Azzopardi

La Companyia Gelabert/Azzopardi és una companyia de dansa contemporània creada i dirigida pels ballarins Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi.

Nou!!: Barcelona і Gelabert/Azzopardi · Veure més »

Gelu

María de los Ángeles Rodríguez, coneguda artísticament com a Gelu, (Granada, 1945) és una cantant andalusa retirada el 1968.

Nou!!: Barcelona і Gelu · Veure més »

Gemma Coma-Alabert

Gemma Coma-Alabert (Girona, 10 de febrer de 1976) és una mezzosoprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Gemma Coma-Alabert · Veure més »

Gemma Cuervo Igartua

Gemma Cuervo Igartua (Barcelona, 22 de juny de 1936) és una actriu espanyola de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: Barcelona і Gemma Cuervo Igartua · Veure més »

Gemma Lienas i Massot

Gemma Lienas i Massot (Barcelona, 16 de gener de 1951) és una escriptora, política i activista catalana.

Nou!!: Barcelona і Gemma Lienas i Massot · Veure més »

Gemma Mengual i Civil

Gemma Mengual i Civil (Barcelona, 12 d'abril de 1977) és una nedadora de sincronitzada catalana, considerada una de les millors nedadores mundials de tots els temps de la seva especialitat.

Nou!!: Barcelona і Gemma Mengual i Civil · Veure més »

General Guitart i Lostaló

El Casino La Constància, obra d'estil modernista mossàrab a Sant Feliu de Guíxols General Guitart i Lostaló (Gràcia, 1859 – Barcelona, 1926) fou un arquitecte modernista titulat el 28 de gener de 1887.

Nou!!: Barcelona і General Guitart i Lostaló · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Nou!!: Barcelona і Generalitat republicana · Veure més »

Genesis

Genesis és un grup de rock londinenc format el 1966 per uns alumnes de la Chaterhouse School.

Nou!!: Barcelona і Genesis · Veure més »

Genoa Cricket and Football Club

Primera formació del Genoa l'any 1893. Formació del Genoa l'any 1924. Copa l'any 1937. Seguidors del Genoa el 2007 celebrant l'ascens a la ''Serie A''. El Griu símbol dels aficionats. El Genoa Cricket and Football Club, popularment conegut com a Genoa, és un equip italià de futbol de la ciutat de Gènova.

Nou!!: Barcelona і Genoa Cricket and Football Club · Veure més »

Genoveva Forest i Tarrat

Genoveva Forest i Tarrat, més coneguda com a Eva Forest o pel pseudònim Julen Agirre, (Barcelona, 6 d'abril de 1928 - Hondarribia, 19 de maig de 2007) fou una escriptora i editora d'origen català.

Nou!!: Barcelona і Genoveva Forest i Tarrat · Veure més »

Genoveva Masip i Torner

Genoveva Masip i Torner (Sabadell, 19 de novembre de 1923 - Barcelona, 17 de juliol de 2015) fou una religiosa catalana, de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

Nou!!: Barcelona і Genoveva Masip i Torner · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Nou!!: Barcelona і Gentilici · Veure més »

Geografia del País Valencià

El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània a l'est de la península Ibèrica, organitzat hui dia com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom oficial de Comunitat Valenciana.

Nou!!: Barcelona і Geografia del País Valencià · Veure més »

Geografia urbana

La geografia urbana és la part de la geografia, que estudia les ciutats, i entitats menors formades per agrupacions, o nuclis, d'habitatges.

Nou!!: Barcelona і Geografia urbana · Veure més »

Georg Michael Welzel

Heinz Ches, el nom real del qual era Georg Michael Welzel (Cottbus, Brandenburg, Alemanya 1944 - Tarragona 1974) va ser un ciutadà alemany oriental (tot i que sempre fou presentat a l'opinió pública com a polonès), que va ser executat a garrot vil pel règim franquista el 2 de març de 1974, el mateix dia que l'anarquista català Salvador Puig i Antich, a la presó de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Georg Michael Welzel · Veure més »

George Orwell

Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim literari George Orwell (Motihari, Raj Britànic, 25 de juny de 1903 - Londres, 21 de gener de 1950), fou un escriptor i periodista anglès.

Nou!!: Barcelona і George Orwell · Veure més »

George Szell

George Szell, adaptació del seu nom hongarès György Széll (Budapest, 7 de juny de 1897 - Cleveland (Ohio), 30 de juliol de 1970), fou un director d'orquestra hongarès nacionalitzat estatunidenc, sota la direcció del qual l'Orquestra de Cleveland va adquirir la reputació de ser una de les millors del món.

Nou!!: Barcelona і George Szell · Veure més »

George Walker Bush

George Walker Bush (6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units, ocupant el càrrec entre 2001 i 2009.

Nou!!: Barcelona і George Walker Bush · Veure més »

Georges Bataille

Georges Bataille (10 de setembre de 1897 – 9 de juliol de 1962) va ser un escriptor, antropòleg i filòsof francès, tot i que evitava el qualificatiu de filòsof.

Nou!!: Barcelona і Georges Bataille · Veure més »

Georges Coste

Georges Coste, Jojo, (Corbera la Cabana, 7 de desembre del 1943) és un jugador i entrenador de rugbi a 15 nord-català que jugà a l'USAP i fou internacional júnior al lloc de mig de melé.

Nou!!: Barcelona і Georges Coste · Veure més »

Georges Jacques Danton

Georges Jacques Danton (Arcis-sur-Aube, Xampanya, 26 d'octubre de 1759 - París, 5 d'abril de 1794) va ser un advocat francès i una figura destacada de la Revolució Francesa.

Nou!!: Barcelona і Georges Jacques Danton · Veure més »

Georges Moustaki

Giuseppe Mustacchi (anomenat Iosif en grec, Youssef -estat civil egipci-, Joseph en francès), més conegut pel nom artístic de Georges Moustaki, (Alexandria, 3 de maig de 1934 - Niça, 23 de maig de 2013) fou un cantautor francès d'origen greco-egipci.

Nou!!: Barcelona і Georges Moustaki · Veure més »

Georges Perec

Georges Perec (París, 7 de març de 1936 - Ivry-sur-Seine, 3 de març de 1982) va ser un dels escriptors més famosos de la literatura francesa del.

Nou!!: Barcelona і Georges Perec · Veure més »

Georgina Latre i Giró

Georgina Latre i Giró (Barcelona, 23 de desembre del 1988) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió; ha estat coprotagonista de la sèrie televisiva Ventdelplà en els anys 2005-2010.

Nou!!: Barcelona і Georgina Latre i Giró · Veure més »

Georgina Oliva i Isern

Georgina Oliva Isern, coneguda esportivament com a Gigi Oliva, (Barcelona, Barcelonès, 18 de juliol del 1990) és una jugadora d'hoquei sobre herba catalana.

Nou!!: Barcelona і Georgina Oliva i Isern · Veure més »

Georgina Oliva i Peña

Georgina Oliva i Peña (Barcelona, 19 de novembre del 1980) és una sociòloga i política catalana.

Nou!!: Barcelona і Georgina Oliva i Peña · Veure més »

Geraldine Chaplin

Geraldine Leigh Chaplin (Santa Monica, Califòrnia, 31 de juliol de 1944) és una actriu cinematogràfica estatunidenca, filla de Charles Chaplin.

Nou!!: Barcelona і Geraldine Chaplin · Veure més »

Gerard Pastor i López

Gerard Pastor i López (Barcelona, 27 d'agost de 1984) és un pianista, director d'orquestra i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Gerard Pastor i López · Veure més »

Gerard Piera i Piera

Gerard Piera i Piera (també anomenat Guerau i Grau) (Les Corts de Sarrià, 1831- Barcelona, 28 de març de 1906) Va néixer al municipi de les Corts, fruit del matrimoni entre Bru Piera i Vidal (1804 - 1896) i Maria Anna Piera i Castelló, fou el germà petit de sis fills.

Nou!!: Barcelona і Gerard Piera i Piera · Veure més »

Gerardo Camps Devesa

Gerardo Camps Devesa (Barcelona, 30 de juny de 1963) és un polític valencià del Partit Popular.

Nou!!: Barcelona і Gerardo Camps Devesa · Veure més »

Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu

Gegants del districte entrant a la Plaça d'Orfila durant la cercavila de la Festa Major de Sant Andreu La Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu és una associació fundada el 1982 a Sant Andreu de Palomar (Barcelona), amb l'objectiu de participar i fer participar tothom en la festa major i altres esdeveniments culturals que s'organitzen tant a Sant Andreu com en altres indrets.

Nou!!: Barcelona і Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu · Veure més »

Germans de les Escoles Cristianes de La Salle

Els Germans de les Escoles Cristianes, popularment coneguts com a Germans de La Salle o, al Principat, com La Salle (en llatí Institutum Fratrum Scholarum Christianarum) formen un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació laica. Els seus membres posposen al seu nom les sigles F.S.C. La congregació va ésser fundada el 1682 a Reims per Joan Baptista de La Salle per donar educació primària i professional als nens.

Nou!!: Barcelona і Germans de les Escoles Cristianes de La Salle · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Barcelona і Germans Nebot · Veure més »

Germà Colón Domènech

Germà Colón Doménech (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1928 - Barcelona, 22 de març de 2020) fou un filòleg i lexicòleg valencià, un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana.

Nou!!: Barcelona і Germà Colón Domènech · Veure més »

Germinal Vidal

Germinal Vidal (Barcelona, 6 de gener de 1915 - 19 de juliol de 1936) fou un dirigent comunista català.

Nou!!: Barcelona і Germinal Vidal · Veure més »

Gerrer

El gerrer era un menestral que tenia l'ofici de fer gerres i gerros, especialment de terrissa.

Nou!!: Barcelona і Gerrer · Veure més »

GetBackers

és un manga escrit per Yuya Aoki i il·lustrat per Rando Ayamine, publicat en la revista Shonen Magazine de l'editora Kodansha.

Nou!!: Barcelona і GetBackers · Veure més »

Giacomo Casanova

Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, República de Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa.

Nou!!: Barcelona і Giacomo Casanova · Veure més »

Giampiero Marras

Giovanni Pietro Agostino Francesco Maria Giuseppe Volfango Marras (Ozieri, 5 de desembre de 1935 - Sàsser, 29 de octubre de 2023) era un polític nacionalista sard.

Nou!!: Barcelona і Giampiero Marras · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Barcelona і Gibraltar · Veure més »

Gil de Fontanet

Vitrall de la Catedral de Barcelona, amb dibuix de Bermejo. Gil de Fontanet (Ivorra, la Segarra) és un vidrier català del.

Nou!!: Barcelona і Gil de Fontanet · Veure més »

Gimnàstica als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 15 proves de gimnàstica, 14 en gimnàstica artística (vuit proves en categoria masculina i sis en categoria femenina) i una en gimnàstica rítmica (una en categoria femenina).

Nou!!: Barcelona і Gimnàstica als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Ginestarre

Ginestarre és un poble del terme municipal d'Esterri de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і Ginestarre · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Nou!!: Barcelona і Gioachino Rossini · Veure més »

Giovanni Battista Lampugnani

Giovanni Battista Lampugnani (Milà, 1708 aprox. - Milà, 2 de juny de 1788) fou un compositor i clavecinista italià.

Nou!!: Barcelona і Giovanni Battista Lampugnani · Veure més »

Giovanni Bottesini

Giovanni Bottesini (Crema, Llombardia, 22 de desembre de 1821 - Parma, 7 de juliol de 1889) va ser un compositor i director d'orquestra italià i un dels primers contrabaixistes virtuosos de l'època.

Nou!!: Barcelona і Giovanni Bottesini · Veure més »

Giovanni Domenico Tiepolo

''Escena de Carnaval'' (Museu del Louvre) Giovanni Domenico (o Giandomenico) Tiepolo (Venècia, 30 d'agost de 1727 – Venècia, 3 de març de 1804), fou un pintor i gravador italià, fill gran del famosíssim Giambattista Tiepolo i germà del també pintor Lorenzo Baldissera Tiepolo.

Nou!!: Barcelona і Giovanni Domenico Tiepolo · Veure més »

Giovanni Pacini

Giovanni Pacini (Catània, Sicília, 17 de febrer de 1796 - Pescia, Toscana, 6 de desembre de 1867) fou un compositor italià, sobretot conegut per les seves òperes.

Nou!!: Barcelona і Giovanni Pacini · Veure més »

Giponer

Un giponer era un menestral que tenia com a ofici fabricar i vendre gipons (peça de vestir amb mànigues i ajustada al cos, fins a la cintura).

Nou!!: Barcelona і Giponer · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Barcelona і Girona · Veure més »

Gironès

El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.

Nou!!: Barcelona і Gironès · Veure més »

Gisela Lladó Cánovas

Morena el maig del 2008 Gisela Lladó Cánovas (Barcelona, 1 de gener de 1979) sovint coneguda simplement com a Gisela, és una cantant catalana.

Nou!!: Barcelona і Gisela Lladó Cánovas · Veure més »

Giuseppe Fanelli

Giuseppe Fanelli (Nàpols, 13 d'octubre de 1827 – Nocera Inferiore, 5 de gener de 1877) fou un arquitecte i enginyer anarquista italià, també francmaçó.

Nou!!: Barcelona і Giuseppe Fanelli · Veure més »

Giuseppe Lombardo-Radice

Giuseppe Lombardo-Radice (Catània, Sicília, 24 de juny de 1879 - Cortina d'Ampezzo, 16 d'agost de 1938) va ésser un pedagog italià impulsor de la reforma educativa i de la pedagogia activa.

Nou!!: Barcelona і Giuseppe Lombardo-Radice · Veure més »

Giuseppe Porsile

fou un compositor italià.

Nou!!: Barcelona і Giuseppe Porsile · Veure més »

Giuseppe Scarlatti

Giuseppe Scarlatti (Nàpols, 1718 o 18 de junySecondo altre fonti è nato invece il 18 giugno 1723 de 1723 - Viena, 17 d'agost de 1777) fou un compositor italià.

Nou!!: Barcelona і Giuseppe Scarlatti · Veure més »

Giuseppe Scolari

Giuseppe Scolari (Vicenza, ca. 1720 - Lisboa, 1774 aprox.) fou un compositor italià.

Nou!!: Barcelona і Giuseppe Scolari · Veure més »

Glaucs

Glaucs és un grup sorgit a Begur a l'octubre de l'any 1994, format per Jofre Bardagí, Lluís Alsina, José Luís Vadillo, Àngel Valentí i Eduard Font.

Nou!!: Barcelona і Glaucs · Veure més »

Glòria Bañon Fàbregas

Glòria Bañón Fàbregas (barri del Clot, Barcelona, 1955) és una dirigent associativa catalana.

Nou!!: Barcelona і Glòria Bañon Fàbregas · Veure més »

Glòria Bordons de Porrata-Doria

Glòria Bordons de Porrata-Doria (Barcelona, 22 de setembre de 1953) és filòloga, pedagoga i investigadora de la literatura.

Nou!!: Barcelona і Glòria Bordons de Porrata-Doria · Veure més »

Glòria Llobet i Brandt

Glòria Llobet Brandt (Barcelona, 5 d'abril de 1956) és una novel·lista en català.

Nou!!: Barcelona і Glòria Llobet i Brandt · Veure més »

Glòria Roig i Fransitorra

Glòria Roig i Fransitorra (Barcelona, 18 de desembre de 1936 - 15 de febrer de 2008) fou una actriu de televisió i dobladora de cinema en català i en castellà.

Nou!!: Barcelona і Glòria Roig i Fransitorra · Veure més »

Gli Orazi e i Curiazi

Gli Orazi e i Curiazi és una òpera en tres actes de Domenico Cimarosa, amb llibret d'Antonio Simeone Sografi, basat en lHoraci de Pierre Corneille, una interpretació de la llegenda del combat dels Horacis i Curiacis de l'antiga Roma.

Nou!!: Barcelona і Gli Orazi e i Curiazi · Veure més »

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Nou!!: Barcelona і Globalització · Veure més »

Gloria Fuertes

Gloria Fuertes García (Madrid, 28 de juliol de 1917- 27 de novembre de 1998) va ser una escriptora castellana, que destacà sobretot en el camp de la poesia.

Nou!!: Barcelona і Gloria Fuertes · Veure més »

Gloria Lasso

Gloria Lasso, nascuda Rosa Maria Coscolín Figueras (Vilafranca del Penedès, 28 d'octubre de 1922 - Cuernavaca, Mèxic, 4 de desembre de 2005) va ser una cantant catalana de música lleugera que als anys cinquanta es feu famosa a França, recordada especialment per la cançó Luna de miel.

Nou!!: Barcelona і Gloria Lasso · Veure més »

Gloria Martín Vivas

Gloria Martín Vivas (Barcelona, 12 de juny de 1952) és una advocada i política catalana, regidora de l'Ajuntament de Barcelona i diputada al Congrés dels Diputats en la VI legislatura.

Nou!!: Barcelona і Gloria Martín Vivas · Veure més »

Glossogobius flavipinnis

Glossogobius flavipinnis és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Glossogobius flavipinnis · Veure més »

GMV

GMV (antigament Grupo Tecnológico e Industrial GMV, S.A.), fundada el 1984, és un grup empresarial de capital privat amb presència internacional que opera en diversos sectors d'alta tecnologia i la facturació internacional de la qual és del 60% del total.

Nou!!: Barcelona і GMV · Veure més »

Golmés

Golmés és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Barcelona і Golmés · Veure més »

Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano

Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano (Gandia, 9 d'octubre de 1912- Barcelona, 1 de febrer de 2003) fou un escriptor valencià, autor de diverses novel·les relacionades amb la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències.

Nou!!: Barcelona і Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano · Veure més »

Gonçal Cortada i Carreras

Gonçal Cortada i Carreras (Barcelona, 18 de febrer de 1852 - Barcelona, 1913) fou un advocat i jutge que es llicencià en Dret civil, canònic i administratiu a la Universitat de Barcelona (1872).

Nou!!: Barcelona і Gonçal Cortada i Carreras · Veure més »

Gonçal Lloveras i Vallès

Gonçal Lloveras i Vallès (Barcelona 1926 - 17 d'octubre de 2003) fou un metge i escriptor català, especialista en endocrinologia.

Nou!!: Barcelona і Gonçal Lloveras i Vallès · Veure més »

Gonçal Peris Sarrià

''Verònica'' de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451; és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.

Nou!!: Barcelona і Gonçal Peris Sarrià · Veure més »

Gonçal Serraclara i Costa

Gonçal Serraclara i Costa (Barcelona, 1841 - 2 d'agost de 1885) fou un polític català d'ideologia republicana i federalista, germà de Josep Maria Serraclara i Costa.

Nou!!: Barcelona і Gonçal Serraclara i Costa · Veure més »

Gonzalo Fernández de la Mora y Mon

Gonzalo Fernández de la Mora y Mon (Barcelona, 30 d'abril de 1924 – Madrid, 10 de febrer de 2002) va ser un polític i assagista espanyol, ministre d'Obres Públiques durant el franquisme.

Nou!!: Barcelona і Gonzalo Fernández de la Mora y Mon · Veure més »

Gonzalo Herralde

Gonzalo Herralde i Grau, conegut com a Gonzalo Herralde (Barcelona, 1949) és un distribuïdor de documentals i director de cinema català, germà de l'escriptor i editor Jordi Herralde Grau.

Nou!!: Barcelona і Gonzalo Herralde · Veure més »

Goril·la

El goril·la (Gorilla) és un primat que actualment està en perill d'extinció.

Nou!!: Barcelona і Goril·la · Veure més »

Gos d'atura aranès

El gos d'atura aranès (can aranés tath bestiar en llengua occitana) és un gos pastor.

Nou!!: Barcelona і Gos d'atura aranès · Veure més »

Gourmand World Cookbook Awards

El Gourmand World Cookbook Awards és un premi internacional, obert a totes les llengües, que es dona als treballs que tenen a veure amb el periodisme i la literatura gastronòmica, de cuina i de receptes.

Nou!!: Barcelona і Gourmand World Cookbook Awards · Veure més »

Govern d'Euzkadi

Govern d'Euzkadi fou el nom que va adoptar el govern autònom basc format el 7 d'octubre de 1936 en plena guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Govern d'Euzkadi · Veure més »

Goyescas (Granados)

Goyescas és una òpera en un acte i tres escenes amb música d'Enric Granados i llibret de Fernando Periquet y Zuaznabar.

Nou!!: Barcelona і Goyescas (Granados) · Veure més »

GR 92

El GR 92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut.

Nou!!: Barcelona і GR 92 · Veure més »

Gralla becvermella

Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Barcelona і Gralla becvermella · Veure més »

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària hui mateix (se'n diu norma alibertina o clàssica).

Nou!!: Barcelona і Gramatica occitana segon los parlars lengadocians · Veure més »

Gran apagada de Barcelona

Generador al Mercat del Guinardó el 27 de juliol de 2007. El 23 de juliol de 2007, a mig matí, es va produir la gran apagada de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Gran apagada de Barcelona · Veure més »

Gran ciutat

Les grans ciutats són, a partir d'una definició donada a la Conferència Internacional d'Estadística de 1887 aquelles ciutats amb més de 100.000 habitants.

Nou!!: Barcelona і Gran ciutat · Veure més »

Gran Hermano (Espanya)

Gran Hermano va ser un programa de telerealitat, produït per Zeppelin TV i emès a Espanya des del 23 d'abril de 2000 fins al 14 de desembre de 2017.

Nou!!: Barcelona і Gran Hermano (Espanya) · Veure més »

Gran Orient de Catalunya

El Gran Orient de Catalunya és una obediència maçònica regular amb implantació a tot Catalunya, i amb vocació pancatalanista i catalanista.

Nou!!: Barcelona і Gran Orient de Catalunya · Veure més »

Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1

El Gran Premi d'Espanya és una carrera vàlida pel campionat de Fórmula 1 i actualment es disputa al Circuit de Montmeló, prop de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 · Veure més »

Gran Premi d'Espanya del 1975

Resultats del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 de la temporada 1975 disputat al circuit de Montjuïc el 27 d'abril del 1975.

Nou!!: Barcelona і Gran Premi d'Espanya del 1975 · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Gran Via de les Corts Catalanes

La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.

Nou!!: Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Barcelona і Granada · Veure més »

Granota verda

La granota verda o granota vulgar (Pelophylax perezi) és una espècie de granota que es troba a França, Catalunya, Portugal i Espanya.

Nou!!: Barcelona і Granota verda · Veure més »

Grant Hackett

Grant George Hackett, nascut a Southport, Austràlia, el 9 de maig de 1980 és un nedador de nivell mundial.

Nou!!: Barcelona і Grant Hackett · Veure més »

Grasset de muntanya

Grasset de muntanya de les Illes Fèroe ucraïnesos El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.

Nou!!: Barcelona і Grasset de muntanya · Veure més »

Graziella Pareto

Engràcia Pareto i Homs (Barcelona, 6 de maig de 1889 - Roma, 1 de setembre de 1973), coneguda amb el nom artístic de Graziella Pareto, va ser una de les tres grans sopranos coloratura barcelonines de la seva època, amb Maria Barrientos i Mercè Capsir, de les quals es diferenciava per la morbidesa de la seva veu.

Nou!!: Barcelona і Graziella Pareto · Veure més »

Gràcia Territori Sonor

Gràcia Territori Sonor és una associació sense ànim de lucre de la Vila de Gràcia,Barcelona, fundada el 1996 per '''Víctor Nubla''' i Juan Crek juntament amb Bel·lo Torras, Rosa Pera, Claudi Feliu i Sergi Dolader.

Nou!!: Barcelona і Gràcia Territori Sonor · Veure més »

Gregorio López Raimundo

Gregorio López Raimundo (Tauste, Aragó, 11 de juny de 1914 - Barcelona, 17 de novembre de 2007) fou un polític d'esquerres català d'origen aragonès establert a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Gregorio López Raimundo · Veure més »

Gregorio Modrego Casaus

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Gregorio Modrego Casaus · Veure més »

Gregorio Rojo Sagredo

Gregorio Rojo Sagredo (Villalómez, Burgos, 3 de maig de 1920 — Barcelona, 8 de maig de 2006) va ser un dels primers grans referents de l'atletisme a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Gregorio Rojo Sagredo · Veure més »

Gremi de Flequers de Barcelona

Gremi de Flequers de Barcelona és una institució que agrupa els professionals del sector de la fleca de Barcelona i defensa els empresaris del sector.

Nou!!: Barcelona і Gremi de Flequers de Barcelona · Veure més »

Groc

El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.

Nou!!: Barcelona і Groc · Veure més »

Gros (moneda)

Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").

Nou!!: Barcelona і Gros (moneda) · Veure més »

Grua europea

La grua europea (Grus grus) és un ocell de la família dels grúids.

Nou!!: Barcelona і Grua europea · Veure més »

Gruïformes

L'ordre de les gruïformes comprèn una sèrie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.

Nou!!: Barcelona і Gruïformes · Veure més »

Grup Bon Preu

El Grup Bon Preu és una empresa d'alimentació amb seu central a les Masies de Voltregà que el 2022 donava feina a més de 9.600 treballadors, amb una facturació de 2.076 milions d'euros.

Nou!!: Barcelona і Grup Bon Preu · Veure més »

Grup Clade

El Grup Clade o Clade - Grup empresarial cooperatiu SCCL és un grup empresarial català format principalment per cooperatives que procedeixen de diferents sectors d'activitat que comparteixen valors i la manera d'entendre l'empresa, com: la participació, la permanència empresarial, la responsabilitat social i la innovació.

Nou!!: Barcelona і Grup Clade · Veure més »

Grup Danone

El Grup Danone és una empresa francesa que comercialitza productes lactis i begudes amb seu a París i fundada a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Grup Danone · Veure més »

Grup de Folk

El Grup de Folk va ser una agrupació de cantants, conjunts i animadors musicals que entre els anys 1967 i 1968 es van organitzar com a alternativa més o menys popular i festiva als Setze Jutges, dins el moviment de la Nova Cançó a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Grup de Folk · Veure més »

Grup de Juristes Roda Ventura

Grup de Juristes Roda Ventura és una organització sense ànim de lucre catalana d'orientació cristiana, vinculada al Centre d'Estudis Francesc Eiximenis, formada per un grup d'advocats especialitzats en Drets Humans.

Nou!!: Barcelona і Grup de Juristes Roda Ventura · Veure més »

Grup Enciclopèdia

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Grup Enciclopèdia · Veure més »

Grup R

El Grup R fou un grup d'arquitectes catalans nascut l'any 1951 a Barcelona, que esdevingué el catalitzador de la recuperació de la modernitat en l'arquitectura i l'estètica catalanes durant la postguerra espanyola.

Nou!!: Barcelona і Grup R · Veure més »

Grup Sardanista Riallera

El Grup Sardanista Riallera, antigament anomenat Colla Sardanista Riallera, és una entitat sardanista de Vic (Osona), fundada l'any 1948.

Nou!!: Barcelona і Grup Sardanista Riallera · Veure més »

Grupo Alfonso

El Grupo Alfonso és una denominació genèrica emprada pels grups monàrquics ultradretans fundats a partir del 1926 per exmembres de la Federación Cívico-Somatenista (del col·lectiu La Traza) a Barcelona, ciutat on comptà amb tres centres: el central -fundat el mateix 1926 i presidit per César Gimeno (antic "tracista")-, el del Poble-sec -fundat el 1929 i presidit per Francisco Beltri Viñals- i el de Sants -fundat el 1930 i presidit per Agustí Rosich Nonell-.

Nou!!: Barcelona і Grupo Alfonso · Veure més »

Grupo Godó

El Grupo Godó de Comunicación, o simplement Grup Godó, és un grup d'empreses dedicades a la comunicació constituït el 1998 i amb seu a la Torre Godó (Diagonal, 477).

Nou!!: Barcelona і Grupo Godó · Veure més »

Grupo Planeta

El Grupo Planeta és un grup multimèdia espanyol amb seu fundacional i central o corporativa a l'Edifici Planeta de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Grupo Planeta · Veure més »

Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre

Els Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre (GRAPO) (en castellà: Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre, GRAPO) són una organització armada espanyola clandestina, antifeixista i revolucionària, fundada el 1975 a partir del Congrés Reconstitutiu del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE-r), amb l'objectiu de derrocar el règim franquista i expulsar l'exèrcit americà de l'Estat espanyol per tal d'establir un govern socialista.

Nou!!: Barcelona і Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre · Veure més »

Guadamassiler

Un guadamassiler és un menestral que tenia com a ofici fabricar guadamassils, uns cuirs adornats amb dibuixos estampats en pintura o en relleu.

Nou!!: Barcelona і Guadamassiler · Veure més »

Guaita'ls

Guaita'ls Ska Band és una formació musical de ska i reggae arrelada i estretament vinculada a la localitat vallesana de Terrassa.

Nou!!: Barcelona і Guaita'ls · Veure més »

Guanahani

Illes Bahames: marcades amb un cercle es poden veure les illes que han estat identificades com Guanahani. Guanahani és el nom originari de l'illa en la qual va desembarcar Cristòfor Colom el 12 d'octubre de 1492, quan va arribar per primera vegada a Amèrica, i que va rebatejar com a «San Salvador», nom amb què encara és coneguda l'illa de les Bahames que s'identifica comunament amb l'antiga Guanahani.

Nou!!: Barcelona і Guanahani · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Barcelona і Guardamar del Segura · Veure més »

Guardiola de Berguedà

Guardiola de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà, situat a l'Alt Berguedà.

Nou!!: Barcelona і Guardiola de Berguedà · Veure més »

Guerau de Liost

Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 – Barcelona, 2 d'abril de 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro.

Nou!!: Barcelona і Guerau de Liost · Veure més »

Guerau Gener

Retaule de Santa Isabel i Sant Bartomeu a la catedral de Barcelona Guerau Gener (Barcelona ~1369 — Barcelona, ~1408/11) Pintor gòtic català representant de les primeres tendències del gòtic internacional a Catalunya, tot i que amb una forta influència germànica i italiana.

Nou!!: Barcelona і Guerau Gener · Veure més »

Guernica (quadre)

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica.

Nou!!: Barcelona і Guernica (quadre) · Veure més »

Guerra Civil anglesa

Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèl·lics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651 al Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Barcelona і Guerra Civil anglesa · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Barcelona і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Barcelona і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Nou!!: Barcelona і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Barcelona і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Barcelona і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra del Vietnam

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).

Nou!!: Barcelona і Guerra del Vietnam · Veure més »

Guerra dels armanyaguesos

La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.

Nou!!: Barcelona і Guerra dels armanyaguesos · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Barcelona і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Barcelona і Guerra dels remences · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Barcelona і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra hispano-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.

Nou!!: Barcelona і Guerra hispano-estatunidenca · Veure més »

Guerres Balcàniques

Les Guerres Balcàniques són els conflictes armats esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913.

Nou!!: Barcelona і Guerres Balcàniques · Veure més »

Guerres de Iugoslàvia

Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.

Nou!!: Barcelona і Guerres de Iugoslàvia · Veure més »

Guia Michelin

La Guia Michelin (Le Guide Michelin) és una sèrie de llibres guia publicats per Michelin per a més d'una dotzena de països.

Nou!!: Barcelona і Guia Michelin · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Barcelona і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Barcelona і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Guillaume de Villaret

Abadia de Sant Geli, seu del priorat del Llenguadoc Guillaume de Villaret (Guilhèm del Vilaret en occità) fou el 24è Mestre de l'Hospital des del 1296 fins al 1305, data de la seva mort.

Nou!!: Barcelona і Guillaume de Villaret · Veure més »

Guillaume Philibert Duhesme

Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.

Nou!!: Barcelona і Guillaume Philibert Duhesme · Veure més »

Guillem Alsina i Soto

Guillem Alsina i Soto (Barcelona, 26 d'abril de 1938) va ser un destacat nedador català.

Nou!!: Barcelona і Guillem Alsina i Soto · Veure més »

Guillem August Tell i Lafont

Guillem August Tell i Lafont (Barcelona, 16 de desembre de 1861 - 6 d'agost de 1929) va ser un advocat, notari i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Guillem August Tell i Lafont · Veure més »

Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)

Guillem Caçador (Vic, 9 d'octubre de 1510 - Barcelona, 13 de novembre de 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.

Nou!!: Barcelona і Guillem Caçador (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Guillem Catà

Séquia de Manresa Guillem Catà (Barcelona, segle XIV), fill de Berenguer Catà (mestre d'obres) i de Caterina del Mas, fou un arquitecte («mestre major» o «liniador»).

Nou!!: Barcelona і Guillem Catà · Veure més »

Guillem Cifré i Figuerola

Guillem Cifré i Figuerola (Barcelona, 22 de novembre de 1922 - Barcelona, 4 de novembre de 1962), conegut pel seu primer cognom, Cifré, va ser un guionista i dibuixant de còmics català, creador d'alguns dels personatges més representatius de l'anomenada Escola Bruguera, com El repórter Tribulete i Don Furcio Buscabollos.

Nou!!: Barcelona і Guillem Cifré i Figuerola · Veure més »

Guillem Colom i Ferrà

Placa al seu lloc de naixement, al carrer d'Isabel II de Sóller Guillem Colom i Ferrà (Sóller, Mallorca 1890—Palma, Mallorca, 1979) fou un poeta, traductor, assagista i dramaturg mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Guillem Colom i Ferrà · Veure més »

Guillem Díaz-Plaja i Contestí

Guillem Díaz-Plaja i Contestí (Manresa, Bages 1909 - Barcelona 1984) fou un escriptor català, germà de Ferran Díaz-Plaja i Contestí i d'Aurora Díaz-Plaja i Contestí.

Nou!!: Barcelona і Guillem Díaz-Plaja i Contestí · Veure més »

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Nou!!: Barcelona і Guillem de Septimània · Veure més »

Guillem de Vallseca

Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.

Nou!!: Barcelona і Guillem de Vallseca · Veure més »

Guillem Forteza i Pinya

Façana del Celler Cooperatiu de Felanitx Guillem Forteza i Pinya (Palma, 1892 - Palma, 1943) fou un arquitecte, urbanista i polític mallorquí, destacat per la projecció d'un gran nombre d'escoles a Mallorca des del 1921 fins a la fi de la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Guillem Forteza i Pinya · Veure més »

Guillem Fullana i Hada d'Efak

Guillem Fullana i Hada d'Efak (Asobla, Guinea Equatorial, 23 de març de 1930Son pare va manipular l'arxiu i va indicar que havia nascut un any abans, el 1929, per poder treure el nin de la Guinea, cosa prohibida als menors de dos anys - Palma, Mallorca, 15 de febrer de 1995), conegut com a Guillem d'Efak, fou un cantant, escriptor i actor manacorí.

Nou!!: Barcelona і Guillem Fullana i Hada d'Efak · Veure més »

Guillem Fuster

Guillem Fuster (Barcelona? - ?) fou un bibliòfil, poeta en llengua llatina i erudit català del.

Nou!!: Barcelona і Guillem Fuster · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Barcelona і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guillem Maria de Brocà i de Montagut

Guillem Maria de Brocà i Montagut (Reus, 21 d'octubre de 1850 - Riudecanyes, 23 d'octubre de 1918) fou un jurista i historiador del dret català, fill de Salvador de Brocà i de Bofarull, un magistrat destinat a Mallorca, i de Marina Montagut i Domingo, de Reus.

Nou!!: Barcelona і Guillem Maria de Brocà i de Montagut · Veure més »

Guillem Perés i Paque

Guillem Perés i Paque fou un dibuixant català (Barcelona 1893 - 1968).

Nou!!: Barcelona і Guillem Perés i Paque · Veure més »

Guillem Pere de Ravidats

Guillem Pere de Ravidats o Guillem Peris de Ravitats (? - mort a Lleida el 17 de desembre de 1176) va ser bisbe de Roda d'Isàvena de 1143 al 1149 i, després de la conquesta de Lleida, bisbe d'aquesta ciutat de l'any 1149 al 1176.

Nou!!: Barcelona і Guillem Pere de Ravidats · Veure més »

Guillem Ramon de Vich i Vallterra

Guillem Ramon de Vich i Vallterra (València, 1460/1470 — Veroli, Laci, Itàlia, 25 de juliol de 1525) va ser un cardenal valencià.

Nou!!: Barcelona і Guillem Ramon de Vich i Vallterra · Veure més »

Guillem Ramon I de Montcada

Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »

Guillem Sansó

Guillem Sansó és un cantant mallorquí que, després d'anys de compondre per a altres intèrprets -bàsicament en llengua castellana-, publica l'any 1995 un primer disc (Tronat) on ell mateix interpreta les seues cançons.

Nou!!: Barcelona і Guillem Sansó · Veure més »

Guillem Viladot i Puig

Guillem Viladot i Puig (Agramunt, 26 d'abril de 1922 - Barcelona, 19 de novembre de 1999) va ser un farmacèutic, escriptor prolífic i poeta visual català.

Nou!!: Barcelona і Guillem Viladot i Puig · Veure més »

Guillermina Motta i Cardona

Guillermina Motta i Cardona (Barcelona, 26 de febrer de 1942) és cantautora i intèrpret de cançons, locutora de ràdio i també ha fet d'actriu al cinema.

Nou!!: Barcelona і Guillermina Motta i Cardona · Veure més »

Guillermo González Gilbey

Guillermo González Gilbey (1926-1987) fou el fundador de l'Institut Guttmann.

Nou!!: Barcelona і Guillermo González Gilbey · Veure més »

Guillermo Thorndike

Guillermo Thorndike Losada (Lima, 25 d'abril de 1940 - Lima, 9 de març de 2009) fou un periodista i escriptor peruà.

Nou!!: Barcelona і Guillermo Thorndike · Veure més »

Guineu roja

La guineu roja o rabosa (Vulpes vulpes) és un mamífer de la família dels cànids.

Nou!!: Barcelona і Guineu roja · Veure més »

Guiula

Exemplar femella Donzella envoltada de l'alga ''Padina pavonica''. La donzella, la guiula, la juliola, la julivia, la senyora o la senyoreta (Coris julis) és un peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels làbrids.

Nou!!: Barcelona і Guiula · Veure més »

Gustau Biosca i Pagès

Gustau Biosca i Pagès (l'Hospitalet de Llobregat, 29 de febrer de 1928 - Barcelona, 1 de novembre de 2014) fou un destacat futbolista català dels anys 50.

Nou!!: Barcelona і Gustau Biosca i Pagès · Veure més »

Gustau II Adolf

fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.

Nou!!: Barcelona і Gustau II Adolf · Veure més »

Gustau Peyra i Anglada

Gustau Peyra i Anglada (Barcelona, 8 de juny de 1870 - 11 de març de 1919) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Gustau Peyra i Anglada · Veure més »

Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego

Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego, més conegut com a Gustau Muñoz, (Sevilla, 7 de març de 1962 - Barcelona, 11 de setembre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), assassinat per la policia espanyola a l'edat de 16 anys.

Nou!!: Barcelona і Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego · Veure més »

Gustavo Martínez Gómez

mes conegut pel pseudònim de Martz Schmidt, es un autor de còmic, creador de personatges de còmic humorístic com El doctor Cataplasma o El profesor Tragacanto, y su clase que es de espanto.

Nou!!: Barcelona і Gustavo Martínez Gómez · Veure més »

Gutxo aspre

El gutxo aspre (Centrophorus squamosus) és una espècie de tauró que es troba a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia fins a Sud-àfrica), el Pacífic occidental (Japó, les Filipines, el sud-est d'Austràlia, Nova Zelanda) i l'Índic occidental (illa d'Aldabra).

Nou!!: Barcelona і Gutxo aspre · Veure més »

Gutxo brut

El gutxo brut o ullot (Centrophorus granulosus) és una espècie de tauró que es troba al nord del Golf de Mèxic, l'Atlàntic oriental (des de França fins a la República Democràtica del Congo), el Mediterrani occidental i a les costes de Madagascar, Aldabra i Honshū.

Nou!!: Barcelona і Gutxo brut · Veure més »

Gutxo dormidor

El gutxo dormidor o gutxo boreal (Somniosus rostratus) és una espècie de tauró esqualiforme de la família Dalatiidae.

Nou!!: Barcelona і Gutxo dormidor · Veure més »

H10 Hotels

H10 Hotels és una cadena hotelera amb seu a Barcelona que ha estat en funcionament des de finals de 1960, quan el seu fundador, Josep Espelt (Tarragona, 1942), va obrir el seu primer hotel a la Costa Daurada.

Nou!!: Barcelona і H10 Hotels · Veure més »

Halterofília als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Halterofília Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren deu proves d'halterofília, totes elles en categoria masculina.

Nou!!: Barcelona і Halterofília als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Hamílcar Barca

Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.

Nou!!: Barcelona і Hamílcar Barca · Veure més »

Hamlet (Thomas)

Hamlet és una òpera en cinc actes d'Ambroise Thomas, amb llibret de Michel Carré i Jules Barbier, basat al seu torn en una adaptació d'Alexandre Dumas i Paul Meurice de l'obra homònima de William Shakespeare.

Nou!!: Barcelona і Hamlet (Thomas) · Veure més »

Handbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició femenina

Handbol Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona es disputà una competició d'handbol en categoria femenina, que juntament amb la competició en categoria masculina formà part del programa olímpic oficial de l'handbol.

Nou!!: Barcelona і Handbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició femenina · Veure més »

Handbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició masculina

Handbol Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona es disputà una competició d'handbol en categoria masculina, que juntament amb la competició en categoria femenina formà part del programa olímpic oficial de l'handbol.

Nou!!: Barcelona і Handbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició masculina · Veure més »

Handbook of the Birds of the World

El Handbook of the Birds of the World (HBW), o Manual dels ocells del món és una obra de 16 volums publicada en anglès per Lynx Edicions editada i publicada íntegrament a Barcelona, que pretén ser un compendi de totes les espècies d'ocells del món.

Nou!!: Barcelona і Handbook of the Birds of the World · Veure més »

Hans Beimler

Hans Beimler sobreposat a una escena de guerra, en un segell de la RDA. Hans Beimler (Múnic, 2 de juliol de 1895 - Madrid, 1 de desembre de 1936) fou un comunista alemany, membre del Comitè central del Partit Comunista d'Alemanya, diputat al Reichstag i comissari polític del batalló Thälmann de la XII Brigada Internacional a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Hans Beimler · Veure més »

Harley-Davidson

Harley-Davidson, Inc. (conegut també com a H-D o, simplement, Harley) és un fabricant nord-americà de motocicletes fundat el 1903 a Milwaukee, Wisconsin.

Nou!!: Barcelona і Harley-Davidson · Veure més »

Harry Vernon Tozer

Harry Vernon Tozer (Villarrica, Paraguai 9 de novembre de 1902 - Barcelona 9 de juny de 1999) va ser un titellaire paraguaià de pares anglesos.

Nou!!: Barcelona і Harry Vernon Tozer · Veure més »

Harun

Harun al-Barxaluní —— va ser l'últim valí musulmà de Barcelona, del 800 al 801.

Nou!!: Barcelona і Harun · Veure més »

Hash House Harriers

El grup Hash House Harriers (abreujat com HHH i a vegades com H3) és una agrupació internacional de clubs socials que fa reunions per a córrer en curses no competitives.

Nou!!: Barcelona і Hash House Harriers · Veure més »

Hausson

Hausson és el nom artístic de l'il·lusionista català Jesús Julve i Salvadó (Barcelona, 1955).

Nou!!: Barcelona і Hausson · Veure més »

Hänsel und Gretel

Hänsel und Gretel (en alemany, Hänsel i Gretel) és una òpera en tres actes d'Engelbert Humperdinck, amb llibret d'Adelheid Wette (la seva germana), basat en el conte Hänsel i Gretel dels Germans Grimm.

Nou!!: Barcelona і Hänsel und Gretel · Veure més »

Hèctor Moret i Coso

Hèctor B. Moret Coso (Mequinensa, Baix Cinca, 22 de març de 1958) és un poeta, assagista, columnista d'opinió i narrador en llengua catalana, lingüista, crític literari i investigador i historiador de la llengua i la literatura, amb especial atenció a l'Aragó catalanòfon.

Nou!!: Barcelona і Hèctor Moret i Coso · Veure més »

Hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren sis proves d'hípica: doma clàssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips.

Nou!!: Barcelona і Hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Hectàrea

Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.

Nou!!: Barcelona і Hectàrea · Veure més »

Helena Casas Sal

Helena Casas Sal (Gràcia, Barcelona, 6 d'octubre de 1973) és una cantant i músic catalana integrant dels grups Pomada, Conxita i Angelina i els Moderns.

Nou!!: Barcelona і Helena Casas Sal · Veure més »

Helios Gómez

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del.

Nou!!: Barcelona і Helios Gómez · Veure més »

Henri Matisse

Henri Matisse o Henri-Émile-Benoît Matisse (Le Cateau-Cambrésis, 31 de desembre de 1869 - Niça, 3 de novembre de 1954) fou un pintor, escultor i dissenyador francès, que va destacar per un ús característic del color i per un dibuix fluid, brillant i original.

Nou!!: Barcelona і Henri Matisse · Veure més »

Henri Robert de Serignan

Henri Robert de Serignan (1575 - 7 de novembre de 1652) comte de Braine i baró de Serinhan, fou un noble i militar francès Casat el 1607 amb Marguerite d'Autun, que va morir el 1616, amb qui va tenir quatre fills: Robert, Marie-Charlotte, Henriette i Louise.

Nou!!: Barcelona і Henri Robert de Serignan · Veure més »

Henri Rousseau

Henri Julien Félix Rousseau anomenat el Duaner Rousseau (Rousseau le Douanier), va néixer el 21 de maig de 1844 a Laval i va morir el 2 de setembre de 1910 a París.

Nou!!: Barcelona і Henri Rousseau · Veure més »

Henri Wallon

Henri Wallon (París 1879- París 1962) va ésser un psicòleg francès, creador dels laboratoris de psicologia social.

Nou!!: Barcelona і Henri Wallon · Veure més »

Henry Clifford (Albéniz)

Henry Clifford és una òpera en tres actes d'Isaac Albéniz sobre un llibret anglès de Francis Burdett Money-Coutts, que el va signar amb el pseudònim de Mountjoy.

Nou!!: Barcelona і Henry Clifford (Albéniz) · Veure més »

Henry Moore

Henry Spencer Moore (Castleford, Yorkshire, 30 de juliol de 1898 – Much Hadham, 31 d'agost de 1986) fou un artista i escultor britànic.

Nou!!: Barcelona і Henry Moore · Veure més »

Heptatló

LHeptatló és una competició combinada de set proves d'atletisme que es realitzen en dos dies consecutius per un mateix atleta.

Nou!!: Barcelona і Heptatló · Veure més »

Herbes Eivissenques

Les Herbes Eivissenques són una beguda espirituosa anisada amb extractes d'aromes de diverses plantes medicinals i amb un grau variable d'edulcoració.

Nou!!: Barcelona і Herbes Eivissenques · Veure més »

Heribert Barrera i Costa

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).

Nou!!: Barcelona і Heribert Barrera i Costa · Veure més »

Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs (Barcelona, 13 de novembre de 1935 - 25 de setembre de 2020) va ser un director de teatre, actor i professor d'art dramàtic català.

Nou!!: Barcelona і Hermann Bonnín i Llinàs · Veure més »

Hermen Anglada i Camarasa

Hermenegild o Hermen Anglada i Camarasa, més conegut com a Anglada-Camarasa, (Barcelona 11 de setembre de 1871 - el Port de Pollença, Mallorca 7 de juliol de 1959) fou el pintor català amb més projecció internacional d'entre els pintors anteriors a les avantguardes; entre el modernisme i el noucentisme se l'ha considerat un destacat representant del postimpressionisme.

Nou!!: Barcelona і Hermen Anglada i Camarasa · Veure més »

Hermenegild Arruga i Liró

''Pinça d'Arruga'' El Doctor Hermenegild Arruga i Liró (Barcelona, 15 de març de 1886 - Barcelona, 17 de maig de 1972) va ser un oftalmòleg i retinòleg català.

Nou!!: Barcelona і Hermenegild Arruga i Liró · Veure més »

Hernán Casciari

Hernán Casciari (Mercedes, Província de Buenos Aires, Argentina, 16 de març de 1971) és un escriptor i periodista argentí, radicat a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Hernán Casciari · Veure més »

Hidromel

Un got d'aiguamel (vi de mel) L'hidromel o aiguamel (vi de mel) és una beguda obtinguda per fermentació de la barreja d'aigua amb mel o de most amb mel, amb addició posterior de diferents fruites o diverses espècies, com ara nou moscada o canyella.

Nou!!: Barcelona і Hidromel · Veure més »

Higini Anglès i Pàmies

fou un capellà i musicòleg català.

Nou!!: Barcelona і Higini Anglès i Pàmies · Veure més »

Higini Clotas i Cierco

Higini Clotas i Cierco (Barcelona, 27 de maig de 1947) és un polític català.

Nou!!: Barcelona і Higini Clotas i Cierco · Veure més »

Hilari Arlandis i Esparza

Hilari Arlandis i Esparza (Cullera, 5 de gener de 1888 - Figueres, 3 de febrer de 1939) fou un sindicalista fill d'Hilari Arlandis i Font i d'Amparo Esparza i Guillén originaris de Cullera (País Valencià),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Barcelona і Hilari Arlandis i Esparza · Veure més »

Hilari Salvadó i Castell

Hilari Salvadó i Castell (Barcelona, 16 de febrer de 1899 - Barcelona, 20 de febrer de 1966) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Hilari Salvadó i Castell · Veure més »

Hildegard Behrens

Hildegard Behrens (Varel, 9 de febrer, de 1937 - Tòquio, 18 d'agost, de 2009) fou una soprano dramàtica alemanya, coneguda pel seu extens repertori, que inclou obres de Wagner, Weber, Mozart, Richard Strauss, i Alban Berg.

Nou!!: Barcelona і Hildegard Behrens · Veure més »

Himne de Riego

Enregistrament instrumental de l'himne LHimne de Riego, compost pel músic ontinyentí Josep Melcior Gomis, va ser compost en honor de Rafael del Riego, tinent coronel que es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII l'1 de gener de 1820 a la localitat de Las Cabezas de San Juan (Sevilla).

Nou!!: Barcelona і Himne de Riego · Veure més »

Hipòlit Lázaro i Higueras

Hipòlit Lázaro i Higueras (Vila de Gràcia, actualment Barcelona, 13 de setembre de 1887 - Barcelona, 14 de maig, 1974) fou un tenor català.

Nou!!: Barcelona і Hipòlit Lázaro i Higueras · Veure més »

Hipòlit Nadal i Mallol

Hipòlit Nadal i Mallol (el Port de la Selva, Alt Empordà, 1891 - Buenos Aires 1978) fou un periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Hipòlit Nadal i Mallol · Veure més »

Hiroaki Zakoji

Hiroaki Zakoji (japonès: 座光寺公明 Zakoji Hiroaki) era un compositor i pianista japonès.

Nou!!: Barcelona і Hiroaki Zakoji · Veure més »

Hirundínids

La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.

Nou!!: Barcelona і Hirundínids · Veure més »

Hisn

Un hisn és un castell andalusí, particularment en època de la dominació almohade.

Nou!!: Barcelona і Hisn · Veure més »

Hispano-Suiza

Hispano Suiza, escrit sovint Hispano-Suiza, és una empresa d'automoció i enginyeria catalana que destacà en la producció d'automòbils de luxe i competició, així com motors d'aviació, durant el període anterior a la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Barcelona і Hispano-Suiza · Veure més »

Hispània Athletic Club

LHispània Athletic Club fou un club català de futbol nascut a la ciutat de Barcelona el darrer any del.

Nou!!: Barcelona і Hispània Athletic Club · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Barcelona і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Nou!!: Barcelona і Història contemporània de Catalunya · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Barcelona і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Nou!!: Barcelona і Història d'Egipte · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Barcelona і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Barcelona і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Barcelona і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Argentina

La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.

Nou!!: Barcelona і Història de l'Argentina · Veure més »

Història de l'automòbil

El ''Fardier'', creat per l'inventor francès Nicholas-Joseph Cugnot el 1771 i considerat per alguns el primer cotxe. La història de l'automòbil es remunta a l'any 1769 amb la creació de vehicles propulsats amb màquina de vapor capaços de transportar passatgers.

Nou!!: Barcelona і Història de l'automòbil · Veure més »

Història de l'automobilisme a Catalunya

Un moment de la cursa durant la II Copa Catalunya, organitzada pel RACC el 1909 La història de l'automobilisme a Catalunya és el conjunt de fets relacionats amb la pràctica esportiva de l'automobilisme en aquest país al llarg de l'època històrica en què hi ha estat present, des de començaments del fins a l'època actual.

Nou!!: Barcelona і Història de l'automobilisme a Catalunya · Veure més »

Història de l'electricitat a Catalunya

Xemeneies al Paral·lel de Barcelona d'una antiga central de AEG que fou comprada per la Barcelona Traction. Ara s'hi troben les oficines de FECSA. Durant tot el l'electricitat va ser un dels sectors bàsics del sistema energètic i un autèntic pilar de la industrialització moderna.

Nou!!: Barcelona і Història de l'electricitat a Catalunya · Veure més »

Història de l'esgrima a Catalunya

Imatges de lluita amb espases de dues mans. La història de l'esgrima a Catalunya, a nivell dels documents conservats, comença com a mínim al.

Nou!!: Barcelona і Història de l'esgrima a Catalunya · Veure més »

Història de l'esport a Catalunya

Luci Minici Natal Quadroni, nascut a Bàrcino el 97 dC, guanyà la cursa de quadrigues de la 227a Olimpíada.

Nou!!: Barcelona і Història de l'esport a Catalunya · Veure més »

Història de la fotografia

Els inicis de la història de la fotografia es remunten a l'Antiguitat, durant el, amb el descobriment de la cambra fosca (o càmera obscura) i l'observació d'algunes substàncies visiblement alterades per l'exposició a la llum.

Nou!!: Barcelona і Història de la fotografia · Veure més »

Història de la gimnàstica a Catalunya

Breu història de la gimnàstica a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Història de la gimnàstica a Catalunya · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la premsa esportiva a Catalunya

El naixement i desenvolupament de la premsa esportiva a Catalunya fou paral·lel al creixement dels diferents esports, ja fos com a butlletins interns, com a seccions a la premsa general, o com a premsa esportiva pròpiament dita.

Nou!!: Barcelona і Història de la premsa esportiva a Catalunya · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Barcelona і Història de la sal · Veure més »

Història de la SEAT

Vista de la històrica fàbrica de la SEAT a la Zona Franca de Barcelona SEAT és un fabricant d'automòbils espanyol amb seu a Catalunya, actualment propietat del Grup Volkswagen.

Nou!!: Barcelona і Història de la SEAT · Veure més »

Història de la telefonia a Catalunya

La història de la telefonia a Catalunya, es remunta a finals del.

Nou!!: Barcelona і Història de la telefonia a Catalunya · Veure més »

Història de la televisió en català

La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.

Nou!!: Barcelona і Història de la televisió en català · Veure més »

Història de les funcions trigonomètriques

Tauleta Plimpton 322 La història de les funcions trigonomètriques sembla que va començar fa aproximadament 4 000 anys.

Nou!!: Barcelona і Història de les funcions trigonomètriques · Veure més »

Història de les matemàtiques

La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.

Nou!!: Barcelona і Història de les matemàtiques · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Barcelona і Història de Lleida · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Barcelona і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Peníscola

1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Nou!!: Barcelona і Història de Peníscola · Veure més »

Història de Sabadell

Antic Passeig de la Plaça Major La història de Sabadell descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de Sabadell.

Nou!!: Barcelona і Història de Sabadell · Veure més »

Història de Sant Just Desvern

La primera menció escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l'any 965 (una vintena d'anys abans de la terrible falconada d'Al-Manṣūr sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, que es custodia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Història de Sant Just Desvern · Veure més »

Història del basquetbol a Catalunya

El basquetbol és un dels esports més populars a Catalunya i un dels més practicats, destacant tant a nivell de clubs com a nivell escolar.

Nou!!: Barcelona і Història del basquetbol a Catalunya · Veure més »

Història del bàsquet

La història del bàsquet explica la història d'aquest esport d'equip.

Nou!!: Barcelona і Història del bàsquet · Veure més »

Història del billar a Catalunya

Breu història del billar a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Història del billar a Catalunya · Veure més »

Història del ciclisme a Catalunya

De la mateixa manera com va passar a la resta d'Europa, el ciclisme fou un dels primers esports que agafà força i popularitat a casa nostra.

Nou!!: Barcelona і Història del ciclisme a Catalunya · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Barcelona і Història del dret català · Veure més »

Història del ferrocarril a Catalunya

La història del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Història del ferrocarril a Catalunya · Veure més »

Història del futbol

Diferents escenes de la història del futbol. La història del futbol sol considerar-se a partir del 1864, any de fundació de The Football Association, encara que els seus orígens, igual que els dels altres tipus de futbol (gespa, sala i platja), poden remuntar diversos segles en el passat, particularment a les Illes Britàniques durant l'edat mitjana.

Nou!!: Barcelona і Història del futbol · Veure més »

Història del futbol a Catalunya

El futbol és un dels esports més populars a Catalunya, sobretot com a espectacle.

Nou!!: Barcelona і Història del futbol a Catalunya · Veure més »

Història del Magrib

La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.

Nou!!: Barcelona і Història del Magrib · Veure més »

Història del metro de Barcelona

Mapa del metro de Barcelona. La història del metro de Barcelona té el seu origen en la inauguració del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actual línia Barcelona-Vallès) l'any 1863, que l'any 1929 es va soterrar, els projectes del Ferrocarril Metropolità Nord-Sud i del Ferrocarril Subterrani SO-NE, que van ser l'embrió del Gran Metro i del Metro Transversal, inaugurats respectivament els anys 1924 i 1926 per les companyies Gran Metropolità de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Història del metro de Barcelona · Veure més »

Història del motociclisme a Catalunya

Cartell del Gran Premi de Barcelona de motocicletes i sidecars celebrat a Montjuïc l'any 1933 La història del motociclisme a Catalunya és el conjunt de fets relacionats amb la pràctica esportiva del motociclisme en aquest país al llarg de l'època històrica en què hi ha estat present, des de finals del fins a l'època actual.

Nou!!: Barcelona і Història del motociclisme a Catalunya · Veure més »

Història del muntanyisme a Catalunya

Breu història del muntanyisme a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Història del muntanyisme a Catalunya · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: Barcelona і Història del pa · Veure més »

Història del Reial Madrid Club de Futbol

Història del Reial Madrid Club de Futbol des dels seus inicis fins a l'actualitat.

Nou!!: Barcelona і Història del Reial Madrid Club de Futbol · Veure més »

Història del rugbi a Catalunya

Breu història del rugbi a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Història del rugbi a Catalunya · Veure més »

Història del tennis a Catalunya

Breu història del tennis a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Història del tennis a Catalunya · Veure més »

Història dels escacs a Catalunya

La història dels escacs a Catalunya cobreix el desenvolupament dels escacs des de l'edat mitjana fins a l'actualitat en territoris catalans, així com els seus jugadors i associacions més cèlebres.

Nou!!: Barcelona і Història dels escacs a Catalunya · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Barcelona і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Nou!!: Barcelona і Història militar de Catalunya · Veure més »

Historia y Vida

Historia y vida és una publicació espanyola del Grupo Godó especialitzada en Història i de caràcter mensual fundada el 1968 per Edmon Vallès i Perdrix.

Nou!!: Barcelona і Historia y Vida · Veure més »

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona és una crònica escrita el 1438 pel noble català mossèn Pere Tomic.

Nou!!: Barcelona і Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona · Veure més »

Home del sac

L'home del sac és un personatge de la cultura popular que segons la llegenda segresta els nens ficant-los en un sac.

Nou!!: Barcelona і Home del sac · Veure més »

Home dels nassos

L'home dels nassosAmades 2005: p. 256 és un personatge mitològic que té tants nassos com dies té l'any —o com dies li’n resten.

Nou!!: Barcelona і Home dels nassos · Veure més »

Homenatge a Catalunya

Homenatge a Catalunya (en anglès: Homage to Catalonia) és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil espanyola, escrit en primera persona.

Nou!!: Barcelona і Homenatge a Catalunya · Veure més »

Homiliari

Un homiliari és un llibre litúrgic on es recollien diverses homilies, que eren predicades durant la missa.

Nou!!: Barcelona і Homiliari · Veure més »

Homofòbia

Manifestant amb un cartell homòfob. Lhomofòbia és l'aversió o discriminació contra les persones homosexuals.

Nou!!: Barcelona і Homofòbia · Veure més »

Honorable Col·legi de Cerers

Honorable Col·legi de Cerers és una associació fundada a Barcelona el 1498, i el president és Jordi Subirà.

Nou!!: Barcelona і Honorable Col·legi de Cerers · Veure més »

Honorat Vilamanyà i Serrat

Escultura de Santiago Vilamanyà dedicada a Honorat Vilamanyà, situada al Parc Central de Mataró. Honorat Vilamanyà i Serrat (Ripoll, 30 de novembre del 1905 - Barcelona, 29 de desembre del 1963) va ser músic i compositor, principalment de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Honorat Vilamanyà i Serrat · Veure més »

Honori Garcia i Garcia

Honori Garcia i Garcia (la Vall d'Uixó, 23 de febrer de 1896 - 9 d'octubre de 1953) fou un historiador i notari valencià, i el segon fill del matrimoni format per Arcadi García i María Rosa García.

Nou!!: Barcelona і Honori Garcia i Garcia · Veure més »

Hoquei d'aire

Maça d'hoquei d'aire ''high top'' Disc oficial ''lexan-yellow'' Lhoquei d'aire o hoquei de taula (de l'anglès air hockey), és un esport d'interior que es juga en una taula d'aire que imita una pista d'hoquei sobre gel, amb una superfície llisa proveïda de petites sortides d'aire i d'un marc amb una ranura al centre de cadascun dels costats curts que fa la funció de porteria.

Nou!!: Barcelona і Hoquei d'aire · Veure més »

Hoquei sobre herba

Lhoquei sobre herba és un esport de conjunt practicat entre dos equips d'onze jugadors cadascun, que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols.

Nou!!: Barcelona і Hoquei sobre herba · Veure més »

Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Hoquei sobre herba Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren dues competicions d'hoquei sobre herba, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició femenina

Hoquei sobre herba Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es realitzà una competició d'hoquei herba en categoria femenina, que conjuntament amb la competició masculina formà part del programa oficial dels Jocs Olímpics.

Nou!!: Barcelona і Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició femenina · Veure més »

Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició masculina

Hoquei sobre herba Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es realitzà una competició d'hoquei herba, que conjuntament amb la competició femenina formà part del programa oficial dels Jocs Olímpics.

Nou!!: Barcelona і Hoquei sobre herba als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Competició masculina · Veure més »

Hoquei sobre patins

Itàlia. Diagrama d'una pista d'hoquei L'hoquei sobre patins és un esport d'equip practicat amb patins de 4 rodes entre dos equips de cinc jugadors o jugadores cadascun (un porter i quatre jugadors de pista), consistent a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per tal d'introduir-la-hi.

Nou!!: Barcelona і Hoquei sobre patins · Veure més »

Hoquei sobre patins als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Hoquei sobre patins Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputà una competició d'hoquei sobre patins en categoria masculina, sent la primera vegada que aquest esport formà part del programa oficials dels Jocs, si bé com a esport de demostració.

Nou!!: Barcelona і Hoquei sobre patins als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Hora3

Imatge del concert d'Els Esquirols en la Trobada General de l'any 1982 a Sant Guim de Freixenet. Hora3 va ser un moviment juvenil cristià fundat el 1974 pel claretià Pere Codinachs juntament amb altres claretians.

Nou!!: Barcelona і Hora3 · Veure més »

Hort

Una '''horta''' a Benicull, Ribera Baixa al País Valencià. un hort amb caixoneres Un hort (del llatí: hortus.

Nou!!: Barcelona і Hort · Veure més »

Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Horta-Guinardó · Veure més »

Hortensi Güell i Güell

Hortensi Güell (Reus, el Baix Camp, 11 de maig de 1876 - Salou, el Tarragonès, 1899) fou un pintor i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Hortensi Güell i Güell · Veure més »

Hortolà (professió)

Un hortolà és una persona que té com a ofici conrear els horts.

Nou!!: Barcelona і Hortolà (professió) · Veure més »

Hortolà comú

L'hortolà comú, piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Hortolà comú · Veure més »

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Nou!!: Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Hospital del Mar

L'Hospital del Mar és un centre sanitari, situat al Passeig Marítim de la ciutat de Barcelona, que fou inaugurat el 1905 com a hospital d'infecciosos.

Nou!!: Barcelona і Hospital del Mar · Veure més »

Hospital Universitari Dexeus

L'Hospital Universitari Dexeus és un hospital i escola universitària de medicina de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Hospital Universitari Dexeus · Veure més »

Hostafrancs

Hostafrancs és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat Barcelona delimitat per la Gran Via de les Corts Catalanes i el barri de Sants.

Nou!!: Barcelona і Hostafrancs · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.

Nou!!: Barcelona і Hostalric · Veure més »

Hotel Arts

LHotel Arts és un dels edificis més emblemàtics de la Barcelona de final del.

Nou!!: Barcelona і Hotel Arts · Veure més »

Hotel Attraction

LHotel Attraction fou un suposat projecte de l'arquitecte català Antoni Gaudí, irrealitzat, per a construir un hotel-gratacel a la ciutat nord-americana de Nova York, a la zona de Manhattan.

Nou!!: Barcelona і Hotel Attraction · Veure més »

Hotel Fawlty

Hotel Fawlty (títol original en anglès Fawlty Towers) és una comèdia anglesa, produïda per la BBC, on John Cleese és Basil Fawlty, el temperamental i bocamoll propietari de Fawlty Towers, un hotel ple de crisis, caos, i personatges estranys.

Nou!!: Barcelona і Hotel Fawlty · Veure més »

Hotel Hesperia Tower

L'Hesperia Tower és un edifici emplaçat al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), inaugurat el 2006.

Nou!!: Barcelona і Hotel Hesperia Tower · Veure més »

Hotel Princess Barcelona

L'Hotel Princess Barcelona està situat a l'inici de l'Avinguda Diagonal de Barcelona i ésobra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Hotel Princess Barcelona · Veure més »

Hotel Sky

LHotel Sky és un gratacel situat al carrer de Pere IV del Poblenou de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Hotel Sky · Veure més »

Hug Roger III de Pallars Sobirà

Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).

Nou!!: Barcelona і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »

Humbert Torres i Barberà

Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Humbert Torres i Barberà · Veure més »

Humor negre

Xarranca cap al més enllà, Barcelona. L'humor negre és un estil de fer humor, sàtira o comèdia, en què els temes o objectes de la paròdia són els relacionats amb la mort, desgràcies, malaltia, lletgesa, suïcidi, etc.

Nou!!: Barcelona і Humor negre · Veure més »

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).

Nou!!: Barcelona і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Veure més »

Hyam Maccoby

Hyam Maccoby (20 de març de 1924 - 2 de maig de 2004), fou un investigador jueu britànic i dramaturg especialitzat en l'estudi de la tradició religiosa cristiana i jueva.

Nou!!: Barcelona і Hyam Maccoby · Veure més »

I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906.

Nou!!: Barcelona і I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Veure més »

I Lombardi

I Lombardi alla prima crociata o I Lombardi és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Temistocle Solera.

Nou!!: Barcelona і I Lombardi · Veure més »

I'm from Barcelona

I’m From Barcelona és un grup de pop/folk nascut a Jönköping, Suècia.

Nou!!: Barcelona і I'm from Barcelona · Veure més »

Ian Thorpe

Ian James Thorpe OAM (Milperra, Sydney, 13 d'octubre de 1982) és un nedador australià anomenat Thorpedo i Thorpey.

Nou!!: Barcelona і Ian Thorpe · Veure més »

Iñaki Urdangarin Liebaert

Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumarraga, Guipúscoa, 15 de gener de 1968) és un ex jugador d'handbol, patró de la Fundació del Futbol Club Barcelona, espòs de la Infanta d'Espanya Cristina de Borbó, i que va ser condemnat per estafa i desviament de diners públics per a interessos particulars.

Nou!!: Barcelona і Iñaki Urdangarin Liebaert · Veure més »

Ibex 35

Valors del IBEX 35 entre 1992 i 2009. L'índex Ibex 35 (Iberia index) és l'índex borsari de referència d'àmbit espanyol.

Nou!!: Barcelona і Ibex 35 · Veure més »

Ibrahim Rugova

Ibrahim Rugova (Cerrcë, Kosovo, 1944 - Pristina, 2006) fou un polític kosovar, president d'aquesta regió independent de facto fins a la seva mort, i líder del major partit polític del territori, la Lliga Democràtica de Kosovo.

Nou!!: Barcelona і Ibrahim Rugova · Veure més »

Ictíneo I

L'Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol.

Nou!!: Barcelona і Ictíneo I · Veure més »

IEA Oriol Martorell

L'IEA (Institut Escola Artístic) Oriol Martorell és un centre públic d'ensenyaments artístics integrats de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і IEA Oriol Martorell · Veure més »

Ieoh Ming Pei

La Piràmide del Louvre, a París, dissenyada per Ieoh Ming Pei. Ieoh Ming Pei (26 d'abril de 1917 - 16 de maig de 2019) va ser un arquitecte estatunidenc d'origen xinès.

Nou!!: Barcelona і Ieoh Ming Pei · Veure més »

IESE

LIESE Business School (antigament Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa) és un centre d'estudis fundat el 1958 a Barcelona com a escola postgrau de la Universitat de Navarra.

Nou!!: Barcelona і IESE · Veure més »

Ignacio Gallego Bezares

Ignacio Gallego Bezares (Siles, Jaén, 1914 - Madrid, 23 de novembre de 1990), fou un polític comunista espanyol, avi de l'escriptor Rubén Gallego.

Nou!!: Barcelona і Ignacio Gallego Bezares · Veure més »

Ignacio Solozábal Igartua

Ignacio Solozábal Igartua, conegut com popularment com a Nacho Solozábal (Barcelona, 8 de gener de 1958), és un exjugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, equip on va desenvolupar tota la seva carrera, i va assolir 19 títols del màxim nivell.

Nou!!: Barcelona і Ignacio Solozábal Igartua · Veure més »

Ignasi Agustí i Peypoch

Ignasi Agustí i Peypoch (Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 3 de setembre de 1913 - Barcelona, 26 de febrer de 1974) fou un novel·lista, periodista i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Agustí i Peypoch · Veure més »

Ignasi Aragó i Mitjans

Ignasi Aragó i Mitjans (Barcelona, 1916-2012) fou un metge català especialitzat en pediatria.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Aragó i Mitjans · Veure més »

Ignasi Armengou i Torra

Ignasi Armengou i Torra (Manresa, 10 d'abril de 1895 – Buenos Aires, 7 de gener de 1954) fou un advocat i promotor cultural català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Armengou i Torra · Veure més »

Ignasi Barraquer i Barraquer

Doctor Ignasi Barraquer Barraquer (Barcelona, 25 de març de 1884 - 13 de maig de 1965) fou un metge oftalmòleg, considerat un dels més rellevants científics del món en la seva especialitat.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Barraquer i Barraquer · Veure més »

Ignasi Calvet Esteban

Ignasi Calvet Esteban (Barcelona - 17 de gener de 1948) és un dibuixant de còmics català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Calvet Esteban · Veure més »

Ignasi de Gispert i Jordà

Ignasi de Gispert i Jordà (Barcelona 3 de novembre de 1911-1998) fou un advocat i jurista català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi de Gispert i Jordà · Veure més »

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Nou!!: Barcelona і Ignasi de Loiola · Veure més »

Ignasi de Solà-Morales i Rubió

Ignasi de Solà-Morales i Rubió (Barcelona, 24 d'agost de 1942 - Amsterdam, Països Baixos, 12 de març del 2001) fou un arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi de Solà-Morales i Rubió · Veure més »

Ignasi de Ventós i Mir

Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958) fou un terratinent i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Ignasi de Ventós i Mir · Veure més »

Ignasi Domènech i Puigcercós

Ignasi Domènech i Puigcercós (Manresa, 8 de setembre del 1874 - Barcelona, 11 de novembre de 1956) fou un cuiner i gastrònom català, autor d'una trentena de llibres de cuina, entre els quals La Teca (1924), el clàssic i best-seller de la cuina catalana casolana que ha tingut més reedicions, malgrat la seva estructura caòtica.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Domènech i Puigcercós · Veure més »

Ignasi Ferrés i Iquino

Ignasi Ferrés i Iquino, conegut artísticament com a Ignacio F. Iquino (Valls, el 25 d'octubre de 1910 - Barcelona, el 29 d'abril de 1994), va ser un prolífic director, guionista i productor de cinema català qui fundà els estudis IFI.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Ferrés i Iquino · Veure més »

Ignasi Folch i Torres

Ignasi M. Folch i Torres (Barcelona, 30 de juliol de 1884 - 11 de novembre de 1927) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Folch i Torres · Veure més »

Ignasi Garcia i Barba

Ignasi Garcia i Barba (Barcelona, 1964) és un autor teatral, guionista i director escènic català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Garcia i Barba · Veure més »

Ignasi González i Llubera

Ignasi Miquel González i Llubera (Barcelona 1893 - Cambridge 1962) fou un lingüista català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi González i Llubera · Veure més »

Ignasi Guardans i Cambó

Ignasi Guardans i Cambó (Barcelona, 18 de maig de 1964) és un advocat i ex-polític català, exdiputat al Parlament de Catalunya (1995), al Congrés dels Diputats (1996-2004) i al Parlament Europeu (2004-2009).

Nou!!: Barcelona і Ignasi Guardans i Cambó · Veure més »

Ignasi Iglésias i Pujadas

Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Iglésias i Pujadas · Veure més »

Ignasi Maria Colomer i Preses

Ignasi Maria Colomer i Preses (Barcelona, 1915 - Calella, Maresme, 2 de novembre 2005) fou un historiador i sacerdot català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Maria Colomer i Preses · Veure més »

Ignasi Mas i Morell

Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 6 de desembre de 1881 - 23 d'abril de 1953) fou un arquitecte modernista titulat el 1907.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Mas i Morell · Veure més »

Ignasi Oms i Ponsa

Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914) fou un arquitecte català considerat com el representant més destacat del modernisme a Manresa, on va deixar la seva empremta en més d'una seixantena d'edificis.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Oms i Ponsa · Veure més »

Ignasi Paricio Ansuátegui

Ignasi Paricio Ansuátegui (Saragossa, Aragó 1944) és un arquitecte i professor universitari aragonès instal·lat a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Paricio Ansuátegui · Veure més »

Ignasi Ponti i Grau

Ignasi Ponti i Grau (Barcelona, 18 de juliol del 1910 - Barcelona, 21 d'agost del 1993) fou un enginyer industrial, promotor i mecenes cultural català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Ponti i Grau · Veure més »

Ignasi Ribó Labastida

Ignasi Ribó Labastida (Barcelona, 1971) és un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Ribó Labastida · Veure més »

Ignasi Riera i Gassiot

Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 5 de gener de 1940) és un polític i escriptor català, nebot de Joan Oliver.

Nou!!: Barcelona і Ignasi Riera i Gassiot · Veure més »

Ignasi-Joan de Picalquers

Ignasi-Joan de Picalquers (Manresa - 1723, Gaeta) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Ignasi-Joan de Picalquers · Veure més »

Igualada

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Igualada · Veure més »

Igualtat Animal

Activistes d'Igualtat Animal, Madrid, 2007 Membres d'Igualtat Animal en una manifestació en Callao, Madrid Igualtat Animal és una organització no lucrativa de caràcter internacional que qüestiona l'especisme, la utilització que es fa dels animals així com l'estatus de propietat que tenen.

Nou!!: Barcelona і Igualtat Animal · Veure més »

III Concili de Toledo

El rei Recared i alguns bisbes en el '''III Concili de Toledo'''. Imatge del ''Còdex Vigila'', a la Biblioteca de l'Escorial. El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 589.

Nou!!: Barcelona і III Concili de Toledo · Veure més »

Il barbiere di Siviglia (Paisiello)

Il barbiere di Siviglia és una òpera en quatre actes de Giovanni Paisiello, amb llibret de Giuseppe Petrosellini.

Nou!!: Barcelona і Il barbiere di Siviglia (Paisiello) · Veure més »

Il caffè di campagna

Il caffè di campagna és una òpera en tres actes de Baldassare Galuppi, amb llibret de Pietro Chiari.

Nou!!: Barcelona і Il caffè di campagna · Veure més »

Il corsaro

Il Corsaro (El corsari, originalment en italià) és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en el poema The Corsair de Lord Byron.

Nou!!: Barcelona і Il corsaro · Veure més »

Il filosofo di campagna

Il filosofo di campagna és una òpera en tres actes de Baldassare Galuppi, amb llibret de Carlo Goldoni.

Nou!!: Barcelona і Il filosofo di campagna · Veure més »

Il giuramento

Il giuramento és una òpera en tres actes de Saverio Mercadante, amb llibret de Gaetano Rossi.

Nou!!: Barcelona і Il giuramento · Veure més »

Il guarany

Il Guarany és una òpera en quatre actes d'Antônio Carlos Gomes, amb llibret d'Antonio Scalvini.

Nou!!: Barcelona і Il guarany · Veure més »

Il mondo della luna (Haydn)

Òpera buffa de Haydn Il mondo della luna (El món de la Lluna), Hob.

Nou!!: Barcelona і Il mondo della luna (Haydn) · Veure més »

Il più bel nome

Il più bel nome és una òpera en un acte, de prop de dues hores de durada, d'Antonio Caldara basada en un llibret del poeta Pietro Pariati.

Nou!!: Barcelona і Il più bel nome · Veure més »

Il piccolo Marat

Il piccolo Marat (en italià, El petit Marat) és una òpera verista del gènere dramma lirico en tres actes de Pietro Mascagni, segons un llibret de Giovacchino Forzano i Giovanni Targioni-Tozzetti.

Nou!!: Barcelona і Il piccolo Marat · Veure més »

Il segreto di Susanna

Il segreto di Susanna és una òpera en un acte d'Ermanno Wolf-Ferrari, amb llibret d'Enrico Golisciani.

Nou!!: Barcelona і Il segreto di Susanna · Veure més »

Il trionfo dell'onore

Il trionfo dell'onore és una òpera en tres actes d'Alessandro Scarlatti, amb llibret de Francesco Antonio Tullio.

Nou!!: Barcelona і Il trionfo dell'onore · Veure més »

Il·luminat Saperas i Ivern

Il·luminat Saperas i Ivern (Barcelona, - Igualada, 20 de març de 1950) fou un músic, pianista, organista, violoncel·lista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Il·luminat Saperas i Ivern · Veure més »

Il·lusionisme

Anikó Bűvész, il·lusionista hongaresa. Pòster promocional del mag estatunidenc Howard Thurston. Lil·lusionisme, també anomenat màgia o prestidigitació, és l'art d'entretenir el públic mitjançant il·lusions misterioses i sorprenents (trucs), que creen en el públic la percepció que s'ha produït quelcom d'impossible, talment com si l'artista tingués poders màgics o sobrenaturals.

Nou!!: Barcelona і Il·lusionisme · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Barcelona і Il·lustració · Veure més »

Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona

LIl·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (abreujat ICAB), anomenat fins al 2015 Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, és una corporació professional a la qual han de pertànyer les persones llicenciades o graduades en Dret per a poder exercir a Barcelona i en altres municipis de la demarcació de l'ens.

Nou!!: Barcelona і Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona · Veure més »

Ildefons Cerdà i Sunyer

Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.

Nou!!: Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »

Ildefons Lima Solà

Ildefons Lima Solà (Barcelona, 10 de desembre, 1979) és un ex-futbolista de nacionalitat andorrana, germà del també futbolista Antoni Lima.

Nou!!: Barcelona і Ildefons Lima Solà · Veure més »

Ildefons Sunyol i Casanovas

Ildefons Sunyol i Casanovas (Barcelona, 1866 - 21 d'agost de 1913) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Ildefons Sunyol i Casanovas · Veure més »

Ilie Năstase

Ilie Năstase (Bucarest, 19 de juliol de 1946) és un exjugador de tennis romanès que va destacar durant la dècada de 1970.

Nou!!: Barcelona і Ilie Năstase · Veure més »

Illa d'en Colom

L'Illa d'en Colom és un illot de 59 ha, separat uns 200 metres de la costa nord-est de Menorca.

Nou!!: Barcelona і Illa d'en Colom · Veure més »

Illa de Montserrat

Montserrat és una illa britànica de les Petites Antilles del grup de Sotavent, situada al mar Carib.

Nou!!: Barcelona і Illa de Montserrat · Veure més »

Illa Livingston

Localització de l'Illa Livingston LIlla Livingston és una illa antàrtica situada a les Illes Shetland del Sud, Antàrtida Occidental, que es troba entre l'Illa Greenwich i l'Illa Snow.

Nou!!: Barcelona і Illa Livingston · Veure més »

Illa urbana

Mansanes a la trama urbana de Barcelona pla Una illa de cases o illa urbana és un conjunt d'edificis que constitueixen una unitat dins una ciutat.

Nou!!: Barcelona і Illa urbana · Veure més »

Illes Medes

Les illes Medes són un arxipèlag situat a la mar Mediterrània, concretament a la Costa Brava, situades a no gaire més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit.

Nou!!: Barcelona і Illes Medes · Veure més »

Immaculada Socias Batet

Immaculada Socias Batet (Barcelona, 17 de novembre de 1945) és una historiadora de l'art i professora emèrita de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Immaculada Socias Batet · Veure més »

Immigració a l'Uruguai

La immigració a l'Uruguai va tenir lloc principalment durant l'època colonial i la primera meitat del.

Nou!!: Barcelona і Immigració a l'Uruguai · Veure més »

Immobiliària Colonial

Colonial és una companyia patrimonialista amb seu a Madrid.

Nou!!: Barcelona і Immobiliària Colonial · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Barcelona і Impost · Veure més »

Impresentables

Impresentables és un grup barceloní que barreja influències del rock dur estatunidenc i del folk català.

Nou!!: Barcelona і Impresentables · Veure més »

Inadaptats

Inadaptats fou un grup de música català de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), actiu des de principi de la dècada de 1990 fins al 2005 i havent realitzat concerts extraordinaris el 2015, 2017 i 2022.

Nou!!: Barcelona і Inadaptats · Veure més »

Incident OVNI de Manises

L'Incident OVNI de Manises o Cas Manises va ser un albirament d'origen desconegut esdevingut l'11 de novembre del 1979, que va provocar que un vol comercial haguera de fer un aterratge d'emergència a l'aeroport de Manises (l'Horta Oest).

Nou!!: Barcelona і Incident OVNI de Manises · Veure més »

Incunable

Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols. 57b and 58a, amb gargots i dibuixos. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Nou!!: Barcelona і Incunable · Veure més »

Indalecio Prieto Tuero

Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mèxic, 11 de febrer de 1962) va ser un polític socialista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Indalecio Prieto Tuero · Veure més »

Indústria farmacèutica

Fàrmacs dosificats, comprimits i càpsules. La indústria farmacèutica és el sector dedicat al desenvolupament, la fabricació i la preparació de productes químics utilitzats per prevenir o tractar malalties.

Nou!!: Barcelona і Indústria farmacèutica · Veure més »

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Nou!!: Barcelona і Independentisme català · Veure més »

Indià

Can Sora (Begur), construït el 1870 per la família Cama Marti, que va fer fortuna a Cuba Un indià, sovint citat amb els noms populars dindiano, americano o americà, foren aquelles persones que, després d'emigrar a Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna (havent “fet les Amèriques”).

Nou!!: Barcelona і Indià · Veure més »

INEFC Barcelona

LINEFC de Barcelona és la seu de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya que hi ha en aquesta ciutat, on es formen llicenciats/des i graduats/des en ciències de l'activitat física i l'esport.

Nou!!: Barcelona і INEFC Barcelona · Veure més »

Informe Roca

L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Informe Roca · Veure més »

Ingobert

Ingobert era un enviat personal de Carlemany encarregat d'ajudar al seu fill Lluís el Pietós a conquerir Turtuixa.

Nou!!: Barcelona і Ingobert · Veure més »

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) fou una coalició electoral formada per Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.

Nou!!: Barcelona і Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa · Veure més »

Inmaculada Riera i Reñé

Inmaculada Riera i Reñé (Barcelona, 31 d'octubre de 1960) és una advocada i política catalana, diputada al Congrés dels Diputats en la VII, IX i X Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Inmaculada Riera i Reñé · Veure més »

Innocenci López i Bernagossi

Innocenci López i Bernagossi (Girona, 28 de desembre de 1829 - Barcelona, 22 de setembre de 1895) fou llibreter i editor, fundador dels setmanaris satírics La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa.

Nou!!: Barcelona і Innocenci López i Bernagossi · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Barcelona і Inquisició espanyola · Veure més »

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Nou!!: Barcelona і Insaculació · Veure més »

Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Logotip dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992. En la realització dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, celebrats a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992, s'utilitzaren tot un seguit d'instal·lacions esportives, dividides en 7 grans zones.

Nou!!: Barcelona і Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Institució Catalana d'Història Natural

Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) és una entitat cultural fundada el 1899 a Barcelona per Josep Maria Mas de Xaxars i Palet, Joan Baptista d'Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Francesc Badia i Guia, Josep Balcells i Mas, Josep Maluquer i Nicolau, Salvador Maluquer i Nicolau, Antoni Novellas i Roig, aleshores un grup d'estudiants.

Nou!!: Barcelona і Institució Catalana d'Història Natural · Veure més »

Institut Amatller d'Art Hispànic

L'Institut Amatller d'Art Hispànic és una institució privada fundada a Barcelona el 1941 per Josep Gudiol Ricart, situada a la Casa Amatller, obra modernista de Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Barcelona і Institut Amatller d'Art Hispànic · Veure més »

Institut Can Vilumara

L'institut d'ensenyament secundari "Can Vilumara" de l'Hospitalet de Llobregat, rep el nom del cognom d'una família de moliners i seders del provinents del Pont de Vilomara.

Nou!!: Barcelona і Institut Can Vilumara · Veure més »

Institut Cartogràfic de Catalunya

L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va ser una entitat de la Generalitat de Catalunya que tenia com a finalitat dur a terme les tasques tècniques de desenvolupament de la informació cartogràfica en l'àmbit de les competències de la Generalitat.

Nou!!: Barcelona і Institut Cartogràfic de Catalunya · Veure més »

Institut Català de la Salut

Centre d'Atenció Pediàtrica Integral CAPI Casernes. L'Institut Català de la Salut (ICS) és una empresa pública, adscrita al Departament de Salut, dedicada a la prestació d'atenció sanitària.

Nou!!: Barcelona і Institut Català de la Salut · Veure més »

Institut Català de la Vinya i el Vi

L'Institut Català de la Vinya i el Vi (acrònim: INCAVI) va ésser creat l'any 1980 com a òrgan de direcció de les estacions enològiques de Vilafranca del Penedès i Reus, la competència sobre les quals havia estat transferida a la Generalitat del Principat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Institut Català de la Vinya i el Vi · Veure més »

Institut Català de les Dones

LInstitut Català de les Dones és un organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya encarregat de dissenyar, impulsar, coordinar i avaluar les polítiques per a l'equitat de gènere.

Nou!!: Barcelona і Institut Català de les Dones · Veure més »

Institut Català del Sòl

L'Institut Català del Sòl (INCASÒL) és una empresa pública depenent del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, creada el 16 de desembre de 1980 mitjançant la Llei 4/1980 del Parlament de Catalunya, com a organisme autònom de caràcter comercial, però l'any 2000 fou configurada com un ens públic.

Nou!!: Barcelona і Institut Català del Sòl · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Barcelona і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut d'Estudis Nord-americans

Institut d'Estudis Nord-americans (IEN) és una entitat cultural fundada el 1951 a Barcelona com a associació sense ànim de lucre amb la finalitat de promoure l'intercanvi cultural des de Catalunya amb els Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Barcelona і Institut d'Estudis Nord-americans · Veure més »

Institut d'Estudis Vallencs

Institut d'Estudis Vallencs (IEV) és una entitat cultural no lucrativa, creada el 1960 per Ramon Barbat i Miracle, Josep M. Bigas i Canals, Cèsar Martinell i Brunet i Josep M. Selva i Grifell, vallencs residents a Barcelona i traslladada posteriorment a la ciutat de Valls.

Nou!!: Barcelona і Institut d'Estudis Vallencs · Veure més »

Institut de Ciències del Mar

LInstitut de Ciències del Mar (ICM) és un centre de recerca marina situat a Barcelona que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Nou!!: Barcelona і Institut de Ciències del Mar · Veure més »

Institut de l'Empresa Familiar

Institut de l'Empresa Familiar (IEF) és una associació sense ànim de lucre amb seu a Barcelona constituïda el 1992 per un grup d'empresaris familiars.

Nou!!: Barcelona і Institut de l'Empresa Familiar · Veure més »

Institut del Teatre

LInstitut del Teatre és un centre superior públic, dedicat a la formació, la creació, la recerca, la conservació i la difusió de patrimoni en el camp de les arts escèniques.

Nou!!: Barcelona і Institut del Teatre · Veure més »

Institut Francès de Barcelona

LInstitut Francès de Barcelona (IFB) és un institució educativa fundada a Barcelona el 1921 per Ernest Merimée, degà de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, a partir de l'Alliance Française à Barcelone i de les escoles franceses Ferdinand de Lesseps i grup escolar francès Carrer Sepúlveda, fundades el 1898.

Nou!!: Barcelona і Institut Francès de Barcelona · Veure més »

Institut La Pineda

L'Institut La Pineda, conegut també com Institut Badalona 1, és un centre d'educació secundària situat a la ciutat de Badalona (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Institut La Pineda · Veure més »

Institut Pere Mata

LInstitut Pere Mata de Reus és l'hospital psiquiàtric de la ciutat, encara que dona servei a una regió molt més gran.

Nou!!: Barcelona і Institut Pere Mata · Veure més »

Institut Químic de Sarrià

Institut Químic de Sarrià (IQS) és un centre d'ensenyament universitari fundat a Roquetes, Baix Ebre, el 15 d'agost de 1905 pel jesuïta Eduard Vitòria amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro.

Nou!!: Barcelona і Institut Químic de Sarrià · Veure més »

Institut Ramon Llull

L'Institut Ramon Llull (IRL) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.

Nou!!: Barcelona і Institut Ramon Llull · Veure més »

Institut Tècnic Eulàlia

LInstitut Tècnic Eulàlia es va fundar el 1925 al barri de Sarrià de Barcelona en un casal d'estil neogòtic, i que el 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Nou!!: Barcelona і Institut Tècnic Eulàlia · Veure més »

Institut Vila de Gràcia

Institut Vila de Gràcia és un institut d'ensenyament secundari de Barcelona inaugurat el curs 1992-1993 per a aplegar els alumnes excedentaris en altres centres d'ensenyament secundari del barri de Gràcia, tot i que des del curs 1986-1987, amb el nom dExtensió núm.

Nou!!: Barcelona і Institut Vila de Gràcia · Veure més »

Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya

Palau del Governador al parc de la Ciutadella, antiga seu de l'Institut Escola i actual seu de l'Institut Verdaguer Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya fou un centre escolar fundat a Barcelona durant el govern de la Generalitat Estatutària (1932-1933), el 3 de febrer de 1932, impulsat pel llavors conseller de Cultura Ventura Gassol, i segons el model de lInstituto Escuela de Madrid, per tal de reestructurar l'ensenyament secundari.

Nou!!: Barcelona і Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Instituto Escuela

LInstituto-Escuela va ser creat el 1918 a Madrid, per l'aleshores Ministeri d'Instrucció Pública com un laboratori per preparar la reforma de l'educació secundària a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Instituto Escuela · Veure més »

Interior a l'aire lliure

L'obra Interior a l'aire lliure, també coneguda com a La Tarde i La Terraza, és una pintura a l'oli realitzada per pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas l'any 1892 a Barcelona i actualment pertany a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.

Nou!!: Barcelona і Interior a l'aire lliure · Veure més »

Intersindical-CSC

La Intersindical - Confederació Sindical Catalana o Intersindical-CSC (I-CSC) és un sindicat independentista i de classe català, fundat l'any 1990 i constituït el 1993.

Nou!!: Barcelona і Intersindical-CSC · Veure més »

Invasió de l'Iraq de 2003

La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.

Nou!!: Barcelona і Invasió de l'Iraq de 2003 · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »

Investidura

La investidura era l'acte pel qual s'efectuaven els pactes feudo-vassallàtics, pel qual el senyor lliurava el feu al vassall.

Nou!!: Barcelona і Investidura · Veure més »

Iogurt

El iogurt (del turc antic yuğur, turc modern yoğurt) és un aliment produït per fermentació bacteriana de la llet.

Nou!!: Barcelona і Iogurt · Veure més »

Iolanda Díaz Gallego

Iolanda Díaz Gallego (Sarria, 1934) és una activa col·laboradora en les diferents activitats relacionades amb l'emigració gallega a l'Uruguai i Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Iolanda Díaz Gallego · Veure més »

Irene Montalà

és una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Irene Montalà · Veure més »

Isaac Albéniz i Pascual

Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.

Nou!!: Barcelona і Isaac Albéniz i Pascual · Veure més »

Isabel Arqué i Gironès

Isabel Arqué i Gironès (Barcelona, 1923, l'Espluga de Francolí, 2012), pedagoga catalana.

Nou!!: Barcelona і Isabel Arqué i Gironès · Veure més »

Isabel d'Aragó i de Fortià

Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).

Nou!!: Barcelona і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »

Isabel de Requesens i Enríquez

Isabel de Requesens i Enríquez, També anomenada Isabel Enríquez de Requesens o Elisabet de Requesens i Enríquez, (?, 1495/6 - Nàpols, 5 de març de 1532).

Nou!!: Barcelona і Isabel de Requesens i Enríquez · Veure més »

Isabel Güell i López

Isabel Güell i López (Barcelona, 23 de novembre de 1872 - Barcelona, 8 de maig de 1956) fou una compositora catalana.

Nou!!: Barcelona і Isabel Güell i López · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Barcelona і Isabel I de Castella · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Barcelona і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Isabel Rey

Isabel Rey (València, 1965?) és una soprano valenciana.

Nou!!: Barcelona і Isabel Rey · Veure més »

Isabel Vila i Pujol

Isabel Vila i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896) va ser una mestra i sindicalista republicana catalana, considerada la primera lluitadora pels drets dels treballadors catalana.

Nou!!: Barcelona і Isabel Vila i Pujol · Veure més »

Isabel-Clara Simó i Monllor

Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, l'Alcoià, 4 d'abril de 1943 - Barcelona, 13 de gener de 2020) fou una mestra, escriptora, periodista i política valenciana.

Nou!!: Barcelona і Isabel-Clara Simó i Monllor · Veure més »

Isak Andic Ermay

Isak Andic Ermay (Istanbul, 1955) és un empresari català del sector de la moda, fundador i principal accionista de Mango.

Nou!!: Barcelona і Isak Andic Ermay · Veure més »

Isavarre

Isavarre és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і Isavarre · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Barcelona і Isfahan · Veure més »

Isidor Macabich i Llobet

Estàtua d'Isidor Macabich a la Ciutat d'Eivissa. Isidor Macabich i Llobet (Eivissa 10 de setembre, 1883 - Barcelona, 21 de març, 1973) fou un historiador i sacerdot eivissenc.

Nou!!: Barcelona і Isidor Macabich i Llobet · Veure més »

Isidre Figueras

Isidre Figueras (Barcelona, 2 de gener de 1913) va ser un ciclista català que estava establert a Tolosa de Llenguadoc i que va córrer en els anys previs a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Isidre Figueras · Veure més »

Isidre Gavín i Valls

Isidre Gavín i Valls (Barcelona, 23 de febrer de 1963) és un polític català, president de la Diputació de Lleida entre 2003 i 2007.

Nou!!: Barcelona і Isidre Gavín i Valls · Veure més »

Isidre Grañé i Castanera

Isidre Grañé i Castanera (Barcelona, 1898-1939), fill d'Isidre Grañé Artigas i Maria Castanera, fou un sindicalista i militant d'ERC.

Nou!!: Barcelona і Isidre Grañé i Castanera · Veure més »

Isidre Molas i Batllori

Isidre Molas i Batllori (Barcelona, 12 d'octubre, 1940) és un historiador i polític català, fill del músic Isidre Molas i Font i germà de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori.

Nou!!: Barcelona і Isidre Molas i Batllori · Veure més »

Isidre Nonell i Monturiol

fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Barcelona і Isidre Nonell i Monturiol · Veure més »

Isidre Puig i Boada

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Isidre Puig i Boada · Veure més »

Isidre Riera i Galí

Isidre Riera i Galí (Manresa, Bages, 1859 - Barcelona, Barcelonès, 1942) va ésser un notari que es llicencià en Dret civil i canònic l'any 1882.

Nou!!: Barcelona і Isidre Riera i Galí · Veure més »

Ismael Serrano

Ismael Serrano Morón (Madrid, 9 de març de 1974) és un cantautor espanyol de la generació de cantautors apareguda en els anys noranta.

Nou!!: Barcelona і Ismael Serrano · Veure més »

Ismael Smith Marí

Ismael Smith Marí (Barcelona, 16 de juliol de 1886 - White Plains, Nova York, 1 de novembre de 1972) fou un escultor, dibuixant i gravador català, si bé Eugeni d'Ors, el 4 de juliol de 1906 des del seu Glosari de La Veu de Catalunya el nomenà escultor noucentista, era un artista molt personal i les seves produccions oscil·laven des del decadentisme fins a una esquematització expressionista.

Nou!!: Barcelona і Ismael Smith Marí · Veure més »

Isona i Conca Dellà

Isona i Conca Dellà és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a Isona.

Nou!!: Barcelona і Isona i Conca Dellà · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Barcelona і Istanbul · Veure més »

Italouruguaians

Els italouruguaians (castellà: ítalo-uruguayos; italià: italo-uruguaiani o italo-uruguagio) són els italians residents a l'Uruguai així com els seus descendents.

Nou!!: Barcelona і Italouruguaians · Veure més »

Ivana Baquero Macías

Ivana Baquero Macías (Barcelona, 11 de juny de 1994) és actriu i escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Ivana Baquero Macías · Veure més »

Iván Rodríguez i Rabell

Iván Rodríguez Rabell, més conegut com a Ivo (Barcelona, 15 d'abril de 1978) és un futbolista català, que juga de migcampista.

Nou!!: Barcelona і Iván Rodríguez i Rabell · Veure més »

Jaciment de Vilaclara

El jaciment de Vilaclara es troba al terme Castellfollit del Boix (Bages), prop de la masia de Can Prat.

Nou!!: Barcelona і Jaciment de Vilaclara · Veure més »

Jacint Barrau i Cortès

Jacint Barrau i Cortès (Reus, 1810 - Barcelona, agost del 1884) fou un mecànic i inventor català.

Nou!!: Barcelona і Jacint Barrau i Cortès · Veure més »

Jacint Feliu Domènech i Sastre

Jacint Feliu Domènech i Sastre (Barcelona, 23 de novembre de 1802 – Madrid 2 de març de 1863).

Nou!!: Barcelona і Jacint Feliu Domènech i Sastre · Veure més »

Jacint Laporta i Mercader

Jacint Laporta i Mercader (Sants 1854 - Barcelona 1938) metge i escriptor en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Jacint Laporta i Mercader · Veure més »

Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces

Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces (València, 1887 - Barcelona, 1948) va ser un poeta valencià.

Nou!!: Barcelona і Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces · Veure més »

Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Jacint Rigau-Ros i Serra · Veure més »

Jacint Ros i Hombravella

Jacint Ros i Hombravella (Barcelona, 28 de novembre de 1934 - 1 de maig de 2020) fou un economista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Jacint Ros i Hombravella · Veure més »

Jackie Chan

Chan Kong Sang (xinès tradicional: 陳港生, xinès simplificat: 陈港生, pinyin: Chén Gǎng Shēng; Hong Kong, 7 d'abril de 1954), més conegut com a Jackie Chan (xinès tradicional: 成龍, xinès simplificat: 成龙, pinyin: Chéng Lóng) és un actor, coreògraf d'acció, cineasta, comediant, director, productor, artista marcial, guionista, cantant i intèrpret de doble.

Nou!!: Barcelona і Jackie Chan · Veure més »

Jacopo di Casentino

Tabernacle a Santa Maria della Tromba, Florència El Paso Jacopo del Casentino (c. 1330 – 1380), també dit Jacopo Landino o da Prato Vecchio, fou un pintor italià actiu principalment a la Toscana.

Nou!!: Barcelona і Jacopo di Casentino · Veure més »

Jacques Villeneuve

Jacques Joseph Charles Villeneuve (St-Jean-sur-Richelieu, Quebec, 9 d'abril de 1971) va ser un pilot de Fórmula 1 quebequès i en va guanyar el campionat l'any 1997.

Nou!!: Barcelona і Jacques Villeneuve · Veure més »

Jacques-René Hébert

Jacques René Hébert (Alençon, 15 de novembre de 1757 - París, 24 de març de 1794) fou durant la Revolució Francesa l'editor del diari extremista radical Le Père Duchesne.

Nou!!: Barcelona і Jacques-René Hébert · Veure més »

Jafre (Olivella)

Jafre (de vegades escrit Jafra) és un antic llogaret, actualment abandonat, en el Parc Natural del Garraf, al terme municipal d'Olivella.

Nou!!: Barcelona і Jafre (Olivella) · Veure més »

Jaime Arias Zimerman

Jaime Arias Zimerman (Barcelona, 1922 - 10 d'octubre de 2013) fou un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Jaime Arias Zimerman · Veure més »

Jaime Camino Vega de la Iglesia

Jaime Camino Vega de la Iglesia (Barcelona, 11 d'octubre de 1936 - Barcelona, 5 de desembre de 2015) fou un director i guionista de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Jaime Camino Vega de la Iglesia · Veure més »

Jaime Castells y Montestruch

Jaime Castells y Montestruch (Montevideo, juliol de 1843 - ibídem., 31 de gener de 1915) fou un poeta i comerciant uruguaià, fill i net de catalans, orïunds de Sant Boi de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Jaime Castells y Montestruch · Veure més »

Jaime Gil de Biedma

Jaime Gil de Biedma y Alba (Barcelona, 13 de novembre de 1929 - ibídem, 8 de gener de 1990), poeta català en llengua castellana, és un dels autors més rellevants de la generació del 50.

Nou!!: Barcelona і Jaime Gil de Biedma · Veure més »

Jaime Rosales

Jaime Rosales (Barcelona, 1970) és un director català de cinema, guanyador del Premi Nacional de Cultura 2015.

Nou!!: Barcelona і Jaime Rosales · Veure més »

Jaime Salinas Bonmatí

Jaime Salinas Bonmatí (Maison-Carrée, Algèria, 1925 - Grindavik, Islàndia, 25 de gener de 2011), escriptor i editor, fou fill del poeta Pedro Salinas i Margarita Bonmatí.

Nou!!: Barcelona і Jaime Salinas Bonmatí · Veure més »

Jannis Kounellis

Jannis Kounellis (El Pireu, Grècia, 23 de març de 1936 - Roma, 16 de febrer de 2017) fou un pintor i escultor grec que visqué a Roma des del 1956, on es va mudar per continuar els seus estudis d'art començats al seu país natal.

Nou!!: Barcelona і Jannis Kounellis · Veure més »

Jaquès

El jaquès era una moneda de billó (molt rarament d'or) encunyada, a l'inici, al, a la població aragonesa de Jaca.

Nou!!: Barcelona і Jaquès · Veure més »

Jardí botànic

Jardí Botànic de Curitiba (Regió Sud del Brasil). Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.

Nou!!: Barcelona і Jardí botànic · Veure més »

Jardí Botànic de Barcelona

El Jardí Botànic de Barcelona és un jardí botànic inaugurat l'any 1999, situat a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona en l'espai que hi ha entre l'Estadi de Montjuïc, el Castell de Montjuïc i el Cementiri de Montjuïc.

Nou!!: Barcelona і Jardí Botànic de Barcelona · Veure més »

Jardí del Túria

Verdor al Jardí del Túria Bosc al Jardí del Túria, amb el Palau de la Música al fons. Vista aèria de la ciutat, amb el Jardí a l'esquerra i la nova llera a la dreta. El Jardí del Túria és un parc urbà situat a l'antic llit del riu Túria de la ciutat de València.

Nou!!: Barcelona і Jardí del Túria · Veure més »

Jardí Espanyol

El Jardín Español va ser un teatre de Barcelona, situat al passeig de Gràcia, entre els actuals carrers de la Diputació i Gran Via.

Nou!!: Barcelona і Jardí Espanyol · Veure més »

Jardins Artigas

Els Jardins de ca l'Artigas o Jardins Artigas són uns jardins del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà), que van construir-se entre 1905 i 1906 i foren dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí.

Nou!!: Barcelona і Jardins Artigas · Veure més »

Jardins d'Euterpe

Els Jardins d'Euterpe van ser un dels jardins d'estiu que es van obrir a la rodalia del Passeig de Gràcia de Barcelona a mitjan com a espai de lleure ciutadà.

Nou!!: Barcelona і Jardins d'Euterpe · Veure més »

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera són un jardí botànic de 3,16 hectàrees d'extensió, especialitzat en cactus i plantes suculentes, i situat a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Jardins de Mossèn Costa i Llobera · Veure més »

Jardins i teatres d'estiu

Els jardins d'estiu van ser instal·lacions recreatives que es feien als afores de les ciutats, principalment durant el, per tal de donar un espai per a l'esbarjo als seus habitants.

Nou!!: Barcelona і Jardins i teatres d'estiu · Veure més »

Jaume Aiguader i Miró

Jaume Aiguader i Miró (la grafia familiar era: Aguadé) (Reus, 24 de juliol de 1882 - Mèxic 30 de maig de 1943) fou un metge i polític català d'ERC.

Nou!!: Barcelona і Jaume Aiguader i Miró · Veure més »

Jaume Almera i Comas

Jaume Almera i Comas (Vilassar de Mar, 5 de maig de 1845 - Barcelona, 15 de febrer de 1919), geòleg i paleontòleg català; fundà el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Jaume Almera i Comas · Veure més »

Jaume Amigó

Jaume Amigó (Ulldemolins, Priorat, - Barcelona, entre els anys 1594 i 1605).

Nou!!: Barcelona і Jaume Amigó · Veure més »

Jaume Aragall i Garriga

Placa commemorativa en la casa natal al número 30 del passeig del Born Jaume Aragall i Garriga (Barcelona, 6 de juny de 1939) és un tenor d'òpera català considerat un dels millors tenors de la seva generació.

Nou!!: Barcelona і Jaume Aragall i Garriga · Veure més »

Jaume Arnella i París

Jaume Arnella i París (Barcelona, 5 de maig de 1943) és un cantant i folklorista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Arnella i París · Veure més »

Jaume Aymà i Ayala

Jaume Aymà i Ayala (Barcelona, 12 de gener de 1882 - Sant Cugat del Vallès, 9 de febrer de 1964) fou un editor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Aymà i Ayala · Veure més »

Jaume Aymà i Mayol

Jaume Aymà i Mayol (Barcelona, 1911 - Sant Cugat del Vallès, 15 de maig de 1989) fou un editor i publicista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Aymà i Mayol · Veure més »

Jaume Bachs i Rosés

Jaume Bachs i Rosés (Barcelona, 20 de gener de 1862 - Barcelona, 14 de març de 1909) fou un tenor català que cantà al Liceu i als millors teatres d'òpera europeus i americans amb el nom d'Angelo Angioletti o Angiolo Angioletti (o Angelotti).

Nou!!: Barcelona і Jaume Bachs i Rosés · Veure més »

Jaume Balagueró i Bernat

és un director de cinema català especialitzat en pel·lícules de terror.

Nou!!: Barcelona і Jaume Balagueró i Bernat · Veure més »

Jaume Ballber i Casals

Jaume Ballber i Casals (Terrassa, Vallès Occidental, 1867 - Barcelona, Barcelonès, 1924) va ésser un industrial que cursà la carrera d'Enginyeria Mecànica a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), on es graduà el 1890.

Nou!!: Barcelona і Jaume Ballber i Casals · Veure més »

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »

Jaume Baltasar i Matas

Jaume Baltasar i Matas (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1850 - Barcelona, Barcelonès, 1922) va ésser un metge que estudià el batxillerat a Vic i a Tarragona (1877) i cursà la llicenciatura de Medicina a la Universitat de Barcelona (1884).

Nou!!: Barcelona і Jaume Baltasar i Matas · Veure més »

Jaume Benavente i Cassanyes

Jaume Benavente i Cassanyes (Barcelona, 10 de novembre de 1958) és un escriptor català, autor d'una vintena de llibres.

Nou!!: Barcelona і Jaume Benavente i Cassanyes · Veure més »

Jaume Bisbe

Jaume Bisbe fou un anarquista i dirigent sindicalista de Barcelona, pintor d'ofici.

Nou!!: Barcelona і Jaume Bisbe · Veure més »

Jaume Biscarri i Bossom de Saga

Jaume Biscarri i Bossom de Saga (Barcelona, 13 de juliol del 1837 – 17 de març del 1877) va ser pianista, compositor i musicògraf.

Nou!!: Barcelona і Jaume Biscarri i Bossom de Saga · Veure més »

Jaume Biscarri i de Fortuny

Jaume Biscarri i de Fortuny (Barcelona, 18 de juny del 1876 – 1951) va ser compositor, professor de música i crític musical.

Nou!!: Barcelona і Jaume Biscarri i de Fortuny · Veure més »

Jaume Bofill i Bofill

Jaume Bofill i Bofill (Barcelona, 1910-1965) fou un filòsof tomista i catedràtic de metafísica.

Nou!!: Barcelona і Jaume Bofill i Bofill · Veure més »

Jaume Bosch i Mestres

Jaume Bosch i Mestres (Barcelona, 1 de juny de 1953) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya des de la VII legislatura i senador designat pel Parlament de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Jaume Bosch i Mestres · Veure més »

Jaume Brossa i Roger

Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, 1868, 1869 o 1875 - Barcelona, 1919) fou un dramaturg i articulista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Brossa i Roger · Veure més »

Jaume Bru i Vidal

Jaume Bru i Vidal, també conegut com a Santiago Bru i Vidal, (Sagunt, 29 de juliol de 1921 - Sagunt, 11 de novembre de 2000) va ser un historiador i poeta valencià.

Nou!!: Barcelona і Jaume Bru i Vidal · Veure més »

Jaume Caçador

Jaume Caçador (Vic 1484 - Barcelona, 4 de gener de 1561) fou bisbe de Barcelona (1546-1561) i el 58è President de la Generalitat de Catalunya (1545-1548).

Nou!!: Barcelona і Jaume Caçador · Veure més »

Jaume Caçador i Claret

Jaume Caçador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76è President de la Generalitat (1590-1593).

Nou!!: Barcelona і Jaume Caçador i Claret · Veure més »

Jaume Cabré i Fabré

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cabré i Fabré · Veure més »

Jaume Cabrera

Jaume Cabrera, (fl. 1349-1432), pintor gòtic català considerat adscrit al corrent gòtic internacional, contemporani de Lluís Borrassa i mestre de Jaume Cirera.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cabrera · Veure més »

Jaume Callís

Jaume Callís (Vic, Osona, 1364-1370 — Barcelona, Barcelonès, 12 de febrer de 1434) fou un jurista i advocat.

Nou!!: Barcelona і Jaume Callís · Veure més »

Jaume Carner i Romeu

Jaume Carner i Romeu (el Vendrell, el Baix Penedès, 22 de febrer de 1867 — Barcelona, 27 de setembre 1934) fou un advocat i polític català, avi de Joan Reventós i Carner.

Nou!!: Barcelona і Jaume Carner i Romeu · Veure més »

Jaume Carner i Suñol

Jaume Carner i Suñol (Barcelona, 1925-7 de setembre de 1992) fou un financer català, net de Jaume Carner i Romeu i d'Ildefons Sunyol i Casanovas, i cosí germà de Joan Reventós i Carner.

Nou!!: Barcelona і Jaume Carner i Suñol · Veure més »

Jaume Carrera i Pujal

Jaume Carrera i Pujal (Centelles, Osona, 1895 - Barcelona, 8 de gener de 1961) fou un periodista i historiador català fortament vinculat a Castellterçol.

Nou!!: Barcelona і Jaume Carrera i Pujal · Veure més »

Jaume Casajoana i Roca

Jaume Casajoana i Roca (Sant Fruitós de Bages, 1930 – Barcelona, 2001) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Casajoana i Roca · Veure més »

Jaume Cascalls

Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cascalls · Veure més »

Jaume Casellas i Genovart

Jaume Casellas i Genovart (Valls, Alt Camp, 1690 - Toledo, 1764) fou compositor del Barroc català i mestre de capella de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Barcelona і Jaume Casellas i Genovart · Veure més »

Jaume Català i Albosa

Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) fou un eclesiàstic català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Català i Albosa · Veure més »

Jaume Cela i Ollé

és un escriptor de literatura infantil català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cela i Ollé · Veure més »

Jaume Cervera

* Jaume de Cervera (senyor de Gebut) (?, 1276), noble del llinatge dels Cervera de la subbranca de Gebut i Algerri.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cervera · Veure més »

Jaume Cervera i Marquès

Jaume Cervera i Marquès (Castelló d'Empúries, l'Alt Empordà, 1858 - Barcelona 17 d'abril de 1950) fou un músic i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cervera i Marquès · Veure més »

Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.

Nou!!: Barcelona і Jaume Collell i Bancells · Veure més »

Jaume Compte i Canelles

Jaume Compte i Canellas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1897 – Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític i lluitador nacionalista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Compte i Canelles · Veure més »

Jaume Conesa

Jaume Conesa (Montblanc, Conca de Barberà, 1320 - Barcelona, 1390) fou un escrivent i traductor membre de la Cancelleria Reial i un dels membres culturalment més actius d'aquesta institució en temps del rei Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Barcelona і Jaume Conesa · Veure més »

Jaume Cordelles i Oms

Jaume Cordelles i Oms fou prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cordelles i Oms · Veure més »

Jaume Cots i Gorchs

Jaume Cots i Gorchs (Barcelona, 1902 - ?, 1990) fou un jurista i especialista en dret català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cots i Gorchs · Veure més »

Jaume Creus i del Castillo

Jaume Creus i del Castillo (Barcelona, 1950) és un poeta i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Creus i del Castillo · Veure més »

Jaume Cristau i Brunet

Jaume Cristau i Brunet (Figueres, Alt Empordà, 11 de febrer de 1940) és instrumentista de contrabaix, compositor de sardanes i director de cobla.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cristau i Brunet · Veure més »

Jaume Cruells i Sallarès

Jaume Cruells i Sallarès (Sabadell, 1863 - Barcelona, 1920) fou un advocat i polític català, diputat a Corts per Sabadell durant la Restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cruells i Sallarès · Veure més »

Jaume Cuadrat Realp

Jaume Cuadrat i Realp (l'Albagés, 1899 - Barcelona, 1993) fou un escriptor català en llengua catalana i francesa.

Nou!!: Barcelona і Jaume Cuadrat Realp · Veure més »

Jaume de Cordelles i Ramanyer

Jaume de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Jaume de Cordelles i Ramanyer · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Barcelona і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Barcelona і Jaume el Just · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Barcelona і Jaume el Major · Veure més »

Jaume Fabre

Jaume Fabre va ser un arquitecte nascut a Mallorca al.

Nou!!: Barcelona і Jaume Fabre · Veure més »

Jaume Farguell i Sitges

Jaume Farguell i Sitges (Barcelona, 12 de maig de 1936) és un advocat i polític berguedà, alcalde de Berga i diputat al Parlament de Catalunya en la V Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Jaume Farguell i Sitges · Veure més »

Jaume Fernàndez i Calvet

Jaume Fernàndez i Calvet (Barcelona, 1953) és un activista independentista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Fernàndez i Calvet · Veure més »

Jaume Ferran i Clua

Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, la Terra Alta, 1 de febrer de 1851 - Barcelona, 22 de novembre de 1929) fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera.

Nou!!: Barcelona і Jaume Ferran i Clua · Veure més »

Jaume Fiella

L'església de Sant Miquel que Jaume Fiella va fer decorar ja no existeix, però la façana amb les talles de Ducroux es va incorporar com a façana lateral de la basílica de la Mercè.cita cirici Jaume Fiella (Tremp,? - ?, setembre del 1522) fou doctor en dret canònic i civil, degà de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya de 1514 a 1515). Era fill de Joan i Constança; va néixer a mitjan i va tenir tres germans, Antoni Joan, Esperança i Orient. Va ser un dels més destacats personatges de la seva ciutat, on va fundar un hospital per a pobres el 3 de setembre del 1521. Estudià a Lleida, Tolosa de Llenguadoc i Roma, on visqué des del 1471, i durant onze anys, treballant d'abreviador per a la Santa Seu, nomenat per Sixt IV. Se sap que residí a Barcelona a partir del 1495, on ja fou degà i canonge de la seu, si bé sembla que abans havia estat abat a Santa Cecília de Montserrat o de Sant Pere de Montsó. De la seva estança a Roma prové l'estreta relació que Fiella va mantenir amb el valencià Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, qui el 1492 obtingué protagonisme en promulgar la butlla que repartia les conquestes futures d'Espanya i Portugal a l'oest i est de les Açores, respectivament. Entre el 1504 i 1507, participà en actes de la Inquisició. Actuà en multitud de sentències arbitrals en temes eclesiàstics. Encarregà Gabriel Pellisser i René Ducloux la decoració goticorenaixentista de l'església de Sant Miquel (Barcelona), el 1516. Va ser nomenat president de la Generalitat el 18 de juliol del 1514, per a substituir Joan d'Aragó, que havia presentat la seva renúncia. Al seu poble nadal, va fundar l'any 1521 l'Hospital de pobres del qual l'edifici en l'actualitat serveix de jutjats de primera instància.

Nou!!: Barcelona і Jaume Fiella · Veure més »

Jaume Fuster i Guillemó

Placa commemorativa a la casa natal de Jaume Fuster, al carrer Tallers, 65.Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Fuster i Guillemó · Veure més »

Jaume Garcia (arxiver reial)

Jaume Garcia (Barcelona, principis del segle XV - Barcelona, 1475) fou historiador i Arxiver Reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1440-1475).

Nou!!: Barcelona і Jaume Garcia (arxiver reial) · Veure més »

Jaume Garcia Juan

Jaume Garcia Juan (Barcelona, 17 de novembre de 1970) és un futbolista català, que ocupa la posició de migcampista.

Nou!!: Barcelona і Jaume Garcia Juan · Veure més »

Jaume Grau Casas

Jaume Grau Casas (Barcelona, 2 de desembre de 1896 - València, 8 de novembre de 1950) va ser un esperantista, escriptor i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Grau Casas · Veure més »

Jaume Grau i Masbernat

és un biòleg, escriptor i guionista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Grau i Masbernat · Veure més »

Jaume Gustà i Bondia

Esquema dels desguassos dels edificis Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 25 de maig de 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932).

Nou!!: Barcelona і Jaume Gustà i Bondia · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Nou!!: Barcelona і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Barcelona і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume Lacoma i Alié

Jaume Lacoma i Alié (Barcelona, Barcelonès, 1829 - Ripollet, Vallès Oriental, 1895) va ésser un metge i cirurgià que fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Nou!!: Barcelona і Jaume Lacoma i Alié · Veure més »

Jaume Lorés i Caballería

Jaume Lorés i Caballeria (Barcelona, 1935 - 2002) fou un escriptor, periodista, i assagista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Lorés i Caballería · Veure més »

Jaume March I

Jaume March I (Barcelona, vers 1300 - 1375) fou senyor d'Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi.

Nou!!: Barcelona і Jaume March I · Veure més »

Jaume Marquilles

Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 o 1370 - ?, 1451 o 1455) fou un eclesiàstic i jurista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Marquilles · Veure més »

Jaume Martínez i Vendrell

Jaume Martínez i Vendrell (Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 20 d'abril del 1915 – Barcelona, 26 de novembre del 1989) fou un militar i activista independentista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Martínez i Vendrell · Veure més »

Jaume Martrus i Riera

Jaume Martrus i Riera (Manresa, 1889 - Barcelona, 1966) fou un prolífic artista que va destacar com a escultor, medallista, dibuixant i caricaturista, amb les que signava com a Sutram.

Nou!!: Barcelona і Jaume Martrus i Riera · Veure més »

Jaume Marxuach i Flaquer

Jaume Marxuach i Flaquer (Barcelona, 1906 - Calella, abril de 1966) fou un advocat, escriptor i erudit català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Marxuach i Flaquer · Veure més »

Jaume Maspons i Camarasa

Jaume Maspons i Camarasa (Granollers, Vallès Oriental 1872 - Barcelona 1934) fou un escriptor i agrònom, germà de Pere Maspons i Camarasa.

Nou!!: Barcelona і Jaume Maspons i Camarasa · Veure més »

Jaume Mateu (pintor)

va ser un important pintor de la segona generació del gòtic internacional establert des de molt jove a València i actiu entre 1402 i 1452.

Nou!!: Barcelona і Jaume Mateu (pintor) · Veure més »

Jaume Melendres i Inglès

Jaume Melendres i Inglès (Martorell, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1941 – Manresa, Bages, 18 de novembre de 2009) va ser un autor dramàtic, director d'escena, articulista, actor ocasional, traductor d'obres de teatre i professor de teoria a l'Institut del Teatre.

Nou!!: Barcelona і Jaume Melendres i Inglès · Veure més »

Jaume Mercadé i Queralt

Jaume Mercadé i Queralt (Valls, 22 de juliol de 1889 - Barcelona, 1967) Fou un pintor i orfebre català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Mercadé i Queralt · Veure més »

Jaume Mestres i Fossas

Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1981) fou arquitecte català i dirigent esportiu.

Nou!!: Barcelona і Jaume Mestres i Fossas · Veure més »

Jaume Ministral Masià

Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914 - Barcelona, 1982) fou un escriptor i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Ministral Masià · Veure més »

Jaume Miralles i Toda

Jaume Miralles i Toda (Les Borges del Camp, 6 d'agost del 1916 – Barcelona, 26 de febrer del 2004) va ser trompetista i compositor, especialment de música de ball.

Nou!!: Barcelona і Jaume Miralles i Toda · Veure més »

Jaume Miravitlles i Navarra

Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 18 de febrer del 1906 - Barcelona, 10 de novembre del 1988) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Miravitlles i Navarra · Veure més »

Jaume Nualart i Maymí

Jaume Nualart i Maymí (Cassà de la Selva, Gironès, 1916 - Barcelona, 1989) fou un sociòleg i polític català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Nualart i Maymí · Veure més »

Jaume Nunó i Roca

Jaume Nunó i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 8 de setembre de 1824- Buffalo, 18 de juliol de 1908), conegut a Mèxic com a Jaime Nunó Roca, va ser un compositor català que va compondre la música per a les estrofes de Francisco González Bocanegra, que va esdevenir l'himne nacional mexicà.

Nou!!: Barcelona і Jaume Nunó i Roca · Veure més »

Jaume Oliveras i Brossa

Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877 - Barcelona, 6 de setembre del 1957) fou un capellà, missioner i excursionista, gran precursor de la marxa no competitiva de muntanya a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Jaume Oliveras i Brossa · Veure més »

Jaume Oliveras i Maristany

Jaume Oliveras i Maristany (el Masnou, 29 de maig del 1962) és un polític català militant d'ERC, diputat al Parlament de Catalunya en la VI Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Jaume Oliveras i Maristany · Veure més »

Jaume Pahissa i Jo

Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Pahissa i Jo · Veure més »

Jaume Pallarès

Jaume Pallarès (La Selva del Camp, Baix Camp, 1590 - El Vilosell, Les Garrigues, 1648).

Nou!!: Barcelona і Jaume Pallarès · Veure més »

Jaume Perich i Escala

El cèlebre Gat de Perich a la placa commemorativa amb motiu del desè aniversari de la seva mort (jardins de Jaume Perich, Barcelona) Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995) fou un humorista gràfic i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Perich i Escala · Veure més »

Jaume Pi i Sunyer

Jaume Pi i Sunyer (Roses, Alt Empordà, 5 de gener de 1851 - ibídem, 16 d'abril de 1897) fou un metge català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Pi i Sunyer · Veure més »

Jaume Picas i Guiu

Jaume Picas i Guiu (Barcelona, 1921 - Barcelona, 1976) va ser un escriptor i promotor de la llengua i cultura catalanes, durant el franquisme.

Nou!!: Barcelona і Jaume Picas i Guiu · Veure més »

Jaume Pla i Pallejà

Jaume Pla i Pallejà (Rubí, 1914 - Barcelona, 1995) fou un gravador, pintor, bibliòfil i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Pla i Pallejà · Veure més »

Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) és un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Plensa i Suñé · Veure més »

Jaume Pujol i Balcells

Jaume Pujol i Balcells (Guissona, Segarra - 8 de febrer de 1944) és un prevere catòlic català, arquebisbe de Tarragona entre el 2004 i el 2019.

Nou!!: Barcelona і Jaume Pujol i Balcells · Veure més »

Jaume Queralt

Jaume Queralt Prats, també conegut com a Met Barran o Jacques Queralt (Barran, 1941 - Perpinyà, 19 d'abril de 2020), fill de refugiats republicans de Blancafort, fou un poeta, assagista, periodista i activista cultural nord-català, autor de reculls de poemes en català i d'obres de divulgació tant en català com en francès.

Nou!!: Barcelona і Jaume Queralt · Veure més »

Jaume Queraltó i Ros

Jaume Queraltó i Ros (Sant Andreu de Palomar, Barcelonès 1868 - Barcelona 1932) fou un metge català i conegut republicà.

Nou!!: Barcelona і Jaume Queraltó i Ros · Veure més »

Jaume Quesada i Echevarria

Jaume Quesada i Echevarria (Barcelona, 21 de setembre de 1971) és un exfutbolista català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Quesada i Echevarria · Veure més »

Jaume Ramon Mercader del Río

Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.

Nou!!: Barcelona і Jaume Ramon Mercader del Río · Veure més »

Jaume Roca i Delpech

Jaume Roca i Delpech (Salt, Gironès, 26 d'agost de 1910 - Girona, 15 de novembre de 1968) fou un pintor, pianista i compositor de sardanes català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Roca i Delpech · Veure més »

Jaume Roig

Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.

Nou!!: Barcelona і Jaume Roig · Veure més »

Jaume Rotés Querol

Jaume Rotés Querol (Balaguer, 1921 - Barcelona, 29 de gener del 2008) va ser un metge català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Rotés Querol · Veure més »

Jaume Safont

''Dietari de la Diputació del General de Catalunya - 1454 a 1472'', edició del 1950. Jaume Safont (Barcelona, 1420-1487) fou un poeta i notari català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Safont · Veure més »

Jaume Salom i Vidal

Jaume Salom i Vidal (Barcelona, 25 de desembre de 1925- Sitges, 25 de gener de 2013), va ser un dramaturg català que va escriure i estrenar pràcticament tota la seva obra en castellà.

Nou!!: Barcelona і Jaume Salom i Vidal · Veure més »

Jaume Sanjaume i Clarà

Jaume Sanjaume i Clarà (Barcelona, 1898-1985) fou un artista policromista i daurador català, responsable de la reconstrucció i restauració de gran part del patrimoni artístic religiós danyat durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Jaume Sanjaume i Clarà · Veure més »

Jaume Sirisi i Escoda

Jaume Sirisi i Escoda (Pratdip, 11 d'agost del 1921 – Barcelona, 6 d'abril del 1999) va ser sacerdot, organista i compositor.

Nou!!: Barcelona і Jaume Sirisi i Escoda · Veure més »

Jaume Sisa i Mestres

, conegut simplement com a Sisa, és un músic i cantautor català, autor de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol, la seva obra més emblemàtica, inclosa al disc homònim de 1975.

Nou!!: Barcelona і Jaume Sisa i Mestres · Veure més »

Jaume Soler i Farré

Jaume Soler i Farré (Balaguer, Noguera, 1849 - Almenar, Segrià, 1927) va ésser un farmacèutic interí d'Almenar des de 1889 i titular des de 1896 fins a la seua mort.

Nou!!: Barcelona і Jaume Soler i Farré · Veure més »

Jaume Sorribas i Garcia

Jaume Sorribas i Garcia (Sallent, Bages, 15 de maig de 1948 - Barcelona, 23 de gener de 2008) fou un actor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Sorribas i Garcia · Veure més »

Jaume Subias

tiple del quart cor d'unsa missa a 11 veus amb ministrils. Jaume Subias fou un músic, compositor i mestre de capella català dels segles  i. Va exercir com a mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona fins al 5 de maig de 1684; des d'aquell any fins al 22 d'octubre de 1695 va exercir el mateix càrrec a la Seu de Manresa.

Nou!!: Barcelona і Jaume Subias · Veure més »

Jaume Teixidor Dalmau

Jaume Teixidor Dalmau A moltes bibliografies se l'esmenta com a Texidor, segons l'ortografia usual a la seva època.

Nou!!: Barcelona і Jaume Teixidor Dalmau · Veure més »

Jaume Tomàs i Sabaté

Jaume Tomàs i Sabaté (Sants, Barcelona, 1933 - Barcelona, 2010) fou un empresari català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Tomàs i Sabaté · Veure més »

Jaume Torres i Grau

Jaume Torres i Grau (Barcelona, 1879-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 1903.

Nou!!: Barcelona і Jaume Torres i Grau · Veure més »

Jaume Vallcorba i Plana

Jaume (o Santiago) Vallcorba i Plana (Tarragona, 21 de novembre del 1949 - Barcelona, 23 d'agost del 2014) fou un filòleg i editor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Vallcorba i Plana · Veure més »

Jaume Vallcorba i Rocosa

Jaume Vallcorba i Rocosa (Barcelona, 31 d'agost de 1920 - Barcelona, 28 de setembre de 2010) va ser un enginyer i lingüista català, deixeble de Pompeu Fabra.

Nou!!: Barcelona і Jaume Vallcorba i Rocosa · Veure més »

Jaume Ventura i Tort

Jaume Ventura i Tort (L'Hospitalet de Llobregat, 12 de desembre de 1911 - 30 de juliol de 1985) fou un compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Jaume Ventura i Tort · Veure més »

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Vicens i Vives · Veure més »

Jaume Vidal i Alcover

Jaume Vidal i Alcover (Manacor, 1923 - Barcelona, 1991) fou un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística.

Nou!!: Barcelona і Jaume Vidal i Alcover · Veure més »

Jaume Vilalta i Casas

Jaume Vilalta i Casas (Barcelona, 1956), és periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Barcelona і Jaume Vilalta i Casas · Veure més »

Jaume Vilalta i Gonzàlez

Jaume Vilalta i González (Reus, Baix Camp, 1928 - Barcelona, Barcelonès, 21 de setembre 2005) fou un advocat català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Vilalta i Gonzàlez · Veure més »

Jaume Vilà i Mèlich

Jaume Vilà i Mèlich (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 4 de febrer de 1907 - 15 d'octubre de 1982), també conegut per l'acrònim Javimel, fou un músic instrumentista de violí, tenora, tible i contrabaix, compositor de sardanes, i director de cobla, fundador de la Cobla La Principal del Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Jaume Vilà i Mèlich · Veure més »

Jaume Villanova i Torreblanca

Jaume Villanova i Torreblanca (Barcelona, 28 de desembre de 1908 - agost? del 1985) va ser un autor dramàtic català.

Nou!!: Barcelona і Jaume Villanova i Torreblanca · Veure més »

Javier García Chico

Javier García Chico, nascut a Barcelona el 22 de juliol de 1966.

Nou!!: Barcelona і Javier García Chico · Veure més »

Javier Gómez-Navarro Navarrete

Javier Gómez-Navarro Navarrete (Madrid, 13 de setembre de 1945) és un polític espanyol que fou Ministre de Comerç i Turisme durant l'últim govern de Felipe González.

Nou!!: Barcelona і Javier Gómez-Navarro Navarrete · Veure més »

Javier Manjarín Pereda

Javier Manjarín Pereda (Gijón, Astúries, 31 de desembre de 1969), és un futbolista asturià ja retirat.

Nou!!: Barcelona і Javier Manjarín Pereda · Veure més »

Javier Navarrete

és un compositor musical.

Nou!!: Barcelona і Javier Navarrete · Veure més »

Javier Rodríguez Nebreda

Javier Rodríguez Nebreda (Santa Coloma de Gramenet, 26 de març del 1974) era un futbolista que va jugar al FC Barcelona de futbol sala, equip del qual va ser el capità.

Nou!!: Barcelona і Javier Rodríguez Nebreda · Veure més »

Javier Sanz

Javier Sanz (Madrid, 1965) és un escriptor espanyol, autor de guies turístiques diverses i de reportatges dins els mitjans de comunicació, i notablement de l'obra Resposta a la Lletra de Jesús al Papa (Respuesta a la Carta de Jesús al Papa), amb un epíleg de Fernando Sánchez Dragó, una recerca centrada dins el desenvolupament de les religions en Orient Mitjà a l'Antiguitat.

Nou!!: Barcelona і Javier Sanz · Veure més »

Javier Tusell Gómez

Javier Tusell Gómez (Barcelona, 26 d'agost de 1945 – 8 de febrer de 2005) fou un historiador i polític català, criat a Madrid, catedràtic d'Història Contemporània a la UNED.

Nou!!: Barcelona і Javier Tusell Gómez · Veure més »

Jazz

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).

Nou!!: Barcelona і Jazz · Veure més »

Júlia Coromines i Vigneaux

Júlia Coromines i Vigneaux (Barcelona, 17 d'octubre de 1910 - 30 de març de 2011) va ser una metgessa i psicoanalista catalana, pionera del mètode Montessori a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Júlia Coromines i Vigneaux · Veure més »

Júlia Costa i Coderch

Júlia Costa i Coderch (Barcelona, 24 d'abril de 1948) és una escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Júlia Costa i Coderch · Veure més »

Júlia Menéndez i Ortega

Júlia Menéndez i Ortega (Barcelona, 1 d'agost del 1985) és una exjugadora d'hoquei sobre herba.

Nou!!: Barcelona і Júlia Menéndez i Ortega · Veure més »

Jean Armand de Maillé-Brézé

Jean Armand de Maillé (Milly, 18 d'octubre de 1619 - Orbetello, 14 de juny de 1646), marquès de Brézé, duc de Fronsac, fou un almirall francès del, que va dirigir la marina francesa de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Barcelona і Jean Armand de Maillé-Brézé · Veure més »

Jean Bouin

Jean Bouin (Marsella, 20 de desembre de 1888 – front del Marne, 29 de setembre de 1914) fou un atleta francès.

Nou!!: Barcelona і Jean Bouin · Veure més »

Jean Bouin (cursa)

La Jean Bouin és una cursa atlètica de caràcter popular que cada any es fa a Barcelona des del 1920.

Nou!!: Barcelona і Jean Bouin (cursa) · Veure més »

Jean Leon

Jean Leon és un celler elaborador de vins de Torrelavit, a la DO Penedès.

Nou!!: Barcelona і Jean Leon · Veure més »

Jean Marc Gaspard Itard

'''Jean Marc Gaspard Itard''' va ésser un metge occità.

Nou!!: Barcelona і Jean Marc Gaspard Itard · Veure més »

Jean Nouvel

Torre Agbar, Barcelona Jean Nouvel (Fumèl, 12 d'agost de 1945) és un arquitecte i dissenyador francès.

Nou!!: Barcelona і Jean Nouvel · Veure més »

Jean-Marc Rouillan

Jean-Marc Rouillan (Aush, 30 d'agost de 1952) també conegut pel nom Jann-Marc Rouillan, és un militant d'extrema esquerra i escriptor occità, fundador i membre del grup armat autònom Acció Directa.

Nou!!: Barcelona і Jean-Marc Rouillan · Veure més »

Jean-Michel Jarre

Jean-Michel Jarre és un músic i compositor francès, un dels més importants a escala mundial en el camp de la música ambient i New Age.

Nou!!: Barcelona і Jean-Michel Jarre · Veure més »

Jeanne Émilie de Villeneuve

Jeanne Émilie de Villeneuve (Tolosa, 9 de març de 1811 - Castres, 2 d'octubre de 1854) Religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Germanes de la Immaculada Concepció de Castres el 1836.

Nou!!: Barcelona і Jeanne Émilie de Villeneuve · Veure més »

Jenny

és el nom artístic de Jennifer Serrano, una cantant nascuda a Astúries que va representar Andorra al Festival d'Eurovisió de 2006.

Nou!!: Barcelona і Jenny · Veure més »

Jenson Button

Jenson Button (Frome, Somerset, Anglaterra, 1980) és un pilot d'automobilisme anglès i campió del món de Fórmula 1 del 2009 per l'equip anglesa Brawn GP.

Nou!!: Barcelona і Jenson Button · Veure més »

Jep Nuix

Josep Nuix i Julibert, més conegut com a Jep Nuix, (Barcelona 23 de setembre de 1955 - ibídem, 26 d'abril de 1998) fou un compositor i flautista català.

Nou!!: Barcelona і Jep Nuix · Veure més »

Jeroni de Requesens i Roís de Liori

Jeroni de Requesens i Roís de Liori (? - † Barcelona, 1548).

Nou!!: Barcelona і Jeroni de Requesens i Roís de Liori · Veure més »

Jeroni Ferran Granell i Manresa

Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 7 de gener de 1868 - 9 de març de 1931) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Barcelona і Jeroni Ferran Granell i Manresa · Veure més »

Jeroni Granell

* Jeroni Granell i Barrera (Barcelona, segle XIX), mestre d'obres.

Nou!!: Barcelona і Jeroni Granell · Veure més »

Jeroni Granell i Mundet

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú Col·legi Samà, a Vilanova i la Geltrú Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 31 de desembre de 1889) fou un mestre d'obres barceloní titulat el 1854, artesà i decorador.

Nou!!: Barcelona і Jeroni Granell i Mundet · Veure més »

Jeroni Jacint Espinosa

Sant Pere Nolasc intercedint pels seus frares malalts Jeroni Jacint de Espinosa (Cocentaina, 18 de juliol de 1600 — València, 1667), fou un pintor barroc valencià, de la mateixa generació que Esteve March, fill del pintor val·lisoletà Jerónimo Rodríguez de Espinosa.

Nou!!: Barcelona і Jeroni Jacint Espinosa · Veure més »

Jeroni Martorell i Terrats

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Barcelona і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »

Jeroni Miquel Suñol i Pujol

Retrat de l'escultor Jeroni Suñol - Marià Fortuny El Cristòfor Colom de Suñol al Central Park de Nova York (1892) Jeroni Miquel Suñol i Pujol, més conegut com a Jeroni Suñol (Barcelona, 13 de desembre de 1839 – Madrid, 16 d'octubre de 1902) fou un escultor català establert a Madrid.

Nou!!: Barcelona і Jeroni Miquel Suñol i Pujol · Veure més »

Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.

Nou!!: Barcelona і Jeroni Pujades · Veure més »

Jesús Ernest Martínez Ferrando

Jesús Ernest Martínez Ferrando (València, 17 de gener de 1891 - ibid., 26 de setembre de 1965), més conegut com a Ernest Martínez Ferrando, va ser un arxiver, escriptor i historiador valencià.

Nou!!: Barcelona і Jesús Ernest Martínez Ferrando · Veure més »

Jesús Felipe Armendáriz Ormaechea

Jesús Felipe Armendáriz Ormaechea (Gernika, Biscaia, 1945 - Barcelona, 2012) és un sindicalista i polític català d'origen basc.

Nou!!: Barcelona і Jesús Felipe Armendáriz Ormaechea · Veure més »

Jesús Ferrer i Baza

Jesús Ferrer Baza (Barcelona, 28 de març de 1941 - 7 de novembre de 2011)Recordatori entregat per la família el dia del seu enterrament.

Nou!!: Barcelona і Jesús Ferrer i Baza · Veure més »

Jesús Mestre i Godes

Jesús Mestre i Godes (Barcelona, 1925 - Barcelona, 25 de març de 2023) va ser un historiador català.

Nou!!: Barcelona і Jesús Mestre i Godes · Veure més »

Jesús Miguel Rollán Prada

Jesús Miguel Rollán Prada (Madrid, 4 d'abril de 1968 - la Garriga, Vallès Oriental, 11 de març de 2006) va ser un jugador de waterpolo madrileny, instal·lat a Catalunya, on desenvolupà la major part de la seva carrera esportiva.

Nou!!: Barcelona і Jesús Miguel Rollán Prada · Veure més »

Jesús Moncada i Estruga

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005) fou un escriptor en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Jesús Moncada i Estruga · Veure més »

Jesús Mosterín

Jesús Mosterín de las Heras (Bilbao, 24 de setembre de 1941 - Barcelona, 4 d'octubre de 2017) fou un filòsof espanyol que, entre el 2000 i el 2017, va presidir a l'Estat espanyol el Projecte Gran Simi.

Nou!!: Barcelona і Jesús Mosterín · Veure més »

Jesús Rodríguez Picó

Jesús Rodríguez Picó (Barcelona, 12 de juliol de 1953) és un clarinetista, compositor i pedagog català, germà del meteoròleg Alfred Rodríguez Picó.

Nou!!: Barcelona і Jesús Rodríguez Picó · Veure més »

Jesús Serra i Santamans

Jesús Serra i Santamans (el Pont de Vilomara, Bages, 22 d'agost del 1911 – Barcelona, 18 de desembre del 2005) va ser un empresari català i dirigent esportiu que va participar en la creació de diferents empreses, entre les quals es troben Catalana Occident i Asepeyo.

Nou!!: Barcelona і Jesús Serra i Santamans · Veure més »

Jesús Tuson i Valls

Jesús Tuson i Valls (València, 1939 - Barcelona, 5 d'agost de 2017) fou un catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona, jubilat el 2009.

Nou!!: Barcelona і Jesús Tuson i Valls · Veure més »

Jesús Ventura i Barnet

Jesús Ventura i Barnet (Barcelona, 22 d'octubre de 1960 - Sabadell, 18 de maig de 2022) va ser un compositor de sardanes, director de cobla, intèrpret i activista sardanista.

Nou!!: Barcelona і Jesús Ventura i Barnet · Veure més »

Jesuïtes El Clot - Escola del Clot

Cua per votar en el referèndum de l'1 d'octubre, a l'Escola del Clot (2017) Jesuïtes El Clot Escola del Clot (antigament coneguda com a Escola Tècnica Professional del Clot) és una institució educativa fundada l'any 1900 al barri del Clot (Barcelona), promoguda pels Jesuïtes de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Jesuïtes El Clot - Escola del Clot · Veure més »

Jet Lag (sèrie de televisió)

Jet Lag és una comèdia de situació ideada per la companyia de T de Teatre i Cesc Gay sobre la vida quotidiana de cinc dones al voltant de la trentena.

Nou!!: Barcelona і Jet Lag (sèrie de televisió) · Veure més »

Jimmy Eat World

Jimmy Eat World és una banda estatunidenca de rock alternatiu formada en 1993 en Mesa (Arizona).

Nou!!: Barcelona і Jimmy Eat World · Veure més »

Joan

Joan és un prenom masculí català.

Nou!!: Barcelona і Joan · Veure més »

Joan Abelló i Prat

Joan Abelló i Prat (Mollet del Vallès, 26 de desembre de 1922 - Barcelona, 25 de desembre de 2008) va ser un pintor i col·leccionista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Abelló i Prat · Veure més »

Joan Agell i Torrents

Joan Agell i Torrents (Sanaüja, 4 de gener de 1809- Barcelona 1 d'abril de 1868), científic que ocupà, l'any 1845, la primera càtedra de Química de la Universitat de Barcelona (UB) i en fou rector de 1863 a 1865.

Nou!!: Barcelona і Joan Agell i Torrents · Veure més »

Joan Aguilera Herrera

Joan Aguilera Herrera (Barcelona, 22 de març de 1962) és un jugador de tennis professional català retirat.

Nou!!: Barcelona і Joan Aguilera Herrera · Veure més »

Joan Agut i Rico

Joan Agut i Rico (Barcelona, 29 de novembre de 1934 - Caldes de Montbui, 6 de novembre de 2011) fou un editor, crític literari i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Agut i Rico · Veure més »

Joan Ainaud de Lasarte

Joan Ainaud de Lasarte (Sarrià, 25 de març de 1919 - Barcelona, 5 de novembre de 1995) fou un historiador i crític d'art.

Nou!!: Barcelona і Joan Ainaud de Lasarte · Veure més »

Joan Albert Amargós i Altisent

Joan Albert Amargós i Altisent (Barcelona, 2 d'agost de 1950) és un compositor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Albert Amargós i Altisent · Veure més »

Joan Alemany i Esteve

Joan Alemany i Esteve (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès 1920 - Barcelona, 11 de desembre del 2008) fou un sacerdot català.

Nou!!: Barcelona і Joan Alemany i Esteve · Veure més »

Joan Almirall i Forasté

Joan Almirall i Forasté (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1927) va ésser un industrial paperer, editor i escriptor.

Nou!!: Barcelona і Joan Almirall i Forasté · Veure més »

Joan Altisent i Ceardi

Joan Altisent i Ceardi (Barcelona, 8 de febrer de 1891 - Barcelona, 25 de juny de 1971) va ser compositor i professor de música.

Nou!!: Barcelona і Joan Altisent i Ceardi · Veure més »

Joan Amade

Joan Amade (Ceret, el Vallespir 30 d'agost del 1878 - Ceret, 3 de març del 1949) fou un erudit, poeta i narrador nord-català, de mare catalana i de pare occità.

Nou!!: Barcelona і Joan Amade · Veure més »

Joan Amades i Gelats

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Amades i Gelats · Veure més »

Joan Antoni Cuadrado i Diago

Joan Antoni Cuadrado i Diago (Barcelona, 1922 - 1992) fou un militant comunista i antifranquista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Antoni Cuadrado i Diago · Veure més »

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i net d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català.

Nou!!: Barcelona і Joan Antoni Desvalls i d'Ardena · Veure més »

Joan Antoni Samaranch i Torelló

Joan Antoni Samaranch i Torelló, I marquès de Samaranch, (Barcelona, 17 de juliol de 1920 - Barcelona, 21 d'abril de 2010) fou un dirigent esportiu, polític franquista i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Joan Antoni Samaranch i Torelló · Veure més »

Joan Antoni Solans Huguet

Joan Antoni Solans Huguet (Barcelona, 15 d'octubre de 1941 - Calella de Palafrugell, 2 de setembre de 2019) fou un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Antoni Solans Huguet · Veure més »

Joan Badaró

Joan Badaró (Canet de Mar, Maresme, 1815 - 1892) va ser un sacerdot franciscà que també fou botànic i músic.

Nou!!: Barcelona і Joan Badaró · Veure més »

Joan Balcells i Garcia

Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 2 de gener de 1882 - 26 de maig de 1972) fou un compositor de música per a teatre líric, coral, i sardanes; i fou fundador de l'Orfeó Gracienc.

Nou!!: Barcelona і Joan Balcells i Garcia · Veure més »

Joan Ballester i Canals

Joan Ballester i Canals (Barcelona, 10 de febrer de 1913 - 27 de juliol de 1980) fou un editor i activista cultural català.

Nou!!: Barcelona і Joan Ballester i Canals · Veure més »

Joan Banyeres i Cateura

Joan Banyeres i Cateura (Barcelona, 22 de novembre de 1883 - Cauderan, vora Bordeus, 4 d'abril de 1942) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Joan Banyeres i Cateura · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joan Baptista Cendrós i Carbonell

Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona, 22 de juny de 1916 - 9 de juliol de 1986) fou un empresari, mecenes i promotor cultural català.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Cendrós i Carbonell · Veure més »

Joan Baptista Claret i Llobet

Joan Baptista Claret i Llobet (Cardona, 1903 - Barcelona, 1984) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Claret i Llobet · Veure més »

Joan Baptista Espadaler i Colomer

Joan Baptista Espadaler i Colomer (Sant Quirze de Besora, Osona, 1878 - Sant Quirze de Besora, 26 de gener de 1917) fou un compositor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Espadaler i Colomer · Veure més »

Joan Baptista Humet i Climent

Joan Baptista Humet i Climent (Navarrés, Canal de Navarrés, 4 de gener de 1950 - Barcelona, 30 de novembre de 2008) va ser un cantant valencià.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Humet i Climent · Veure més »

Joan Baptista Lambert i Caminal

Joan Baptista Lambert i Caminal (Barcelona, 20 de juliol de 1884Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. Al registre no surt el nom Baptista. - 4 de maig de 1945) fou un compositor, director i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Lambert i Caminal · Veure més »

Joan Baptista Pastor i Aicart

Joan Baptista Pastor i Aicart (Beneixama, Alt Vinalopó, 13 d'octubre de 1849 - 12 de desembre de 1917) va ser un metge, escriptor i poeta valencià, la figura literària més important de Beneixama.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Pastor i Aicart · Veure més »

Joan Baptista Pons i Trabal

Casa Pons i Trabal al carrer de Balmes de Barcelona. Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 30 de juliol de 1855 - Barcelona, 24 d'octubre de 1927) fou un arquitecte barceloní d'estil eclèctic influït pel modernisme.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Pons i Trabal · Veure més »

Joan Baptista Pujol i Riu

Joan Baptista Pujol tocant el piano, pintat per Marià Fortuny a ''Fantasia sobre Faust'' (1866) Joan Baptista Pujol i Riu (Barcelona, 22 de març, 1835 - 28 de desembre, 1898) fou un pianista, pedagog i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Pujol i Riu · Veure més »

Joan Baptista Roca i Caball

Joan B. Roca anunciat com a orador en un acte en defensa de l'Església (1933) Joan Baptista Roca i Caball (Barcelona 1898 - 23 d'agost de 1976) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Roca i Caball · Veure més »

Joan Baptista Soler i Bru

Joan Baptista Soler i Bru (Sabadell, 29 d'octubre de 1888 - Barcelona, 2 de gener de 1954) fou un polític, dirigent esportiu i mutualista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Soler i Bru · Veure més »

Joan Baptista Xuriguera i Parramona

Autògraf de l'escriptor al llibre ''Balada d'Amor'', 1963 Joan Baptista Xuriguera i Parramona (Menàrguens, Noguera, 17 de juny del 1908 – Barcelona, 17 d'octubre del 1987) fou un escriptor, traductor i filòleg català.

Nou!!: Barcelona і Joan Baptista Xuriguera i Parramona · Veure més »

Joan Barbarà i Mata

Joan Barbarà i Mata (Barcelona, 23 de juliol de 1966) és un exjugador de futbol català.

Nou!!: Barcelona і Joan Barbarà i Mata · Veure més »

Joan Barceló i Cullerés

Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, Noguera, 1 de novembre de 1955 - Barcelona, Barcelonès, 25 de juliol de 1980) fou un dibuixant, poeta i novel·lista en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Joan Barceló i Cullerés · Veure més »

Joan Barril i Cuixart

Joan Barril i Cuixart (Barcelona, 20 de gener de 1952 - Barcelona, 13 de desembre de 2014) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Barril i Cuixart · Veure més »

Joan Barter

fou un músic i compositor de l'època barroca.

Nou!!: Barcelona і Joan Barter · Veure més »

Joan Bastardas i Parera

Joan Bastardas i Parera (Barcelona, 4 de febrer de 1919 - Barcelona, 31 de gener de 2009) fou un llatinista i romanista català, fill d'Albert Bastardas i Sampere.

Nou!!: Barcelona і Joan Bastardas i Parera · Veure més »

Joan Bonal Cortada

Joan Bonal Cortada (Terrades, Alt Empordà, 24 d'agost de 1769 - Zuera, Saragossa, 19 d'agost de 1829) fou un religiós català, cofundador de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna.

Nou!!: Barcelona і Joan Bonal Cortada · Veure més »

Joan Borràs i Basora

Joan Borràs i Basora (Barcelona, 10 de novembre del 1940) és un actor de teatre, de cinema i de doblatge català.

Nou!!: Barcelona і Joan Borràs i Basora · Veure més »

Joan Borràs i de Palau

Joan Borràs i de Palau (Barcelona, 25 de setembre del 1868 - 29 de gener del 1953) va ser un compositor, pianista, periodista i crític musical català.

Nou!!: Barcelona і Joan Borràs i de Palau · Veure més »

Joan Borrell i Nicolau

Plaça de Catalunya Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost del 1888 - 26 d'abril del 1951) fou un escultor català que conreà el noucentisme i el modernisme en les seves obres.

Nou!!: Barcelona і Joan Borrell i Nicolau · Veure més »

Joan Boscà i Almogàver

Portada de ''Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros'', Barcelona, Carles Amorós, 1543. Joan Boscà i Almogàver o Juan Boscán Almogáver (Barcelona, 1490? - Perpinyà, 21 de setembre de 1542) fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement.

Nou!!: Barcelona і Joan Boscà i Almogàver · Veure més »

Joan Bosch i Palau

Joan Bosch i Palau (Valls, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 17 de novembre de 2015) fou un director i guionista de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Joan Bosch i Palau · Veure més »

Joan Bosco

Giovanni Melchiorre Bosco (Castelnuovo Don Bosco, Piemont, Regne de Sardenya, 16 d'agost de 1815 - Torí, 31 de gener de 1888) fou un eclesiàstic i pedagog piemontès, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.

Nou!!: Barcelona і Joan Bosco · Veure més »

Joan Botella Asensi

Joan Botella Asensi (Alcoi (Alcoià), 1884 - Mèxic, 1942) va ser un polític valencià, ministre de Justícia de la II República en 1933.

Nou!!: Barcelona і Joan Botella Asensi · Veure més »

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Nou!!: Barcelona і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »

Joan Brotat i Vilanova

Joan Brotat i Vilanova (Barcelona, 1920-1990) fou un pintor i gravador de l'escena barcelonina dels anys 50, proper a l'estètica naïf.

Nou!!: Barcelona і Joan Brotat i Vilanova · Veure més »

Joan Brudieu

Joan Brudieu (diòcesi de Llemotges,1520 - Seu d'Urgell, el 1591) és considerat un dels millors músics de tot el Renaixement català.

Nou!!: Barcelona і Joan Brudieu · Veure més »

Joan Brull i Vinyoles

Joan Brull i Vinyoles (Barcelona, 25 de gener de 1863 - 3 de febrer de 1912) fou un pintor català de finals del, representant del simbolisme català juntament amb altres artistes com Adrià Gual, Josep Maria Tamburini o Alexandre de Riquer.

Nou!!: Barcelona і Joan Brull i Vinyoles · Veure més »

Joan Bulons

Joan Bulons (Barcelona, - ?), filòsof i escriptor català que escrvia en llengua llatina.

Nou!!: Barcelona і Joan Bulons · Veure més »

Joan Busquets i Jané

Joan Busquets i Jané (Barcelona, 1874 – Barcelona, 1949), fou un projectista de moblesS'entén per projectista el que dibuixa o dissenya el moble o l'objecte, a diferència de l'ebenista que s'ocupa de la realització i decorador català, un dels màxims representants del modernisme en les arts aplicades i les tendències posteriors fins a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Joan Busquets i Jané · Veure més »

Joan Camprubí

* '''Joan Camprubí''' (Reus, 1825 - Barcelona, ?), ballarí i coreògraf català.

Nou!!: Barcelona і Joan Camprubí · Veure més »

Joan Camprubí (coreògraf)

Joan Camprubí (Reus, 1825 - Barcelona, ?) fou un ballarí i coreògraf català de dansa clàssica i dansa espanyola.

Nou!!: Barcelona і Joan Camprubí (coreògraf) · Veure més »

Joan Capri

Joan Capri (Barcelona, 10 de juliol de 1917 — Barcelona, 4 de febrer de 2000) fou un actor, humorista i monologuista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Capri · Veure més »

Joan Cardona i Lladós

Joan Cardona i Lladós (Barcelona, 30 de juny de 1877 – 16 de setembre de 1958) va ésser un pintor i dibuixant que col·laborà en nombroses revistes catalanes i europees.

Nou!!: Barcelona і Joan Cardona i Lladós · Veure més »

Joan Carles Anglès

Joan Carles Anglès (? — 1822) fou un pintor i teòric d'art català.

Nou!!: Barcelona і Joan Carles Anglès · Veure més »

Joan Carles Gallego i Herrera

Joan Carles Gallego i Herrera (Barcelona, 20 d'abril de 1954) és un sindicalista i economista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Carles Gallego i Herrera · Veure més »

Joan Carles i Amat

Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 - 10 de febrer de 1642) fou un escriptor, metge i guitarrista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Carles i Amat · Veure més »

Joan Carrera i Planas

Plaça del bisbe Joan Carrera a l'Hospitalet de Llobregat Joan Carrera i Planas (Cornellà de Llobregat, 12 de maig de 1930 - Barcelona, 3 d'octubre de 2008), bisbe català, va ser bisbe auxiliar de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Joan Carrera i Planas · Veure més »

Joan Carreras i Martí

Joan Carreras i Martí (Barcelona, 12 de febrer de 1935 - Granollers, 10 de març de 2018) va ser un editor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Carreras i Martí · Veure més »

Joan Casals i Noguera

Joan Casals i Noguera (Manresa, 20 d'octubre de 1925 - Barcelona, 6 de maig de 1998) fou un empresari català.

Nou!!: Barcelona і Joan Casals i Noguera · Veure més »

Joan Casanelles i Ibars

Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Joan Casanelles i Ibars · Veure més »

Joan Cervera i Batariu

Joan Cervera i Batariu (Barcelona, 1926) és un excursionista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Cervera i Batariu · Veure més »

Joan Clapés i Corbera

Joan Clapés i Corbera (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 18 de gener de 1872 - Barcelona, 7 de juliol de 1939) va ser sacerdot i escriptor.

Nou!!: Barcelona і Joan Clapés i Corbera · Veure més »

Joan Claperós

Joan Claperós fou un escultor català del.

Nou!!: Barcelona і Joan Claperós · Veure més »

Joan Clos i Matheu

Joan Clos i Matheu (Parets del Vallès, 1949) és un polític català que fou alcalde de Barcelona entre 1997 i 2006, i Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç des de 2006 fins a 2008.

Nou!!: Barcelona і Joan Clos i Matheu · Veure més »

Joan Codina

* Joan Codina i Cendrós (Agramunt, Urgell, 1841 - la Fuliola, Urgell, 1915), sacerdot català i delegat a l'Assemblea de Manresa.

Nou!!: Barcelona і Joan Codina · Veure més »

Joan Codina i Llubera

Joan Codina i Llubera (Barcelona, 27 d'octubre de 1866Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - ?) fou un cantant català, pare de Carolina Codina, que amb el pseudònim de Lina Llubera fou una soprano i muller de Serguei Prokófiev.

Nou!!: Barcelona і Joan Codina i Llubera · Veure més »

Joan Codina i Torres

Joan Codina i Torres (Barcelona, 17 de maig de 1927 - 13 de desembre de 1999) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Codina i Torres · Veure més »

Joan Colom i Agustí

Joan Colom i Agustí (Arenys de Mar, 1879 - Arenys de Mar, 1969) fou un pintor amb una trajectòria molt particular, ja que de l'impressionisme d'origen francès evolucionà cap al realisme espanyol i finalitzà realitzant pintures de paisatge arrelades a la tradició més catalana.

Nou!!: Barcelona і Joan Colom i Agustí · Veure més »

Joan Colom i Altemir

fou un fotògraf català, considerat un dels pioners en la composició de sèries fotogràfiques i conegut per les seves fotografies fetes al barri xino de Barcelona durant la dècada del 1960.

Nou!!: Barcelona і Joan Colom i Altemir · Veure més »

Joan Colom i Naval

Joan Colom i Naval (Barcelona, 1945) és un polític i economista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Colom i Naval · Veure més »

Joan Colomines i Puig

Joan Colomines i Puig (Barcelona, 2 de desembre de 1922 — 22 de febrer de 2011) fou un escriptor, metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Colomines i Puig · Veure més »

Joan Cornudella i Barberà

Joan Cornudella i Barberà (les Borges Blanques, Garrigues, 3 de novembre de 1904 - Barcelona, 26 de març de 1985) fou un polític nacionalista que va exercir de secretari general d'Estat Català, també va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya, els primers anys després de la transició va formar part del Pacte Democràtic per Catalunya abans d'acabar la seva vida política a la formació del PSC com a diputat al Parlament de Catalunya durant dues legislatures.

Nou!!: Barcelona і Joan Cornudella i Barberà · Veure més »

Joan Cornudella i Feixa

Joan Cornudella i Feixa (Barcelona, 1930-Barcelona, 24 de juliol de 2005) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Cornudella i Feixa · Veure més »

Joan Corominas i Vila

Joan Corominas i Vila (Sabadell, 20 de desembre de 1924 - Barcelona, 18 de març de 2012) fou un empresari català, president del Banc Sabadell des del 1976 fins a 1999.

Nou!!: Barcelona і Joan Corominas i Vila · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Joan Cortada i Sala

Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 9 de juliol de 1868) fou un novel·lista, periodista i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Joan Cortada i Sala · Veure més »

Joan Coscubiela i Conesa

Joan Coscubiela i Conesa (Barcelona, Barcelonès, 1954) és un polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Coscubiela i Conesa · Veure més »

Joan Creixell

fou un periodista, historiador i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Creixell · Veure més »

Joan Crespo Hita

Joan Crespo Hita (Barcelona, 7 de març de 1927 - Barcelona, 9 d'abril de 2014) va ser un ciclista català, que va córrer entre 1951 i 1959.

Nou!!: Barcelona і Joan Crespo Hita · Veure més »

Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català.

Nou!!: Barcelona і Joan Crexells i Vallhonrat · Veure més »

Joan Culleré i Ibars

Joan Culleré i Ibars (Barcelona, 24 de juny de 1916 - Lleida, 9 d'octubre de 1995) fou un polític català, militant d'Estat Català, el Front Nacional de Catalunya i Nacionalistes d'Esquerra.

Nou!!: Barcelona і Joan Culleré i Ibars · Veure més »

Joan Cumellas i Graells

Joan Cumellas i Graells (Gràcia, Barcelona, 1893 - Barcelona, Agost de 1966) va ser un autor dramàtic, actor i director teatral.

Nou!!: Barcelona і Joan Cumellas i Graells · Veure més »

Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)

Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.

Nou!!: Barcelona і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan de Canyamars

Joan de Canyamars (Canyamars, Dosrius, Maresme, 1432? - Barcelona, 1492) fou un pagès de remença, autor d'un regicidi frustrat contra Ferran el Catòlic; exaltat segons alguns historiadors o pertorbat mental segons d'altres.

Nou!!: Barcelona і Joan de Canyamars · Veure més »

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Barcelona і Joan de Casanova · Veure més »

Joan de Déu Prats Pijoan

Joan de Déu Prats Pijoan (Barcelona, 15 de febrer de 1962) és un escriptor català, especialitzat en històries per a nens.

Nou!!: Barcelona і Joan de Déu Prats Pijoan · Veure més »

Joan de Granollacs i Pons

Joan de Granollacs i Pons (Vic, 1557 - Barcelona, 1609).

Nou!!: Barcelona і Joan de Granollacs i Pons · Veure més »

Joan de Jansà

Joan de Jansà i Franquesa (Vilafranca del Penedès, juny del 1676 - Viena, setembre del 1741) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Joan de Jansà · Veure més »

Joan de la Via

Joan de la Via (Girona, segle XV-Constantinoble, dies posteriors al 29 de maig de 1453) va ser un mercader i patró de nau ciutadà de Girona i de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Joan de la Via · Veure més »

Joan de Lasarte i Karr

Joan de Lasarte i Karr (Barcelona, 1 d'agost de 1892 – 6 de gener de 1960) fou enginyer elèctric, especialitzat en electrònica i luminotècnia.

Nou!!: Barcelona і Joan de Lasarte i Karr · Veure més »

Joan de Montcada i Gralla

Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622).

Nou!!: Barcelona і Joan de Montcada i Gralla · Veure més »

Joan de Palomar

Joan de Palomar (Barcelona, segona meitat del - ?, 1433) fou un eclesiàstic i un jurista canonista.

Nou!!: Barcelona і Joan de Palomar · Veure més »

Joan de Peralta

Joan de Peralta (? - 1505) fou un religiós, fill d'una família de la noblesa catalana, senyors de Castellet del Penedès, va ocupar diversos càrrecs religiosos, fins que va ser nomenat abat del monestir de Montserrat en 1483, càrrec que exercí fins al 1493, en què fou nomenat bisbe de Vic, també fou President de la Generalitat de Catalunya en el període 1491 - 1494.

Nou!!: Barcelona і Joan de Peralta · Veure més »

Joan de Queralt i de Ribes

Joan de Queralt i de Ribes (Barcelona, ~1551 - ?, 1611).

Nou!!: Barcelona і Joan de Queralt i de Ribes · Veure més »

Joan de Safont i de Ferrer

Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 15 de juliol de 1789 - Barcelona, 23 de febrer de 1847) fou un abat benedictí del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filòsof.

Nou!!: Barcelona і Joan de Safont i de Ferrer · Veure més »

Joan de Sagarra i Devesa

Joan de Sagarra i Devesa (París, 8 de gener del 1938) és un cronista català, fill del poeta Josep Maria de Sagarra.

Nou!!: Barcelona і Joan de Sagarra i Devesa · Veure més »

Joan de Socarrats

Joan de Socarrats o Joan Socarrats (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484) fou un jurista català.

Nou!!: Barcelona і Joan de Socarrats · Veure més »

Joan de Tormo

Joan de Tormo (Albaida, 1490 - Barcelona, 1553) fou bisbe de Vic (1510-1553) nomenat per papa Juli II.

Nou!!: Barcelona і Joan de Tormo · Veure més »

Joan Dotras i Vila

Joan Dotras i Vila (Barcelona, 4 de novembre del 1900 – Canet de Mar, 15 de juliol del 1978) va ser un compositor, músic i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Joan Dotras i Vila · Veure més »

Joan Duran i Alemany

Joan Duran i Alemany (Barcelona, 21 de setembre del 1896 – 22 d'abril de 1970) va ser compositor de pel·lícules i de ball.

Nou!!: Barcelona і Joan Duran i Alemany · Veure més »

Joan Echevarria Puig

Joan Echevarria Puig (Barcelona, 1928) és un empresari i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Echevarria Puig · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Barcelona і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Ferran i Serafini

Joan Ferran i Serafini (Barcelona, 13 de novembre de 1951) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la IV i V Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Joan Ferran i Serafini · Veure més »

Joan Ferrando i Castillo

Joan Ferrando i Castillo (Barcelona, 23 de juny de 1923 - Barcelona, 18 de febrer del 1995) va ser una de les grans estrelles del bàsquet català de les dècades dels anys 40 i 50.

Nou!!: Barcelona і Joan Ferrando i Castillo · Veure més »

Joan Ferràndiz i Castells

Joan Ferràndiz i Castells (Barcelona, 31 de desembre de 1917 - Barcelona, 15 d'agost de 1997) fou un pintor i escriptor català, germà de l'actriu Paquita Ferràndiz.

Nou!!: Barcelona і Joan Ferràndiz i Castells · Veure més »

Joan Ferrer Torres

Joan Ferrer Torres (Barcelona, 1935) és un empresari hoteler formenterer conegut popularment per Juanito Plater.

Nou!!: Barcelona і Joan Ferrer Torres · Veure més »

Joan Fiveller

Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Joan Fiveller · Veure més »

Joan Flotats i Llucià

''Dànae'' (1884) a la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella Joan Flotats i Llucià (Manresa, Bages, 11 de març de 1847 - Barcelona, 11 de desembre de 1917) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Flotats i Llucià · Veure més »

Joan Fontcuberta i Villà

Joan Fontcuberta i Villà (Barcelona, 24 de febrer de 1955) és un fotògraf, artista conceptual, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.

Nou!!: Barcelona і Joan Fontcuberta i Villà · Veure més »

Joan Francesc Bahí i Fontseca

Joan Francesc Bahí i Fontseca (Blanes, 23 d'abril de 1775 - Barcelona, 1841) fou un metge, botànic i militar català.

Nou!!: Barcelona і Joan Francesc Bahí i Fontseca · Veure més »

Joan Francesc de Lasa i Casamitjana

Joan Francesc de Lasa i Casamitjana (Barcelona, 1918 - 10 de setembre de 2004) va ser un crític, investigador, documentalista, historiador i director de cinema.

Nou!!: Barcelona і Joan Francesc de Lasa i Casamitjana · Veure més »

Joan Fronjosà i Salomó

Joan Fronjosà i Salomó (Barcelona, Barcelonès, 13 de desembre de 1891 - Caracas, Veneçuela, 1972) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Fronjosà i Salomó · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Galceran i Margarit

Joan Galceran i Margarit (Barcelona, 17 d'abril 1958) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VI i VII Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Joan Galceran i Margarit · Veure més »

Joan Gamper

Hans Gamper (Winterthur, Suïssa, 22 de novembre de 1877 - Barcelona, 30 de juliol de 1930), conegut a Catalunya com a Joan Gamper, fou un esportista suís que passà a la posteritat pel fet de ser el fundador del Futbol Club Barcelona, equip del qual va ser la primera figura (120 gols en 51 partits, comptant-ne també d'amistosos) i president en cinc ocasions.

Nou!!: Barcelona і Joan Gamper · Veure més »

Joan García Junceda i Supervia

, conegut com a Joan Junceda, fou dibuixant i il·lustrador, un dels caricaturistes catalans més destacats de la primera meitat del.

Nou!!: Barcelona і Joan García Junceda i Supervia · Veure més »

Joan Garriga i Massó

Joan Garriga i Massó (Barcelona, 1871 - 29 de març de 1956) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Joan Garriga i Massó · Veure més »

Joan Gaspart Bonet

Joan Gaspart Bonet (Barcelona, 1916 - 2002) fou un empresari turístic català, fill de José Gaspart Bulbena i pare de Joan Gaspart i Solves.

Nou!!: Barcelona і Joan Gaspart Bonet · Veure més »

Joan Gaspart i Solves

Joan Gaspart i Solves (Barcelona, 11 d'octubre de 1944) és un empresari i directiu esportiu català.

Nou!!: Barcelona і Joan Gaspart i Solves · Veure més »

Joan Gay i Planella

Joan Gay i Planella (Barcelona, 18 de març de 1868 - Buenos Aires, 16 de gener de 1926) va ser un compositor, col·laborador de l'Orfeó Català.

Nou!!: Barcelona і Joan Gay i Planella · Veure més »

Joan Gili i Serra

Joan Gili i Serra (Barcelona, 10 de febrer de 1907 - Oxford, Regne Unit, 6 de maig de 1998) fou un editor, llibreter, traductor i bibliòfil català, nebot de Gustau Gili i Roig i cosí germà del poeta Juan Gutiérrez Gili.

Nou!!: Barcelona і Joan Gili i Serra · Veure més »

Joan Giménez i Giménez

Joan Giménez i Giménez (Barcelona, 1912 - 16 de febrer de 2003) fou un pintor i il·lustrador català.

Nou!!: Barcelona і Joan Giménez i Giménez · Veure més »

Joan Gimeno

Joan Gimeno (Barcelona, 20 de maig de 1913 – Barcelona, 5 de maig de 1998) va ser un ciclista català que fou professional entre 1934 i 1948.

Nou!!: Barcelona і Joan Gimeno · Veure més »

Joan Godayol i Colom

Joan Godayol i Colom (Mataró, 4 de setembre del 1943) és un sacerdot catòlic, bisbe emèrit de la diòcesi d'Ayaviri (Perú) entre 1992 i 2006.

Nou!!: Barcelona і Joan Godayol i Colom · Veure més »

Joan Golobart Serra

Joan Golobart Serra (Barcelona, 12 de gener, 1961) fou un futbolista català que jugava de defensa.

Nou!!: Barcelona і Joan Golobart Serra · Veure més »

Joan Granados i Duran

Joan Granados i Duran (Barcelona, 29 de maig de 1934) és un polític i dirigent esportiu català, diputat al Parlament de Catalunya en la V Legislatura Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona i treballà com a executiu d'empreses del sector tèxtil, visquent dos anys a Estocolm.

Nou!!: Barcelona і Joan Granados i Duran · Veure més »

Joan Grau (escultor)

Joan Grau (Constantí, 1608 - Manresa, 1685) fou un escultor i arquitecte del barroc català.

Nou!!: Barcelona і Joan Grau (escultor) · Veure més »

Joan Gual i Torras

Joan Gual i Torras (Sant Andreu de Palomar, 29 d'agost de 1918 - Barcelona, 7 d'abril de 1975) va ésser un baríton molt famós, conegut a Amèrica com El canó català per la seva potent veu.

Nou!!: Barcelona і Joan Gual i Torras · Veure més »

Joan Guinjoan Gispert

Joan Guinjoan Gispert (Riudoms, el Baix Camp, 28 de novembre de 1931 - Barcelona, 1 de gener de 2019) va ser un compositor català de música contemporània.

Nou!!: Barcelona і Joan Guinjoan Gispert · Veure més »

Joan Guitart i Agell

Joan Guitart i Agell (Tàrrega, 14 de gener de 1937) és un químic i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Guitart i Agell · Veure més »

Joan Hernàndez Pijuan

Joan Hernàndez Pijuan (Barcelona 1931 - 2005) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Hernàndez Pijuan · Veure més »

Joan Herrera i Torres

Joan Herrera i Torres (Barcelona, 29 de gener de 1971) és un jurista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Herrera i Torres · Veure més »

Joan Herrero i Manich

Joan Herrero i Manich (Barcelona, 7 de maig del 1930 – Mataró, 8 d'octubre de 2011) va ser un sacerdot escolapi català.

Nou!!: Barcelona і Joan Herrero i Manich · Veure més »

Joan Hortalà i Arau

Joan Hortalà i Arau, economista, advocat, professor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Hortalà i Arau · Veure més »

Joan Ignasi Pujana Fernández

Juan Ignacio Pujana Fernández (Barcelona, 1948) és un polític català del PSC d'origen basc.

Nou!!: Barcelona і Joan Ignasi Pujana Fernández · Veure més »

Joan II de Lorena

Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).

Nou!!: Barcelona і Joan II de Lorena · Veure més »

Joan II de Ribagorça

Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna.

Nou!!: Barcelona і Joan II de Ribagorça · Veure més »

Joan Isaac

Joan Isaac és el nom artístic de Joan Vilaplana i Comín, és un cantant nascut a Esplugues de Llobregat el 17 de setembre de 1953, compositor i intèrpret en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Joan Isaac · Veure més »

Joan Jonas

Joan Jonas (1936 a Nova York), és una artista estatunidenca pionera en els camps del videoart i la performance.

Nou!!: Barcelona і Joan Jonas · Veure més »

Joan Jorba i Rius

Joan Jorba Rius (Castellgalí, Bages, 1869 - Manresa, 21 de març de 1938) va ser un empresari català del sector de tèxtil i distribució.

Nou!!: Barcelona і Joan Jorba i Rius · Veure més »

Joan Josep Armet i Coma

Joan Josep Armet i Coma (Barcelona, 1942) és un economista i polític català, germà de Lluís Armet i Coma.

Nou!!: Barcelona і Joan Josep Armet i Coma · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Barcelona і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Joan Josep Hervás i Arizmendi

Joan Josep Hervás i Arizmendi (Barcelona, 12 de juny de 1850- març de 1914) fou un arquitecte modernista titulat el 14 de juny de 1879.

Nou!!: Barcelona і Joan Josep Hervás i Arizmendi · Veure més »

Joan Josep Permanyer i Ayats

Joan Josep Permanyer i Ayats (Barcelona, 4 de març de 1848 - 12 d'abril de 1919) fou un polític i jurista català, fill del també jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyet, que fou ministre d'Ultramar en el regnat d'Isabel II i alcalde de Barcelona (1856) i germà del també advocat Ricard Permanyer i Ayats.

Nou!!: Barcelona і Joan Josep Permanyer i Ayats · Veure més »

Joan Lacavalleria i Dulac

Joan Lacavalleria i Dulac (Barcelona, 2 de desembre de 1640 - 1709) fou doctor en dret i llatinista.

Nou!!: Barcelona і Joan Lacavalleria i Dulac · Veure més »

Joan Lamote de Grignon i Bocquet

Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1872 - 11 de març de 1949) fou un pianista, compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Barcelona і Joan Lamote de Grignon i Bocquet · Veure més »

Joan Laporta i Estruch

Artur Mas., també conegut com a Jan Laporta, és un advocat i polític català, actual president del Futbol Club Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Joan Laporta i Estruch · Veure més »

Joan Leita i Graell

Joan Leita (Barcelona, 1936 - Berga, 2012) va ser un filòsof, teòleg i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Leita i Graell · Veure més »

Joan Llaverias i Labró

Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) va ésser un dibuixant, pintor i membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Nou!!: Barcelona і Joan Llaverias i Labró · Veure més »

Joan Llimona i Bruguera

Joan Llimona i Bruguera (Barcelona, 23 de juny de 1860Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 23 de febrer de 1926) fou un pintor català del Modernisme i màxim representant de la branca misticista, en concret ortodoxament catòlic.

Nou!!: Barcelona і Joan Llimona i Bruguera · Veure més »

Joan Llongueras i Badia

Joan Llongueras i Badia (Barcelona, 6 de juny de 1880 - 13 d'octubre de 1953) fou un músic, educador musical i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Joan Llongueras i Badia · Veure més »

Joan Llorens i Carrió

Joan Llorens i Carrió (Barcelona, 1934) és un empresari i directiu d'empreses en el camp de l'automoció.

Nou!!: Barcelona і Joan Llorens i Carrió · Veure més »

Joan Lluís Bozzo i Duran

Joan Lluís Bozzo i Duran (Gràcia, Barcelona, Barcelonès, 1953) és un actor i director de teatre i televisió català.

Nou!!: Barcelona і Joan Lluís Bozzo i Duran · Veure més »

Joan Lluís Pujol i Font

va ser el primer Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Joan Lluís Pujol i Font · Veure més »

Joan Lluhí i Vallescà

Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.

Nou!!: Barcelona і Joan Lluhí i Vallescà · Veure més »

Joan Lucas i Masjoan

Joan Lucas i Masjoan (Barcelona, 1924 - 2001) La seva incorporació al Consell Nacional Català (CNC), des de Suïssa -Wettingen-, va comportar un gran pas endavant.

Nou!!: Barcelona і Joan Lucas i Masjoan · Veure més »

Joan Mañé i Flaquer

Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra, 15 d'octubre de 1823 - Barcelona, 8 de juliol de 1901) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Mañé i Flaquer · Veure més »

Joan Magriñà i Sanromà

Joan Magriñà i Sanromà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de desembre 1903 - 11 de setembre 1995) fou un ballarí i coreògraf català.

Nou!!: Barcelona і Joan Magriñà i Sanromà · Veure més »

Joan Maluquer de Motes i Nicolau

Joan Maluquer de Motes i Nicolau (Barcelona, 1915 – 1988) va ser un arqueòleg català, especialista en prehistòria i protohistòria.

Nou!!: Barcelona і Joan Maluquer de Motes i Nicolau · Veure més »

Joan Manén i Planas

Joan Manén i Planas (Barcelona, 14 de març de 1883 – 26 de juny de 1971) fou virtuós del violí i compositor d'una obra molt important i extensa: òperes, obres simfòniques, concerts, ballets, música de cambra, sardanes, cançons… i també nombroses transcripcions musicals.

Nou!!: Barcelona і Joan Manén i Planas · Veure més »

Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms

Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms (Palma, 1687 - Barcelona, 1754) va ser el tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau.

Nou!!: Barcelona і Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms · Veure més »

Joan Manuel del Pozo i Àlvarez

Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (La Roda de Andalucía, Andalusia, 13 de novembre de 1948) professor de filosofia i polític català d'origen andalús.

Nou!!: Barcelona і Joan Manuel del Pozo i Àlvarez · Veure més »

Joan Manuel Nadal i Gaya

Joan Manuel Nadal i Gaya (Barcelona, 1920 - Lleida, 26 d'abril de 2013) va ser un enginyer, tractadista d'art i polític català, germà de Santiago Nadal i Gaya, Carles Nadal i Gaya i Eugeni Nadal i Gaya.

Nou!!: Barcelona і Joan Manuel Nadal i Gaya · Veure més »

Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.

Nou!!: Barcelona і Joan Manuel Serrat i Teresa · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Barcelona і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Margarit i Consarnau

fou un poeta, arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Joan Margarit i Consarnau · Veure més »

Joan Margenat i Salvany

Joan Margenat i Salvany (Sarrià, Barcelonès, 1821-1893) va ésser un hisendat i batlle de Sarrià en tres ocasions (1854, 1858 i 1865-1867) Signà el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Reus (1893).

Nou!!: Barcelona і Joan Margenat i Salvany · Veure més »

Joan Martínez Alier

Joan Martínez Alier (Barcelona, 6 de juny de 1939) és un economista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Martínez Alier · Veure més »

Joan Martorell i Montells

Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Joan Martorell i Montells · Veure més »

Joan Mas i Cantí

Joan Mas i Cantí (Barcelona, 1929) és un economista i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Joan Mas i Cantí · Veure més »

Joan Mas i Ramon

Joan Mas i Ramon (Barcelona, 1934 -) és un pintor i dibuixant d'estil postimpressionista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Mas i Ramon · Veure més »

Joan Mas Verd

Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Joan Mas Verd · Veure més »

Joan Mascaró i Altimiras

Joan Mascaró i Altimiras (Barcelona, 1949) és un lingüista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Mascaró i Altimiras · Veure més »

Joan Massagué i Solé

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і Joan Massagué i Solé · Veure més »

Joan Matamala i Flotats

Joan Matamala i Flotats (Gràcia, 1893 – Barcelona, 1977) fou un escultor català, fill del també escultor Llorenç Matamala i Piñol i net i deixeble de Joan Flotats.

Nou!!: Barcelona і Joan Matamala i Flotats · Veure més »

Joan Mates

Joan Mates fou un pintor gòtic, català documentat entre 1390 - 1431, que s'inscriu dins del corrent que s'ha anomenat estil gòtic internacional de Catalunya, sorgit al voltant de la personalitat de Lluís Borrassà.

Nou!!: Barcelona і Joan Mates · Veure més »

Joan Múrria i Boada

Joan Múrria i Boada (Eixample, Barcelona, 1950) és un botiguer català.

Nou!!: Barcelona і Joan Múrria i Boada · Veure més »

Joan Merli i Pahissa

Joan Merli i Pahissa (Barcelona, 22 de maig de 1901-1995) fou un marxant, promotor d'art i editor català, fill d'un fabricant tèxtil.

Nou!!: Barcelona і Joan Merli i Pahissa · Veure més »

Joan Miralles i Ribas

Joan Miralles i Ribas (Barcelona, 15 de novembre 1946 - 12 de setembre de 1993) va ser un actor de teatre i cinema català.

Nou!!: Barcelona і Joan Miralles i Ribas · Veure més »

Joan Miralles Lladó

Joan Miralles Lladó (Muro, 1912-2020) fou un pintor mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Joan Miralles Lladó · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Nou!!: Barcelona і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joan Molas i Casas

Joan Molas i Casas (Barcelona, 17 de desembre de 1854 - 28 de juliol de 1904) va ser un autor dramàtic i llibretista de sarsueles.

Nou!!: Barcelona і Joan Molas i Casas · Veure més »

Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella (Gràcia, Barcelona, 1871 - Mèxic, 1945) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Moles i Ormella · Veure més »

Joan Monjo i Pons

Escola Nàutica Mercantil dels Srs. Monjo, a Vilassar de Mar. Joan Monjo i Pons (Maó, 5 de juny de 1818 – Vilassar de Mar, 7 de juny de 1884) fou un enginyer mecànic i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Joan Monjo i Pons · Veure més »

Joan Montseny i Carret

, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Montseny i Carret · Veure més »

Joan Montserrat i Archs

Joan Montserrat i Archs (Barcelona, 1 de novembre de 1844 - Barcelona, 26 d'octubre de 1895), fou un metge, científic, escriptor, traductor i felibre català.

Nou!!: Barcelona і Joan Montserrat i Archs · Veure més »

Joan Nadal i Martínez

Joan Nadal i Martínez (Palma, Mallorca, 1881 - 1962) fou un tenor mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Joan Nadal i Martínez · Veure més »

Joan Oliart i Pons

Joan Oliart i Pons (Barcelona, 6 d'abril de 1932) és un periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Oliart i Pons · Veure més »

Joan Oliver i Sallarès

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el nom de ploma Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del.

Nou!!: Barcelona і Joan Oliver i Sallarès · Veure més »

Joan Oms i Llohis

Joan Oms i Llohis (Barcelona, 5 de gener de 1947) és un polític català, diputat al Congrés dels Diputats en la VIII Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Joan Oms i Llohis · Veure més »

Joan Oró i Florensa

Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) va ser un bioquímic català els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida a la Terra.

Nou!!: Barcelona і Joan Oró i Florensa · Veure més »

Joan Orpí i del Pou

La casa natal de '''Joan Orpí''', a Piera Joan Orpí i del Pou, també anomenat Joan Orpín o Joan Urpín (Piera, 1593 - Nueva Barcelona, 1 de juliol de 1645) va ser l'últim conqueridor de Veneçuela i un explorador i administrador català.

Nou!!: Barcelona і Joan Orpí i del Pou · Veure més »

Joan Palau

* Joan de Palau (bisbe), bisbe d'Elna al segle XVI.

Nou!!: Barcelona і Joan Palau · Veure més »

Joan Palau Francàs

Joan Palau Francàs (Ripoll, 10 de novembre del 1929 - Barcelona, 2011) va se un directiu del món de l'esport i dels serveis socials català.

Nou!!: Barcelona і Joan Palau Francàs · Veure més »

Joan Pau Pujol

Joan Pau Pujol (Mataró, Maresme, 1570 - Barcelona, 17 de maig de 1626), va ser un compositor i organista català del Renaixement i del primer Barroc.

Nou!!: Barcelona і Joan Pau Pujol · Veure més »

Joan Pedragosa i Domènech

Joan Pedragosa i Domènech (Badalona, 1930 - Barcelona, 2005) va ser un reconegut dissenyador gràfic.

Nou!!: Barcelona і Joan Pedragosa i Domènech · Veure més »

Joan Pelegrí i Partegàs

Joan Pelegri anys 60 Joan Pelegrí anys 70 Joan Pelegrí 1979. Focs de Sant Joan Centre Montserrat-Xavier Joan Pelegrí i Partegàs (Barcelona 1910- 27 de març de 1998) fou un metge, historiador i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Joan Pelegrí i Partegàs · Veure més »

Joan Pellicer

* Joan Pellicer i Palau (Barcelona 1901-1956), futbolista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Pellicer · Veure més »

Joan Pera i Segura

és un actor de cinema i teatre català.

Nou!!: Barcelona і Joan Pera i Segura · Veure més »

Joan Pere Fontanella

Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.

Nou!!: Barcelona і Joan Pere Fontanella · Veure més »

Joan Perucho i Gutiérrez

Joan Perucho i Gutiérrez (barri de Gràcia de Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) fou un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió de jutge.

Nou!!: Barcelona і Joan Perucho i Gutiérrez · Veure més »

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Nou!!: Barcelona і Joan Pich i Pon · Veure més »

Joan Pich i Santasusana

Joan Pich Santasusana (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 23 d'octubre de 1911 - Badalona, Barcelonès, 9 de juliol de 1999) fou un músic català, germà d'Antònia Pich Santasusana.

Nou!!: Barcelona і Joan Pich i Santasusana · Veure més »

Joan Pineda i Sirvent

Joan Pineda i Sirvent (Barcelona, 5 de gener de 1931 - 24 de gener de 2020) va ser un compositor i intèrpret de música de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Joan Pineda i Sirvent · Veure més »

Joan Plaza i Duran

Joan Plaza i Duran (Barcelona, 26 de desembre de 1963) és un entrenador de bàsquet català.

Nou!!: Barcelona і Joan Plaza i Duran · Veure més »

Joan Ponç i Bonet

Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1927 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984) va ser un pintor català, un dels artistes més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola.

Nou!!: Barcelona і Joan Ponç i Bonet · Veure més »

Joan Pons Álvarez

Joan Pons Álvarez (Ciutadella de Menorca, 8 d'agost de 1946) és un baríton dramàtic menorquí reconegut mundialment com un dels principals barítons dramàtics del nostre temps.

Nou!!: Barcelona і Joan Pons Álvarez · Veure més »

Joan Porqueras i Fàbregas

Joan Pau Fàbregas Llauró, també conegut com a Joan Porqueras i Fàbregas (Sant Martí de Provençals, Barcelona 1893 - Londres 1966) fou economista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Porqueras i Fàbregas · Veure més »

Joan Prat i Esteve

Joan Prat i Esteve, que des de ben jove, el 1919, amb els primers poemes, ja signava amb el pseudònim Armand Obiols (Sabadell, 13 de juliol del 1904 - Viena, 15 d'agost del 1971), va ser un escriptor, periodista, traductor i crític literari català.

Nou!!: Barcelona і Joan Prat i Esteve · Veure més »

Joan Puig i Ball

Joan Puig i Ball (Mollerussa, 1879 - 1938) estudià medecina a Saragossa i Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Joan Puig i Ball · Veure més »

Joan Puig i Elias

Boletin de la Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia Joan Puig i Elias (Sallent, 30 de juliol de 1898 - Porto Alegre, 5 de setembre de 1972) fou un pedagog i anarquista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Puig i Elias · Veure més »

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Puig i Ferreter · Veure més »

Joan Puig i Saladrigas

Joan Puig i Saladrigas (Barcelona, 24 de febrer de 1852 - 27 de juliol de 1911) fou un fabricant tèxtil del ram del cotó, propietari de "Hijos de M. Puig", que havia estat president del Foment del Treball Nacional (1895-1897).

Nou!!: Barcelona і Joan Puig i Saladrigas · Veure més »

Joan Puigcercós i Boixassa

Joan Puigcercós i Boixassa (Ripoll, 2 de desembre de 1966) és un polític català que va ser president d'Esquerra Republicana de Catalunya (2008-2011).

Nou!!: Barcelona і Joan Puigcercós i Boixassa · Veure més »

Joan Queralt i de Quadras

, conegut simplement com a Joan Queralt, és un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Queralt i de Quadras · Veure més »

Joan Ramon Ferrer

Joan Ramon Ferrer (Barcelona, primer quart del - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Horta, Barcelona, 18 de juny de 1490), fou un jurista i humanista català, i escriptor en llatí i en català.

Nou!!: Barcelona і Joan Ramon Ferrer · Veure més »

Joan Raventós i Babot

Joan Raventós i Babot (Barcelona, 19 de juliol de 1883 - Barcelona, 25 de maig de 1947) fou un tenor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Raventós i Babot · Veure més »

Joan Raventós i Pujadó

Joan Raventós i Pujadó (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, 23 d'agost 1950) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la V, VII i VIII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Joan Raventós i Pujadó · Veure més »

Joan Rebagliato i Font

Joan Rebagliato i Font (Barcelona, 1927 - 3 d'octubre de 2013).

Nou!!: Barcelona і Joan Rebagliato i Font · Veure més »

Joan Rebull Torroja

Joan Rebull Torroja (Reus, Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981) fou un escultor català, considerat un dels més importants del a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Joan Rebull Torroja · Veure més »

Joan Recasens i Guinot

Joan Recasens i Guinot (Barcelona, 1961) Graduat en Dret, Màster en Advocacia, és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VIII, IX i X legislatures.

Nou!!: Barcelona і Joan Recasens i Guinot · Veure més »

Joan Reixac

''Dormició de la Mare de Déu'' de Joan Reixac (Museu de Belles Arts de València) Joan Reixac fou un pintor valencià floruit entre 1431 i 1482, d'estil gòtic.

Nou!!: Barcelona і Joan Reixac · Veure més »

Joan Reventós i Carner

Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Joan Reventós i Carner · Veure més »

Joan Ribó i Canut

Joan Ribó i Canut (Manresa, 17 de setembre de 1947) és un polític valencià.

Nou!!: Barcelona і Joan Ribó i Canut · Veure més »

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Nou!!: Barcelona і Joan Roís de Corella · Veure més »

Joan Roca i Ferrer

Joan Roca i Ferrer (Barcelona, 8 de juliol del 1927 – 22 d'octubre del 1980) va ser professor de piano i compositor.

Nou!!: Barcelona і Joan Roca i Ferrer · Veure més »

Joan Rocamora i Cuatrecasas

Joan Rocamora i Cuatrecasas (Barcelona 1914 - Buenos Aires 2003) fou un metge català.

Nou!!: Barcelona і Joan Rocamora i Cuatrecasas · Veure més »

Joan Rodés i Teixidor

Joan Rodés i Teixidor (Barcelona, 1938 - 10 de gener de 2017) va ser un metge català, catedràtic de Patologia Digestiva, cap de Servei i director d'Investigació de l'Hospital Clínic de Barcelona i director de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer.

Nou!!: Barcelona і Joan Rodés i Teixidor · Veure més »

Joan Rodon i Bonet

Joan Rodon i Bonet (Barcelona, 22 d'abril de 1956 - Barcelona, 15 d'abril de 2009) fou un arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Joan Rodon i Bonet · Veure més »

Joan Roig i Solé

''La Indústria'', a la façana de l'Antic Borsí de Barcelona. Joan Roig i Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Roig i Solé · Veure més »

Joan Roig i Soler

Joan Roig i Soler (Barcelona, 18 de gener de 1852 - 8 de febrer de 1909) fou un pintor català, deixeble de Modest Urgell.

Nou!!: Barcelona і Joan Roig i Soler · Veure més »

Joan Rosell i Lastortras

Joan Rosell i Lastortras (Barcelona, 1957) és un empresari català, president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) entre el 21 de desembre de 2010 i 2018, així com president de Foment del Treball Nacional entre 1995 i 2011.

Nou!!: Barcelona і Joan Rosell i Lastortras · Veure més »

Joan Rosembach

Joan Rosembach (Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Joan Rosembach · Veure més »

Joan Rovira i Roure

Joan Rovira i Roure (Barcelona, 10 de desembre de 1899 - Lleida, 27 d'agost de 1936) va ser un advocat i polític català executat el 1936 durant la repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Joan Rovira i Roure · Veure més »

Joan Rubió i Bellver

va ser un arquitecte modernista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Rubió i Bellver · Veure més »

Joan Sabater i Tobella

Joan Sabater i Tobella (Barcelona, 1934) és un farmacèutic català.

Nou!!: Barcelona і Joan Sabater i Tobella · Veure més »

Joan Sala i Ferrer

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

Nou!!: Barcelona і Joan Sala i Ferrer · Veure més »

Joan Salas i Anton

Joan Salas i Anton (Sabadell, Vallès Occidental, 1854 - Barcelona, 1931) fou un cooperativista i polític català, diputat republicà a les Corts espanyoles.

Nou!!: Barcelona і Joan Salas i Anton · Veure més »

Joan Salat i Tarrats

Joan Salat i Tarrats (Cervera, 6 de maig del 1920 – Barcelona, 21 de febrer del 2008), paer en cap de Cervera per CiU durant més de dues dècades.

Nou!!: Barcelona і Joan Salat i Tarrats · Veure més »

Joan Sales i Vallès

Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983) fou un escriptor, poeta, traductor i editor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Sales i Vallès · Veure més »

Joan Salvador i Riera

Joan Salvador i Riera (Barcelona, 1 de desembre de 1683 - Barcelona, 21 de febrer de 1726), va ser un apotecari i naturalista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Salvador i Riera · Veure més »

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Nou!!: Barcelona і Joan Salvat-Papasseit · Veure més »

Joan Santamaria i Monné

Joan Santamaria i Monné (Lleida, 23 d'abril de 1884 - Barcelona, 19 d'abril de 1955) fou un advocat, jutge i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Santamaria i Monné · Veure més »

Joan Sardà i Dexeus

Joan Sardà i Dexeus (Barcelona, 1910 - Barcelona, 23 de desembre de 1995) fou un economista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Sardà i Dexeus · Veure més »

Joan Sardà i Lloret

Il·lustració Catalana Joan Sardà i Lloret (Sant Quintí de Mediona, l'Alt Penedès, 16 de juliol de 1851 - Barcelona, 4 de desembre de 1898) fou un traductor i crític literari, pare de Francesc Sardà i Ladico.

Nou!!: Barcelona і Joan Sardà i Lloret · Veure més »

Joan Sariols Porta

Joan Sariols Porta (Reus, Baix Camp, 24 de maig de 1820 - Barcelona, 23 d'octubre de 1886) fou un compositor de sarsueles.

Nou!!: Barcelona і Joan Sariols Porta · Veure més »

Joan Saura i Laporta

Joan Saura i Laporta (Barcelona, 24 d'abril de 1950) és un enginyer tècnic en química industrial i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Saura i Laporta · Veure més »

Joan Sauret i Garcia

fou un periodista, polític i impressor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Sauret i Garcia · Veure més »

Joan Segarra i Iracheta

Joan Segarra i Iracheta (Barcelona, 15 de novembre del 1927 - Taradell, 3 de setembre del 2008) va ser un destacat futbolista català del Futbol Club Barcelona durant els anys 50.

Nou!!: Barcelona і Joan Segarra i Iracheta · Veure més »

Joan Segura Valls

Joan Segura Valls (Santa Coloma de Queralt, 30 de març de 1844 - Santa Coloma de Queralt, 16 de juliol de 1909) va ser un prevere i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Joan Segura Valls · Veure més »

Joan Selves i Carner

Joan Selves i Carner (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 4 de desembre de 1898 - Barcelona, 28 de juny de 1934) va ser un polític, advocat i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Selves i Carner · Veure més »

Joan Sentís i Sunyer

Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).

Nou!!: Barcelona і Joan Sentís i Sunyer · Veure més »

Joan Serra i Constansó

Joan Serra i Constansó (Igualada, 18 de novembre de 1864 - Barcelona, 25 de març de 1924)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàgina 189, fou ateneista, periodista, polític, escriptor i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Joan Serra i Constansó · Veure més »

Joan Sol i Ortega

Joan Sol i Ortega (Reus, 2 de desembre 1849 - Barcelona, 21 d'agost 1913) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Sol i Ortega · Veure més »

Joan Solà i Cortassa

Joan Solà Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català.

Nou!!: Barcelona і Joan Solà i Cortassa · Veure més »

Joan Solé i Pla

Joan Solé i Pla (Barcelona, 13 de setembre de 1874 - Barranquilla, Colòmbia, 31 d'octubre de 1950) fou un metge homeòpata i polític independentista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Solé i Pla · Veure més »

Joan Soler i Antich

Joan Soler i Antich (Palma, 1935 - Borriol, 2007) fou un dramaturg i dirigent veïnal.

Nou!!: Barcelona і Joan Soler i Antich · Veure més »

Joan Subias i Galter

Joan Subias i Galter (Girona, 17 de juliol del 1897 - Barcelona, 22 de març del 1984) fou un historiador de l'art català.

Nou!!: Barcelona і Joan Subias i Galter · Veure més »

Joan Tauler i Palomeras

Joan Tauler i Palomeras (també apareix com a Joan Tauler i Palomares) (Figueres, 12 de novembre de 1879 - Barcelona, 17 d'abril de 1959) va ser un advocat, periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Tauler i Palomeras · Veure més »

Joan Tena i Aran

Joan Tena i Aran (Barcelona, 1923-2007) fou un coreògraf i professor de dansa català.

Nou!!: Barcelona і Joan Tena i Aran · Veure més »

Joan Termes i Roig

Joan Termes i Roig (Sant Andreu de Palomar, Barcelona 1941) és un dirigent veïnal català.

Nou!!: Barcelona і Joan Termes i Roig · Veure més »

Joan Tomàs i Parés

'''Joan Tomàs''' tocant l'orgue. Fons JTP Joan Tomàs i Parés (Barcelona, 4 d'abril de 1896 - Barcelona, 7 de novembre de 1967) fou músic i folklorista, i sotsdirector de l'Orfeó Català.

Nou!!: Barcelona і Joan Tomàs i Parés · Veure més »

Joan Torras i Guardiola

Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 19 de gener de 1910) fou mestre d'obres, arquitecte i mestre d'arquitectes com Elies Rogent, Antoni Gaudí i August Font.

Nou!!: Barcelona і Joan Torras i Guardiola · Veure més »

Joan Torrendell i Escalas

''Els dos esperits. Drama en quatre actes'', 1902. Joan Torrendell i Escalas (Ciutat de Mallorca, 1869 – Buenos Aires, 1937) fou un escriptor i periodista mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Joan Torrendell i Escalas · Veure més »

Joan Torrent i Fàbregas

Joan Torrent i Fàbregas (Regla, l'Havana, Cuba, 1901 - Barcelona, 11 de juliol de 1996) fou un historiador, erudit i biògraf.

Nou!!: Barcelona і Joan Torrent i Fàbregas · Veure més »

Joan Torres i Picart

Joan Torres i Picart (Barri de la Ribera, Barcelona, 1909 - Cuba, 1984) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Torres i Picart · Veure més »

Joan Triadú i Font

Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 - Barcelona, 30 de setembre de 2010) fou un escriptor, crític literari i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Joan Triadú i Font · Veure més »

Joan Uriach i Marsal

Joan Uriach i Marsal (Barcelona, 1929) és un empresari català del sector farmacèutic, fill de Joan Uriach i Tey.

Nou!!: Barcelona і Joan Uriach i Marsal · Veure més »

Joan Valent Capellà

Joan Valent Capellà (Algaida, 8 de juliol de 1964) és un músic mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Joan Valent Capellà · Veure més »

Joan Vallès i Pujals

Joan Vallès i Pujals (Terrassa, Vallès Occidental, 1881 - Barcelona, 1966) fou un polític, advocat i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vallès i Pujals · Veure més »

Joan Vallvé i Creus

Joan Vallvé i Creus (Barcelona 1910 - 1988) fou un enginyer industrial, empresari i promotor d'activitats culturals català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vallvé i Creus · Veure més »

Joan Vallvé i Ribera

Joan Maria Vallvé i Ribera (Barcelona, 29 de setembre de 1940) és un enginyer industrial i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vallvé i Ribera · Veure més »

Joan Ventosa i Calvell

MNAC). Joan Ventosa i Calvell (Barcelona, 7 de març de 1879 - Lausana, 1959) fou un polític i economista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Ventosa i Calvell · Veure més »

Joan Ventosa i Roig

Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 11 de juliol de 1883 - Mèxic, 30 de juliol de 1961), fou cooperativista, pedagog i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Joan Ventosa i Roig · Veure més »

Joan Veny i Clar

Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 22 d'agost de 1932) és un lingüista, dialectòleg mallorquí, considerat un dels més prestigiosos i reconeguts dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Joan Veny i Clar · Veure més »

Joan Verdú i Fernández

Joan Verdú Fernández (Barcelona, 5 de maig del 1983) és un futbolista professional català que juga de migcampista.

Nou!!: Barcelona і Joan Verdú i Fernández · Veure més »

Joan Vernet i Ginés

Joan Vernet i Ginés (Barcelona, 31 de juliol de 1923 - Barcelona, 23 de juliol de 2011) fou un insigne arabista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vernet i Ginés · Veure més »

Joan Viñas i Bona

Joan Viñas i Bona (Girona, 21 de gener de 1918 - Barcelona, 30 de gener de 2002) fou un comunicador.

Nou!!: Barcelona і Joan Viñas i Bona · Veure més »

Joan Vila i Cinca

Joan Vila i Cinca (Sabadell, 29 de febrer de 1856 - Sant Sebastià de Montmajor, 2 de desembre de 1938) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vila i Cinca · Veure més »

Joan Vila i Grau

Vitrall de la Sagrada Familia Joan Vila i Grau (Barcelona, 14 d'agost de 1932 - Barcelona, 11 de novembre de 2022) fou un pintor, vitraller, ceramista i estudiós del vitrall.

Nou!!: Barcelona і Joan Vila i Grau · Veure més »

Joan Vila i Pujol

Coberta, de l'any 1926, d'un dels tant llibres, revistes i pàgines que Joan D'Ivori va il·lustrar Joan Vila i Pujol (Barcelona, 17 d'abril de 1890 - 1947) va ésser un dibuixant il·lustrador conegut amb el pseudònim de Joan D'Ivori.

Nou!!: Barcelona і Joan Vila i Pujol · Veure més »

Joan Vilacasas

Joan Vila i Casas, conegut com a Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920 - Barcelona, 17 de gener de 2007), fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vilacasas · Veure més »

Joan Vilajuliu i Camps

Joan Vilajuliu i Camps (Barcelona, 18 de juny de 1971) és un intèrpret de tenora i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Joan Vilajuliu i Camps · Veure més »

Joan Vilar (jurista)

Joan Vilar (Barcelona, principis del - Barcelona post. 1475) fou un jurista català del.

Nou!!: Barcelona і Joan Vilar (jurista) · Veure més »

Joan Vilà i Moncau

Joan Vila i Moncau (Vic, Osona 1924-Olot, setembre de 2013) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vilà i Moncau · Veure més »

Joan Vilà i Valentí

Joan Vilà i Valentí (Sallent, Bages 29 de març de 1925 - Barcelona, 23 d'agost de 2020) fou un geògraf català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vilà i Valentí · Veure més »

Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984) fou un poeta català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vinyoli i Pladevall · Veure més »

Joan Vives i Sanfeliu

Joan Vives i Sanfeliu (Barcelona, 18 de desembre de 1953) és un compositor català.

Nou!!: Barcelona і Joan Vives i Sanfeliu · Veure més »

Joan Xipell i Pujol

Joan Xipell i Pujol (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1859 - Barcelona, 1912) fou un enginyer industrial que figurà com a delegat en la llista oficial de l'Assemblea de Manresa (1892).

Nou!!: Barcelona і Joan Xipell i Pujol · Veure més »

Joan-Anton Maragall i Noble

Joan-Anton Maragall i Noble (Barcelona 1902-1993) fou un polític i marxant d'art català, fill del poeta Joan Maragall i Clara Noble Malvido, germà del filòsof Jordi Maragall i Noble i oncle del president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i Mira.

Nou!!: Barcelona і Joan-Anton Maragall i Noble · Veure més »

Joan-Enric Vives i Sicília

Joan-Enric Vives i Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949) és un religiós català que ostenta els títols de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des del 2003 i el d'arquebisbe d'Urgell ad personam (a títol personal) des del 2010.

Nou!!: Barcelona і Joan-Enric Vives i Sicília · Veure més »

Joan-Josep Tharrats i Vidal

Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) fou un pintor, teòric d'art i editor català.

Nou!!: Barcelona і Joan-Josep Tharrats i Vidal · Veure més »

Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny del 1963) és un escriptor, traductor i columnista català.

Nou!!: Barcelona і Joan-Lluís Lluís · Veure més »

Joan-Pere Viladecans

Una obra de Joan-Pere Viladecans va il·lustrar l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2013. En la foto, l'obra a la presentació de l'esdeveniment. L'escriptor Jaume Cabré (esquerra) rep un quadre de Joan-Pere Viladecans (segon per l'esquerra) dins la Setmana del Llibre en Català, Barcelona 2017. Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) és un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Joan-Pere Viladecans · Veure més »

Joana Clement i Sangüesa

Joana Clement i Sangüesa (barri de la Barceloneta, Barcelona, 1942) és una activista cultural catalana.

Nou!!: Barcelona і Joana Clement i Sangüesa · Veure més »

Joana d'Aragó i d'Enríquez

Joana d'Aragó (Barcelona 1455 - Nàpols 1517), princesa d'Aragó i reina consort de Nàpols (1476-1494).

Nou!!: Barcelona і Joana d'Aragó i d'Enríquez · Veure més »

Joana d'Aragó i de Cardona

Joana d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608).

Nou!!: Barcelona і Joana d'Aragó i de Cardona · Veure més »

Joana d'Aragó i de Navarra

Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).

Nou!!: Barcelona і Joana d'Aragó i de Navarra · Veure més »

Joana de Lestonnac

Joana de Lestonnac (Bordeus, 1556 - 1640) va ser una religiosa francesa, fundadora de la Companyia de Maria, primera congregació religiosa dedicada a l'educació de nenes.

Nou!!: Barcelona і Joana de Lestonnac · Veure més »

Joana de Rocabertí

Joana de Rocabertí i d'Erill (segle XV) fou una dama empordanesa, de la família dels Rocabertí de Cabrenys, filla del senyor de Maçanet de Cabrenys Guillem Hug de Rocabertí i de Francesca d'Erill.

Nou!!: Barcelona і Joana de Rocabertí · Veure més »

Joana Ortega i Alemany

Joana Ortega i Alemany (Barcelona, 13 de novembre de 1959) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2006 fins a 2015 i vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i consellera de Governació i Relacions Institucionals entre 2010 i 2015.

Nou!!: Barcelona і Joana Ortega i Alemany · Veure més »

Joana Raspall i Juanola

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana.

Nou!!: Barcelona і Joana Raspall i Juanola · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Joanot Martorell · Veure més »

Joaquín Costa Martínez

Monument a Joaquín Costa a SaragossaJoaquín Costa Martínez (Montsó, Cinca Mitjà, 14 de setembre de 1846 - Graus, Ribagorça, 8 de febrer de 1911) fou un polític, jurista, economista i historiador aragonès, el representant més important del moviment intel·lectual vuitcentista espanyol conegut com el regeneracionisme.

Nou!!: Barcelona і Joaquín Costa Martínez · Veure més »

Joaquín Rodrigo Vidre

Joaquín Rodrigo Vidre (Sagunt, 22 de novembre de 1901 - Madrid, 6 de juliol de 1999), compositor valencià.

Nou!!: Barcelona і Joaquín Rodrigo Vidre · Veure més »

Joaquín Soler Serrano

Joaquín Soler Serrano (Múrcia, 19 d'agost del 1919 — Barcelona, 7 de setembre del 2010) va ser un locutor de ràdio espanyol, especialment popular entre el 1960 i el 1970.

Nou!!: Barcelona і Joaquín Soler Serrano · Veure més »

Joaquín Yarza Luaces

Joaquín Yarza Luaces (Ferrol, 16 d'agost de 1936 - Barcelona, 6 de març de 2016) fou un historiador de l'art gallec.

Nou!!: Barcelona і Joaquín Yarza Luaces · Veure més »

Joaquim Amat i Llopart

Joaquim Amat i Llopart (Terrassa, 7 d'abril del 1907 - Barcelona, 28 de juny del 2011) fou alcalde de la ciutat des de 1940 fins a 1945.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Amat i Llopart · Veure més »

Joaquim Barraquer i Moner

Joaquim Barraquer i Moner (Barcelona, 26 de gener de 1927 - 26 d'agost de 2016) va ser un oftalmòleg català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Barraquer i Moner · Veure més »

Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (Barcelona, 21 de juny de 1933 - Valdemeca, Conca, 29 d'abril de 1959) va ser gimnasta català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Blume i Carreras · Veure més »

Joaquim Botet i Sisó

Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - 1917) fou un arqueòleg, numismàtic i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Botet i Sisó · Veure més »

Joaquim Bueso Garcia

Joaquim Bueso García (Valladolid, 1878 - Barcelona el 17 de març de 1920) fou un sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Bueso Garcia · Veure més »

Joaquim Carbó i Masllorens

Joaquim Carbó parla sobre Tísner (2012) és un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Carbó i Masllorens · Veure més »

Joaquim Cardona i Solsona

Joaquim Cardona i Solsona (Barcelona, 2 de novembre de 1946 - L'Ametlla de Mar, 20 de juny de 1993) va ser un actor de teatre, cinema i televisió català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Cardona i Solsona · Veure més »

Joaquim Carreras i Artau

Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Tiana, 12 d'agost de 1968) fou un filòsof català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Carreras i Artau · Veure més »

Joaquim Casas i Carbó

Joaquim Casas i Carbó, també conegut com a Joaquim Casas-Carbó, (Barcelona, 22 de febrer de 1858 - 10 de maig de 1943) fou un advocat, editor i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Casas i Carbó · Veure més »

Joaquim Claret i Vallès

Joaquim Claret i Vallès (Camprodon, 21 de novembre de 1879 - Olot, Nadal de 1964) fou un escultor català, que va destacar per la seva obra de petit format, inscrita en el moviment de relectura del classisme que es va dur a terme a l'Europa meridional durant el primer terç de.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Claret i Vallès · Veure més »

Joaquim Cuatrecases i Diumaró

Joaquim Cuatrecases i Diumaró (Sant Martí de Provençals, 1849 - 1936 o posterior) va ésser un fabricant i un dels principals dirigents del Centre Catalanista Provensalench, on fins i tot ocupà la presidència.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Cuatrecases i Diumaró · Veure més »

Joaquim Cuspinera i Llanas

Joaquim Cuspinera i Llanas (la Garriga, 1912 – 1999) fou alcalde de la Garriga (07 d'agost de 1970 - 24 d'octubre de 1975).

Nou!!: Barcelona і Joaquim Cuspinera i Llanas · Veure més »

Joaquim Danés i Torras

Joaquim Danés i Torras, (Olot, 8 de juny de 1888 - 11 de febrer de 1960) fou un metge català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Danés i Torras · Veure més »

Joaquim Doy i Guri

Joaquim Doy i Guri va ésser advocat i batlle d'Arenys de Mar entre 1958 i 1972.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Doy i Guri · Veure més »

Joaquim Dualde i Gómez

Joaquín Dualde Gómez (València, 15 de agost de 1875 - Barcelona, 20 de gener de 1963) fou un advocat i polític valencià, fill de Vicent Dualde i Furió, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Dualde i Gómez · Veure més »

Joaquim Ferrer i Roca

Joaquim Ferrer i Roca (Alella (Barcelona), 18 d'octubre 1937 – 10 de maig de 2016) fou un polític i historiador català, especialitzat en l'estudi del CADCI i del moviment obrer català en relació amb la qüestió nacional.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Ferrer i Roca · Veure més »

Joaquim Folch i Girona

fou un enginyer català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Folch i Girona · Veure més »

Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 15 de setembre de 1886 - Badalona, 7 de novembre de 1963) fou museòleg, historiador i crític d'art.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Folch i Torres · Veure més »

Joaquim Folguera i Poal

Joaquim Folguera i Poal (Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 25 d'octubre de 1893 - Barcelona, 23 de febrer de 1919) fou un poeta i crític literari català, destacat durant el renaixement literari català per la seva dedicació exclusiva a la lírica.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Folguera i Poal · Veure més »

Joaquim Forn i Roget

Joaquim Forn i Roget (Arenys de Mar, 1813 - Roma, 1870) va ser un acadèmic i teòleg.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Forn i Roget · Veure més »

Joaquim Gatell i Folch

Joaquim Gatell i Folch (Altafulla, Tarragonès, 3 de gener de 1826 - Cadis, 13 de maig de 1879) fou un geògraf i explorador català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Gatell i Folch · Veure més »

Joaquim Granados i Borrell

Joaquim Granados i Borrell (la Seu d'Urgell, Alt Urgell 1907 - Barcelona 1968) fou un farmacèutic, advocat i activista polític català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Granados i Borrell · Veure més »

Joaquim Guitert i Fontserè

Joaquim Guitert i Fontserè (Barcelona, 1875 - Selva del Camp, Baix Camp, 1957) fou un metge i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Guitert i Fontserè · Veure més »

Joaquim Gutiérrez i Ylla

Joaquim Gutiérrez i Ylla, conegut com a Quim Gutiérrez, (Barcelona, 27 de març de 1981) és un actor català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Gutiérrez i Ylla · Veure més »

Joaquim Homs i Oller

Joaquim Homs i Oller (Barcelona, 21 d'agost de 1906 - 9 de setembre de 2003) fou un compositor català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Homs i Oller · Veure més »

Joaquim Jordà i Català

Joaquim Jordà i Català (Santa Coloma de Farners, 9 d'agost de 1935 - Barcelona, 8 de juny de 2006) fou un director de cinema, guionista i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Jordà i Català · Veure més »

Joaquim Llena i Cortina

Joaquim Llena i Cortina (València d'Àneu, 1959) és un metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Llena i Cortina · Veure més »

Joaquim Lluhí i Rissech

Joaquim Lluhí i Rissech (Lloret de Mar, Selva 1866 - Castellterçol, Vallès Oriental 1929), fou un advocat, publicista, perit mercantil i polític republicà català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Lluhí i Rissech · Veure més »

Joaquim Malats i Miarons

Joaquim Malats i Miarons (Sant Andreu de Palomar, 5 de març de 1872 - Barcelona, 22 d'octubre de 1912) fou un pianista i compositor, un dels intèrprets espanyols de finals del que va gaudir de major prestigi al llarg de tota la seva vida i trajectòria artística, i un dels pianistes més rellevants de la història musical catalana de principis de, que contribuí decididament a la difusió de la música catalana arreu del món.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Malats i Miarons · Veure més »

Joaquim Maluquer i Sostres

Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 11 de desembre de 1930 - 15 d'agost de 2011) fou un sociòleg i ornitòleg català, fill de Joan Maluquer i Rosés.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Maluquer i Sostres · Veure més »

Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús

Joaquim Maria Bartrina. Bust de Ramir Rocamora i Bernat Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús (Reus, 26 d'abril de 1850 - Barcelona, 4 d'agost de 1880) fou un poeta català, germà de Francesc Bartrina i d'Aixemús.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús · Veure més »

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer (Sarrià, 9 d'agost de 1883 - Barcelona, 13 d'abril de 1972) fou un advocat, escriptor i polític català, fill de l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Nadal i Vilardaga.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Maria de Nadal i Ferrer · Veure més »

Joaquim Maria Puyal i Ortiga

Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 24 de març de 1949) és un periodista català, un dels més prestigiosos del país gràcies als seus treballs en la televisió i la ràdio.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Maria Puyal i Ortiga · Veure més »

Joaquim Maurín i Julià

Monòlit a Joaquim Maurín als Camps Elisis de Lleida Joaquim Maurín i Julià (Bonansa, Ribagorça, 12 de gener del 1896 - Nova York, 5 de novembre del 1973) fou un polític comunista.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Maurín i Julià · Veure més »

Joaquim Micó i Millan

Joaquim Micó i Millan (Barcelona, 14 d'agost del 1960) Escriptor de contes i novel·la juvenil, guionista de còmic, TV i historiador.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Micó i Millan · Veure més »

Joaquim Mir i Trinxet

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 7 de gener de 1873Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, 27 d'abril de 1940) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Mir i Trinxet · Veure més »

Joaquim Miret i Sans

Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 9 d'abril del 1858- Barcelona, 30 de desembre de 1919) fou un historiador, acadèmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Miret i Sans · Veure més »

Joaquim Molas i Batllori

Joaquim Molas i Batllori (Barcelona, 5 de setembre de 1930 - Barcelona, 16 de març de 2015) va ser un escriptor, historiador i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Molas i Batllori · Veure més »

Joaquim Molins i Amat

Joaquim Molins i Amat (Barcelona, 9 de febrer de 1945 - 13 de juliol de 2017) fou un polític i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Molins i Amat · Veure més »

Joaquim Montero i Delgado

Joaquim Montero i Delgado (València, 1869 - Santiago de Xile, 1942) va ser un actor, autor dramàtic, llibretista de sarsueles, empresari teatral i adaptador d'obres de teatre.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Montero i Delgado · Veure més »

Joaquim Muns i Albuixech

Joaquim Muns i Albuixech (Barcelona, 25 de juny de 1935 – 2 de novembre de 2015) fou un economista i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Muns i Albuixech · Veure més »

Joaquim Muntañola i Puig

va ser un dibuixant d'humor, comediògraf, publicista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Muntañola i Puig · Veure més »

Joaquim Nadal i Farreras

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948) és un polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Nadal i Farreras · Veure més »

Joaquim Núñez i Roig

Joaquim Núñez i Roig (Barcelona, 18 de juliol de 1904 - 17 d'octubre del 1991) fou un activista polític i sindical.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Núñez i Roig · Veure més »

Joaquim Nin i Castellanos

Josep Joaquim Nin i Castellanos (l'Havana, 29 de setembre de 1879 - l'Havana, 24 d'octubre de 1949) fou un pianista i compositor, pare de l'escriptora Anaïs Nin.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Nin i Castellanos · Veure més »

Joaquim Oristrell i Ventura

Joaquim Oristrell i Ventura (Barcelona, 15 de setembre de 1953) és un guionista i director de cinema català, nominat en diverses ocasions als Premis Goya, entre altres.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Oristrell i Ventura · Veure més »

Joaquim Pedralbes

Joaquim Pedralbes (Barcelona, 1800? - Montevideo, ?) fou el primer taquígraf uruguaià, que va introduir el sistema al senat de la nació entre els anys 1825 i 1834.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Pedralbes · Veure més »

Joaquim Pi i Arsuaga

Joaquim Pi i Arsuaga (1854-1939) fou un metge, periodista i polític català, fill de Francesc Pi i Margall.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Pi i Arsuaga · Veure més »

Joaquim Pijoan i Arbocer

Joaquim Pijoan (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà, 1948) és un pintor i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Pijoan i Arbocer · Veure més »

Joaquim Puig i Pidemunt

Joaquim Puig i Pidemunt (Osor, 1907 - Barcelona, 1949) fou un comunista català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Puig i Pidemunt · Veure més »

Joaquim Pujol i Figa

Joaquim Pujol i Figa (Barcelona, 8 de juliol de 1944 - 26 de febrer de 2004) fou un enginyer i polític català, cosí germà de Jordi Pujol i Soley i diputat al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Pujol i Figa · Veure més »

Joaquim Ramis i Coris

Joaquim Ramis i Coris (Barcelona, 1928 – 27 de maig de 2023) va ser un metge català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Ramis i Coris · Veure més »

Joaquim Renart i Garcia

Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) va ésser un dibuixant, pintor i decorador català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Renart i Garcia · Veure més »

Joaquim Riera i Bertran

Joaquim Riera i Bertran (Girona, 25 de gener de 1848 - Barcelona, 15 de març de 1924) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Riera i Bertran · Veure més »

Joaquim Rifé i Climent

Joaquim Rifé i Climent, també conegut com a Rifé II (el seu germà Llorenç era Rifé I), és un exfutbolista i exentrenador català de futbol dels anys 60 i 70.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Rifé i Climent · Veure més »

Joaquim Rodríguez i Oliver

Joaquim Rodríguez i Oliver (Barcelona, 12 de maig de 1979) és un ciclista català professional del 2001 al 2016.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Rodríguez i Oliver · Veure més »

Joaquim Roglan

Joaquim Roglan i Llop (Barcelona, 1952), és un periodista i professor universitari català ja retirat, doctorat en periodisme.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Roglan · Veure més »

Joaquim Romaguera i Ramió

Joaquim Romaguera i Ramió (Barcelona, 13 de gener de 1941 - Barcelona, 6 de setembre de 2006) fou un historiador i amant del cinema.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Romaguera i Ramió · Veure més »

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »

Joaquim Sagnier i Villavecchia

Joaquim Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 3 de setembre de 1864 - Barcelona, 26 de març de 1939), fou un jurista, militar i polític català, germà de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Sagnier i Villavecchia · Veure més »

Joaquim Salvatella i Gibert

MNAC). Joaquim Salvatella i Gibert (Barcelona, 19 de novembre de 1881 - Madrid, 4 de juny de 1932) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Salvatella i Gibert · Veure més »

Joaquim Saura i Falomir

Joaquim Saura i Falomir (Barcelona, 20 de gener de 1917 - Barcelona, 18 de maig de 1999) fou mestre i escriptor barceloní.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Saura i Falomir · Veure més »

Joaquim Serra i Corominas

Placa al número 11 del carrer del Notariat de Barcelona Joaquim Serra i Corominas (Peralada, l'Alt Empordà, 4 de març de 1907 - Barcelona, 17 de novembre de 1957) fou un compositor i pianista català, un dels més importants en la història de la música per a cobla, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Serra i Corominas · Veure més »

Joaquim Sunyer i de Miró

Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 22 de desembre de 1874 - Sitges, 1 de novembre de 1956) va ser un pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Sunyer i de Miró · Veure més »

Joaquim Torres i García

Joaquim Torres i García (Montevideo, 1874 – 1949) –conegut com a Joaquim Torras, Quim Torras, Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García– va ser un pintor i escultor muralista, novel·lista, escriptor, professor i teòric uruguaianocatalà que va passar la major part de la seva vida adulta a Espanya i França.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Torres i García · Veure més »

Joaquim Trias i Pujol

Joaquim Trias i Pujol (Badalona, 1887-1964) fou un reconegut metge badaloní, germà d'Antoni Trias i Pujol.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Trias i Pujol · Veure més »

Joaquim Vancells i Vieta

Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, el Barcelonès, 28 de juny de 1866. - 26 de desembre de 1942) fou un pintor català pertanyent al corrent modernista, i artífex de l'escola pictòrica de Terrassa.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Vancells i Vieta · Veure més »

Joaquim Vayreda i Vila

Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona Casa Natal de Vayreda a Girona Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894) fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Vayreda i Vila · Veure més »

Joaquim Ventalló i Vergés

fou un periodista, polític, traductor, poeta i publicista català, nebot de Josep Ventalló i Vintró (1856-1917).

Nou!!: Barcelona і Joaquim Ventalló i Vergés · Veure més »

Joaquim Viola i Sauret

Joaquim Viola i Sauret (Cebreros, 26 de juny de 1913 - Barcelona, 25 de gener de 1978) fou un polític català, fill d'un registrador de la propietat originari de Balaguer.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Viola i Sauret · Veure més »

Joaquim Vives i Ximenes

Joaquim Vives i Ximenes fou un advocat i ciutadà honrat de Barcelona, nascut el 1671.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Vives i Ximenes · Veure més »

Joaquim Zamacois i Soler

Joaquim Zamacois i Soler (Santiago de Xile, 15 de desembre de 1894 - Barcelona, 8 de setembre de 1976) va ser compositor i professor de música, director del Conservatori Superior de Música de Barcelona, i autor de llibres per a l'ensenyament de la música, de gran èxit a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Joaquim Zamacois i Soler · Veure més »

Joaquima Alemany i Roca

Joaquima Alemany i Roca (Barcelona, 19 de maig de 1942) és una advocada i política catalana, senadora i diputada tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Joaquima Alemany i Roca · Veure més »

Joaquima de Vedruna i Vidal

Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 16 d'abril de 1783 - Barcelona, 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes.

Nou!!: Barcelona і Joaquima de Vedruna i Vidal · Veure més »

João Cabral de Melo Neto

João Cabral de Melo Neto (Recife, Pernambuco, 9 de gener de 1920 – Rio de Janeiro, 9 d'octubre de 1999) fou un poeta, assagista i diplomàtic brasiler.

Nou!!: Barcelona і João Cabral de Melo Neto · Veure més »

Joc de daus

Daus al jaciment del Born (Barcelona) Els jocs de daus són jocs d'atzar en els quals s'utilitzen un o més daus.

Nou!!: Barcelona і Joc de daus · Veure més »

Joc de rol

Un joc de rol és un joc de simulació en el qual els jugadors interpreten uns personatges i en dirigeixen les seves accions en el marc d'una situació fictícia narrada i dirigida per un altre jugador.

Nou!!: Barcelona і Joc de rol · Veure més »

Joc de tella

La tella és un joc que es jugava amb una tella (teula) o una pedra plana circular.

Nou!!: Barcelona і Joc de tella · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Barcelona і Jocs Florals · Veure més »

Jocs Florals Internacionals

Els Jocs Florals Internacionals van ser un concurs literari en esperanto, basats en el model dels Jocs Florals de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Jocs Florals Internacionals · Veure més »

Jocs Mediterranis

Els Jocs Mediterranis, menys sovint Jocs del Mediterrani, són una competició multiesportiva que es disputa cada quatre anys i on participen els estats banyats pel Mediterrani.

Nou!!: Barcelona і Jocs Mediterranis · Veure més »

Jocs Mediterranis de 1955

Els Jocs Mediterranis de 1955 foren una competició esportiva celebrada a Barcelona del 16 al 25 de juliol de 1955.

Nou!!: Barcelona і Jocs Mediterranis de 1955 · Veure més »

Jocs Mundials de Policies i Bombers

Els Jocs Mundials de Policies i Bombers (nom oficial, World Police and Fire Games, WPFG) són una competició multiesportiva biennal oberta a la participació de membres de cossos de seguretat i bombers, en actiu o retirats, d'arreu del món.

Nou!!: Barcelona і Jocs Mundials de Policies i Bombers · Veure més »

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.

Nou!!: Barcelona і Jocs Olímpics · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu

Poster dels Jocs Olímpics d'Estiu 1920 a Anvers Els Jocs Olímpics d'Estiu són una competició internacional multiesportiva disputada cada quatre anys i organitzada pel Comitè Olímpic Internacional.

Nou!!: Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1936

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Berlín (Alemanya) entre l'1 i el 16 d'agost de 1936.

Nou!!: Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Nou!!: Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1996

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996, oficialment Jocs de la XXVI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat d'Atlanta (Estats Units d'Amèrica), entre el 19 de juliol i el 9 d'agost de 1996.

Nou!!: Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 2012

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, oficialment Jocs de la XXX Olimpíada, van tenir lloc entre el 27 de juliol i el 12 d'agost de 2012 a Londres (Anglaterra), esdevenint així la primera ciutat a ser amfitriona de les olimpíades tres vegades, ja que també va organitzar els Jocs Olímpics dels anys 1908 i 1948.

Nou!!: Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 · Veure més »

Joe Cole

Joseph John Cole més conegut simplement com a Joe Cole és un futbolista anglès nascut a Romford (Londres) el 8 de novembre del 1981.

Nou!!: Barcelona і Joe Cole · Veure més »

Joe DiPietro

Joe DiPietro (Nova Jersey, 1960) és un autor de teatre estatunidenc conegut sobretot per l'obra T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré (I Love You, You're Perfect, Now Change, 1996), la revista musical d'Off-Broadway que durant més temps s'ha representat als Estats Units, amb produccions a més de 150 ciutats al voltant del món, entre elles Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Joe DiPietro · Veure més »

Joel Joan i Juvé

Joel Joan i Juvé (Barcelona, 2 de novembre de 1970) és un actor, guionista i director català.

Nou!!: Barcelona і Joel Joan i Juvé · Veure més »

Joguina

os de peluix, una de les joguines més conegudes Una joguina, joguet, o jugueta és un objecte destinat a jugar-hi i entretindre-s'hi.

Nou!!: Barcelona і Joguina · Veure més »

Johan Cruyff

Hendrik Johannes «Johan» Cruijff, conegut internacionalment com a Johan Cruyff, AFI /ˈjoːɦɑn ˈkrœyf/, (Amsterdam, 25 d'abril de 1947 - Barcelona, 24 de març de 2016), va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps.

Nou!!: Barcelona і Johan Cruyff · Veure més »

Johan de Barbastro

Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre).

Nou!!: Barcelona і Johan de Barbastro · Veure més »

Johann Bernhard Basedow

Johann Bernhard Basedow (Hamburg, 1723 − Magdeburg, 1790) va ésser un educador alemany que estudià al gimnàsium d'Altona i a la universitat de Leipzig.

Nou!!: Barcelona і Johann Bernhard Basedow · Veure més »

Johann Friedrich Herbart

Johann Friedrich Herbart (1776-1841) va ésser un filòsof i pedagog alemany.

Nou!!: Barcelona і Johann Friedrich Herbart · Veure més »

Johannes Gutenberg

, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.

Nou!!: Barcelona і Johannes Gutenberg · Veure més »

John Foxx

John Foxx és el pseudònim artístic del músic anglès Dennis Leigh.

Nou!!: Barcelona і John Foxx · Veure més »

John Haden Badley

John Haden Badley (Dudley, 21 de febrer de 1865 - ?, 6 de març de 1967) va ésser un educador anglès que va crear l'escola anomenada Bedales l'any 1893.

Nou!!: Barcelona і John Haden Badley · Veure més »

John Malkovich

John Gavin Malkovich o John Malkovich (Christofer, Illinois, 9 de desembre de 1953) és un cèlebre actor, director, productor de teatre i cinema estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і John Malkovich · Veure més »

John Millington Synge

fou un autor dramàtic, poeta, prosista irlandès d'expressió anglesa.

Nou!!: Barcelona і John Millington Synge · Veure més »

Jon Paredes Manot

Jon Paredes Manot, de malnom Txiki, (Zalamea de la Serena, 20 de febrer de 1954 - Cerdanyola del Vallès, 27 de setembre de 1975) fou un militant d'ETA (pm), considerat el darrer condemnat a mort del franquisme.

Nou!!: Barcelona і Jon Paredes Manot · Veure més »

Jonathan Littell

Jonathan Littell (Nova York, Estats Units d'Amèrica 1967) és un escriptor estatunidenc que escriu en francès, la seva segona llengua, i viu a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Jonathan Littell · Veure més »

Jordi Alumà i Masvidal

Jordi Alumà i Masvidal (Barcelona, 26 de febrer de 1924 - 8 de juny de 2021) fou un pintor català, fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans.

Nou!!: Barcelona і Jordi Alumà i Masvidal · Veure més »

Jordi Alvinyà i Rovira

Jordi Alvinyà i Rovira (nascut Jorge Alviña Rovira; Barcelona, 8 de febrer de 1957) és un polític i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Alvinyà i Rovira · Veure més »

Jordi Arbonès i Montull

Jordi Arbonès i Montull (Barcelona, 17 juliol 1929 - Buenos Aires, 6 octubre 2001) fou un escriptor i traductor català, conegut sobretot per haver versionat en català els clàssics anglesos.

Nou!!: Barcelona і Jordi Arbonès i Montull · Veure més »

Jordi Arquer i Saltor

Jordi Arquer i Saltor (Barcelona, 17 de març de 1907 - Perpinyà, 1981) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Arquer i Saltor · Veure més »

Jordi Aspa i Tricas

Jordi Aspa i Tricas (La Garriga, Vallès Oriental 1964) és l'actual director artístic del Festival de Circ Trapezi, juntament amb Bet Miralta.

Nou!!: Barcelona і Jordi Aspa i Tricas · Veure més »

Jordi Barre

Jordi Barre durant el musical "Els Angelets de la Terra" Jordi Barre (Argelers, Rosselló, 7 d'abril del 1920 - Pontellà, 16 de febrer del 2011) fou un cantant nord-català i un dels cantautors més emblemàtics (juntament amb Pere Figueres i Joan Pau Giné) de la Nova Cançó a Catalunya del Nord.

Nou!!: Barcelona і Jordi Barre · Veure més »

Jordi Basté i Duran

Jordi Basté i Duran (Barri d'Horta, Barcelona, 25 de març de 1965) és un presentador català de ràdio i televisió.

Nou!!: Barcelona і Jordi Basté i Duran · Veure més »

Jordi Benito i Verdaguer

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 9 de desembre de 2008) fou un artista català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Benito i Verdaguer · Veure més »

Jordi Bolòs i Masclans

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955) és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.

Nou!!: Barcelona і Jordi Bolòs i Masclans · Veure més »

Jordi Bonet i Armengol

Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 12 de maig de 1925 - Barcelona, 20 de juny de 2022) va ser un arquitecte, activista cultural i dirigent de l'escoltisme català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Bonet i Armengol · Veure més »

Jordi Cabré i Trias

Jordi Cabré i Trias (Barcelona, Barcelonès, 25 de juny de 1974) és advocat, periodista, escriptor, novel·lista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Cabré i Trias · Veure més »

Jordi Cadena i Casanovas

Jordi Cadena i Casanovas (Barcelona, 11 de març de 1947) és un director, guionista i productor de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Cadena i Casanovas · Veure més »

Jordi Camí i Morell

Jordi Camí i Morell (Terrassa, 1952) és doctor en medicina, especialista en farmacologia clínica, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall.

Nou!!: Barcelona і Jordi Camí i Morell · Veure més »

Jordi Canals i Prats

Jordi Canals i Prats va néixer a Barcelona el 28 de juliol de 1938, al barri de Sant Andreu de Palomar.

Nou!!: Barcelona і Jordi Canals i Prats · Veure més »

Jordi Carbonell i de Ballester

Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016) fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.

Nou!!: Barcelona і Jordi Carbonell i de Ballester · Veure més »

Jordi Carbonell i Sebarroja

Jordi Carbonell i Sebarroja (Barcelona, 9 de maig de 1946) és un enginyer i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VII Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Jordi Carbonell i Sebarroja · Veure més »

Jordi Cervós i Navarro

Jordi Cervós i Navarro (Barcelona, 9 de gener del 1930 - Matadepera, 14 de novembre de 2021) fou un metge català amb una trajectòria destacada en l'estudi de la neurologia, que va ser catedràtic de Neuropatologia i vicerrector de la Universitat Lliure de Berlín, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Jordi Cervós i Navarro · Veure més »

Jordi Cervelló i Garriga

Jordi Cervelló i Garriga (Barcelona, 18 d'octubre de 1935 - Figueres, 2 de setembre de 2022) va ser un compositor català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Cervelló i Garriga · Veure més »

Jordi Clos i Llombart

és un empresari hoteler i mecenes especialitzat en egiptologia.

Nou!!: Barcelona і Jordi Clos i Llombart · Veure més »

Jordi Codina i Rodríguez

Jordi Codina i Rodríguez (Barcelona, 27 d'abril del 1982) és exfutbolista professional català que jugava a la demarcació de porter.

Nou!!: Barcelona і Jordi Codina i Rodríguez · Veure més »

Jordi Colomer i Calsina

Jordi Colomer (Barcelona, 23 de febrer de 1962) és un artista català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Colomer i Calsina · Veure més »

Jordi Costa i Mosella

Jordi Costa i Mosella (Barcelona, 7 de juny de 1933) és un dirigent del món associatiu català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Costa i Mosella · Veure més »

Jordi de Déu

Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.

Nou!!: Barcelona і Jordi de Déu · Veure més »

Jordi de Hessen-Darmstadt

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.

Nou!!: Barcelona і Jordi de Sant Jordi · Veure més »

Jordi Domènech i Soteras

Jordi Domènech i Soteras (Sabadell, 1 de juny de 1941 - 19 d'octubre de 2003) fou un poeta i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Domènech i Soteras · Veure més »

Jordi Estadella i Gràcia

Jordi Estadella i Gràcia (Barcelona, 11 de novembre de 1948 – Barcelona, 30 d'abril de 2010) va ser un periodista, gastrònom, presentador i actor de doblatge català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Estadella i Gràcia · Veure més »

Jordi Fàbregas i Canadell

Jordi Fàbregas tocant amb el Pont d'Arcalís el 2009Jordi Fàbregas i Canadell (Sallent, Bages, 20 d'abril de 1951 - Barcelona, 20 de gener de 2021) va ser un músic i compositor català, gestor cultural, referent i divulgador de la música tradicional i la música d'arrel catalana.

Nou!!: Barcelona і Jordi Fàbregas i Canadell · Veure més »

Jordi Feliu i Horta

Jordi Feliu i Horta (Calella, Maresme, 31 de desembre de 1971) és un músic i compositor de sardanes membre de la Cobla-Orquestra Selvatana i mestre de tible pel Conservatori del Liceu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Jordi Feliu i Horta · Veure més »

Jordi Ferragut Mesquida

Jordi Antoni Magí Ferragut Mesquida (Ciutadella, Menorca, 28 o 29 de setembre de 1755 - Point Plaguet, Pascagoula, Mississipi, 4 de juny de 1817) fou un mariner i militar menorquí.

Nou!!: Barcelona і Jordi Ferragut Mesquida · Veure més »

Jordi Galí i Herrera

Jordi Galí i Herrera (Barcelona, 19 de març de 1927 - 1 de desembre de 2019) fou un pedagog i historiador català, fill d'Alexandre Galí i Coll.

Nou!!: Barcelona і Jordi Galí i Herrera · Veure més »

Jordi Galceran i Ferrer

Jordi Galceran i Ferrer (Barcelona, 5 de març de 1964) és un guionista i traductor català, internacionalment conegut per la seva obra El Mètode Grönholm.

Nou!!: Barcelona і Jordi Galceran i Ferrer · Veure més »

Jordi Garcés i Brusés

Jordi Garcés i Brusés (Barcelona, 25 de juny de 1945) és un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Garcés i Brusés · Veure més »

Jordi Ginebra i Serrabou

Jordi Ginebra i Serrabou (Barcelona, 1961) és un gramàtic i lexicògraf, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Nou!!: Barcelona і Jordi Ginebra i Serrabou · Veure més »

Jordi González Belart

Jordi González Belart (Barcelona, 26 de setembre de 1961) és un periodista i presentador de ràdio i televisió català.

Nou!!: Barcelona і Jordi González Belart · Veure més »

Jordi Grau i Solà

Jordi Grau i Solà (Barcelona, 27 d'octubre 1930- 26 de desembre de 2018) fou un director de cinema català que va desenvolupar la major part de la seva filmografia entre la dècada de 1960 i 1970.

Nou!!: Barcelona і Jordi Grau i Solà · Veure més »

Jordi Guillot i Miravet

Jordi Guillot i Miravet (nascut a Barcelona el 23 d'abril de 1955) és un polític català que resideix a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Jordi Guillot i Miravet · Veure més »

Jordi Hereu i Boher

Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965) és un polític català, actual Ministre d'Indústria del govern espanyol des de novembre de 2023.

Nou!!: Barcelona і Jordi Hereu i Boher · Veure més »

Jordi Labanda Blanco

és un dibuixant, il·lustrador i dissenyador de moda uruguaianocatalà.

Nou!!: Barcelona і Jordi Labanda Blanco · Veure més »

Jordi Leon i Royo

Jordi Leon i Royo (Barcelona, 15 d'abril de 1952) és intèrpret d'oboè, mestre de flabiol, i compositor de sardanes i música de cambra.

Nou!!: Barcelona і Jordi Leon i Royo · Veure més »

Jordi Llimona i Barret

Jordi Llimona i Barret (Barcelona, 20 de maig de 1924 - 11 de setembre de 1999) fou un religiós i escriptor català, fill de Rafael Llimona i Benet.

Nou!!: Barcelona і Jordi Llimona i Barret · Veure més »

Jordi Llompart i Mallorquès

Jordi Llompart i Mallorquès (Barcelona, 11 d'octubre de 1962) és un periodista, cineasta i escriptor català que ha dirigit i presentat programes de ràdio i televisió.

Nou!!: Barcelona і Jordi Llompart i Mallorquès · Veure més »

Jordi Llorens i Vila

Jordi Llorens i Vila (Barcelona, 1958) és un historiador català, doctorat en història contemporània per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'història d'Institut de Batxillerat.

Nou!!: Barcelona і Jordi Llorens i Vila · Veure més »

Jordi Maluquer i Bonet

Jordi Maluquer i Bonet (Barcelona, 15 de maig de 1935 - Barcelona, 15 de gener de 2022) fou un escriptor, periodista i crític musical català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Maluquer i Bonet · Veure més »

Jordi Maragall i Noble

Jordi Maragall i Noble (Barcelona, 27 de gener de 1911 - 26 de maig de 1999) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Maragall i Noble · Veure més »

Jordi Martí i Galbis

Jordi Martí i Galbis (Barcelona, 29 d'abril de 1961) és un advocat i polític català, diputat al Congrés dels Diputats a la VII Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Jordi Martí i Galbis · Veure més »

Jordi Martínez de Foix i Llorenç

Jordi Martínez de Foix i Llorenç (Barcelona, 23 d'abril de 1957 - Barcelona, 14 d'octubre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), mort en manipular un explosiu.

Nou!!: Barcelona і Jordi Martínez de Foix i Llorenç · Veure més »

Jordi Mata i Viadiu

Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »

Jordi Mercadé i Farrés

Jordi Mercadé i Farrés, conegut simplement amb el nom artístic de Jordi (Barcelona, 21 de desembre de 1923 - ídem, 24 de juliol de 2005) fou un pintor català, fill del també pintor Jaume Mercadé.

Nou!!: Barcelona і Jordi Mercadé i Farrés · Veure més »

Jordi Miralles i Conte

Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d'abril de 1962 - Castelldefels, 14 d'octubre de 2015) va ser un carter i polític català, membre del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa entre els anys 2000 i 2012.

Nou!!: Barcelona і Jordi Miralles i Conte · Veure més »

Jordi Moners i Sinyol

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019) fou un polític, filòleg i traductor i editor català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i un dels intel·lectuals orgànics de referència de l'independentisme d'esquerres. Estudià Filologia Romànica a Alemanya, on va viure entre 1959 i 1971, i al llarg de la seva vida traduí al català Nicolau Maquiavel, Karl Marx, Bertold Brecht i Antonio Gramsci, entre d'altres.

Nou!!: Barcelona і Jordi Moners i Sinyol · Veure més »

Jordi Moraleda i Perxachs

Jordi Moraleda i Perxachs (Barcelona, 15 d'octubre de 1950 - Barcelona, 26 de juliol de 2020) fou director, músic instrumentista i compositor de música catalana.

Nou!!: Barcelona і Jordi Moraleda i Perxachs · Veure més »

Jordi Morera i Cortines

Jordi Morera i Cortines (Barcelona, 1947) és un enginyer, professor i polític català, que exerceix d'alcalde de Tagamanent des del 2007.

Nou!!: Barcelona і Jordi Morera i Cortines · Veure més »

Jordi Pagans i Monsalvatje

Jordi Pagans i Monsalvatje (el Masnou, Maresme, 18 d'abril del 1932 - Barcelona, 4 de gener de 2017) va ser un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Pagans i Monsalvatje · Veure més »

Jordi Pàmias i Grau

Jordi Pàmias i Grau (Guissona, Segarra, 12 de febrer de 1938) és un poeta català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Pàmias i Grau · Veure més »

Jordi Pedret i Grenzner

Jordi Pedret i Grenzner (Barcelona, 29 d'octubre de 1950) és un advocat i polític català, diputat al Congrés dels Diputats.

Nou!!: Barcelona і Jordi Pedret i Grenzner · Veure més »

Jordi Peix i Massip

Jordi Peix i Massip (Barcelona, 25 de març de 1944 - 5 de juliol de 2014) fou un activista agrari català, fundador del Banc dels Aliments.

Nou!!: Barcelona і Jordi Peix i Massip · Veure més »

Jordi Petit

Jordi Lozano González, més conegut com a Jordi Petit (Barcelona, 14 de juny de 1954), és un escriptor i activista català en defensa dels drets del col·lectiu LGBT.

Nou!!: Barcelona і Jordi Petit · Veure més »

Jordi Pope

Jordi Barba i Pérez (Barcelona, 1953- 10 de gener de 2008), més conegut com a Jordi Pope o simplement Popeye, fou un poeta català experimental, un dels iniciadors i màxims exponents de la poesia oral.

Nou!!: Barcelona і Jordi Pope · Veure més »

Jordi Porta i Ribalta

Jordi Porta i Ribalta (Barcelona, 1 de juliol de 1936 - 14 de juny de 2023) va ser un filòsof i activista cultural català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Porta i Ribalta · Veure més »

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Nou!!: Barcelona і Jordi Pujol i Soley · Veure més »

Jordi Raich i Curcó

Jordi Raich i Curcó (Barcelona, 1963) és un escriptor català i expert en ajut humanitari, especialment conegut pel seu llibre El espejismo humanitario, una obra polèmica i autocrítica que disseca l'ajuda humanitària contemporània i analitza les relacions entre el cooperant i els diferents actors del món solidari.

Nou!!: Barcelona і Jordi Raich i Curcó · Veure més »

Jordi Robirosa i Dejean

Jordi Robirosa i Dejean (Barcelona, 14 de maig de 1958) és un periodista i locutor esportiu de Televisió de Catalunya especialitzat en bàsquet.

Nou!!: Barcelona і Jordi Robirosa i Dejean · Veure més »

Jordi Roigé i Solé

Jordi Roigé i Solé (Barcelona, 1964) és un periodista, productor, editor i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Roigé i Solé · Veure més »

Jordi Rossy

Jordi (o Jorge) Rossy neix el 1964 a Barcelona en el si d'una família de tradició musical.

Nou!!: Barcelona і Jordi Rossy · Veure més »

Jordi Rubió i Balaguer

Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 30 de gener de 1887 - Barcelona,  25 de juliol de 1982) fou un eminent bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana, remarcable pel paper fonamental que va tenir en la definició, organització i gestió de les biblioteques catalanes.

Nou!!: Barcelona і Jordi Rubió i Balaguer · Veure més »

Jordi Sabater i Pi

Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 2 d'agost de 1922 – Barcelona, 5 d'agost de 2009) fou un primatòleg català, un dels especialistes en l'àmbit mundial en l'estudi de l'etologia i l'etnologia.

Nou!!: Barcelona і Jordi Sabater i Pi · Veure més »

Jordi Sala i Lleal

Jordi Sala i Lleal (Barcelona, 1967) és un dramaturg i traductor teatral català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Sala i Lleal · Veure més »

Jordi Sanç

Jordi Sanç (? - 1525) fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocupà el càrrec fins al 1512.

Nou!!: Barcelona і Jordi Sanç · Veure més »

Jordi Sans i Juan

Jordi Sans Juan, també conegut com a Chiqui Sans, (Barcelona, 1965) és un exjugador de waterpolo català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Sans i Juan · Veure més »

Jordi Sans i Sabrafen

Jordi Sans i Sabrafen (Barcelona, 1933 - 2004) fou un metge català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Sans i Sabrafen · Veure més »

Jordi Sarsanedas i Vives

Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Sarsanedas i Vives · Veure més »

Jordi Sànchez i Zaragoza

Jordi Sànchez i Zaragoza (Barcelona, 13 de maig de 1964) és un actor, autor teatral i guionista català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Sànchez i Zaragoza · Veure més »

Jordi Serra

* Jordi Serra i Isern (Badalona, 1955), ex-alcalde de Badalona.

Nou!!: Barcelona і Jordi Serra · Veure més »

Jordi Serrat i Gallart

Jordi Serrat i Gallart (Barcelona, 19 de febrer de 1931- 12 de març de 2011) fou un actor de teatre, televisió, cine i doblatge català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Serrat i Gallart · Veure més »

Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 26 de juliol de 1947) és un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Sierra i Fabra · Veure més »

Jordi Solé i Camardons

Jordi Solé i Camardons (Oliana, Alt Urgell, 1959) és un escriptor i sociolingüista català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Solé i Camardons · Veure més »

Jordi Solé i Tura

Jordi Solé i Tura (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 23 de maig de 1930 — Barcelona, 4 de desembre de 2009) fou un advocat, polític i professor universitari català, un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.

Nou!!: Barcelona і Jordi Solé i Tura · Veure més »

Jordi Teixidor i Martínez

Jordi Teixidor i Martínez (Barcelona, 16 de juliol de 1939 - 16 de març del 2011) va ser un dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Teixidor i Martínez · Veure més »

Jordi Tiñena i Amorós

Jordi Tiñena Amorós (Barcelona, 3 de maig de 1955 - Tarragona, 23 de març de 2018) fou un escriptor i catedràtic de llengua i literatura catalanes de secundària.

Nou!!: Barcelona і Jordi Tiñena i Amorós · Veure més »

Jordi Torras i Comamala

Jordi Torras i Comamala (Barcelona, 11 de juny de 1922 - 12 de gener de 1999) va ser un actor, crític i historiador cinematogràfic català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Torras i Comamala · Veure més »

Jordi Valls i Pozo

Jordi Valls i Pozo (Barcelona, 25 de gener de 1970) és un poeta català que viu a Santa Coloma de Gramenet, ciutat que ha marcat bona part de la seva trajectòria poètica.

Nou!!: Barcelona і Jordi Valls i Pozo · Veure més »

Jordi Vendrell Cirera

Jordi Vendrell (Manlleu, 1947 – Barcelona, 8 de juliol de 2001) fou un periodista radiofònic i productor musical català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Vendrell Cirera · Veure més »

Jordi Ventura i Subirats

Jordi Ventura i Subirats (Barcelona, 1932-15 de gener de 1999) fou un historiador català especialitzat en cultures minoritàries i en occitanisme, professor d'història econòmica de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Jordi Ventura i Subirats · Veure més »

Jordi Viader i Riera

Jordi Viader i Riera (Barcelona, 7 de novembre del 1954) és un periodista, doctor en història, escriptor, entomòleg i multicol·leccionista.

Nou!!: Barcelona і Jordi Viader i Riera · Veure més »

Jordi Vila i Foruny

Jordi Vila i Foruny (Barcelona, 1 d'abril de 1933 - Barcelona, 13 de juliol de 2013) va ser un industrial i polític català.

Nou!!: Barcelona і Jordi Vila i Foruny · Veure més »

Jordi Vilajoana i Rovira

Jordi Vilajoana i Rovira (Barcelona, 17 de setembre de 1949) és un economista i polític català, conseller de la Generalitat de Catalunya, diputat i senador a les Corts Espanyoles.

Nou!!: Barcelona і Jordi Vilajoana i Rovira · Veure més »

Jordi Vilanova i Cardona

Jordi Vilanova i Cardona (París, França, 1927 - Barcelona, 1983) era fill de Martí Vilanova, un dels líders del nacionalisme d'esquerres català d'abans de la República i que havia encapçalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Molló.

Nou!!: Barcelona і Jordi Vilanova i Cardona · Veure més »

Jordi William Carnes i Ayats

Jordi William Carnes i Ayats (Barcelona, 6 de desembre de 1959) és un filòleg i polític català director general de Turisme de Barcelona des de 2014.

Nou!!: Barcelona і Jordi William Carnes i Ayats · Veure més »

Jorge Fernández Díaz

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) és un polític espanyol.

Nou!!: Barcelona і Jorge Fernández Díaz · Veure més »

Jorge Herralde Grau

Jorge Herralde Grau (Barcelona, 1936) és un escriptor i editor català, germà del director de cinema Gonzalo Herralde.

Nou!!: Barcelona і Jorge Herralde Grau · Veure més »

Jorge Luis Borges

Jorge Francisco Isidoro Luis Borges Acevedo (Buenos Aires, 24 d'agost del 1899 - Ginebra, 14 de juny del 1986), (OBE), va ser un poeta, narrador i assagista argentí i un dels més destacats escriptors llatinoamericans de la seva generació, i de la literatura en castellà en general.

Nou!!: Barcelona і Jorge Luis Borges · Veure més »

Jorge Moragas Sánchez

Jorge Moragas Sánchez (Barcelona, 21 de juny de 1965) és un advocat, diplomàtic i polític català, diputat al Congrés dels Diputats en la VIII, IX, X i XI Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Jorge Moragas Sánchez · Veure més »

Jorge Oteiza Enbil

''Apostoluak'' (Els apòstols) escultures al Monestir d'Arántzazu, Oñati ''Homenatge a Malèvitx'' al Parc del Nord de Terrassa Jorge Oteiza Enbil (Orio, 21 d'octubre de 1908 - Sant Sebastià, 9 d'abril de 2003) fou un escultor, pintor, dissenyador i assagista basc.

Nou!!: Barcelona і Jorge Oteiza Enbil · Veure més »

Jorge Trías Sagnier

Jorge Trías Sagnier (Barcelona, 13 de juliol de 1948 - Barcelona, 13 d'abril de 2022) va ser un advocat i polític català, fill de Carlos Trías Bertran i germà de Carlos Trías Sagnier i Eugenio Trías Sagnier.

Nou!!: Barcelona і Jorge Trías Sagnier · Veure més »

Joris Prosper Van Verboom

Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.

Nou!!: Barcelona і Joris Prosper Van Verboom · Veure més »

José Agustín Goytisolo i Gay

José Agustín Goytisolo i Gay (Barcelona, 13 d'abril de 1928 - ibídem, 19 de març de 1999) fou un poeta català en llengua castellana.

Nou!!: Barcelona і José Agustín Goytisolo i Gay · Veure més »

José Antonio Aguirre i Lecube

Jose Antonio Agirre Lekube a l'Aberri Eguna de 1933. José Antonio Aguirre i Lecube i en basc Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 6 de març de 1904 - París, 22 de març de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і José Antonio Aguirre i Lecube · Veure més »

José Antonio Labordeta

fou un escriptor saragossà, conegut simplement com a Labordeta en la seua faceta de cantautor i, popularment, com el Abuelo («l'Avi»): guardonat l'any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza, va ser diputat a les corts d'Aragó i al Congrés dels Diputats per Chunta Aragonesista entre 1999 i 2008.

Nou!!: Barcelona і José Antonio Labordeta · Veure més »

José Antonio Marina

José Antonio Marina (Toledo, 1939) és un assagista espanyol especialitzat en filosofia, concretament en política, intel·ligències múltiples i ètica.

Nou!!: Barcelona і José Antonio Marina · Veure més »

José Arrando Ballester

José Arrando Ballester.

Nou!!: Barcelona і José Arrando Ballester · Veure més »

José Aznar Beltrán

José Aznar Beltrán (Barcelona, 21 d'abril de 1932 - Castelló, 25 de gener de 2008) va ser un futbolista i entrenador català.

Nou!!: Barcelona і José Aznar Beltrán · Veure més »

José Ángel Cilleruelo

José Ángel Cilleruelo (Barcelona, 1960) és poeta, narrador, traductor i crític.

Nou!!: Barcelona і José Ángel Cilleruelo · Veure més »

José de Udaeta

José de Udaeta, nom complet José Luis (Barcelona, 27 de maig de 1919 - Sant Feliu de Guíxols, 14 de setembre de 2009) fou un ballarí i coreògraf català de dansa espanyola, especialitzat en castanyoles.

Nou!!: Barcelona і José de Udaeta · Veure més »

José Eduardo dos Santos

fou president, cap del Govern i comandant en cap de les Forces Armades d'Angola entre setembre de 1979 i setembre de 2017.

Nou!!: Barcelona і José Eduardo dos Santos · Veure més »

José Enrique Rodó

José Enrique Rodó (Montevideo, 15 de juliol de 1871 - Palerm, 1 de maig de 1917) va ser un escriptor (assagista) i polític uruguaià.

Nou!!: Barcelona і José Enrique Rodó · Veure més »

José Estivalis Calvo

José Estivalis Calvo (Llíria, 4 de gener de 1886 - París, 10 de març de 1939), tipògraf, cineasta anarquista valencià, que va combatre el feixisme amb la seva càmera.

Nou!!: Barcelona і José Estivalis Calvo · Veure més »

José Gafo

José Gafo Muñiz (Campumanes, Ḷḷena, Astúries, 1881 - Madrid, 1936) fou un sacerdot de l'orde dels dominics i sindicalista espanyol.

Nou!!: Barcelona і José Gafo · Veure més »

José Galisteo

Jose Galisteo (Viladecans, Barcelona - 24 de febrer de 1977) és un cantant català.

Nou!!: Barcelona і José Galisteo · Veure més »

José Gervasio Artigas

José Gervasio Artigas (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 19 de juny de 1764 - † Paraguai, 23 de setembre de 1850) va ser un militar, estadista i màxim pròcer uruguaià.

Nou!!: Barcelona і José Gervasio Artigas · Veure més »

José Gutiérrez Solana

José Gutiérrez Solana (Madrid, 1886 - 24 de juny de 1945), pintor, gravador i escriptor expressionista espanyol.

Nou!!: Barcelona і José Gutiérrez Solana · Veure més »

José Luis Ayllón Manso

José Luis Ayllón Manso (Barcelona, 5 de juliol de 1970) és un advocat i polític català, diputat al Congrés dels Diputats des de la VII Legislatura i Director del Gabinet de la Presidència del Govern d'Espanya durant uns mesos de 2018.

Nou!!: Barcelona і José Luis Ayllón Manso · Veure més »

José Luis de Vilallonga

José Luis de Vilallonga i Cabeza de Vaca (Madrid, 29 de gener de 1920 - Port d'Andratx, 30 d'agost de 2007) fou un escriptor en llengües francesa i castellana, periodista, actor i aristòcrata espanyol.

Nou!!: Barcelona і José Luis de Vilallonga · Veure més »

José Luis Gallego

José Luis Gallego García (Barcelona, 1964) és un naturalista, periodista ambiental i escriptor.

Nou!!: Barcelona і José Luis Gallego · Veure més »

José Luis Guerín

José Luis Guerín (Barcelona 1960) és un guionista i director de cinema català.

Nou!!: Barcelona і José Luis Guerín · Veure més »

José Luis López i Carrasco

José Luis López i Carrasco (Nou Barris, Barcelona, 1973) és sindicalista i va ser alcalde de Cànoves i Samalús des del 2007 fins al 2015.

Nou!!: Barcelona і José Luis López i Carrasco · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Barcelona і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José Luis Sampedro Sáez

José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1 de febrer de 1917 – Madrid, 8 d'abril de 2013) fou un escriptor i economista espanyol.

Nou!!: Barcelona і José Luis Sampedro Sáez · Veure més »

José Manuel Abascal

José Manuel Abascal Gómez va néixer a Alceda, Cantàbria l'any 1958, és un dels millors atletes espanyols de sempre i que a pesar de no tenir un final explosiu la seva gran capacitat per mantenir un alt ritme de carrera li va permetre obtenir el seu millor rendiment als 1500 metres llisos.

Nou!!: Barcelona і José Manuel Abascal · Veure més »

José Manuel Blecua Teixeiro

José Manuel Blecua Teixeiro (Alcolea de Cinca, 10 de novembre 1913 - Barcelona, 9 de març de 2003) va ser un filòleg, catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona i acadèmic d'honor de la Real Academia de la Lengua Española.

Nou!!: Barcelona і José Manuel Blecua Teixeiro · Veure més »

José Manuel Esnal

José Manuel Esnal, Mané, és un entrenador de futbol basc nascut a Balmaseda (Biscaia) el 25 de març de 1950.

Nou!!: Barcelona і José Manuel Esnal · Veure més »

José Manuel Lara Bosch

José Manuel Lara Bosch, II Marquès del Pedroso de Lara (Barcelona, 8 de març de 1946 – Barcelona, 31 de gener de 2015), fou un empresari català, president del Grupo Planeta i d'Atresmedia.

Nou!!: Barcelona і José Manuel Lara Bosch · Veure més »

José Manuel Lara Hernández

José Manuel Lara Hernández, I Marquès del Pedroso de Lara, (El Pedroso, 31 de desembre de 1914 - Barcelona, 11 de maig de 2003) fou un empresari espanyol, propietari del Grupo Planeta.

Nou!!: Barcelona і José Manuel Lara Hernández · Veure més »

José María García Morcillo

José Maria Garcia Morcillo, més conegut com a José Mari, és un futbolista català.

Nou!!: Barcelona і José María García Morcillo · Veure més »

José María Mendiluce Pereiro

José María Mendiluce Pereiro (Madrid, 14 d'abril de 1951 - Barcelona, 28 de novembre de 2015) fou un escriptor, polític i articulista espanyol.

Nou!!: Barcelona і José María Mendiluce Pereiro · Veure més »

José María Poblador Álvarez

José María Poblador Álvarez (Barcelona, 1900-) fou un advocat i polític falangista català.

Nou!!: Barcelona і José María Poblador Álvarez · Veure més »

José María Usandizaga

José María Usandizada Soraluze (Sant Sebastià, el 31 de març de 1887 - el 5 d'octubre, de 1915) fou un compositor basc Format a la Schola Cantorum de París.

Nou!!: Barcelona і José María Usandizaga · Veure més »

José María Valverde Pacheco

José María Valverde Pacheco (Valencia de Alcántara, 26 de gener de 1926 - Barcelona, 6 de juny de 1996) fou un poeta, filòsof, crític literari, historiador de les idees i traductor espanyol.

Nou!!: Barcelona і José María Valverde Pacheco · Veure més »

José Montilla i Aguilera

José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.

Nou!!: Barcelona і José Montilla i Aguilera · Veure més »

José Nogué Massó

José Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і José Nogué Massó · Veure més »

José Padilla Sánchez

José Padilla Sánchez (Almeria, 23 de maig de 1889 - Madrid, 25 d'octubre de 1960) va ser un dels músics més populars del primer terç del, autor de sarsueles i cançons, entre les quals destaquen El relicario, La violetera i Valencia.

Nou!!: Barcelona і José Padilla Sánchez · Veure més »

José Pérez Francés

fou un ciclista professional espanyol, motejat Torero i Bello tenebroso.

Nou!!: Barcelona і José Pérez Francés · Veure més »

José Peñarroya Peñarroya

va ser un guionista i dibuixant de còmics valencià, creador de cèlebres personatges com Don Pío, Gordito Relleno i Don Berrinche.

Nou!!: Barcelona і José Peñarroya Peñarroya · Veure més »

José Sánchez Guerra y Martínez

va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.

Nou!!: Barcelona і José Sánchez Guerra y Martínez · Veure més »

Jose Gontzalo Zulaika

Monument ''Aita Donostiari oroitarria'' de l'escultor Jorge Oteiza a Lesaka (Nafarroa) Jose Gonzalo Zulaika o Aita Donostia (Pare Donòstia, en català), (Donòstia, Euskadi, 10 de gener del 1886 - 30 d'agost del 1956) fou un escriptor i músic basc.

Nou!!: Barcelona і Jose Gontzalo Zulaika · Veure més »

Josefina Cambra i Giné

Josefina Cambra i Giné (Barcelona, 9 de maig de 1946) és una biòloga i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Josefina Cambra i Giné · Veure més »

Josefina Castellví i Piulachs

Josefina Castellví i Piulachs (Barcelona, 1 de juliol de 1935) és una oceanògrafa catalana, especialista en microbiologia marina.

Nou!!: Barcelona і Josefina Castellví i Piulachs · Veure més »

Josefina Güell i Saumell

Josefina Güell i Saumell (Barcelona, 9 d'abril de 1925) és una actriu catalana de teatre i cinema, pràcticament retirada en l'actualitat.

Nou!!: Barcelona і Josefina Güell i Saumell · Veure més »

Josefina Huguet i Salat

Josefina Huguet i Salat (Barcelona, 21 de setembre de 1871 - Barcelona, 10 de novembre de 1950) fou una soprano lleugera o coloratura catalana.

Nou!!: Barcelona і Josefina Huguet i Salat · Veure més »

Josefina López Sanmartín

Josefina López Sanmartín (Barcelona, 21 de febrer de 1919 - el Grau de Castelló, 6 de gener de 1989) fou una política catalana establerta al País Valencià, senadora al Senat d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Josefina López Sanmartín · Veure més »

Josefina Tanganelli Plana

Josefina Tanganelli i Plana (Barcelona, 1904 - 19 d'abril de 1968) fou una il·lustradora, dibuixant i pintora catalana.

Nou!!: Barcelona і Josefina Tanganelli Plana · Veure més »

Josefina Tàpias i Martínez

Josefina Tàpias i Martínez (Barcelona, 19 de maig de 1903 - 1 de maig de 1988) fou una actriu catalana de teatre i de cinema, de dilatada carrera.

Nou!!: Barcelona і Josefina Tàpias i Martínez · Veure més »

Josep Abril i Virgili

Josep Abril i Virgili (Barcelona, 27 de maig de 1869 - 16 d'octubre de 1918) fou un poeta i dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Josep Abril i Virgili · Veure més »

Josep Agulló i Prats

Josep Agulló i Prats (Terrassa, 25 d'agost de 1846 - Barcelona, 14 d'agost de 1926) fou compositor, organista i mestre de capella.

Nou!!: Barcelona і Josep Agulló i Prats · Veure més »

Josep Albagés i Ventura

Josep Albagés i Ventura (Vimbodí, 1877 - Barcelona, 1964) fou un mestre i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Josep Albagés i Ventura · Veure més »

Josep Alier i Avellanet

Josep Alier i Avellanet (Barcelona, 6 d'octubre de 1903 - 1953) fou director de la Schola Orpheonica de Barcelona, que havia fundat el 1903 el mestre Artur Marcet.

Nou!!: Barcelona і Josep Alier i Avellanet · Veure més »

Josep Alsina i Bofill

Josep Alsina i Bofill (Palafrugell, Baix Empordà, 1904 – Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 1993) fou un metge català.

Nou!!: Barcelona і Josep Alsina i Bofill · Veure més »

Josep Amargós i Samaranch

Josep Amargós i Samaranch (Barcelona, 14 de maig de 1849- 28 de setembre de 1918) fou un arquitecte català adscrit al moviment modernista, que va obtenir el títol el 1877.

Nou!!: Barcelona і Josep Amargós i Samaranch · Veure més »

Josep Amat i Girbau

Josep Amat i Girbau (Barcelona, 1940) és un científic català, especialista en robòtica.

Nou!!: Barcelona і Josep Amat i Girbau · Veure més »

Josep Amat i Pagès

Josep Amat Pagès (Barcelona, 13 d'abril de 1901 – 17 de gener de 1991), conegut de jove com a Pin fou un pintor, un dels referents de la pintura catalana del, dedicat principalment als paisatges urbans.

Nou!!: Barcelona і Josep Amat i Pagès · Veure més »

Josep Amich i Bert

Josep Amich i Bert, conegut artísticament com a Amichatis (Lleida 19 de març de 1888 - Madrid, 5 de maig de 1965) va ser un autor dramàtic, adaptador, realitzador de cinema i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Amich i Bert · Veure més »

Josep Andreu i Abelló

Josep Andreu i Abelló (Montblanc, 8 de novembre de 1906 - Madrid, 31 de maig de 1993) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Andreu i Abelló · Veure més »

Josep Anselm Clavé i Camps

Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.

Nou!!: Barcelona і Josep Anselm Clavé i Camps · Veure més »

Josep Antoni Coderch i de Sentmenat

Josep Antoni Coderch i de Sentmenat (Barcelona, 26 de novembre de 1913 - Espolla, 6 de novembre de 1984) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Josep Antoni Coderch i de Sentmenat · Veure més »

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.

Nou!!: Barcelona і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors · Veure més »

Josep Antoni González i Casanova

Josep Antoni González i Casanova (Barcelona, 1935 - Barcelona, 29 d'octubre de 2021) fou un advocat, polític i escriptor català, especialitzat en dret constitucional.

Nou!!: Barcelona і Josep Antoni González i Casanova · Veure més »

Josep Antoni Llinàs i Carmona

''Biblioteca Jaume Fuster'', Barcelona (2006) Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, País Valencià 1945) és un arquitecte i professor universitari valencià.

Nou!!: Barcelona і Josep Antoni Llinàs i Carmona · Veure més »

Josep Antoni Montero i Botanch

José Antonio Montero Botanch (Barcelona, 3 de gener de 1965) és un exjugador de bàsquet català.

Nou!!: Barcelona і Josep Antoni Montero i Botanch · Veure més »

Josep Antoni Serrallach i Julià

Josep Antoni Serrallach Julià (Barcelona, 8 d'agost de 1902 - 1990) fou un químic fill del prestigiós uròleg Narcís Serrallach Mauri, significant-se en el paper investigador i publicant nombrosos treballs científics en el camp de la urologia.

Nou!!: Barcelona і Josep Antoni Serrallach i Julià · Veure més »

Josep Antoni Trabal i Sans

Josep Antoni Trabal i Sans (Barcelona, 2 de setembre de 1896 http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1995/10/31/pagina-35/1323526/pdf.html- Puigcerdà, 30 de juny de 1980) fou un metge, polític, i dirigent esportiu català.

Nou!!: Barcelona і Josep Antoni Trabal i Sans · Veure més »

Josep Aragay i Blanchar

84-307-8187-0 Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 7 d'agost de 1889 - Breda, 15 de gener de 1973) fou un pintor, ceramista i teòric d'art català.

Nou!!: Barcelona і Josep Aragay i Blanchar · Veure més »

Josep Aranyó i Aranyó

va ésser un fabricant que ocupà càrrecs directius en el Foment del Treball Nacional, la Cambra de Comerç, la Societat Econòmica d'Amics del País i en la Junta de Propietaris de la Dreta de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Aranyó i Aranyó · Veure més »

Josep Ardèvol i Gimbernat

Josep Ardèvol i Gimbernat (Barcelona, 13 de març de 1911 – L'Havana, Cuba, 9 de gener de 1981) fou un compositor, pedagog, crític i pianista cubà d'origen català.

Nou!!: Barcelona і Josep Ardèvol i Gimbernat · Veure més »

Josep Arola i Sala

Josep Arola i Sala (Manresa, 1875 - 1933) fou un metge, periodista i activista cultural català.

Nou!!: Barcelona і Josep Arola i Sala · Veure més »

Josep Arrau i Barba

''Retrat de l'escultor Damià Campeny'', per Josep Arrau i Barba. 1930-1935. Oli sobre tela. 53,5 x 43,5 cm. Donació de Miquel-Casimir Arrau, fill de l'artista, 1937. MNAC: 038181-000 Josep Arrau i Barba (Barcelona, 4 de maig de 1802 - 2 de gener de 1872) fou un pintor i el més important restaurador català del segle XIX.

Nou!!: Barcelona і Josep Arrau i Barba · Veure més »

Josep Aymerich i Subirats

Josep Aymerich i Subirachs (la Garriga, 25 de juny del 1889 - 29 d'octubre del 1971) fou un promotor cultural, director de corals i compositor, molt vinculat al seu poble natal de la Garriga.

Nou!!: Barcelona і Josep Aymerich i Subirats · Veure més »

Josep Azemar i Pont

Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), va ser un arquitecte modernista.

Nou!!: Barcelona і Josep Azemar i Pont · Veure més »

Josep Badia i Capell

Tomba dels germans Miquel i Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Josep Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1903 - Barcelona, 28 d'abril del 1936) fou un polític català, germà de Miquel Badia i Capell.

Nou!!: Barcelona і Josep Badia i Capell · Veure més »

Josep Baralt i Torres

Josep Baralt i Torres (Arenys de Mar, 31 de maig de 1740 – 1829), cosmògraf i navegant.

Nou!!: Barcelona і Josep Baralt i Torres · Veure més »

Josep Barba i Bendad

Josep Barba i Bendad també anomenat Josep Barba i Beudad en algunes fonts (Barcelona, 11 d'octubre de 1804 – 3 de febrer de 1881) fou sacerdot, organista, compositor i mestre de capella català.

Nou!!: Barcelona і Josep Barba i Bendad · Veure més »

Josep Barberà i Humbert

Josep Barberà i Humbert (Barcelona, 27 de gener de 1877 - Barcelona, 19 de febrer de 1947) fou un compositor català i professor del Conservatori de Música del Liceu, que es dedicà a la teoria i educació musical.

Nou!!: Barcelona і Josep Barberà i Humbert · Veure més »

Josep Barceló Cassadó

Josep Barceló i Cassadó (Mataró, 1824 - Barcelona, 6 de juny de 1855) fou un filador i dirigent obrer.

Nou!!: Barcelona і Josep Barceló Cassadó · Veure més »

Josep Bartolí i Guiu

Josep Bartolí i Guiu (Barcelona, 30 de juny de 1910 o 1911 — Nova York, 3 de desembre de 1995) fou un pintor, escenògraf i dibuixant català.

Nou!!: Barcelona і Josep Bartolí i Guiu · Veure més »

Josep Batlle i Carreó

Josep Batlle i Carreó (Sitges, 1773 - Montevideo, 1854) fou un comerciant i cronista a l'Uruguai, iniciador d'una cèlebre dinastia de prohoms uruguaians amb quatre presidents de la república.

Nou!!: Barcelona і Josep Batlle i Carreó · Veure més »

Josep Benet Serra i Julià

Josep Maria Benet Serra i Julià (Mataró, 11 de març de 1811 - Desert de les Palmes, Benicàssim, 8 de setembre de 1886) fou un religiós català, fundador de l'orde de les Oblates del Santíssim Redemptor.

Nou!!: Barcelona і Josep Benet Serra i Julià · Veure més »

Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Bertran i Musitu · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Barcelona і Josep Bonaparte · Veure més »

Josep Bover i Mas

Casa de la Ciutat de Barcelona. Josep Bover i Mas (Barcelona, 1804 - Barcelona, 11 d'agost de 1866) fou un escultor català, l'obra del qual sol vincular-se amb el romanticisme i l'academicisme.

Nou!!: Barcelona і Josep Bover i Mas · Veure més »

Josep Bracons i Clapés

Josep Bracons i Clapés (Barcelona, 1957) és un historiador de l'art.

Nou!!: Barcelona і Josep Bracons i Clapés · Veure més »

Josep Bragulat

Josep Bragulat (Barcelona) fou un sindicalista català del.

Nou!!: Barcelona і Josep Bragulat · Veure més »

Josep Briansó Salvador

Josep Briansó Salvador (Reus, Baix Camp, 24 de maig de 1888 - 27 de novembre de 1949) va ser un metge i polític català fill d'Emili Briansó.

Nou!!: Barcelona і Josep Briansó Salvador · Veure més »

Josep Buch i Parera

Josep Buch i Parera (Barcelona, 8 de maig de 1902 - Barcelona, 20 d'octubre de 1991) fou un excursionista, historiador local i arxiver català.

Nou!!: Barcelona і Josep Buch i Parera · Veure més »

Josep Burgas i Burgas

Josep Burgas i Burgas (Barcelona 7 de maig de 1876 - 1950) va ser un escriptor i dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Josep Burgas i Burgas · Veure més »

Josep Cañas i Cañas

Josep Cañas i Cañas (Banyeres del Penedès, 23 de maig de 1905 - el Vendrell, 5 de gener de 2001) fou un dibuixant i escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Cañas i Cañas · Veure més »

Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord.

Nou!!: Barcelona і Josep Calmette · Veure més »

Josep Campeny i Santamaria

Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 21 de gener de 1922) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Campeny i Santamaria · Veure més »

Josep Campo i Pérez

Monument al Marquès de Campo, situat a la Plaça de Cánovas del Castillo de València. José Campo Pérez Arpa y Vela, marquès de Campo (València, 22 de maig de 1814 - Madrid, 19 d'agost de 1889) va ser un polític valencià, alcalde de València entre 1843 i 1847.

Nou!!: Barcelona і Josep Campo i Pérez · Veure més »

Josep Canaleta i Cuadras

Josep Canaleta i Cuadras (Vic, 1875 - Barcelona, 1950) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Josep Canaleta i Cuadras · Veure més »

Josep Canals i Gordó

Josep Canals i Gordó (1876 - Barcelona, 13 de setembre de 1935) va ser un empresari teatral, administrador de diversos teatres catalans (Romea, Espanyol i Novetats) des del 1916 fins a la seva mort el 1935, així com pintor aficionat, especialment de paisatges i retrats.

Nou!!: Barcelona і Josep Canals i Gordó · Veure més »

Josep Cano Coloma

Josep Cano Coloma fou un advocat i polític valencià, directiu del València CF i alcalde de la ciutat de València durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (des de març de 1936 fins a febrer de 1937).

Nou!!: Barcelona і Josep Cano Coloma · Veure més »

Josep Canudas i Busquets

Josep Canudas i Busquets (Barcelona, 29 de desembre de 1894 - Friburg, 1975) va ser pilot català i un dels principals propagadors de l'aviació a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep Canudas i Busquets · Veure més »

Josep Capell i Hernàndez

Josep Capell i Hernández (Almacelles, Segrià, 3 de novembre de 1914 – Barcelona, 15 d'agost de 1994) fou un pianista i compositor de sardanes i ballables.

Nou!!: Barcelona і Josep Capell i Hernàndez · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Carreras i Coll

Josep Maria Carreras i Coll (Barcelona, 5 de desembre de 1946), conegut artísticament com a Josep Carreras o José Carreras, és un tenor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Carreras i Coll · Veure més »

Josep Casals i Freixes

Josep Casals i Freixes (el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1939) fou un polític i sastre de professió.

Nou!!: Barcelona і Josep Casals i Freixes · Veure més »

Josep Casas i Augé

Josep Casas i Augé (Barcelona, 6 de juny del 1913 - 7 de novembre del 1988) fou un músic i compositor de ballables i música per al cinema.

Nou!!: Barcelona і Josep Casas i Augé · Veure més »

Josep Casas i Devesa

Josep Casas i Devesa (Barcelona, 21 d'octubre del 1909 – 13 de novembre del 1983) va ser un músic i compositor que destacà especialment en la producció de sardanes revesses.

Nou!!: Barcelona і Josep Casas i Devesa · Veure més »

Josep Castaño i Colomer

Josep Castaño i Colomer (Barcelona, 1931 - 2000) fou un mestre mercantil i sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Castaño i Colomer · Veure més »

Josep Castillo i Escalona

Josep Castillo i Escalona (Barcelona, 14 de febrer de 1921 - Sentmenat, Barcelona, 30 d'abril de 2011) va ser un actor, autor dramàtic i empresari teatral català.

Nou!!: Barcelona і Josep Castillo i Escalona · Veure més »

Josep Cau

tiple primer d'una missa de Josep Cau Josep Cau (Barcelona, 1770 - 1812) fou un compositor català del Classicisme.

Nou!!: Barcelona і Josep Cau · Veure més »

Josep Còdol i Ventura

Josep Còdol i Ventura (Barcelona, 1865 – 8 de febrer de 1935) va ser pianista, compositor i professor del Conservatori del Liceu.

Nou!!: Barcelona і Josep Còdol i Ventura · Veure més »

Josep Clarà i Ayats

Placa commemorativa de Josep Clarà a la seva ciutat natal Josep Clarà i Ayats (Olot, 16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Clarà i Ayats · Veure més »

Josep Colell i Llort

Josep Colell i Llort (Solsona, Solsonès, 1845-1927) va ésser un escultor conegut per les seues figuretes de pessebre i per l'escut de Solsona -datat l'any 1901- que formà part de l'arcada d'entrada a l'Ajuntament.

Nou!!: Barcelona і Josep Colell i Llort · Veure més »

Josep Coll i Britapaja

Josep Ignasi Clement Coll i Britapaja (Arecibo, 18 de desembre del 1840 - Barcelona, 9 de gener del 1904) va ser un compositor -especialment de sarsueles- i escriptor porto-riqueny.

Nou!!: Barcelona і Josep Coll i Britapaja · Veure més »

Josep Coll i Coll

va ser dibuixant i guionista de còmic català, un dels puntals de la revista TBO.

Nou!!: Barcelona і Josep Coll i Coll · Veure més »

Josep Coll i Vehí

Josep Coll i Vehí (Barcelona, 1823 - Girona, 29 de desembre de 1876) fou un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Coll i Vehí · Veure més »

Josep Collaso i Gil

fou un polític i filantrop català, fill de Pere Collaso i Gil.

Nou!!: Barcelona і Josep Collaso i Gil · Veure més »

Josep Comaposada i Gili

Josep Comaposada i Gili (Tarrés, 1859 - Madrid, 1933) fou un sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Comaposada i Gili · Veure més »

Josep Comas i Solà

Josep Comas i Solà (Barcelona, 17 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937) fou un astrònom i divulgador científic català, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep Comas i Solà · Veure més »

Josep Comes

Josep Comes (? s.XVII - Barcelona 1714) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Josep Comes · Veure més »

Josep Comes i Busquets

Josep Comes i Busquets (Barcelona, 1 de gener de 1924 - L'Ametlla del Vallès, 5 d'octubre de 2023) fou un pintor català d'estil hiperrealista.

Nou!!: Barcelona і Josep Comes i Busquets · Veure més »

Josep Coroleu i Inglada

Josep Coroleu i Inglada (Barcelona, 16 d'agost de 1839 - 28 de març de 1895) fou un historiador i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Coroleu i Inglada · Veure més »

Josep Corredor Matheos

Josep Corredor Matheos (Alcázar de San Juan, província de Ciudad Real, 1929) és un crític d'art i escriptor en castellà que viu a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep Corredor Matheos · Veure més »

Josep Cortils i Vieta

Josep Cortils i Vieta (Blanes, Selva, 7 de febrer de 1839-1898) va ésser un propietari i escriptor que amb 14 anys, emigrà a Cuba on el seu pare va morir ofegat i després d'acumular el capital que considerà necessari per a viure de renda, tornà a Blanes (1875) per a dedicar-se al conreu de la literatura de creació i als estudis històrics relacionats amb la seua vila natal.

Nou!!: Barcelona і Josep Cortils i Vieta · Veure més »

Josep Cuní i Llaudet

Josep Cuní i Llaudet (Tiana, 4 d'octubre de 1953) és un periodista i presentador de ràdio i televisió català.

Nou!!: Barcelona і Josep Cuní i Llaudet · Veure més »

Josep Cusachs i Cusachs

Josep Cusachs i Cusachs (Montpeller, 1850 - Barcelona, 2 de novembre de 1908) va ésser un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Cusachs i Cusachs · Veure més »

Josep Dalmau i Rafel

Galeries Dalmau, exposició de 1912 Josep Dalmau i Rafel (Manresa, 1867 - Barcelona, 1937) va ser pintor, restaurador, antiquari i marxant d'art.

Nou!!: Barcelona і Josep Dalmau i Rafel · Veure més »

Josep Daurella i Rull

Josep Daurella i Rull (Barcelona, 25 d'abril de 1864 - 10 de setembre de 1927) fou a partir de 1902 catedràtic de Lògica Fundamental a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Daurella i Rull · Veure més »

Josep de Calassanç Laplana i Puy

Josep de Calassanç Laplana i Puy (26 de juliol de 1943 a Binèfar) és un historiador de l'art i historiador de l'Església i actual director del Museu de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Josep de Calassanç Laplana i Puy · Veure més »

Josep de Calassanç Serra i Puig

Josep de Calassanç Serra i Puig (Barcelona, 1951 - Montpeller, 18 de desembre de 2011), més conegut com a «Cala», fou un impressor català establert a Baó.

Nou!!: Barcelona і Josep de Calassanç Serra i Puig · Veure més »

Josep de Calassanç Serra i Ràfols

Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1900 - Barcelona, 1971) fou un historiador i arqueòleg català.

Nou!!: Barcelona і Josep de Calassanç Serra i Ràfols · Veure més »

Josep de Calassanç Vives i Tutó

Josep de Calassanç Vives i Tutó, O.F.M.Cap. (Sant Andreu de Llavaneres, 15 de febrer de 1854 - Monte Porzio Catone, prop de Roma, 7 de setembre de 1913) fou un frare caputxí i cardenal català que estigué molt a prop dels papes Lleó XIII i Pius X.

Nou!!: Barcelona і Josep de Calassanç Vives i Tutó · Veure més »

Josep de Campderrós i Pascual

Josep de Campderrós i Pascual (Barcelona, 1742 – Santiago de Xile, 1812) va ser un compositor i organista barceloní que va desenvolupar el seu treball artístic en a Santiago de Xile.

Nou!!: Barcelona і Josep de Campderrós i Pascual · Veure més »

Josep de la Concepció

Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), anomenat “el Tracista” pels seus contemporanis, fou l'arquitecte classicista català més destacat de la seva època.

Nou!!: Barcelona і Josep de la Concepció · Veure més »

Josep de la Trinxeria

Josep de la Trinxeria (Prats de Molló, 1630 - Barcelona, 1690) fou un dirigent pagès que dirigí la revolta dels Angelets de la terra contraris al domini francès sobre la Catalunya del Nord.

Nou!!: Barcelona і Josep de la Trinxeria · Veure més »

Josep de Miró i de Burguès

Josep de Miró i de Burguès (Reus, 24 de juny de 1796 - Reus, 16 de gener de 1855) va ser un militar català, membre de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla i cavaller de l'Orde de Carles III.

Nou!!: Barcelona і Josep de Miró i de Burguès · Veure més »

Josep de Ribas i Boyons

Josep de Ribas i Boyons, conegut en castellà com a José Pascual Domingo de Ribas y Boyons i en rus a l'imperi Rus com a Иосиф (Осип) Михайлович Дерибас (en ucraïnès Йосип o Жозе́п Миха́йлович Деріба́с, Iòssip o Josep Mykhàilovytx Deribàs, o la transcripció del català: Жозе́п де Рíбас і Бойонс, Nàpols, 6 de juny de 1749 — Sant Petersburg, 14 de desembre de 1800) fou un almirall de l'imperi Rus d'origen català que destacà en les guerres russo-turques de 1768-1774 i de 1787-1792.

Nou!!: Barcelona і Josep de Ribas i Boyons · Veure més »

Josep de Togores i Llach

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 19 de juliol de 1893 - Barcelona, 17 de juny de 1970) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Josep de Togores i Llach · Veure més »

Josep de Vilamala

Josep de Vilamala (Banyoles?, ? - ?, 4 de juliol de 1720 ?) fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta després del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Barcelona і Josep de Vilamala · Veure més »

Josep Dencàs i Puigdollers

va ser un polític independentista català promotor dels Escamots d'Estat Català, Conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1934.

Nou!!: Barcelona і Josep Dencàs i Puigdollers · Veure més »

Josep Domènech i Estapà

Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Josep Domènech i Estapà · Veure més »

Josep Domènech i Mansana

Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973) fou un arquitecte modernista.

Nou!!: Barcelona і Josep Domènech i Mansana · Veure més »

Josep Dunyach i Sala

Plaça de Catalunya Josep Dunyach i Sala (Barcelona, 10 de juny de 1886 – Barcelona, 20 de juny de 1957) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Dunyach i Sala · Veure més »

Josep Duran i Pejoán

Josep Duran i Pejoán (Cadaqués, Alt Empordà, cap al 1730 - Barcelona, 24 de gener de 1802) fou un compositor d'òpera i música religiosa català que es va moure entre el Barroc i el Classicisme.

Nou!!: Barcelona і Josep Duran i Pejoán · Veure més »

Josep Elías i Juncosa

Josep Elias i Juncosa (1880-Barcelona, 1944) fou un esportista, directiu i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Elías i Juncosa · Veure més »

Josep Elies

* Josep Elies Estrugós (Perpinyà, ? - 1645), escriptor carmelità.

Nou!!: Barcelona і Josep Elies · Veure més »

Josep Elies i Bosquets

Josep Elies i Bosquets (Begur, Baix Empordà, -- Barcelona, Barcelonès), va ser un advocat que participà en la guerra del Francès.

Nou!!: Barcelona і Josep Elies i Bosquets · Veure més »

Josep Espar i Ticó

Josep Espar i Ticó (Barcelona, 22 de desembre de 1927 - Barcelona, 20 d'agost de 2022) fou un empresari, polític i activista cultural català.

Nou!!: Barcelona і Josep Espar i Ticó · Veure més »

Josep Espasa i Anguera

Josep Espasa i Anguera (La Pobla de Cérvoles, 1840 - Barcelona 4 de juliol de 1911) va ser un editor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Espasa i Anguera · Veure més »

Josep Espinàs i Xivillé

Josep Espinàs i Xivillé (Barcelona, 1928) és un químic i activista social català.

Nou!!: Barcelona і Josep Espinàs i Xivillé · Veure més »

Josep Esquena i Mas

Josep Esquena i Mas (Sant Esteve d'en Bas, la Vall d'en Bas, Garrotxa, 1850 - Barcelona, Barcelonès, 1900) va ésser un industrial.

Nou!!: Barcelona і Josep Esquena i Mas · Veure més »

Josep Estadella i Arnó

Josep Estadella i Arnó (Lleida, 13 de maig de 1880 - 6 de desembre de 1951) fou un metge, poeta i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Estadella i Arnó · Veure més »

Josep Ester Borràs

Josep Ester Borràs (Berga, 1913-Alès, 1980), àlies Minga, fou un manyà i dirigent anarquista de la CNT del Berguedà.

Nou!!: Barcelona і Josep Ester Borràs · Veure més »

Josep Esteve i Seguí

Josep Esteve i Seguí (Manresa, 7 d'octubre de 1873 - Manresa, 4 d'octubre de 1927) fou un farmacèutic i escriptor folklorista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Esteve i Seguí · Veure més »

Josep Esteve i Soler

fou un empresari català del sector farmacèutic, fill del doctor Antoni Esteve i Subirana i net de Josep Esteve i Seguí.

Nou!!: Barcelona і Josep Esteve i Soler · Veure més »

Josep Faulí i Olivella

Josep Faulí i Olivella (Barcelona, 8 de setembre de 1932 - Barcelona, 6 d'octubre de 2006) fou un periodista, escriptor, professor i crític literari català.

Nou!!: Barcelona і Josep Faulí i Olivella · Veure més »

Josep Fàbrega (músic)

contradanses que Josep Fàbrega va compondre per al carnestoltes de Barcelona de l'any 1768 Josep Fàbrega (? - Barcelona, vers 1791) fou un violinista i compositor català de la segona meitat del, amb les seves composicions es mostrà com un dels pioners del simfonisme català d'aquella època.

Nou!!: Barcelona і Josep Fàbrega (músic) · Veure més »

Josep Feliu i Codina

Josep Feliu i Codina (Barcelona, 11 de juny de 1845 - Madrid 2 de maig de 1897) fou un jurista, periodista, autor dramàtic i llibretista de sarsueles.

Nou!!: Barcelona і Josep Feliu i Codina · Veure més »

Josep Ferrater i Mora

Josep Ferrater Mora (Barcelona, 30 d'octubre de 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991) fou un filòsof i assagista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Ferrater i Mora · Veure més »

Josep Ferrer i Esteve

Josep Ferrer i Esteve, citat sovint incorrectament com a Josep Ferrer i Esteve de Pujadas (Girona, 13 de març del 1835 - Barcelona, 7 de març del 1916), fou instrumentista i compositor de música per a guitarra.

Nou!!: Barcelona і Josep Ferrer i Esteve · Veure més »

Josep Finestres i Monsalvo

Josep Finestres i Monsalvo (Barcelona, 5 d'abril de 1688 - Montfalcó d'Ossó, 11 de novembre de 1777) fou un erudit jurista català, germà de l'historiador Jaume Finestres.

Nou!!: Barcelona і Josep Finestres i Monsalvo · Veure més »

Josep Fiter i Inglès

Josep Fiter i Inglès (Barcelona 25 de novembre de 1857 - 16 de juny de 1915) fou alhora un escriptor, brodador, puntaire i excursionista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Fiter i Inglès · Veure més »

Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Barcelona і Josep Fontana i Lázaro · Veure més »

Josep Fontbernat i Verdaguer

Josep Fontbernat i Verdaguer (Estanyol, Gironès 1 de maig de 1896 - Andorra la Vella, 22 de març de 1977) fou un músic i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Fontbernat i Verdaguer · Veure més »

Josep Fontserè i Mestre

Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897) fou un mestre d'obres català.

Nou!!: Barcelona і Josep Fontserè i Mestre · Veure més »

Josep Fortuny i Torrens

Josep Fortuny i Torrens (Mollet del Vallès, 25 d'octubre de 1902 - Barcelona, 16 de juliol de 1939) fou un pastisser i alcalde de Mollet del Vallès del 1937 al 1938.

Nou!!: Barcelona і Josep Fortuny i Torrens · Veure més »

Josep Franquesa i Gomis

Josep Franquesa i Gomis (Barcelona 1 de desembre de 1855 - 6 de novembre de 1930) fou un poeta, crític literari i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Franquesa i Gomis · Veure més »

Josep Gamot i Llúria

Monument a Colom, (1888). Josep Gamot i Llúria (Barcelona, Barcelonès, 20 de maig de 1855 - 20 de desembre de 1890) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Gamot i Llúria · Veure més »

Josep Garcia

* Josep Garcia Robles (Olot, 1835 - Barcelona, 1910), compositor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Garcia · Veure més »

Josep Garreta i Viles

Josep Garreta i Viles (Barcelona, 22 de novembre del 1941 - L'Hospitalet de Llobregat, 1 de gener de 2015) fou un futbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Barcelona і Josep Garreta i Viles · Veure més »

Josep Gaspar i Serra

Josep Gaspar i Serra (Manresa, 1892 - Barcelona, 12 de gener de 1970) fou un operador i director cinematogràfic català.

Nou!!: Barcelona і Josep Gaspar i Serra · Veure més »

Josep Gatell i Vidal

Josep Gatell i Vidal (Valls, Alt Camp, 1864 - Barcelona, Barcelonès, 1914) va ésser un escultor que presentà un Crist, en alt relleu de fusta, a l'Exposició General de Belles Arts celebrada a Barcelona (1894).

Nou!!: Barcelona і Josep Gatell i Vidal · Veure més »

Josep Gaz

Josep Gaz (o també Josep Gas) (Martorell, 1656 - Girona, 27 de desembre del 1713) fou un compositor i mestre de capella català.

Nou!!: Barcelona і Josep Gaz · Veure més »

Josep Gibert i Genís

Josep Gibert i Genís (Agullana, Alt Empordà, 1915 - ?) fou un promotor cultural especialment del món de la sardana.

Nou!!: Barcelona і Josep Gibert i Genís · Veure més »

Josep Gimeno i Capilla

Josep Gimeno i Capilla apareix com a Barceloní Il·lustre l'any 2003, en l'edició d'homenatge als guardonats de La Vanguardia del 4 de març de 2004. Josep Gimeno i Capilla (Barcelona, 5 de gener de 1933 - 19 de juliol de 2021) va ser un polític i activista social català.

Nou!!: Barcelona і Josep Gimeno i Capilla · Veure més »

Josep Goday i Casals

Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Josep Goday i Casals · Veure més »

Josep Gonzalvo i Falcon

Josep Gonzalvo i Falcon, o Gonzalvo II (Mollet del Vallès, 16 de gener del 1920 – Barcelona, 30 de maig del 1978), fou un destacat jugador i entrenador de futbol català dels anys 40.

Nou!!: Barcelona і Josep Gonzalvo i Falcon · Veure més »

Josep Grahit i Grau

Josep Grahit i Grau (Girona, 1883 - Barcelona, 1960) fou un escriptor, periodista, historiador i promotor cultural sobretot de temàtica sardanista.

Nou!!: Barcelona і Josep Grahit i Grau · Veure més »

Josep Graner i Prat

Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844- Barcelona, 27 de desembre de 1928) fou un mestre d'obres català, molt prolífic, que es mogué entre en classicisme, l'historicisme i el modernisme.

Nou!!: Barcelona і Josep Graner i Prat · Veure més »

Josep Granyer i Giralt

Josep Granyer i Giralt (Barcelona, 4 de desembre de 1899 - 1983) va ser un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Granyer i Giralt · Veure més »

Josep Grau

* Josep Grau, 118è. President de la Generalitat de Catalunya (1706-1707).

Nou!!: Barcelona і Josep Grau · Veure més »

Josep Grau i Jassans

Josep Grau i Jassans (Barcelona, 4 de maig de 1899 - Ciutat de Mèxic, 19 d'abril de 1967) fou un comerciant, periodista i polític català, diputat a les Corts de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Josep Grau i Jassans · Veure més »

Josep Grau-Garriga

Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1929 - Angers, País del Loira, 29 d'agost de 2011) fou un artista tèxtil català que conreà diverses tècniques: la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural, l'escultura i sobretot el tapís.

Nou!!: Barcelona і Josep Grau-Garriga · Veure més »

Josep Gravalosa i Geronès

Josep Gravalosa i Geronès (Santa Coloma de Farners, Selva, 24 d'abril de 1882 - Barcelona, 24 de setembre de 1975) fou instrumentista de flabiol i violí, i dirigí cobles de tant prestigi com La Principal de Palafrugell, La Selvatana i la cobla Barcelona, de la qual fou cofundador.

Nou!!: Barcelona і Josep Gravalosa i Geronès · Veure més »

Josep Grivé i Simon

Josep Grivé i Simon (Barcelona, 28 de maig de 1907 - 12 de març de 1984) fou un compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Josep Grivé i Simon · Veure més »

Josep Guardiet i Pujol

Josep Guardiet i Pujol (Manlleu, 21 de juny de 1879 - Barcelona, 3 d'agost de 1936) fou un sacerdot català assassinat al començament de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Josep Guardiet i Pujol · Veure més »

Josep Guardiola Díaz de Rada

Josep Guardiola Díaz de Rada (Barcelona, 22 d'octubre de 1930 - Barcelona, 9 d'abril de 2012) va ser un cantant, saxofonista i violinista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Guardiola Díaz de Rada · Veure més »

Josep Guardiola i Sala

Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Barcelona і Josep Guardiola i Sala · Veure més »

Josep Guarner i Vivancos

Josep Guarner i Vivancos (Barcelona, 7 d'octubre de 1899 - Mèxic 1972) fou un militar català, germà de Vicenç Guarner.

Nou!!: Barcelona і Josep Guarner i Vivancos · Veure més »

Josep Gudiol i Ricart

Josep Gudiol i Ricart (Vic, 1904 - Barcelona, 1985) fou historiador de l'art i arquitecte.

Nou!!: Barcelona і Josep Gudiol i Ricart · Veure més »

Josep Guinovart i Bertran

Josep Guinovart i Bertran (Barcelona, 1927 - 12 de desembre de 2007) fou un pintor, dibuixant i gravador català, considerat un dels màxims representants de l'informalisme.

Nou!!: Barcelona і Josep Guinovart i Bertran · Veure més »

Josep Guix Lladó

Josep Guix Lladó (Reus, 18 de novembre de 1877 - Barcelona, 30 de novembre de 1913) va ser un compositor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Guix Lladó · Veure més »

Josep Iglésies i Fort

Josep Iglésies i Fort (Reus, Baix Camp, 9 de setembre de 1902 — Barcelona, 18 de novembre de 1986) fou un geògraf, historiador i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Iglésies i Fort · Veure més »

Josep Jané

* Josep Jané i Boada (Olesa de Montserrat, 29 d'abril del 1932 – Barcelona, 6 d'agost del 2007), enginyer tècnic i dramaturg amb més d'una dotzena de llibres publicats.

Nou!!: Barcelona і Josep Jané · Veure més »

Josep Jané i Periu

Josep Jané i Periu (?, 1914 – Barcelona, 6 de febrer del 2008) va ser un historiador local català.

Nou!!: Barcelona і Josep Jané i Periu · Veure més »

Josep Jané i Solà

Josep Jané i Solà (Igualada, 21 de juny de 1936-Barcelona, 28 d'abril de 2018) ha estat professor universitari, treballador de banca i empresari.

Nou!!: Barcelona і Josep Jané i Solà · Veure més »

Josep Janés i Olivé

Josep Janés i Olivé (l'Hospitalet de Llobregat, 1913 – els Monjos, Alt Penedès, 1959) fou un poeta i editor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Janés i Olivé · Veure més »

Josep Joan i Gironès

Josep Joan i Gironès, conegut com a Josep Gironès, (Barcelona, 28 d'agost de 1904 – Mèxic, 8 de febrer de 1982) i pels sobrenoms dEl Crack de Gràcia i El Canari, fou un boxejador nascut a la vila de Gràcia, Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Joan i Gironès · Veure més »

Josep Joffre i Plas

miniatura Josep Joffre i Plas (Ribesaltes, Rosselló, 12 de gener del 1852 – París, 3 de gener del 1931) fou un militar nord-català de l'exèrcit francès, mariscal de França i especialment famós per les batalles de la I Guerra Mundial i més particularment la Primera Batalla del Marne.

Nou!!: Barcelona і Josep Joffre i Plas · Veure més »

Josep Juan i Domènech

Josep Juan i Domènech (Barcelona, 1900 - 1979) fou un Aanarco-sindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.

Nou!!: Barcelona і Josep Juan i Domènech · Veure més »

Josep Julien i Ros

Josep Joaquim Julien i Ros, conegut per Josep Julien (Barcelona, 21 de gener de 1966), és un actor de teatre, de cinema i de televisió català.

Nou!!: Barcelona і Josep Julien i Ros · Veure més »

Josep Juncà i Juscafresa

Josep Juncà i Juscafresa (Banyoles, 17 de juny del 1888 - Madrid, 29 de novembre del 1972) va destacar com a instrumentista de contrabaix i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Josep Juncà i Juscafresa · Veure més »

Josep Jurch i Rivas

Josep Jurch i Rivas (Barcelona, 1800 - 1891) fou un compositor català i primer clarinet de l'orquestra del Liceu.

Nou!!: Barcelona і Josep Jurch i Rivas · Veure més »

Josep Laporte i Salas

Josep Laporte i Salas (Reus, Baix Camp, 18 de març de 1922 - Barcelona, 15 de febrer de 2005) fou un polític i catedràtic de farmacologia català.

Nou!!: Barcelona і Josep Laporte i Salas · Veure més »

Josep Lladonosa i Giró

és un cuiner català de renom.

Nou!!: Barcelona і Josep Lladonosa i Giró · Veure més »

Josep Lleonart i Nart

Josep Lleonart i Nart (Barcelona, 9 d'octubre de 1861 - Buenos Aires, Argentina, 18 de juliol de 1936) fou un activista cultural, conferenciant i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Lleonart i Nart · Veure més »

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Nou!!: Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »

Josep Llorens i Artigas

Josep Llorens i Artigas (Barcelona, 16 de juny de 1892 - ídem, 11 de desembre de 1980) fou un ceramista i crític d'art català.

Nou!!: Barcelona і Josep Llorens i Artigas · Veure més »

Josep Llovera i Bufill

Josep Llovera i Bufill, (Reus, el Baix Camp, 7 de gener de 1846 - 7 de novembre de 1896), fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Llovera i Bufill · Veure més »

Josep Lluís Blanco Quevedo

José Luis Blanco Quevedo (Lloret de Mar, 3 de juny de 1975) és un atleta català especialitzat en proves de fons.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Blanco Quevedo · Veure més »

Josep Lluís Cleries i Gonzàlez

Josep Lluís Cleries i Gonzàlez (Barcelona, 13 de maig de 1956) és un polític i enginyer industrial.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Cleries i Gonzàlez · Veure més »

Josep Lluís Facerias

Placa commemorativa al lloc de la seva mort, actual plaça de les Mares de la Plaza de Mayo. Josep Lluís Facerias, (Barcelona, 6 de gener de 1920 - 30 d'agost de 1957) fou un militant i guerriller anarquista.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Facerias · Veure més »

Josep Lluís Fernández

* Josep Lluís Fernández i Padró (Barcelona, 1940) és un sacerdot i bomber català.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Fernández · Veure més »

Josep Lluís Fernández i Padró

Josep Lluís Fernández i Padró (Barcelona, 1940) és un sacerdot i bomber català.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Fernández i Padró · Veure més »

Josep Lluís Martín Cela

Josep Lluís Martín Cela (Barcelona, 1952) és un guàrdia urbà català.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Martín Cela · Veure més »

Josep Lluís Núñez i Clemente

Josep Lluís Núñez i Clemente (Barakaldo, 7 de setembre de 1931 – Barcelona 3 de desembre de 2018) va ser un dirigent esportiu i empresari català, fundador, amb la seva esposa, del Grup Núñez i Navarro, empresa constructora, promotora i immobiliària de Barcelona que compta amb divisions d'hotels, pàrquings, oficines, naus i rehabilitació d'edificis.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Núñez i Clemente · Veure més »

Josep Lluís Ortega Monasterio

Josep Lluís Ortega Monasterio (Santoña, Cantàbria, 8 d'agost de 1918 - Barcelona, 18 de gener de 2004) fou un compositor i militar espanyol.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Ortega Monasterio · Veure més »

Josep Lluís Pellicer i Fenyé

Josep Lluís Pellicer i Fenyé (Barcelona, 20 de maig de 1842 - 14 de juny de 1901) fou un dibuixant i pintor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Pellicer i Fenyé · Veure més »

Josep Lluís Pons i Gallarza

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, ara Barcelona, 24 d'agost de 1823 - Sóller, Mallorca, 22 d'agost de 1894) fou un poeta català i un dels impulsors dels Jocs Florals.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Pons i Gallarza · Veure més »

Josep Lluís Pons Llovet

Josep Lluís Pons Llovet (Barcelona, 5 d'octubre de 1955) fou membre del Moviment Ibèric d'Alliberament.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Pons Llovet · Veure més »

Josep Lluís Roda i Balaguer

Josep Lluís Roda i Balaguer, amb nom de ploma Lluís Roda (València, 1961) és un poeta valencià.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Roda i Balaguer · Veure més »

Josep Lluís Sagarra i Zacarini

Josep Lluís Sagarra i Zacarini (Barcelona, 1916 - Barcelona, setembre de 1999), fou un advocat i jurista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Sagarra i Zacarini · Veure més »

Josep Lluís Sert i López

Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.

Nou!!: Barcelona і Josep Lluís Sert i López · Veure més »

Josep Lorman i Roig

Josep Lorman i Roig (Barcelona, 1948) és un geògraf i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Lorman i Roig · Veure més »

Josep Magdalena Lapuente

Josep Magdalena i Lapuente (Barcelona, 2 de febrer de 1889 - Barcelona, 19 de juliol de 1977) va ser un ciclista català que va córrer entre 1910 i 1920.

Nou!!: Barcelona і Josep Magdalena Lapuente · Veure més »

Josep Mainar i Pons

Josep Mainar i Pons (Barcelona 1899 - 1996) fou ebenista, dissenyador de mobles, historiador de l'art i folklorista.

Nou!!: Barcelona і Josep Mainar i Pons · Veure més »

Josep Manau i Fuster

Josep Manau i Fuster (nascut al) és funcionari català, gerent de Rodalies de Barcelona (RENFE) entre 1996 i 2006, període de govern a l'Estat espanyol tant del PP com del PSOE, i membre del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Manau i Fuster · Veure més »

Josep Manso i Solà

fou tinent general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.

Nou!!: Barcelona і Josep Manso i Solà · Veure més »

Josep Manyanet i Vives

Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) fou un prevere, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i apòstol de la devoció a la Sagrada Família.

Nou!!: Barcelona і Josep Manyanet i Vives · Veure més »

Josep Manyé i Vendrell

Josep Manyé i Vendrell (Barcelona 12 de setembre de 1908 - 19 de juliol de 2000) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Manyé i Vendrell · Veure més »

Josep Marín i Sospedra

Josep Marín Sospedra (El Prat de Llobregat, 25 de gener de 1950) és un atleta i entrenador català especialista en proves de marxa.

Nou!!: Barcelona і Josep Marín i Sospedra · Veure més »

Josep Maria

* Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria · Veure més »

Josep Maria Ainaud de Lasarte

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Ainaud de Lasarte · Veure més »

Josep Maria Alòs i Martínez

Josep Maria Alòs i Martínez (Barcelona, 1929-2022) conegut per la família i amics com a Pepito, és un activista social català, vinculat des de jove al moviment veïnal, associatiu i cultural del barri del Poblenou.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Alòs i Martínez · Veure més »

Josep Maria Albert i Despujol

Josep Maria Albert i Despujol (Barcelona, 24 d'abril de 1886 - 24 de març de 1952), baró de Terrades, fou un polític i industrial cotoner català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Albert i Despujol · Veure més »

Josep Maria Alvinyà i Fornesa

Josep Maria Alvinyà i Fornesa (nascut José María Alviña Fornesa) (La Seu d'Urgell, 23 d'abril de 1925 - Barcelona, 25 de maig del 2000) fou un advocat i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Alvinyà i Fornesa · Veure més »

Josep Maria Andreu i Forns

Josep Maria Andreu i Forns (Barcelona, 27 de novembre de 1920 - 21 de març de 2014) va ser un poeta català i reconegut autor de lletres de cançons lligat a la Nova Cançó i a la cançó en català posterior, un dels seus autors fonamentals en col·laboració amb el músic Lleó Borrell i Gambús.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Andreu i Forns · Veure més »

Josep Maria Angelat

Bartomeu Angelat i Escuder, conegut amb el nom artístic de Josep Maria Angelat (Barcelona, 1 d'abril de 1921 - Formentera, 26 d'agost de 1992) va ser un actor català de teatre, cinema i doblatge.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Angelat · Veure més »

Josep Maria Arnau i Pascual

Josep Maria Arnau i Pascual (Arenys de Mar, 7 de setembre de 1831 - 4 d'agost de 1913), advocat i dramaturg, pioner en la Renaixença catalana.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Arnau i Pascual · Veure més »

Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016) fou un capellà i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Ballarín i Monset · Veure més »

Josep Maria Barnadas i Mestres

Sepulcre d'Andreu Lloveras i Riera al cementiri d'Arenys de Mar, 1896-1898. Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 28 d'abril de 1867 - Alella, Maresme, 1939) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Barnadas i Mestres · Veure més »

Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 26 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Batista i Roca · Veure més »

Josep Maria Benaiges Pujol

Josep Maria Benaiges Pujol (Reus, 1855 - Malgrat de Mar, 1938) fou un compositor i organista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Benaiges Pujol · Veure més »

Josep Maria Benet i de Caparà

Josep Maria Benet i de Caparà (Barcelona, 20 de febrer de 1905 - Mafet, 3 de juliol de 1977) fou un advocat i militar català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Benet i de Caparà · Veure més »

Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet, anomenat afectuosament Papitu pels seus amics (Barcelona, 20 de juny de 1940 - Lleida, 6 d'abril de 2020), va ser un dels dramaturgs més reconeguts del país i se'l considera un dels principals renovadors del teatre català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Benet i Jornet · Veure més »

Josep Maria Bernat i Colomina

Josep Maria Bernat i Colomina (Barcelona, 12 d'abril de 1925 - 26 de maig de 1992) va ser compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Bernat i Colomina · Veure més »

Josep Maria Bocabella i Verdaguer

Josep Maria Bocabella i Verdaguer (Sant Cugat del Vallès, 5 d'octubre de 1815 - Barcelona, 22 d'abril de 1892Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona,.) fou un llibreter i filantrop català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Bocabella i Verdaguer · Veure més »

Josep Maria Bofill i Pichot

Josep Maria Bofill i Pichot (Barcelona, 1 d'abril de 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 15 d'abril de 1938) fou un metge i entomòleg català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Bofill i Pichot · Veure més »

Josep Maria Bohigas i Masoliver

Escultura de Sant Pau a la catedral de Girona Josep M. Bohigas Masoliver (Banyoles, 1906 - Barcelona, 1971) va ser un escultor i policromador català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Bohigas i Masoliver · Veure més »

Josep Maria Bricall i Masip

Josep Maria Bricall i Masip (Barcelona, 3 de desembre de 1936) és un economista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Bricall i Masip · Veure més »

Josep Maria Bultó Marquès

Josep Maria Bultó Marquès (Barcelona, 1900 - Barcelona, 9 de maig de 1977) fou un empresari i industrial català, membre d'alta burgesia catalana amb fortuna i considerable influència empresarial i política.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Bultó Marquès · Veure més »

Josep Maria Cadena i Catalán

Josep Maria Cadena i Catalán (Barcelona, 6 de setembre de 1935) és periodista i crític d'art.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Cadena i Catalán · Veure més »

Josep Maria Casabò i Torras

Josep Maria Casabò i Torras (Barcelona, 10 de novembre de 1898 - Buenos Aires, 7 d'abril de 1971) fou un advocat, polític i financer català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Casabò i Torras · Veure més »

Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío

Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío (Barcelona, 15 de desembre de 1926 - Barcelona, 9 de gener de 2014) va ser un escriptor, crític literari i editor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío · Veure més »

Josep Maria Castellví i Marimon

Josep Maria Castellví i Marimon (Barcelona, 1900 - 1944) va ser un director de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Castellví i Marimon · Veure més »

Josep Maria Claret i Huch

fou un advocat i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Claret i Huch · Veure més »

Josep Maria Coll i d'Alemany

Josep Maria Coll i d'Alemany (Barcelona, 1934 - Sant Cugat del Vallès, 20 de desembre de 2017) fou un filòsof i eclesiàstic català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Coll i d'Alemany · Veure més »

Josep Maria Cullell i Nadal

Josep Maria Cullell i Nadal (Barcelona, 11 de desembre de 1942) és un polític i economista català, un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Cullell i Nadal · Veure més »

Josep Maria de Casacuberta i Roger

Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona, 4 d'octubre de 1897 - íd., 24 de febrer de 1985) fou un filòleg i editor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria de Casacuberta i Roger · Veure més »

Josep Maria de Lasarte i de Janer

Josep Maria de Lasarte i de Janer (Barcelona, 19 de març de 1857-20 d'abril de 1921).

Nou!!: Barcelona і Josep Maria de Lasarte i de Janer · Veure més »

Josep Maria de Porcioles i Colomer

Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria Dexeus i Trias de Bes

Josep Maria Dexeus i Trias de Bes (Barcelona, 1924-1 d'abril de 2016) fou un metge català, fill del metge Santiago Dexeus i Font i germà de Santiago Dexeus i Trias de Bes.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Dexeus i Trias de Bes · Veure més »

Josep Maria Domènech i Benages

Josep Maria Domènech i Benages (Barcelona, 19 de novembre de 1931 - Mataró, 23 de novembre de 2017) va ser un actor de teatre, cinema i televisió català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Domènech i Benages · Veure més »

Josep Maria Domènech i Graells

Josep Maria Domènech i Graells (Barcelona, 1949) és un periodista català, codirector del documental Balseros.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Domènech i Graells · Veure més »

Josep Maria Domènech Mateu

Josep Maria Domènech Mateu (Valls, 3 d'octubre de 1944 – Barcelona, 2 de gener de 2019) fou un metge i catedràtic català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Domènech Mateu · Veure més »

Josep Maria Elias i Xivillé

Josep Maria Elias i Xivillé (Barcelona, 1924 – ?, 2007/2008) és un religiós català, membre de la Companyia de Jesús.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Elias i Xivillé · Veure més »

Josep Maria Espinàs i Massip

fou un escriptor i periodista català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Espinàs i Massip · Veure més »

Josep Maria Fargas i Falp

Josep Maria Fargas i Falp (Barcelona, 5 de març de 1926 - 16 d'abril de 2011) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Fargas i Falp · Veure més »

Josep Maria Figueras i Anmella

Josep Maria Figueras i Anmella (Barcelona, 22 de juny de 1926 — 29 de setembre de 2011) va ser un metge traumatòleg i cirurgià ortopèdic català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Figueras i Anmella · Veure més »

Josep Maria Flotats i Picas

Josep Maria Flotats i Picas (Barcelona, 1939) és un actor i director de teatre català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Flotats i Picas · Veure més »

Josep Maria Foix

Josep Maria Foix (1896 - Barcelona, 1923) fou un sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Foix · Veure més »

Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 - 15 de desembre de 1950), fou un novel·lista, narrador i autor teatral.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Folch i Torres · Veure més »

Josep Maria Font i Rius

Josep Maria Font i Rius (Barcelona, 12 d'abril de 1915 - Barcelona, 5 d'abril de 2018) fou un jurista i historiador del dret català, deixeble de Luis García de Valdeavellano i de Ramon d'Abadal i de Vinyals.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Font i Rius · Veure més »

Josep Maria Fontana i Tarrats

Josep Maria Fontana i Tarrats (Reus, 27 de novembre de 1911 - Sanxenxo, 12 d'agost de 1984) fou un polític reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), de la revista cultural Destino el 1937, i Procurador en Corts entre 1943 i 1958.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Fontana i Tarrats · Veure més »

Josep Maria Fulquet i Vidal

Josep Maria Fulquet i Vidal (Barcelona, 23 de setembre de 1948) és un poeta, traductor i professor universitari, el nom de ploma del qual és Josep Maria Fulquet.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Fulquet i Vidal · Veure més »

Josep Maria Fusté i Blanch

Josep Maria Fusté i Blanch (Linyola, 15 d'abril de 1941 - Barcelona, 20 d'abril de 2023) va ser un futbolista català que va destacar a la dècada del 1960.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Fusté i Blanch · Veure més »

Josep Maria Garrut i Romà

Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 12 de desembre de 1915 - 10 de desembre de 2008) fou un escriptor, historiador i pessebrista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Garrut i Romà · Veure més »

Josep Maria Gavín i Barceló

Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) va ser un fotògraf, col·leccionista i arxiver català que va dedicar la seva vida a la preservació de la cultura popular i religiosa de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Gavín i Barceló · Veure més »

Josep Maria Gil-Vernet i Vila

Josep Maria Gil-Vernet i Vila (Barcelona, 9 de desembre de 1922 - 5 de març de 2020) fou un uròleg català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Gil-Vernet i Vila · Veure més »

Josep Maria Giménez-Botey

Josep Maria Giménez-Botey (Barcelona 1911 - 1974) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Giménez-Botey · Veure més »

Josep Maria Guinart i Solà

Josep Maria Guinart i Solà (Barcelona, 19 de març de 1956) és un polític català, diputat al Congrés dels Diputats en la VIII Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Guinart i Solà · Veure més »

Josep Maria Huertas Claveria

fou un escriptor i periodista català en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Huertas Claveria · Veure més »

Josep Maria Jarque i Jutglar

Josep Maria Jarque i Jutglar (Barcelona, 16 de febrer de 1935 - Terrassa 10 d'agost de 2016) va ser un pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Jarque i Jutglar · Veure més »

Josep Maria Jujol i Gibert

fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Jujol i Gibert · Veure més »

Josep Maria Junoy i Muns

Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona, 10 de desembre de 1887 - Barcelona, 3 de maig de 1955) fou un periodista, poeta i dibuixant català, germà del polític Emili Junoy i Gelbert.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Junoy i Muns · Veure més »

Josep Maria Lailla Vicens

Josep Maria Lailla i Vicens (Barcelona, 1948) és un metge barceloní, doctor en medicina i cirurgia, especialitzat en obstetrícia i ginecologia.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Lailla Vicens · Veure més »

Josep Maria López-Picó

Josep Maria López-Picó (Barcelona, 14 d'octubre de 1886 - Barcelona, 18 de maig de 1959) fou un poeta i editor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria López-Picó · Veure més »

Josep Maria Lladó i Figueres

Josep Maria Lladó i Figueres (Barcelona, 30 de juliol, 1910 - 9 de maig de 1996) fou un periodista i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Lladó i Figueres · Veure més »

Josep Maria Llovera i Tomàs

Josep Maria Llovera i Tomàs (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1874 - Barcelona, 1949) fou un eclesiàstic, sociòleg i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Llovera i Tomàs · Veure més »

Josep Maria Marcet i Coll

fou un fabricant vinculat a la indústria tèxtil llanera i un polític català militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriótica, la Lliga Catalana i la FET-JONS.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Marcet i Coll · Veure més »

Josep Maria Marquès i Sabater

Josep Maria Marquès i Sabater (Barcelona, 2 de novembre de 1877 – 7 de maig de 1956) fou doctor en filosofia i lletres, pedagog i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Marquès i Sabater · Veure més »

Josep Maria Martí i Julià

Josep Maria Martí i Julià (Figueres, 1818-1897) fou un polític català, alcalde de Figueres entre 1875 i 1877.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Martí i Julià · Veure més »

Josep Maria Martínez Lozano

Obres exposades a la sala del museu de Llançà Josep Maria Martínez Lozano (Barcelona, (Barcelonès), 29 de març de 1923 – Llançà, (Alt Empordà), 7 de juny de 2006) fou un pintor i aquarel·lista català especialitzat en els paisatges i les marines.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Martínez Lozano · Veure més »

Josep Maria Massons i Esplugas

Josep Maria Massons i Esplugas (Valls, 18 de gener de 1913 - Barcelona, 10 de novembre de 2012) fou un metge català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Massons i Esplugas · Veure més »

Josep Maria Mestres Quadreny

Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, Bages, 4 de març de 1929 - Barcelona, 18 de gener de 2021) fou un compositor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Mestres Quadreny · Veure més »

Josep Maria Milà i Camps

Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 25 de maig de 1955) fou un polític i financer català, fill de Josep Maria Milà i Pi i cosí de Pere Milà i Camps.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Milà i Camps · Veure més »

Josep Maria Millàs i Vallicrosa

Abraham Bar Hiyya: Pàgina del Sefer Tzuret editat a Basilea el 1546 que mostra un eclipsi de Sol. Josep Maria Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, la Selva, 29 de novembre de 1897 - Barcelona, 26 de setembre de 1970) fou un historiador i filòleg arabista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Millàs i Vallicrosa · Veure més »

Josep Maria Millàs-Raurell

Josep Maria Millàs-Raurell (Barcelona 1896 - 1971) va ser un escriptor, traductor i, sobretot, dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Millàs-Raurell · Veure més »

Josep Maria Miró i Trepat

fou un empresari i dirigent esportiu català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Miró i Trepat · Veure més »

Josep Maria Morreres i Boix

Josep Maria Morreres i Boix (Barcelona, 1952) és un escriptor en llengua catalana, professor i crític literari català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Morreres i Boix · Veure més »

Josep Maria Muñoz i Pujol

Josep Maria Muñoz i Pujol (Barcelona, 1924 - 26 de novembre de 2015) va ser un dramaturg, assagista i novel·lista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Muñoz i Pujol · Veure més »

Josep Maria Murià i Romaní

Josep Maria Murià i Romaní (Barcelona, 19 d'octubre de 1907 - Guadalajara, Jalisco, 19 d'agost de 1999) fou un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Murià i Romaní · Veure més »

Josep Maria Pericas i Morros

fou un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Pericas i Morros · Veure més »

Josep Maria Pi i Sunyer

Josep Maria Pi i Sunyer (San Nicolás de los Arroyos, Argentina 1889 - Barcelona 1984) fou un advocat i jurista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Pi i Sunyer · Veure més »

Josep Maria Planes i Martí

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936) fou un periodista català, pioner del periodisme d'investigació a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Planes i Martí · Veure més »

Josep Maria Poblet i Guarro

Josep Maria Poblet i Guarro (Montblanc, Conca de Barberà, 5 de novembre de 1897 - Barcelona, 20 de novembre del 1980) fou un escriptor i polític català.Nascut a Montblanc i establert de ben jove a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Poblet i Guarro · Veure més »

Josep Maria Pons i Guri

Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 16 de juny de 1909 - 23 de desembre de 2005) fou un jurista, historiador, degà dels arxivers catalans, arxiver emèrit i fill predilecte d'Arenys de Mar.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Pons i Guri · Veure més »

Josep Maria Prous i Vila

Josep Maria Prous i Vila (Reus, 12 d'agost de 1899 - Perpinyà, 1978) fou un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Prous i Vila · Veure més »

Josep Maria Puig Doria

Josep Maria Puig Doria (Barcelona, 1926 - Barcelona, 8 de maig de 2006) fou un joier català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Puig Doria · Veure més »

Josep Maria Puig i Salellas

Josep Maria Puig Salellas (Girona, 12 de febrer de 1924 - Barcelona, 26 de maig de 2007) fou un notari català, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Puig i Salellas · Veure més »

Josep Maria Pujol i de Barberà

Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) fou un arquitecte modernista titulat el 27 d'agost de 1892.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Pujol i de Barberà · Veure més »

Josep Maria Pujol i Sanmartín

Josep Maria Pujol i Sanmartín (Barcelona, 1947 - Barcelona, 26 d'agost de 2012) va ser doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1991) i professor titular de Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Pujol i Sanmartín · Veure més »

Josep Maria Rañé i Blasco

Josep Maria Rañé i Blasco (Barcelona, 1954) és un sindicalista i polític català, nomenat Conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006, i president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya entre 2008 i 2014.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Rañé i Blasco · Veure més »

Josep Maria Ribas i Casas

Josep Maria Ribas i Casas (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, 1959) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Ribas i Casas · Veure més »

Josep Maria Riera

* Josep Maria Riera (actor), músic i director teatral valencià, fundador de la companyia La Quadra Màgica (2003-).

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Riera · Veure més »

Josep Maria Roca i Heras

Josep Maria Roca i Heras (Barcelona, 23 de març de 1862 - Barcelona, 1 de maig de 1930) fou un metge i escriptor català, oncle de l'historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Roca i Heras · Veure més »

Josep Maria Rovira Belloso

Josep Maria Rovira Belloso (Barcelona, 10 de març de 1926 - Barcelona, 16 de juny de 2018) fou un sacerdot i teòleg català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Rovira Belloso · Veure més »

Josep Maria Ruera i Pinart

Josep Maria Ruera i Pinart (Barcelona, 2 d'agost del 1900 - Granollers, 31 de maig del 1988) va ser un músic i professor de música molt vinculat a Granollers.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Ruera i Pinart · Veure més »

Josep Maria Sala

* Josep Maria Sala i Grisó (Barcelona, 1945), polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Sala · Veure més »

Josep Maria Sala i Grisó

Josep Maria Sala i Grisó (Barcelona, 17 de desembre de 1945) és un polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Sala i Grisó · Veure més »

Josep Maria Sert i Badia

Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Sert i Badia · Veure més »

Josep Maria Socías i Humbert

José María Socías Humbert (Barcelona, 1937- Barcelona, 2008) fou advocat i el darrer batlle de Barcelona provinent del règim franquista, entre desembre de 1976 i gener de 1979.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Socías i Humbert · Veure més »

Josep Maria Solà-Solé

Josep Maria Solà-Solé (Igualada, Anoia 1924 - Barcelona 2003) fou un semitista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Solà-Solé · Veure més »

Josep Maria Soler i Montaner

Josep Maria Soler i Montaner (La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 12 de febrer de 1872 - 6 de desembre de 1936)https://ca.unionpedia.org/i/Josep_Maria_Soler_i_Montaner fou instrumentista de flabiol i tible, director de cobla, de masses corals, mestre i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Soler i Montaner · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Maria Tallada i Paulí

Josep Maria Tallada i Paulí (Barcelona, 9 de juliol de 1884 - Barcelona, 1 de juliol de 1946) fou un economista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Tallada i Paulí · Veure més »

Josep Maria Terricabras i Nogueras

Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Terricabras i Nogueras · Veure més »

Josep Maria Torrens i Ventura

Josep Maria Torrens i Ventura (Esparreguera, 27 de març del 1899 - Barcelona, 11 d'octubre del 1986) fou un compositor català, que tingué anomenada pels seus espectacles de revista, que es representaren en el Paral·lel de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Torrens i Ventura · Veure més »

Josep Maria Trias de Bes

Josep Maria Trias de Bes i Giró (Barcelona, 5 de novembre de 1890 - Barcelona, 1965) va ser un jurista i polític català, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Trias de Bes · Veure més »

Josep Maria Trias i Peitx

Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona, 22 d'agost de 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 7 d'agost de 1979) fou un periodista i diplomàtic català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Trias i Peitx · Veure més »

Josep Maria Vallès i Casadevall

Josep Maria Vallès i Casadevall (Barcelona, 7 de juliol de 1940) és un professor de ciència política, advocat i polític català, que fou diputat al Parlament de Catalunya i conseller Justícia de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2006.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Vallès i Casadevall · Veure més »

Josep Maria Vallès i Ribot

Josep Maria Vallès i Ribot (Barcelona, 18 de juliol de 1849 - Vallvidrera, Barcelonès 1911) fou un polític republicà català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Vallès i Ribot · Veure més »

Josep Maria Valls i Vicens

Josep Maria Valls i Vicens (Barcelona, 5 de febrer de 1854 - Barcelona, 26 de juny de 1907) fou un novel·lista i advocat català, que va escriure amb el pseudònim Josep Maria Bosch Gelabert.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Valls i Vicens · Veure més »

Josep Maria Ventura i Casas

Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, Jaén, 2 de febrer de 1817 - Figueres, Alt Empordà, 24 de març de 1875), conegut popularment amb el nom de Pep Ventura, fou un músic i compositor que consolidà la sardana llarga i reformà la cobla donant-li amplitud.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Ventura i Casas · Veure més »

Josep Maria Vidal i Aunós

Josep Maria Vidal i Aunós (Hòs, França, 10 de setembre de 1921 – Barcelona, 22 d'abril de 2003) fou un religiós català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Vidal i Aunós · Veure més »

Josep Maria Vilaseca i Marcet

Josep Maria Vilaseca i Marcet (Barcelona 2 de juliol de 1919 - 1995) fou un advocat, jurista, empresari i mecenes català.

Nou!!: Barcelona і Josep Maria Vilaseca i Marcet · Veure més »

Josep Marimon i Figueras

Josep Marimon i Figueras (Sant Jaume Sesoliveres, Piera, 27 d'agost del 1883 – Barcelona, 12 de maig del 1953) va ser músic, director d'orfeons i compositor, especialment de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Josep Marimon i Figueras · Veure més »

Josep Marraco i Ferrer

Josep Marraco i Ferrer (Barcelona, 6 d'abril del 1835 – 7 de desembre de 1913Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 308) va ser músic (pianista, organista, violinista), mestre de capella de la Catedral de Barcelona i compositor, especialment de música religiosa.

Nou!!: Barcelona і Josep Marraco i Ferrer · Veure més »

Josep Marraco i Xauxas

Josep Marraco i Xauxas (Reus, 27 de maig de 1814 – Barcelona, 17 de desembre de 1873) va ser compositor, i organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Marraco i Xauxas · Veure més »

Josep Marsal i Gaya

Josep Marsal i Gaya (San Roque, 1830 - Les Borges Blanques, 1901) va ésser un notari.

Nou!!: Barcelona і Josep Marsal i Gaya · Veure més »

Josep Martí Folguera

Josep Martí Folguera (Reus, Baix Camp, 5 de juny de 1850 - Barcelona, 21 de gener de 1929) fou un poeta, dramaturg i polígraf català.

Nou!!: Barcelona і Josep Martí Folguera · Veure més »

Josep Martí i Bofarull

Martí Bofarull -signatura artística composta pels dos cognoms- és un pintor català, preferentment, de carrers, places i urbs.

Nou!!: Barcelona і Josep Martí i Bofarull · Veure més »

Josep Mas i Dordal

Basílica de la Mercè Josep Mas i Dordal (Artés, ? - Barcelona, 1808) va ser un mestre de cases català que s'especialitza com arquitecte en dos estils, primer el barroc tardà on agafarà moltes influències de l'arquitectura de Bernini (com es poden veure en les seves façanes amb relleus plens de línies corbes) i a poc a poc la seva obra acabarà influint als autors del neoclassicisme.

Nou!!: Barcelona і Josep Mas i Dordal · Veure més »

Josep Mas i Pascual

Josep Mas i Pascual (Palaudàries -Lliçà d'Amunt-, Vallès Oriental, 1841 - 1915) va ésser un hisendat i batlle de Lliçà d'Amunt (1877-1881) i, dins el catalanisme polític, signà el Missatge a la Reina Regent (1888), presentà esmenes al Projecte de bases per a la constitució regional catalana (1891) i fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1891).

Nou!!: Barcelona і Josep Mas i Pascual · Veure més »

Josep Masriera i Manovens

Josep Masriera i Manovens (Barcelona, 22 de gener de 1841 - 31 de gener de 1912) fou un pintor, orfebre, empresari i teòric.

Nou!!: Barcelona і Josep Masriera i Manovens · Veure més »

Josep Massot

* Josep Massot (metge) (Serrallonga, Vallespir, 1723 – ?, ~1775), metge i inventor d'utensilis mèdics rossellonès.

Nou!!: Barcelona і Josep Massot · Veure més »

Josep Masvasí

Josep Masvasí (Barcelona ? - Manresa, 29 de setembre de 1774) fou mestre de capella de diverses seus a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep Masvasí · Veure més »

Josep Maurí i Serra

Josep Maurí i Serra (la Garriga, 1912- 1967), fou notari i historiador local.

Nou!!: Barcelona і Josep Maurí i Serra · Veure més »

Josep Mestre i Puig

Josep Mestre i Puig (Barcelona, 27 de gener de 1884 - Molins de Rei, Baix Llobregat, 30 de març de 1979) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Josep Mestre i Puig · Veure més »

Josep Mestres i Cabanes

Josep Mestres i Cabanes (Manresa, Bages, 13 de juny de 1898 - Barcelona, 17 de setembre de 1990) fou un pintor i escenògraf català.

Nou!!: Barcelona і Josep Mestres i Cabanes · Veure més »

Josep Micaló i Aliu

Josep Micaló i Aliu (Girona, 31 d'agost 1946) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya de la V a la VII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Josep Micaló i Aliu · Veure més »

Josep Miquel i Baró

Josep Miquel i Baró (Lleida, 1865 -Barcelona, 1909) fou un polític i revolucionari català.

Nou!!: Barcelona і Josep Miquel i Baró · Veure més »

Josep Miquel Quintana

Josep Miquel Quintana sembla que va néixer a Barcelona al.

Nou!!: Barcelona і Josep Miquel Quintana · Veure més »

Josep Mirabent i Gatell

''Estudi de la flor del gerani de pensament'', '''Josep Mirabent i Gatell''' Josep Mirabent i Gatell (Barcelona, 10 de setembre de 1831 – 30 d'octubre de 1899) fou un pintor, decorador i professor de pintura decorativa i estampats de Llotja de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Mirabent i Gatell · Veure més »

Josep Miracle i Montserrat

Josep Miracle i Montserrat (Sants, Barcelona, 9 de gener de 1904 - Barcelona, 19 de novembre de 1998) fou un escriptor i lingüista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Miracle i Montserrat · Veure més »

Josep Miró i Ardèvol

Josep Miró i Ardèvol (Barcelona, 1944) és un polític i enginyer agrícola català.

Nou!!: Barcelona і Josep Miró i Ardèvol · Veure més »

Josep Miret i Musté

Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Miret i Musté · Veure més »

Josep Mompou i Dencausse

Josep Mompou i DencausseTotes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou.

Nou!!: Barcelona і Josep Mompou i Dencausse · Veure més »

Josep Mongrell i Torrent

hussar. Josep Mongrell i Torrent (València, 3 d'agost de 1870 — Barcelona, 5 de novembre de 1937) va ser un pintor valencià.

Nou!!: Barcelona і Josep Mongrell i Torrent · Veure més »

Josep Monlau i Sala

Josep Monlau i Sala (Barcelona, 1832 - Palma, 1908) fou un botànic, ornitòleg i mineròleg català.

Nou!!: Barcelona і Josep Monlau i Sala · Veure més »

Josep Montserrat i Portella

Josep Montserrat i Portella (Barcelona, 22 de juliol de 1860 - Barcelona, 23 de novembre de 1923) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Montserrat i Portella · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Barcelona і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Josep Moratalla i Martínez

Josep Moratalla i Martínez (Motilla del Palancar, la Manchuela, Conca, 2 de juliol de 1918 - Barcelona, 3 de novembre del 2017) fou un polític, destacat líder del moviment veïnal de la ciutat de Barcelona, maçó i autodidacta.

Nou!!: Barcelona і Josep Moratalla i Martínez · Veure més »

Josep Morató i Grau

Pàgina dels Jocs Florals de Barcelona amb l'obra premiada ''El fill de la nit''. Josep Morató i Grau (Girona, el 17 de desembre de 1875 - Barcelona, el 16 d'octubre de 1918) va ser un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Morató i Grau · Veure més »

Josep Muset i Ferrer

Josep Muset i Ferrer (Igualada, 13 d'octubre del 1889 – Barcelona, 9 de febrer del 1957) va ser un sacerdot, organista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Muset i Ferrer · Veure més »

Josep Narcís Roca i Farreras

Josep-Narcís Roca i Farreras (Barcelona, 27 de novembre de 1834 - Barcelona, 29 d'octubre de 1891) fou un dels teòrics del catalanisme republicà d'esquerres.

Nou!!: Barcelona і Josep Narcís Roca i Farreras · Veure més »

Josep Negre i Oliveras

Josep Negre i Oliveras (Lludient, Alt Millars, 13 de maig del 1875 - Argelers de la Marenda, Rosselló, 24 de desembre del 1939) fou un dirigent anarcosindicalista valencià.

Nou!!: Barcelona і Josep Negre i Oliveras · Veure més »

Josep O'Callaghan Martínez

Josep O'Callaghan Martínez (Tortosa, 7 d'octubre de 1922 - Barcelona, 15 de desembre de 2001) fou un papiròleg i paleògraf català cèlebre especialment per la identificació que va fer del papir 7Q5 de Qumran amb el text de Marc 6, 52-53.

Nou!!: Barcelona і Josep O'Callaghan Martínez · Veure més »

Josep Obiols i Palau

Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) va ésser un pintor, dibuixant i gravador considerat «l'artista més representatiu de la cultura noucentista».

Nou!!: Barcelona і Josep Obiols i Palau · Veure més »

Josep Oriol

Sant Josep Oriol (Barcelona, 23 de novembre de 1650—23 de març de 1702) va ésser un prevere barceloní.

Nou!!: Barcelona і Josep Oriol · Veure més »

Josep Oriol Anguera de Sojo

Josep Oriol Anguera de Sojo (Barcelona, 11 d'octubre de 1879 - † Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Oriol Anguera de Sojo · Veure més »

Josep Oriol Jansana d'Anzizu

Josep Oriol Jansana d'Anzizu (Barcelona 1913- 1993) fou un pintor barceloní, que signava com "J.O. Jansana".

Nou!!: Barcelona і Josep Oriol Jansana d'Anzizu · Veure més »

Josep Oriol Mestres i Esplugas

Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) fou un arquitecte i pessebrista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Oriol Mestres i Esplugas · Veure més »

Josep Orriols i Pons

Josep Orriols i Pons (Barcelona, ? – 1936) ceramista modernista.

Nou!!: Barcelona і Josep Orriols i Pons · Veure més »

Josep Padró i Sala

Josep Padró i Sala (Manresa, 12 de novembre de 1938 - 30 de març de 2012) fou un músic i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Padró i Sala · Veure més »

Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 – 23 de febrer de 2008) fou, essencialment, un poeta però que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l'assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso amb qui mantingué una bona relació durant els darrers anys de la vida de l'artista malagueny.

Nou!!: Barcelona і Josep Palau i Fabre · Veure més »

Josep Parellada

Josep Parellada va ser un industrial que el 1856 va impulsar l'obertura del ferrocarril de Reus a Tarragona, un dels primers de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep Parellada · Veure més »

Josep Pascó i Mensa

Josep Pascó Mensa (Sant Feliu de Llobregat, 1855 - Barcelona, 23 de juny de 1910) va ésser un dibuixant, cartellista i decorador.

Nou!!: Barcelona і Josep Pascó i Mensa · Veure més »

Josep Pasqual Ortells López

Josep Pasqual Ortells López (Vila-real, Plana Baixa, 7 de juny de 1887 - 27 de novembre de 1961) fou un escultor valencià.

Nou!!: Barcelona і Josep Pasqual Ortells López · Veure més »

Josep Pau Ballot i Torres

Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Josep Pau Ballot i Torres · Veure més »

Josep Pàmias i Granell

Josep Pàmias i Granell (Barcelona, 28 de novembre de 1846 - Barcelona, 11 de maig de 1895) fou un sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Pàmias i Granell · Veure més »

Josep Peñalver i Garcia

Josep Peñalver i Garcia (Barcelona, 3 de novembre de 1923 - Barcelona, febrer de 2016) fou un actor de teatre, cinema i televisió català.

Nou!!: Barcelona і Josep Peñalver i Garcia · Veure més »

Josep Pedrals i Urdàniz

Josep Pedrals i Urdàniz (Barcelona, 13 de gener de 1979) és un poeta i rapsode barceloní.

Nou!!: Barcelona і Josep Pedrals i Urdàniz · Veure més »

Josep Pedreira i Fernández

Josep Pedreira i Fernández (Barcelona, 1917 - 18 de setembre de 2003) fou un editor i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Pedreira i Fernández · Veure més »

Josep Pella i Forgas

Josep Pella i Forgas (Begur, 11 de febrer de 1852 – Barcelona, 9 d'octubre de 1918) fou un historiador, jurista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Pella i Forgas · Veure més »

Josep Perarnau i Espelt

Josep Perarnau i Espelt (Avinyó, Bages, 1928) és un religiós, teòleg i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Josep Perarnau i Espelt · Veure més »

Josep Pernau i Riu

Josep Pernau i Riu (Lleida, 26 de desembre de 1930 - Barcelona, 14 de novembre de 2011) fou un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Pernau i Riu · Veure més »

Josep Pey i Farriol

Oratori de la casa Cendoya, de Joan Busquets i Jané i Josep Pey, conservat al MNAC. Josep Pey i Farriol (Barcelona, 1875 - 1956) va ésser un decorador, pintor i dibuixant, il·lustrador, dissenyador d'esgrafiats, vitralls, mosaics, marqueteries i porcellanes i també restaurador d'obres antigues.

Nou!!: Barcelona і Josep Pey i Farriol · Veure més »

Josep Pi-Sunyer i Cuberta

Josep Pi-Sunyer i Cuberta (Barcelona, 18 de desembre de 1913 - Roses, l'Alt Empordà, 26 d'agost de 1995) fou un polític català, fill de Carles Pi i Sunyer.

Nou!!: Barcelona і Josep Pi-Sunyer i Cuberta · Veure més »

Josep Piera Rubio

Josep Piera Rubio (Beniopa, 30 de maig de 1947) és un poeta, narrador i traductor valencià en idioma català.

Nou!!: Barcelona і Josep Piera Rubio · Veure més »

Josep Pijoan i Soteras

Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 22 d'agost de 1879Segons l'entrada número 4.269 del Registre Civil de Barcelona: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pijoan-registre.jpg a l'IEC. Data de naixement: 22 d'agost de 1881, altres fonts: 28 agost 1879 (Archives cantonales vaudoises PP 771/1034-1037). - Lausana, 16 de juny de 1963) fou un arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural català.

Nou!!: Barcelona і Josep Pijoan i Soteras · Veure més »

Josep Pin i Soler

Josep Pin i Soler (Tarragona, 11 de maig de 1842 - Barcelona, 31 de gener de 1927) fou un prosista, traductor i dramaturg del moviment realista.

Nou!!: Barcelona і Josep Pin i Soler · Veure més »

Josep Pintat Solans

Josep Pintat Solans (Sant Julià de Lòria, 21 de gener de 1925 - Barcelona, 20 d'octubre de 2007) fou el segon Cap de Govern del principat d'Andorra.

Nou!!: Barcelona і Josep Pintat Solans · Veure més »

Josep Piqué i Camps

fou un polític, economista i professor universitari català, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i expresident del Partit Popular de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep Piqué i Camps · Veure més »

Josep Piqué i Cerveró

Josep Piqué i Cerveró (Tudela, Navarra 1817 - 1900) fou un professor de piano i compositor navarrès del, que s'establí a Barcelona durant molts anys, i per això és considerat català.

Nou!!: Barcelona і Josep Piqué i Cerveró · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Barcelona і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Planchart i Martori

Josep Planchart i Martori (Sant Celoni, 5 de desembre de 1918 - Barcelona, 23 de juliol de 2015).

Nou!!: Barcelona і Josep Planchart i Martori · Veure més »

Josep Pons i Viladomat

Josep Pons i Viladomat (Puig-reig, Berguedà, 1957) és un director d'orquestra català.

Nou!!: Barcelona і Josep Pons i Viladomat · Veure més »

Josep Porter i Rovira

Josep Porter i Rovira (Montblanc, Conca de Barberà, 21 de gener de 1901 - Barcelona, 30 de juny de 1999) fou un empresari, llibreter, bibliògraf, bibliòfil i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Porter i Rovira · Veure més »

Josep Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Pous i Pagès · Veure més »

Josep Prat Roquet (anarquista)

Josep Prat i Roquet (Barcelona, 1867 - Barcelona, 17 de juliol de 1932) fou un anarquista català, considerat un dels configuradors de l'anarcosindicalisme.

Nou!!: Barcelona і Josep Prat Roquet (anarquista) · Veure més »

Josep Prenafeta i Gavaldà

Josep Prenafeta i Gavaldà (Barcelona, 23 de febrer de 1936 - Barcelona, 26 de març de 2011)https://www.musicsperlacobla.cat/compositor.php?autor_id.

Nou!!: Barcelona і Josep Prenafeta i Gavaldà · Veure més »

Josep Puig d'Asprer

José Puig d'Asprer (Barcelona, 24 d'agost de 1870 – Madrid, 13 de novembre de 1938) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Puig d'Asprer · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Pujol i Brull

La casa Pere Carreras i Robert, a Sitges Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre del 1936) va ser un arquitecte, pintor i intel·lectual polifacètic de començaments del.

Nou!!: Barcelona і Josep Pujol i Brull · Veure més »

Josep Quero i Molares

Josep Quero i Molares (Barcelona 1905 - Sant Pere de Ribes, Garraf 1987) fou un jurista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Quero i Molares · Veure més »

Josep Quinquer i Cortès

Josep Quinquer i Cortès (Súria, Bages, 1851 - Barcelona, Barcelonès, 1905) va ésser un fabricant i un representant del Partit Liberal fundat per Sagasta a Súria.

Nou!!: Barcelona і Josep Quinquer i Cortès · Veure més »

Josep Raich i Garriga

Josep Raich i Garriga (Molins de Rei, 28 d'agost de 1913 - Barcelona, 25 de juliol de 1988) era un futbolista molinenc que jugà de centrecampista.

Nou!!: Barcelona і Josep Raich i Garriga · Veure més »

Josep Reig

Josep Reig (Peratallada, 1595 - Barcelona, 1674) fou mestre de capella de Santa Maria del Mar a Barcelona des de 1618 fins a la seva mort.

Nou!!: Barcelona і Josep Reig · Veure més »

Josep Renom i Costa

Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931) fou un arquitecte sabadellenc.

Nou!!: Barcelona і Josep Renom i Costa · Veure més »

Josep Reventós i Amiguet

Josep Reventós i Amiguet (Barcelona, 19 de juny de 1851 - Barcelona, 6 de gener de 1933) va ésser un metge instal·lat a Sant Andreu de Palomar que s'adherí al Primer Congrés Catalanista (1880) i, com afiliat a la Unió Catalanista, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Barcelona (1904).

Nou!!: Barcelona і Josep Reventós i Amiguet · Veure més »

Josep Reynés i Gurguí

fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Reynés i Gurguí · Veure més »

Josep Riba i Ortínez

Josep Riba i Ortínez (Igualada, 30 de març de 1908 – Barcelona 21 de juny de 1998) fou un empresari català del sector cotoner, que va ocupar importants càrrecs en les organitzacions empresarials catalanes i de l'Estat.

Nou!!: Barcelona і Josep Riba i Ortínez · Veure més »

Josep Ribas i Gabriel

Josep Ribas i Gabriel (Gràcia, 29 de juny de 1882 - Barcelona, 31 d'agost de 1934) fou un compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Barcelona і Josep Ribas i Gabriel · Veure més »

Josep Ribelles i Comín

Josep Ribelles i Comín (Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 19 de setembre de 1951) va ser un bibliògraf, periodista i animador cultural valencià.

Nou!!: Barcelona і Josep Ribelles i Comín · Veure més »

Josep Ribera i Miró

Josep Ribera i Miró (La Plana (Alcover), Alt Camp, 4 de gener de 1839 - Barcelona, 14 de gener de 1921) fou un compositor de sarsueles, germà del també compositor Cosme Ribera i Miró.

Nou!!: Barcelona і Josep Ribera i Miró · Veure més »

Josep Ribot i Calpe

Josep Ribot i Calpe (Barcelona, 30 de juliol de 1888 - 18 de març de 1974), va ser un dibuixant i il·lustrador que va exercir durant el primer terç del, malgrat no ser especialment conegut ni divulgat.

Nou!!: Barcelona і Josep Ribot i Calpe · Veure més »

Josep Robrenyo i Tort

Josep Robrenyo i Tort, nascut a Barcelona el 1780 i mort al mar de les Antilles el 1838, va ser un escriptor i actor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Robrenyo i Tort · Veure més »

Josep Roca i Galès

Josep Roca Galès (Barcelona, 1827 - Vila de Gràcia 19 de gener de 1891, Barcelona) fou un dirigent obrer, teixidor, cooperativista i republicà, des de 1866 encapçalà a Barcelona un obrerisme societari i cooperativista.

Nou!!: Barcelona і Josep Roca i Galès · Veure més »

Josep Roca i Roca

Retrat de '''Josep Roca i Roca''' a la galeria de terrassencs il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa Josep Roca i Roca (Terrassa, Vallès Occidental, 1848 - Barcelona, 1924) fou un periodista, escriptor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Roca i Roca · Veure més »

Josep Roca-Sastre i Muncunill

Josep Roca-Sastre i Muncunill (Terrassa, 1928 - Barcelona, 1997) fou un pintor català, fill del jurista Ramon Maria Roca i Sastre i net de l'arquitecte modernista, Lluís Muncunill i Parellada.

Nou!!: Barcelona і Josep Roca-Sastre i Muncunill · Veure més »

Josep Rodoreda i Santigós

Josep Rodoreda i Santigós (Barcelona, 13 de febrer de 1851 - Buenos Aires, l'Argentina, 9 d'octubre de 1922) fou un músic i compositor.

Nou!!: Barcelona і Josep Rodoreda i Santigós · Veure més »

Josep Rodríguez i Martra

Josep Rodríguez i Martra, Josepet de Sants (Reus, 1835 - Barcelona, 1893) Josep Rodríguez era propietari d'un cafè que durant la revolució de 1868 va esdevenir molt popular a Sants.

Nou!!: Barcelona і Josep Rodríguez i Martra · Veure més »

Josep Rodrigo Pertegàs

Josep Rodrigo Pertegàs (València, 17 de març de 1854 - València, 4 d'abril de 1930) va ser un metge i historiador valencià.

Nou!!: Barcelona і Josep Rodrigo Pertegàs · Veure més »

Josep Romaguera

Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, lAtheneo de grandesa.

Nou!!: Barcelona і Josep Romaguera · Veure més »

Josep Roman

Josep Roman (Barcelona, principi) fou un obrer tipògraf i dirigent anarcosindicalista.

Nou!!: Barcelona і Josep Roman · Veure més »

Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 16 de març de 1917 - Barcelona, 18 de desembre de 2004) fou un poeta i crític literari català, especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular.

Nou!!: Barcelona і Josep Romeu i Figueras · Veure més »

Josep Rovira i Armengol

Josep Rovira i Armengol (Barcelona, 1903 - Buenos Aires, 1970) fou un escriptor i diplomàtic català.

Nou!!: Barcelona і Josep Rovira i Armengol · Veure més »

Josep Sagrera i Corominas

Josep Sagrera i Corominas (Palafrugell, 1882 – Barcelona, 27 de gener de 1934) fou un mestre i polític català, nebot d'Eusebi Corominas i Cornell, membre del Partit Republicà Democràtic Federal i president del diari La Publicidad de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Sagrera i Corominas · Veure més »

Josep Sala Tarragó

Josep Sala Tarragó (Barcelona, 1896 - 1962) va ésser un fotògraf i grafista que estudià a Llotja i va ser professor de ball.

Nou!!: Barcelona і Josep Sala Tarragó · Veure més »

Josep Salvany

* Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929), metge i fotògraf català.

Nou!!: Barcelona і Josep Salvany · Veure més »

Josep Salvany i Blanch

Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) fou un metge i fotògraf català.

Nou!!: Barcelona і Josep Salvany i Blanch · Veure més »

Josep Samitier i Vilalta

Josep Samitier i Vilalta, "Pep Samitier", (Barcelona, 2 de febrer del 1902 - Barcelona, 4 de maig del 1972) fou un futbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Barcelona і Josep Samitier i Vilalta · Veure més »

Josep Santpere i Pei

Josep Santpere i Pey (Barcelona, 1875 - 8 de setembre de 1939), conegut com a Josep Santpere, va ser un actor i empresari teatral, de llarga trajectòria artística, especialitzat en l'opereta i el vodevil.

Nou!!: Barcelona і Josep Santpere i Pei · Veure més »

Josep Sardà i Cailà

Llegat que Josep Sardà i Cailà donà a la Biblioteca de Reus. Exposició Josep Sardà i Cailà va ser un empresari i filantrop nascut a Reus el 1784 i mort a la mateixa ciutat el 1869.

Nou!!: Barcelona і Josep Sardà i Cailà · Veure més »

Josep Sazatornil i Buendía

Josep Sazatornil i Buendía, conegut també amb el sobrenom de Saza (Barcelona, 13 d'agost de 1925 - Madrid, 23 de juliol de 2015), fou un actor català de teatre i cinema, establert a Madrid, on va fer pràcticament tota la carrera artística.

Nou!!: Barcelona і Josep Sazatornil i Buendía · Veure més »

Josep Sàbat i Ribera

Josep Sàbat i Ribera (Balaguer, Noguera, 1833 - Barcelona, Barcelonès, 1911) va ésser un propietari que, dins la Unió Catalanista, fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Nou!!: Barcelona і Josep Sàbat i Ribera · Veure més »

Josep Segú i Corbella

Josep Segú i Corbella (Salomó, 1958), és un pintor i crític d'art.

Nou!!: Barcelona і Josep Segú i Corbella · Veure més »

Josep Segrelles i Albert

Josep Segrelles Albert (Albaida, Vall d'Albaida, 18 de març de 1885 - 3 de març de 1969) fou un pintor i il·lustrador valencià.

Nou!!: Barcelona і Josep Segrelles i Albert · Veure més »

Josep Serra i Bonal

Josep Serra i Bonal (Peralada, l'Alt Empordà, 23 de setembre del 1874 - Barcelona, 14 de febrer del 1939) va ser músic i compositor.

Nou!!: Barcelona і Josep Serra i Bonal · Veure més »

Josep Serra i Estruch

Josep Serra i Estruch (Bràfim, Alt Camp, 31 de desembre de 1921 – Barcelona, 2 d'octubre de 1997) fou un activista polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Serra i Estruch · Veure més »

Josep Serra i Massana

Josep Serra i Massana (Igualada, 1896 - Barcelona, 27 de novembre de 1980) va ésser un dibuixant format a l'Acadèmia Baixas de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Josep Serra i Massana · Veure més »

Josep Serradell i Pérez

Josep Serradell i Pérez, conegut clandestinament com a Román (Canals, la Costera 11 d'agost de1916 - Mataró 31 d'octubre de 2004) fou un dirigent comunista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Serradell i Pérez · Veure més »

Josep Sol i Padrís

Josep Sol i Padrís, o Pedrís (Barcelona, 1816 - 2 de juliol de 1855) fou un advocat, industrial, periodista i polític proteccionista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Sol i Padrís · Veure més »

Josep Solà i Sànchez

Josep Solà i Sànchez (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 18 d'agost de 1930 – Barcelona, 23 de març de 2009) fou un músic i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Solà i Sànchez · Veure més »

Josep Solé i Barberà

Josep Solé i Barberà (Llívia, 15 de juny de 1913 – Barcelona, 4 de gener de 1988) va ser un polític i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Josep Solé i Barberà · Veure més »

Josep Soler i Sardà

Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 de març de 1935 - Barcelona, 9 d'octubre de 2022) fou un compositor i assagista català, considerat un dels autors més importants de la música contemporània a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Josep Soler i Sardà · Veure més »

Josep Soler i Vidal

Josep Soler i Vidal (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 2 d'abril 1908 - Gavà, 12 de desembre de 1999) fou un polític i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Josep Soler i Vidal · Veure més »

Josep Subirats i Piñana

Josep Subirats i Piñana (Tortosa, 28 d'abril de 1920 - Barcelona, 6 d'octubre de 2017) fou un polític, periodista, intendent mercantil i censor jurat de comptes català.

Nou!!: Barcelona і Josep Subirats i Piñana · Veure més »

Josep Sunyer i Raurell

Josep Sunyer i Raurell (Manresa, Vegueria del Bages, ~1673 - Manresa, 1751) fou un escultor del Barroc.

Nou!!: Barcelona і Josep Sunyer i Raurell · Veure més »

Josep Sunyol i Garriga

Josep Sunyol i Garriga (Barcelona, 21 de juliol de 1898 - Serra de Guadarrama, Madrid, 6 d'agost de 1936) fou president de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats el 1931, 1933 i 1936.

Nou!!: Barcelona і Josep Sunyol i Garriga · Veure més »

Josep Tapiró i Baró

Josep Tapiró i Baró (Reus, el Baix Camp, 7 de febrer de 1836 - Tànger, el Marroc, 4 d'octubre de 1913) fou un pintor català, conegut per les aquarel·les amb què retratà persones de Tànger.

Nou!!: Barcelona і Josep Tapiró i Baró · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Barcelona і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Josep Tarragó i Colominas

Josep Tarragó i Colominas (Reus, 1945 - Barcelona, 27 de juny de 2014) fou un veterinari català.

Nou!!: Barcelona і Josep Tarragó i Colominas · Veure més »

Josep Taxés i Mestres

Josep Taxés i Mestres (Barcelona, 18 d'octubre del 1890 – 19 d'abril del 1959) va ser un músic i prolífic compositor sardanista.

Nou!!: Barcelona і Josep Taxés i Mestres · Veure més »

Josep Termes i Ardèvol

Josep Termes Ardèvol (Barcelona, 27 de juliol de 1936 - 9 de setembre de 2011) fou un historiador català especialitzat en el moviment obrer català del i.

Nou!!: Barcelona і Josep Termes i Ardèvol · Veure més »

Josep Thió

Josep Thió (Barcelona, 1965) és un músic i compositor català, membre del grup de música Sopa de Cabra, on és guitarrista, corista i compositor.

Nou!!: Barcelona і Josep Thió · Veure més »

Josep Tomàs i Piera

Josep Tomàs i Piera (Barcelona, 6 d'agost de 1900 - Guadalajara, Mèxic, 9 de gener de 1976) fou un advocat i polític català, exiliat pel franquisme a Mèxic.

Nou!!: Barcelona і Josep Tomàs i Piera · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Nou!!: Barcelona і Josep Torras i Bages · Veure més »

Josep Torras i Trias

Josep Torras i Trías (Badalona, ca. 1920 – Barcelona, 1986) fou un empresari, alcalde de Badalona entre 1961 i 1964.

Nou!!: Barcelona і Josep Torras i Trias · Veure més »

Josep Torres i Clavé

Josep Torres i Clavé (Barcelona, 1906 - Montbrió de la Marca (Sarral - Conca de Barberà), 12 de gener de 1939) fou un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Barcelona і Josep Torres i Clavé · Veure més »

Josep Tous i Biaggi

Josep Tous i Biaggi (Barcelona, agost de 1857 – 10 de juliol de 1929) fou un enginyer català.

Nou!!: Barcelona і Josep Tous i Biaggi · Veure més »

Josep Tramulles

Josep Tramulles o Tremulles (Vilafranca del Penedès, 1603 – ?) fou membre d'una de les famílies més importants d'escultors de la seva època, juntament amb el seu germà Llàtzer Tramulles i el seu pare Antoni Tramulles, entre d'altres.

Nou!!: Barcelona і Josep Tramulles · Veure més »

Josep Tremoleda i Roca

Anna Maria Pàmies durant un sopar homenatge a Ramon Aramon i Serra (1993, Drassanes de Barcelona) Josep Tremoleda i Roca (Barcelona, 5 de novembre de 1932 - 1999) fou un escriptor i promotor cultural català, un dels principals fundadors de la revista Cavall Fort.

Nou!!: Barcelona і Josep Tremoleda i Roca · Veure més »

Josep Triadó i Mayol

Josep Triadó i Mayol (Barcelona, 10 de febrer de 1870 - 2 d'abril de 1929) va ésser un dibuixant, exlibrista i pintor.

Nou!!: Barcelona і Josep Triadó i Mayol · Veure més »

Josep Trias i Solé

ha estat un dels gran porters de la història del Reial Club Deportiu Espanyol i del futbol català.

Nou!!: Barcelona і Josep Trias i Solé · Veure més »

Josep Trueta i Raspall

fou un metge i cirurgià català, catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català.

Nou!!: Barcelona і Josep Trueta i Raspall · Veure més »

Josep Tuneu i Gassó

Josep Tuneu i Gassó (Manresa, 1887 - 1967) va ser un metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Josep Tuneu i Gassó · Veure més »

Josep Vallès i Guilamany

Josep Vallès i Guilamany (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, 1846 - 1908) va ésser un hisendat i constructor d'obres públiques que, inicialment, es dedicà a l'explotació de les seues terres, però que des de molt jove se sentí atret per la política des d'unes opcions conservadores.

Nou!!: Barcelona і Josep Vallès i Guilamany · Veure més »

Josep Vallverdú i Aixalà

és un narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista català de reconeguda trajectòria en la literatura infantil i juvenil, autor de més de dues-centes obres.

Nou!!: Barcelona і Josep Vallverdú i Aixalà · Veure més »

Josep Verdaguer i Coma

Josep Verdaguer i Coma (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 de maig de 1923 - 13 de març de 2008) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Josep Verdaguer i Coma · Veure més »

Josep Verde i Aldea

Josep Verde i Aldea (Granollers, 3 de novembre de 1928 - Barcelona, Barcelonès, 1 de febrer de 2017) era un polític socialista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Verde i Aldea · Veure més »

Josep Vergés i Fàbregas

Josep Vergés i Fàbregas (Barcelona, 31 de gener de 1903 - Palma 1984) fou un filòleg, traductor i pedagog català, pare d'Oriol Vergés i Mundó.

Nou!!: Barcelona і Josep Vergés i Fàbregas · Veure més »

Josep Vergés i Matas

Josep Vergés i Matas (Palafrugell, 1910 – Barcelona, 2001) fou un editor català, conegut per publicar tota l'obra de Josep Pla.

Nou!!: Barcelona і Josep Vergés i Matas · Veure més »

Josep Vicenç Foix i Mas

Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.

Nou!!: Barcelona і Josep Vicenç Foix i Mas · Veure més »

Josep Vicens i Busquets

Josep Vicens i Busquets (l'Escala, 20 de desembre del 1917 - Barcelona, 18 d'abril del 2010),https://www.musicsperlacobla.cat/compositor/15/vicens-i-busquets-josep va ser músic (pianista, compositor i director d'orquestra i ballet).

Nou!!: Barcelona і Josep Vicens i Busquets · Veure més »

Josep Vidal i Riembau

Josep Vidal i Riembau, "Pep Jai" (el Vendrell, 25 d'octubre de 1917 - 4 de juliol 1989), fou pagès, sindicalista i polític.

Nou!!: Barcelona і Josep Vidal i Riembau · Veure més »

Josep Vila Closes

Josep Vila i Closes fou un pintor nascut a Manresa el 4 de gener de 1921, i hi morí el 14 d'abril de 2005.

Nou!!: Barcelona і Josep Vila Closes · Veure més »

Josep Vila i Amorós

Josep Vila i Amorós (Vinebre, Ribera d'Ebre, 1919 - Barcelona, 2011) va ser un músic català.

Nou!!: Barcelona і Josep Vila i Amorós · Veure més »

Josep Vilarasau i Salat

és un empresari català.

Nou!!: Barcelona і Josep Vilarasau i Salat · Veure més »

Josep Vilaseca i Casanovas

Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.

Nou!!: Barcelona і Josep Vilaseca i Casanovas · Veure més »

Josep Xifré i Casas

La Casa Xifré de Barcelona, darrera el monument del Pla del Palau Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 – Barcelona, 7 d'agost de 1856) fou un home de negocis, negrer, filantrop i mecenes.

Nou!!: Barcelona і Josep Xifré i Casas · Veure més »

Josep Zaragoza i Vilanova

Bernat Josep Zaragoza i Vilanova o Bernat Josep Saragossà i Vilanova (Alcalà de Xivert, País Valencià, 5 de maig de 1627 – Madrid, Espanya, 14 d'abril de 1679), fou un matemàtic i astrònom valencià.

Nou!!: Barcelona і Josep Zaragoza i Vilanova · Veure més »

Josep-Anton Fernàndez i Montolí

Josep-Anton Fernàndez i Montolí (Barcelona, 1963) és investigador, crític, poeta i professor del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Josep-Anton Fernàndez i Montolí · Veure més »

Josep-Francesc Delgado i Mercader

és un escriptor català nascut a Barcelona el 1960.

Nou!!: Barcelona і Josep-Francesc Delgado i Mercader · Veure més »

Josep-Lluís Carod-Rovira

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, el Baix Camp, 17 de maig de 1952) és un polític català que ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004.

Nou!!: Barcelona і Josep-Lluís Carod-Rovira · Veure més »

Josep-Ramon Bach i Núñez

Josep-Ramon Bach i Núñez (Sabadell, 15 de juny de 1946 - Barcelona, 9 de març de 2020) va ser un poeta, narrador i dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Josep-Ramon Bach i Núñez · Veure més »

Joseph Flaugier

''Retrat de Josep I Bonaparte'' (MNAC) Josep Bernat Flaugier (Lou Martegue, Provença, 1757 - Barcelona, 1813), Naixement del nen Jesús. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (inv. 291). Joseph-Bernard Flaugier, conegut també en català com a Josep Bernat Flaugier (Lo Martegue, Provença, 10 de desembre de 1757 - Barcelona, 1813) fou un pintor occità establert a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Joseph Flaugier · Veure més »

Joseph Lancaster

Joseph Lancaster (Londres, 25 de novembre de 1778 - Nova York, 23 d'octubre de 1838) va ésser un pedagog anglès.

Nou!!: Barcelona і Joseph Lancaster · Veure més »

Josmar

Josmar Gerona, conegut simplement com a, és un cantant, productor musical i estrella mediàtica, conegut sobretot per les seves intervencions en programes televisius de varietats i popularitzat per la seva interpretació del tema «És superfort» al programa de televisió Malalts de tele.

Nou!!: Barcelona і Josmar · Veure més »

Jove Catalunya

La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869 i que es va mantenir fins al 1875.

Nou!!: Barcelona і Jove Catalunya · Veure més »

Jove Teatre Regina

El Jove Teatre Regina és un espai teatral ubicat al carrer Sèneca núm.

Nou!!: Barcelona і Jove Teatre Regina · Veure més »

Jovent Republicà

Les Joventuts d'Esquerra Republicana (Jovent Republicà) és una organització política juvenil autònoma, en conveni amb el partit polític Esquerra Republicana.

Nou!!: Barcelona і Jovent Republicà · Veure més »

Joventut Nacionalista de Catalunya

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) és una organització política juvenil associada a Junts per Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Joventut Nacionalista de Catalunya · Veure més »

Joventut Nacionalista La Falç

Joventut Nacionalista La Falç fou una agrupació catalanista radical creada el 1918 a Barcelona, en escindir-se del grup La Renaixença, que es decantà cap al socialisme.

Nou!!: Barcelona і Joventut Nacionalista La Falç · Veure més »

Joventut Socialista Unificada de Catalunya

La Joventut Socialista Unificada de Catalunya (JSUC) és una organització juvenil de caràcter comunista, organització juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC Viu) i refundada després de la desvinculació d'aquest de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC).

Nou!!: Barcelona і Joventut Socialista Unificada de Catalunya · Veure més »

Joventuts Llibertàries de Catalunya

Joventuts Llibertàries de Catalunya (JLC) fou una organització juvenil anarquista creada a Barcelona el 1934, a causa del fet que el 1932 els grups de joventuts llibertàries del Principat criticaren la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries perquè dificultava l'ingrés dels joves dins la FAI.

Nou!!: Barcelona і Joventuts Llibertàries de Catalunya · Veure més »

Joves Amics del Vi

Els Joves Amics del Vi és una entitat fundada a Barcelona per un grup de gent jove dedicada professionalment al món del vi.

Nou!!: Barcelona і Joves Amics del Vi · Veure més »

Juan Andrade Rodríguez

Juan Andrade Rodríguez (Madrid, 3 de febrer de 1898 – 1 de maig de 1981) va ser un polític, periodista i editor comunista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Juan Andrade Rodríguez · Veure més »

Juan Antonio López Toribio

Juan Antonio López Toribio (Barcelona, 13 de juny de 1966) és un entrenador de futbol i exfutbolista català que jugava de defensa.

Nou!!: Barcelona і Juan Antonio López Toribio · Veure més »

Juan Bautista Alós Peris

Juan Bautista Alós Peris (Onda, 1881-1946), pintor i dissenyador ceràmic.

Nou!!: Barcelona і Juan Bautista Alós Peris · Veure més »

Juan Bautista Sánchez González

Juan Bautista Sánchez González fou un militar espanyol nat a Íllora (Granada) el 12 de novembre de 1893 i mort a Puigcerdà (La Cerdanya) el 30 de gener de 1957.

Nou!!: Barcelona і Juan Bautista Sánchez González · Veure més »

Juan Carlos Navarro Feijoo

Juan Carlos Navarro i Feijoo, conegut amb el sobrenom de «La bomba» (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 13 de juny de 1980) és un exjugador català de bàsquet que va jugar pràcticament tota la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Juan Carlos Navarro Feijoo · Veure més »

Juan de Juni

Juan de JuniEl seu nom original se suposa que va ser Jean de Joigny; el va espanyolitzar quan es va instal·lar a Castella.

Nou!!: Barcelona і Juan de Juni · Veure més »

Juan Diego Flórez

Juan Diego Flórez (Lima, 13 de gener de 1973) és un tenor peruà, considerat pels especialistes el millor tenor lleuger del moment.

Nou!!: Barcelona і Juan Diego Flórez · Veure més »

Juan Gil-Albert Simón

Juan Gil-Albert Simón (Alcoi, 1 d'abril 1904 - València, 4 de juliol de 1994), poeta i assagista valencià.

Nou!!: Barcelona і Juan Gil-Albert Simón · Veure més »

Juan Goytisolo i Gay

Juan Goytisolo i Gay (Barcelona, 5 de gener de 1931 - Marràqueix, Marroc, 4 de juny de 2017) fou un escriptor i periodista català en castellà.

Nou!!: Barcelona і Juan Goytisolo i Gay · Veure més »

Juan Gris

José Victoriano González-Pérez conegut com a Juan Gris (Madrid, 23 de març de 1887 - Boulogne-Sur-Seine, 11 de maig de 1927) fou un pintor espanyol que va desenvolupar la seva activitat principalment en París, i és considerat com un dels mestres del cubisme.

Nou!!: Barcelona і Juan Gris · Veure més »

Juan José Carricondo Pérez

Juan José Carricondo Pérez (Barcelona, 4 de maig de 1977) és un futbolista català que juga al CF Vilanova.

Nou!!: Barcelona і Juan José Carricondo Pérez · Veure més »

Juan José Moreno Cuenca

Juan José Moreno Cuenca, àlies El Vaquilla (Barcelona, 19 de novembre de 1961 - Badalona, 19 de desembre de 2003) fou un dels més famosos delinqüents de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Juan José Moreno Cuenca · Veure més »

Juan Manuel Asensi Ripoll

Juan Manuel Asensi Ripoll (Alacant, 23 de setembre del 1949) és un futbolista valencià que jugà al llarg dels anys 1960 i anys 1970.

Nou!!: Barcelona і Juan Manuel Asensi Ripoll · Veure més »

Juan María Medina Ayllón

va ser un escultor andalús que es va instal·lar a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Juan María Medina Ayllón · Veure més »

Juan Marsé

Juan Marsé, nom amb què es coneixia Juan Faneca Roca (Barcelona, 8 de gener de 1933 - Barcelona, 18 de juliol de 2020), fou un novel·lista català en llengua castellana de l'anomenada generació del 50.

Nou!!: Barcelona і Juan Marsé · Veure més »

Juan Martín Cermeño

Juan Martín Cermeño (Ciudad Rodrigo, Salamanca, 169x - Barcelona, 1773) fou un arquitecte i enginyer militar espanyol.

Nou!!: Barcelona і Juan Martín Cermeño · Veure més »

Juan Pujol Martínez

Juan Pujol Martínez (La Unión, Múrcia, 1883 - Madrid, 1967) va ser un poeta, novel·lista i polèmic periodista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Juan Pujol Martínez · Veure més »

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria (Saragossa, 1910 – Barcelona, 7 d'abril de 1997) fou un assagista, periodista, crític literari i d'art i traductor català d'origen aragonès.

Nou!!: Barcelona і Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria · Veure més »

Juan Sebastián Elcano

Juan Sebastián Elcano,Some sources state that he was born on 1476.

Nou!!: Barcelona і Juan Sebastián Elcano · Veure més »

Juan Soldevila y Romero

Juan Soldevila y Romero (Fuentelapeña, Província de Zamora), 1843 - Saragossa, 1923) fou un eclesiàstic i polític espanyol. Sacerdot, fou promogut a canonge de Valladolid, bisbe de Tarazona, administrador apostòlic de Tudela i arquebisbe de Saragossa, on rebé el capel cardenalíci el 1919. En aquesta condició participà en el conclave de 1922 que elegí el papa Pius XI. Designat senador defensà els regadius, per la qual cosa fou molt popular entre els aragonesos. Se significà en les seves posicions polítiques pel seu conservadorisme. Fou assassinat en un atemptat atribuït al grup anarquista Los Solidarios, del qual formava part Buenaventura Durruti, en el marc de les lluites socials de l'època. Després de l'assassinat del sindicalista Salvador Seguí i Rubinat pels pistolers del Sindicat Lliure a Barcelona, el grup Los Solidarios decideix assassinar també diverses personalitats entre les quals hi havia Soldevila. El dia 4 de juny de 1923, quan el cotxe del cardenal entrava a l'escola asil a El Terminillo, dos individus, identificats després com a Francisco Ascaso i Rafael Torres Escartín, dispararen contra l'eclesiàstic, que morí a l'acte. Detinguts poc després, l'audiència de Saragossa condemnà Rafael Torres Escartín a cadena perpètua i Francisco Ascaso en rebel·lia, perquè havia fugit de la presó dies abans. La seva mort provocà un gran impacte a l'opinió pública i precedí en tres mesos el pronunciament i la Dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Barcelona і Juan Soldevila y Romero · Veure més »

Juan Varea Segura

Juan Varea Segura, més conegut com a Juanito Varea, va nàixer a Borriana el 1908 i va morir a Madrid als 77 anys, el 8 de novembre de 1985.

Nou!!: Barcelona і Juan Varea Segura · Veure més »

Juan Yagüe Blanco

Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891 – Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.

Nou!!: Barcelona і Juan Yagüe Blanco · Veure més »

Juan Zapatero y Navas

Juan Zapatero y Navas fou un militar espanyol destacat a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Juan Zapatero y Navas · Veure més »

Juan-Eduardo Cirlot Laporta

Juan-Eduardo Cirlot Laporta (Barcelona, 9 d'abril de 1916 – ídem, 11 de maig de 1973) fou un poeta, crític d'art, hermeneuta, mitòleg i músic català.

Nou!!: Barcelona і Juan-Eduardo Cirlot Laporta · Veure més »

Juana Martín Martín

Juana Martín Martín (Navalonguilla, província d'Àvila, 1952) és una treballadora social d'origen castellà.

Nou!!: Barcelona і Juana Martín Martín · Veure més »

Juanjo Ferreiro Suárez

Juanjo Ferreiro Suárez (Lugo, 1 d'abril de 1944 - Barcelona, 6 d'abril de 2023) era un sindicalista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Juanjo Ferreiro Suárez · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Barcelona і Judaisme · Veure més »

Judith Alberich i Cano

Judith Alberich i Cano (Barcelona, 20 de juliol de 1977) és una política catalana, alcaldessa de Cunit i senadora per Tarragona en la IX Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Judith Alberich i Cano · Veure més »

Judo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Judo Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 14 proves de judo, set d'elles en categoria masculina i set més en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Judo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Barcelona і Jueus · Veure més »

Juli Batllevell i Arús

va ser un arquitecte català de Sabadell.

Nou!!: Barcelona і Juli Batllevell i Arús · Veure més »

Juli Busquets i Bragulat

Placa commemorativa al carrer Laforja, 19 (Barcelona) Juli Busquets i Bragulat (Barcelona 16 de maig de 1932 - 21 de juliol de 2001) fou un militar, polític i professor universitari espanyol.

Nou!!: Barcelona і Juli Busquets i Bragulat · Veure més »

Juli Carsalade du Pont

Juli Lluís Maria de Carsalade du Pont (Cimòrra, Gers, 16 de febrer del 1847 - Perpinyà, 29 de desembre del 1932) fou un eclesiàstic francès, que ocupà el càrrec de bisbe de Perpinyà del 1900 al 1932.

Nou!!: Barcelona і Juli Carsalade du Pont · Veure més »

Juli Fournier i Cuadros

Juli Fournier i Cuadros (Barcelona, 14 de desembre de 1879 - Barcelona, 14 de març de 1960) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica Llicenciat en dret, fou elegit diputat dins les files del Partit Conservador a Catalunya pel districte de Torroella de Montgrí (província de Girona) a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

Nou!!: Barcelona і Juli Fournier i Cuadros · Veure més »

Juli Gonzalvo i Falcon

Juli Gonzalvo i Falcon (Gelsa, 17 d'abril del 1917 - Barcelona, 19 de juliol de 2003) fou un destacat futbolista aragonès-català dels anys 40.

Nou!!: Barcelona і Juli Gonzalvo i Falcon · Veure més »

Juli González i Pellicer

Juli González i Pellicer (Barcelona, 21 de setembre del 1876 – Arcueil, 27 de març del 1942) fou un pintor i escultor català.

Nou!!: Barcelona і Juli González i Pellicer · Veure més »

Juli Maria Fossas i Martínez

Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 18 d'agost de 1890, fill del també arquitecte Modest Fossas i Pi.

Nou!!: Barcelona і Juli Maria Fossas i Martínez · Veure més »

Juli Salvador i Valls

Juli Salvador i Valls (Barcelona, 1906 - 1974) va ser un director i guionista de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Juli Salvador i Valls · Veure més »

Juli Vallmitjana i Colomines

Juli Vallmitjana i Colomines (o Colominas) (Barcelona, 1873 - gener del 1937) va ser un orfebre, escriptor i dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Juli Vallmitjana i Colomines · Veure més »

Juli Vela Buldó

Juli Vela Buldó (Barcelona, 10 de juliol de 1934, Barcelona 14 de novembre de 1997) fou mestre, fundador de la fundació Roca i Galés i president de la cooperativa Abacus durant més de 25 anys.

Nou!!: Barcelona і Juli Vela Buldó · Veure més »

Julia García-Valdecasas Salgado

Julia García-Valdecasas Salgado (Barcelona, 29 de gener de 1944 - Barcelona, 5 de febrer de 2009) fou una farmacèutica, auditora i política catalana, delegada del Govern espanyol a Catalunya entre 1996 i 2003 i posteriorment ministra d'Administracions Públiques d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Julia García-Valdecasas Salgado · Veure més »

Julià Guillamon i Mota

Julià Guillamon i Mota (Barcelona, 17 de novembre de 1962) és un escriptor, crític literari, comissari d'exposicions i guionista de còmics català.

Nou!!: Barcelona і Julià Guillamon i Mota · Veure més »

Julià Palanca i Massià

Julià Palanca i Massià (Sagunt, Camp de Morvedre, 1883 - Barcelona, 27 d'octubre de 1964) va ser deixeble d'Antoni Palanca, Emili Vega i Felip Pedrell.

Nou!!: Barcelona і Julià Palanca i Massià · Veure més »

Julià Vilàs Ferrer

Julià Vilàs Ferrer (Eivissa, 1930) és un metge eivissenc.

Nou!!: Barcelona і Julià Vilàs Ferrer · Veure més »

Julián Andúgar Ruiz

Julián Andúgar Ruíz (Santomera, Múrcia, 4 d'octubre de 1917 - Alacant 13 de setembre de 1977) fou un poeta i polític murcià.

Nou!!: Barcelona і Julián Andúgar Ruiz · Veure més »

Julián Gayarre

Sebastián Julián Gayarre Garjón (Roncal, Navarra 9 de gener de 1844 – Madrid, 2 de gener de 1890), va ser un tenor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Julián Gayarre · Veure més »

Julián González de Soto

Julián González de Soto (Ejea de los Caballeros, 28 d'abril de 1803 - Barcelona, 19 d'octubre de 1864) Va estudiar a l'escola dels escolapis de Barbastre i es va distingir des de petit per la seva clara intel·ligència.

Nou!!: Barcelona і Julián González de Soto · Veure més »

Julián Gorkín

era el sobrenom de Julián Gómez polític comunista valencià qui adoptà el sobrenom en homenatge a l'escriptor rus Màxim Gorki.

Nou!!: Barcelona і Julián Gorkín · Veure més »

Julián Grimau García

Julián Grimau García (Madrid, 18 de febrer de 1911 - 20 d'abril de 1963) va ésser un polític espanyol.

Nou!!: Barcelona і Julián Grimau García · Veure més »

Julián Zugazagoitia Mendieta

Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc.

Nou!!: Barcelona і Julián Zugazagoitia Mendieta · Veure més »

Julidochromis marlieri

miniatura Mascle tenint cura dels ous Julidochromis marlieri és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Julidochromis marlieri · Veure més »

Julieta Serrano i Romero

Julieta Serrano i Romero (Barcelona, 21 de gener de 1933) és una actriu catalana de cinema i teatre.

Nou!!: Barcelona і Julieta Serrano i Romero · Veure més »

Julio Antonio

Julio Antonio nom amb el qual sempre s'ha conegut Antonio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid, 15 de febrer de 1919), fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Julio Antonio · Veure més »

Julio Calvo Alfaro

Julio Calvo Alfaro (Saragossa, 1896 - Barcelona, 2 de desembre de 1955) fou un aragonesista de la primera meitat del.

Nou!!: Barcelona і Julio Calvo Alfaro · Veure més »

Julio de Lasarte Pessino

Julio de Lasarte Pessino (Trubia, 18 d'agost de 1862 - Barcelona, 8 d'agost de 1932).

Nou!!: Barcelona і Julio de Lasarte Pessino · Veure més »

Julio Romero de Torres

Julio Romero de Torres (Còrdova, 9 de novembre de 1874 - 10 de maig de 1930) va ser un pintor simbolista andalús.

Nou!!: Barcelona і Julio Romero de Torres · Veure més »

Julio Vallejo i Ruiloba

Julio Vallejo Ruiloba (Barcelona, 7 de maig de 1945 - Barcelona, 14 de gener de 2019) va ser un psiquiatre català, doctor i catedràtic de la Universitat de Barcelona, ex-President de la Societat Espanyola de Psiquiatria i acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Julio Vallejo i Ruiloba · Veure més »

Junc (embarcació)

Junc al llarg de la costa del Vietnam Un junc o jonc és un tipus de vaixell originari de la Xina.

Nou!!: Barcelona і Junc (embarcació) · Veure més »

Juncà

* Onomàstica: cognom català.

Nou!!: Barcelona і Juncà · Veure més »

Juneda

Juneda és una vila de Catalunya situada al nord de la comarca de les Garrigues, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Barcelona і Juneda · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Barcelona і Junta de Braços · Veure més »

Junta de Museus de Catalunya

La Junta de Museus de Catalunya és un organisme depenent de la Generalitat de Catalunya, situat al Palau Moja, al Carrer Portaferrissa número 1 de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Junta de Museus de Catalunya · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Barcelona і Juny · Veure més »

Jurats de Girona

Els Jurats de Girona fou el màxim òrgan de govern local de la ciutat de Girona de 1284 a 1716.

Nou!!: Barcelona і Jurats de Girona · Veure més »

Jusquiam negre

''Hyoscyamus niger'' El jusquiam negre, herba queixalera o gotets (Hyoscyamus niger, del grec hys, 'porc' i kyamos, 'fava') és una planta herbàcia, amb una olor desagradable, de la família de les solanàcies, present a zones extenses de l'Europa central, Àfrica septentrional, Àsia occidental i, fins i tot, al Pakistan.

Nou!!: Barcelona і Jusquiam negre · Veure més »

Just Cabot i Ribot

Just Cabot i Ribot (Barcelona, 4 de maig de 1898Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - París, 25 de febrer de 1961) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Just Cabot i Ribot · Veure més »

Just Manuel Casero i Madrid

Monòlit a Just M. Casero, erigit el 1983 al barri del Pont Major de Girona. Just Manuel Casero i Madrid (Abrantes, Portugal, 1946 – Girona, 1981) fou un periodista, escriptor, i polític català.

Nou!!: Barcelona і Just Manuel Casero i Madrid · Veure més »

Justa

s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.

Nou!!: Barcelona і Justa · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Barcelona і Jutjat d'Arborea · Veure més »

Jutjat de pau

Un jutjat de pau és un òrgan unipersonal que té jurisdicció al terme municipal corresponent.

Nou!!: Barcelona і Jutjat de pau · Veure més »

Juventí Folgar i Ascaso

Juventí Folgar i Ascaso, que actuà amb el nom de Tino Folgar (Barcelona, 25 de gener de 1892Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Buenos Aires, 31 de desembre de 1982), fou un tenor català.

Nou!!: Barcelona і Juventí Folgar i Ascaso · Veure més »

Juventud de Acción Española

Juventud de Acción Española va ésser una organització ultradretana constituïda al març del 1933 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Juventud de Acción Española · Veure més »

Juventus Football Club

La Juventus Football Club és un club de futbol de la ciutat de Torí (Itàlia).

Nou!!: Barcelona і Juventus Football Club · Veure més »

K.L. Reich

K.

Nou!!: Barcelona і K.L. Reich · Veure més »

Kamelot

Kamelot és un grup d'origen de power metal d'origen estatunidenc/europeu de Tampa, Florida, format pel guitarrista Thomas Youngblood i el bateria Richard Warner el 1991.

Nou!!: Barcelona і Kamelot · Veure més »

Kart

Un kart RiMO del 2014 Els karts o carrets de motor són vehicles terrestres monoplaça sense sostre o cabine, sense suspensions i amb elements de carrosseria o sense, amb quatre rodes no alineades que estan en contacte amb el terra, les dues davanteres exercint el control de direcció i les dues darreres connectades per un eix d'una peça que transmet la potència d'un motor monocilíndric.

Nou!!: Barcelona і Kart · Veure més »

Keith Haring

Keith Haring (Reading, Pennsilvània, 4 de maig, 1958 - Nova York, 16 de febrer, 1990) fou un artista plàstic i activista social estatunidenc, els treballs del qual responien a la cultura del carrer a la Nova York dels anys 80.

Nou!!: Barcelona і Keith Haring · Veure més »

Khovànsxina

Khovànsxina (en rus Хова́нщина) és una òpera en cinc actes de Modest Mússorgski, amb llibret del mateix autor i de Vladímir Stàssov, basat en fonts històriques.

Nou!!: Barcelona і Khovànsxina · Veure més »

Kim Manresa

Joaquim Manresa Mirabet (Barcelona, 1961), conegut com a Kim Manresa, és un fotoperiodista català que ha utilitzat la fotografia com a eina per a la denúncia social.

Nou!!: Barcelona і Kim Manresa · Veure més »

Kobe

Port de Kōbe amb la seva característica torre (esquerra) i el museu marítim. Kōbe (神戸市, Kōbe-shi) és una ciutat i municipi del Japó, localitzada a l'illa de Honshu, a les coordenades i a una altitud de 35 msnm.

Nou!!: Barcelona і Kobe · Veure més »

Konrad Rudolf

Porta dels Ferros de la catedral de València. Konrad Rudolf (?–Viena, 1732) és un escultor i arquitecte alemany.

Nou!!: Barcelona і Konrad Rudolf · Veure més »

Korfbal Club Barcelona

El Korfbal Club Barcelona (KCB) és el primer club de korfbal de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Korfbal Club Barcelona · Veure més »

Kortatu

Kortatu va ser un grup de ska punk del País Basc, fundat el 1984 pels germans Fermin i Iñigo Muguruza a la població guipuscoana d'Irun.

Nou!!: Barcelona і Kortatu · Veure més »

Kràmpack

Kràmpack és una companyia de teatre catalana que va néixer el 1994.

Nou!!: Barcelona і Kràmpack · Veure més »

Kubotan

Un kubotan Un kubotan (també conegut com a kubaton) o clauer d'autodefensa és una arma d'arts marcials que es fa servir per puncionar en determinades àrees sensibles del cos i d'aquesta forma causar dolor sense ferida.

Nou!!: Barcelona і Kubotan · Veure més »

L'Africaine

L'Africaine (L'africana) és una òpera de Giacomo Meyerbeer sobre un llibret en francès d'Eugène Scribe.

Nou!!: Barcelona і L'Africaine · Veure més »

L'alegria que passa

L'alegria que passa és una obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol.

Nou!!: Barcelona і L'alegria que passa · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Barcelona і L'Alguer · Veure més »

L'Ametlla de Mar

L'Ametlla de Mar, anomenada la Cala pels seus habitants (antigament anomenada la Cala de l'Ametlla), és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Barcelona і L'Ametlla de Mar · Veure més »

L'Ametlla del Vallès

L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.

Nou!!: Barcelona і L'Ametlla del Vallès · Veure més »

L'Antiga Esquerra de l'Eixample

L'Antiga Esquerra de l'Eixample és un barri del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і L'Antiga Esquerra de l'Eixample · Veure més »

L'Aplec Internacional

Quatre participants de l'Aplec Internacional de l'Alguer del 2021. L'Aplec Internacional és un mostra de la cultura popular catalana organitzada per Adifolk que va començar l'any 1988 per donar-ne a conèixer la realitat i varietat de la cultura popular i tradicional catalana i dels Països Catalans al món.

Nou!!: Barcelona і L'Aplec Internacional · Veure més »

L'Arc de Berà

L'Arc de Berà és una empresa distribuïdora de llibres fundada a Barcelona el 1971 per Jordi Úbeda i Bauló, Josep Espar i Ticó, Josep Maria López i Llaví i Joaquim Ensesa, amb objectiu de facilitar la distribució del llibre en català arreu dels Països Catalans, no solament a les grans ciutats, sinó en tots aquells pobles, grans o petits, on hi hagués algun llibreter disposat a col·laborar en les tasques de reconstrucció cultural.

Nou!!: Barcelona і L'Arc de Berà · Veure més »

L'Arc de Sant Martí

L'Arc de Sant Martí (o també L'Arch de Sant Martí) fou un diari català que aparegué a Sant Martí de Provençals (Barcelona) entre el 4 de maig de 1882 i el 10 de desembre de 1892.

Nou!!: Barcelona і L'Arc de Sant Martí · Veure més »

L'Astor (Pujalt)

L'Astor és un poble situat al sud del municipi de Pujalt, al nord-oest de la comarca de l'Anoia, Barcelona.

Nou!!: Barcelona і L'Astor (Pujalt) · Veure més »

L'auca del senyor Esteve

Santiago Rusiñol, versió teatral, comèdia en cinc actes i deu quadres, publicada a Barcelona cap a l'any 1920 L'auca del senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907 de la qual l'autor feu posteriorment una versió teatral que s'estrenà amb gran èxit de públic i de crítica el 12 de maig de 1917 al Teatre Victòria de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і L'auca del senyor Esteve · Veure més »

L'Aurora - Organització Marxista

L'Aurora - Organització Marxista, conegut històricament com a Partit Obrer Revolucionari (POR), és un partit polític amb seu a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і L'Aurora - Organització Marxista · Veure més »

L'Avenç

L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'històriaMestre, 1998: p. 80, entrada: "Avenç, L'" i cultura.

Nou!!: Barcelona і L'Avenç · Veure més »

L'Avenç (1881-1893)

L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.

Nou!!: Barcelona і L'Avenç (1881-1893) · Veure més »

L'últim home que parlava català

L'últim home que parlava català és una novel·la de l'escriptor i diplomàtic Carles Casajuana, publicada a Barcelona per l'Editorial Planeta el 2009, i que va guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la del mateix any.

Nou!!: Barcelona і L'últim home que parlava català · Veure més »

L'Eixample (Alcoi)

Residència comarcal "El Teix" El barri de l'Eixemple d'Alcoi, era una antiga zona de regadiu entre el riu riquer i la Serra de Mariola a les contraforts de Sant Cristòfol (920 metres).

Nou!!: Barcelona і L'Eixample (Alcoi) · Veure més »

L'església del mar

L'església del mar (La catedral del mar originalment en castellà) d'Ildefonso Falcones és una novel·la històrica sobre la vida a Barcelona durant el.

Nou!!: Barcelona і L'església del mar · Veure més »

L'Espanya Industrial

L'Espanya Industrial va ser la primera societat anònima cotonera creada a l'Estat Espanyol, constituïda el 1847 a Madrid pels germans igualadins Muntadas i Campeny.

Nou!!: Barcelona і L'Espanya Industrial · Veure més »

L'Esquella de la Torratxa

L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і L'Esquella de la Torratxa · Veure més »

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Nou!!: Barcelona і L'Havana · Veure més »

L'Heure espagnole

L'Heure espagnole és una òpera en un acte de Maurice Ravel, amb llibret de Franc-Nohain, basat en una comèdia del mateix escriptor.

Nou!!: Barcelona і L'Heure espagnole · Veure més »

L'Hora

L'Hora fou un setmanari en català aparegut a Barcelona del 10 de desembre de 1930 a l'octubre del 1931.

Nou!!: Barcelona і L'Hora · Veure més »

L'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.

Nou!!: Barcelona і L'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

L'impresario in angustie

L'impresario in angustie és una òpera en un acte de Domenico Cimarosa, amb llibret de Giuseppe Maria Diodati.

Nou!!: Barcelona і L'impresario in angustie · Veure més »

L'ocell de foc

L'ocell de foc (rus: Жар-пти́ца, Jar-ptitsa) és un ballet de dansa clàssica en dues parts i set quadres coreografiat per Mikhaïl Fokín per als Ballets Russos, basat en els contes tradicionals russos del mateix nom, amb llibret d'Aleksandr Golovín, música d'Ígor Stravinski i vestuari de Léon Bakst.

Nou!!: Barcelona і L'ocell de foc · Veure més »

L'odalisca (Fortuny, 1861)

L'odalisca és una pintura a l'oli sobre cartró, realitzada per Marià Fortuny el 1861 a Roma i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і L'odalisca (Fortuny, 1861) · Veure més »

L'ombra del vent

Llibreria Canuda, tancada el 2013, en el soterrani de la qual se situava -simbòlicament-, "El Cementiri dels Llibres" L'ombra del vent (títol original: La sombra del viento) és la primera novel·la per a adults de Carlos Ruiz Zafón, publicada l'any 2001.

Nou!!: Barcelona і L'ombra del vent · Veure més »

L'Opinió

L'Opinió fou un setmanari d'orientació política esquerrana fundat a Barcelona el 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanellas i Ibars.

Nou!!: Barcelona і L'Opinió · Veure més »

L'Orfeo

L'Orfeo (L'Orfeo, favola in musica) és una de les primeres obres reconegudes com una òpera, composta per Claudio Monteverdi amb text d'Alessandro Striggio pel carnaval anual de Màntua.

Nou!!: Barcelona і L'Orfeo · Veure més »

L'ou com balla

L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.

Nou!!: Barcelona і L'ou com balla · Veure més »

La 1

La 1 (abans anomenat La Primera i històricament coneguda com a VHF, TVE 1 o Televisió Espanyola, Primera Cadena) és el primer canal de Televisió Espanyola (TVE), d'àmbit generalista, i el primer canal que va emetre a l'estat espanyol.

Nou!!: Barcelona і La 1 · Veure més »

La 2

La 2, coneguda històricament amb el nom dUHF, La Segona Cadena o Cadena II i en els anys 80 com TVE-2, és la segona cadena de Televisió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і La 2 · Veure més »

La Banda Trapera del Río

La Banda Trapera del Río és un grup musical de Cornellà de Llobregat creat al final de la dècada del 1970.

Nou!!: Barcelona і La Banda Trapera del Río · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: Barcelona і La Barceloneta · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Barcelona і La Baronia de Rialb · Veure més »

La Batalla

La Batalla fou un periòdic en llengua castellana publicat pel marxisme barceloní en quatre èpoques diferents: Va començar el 1922 com a setmanari a Barcelona com a plataforma de difusió de les idees marxistes, per tal de contrarestar la influència anarquista sobre la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Nou!!: Barcelona і La Batalla · Veure més »

La Bòfia

La Bòfia (també dit el Forat de la Bòfia) és un pou natural produït per l'ensorrament de la part superior d'una cova d'origen càrstic que es troba a 2.060 m. d'altitud al nord del serrat de la Bòfia i al sud-oest de La Ginebrosa al massís del Port del Comte.

Nou!!: Barcelona і La Bòfia · Veure més »

La Beguda Alta

La Beguda Alta és una població de Catalunya que, des del 28 d'agost de 2018, pertany al municipi de Masquefa, Anoia a una altitud d'uns 282 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Barcelona і La Beguda Alta · Veure més »

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Nou!!: Barcelona і La Biga i la Busca · Veure més »

La bogeria

La bogeria és una novel·la de Narcís Oller.

Nou!!: Barcelona і La bogeria · Veure més »

La Bohème

La Bohème és una òpera en quatre quadres de Giacomo Puccini sobre un el llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre Scènes de la vie bohème (Escenes de la vida bohèmia), de Henry Murger.

Nou!!: Barcelona і La Bohème · Veure més »

La bohème (Leoncavallo)

La bohème és una òpera en quatre actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor basat en la novel·la d'Henri de Murger.

Nou!!: Barcelona і La bohème (Leoncavallo) · Veure més »

La boja

La boja és una drama o tragèdia contemporània amb elements realistes en tres actes i en vers, escrita per Àngel Guimerà.

Nou!!: Barcelona і La boja · Veure més »

La Bordeta (Lleida)

Parròquia Sant Agustí (La Bordeta) La Bordeta és un barri de la ciutat de Lleida, situat al marge esquerre del riu Segre.

Nou!!: Barcelona і La Bordeta (Lleida) · Veure més »

La Bordeta (Sants-Montjuïc)

La Bordeta és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Bordeta (Sants-Montjuïc) · Veure més »

La Borinqueña

La Borinqueña és l'himne nacional de Puerto Rico.

Nou!!: Barcelona і La Borinqueña · Veure més »

La Burxa

La Burxa és una publicació mensual en mida tabloide apareguda el març de l'any 1998 a Sants, Barcelona, com a mitjà d'informació alternativa del mateix barri i la seva rodalia, com a tal està censada a l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta.

Nou!!: Barcelona і La Burxa · Veure més »

La Caixa

La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com Fundació «La Caixa», és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.

Nou!!: Barcelona і La Caixa · Veure més »

La Caldera

Edifici de La Caldera Les Corts La Caldera, Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques és una associació que fomenta la creació de la dansa i les arts escèniques a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Caldera · Veure més »

La Calisto

La Calisto és una òpera (dramma per musica) amb música de Francesco Cavalli sobre un llibret de Giovanni Faustini, interpretada per primera vegada el 28 de novembre de 1651 al Teatro Sant'Apollinare de Venècia. La història està basada en el mite de Cal·listo, seguidora d'Àrtemis, segons el conte Ovidi a Les Metamorfosis. La Calisto possiblement no es tornà a fer fins al 1970 al Festival de Glyndebourne, dirigida per Raymond Leppard. La música de La Calisto barreja elements de la tradició antiga, on el recitatiu era un element preponderant, i la nova tradició, amb nombres tancats, com per exemple les àries da capo. Així, l'òpera se situa entre Il Giasone, que segueix el format antic, i Xerse, on Cavalli explota el nou sistema. L'obra narra com Júpiter baixa a la terra acompanyat del seu fill, Mercuri, i seduïx transvestit com Diana a Calisto, jove nimfa. Com la mateixa Diana també es passeja pels prats, les situacions còmiques no triguen a presentar-se. Hi són totes les constants del compositor i molt especialment el seu sentit de l'humor en matèria de sexe: hi ha un Júpiter (baríton) que s'ha de disfressar de Diana caçadora (contratenor) per tal de seduir Calisto que és una mena de Sèmele lèsbica; hi ha una bella nimfa nimfòmana interpretada per un tenor; i un petit sàtir, que hauria de ser una veu blanca.

Nou!!: Barcelona і La Calisto · Veure més »

La Campana Catalana

La Campana Catalana: donarà un toch cada divendres, i extraordinàriament sempre que convingui, va ser una revista humorística catalana de periodicitat setmanal editada a Barcelona del 28 de febrer del 1908, al 29 d'abril del mateix any.

Nou!!: Barcelona і La Campana Catalana · Veure més »

La Campana de Gràcia

La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.

Nou!!: Barcelona і La Campana de Gràcia · Veure més »

La Caputxinada

Caputxins Sarrià - Façana església La Caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat.

Nou!!: Barcelona і La Caputxinada · Veure més »

La càrrega

La càrrega, també coneguda com a Barcelona 1902, és una pintura a l'oli d'estil realista de grans dimensions realitzada per Ramon Casas entre 1899 i 1902 a Barcelona i que actualment està exposada al Museu de la Garrotxa d'Olot.

Nou!!: Barcelona і La càrrega · Veure més »

La Cellera de Ter

La Cellera de Ter o localment simplement la Cellera, és un municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Barcelona і La Cellera de Ter · Veure més »

La Cenerentola

La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i música de Stefano Pavesi (1814).

Nou!!: Barcelona і La Cenerentola · Veure més »

La Clota

esquerra La Clota és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Clota · Veure més »

La Cogullada (Terrassa)

La Cogullada és un barri de Terrassa, a la part sud-oriental del districte 4 o de Ponent, travessat pel torrent de Ca n'Aurell, avui aprofitat per fer-hi el transvasament de la riera del Palau.

Nou!!: Barcelona і La Cogullada (Terrassa) · Veure més »

La Colònia Güell

La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і La Colònia Güell · Veure més »

La Corona de Aragón

La Corona de Aragón fou un diari barceloní en castellà del.

Nou!!: Barcelona і La Corona de Aragón · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Barcelona і La Corunya · Veure més »

La Coscollada

La Coscollada o Coscollada de l'Amigó és el cim més alt de la serra de la muntanya de l'Amigó, a la Serralada de Marina, part de la Serralada Litoral Catalana.

Nou!!: Barcelona і La Coscollada · Veure més »

La creació (Haydn)

La Creació (en alemany Die Schöpfung) és un oratori de Franz Joseph Haydn, estrenat al Burgtheater de Viena el 19 de març de 1799.

Nou!!: Barcelona і La creació (Haydn) · Veure més »

La crida de Cthulhu

La crida de Cthulhu és un joc de rol de l'editorial estatunidenca Chaosium.

Nou!!: Barcelona і La crida de Cthulhu · Veure més »

La dama de les camèlies

La dama de les camèlies a Adesiara Editorial (originalment en francès: La Dame aux Camélias) és una novel·la de 1848 signada per Alexandre Dumas (fill).

Nou!!: Barcelona і La dama de les camèlies · Veure més »

La Dame blanche

La Dame blanche (La dama blanca) és una òpera en tres actes composta per François-Adrien Boïeldieu, sobre un llibret d'Eugène Scribe, basat en episodis de no menys de cinc novel·les de l'escriptor escocès Sir Walter Scott, entre elles El monestir i Guy Mannering.

Nou!!: Barcelona і La Dame blanche · Veure més »

La Damnation de Faust

La Damnation de Faust (La damnació de Faust), opus 24, és una òpera en quatre actes d'Hector Berlioz, amb llibret del mateix compositor amb l'ajuda de Gérard de Nerval i Almire Gandonnière, basat en la primera part del Faust de Goethe que Gérard de Nerval havia traduït el 1828.

Nou!!: Barcelona і La Damnation de Faust · Veure més »

La dona d'aigua

La dona d'aigua és una òpera en un pròleg i tres actes de Cassià Casademont i Busquets segons un llibret de Joan Trias i Fàbregas que es va estrenar el 27 de juny de 1911 al Teatre Eldorado, altrament conegut com a Teatre Catalunya, que estava ubicat a la Plaça de Catalunya (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і La dona d'aigua · Veure més »

La Drova

La Drova és una caseria del terme municipal de Barx (Safor) situada al pla o la vall de la Drova, a la vora l'antic camí de pastors que anava de Gandia a Barx, entre el massís del Mondúber a l'est i la serra del Buixcarró a l'oest.

Nou!!: Barcelona і La Drova · Veure més »

La família Ulisses

La família Ulisses és el nom d'una sèrie de còmic d'humor, dibuixat per Benejam (1890-1975) i aparegut a la revista TBO des del 1945.

Nou!!: Barcelona і La família Ulisses · Veure més »

La fi del Comte d'Urgell

La fi del Comte d'Urgell és una crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que recull la història de la revolta de Jaume II d'Urgell contra Ferran d'Antequera el 1413, començant poc abans de l'inici d'aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins.

Nou!!: Barcelona і La fi del Comte d'Urgell · Veure més »

La fiamma

La fiamma és una òpera en tres actes d'Ottorino Respighi, amb llibret de Claudio Guastalla.

Nou!!: Barcelona і La fiamma · Veure més »

La Flaca

La Flaca: revista liberal y anticarlista o simplement La Flaca, va ser una revista principalment de caràcter satíric, d'una tendència política republicana i federal.

Nou!!: Barcelona і La Flaca · Veure més »

La Floresta (Sant Cugat del Vallès)

La Floresta és un districte de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la part muntanyosa, situat al vessant nord-occidental de la serra de Collserola.

Nou!!: Barcelona і La Floresta (Sant Cugat del Vallès) · Veure més »

La Font d'en Fargues

La Font d'en Fargues és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Font d'en Fargues · Veure més »

La Font de la Guatlla

La Font de la Guatlla és un barri petit del districte de Sants-Montjuïc, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Font de la Guatlla · Veure més »

La Força de Vilamajor

La Força de Vilamajor és el nucli de poblament medieval, on destaca la Torre Roja, un dels elements més ben conservats del poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і La Força de Vilamajor · Veure més »

La Garriga

La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і La Garriga · Veure més »

La General Crema

Es coneix com La General Crema un episodi ocorregut el 29 de setembre de 1649 quan, en el marc de la Guerra dels Segadors, tropes castellanes van assaltar i saquejar la vila de Montblanc (Conca de Barberà).

Nou!!: Barcelona і La General Crema · Veure més »

La Guineueta

La Guineueta és un barri del districte de Nou Barris, a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Guineueta · Veure més »

La Guingueta d'Ix

La Guingueta d'Ix (en francès Bourg-Madame) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya, a mig camí entre Puigcerdà i Llívia.

Nou!!: Barcelona і La Guingueta d'Ix · Veure més »

La Humanitat

La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.

Nou!!: Barcelona і La Humanitat · Veure més »

La Ilustració Catalana

La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Ilustració Catalana · Veure més »

La Llagosta

La Llagosta és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 13.587 habitants l'any 2020.

Nou!!: Barcelona і La Llagosta · Veure més »

La Llotja de Lleida

La Llotja de Lleida és un palau de congressos i teatre de titularitat municipal ubicat a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Barcelona і La Llotja de Lleida · Veure més »

La Locomotora Negra

La Locomotora Negra és un grup de jazz català amateur format a Barcelona el 1971.

Nou!!: Barcelona і La Locomotora Negra · Veure més »

La Marina de Port

La Marina de Port és un barri del districte de Sants-Montjuïc, situat a l'est de Barcelona, i que forma part de la Marina de Sants.

Nou!!: Barcelona і La Marina de Port · Veure més »

La Marina del Prat Vermell

La Marina del Prat Vermell és un dels barris que conformen la Marina de Sants del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, entre el barri de la Marina de Port i la zona industrial de la Zona Franca, en els terrenys que abans rebien genèricament el nom de Can Tunis.

Nou!!: Barcelona і La Marina del Prat Vermell · Veure més »

La Maternitat i Sant Ramon

La Maternitat i Sant Ramon és un barri del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona que confronta amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і La Maternitat i Sant Ramon · Veure més »

La Mercè

Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.

Nou!!: Barcelona і La Mercè · Veure més »

La Mercè (les Corts)

La Mercè és un grup d'habitatges del districte de les Corts de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Mercè (les Corts) · Veure més »

La Mina

La Mina és un barri de Sant Adrià de Besòs, que limita amb el municipi de Barcelona (més proper que el mateix centre de Sant Adrià, del qual el separa el riu Besòs i la Ronda del Litoral).

Nou!!: Barcelona і La Mina · Veure més »

La Mola (Sant Llorenç del Munt)

La Mola és una muntanya del massís de Sant Llorenç del Munt, situat a la Serralada Prelitoral.

Nou!!: Barcelona і La Mola (Sant Llorenç del Munt) · Veure més »

La Monumental

La plaça de Braus de la Monumental, o simplement la Monumental, és una plaça de braus de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 12 d'abril del 1914 i el 25 de setembre del 2011.

Nou!!: Barcelona і La Monumental · Veure més »

La Muette de Portici

La Muette de Portici és una òpera en cinc actes de Daniel Auber, amb llibret d'Eugène Scribe i Germane Delavigne.

Nou!!: Barcelona і La Muette de Portici · Veure més »

La Nova Esquerra de l'Eixample

La Nova Esquerra de l'Eixample és un barri administratiu del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona, format amb la part del barri de l'Esquerra de l'Eixample que queda al costat Llobregat del carrer d'Urgell i l'avinguda de Sarrià, que el separen de l'Antiga Esquerra de l'Eixample.

Nou!!: Barcelona і La Nova Esquerra de l'Eixample · Veure més »

La Novella

La Novella (La Novèla en occità i Port-la-Nouvelle en francès) és una població francesa de 5.000 habitants, a 45 quilòmetres al nord de Perpinyà, i a 238 de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Novella · Veure més »

La Palestra (companyia teatral)

Palestra va ser una companyia teatral de Sabadell que va destacar en el panorama cultural durant les dècades del 1950 i 1960, i que va tenir força activitat a la dècada del 1970.

Nou!!: Barcelona і La Palestra (companyia teatral) · Veure més »

La Palma d'Ebre

La Palma d'Ebre és un municipi a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Barcelona і La Palma d'Ebre · Veure més »

La Panadella

La Panadella és un nucli de població considerat com a entitat de població situat al municipi de Montmaneu, a l'Anoia, dalt de coll de la Panadella, a uns 710 metres d'altitud dalt de l'altiplà de la Segarra, a mig camí entre Barcelona i Lleida.

Nou!!: Barcelona і La Panadella · Veure més »

La Paraula Cristiana (revista)

La Paraula Cristiana fou una revista mensual publicada a Barcelona des del gener del 1925 fins al juny del 1936.

Nou!!: Barcelona і La Paraula Cristiana (revista) · Veure més »

La Perona

La Perona fou un antic barri de barraques de Barcelona que es trobava a la ronda de Sant Martí de Provençals, a un extrem del barri de la Verneda.

Nou!!: Barcelona і La Perona · Veure més »

La plaça del Diamant

La plaça del Diamant és una novel·la psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda.

Nou!!: Barcelona і La plaça del Diamant · Veure més »

La plaça del Diamant (pel·lícula)

La plaça del Diamant és una adaptació de la novel·la del mateix títol de l'escriptora Mercè Rodoreda.

Nou!!: Barcelona і La plaça del Diamant (pel·lícula) · Veure més »

La Planassa

La Planassa és una urbanització de Viladecavalls, al Vallès Occidental, al nord del poble.

Nou!!: Barcelona і La Planassa · Veure més »

La Pobla de Farnals

La Pobla de Farnals (popularment coneguda com la Creu o la Creu del Puig) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Barcelona і La Pobla de Farnals · Veure més »

La Pobla de Segur

Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Barcelona і La Pobla de Segur · Veure més »

La Porta dels Somnis

La Porta dels Somnis va ser un grup de pop-rock de Barcelona format per la Virgínia Martínez (veu), Jaume Saltor (guitarra) i Oriol Saltor (guitarra).

Nou!!: Barcelona і La Porta dels Somnis · Veure més »

La Prosperitat

La Prosperitat és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Prosperitat · Veure més »

La Publicidad

La Publicidad va ser una publicació diària en castellà editada a Barcelona entre 1878 i 1922 que, en canviar de propietaris, passà a editar-se en català i va canviar el nom per La Publicitat.

Nou!!: Barcelona і La Publicidad · Veure més »

La Publicitat

La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.

Nou!!: Barcelona і La Publicitat · Veure més »

La Punta (València)

La Punta és el barri que ocupa la part de l'Horta de València.

Nou!!: Barcelona і La Punta (València) · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Nou!!: Barcelona і La Rambla · Veure més »

La Regenta

La Regenta és la primera novel·la de Leopoldo Alas ''«Clarín»'', publicada en dos volums el 1884 i 1885, i explica la història d'Ana Ozores i la seva relació amorosa amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època.

Nou!!: Barcelona і La Regenta · Veure més »

La Renaixensa

La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.

Nou!!: Barcelona і La Renaixensa · Veure més »

La Revista Blanca

La Revista Blanca fou una publicació quinzenal de sociologia, ciències i arts que publicaren a Madrid Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo) del juliol del 1898 a l'any 1905, i a Barcelona de l'1 de juny de 1923 al 15 d'agost de 1936.

Nou!!: Barcelona і La Revista Blanca · Veure més »

La Roca del Vallès

La Roca del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і La Roca del Vallès · Veure més »

La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris

La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris és una entitat creada el 1977 amb seu a Barcelona que agrupa 100 associacions de 37 poblacions de Catalunya i que s'ocupa de promoure el lleure infantil i juvenil, principalment als barris considerats més deficitaris en integració social i cultural.

Nou!!: Barcelona і La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris · Veure més »

La Sagrera

La Sagrera és un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Sagrera · Veure més »

La Salut

La Salut és un dels sis barris de què es compon el districte barceloní de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і La Salut · Veure més »

La Salut (desambiguació)

* Antroponímia.

Nou!!: Barcelona і La Salut (desambiguació) · Veure més »

La Santa Espina (sardana)

La Santa Espina és una sardana amb música d'Enric Morera i text d'Àngel Guimerà.

Nou!!: Barcelona і La Santa Espina (sardana) · Veure més »

La Sargantain

La Sargantain és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1907 a Barcelona i que pertany des d'aquell mateix any a la col·lecció del Cercle del Liceu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Sargantain · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Barcelona і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Sexta

La Sexta (nom estilitzat laSexta) és un canal de televisió espanyol d'àmbit estatal i en obert que emet a través de la TDT i en les plataformes de televisió de pagament Movistar+, Vodafone TV i Orange TV, exclusivament en format digital.

Nou!!: Barcelona і La Sexta · Veure més »

La Teixonera

Llum de Nadal en forma de galet, l'any 2010 al Mercat de Vall d'Hebron, al barri de la Teixonera La Teixonera, o Taxonera (d'acord amb la reivindicació veïnal), és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Teixonera · Veure més »

La teta asustada

La teta asustada (títol original en castellà: La teta asustada) és una pel·lícula peruana estrenada l'any 2009 i dirigida per Claudia Llosa.

Nou!!: Barcelona і La teta asustada · Veure més »

La teva vida en 65'

La teva vida en 65 (títol original en castellà: Tu vida en 65) és una pel·lícula dirigida l'any 2006 per la barcelonina Maria Ripoll i doblada al català.

Nou!!: Barcelona і La teva vida en 65' · Veure més »

La Tor de Querol

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol o Aravó.

Nou!!: Barcelona і La Tor de Querol · Veure més »

La Torre de Claramunt

La Torre de Claramunt és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Barcelona і La Torre de Claramunt · Veure més »

La Traza

La Traza va ser una organització paramilitar i filofeixista creada a Barcelona el 1923, poc abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera, i que estava sustentada en la ideologia de la Milizia Feixista italiana i supervisada, oficiosament, per oficials de les guarnicions militars de Barcelona i la Capitania General de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і La Traza · Veure més »

La Trinitat Nova

estació de metro de Trinitat Nova La Trinitat Nova és un dels 13 barris del districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Trinitat Nova · Veure més »

La Troba Kung-Fú

La Troba Kung-Fú és un grup de música català, de la Garriga, creat per Joan Garriga després de la dissolució de Dusminguet.

Nou!!: Barcelona і La Troba Kung-Fú · Veure més »

La Vall d'Almonesir

La Vall d'Almonesir (en castellà i oficialment, Vall de Almonacid, i en la parla xurra, La Vall) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Barcelona і La Vall d'Almonesir · Veure més »

La Vall d'Hebron

Jocs Olímpics La Vall d'Hebron és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Vall d'Hebron · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Barcelona і La Vanguardia · Veure més »

La Verneda i la Pau

La Verneda i la Pau és un dels barris que conformen el districte barceloní de Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і La Verneda i la Pau · Veure més »

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Nou!!: Barcelona і La Veu de Catalunya · Veure més »

La vicaria

La vicaria és un quadre pintat per Marià Fortuny i Marsal l'any 1870, obra culminant de l'anomenada pintura preciosista dins l'estil del realisme, que va assolir gran èxit a tota Europa com a expressió d'un realisme burgès, exempt del caràcter de crítica social.

Nou!!: Barcelona і La vicaria · Veure més »

La vida, manual d'ús

La vida instruccions d'ús (títol original en francès: La Vie mode d'emploi) és una novel·la de l'escriptor francès Georges Perec, publicada en 1978.

Nou!!: Barcelona і La vida, manual d'ús · Veure més »

La Vila Olímpica del Poblenou

Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і La Vila Olímpica del Poblenou · Veure més »

La Xava

La Xava una novel·la escrita per Juli Vallmitjana, publicada el 1910 a la llibreria L'Avenç de la Rambla de Catalunya de Barcelona sota el pseudònim J.V. Colomines.

Nou!!: Barcelona і La Xava · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: Barcelona і Laïcisme · Veure més »

Laboratoris Almirall

Laboratoris Almirall SA, actualment Almirall SA (tíquer a la Bolsa de Madrid), és una companyia farmacèutica amb seu a Barcelona, fundada el 1943 i dedicada a produir i vendre medicaments a través de la seva R+D pròpia i d'acords i aliances.

Nou!!: Barcelona і Laboratoris Almirall · Veure més »

Laboratoris Esteve

Laboratoris Esteve, S.A. són uns laboratoris farmacèutics i químics catalans creats l'any 1929.

Nou!!: Barcelona і Laboratoris Esteve · Veure més »

Ladislau Kubala Stecz

László Kubala Stecz, també conegut com a Ladislau, Ladislav o Ladislao (versions catalana, eslovaca i castellana, respectivament, del seu nom en hongarès; Budapest, 10 de juny del 1927 - Barcelona, 17 de maig del 2002), va ser un futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de la història (juntament amb Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Messi o Maradona) i una de les més rellevants figures de la història del FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ladislau Kubala Stecz · Veure més »

Lady Gaga

, nom artístic de Stefani Joanne Angelina Germanotta, és una cantant, compositora, actriu, pianista, activista i empresària estatunidenca.

Nou!!: Barcelona і Lady Gaga · Veure més »

Laia Cañigueral i Olivé

Laia Cañigueral i Olivé (Cassà de la Selva, 11 de març de 1981) és una sociòloga i política catalana d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Laia Cañigueral i Olivé · Veure més »

Laia Ortiz i Castellví

Laia Ortiz i Castellví (Barcelona, 26 d'abril de 1979) és una política catalana, vicepresidenta i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds.

Nou!!: Barcelona і Laia Ortiz i Castellví · Veure més »

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Laietans · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: Barcelona і Laietània · Veure més »

Laly Soldevila

Laly Soldevila és el nom artístic de l'actriu catalana Eulàlia Soldevila i Vall (Barcelona, 25 de juliol de 1933 - Madrid, 12 de setembre de 1979).

Nou!!: Barcelona і Laly Soldevila · Veure més »

Lambert Escaler i Milà

Lambert Escaler i Milà (Vilafranca del Penedès, 1874 - Barcelona, 1957) va ser un escultor, decorador i comediògraf català, que va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb influències simbolistes i de l'Art Nouveau amb les quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial.

Nou!!: Barcelona і Lambert Escaler i Milà · Veure més »

Las Meninas

Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museu del Prado a Madrid.

Nou!!: Barcelona і Las Meninas · Veure més »

Las Noticias

Las Noticias va ser un diari de publicació diària que es va editar a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Las Noticias · Veure més »

Las Provincias

Las Provincias és un diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.

Nou!!: Barcelona і Las Provincias · Veure més »

Latin Kings

Els Almighty Latin King and Queen Nation (ALKQN, ALKN, LKN) són una banda de carrer hispana dels Estats Units.

Nou!!: Barcelona і Latin Kings · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Barcelona і Latitud · Veure més »

Latter Days

Latter Days (2003) és una pel·lícula de temàtica gai ambientada a Los Angeles (Estats Units).

Nou!!: Barcelona і Latter Days · Veure més »

Laura a la ciutat dels sants

Primera edició de ''Laura a la Ciutat dels Sants'' publicada a Badalona l'any 1931 Laura a la ciutat dels sants és una novel·la escrita l'any 1931 per l'escriptor català Miquel Llor.

Nou!!: Barcelona і Laura a la ciutat dels sants · Veure més »

Laura Mañá Alvarenga

Laura Mañá i Alvarenga (Barcelona, 12 de gener de 1968) és una actriu, guionista i directora de cinema catalana.

Nou!!: Barcelona і Laura Mañá Alvarenga · Veure més »

Laure Manaudou

Laure Manaudou (Villeurbanne, 9 d'octubre de 1986) és una exnedadora francesa d'estil lliure individual (200, 400, 800, 1500 m), d'esquena (50 i 100 m) i de lliures (200 i 400 m).

Nou!!: Barcelona і Laure Manaudou · Veure més »

Laureano Gómez Paratcha

Laureano Gómez Paratcha, (Pontevedra, 30 d'agost de 1884 - Barcelona, 9 d'abril de 1968) fou un metge i polític gallec.

Nou!!: Barcelona і Laureano Gómez Paratcha · Veure més »

Laureà Dalmau i Pla

Laureà Dalmau i Pla (Agullana, 15 d'abril de 1886 - Girona, 2 de febrer de 1969) fou un metge, escriptor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Laureà Dalmau i Pla · Veure més »

Laureà López Rodó

Laureà López Rodó (Barcelona, 18 de novembre de 1920 - Madrid, 11 de març de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Laureà López Rodó · Veure més »

Laureà Miró i Trepat

Laureà Miró i Trepat (Barcelona, 31 de desembre de 1882 - Barcelona, 15 de març de 1916) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Laureà Miró i Trepat · Veure més »

Lautaro

Bust de Lautaro. Bandera de Lautaro a la batalla de Valdivia Lautaro (Tirúa, Xile, ca. 1535 – Peteroa, Xile, 29 d'abril del 1557) fou un cap dels araucans que va destacar en la seva resistència als espanyols.

Nou!!: Barcelona і Lautaro · Veure més »

LAV Còrdova-Màlaga

La LAV Còrdova-Màlaga (LAV Córdoba-Málaga) és una línia d'alta velocitat propietat d'Adif que uneix les ciutats de Còrdova i Màlaga, amb dues parades intermèdies a Puente Genil i Antequera.

Nou!!: Barcelona і LAV Còrdova-Màlaga · Veure més »

LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa

La LAV Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa és una línia d'alta velocitat feta perquè els trens hi circulin a 300-350 km/h, excepte en alguns trams planejats amb anterioritat, quan es pensava en velocitat màximes de 200-250 km/h.

Nou!!: Barcelona і LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa · Veure més »

LAV Perpinyà-Figueres

La Línia d'Alta Velocitat ferroviària Perpinyà-Figueres és una línia ferroviària internacional d'alta velocitat que comunica la Catalunya del Nord (França) amb Catalunya (Espanya).

Nou!!: Barcelona і LAV Perpinyà-Figueres · Veure més »

Lavern

Lavern, és un nucli de població pertanyent al municipi de Subirats, està situat al nord de la comarca de l'Alt Penedès a uns 250 metres d'altitud.

Nou!!: Barcelona і Lavern · Veure més »

Làbrids

''Cheilinus undulatus'' ''Halichoeres hortulanus'' fotografiat a Egipte. ''Cheilinus lunulatus'' fotografiat a Egipte. Exemplar immadur de ''Coris gaimard'' ''Macropharyngodon bipartitus'' ''Thalassoma bifasciatum'' fotografiat a Belize. ''Symphodus cinereus'' ''Bodianus bilunulatus'' ''Gomphosus caeruleus'' ''Wetmorella nigropinnata'' Els làbrids (Labridae) són una família de peixos de l'ordre dels perciformes, la qual és ben representada a les mars tropicals i temperades.

Nou!!: Barcelona і Làbrids · Veure més »

Lànids

Botxí americà (''Lanius ludovicianus'') Mascle d'escorxador (''Lanius collurio'') Capsigrany (''Lanius senator'') Els lànids (Laniidae) són una família de l'ordre dels passeriformes, que reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins i capsigranys balears a les Illes.

Nou!!: Barcelona і Lànids · Veure més »

Léon Degrelle

José León Ramírez Reina |vida.

Nou!!: Barcelona і Léon Degrelle · Veure més »

Lídia Pujol

Lídia López Pujol (Barcelona, octubre del 1968), més coneguda amb el nom artístic de Lídia Pujol, és una cantautora en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Barcelona і Lídia Pujol · Veure més »

Lídia Santos i Arnau

Lídia Santos i Arnau (Barcelona, 8 d'octubre de 1950) és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII i VIII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Lídia Santos i Arnau · Veure més »

Línia 1 del metro de Barcelona

Línia 1 La línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Nou!!: Barcelona і Línia 1 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 10 (Rodalia de Barcelona)

La línia 10 (R10) va ser un servei ferroviari de rodalia que formava part de Rodalies Barcelona (actualment Rodalies de Catalunya) de Renfe Operadora.

Nou!!: Barcelona і Línia 10 (Rodalia de Barcelona) · Veure més »

Línia 11 del metro de Barcelona

Línia 11 La línia 11 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a cinc barris de les poblacions de Barcelona i Montcada i Reixac.

Nou!!: Barcelona і Línia 11 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 2 del metro de Barcelona

Línia 2 La línia 2 o línia lila del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona.

Nou!!: Barcelona і Línia 2 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 3 del metro de Barcelona

Línia 3 La línia 3 o línia verda del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Línia 3 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 4 del metro de Barcelona

Línia 4 La línia 4 o línia groga del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Línia 4 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 5 del metro de Barcelona

Línia 5 La línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Línia 5 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 6 del metro de Barcelona

Línia 6 La línia 6 del metro de Barcelona és un servei de ferrocarril metropolità soterrat que forma part de la Línia Barcelona-Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (hereva dels Ferrocarrils de Catalunya), compartint infraestructura amb cinc serveis més.

Nou!!: Barcelona і Línia 6 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 7 del metro de Barcelona

Línia 7 La línia 7 del metro de Barcelona, també anomenada línia de Balmes, és un servei de ferrocarril metropolità soterrat que forma part de la Línia Barcelona-Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (hereva dels Ferrocarrils de Catalunya), compartint infraestructura amb cinc serveis més.

Nou!!: Barcelona і Línia 7 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 8 del metro de Barcelona

Línia 8 La línia 8 és un servei de ferrocarril metropolità que forma part de la Línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (hereva dels Ferrocarrils Catalans), compartint infraestructura amb cinc serveis més.

Nou!!: Barcelona і Línia 8 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 9 del metro de Barcelona

L9 La línia 9 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolitana soterrada que actualment té 24 estacions en funcionament repartides en dos trams: el tram nord (L9 Nord), de 7,9 km de longitud amb 9 estacions, que discorre entre Santa Coloma de Gramenet i el nord de Barcelona; i el tram sud (L9 Sud), de 19,6 km de longitud amb 15 estacions, que recorre els districtes meridionals de la Ciutat Comtal, a més de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Línia 9 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes

La línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes, línia del Maresme o línia de Mataró és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'empresa pública Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb el Barcelonès nord, creuant per la costa de cap a peus el Maresme i unes poques localitats selvatanes.

Nou!!: Barcelona і Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes · Veure més »

Línia Barcelona-Girona-Portbou

La línia Barcelona-Girona-Portbou o línia Barcelona-França és una línia de ferrocarril catalana de 166,1 km que constitueix la línia 270 de la xarxa ferroviària estatal espanyola propietat d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia Barcelona-Girona-Portbou · Veure més »

Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles

La línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles o línia de Saragossa és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb Lleida i l'Aragó travessant el Vallès, el Bages, la Segarra i la plana de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles · Veure més »

Línia Barcelona-Ripoll

La línia Barcelona-Ripoll és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) que connecta Barcelona amb Ripoll travessant Catalunya a través del Barcelonès, Vallès Oriental, Osona i el Ripollès.

Nou!!: Barcelona і Línia Barcelona-Ripoll · Veure més »

Línia Barcelona-Vallès

La línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola.

Nou!!: Barcelona і Línia Barcelona-Vallès · Veure més »

Línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona

Estació de Vilafranca del Penedès. La línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona, línia Tarragona a Martorell i Barcelona o línia de Vilafranca era una línia de ferrocarril històrica catalana que connecta Barcelona amb Tarragona passant per l'interior de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona · Veure més »

Línia Barcelona-Vilanova-Valls

La línia Barcelona-Vilanova-Valls és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb Valls passant per la costa.

Nou!!: Barcelona і Línia Barcelona-Vilanova-Valls · Veure més »

Línia Ca6

La línia Ca6 (Barcelona-Riba-roja d'Ebre-Saragossa-Delicias) és una línia de ferrocarril de via d'ample ibèric.

Nou!!: Barcelona і Línia Ca6 · Veure més »

Línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet

Inici de la línia a Mollet del Vallès La línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet o ramal del Vallès és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta la línia de Vilafranca amb la línia de Girona travessant el Vallès.

Nou!!: Barcelona і Línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet · Veure més »

Línia el Prat - Aeroport

La línia 254 d'ADIF és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta el Prat de Llobregat amb l'Aeroport de Barcelona - el Prat.

Nou!!: Barcelona і Línia el Prat - Aeroport · Veure més »

Línia Lleida - la Pobla de Segur

La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.

Nou!!: Barcelona і Línia Lleida - la Pobla de Segur · Veure més »

Línia Llobregat-Anoia

La línia Llobregat-Anoia és una línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Baix Llobregat, l'Anoia i el Bages a través de la Gran Via de les Corts Catalanes i el corredor del Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Línia Llobregat-Anoia · Veure més »

Línia Orbital Ferroviària

La Línia Orbital Ferroviària, o també futurament anomenada R9, és un projecte ferroviari definit pel pla d'infraestructures de Catalunya (PITC), pensat per a un període a llarg termini (2026), i pel pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC), a més curt termini (2012).

Nou!!: Barcelona і Línia Orbital Ferroviària · Veure més »

Línia R1 (Rodalia de Barcelona)

left La línia R1 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia R1 (Rodalia de Barcelona) · Veure més »

Línia R11

left La línia R11 (anteriorment Ca2) és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona-Sants i Portbou per Girona de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia R11 · Veure més »

Línia R12

left La línia R12 (anteriorment Ca4b) és un servei de ferrocarril regional, entre l'Hospitalet de Llobregat i Lleida Pirineus —per la via de Manresa—, de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya —i operada per Renfe Operadora—, que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia R12 · Veure més »

Línia R15

esquerra La línia R15 (anteriorment Ca3) és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona Estació de França i Riba-roja d'Ebre per Tarragona i Reus de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia R15 · Veure més »

Línia R16

left La línia R16 (anteriorment Ca1) és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona Estació de França i Tortosa/Ulldecona per Tarragona de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia R16 · Veure més »

Línia R2 (Rodalia de Barcelona)

left La línia R2 és un grup de serveis ferroviaris de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia R2 (Rodalia de Barcelona) · Veure més »

Línia R3 (Rodalia de Barcelona)

left La línia R3 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia R3 (Rodalia de Barcelona) · Veure més »

Línia R4 (Rodalia de Barcelona)

esquerra La línia R4 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, que opera Renfe Operadora i que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia R4 (Rodalia de Barcelona) · Veure més »

Línia R7 (Rodalia de Barcelona)

left La línia R7 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif.

Nou!!: Barcelona і Línia R7 (Rodalia de Barcelona) · Veure més »

Línia Roda de Berà - Reus

La línia Roda de Berà - Reus és una línia de ferrocarril actualment en desús que unia la ciutat de Reus amb Roda de Berà.

Nou!!: Barcelona і Línia Roda de Berà - Reus · Veure més »

Línies de Llarga Distància a Catalunya

A Catalunya hi ha diferents línies de llarga distància que uneixen les principals poblacions regionals catalanes amb diferents ciutats de la península Ibèrica i del corredor mediterrani, d'Espanya i de França.

Nou!!: Barcelona і Línies de Llarga Distància a Catalunya · Veure més »

Línies de Llarga Distància al País Valencià

Al País Valencià hi ha diferents línies de llarga distància que uneixen diferents poblacions valencianes, principalment València i Alacant, amb diferents poblacions espanyoles i franceses.

Nou!!: Barcelona і Línies de Llarga Distància al País Valencià · Veure més »

Le Chat Noir

Le Chat noir (en català: El Gat negre) va ser un cèlebre cabaret de Montmartre, fundat el 18 de novembre de 1881 per Rodolphe Salis (1851-1897) i tancat l'any 1897 poc després de la mort de Salis, per a decepció de Picasso i d'altres que el van buscar quan van anar a l'Exposició Universal de París (1900).

Nou!!: Barcelona і Le Chat Noir · Veure més »

Le Corbusier

Charles-Édouard Jeanneret-Gris (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, França, 27 d'agost de 1965), més conegut pel pseudònim Le Corbusier, fou un arquitecte, urbanista, decorador i pintor de nacionalitat suïssa i naturalitzat francès.

Nou!!: Barcelona і Le Corbusier · Veure més »

Le Prophète

Le Prophète (El profeta) és una òpera en cinc actes de Giacomo Meyerbeer, sobre llibret francès d'Eugène Scribe i Émile Deschamps basat en lEssai sur les mœurs et l'esprit des nations (1756) de Voltaire.

Nou!!: Barcelona і Le Prophète · Veure més »

Le Voyage dans la Lune

Le Voyage dans la Lune és una pel·lícula muda francesa de 1902 dirigida per Georges Méliès, adaptació lliure de dues cèlebres novel·les: De la Terra a la Lluna de Jules Verne i Els primers homes a la lluna de H.G. Wells.

Nou!!: Barcelona і Le Voyage dans la Lune · Veure més »

Leandre Amigó i Batllori

Leandre Amigó i Batllori (Molins de Rei, 1906 - Barcelona, 2005) fou un escriptor, periodista i crític literari català.

Nou!!: Barcelona і Leandre Amigó i Batllori · Veure més »

Leandre Cervera i Astor

Leandre Cervera i Astor (Gràcia, Barcelona, 13 d'agost de 1891 - Barcelona, 22 de juliol de 1964) fou un metge i polític català, fill d'una família originària de la comarca dels Serrans (País Valencià) de militància carlina.

Nou!!: Barcelona і Leandre Cervera i Astor · Veure més »

Leandre Cristòfol i Peralba

Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer, 1908 - Lleida, 1998) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Leandre Cristòfol i Peralba · Veure més »

Leonci Soler i March

Leonci Soler i March (Manresa, 6 de desembre de 1858 – 24 d'agost de 1932), propietari rural, advocat, arxiver, erudit, bibliòfil i polític, fou descendent i punt comú de quatre famílies d'hisendats molt arrelades al Bages: els Soler, els Mollets, els March i els Solernou.

Nou!!: Barcelona і Leonci Soler i March · Veure més »

Leopold Pomés i Campello

Leopold Pomés i Campello (Barcelona, 17 de novembre de 1931 - Girona, 27 d'agost de 2019) va ser un polifacètic artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista.

Nou!!: Barcelona і Leopold Pomés i Campello · Veure més »

Leopoldo Bonafulla

Leopoldo Bonafulla fou el pseudònim de l'anarquista català Joan Baptista Esteve i Martorell (Barcelona, 1857 - ídem, 17 de novembre de 1925).

Nou!!: Barcelona і Leopoldo Bonafulla · Veure més »

Leopoldo Fregoli

Leopoldo Fregoli, actor, transformista i cantant italià, va néixer a Roma el 2 de juliol de 1867 i va morir a Viareggio, Toscana, el 26 de novembre de 1936.

Nou!!: Barcelona і Leopoldo Fregoli · Veure més »

Leopoldo Lugones

Leopoldo Lugones (Villa María del Río Seco, 13 de juny de 1874 — San Fernando, 18 de febrer de 1938) fou un escriptor argentí.

Nou!!: Barcelona і Leopoldo Lugones · Veure més »

Leovigild

Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.

Nou!!: Barcelona і Leovigild · Veure més »

Lepòrids

Els lepòrids (Leporidae) són una família de mamífers pertanyent a l'ordre dels lagomorfs que agrupa una cinquantena d'espècies entre llebres i conills.

Nou!!: Barcelona і Lepòrids · Veure més »

Les Arenes – la Grípia – Can Montllor

Les Arenes – la Grípia – Can Montllor és un barri de Terrassa situat a l'extrem oriental del districte 6 o del Nord-est, al marge esquerre de la riera de les Arenes.

Nou!!: Barcelona і Les Arenes – la Grípia – Can Montllor · Veure més »

Les aventures d'Arthur Gordon Pym

Les aventures d'Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym of Nantucket) és l'única novel·la de l'escriptor nord-americà Edgar Allan Poe, apareguda primer per lliuraments i posteriorment en forma de llibre, a la ciutat de Nova York, l'any 1838.

Nou!!: Barcelona і Les aventures d'Arthur Gordon Pym · Veure més »

Les aventures de Tintín

Les aventures de Tintín (Les Aventures de Tintin, en la versió original francesa) és una sèrie d'historietes en còmic creades pel dibuixant belga Hergé.

Nou!!: Barcelona і Les aventures de Tintín · Veure més »

Les Batinses

Les Batinses («Els Desinquiets») són un conjunt musical fundat el 1994 a la ciutat de Quebec que practica un estil particular de reproposta del folk quebequés definit com a «neofolk internacional».

Nou!!: Barcelona і Les Batinses · Veure més »

Les Borges Blanques

Les Borges Blanques és un municipi de Catalunya capital de la comarca de les Garrigues.

Nou!!: Barcelona і Les Borges Blanques · Veure més »

Les bruixes de Llers

Les bruixes de Llers és un poemari publicat el 1924 per Carles Fages de Climent, amb il·lustracions de Salvador Dalí i pròleg de Ventura Gassol.

Nou!!: Barcelona і Les bruixes de Llers · Veure més »

Les cartes d'Hèrcules Poirot

Les cartes d'Hèrcules Poirot és una obra de gènere policíac escrita per Jaume Fuster publicada el 1983 i inspirada en el cèlebre personatge Hercule Poirot de les novel·les d'Agatha Christie, del qual Fuster en catalanitza el nom.

Nou!!: Barcelona і Les cartes d'Hèrcules Poirot · Veure més »

Les Circumstàncies

Les Circumstàncies és el diari més important en la història de la premsa reusenca, tant per la seva llarga durada, 63 anys (1874-1936), com per ser el portaveu del republicanisme de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Les Circumstàncies · Veure més »

Les Contes d'Hoffmann

Les Contes d'Hoffmann és una òpera amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Jules Barbier, basada en tres contes d'E.T.A. Hoffmann.

Nou!!: Barcelona і Les Contes d'Hoffmann · Veure més »

Les Corts

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Les Corts · Veure més »

Les estacions

Les Estacions (en alemany Die Jahreszeiten) és un oratori profà de Franz Joseph Haydn, amb llibret de Gottfried van Swieten, basat en un poema anglès de James Thomson titulat The Seasons.

Nou!!: Barcelona і Les estacions · Veure més »

Les històries naturals

Les històries naturals és la novel·la que Joan Perucho i Gutierres-Duque va publicar el 1960 en la qual narrava les aventures del cavaller-botànic Antoni de Montpalau a la recerca d'Onofre de Dip, cavaller del Rei en Jaume convertit en vampir.

Nou!!: Barcelona і Les històries naturals · Veure més »

Les Lilas

Les Lilas és un municipi francès continu a París (al nord-est de París), situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Barcelona і Les Lilas · Veure més »

Les Planes (Barcelona)

Les Planes de Vallvidrera és un nucli del barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, del districte de Sarrià - Sant Gervasi, a la ciutat Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Les Planes (Barcelona) · Veure més »

Les Planes (Sant Cugat del Vallès)

Les Planes és un nucli de població del municipi de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Les Planes (Sant Cugat del Vallès) · Veure més »

Les Roquetes (Nou Barris)

Roquetes és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Les Roquetes (Nou Barris) · Veure més »

Les Roquetes del Garraf

Les Roquetes del Garraf és una entitat singular de població situada al sud-oest del municipi de Sant Pere de Ribes (el Garraf).

Nou!!: Barcelona і Les Roquetes del Garraf · Veure més »

Les Torres de Fals

Les Torres de Fals és el conjunt monumental constituït per les restes de l'antic castell de Fals, situat al poble de Fals en el municipi de Fonollosa (Bages).

Nou!!: Barcelona і Les Torres de Fals · Veure més »

Les Tres Torres

Les Tres Torres és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Les Tres Torres · Veure més »

Lester Sterling

, també conegut com a Mr Verstile era un trompetista i saxofonista jamaicà.

Nou!!: Barcelona і Lester Sterling · Veure més »

Leticia Sabater

Leticia María Sabater Alonso, més coneguda com a Leticia Sabater, la boja, (Barcelona, 21 de juny de 1966) és una presentadora de televisió, cantant i actriu catalana, per desgracia...

Nou!!: Barcelona і Leticia Sabater · Veure més »

Lev Tolstoi

Lev Nikolàievitx Tolstoi (Лев Никола́евич Толсто́й) (Iàsnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 – 20 de novembre de 1910), de vegades anomenat en català Lleó Tolstoi, fou un escriptor rus, considerar un dels grans novel·listes de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina.

Nou!!: Barcelona і Lev Tolstoi · Veure més »

Lewis Carroll

és el pseudònim amb què és conegut en la història de la literatura Charles Lutwidge Dodgson, sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor anglès, conegut sobretot per la seua obra Alícia en terra de meravelles.

Nou!!: Barcelona і Lewis Carroll · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Barcelona і Lió · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Liber Maiolichinus · Veure més »

Libera!

Activistes de Libera! protestant contra la caça. Barcelona Libera! és una organització sense ànim de lucre espanyola dedicada a la defensa dels drets dels animals.

Nou!!: Barcelona і Libera! · Veure més »

Liga de Actuación Constitucional

Liga de Actuación Constitucional va ésser una organització fundada al novembre del 1929 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Liga de Actuación Constitucional · Veure més »

Limonita

Limonita és el nom donat a certs minerals de ferro provinents de l'alteració pútrida dels vegetals en aigües ferroginoses compostes d'aigua, ferro i oxigen.

Nou!!: Barcelona і Limonita · Veure més »

Lina Badimon Maestro

Lina Badimon Maestro (Barcelona, 24 de febrer de 1953) és una fisiòloga catalana, experta en recerca cardiovascular.

Nou!!: Barcelona і Lina Badimon Maestro · Veure més »

Lina Richarte i Corretgé

Carolina Richarte i Corretgé, coneguda artísticament com a Lina Richarte, (Barcelona, 1921 - Sitges, Garraf, 7 d'agost de 2002) fou una soprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Lina Richarte i Corretgé · Veure més »

Lina Romay

Rosa Maria Almirall (Barcelona, 25 de juny de 1954 - Màlaga, 15 de febrer de 2012), més coneguda pel nom artístic Lina Romay, fou una actriu catalana, de presència constant en la filmografia de Jesús Franco a partir de l'any 1972.

Nou!!: Barcelona і Lina Romay · Veure més »

Lionel Andrés Messi

, també conegut com a Leo Messi, és un futbolista argentí que juga com a davanter i és capità de l'Inter de Miami, a la Major League Soccer, i de la selecció nacional d'Argentina.

Nou!!: Barcelona і Lionel Andrés Messi · Veure més »

Lita Claver

Lita Claver (La Maña) nom artístic d'Emilia Giménez Giménez (Saragossa, 25 de febrer de 1945) és una vedet de revista aragonesa, establerta a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Lita Claver · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Barcelona і Literatura catalana · Veure més »

Literatura croata

La literatura croata és la literatura feta en croat a Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, encara que alguns autors escriguin a la Unió Europea, Canadà o als EUA.

Nou!!: Barcelona і Literatura croata · Veure més »

Literatura en esperanto

La literatura esperantista està lligada amb els orígens de la llengua esperanto.

Nou!!: Barcelona і Literatura en esperanto · Veure més »

Lladronera

Dibuix d'una secció d'una lladronera en la qual es pot veure detalladament el disseny Una lladronera o matacà és una caixa d'obra sòlida, coberta i volada, que se situa a la part alta d'una muralla, en llenços i torres o de qualsevol altra fortificació i que sobresurt d'aquesta per la seva part exterior, també anomenada "galeria en voladís".

Nou!!: Barcelona і Lladronera · Veure més »

Llampresa de mar

La llampresa de mar (Petromyzon marinus) és un peix sense mandíbules de la família Petromyzontidae.

Nou!!: Barcelona і Llampresa de mar · Veure més »

Llampuga

Aspecte de la carn de llampuga mascle de llampuga Un exemplar capturar a Islamorada el 2005. Il·lustració d'un exemplar immadur Llampugues capturades a l'illa de Dominica. La llampuga, llampec o daurat (Coryphaena hippurus) és un peix pelàgic de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Llampuga · Veure més »

Llancer

Un llancer era un menestral que té com a ofici fer llances i vendre-les.

Nou!!: Barcelona і Llancer · Veure més »

Llangardaix ocel·lat

El llangardaix ocel·lat, fardatxo, sarvatxo, llangardaix comú o llargandaix (Timon lepidus, ex. Lacerta lepida) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids.

Nou!!: Barcelona і Llangardaix ocel·lat · Veure més »

Llardó

Llardons envasats Un llardó, greixó, greixelló, greixolí, rostilló o una llardufa és cadascun dels trossos de sagí fregits que resten després de premsar-lo per a extreure'n el llard, de manera que resten daurats i cruixents.

Nou!!: Barcelona і Llardó · Veure més »

Llatzeret

Entrada principal de l'illa de les Llatzerets al port de Maó. Un llatzeret és un establiment on es tracten malalties infeccioses o es controlen persones o mercaderies provinents d'un país amb epidèmia.

Nou!!: Barcelona і Llatzeret · Veure més »

Llàtzer Escarceller i Sabaté

Llàtzer Escarceller i Sabaté (Ribes de Freser, 30 de setembre del 1914 - Barcelona, 26 d'octubre de 2010) fou un actor de teatre, cinema i televisió català, especialitzat en papers còmics.

Nou!!: Barcelona і Llàtzer Escarceller i Sabaté · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Barcelona і Llíria · Veure més »

Llúcia de Siracusa

Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Barcelona і Llúcia de Siracusa · Veure més »

Lleó de Barcelona

El Lleó de Barcelona és un element del bestiari popular català que forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Lleó de Barcelona · Veure més »

Llebeig

El llebeig o garbí és el nom del vent càlid de component sud-oest.

Nou!!: Barcelona і Llebeig · Veure més »

Llebre ibèrica

La llebre ibèrica (Lepus granatensis) és un lagomorf endèmic del sud-oest d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Llebre ibèrica · Veure més »

Llei de fugues

Es coneix com a llei de fugues la pràctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa.

Nou!!: Barcelona і Llei de fugues · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Lleida · Veure més »

Lleis Fonamentals

Les Lleis Fonamentals (en castellà, Leyes Fundamentales) eren el conjunt de lleis bàsiques del franquisme, que regulaven l'organització i les atribucions de les institucions polítiques del règim polític franquista.

Nou!!: Barcelona і Lleis Fonamentals · Veure més »

Llengüeta blanca

La llengüeta blanca, gobi cristal·lí, jonquillo, xanguet o cabotí (Crystallogobius linearis) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Llengüeta blanca · Veure més »

Llengua de signes

Intèrpret de llengua de signes ''Preservation of the Sign Language'' (1913) La llengua de signes és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social.

Nou!!: Barcelona і Llengua de signes · Veure més »

Llenguatge SMS

200px El llenguatge SMS, llengua xat o d'internet és l'alteració de la llengua ordinària per comunicar-se per escrit a través de missatges de telèfon mòbil, xats, jocs en línia i dispositius similars.

Nou!!: Barcelona і Llenguatge SMS · Veure més »

Lleny

El lleny (sovint escrit leny) era un vaixell de rems, més curt que no pas la galera, més ample i pla.

Nou!!: Barcelona і Lleny · Veure més »

Lleonard Ramírez i Viadé

Lleonard Ramírez i Viadé (Barcelona, 1928 - Boadella i les Escaules, 25 de novembre de 2013) fou un activista polític i social català.

Nou!!: Barcelona і Lleonard Ramírez i Viadé · Veure més »

Llet Nostra

Llet Nostra és el nom curt i la marca amb la qual es coneix la societat Llet Nostra Alimentària, SL, una empresa dedicada a l'explotació lletera amb seu a Barcelona creada el 2003.

Nou!!: Barcelona і Llet Nostra · Veure més »

Lleterola roja

Exemplar de lleterola sastre. La lleterola roja,"Institut d'Estudis Catalans-DIEC2" lleterola roja peixenca o lleterola sastre (Lactifluus volemus, del llatí pirum volemum -mena de pera grossa, que omple tota la mà) és una lleterola d'àrees muntanyenques, de superfície vellutada i de carn amb olor de peix, d'arengada.

Nou!!: Barcelona і Lleterola roja · Veure més »

Llevador de comptes

Un llevador de comptes era un document fet per un senyor, que incloïa una llista de les rendes que havia de cobrar.

Nou!!: Barcelona і Llevador de comptes · Veure més »

Lleyton Hewitt

Lleyton Hewitt (Adelaida, Austràlia, 24 de febrer de 1981) és un extennista australià.

Nou!!: Barcelona і Lleyton Hewitt · Veure més »

Lliçà de Vall

Lliçà de Vall és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la Vall del Tenes i al límit de la plana de Granollers.

Nou!!: Barcelona і Lliçà de Vall · Veure més »

Llibert Cuatrecasas i Membrado

Llibert Cuatrecasas i Membrado (Barcelona, 2 de maig de 1934) és un advocat, polític i economista català.

Nou!!: Barcelona і Llibert Cuatrecasas i Membrado · Veure més »

Llibert Estartús i Vilas

Llibert Estartús i Vilas (Barcelona, 1911 - Tolosa, 1945) fou un polític comunista català.

Nou!!: Barcelona і Llibert Estartús i Vilas · Veure més »

Llibertat Ródenas i Domínguez

Llibertat Ródenas i Domínguez (Xera, Serrans, 23 de setembre de 1892 (o 1891 o 1893) - Mèxic, 19 de gener de 1970) fou una sindicalista valenciana d'ideologia anarquista.

Nou!!: Barcelona і Llibertat Ródenas i Domínguez · Veure més »

Llibre d'emblemes

El llibre d'emblemes és un gènere típic del Renaixement i el Barroc que elabora al·legories a partir de tres elements claus: linscriptio, o lema, la pictura (imatge) i la subscriptio (una glosa, típicament poètica).

Nou!!: Barcelona і Llibre d'emblemes · Veure més »

Llibre de les Solemnitats

El Llibre de les Solemnitats de Barcelona o Llibre de les Solemnitats Reials fou un conjunt de volums datats entre 1383 i 1719 en el que els escrivans de Barcelona hi deixaven constància de les celebracions i actes importants en els que hi prenien part els representants de la ciutat com visites de personatges destacats, celebracions religioses, cerimònies funeràries reials, naixements de prínceps...

Nou!!: Barcelona і Llibre de les Solemnitats · Veure més »

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Nou!!: Barcelona і Llibre de Sent Soví · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: Barcelona і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Barcelona і Llibre dels fets · Veure més »

Llibreria Europa

La Llibreria Europa, situada al carrer Sèneca número 12 de Barcelona fou des de 1974 fins al 1993 la seu de CEDADE i centre de propaganda nacionalsocialista.

Nou!!: Barcelona і Llibreria Europa · Veure més »

Llibreria La Gralla

Planta Literatura La Gralla és una societat cooperativa de treball situada en ple centre de la ciutat de Granollers (Vallès Oriental) dedicada al món del llibre, la música i la papereria.

Nou!!: Barcelona і Llibreria La Gralla · Veure més »

Llibreria Ona

Llibreria Ona és una llibreria fundada a Barcelona el 1962 per iniciativa de Josep Espar i Ticó, Jordi Úbeda i Bauló, la gerència executiva, muntatge i responsabilitat comercial del primitiu local a les antigues Galeries Faianç, va anar a càrrec d'Ermengol Passola, persones compromeses en la recuperació cultural de la llengua i cultura catalanes.

Nou!!: Barcelona і Llibreria Ona · Veure més »

Lliga ACB de bàsquet

La Lliga ACB, que des de la temporada 2011-2012 s'anomena Lliga Endesa per motius de patrocini, és la principal lliga de bàsquet professional espanyola.

Nou!!: Barcelona і Lliga ACB de bàsquet · Veure més »

Lliga Catalana (partit)

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.

Nou!!: Barcelona і Lliga Catalana (partit) · Veure més »

Lliga catalana de bàsquet femenina

La Lliga Catalana de Bàsquet femenina, també anomenada Lliga Nacional Catalana AON Femenina per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs catalans de bàsquet femení.

Nou!!: Barcelona і Lliga catalana de bàsquet femenina · Veure més »

Lliga catalana de bàsquet masculina

La Lliga catalana de bàsquet masculina, coneguda també històricament i popularment com a Lliga Catalana i com a Lliga Nacional Catalana ACB, és una competició oficial de bàsquet que organitza la Federació Catalana de Bàsquet.

Nou!!: Barcelona і Lliga catalana de bàsquet masculina · Veure més »

Lliga Catalana de corfbol

La Lliga Catalana de corfbol, també coneguda com a Lliga Nacional de Korfbal és una competició esportiva de clubs catalans de corfbol, creada la temporada 1985-86.

Nou!!: Barcelona і Lliga Catalana de corfbol · Veure més »

Lliga catalana de futbol americà masculina

La Lliga catalana de futbol americà (LCFA) és una competició esportiva catalana de futbol americà, creada l'any 1988.

Nou!!: Barcelona і Lliga catalana de futbol americà masculina · Veure més »

Lliga de Campions de l'EHF masculina

La Lliga de Campions de l'EHF (en anglès: EHF Champions League), anomenada anteriorment Copa d'Europa d'Handbol entre 1956 i 1993, és una competició esportiva de clubs europeus d'handbol, creada la temporada 1956-57.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de l'EHF masculina · Veure més »

Lliga de Campions de la LEN

La Lliga de Campions de la LEN, anteriorment anomenada Copa d'Europa de Waterpolo entre 1963 i 1996, Lliga de Campions entre 1996 i 2003, i Eurolliga LEN entre 2003 i 2011, és la màxima competició europea de clubs de waterpolo, creada el 1963 i organitzada per Lliga Europea de Natació.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la LEN · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA

La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 1993-94

La Lliga de Campions de la UEFA 1993–94 fou la 39a edició de la Copa d'Europa, la màxima competició per a clubs de futbol del continent i la segona sota el nom de Lliga de Campions.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA 1993-94 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 1998-99

La Lliga de Campions de la UEFA 1998–99 fou la 44a edició de la Copa d'Europa, la màxima competició per a clubs de futbol del continent i la 7a sota el nom de Lliga de Campions.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA 1998-99 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 1999-00

La Lliga de Campions de la UEFA 1999-00 fou la 45a edició de la Copa d'Europa, la màxima competició per a clubs de futbol del continent i la 8a sota el nom de Lliga de Campions.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA 1999-00 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2001-02

La Lliga de Campions de la UEFA 2001–02 fou la 47a edició de la Copa d'Europa, la màxima competició per a clubs de futbol del continent i la 10a sota el nom de Lliga de Campions.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA 2001-02 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2005-06

La Lliga de Campions de la UEFA 2005–06 fou l'edició número cinquanta-u de la seva història i la 14a sota el nom de Lliga de Campions.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA 2005-06 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2006-07

La Lliga de Campions de la UEFA 2006-07 va ser l'edició número 52 en la història de la competició, la màxima competició oficial de futbol per a clubs que es disputa a Europa.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA 2006-07 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2007-08

La Lliga de Campions de la UEFA 2007-08 fou l'edició número 53 de la història de la competició i la 16a sota el nom de Lliga de Campions.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA 2007-08 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2008-09

La Lliga de Campions de la UEFA 2008-09 fou l'edició número 54 de la història de la competició.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA 2008-09 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2009-10

La Lliga de Campions 2009–10 va ser la 55a edició de la Lliga de Campions de la UEFA.

Nou!!: Barcelona і Lliga de Campions de la UEFA 2009-10 · Veure més »

Lliga del Bon Mot

La Lliga del Bon Mot (1908-1963) fou una associació catalana que promovia el ben parlar.

Nou!!: Barcelona і Lliga del Bon Mot · Veure més »

Lliga espanyola d'hoquei sobre herba femenina

La Divisió d'Honor Femenina d'hoquei herba (oficialment en castellà: División de Honor Femenina de Hockey Hierba o DHF), coneguda com a Lliga Ibedrola d'Hoquei des del 2017, és una competició esportiva de club espanyols d'hoquei herba, creada la temporada 1985-86.

Nou!!: Barcelona і Lliga espanyola d'hoquei sobre herba femenina · Veure més »

Lliga espanyola d'hoquei sobre herba masculina

La Lliga espanyola d'hoquei herba masculina, anomenada Divisió d'Honor masculina A (en castellà: División de Honor Masculina A) és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei herba.

Nou!!: Barcelona і Lliga espanyola d'hoquei sobre herba masculina · Veure més »

Lliga espanyola de bàsquet

La Lliga espanyola de bàsquet va ser la competició de basquetbol que entre 1957 i 1983 es disputà a Espanya en format de lliga.

Nou!!: Barcelona і Lliga espanyola de bàsquet · Veure més »

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat és una agrupació confessional catòlica fundada el 1899 a Barcelona pel bisbe Josep Torras i Bages, que pretenia esdevenir la secció de propaganda religiosa de la Unió Catalanista, tot aplegant gent provinent de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, de la congregació mariana dels jesuïtes i del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Nou!!: Barcelona і Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Lliga Europa de la UEFA

La Lliga Europa de la UEFA (oficialment en anglès UEFA Europa League) abans coneguda com a Copa de la UEFA, ha estat històricament la tercera competició europea en importància per a clubs de futbol, i des de l'any 2000 la segona (després de la desaparició de la Recopa d'Europa).

Nou!!: Barcelona і Lliga Europa de la UEFA · Veure més »

Lliga europea d'hoquei sobre patins masculina

La Lliga europea d'hoquei sobre patins masculina, oficialment coneguda com a Eurolliga d'hoquei sobre patins (en anglès: Rink Hockey Euroleague), i anteriorment com a Copa d'Europa, Lliga de Campions i Lliga Europea del CERH, és una competició esportiva de clubs d'hoquei sobre patins europeus, creada el 1965.

Nou!!: Barcelona і Lliga europea d'hoquei sobre patins masculina · Veure més »

Lliga Europea de l'EHF masculina

La Lliga Europea de l'EHF (en anglès: EHF European League), coneguda com Copa IHF entre 1981 i 1993, i Copa EHF entre 1993 i 2020, és una competició esportiva de clubs d'handbol europeu, creada el 1981.

Nou!!: Barcelona і Lliga Europea de l'EHF masculina · Veure més »

Lliga Mediterrània de Futbol

La Lliga Mediterrània de futbol, també anomenada Lliga Llevant-Catalunya o Lliga València-Catalunya fou una competició futbolística oficial disputada la temporada 1936-37 en plena Guerra Civil espanyola organitzada per les federacions catalana i valenciana.

Nou!!: Barcelona і Lliga Mediterrània de Futbol · Veure més »

Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, també coneguda per les seves sigles com DEPANA, és una organització cívica i no governamental, sense ànim de lucre, que va ser fundada a Barcelona el 1976 per defensar el patrimoni natural del país des d'una perspectiva globalitzadora dels problemes que afecten les espècies, els ecosistemes i les relacions de l'ésser humà amb el medi.

Nou!!: Barcelona і Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural · Veure més »

Llinars del Vallès

Llinars del Vallès és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Llinars del Vallès · Veure més »

Llista d'agermanaments de municipis balears

La llista d'agermanaments de municipis balears inclou tots els agermanaments entre municipis balears i altres d'arreu del món (fins i tot amb algun altre municipi balear), i la resta d'agermanaments que s'han donat entre institucions balears i altres.

Nou!!: Barcelona і Llista d'agermanaments de municipis balears · Veure més »

Llista d'agermanaments de municipis catalans

Llista d'agermanaments de municipis catalans, ordenats per comarques.

Nou!!: Barcelona і Llista d'agermanaments de municipis catalans · Veure més »

Llista d'agermanaments de municipis valencians

Açò és una llista d'agermanaments de municipis valencians, ordenats alfabèticament per nom del municipi (sense l'article definit): els agermanaments d'Altea, pertanyents al Douzelage, apareixen marcats en blau.

Nou!!: Barcelona і Llista d'agermanaments de municipis valencians · Veure més »

Llista d'antics municipis de Catalunya

Aquesta és la llista dels municipis i comuns que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut a Catalunya (sensu lato, vegeu Principat de Catalunya).

Nou!!: Barcelona і Llista d'antics municipis de Catalunya · Veure més »

Llista d'arbres de Barcelona

Als carrers de Barcelona hi havia plantats 155.541 arbres el 2004, de 128 espècies.

Nou!!: Barcelona і Llista d'arbres de Barcelona · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista d'asteroides (1-1000)

Llista d'asteroides de l'1 al 1.000, amb data de descoberta i descobridor.

Nou!!: Barcelona і Llista d'asteroides (1-1000) · Veure més »

Llista d'asteroides/801–900

|- || (801) Helwerthia || 20 de març del 1915 || Heidelberg, Alemanya || M. F. Wolf |- || (802) Epyaxa || 20 de març del 1915 || Heidelberg, Alemanya||M.

Nou!!: Barcelona і Llista d'asteroides/801–900 · Veure més »

Llista d'asteroides/901–1000

|- | 901 Brunsia | 30 d'agost del 1918 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 902 Probitas | 3 de setembre del 1918 | Viena, Àustria | J. Palisa |- | 903 Nealley | 13 de setembre del 1918 | Viena, Àustria | J. Palisa |- | 904 Rockefellia | 29 d'octubre del 1918 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 905 Universitas | 30 d'octubre del 1918 | Bergedorf, Alemanya | A. Schwassmann |- | 906 Repsolda | 30 d'octubre del 1918 | Bergedorf, Alemanya | A. Schwassmann |- | 907 Rhoda | 12 de novembre del 1918 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 908 Buda | 30 de novembre del 1918 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 909 Ulla | 7 de febrer del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 910 Anneliese | 1 de març del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 911 Agamemnon | 19 de març del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 912 Maritima | 27 d'abril del 1919 | Bergedorf, Alemanya | A. Schwassmann |- | 913 Otila | 19 de maig del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 914 Palisana | 14 de juliol del 1919 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 915 Cosette | 14 de desembre del 1918 | Alger, Algèria | F. Gonnessiat |- | 916 America | 7 d'agost del 1915 | Observatori Simeiz, Crimea | G. N. Neujmin |- | 917 Lyka | 5 de setembre del 1915 | Observatori Simeiz, Crimea | G. N. Neujmin |- | 918 Itha | 12 d'agost del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 919 Ilsebill | 30 d'octubre del 1918 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 920 Rogeria | 1 de setembre del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 921 Jovita | 4 de setembre del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 922 Schlutia | 18 de setembre del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 923 Herluga | 30 de setembre del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 924 Toni | 20 d'octubre del 1919 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 925 Alphonsina | 13 de gener del 1920 | Barcelona | J. Comas Solà |- | 926 Imhilde | 15 de febrer del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 927 Ratisbona | 16 de febrer del 1920 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 928 Hildrun | 23 de febrer del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 929 Algunde | 10 de març del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 930 Westphalia | 10 de març del 1920 | Bergedorf, Alemanya | W. Baade |- | 931 Whittemora | 19 de març del 1920 | Alger, Algèria | F. Gonnessiat |- | 932 Hooveria | 23 de març del 1920 | Viena, Àustria | J. Palisa |- | 933 Susi | 10 de febrer del 1927 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 934 Thüringia | 15 d'agost del 1920 | Bergedorf, Alemanya | W. Baade |- | 935 Clivia | 7 de setembre del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 936 Kunigunde | 8 de setembre del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 937 Bethgea | 12 de setembre del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 938 Chlosinde | 9 de setembre del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 939 Isberga | 4 d'octubre del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 940 Kordula | 10 d'octubre del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 941 Murray | 10 d'octubre del 1920 | Viena, Àustria | J. Palisa |- | 942 Romilda | 11 d'octubre del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 943 Begonia | 20 d'octubre del 1920 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 944 Hidalgo | 31 d'octubre del 1920 | Bergedorf, Alemanya | W. Baade |- | 945 Barcelona | 3 de febrer del 1921 | Barcelona | J. Comas Solà |- | 946 Poësia | 11 de febrer del 1921 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 947 Monterosa | 8 de febrer del 1921 | Bergedorf, Alemanya | A. Schwassmann |- | 948 Jucunda | 3 de març del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 949 Hel | 11 de març del 1921 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 950 Ahrensa | 11 d'abril del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 951 Gaspra | 30 de juliol del 1916 | Observatori Simeiz, Crimea | G. N. Neujmin |- | 952 Caia | 27 d'octubre del 1916 | Observatori Simeiz, Crimea | G. N. Neujmin |- | 953 Painleva | 29 d'abril del 1921 | Alger, Algèria | B. Jekhovsky |- | 954 Li | 4 d'agost del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 955 Alstede | 5 d'agost del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 956 Elisa | 8 d'agost del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 957 Camelia | 7 de setembre del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 958 Asplinda | 28 de setembre del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 959 Arne | 30 de setembre del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 960 Birgit | 1 d'octubre del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 961 Gunnie | 10 d'octubre del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 962 Aslög | 25 d'octubre del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 963 Iduberga | 26 d'octubre del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 964 Subamara | 27 d'octubre del 1921 | Viena, Àustria | J. Palisa |- | 965 Angelica | 4 de novembre del 1921 | La Plata, Argentina | J. Hartmann |- | 966 Muschi | 9 de novembre del 1921 | Bergedorf, Alemanya | W. Baade |- | 967 Helionape | 9 de novembre del 1921 | Bergedorf, Alemanya | W. Baade |- | 968 Petunia | 24 de novembre del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 969 Leocadia | 5 de novembre del 1921 | Observatori Simeiz, Crimea | S. Beljavskij |- | 970 Primula | 29 de novembre del 1921 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 971 Alsatia | 23 de novembre del 1921 | Niça, França | A. Schaumasse |- | 972 Cohnia | 18 de gener del 1922 | Heidelberg, Alemanya | M. F. Wolf |- | 973 Aralia | 18 de març del 1922 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 974 Lioba | 18 de març del 1922 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 975 Perseverantia | 27 de març del 1922 | Viena, Àustria | J. Palisa |- | 976 Benjamina | 27 de març del 1922 | Alger, Algèria | B. Jekhovsky |- | 977 Philippa | 6 d'abril del 1922 | Alger, Algèria | B. Jekhovsky |- | 978 Aidamina | 18 de maig del 1922 | Observatori Simeiz, Crimea | S. Beljavskij |- | 979 Ilsewa | 29 de juny del 1922 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 980 Anacostia | 21 de novembre del 1921 | Washington D.C | G. H. Peters |- | 981 Martina | 23 de setembre del 1917 | Observatori Simeiz, Crimea | S. Beljavskij |- | 982 Franklina | 21 de maig del 1922 | Johannesburg, Sud-àfrica | H. E. Wood |- | 983 Gunila | 30 de juliol del 1922 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 984 Gretia | 27 d'agost del 1922 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 985 Rosina | 14 d'octubre del 1922 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 986 Amelia | 19 d'octubre del 1922 | Barcelona | J. Comas Solà |- | 987 Wallia | 23 d'octubre del 1922 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 988 Appella | 10 de novembre del 1922 | Alger, Algèria | B. Jekhovsky |- | 989 Schwassmannia | 18 de novembre del 1922 | Bergedorf, Alemanya | A. Schwassmann |- | 990 Yerkes | 23 de novembre del 1922 | Williams Bay, Wisconsin (Observatori Yerkes) | G. Van Biesbroeck |- | 991 McDonalda | 24 d'octubre del 1922 | Williams Bay, Wisconsin (Observatori Yerkes) | O. Struve |- | 992 Swasey | 14 de novembre del 1922 | Williams Bay, Wisconsin (Observatori Yerkes) | O. Struve |- | 993 Moultona | 12 de gener del 1923 | Williams Bay, Wisconsin (Observatori Yerkes) | G. Van Biesbroeck |- | 994 Otthild | 18 de març del 1923 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 995 Sternberga | 8 de juny del 1923 | Observatori Simeiz, Crimea | S. Beljavskij |- | 996 Hilaritas | 21 de març del 1923 | Viena, Àustria | J. Palisa |- | 997 Priska | 12 de juliol del 1923 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 998 Bodea | 6 d'agost del 1923 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 999 Zachia | 9 d'agost del 1923 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- | 1000 Piazzia | 12 d'agost del 1923 | Heidelberg, Alemanya | K. Reinmuth |- 000901-001000.

Nou!!: Barcelona і Llista d'asteroides/901–1000 · Veure més »

Llista d'autopistes i autovies de Catalunya

La xarxa de transport de vies de calçades separades a Catalunya es divideix en autopistes i autovies.

Nou!!: Barcelona і Llista d'autopistes i autovies de Catalunya · Veure més »

Llista d'emissores de ràdio en català

S'entén que les emissores de ràdio en llengua catalana son aquelles que emeti com a mínim un 50% del seu temps d'emissió o més en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Llista d'emissores de ràdio en català · Veure més »

Llista d'episodis de Plats bruts

Això és una llista de tots els capítols de la sèrie de televisió Plats bruts.

Nou!!: Barcelona і Llista d'episodis de Plats bruts · Veure més »

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Nou!!: Barcelona і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »

Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya

A Catalunya hi ha moltes espècies de ratpenats, totes elles insectívores.

Nou!!: Barcelona і Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya · Veure més »

Llista d'estacions d'Adif a Catalunya

A continuació es troba una llista d'estacions d'Adif a Catalunya, és a dir les estacions a Catalunya propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries per on circulen trens de Renfe Operadora.

Nou!!: Barcelona і Llista d'estacions d'Adif a Catalunya · Veure més »

Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona · Veure més »

Llista d'estadis de futbol europeus amb més capacitat

Llista dels 22 estadis de futbol d'Europa amb major capacitat.

Nou!!: Barcelona і Llista d'estadis de futbol europeus amb més capacitat · Veure més »

Llista d'obres de Velázquez

A l'esquerra del quadre de ''Las Meninas'', es troba el pintor davant d'una gran tela; es considera que aquest és el millor autoretrat de Velázquez. Sobre el seu pit es troba l'emblema de l'Orde de Sant Jaume, que va ser pintat posteriorment. La carrera artística de Diego Velázquez va transcórrer, aproximadament, entre 1617, any en què és acceptat en el gremi de pintors i 1660.

Nou!!: Barcelona і Llista d'obres de Velázquez · Veure més »

Llista d'ocells de Catalunya

Cigne mut ''Cygnus olor'' al riu Segre prop de Montoliu de Lleida Ànec collverd (''Anas platyrhynchos'') al riu Fluvià al seu pas per Besalú Llista d'ocells de Catalunya d'acord amb la llista patró del Comitè Avifaunístic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Llista d'ocells de Catalunya · Veure més »

Llista de baix-empordanesos

Llista de personatges il·lustres del Baix Empordà.

Nou!!: Barcelona і Llista de baix-empordanesos · Veure més »

Llista de batlles de Barcelona

El batlle o alcalde de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Llista de batlles de Barcelona · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Barcelona і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de canals de televisió en català

S'entén que la televisió en català és aquella que emeti com a mínim un 95% del seu temps d'emissió o més en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Llista de canals de televisió en català · Veure més »

Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.

Nou!!: Barcelona і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: Barcelona і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de carreteres de Catalunya

Les carreteres de Catalunya s'agrupen d'acord amb la titularitat i nivell o categoria de la via.

Nou!!: Barcelona і Llista de carreteres de Catalunya · Veure més »

Llista de carreteres del País Valencià

La xarxa de vies de calçades separades del País Valencià es divideix en autopistes i autovies.

Nou!!: Barcelona і Llista de carreteres del País Valencià · Veure més »

Llista de carreteres europees de classe A

Aquesta és la llista de les carreteres europees de classe A. Les carreteres de classe A són els principals eixos de comunicació de la xarxa europea, es classifiquen en quatre grups.

Nou!!: Barcelona і Llista de carreteres europees de classe A · Veure més »

Llista de castells dels Països Catalans

La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.

Nou!!: Barcelona і Llista de castells dels Països Catalans · Veure més »

Llista de celebritats alcoianes

Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.

Nou!!: Barcelona і Llista de celebritats alcoianes · Veure més »

Llista de ciclistes dels Països Catalans

La present llista recull els ciclistes nascuts o residents als Països Catalans que participen en competicions professionals o d'elit.

Nou!!: Barcelona і Llista de ciclistes dels Països Catalans · Veure més »

Llista de clubs d'hoquei sobre patins

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і Llista de clubs d'hoquei sobre patins · Veure més »

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Nou!!: Barcelona і Llista de clubs de futbol · Veure més »

Llista de clubs de rugbi als Països Catalans

Llista dels clubs de rugbi en categoria sènior federats a les corresponents federacions territorials.

Nou!!: Barcelona і Llista de clubs de rugbi als Països Catalans · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comunitats autònomes espanyoles per població

Llista de comunitats autònomes i '''ciutats autònomes''' (Ceuta i Melilla) d'Espanya segons la seva població (segons les xifres oficials d'autonomies, a 1 de gener de 2022), superfície, i PIB per càpita nominal en euros.

Nou!!: Barcelona і Llista de comunitats autònomes espanyoles per població · Veure més »

Llista de concursos de castells

Aquesta llista de concursos de castells presenta tots els concursos entre colles castelleres de la història ordenats cronològicament.

Nou!!: Barcelona і Llista de concursos de castells · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: Barcelona і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de Consells Europeus

Insígnia de la Unió Europea. Els primers Consells Europeus es van celebrar el febrer i juliol de 1961 a les ciutats de París i Bonn respectivament.

Nou!!: Barcelona і Llista de Consells Europeus · Veure més »

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Llista de Corts Catalanes · Veure més »

Llista de gratacels del Barcelonès

Aquesta és una llista de gratacels del Barcelonès on figuren els que ja han estat construïts.

Nou!!: Barcelona і Llista de gratacels del Barcelonès · Veure més »

Llista de les comarques dels Països Catalans

Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Barcelona і Llista de les comarques dels Països Catalans · Veure més »

Llista de llengües planificades

Llista de llengües planificades.

Nou!!: Barcelona і Llista de llengües planificades · Veure més »

Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.

Nou!!: Barcelona і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Llista de mestres de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona

Els mestres de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona foren músics que ocuparen la plaça de mestre de capella a l'església barcelonina de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Barcelona і Llista de mestres de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona · Veure més »

Llista de monestirs i convents de Catalunya

Llista de monestirs i convents de Catalunya anteriors a l'exclaustració de 1835.

Nou!!: Barcelona і Llista de monestirs i convents de Catalunya · Veure més »

Llista de municipis de Catalunya

Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament.

Nou!!: Barcelona і Llista de municipis de Catalunya · Veure més »

Llista de municipis de l'àmbit metropolità de Barcelona

Aquestes són les llistes de municipis de la regió metropolitana de Barcelona ordenats per nombre d'habitants.

Nou!!: Barcelona і Llista de municipis de l'àmbit metropolità de Barcelona · Veure més »

Llista de municipis de la província de Barcelona

La llista de municipis de la província de Barcelona inclou tots els municipis de la província de Barcelona amb les xifres del cens de població.

Nou!!: Barcelona і Llista de municipis de la província de Barcelona · Veure més »

Llista de peixos de les Illes Balears

Aquesta llista de peixos de les Illes Balears és un recull de les espècies de peixos que hom pot trobar a les Balears.

Nou!!: Barcelona і Llista de peixos de les Illes Balears · Veure més »

Llista de personatges d'El cor de la ciutat

Llista de personatges principals d'El cor de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Llista de personatges d'El cor de la ciutat · Veure més »

Llista de personatges de Plats bruts

Recopilació dels personatges que apareixen a la sèrie de televisió Plats bruts.

Nou!!: Barcelona і Llista de personatges de Plats bruts · Veure més »

Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa

En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra.

Nou!!: Barcelona і Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa · Veure més »

Llista de plantes de Catalunya

Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.

Nou!!: Barcelona і Llista de plantes de Catalunya · Veure més »

Llista de platges nudistes de Catalunya

Llista de platges nudistes del Principat de Catalunya disposades per comarques.

Nou!!: Barcelona і Llista de platges nudistes de Catalunya · Veure més »

Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Barcelona і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Veure més »

Llista de presons de Catalunya

Llista de presons de Catalunya, inclou les presons en funcionament, les planejades o en construcció i les històriques.

Nou!!: Barcelona і Llista de presons de Catalunya · Veure més »

Llista de programes de Televisió de Catalunya

Aquesta és una llista dels programes de Televisió de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Llista de programes de Televisió de Catalunya · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Barcelona і Llista de reis de València · Veure més »

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Llista de virreis del Perú · Veure més »

Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).

Nou!!: Barcelona і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa · Veure més »

Llista dels centres emissors de Catalunya

Aquesta és una llista dels principals centres emissors de ràdio i televisió ubicats a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Llista dels centres emissors de Catalunya · Veure més »

Llista dels centres emissors dels Països Catalans

Aquesta és una llista dels principals centres emissors de ràdio i televisió ubicats als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Llista dels centres emissors dels Països Catalans · Veure més »

Llista Vermella de la UICN

La Llista Vermella de la UICN, el nom complet de la qual és Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (en anglès, The IUCN Red List of Threatened Species), creada el 1964, és la llista més completa de l'estat de conservació global de les espècies animals i vegetals.

Nou!!: Barcelona і Llista Vermella de la UICN · Veure més »

Llobarro

Exemplar capturat a Turquia. Vista lateral Llobarros en una peixateria Un llobarro en un aquari El llobarro, la llobina, el llop, llop de mar, llobató, mollet, (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Llobarro · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Llobregat · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Barcelona і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Llorenç Balsach i Peig

Llorenç Balsach i Peig (Sabadell, 16 d'abril de 1953) és un compositor català de música contemporània, investigador de la teoria musical i editor discogràfic.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Balsach i Peig · Veure més »

Llorenç Barber i Colomer

Llorenç Barber (Aielo de Malferit, 1948) és un compositor, músic, instrumentista, musicòleg, campanòleg i artista sonor (en els camps de la poesia fonètica i la veu difònica) de renom internacional, va residir a Madrid del 1972 al 2008 o 2009, i que ara torna a viure al seu poble natal.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Barber i Colomer · Veure més »

Llorenç Brunet i Forroll

Llorenç Brunet i ForrollAlgunes obres actuals posen «Torroll» com a segon cognom.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Brunet i Forroll · Veure més »

Llorenç Fluxà Rosselló

Llorenç Fluxà Rosselló (Inca, 1949) és un empresari del calçat mallorquí, fill de Llorenç Fluxà Figuerola.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Fluxà Rosselló · Veure més »

Llorenç Gomis Sanahuja

Llorenç Gomis Sanahuja (Barcelona, 1924 - 31 de desembre de 2005) fou un escriptor, poeta i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Gomis Sanahuja · Veure més »

Llorenç Matamala i Piñol

Escultura de Sant Jordi i el drac, a la Casa de los Botines, obra de Llorenç Matamala Llorenç Matamala i Piñol (Sant Fruitós de Bages, 1856 - Barcelona, 29 de juliol de 1927) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Matamala i Piñol · Veure més »

Llorenç Pagans i Julià

Llorenç Pagans i Julià (Cervià de Ter, Gironès 1833 - París, França 1883) fou un músic complet: cantant, organista i guitarrista.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Pagans i Julià · Veure més »

Llorenç Perramon i Playà

Llorenç Perramon i Playà (Manresa, 1895 - Mèxic ?) fou un periodista, acadèmic i polític.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Perramon i Playà · Veure més »

Llorenç Riber i Campins

Llorenç Riber i Campins (Campanet, Mallorca, 14 de setembre del 1881 - Campanet, Mallorca, 11 d'octubre del 1958) fou un poeta de l'Escola Mallorquina, Mestre en Gai Saber, articulista i traductor de clàssics tant al català com al castellà.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Riber i Campins · Veure més »

Llorenç Sànchez i Vilanova

Llorenç Sànchez i Vilanova (Barcelona, Barcelonès, 4 de juliol de 1930 - Pobla de Segur, 7 de juny del 2019) va ser un escriptor i activista català.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Sànchez i Vilanova · Veure més »

Llorenç Villalonga i Pons

va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Llorenç Villalonga i Pons · Veure més »

Lloret de Mar

Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.

Nou!!: Barcelona і Lloret de Mar · Veure més »

Llotja

Interior de la Llotja de Palma Una llotja o, a Mallorca i al País Valencià, llonja, a l'edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.

Nou!!: Barcelona і Llotja · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Llotja de la Seda · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Barcelona і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís Albert i Rivas

Lluís Albert i Rivas (Barcelona, 14 de juny del 1923 - l'Escala, 25 de juny de 2021) fou un musicòleg, compositor i també estudiós de l'obra de la seva tia Caterina Albert, ''Víctor Català''.

Nou!!: Barcelona і Lluís Albert i Rivas · Veure més »

Lluís Alcalà i Baqués

Lluís Alcalà i Baqués (Barcelona, 6 de juny de 1979) és un instrumentista de tenora i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Lluís Alcalà i Baqués · Veure més »

Lluís Argemí i de Martí

Lluís Argemí i de Martí (Manresa, 21 d'octubre de 1873 - 8 de gener de 1950) va ser un advocat i polític tradicionalista català, president de la Diputació de Barcelona i vicepresident de la Mancomunitat catalana.

Nou!!: Barcelona і Lluís Argemí i de Martí · Veure més »

Lluís Armet i Coma

Lluís Armet i Coma (Barcelona 14 de gener de 1945) és un polític socialista català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Armet i Coma · Veure més »

Lluís Bagaria i Bou

Circa 1910. Lluís Bagaria i Bou (Barcelona, 29 d'agost de 1882 - L'Havana, Cuba, 26 de juny de 1940) fou un dels principals caricaturistes de la península durant la primera meitat del.

Nou!!: Barcelona і Lluís Bagaria i Bou · Veure més »

Lluís Barraquer i Bordas

Lluís Barraquer i Bordas (Barcelona, 27 d'abril de 1923 - Sant Climent de Llobregat, 5 d'abril de 2010), fou metge neuròleg català, fill de Lluís Barraquer i Ferré i net de Lluís Barraquer i Roviralta, ambdós neuròlegs.

Nou!!: Barcelona і Lluís Barraquer i Bordas · Veure més »

Lluís Bassat i Coen

Lluís Bassat i Coen (Barcelona, 6 d'octubre de 1941) és un publicitari català, fundador de l'agència Bassat & Asociados el 1975 (avui en dia, Ogilvy & Mather).

Nou!!: Barcelona і Lluís Bassat i Coen · Veure més »

Lluís Benejam i Agell

Lluís Benejam i Agell (Barcelona, 27 de juliol de 1914 - Birmingham, Alabama, 28 de març de 1968) fou un pedagog musical, violinista i compositor de música de cambra i sardanes.

Nou!!: Barcelona і Lluís Benejam i Agell · Veure més »

Lluís Bonet i Garí

Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) fou un arquitecte català, deixeble d'Antoni Gaudí i pare del compositor Narcís Bonet i Armengol, de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol i del rector Lluís Bonet i Armengol i oncle del ceramista i escultor Jordi Bonet i Godó.

Nou!!: Barcelona і Lluís Bonet i Garí · Veure més »

Lluís Bonifaç i Massó

Monument a Lluís Bonifaç a la seva vila natal de Valls Lluís Bonifaç i Massó (Valls, 5 de maig de 1730 - Valls, 6 de novembre de 1786) fou un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana.

Nou!!: Barcelona і Lluís Bonifaç i Massó · Veure més »

Lluís Bonifaç i Sastre

Lluís Bonifaç i Sastre (Barcelona, 1683 - Valls, 1765) fou un escultor català, fill de Lluís Bonifaç el Vell.

Nou!!: Barcelona і Lluís Bonifaç i Sastre · Veure més »

Lluís Borrassà

Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.

Nou!!: Barcelona і Lluís Borrassà · Veure més »

Lluís Bru i Salelles

Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952) fou un mosaïcista i escenògraf modernista.

Nou!!: Barcelona і Lluís Bru i Salelles · Veure més »

Lluís Camós i Cabruja

Lluís Camós i Cabruja (Palamós, 17 d'abril, 1892 - Barcelona, 22 de novembre, 1952) fou un historiador i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Camós i Cabruja · Veure més »

Lluís Capdevila i Vilallonga

Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 18 d'agost de 1893 - Andorra la Vella, 17 de març de 1980) fou un escriptor, periodista i llibretista de sarsueles català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Capdevila i Vilallonga · Veure més »

Lluís Carratalà i Vila

Lluís Carratalà i Vila (Gràcia, Barcelona 1 de desembre de 1895 - Barcelona, 5 de juny de 1991) fou un actor professional i escultor de figures de pessebre a les hores lliures.

Nou!!: Barcelona і Lluís Carratalà i Vila · Veure més »

Lluís Carulla i Canals

va ser un empresari i mecenes català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Carulla i Canals · Veure més »

Lluís Clotet i Ballús

Lluís Clotet i Ballús (Barcelona, 31 de juliol de 1941) és un arquitecte, dissenyador i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Clotet i Ballús · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Barcelona і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Coquard i Sacristán

Lluís Coquard i Sacristán (vila de Gràcia, Barcelona, 28 de juny de 1922 - 28 d'agost de 2009) fou un dramaturg que s'especialitzà en el gènere del vodevil.

Nou!!: Barcelona і Lluís Coquard i Sacristán · Veure més »

Lluís Cutchet i Font

Lluís Cutchet i Font (Llívia, 1815 - Barcelona, 27 de febrer de 1892) fou un periodista i polígraf català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Cutchet i Font · Veure més »

Lluís Dalmau

va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Barcelona і Lluís Dalmau · Veure més »

Lluís de Caralt i Borrell

Lluís de Caralt i Borrell (Barcelona, 13 de desembre de 1916 - 1994) fou un editor, col·leccionista d'art i polític català.

Nou!!: Barcelona і Lluís de Caralt i Borrell · Veure més »

Lluís de Nàpols

Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.

Nou!!: Barcelona і Lluís de Nàpols · Veure més »

Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.

Nou!!: Barcelona і Lluís de Requesens i Zúñiga · Veure més »

Lluís Desplà i d'Oms

Lluís Desplà i d'Oms (Barcelona, 1444 - ibídem, 6 de febrer de 1524) fou Ardiaca major de la seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).

Nou!!: Barcelona і Lluís Desplà i d'Oms · Veure més »

Lluís Dilmé i Romagós

Lluís Dilmé i Romagós (Salt, el Gironès 1960) és un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Dilmé i Romagós · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís Duch i Álvarez

Lluís Duch i Álvarez (Barcelona, 13 de setembre de 1936 - Monestir de Montserrat, 10 de novembre de 2018) fou un monjo benedictí i antropòleg català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Duch i Álvarez · Veure més »

Lluís Duran i Barrionuevo

Lluís Duran i Barrionuevo (Barcelona, 31 de març de 1922 - Sabadell, 1 de març de 2014) fou un metge radiòleg.

Nou!!: Barcelona і Lluís Duran i Barrionuevo · Veure més »

Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.

Nou!!: Barcelona і Lluís Duran i Ventosa · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Barcelona і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís Escaler i Espunyes

Lluís Escaler i Espunyes (Oliana, l'Alt Urgell, 3 de febrer de 1897 - Barcelona, 23 d'abril de 1939) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Escaler i Espunyes · Veure més »

Lluís Escusa i Ferrer

Lluís Escusa i Ferrer (Barcelona, 30 de març del 1901 – L'Hospitalet de Llobregat, el 21 de desembre de 1961) va ser banquer, empresari i músic i compositor, ocasionalment amb el pseudònim Lescu.

Nou!!: Barcelona і Lluís Escusa i Ferrer · Veure més »

Lluís Estasen i Pla

El refugi Lluís Estasen al peu del Pedraforca Lluís Estasen i Pla (Barcelona, 6 d'octubre de 1890 - 23 de juny de 1947 fou escalador, alpinista i esquiador de muntanya català, pioner d'aquests esports en molts indrets. Fou l'escalador català més important de l'època d'entreguerres. Va introduir la tècnica del piolet i grampons a l'Estat espanyol. Fill de Lluís Estasen i Cortada i Pilar Plà i Coll. Casat amb Margarida Alsina. Era nebot de Pere Estasen i Cortada. Al darrer trimestre de l'any 1910 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya. L'any 1929 se li atorgà la Medalla d'or del Centre, en l'acceptació d'aquesta Estasen dirà que l'accepta «creient que es vol premiar l'excursionisme pur, és a dir, als que no podent ésser científics per manca de mitjans, solament busquem en la muntanya la contemplació de la gran obra mestra: la Natura» Més tard l'any 1942 fou nomenat president del Centre Acadèmic d'Escalada (CADE), secció creada dins del Centre Excursionista de Catalunya, essent-ne el primer president. Als seus inicis es dedica a l'esquí de competició amb bons resultats en diferents proves: campió d'esquí de fons el 1925 i tres vegades guanyador de la copa Ribes en 1921-24. Apassionat de l'esquí de muntanya recorre gran part dels Pirineus. L'any 1919 la Mancomunitat de Catalunya li encarrega de donar lliçons d'esquí als habitants del Pallars i Aran per tal de pal·liar els problemes d'aïllament que patien els pobles de muntanya.

Nou!!: Barcelona і Lluís Estasen i Pla · Veure més »

Lluís Felip I de França

Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.

Nou!!: Barcelona і Lluís Felip I de França · Veure més »

Lluís Fernández Cabello

Lluís Fernández Cabello (Barcelona, 1 de desembre de 1883 - Sabadell, 23 de juny de 1940) va ser un músic i compositor català, conegut especialment per les seves sardanes.

Nou!!: Barcelona і Lluís Fernández Cabello · Veure més »

Lluís Ferrer-Vidal i Soler

Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Barcelona, 13 de novembre de 1861 - ibídem, 15 d'abril de 1936) fou un destacat empresari, mecenes i polític català, diputat a les Corts Espanyoles, prohom de la societat barcelonina, Cavaller de la Gran Creu de la Reial Orde Civil d'Alfons XII, fill de Josep Ferrer i Vidal, fundador de la saga dels Ferrer-Vidal, coneguda família de l'aristocràcia catalana, i germà d'en Josep Ferrer-Vidal i Soler, primer marquès de Ferrer-Vidal.

Nou!!: Barcelona і Lluís Ferrer-Vidal i Soler · Veure més »

Lluís Figa i Faura

Lluís Figa i Faura (Palamós, Baix Empordà, 6 de maig de 1918 - 11 de febrer de 1996) fou un advocat i jurista català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Figa i Faura · Veure més »

Lluís Folch i Camarasa

Lluís Folch i Camarasa (Barcelona 1913 - 1999) fou un metge i pedagog català, fill de Lluís Folch i Torres.

Nou!!: Barcelona і Lluís Folch i Camarasa · Veure més »

Lluís Folch i Torres

Lluís Folch i Torres (Barcelona, 13 de maig de 1878 – Barcelona, 5 d'abril de 1946) fou un pedagog, professor i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Folch i Torres · Veure més »

Lluís Francesc de Borbó-Conti

Lluís Francesc Josep de Borbó-Conti (París, 1734 - Barcelona, 1814), 4t príncep de Conti i Príncep de sang del Regne de França amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Barcelona і Lluís Francesc de Borbó-Conti · Veure més »

Lluís Homar i Toboso

Lluís Homar i Toboso (Barcelona, 20 d'abril de 1957) és un actor i director teatral català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Homar i Toboso · Veure més »

Lluís I d'Etrúria

Lluís I d'Etrúria, també conegut amb el nom de Lluís Francesc Filibert de Borbó o Lluís I de Borbó-Parma, (Piacenza, Ducat de Parma, 1773 – Florència, Regne d'Etrúria, 1803) fou el primer dels dos únics reis d'Etrúria i cap de la casa ducal dels Borbó-Parma.

Nou!!: Barcelona і Lluís I d'Etrúria · Veure més »

Lluís Josep de Borbó

Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme, durant la campanya de (1706). Armes de la ''ducs de Vendôme''. Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon — anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Lluís Josep de Borbó · Veure més »

Lluís Jou i Mirabent

Lluís Jou i Mirabent (Sitges, 1 d'agost del 1955) és un notari, estudiós del dret, arxiver i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Jou i Mirabent · Veure més »

Lluís Jou i Senabre

Lluís Jou i Senabre (Barcelona, 29 de maig de 1881 – Baus, França, 2 de gener de 1968) fou un gravador, tipògraf i dibuixant català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Jou i Senabre · Veure més »

Lluís Llach i Grande

és un músic, cantautor, escriptor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Llach i Grande · Veure més »

Lluís Lloansí i Marill

Lluís Lloansí i Marill (Sant Feliu de Guíxols, 25 d'agost de 1914 - Barcelona, 6 de novembre de 2009) fou un compositor de sardanes català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Lloansí i Marill · Veure més »

Lluís Llongueras Batlle

fou un perruquer i artista polifacètic (escultor, fotògraf, escriptor i pintor) català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Llongueras Batlle · Veure més »

Lluís Mallart i Guimerà

Lluís Mallart i Guimerà (Barcelona, 1932) és un antropòleg català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Mallart i Guimerà · Veure més »

Lluís Mallol i Suazo

Lluís Mallol i Suazo (Barcelona, 1900 - 1968) va ésser un dibuixant que estudià perspectiva amb Josep Calvo i Verdonces i seguí les classes del dibuixant Josep Triadó i Mayol a l'escola de Llotja.

Nou!!: Barcelona і Lluís Mallol i Suazo · Veure més »

Lluís Maria Güell i Cortina

Lluís Maria Güell i Cortina (Vilafranca del Penedès 1909 - Barcelona, 22 de setembre de 2001) fou un pintor, docent i gestor cultural català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Maria Güell i Cortina · Veure més »

Lluís Maria Millet i Millet

Lluís Maria Millet i Millet (Barcelona, 21 de juny de 1906 - Barcelona, 19 de juliol de 1990) fou un músic català, fill de Lluís Millet i Pagès i pare de Lluís Millet i Loras, tots tres directors de l'Orfeó Català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Maria Millet i Millet · Veure més »

Lluís Maria Todó

Lluís Maria Todó Lluís Maria Todó i Vila (Barcelona, 25 de febrer de 1950) és un professor universitari, escriptor, crític literari i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Maria Todó · Veure més »

Lluís Maria Xirinacs i Damians

Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, 11 d'agost de 2007) fou un sacerdot, polític, filòsof de la noviolència i assagista català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Maria Xirinacs i Damians · Veure més »

Lluís Marià Vidal i Carreras

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) fou enginyer de mines, geòleg, fotògraf pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Lluís Marià Vidal i Carreras · Veure més »

Lluís Marquina i Pichot

Lluís Marquina i Pichot (Barcelona, 1904 - Madrid, 26 de juny de 1980), més conegut com a Luis Marquina, va ser un director, guionista i productor de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Marquina i Pichot · Veure més »

Lluís Marrasé i Meler

Lluís Marrasé i Meler (Barcelona, 16 de juliol de 1958) és un periodista i activista cultural català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Marrasé i Meler · Veure més »

Lluís Marsans i Julià

Lluís Marsans i Julià (Barcelona, 1930 - Barcelona, 16 de gener de 2015) fou un pintor d'art contemporani català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Marsans i Julià · Veure més »

Lluís Marsans i Solà

Lluís Marsans i Solà (Igualada, 1867 - Barcelona, 1955) fou un polític català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Marsans i Solà · Veure més »

Lluís Marsà i Abad

Lluís Marsà i Abad (1917 - Barcelona, 19 de novembre de 2008) fou un empresari i directiu del món de l'esport, dedicat al sector immobiliari amb l'empresa La Llave de Oro, fundada per ell en 1945.

Nou!!: Barcelona і Lluís Marsà i Abad · Veure més »

Lluís Martínez i Sistach

Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Lluís Martínez i Sistach · Veure més »

Lluís Mas i Pons

Lluís Mas i Pons (Manresa, 23 de juliol de 1903 - 20 de desembre de 1975) fou advocat, mestre, poeta i escriptor.

Nou!!: Barcelona і Lluís Mas i Pons · Veure més »

Lluís Masriera i Rosés

Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958) orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral, va ser el membre més rellevant de la nissaga Masriera, ja que va donar notorietat i fama internacional a la firma.

Nou!!: Barcelona і Lluís Masriera i Rosés · Veure més »

Lluís Maté i Solé

Lluís Maté i Solé (Barcelona 1948) és un dirigent veïnal català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Maté i Solé · Veure més »

Lluís Mercadé

Lluís Mercadé i Villanueva (Barcelona, 1898 - ídem, 7 de març de 1959) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Mercadé · Veure més »

Lluís Millet i Pagès

Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.

Nou!!: Barcelona і Lluís Millet i Pagès · Veure més »

Lluís Miquel Recoder i Miralles

Lluís Miquel Recoder i Miralles (Barcelona, 29 de setembre de 1958) és un advocat i polític català que ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès i conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Lluís Miquel Recoder i Miralles · Veure més »

Lluís Miquel Santillana i Fraile

Lluís Miquel Santillana i Fraile ha estat un dels grans jugadors del bàsquet català dels anys 70 i 80.

Nou!!: Barcelona і Lluís Miquel Santillana i Fraile · Veure més »

Lluís Montané i Mollfulleda

Font situada a la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona (1958), amb una maja madrilenya i uns peixos, característics de l'obra de Montané, que sovint representava animals en les seves obres.http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma.

Nou!!: Barcelona і Lluís Montané i Mollfulleda · Veure més »

Lluís Montanyà i Angelet

Lluís Montanyà i Angelet (Barcelona, 23 de març de 1903 - Ginebra, 21 de març de 1985) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Montanyà i Angelet · Veure més »

Lluís Mountbatten

Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor, 25 de juny de 1900 - Mullaghmore, comtat de Sligo, Irlanda, 27 d'agost de 1979) fou un militar i aristòcrata anglès.

Nou!!: Barcelona і Lluís Mountbatten · Veure més »

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Nicolau i d'Olwer · Veure més »

Lluís Nicolau i Fort

Lluís Nicolau i Fort (Barcelona, 26 d'abril de 1895 - Les Heures de La Quar, Berguedà, 2 de febrer de 1939) fou un militant anarquista català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Nicolau i Fort · Veure més »

Lluís Nonell i Brunés

Lluís Nonell i Brunés (Sant Andreu, Barcelona, 24 de desembre de 1926 - València, 30 de gener de 1982) va ser un actor, director i empresari de teatre i cinema.

Nou!!: Barcelona і Lluís Nonell i Brunés · Veure més »

Lluís Pericot i Garcia

Lluís Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899 - Barcelona, 12 d'octubre del 1978) va ser un arqueòleg i prehistoriador català, vicepresident del CSIC i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Barcelona і Lluís Pericot i Garcia · Veure més »

Lluís Plandiura i Pou

Lluís Plandiura i Pou (Barcelona, 8 de juliol de 1882 - Barcelona, 20 de juny de 1956) fou un industrial, polític i col·leccionista català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Plandiura i Pou · Veure més »

Lluís Prenafeta i Garrusta

Lluís Prenafeta i Garrusta (Ivars d'Urgell, 1939) és un empresari i polític català vinculat a Convergència Democràtica de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Lluís Prenafeta i Garrusta · Veure més »

Lluís Puig de la Bellacasa i Deu

Lluís Puig de la Bellacasa i Déu (Barcelona, 29 de setembre de 1886 - 12 de gener de 1960) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Lluís Puig de la Bellacasa i Deu · Veure més »

Lluís Puig i Ferriol

Lluís Puig i Ferriol (Begur, Baix Empordà 1932 - Barcelona, 27 de maig de 2020) fou un jurista català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Puig i Ferriol · Veure més »

Lluís Rigalt i Farriols

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Rigalt i Farriols · Veure més »

Lluís Roca-Sastre i Muncunill

Lluís Roca-Sastre i Muncunill (Sort, 8 de gener de 1930 - Barcelona, 14 de juliol de 2000), notari i estudiós del dret.

Nou!!: Barcelona і Lluís Roca-Sastre i Muncunill · Veure més »

Lluís Rubiralta i Garriga

Lluís Rubiralta i Garriga (Manresa, 1902 – Barcelona, 1980) va ser un impressor molt vinculat al moviment cultural manresà.

Nou!!: Barcelona і Lluís Rubiralta i Garriga · Veure més »

Lluís Segalà i Estalella

Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Segalà i Estalella · Veure més »

Lluís Serra

Lluís Serra (Barcelona?, ca. 1680 - Saragossa, 28 de desembre del 1758), també citat com a Francesc Lluís Serra, va ser sacerdot i compositor.

Nou!!: Barcelona і Lluís Serra · Veure més »

Lluís Serrahima i Villavecchia

Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 19 d'agost de 1931 - 26 de juliol de 2020) fou un escriptor català, promotor del grup Els Setze Jutges dins el moviment de la Nova Cançó catalana.

Nou!!: Barcelona і Lluís Serrahima i Villavecchia · Veure més »

Lluís Sintes i Mercadal

Lluís Sintes Mercadal (Maó, Menorca, 1956) és un baríton menorquí.

Nou!!: Barcelona і Lluís Sintes i Mercadal · Veure més »

Lluís Solà

* Lluís Solà Padró (Santa Coloma de Queralt, 1891 - Tarragona, 1939): Primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt.

Nou!!: Barcelona і Lluís Solà · Veure més »

Lluís Teixidó i Sala

Lluís Teixidó i Sala (Les Masies de Voltregà, 15 d'agost de 1978) és un exjugador d'hoquei patins català i ara entrenador, que jugà com a migcampista.

Nou!!: Barcelona і Lluís Teixidó i Sala · Veure més »

Lluís Teixidor i Castells

Lluís Teixidor (o Teixidó) i Castells (i mort a Barcelona el mes de març de 1961, als 72 anys) va ser un actor de teatre català en actiu en les dècades dels anys 20, 30, 40 i 50 del segle passat.

Nou!!: Barcelona і Lluís Teixidor i Castells · Veure més »

Lluís Torner i Bové

Lluís Torner i Bové (Barcelona, 1 de febrer de 1922 - 4 de juliol de 1999) va ser un actor de teatre i de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Torner i Bové · Veure més »

Lluís Via i Pagès

Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès 1870 – Barcelona 1940).

Nou!!: Barcelona і Lluís Via i Pagès · Veure més »

Lluís Vicenç Gargallo

Lluís Vicenç Gargallo (ca 1636-Barcelona, 19 de febrer del 1682) va ser un músic i compositor de l'època barroca.

Nou!!: Barcelona і Lluís Vicenç Gargallo · Veure més »

Lluís Vila i d'Abadal

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, Osona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937) fou un polític i metge català.

Nou!!: Barcelona і Lluís Vila i d'Abadal · Veure més »

Lluís Viola i Vergés

Lluís Viola i Vergés (Barcelona, 1880 – abans del 1962) fou un advocat, llibreter, escriptor, redactor i copropietari del setmanari L'Atlàntida dirigit per Jacint Verdaguer.

Nou!!: Barcelona і Lluís Viola i Vergés · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Barcelona і Lluís XVI de França · Veure més »

Lluís XVII de França

Lluís XVII de França (Versalles 1785 - París 1795) fou el rei titular de França i de Navarra des de 1793 fins a 1795.

Nou!!: Barcelona і Lluís XVII de França · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Barcelona і Lluís XVIII de França · Veure més »

Lluïsa Cunillé i Salgado

Lluïsa Cunillé i Salgado (Badalona, Barcelonès, 28 d'octubre de 1961) és una dramaturga catalana.

Nou!!: Barcelona і Lluïsa Cunillé i Salgado · Veure més »

Lluïsa Diana d'Orleans

Lluïsa Diana d'Orleans, princesa de Conti (París 1717 - Castell d'Issy 1736).

Nou!!: Barcelona і Lluïsa Diana d'Orleans · Veure més »

Lluïsa Forrellad i Miquel

Lluïsa Forrellad i Miquel (Sabadell, 17 de maig de 1927- Bellaterra, 4 d'agost de 2018) va ser una escriptora catalana en català i en castellà, germana bessona de Francesca Forrellad.

Nou!!: Barcelona і Lluïsa Forrellad i Miquel · Veure més »

Lluïsa Prat Gaballí

Lluïsa Prat Gaballí (Barcelona, 20 de juliol de 1896 - Sóller, 24 de juny de 1977) va ser una pedagoga catalana.

Nou!!: Barcelona і Lluïsa Prat Gaballí · Veure més »

Lluïsos de Gràcia

Lluïsos de Gràcia és una associació sociocultural i esportiva catalana sense finalitat de lucre fundada l'any 1855 i ubicada al barri de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Lluïsos de Gràcia · Veure més »

Llucià Navarro i Rodón

Llucià Navarro i Rodón (Barcelona, 19 d'abril de 1924 - Premià de Mar, 29 d'octubre de 2007) fou un pintor i dibuixant que treballà àmpliament el mural a partir d'un específic i molt propi traç figuratiu.

Nou!!: Barcelona і Llucià Navarro i Rodón · Veure més »

Llucià Oslé i Sáenz de Medrano

Plaça de Catalunya (1929). Museu Olímpic i de l'Esport Llucià Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 13 de novembre de 1880 - ídem, 17 de gener de 1951) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Llucià Oslé i Sáenz de Medrano · Veure més »

Lluert occidental

El lluert occidental o llangardaix verd occidental (Lacerta bilineata) és una espècie de sauròpsid (rèptil) de la família dels lacèrtids que viu a Europa occidental, incloent-hi Catalunya i Andorra.

Nou!!: Barcelona і Lluert occidental · Veure més »

Lluita als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Lluita Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 20 proves de lluita, totes elles en categoria masculina.

Nou!!: Barcelona і Lluita als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Lluita Internacionalista

Lluita Internacionalista, també conegut com a Lluita Internacionalista - Quarta Internacional (LI-QI), és un partit polític espanyol fundat a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Lluita Internacionalista · Veure més »

Lo Gay Saber

Lo Gay Saber fou una revista literària catalana fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz.

Nou!!: Barcelona і Lo Gay Saber · Veure més »

Lo mal any primer

Lo mal any primer és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.

Nou!!: Barcelona і Lo mal any primer · Veure més »

Lo Mestre Titas

Lo Mestre Titas fou un setmanari carlí publicat en català a Barcelona en diverses èpoques.

Nou!!: Barcelona і Lo Mestre Titas · Veure més »

Lo Somatent

Lo Somatent va ser el primer diari reusenc publicat en català, fundat el 15 d'agost de 1886 per Pau Font de Rubinat i altres.

Nou!!: Barcelona і Lo Somatent · Veure més »

Lo somni

Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.

Nou!!: Barcelona і Lo somni · Veure més »

Lo verdader catalá

Lo vertader catalá va ser una publicació quinzenal de la qual en van sortir 6 números, entre el 15 de març i el 31 de maig de 1843.

Nou!!: Barcelona і Lo verdader catalá · Veure més »

Loís Alibèrt

Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità.

Nou!!: Barcelona і Loís Alibèrt · Veure més »

Loís Combas

Loís Combas (Bedarius, 30 de maig de 1925 - Cenhac, Llenguadoc, 22 de setembre de 2006) més conegut com a Joan de Cantalausa, nom amb el qual signava les seves obres, fou un sacerdot catòlic, professor, escriptor, lingüista i gran defensor de la llengua i cultura occitanes.

Nou!!: Barcelona і Loís Combas · Veure més »

Loïs Romieu

Loïs Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occità.

Nou!!: Barcelona і Loïs Romieu · Veure més »

Lohengrin

Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner.

Nou!!: Barcelona і Lohengrin · Veure més »

Lola Anglada

nom de ploma de Dolors Anglada i Sarriera, fou una narradora infantil i dibuixant catalana.

Nou!!: Barcelona і Lola Anglada · Veure més »

Lola Flores

Dolores Flores Ruiz —de nom artístic Lola Flores i, també coneguda amb els sobrenoms de La Faraona i Lola d'Espanya— (Xerès, 21 de gener de 1923 - Alcobendas, província de Madrid, 16 de maig de 1995) va ser una cantant i ballarina de flamenc andalusa.

Nou!!: Barcelona і Lola Flores · Veure més »

Lolita Bosch Sans

és una escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Lolita Bosch Sans · Veure més »

London Gay Men's Chorus

El London Gay Men's Chorus és un cor d'homes homosexuals amb seu a Londres (Regne Unit).

Nou!!: Barcelona і London Gay Men's Chorus · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Barcelona і Londres · Veure més »

Longitud (geografia)

La longitud, de vegades representada per la lletra grega λ (lambda), descriu la localització d'un punt determinat de la Terra respecte a una línia nord-sud anomenada Meridià de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta línia.

Nou!!: Barcelona і Longitud (geografia) · Veure més »

Loquillo

José María Sanz Beltrán, àlies Loquillo, (barri del Clot, Barcelona, 21 de desembre de 1960) és un músic català.

Nou!!: Barcelona і Loquillo · Veure més »

Lorenzo Batlle y Grau

Lorenzo Cristóbal Manuel Batlle y Grau (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 10 d'agost de 1810 - ídem, 8 de maig de 1887), va ser un militar i polític uruguaià, President de la República entre els anys 1868 i 1872.

Nou!!: Barcelona і Lorenzo Batlle y Grau · Veure més »

Lorenzo Coullaut Valera

Lorenzo Coullaut Valera (Marchena, província de Sevilla, 12 d'abril de 1876 - Madrid, 21 d'agost de 1932) va ser un escultor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Lorenzo Coullaut Valera · Veure més »

Lorenzo Luzuriaga Medina

Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeñas, 1889 - Buenos Aires, 1959) va ésser un pedagog i educador espanyol.

Nou!!: Barcelona і Lorenzo Luzuriaga Medina · Veure més »

Lorenzo Milani

Lorenzo Milani (Florència, 27 de maig de 1923 - Florència, 26 de juny de 1967) fou un sacerdot i escriptor italià.

Nou!!: Barcelona і Lorenzo Milani · Veure més »

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.

Nou!!: Barcelona і Lorenzo Valla · Veure més »

Los 40

Los 40, coneguts anteriorment com a Los 40 Principales és una xarxa d'emissores de ràdio creades a Espanya amb presència també a Andorra i Hispanoamèrica i propietat del Grup PRISA.

Nou!!: Barcelona і Los 40 · Veure més »

Los Amaya

Los Amaya és un duo musical format a finals dels anys 60 pels germans José (la Corunya, 1952) i Delfín Amaya (Oviedo, 1954) a Barcelona, on residexien des de petits.

Nou!!: Barcelona і Los Amaya · Veure més »

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

pàgines.

Nou!!: Barcelona і Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa · Veure més »

Los Corrales de Buelna

Los Corrales de Buelna és un municipi de Cantàbria assentat a la conca del riu Besaya a 12 km de la ciutat de Torrelavega i a 32 de Santander.

Nou!!: Barcelona і Los Corrales de Buelna · Veure més »

Los Manolos

Los Manolos és un grup musical de rumba catalana originari de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Los Manolos · Veure més »

Los Rápidos

Los Rápidos (1980-1982) va ser un grup musical de rock format per Manolo García (vocalista), Esteban Martín (teclista), Antonio Fidel (al baix), Quimi Portet (guitarrista), Josep Lluís Pérez (guitarrista) i Lluís Visiers (bateria) i nascut en la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Los Rápidos · Veure més »

Los Rodríguez

Los Rodríguez és un grup musical amb influència del rock llatí, format per Andrés Calamaro, Julián Infante, Ariel Rot i Germán Vilella.

Nou!!: Barcelona і Los Rodríguez · Veure més »

Los Serrano

Los Serrano (abril 2003-juliol 2008) va ser una sèrie de televisió produïda per Globomedia i emesa originalment per la cadena espanyola Telecinco durant vuit temporades.

Nou!!: Barcelona і Los Serrano · Veure més »

Los Sitios

Los Sitios fou un diari d'àmbit local fundat a Girona l'1 de gener de 1943 per Juan Aparicio com a diari de FET y de las JONS.

Nou!!: Barcelona і Los Sitios · Veure més »

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Nou!!: Barcelona і Louis Gabriel Suchet · Veure més »

Lourdes Muñoz Santamaría

Lourdes Muñoz i Santamaría (Barcelona 15 de desembre de 1969) és una política especialista en polítiques públiques i tecnologia.

Nou!!: Barcelona і Lourdes Muñoz Santamaría · Veure més »

Lourenço Filho

Manuel Bergström Lourenço-Filho.

Nou!!: Barcelona і Lourenço Filho · Veure més »

Love of Lesbian

Love of Lesbian és un grup de pop-rock indie català radicat a Barcelona que està en actiu des de 1998.

Nou!!: Barcelona і Love of Lesbian · Veure més »

Luís Monreal y Tejada

Luís Monreal y Tejada (Saragossa, 1912 – Barcelona, 1 de novembre de 2005) fou un historiador de l'art espanyol.

Nou!!: Barcelona і Luís Monreal y Tejada · Veure més »

Lucas Cranach el Vell

Lucas Cranach el Vell (en alemany, Lucas Cranach der Ältere) (Kronach, Alta Francònia, 1472 – Weimar, 1553) va ser un pintor, gravador, empresari i polític del renaixement alemany.

Nou!!: Barcelona і Lucas Cranach el Vell · Veure més »

Lucas Masciano

Lucas Masciano (Chivilcoy, Buenos Aires, 18 de novembre de 1977) és un cantant i compositor argentí.

Nou!!: Barcelona і Lucas Masciano · Veure més »

Lucía López i Martínez

Lucía López i Martínez (Barcelona, 31 de gener del 1974) és una exjugadora d'hoquei sobre herba catalana.

Nou!!: Barcelona і Lucía López i Martínez · Veure més »

Luce Fabbri

Luce Fabbri Sbriccoli (Roma, 25 de juliol de 1908 - Montevideo, 19 d'agost de 2000) fou una pensadora anarquista i educadora uruguaiana d'origen italià.

Nou!!: Barcelona і Luce Fabbri · Veure més »

Luci Licini Sura (govern de Trajà)

va ser un polític i senador romà.

Nou!!: Barcelona і Luci Licini Sura (govern de Trajà) · Veure més »

Luci Minici Natal Quadroni

Monument a Luci Minici a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Luci Minici Natal Quadroni (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) (Barcino, 97 dC –?) era fill d'un senador que vivia a Bàrcino (l'actual Barcelona) que gaudia d'una bona posició social, ja que el seu pare va arribar a ser senador a Roma i procònsol de la província d'Àfrica (Líbia).

Nou!!: Barcelona і Luci Minici Natal Quadroni · Veure més »

Lucia Graves

Lucia Graves és escriptora i traductora.

Nou!!: Barcelona і Lucia Graves · Veure més »

Lucien Roisin Besnard

Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) fou un fotògraf i editor francès, establert a Barcelona i conegut per la gran quantitat de postals que va produir o aplegar de molts racons de Catalunya i Espanya durant la primera meitat del.

Nou!!: Barcelona і Lucien Roisin Besnard · Veure més »

Lucrècia Làscaris de Ventimiglia

Lucrècia Làscara de Ventimiglia o en italià Lucrezia Lascaris di Ventimiglia (Ventimiglia 1265 - Barcelona 1314) és una noble parent amb la família reial de Nicea.

Nou!!: Barcelona і Lucrècia Làscaris de Ventimiglia · Veure més »

Ludovico Carracci

''"Bargellini Madonna"'', obra de Ludovico Carracci (1588). Ludovico Caracci (Bolonya, 21 de maig de 1555 - 13 de novembre de 1619) fou un pintor i gravador italià.

Nou!!: Barcelona і Ludovico Carracci · Veure més »

Ludwig Mies van der Rohe

Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del.

Nou!!: Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe · Veure més »

Ludwik Lejzer Zamenhof

Ludwik Lejzer Zamenhof, Ludwik Łazarz Zamenhof (Białystok, Imperi Rus, 15 de desembre de 1859 – Varsòvia, Polònia, 14 d'abril de 1917; nascut Leyzer Leyvi Zamengov) va ser un oftalmòleg jueu, iniciador de l'esperanto, la llengua artificial més parlada fins avui.

Nou!!: Barcelona і Ludwik Lejzer Zamenhof · Veure més »

Lugo

Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.

Nou!!: Barcelona і Lugo · Veure més »

Luis Arribas Castro

Luis Arribas Castro (Barcelona, 14 de juliol de 1934 - 16 de febrer de 2006) ha estat un locutor radiofònic professional de la ràdio durant 37 anys, conegut popularment com a Don Pollo.

Nou!!: Barcelona і Luis Arribas Castro · Veure més »

Luis Buñuel Portolés

Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic aragonès.

Nou!!: Barcelona і Luis Buñuel Portolés · Veure més »

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Barcelona і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »

Luis Eduardo Aute

Luis Eduardo Aute Gutiérrez-Rapide (Manila, 13 de setembre del 1943 - Madrid, 8 d'abril de 2020), fill de Gumersindo Aute i Junquera, nascut al carrer Girona, 97 de Barcelona l'any 1903, català; i d'Amparo Gutierrez-Rapide les filipina d'ascendència espanyola, fou un autor i intèrpret de llengua castellana.

Nou!!: Barcelona і Luis Eduardo Aute · Veure més »

Luis Enrique Martínez García

Luis Enrique Martínez García (Xixón, 8 de maig de 1970) és un exfutbolista i entrenador de futbol asturià, va ser l'entrenador del FC Barcelona des de 2014 fins a maig de 2017.

Nou!!: Barcelona і Luis Enrique Martínez García · Veure més »

Luis Fermín de Carvajal

Luis Fermín de Carvajal, Conde de la Union (Lima (Perú), 1752 - Sant Llorenç de la Muga, 20 de novembre de 1794) va ser un militar espanyol Carles III d'Espanya li va concedir el títol Conde de la Union, de nova creació, el 2 d'agost de 1778.

Nou!!: Barcelona і Luis Fermín de Carvajal · Veure més »

Luis Goytisolo i Gay

Feria del Libro de Madrid Luis Goytisolo i Gay (Barcelona, 17 de març de 1935) és un escriptor català en llengua castellana, germà del poeta José Agustín Goytisolo i Gay i del novel·lista Juan Goytisolo i Gay.

Nou!!: Barcelona і Luis Goytisolo i Gay · Veure més »

Luis Mazo Mendo

Luis Mazo Mendo (Navalmoral de la Mata, Càceres, 1902 – Barcelona, 3 de gener de 1987), fiscal i polític que actuà en l'àmbit de Catalunya i, més concretament, la Província de Girona, dins la qual fou governador civil de 1945 a 1956.

Nou!!: Barcelona і Luis Mazo Mendo · Veure més »

Luis Recasens Siches

Luis Recasens Siches (Ciutat de Guatemala, 19 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 4 de juliol de 1977) fou un filòsof i polític espanyol.

Nou!!: Barcelona і Luis Recasens Siches · Veure més »

Luis Ulloa

Luis de Ulloa Cisneros (Lima, Perú, 27 de setembre de 1869 — Barcelona, 9 de febrer de 1936) fou un historiador peruà especialista en temes colombins que va ser el primer a defensar la catalanitat de Cristòfor Colom.

Nou!!: Barcelona і Luis Ulloa · Veure més »

Lunarium Promontorium

Lunarium Promontorium (Λουνάριον ἄκρον) fou el nom llatí d'un cap de la costa del país el betuls, a la Tarraconense, que probablement correspon al cap de Montgat al nord-est de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Lunarium Promontorium · Veure més »

Luys Santa Marina

Luys Santa Marina, pseudònim de Luis Gutiérrez Santamarina, (Colindres, 15 de gener de 1898 - Barcelona, 14 de setembre de 1980) fou un periodista i escriptor falangista en llengua castellana espanyol resident a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Luys Santa Marina · Veure més »

Luzaga

Luzaga és una vila de la comarca de las Serranías de Sigüenza, a la província de Guadalajara (Castella).

Nou!!: Barcelona і Luzaga · Veure més »

Lynx Edicions

Lynx Edicions és una editorial fundada el 1989 a Barcelona per l'advocat i col·leccionista Ramon Mascort Amigó, el naturalista Jordi Sargatal i el metge Josep del Hoyo.

Nou!!: Barcelona і Lynx Edicions · Veure més »

LZ 127 Graf Zeppelin

''Graf Zeppelin'' (LZ 127). El Graf Zeppelin (LZ 127) és un dirigible alemany que completà el 29 d'agost de 1929 la seua primera volta al món, comandat per Hugo Eckener, i que va aterrar a Lakehurst (EUA).

Nou!!: Barcelona і LZ 127 Graf Zeppelin · Veure més »

Macaco (grup)

Macaco és un grup musical de Barcelona, creat l'any 1997 i liderat per Daniel 'Mono Loco' Carbonell Heras.

Nou!!: Barcelona і Macaco (grup) · Veure més »

Macià Mallol i Bosch

Macià Mallol i Bosch (Tarragona, 2 de desembre del 1876 - Barcelona, 26 d'octubre del 1960) fou un polític i empresari català.

Nou!!: Barcelona і Macià Mallol i Bosch · Veure més »

Macià Vila i Mateu

Macià Vila i Mateu (Igualada, 1811 - Reus, 1866) fou un empresari català, conegut popularment com "El Sisos".

Nou!!: Barcelona і Macià Vila i Mateu · Veure més »

Madeleine (pintura)

Abans del bany (1894) Madeleine, també coneguda com L'absenta o Au Moulin de la Galette, és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1892 a París i actualment exposada al Museu de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Madeleine (pintura) · Veure més »

Madness

Madness és un grup anglès de ska i música pop que es va començar a forjar al barri de Camden Town, Londres, l'any 1976 sota el nom de North London Invaders i que va debutar oficialment amb el nom de Madness i la formació definitiva al 1979.

Nou!!: Barcelona і Madness · Veure més »

Madonna

Madonna Louise Veronica Ciccone (Bay City, Michigan, Estats Units, 16 d'agost de 1958), més coneguda com a Madonna, és una cantant, compositora, actriu, dissenyadora de moda, escriptora, directora cinematogràfica i productora estatunidenca de música disco, pop, dance i electrònica, principalment.

Nou!!: Barcelona і Madonna · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Madrid · Veure més »

Madrigal

El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.

Nou!!: Barcelona і Madrigal · Veure més »

Magí Baixeres

Magí Baixeres (? s.XVII - Barcelona 1714) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Magí Baixeres · Veure més »

Magí Català i Guasch

Fra Magí Català i Guasch (Montblanc, 1761 - Santa Clara, Califòrnia, 1830) fou un missioner català a la costa del Pacífic dels Estats Units i el Canadà.

Nou!!: Barcelona і Magí Català i Guasch · Veure més »

Magí Pers i Ramona

Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, Garraf 1803 - 1888) fou un escriptor i sastre d'ofici.

Nou!!: Barcelona і Magí Pers i Ramona · Veure més »

Magí Pont Mestres

Magí Pont Mestres, (l'Ametlla de Segarra, Montoliu de Segarra, 23 de febrer de 1927 – Barcelona, 9 de març de 2008) fou un jurista, professor i publicista català Orientat sempre per l'horitzó de la justícia, l'obra de Magí Pont es pot resumir amb el subtítol que duien els seus articles dels dijous que es publicaren durant dues dècades a La Vanguardia: Tributos y empresas.

Nou!!: Barcelona і Magí Pont Mestres · Veure més »

Magüi Mira

Magüi Mira (València, 1944) és una actriu i directora teatral valenciana.

Nou!!: Barcelona і Magüi Mira · Veure més »

Magda Olivero

Magda Olivero, nom artístic de Maria Maddalena Oliviero (Saluzzo, 25 de març de 1910 - 8 de setembre de 2014), fou una soprano italiana considerada una de les més grans cantants de l'òpera verista.

Nou!!: Barcelona і Magda Olivero · Veure més »

Magda Oranich i Solagran

Magda Oranich i Solagran (Barcelona, 11 de desembre de 1945) és una advocada i política catalana coneguda per defensar nombrosos presos polítics durant el franquisme.

Nou!!: Barcelona і Magda Oranich i Solagran · Veure més »

Mahle Behr Spain, S.A.

Mahle Behr Spain, S.A., abans Frape Behr, S.A., és una empresa que fabrica components per a l'automòbil a Montblanc, a la Conca de Barberà.

Nou!!: Barcelona і Mahle Behr Spain, S.A. · Veure més »

Maials

Maials és una vila i municipi de Catalunya situat al sud de la comarca del Segrià (Lleida).

Nou!!: Barcelona і Maials · Veure més »

Maians (illa)

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. Maians era una illa de sorra a un centenar de metres de la línia de costa de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Maians (illa) · Veure més »

Maife Gil

Maria Ferranda Gil i Ferràndiz, o bé Maria Fernanda Gil i Ferràndiz i, sobretot, amb el nom artístic de Maife Gil (Barcelona, 3 d'octubre de 1944) és una actriu de teatre i directora i actriu de doblatge catalana.

Nou!!: Barcelona і Maife Gil · Veure més »

Maite Arqué i Ferrer

Maria Teresa Arqué i Ferrer (Badalona, 17 de juny de 1943), més coneguda com a Maite Arqué, és una política catalana, militant del PSC.

Nou!!: Barcelona і Maite Arqué i Ferrer · Veure més »

Makinavaja

Makinavaja, el último choriso és una sèrie d'historietes creada pel dibuixant català Ivà i que es publicà setmanalment, a la revista El Jueves, des del 1986 fins al 1994.

Nou!!: Barcelona і Makinavaja · Veure més »

Maldà

Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.

Nou!!: Barcelona і Maldà · Veure més »

Mallerenga de bigotis

La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae.

Nou!!: Barcelona і Mallerenga de bigotis · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Barcelona і Mallorca · Veure més »

Malnoms dels barcelonins

Els malnoms dels barcelonins són un conjunt de paraules burlesques o despectives que fan servir principalment persones de fora de l'àmbit metropolità amb un caire despectiu o burleta i que sorgeixen de raons històriques, lingüístiques o sociològiques.

Nou!!: Barcelona і Malnoms dels barcelonins · Veure més »

Mamen Duch

Mamen Duch (Barcelona, 1966) és una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Mamen Duch · Veure més »

Mamma Mia!

Mamma Mia! és un musical escrit per l'escriptora anglesa Catherine Johnson, basat en cançons del grup suec ABBA.

Nou!!: Barcelona і Mamma Mia! · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Barcelona і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Mandíbula de Banyoles

La mandíbula de Banyoles és un fòssil pertanyent a un individu del gènere Homo però d'espècie incerta.

Nou!!: Barcelona і Mandíbula de Banyoles · Veure més »

Manel (grup)

Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català.

Nou!!: Barcelona і Manel (grup) · Veure més »

Manel Andreu Colomer

Manel Andreu Colomer (Barcelona, 1 de gener de 1889 - Barcelona, 20 d'octubre de 1968) fou un polític i sindicalista català defensor del moviment anarcosindicalista.

Nou!!: Barcelona і Manel Andreu Colomer · Veure més »

Manel Casserras i Boix

Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Manel Casserras i Boix · Veure més »

Manel Comas i Hortet

Manel Comas i Hortet, també conegut com a El Xèrif (Barcelona, 29 de novembre de 1945 - Barcelona, 17 de juny de 2013), va ser un entrenador de bàsquet català que al llarg de la seva trajectòria va dirigir onze equips diferents de la Lliga ACB.

Nou!!: Barcelona і Manel Comas i Hortet · Veure més »

Manel Figuera i Abadal

Manel Figuera i Abadal (Barcelona, 1957) és un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Manel Figuera i Abadal · Veure més »

Manel Fontdevila i Subirana

és un autor de còmics català.

Nou!!: Barcelona і Manel Fontdevila i Subirana · Veure més »

Manel Forcano i Aparicio

Manel Forcano i Aparicio (Barcelona, 1968) és un poeta, hebraista i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Manel Forcano i Aparicio · Veure més »

Manel Fuentes i Muixí

Manuel Fuentes i Muixí (Barcelona, 14 de gener de 1971) és un periodista català, que ha desenvolupat la seva trajectòria professional, essencialment, com a presentador de ràdio i televisió.

Nou!!: Barcelona і Manel Fuentes i Muixí · Veure més »

Manel Giménez Valentí

Manel Giménez Valentí, també conegut com a Oncle Manel (Gràcia, Barcelona, 1934 – 8 de setembre de 2016), fou un activista social català del poble gitano a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Manel Giménez Valentí · Veure més »

Manel Lucas i Giralt

Manel Lucas i Giralt (Barcelona, 1 de març de 1963) és un periodista, imitador i guionista català.

Nou!!: Barcelona і Manel Lucas i Giralt · Veure més »

Manel Martínez Martínez

Manel Martínez Martínez (Barcelona, 1941 - 9 de febrer de 2015) fou un líder del moviment associatiu veïnal de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Manel Martínez Martínez · Veure més »

Manel Pousa Engroñat

Manel Pousa Engroñat, popularment pare Manel (Granada, 19 de maig de 1945 - Barcelona, 9 de setembre de 2020), va ser un sacerdot català conegut pel seu treball social especialment amb les persones que compleixen penes de presó, a les quals ajudava en el procés de reinserció, una tasca feta des de la Fundació Pare Manel, creada per ell.

Nou!!: Barcelona і Manel Pousa Engroñat · Veure més »

Manel Risques Corbella

Manel Risques Corbella (Barcelona 1952) és un historiador i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Manel Risques Corbella · Veure més »

Manel Solàs

Manuel Solàs (Barcelona, 1943) és un actor barceloní.

Nou!!: Barcelona і Manel Solàs · Veure més »

Manga

Wikipe-tan, un personatge típicament manga.El manga (漫画, en kanji; まんが, en hiragana; マンガ, en katakana) és el còmic d'origen japonès, desenvolupat al final del.

Nou!!: Barcelona і Manga · Veure més »

Manifestació

Manifestació a la plaça de toros de Palma contra la tauromàquia el 2018. Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" Una manifestació és una forma d'activisme que consisteix en l'exhibició pública d'una opinió o reivindicació mitjançant la reunió de persones (els manifestants) al carrer.

Nou!!: Barcelona і Manifestació · Veure més »

Manolo Escobar

Manolo Escobar, nom artístic de Manuel García Escobar (Las Norias de Daza, El Ejido, Almeria, 19 d'octubre de 1931 - Benidorm, 24 d'octubre de 2013), cantant de copla que també va treballar d'actor a pel·lícules folklòriques espanyoles.

Nou!!: Barcelona і Manolo Escobar · Veure més »

Manolo García

Manuel García García-Pérez, conegut com a Manolo García (Barcelona), és un cantant català de rock que canta en castellà.

Nou!!: Barcelona і Manolo García · Veure més »

Manolo Martínez Hugué

Montjuïc. La que veiem a la foto n'és una còpia que s'instal·là el 2002 a l'emplaçament originari de l'esculturaCrònica i comentari d'aquesta escultura de Manolo Hugué al web de l'ajuntament de Barcelona: http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?GXHC_gx_session_id_.

Nou!!: Barcelona і Manolo Martínez Hugué · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Barcelona і Manresa · Veure més »

Mantell (edifici)

Un mantell era una caseta de fusta amb rodes, coberta amb branques i amb fang, que servia per als setges.

Nou!!: Barcelona і Mantell (edifici) · Veure més »

Manu Chao

José Manuel Chao Ortega (París, 21 de juny de 1961), conegut amb el nom artístic de Manu Chao, és un músic que resideix a Barcelona i canta en francès, castellà, gallec, àrab, anglès i wòlof.

Nou!!: Barcelona і Manu Chao · Veure més »

Manuel Ainaud i Sánchez

Manuel Ainaud i Sánchez (Barcelona, 17 d'abril de 1885 – 28 de desembre de 1932) fou pedagog i artista, director general de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Manuel Ainaud i Sánchez · Veure més »

Manuel Alcàntara i Gusart

Manuel Alcàntara i Gusart (Barcelona 5 de febrer de 1892 - Mèxic, setembre de 1981) fou un professor, periodista i promotor cultural català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Alcàntara i Gusart · Veure més »

Manuel Angelon i Broquetas

Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica de la qual n'era posseïdor Manuel Angelon i Broquetas (Lleida, 25 d'abril del 1831 - Barcelona, 7 de maig del 1889) va ser un escriptor, dramaturg i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Angelon i Broquetas · Veure més »

Manuel Anglada i Ferran

Manuel Anglada i Ferran (Maçanet de la Selva, Selva, 1 de gener de 1918 - Andorra la Vella, 9 de desembre de 1998) va ser un estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu.

Nou!!: Barcelona і Manuel Anglada i Ferran · Veure més »

Manuel Aragonés Cucala

Manuel Aragonés Cucala (Sant Mateu (Baix Maestrat), 1904 - 1982) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: Barcelona і Manuel Aragonés Cucala · Veure més »

Manuel Ausensi i Albalat

Manuel Ausensi i Albalat (Barcelona, 8 d'octubre de 1919 - Creixell, Tarragonès, 1 de setembre de 2005) fou un baríton català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Ausensi i Albalat · Veure més »

Manuel Baixauli i Mateu

Manuel Baixauli Mateu (Sueca, Ribera Baixa, 2 d'octubre de 1963) és un escriptor i pintor valencià.

Nou!!: Barcelona і Manuel Baixauli i Mateu · Veure més »

Manuel Ballester Boix

Manuel Ballester Boix (Barcelona 1919 - íd. 2005) fou un químic català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Ballester Boix · Veure més »

Manuel Barrueco

Manuel Barrueco (Santiago de Cuba, 1952) és un músic i guitarrista clàssic.

Nou!!: Barcelona і Manuel Barrueco · Veure més »

Manuel Bartolomé Cossío

Manuel Bartolomé Cossío (Haro, 22 de febrer de 1858 - Collado Mediano, 2 de setembre de 1935) va ésser un pedagog espanyol, deixeble i col·laborador de Francisco Giner de los Ríos.

Nou!!: Barcelona і Manuel Bartolomé Cossío · Veure més »

Manuel Bertrand i Mata

Manuel Bertrand i Mata (Barcelona, 1905 - 1963) fou un industrial cotoner, fill d'Eusebi Bertrand i Serra.

Nou!!: Barcelona і Manuel Bertrand i Mata · Veure més »

Manuel Blancafort i de Rosselló

Manuel Blancafort i de Rosselló (la Garriga, 12 d'agost de 1897- Barcelona, 8 de gener de 1987) fou un dels compositors catalans més importants del, amb un repertori simfònic significatiu i reconegut internacionalment.

Nou!!: Barcelona і Manuel Blancafort i de Rosselló · Veure més »

Manuel Bravo Portillo

Manuel Bravo Portillo (Illes Marianes ? - Barcelona, 5 de setembre de 1919) fou un policia espanyol.

Nou!!: Barcelona і Manuel Bravo Portillo · Veure més »

Manuel Bronchud i Guisoni

Manuel Bronchud i Guisoni (Barcelona, 21 de desembre de 1923 - Barcelona, 10 de març del 2012) va ser un actor de teatre i cinema català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Bronchud i Guisoni · Veure més »

Manuel Brunet i Solà

Manuel Brunet i Solà (Vic, Osona, 10 de juny de 1889 - Figueres, Alt Empordà, 5 de gener de 1956) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Brunet i Solà · Veure més »

Manuel Cabero i Vernedas

Manuel Cabero i Vernedas (Barcelona, 9 de febrer de 1926 - 16 de gener de 2022) fou un director coral català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Cabero i Vernedas · Veure més »

Manuel Camps i Castellví

Manuel Camps i Castellví (Vilafranca del Penedès, 31 de desembre del 1772 - Barcelona, 1842) fou un tenor, mestre de capella i organista català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Camps i Castellví · Veure més »

Manuel Capdevila i Font

Manuel Capdevila i Font (Barcelona, 1931) és un músic, traductor i musicògraf català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Capdevila i Font · Veure més »

Manuel Capdevila i Massana

Manuel Capdevila i Massana (Barcelona, 28 de desembre de 1910 - 18 d'abril de 2006) fou un pintor i orfebre català, fill de l'orfebre Joaquim Capdevila i Meya, pare del també orfebre, Joaquim Capdevila i Gaya i avi de Manel Capdevila Coral també orfebre.

Nou!!: Barcelona і Manuel Capdevila i Massana · Veure més »

Manuel Cardona i Castro

Manuel Cardona i Castro (Barcelona, 7 de setembre de 1934 - Stuttgart, 2 de juliol de 2014) era un físic català, especialitzat en física de l'estat sòlid.

Nou!!: Barcelona і Manuel Cardona i Castro · Veure més »

Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.

Nou!!: Barcelona і Manuel Carrasco i Formiguera · Veure més »

Manuel Casado Nieto

miniatura Manuel Casado Nieto (Castro Caldelas, Ourense, 1912-Barcelona, 1984) és un poeta, traductor i jurista gallec.

Nou!!: Barcelona і Manuel Casado Nieto · Veure més »

Manuel Castellet i Solanas

Manuel Castellet i Solanas (Barcelona, 19 de desembre de 1943) és un matemàtic català, catedràtic de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Manuel Castellet i Solanas · Veure més »

Manuel Cruells i Pifarré

Manuel Cruells i Pifarré (Barcelona, 2 de juliol de 1910 - barri d'Horta, 10 de juliol de 1988) -pseudònim Antoni Closas en El primogènit Carles, Príncep de Viana (1934) i com a activista polític clandestí el seu nom de guerra va ser Pedro de la Mola Cruz.

Nou!!: Barcelona і Manuel Cruells i Pifarré · Veure més »

Manuel Cubeles i Solé

Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 25 de desembre del 1920 - La Garriga, 19 de desembre del 2017) va ser un coreògraf i un important promotor de la llengua i la cultura popular catalanes.

Nou!!: Barcelona і Manuel Cubeles i Solé · Veure més »

Manuel d'Amat i de Junyent

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, entre 1704 i 1707 Barcelona, 1782) va ser un militar català i virrei del Perú.

Nou!!: Barcelona і Manuel d'Amat i de Junyent · Veure més »

Manuel de Falla y Matheu

fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal.

Nou!!: Barcelona і Manuel de Falla y Matheu · Veure més »

Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso

Manuel de Lasarte Rodríguez-Cardoso (Barcelona, 24 de desembre de 1830-20 de febrer de 1901).

Nou!!: Barcelona і Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso · Veure més »

Manuel de Llauder i de Camín

, vescomte de Llauder i marquès de la Vall de Ribes fou un militar i polític català.

Nou!!: Barcelona і Manuel de Llauder i de Camín · Veure més »

Manuel de Montoliu i de Togores

Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 30 d'abrilRegistre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. de 1877 - ibídem, 18 de maig de 1961) fou un destacat crític i historiador de la literatura.

Nou!!: Barcelona і Manuel de Montoliu i de Togores · Veure més »

Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Manuel de Pedrolo i Molina · Veure més »

Manuel de Seabra

Manuel de Seabra (Lisboa, 7 de juliol de 1932 - Barcelona, 22 de maig de 2017) fou un escriptor, periodista i traductor portuguès i català.

Nou!!: Barcelona і Manuel de Seabra · Veure més »

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, polític i diplomàtic català, marquès de Castelldosrius i vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710).

Nou!!: Barcelona і Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza · Veure més »

Manuel de Solà-Morales i Rubió

fou un arquitecte i urbanista català, catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i fundador de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, adscrita a l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Barcelona і Manuel de Solà-Morales i Rubió · Veure més »

Manuel Delgado Ruiz

Manuel Delgado Ruiz (Barcelona, 1956) és un antropòleg i catedràtic universitari català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Delgado Ruiz · Veure més »

Manuel Dolcet Carmen

Manuel Dolcet i Carmen (Barcelona, 17 d'octubre de 1876 - Barcelona, 9 de desembre de 1964) fou un metge i polític català, diputat a Corts durant a Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Manuel Dolcet Carmen · Veure més »

Manuel Duran i Bas

Manuel Duran i Bas (Barcelona, 28 de novembre de 1823 - Barcelona, 10 de febrer de 1907) fou un jurisconsult i polític català, fill del metge Ramon Duran i Obiols i d'Eulàlia Bas.

Nou!!: Barcelona і Manuel Duran i Bas · Veure més »

Manuel Eixea Vilar

Manuel Eixea Vilar (Vila-real, Plana Baixa, 13 d'agost de 1881 - Paterna, Horta Oest, 15 d'abril de 1939) va ser un militar valencià antifeixista, afusellat en la postguerra per la seua fidelitat constitucional a la República.

Nou!!: Barcelona і Manuel Eixea Vilar · Veure més »

Manuel Escorza del Val

Manuel Escorza del Val (Barcelona, 1912 - Valparaíso, Xile, 1968) fou un anarcosindicalista i més tard crític d'art.

Nou!!: Barcelona і Manuel Escorza del Val · Veure més »

Manuel Esqué i Montseny

Manuel Esqué i Montseny (Maldà, 19 d'agost de 1912- Barcelona, 8 de novembre de 2002) fou un sacerdot claretià català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Esqué i Montseny · Veure més »

Manuel Esteba i Gallego

Manuel Esteba i Gallego (Barcelona, 17 d'abril de 1941 - Barcelona, 4 de febrer de 2010) més conegut com a Manuel Esteba fou un director de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Esteba i Gallego · Veure més »

Manuel Ferrer i Sitges

Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.

Nou!!: Barcelona і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »

Manuel Folch i Torres

Manuel Folch i Torres (Barcelona, 1877 - 1928) fou poeta i polític català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Folch i Torres · Veure més »

Manuel Folguera i Duran

Manuel Folguera i Duran (Sabadell, 2 de maig de 1867 - Barcelona, 6 de setembre de 1951) fou un polític català, enginyer de professió, i pare de Joaquim Folguera i Poal.

Nou!!: Barcelona і Manuel Folguera i Duran · Veure més »

Manuel Font i Altaba

Manuel Font i Altaba (Barcelona, 4 de febrer de 1922 - 30 d'abril de 2005) fou químic català i alcalde en funcions de Barcelona entre gener i abril de 1979.

Nou!!: Barcelona і Manuel Font i Altaba · Veure més »

Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Fuxà i Leal · Veure més »

Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona i Agrafel (Barcelona 1 de gener de 1817 - Barcelona, 31 d'octubre de 1905) Segons alguns autors va néixer a Barcelona l'any 1817,Cabana i Vancells, Francesc (2001).

Nou!!: Barcelona і Manuel Girona i Agrafel · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel González Alba

Manuel González Alba (Valls, 27 d'agost de 1894 - Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític, editor i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Manuel González Alba · Veure més »

Manuel Gutiérrez Mellado

Manuel Gutiérrez Mellado (Madrid, 30 d'abril de 1912 - Alcolea del Pinar, 15 de desembre de 1995) va ser un militar espanyol, figura molt important durant la Transició espanyola.

Nou!!: Barcelona і Manuel Gutiérrez Mellado · Veure més »

Manuel Humbert i Esteve

Manuel Humbert i Esteve (Barcelona, 6 d'agost de 1890 - Cubelles, 1 de febrer de 1975) va ésser un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Humbert i Esteve · Veure més »

Manuel Ibáñez i Escofet

Manuel Ibáñez i Escofet (Barcelona, 2 d'agost de 1917 - 15 de desembre de 1990) fou un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Ibáñez i Escofet · Veure més »

Manuel Iborra

Manuel Iborra (Alacant, 1952) és un director de cinema, guionista i periodista valencià.

Nou!!: Barcelona і Manuel Iborra · Veure més »

Manuel Joaquim Raspall i Mayol

va ser un arquitecte modernista i noucentista català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Joaquim Raspall i Mayol · Veure més »

Manuel José Quintana

Retrat de Manuel José Quintana a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Manuel José Quintana y Lorenzo (Madrid, 11 d'abril de 1772 - Madrid, 11 de març de 1857) va ésser un escriptor i polític espanyol de la Il·lustració i una de les figures més importants en l'etapa de transició al Romanticisme.

Nou!!: Barcelona і Manuel José Quintana · Veure més »

Manuel Juliachs i Mata

Manuel Juliachs i Mata (Vilafranca del Penedès, 1887 - Barcelona, 1980) fou un sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Juliachs i Mata · Veure més »

Manuel Malagrida i Fontanet

Panteó de '''Manuel Malagrida i Fontanet''' al Cementiri de Montjuïc, coronat per una escultura d'Eduard Alentorn Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 20 d'abril del 1864 – Barcelona, 15 de maig del 1946) va ser empresari del ram del tabac i promotor de l'Eixample Malagrida d'Olot.

Nou!!: Barcelona і Manuel Malagrida i Fontanet · Veure més »

Manuel Maria Mayol i Ferrer

Placa d'homenatge a l'arquitecte Manuel M. Mayol Palau de l'Agricultura. Manuel Maria Mayol i Ferrer (Barcelona, 1898 - ídem, 1929) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Maria Mayol i Ferrer · Veure més »

Manuel Massó i Llorens

Manuel Massó i Llorens (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona 1876 - Buenos Aires 1952) fou un polític i enginyer català, fill d'Antoni Massó i Casañas, amo de la Banca Massó.

Nou!!: Barcelona і Manuel Massó i Llorens · Veure més »

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »

Manuel Miserachs i Pelfort

Manuel Miserachs i Pelfort (Igualada, Anoia, 1844-1898) va ésser un fabricant i polític vinculat al Partit Conservador, regidor de l'Ajuntament d'Igualada (1890-1891) i comissionat municipal per donar suport al projecte del ferrocarril.

Nou!!: Barcelona і Manuel Miserachs i Pelfort · Veure més »

Manuel Mora Esteva

Manuel Mora Esteva (Barcelona, 25 de gener 1916 - Palma, 9 d'agost de 1987) fou un metge i polític català establert a Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Manuel Mora Esteva · Veure més »

Manuel Mundó i Marcet

Manuel Mundó i Marcet, més conegut com a Anscari M. Mundó, nom de religió, (Barcelona, 29 de juny de 1923 — Barcelona, 25 de desembre de 2012) va ser un historiador i paleògraf català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Mundó i Marcet · Veure més »

Manuel Olivencia Ruiz

Manuel Olivencia Ruiz (Ronda, 25 de juliol de 1929 - Sevilla, 1 de gener de 2018) fou un advocat i professor universitari espanyol.

Nou!!: Barcelona і Manuel Olivencia Ruiz · Veure més »

Manuel Oltra i Ferrer

Manuel Oltra i Ferrer (València, 8 de febrer del 1922 - Barcelona, 26 de setembre de 2015) fou professor de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i compositor, especialment de música coral i per a cobla.

Nou!!: Barcelona і Manuel Oltra i Ferrer · Veure més »

Manuel Ortínez i Mur

Manuel Ortínez i Mur (Barcelona 1920 - Berna 1997).

Nou!!: Barcelona і Manuel Ortínez i Mur · Veure més »

Manuel Pagès i Mercader

Manuel Pagès i Mercader (Barcelona, 20 d'abril de 1883 - Barcelona, 24 de febrer de 1968) fou un polític nacionalista català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Pagès i Mercader · Veure més »

Manuel Pérez Rodrigo

Manolo Pérez Rodrigo (Barcelona el 31 d'agost de 1976) fou un futbolista català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Pérez Rodrigo · Veure més »

Manuel Pertegaz Ibáñez

Manuel Pertegaz Ibáñez (Olba, Aragó, 18 de maig de 1917 o 1918 - Barcelona, 30 d'agost de 2014) fou un dissenyador de moda d'origen aragonès.

Nou!!: Barcelona і Manuel Pertegaz Ibáñez · Veure més »

Manuel Pimentel Siles

Manuel Pimentel Siles (Sevilla, Andalusia, 1961), és un empresari, escriptor i expolític espanyol, que fou ministre de Treball i Assumptes Socials en el primer govern de José María Aznar López.

Nou!!: Barcelona і Manuel Pimentel Siles · Veure més »

Manuel Portela Valladares

Manuel Portela Valladares (Pontevedra, 31 de gener de 1867 - Bandòu, 29 d'abril de 1952) va ser un polític espanyol d'ideologia liberal centrista Va ser ministre durant el regnat d'Alfons XIII i va arribar a ser president del govern durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Manuel Portela Valladares · Veure més »

Manuel Raventós i Domènech

Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d'Anoia, 8 de setembre de 1862 - Barcelona, 10 de gener de 1930) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Manuel Raventós i Domènech · Veure més »

Manuel Reventós i Bordoy

Manuel Reventós i Bordoy (Barcelona 19 de desembre de 1888 - 1942) fou un economista català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Reventós i Bordoy · Veure més »

Manuel Ribas i Piera

Manuel Ribas i Piera (Barcelona 1925 – 2013) era un arquitecte català, fill de Josep Maria Ribas i Casas.

Nou!!: Barcelona і Manuel Ribas i Piera · Veure més »

Manuel Rius i Rius

Manuel Rius i Rius (Barcelona, 7 de juny de 1883 - Barcelona, 5 de maig de 1971) fou un polític català, fill de Francesc de Paula Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola.

Nou!!: Barcelona і Manuel Rius i Rius · Veure més »

Manuel Rovira i Serra

Manuel Rovira i Serra (Barcelona, 1 de gener de 1865 - Cervelló, 26 d'abril de 1929).

Nou!!: Barcelona і Manuel Rovira i Serra · Veure més »

Manuel Sacristán Luzón

Manuel Sacristán Luzón (Madrid, 5 de setembre de 1925 — Barcelona, 27 d'agost de 1985) fou un pensador i escriptor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Manuel Sacristán Luzón · Veure més »

Manuel Santana Martínez

Manuel Santana Martínez, més conegut com a Manolo Santana (Madrid, 10 de maig de 1938 - Marbella, 11 de desembre de 2021) fou un jugador de tennis espanyol que va ser un dels millors tennistes dels anys 1960, quan va aconseguir tres dels quatre torneigs de Grand Slam.

Nou!!: Barcelona і Manuel Santana Martínez · Veure més »

Manuel Valls i Galfetti

Manuel Carlos Valls i Galfetti (Horta, Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francoespanyol de nacionalitat francesa i d'ascendència catalana i suïssa.

Nou!!: Barcelona і Manuel Valls i Galfetti · Veure més »

Manuel Valls i Gorina

Signatura de Manuel Valls i Gorina al ''Preludi per a piano'' Manuel Valls i Gorina (Badalona, 1920 - Barcelona, 9 de setembre de 1984) va ser un compositor, músic, professor i crític musical català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Valls i Gorina · Veure més »

Manuel Vázquez Gallego

Manel Vàzquez Gallego (Madrid, 1930 - Barcelona, 1995) va ser un dibuixant i guionista de còmics espanyol.

Nou!!: Barcelona і Manuel Vázquez Gallego · Veure més »

Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 14 de juny del 1939 - Bangkok, 17 d'octubre del 2003) fou un prolífic escriptor i periodista català, principalment en llengua castellana, que conreà múltiples gèneres: novel·la, poesia, assaig, i fins i tot escrigué sobre gastronomia.

Nou!!: Barcelona і Manuel Vázquez Montalbán · Veure més »

Manuel Vega i March

Manuel Vega i March (Granollers, 1871 - Barcelona, 1931) fou un arquitecte i polític català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Vega i March · Veure més »

Manuel Vilar i Roca

Manuel Vilar i Roca (Barcelona, 1812 - Ciutat de Mèxic, novembre de 1860) fou un escultor romàntic català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Vilar i Roca · Veure més »

Manuel Villar Mingo

Manuel Villar Mingo (Pradoluengo, província de Burgos, 24 de desembre de 1909 - Buenos Aires, 29 d'octubre 1972) va ser un militant anarquista espanyol amb destacada actuació en el moviment llibertari argentí.

Nou!!: Barcelona і Manuel Villar Mingo · Veure més »

Manuel Viusà i Camps

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 - París, 11 de febrer de 1998) fou un pintor i activista polític català, relacionat amb el Front Nacional de Catalunya i l'Exèrcit Popular Català.

Nou!!: Barcelona і Manuel Viusà i Camps · Veure més »

Maoz Vegetarian

Restaurant ''Maoz Vegetarian'' a París. Maoz Vegetarian és una cadena de menjar ràpid de falafels, que serveix un menjar estrictament vegetarià i que fou creat amb la missió d'expandir el mode de vida vegà arreu del Món.

Nou!!: Barcelona і Maoz Vegetarian · Veure més »

Mapa

Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un mapa (del llatí mappa), també conegut com a plànol, és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.

Nou!!: Barcelona і Mapa · Veure més »

Mar Catalana

La mar Catalana és l'àrea de la mar Mediterrània occidental situada al mar Balear entre la costa est de la península Ibèrica i l'arxipèlag Balear.

Nou!!: Barcelona і Mar Catalana · Veure més »

Mar de fons

Mar de fons va ser una sèrie dramàtica produïda per Televisió de Catalunya i Diagonal TV, que es va emetre per TV3 des del 18 de setembre de 2006 fins al 30 de gener de 2007.

Nou!!: Barcelona і Mar de fons · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Barcelona і Mar Mediterrània · Veure més »

Mara Dierssen Sotos

Mara Dierssen Sotos (Santander, 21 d'agost 1961) és una neurobiòloga, investigadora i professora universitària càntabra especialista en Síndrome de Down, establerta a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Mara Dierssen Sotos · Veure més »

Maragall

* Joan Maragall i Gorina, poeta de la Renaixença.

Nou!!: Barcelona і Maragall · Veure més »

Marat Safin

Marat Mubínovitx Safin (en rus: Марат Мубинович Сафин) (Moscou, 27 de gener de 1980) és un polític i extennista rus d'ètnia tàtara.

Nou!!: Barcelona і Marat Safin · Veure més »

Marató de Barcelona

La Marató de Barcelona, oficialment coneguda com a Zurich Marató de Barcelona, és una prova atlètica, de caràcter popular, sobre una distància de 42.195 metres (la distància d'una marató), que es disputa anualment a principis de març a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Marató de Barcelona · Veure més »

Maravillas Rojo Torrecilla

Maravillas Rojo Torrecilla (Barcelona, 9 de novembre de 1950) ha estat tinent d'alcalde de Barcelona i Secretària General de Treball del Ministeri de Treball i Immigració d'Espanya (període 2008 - octubre 2010).

Nou!!: Barcelona і Maravillas Rojo Torrecilla · Veure més »

Marçal Busquets i Torroja

Marçal Busquets i Torroja (Reus, 15 d'octubre de 1832 - Barcelona, 5 de setembre de 1872) va ser un autor dramàtic i traductor català, germà del també escriptor Modest Busquets.

Nou!!: Barcelona і Marçal Busquets i Torroja · Veure més »

Marçal Gols i Cavagliani

Marçal Gols i Cavagliani (Barcelona, 21 de juny de 1928 - Barcelona, 21 de març de 2020) ha estat director d'orquestra i pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Marçal Gols i Cavagliani · Veure més »

Marçal Olivar i Daydí

Marçal Olivar i Daydí (Barcelona, 26 d'octubre de 1900 - 5 de febrer de 1994) fou un erudit i polígraf català.

Nou!!: Barcelona і Marçal Olivar i Daydí · Veure més »

Marçà

Marçà és un municipi de la comarca del Priorat, situat al sud de la comarca.

Nou!!: Barcelona і Marçà · Veure més »

Marçà-Giné

Escultura en fang de 20 x 20 cm. Obra de Marcà-Ginè de 1970. Marcel·lí Giner i Folch (Marçà, Priorat, 4 de desembre de 1918 - 13 de novembre de 2006), fou un escultor, dibuixant, i ceramista català, d'ideologia llibertària, conegut artísticament com a Marçà-Giné, Marsaginer, Marçaginer o Marçà-Giner.

Nou!!: Barcelona і Marçà-Giné · Veure més »

María del Carmen González Ramos

Maria del Carme de l'Infant Jesús González Ramos (Antequera, 30 de juny de 1834 - 9 de novembre de 1899) fou una religiosa franciscana, fundadora de la Congregació de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors.

Nou!!: Barcelona і María del Carmen González Ramos · Veure més »

María Enríquez y de Luna

Monument a Maria Enríquez a Gandia Maria Enríquez y de Luna (1474 - Gandia, 1539) fou duquessa regent del ducat de Gandia (1497-1511).

Nou!!: Barcelona і María Enríquez y de Luna · Veure més »

María Luisa Anido

miniatura Maria Luisa Anido i Miquel Llobet María Luisa Anido (Morón, Buenos Aires, 26 de gener de 1907 – Tarragona, 4 de juny de 1996) compositora i guitarrista argentina.

Nou!!: Barcelona і María Luisa Anido · Veure més »

María Luisa Cava de Llano y Carrió

María Luisa Cava de Llano y Carrió (Barcelona, 22 de maig de 1948) és una política espanyola establerta a Eivissa.

Nou!!: Barcelona і María Luisa Cava de Llano y Carrió · Veure més »

María Reyes Sobrino Jiménez

María Reyes Sobrino Jiménez, nascuda a Viladecans, província de Barcelona, el 6 de gener de 1967, ha estat una atleta catalana especialitzada en les proves de marxa atlètica.

Nou!!: Barcelona і María Reyes Sobrino Jiménez · Veure més »

María Teresa Fernández de la Vega Sanz

María Teresa Fernández de la Vega Sanz (València 1949) és una advocada, professora universitària i política valenciana.

Nou!!: Barcelona і María Teresa Fernández de la Vega Sanz · Veure més »

María Zambrano Alarcón

va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola.

Nou!!: Barcelona і María Zambrano Alarcón · Veure més »

Marc Aleu i Socies

Marc Aleu i Socies, també conegut per Cram (Barcelona, 1922 - Cadaqués, 1996) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Marc Aleu i Socies · Veure més »

Marc Antoni Broggi i Trias

Marc Antoni Broggi i Trias (Barcelona, 1942) és doctor en medicina i cirurgia.

Nou!!: Barcelona і Marc Antoni Broggi i Trias · Veure més »

Marc Egea i Ger

Marc Egea i Ger (Barcelona, 1973) és un músic, compositor i poeta català establert a Sant Iscle de Vallalta.

Nou!!: Barcelona і Marc Egea i Ger · Veure més »

Marc García Coté

Marc Garcia i Coté (Barcelona, 1980) és un actor de teatre, cinema i televisió. Va estudiar primer a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i després al Conservatoire National Supérieur d'Art Dramatique de París com a stagiaire étranger amb Nada Strancar, Cécile Garcia-Fogel, Caroline Marcadé i Claude Stratz, entre altres.

Nou!!: Barcelona і Marc García Coté · Veure més »

Marc Gasol i Sáez

Marc Gasol i Sàez (Barcelona, 29 de gener de 1985) és un jugador de bàsquet professional català, i actualment juga i presideix el Bàsquet Girona.

Nou!!: Barcelona і Marc Gasol i Sáez · Veure més »

Marc Grau i Guasch

fou guitarrista, compositor i productor musical català.

Nou!!: Barcelona і Marc Grau i Guasch · Veure més »

Marc Mir i Capella

Marc Mir i Capella (Barcelona, 7 de març de 1851 - Sant Sadurní d'Anoia, 29 de desembre de 1903), fou un polític i propietari agrícola del Penedès.

Nou!!: Barcelona і Marc Mir i Capella · Veure més »

Marc Parrot

Marc Parrot (Barcelona, 14 de maig del 1967) és un compositor, productor i cantant català.

Nou!!: Barcelona і Marc Parrot · Veure més »

Marc Pastor Pedron

és un escriptor català que forma part de la secció científica dels Mossos d'Esquadra.

Nou!!: Barcelona і Marc Pastor Pedron · Veure més »

Marc Roma Chiné

Marc Roma (Barcelona, 1974) és un periodista, guionista, director i productor executiu català.

Nou!!: Barcelona і Marc Roma Chiné · Veure més »

Marc Safont

Palau de la Generalitat de Marc Safont Marc Safont (1385?-1458) va ser un arquitecte català, considerat un dels més importants de la baixa edat mitjana.

Nou!!: Barcelona і Marc Safont · Veure més »

Marc Taxonera i Comas

Marc Taxonera i Comas (Barcelona, 12 de setembre de 1919 - 19 de desembre de 2014) va ser un monjo benedictí de l'abadia de Montserrat, figura destacada en el món de la cultura catalana.

Nou!!: Barcelona і Marc Taxonera i Comas · Veure més »

Marc Torrejón i Moya

Marc Torrejón Moya (nascut a Barcelona el 18 de febrer de 1986) és un futbolista professional català que juga de defensa a l'Union Berlin des de l'any 17.

Nou!!: Barcelona і Marc Torrejón i Moya · Veure més »

Marcel Gorgori i Argemí

Marcel Gorgori i Argemí (Barcelona, 1968) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Marcel Gorgori i Argemí · Veure més »

Marcel Granollers i Pujol

Marcel Granollers i Pujol (Barcelona, 12 d'abril de 1986) és un tennista professional català.

Nou!!: Barcelona і Marcel Granollers i Pujol · Veure més »

Marcel·lí Andrés i Andrés

Marcel·lí Andrés i Andrés (Vilafranca, els Ports, 14 de maig de 1807 - Barcelona, 20 d'abril de 1852) va ser un metge i botànic valencià que va investigar la flora i fauna africanes.

Nou!!: Barcelona і Marcel·lí Andrés i Andrés · Veure més »

Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Marcel·lí Domingo i Sanjuan · Veure més »

Marcel·lí Massana i Bancells

àlies «Panxo» fou un guerriller antifranquista.

Nou!!: Barcelona і Marcel·lí Massana i Bancells · Veure més »

Marcel·lí Moreta i Amat

Marcel·lí Moreta i Amat (Sant Julià de Vilatorta, Osona 1909 - Barcelona, Barcelonès 2004) fou polític català de centredreta.

Nou!!: Barcelona і Marcel·lí Moreta i Amat · Veure més »

Marcel·lí Perelló i Domingo

Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona, 3 de gener de 1897 - Ciutat de Mèxic, 1961) fou un guerriller, polític i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Marcel·lí Perelló i Domingo · Veure més »

Marcià Albareda

Marcià Albareda (Vic, ? - Barcelona, 1673) fou un compositor del Barroc català.

Nou!!: Barcelona і Marcià Albareda · Veure més »

Marcos Redondo Valencia

Marcos Redondo "La Tuna de Alcalá", sarsuela de 1926. Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco, 24 de novembre de 1893 - Barcelona, 17 de juliol de 1976) fou un baríton andalús establert a Catalunya des de l'edat de 30 anys.

Nou!!: Barcelona і Marcos Redondo Valencia · Veure més »

Mare de Déu de la Mercè

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Nou!!: Barcelona і Mare de Déu de la Mercè · Veure més »

Mare de Déu del Bonaire

Santa Maria de Bonaria a Cagliari. La Mare de Déu del Bonaire és una de les advocacions marianes de la Benaventurada Verge Maria.

Nou!!: Barcelona і Mare de Déu del Bonaire · Veure més »

Mare de Déu del Coll (Barcelona)

La Mare de Déu del Coll, o de Font-rúbia, és una església al barri del Coll —al qual dona nom—, al districte de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Mare de Déu del Coll (Barcelona) · Veure més »

Mare de Déu dels Consellers

Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Mare de Déu dels Consellers · Veure més »

Marea (grup)

Marea és un grup de música rock (original de Berriozar, Navarra) format el 1997 per Kutxi Romero.

Nou!!: Barcelona і Marea (grup) · Veure més »

MareNostrum

MareNostrum és el nom genèric que el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC) dona al seu superordinador més emblemàtic i que tradicionalment és el més potent a Espanya i ocupa llocs destacats al rànquing internacional de supercomputadors Top500.

Nou!!: Barcelona і MareNostrum · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Maresme · Veure més »

Margalef (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Barcelona і Margalef (desambiguació) · Veure més »

Margalida Llobera Llompart

Margalida Llobera Llompart, també coneguda com a Margaluz (Palma, 1939 - 29 de gener de 2006) fou una actriu, cantant i ballarina mallorquina.

Nou!!: Barcelona і Margalida Llobera Llompart · Veure més »

Margalida Pons i Jaume

Margalida Pons i Jaume (Palma, Mallorca, 10 de febrer de 1966) és una escriptora, poetessa i professora universitària mallorquina.

Nou!!: Barcelona і Margalida Pons i Jaume · Veure més »

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.

Nou!!: Barcelona і Margarida de Prades · Veure més »

Margarida Minguillón i Aran

Margarida Minguillón i Aran (Barcelona, el 24 de febrer de 1947) és una actriu de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: Barcelona і Margarida Minguillón i Aran · Veure més »

Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.

Nou!!: Barcelona і Margarida Xirgu i Subirà · Veure més »

Margarita Brender i Rubira

Margarita Brender i Rubira (Romania, 4 de juliol del 1919 - Barcelona, 11 de febrer de 2000) fou una arquitecta catalana.

Nou!!: Barcelona і Margarita Brender i Rubira · Veure més »

Margarita Isabel Cabrer González

Margarita Isabel Cabrer González (Mabel Cabrer) (Barcelona, 9 de maig de 1969) és una política mallorquina del Partit Popular de les Illes Balears.

Nou!!: Barcelona і Margarita Isabel Cabrer González · Veure més »

Maria Amèlia Pedrerol i Busquets

Maria Amèlia Pedrerol i Busquets (Barcelona, 25 de juny de 1950), va ser una cantant relacionada amb la Nova Cançó, la més jove de Els Setze Jutges i el seu membre número dotze.

Nou!!: Barcelona і Maria Amèlia Pedrerol i Busquets · Veure més »

Maria Antònia Canals i Tolosa

Maria Antònia Canals i Tolosa (Barcelona, 15 de novembre de 1930 - Girona, 29 d'abril de 2022) va ser una mestra i matemàtica catalana, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, figura clau de la renovació pedagògica  a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Maria Antònia Canals i Tolosa · Veure més »

Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies

Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Astúries (Caserta 1784 - Palau d'Aranjuez 1806).

Nou!!: Barcelona і Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies · Veure més »

Maria Antònia Munar i Riutort

Maria Antònia Munar i Riutort (Barcelona, 1955) fou una política mallorquina, doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears.

Nou!!: Barcelona і Maria Antònia Munar i Riutort · Veure més »

Maria Antònia Oliver i Cabrer

Maria Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, Illes Balears, 4 de desembre del 1946 - Sencelles, 10 de febrer de 2022) fou una escriptora mallorquina en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Antònia Oliver i Cabrer · Veure més »

Maria Assumpció Català i Poch

Maria Assumpció Català i Poch (Barcelona, 14 de juliol de 1925 - 3 de juliol de 2009) fou una matemàtica i astrònoma catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Assumpció Català i Poch · Veure més »

Maria Assumpció Raventós i Torras

Maria Assumpció Raventós i Torras (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès 1930) és una pintora, gravadora i tapissera catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Assumpció Raventós i Torras · Veure més »

Maria Àngels Cardona i Florit

Maria Àngels Cardona i Florit (Ferreries, 8 d'octubre de 1940 - Barcelona, 24 de desembre de 1991) fou una biòloga, ecologista i botànica vinculada a Menorca i Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Maria Àngels Cardona i Florit · Veure més »

Maria Àngels Sanahuja Pons

Maria Àngels Sanahuja Pons (Barcelona, setembre de 1948) és una empresària catalana, promotora immobiliària i mecenes de la salut pública.

Nou!!: Barcelona і Maria Àngels Sanahuja Pons · Veure més »

Maria Àngels Viladot i Presas

Maria Àngels Viladot i Presas (Barcelona 19 de febrer de 1951) és una sociolingüista catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Àngels Viladot i Presas · Veure més »

Maria Barbal i Farré

Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) és una destacada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional.

Nou!!: Barcelona і Maria Barbal i Farré · Veure més »

Maria Barrientos i Llopis

Maria Barrientos i Llopis (Barcelona, 4 de març de 1884 - Ziburu, Lapurdi, 8 d'agost de 1946) fou una soprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Barrientos i Llopis · Veure més »

Maria Callas

Maria Callas (en grec: Μαρία Κάλλας) (Nova York, 2 de desembre de 1923 - París, 16 de setembre de 1977) fou una soprano grecoestatunidenca i és considerada la cantant més famosa d'òpera del període de postguerra.

Nou!!: Barcelona і Maria Callas · Veure més »

Maria Canals i Cendrós

Maria Remei Canals i Cendrós (Barcelona, 12 de març de 1914 - Barcelona, 28 de juliol de 2010) fou una pianista catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Canals i Cendrós · Veure més »

Maria Carme Roca i Costa

Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura.

Nou!!: Barcelona і Maria Carme Roca i Costa · Veure més »

Maria Concepció Ramió i Diumenge

, és una compositora catalana, professora de música i directora de cobla.

Nou!!: Barcelona і Maria Concepció Ramió i Diumenge · Veure més »

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Nou!!: Barcelona і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Maria d'Aragó i d'Anjou

Maria d'Aragó i d'Anjou (1299 – Barcelona, 1347) fou princesa d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Maria d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Maria de Castella

212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).

Nou!!: Barcelona і Maria de Castella · Veure més »

Maria de Cervelló

Maria de Cervelló és una santa nascuda i morta a Barcelona (1 de desembre de 1230 - 19 de setembre de 1290).

Nou!!: Barcelona і Maria de Cervelló · Veure més »

Maria de Frederic

Maria de Frederic és el nom artístic de la poetessa i compositora de cançons catalana Maria Salesas i Ribas, nascuda a Barcelona l'11 de setembre de l'any 1931, tot i que quan tenia un any es traslladà a Puigpelat, a la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Barcelona і Maria de Frederic · Veure més »

Maria de la Mercè d'Orleans

Maria de la Mercè d'Orleans (Madrid, 24 de juny de 1860 - 26 de juny de 1878) va ser una noble de la casa d'Orleans, reina consort d'Espanya el 1878 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Nou!!: Barcelona і Maria de la Mercè d'Orleans · Veure més »

Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies

Maria Mercè de Borbó-Dues Sicílies i Orleans (Madrid, 1911 - Lanzarote, 2000) fou comtessa de Barcelona arran del seu casament amb l'infant Joan de Borbó.

Nou!!: Barcelona і Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies · Veure més »

Maria de Xipre

Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).

Nou!!: Barcelona і Maria de Xipre · Veure més »

Maria del Carme Girau i Alonso

és una cantant i compositora valenciana que va formar part de la Nova Cançó fins que, a finals dels anys 60, ho va deixar per continuar la carrera de farmacèutica.

Nou!!: Barcelona і Maria del Carme Girau i Alonso · Veure més »

Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani, i en la musicació de poesia.

Nou!!: Barcelona і Maria del Mar Bonet · Veure més »

Maria del Mar Serna Calvo

Maria del Mar Serna Calvo (Aguilar de Campoo, Palència, 1955) va ser la consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya des de novembre de 2006 fins al novembre de 2010 És advocada Laboralista de la UGT de Catalunya (1977-1982), i Directora General de Relacions Laborals del Departament de Treball i Indústria des del 26 de gener de 2004.

Nou!!: Barcelona і Maria del Mar Serna Calvo · Veure més »

Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra

Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra (Barcelona, 10 d'agost de 1951) és una política i antropòloga catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VI i VII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra · Veure més »

Maria Dolors Laffitte i Masjoan

Dolors Laffitte i Masjoan (Roda de Ter, 1949 - Girona, 15 de febrer de 2008), també coneguda com a Maria Laffitte des del 1996, va ser una cantant catalana, cofundadora del Tradicionàrius i membre d'Ara Va de Bo i d'Els Trobadors.

Nou!!: Barcelona і Maria Dolors Laffitte i Masjoan · Veure més »

Maria Dolors Orriols i Monset

Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 25 de gener de 1914 – Barcelona, 23 d'agost de 2008) fou una escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Dolors Orriols i Monset · Veure més »

Maria Dolors Renau i Manén

Maria Dolors Renau i Manén (Barcelona, 15 de novembre de 1936 - 29 d'agost de 2019) fou una psicòloga i pedagoga catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Dolors Renau i Manén · Veure més »

Maria Encarnació Roca i Trias

María Encarnación Roca y Trías, també coneguda com a Encarna Roca (Barcelona, 26 d'abril de 1944), jurista catalana, és magistrada del Tribunal Suprem espanyol i magistrada (des de 2012) i vicepresidenta (des de 2017) del Tribunal Constitucional d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Maria Encarnació Roca i Trias · Veure més »

Maria Espinalt i Font

Maria Rosa Espinalt i Font (Barcelona, 29 de juliol de 1910 - Barcelona, 25 de juny de 1981) fou una soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal.

Nou!!: Barcelona і Maria Espinalt i Font · Veure més »

Maria Font i Bernaus

Maria Font i Bernaus, o Maria Font de Carulla (1919 - Barcelona, 13 de març de 2016),va ser una promotora cultural catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Font i Bernaus · Veure més »

Maria Gay

Maria de Lourdes Pichot i Gironès (o Pitxot i Gironès), coneguda artísticament com a Maria Gay (Barcelona, 12 de juny de 1876Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Nova York, 29 de juliol de 1943), fou una mezzosoprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Gay · Veure més »

Maria Girona i Benet

Maria Girona i Benet (Barcelona, 30 de novembre de 1923 - Barcelona, 8 de març de 2015) fou una pintora, gravadora i activista cultural catalana, a més de cofundadora de l'Escola de Disseny i Art de Barcelona coneguda com a Escola EINA, al bloc de la Fundació EINA, 2011.

Nou!!: Barcelona і Maria Girona i Benet · Veure més »

Maria Glòria Renom i Vallbona

Maria Glòria Renom i Vallbona (Barcelona, 1947) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII, VIII, IX i X legislatures.

Nou!!: Barcelona і Maria Glòria Renom i Vallbona · Veure més »

Maria Isabel Marín Silvestre

Maria Isabel Marín Silvestre (Barcelona, 1955) és una historiadora de l'art.

Nou!!: Barcelona і Maria Isabel Marín Silvestre · Veure més »

Maria Josep Picó

Maria Josep Picó i Garcés (Sagunt, Camp de Morvedre, 1973) és una periodista valenciana.

Nou!!: Barcelona і Maria Josep Picó · Veure més »

Maria Josepa Casanellas i Escofet

Maria Josepa Casanellas i Escofet (Moja, Alt Penedès, 1922 - Barcelona, 8 d'agost de 2007) coneguda al barri de la Marina de Sants com la «Pepita», fou una pedagoga catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Josepa Casanellas i Escofet · Veure més »

Maria Lluïsa Borràs i González

Maria Lluïsa Borràs i González (Barcelona, 1 febrer 1931-Palafrugell, 23 gener de 2010) fou doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, escriptora, historiadora i crítica d'art, comissària d'exposicions, professora universitària, especialista en avantguardes i en dadaisme, impulsora de la Fundació Miró i col·laboradora de diversos artistes.

Nou!!: Barcelona і Maria Lluïsa Borràs i González · Veure més »

Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma

Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma (La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixement que al contraure matrimoni esdevingué reina consort d'Etrúria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins al 1824 en el moment de la seva mort.

Nou!!: Barcelona і Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma · Veure més »

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)

Maria Lluïsa Carlota de Borbó-Parma (en mar, prop de Barcelona, 2 d'octubre del 1802 – Roma, 18 de març del 1857) filla de Maria Lluïsa de Borbó i Lluís I d'Etrúria.

Nou!!: Barcelona і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (princesa de Saxònia) · Veure més »

Maria Matilde Almendros i Carcasona

fou una actriu i locutora de ràdio catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Matilde Almendros i Carcasona · Veure més »

Maria Mercè Marçal i Serra

 fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Mercè Marçal i Serra · Veure més »

Maria Montessori

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.

Nou!!: Barcelona і Maria Montessori · Veure més »

Maria Montserrat Capdevila d'Oriola

Maria Montserrat Capdevila d'Oriola (Cabestany, 6 d'agost del 1905 - Barcelona, 4 d'octubre del 1993) va ser una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol.

Nou!!: Barcelona і Maria Montserrat Capdevila d'Oriola · Veure més »

Maria Morera i Franco

Maria Morera i Franco (Barcelona, 12 de febrer de 1872 - 3 d'abril de 1954) va ser una actriu catalana de dilatada carrera.

Nou!!: Barcelona і Maria Morera i Franco · Veure més »

Maria Pilar Busquet i Medan

Maria Pilar Busquet i Medan (Les, 23 de març de 1937 - Barcelona, 13 de novembre de 2016) va ser una política aranesa, síndica d'Aran del 1991 al 1993.

Nou!!: Barcelona і Maria Pilar Busquet i Medan · Veure més »

Maria Rosa

Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894.

Nou!!: Barcelona і Maria Rosa · Veure més »

Maria Rosa Bueno Castellano

Maria Rosa Bueno Castellano (Villapalacios, Província d'Albacete, 1945 - Palma, 21 de desembre de 2009) fou una dirigent veïnal mallorquina.

Nou!!: Barcelona і Maria Rosa Bueno Castellano · Veure més »

Maria Rosa Farré i Escofet

Maria Rosa Farré i Escofet (Barcelona, 1916-2001) fou una pedagoga catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Rosa Farré i Escofet · Veure més »

Maria Rosa Ribas i Monné

Maria Rosa Ribas i Monné (Barcelona, 25 de juliol del 1944) és una compositora i pianista catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Rosa Ribas i Monné · Veure més »

Maria Rosa Virós i Galtier

Maria Rosa Virós i Galtier (Barcelona, 1935 - ibid., 15 de maig de 2010) fou una advocada catalana, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i catedràtica de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual fou rectora del 2001 al 2005.

Nou!!: Barcelona і Maria Rosa Virós i Galtier · Veure més »

Maria Rovira i Duran

Maria Rovira i Duran (Piera, Anoia) és una sindicalista agrària catalana, dirigent de la Unió de Pagesos.

Nou!!: Barcelona і Maria Rovira i Duran · Veure més »

Maria Salvo Iborra

Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020) va ser una activista antifranquista catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Salvo Iborra · Veure més »

Maria Teresa Aragonès i Perales

Maria Teresa Aragonès i Perales (Barcelona, 15 de juliol de 1955) és una política i activista independentista catalana, diputat al Parlament de Catalunya en la VII i VIII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Maria Teresa Aragonès i Perales · Veure més »

Maria Teresa Ferrer i Mallol

Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d'agost de 1940 - 4 de març de 2017) fou una historiadora medievalista catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Teresa Ferrer i Mallol · Veure més »

Maria Teresa Giménez i Morell

Maria Teresa Giménez i Morell (Barcelona, 1928 - 2021) era una pedagoga musical i directora de cant coral catalana, autora de nombrosos llibres de pedagogia musical i guies per a mestres.

Nou!!: Barcelona і Maria Teresa Giménez i Morell · Veure més »

Maria Teresa Monclús i Marquès

Maria Teresa Monclús i Marquès (Barcelona, 10 d'octubre de 1934)https://www.discogs.com/es/artist/7550455-Maria-Teresa-Moncl%C3%BAs-i-Marqu%C3%A8s és una pianista i compositora de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Maria Teresa Monclús i Marquès · Veure més »

Maria Teresa Ocaña i Gomà

Maria Teresa Ocaña i Gomà (Barcelona, 26 de juliol de 1947), conservadora de museus, va ser la directora del Museu Picasso i del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Maria Teresa Ocaña i Gomà · Veure més »

Maria Teresa Vernet i Real

Primera edició de ''Eulàlia'' publicada a Badalona l'any 1928 dins la col·lecció A tot vent Maria Teresa Vernet i Real (Barcelona, 7 de març de 1907 - Barcelona, 16 de febrer de 1974) fou una novel·lista, poeta i traductora anterior a la guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Maria Teresa Vernet i Real · Veure més »

Maria Vila i Panadès

Maria Vila i Panadès (Gràcia, Barcelona, 29 d'agost de 1897 - Barcelona, 18 de desembre de 1963) va ser una primera actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Maria Vila i Panadès · Veure més »

Maria Vilardell i Viñas

Maria Vilardell i Viñas (Barcelona, 3 de desembre de 1922 - 22 de març de 2011) fou una pianista i promotora musical catalana, neta del tenor Francesc Viñas i Dordal i esposa de Miguel Lerín i Seguí.

Nou!!: Barcelona і Maria Vilardell i Viñas · Veure més »

Marian Burguès i Serra

Marian Burguès i Serra (o Marià) (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932) va ser un ceramista i lliurepensador català, fundador del Faianç Català i autor de Sabadell del meu record (1929).

Nou!!: Barcelona і Marian Burguès i Serra · Veure més »

Mariano Álvarez de Castro

Mariano Álvarez de Castro, de nom complet Mariano José Manuel Bernardo Álvarez Bermúdez de Castro y López Aparicio (Granada, 1749 - Figueres, 1810),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Barcelona і Mariano Álvarez de Castro · Veure més »

Mariano Meseguer Bielsa

Mariano Meseguer Bielsa (Barcelona, 1927 - 2013) fou un arquitecte i activista social català.

Nou!!: Barcelona і Mariano Meseguer Bielsa · Veure més »

Mariano Soriano Fuertes

Mariano Soriano Fuertes (Múrcia, 28 de març de 1817 - Madrid, 26 de març de 1880) va ser un compositor de sarsuela i musicòleg espanyol.

Nou!!: Barcelona і Mariano Soriano Fuertes · Veure més »

Marià Aguiló i Fuster

Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »

Marià Alemany Lamana

Marià Alemany Lamana (Barcelona, 1946) ha estat catedràtic de nutrició i de Bioquímica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Marià Alemany Lamana · Veure més »

Marià Bassols de Climent

Marià Bassols de Climent (Figueres, 13 de desembre de 1903 - Barcelona, 20 d'octubre de 1973) fou un llatinista català, deixeble de Joaquim Balcells i Pinto.

Nou!!: Barcelona і Marià Bassols de Climent · Veure més »

Marià Brossa i Arnó

Marià Brossa i Arnó va néixer el 1831 al poble de Sant Andreu de Palomar (avui Barcelona) i hi morí el 1881.

Nou!!: Barcelona і Marià Brossa i Arnó · Veure més »

Marià Cañardo i Lacasta

Marià Cañardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 - Barcelona, 20 de juny de 1987) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la història.

Nou!!: Barcelona і Marià Cañardo i Lacasta · Veure més »

Marià Fortuny i de Madrazo

Marià Fortuny i de Madrazo (o Mariano Fortuny y Madrazo) (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949) fou un pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial.

Nou!!: Barcelona і Marià Fortuny i de Madrazo · Veure més »

Marià Fortuny i Marsal

Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus Anacoreta'' de Marià Fortuny i Marsal Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català.

Nou!!: Barcelona і Marià Fortuny i Marsal · Veure més »

Marià Gonzalvo i Falcon

Marià Gonzalvo i Falcon, conegut futbolísticament com a Gonzalvo III (Mollet del Vallès, 22 de gener del 1922 - Barcelona, 7 d'abril del 2007), fou un destacat futbolista català dels anys 40 i 50.

Nou!!: Barcelona і Marià Gonzalvo i Falcon · Veure més »

Marià Manent i Cisa

Marià Manent i Cisa (Barcelona, 29 de novembre de 1898 – Barcelona, 24 de novembre de 1988) va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, i un home clau de la cultura literària catalana del.

Nou!!: Barcelona і Marià Manent i Cisa · Veure més »

Marià Obiols i Tramullas

Marià Obiols i Tramullas (Barcelona, 26 de setembre de 1809 - Barcelona, 11 de desembre de 1888) fou compositor d'òperes i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de 1847 fins a la mort.

Nou!!: Barcelona і Marià Obiols i Tramullas · Veure més »

Marià Pedrol i Balart

Marià Pedrol i Balart (Montblanc, Conca de Barberà, 1852 – Barcelona, Barcelonès, 1918) va ésser un farmacèutic propulsor del catalanisme a Montblanc.

Nou!!: Barcelona і Marià Pedrol i Balart · Veure més »

Marià Pidelaserra i Brias

Marià Pidelaserra i Brias (Barcelona 1877- 7 d'octubre de 1946) fou un pintor català, un dels màxims representants de l'impressionisme a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Marià Pidelaserra i Brias · Veure més »

Marià Ramoneda i Llunell

Marià Ramoneda i Llunell (Rubí, Vallès Occidental, 1849-1909) va ésser un hisendat i un perit agrícola.

Nou!!: Barcelona і Marià Ramoneda i Llunell · Veure més »

Marià Rubió i Bellver

Marià Rubió i Bellver (Reus, 1862 - Niça, 1938) va ser un enginyer militar català, responsable d'importants obres urbanístiques i d'enginyeria.

Nou!!: Barcelona і Marià Rubió i Bellver · Veure més »

Marià Rubió i Tudurí

Marià Rubió i Tudurí (Maó, Menorca, 1 de gener de 1896 - Barcelona, 28 d'octubre de 1962) fou un advocat i polític català d'origen menorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Marià Rubió i Tudurí · Veure més »

Marià Villangómez Llobet

Marià Villangómez Llobet (Ciutat d'Eivissa, 10 de gener de 1913 - 12 de maig de 2002) va ser un poeta i traductor eivissenc.

Nou!!: Barcelona і Marià Villangómez Llobet · Veure més »

Maridatge

El maridatge era un impost directe que gravava tots els focs i era destinat a pagar les despeses del casament de les infantes o filles del rei.

Nou!!: Barcelona і Maridatge · Veure més »

Marie Laurencin

Marie Laurencin (París, 31 d'octubre del 1883 - 8 de juny del 1956) fou una pintora i gravadora francesa.

Nou!!: Barcelona і Marie Laurencin · Veure més »

Marie-Claire Zimmermann

és una filòloga francesa.

Nou!!: Barcelona і Marie-Claire Zimmermann · Veure més »

Marie-José Pérec

Marie-José Pérec (Basse-Terre, Guadalupe, 9 de maig de 1968) és una antiga atleta francesa especialitzada en les curses de velocitat d'extensió més llarga, tot i que també va córrer els 400 metres i els 400 tanques.

Nou!!: Barcelona і Marie-José Pérec · Veure més »

Marifé Tey Planas

''Noia amb casquet de bany'' (1970). Situada als Jardins de Joan Maragall del Palauet Albéniz Marifé Tey Planas fou una escultora catalana (Barcelona, 1914 - Barcelona 25 de setembre de 2009).

Nou!!: Barcelona і Marifé Tey Planas · Veure més »

Marilyn Monroe

Marilyn Monroe,El 23 de febrer de 1956, a Nova York, va aconseguir que aquest fos el seu nom oficial.

Nou!!: Barcelona і Marilyn Monroe · Veure més »

Marina (llibre)

Marina és una novel·la fantàstica de Carlos Ruiz Zafón publicada l'any 1999 en castellà per l'Editorial Edebé i traduïda al català l'any 2003.

Nou!!: Barcelona і Marina (llibre) · Veure més »

Marina Comellas i Fernández

Marina Comellas i Fernández (Barcelona, 1947) és una dirigent veïnal catalana que el 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Marina Comellas i Fernández · Veure més »

Marina Rossell i Figueras

Cartell d'anunci de la gira pel Canadà. és una cantant catalana que canta en català i castellà.

Nou!!: Barcelona і Marina Rossell i Figueras · Veure més »

Marina Subirats i Martori

Marina Subirats i Martori (Barcelona 1943) és una sociòloga, gestora pública i política catalana.

Nou!!: Barcelona і Marina Subirats i Martori · Veure més »

Mario Bellatin

Mario Bellatin (Ciutat de Mèxic, 1960) és un escriptor mexicà.

Nou!!: Barcelona і Mario Bellatin · Veure més »

Mario Gas Cabré

Mario Gas Cabré (Montevideo, Uruguai, 5 de febrer de 1947) és un actor, director de cinema i de teatre i òpera, doblador i gestor cultural català nascut a l'Uruguai.

Nou!!: Barcelona і Mario Gas Cabré · Veure més »

Mario Maragliano i Navone

Mario Maragliano i Navone (Gènova, 1864 – Barcelona, 1944), fou un mosaïcista.

Nou!!: Barcelona і Mario Maragliano i Navone · Veure més »

Mario Vargas Llosa

Jorge Mario Pedro Vargas Llosa (Arequipa, 28 de març de 1936), més conegut com a Mario Vargas Llosa, és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà, que compta també amb la nacionalitat espanyola des de l'any 1993.

Nou!!: Barcelona і Mario Vargas Llosa · Veure més »

Marlene Dietrich

Marlene Dietrich fotografiada a Alemanya el 1933. Marlene Dietrich a la pel·lícula ''Morocco'' (1930) Marlene Dietrich (Berlín, 27 de desembre de 1901 - París, 6 de maig de 1992), nascuda amb el nom de Marie Magdalene von Losch, fou una actriu i cantant alemanya naturalitzada estatunidenca el 1939.

Nou!!: Barcelona і Marlene Dietrich · Veure més »

Marmota alpina

La marmota alpina (Marmota marmota) és un mamífer de la família dels esciúrids.

Nou!!: Barcelona і Marmota alpina · Veure més »

Marquesat de Benavent

Marquès de Benavent és un títol nobiliari concedit el 1703 per Felip V a Martí de Sabater i d'Agullana, senyor de Benavent de Segrià.

Nou!!: Barcelona і Marquesat de Benavent · Veure més »

Marquesat de Castellbell

'''Castell de Castellbell''', a '''Castellbell i el Vilar'''. El Marquesat de Castellbell és un títol nobiliari concedit el 1702 per Felip V a Josep d'Amat i de Planella, senyor de Castellbell.

Nou!!: Barcelona і Marquesat de Castellbell · Veure més »

Marquesat de Castellmeià

El Marquesat de Castellmeià és un títol nobiliari concedit el 1716 per Felip V a Francesc de Junyent i de Marimon.

Nou!!: Barcelona і Marquesat de Castellmeià · Veure més »

Marquesat de Sant Mori

El marquesat de Sant Mori és un títol nobiliari creat per la reina regent Maria Cristina d'Àustria el 3 de juliol de 1893 a favor de Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño i dels seus descendents sobre la baronia de Sant Mori.

Nou!!: Barcelona і Marquesat de Sant Mori · Veure més »

Marraix

El marraix o llúdria (Lamna nasus) és una espècie de tauró que a l'estiu s'apropa molt a la costa fins al punt que arriba a penetrar en platges i ports.

Nou!!: Barcelona і Marraix · Veure més »

Marta Almirall i Elizalde

Marta Almirall i Elizalde (Barcelona, 23 de març de 1957) és una ballarina i coreògrafa catalana.

Nou!!: Barcelona і Marta Almirall i Elizalde · Veure més »

Marta Carrasco i Llovet

Marta Carrasco és una ballarina, creadora escènica, i coreògrafa catalana de dansa contemporània, concretament de Dansa-teatre.

Nou!!: Barcelona і Marta Carrasco i Llovet · Veure més »

Marta Corachan i Cuyàs

Marta Corachan i Cuyàs (Barcelona, 1936) és una diplomada en infermeria, dietètica i gestió comercial hospitalària catalana.

Nou!!: Barcelona і Marta Corachan i Cuyàs · Veure més »

Marta Esteban i Roca

Marta Esteban i Roca (Barcelona, 26 de maig del 1949), és una productora i directora de cinema catalana.

Nou!!: Barcelona і Marta Esteban i Roca · Veure més »

Marta Estrada i Miyares

Marta Estrada i Miyares (Granollers, Vallès Oriental, 27 de juny de 1946) és una investigadora catalana, oceanògrafa i biòloga marina.

Nou!!: Barcelona і Marta Estrada i Miyares · Veure més »

Marta Fernández i Farrés

Marta Fernández i Farrés (Barcelona, 21 de desembre del 1981) és una exjugadora de bàsquet catalana.

Nou!!: Barcelona і Marta Fernández i Farrés · Veure més »

Marta Padovan

Conxita Alà i Miquel, coneguda amb el nom artístic de Marta Padovan (Poblenou, Barcelona, 1938 - 29 de setembre de 2019), fou una actriu catalana de teatre, televisió, cinema i doblatge.

Nou!!: Barcelona і Marta Padovan · Veure més »

Marta Repullo i Grau

Marta Grau i Repullo (Barcelona, 1976) és una escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Marta Repullo i Grau · Veure més »

Marta Roure i Besolí

Marta Roure i Besolí (Andorra la Vella, 16 de gener de 1981) és una cantant andorrana que va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004, celebrat a Istanbul, Turquia, amb la cançó "Jugarem a estimar-nos", de Jofre Bardagí, i en representació d'Andorra.

Nou!!: Barcelona і Marta Roure i Besolí · Veure més »

Marta Viladot i Santaló

Marta Viladot Santaló (Barcelona, 1970) és una periodista llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster d'Anàlisi Política Comparada per la Universitat Oberta de Catalunya (màster propi de la UOC).

Nou!!: Barcelona і Marta Viladot i Santaló · Veure més »

Martí Barrera i Maresma

Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 - Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Martí Barrera i Maresma · Veure més »

Martí Camprubí i Puigneró

Martí Camprubí i Puigneró (Manresa, 1910 - Barcelona, 1992) fou un autor, actor i director teatral català.

Nou!!: Barcelona і Martí Camprubí i Puigneró · Veure més »

Martí Casas i Rabiol

Martí Casas i Rabiol (Malgrat de Mar, Maresme, 1845-1924) va ésser un sastre fins al 1867 quan passà a dedicar-se exclusivament al comerç de robes.

Nou!!: Barcelona і Martí Casas i Rabiol · Veure més »

Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.

Nou!!: Barcelona і Martí de Riquer i Morera · Veure més »

Martí Galindo i Girol

Martí Galindo i Girol (Barcelona, 21 de maig de 1937 - 3 de març de 2019) fou un actor i regidor de teatre, que es va fer especialment conegut al programa de Xavier Sardà Crónicas marcianas.

Nou!!: Barcelona і Martí Galindo i Girol · Veure més »

Martí Genís i Aguilar

Martí Genís i Aguilar (Vic, Osona, 21 de juny de 1847 - Vic, 10 de desembre de 1932) fou un escriptor i farmacèutic.

Nou!!: Barcelona і Martí Genís i Aguilar · Veure més »

Martí Guixé

és un dissenyador gastronòmic català.

Nou!!: Barcelona і Martí Guixé · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Barcelona і Martí l'Humà · Veure més »

Martí Llauradó i Mariscot

''Alba'', escultura en la plaça Martí Llauradó (Barcelona) Martí Llauradó i Mariscot (Barcelona, 1903 - Barcelona, 1957) fou un escultor noucentista català.

Nou!!: Barcelona і Martí Llauradó i Mariscot · Veure més »

Martí Llauradó i Torné

Martí Llauradó i Torné (Barcelona, 8 de gener de 1947) és un excantautor català, membre del grup Els Setze Jutges i fill de l'escultor Martí Llauradó i Mariscot.

Nou!!: Barcelona і Martí Llauradó i Torné · Veure més »

Martí Onofre I de Rocabertí

Martí Onofre I de Rocabertí i de Rocabertí fou vescomte de Rocabertí des de 1512 fins a 1567, fill i successor del seu pare Felip Dalmau II de Rocabertí i d'Isabel de Rocabertí.

Nou!!: Barcelona і Martí Onofre I de Rocabertí · Veure més »

Martí Pous i Serra

Martí Pous i Serra (Barcelona, 1910-25 de gener de 1997) fou un historiador català de Sant Andreu de Palomar.

Nou!!: Barcelona і Martí Pous i Serra · Veure més »

Martí Rimbau i Saldes

Martí Riumbau i Saldes (Barcelona, Barcelonès, 1852 - Malgrat de Mar, Maresme, 1912) va ésser un notari que exercí les seues funcions a Horta de Sant Joan, Cardona, Tivissa, Sineu, Alaró, Torelló i Malgrat de Mar.

Nou!!: Barcelona і Martí Rimbau i Saldes · Veure més »

Martí Roger i Crosa

fou un escriptor i polític català, germà de Miquel Roger i Crosa.

Nou!!: Barcelona і Martí Roger i Crosa · Veure més »

Martí Ventolrà i Fort

Martí Ventolrà i Fort, també escrit com Vantolrà, (Barcelona, 16 de desembre de 1906 – Ciutat de Mèxic, 5 de juny de 1977) va ser un jugador de futbol, que va destacar en la posició d'extrem dret per la seva habilitat, velocitat i capacitat golejadora.

Nou!!: Barcelona і Martí Ventolrà i Fort · Veure més »

Martín Berasategui Olazabal

Martín Berasategui Olazabal és un cuiner basc, originari de Guipúscoa, concretament de Sant Sebastià.

Nou!!: Barcelona і Martín Berasategui Olazabal · Veure més »

Martín Díez de Liatzasolo

Martín Díez de Liatzasolo (Alkiza, Guipúscoa, c.1500 - Barcelona, 1583) és considerat un dels millors escultors del.

Nou!!: Barcelona і Martín Díez de Liatzasolo · Veure més »

Martin's Cafè-teatre

Martin's cafè-teatre, ubicat en el núm.

Nou!!: Barcelona і Martin's Cafè-teatre · Veure més »

Martina Castells i Ballespí

Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 de juliol de 1852 - Reus, 21 de gener de 1884) fou una metgessa catalana, coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol –juntament amb Maria Elena Maseras i Dolors Aleu– a matricular-se (l'any 1877) i llicenciar-se (l'any 1882 en Medicina, per la Universitat de Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Martina Castells i Ballespí · Veure més »

Martinet blanc comú

Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre). El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous.

Nou!!: Barcelona і Martinet blanc comú · Veure més »

Martinet de nit comú

miniatura El martinet de nit, martinet d’olivera,martinet de garrofera o martinet, orval o doral (Nycticorax nycticorax) és una ardèida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars.

Nou!!: Barcelona і Martinet de nit comú · Veure més »

Martinet menut comú

Exemplar adult. El martinet menut, gomet, suís, caquetó o quequí (Ixobrychus minutus) és un ocell estival nidificant als Països Catalans on és més estès que el bitó.

Nou!!: Barcelona і Martinet menut comú · Veure més »

Martinet ros comú

El martinet ros o oroval (garsa monyuda a les Balears) (Ardeola ralloides) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) i lleugerament semblant a l'esplugabous.

Nou!!: Barcelona і Martinet ros comú · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Martorell · Veure més »

Maruja Alfaro i Brenchat

Maruja Alfaro Brenchat (Barcelona, 8 de setembre de 1930) és una actriu barcelonina.

Nou!!: Barcelona і Maruja Alfaro i Brenchat · Veure més »

Maruja Torres

María Dolores Torres Manzanera, més coneguda com a Maruja Torres (Barcelona, 16 de març de 1943) és una periodista i escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Maruja Torres · Veure més »

Mary Mistral

María Teresa Ramírez, coneguda artísticament amb el nom de Mary Mistral, (València, 1939 - ibid., 1 de juny de 1998) va ser una vedet de revista valenciana, establerta durant uns anys a Barcelona i primera figura d'El Molino a les dècades del 1960 i 1970.

Nou!!: Barcelona і Mary Mistral · Veure més »

Mary Santpere

Maria Santpere Hernáez, coneguda com a Mary Santpere (Barcelona, 1 de setembre del 1913 - Madrid, 23 de setembre del 1992) va ser una polifacètica actriu, vedet i humorista catalana.

Nou!!: Barcelona і Mary Santpere · Veure més »

Mas rònec

Un mas rònec era un mas abandonat sobretot arran de la crisi demogràfica dels segles  i. Aquests masos, tal com reconeix una clàusula addicional de la Sentència de Guadalupe, pogueren engruixir el patrimoni dels masos més importants del terme pobletà.

Nou!!: Barcelona і Mas rònec · Veure més »

Mascota olímpica

La mascota olímpica és el personatge que s'associa a cada edició dels Jocs Olímpics i que la diferencien de la resta, juntament amb l'emblema oficial.

Nou!!: Barcelona і Mascota olímpica · Veure més »

Masmudina

La masmudina era mitja dobla d'or almohade.

Nou!!: Barcelona і Masmudina · Veure més »

Massa Crítica (bicicletada)

Massa crítica a San Francisco, Abril del 2005 La Massa Crítica és una celebració ciclista que es fa cada mes a moltes ciutats del món.

Nou!!: Barcelona і Massa Crítica (bicicletada) · Veure més »

Massachusetts

La Mancomunitat de Massachusetts (en anglès Commonwealth of Massachusetts) és un estat dels Estats Units.

Nou!!: Barcelona і Massachusetts · Veure més »

Massacres del 2 de setembre

Les Massacres de Setembre foren una onada de violència que es patí a París entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa.

Nou!!: Barcelona і Massacres del 2 de setembre · Veure més »

Mata d'Armanyac

Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.

Nou!!: Barcelona і Mata d'Armanyac · Veure més »

Mata de Jonc

* Mata de jonc (metàfora), de Ramon Muntaner.

Nou!!: Barcelona і Mata de Jonc · Veure més »

Mata Ratos

Mata Ratos fou una revista d'humor que es va publicar a Barcelona entre 1965 i 1977.

Nou!!: Barcelona і Mata Ratos · Veure més »

Matadepera

Matadepera (pronunciat) és un municipi de Catalunya situat al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Matadepera · Veure més »

Matagalls

El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Matagalls · Veure més »

Matanzas

Matanzas és una ciutat de Cuba i capital de la província homònima.

Nou!!: Barcelona і Matanzas · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Mataró · Veure més »

Mataró Parc

Mataró Parc és un centre comercial ubicat a l'oest de la ciutat de Mataró.

Nou!!: Barcelona і Mataró Parc · Veure més »

Matías Vega Guerra

Matías Vega Guerra (Las Palmas de Gran Canaria, 25 de juliol 1905 -10 de juliol de 1989) fou un advocat i polític canari, governador civil de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Matías Vega Guerra · Veure més »

Mató de monja

El mató de monja, o també conegut com a mató de Pedralbes, són unes postres tradicionals de la gastronomia catalana semblants a la crema catalana més fina, desmotllada, en forma oval, i sovint acompanyada de nata o mel.

Nou!!: Barcelona і Mató de monja · Veure més »

Maternitat d'Elna

La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades.

Nou!!: Barcelona і Maternitat d'Elna · Veure més »

Matet

Matet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Barcelona і Matet · Veure més »

Mateu Cañellas Martorell

Mateu Cañellas Martorell (Inca, 27 d'abril de 1972) és un exatleta i polític mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Mateu Cañellas Martorell · Veure més »

Mateu Ferrer i Oller

Mateu Ferrer i Oller (Barcelona, 1788 - 4 de gener de 1864) fou un compositor, organista, director d'orquestra i mestre de capella català.

Nou!!: Barcelona і Mateu Ferrer i Oller · Veure més »

Mateu Morral i Roca

Mateu Morral dibuixat a la revista russa ''Niva''. (1906) Mateu Morral Roca (Sabadell, 27 de novembre de 1879 - Torrejón de Ardoz, 2 de juny de 1906) fou un anarquista català.

Nou!!: Barcelona і Mateu Morral i Roca · Veure més »

Mateu Orfila i Rotger

Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger (Maó, 24 d'abril de 1787 – París, 12 de març de 1853), químic i metge menorquí nacionalitzat francès.

Nou!!: Barcelona і Mateu Orfila i Rotger · Veure més »

Mathilde Bensoussan

Mathilde Bensoussan (de soltera, Matilde Tubau, Barcelona, 18 d'agost de 1929 - Rennes, 2 de gener de 2012) fou una filòloga i traductora francesa d'origen català.

Nou!!: Barcelona і Mathilde Bensoussan · Veure més »

Maties Roca i Soler

Maties Roca i Soler (Manlleu, 1885 - Barcelona, 8 d'octubre de 1959) va ser un dels pioners en la construcció de radiadors a Espanya.

Nou!!: Barcelona і Maties Roca i Soler · Veure més »

Matilde Salvador i Segarra

Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d'octubre de 2007) fou una compositora i pintora valenciana.

Nou!!: Barcelona і Matilde Salvador i Segarra · Veure més »

Matilde Xatart i Solà

Matilde Xatart i Solà, coneguda amb el nom artístic de Matilde Xatart (Barcelona, ? -Santiago de Xile, estiu de 1953), fou una actriu catalana que treballà en la comèdia, la revista, l'opereta, el drama, el sainet, en castellà i en català, en diferents teatres.

Nou!!: Barcelona і Matilde Xatart i Solà · Veure més »

Mats Wilander

Mats Wilander (22 d'agost de 1964, Växjö, Suècia), va ser un jugador professional de tennis suec que va assolir el primer lloc en la classificació mundial.

Nou!!: Barcelona і Mats Wilander · Veure més »

Matthew Barney

Matthew Barney (25 de març de 1967 a San Francisco, Califòrnia), és un videoartista.

Nou!!: Barcelona і Matthew Barney · Veure més »

Matthew Tree

Matthew Tree (Londres, 30 de desembre de 1958) és un escriptor anglès en català.

Nou!!: Barcelona і Matthew Tree · Veure més »

Matutano

Matutano Snack Ventures, S.A. és una de les principals empreses de distribuició d'aperitius espanyola.

Nou!!: Barcelona і Matutano · Veure més »

Maty Mont

Matilde Moncusí i Peyrí, coneguda amb el nom artístic de Maty Mont (Sabadell, 10 de juliol de 1919 - 8 de desembre de 1973) va ser una artista de varietats catalana, primera vedet a la dècada dels anys 40 i 50 del.

Nou!!: Barcelona і Maty Mont · Veure més »

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Maulets fou una organització política juvenil independentista creada el 1988, com a joventuts del Front Patriòtic i, després, de Catalunya Lliure.

Nou!!: Barcelona і Maulets, el jovent independentista revolucionari · Veure més »

Maur Maria Boix i Selva

Maur Maria Boix i Selva era el nom religiós del monjo benedictí Joan Maria Boix i Selva (Barcelona, 7 de maig de 1919 - Abadia de Montserrat, 10 de setembre de 2000), fill de Josep Maria Boix i Raspall, director general de La Caixa, germà de Josep Maria Boix i Selva i oncle del cantant i animador Xesco Boix.

Nou!!: Barcelona і Maur Maria Boix i Selva · Veure més »

Maurice Utrillo

Tomba de '''Maurice Utrillo''' al Cementiri Saint-Vincent de Montmartre Maurice Utrillo, nascut Maurice Valadon, (París, 25 de desembre de 1883 - Dacs, Les Landes, Occitània, 5 de novembre de 1955) (en anglès), Desert Sun, volum XXIX, núm.

Nou!!: Barcelona і Maurice Utrillo · Veure més »

Maurici Serrahima i Bofill

Maurici Serrahima i Bofill (Barcelona, 14 de juny de 1902 – Barcelona, 8 d'abril de 1979) fou un polític i escriptor català, un dels nou fills de l'advocat Lluís Serrahima i Camín i Isabel Bofill i de Compte, germà de l'atleta Joan Serrahima i Bofill i del joier Alfons Serrahima i Bofill i net de Maurici Serrahima i Palà.

Nou!!: Barcelona і Maurici Serrahima i Bofill · Veure més »

Maurici Serrahima i Palà

Maurici Serrahima i Palà (Manresa, Bages, 4 d'abril del 1834, Barcelona, 4 de febrer del 1904) fou un advocat català.

Nou!!: Barcelona і Maurici Serrahima i Palà · Veure més »

Maurici Torra-Balari i de Llavallol

Maurici Torra-Balari i de Llavallol (Barcelona, 1907 - 28 de gener de 1999) va ser un promotor cultural català i traductor al francès de les memòries del Comte de Romanones i de Henry de Montherlant.

Nou!!: Barcelona і Maurici Torra-Balari i de Llavallol · Veure més »

Maurici Vallsquer

Maurici Valls i Quer (Barcelona, 1904 - Olot, 1992) fou un pintor i pessebrista català que signava com a Vallsquer.

Nou!!: Barcelona і Maurici Vallsquer · Veure més »

Mavi Dolç i Gastaldo

Mavi Dolç i Gastaldo (València, 18 de maig de 1961 - Barcelona, 1 de maig de 2009) fou una filòloga, professora i activista cultural valenciana, cap de l'àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull (IRL).

Nou!!: Barcelona і Mavi Dolç i Gastaldo · Veure més »

Max Aub Mohrenwitz

Max Aub Mohrenwitz (París, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany.

Nou!!: Barcelona і Max Aub Mohrenwitz · Veure més »

Max Cahner i Garcia

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Prússia, ara part de Bonn, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 3 de desembre de 1936 – Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fou un editor, polític i historiador de la literatura catalana.

Nou!!: Barcelona і Max Cahner i Garcia · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Barcelona і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià Morales Gómez

Maximilià Morales Gómez (Barcelona, 8 d'octubre de 1948 - Palma, 11 d'abril de 2017) era un polític mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Maximilià Morales Gómez · Veure més »

Maximilien de Robespierre

Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.

Nou!!: Barcelona і Maximilien de Robespierre · Veure més »

Maylandia lombardoi

Pseudotropheus lombardoi Femella Maylandia lombardoi és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Maylandia lombardoi · Veure més »

Màgic Andreu

Francesc Andreu Sabadell (Barcelona, 11 de juliol de 1948), conegut pel nom artístic de Màgic Andreu, és un il·lusionista català.

Nou!!: Barcelona і Màgic Andreu · Veure més »

Màquina de vapor

Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.

Nou!!: Barcelona і Màquina de vapor · Veure més »

Màrius Cabré i Esteve

Màrius Cabré i Esteve, més conegut artísticament com a Mario Cabré, (Barcelona, 6 de gener de 1916 - 1 de juliol de 1990) va ser un torero, actor de teatre i cinema català.

Nou!!: Barcelona і Màrius Cabré i Esteve · Veure més »

Màrius Carol i Pañella

Màrius Carol i Pañella (Barcelona, 1953) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Màrius Carol i Pañella · Veure més »

Màrius Sampere i Passarell

fou un poeta català.

Nou!!: Barcelona і Màrius Sampere i Passarell · Veure més »

Màrius Verdaguer Travesi

Màrius Verdaguer Travesi (Maó, 1885- Barcelona, 1963) fou un escriptor menorquí, un dels millors narradors d'avantguarda de la preguerra espanyola, poeta, dramaturg, pintor, copiós i traductor poliglot i periodista.

Nou!!: Barcelona і Màrius Verdaguer Travesi · Veure més »

Mètode belga

Mètode belga: esquema d'avanç per galeries El mètode belga és un dels molts esquemes tradicionals d'excavar túnels amb tècniques poc mecanitzades (de fet, gairebé cada país tenia el seu mètode particular).

Nou!!: Barcelona і Mètode belga · Veure més »

Mètode Decroly

Ovide Decroly (23 de juliol 1871 - 12 de setembre 1932) neix a Bèlgica.

Nou!!: Barcelona і Mètode Decroly · Veure més »

Mètode Montessori

El mètode Montessori constitueix un sistema educacional destinat a encoratjar l'espontaneïtat de l'infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d'un ambient especialment preparat, la qual cosa n'afavoreix l'autodesenvolupament.

Nou!!: Barcelona і Mètode Montessori · Veure més »

Mètode Winnetka

El mètode Winnetka és un sistema d'ensenyament individualitzat.

Nou!!: Barcelona і Mètode Winnetka · Veure més »

Més Ciutat

Més Ciutat va ser una publicació de periodicitat mensual en llengua catalana, que s'editava a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Més Ciutat · Veure més »

Mònica Huguet i Esteras

Mònica Huguet Esteras (Barcelona, 3 d'agost del 1962) és una periodista, presentadora i realitzadora de televisió a TV3, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA.

Nou!!: Barcelona і Mònica Huguet i Esteras · Veure més »

Mònica López (actriu)

Mònica López (Las Palmas de Gran Canaria (Illes Canàries), 30 de maig del 1969) és una actriu canària instal·lada a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Mònica López (actriu) · Veure més »

Mònica Randall

Aurora Julià i Sarasa, més coneguda pel nom artístic de Mònica Randall, (Barcelona, 18 de novembre de 1942) és una presentadora i actriu de cinema, teatre i televisió catalana.

Nou!!: Barcelona і Mònica Randall · Veure més »

Mònica Terribas i Sala

Mònica Terribas i Sala (Barcelona, 16 de gener de 1968) és una periodista catalana, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Barcelona і Mònica Terribas i Sala · Veure més »

Mónica Naranjo Carrasco

, coneguda simplement com a Mónica Naranjo, és una cantant catalana que canta en castellà i anglès.

Nou!!: Barcelona і Mónica Naranjo Carrasco · Veure més »

Móra la Nova

Móra la Nova i la forma popular i tradicional los/els Masos de Móra és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Barcelona і Móra la Nova · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Barcelona і Múnic · Veure més »

Música barroca

La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el i la primera meitat del.

Nou!!: Barcelona і Música barroca · Veure més »

Música Global

Música Global (Música Global Discogràfica S.L.) és una companyia discogràfica catalana creada l'any 1995 amb seu a Girona, Catalunya, i amb oficina també a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Música Global · Veure més »

Mútua Escolar Blanquerna

1976 Mútua Escolar Blanquerna fou una institució escolar fundada a Barcelona el 1924, que desenvolupà un mètode pedagògic singular i que fou dissolta el 1939 per les autoritats franquistes.

Nou!!: Barcelona і Mútua Escolar Blanquerna · Veure més »

MDMA

LMDMA o metilendioximetanfetamina, també coneguda com a èxtasi (no s'ha de confondre amb l'èxtasi líquid) és una droga psicoactiva d'origen sintètic, amb propietats estimulants.

Nou!!: Barcelona і MDMA · Veure més »

Medalla d'Honor de Barcelona

Medalla d'Honor de Barcelona és una distinció atorgada anualment per l'Ajuntament de Barcelona per distingir aquelles persones, físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, que hagin destacat en la defensa de la ciutat, així com en la defensa de les virtuts i valors cívics.

Nou!!: Barcelona і Medalla d'Honor de Barcelona · Veure més »

Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

El medaller dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 25 de juliol i el 9 d'agost de 1992 a la ciutat de Barcelona (Catalunya).

Nou!!: Barcelona і Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Mediapro

Mediapro és un grup d'empreses dedicat a la comunicació.

Nou!!: Barcelona і Mediapro · Veure més »

Mediaset España

Grupo Audiovisual Mediaset España Comunicación, S.A.U. (anteriorment Gestevisión Telecinco, S.A. i Mediaset España, S.A.) és un grup de comunicació espanyol, filial de MFE - MediaForEurope, creat el març de 1989, l'activitat se centra, essencialment, en la producció i exhibició de continguts televisius.

Nou!!: Barcelona і Mediaset España · Veure més »

Medievalització

La medievalització és el procés que es produí després de la caiguda de l'Imperi Romà i que suposà l'adquisició de molts dels trets característics del món medieval.

Nou!!: Barcelona і Medievalització · Veure més »

Medir de Barcelona

Medir de Barcelona és un sant màrtir, pagès, venerat a Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Barcelona і Medir de Barcelona · Veure més »

Mediterranean Challenge Cup

La Mediterranean Challenge Cup és una competició de bowling tenpin que disputen les federacions de bitlles situades geogràficament al voltant de la mar Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Mediterranean Challenge Cup · Veure més »

Medusa

Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.

Nou!!: Barcelona і Medusa · Veure més »

Meher Baba

Meher Baba (Devanagari: मेहेर बाबा) és com es coneix Merwan Sheriar Irani (Pune, 25 de febrer de 1894 - Ahmednagar, 31 de gener de 1969) i fou un mestre espiritual hinduista, acceptat per molts com l'avatar de la seva època (Déu en forma humana).

Nou!!: Barcelona і Meher Baba · Veure més »

Mel Ramos

Melvin John Ramos, més conegut com a Mel Ramos, (Sacramento, 24 de juliol de 1935 - Oakland, 14 d'octubre de 2018) fou un pintor estatunidenc, integrant de l'Art pop nord-americà de la dècada de 1960.

Nou!!: Barcelona і Mel Ramos · Veure més »

Melcion Mateu i Adrover

Melcion Mateu i Adrover (Barcelona, 1971) és un poeta i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Melcion Mateu i Adrover · Veure més »

Melcior Colet i Torrabadella

Melcior Colet i Torrabadella (Barcelona, 1898 - 1984) fou un metge català, especialista en ginecologia.

Nou!!: Barcelona і Melcior Colet i Torrabadella · Veure més »

Melcior de Ferrer i de Manresa

Melcior de Ferrer i de Manresa (Peralada, l'Alt Empordà, 1821 - la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 18 de maig de 1884) fou un compositor català, autor d'una variada obra que anava des de les peces corals a les simfòniques i instrumentals, passant pel lied, el motet i obres vocals de tema religiós, entre les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873).

Nou!!: Barcelona і Melcior de Ferrer i de Manresa · Veure més »

Melcior Marial i Mundet

Melcior Marial i Mundet (Barcelona, 12 de juny de 1887 - ?) va ser un enginyer i polític federal català, actiu durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Melcior Marial i Mundet · Veure més »

Melgorès

Melgorès El melgorès o malguiurès/malguirès (en occità: melgoirés) era una moneda de billó encunyada a l'inici pels comtes de Mauguiò i després pels senyors de Montpeller, amb la participació del bisbe i dels cònsols de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Melgorès · Veure més »

Meliana

Meliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Barcelona і Meliana · Veure més »

Melilla

Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.

Nou!!: Barcelona і Melilla · Veure més »

Melodrama (grup musical)

Melodrama és un grup de música pop català format el 1976 i que es donà a conèixer acompanyant Sisa durant una etapa de la seva trajectòria (al final dels anys 1970) i que es va veure reflectida al disc Sisa & Melodrama.

Nou!!: Barcelona і Melodrama (grup musical) · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: Barcelona і Menestral · Veure més »

Menjar blanc

El menjablanc o menjar blancLladonosa 2005: pàg.

Nou!!: Barcelona і Menjar blanc · Veure més »

Menta boscana

La menta boscana (Mentha longifolia, del grec míntha -menta-, i del llatí longifolia -de fulles llargues-) és una planta autòctona d'Europa, Àsia Central i occidental i els extrems sud i nord d'Àfrica (no la zona tropical).

Nou!!: Barcelona і Menta boscana · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Barcelona і Mequinensa · Veure més »

Mercat de Borough

El mercat de Borough és un mercat a Southwark, Londres, gestionat per una associació benèfica, de la que els seus membres viuen en la proximitat del mercat.

Nou!!: Barcelona і Mercat de Borough · Veure més »

Mercat de Colom

Façana i part de la coberta del Mercat de Colom El Mercat de Colom és un edifici d'estil modernista de la ciutat de València situat al barri del Pla del Remei, rehabilitat el 2003 i hui dotat de botigues i restaurants de luxe.

Nou!!: Barcelona і Mercat de Colom · Veure més »

Mercat de les Flors

El Mercat de les Flors és un teatre municipal de Barcelona, obert l'any 1983 a l'antic edifici noucentista del Palau de l'Agricultura, construït arran de l'Exposició Internacional de 1929 a la muntanya de Montjuïc.

Nou!!: Barcelona і Mercat de les Flors · Veure més »

Mercat del Born

El mercat en funcionament. c. 1930 El Mercat del Born és un edifici aïllat, amb façana als carrers del Comerç, de la Fusina, Comercial i de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Mercat del Born · Veure més »

Mercè Arànega

Mercè Arànega (Buenos Aires, 10 de maig de 1957) és una actriu de teatre, televisió i cinema catalana nascuda a l'Argentina.

Nou!!: Barcelona і Mercè Arànega · Veure més »

Mercè Aroz i Ibáñez

Mercedes Aroz Ibáñez (Saragossa, 21 de setembre de 1944) és una activista catòlica i expolítica socialista espanyola.

Nou!!: Barcelona і Mercè Aroz i Ibáñez · Veure més »

Mercè Bruquetas i Lloveras

Mercè Bruquetas i Lloveras (Vilassar de Dalt, Maresme 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007) fou una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercè Bruquetas i Lloveras · Veure més »

Mercè Capsir i Vidal

Mercè Capsir i Vidal (Barcelona, 3 d'agost de 1897 - Suzzara, Llombardia, 13 de març de 1969) fou una soprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercè Capsir i Vidal · Veure més »

Mercè Civit i Illa

Mercè Civit i Illa (Barcelona, 26 d'abril de 1955) és una política catalana, militant d'EUiA.

Nou!!: Barcelona і Mercè Civit i Illa · Veure més »

Mercè Company i González

Mercè Company i González (Barcelona, 19 de maig de 1947) és una escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercè Company i González · Veure més »

Mercè Lleixà i Chavarria

Mercè Lleixà i Chavarria (Roquetes, 19 de gener de 1960 - Barcelona, 1 de maig de 2009) fou una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercè Lleixà i Chavarria · Veure més »

Mercè Llimona i Raymat

Mercè Llimona i Raymat (Barcelona, 16 d'abril de 1914 - Barcelona, 29 de novembre de 1997) fou una il·lustradora catalana especialitzada en literatura infantil.

Nou!!: Barcelona і Mercè Llimona i Raymat · Veure més »

Mercè Llopart

Mercè Llopart i Miguel (Barcelona, 27 de febrer de 1894 - Milà, 2 de setembre de 1970) fou una soprano i mestra de cant catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercè Llopart · Veure més »

Mercè Molist i Ferrer

Mercè Molist i Ferrer (Manlleu, 1969) és una periodista catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercè Molist i Ferrer · Veure més »

Mercè Nicolau i Cosson

Mercè Nicolau i Cosson (Barcelona, 1 de gener de 1889 - 18 de juny de 1968) va ser una actriu de teatre catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercè Nicolau i Cosson · Veure més »

Mercè Piqueras i Carrasco

Mercè Piqueras i Carrasco (Barcelona, 1944) és una biòloga catalana del districte de les Corts, dedicada a la divulgació i l'edició científiques.

Nou!!: Barcelona і Mercè Piqueras i Carrasco · Veure més »

Mercè Querol i Barberà

Mercè Querol i Barberà (Barcelona, 1921) és una activista social i excursionista catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercè Querol i Barberà · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: Barcelona і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Mercè Sala i Schnorkowski

Mercè Sala i Schnorkowski (Barcelona, 12 de maig de 1943 - 7 de maig 2008) fou una economista i política catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercè Sala i Schnorkowski · Veure més »

Mercedes Sabi Martínez

Mercedes Sabi Martínez (Masquefa, 1885 - Barcelona, 1963) fou una empresària catalana.

Nou!!: Barcelona і Mercedes Sabi Martínez · Veure més »

Mercer (ofici)

El mercer era un menestral que tenia l'ofici de la venda en una botiga, a la menuda, de teixits i altres objectes relacionats amb la indumentària.

Nou!!: Barcelona і Mercer (ofici) · Veure més »

Meridià

Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.

Nou!!: Barcelona і Meridià · Veure més »

Meridià verd

Sala Meridiana de l'Observatori de París Plaques en homenatge a Francesc Aragó El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre.

Nou!!: Barcelona і Meridià verd · Veure més »

Meritxell Cucurella-Jorba

Meritxell Cucurella-Jorba (Els Hostalets de Pierola, Anoia, 26 de setembre de 1973), que també signa amb el nom d'«el dígraf del desitx» («tx»), és una poeta, dramaturga, traductora i activista cultural catalana.

Nou!!: Barcelona і Meritxell Cucurella-Jorba · Veure més »

Merla d'aigua

La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.

Nou!!: Barcelona і Merla d'aigua · Veure més »

Merla roquera comuna

La merla roquera comuna o merla roquera (Monticola saxatilis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Nou!!: Barcelona і Merla roquera comuna · Veure més »

Merlet català

El merlet català és un merlet escalonat, és a dir, que té un perfil lateral amb un mínim de dos escalons abans de la dent superior, tots de la mateixa alçada i amplada que la dent superior.

Nou!!: Barcelona і Merlet català · Veure més »

Mestalla (barri de València)

Mestalla és un barri de la ciutat de València que pertany al districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Mestalla (barri de València) · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Barcelona і Metre · Veure més »

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.

Nou!!: Barcelona і Metro de Barcelona · Veure més »

Metro de Nova York

Entrada de l'estació Times Square-42nd Street Tren de la sèrie R142A a la ruta 14 El Metro de Nova York (en anglès New York City Subway) és un sistema de trànsit ràpid propietat de la ciutat de Nova York.

Nou!!: Barcelona і Metro de Nova York · Veure més »

Metropolitan Opera

La Metropolitan Opera (també coneguda simplement com a Metropolitan, el Met o la Metropolitan Opera House) és un teatre d'òpera situat en el Lincoln Center de Nova York.

Nou!!: Barcelona і Metropolitan Opera · Veure més »

Michael Jordan

Michael Jeffrey Jordan (Nova York, Estats Units, 17 de febrer de 1963), motejat Air, His Royal Airness (La seva majestat aèria) o Air Jordan, és un exjugador de basquetbol estatunidenc retirat per primera vegada el 1993, després el 1999 i finalment el 2003.

Nou!!: Barcelona і Michael Jordan · Veure més »

Michael Klim

Michael Klim, nascut el 13 d'agost de 1977 a Gdynia a l'estat de Polònia, és un nedador nacionalitzat australià.

Nou!!: Barcelona і Michael Klim · Veure més »

Michael Lochner

Relleu de '''La Pietat''' a la catedral de Barcelona Michael Lochner, conegut com a Miquel Lluch o Lluc durant la seva activitat a Catalunya, fou un escultor d'origen alemany que va instal·lar-se i va estar actiu a Barcelona des de l'any 1483 fins la seva mort el 1490.

Nou!!: Barcelona і Michael Lochner · Veure més »

Michael Sandstød

Michael Sandstød (Copenhague, 23 de juny de 1968) va ser un ciclista danès, que fou professional entre 1993 i 2004.

Nou!!: Barcelona і Michael Sandstød · Veure més »

Michael Stich

Michael Detlef Stich (Pinneberg, Slesvig-Holstein, 18 d'octubre de 1968) és un extennista professional alemany.

Nou!!: Barcelona і Michael Stich · Veure més »

Michel Pineda Ozaeta

Michel Pineda Ozaeta (Gien, 9 de juny de 1964) és un exfutbolista professional francès que va jugar de davanter a la Ligue 1 i a la Lliga espanyola.

Nou!!: Barcelona і Michel Pineda Ozaeta · Veure més »

Michelle Jenner

Michelle Jenner Husson (Barcelona, 14 de setembre del 1986) és una actriu de televisió, de cinema i de doblatge catalana.

Nou!!: Barcelona і Michelle Jenner · Veure més »

Microclima urbà

Com es produeix l'illa de calor en un entorn urbà Tòquio, un cas d'illa de calor. La temperatura mitjana del centre de Tokyo s'incrementa respecte l'àrea que l'envolta. El microclima urbà o illa de calor (el seu efecte principal) és un tipus de microclima que es dona sota qualsevol tipus de clima com a conseqüència directa de la urbanització d'un territori.

Nou!!: Barcelona і Microclima urbà · Veure més »

Mieres (Astúries)

Mieres és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: Barcelona і Mieres (Astúries) · Veure més »

Miguel Ambrosio Zaragoza

conegut pel pseudònim Ambrós, va ser un destacat dibuixant de còmics, cèlebre sobretot per la sèrie d'aventures El Capitán Trueno.

Nou!!: Barcelona і Miguel Ambrosio Zaragoza · Veure més »

Miguel Ángel Nieto

* Miguel Ángel Nieto de la Calle (San Sebastián de los Reyes, 1986) futbolista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Miguel Ángel Nieto · Veure més »

Miguel Bernardo Bianquetti

Miguel Bernardo Bianquetti (Ceuta, 19 de desembre de 1951), conegut com a Migueli i també amb el sobrenom de Tarzan, és un dels futbolistes més rellevants de la història del futbol espanyol i, especialment, del FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Miguel Bernardo Bianquetti · Veure més »

Miguel de Molina

Miguel Frías de Molina, cantant espanyol de copla (Màlaga, 1908 - Buenos Aires, 1993) conegut artísticament com a Miguel de Molina.

Nou!!: Barcelona і Miguel de Molina · Veure més »

Miguel Fleta

Miguel Burró Fleta (Albalat de Cinca, Osca, 1 de desembre de 1897 - La Corunya, 28 de maig de 1938) va ser un tenor líric espanyol.

Nou!!: Barcelona і Miguel Fleta · Veure més »

Miguel Gila Cuesta

Miguel Gila Cuesta (Madrid, 12 de març de 1919 - Barcelona, 14 de juliol de 2001) fou un humorista i comediant espanyol.

Nou!!: Barcelona і Miguel Gila Cuesta · Veure més »

Miguel Maura Gamazo

Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887 — Saragossa, 3 de juny de 1971) va ser un polític espanyol, fill del polític monàrquic Antoni Maura i Montaner.

Nou!!: Barcelona і Miguel Maura Gamazo · Veure més »

Miguel Núñez González

Miguel Núñez González (Madrid, 12 d'agost del 1920 - Barcelona, 12 de novembre del 2008) fou un polític comunista català d'origen madrileny.

Nou!!: Barcelona і Miguel Núñez González · Veure més »

Miguel Noguer Castellví

Miguel Noguer Castellví va néixer a Barcelona el 28 de desembre de 1956, i és Doctor en medicina especialitzat en estomatologia.

Nou!!: Barcelona і Miguel Noguer Castellví · Veure més »

Miguel Poveda

és un cantaor de flamenc català i cantant d'altres gèneres de música popular.

Nou!!: Barcelona і Miguel Poveda · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Barcelona і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Miguel Ximénez

''Sant Joan Baptista, Sant Fabià i Sant Sebastià'' de Miguel Ximénez (MNAC) Miguel Ximénez, (Pareja -Guadalajara-, principis del) fou un pintor espanyol del gòtic.

Nou!!: Barcelona і Miguel Ximénez · Veure més »

Mike Oldfield

Michael Gordon Oldfield (nascut el 15 de maig de 1953 a Reading, Anglaterra) compositor i músic multiinstrumentista que treballa amb rock progressiu, música popular i música clàssica.

Nou!!: Barcelona і Mike Oldfield · Veure més »

Mikel de Epalza i Ferrer

Mikel de Epalza i Ferrer (Pau, 1938 - Alacant, 2008) fou un destacat arabista català d'origen basc, catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Alacant (UA), i traductor de l'Alcorà al català.

Nou!!: Barcelona і Mikel de Epalza i Ferrer · Veure més »

Mila Segarra i Neira

Mila Segarra i Neira (Barcelona, 1 d'octubre de 1950) és una filòloga i professora universitària catalana.

Nou!!: Barcelona і Mila Segarra i Neira · Veure més »

Milana (rajada)

Exemplar fotografiat a l'Aquàrium de Barcelona Exemplar de l'Aquàrium de Barcelona La milana (comuna/de fons/negra), https://www.diarilaveu.com/apunt/26901/carrers-18-zoonims-marins-m-o-amb-angela-buj-alfara el bisbe (erròniament?), àngel, bonjesús, escurçó, la ferrassa, tòtina o viuda/vídua i els noms segurament erronis de xutxo/xuixo/jutge, milà o monja/mongeta (Myliobatis aquila) és una espècie de peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels myliobatiformes.

Nou!!: Barcelona і Milana (rajada) · Veure més »

Milans

* Carrer de Milans, carrer i conjunt arquitectònic de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Milans · Veure més »

Milà negre

Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans'' El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia.

Nou!!: Barcelona і Milà negre · Veure més »

Milla Sagrada Família

La Milla Sagrada Família és una cursa de mitjana distància d'una milla de recorregut (1.609 metres) que es disputa cada any des de 1985, als voltants del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Milla Sagrada Família · Veure més »

Millarès

El millarès era la imitació del dirhem quadrat d'argent almohade, encunyades a Catalunya, Occitània i Itàlia.

Nou!!: Barcelona і Millarès · Veure més »

Mina Grott

La Mina Grott és un túnel, de quasi un quilòmetre i mig, situat al terme municipal de Barcelona, que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera.

Nou!!: Barcelona і Mina Grott · Veure més »

Mini Estadi

El Mini Estadi fou el segon camp de futbol del Futbol Club Barcelona, inaugurat el 23 de setembre de 1982.

Nou!!: Barcelona і Mini Estadi · Veure més »

Minifundi

Cultius en minifundi Un minifundi és una finca rústica de dimensions reduïdes, la producció de la qual és insuficient per a l'abastiment de la família propietària.

Nou!!: Barcelona і Minifundi · Veure més »

Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya

El Ministeri de Cultura és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya · Veure més »

Minitransvasament de l'Ebre

Es coneix com a minitransvasament de l'Ebre un transvasament d'aigües realitzat al riu Ebre cap a municipis de l'Ebre, Baix Penedès i al Camp de Tarragona, en compliment de la llei 18/1981 de l'1 de juliol "sobre actuacions en matèria d'aigües a Tarragona".

Nou!!: Barcelona і Minitransvasament de l'Ebre · Veure més »

Minyons de Terrassa

3 de 10 amb folre i manilles carregat pels Minyons. Terrassa, 2010 Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any.

Nou!!: Barcelona і Minyons de Terrassa · Veure més »

Miquel Abós Serena

Miquel Abós Serena (Saragossa 1889 - Septfonds (Tarn i Garona), 1940) fou un destacat militant de la CNT.

Nou!!: Barcelona і Miquel Abós Serena · Veure més »

Miquel Arcàngel Baltà i Botta

Miquel Arcàngel Baltà i Botta (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1964) fou un químic, farmacèutic i polític català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Arcàngel Baltà i Botta · Veure més »

Miquel Arcàngel Fargas i Roca

Miquel Arcàngel Fargas i Roca (Castellterçol, Vallès Oriental 1858-Barcelona 1916) va ser un metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Arcàngel Fargas i Roca · Veure més »

Miquel Arimany i Coma

Miquel Arimany i Coma (Barcelona, 10 de setembre de 1920 - 30 de juny de 1996) fou un escriptor i editor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Arimany i Coma · Veure més »

Miquel Asins Arbó

Miquel Asins Arbó o Miquel Asins i Arbó (Barcelona, 21 de gener de 1916 – València, 26 d'octubre de 1996) va ser un compositor valencià.

Nou!!: Barcelona і Miquel Asins Arbó · Veure més »

Miquel Augé i Vila

Miquel Augé i Vila (Manresa, 20 de setembre del 1885 - Barcelona, 31 de juliol del 1936) fou un organista i compositor del primer terç del i mestre de capella de la de la Seu de Manresa entre 1919 i 1936.

Nou!!: Barcelona і Miquel Augé i Vila · Veure més »

Miquel Àngel Essomba i Gelabert

Miquel Àngel Essomba i Gelabert (Barcelona, 1971) és professor agregat del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Miquel Àngel Essomba i Gelabert · Veure més »

Miquel Badia i Capell

Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Badia i Capell · Veure més »

Miquel Barceló Artigues

Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de renom internacional.

Nou!!: Barcelona і Miquel Barceló Artigues · Veure més »

Miquel Barceló i Perelló

Miquel Barceló i Perelló (Felanitx, Mallorca, 1939 - Portocolom, Mallorca, 23 de novembre del 2013) va ser un catedràtic mallorquí d'Història medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en les societats andalusines.

Nou!!: Barcelona і Miquel Barceló i Perelló · Veure més »

Miquel Batllori i Munné

Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1 d'octubre de 1909 - Sant Cugat del Vallès, 9 de febrer de 2003) fou un historiador i jesuïta català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Batllori i Munné · Veure més »

Miquel Bauçà Rosselló

Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, 10 de febrer de 2005) fou un escriptor mallorquí destacable pel seu radicalisme verbal i social.

Nou!!: Barcelona і Miquel Bauçà Rosselló · Veure més »

Miquel Bernet Toledano

va ser un autor de còmics que solia utilitzar el pseudònim de Jorge, creador del personatge Doña Urraca.

Nou!!: Barcelona і Miquel Bernet Toledano · Veure més »

Miquel Biada i Bunyol

Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril de Mataró a l'estació terme de Barcelona Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – Mataró, 1848) fou un armador i empresari català, un dels principals responsables de la construcció de la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró.

Nou!!: Barcelona і Miquel Biada i Bunyol · Veure més »

Miquel Blanch i Roig

fou un compositor, pedagog, pianista i director de diversos cors catalans.

Nou!!: Barcelona і Miquel Blanch i Roig · Veure més »

Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Blay i Fàbrega · Veure més »

Miquel Brasó i Vaqués

Placa commemorativa ubicada al C. Verdi, 17 (Barcelona). Miquel Brasó i Vaqués (Barcelona, 13 de setembre de 1904 - 21 de juliol de 1974) va ser un arqueòleg i historiador gracienc nascut al carrer Sant Vicenç (avui Valldoreix) del barri de Gràcia (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Miquel Brasó i Vaqués · Veure més »

Miquel Cabanas i Alibau

Miquel Cabanas i Alibau (Barcelona, 10 de setembre de 1916 - Sant Cugat del Vallès, 13 de maig de 1995) fou un pintor, dibuixant i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Cabanas i Alibau · Veure més »

Miquel Capllonch Rotger

Miquel Capllonch Rotger (Pollença, 14 de gener de 1861- 21 de desembre de 1935) fou un pianista i compositor mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Miquel Capllonch Rotger · Veure més »

Miquel Cardona i Martí

Miquel Cardona i Martí (Barcelona, 1908 - Caracas, 1964) va ésser un dibuixant (conegut amb el pseudònim de Quelus) que col·laborà en nombroses publicacions satíriques com L'Esquella de la Torratxa, El Borinot, El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, El Senyor Canons i el magazine D'Ací i d'Allà.

Nou!!: Barcelona і Miquel Cardona i Martí · Veure més »

Miquel Casas i Augé

Miquel Casas i Augé, conegut també per Miguel Casas Augé (Barcelona, 30 de setembre del 1918 - Valencia -Veneçuela-, 31 de juliol del 2001) fou músic i compositor, és considerat el pare de l'acordionisme veneçolà.

Nou!!: Barcelona і Miquel Casas i Augé · Veure més »

Miquel Casas Subirà

Miquel Casas (Barcelona, 7 d'agost de 1920 - Sabadell, 6 de novembre de 2003) va ser un ciclista català que fou professional entre 1942 i 1946.

Nou!!: Barcelona і Miquel Casas Subirà · Veure més »

Miquel Codolà Camps

Miquel Codolà Camps (Barcelona, 1926) és un empresari i tècnic en activitats turístiques establert a les Illes Balears.

Nou!!: Barcelona і Miquel Codolà Camps · Veure més »

Miquel Coll i Alentorn

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988.

Nou!!: Barcelona і Miquel Coll i Alentorn · Veure més »

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Miquel Costa i Llobera · Veure més »

Miquel de Cordelles i Ramanyer

Miquel de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Miquel de Cordelles i Ramanyer · Veure més »

Miquel de Palol

* Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885-1965), escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel de Palol · Veure més »

Miquel de Salbà i de Vallgornera

Miquel de Salbà i de Vallgornera (Barcelona?, c. 1610 – Madrid, 1 de febrer de 1683) fou un noble català, senyor (després marquès) de Vilanant i del castell de Santiga i cavaller de Sant Jaume.

Nou!!: Barcelona і Miquel de Salbà i de Vallgornera · Veure més »

Miquel de Santjoan

Miquel de Santjoan, president de la Generalitat de Catalunya entre 1389 i 1396, havia estat nomenat per les Corts de Montsó l'11 de juny de 1389.

Nou!!: Barcelona і Miquel de Santjoan · Veure més »

Miquel dels Sants

Miquel dels Sants, o de nom de naixement Miquel Argemir i Mitjà (Vic, 29 de setembre de 1591 - Valladolid, 10 d'abril de 1625), va ser un sacerdot i frare trinitari descalç de Vic.

Nou!!: Barcelona і Miquel dels Sants · Veure més »

Miquel dels Sants Font i Martí

Miguel dels Sants Font i Martí (Reus, 18 de setembre de 1862 - Barcelona, 1929) va ser un periodista i metge reusenc.

Nou!!: Barcelona і Miquel dels Sants Font i Martí · Veure més »

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

Placa a Miquel dels Sants Oliver, a la façana de l'Ateneu Barcelonès ''Illa Daurada - La ciutat de Mallorques'', publicat l'any 1906 Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920) fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director del Diari de Barcelona i de La Vanguardia.

Nou!!: Barcelona і Miquel dels Sants Oliver i Tolrà · Veure més »

Miquel Desclot

Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 20 de març de 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un escriptor i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Desclot · Veure més »

Miquel Duran i Tortajada

Miquel Duran i Tortajada, conegut com a Miquel Duran de València (València, 20 d'agost de 1883 - València, 28 de novembre de 1947), va ser un escriptor i activista cultural valencià.

Nou!!: Barcelona і Miquel Duran i Tortajada · Veure més »

Miquel Esquirol i Clavero

Miquel Esquirol i Clavero (Barcelona, 24 d'octubre de 1929) és un polític català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Esquirol i Clavero · Veure més »

Miquel Esteba i Caireta

Miquel Esteba i Caireta (Anglès, 14 d'abril de 1931 - Terrassa, 8 d'abril de 2011) va ser un economista i empresari català, que va exercir com a tal a l'empresa familiar que ell va fundar i va ser alcalde de la ciutat de Figueres de 1979 a 1980.

Nou!!: Barcelona і Miquel Esteba i Caireta · Veure més »

Miquel Farré i Albagés

Miquel Farré i Albagés (Barcelona, 1901 - 1978), pintor, catedràtic de Procediments Pictòrics a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i acadèmic de número (ingrés el 25 de juny de 1943) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i fundador, l'any 1959, de l'Escola de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Barcelona і Miquel Farré i Albagés · Veure més »

Miquel Ferrer Sanxis

Miquel Ferrer Sanxis (Castelldefels, Baix Llobregat, 1899 - Barcelona, 1990) fou un polític i sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Ferrer Sanxis · Veure més »

Miquel Ferreres i Duran

Miquel Ferreres i Duran (Barcelona, 1949) és un dibuixant i caricaturista català, però prefereix ser considerat únicament com a dibuixant.

Nou!!: Barcelona і Miquel Ferreres i Duran · Veure més »

Miquel Figuerola i Aldrofeu

Miquel Figuerola i Aldrofeu (Barcelona, 30 de març de 1861 - Barcelona, 1 de març de 1913) fou un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Figuerola i Aldrofeu · Veure més »

Miquel Forrellad Solà

Miquel Forrellad Solà (Sabadell, 18 d'abril de 1922 - Barcelona, 12 de novembre de 2006) fou un advocat i directiu financer català, germà d'Antoni Forrellad i Solà.

Nou!!: Barcelona і Miquel Forrellad Solà · Veure més »

Miquel Fusté i Ara

Miquel Fusté i Ara (Barcelona, 1919-1966) fou un antropòleg especialitzat en l'estudi de les restes humanes d'època prehistòrica, sobretot de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Miquel Fusté i Ara · Veure més »

Miquel Garriga i Roca

Façana de l'ajuntament de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca de l'any 1867 Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888) fou un arquitecte i urbanista.

Nou!!: Barcelona і Miquel Garriga i Roca · Veure més »

Miquel González i Sugranyes

Miquel González i Sugranyes (Tarragona, 1838 - Barcelona, 1924) fou un polític i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Miquel González i Sugranyes · Veure més »

Miquel Gual

* Miquel Gual i Agustina (Barcelona, 1911 - Barcelona, 1989), futbolista català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Gual · Veure més »

Miquel Guinart i Castellà

Miquel Guinart i Castellà (Sant Martí de Provençals, Barcelona 7 de gener de 1895 - Montpeller, 21 de novembre de 1987) fou un periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Guinart i Castellà · Veure més »

Miquel Iceta i Llorens

Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des del 2014.

Nou!!: Barcelona і Miquel Iceta i Llorens · Veure més »

Miquel Iglesias i Bonns

Miquel Iglesias i Bonns (Barcelona, 6 de juny del 1915 - Barcelona, 6 de març del 2012) va ser un director de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Iglesias i Bonns · Veure més »

Miquel Junyent i Rovira

Miquel Junyent i Rovira (Piera, Anoia, 1871 - Barcelona, 16 d'agost de 1936 o març de 1937) fou un advocat i polític català, especialitzat en dret civil.

Nou!!: Barcelona і Miquel Junyent i Rovira · Veure més »

Miquel Junyer

Miquel Junyer fou un compositor català del Classicisme, pràcticament desconegut, del qual es coneix una obertura.

Nou!!: Barcelona і Miquel Junyer · Veure més »

Miquel Llobet i Solés

Miquel Llobet i Solés (Barcelona, 18 d'octubre de 1878 - 22 de febrer de 1938) fou un compositor i guitarrista català de gran prestigi, tant dins de la península com fora, i sobretot a l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Barcelona і Miquel Llobet i Solés · Veure més »

Miquel Llongueras i Campañà

Miquel Llongueras i Campañà (Barcelona, 1942 – 1998) fou un arqueòleg i polític català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Llongueras i Campañà · Veure més »

Miquel Llor i Forcada

Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 3 de maig de 1894- 2 de maig de 1966) fou un narrador i novel·lista que va participar activament de la vida literària.

Nou!!: Barcelona і Miquel Llor i Forcada · Veure més »

Miquel Madorell i Rius

Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936) fou un arquitecte, titulat el 19 de setembre de 1891.

Nou!!: Barcelona і Miquel Madorell i Rius · Veure més »

Miquel Marquet i Mallol

Miquel Marquet i Mallol (Barcelona, -) fill de Ramon Marquet i de Rubí i Maria Mallol, germà de Bernat Marquet i Mallol, fou conseller en cap de Barcelona en quatre períodes (1302-03, 1312-13, 1328-29 i 1332-33) i un cop conseller segon (1308-09).

Nou!!: Barcelona і Miquel Marquet i Mallol · Veure més »

Miquel Mas i Miró

Miquel Mas i Miró (Barcelona, 1931 - El Pont de Bar, 19 de maig del 2008) va ser empresari de l'hostaleria i alcalde del Pont de Bar entre 1995 i 2007.

Nou!!: Barcelona і Miquel Mas i Miró · Veure més »

Miquel Mestre Avinyó

Miquel Mestre Avinyó (Mont-roig del Camp, 1890 - Barcelona, 1976), destacat cooperativista en les terres tarragonines, va ser un dels impulsors del cooperativisme de consum en aquelles contrades durant la dècada de 1920.

Nou!!: Barcelona і Miquel Mestre Avinyó · Veure més »

Miquel Milà i Sagnier

Miquel Milá i Sagnier (Barcelona, 7 de febrer de 1931) és un dissenyador industrial i interiorista català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Milà i Sagnier · Veure més »

Miquel Nadal (pintor)

Taller de Bernat Martorell, Retaule de sant Cosme i sant Damià, Catedral de Barcelona Miquel Nadal fou un pintor gòtic del d'origen valencià.

Nou!!: Barcelona і Miquel Nadal (pintor) · Veure més »

Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Plaça de Catalunya (1929). Miquel Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 7 d'octubre de 1879 - ídem, 13 de març de 1960) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Oslé i Sáenz de Medrano · Veure més »

Miquel Pardàs i Roure

Miquel Pardas i Roure (Verges, Baix Empordà, 1818 - Barcelona, 1872) fou un teòric musical que ajudà a establir la coreografia de la sardana llarga, per a la qual cosa recopilà, sembla, les normes ja establertes.

Nou!!: Barcelona і Miquel Pardàs i Roure · Veure més »

Miquel Paredes i Fonollà

Miquel Paredes i Fonollà (Barcelona, 1901 – Ceret, 1980) va ser un escultor català, recordat especialment per ser autor de la figura dEl més petit de tots, conjuntament amb la dibuixant Lola Anglada.

Nou!!: Barcelona і Miquel Paredes i Fonollà · Veure més »

Miquel Poblet i Orriols

Miquel Poblet i Orriols (Montcada i Reixac, 18 de març del 1928 - Barcelona, 6 d'abril de 2013) fou un ciclista català, considerat el millor ciclista català de tots els temps.

Nou!!: Barcelona і Miquel Poblet i Orriols · Veure més »

Miquel Pons i Riera

Miquel Pons i Riera (Arbúcies, 1 de maig de 1843 - Arbúcies, 15 d'octubre de 1898) va ésser un metge que es llicencià a la Universitat de Barcelona l'any 1872.

Nou!!: Barcelona і Miquel Pons i Riera · Veure més »

Miquel Porta i Serra

Miquel Porta i Serra (Barcelona, 1957) és un doctor en medicina, investigador i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Porta i Serra · Veure més »

Miquel Porter i Moix

Miquel Porter i Moix (Barcelona, 10 de maig de 1930 - Altafulla, Tarragonès, 18 de novembre de 2004) fou historiador, catedràtic d'universitat, crític cinematogràfic i divulgador del cinema català de qualitat.

Nou!!: Barcelona і Miquel Porter i Moix · Veure més »

Miquel Pujadó i García

Miquel Pujadó i García (Madrid, 20 de setembre de 1959) és un cantautor, escriptor i filòleg en actiu des de 1976: estudiós de la cançó d'autor com a gènere, ha escrit articles i ressenyes en diferents mitjans i té publicats un Diccionari de la Cançó i més d'una dotzena de discs, tres dels quals només d'adaptacions al català de l'obra de Georges Brassens, de la qual també és un gran coneixedor.

Nou!!: Barcelona і Miquel Pujadó i García · Veure més »

Miquel Pujol i Grau

Miquel Pujol i Grau (Barcelona 1942) és un violoncel·lista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Pujol i Grau · Veure més »

Miquel Roca i Junyent

Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.

Nou!!: Barcelona і Miquel Roca i Junyent · Veure més »

Miquel Rosquelles

Miquel Rosquelles (Moià, - Barcelona, 29 de juliol del 1684) fou compositor i mestre de capella de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Barcelona і Miquel Rosquelles · Veure més »

Miquel Sarrias Domingo

Miquel Sarrias i Domingo (Barcelona, 19 de gener de 1930 - 2002) fou un metge i primer director de l'Institut Guttmann.

Nou!!: Barcelona і Miquel Sarrias Domingo · Veure més »

Miquel Sellarès i Perelló

Miquel Sellarès i Perelló (Barcelona, 1946) és un polític català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Sellarès i Perelló · Veure més »

Miquel Selma

Miquel Selma (? - Barcelona, 1667) fou un compositor català, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Miquel Selma · Veure més »

Miquel Serra i Pàmies

Miquel Serra i Pàmies (Reus, 17 de gener de 1902 - Mèxic, 14 de juny de 1968), va ser un polític català, germà de Josep Serra i Pàmies, principalment recordat per evitar la destrucció parcial de la ciutat de Barcelona durant el període final de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Miquel Serra i Pàmies · Veure més »

Miquel Servet

Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.

Nou!!: Barcelona і Miquel Servet · Veure més »

Miquel Siguan i Soler

Miquel Siguan i Soler (Barcelona, 2 de maig de 1918 – 8 de maig de 2010) fou un psicòleg i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Siguan i Soler · Veure més »

Miquel Soldevila i Valls

Miquel Soldevila i Valls (Sant Andreu de Palomar, 1886 - Barcelona, 1956) fou un pintor, dibuixant i esmaltador català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Soldevila i Valls · Veure més »

Miquel Soler

* Miquel Soler i Roca (Barcelona, 1922), mestre uruguaianocatalà.

Nou!!: Barcelona і Miquel Soler · Veure més »

Miquel Strubell i Trueta

Miquel Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 9 de març de 1949 - Palamós, Baix Empordà, 5 de març de 2022) va ser un sociolingüista català, fill de Michael B. Strubell, anglès, i de la catalana Amèlia Trueta i nét de l'eminent cirurgià Josep Trueta). Era germà del filòleg i polític Toni Strubell.

Nou!!: Barcelona і Miquel Strubell i Trueta · Veure més »

Miquel Tarradell i Mateu

Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arqueòleg i prehistoriador.

Nou!!: Barcelona і Miquel Tarradell i Mateu · Veure més »

Miquel Utrillo i Morlius

Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 - Sitges, el Garraf, 20 de gener de 1934) fou enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic.

Nou!!: Barcelona і Miquel Utrillo i Morlius · Veure més »

Miquel Valdés i Valdés

Miquel Valdés i Valdés (Tarragona, ? - França, 1950) fou un polític comunista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i conseller de la Generalitat durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Miquel Valdés i Valdés · Veure més »

Miquel Valls i Maseda

Miquel Valls i Maseda (Barcelona, 28 de setembre de 1943 - Barcelona, 22 de setembre de 2019) fou un economista i empresari català, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del 21 de juny de 2002 fins al 19 de juny de 2019.

Nou!!: Barcelona і Miquel Valls i Maseda · Veure més »

Miquel Vidal i Guardiola

Miquel Vidal i Guardiola (Barcelona, 3 de novembre de 1887 - Lisboa, 1961) fou un polític i economista català, diputat a Corts durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Miquel Vidal i Guardiola · Veure més »

Miquel Viladrich i Vila

Miquel Viladrich Vila (Torrelameu, Lleida, 1887 - Buenos Aires, Argentina, 1956) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel Viladrich i Vila · Veure més »

Miquel Villà i Bassols

Miquel Villà i Bassols (Barcelona, 15 de febrer de 1901 - el Masnou, 25 d'agost de 1988) fou un pintor català, considerat un dels representants del fauvisme.

Nou!!: Barcelona і Miquel Villà i Bassols · Veure més »

Miquel-Lluís Muntané i Sicart

Miquel-Lluís Muntané i Sicart (Barcelona, 1956) és un escriptor, sociòleg i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Miquel-Lluís Muntané i Sicart · Veure més »

Mir Geribert

Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.

Nou!!: Barcelona і Mir Geribert · Veure més »

Mirador (revista)

Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929.

Nou!!: Barcelona і Mirador (revista) · Veure més »

Mirall trencat

Mercè Rodoreda autora de ''Mirall trencat'' Romanyà i de la novel·la Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura.

Nou!!: Barcelona і Mirall trencat · Veure més »

Miró I de Barcelona

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Nou!!: Barcelona і Miró I de Barcelona · Veure més »

Mirco

Juan Rodríguez Fernández, conegut amb el pseudònim artístic de Mirco, (nascut a La Corunya però instal·lat a Barcelona) va ser un artista de varietats espanyol.

Nou!!: Barcelona і Mirco · Veure més »

Mireia Belmonte i García

Mireia Belmonte i García (Badalona, 10 de novembre de 1990) és una nedadora catalana, plusmarquista mundial dels 400 metres estils, dels 800 metres lliures i dels 1.500 lliures, que competeix en les categories d'estils, papallona, braça i lliure.

Nou!!: Barcelona і Mireia Belmonte i García · Veure més »

Mireille

Mireille és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Michel Carré.

Nou!!: Barcelona і Mireille · Veure més »

Miriam Blasco Soto

Miriam Blasco Soto (Valladolid, Espanya 12 de desembre de 1963) és una judoka, ja retirada, i política valenciana.

Nou!!: Barcelona і Miriam Blasco Soto · Veure més »

Mirna Lacambra Domènech

Mirna Lacambra i Domènech (Sabadell, 7 de juny de 1933) és una soprano i promotora musical catalana.

Nou!!: Barcelona і Mirna Lacambra Domènech · Veure més »

Mishima

Mishima és un grup de música pop, amb influència de la cançó d'autor, creat a Barcelona l'any 1999.

Nou!!: Barcelona і Mishima · Veure més »

Missa Scala Aretina (forma musical)

Una Missa Scala Aretina és un tipus de missa que utilitza com a cantus firmus les sis notes de l'escala de Guido d'Arezzo, d'on prové l'adjectiu "aretina".

Nou!!: Barcelona і Missa Scala Aretina (forma musical) · Veure més »

Missatge a la Reina Regent

El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Missatge a la Reina Regent · Veure més »

Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret

Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret és una congregació femenina fundada pel pare Josep Manyanet i Vives l'any 1874 a Talarn (Pallars Jussà) amb el nom de Filles de la Sagrada Família i com a branca femenina de la congregació dels Fills de la Sagrada Família (1864), i refundada en 1882 pel mateix Manyanet i Encarnació Colomina i Agustí.

Nou!!: Barcelona і Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret · Veure més »

Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria

Els Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria o Missioners dels Sagrats Cors de Randa, en llatí Congregatio Missionariorum Sacrorum Cordium Iesu et Mariae, són una congregació clerical fundada per Joaquim Rosselló a Randa, Algaida el 1890.

Nou!!: Barcelona і Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria · Veure més »

Missions diplomàtiques de l'Uruguai

Mapa dels països amb ambaixades i consolats uruguaians. Les missions diplomàtiques o relacions internacionals de l'Uruguai són les delegacions oficials i permanents d'aquest país d'Amèrica del Sud en altres estats del món.

Nou!!: Barcelona і Missions diplomàtiques de l'Uruguai · Veure més »

Mitchell Baker

Winifred Mitchell Baker (Oakland, 1957), més coneguda simplement com a Mitchell Baker, és la presidenta de la Fundació Mozilla i la presidenta i executiva en cap de la Corporació Mozilla, una subsidiària de la Fundació Mozilla que coordina el desenvolupament de les aplicacions d'Internet de codi obert Mozilla, inclosos el navegador web Mozilla Firefox i el client de correu electrònic Mozilla Thunderbird, entre d'altres.

Nou!!: Barcelona і Mitchell Baker · Veure més »

Mitja marató

Mitja Marató de Nova York La mitja marató és una prova d'atletisme de fons que consisteix en recórrer la distància establerta de 21,097 quilòmetres (la meitat de la distància d'una marató sencera) en el menor temps possible.

Nou!!: Barcelona і Mitja marató · Veure més »

Mitologia catalana

s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Mitologia catalana · Veure més »

Mobile World Congress

El Mobile World Congress (oficialment GSMA MWC Barcelona) és la combinació de l'exposició més gran del món per a la indústria de la telefonia mòbil i un congrés on participen alts càrrecs d'empreses d'operadors mòbils, venedors i propietaris de contingut de tot el món.

Nou!!: Barcelona і Mobile World Congress · Veure més »

Mod

El moviment mod és una subcultura que es va començar a desenvolupar a Londres (Anglaterra) vers el 1958 i que va arribar a la seva màxima esplendor durant la primera meitat de la dècada del 1960.

Nou!!: Barcelona і Mod · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Barcelona і Modernisme català · Veure més »

Modest Busquets i Torroja

Modest Busquets i Torroja (Reus, 27 de setembre de 1831 - Barcelona, 1880) fou un autor dramàtic, germà de Marçal Busquets i Torroja i pare de Modest Busquets Oliva.

Nou!!: Barcelona і Modest Busquets i Torroja · Veure més »

Modest Cuixart i Tàpies

fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Modest Cuixart i Tàpies · Veure més »

Modest Feu i Estrada

Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 30 d'abril de 1933) fou un arquitecte modernista i posteriorment noucentista titulat el 3 de febrer de 1893.

Nou!!: Barcelona і Modest Feu i Estrada · Veure més »

Modest Puig i Bellera

Modest Puig i Bellera (Balaguer, Noguera, 1858-1900) va ésser un advocat que estudià Dret a la Universitat de Barcelona i l'any 1889 ocupà el càrrec de secretari-bibliotecari del Col·legi d'Advocats de Balaguer.

Nou!!: Barcelona і Modest Puig i Bellera · Veure més »

Modest Urgell i Inglada

Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 13 de juny de 1839 - 3 d'abril de 1919), també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català.

Nou!!: Barcelona і Modest Urgell i Inglada · Veure més »

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Nou!!: Barcelona і Moià · Veure més »

Moisès Broggi i Vallès

Moisès Broggi i Vallès (Barcelona, 18 de maig de 1908 – 31 de desembre de 2012) fou un metge i pacifista català.

Nou!!: Barcelona і Moisès Broggi i Vallès · Veure més »

Moisès Villèlia i Sanmartín

Moisès Sanmartín (Villèlia) Puig (Barcelona 1928 - 1994) fou un escultor i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Moisès Villèlia i Sanmartín · Veure més »

Moixiganga

Moixiganga de Tarragona La moixiganga és una representació dansada en què, per mitjà d'uns exercicis gimnàstics i unes torres humanes, es representen escenes de la passió de Jesucrist, encara que pot representar alguns altres arguments.

Nou!!: Barcelona і Moixiganga · Veure més »

Moixiganguers d'Igualada

4 de 7 amb l'agulla a Montserrat Els Moixiganguers d'Igualada són la colla castellera d'Igualada, comarca de l'Anoia, fundada el 1995.

Nou!!: Barcelona і Moixiganguers d'Igualada · Veure més »

Molí fariner de Can Pedrosa

L'antic molí fariner de Can Padrosa és un monument arquitectònic del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Molí fariner de Can Pedrosa · Veure més »

Moler

Placa al carrer de les Moles, a Barcelona El moler era un menestral que tenia l'ofici de fer moles.

Nou!!: Barcelona і Moler · Veure més »

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Molins de Rei · Veure més »

Moll de fang

El moll de fang, moll cranquer, moll fanguer, moll blanc, roger de fang, roger blanc o rogeret, gaboc (Mullus barbatus) és una espècie de peix que habita al Mar Mediterrani, l'est del nord de l'oceà Atlàntic des d'Escandinàvia fins al Senegal, i al Mar negre.

Nou!!: Barcelona і Moll de fang · Veure més »

Moll de roca

El moll de roca, moll borratxo, moll cranquer, moll roquer, moll d'arbó, moll ver, moll vermell, o roger de roca, roger de sorra, roger vermell (Mullus surmuletus) és un peix de la família dels múl·lids que acostuma a viure en petits grups però també en solitari.

Nou!!: Barcelona і Moll de roca · Veure més »

Mollet del Vallès

Mollet del Vallès és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Mollet del Vallès · Veure més »

Molvízar

Molvízar és un municipi de la província de Granada.

Nou!!: Barcelona і Molvízar · Veure més »

Mona de Pasqua

Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.

Nou!!: Barcelona і Mona de Pasqua · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Moneda catalana · Veure més »

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Nou!!: Barcelona і Moneda romana · Veure més »

Moneda urgellesa

La moneda urgellesa o moneda urgellenca també anomenada "agramuntesa" a seques, fou una moneda pròpia del comtat d'Urgell, que va circular des del fins al.

Nou!!: Barcelona і Moneda urgellesa · Veure més »

Monedatge

El monedatge era un impost cobrat pel monarca, en principi per cada foc, a canvi de comprometre's a no alterar la qualitat de la moneda.

Nou!!: Barcelona і Monedatge · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Barcelona і Monestir · Veure més »

Monestir de Jonqueres

Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del fins al, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

Nou!!: Barcelona і Monestir de Jonqueres · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Barcelona і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Joan de la Penya

El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).

Nou!!: Barcelona і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Barcelona і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monestir del Sant Sepulcre de Palera

El Sant Sepulcre de Palera és un monestir del municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.

Nou!!: Barcelona і Monestir del Sant Sepulcre de Palera · Veure més »

Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Barcelona і Monistrol de Montserrat · Veure més »

Monopoly

Monopoly és un joc de taula sobre béns immobles, actualment produït per l'empresa nord-americana Hasbro.

Nou!!: Barcelona і Monopoly · Veure més »

Mont Tàber

El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 m sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino.

Nou!!: Barcelona і Mont Tàber · Veure més »

Mont-roig del Camp

Mont-roig del Camp és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i la mar Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Mont-roig del Camp · Veure més »

Montaverner

Montaverner és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Barcelona і Montaverner · Veure més »

Montbau

Edifici de Migdia: Facultat de Pedagogia i Facultat de Formació del Professorat Un dels primers blocs de pisos construïts al barri Montbau és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Montbau · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Barcelona і Montblanc · Veure més »

Montcabrer (Maresme)

El Montcabrer és una muntanya de la Serralada Litoral catalana, que s'alça entre les poblacions de Cabrils i Cabrera de Mar, al Maresme.

Nou!!: Barcelona і Montcabrer (Maresme) · Veure més »

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.

Nou!!: Barcelona і Montcada i Reixac · Veure més »

Montellà

Montellà o Montellà de Cadí, és una vila del municipi cerdà de Montellà i Martinet.

Nou!!: Barcelona і Montellà · Veure més »

Monterrey

La ciutat mexicana de Monterrey és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Nuevo León amb 1.133.814 habitants.

Nou!!: Barcelona і Monterrey · Veure més »

Montevideo

Montevideo (coneguda antigament en castellà com La Muy Fiel y Reconquistadora San Felipe y Santiago de Montevideo, i en portuguès com Montevidéu) és la capital, la ciutat més gran i el port principal de l'Uruguai.

Nou!!: Barcelona і Montevideo · Veure més »

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Nou!!: Barcelona і Montgat · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Barcelona і Montpeller · Veure més »

Montreal

Montreal (oficialment i en francès, Montréal; en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants.

Nou!!: Barcelona і Montreal · Veure més »

Montserrat Abelló i Soler

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918 - Barcelona, 9 de setembre de 2014) fou una poeta i traductora catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Abelló i Soler · Veure més »

Montserrat Alavedra i Comas

Montserrat Alavedra i Comas (Terrassa, Vallès Occidental, 6 d'abril del 1945 - Barcelona, Barcelonès, 4 d'abril del 1991) fou una soprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Alavedra i Comas · Veure més »

Montserrat Andreu Batlló

Montserrat Andreu Batlló (1924 – Barcelona, 3 d'agost del 2003) va ser una psicòloga i assistent social catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Andreu Batlló · Veure més »

Montserrat Armengou i Martín

Montse Armengou i Martín (Barcelona, 1963) és una periodista catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Armengou i Martín · Veure més »

Montserrat Busqué i Barceló

Montserrat Busqué i Barceló (Sabadell, Vallès Occidental, 30 de gener de 1943 - 25 d'agost de 2008) fou música i mestra, una de les pioneres de la pedagogia musical en el que s'anomena escola activa, a les dècades de 1970 i 1980.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Busqué i Barceló · Veure més »

Montserrat Campmany i Cortés

Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 7 de març de 1901 - Buenos Aires, 31 de maig de 1995) fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Campmany i Cortés · Veure més »

Montserrat Candini i Puig

Montserrat Candini i Puig (Barcelona, 4 de setembre de 1957) és una política catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Candini i Puig · Veure més »

Montserrat Carulla i Ventura

Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona, 19 de setembre de 1930 – Barcelona, 24 de novembre de 2020) va ser una actriu catalana; va estar casada amb Felip Peña, fou mare de la també actriu Vicky Peña i el director Roger Peña, i àvia de l'actriu Miranda Gas Peña.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Carulla i Ventura · Veure més »

Montserrat Casas Ametller

Montserrat Casas Ametller (Hostalric, la Selva, 6 de setembre de 1955Gran Enciclopèdia de Mallorca, volum 18, p. 372 - Barcelona, 30 de març de 2013) va ser doctora en Ciències Físiques i rectora de la Universitat de les Illes Balears en el període 2007-2013.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Casas Ametller · Veure més »

Montserrat Colldeforns i Sol

Montserrat Colldeforns i Sol (Barcelona, 3 de setembre de 1947) és una política i economista catalana, diputada al Congrés dels Diputats en la VIII i IX legislatures.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Colldeforns i Sol · Veure més »

Montserrat Estil·les Torrente

Montserrat Estil·les Torrente (Barcelona, 1931) és una pedagoga i terapeuta catalana, diplomada en Pedagogia Terapèutica per la Universitat de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Estil·les Torrente · Veure més »

Montserrat Figueras i Garcia

Montserrat Figueras i Garcia (Barcelona, 15 de març de 1942, La Vanguardia, 23/11/2011Discogràfica Alia-Vox) - Bellaterra, 23 de novembre de 2011) fou una soprano catalana, especialitzada en música antiga. Fou referent en la interpretació d'un ampli repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca., Diari Ara, 23/11/2011 La seva trajectòria va estar vinculada a la del seu marit, el músic igualadí Jordi Savall i Bernadet, amb el qual fundà grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, amb els que va realitzar nombrosos enregistraments i concerts.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Figueras i Garcia · Veure més »

Montserrat Garriga Cabrero

Montserrat Garriga Cabrero (Cienfuegos, Cuba, 1865 - Barcelona, 1956) fou una botànica, deixeble del Dr.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Garriga Cabrero · Veure més »

Montserrat Gudiol i Corominas

Montserrat Gudiol i Corominas (Barcelona, 9 de juny de 1933 - 25 de desembre de 2015) fou una pintora catalana, filla de l'historiador de l'art i arquitecte Josep Gudiol i Ricart.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Gudiol i Corominas · Veure més »

Montserrat Martí i Bas

Montserrat Martí i Bas (Barcelona, 9 de setembre de 1916- 13 de març de 2005) fou una bibliotecària i escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Martí i Bas · Veure més »

Montserrat Minobis i Puntonet

Montserrat Minobis i Puntonet (Figueres, 24 d'octubre de 1942 – Barcelona, 11 de maig de 2019) fou una periodista catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Minobis i Puntonet · Veure més »

Montserrat Montull i Pujol

Montserrat Montull i Pujol (Poblenou, Barcelona, 1966) és una mestra i teòloga catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Montull i Pujol · Veure més »

Montserrat Nebrera i González

Montserrat Nebrera i González (Barcelona, 11 de juliol de 1961) és una advocada i política catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Nebrera i González · Veure més »

Montserrat Olivella i Valls

Montserrat Olivella i Valls (Eixample, Barcelona, 26 de gener de 1921 - Barcelona, 13 de juny de 2016) era una promotora social catalana, mare de dues filles, àvia de cinc nets, besàvia de set besnets i vídua.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Olivella i Valls · Veure més »

Montserrat Paco i Abadia

Montserrat Paco i Abadia (Sants, Barcelona, 1958) és una activista social catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Paco i Abadia · Veure més »

Montserrat Pérez Iborra

Montserrat Pérez Iborra (Barcelona, 6 de desembre de 1906 — Barcelona, 12 de desembre de 1981) fou una empresària i pedagoga catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Pérez Iborra · Veure més »

Montserrat Poch

Montserrat Poch o Montserrat Poc (Vallbona d'Anoia, a.1528 – Barcelona, 28 de desembre del 1578) fou un bandoler.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Poch · Veure més »

Montserrat Roig i Fransitorra

fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Roig i Fransitorra · Veure més »

Montserrat Soler i Carnicer

Montserrat Soler i Carnicer (Barcelona, 22 d'octubre de 1924) és una pedagoga catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Soler i Carnicer · Veure més »

Montserrat Torrent i Serra

Montserrat Torrent i Serra (Barcelona, 17 d'abril de 1926) és una organista catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Torrent i Serra · Veure més »

Montserrat Trueta i Llacuna

Montserrat Trueta i Llacuna (Barcelona, 20 de març de 1932 – Barcelona, 4 de maig de 2018) fou una pedagoga i activista social catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Trueta i Llacuna · Veure més »

Montserrat Tura i Camafreita

Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 6 de novembre de 1954)Revista del Vallès, és una política i assagista catalana.

Nou!!: Barcelona і Montserrat Tura i Camafreita · Veure més »

Montuïri

Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Montuïri · Veure més »

Monturiol, el senyor del mar

L'equip de Monturiol, el senyor del mar, en la foto de final de rodatge a Palo Alto, Poble Nou, Barcelona, amb la rèplica de l'Ictineu 2 de fons. Monturiol, el senyor del mar és una pel·lícula catalana de Francesc Bellmunt, estrenada el 1993.

Nou!!: Barcelona і Monturiol, el senyor del mar · Veure més »

Monument a Colom

El Monument a Colom és un dels més famosos de la ciutat de Barcelona, construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom.

Nou!!: Barcelona і Monument a Colom · Veure més »

Monument a Rius i Taulet

El monument a Rius i Taulet es troba al passeig de Lluís Companys de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Monument a Rius i Taulet · Veure més »

Monument als Herois del 1809

El Monument als Herois del 1809 (conegut popularment com el monument als Màrtirs de la Independència) està situat a la plaça de Garriga i Bachs, contra la façana lateral de l'església de Sant Sever, al barri Gòtic de Barcelona, davant el portal de Santa Eulàlia de la Catedral.

Nou!!: Barcelona і Monument als Herois del 1809 · Veure més »

Morell cap-roig

Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó. mascle Exemplar fotografiat a Lituània. El morell cap-roig/capvermell, boix o rabassot (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Nou!!: Barcelona і Morell cap-roig · Veure més »

Morell de plomall

Morell de plomall Femella fotografiada a Essex (Regne Unit) El morell de plomall, morell capellut, moretó de plomall, moretó de puput o boix http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf i àneda de cresta o peixetera a les Balears (Aythya fuligula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes.

Nou!!: Barcelona і Morell de plomall · Veure més »

Morlà

El morlà era diner de billó del Bearn (Occitània), encunyat a la població de Morlàs, des del fins al.

Nou!!: Barcelona і Morlà · Veure més »

Moror

Moror és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Barcelona і Moror · Veure més »

Mosquit tigre

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie de dípter nematòcer de la família dels culícids.

Nou!!: Barcelona і Mosquit tigre · Veure més »

Mostassaf

El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.

Nou!!: Barcelona і Mostassaf · Veure més »

Motí d'Aranjuez

El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.

Nou!!: Barcelona і Motí d'Aranjuez · Veure més »

Motí de l'Hespèria

El Motí de l'Hespèria fou una plantada dels jugadors del Barça de la temporada 1987-1988 cap a la directiva del club i, en particular, contra el President Núñez.

Nou!!: Barcelona і Motí de l'Hespèria · Veure més »

Motocicleta

BMW K 1300 S (2011) Indian Powerplus amb sidecar (1917) Una motocicleta, coneguda també com a moto, és un vehicle automòbil de dues rodes que pot transportar un passatger o dos.

Nou!!: Barcelona і Motocicleta · Veure més »

Motociclisme

Giacomo Agostini, 15 títols mundials de velocitat Roger De Coster, 5 títols mundials de motocròs El motociclisme és el conjunt d'esports relacionats amb les curses de motocicletes en qualsevol de les seves varietats o categories.

Nou!!: Barcelona і Motociclisme · Veure més »

Motociclisme de velocitat

Cursa de sidecars a l'Illa de Man (2010) El motociclisme de velocitat, conegut també simplement com a velocitat, és una modalitat de motociclisme consistent a disputar curses de circuit de curta durada en què els pilots han de completar un nombre determinat de voltes en el mínim temps possible.

Nou!!: Barcelona і Motociclisme de velocitat · Veure més »

Motocròs

El motocròs és una modalitat de motociclisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terreny accidentat a camp obert i en la qual diferents participants disputen una cursa amb l'objectiu d'arribar primer a la meta.

Nou!!: Barcelona і Motocròs · Veure més »

Moviment antiglobalització

Manifestació contra la guerra al Fòrum Social Europeu (2004) El moviment antiglobalització o antimundialització és un conjunt de grups polítics i socials diversos que protesten i s'oposen al procés d'integració econòmica mundial dirigit per l'Organització Mundial del Comerç (OMC), el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i la majoria de les grans empreses multinacionals.

Nou!!: Barcelona і Moviment antiglobalització · Veure més »

Moviment Comunista d'Espanya

El Moviment Comunista (MC) va ser un partit polític espanyol fundat el 1972, com a Moviment Comunista d'Espanya (MCE)Extret de (amb llicència GFDL).

Nou!!: Barcelona і Moviment Comunista d'Espanya · Veure més »

Moviment d'Unificació Marxista

El Moviment d'Unificació Marxista (MUM) fou una organització independentista i socialista catalana.

Nou!!: Barcelona і Moviment d'Unificació Marxista · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Barcelona і Moviment obrer · Veure més »

Moviment Scout Catòlic

El Moviment Scout Catòlic (MSC) és una federació d'associacions catòliques d'escoltisme de l'Estat espanyol.

Nou!!: Barcelona і Moviment Scout Catòlic · Veure més »

Moviment Social Republicà

El Moviment Social Republicà (MSR) fou un partit polític espanyol creat el 1999 amb seu a Barcelona, i d'ideologia identitària, populista i d'extrema-dreta.

Nou!!: Barcelona і Moviment Social Republicà · Veure més »

Movimiento Nacional

El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).

Nou!!: Barcelona і Movimiento Nacional · Veure més »

Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas

El Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas va ésser una organització de tendència feixista fundada a Barcelona al desembre del 1935.

Nou!!: Barcelona і Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas · Veure més »

Mufló

El mufló (o antigament mufró o moltó de Còrsega) (del grup Ovis orientalis orientalis) es reconeix pel seu aspecte d'ovella, car aquesta darrera té el seu origen en el mufló.

Nou!!: Barcelona і Mufló · Veure més »

Mugílids

Els mugílids (Mugilidae) són una família de peixos d'aletes radiades, coneguts comunament en català com llísseres, llisses o llissals.

Nou!!: Barcelona і Mugílids · Veure més »

Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya

Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya fou emir de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya.

Nou!!: Barcelona і Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya · Veure més »

Muladí

Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.

Nou!!: Barcelona і Muladí · Veure més »

Mulassa de Barcelona

La Mulassa de Barcelona o Mulassa de Pi és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com l'Àliga, el Lleó, el Drac o la Víbria.

Nou!!: Barcelona і Mulassa de Barcelona · Veure més »

Mundo Deportivo

Mundo Deportivo és el diari de premsa esportiva del Grupo Godó.

Nou!!: Barcelona і Mundo Deportivo · Veure més »

Muntanya Russa (Parc d'Atraccions Tibidabo)

Vista de la Muntanya Russa. La Muntanya Russa és una de les atraccions del Parc d'Atraccions Tibidabo, situada al Nivell 1 del parc.

Nou!!: Barcelona і Muntanya Russa (Parc d'Atraccions Tibidabo) · Veure més »

Musaranya aquàtica mediterrània

La musaranya aquàtica mediterrània (Neomys anomalus) és una espècie present a Europa i Turquia.

Nou!!: Barcelona і Musaranya aquàtica mediterrània · Veure més »

Musaranya aquàtica pirinenca

La musaranya aquàtica pirinenca (Neomys fodiens) és la musaranya de mida més gran dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Musaranya aquàtica pirinenca · Veure més »

Musaranya comuna

La musaranya comuna (Crocidura russula) és una espècie de mamífer de la família de les musaranyes que es troba a Europa (és autòctona d'Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Luxemburg, els Països Baixos i la península Ibèrica, i ha estat introduïda a Irlanda) i a l'Àfrica del nord (Algèria, el Marroc i les Illes Canàries).

Nou!!: Barcelona і Musaranya comuna · Veure més »

Musaranya cuaquadrada

La musaranya cuaquadrada, morro de trompeta a causa del seu musell allargat (Catalunya del Nord) o topó (Montsià) (Sorex araneus) té una esperança de vida d'aproximadament 23 mesos.

Nou!!: Barcelona і Musaranya cuaquadrada · Veure més »

Musaranya de Millet

La musaranya de Millet (Sorex coronatus) viu a la península Ibèrica, Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Països Baixos, Suïssa i el Regne Unit.

Nou!!: Barcelona і Musaranya de Millet · Veure més »

Musaranya etrusca

La musaranya etrusca (Suncús etruscus) és una espècie de musaranya i el mamífer més petit del món quant a pes.

Nou!!: Barcelona і Musaranya etrusca · Veure més »

Musaranya nana

La musaranya nana (Sorex minutus) és una de les musaranyes més petites de la seva família, d'aspecte molt semblant als exemplars joves de la musaranya cuaquadrada.

Nou!!: Barcelona і Musaranya nana · Veure més »

Muscicàpids

Merla roquera emmascarada fotografiada a Bangalore (Índia) La família dels muscicàpids (Muscicapidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Barcelona і Muscicàpids · Veure més »

Museologia

La Museologia (del grec μουσειόν.

Nou!!: Barcelona і Museologia · Veure més »

Museros

Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Barcelona і Museros · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Nou!!: Barcelona і Museu · Veure més »

Museu d'Art Contemporani de Barcelona

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, és un museu dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies.

Nou!!: Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona · Veure més »

Museu d'Art Modern

* Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Museu d'Art Modern · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu de Cera de Barcelona

El Museu de Cera de Barcelona és un museu privat de Barcelona que recull una important col·lecció de més de 200 figures de cera de personatges reals i de ficció i que rep quasi 200.000 visites anuals.

Nou!!: Barcelona і Museu de Cera de Barcelona · Veure més »

Museu de Ceràmica (Barcelona)

El Museu de Ceràmica de Barcelona estava ubicat al Palau Nacional de Pedralbes.

Nou!!: Barcelona і Museu de Ceràmica (Barcelona) · Veure més »

Museu de Terrassa

El Museu de Terrassa és una entitat museística que aplega tots els museus de titularitat municipal de la ciutat de Terrassa.

Nou!!: Barcelona і Museu de Terrassa · Veure més »

Museu del Disseny de Barcelona

El Museu del Disseny de Barcelona és un museu inaugurat al desembre de 2014 depenent de l'Institut de Cultura de Barcelona que s'origina a partir de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.

Nou!!: Barcelona і Museu del Disseny de Barcelona · Veure més »

Museu del FC Barcelona

El Museu del Futbol Club Barcelona o Museu President Núñez, és el museu del Futbol Club Barcelona, situat a les instal·lacions del Camp Nou de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Museu del FC Barcelona · Veure més »

Museu Diocesà de Barcelona

El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Museu Diocesà de Barcelona · Veure més »

Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona és un museu d'art i arqueologia que es troba a Solsona (Solsonès).

Nou!!: Barcelona і Museu Diocesà i Comarcal de Solsona · Veure més »

Museu Episcopal de Vic

Pintura procedent de Sant Joan de les Abadesses Clau de volta amb Sant Jordi matant el drac El Museu Episcopal de Vic és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona (Barcelona), és declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Museu Episcopal de Vic · Veure més »

Museu Frederic Marès

El Museu Frederic Marès es troba al centre de la ciutat de Barcelona, a la Plaça de Sant Iu, 5.

Nou!!: Barcelona і Museu Frederic Marès · Veure més »

Museu Fundació Francisco Godia

El Museu Fundació Francisco Godia va ser una galeria d'art fundada el 1999 per Liliana Godia, filla del pilot de Fórmula 1 i col·leccionista Francesc Godia i Sales (1921-1990).

Nou!!: Barcelona і Museu Fundació Francisco Godia · Veure més »

Museu Geològic del Seminari de Barcelona

Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB) és un museu que té com a objecte d'estudi la paleontologia, principalment d'invertebrats.

Nou!!: Barcelona і Museu Geològic del Seminari de Barcelona · Veure més »

Museu Guggenheim (Bilbao)

El Museu Guggenheim (en basc Guggenheim Bilbao Museoa) és un museu d'art contemporani dissenyat per l'arquitecte canadenc Frank O. Gehry situat a la ciutat de Bilbao al País Basc.

Nou!!: Barcelona і Museu Guggenheim (Bilbao) · Veure més »

Museu Marítim de Barcelona

El Museu Marítim de Barcelona es troba emplaçat a l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un espai dedicat a la construcció naval entre el i el, surt documentat amb data de l'any 1243, on s'assenyalen els límits de Barcelona, fent esment d'unes drassanes.

Nou!!: Barcelona і Museu Marítim de Barcelona · Veure més »

Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona

Primera seu del Museu Municipal de Belles Arts. El Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona fou un museu de la ciutat de Barcelona, ubicat al desaparegut Palau de les Belles Arts.

Nou!!: Barcelona і Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona · Veure més »

Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar

Antiga Fàbrica del Gas. El Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar, també conegut com el.MEP, és un museu dedicat a explicar la història de l'estampació tèxtil a Premià de Mar i, per extensió, de tot Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Olímpic de Lausana

Un metre quadrat de la vorera de la vila olímpica de Barcelona dipositada al museu olímpic El museu olímpic de Lausana (Suïssa), és un museu permanent d'exposició de diferents peces relacionades amb el món de l'esport i en especial dels Jocs Olímpics.

Nou!!: Barcelona і Museu Olímpic de Lausana · Veure més »

Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.

Nou!!: Barcelona і Museu Picasso de Barcelona · Veure més »

Museu Reina Sofia

El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS) (en castellà: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MNCARS), més conegut com a Museu Reina Sofia, és el museu nacional espanyol d'art del i contemporani, amb seu a Madrid.

Nou!!: Barcelona і Museu Reina Sofia · Veure més »

Museu Tèxtil

* El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

Nou!!: Barcelona і Museu Tèxtil · Veure més »

Museu Tèxtil i d'Indumentària

El Museu Tèxtil i d'Indumentària fou un museu que formava part del Disseny Hub Barcelona (DHUB), un centre de l'Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el coneixement, la comprensió i el bon ús en el món del disseny.

Nou!!: Barcelona і Museu Tèxtil i d'Indumentària · Veure més »

Museu Thyssen-Bornemisza

El Museu Thyssen-Bornemisza és un museu d'art a la vila de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Museu Thyssen-Bornemisza · Veure més »

Museu Valencià d'Etnologia

El Museu Valencià d'Etnologia és un museu ubicat al Centre Cultural de la Beneficència de la ciutat de València.

Nou!!: Barcelona і Museu Valencià d'Etnologia · Veure més »

Mussa ibn Fortun

Mussa ibn Fortun ——, també conegut com a Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona al.

Nou!!: Barcelona і Mussa ibn Fortun · Veure més »

Mussa ibn Mussa ibn Fortun

Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.

Nou!!: Barcelona і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »

Mussol emigrant

Il·lustració de l'any 1895 El mussol emigrant o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Barcelona і Mussol emigrant · Veure més »

Mussol pirinenc

Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Barcelona і Mussol pirinenc · Veure més »

Mussola gravatja

La mussola gavatxa (Mustelus asterias) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial, freqüent als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Mussola gravatja · Veure més »

Mussola mediterrània

La mussola mediterrània o mussola de taques negres (Mustelus punctulatus) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial, que es presenta a la llotja barrejada amb altres espècies de mussoles.

Nou!!: Barcelona і Mussola mediterrània · Veure més »

Mussola vera

La mussola vera (Mustelus mustelus) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial.

Nou!!: Barcelona і Mussola vera · Veure més »

Mutual Mèdica de Catalunya i Balears

Mutual Mèdica és una entitat asseguradora sense ànim de lucre, amb la raó social Mutual Médica de Catalunya i de Balears, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa, Mutual Médica de Catalunya i de Balears, Mutualidad de Previsión Social a Prima Fija - Convocatoria de Asamblea general ordinaria que es va constituir el 18 de novembre de 1920 com a mutualitat de previsió social del Sindicat de Metges de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Mutual Mèdica de Catalunya i Balears · Veure més »

N-150

La N-150 és la principal carretera de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і N-150 · Veure més »

N-2

La (anteriorment), coneguda popularment com a Carretera de Madrid a França per Barcelona és una carretera radial que uneix Madrid i el pas fronterer de Els Límits (municipi de La Jonquera) passant per localitats com Alcalá de Henares, Guadalajara, Saragossa, Lleida, Barcelona i Girona.

Nou!!: Barcelona і N-2 · Veure més »

N-260

La N-260 és una via de la Xarxa de Carreteres de l'Estat que discorre per Aragó i Catalunya.

Nou!!: Barcelona і N-260 · Veure més »

N-340

Indicador N-340. La carretera N-340 (o Carretera de la Mediterrània) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і N-340 · Veure més »

Nacho Cano

Ignacio Cano Andrés, més conegut com a, és un músic espanyol.

Nou!!: Barcelona і Nacho Cano · Veure més »

Nacho Vidal

Ignacio Jordà González (Mataró, Maresme, 30 de desembre de 1973), més conegut com a Nacho Vidal, és una estrella del porno català.

Nou!!: Barcelona і Nacho Vidal · Veure més »

Nació Digital

Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.

Nou!!: Barcelona і Nació Digital · Veure més »

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Nou!!: Barcelona і Nacionalisme aragonès · Veure més »

Nadal Gàver

Nadal Gàver (Barcelona, ? - ? 1474), fou un frare mercedari català del.

Nou!!: Barcelona і Nadal Gàver · Veure més »

Nadala Batiste i Llorens

Nadala Batiste i Llorens (Barcelona, 25 de desembre de 1925 - Barcelona, 5 de març de 2015) fou una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Nadala Batiste i Llorens · Veure més »

Nadala menuda

La nadala menuda (Narcissus dubius) és una petita planta de flors blanques de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Barcelona і Nadala menuda · Veure més »

Nadejda Krúpskaia

Nadejda Konstantínovna Krúpskaia (en rus: Надежда Константиновна Крупская; Sant Petersburg, 26 de febrer de 1869 - Moscou, 27 de febrer de 1939) fou una revolucionària bolxevic i pedagoga russa.

Nou!!: Barcelona і Nadejda Krúpskaia · Veure més »

Naomi Klein

Naomi Klein és una periodista, escriptora, activista política i directora de cinema quebequesa nascuda el 8 de maig de 1970 a Mont-real i viu actualment a Toronto.

Nou!!: Barcelona і Naomi Klein · Veure més »

Narcís Bonet i Armengol

Narcís Bonet i Armengol (Barcelona, 22 de gener de 1933 - París, 11 de gener de 2019) fou un compositor català, fill de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i germà de l'arquitecte Jordi Bonet i del rector de la Sagrada Família fins al 2018, Lluís Bonet.

Nou!!: Barcelona і Narcís Bonet i Armengol · Veure més »

Narcís Campmany i Pahissa

Narcís Campmany i Pahissa (Sant Feliu de Llobregat, 1837 - Barcelona, 21 d'abril de 1886) va ser un prolífic autor dramàtic i llibretista de sarsueles, comediògraf autodidacte.

Nou!!: Barcelona і Narcís Campmany i Pahissa · Veure més »

Narcís de Carreras i Guiteras

Narcís de Carreras Guiteras (La Bisbal d'Empordà, 16 d'agost de 1905 – Barcelona, 11 d'octubre de 1991) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Narcís de Carreras i Guiteras · Veure més »

Narcís Jubany i Arnau

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Barcelona і Narcís Jubany i Arnau · Veure més »

Narcís Molins i Fàbregas

Narcís Molins i Fàbregas (Tortellà, Garrotxa, 1901 - Cuatla, Mèxic, 1962) fou un periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Narcís Molins i Fàbregas · Veure més »

Narcís Monturiol i Estarriol

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, l'Alt Empordà 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser un enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català, cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo.

Nou!!: Barcelona і Narcís Monturiol i Estarriol · Veure més »

Narcís Oller i de Moragas

Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.

Nou!!: Barcelona і Narcís Oller i de Moragas · Veure més »

Narcís Pla i Deniel

Narcís Pla i Deniel (Barcelona, 1867 - 8 de juliol de 1934) fou un advocat i polític català, germà del cardenal i arquebisbe de Toledo Enric Pla i Deniel, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Narcís Pla i Deniel · Veure més »

Narcís Serra i Serra

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Narcís Serra i Serra · Veure més »

Narcís Verdaguer i Callís

Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.

Nou!!: Barcelona і Narcís Verdaguer i Callís · Veure més »

Narcisa Freixas i Cruells

Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926) va ser una compositora catalana –fonamentalment de cançons infantils– i pedagoga musical.

Nou!!: Barcelona і Narcisa Freixas i Cruells · Veure més »

Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Natació Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 31 proves de natació, 16 en categoria masculina i 15 en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Natació sincronitzada als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Natació Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren dues proves de natació sincronitzada, ambdues en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Natació sincronitzada als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

National Football League Europe

La NFL Europe League és una competició de futbol americà que es disputà a Europa.

Nou!!: Barcelona і National Football League Europe · Veure més »

Natrojarosita

La natrojarosita és un mineral que pertany al grup i al supergrup alunita, de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la seva composició química i de la seva similitud amb la jarosita.

Nou!!: Barcelona і Natrojarosita · Veure més »

Natura morta

MNAC ''Natura morta'' de Pieter Claesz, 1627 La natura morta o naturalesa morta (també denominada amb el castellanisme bodegó) és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.

Nou!!: Barcelona і Natura morta · Veure més »

Naturgy

Naturgy Energy Group, S.A., amb nom comercial Naturgy (antigament Gas Natural Fenosa, des de 2009 fins a 1992 Gas Natural i fins a 1992 Catalana de Gas), és una empresa del sector de l'energia que opera principalment a Espanya, Itàlia, Mèxic, Colòmbia, Argentina, Puerto Rico i Marroc.

Nou!!: Barcelona і Naturgy · Veure més »

Nau Ivanow

La Nau Ivanow és un espai de residències d'arts escèniques ubicat en una antiga fàbrica de pintures al barri de la Sagrera de Barcelona, de la que pren el nom.

Nou!!: Barcelona і Nau Ivanow · Veure més »

Nausicaa Bonnín i Dufrenoy

Nausicaa Bonnín i Dufrenoy (Barcelona, 28 d'abril de 1985) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, filla de Hermann Bonnín i Sabine Dufrenoy.

Nou!!: Barcelona і Nausicaa Bonnín i Dufrenoy · Veure més »

Navaixes

Navaixes (en castellà i oficialment, Navajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Barcelona і Navaixes · Veure més »

Navalla recta

La navalla recta, (Ensis siliqua) és una espècie de mol·lusc bivalve de la família Pharidae que es troba a tota la Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Navalla recta · Veure més »

Navarcles

Navarcles és un poble cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Barcelona і Navarcles · Veure més »

Navegacions atlàntiques anteriors al 1492

A mitjan Europa s'havia anat recuperant de la crisi del segle anterior, l'economia rural es revifava, es reactivava també la vida urbana gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústria, sobretot la tèxtil.

Nou!!: Barcelona і Navegacions atlàntiques anteriors al 1492 · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Barcelona і Nazisme · Veure més »

Nèstor Luján Fernández

Nèstor Luján i Fernández (Mataró, 1r de març de 1922 - Barcelona, 22 de desembre de 1995) fou un periodista, gastrònom i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Nèstor Luján Fernández · Veure més »

Néstor Almendros

Néstor Almendros Cuyàs (Barcelona, 30 d'octubre de 1930 - Nova York, 4 de març de 1992) fou un director de fotografia català, que fou membre de l'ASC (American Society of Cinematographers).

Nou!!: Barcelona і Néstor Almendros · Veure més »

Néstor Macià

Néstor Macià (Barcelona, 1961-2020) fou un grafista, il·lustrador, humorista i creador de passatemps.

Nou!!: Barcelona і Néstor Macià · Veure més »

Níger als Jocs Olímpics d'estiu 1992

El Níger va competir per sisena vegada als Jocs Olímpics en els de l'estiu del 1992 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Níger als Jocs Olímpics d'estiu 1992 · Veure més »

Núria de Gispert i Català

Núria de Gispert i Català (Barcelona, 6 d'abril de 1949) és una política i advocada catalana, presidenta del Parlament de Catalunya entre el 2010 i 2015.

Nou!!: Barcelona і Núria de Gispert i Català · Veure més »

Núria Espert i Romero

Núria Espert i Romero (l'Hospitalet de Llobregat, 11 de juny de 1935), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: Barcelona і Núria Espert i Romero · Veure més »

Núria Feliu i Mestres

Núria Feliu i Mestres (Sants, 21 de setembre del 1941 - Barcelona, 22 de juliol de 2022) va ser una cantant i actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Núria Feliu i Mestres · Veure més »

Núria Folch i Pi

Núria Folch i Pi (Barcelona, 29 d'octubre de 1916 - Barcelona, 23 de març de 2010) fou una editora catalana, esposa de l'escriptor i editor Joan Sales, germana del metge Albert Folch i Pi, de l'enginyer Frederic Folch i Pi, i de l'investigador Jordi Folch i Pi i filla de Rafael Folch i Capdevila i de Maria Pi Ferrer.

Nou!!: Barcelona і Núria Folch i Pi · Veure més »

Núria Gispert i Feliu

Núria Gispert i Feliu (Barcelona, 6 de juny de 1936 - Barcelona, 16 de setembre de 2020) fou una mestra, dirigent del món associatiu, política i activista cristiana catalana.

Nou!!: Barcelona і Núria Gispert i Feliu · Veure més »

Núria Llagostera i Vives

Núria Llagostera i Vives (Palma, 16 de maig de 1980) és una tennista professional mallorquina, però actualment resideix a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Núria Llagostera i Vives · Veure més »

Núria Olivé i Vancells

Núria Olivé i Vancells (Barcelona, 20 d'agost de 1968) és una exjugadora d'hoquei sobre herba catalana.

Nou!!: Barcelona і Núria Olivé i Vancells · Veure més »

Núria Perpinyà i Filella

Núria Perpinyà i Filella (Lleida, Segrià, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Núria Perpinyà i Filella · Veure més »

Núria Pompeia Vilaplana i Boixons

Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, més coneguda com a Núria Pompeia (Barcelona, 2 de maig de 1931 - Barcelona, 25 de desembre de 2016) fou una dibuixant, humorista gràfica o ninotaire i periodista en català i castellà i escriptora catalana en català.

Nou!!: Barcelona і Núria Pompeia Vilaplana i Boixons · Veure més »

Núria Torray

Núria Torra Resplandi (Barcelona, 24 de setembre del 1934 - Madrid, 8 de juny del 2004), coneguda artísticament com a Núria Torray, fou una actriu catalana que destacà especialment en l'escena teatral.

Nou!!: Barcelona і Núria Torray · Veure més »

Núria Tortras i Planas

Estàtua de Charles Chaplin (1972), situada als Jardins de Joan Brossa Núria Tortras i Planas (Barcelona 1926 - 20 de juliol de 2013) fou una escultora catalana.

Nou!!: Barcelona і Núria Tortras i Planas · Veure més »

NBA

LNBA (National Basketball Association, traduït al català: Associació Nacional de Basquetbol) és la principal lliga professional de bàsquet als Estats Units.

Nou!!: Barcelona і NBA · Veure més »

Negrón

Església de Sant Antoni de Pàdua Negrón és un llogaret de Vallanca, municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: Barcelona і Negrón · Veure més »

Negres Tempestes

Negres Tempestes és un col·lectiu llibertari dels Països Catalans, que defensa l'anarcoindependentisme i la necessitat de combatre l'opressió cultural des de l'anarquisme.

Nou!!: Barcelona і Negres Tempestes · Veure més »

Negret (tauró)

Etmopterus spinax Vista sencera d'un negret L'agullat negre, negre o negret (Etmopterus spinax) és una espècie de tauró que es troba a l'Atlàntic oriental des d'Islàndia fins a Sud-àfrica, incloent-hi la Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Negret (tauró) · Veure més »

Negret xato

El negret xato o negre (Dalatias licha) és una espècie de tauró esqualiforme de la família dels dalàtids, freqüent a les llotges de peix dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Negret xato · Veure més »

Nena Daconte

Nena Daconte http://www.los40.com/musica/artista/biografia/musica-biografia/10000035701.aspx és el sobrenom del projecte musical de la cantant i compositora espanyola Mai Meneses (Madrid, 4 de gener de 1978).

Nou!!: Barcelona і Nena Daconte · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Barcelona і Neoclassicisme · Veure més »

Neomudèjar

Edifici de Correus de Saragossa. L'art neomudèjar és una renaixença de l'art mudèjar que es donà a la península Ibèrica al canvi del al.

Nou!!: Barcelona і Neomudèjar · Veure més »

Neonazisme

Manifestació neonazi a Leipzig l'octubre del 2009.El neonazisme és un nom genèric que es fa servir per referir-se al seguit de moviments polítics d'extrema dreta posteriors a la Segona Guerra Mundial, que tenen com a objectiu reactivar els principis del nacionalsocialisme.

Nou!!: Barcelona і Neonazisme · Veure més »

Neoromànic

Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles  i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.

Nou!!: Barcelona і Neoromànic · Veure més »

Nerea Camacho Ramos

Nerea Camacho Ramos (Balanegra, Almeria, 15 de maig de 1996) és una actriu espanyola.

Nou!!: Barcelona і Nerea Camacho Ramos · Veure més »

Nesprer del Japó

El nesprer japonès (Eriobotrya japonica), també anomenat nesprer, nisprer, nespler, nyesprer o nyespler, és un arbre fruiter del gènere Eriobotrya conreat pel seu fruit.

Nou!!: Barcelona і Nesprer del Japó · Veure més »

Neula

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.

Nou!!: Barcelona і Neula · Veure més »

Neus Asensi

Neus Asensi, nom complet Maria Neus Asensio Liñán (Barcelona, 4 d'agost de 1965) és una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Neus Asensi · Veure més »

Neus Català i Pallejà

Neus Català i Pallejà (els Guiamets, 6 d'octubre de 1915 - 13 d'abril de 2019) va ser una militant comunista i activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Neus Català i Pallejà · Veure més »

Neus Sanmartí i Puig

Neus Sanmartí i Puig (Barcelona, 1943) és una professora i química catalana.

Nou!!: Barcelona і Neus Sanmartí i Puig · Veure més »

Nexe Fundació Privada

Nexe Fundació Privada és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1991 a Barcelona pel mateix equip de professionals que el 1981 havia cret un dels primers serveis d'atenció precoç a Catalunya, i és dedicada a la plena atenció dels nens menors de sis anys amb pluridiscapacitat.

Nou!!: Barcelona і Nexe Fundació Privada · Veure més »

Nicanor Vázquez Ubach

Nicanor Vázquez Ubach (Barcelona, 16 d'agost de 1861 - Barcelona, 16 de maig de 1930) va ésser un pintor, un dibuixant i un artista eclèctic que, en la seua obra matisà el realisme amb ressonàncies de l'Art Nouveau.

Nou!!: Barcelona і Nicanor Vázquez Ubach · Veure més »

Nicasi Camps i Pinós

Nicasi Camps i Pinós (Terrassa, 1931) és un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Nicasi Camps i Pinós · Veure més »

Nicko McBrain

és el bateria del grup britànic de heavy metal Iron Maiden.

Nou!!: Barcelona і Nicko McBrain · Veure més »

Nicolau Battestini i Galup

Nicolau Battestini i Galup (Barcelona, 28 de juny de 1895 - Barcelona, 29 d'octubre de 1981) fou un metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Nicolau Battestini i Galup · Veure més »

Nicolau Casaus de la Fuente i Jené

Nicolau Casaus de la Fuente i Jené, més conegut com a Nicolau Casaus, (Mendoza, 12 de gener de 1913 - Castelldefels o Barcelona, 8 d'agost de 2007) fou un empresari i dirigent esportiu català, vicepresident del FC Barcelona entre 1978 i 2003.

Nou!!: Barcelona і Nicolau Casaus de la Fuente i Jené · Veure més »

Nicolau de Mira

Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).

Nou!!: Barcelona і Nicolau de Mira · Veure més »

Nicolau Factor

Pere Nicolau Factor i Estanya (València, 29 de juny de 1520 - València, 25 de desembre de 1583) va ser un franciscà pintor renaixentista i beat valencià.

Nou!!: Barcelona і Nicolau Factor · Veure més »

Nicolau Guanyabens i Giral

Nicolau Guanyabens i Giral o Giralt (Mataró, Maresme, 1826 - Palma, 1889) fou un compositor, metge i marí mercant català.

Nou!!: Barcelona і Nicolau Guanyabens i Giral · Veure més »

Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.

Nou!!: Barcelona і Nicolau Maria Rubió i Tudurí · Veure més »

Nicolau Pujades

Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.

Nou!!: Barcelona і Nicolau Pujades · Veure més »

Nicolau Raurich i Petre

''Solitud'' Museu Nacional d'Art de Catalunya Nicolau Raurich i Petre (Barcelona, 2 de juliol de 1871 - 17 de juny de 1945) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Nicolau Raurich i Petre · Veure més »

Nicolau Travé

Nicolau Travé, fou un escultor que va realitzar el seu treball a Barcelona, en la segona meitat del.

Nou!!: Barcelona і Nicolau Travé · Veure més »

Nicolás Estévanez Murphy

fou un poeta, militar i polític canari.

Nou!!: Barcelona і Nicolás Estévanez Murphy · Veure més »

Niki de Saint Phalle

Catherine-Marie-Agnes Fal de Saint Phalle, més coneguda com a Niki de Saint Phalle (Neuilly-sur-Seine, 29 d'octubre de 1930 - San Diego, Califòrnia, 21 de maig de 2002) fou una escultora, pintora i cineasta francesa.

Nou!!: Barcelona і Niki de Saint Phalle · Veure més »

Nina Bergonzi

Nina Bergonzi anomenada popularment com "La Niña" fou una cantant i ballarina veneciana que va residir durant un temps a Barcelona a mitjans del allotjant-se a la Fonda de Santa Maria.

Nou!!: Barcelona і Nina Bergonzi · Veure més »

Nissaga Burés

La nissaga Burés és una família d'origen manresà dedicada principalment a la indústria tèxtil, que va iniciar les seves activitats a Sant Joan de Vilatorrada el 1862 i van continuar activa fins a la liquidació de la societat el 1992, cinc generacions més tard.

Nou!!: Barcelona і Nissaga Burés · Veure més »

Nissan

o simplement, Nissan, és un fabricant d'automòbils japonès que abans comercialitzava els seus vehicles amb el nom de Datsun.

Nou!!: Barcelona і Nissan · Veure més »

Nit de Reis

La Nit de(ls) Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de l'Amèrica del Sud i a altres llocs, sobretot aquells indrets on hi ha immigració hispana, durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania.

Nou!!: Barcelona і Nit de Reis · Veure més »

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.

Nou!!: Barcelona і Nit de Sant Joan · Veure més »

Nit dels Músics Cassanencs

La Nit dels Músics Cassanencs és una festa anual que es fa a Cassà de la Selva (Gironès) des de l'any 1976.

Nou!!: Barcelona і Nit dels Músics Cassanencs · Veure més »

Nit literària de Santa Llúcia

Muriel Casals a l'edició que es va fer a les Terres de l'Ebre La Nit de Santa Llúcia o Festa de les Lletres Catalanes és considerada la vetllada literària més important en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Nit literària de Santa Llúcia · Veure més »

Noam Chomsky

Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Nou!!: Barcelona і Noam Chomsky · Veure més »

Noè Rivas i Cabado

Noè Rivas i Cabado (Sants-Barcelona, 15 de febrer de 1960), músic, compositor, intèrpret, pedagog i animador d'espectacles familiars i infantils.

Nou!!: Barcelona і Noè Rivas i Cabado · Veure més »

Noël de Berlaimont

Noël de Berlaimont (o de Berlaymont, Berlainmont, Barlaimont o Barlamont) (? - Anvers, 1531), fou un professor i autor de dos llibres de text.

Nou!!: Barcelona і Noël de Berlaimont · Veure més »

Noel Clarasó i Serrat

Noel Clarasó i Serrat (Barcelona, 3 de desembre de 1899 - 18 de gener de 1985) fou un escriptor català, d'expressió catalana i castellana, de diversos registres.

Nou!!: Barcelona і Noel Clarasó i Serrat · Veure més »

Noguera

La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Nou!!: Barcelona і Noguera · Veure més »

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Barcelona і Noguera Pallaresa · Veure més »

Nolasc Acarín i Tusell

Nolasc Acarín i Tusell (Barcelona, 28 de març de 1941) és un metge català, especialista en neurologia i psiquiatria per la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Nolasc Acarín i Tusell · Veure més »

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Barcelona і Nombre · Veure més »

Norbert Bilbeny i García

Norbert Bilbeny i García (Barcelona, 1953) és professor universitari, filòsof i escriptor, catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona d'ençà del 1990.

Nou!!: Barcelona і Norbert Bilbeny i García · Veure més »

Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1873Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 19 d'abril de 1910) fou un geòleg, espeleòleg, naturalista, geògraf, sacerdot i escriptor, que introduí l'espeleologia a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Norbert Font i Sagué · Veure més »

Norma (Bellini)

Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.

Nou!!: Barcelona і Norma (Bellini) · Veure més »

Norma Editorial

Norma Editorial és una editorial de còmics catalana fundada per Rafa Martínez el 1977.

Nou!!: Barcelona і Norma Editorial · Veure més »

Norman Robert Foster

Norman Robert, Baró Foster of Thames Bank, OM, Kt. (Manchester, Regne Unit 1 de juny de 1935) és un arquitecte britànic, un dels arquitectes contemporanis amb major renom i reconeixement internacional.

Nou!!: Barcelona і Norman Robert Foster · Veure més »

Nosaltres, els valencians

Nosaltres, els valencians és un influent assaig de l'intel·lectual valencià Joan Fuster i el primer dels seus treballs com a historiador.

Nou!!: Barcelona і Nosaltres, els valencians · Veure més »

Nothobranchius rachovii

Femella Nothobranchius rachovii és una espècie de peix de la família dels aploquèilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Nou!!: Barcelona і Nothobranchius rachovii · Veure més »

Nou mètode austríac

El nou mètode austríac, també conegut amb les sigles N.M.A. o N.A.T.M. (aquestes últimes de l'anglès New Austrian Tunneling Method), és una metodologia d'aplicació de sosteniment de túnels excavats subterràniament que funciona bé en roques i sòls durs sobre el nivell freàtic.

Nou!!: Barcelona і Nou mètode austríac · Veure més »

Nou Sardenya

El Nou Sardenya (oficialment Camp municipal de futbol Nou Sardenya) és un estadi de futbol de titularitat municipal situat al districte de Gràcia (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Nou Sardenya · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Nou!!: Barcelona і Noucentisme · Veure més »

Nova Cançó

La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Nova Cançó · Veure més »

Novelda

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.

Nou!!: Barcelona і Novelda · Veure més »

NoWayOut

NoWayOut és un grup de Pop punk/rock de Cerdanyola del Vallès, Catalunya, fundat el 1998.

Nou!!: Barcelona і NoWayOut · Veure més »

Nueve reinas

Nueve reinas és una pel·lícula argentina del 2000 escrita i dirigida per Fabián Bielinsky.

Nou!!: Barcelona і Nueve reinas · Veure més »

Numen Mestre i Ferrando

Numen Mestre i Ferrando (Pratdip, Baix Camp, 1923 - Camp de la Bota, 17 de febrer de 1949) fou un militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fill de Miquel Mestre i Avinyó i Virtuts Ferrando.

Nou!!: Barcelona і Numen Mestre i Ferrando · Veure més »

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Nou!!: Barcelona і Numeració romana · Veure més »

Nunun

El nunun és un instrument de vent, tan curiós com fràgil, amb un tallet a l'extrem que, en dur-lo als llavis i bufar-lo, produeix un so dolç i monòton, d'on ve el nom onomatopeic d'aquest instrument de palla.

Nou!!: Barcelona і Nunun · Veure més »

Nutrexpa

Nutrexpa fou una empresa catalana del sector de l'alimentació.

Nou!!: Barcelona і Nutrexpa · Veure més »

Obertura catalana

S'anomena catalana una coneguda obertura hipermoderna en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del gambit de dama i l'obertura de Réti.

Nou!!: Barcelona і Obertura catalana · Veure més »

Oblada

Una oblada L'oblada o doblada (Oblada melanura) és una espècie de peix teleosti de la família dels espàrids i l'única del gènere Oblada.

Nou!!: Barcelona і Oblada · Veure més »

Obra del Ballet Popular

L'Obra del Ballet Popular és una entitat fundada a Barcelona el 1950, actualment reconvertida en una federació.

Nou!!: Barcelona і Obra del Ballet Popular · Veure més »

Observatori de la Llengua Catalana

L'Observatori de la Llengua Catalana (OLC) és una federació independent creat el 2004 per iniciativa d'entitats cíviques i culturals d'arreu dels Països Catalans, sota l'impuls de l'escriptor Josep Romeu i Bisbe.

Nou!!: Barcelona і Observatori de la Llengua Catalana · Veure més »

Observatori Fabra

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic de Barcelona, situat sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 411 m d'altitud.

Nou!!: Barcelona і Observatori Fabra · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Barcelona і Occità · Veure més »

Occità llenguadocià

El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.

Nou!!: Barcelona і Occità llenguadocià · Veure més »

Occitània de 1900 a 1940

Aquest fou el panorama d'Occitània abans de l'ocupació pels nazis.

Nou!!: Barcelona і Occitània de 1900 a 1940 · Veure més »

Ocell de tempesta europeu

Locell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC, si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.

Nou!!: Barcelona і Ocell de tempesta europeu · Veure més »

Octavi Egea i Climent

Octavi Egea i Climent (Barcelona, juny de 1946) és un dramaturg i adaptador teatral català.

Nou!!: Barcelona і Octavi Egea i Climent · Veure més »

Octavi Saltor i Soler

Octavi Saltor i Soler (Barcelona, 28 de març de 1902Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 2 d'abril de 1982) fou un escriptor, advocat i polític català, llicenciat en lletres i en dret.

Nou!!: Barcelona і Octavi Saltor i Soler · Veure més »

Octavi Tarrés i Garcia

Octavi Tarrés i Garcia (Barcelona, 12 d'agost de 1977) és un jugador d'hoquei patins català, que actualment juga al FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Octavi Tarrés i Garcia · Veure més »

Octavio Pérez-Vitoria Moreno

Octavio Pérez-Vitoria Moreno (Barcelona 1912 - 22 d'octubre de 2010) fou un advocat català, reconegut jurista i criminalista.

Nou!!: Barcelona і Octavio Pérez-Vitoria Moreno · Veure més »

Odó Hurtado i Martí

Odó Hurtado i Martí (Barcelona 1902 - 1965) fou un escriptor català, fill del polític Amadeu Hurtado i Miró.

Nou!!: Barcelona і Odó Hurtado i Martí · Veure més »

Odiló

Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.

Nou!!: Barcelona і Odiló · Veure més »

Odontologia

Una radiografia panoràmica on es pot veure la dentadura humana. Lodontologia és una professió sanitària que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions de les dents i teixits adjacents del cap, coll i boca.

Nou!!: Barcelona і Odontologia · Veure més »

Ofensiva d'Aragó

L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola va ser una campanya del bàndol franquista iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la batalla de Terol.

Nou!!: Barcelona і Ofensiva d'Aragó · Veure més »

Ofensiva de Catalunya

Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Ofensiva de Catalunya · Veure més »

Oficina de farmàcia

Oficina de Farmàcia a la Rambla de Canaletes a Barcelona L'oficina de farmàcia (OF) és l'establiment on un farmacèutic (Llicenciat de l'àrea de farmàcia) exerceix la farmàcia, o sia, proporciona serveis de salut als usuaris dispensant medicaments i altres productes de parafarmàcia com productes de cosmètica, aliments especials, productes d'higiene personal, etc.

Nou!!: Barcelona і Oficina de farmàcia · Veure més »

Oficina de Garanties Lingüístiques

L'Oficina de Garanties Lingüístiques (OGL) és l'òrgan de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya que vetlla pel compliment de la legislació lingüística catalana.

Nou!!: Barcelona і Oficina de Garanties Lingüístiques · Veure més »

Oficina de Relacions Meridionals

L'Oficina de Relacions Meridionals (ORM), fou una entitat creada a Barcelona l'any 1928 per a les relacions entre Catalunya i Occitània.

Nou!!: Barcelona і Oficina de Relacions Meridionals · Veure més »

Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

L'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona és una de les 32 oficines d’enllaç del Parlament Europeu responsables de l’execució a nivell local de les activitats de comunicació institucional, amb l’objectiu de garantir que els ciutadans s'apropin a aquesta institució i participin en el procés democràtic europeu.

Nou!!: Barcelona і Oficina del Parlament Europeu a Barcelona · Veure més »

Ogassa

Ogassa és un municipi català del Ripollès, al centre-nord de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Barcelona і Ogassa · Veure més »

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Oleguer de Barcelona · Veure més »

Oleguer Junyent i Sans

Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876 – 1956) fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger català.

Nou!!: Barcelona і Oleguer Junyent i Sans · Veure més »

Oleguer Presas i Renom

Oleguer Presas i Renom (Sabadell, 2 de febrer de 1980), més conegut amb el nom dOleguer, és un futbolista català retirat que jugava principalment com a lateral.

Nou!!: Barcelona і Oleguer Presas i Renom · Veure més »

Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Olesa de Montserrat · Veure més »

Olga Sacharoff

Olga Nikolàievna Saharova, coneguda com a Olga Sacharoff (Tbilissi, Geòrgia, Imperi Rus, 28 de maig de 1881 - Barcelona, 1 de març de 1967), fou una pintora russa avantguardista establerta primer a Mallorca (1915) i després a Catalunya (a partir del 1916).

Nou!!: Barcelona і Olga Sacharoff · Veure més »

Olga Xirinacs i Díaz

Olga Xirinacs i Díaz (Tarragona, 11 de maig de 1936) és una escriptora i professora de piano catalana.

Nou!!: Barcelona і Olga Xirinacs i Díaz · Veure més »

Olimpíada Popular

Lluís Companys, president del comitè organitzador LOlimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Olimpíada Popular · Veure més »

Oliva de Palerm

fou una noia cristiana, morta màrtir a causa de la seva fe.

Nou!!: Barcelona і Oliva de Palerm · Veure més »

Oliva de Vilanova

Oliva de Vilanova és una impremta o establiment gràfic especialitzat en l'edició de llibres de bibliòfil.

Nou!!: Barcelona і Oliva de Vilanova · Veure més »

OLLA

L'OLLA (Organització de la Lluita Armada) fou una organització armada amb origen parcialment d'un grup sorgit l'any 1972 del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) anomenat Resistència, i en novembre fan un atracament en col·laboració amb el Moviment Ibèric d'Alliberament a Barcelona, amb els que comparteixen informació, i en la tardor de 1973, després de la dissolució del MIL, diversos dels seus membres entren a formar part d'OLLA.

Nou!!: Barcelona і OLLA · Veure més »

Ona FM

Ona FM va ser una emissora de ràdio en català que pertania a l'empresa Unión Radio, participada majoritàriament pel grup PRISA.

Nou!!: Barcelona і Ona FM · Veure més »

Onada de calor europea del 2003

L'estiu de 2003 es va caracteritzar per una excepcional onada de calor a Europa, tant per la seva durada com per la seva intensitat, ja que nombrosos rècords de temperatura es van batre per tota la geografia europea.

Nou!!: Barcelona і Onada de calor europea del 2003 · Veure més »

Onada de fred de 1956

L'onada de fred de 1956 fou una fredorada del mes de febrer del 1956 que afectà tot l'hemisferi nord i, especialment, l'Europa Occidental, i destaca a la major part de registres meteorològics com el mes més fred de tot el per a moltes zones dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Onada de fred de 1956 · Veure més »

Oncologia

Hospital Duran i Reynals, on hi ha la seu de l'Institut Català d'Oncologia - Hospitalet Loncologia és l'especialitat mèdica que estudia els tumors benignes i malignes, però amb atenció especial als malignes, o dit d'altra manera, el càncer.

Nou!!: Barcelona і Oncologia · Veure més »

Onda Cero

Onda Cero és la tercera cadena generalista de ràdio espanyola en nombre d'oïdors.

Nou!!: Barcelona і Onda Cero · Veure més »

Onofre Cabell

Onofre Cabell (Barcelona, ? - L'Alguer, Sardenya, 1618) fou un músic i teòleg català.

Nou!!: Barcelona і Onofre Cabell · Veure més »

Onofre Manescal

Onofre Manescal (Barcelona -) fou un professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp.

Nou!!: Barcelona і Onofre Manescal · Veure més »

Opció K-95

Opció K-95 fou un grup de música català de música oi!, en actiu des de la seva formació a Barcelona el setembre de 1995 fins a l'agost de 2014.

Nou!!: Barcelona і Opció K-95 · Veure més »

Open McDonald's

LOpen McDonald's va ser un antic torneig internacional de basquetbol, organitzat conjuntament per l'NBA i la FIBA i que comptava amb el patrocini de l'empresa d'hamburgueses McDonald's, de la qual n'agafà el nom.

Nou!!: Barcelona і Open McDonald's · Veure més »

Openbravo

Openbravo és una empresa dedicada al desenvolupament de programari per la gestió comercial del tipus ERP.

Nou!!: Barcelona і Openbravo · Veure més »

Operació Garzón

L'Operació Garzón o Garzonada fou una operació policial que consistí en la detenció de 45 personesEls nombres varien segons les fonts.

Nou!!: Barcelona і Operació Garzón · Veure més »

Operació Overlord

L'Operació Overlord és el nom clau per a la invasió del nord-oest europeu durant la Segona Guerra Mundial pels exèrcits aliats.

Nou!!: Barcelona і Operació Overlord · Veure més »

Orca

L'orca (Orcinus orca) és un cetaci odontocet i el membre més gros de la família dels delfínids.

Nou!!: Barcelona і Orca · Veure més »

Orcau

El poble d'Orcau era el cap de l'antic municipi d'Orcau, de la comarca del Pallars Jussà, un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).

Nou!!: Barcelona і Orcau · Veure més »

Orcau (antic municipi)

L'antic municipi d'Orcau és un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).

Nou!!: Barcelona і Orcau (antic municipi) · Veure més »

Orde de canonges regulars

Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.

Nou!!: Barcelona і Orde de canonges regulars · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: Barcelona і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde de Sant Jeroni

LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.

Nou!!: Barcelona і Orde de Sant Jeroni · Veure més »

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »

Orde dels Ministres dels Malalts

L'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, en llatí Ordo Clericorum Regularium Ministrantium Infirmis és un orde religiós de clergues regulars fundat a Roma per Camillo de Lellis en 1582 i confirmat per Sixt V el 1586.

Nou!!: Barcelona і Orde dels Ministres dels Malalts · Veure més »

Ordenança del Civisme

LOrdenança De Mesures Per Fomentar i Garantir La Convivència Ciutadana a l'Espai Públic De Barcelona, més coneguda com a Ordenança del Civisme és una ordenança municipal, que formen un conjunt de normes aprovades per l'Ajuntament de Barcelona el 2005 que pretenen ordenar i perseguir determinats usos públics de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ordenança del Civisme · Veure més »

Orella de llebre blanca

Lorella de llebre blanca, orella de rata blanca o orella de gat blanca (Helvella crispa) és un bolet comestible de l'ordre de les pezizals.

Nou!!: Barcelona і Orella de llebre blanca · Veure més »

Oreneta cua-rogenca

L'oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Nou!!: Barcelona і Oreneta cua-rogenca · Veure més »

Oreneta cuablanca comuna

Niu. '' Delichon urbicum ''- L'oreneta cuablanca comuna, oreneta cuablanca, cabot, culblanc, orenola cuablanca, oronell cuablanc, oronella cuablanca o oroneta cuablanca, també anomenada ginjolita a Menorca, (Delichon urbicum) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Nou!!: Barcelona і Oreneta cuablanca comuna · Veure més »

Orenga

Lorenga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies.

Nou!!: Barcelona і Orenga · Veure més »

Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.

Nou!!: Barcelona і Orfeó Català · Veure més »

Orfeó de les Corts

Orfeó de les Corts és una entitat coral catalana fundada al barri de Les Corts de Barcelona el 1958 per Jaume Piera i Josep Baiget, vinculada en aquell moment a la parròquia del Remei.

Nou!!: Barcelona і Orfeó de les Corts · Veure més »

Orfeó Gracienc

L'Orfeó Gracienc és una entitat cultural fundada inicialment com a societat coral el 1904 per Joan Balcells a la vila de Gràcia (actualment un barri de Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Orfeó Gracienc · Veure més »

Organització Anarquista de la Regió Espanyola

Organització Anarquista de la Regió Espanyola (OARE) fou una organització impulsada pels anarcocol·lectivistes catalans a València l'octubre de 1888, ja que no volien secundar l'acord del congrés de la FTRE celebrat a Barcelona el maig de 1888, on els sectors més sindicalistes crearen la Federació Espanyola de Resistència al Capital (FERC), també dita Pacte d'Unió i Solidaritat.

Nou!!: Barcelona і Organització Anarquista de la Regió Espanyola · Veure més »

Organització de Resistència Nacional

LOrganització de Resistència Nacional (ORN) fou creada a Barcelona a començaments de 1945 no pas com a partit ni moviment unitari.

Nou!!: Barcelona і Organització de Resistència Nacional · Veure més »

Organització Mundial de la Salut

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional; està especialitzada a gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial.

Nou!!: Barcelona і Organització Mundial de la Salut · Veure més »

Organització territorial d'Alemanya

Lorganització territorial d'Alemanya té quatre nivells bàsics.

Nou!!: Barcelona і Organització territorial d'Alemanya · Veure més »

Organyà

Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Barcelona і Organyà · Veure més »

Origen de Cristòfor Colom

L'origen genovès de Cristòfor Colom és indicat per una gran majoria dels historiadors i acadèmics.

Nou!!: Barcelona і Origen de Cristòfor Colom · Veure més »

Oriol Amorós i March

Oriol Amorós i March (Barcelona, 24 d'octubre de 1970) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VII, VIII, IX i X legislatures per Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Oriol Amorós i March · Veure més »

Oriol Bohigas i Guardiola

fou un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Barcelona і Oriol Bohigas i Guardiola · Veure més »

Oriol Casassas i Simó

Oriol Casassas i Simó (Sabadell, 1 de setembre de 1923 – Barcelona, 10 d'octubre de 2012) fou un metge català, especialitzat en pediatria.

Nou!!: Barcelona і Oriol Casassas i Simó · Veure més »

Oriol de Bolòs i Capdevila

Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924 - Barcelona, 22 de març de 2007) fou un botànic català, especialista en florística i geobotànica dels Països Catalans i també de la regions mediterrània i macaronèsica.

Nou!!: Barcelona і Oriol de Bolòs i Capdevila · Veure més »

Oriol Garcia i Quera

és un dibuixant i guionista especialitzat en còmic de temàtica històrica, particularment de personatges i episodis de la història de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Oriol Garcia i Quera · Veure més »

Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011.

Nou!!: Barcelona і Oriol Junqueras i Vies · Veure més »

Oriol Martorell i Codina

Oriol Martorell i Codina (Barcelona, 10 de novembre de 1927 - Barcelona, 24 d'agost de 1996) fou director de coral, pedagog i catedràtic en història.

Nou!!: Barcelona і Oriol Martorell i Codina · Veure més »

Oriol Maspons i Casades

Oriol Maspons i Casades (Barcelona, novembre de 1928 – ibídem, 12 d'agost de 2013) fou un fotògraf català.

Nou!!: Barcelona і Oriol Maspons i Casades · Veure més »

Oriol Nel·lo i Colom

Oriol Nel·lo i Colom (Barcelona, 19 de novembre de 1957) és un geògraf i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VI i VII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Oriol Nel·lo i Colom · Veure més »

Oriol Pujol i Ferrusola

Oriol Pujol i Ferrusola (Barcelona, 20 de desembre de 1966) és un expolític català que fou secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (2012-2013).

Nou!!: Barcelona і Oriol Pujol i Ferrusola · Veure més »

Oriol Riba i Arderiu

Oriol Riba i Arderiu (Barcelona, 1923 - 31 de maig de 2011) fou un doctor en geologia i professor emèrit d'estratigrafia de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Oriol Riba i Arderiu · Veure més »

Oriol Ripol i Fortuny

Oriol Ripol i Fortuny (Barcelona, 6 de setembre de 1975) és un jugador de rugbi català que juga als Sale Sharks de Sale, Gran Manchester, a Anglaterra.

Nou!!: Barcelona і Oriol Ripol i Fortuny · Veure més »

Oriol Sàbat i Gràcia

Oriol Sàbat i Gràcia (Barcelona, 23 d'abril de 1981), conegut també com a Uri Sàbat, és un locutor de ràdio i presentador de televisió català.

Nou!!: Barcelona і Oriol Sàbat i Gràcia · Veure més »

Oriol Solé Sugranyes

Pedra que hi ha sobre la tomba d'Oriol Solé Sugranyes al cementiri de Bor (Bellver de Cerdanya) amb la lletra de la cançó "Me n'aniré a la muntanya" de Quico Pi de la Serra Oriol Solé i Sugranyes (Barcelona, 4 de gener de 1948 - Auritz, 6 d'abril de 1976) va ser un activista revolucionari català d'ideologia autonomista i anarquista que va formar part del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL).

Nou!!: Barcelona і Oriol Solé Sugranyes · Veure més »

Oriol Tramvia

Oriol Tramvia (Barcelona, 14 de març de 1951) és un cantant i actor català.

Nou!!: Barcelona і Oriol Tramvia · Veure més »

Oriol Vilapuig Morera

Oriol Vilapuig Morera (Sabadell, 1964) és un pintor català, net del paisatgista Joan Vila Puig.

Nou!!: Barcelona і Oriol Vilapuig Morera · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Barcelona і Oriola · Veure més »

Ornitologia

L'ornitologia (del grec "ὄρνις - ὄρνιθος", "ornis - ornithos", 'ocell' i λόγος "logos", 'estudi o ciència') és la branca de la zoologia dedicada a l'estudi científic dels ocells.

Nou!!: Barcelona і Ornitologia · Veure més »

Orpí

Orpí és un municipi de la comarca de l'Anoia, amb capital a Can Bou.

Nou!!: Barcelona і Orpí · Veure més »

Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) neix a Mallorca l'any 2004 com una iniciativa cultural de Magdalena González Crespí.

Nou!!: Barcelona і Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans · Veure més »

Orquestra Nacional d'Espanya

L'Orquestra Nacional d'Espanya (Orquesta Nacional de España, ONE) és una de les orquestres espanyoles més prestigioses.

Nou!!: Barcelona і Orquestra Nacional d'Espanya · Veure més »

Orquestra Pau Casals

L'Orquestra Pau Casals va ser una orquestra simfònica fundada i dirigida per Pau Casals, que va funcionar a Barcelona entre 1920 i 1937.

Nou!!: Barcelona і Orquestra Pau Casals · Veure més »

Orquestra Plateria

L'Orquestra Plateria és una orquestra i grup de ball creat casualment el 1974 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Orquestra Plateria · Veure més »

Ossa (empresa)

OSSA fou una empresa catalana dedicada inicialment a la fabricació de maquinària cinematogràfica i més tard a la de motocicletes que estigué activa entre 1928 i 1985.

Nou!!: Barcelona і Ossa (empresa) · Veure més »

Ossets (joc)

Tabes. El joc dels ossets, l'osset de jugar, la marraquinca (Balears), carn i os o joc de les tabes fou practicat al llarg de tota l'edat mitjana, en bona part d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Ossets (joc) · Veure més »

OSSTMM

L'OSSTMM (Open Source Security Testing Methodology Manual) és un protocol d'auditoria de seguretat a tots els nivells.

Nou!!: Barcelona і OSSTMM · Veure més »

Osvald Cardona i Roig

Osvald Cardona i Roig (Barcelona, 14 d'agost 1914 - 14 de desembre 1987) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Osvald Cardona i Roig · Veure més »

Oswaldo Guayasamín

fou un pintor, escultor i muralista equatorià, considerat un dels grans representants de l'indigenisme americà.

Nou!!: Barcelona і Oswaldo Guayasamín · Veure més »

Ot Pi

Ot Pi i Isern (Esplugues de Llobregat, 22 de setembre de 1970) és un ciclista català d'elit, considerat el millor corredor de la història del biketrial.

Nou!!: Barcelona і Ot Pi · Veure més »

Otos

Otos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Barcelona і Otos · Veure més »

Ourense

Ourense és una ciutat i municipi de l'interior de Galícia, capital de la província d'Ourense i de la comarca homònima.

Nou!!: Barcelona і Ourense · Veure més »

Ovella roja mallorquina

Un ramat d'ovelles roges L'ovella roja mallorquina procedeix de l'encreuament de races europees amb africanes.

Nou!!: Barcelona і Ovella roja mallorquina · Veure més »

Ovide Decroly

Ovide Decroly (Ronse, 23 de juliol del 1871 - Uccle, 10 de setembre del 1932) va ser un metge i psicopedagog belga, pioner de la pedagogia biològica i psicològica moderna.

Nou!!: Barcelona і Ovide Decroly · Veure més »

Oxfam Intermón

Oxfam Intermón, anteriorment Intermón, és una fundació, creada l'11 d'agost de 1956 com a Secretariat de Missions i Propaganda de la Companyia de Jesús, per ajudar les missions a Bolívia, el Paraguai i l'Índia.

Nou!!: Barcelona і Oxfam Intermón · Veure més »

Paata Burtxuladze

Paata Burtxuladze, conegut també internacionalment com a Paata Burchuladze o Paata Burtschuladse (en alfabet georgià პაატა ბურჭულაძე) (Tbilissi, 12 de febrer de 1955), és un cantant d'òpera georgià amb veu de baix.

Nou!!: Barcelona і Paata Burtxuladze · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Barcelona і Països Catalans · Veure més »

Pablo de Olavide

Pablo Olavide (Lima, 1725 - Baeza, 1803) fou un polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Pablo de Olavide · Veure més »

Pablo Iglesias Posse

Pablo Iglesias Posse –originalment Paulino– (Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Barcelona і Pablo Iglesias Posse · Veure més »

Pablo José Maqueda Andrés

Pablo José Maqueda Andrés (Barcelona, 18 de gener de 1971) és un futbolista català, que juga de davanter.

Nou!!: Barcelona і Pablo José Maqueda Andrés · Veure més »

Pablo Neruda

, pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.

Nou!!: Barcelona і Pablo Neruda · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: Barcelona і Pablo Picasso · Veure més »

Pablo Serrano Aguilar

Pablo Serrano (Crivillén, Aragó, 1908 - Madrid 1985) fou un escultor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Pablo Serrano Aguilar · Veure més »

Pablo Tusset

Pablo Tusset és el pseudònim de David Homedes Cameo (Barcelona, 1965), un escriptor català en castellà, informàtic de professió.

Nou!!: Barcelona і Pablo Tusset · Veure més »

Pacífic (moneda)

Pacífic d'or de Barcelona, Pere IV, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El pacífic era una moneda d'or de 20 quirats, creada l'any 1465 per Pere de Portugal, durant la Guerra Civil Catalana del.

Nou!!: Barcelona і Pacífic (moneda) · Veure més »

Paco Cabanes Pastor

Sarasol i Fredi Juliet, Rovellet i '''Genovés''' Francesc Cabanes Pastor, El Genovés (El Genovés, 20 de desembre de 1954 - 31 de juliol de 2021) fou un pilotari valencià: en actiu professionalment des de 1972 fins a 1996, actualment és considerat una de les cinc figures del en l'escala i corda i, com a tal, apareix retratat en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo juntament amb Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet.

Nou!!: Barcelona і Paco Cabanes Pastor · Veure més »

Paco Morán

Francisco Morán Ruiz, conegut amb el nom artístic de Paco Morán (Almodóvar del Río, 9 de novembre de 1930 - Barcelona, 23 de juliol de 2012), fou un actor espanyol, vivia a Catalunya des de la dècada del 1970.

Nou!!: Barcelona і Paco Morán · Veure més »

Pacte d'Oloron

El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).

Nou!!: Barcelona і Pacte d'Oloron · Veure més »

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Nou!!: Barcelona і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »

Pacte del Tinell

El Pacte del Tinell després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 en què el PSC, ERC i ICV-EUiA (l'anomenat Tripartit) acordaven formar govern amb participació de tots els grups.

Nou!!: Barcelona і Pacte del Tinell · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: Barcelona і Paella d'arròs · Veure més »

Pagès

''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.

Nou!!: Barcelona і Pagès · Veure més »

Pagre

El pagre, pargo (Tortosa, Castelló) o pagra <fem.> (Mallorca) i pàguera (Mallorca) (Pagrus pagrus) és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids que és comestible però també rar.

Nou!!: Barcelona і Pagre · Veure més »

Pailó

El pailó (Centroscymnus coelolepis) és una espècie de tauró esqualiforme de la família Dalatiidae.

Nou!!: Barcelona і Pailó · Veure més »

Palafrugell

Palafrugell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Barcelona і Palafrugell · Veure més »

Palaia bruixa

La palaia bruixa, la bruixa de quatre taques, la bruixa, el serrandell o la llisèria (Lepidorhombus boscii) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Nou!!: Barcelona і Palaia bruixa · Veure més »

Palau (arquitectura)

El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.

Nou!!: Barcelona і Palau (arquitectura) · Veure més »

Palau d'Esports de Granollers

El Palau d'Esports de Granollers és un complex esportiu situat a la ciutat de Granollers, al Vallès Oriental, i que actualment és seu de l'equip d'handbol BM Granollers.

Nou!!: Barcelona і Palau d'Esports de Granollers · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Nou!!: Barcelona і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Palau de la Metal·lúrgia

El Palau de la Metal·lúrgia és un pavelló dins del recinte de la Fira de Barcelona al districte de Sants-Montjuïc.

Nou!!: Barcelona і Palau de la Metal·lúrgia · Veure més »

Palau de la Zarzuela

El Palau de la Zarzuela a Madrid és una de les residències de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Palau de la Zarzuela · Veure més »

Palau de les Belles Arts

El Palau de les Belles Arts fou un edifici construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 i situat a la cantonada dels passejos de Lluís Companys i de Pujades de Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella.

Nou!!: Barcelona і Palau de les Belles Arts · Veure més »

Palau de les Heures

Jardins El Palau de les Heures, també conegut com a Casa Gallart, és una casa senyorial amb un jardí que es troba al sud del turó de la Maria, a la serra de Collserola, al costat del camí que pujava a l'ermita de Sant Cebrià.

Nou!!: Barcelona і Palau de les Heures · Veure més »

Palau de Maricel

El Palau de Maricel, o Maricel de Terra, és part del conjunt artístic noucentista de Maricel, situat al centre històric de Sitges (Garraf).

Nou!!: Barcelona і Palau de Maricel · Veure més »

Palau del Baró de Quadras

El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista declarat Bé Cultural d'Interès Nacional que es troba a l'Avinguda Diagonal i el carrer del Rosselló de Barcelona, dins l'anomenat Quadrat d'Or.

Nou!!: Barcelona і Palau del Baró de Quadras · Veure més »

Palau Episcopal de Solsona

El Palau Episcopal de Solsona, adossat a la catedral, és un edifici de finals del d'estil neoclàssic a la capital del Solsonès.

Nou!!: Barcelona і Palau Episcopal de Solsona · Veure més »

Palau Güell

Treballs de forja a l'entrada El Palau Güell és un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5 del Raval de Barcelona, declarat Monument historicoartístic el 1969 per l'Estat espanyol i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984 per la seva contribució i influències en les tècniques i les formes en la construcció moderna del.

Nou!!: Barcelona і Palau Güell · Veure més »

Palau Longoria

El Palau Longoria està situat a Madrid, al carrer de Ferran VI.

Nou!!: Barcelona і Palau Longoria · Veure més »

Palau Macaya

El Palau Macaya és un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.

Nou!!: Barcelona і Palau Macaya · Veure més »

Palau Maldà

El Palau Maldà és un edifici situat als carrers del Pi i Perot lo Lladre de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Palau Maldà · Veure més »

Palau Moja

Edifici comercial construït sobre l'antic jardí del Palau. Al fons, la ''loggia'' neoclàssica d'Antoni Rovira i Trias Detall de la façana de la Rambla Porxo amb l'antiga Llibreria de la Generalitat Imatge de la nova instal·lació a ''Palau Moja. The Catalan Heritage House'' Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860) El Palau Moja és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa cantonada amb la Rambla de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Palau Moja · Veure més »

Palau Montaner

El Palau Montaner és un edifici modernista situat al carrer de Mallorca, 278 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Palau Montaner · Veure més »

Palau Nacional (Barcelona)

El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Veure més »

Palau Palmerola

El palau Palmerola, també conegut com a casa del Comte de Fonollar, és una antiga residència senyorial situada als carrers de la Portaferrissa i d'en Bot de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Palau Palmerola · Veure més »

Palau Reial de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Palau Reial de Pedralbes · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Palau Reial Major · Veure més »

Palau Reial Menor

Barcelona, la casa de Palau del Temple vers l'any 1150 Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Planta baixa de la Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El Palau Reial Menor era un conjunt d'edificis situats a l'actual barri Gòtic de Barcelona, dels quals només se'n conserva la capella.

Nou!!: Barcelona і Palau Reial Menor · Veure més »

Palau Sant Jordi

El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Nou!!: Barcelona і Palau Sant Jordi · Veure més »

Palau-solità i Plegamans

Palau-solità i Plegamans és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú.

Nou!!: Barcelona і Palau-solità i Plegamans · Veure més »

Paleografia

La paleografia (del grec "escriptura antiga") és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures (història de l'escriptura) i, en concret, l'origen i l'evolució de les formes dels signes gràfics, de cara a poder interpretar bé els documents escrits.

Nou!!: Barcelona і Paleografia · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Barcelona і Paleolític · Veure més »

Palestra (entitat catalanista)

Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l'escoltisme de Robert Baden Powell.

Nou!!: Barcelona і Palestra (entitat catalanista) · Veure més »

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Nou!!: Barcelona і Pallars Sobirà · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Palma · Veure més »

Palmera de Canàries

La palmera de Canàries (Phoenix canariensis) és una espècie de palmera autòctona de les Illes Canàries que creix de forma natural a totes les illes.

Nou!!: Barcelona і Palmera de Canàries · Veure més »

Palmira Jaquetti i Isant

Logotip Any Palmira Jaquetti i Isant Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona, 21 de setembre de 1895 - els Monjos, Alt Penedès, 8 de maig de 1963) fou una poetessa, folklorista, compositora, pedagoga i traductora catalana coneguda, entre altres coses, per la seva participació a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, així com el seu llibre de poesies L'estel dins la llar.

Nou!!: Barcelona і Palmira Jaquetti i Isant · Veure més »

Palmira Pla Pechovierto

Palmira Pla Pechovierto (Cretes, Matarranya, 31 de març de 1914 - Castelló de la Plana, 27 d'agost de 2007) fou una pedagoga i mestra aragonesa establerta a Benicàssim.

Nou!!: Barcelona і Palmira Pla Pechovierto · Veure més »

Pampa (bolet)

La pampa -també anomenada candela de bruc o porrosa- (Clitocybe geotropa, de la paraula grega gê que vol dir "terra", i tropé que significa "direcció", perquè sembla indicar la forma del barret girat o dirigit cap a terra) és un bolet molt apreciat en indrets concrets com ho fa pensar els molts noms populars que té.

Nou!!: Barcelona і Pampa (bolet) · Veure més »

Pancatalanisme

Illes. El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Pancatalanisme · Veure més »

Pandèmia

Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.

Nou!!: Barcelona і Pandèmia · Veure més »

Pandèmia de grip de 1918

Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Nou!!: Barcelona і Pandèmia de grip de 1918 · Veure més »

Pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009

La pandèmia de grip del 2009 va ser inicialment un brot d'una nova soca del virus de la influenzavirus H1N1, també anomenada com a "grip porcina".

Nou!!: Barcelona і Pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009 · Veure més »

Panellet

Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.

Nou!!: Barcelona і Panellet · Veure més »

Panerola americana

La panerola americana o panerola roja (Periplaneta americana) és una espècie d'insecte blatodeu de la família Blattidae.

Nou!!: Barcelona і Panerola americana · Veure més »

Pantà de la Baells

El pantà de la Baells és un embassament que pertany al riu Llobregat, creat per una presa situada al municipi de Cercs, que s'estén pels termes de Cercs, La Quar i Vilada, a la comarca del Berguedà.

Nou!!: Barcelona і Pantà de la Baells · Veure més »

Pantà de Susqueda

Sala de les columnes de la presa de Susqueda. 1963-1967. Arturo Rebollo, enginyer El pantà de Susqueda és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d'Osor, que s'estén pels termes de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i en una minúscula extensió en el d'Osor, a la comarca de la Selva.

Nou!!: Barcelona і Pantà de Susqueda · Veure més »

Pantà de Vallvidrera

El pantà de Vallvidrera és una presa que es troba dins del terme municipal de Barcelona, en el barri de Vallvidrera, a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.

Nou!!: Barcelona і Pantà de Vallvidrera · Veure més »

Papa Simplici

Simplici (Tívoli, primera meitat del - Roma, 10 de febrer de 483) va ser bisbe de Roma de febrer de 468 a març de 483.

Nou!!: Barcelona і Papa Simplici · Veure més »

Paquirri

Francisco Rivera Pérez, més conegut com a "Paquirri" (Barbate, Cadis, 5 de març de 1948 – Pozoblanco, Còrdova, 26 de setembre de 1984) fou un torero andalús.

Nou!!: Barcelona і Paquirri · Veure més »

Paquita Ferràndiz

Teatre Romea de Barcelona (1976). Fons Pilar Aymerich. MAE Francesca Ferrándiz i Castells (Barcelona, 5 de maig de 1921 - Barcelona, 31 de gener de 1996) fou una actriu teatral catalana, més coneguda com a Paquita Ferrándiz, i germana del dissenyador Joan Ferràndiz i Castells.

Nou!!: Barcelona і Paquita Ferràndiz · Veure més »

Paradella crespa

La paradella crespa, llengua de bou o agrella (Rumex crispus) és una planta herbàcia del gènere Rumex, de la família Polygonaceae.

Nou!!: Barcelona і Paradella crespa · Veure més »

Paraire

Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi. Un paraire era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Nou!!: Barcelona і Paraire · Veure més »

Paral·lel

Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra.

Nou!!: Barcelona і Paral·lel · Veure més »

Paràsit boreal

Parella de paràsits grossos. El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.

Nou!!: Barcelona і Paràsit boreal · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Barcelona і París · Veure més »

Parc

Parc Central a Andorra la Vella. Un parc és un espai destinat al lleure ja sigui dins les urbs o als afores.

Nou!!: Barcelona і Parc · Veure més »

Parc d'atraccions de Montjuïc

El parc d'atraccions de Montjuïc va ésser inaugurat el 18 de juny del 1966 i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins al setembre del 1998.

Nou!!: Barcelona і Parc d'atraccions de Montjuïc · Veure més »

Parc d'Atraccions Tibidabo

El Parc d'atraccions Tibidabo és un parc d'atraccions situat a la muntanya del Tibidabo, la qual pertany a la serra de Collserola, a l'oest del municipi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Parc d'Atraccions Tibidabo · Veure més »

Parc de Joan Reventós

El parc de Joan Reventós és un parc públic situat al barri de Sarrià, districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona (Catalunya), entre els carrers de Ràfols, la riera de les Monges i la Ronda de Dalt.

Nou!!: Barcelona і Parc de Joan Reventós · Veure més »

Parc de l'Espanya Industrial

El parc de l'Espanya Industrial està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants.

Nou!!: Barcelona і Parc de l'Espanya Industrial · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parc de la Creueta del Coll

El Parc de la Creueta del Coll és un parc de la part alta de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Parc de la Creueta del Coll · Veure més »

Parc de la Torreblanca

El Parc de Torreblanca és un parc enjardinat d'unes 12 hectàrees de l'àrea metropolitana de Barcelona entre els municipis de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), podent-s'hi accedir per qualsevol d'aquestes localitats.

Nou!!: Barcelona і Parc de la Torreblanca · Veure més »

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és una gran infraestructura científica, en connexió física amb l'Hospital del Mar de Barcelona, que aplega sis centres públics de recerca estretament coordinats entre si.

Nou!!: Barcelona і Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona · Veure més »

Parc del Clot

El parc del Clot és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Parc del Clot · Veure més »

Parc del Fòrum

Logo del Parc del Fòrum El Parc del Fòrum és un recinte de la ciutat de Barcelona que fou construït per al Fòrum Universal de les Cultures 2004 i on actualment es fan diferents actes i espectacles al llarg de l'any.

Nou!!: Barcelona і Parc del Fòrum · Veure més »

Parc del Foix

El Parc del Foix forma part de la Xarxa d'Espais Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Parc del Foix · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Parc del Montnegre i el Corredor

El Parc del Montnegre i el Corredor és un Espai d'interès natural que forma part de la Xarxa d'Espais Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Parc del Montnegre i el Corredor · Veure més »

Parc Fluvial del Besòs

El Parc Fluvial del Besòs és un espai ubicat al llarg dels darrers 9 km de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins a la desembocadura al mar Mediterrani.

Nou!!: Barcelona і Parc Fluvial del Besòs · Veure més »

Parc Güell

El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Nou!!: Barcelona і Parc Güell · Veure més »

Parc Natural de Collserola

Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Parc Natural de Collserola · Veure més »

Parc Natural del Delta de l'Ebre

305px Arrossars del Delta de l'Ebre El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona i a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Parc Natural del Delta de l'Ebre · Veure més »

Parc Tecnològic del Vallès

El Parc Tecnològic del Vallès és una societat immobiliària que gestiona una àrea industrial de Cerdanyola del Vallès on hi ha diferents empreses dedicades a la tecnologia.

Nou!!: Barcelona і Parc Tecnològic del Vallès · Veure més »

Parc temàtic

El Dragon Khan de '''PortAventura''' Parc temàtic és el nom genèric que s'utilitza per a denominar un recinte amb un conjunt d'atraccions, espais per a l'oci, entreteniment, educació i cultura, normalment organitzades entorn d'una línia argumental que els serveix d'inspiració.

Nou!!: Barcelona і Parc temàtic · Veure més »

Parc Zoològic de Barcelona

El Parc Zoològic de Barcelona és un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Parc Zoològic de Barcelona · Veure més »

Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, gestionada per l'Àrea d'Espais Naturals, està formada per 12 espais naturals situats a la franja litoral i prelitoral de la província de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona · Veure més »

Pardal xarrec

El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.

Nou!!: Barcelona і Pardal xarrec · Veure més »

Pare Andreu de Palma

Pare Andreu de Palma, de naixement Manuel de Lete i Triay (Palma, 10 d'octubre de 1889 - Convent de Sarrià, Barcelona, 9 de juny de 1963) fou un religiós i escriptor mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Pare Andreu de Palma · Veure més »

Parets del Vallès

Parets del Vallès és una vila de Catalunya situada a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Parets del Vallès · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Parlament de Catalunya · Veure més »

Parlament de les Religions del Món

Chicago, 1893 El Parlament de les Religions del Món és una trobada al sàhara per tal de treballar plegats per afrontar els grans problemes de la humanitat: fam, guerres, pobresa, manca d'aigua, etc.

Nou!!: Barcelona і Parlament de les Religions del Món · Veure més »

Parlament Europeu

El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.

Nou!!: Barcelona і Parlament Europeu · Veure més »

Parsifal

Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.

Nou!!: Barcelona і Parsifal · Veure més »

Partido de Concentración Española

El Partido de Concentración Española va ésser un partit polític constituït a l'octubre del 1932 a Barcelona amb l'objectiu de defensar els interessos dels no nascuts a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Partido de Concentración Española · Veure més »

Partido de Defensa del Ciudadano

El Partido de Defensa del Ciudadano va ésser un partit polític constituït al desembre del 1933 a Barcelona com a Agrupación de Defensa del Ciudadano.

Nou!!: Barcelona і Partido de Defensa del Ciudadano · Veure més »

Partido de Democracia Social

El Partido de Democracia Social va ésser un partit polític fundat el 1930 a Barcelona i liderat per Federico Albadalejo Bravo.

Nou!!: Barcelona і Partido de Democracia Social · Veure més »

Partido Español Nacional Sindicalista

El Partido Español Nacional Sindicalista (PENS) va ésser una organització feixista fundada a Barcelona el 14 de gener del 1935 pels seguidors barcelonins de l'escissió de Ramiro Ledesma Ramos de Falange Española de las JONS.

Nou!!: Barcelona і Partido Español Nacional Sindicalista · Veure més »

Partido Independiente Pro Política Austera

Partido Independiente Pro Política Austera (PIPPA) fou un partit polític espanyol fundat a Barcelona el 1977 i dirigit per José Rodríguez Carrera i l'advocada Aurelia de la Sierra y del Río.

Nou!!: Barcelona і Partido Independiente Pro Política Austera · Veure més »

Partido Laborista Nacional

El Partido Laborista Nacional va ésser un partit polític fundat per Eduard Aunós Pérez a Barcelona a l'abril del 1930, al marge dels monàrquics de la Unión Monárquica Nacional.

Nou!!: Barcelona і Partido Laborista Nacional · Veure més »

Partido Liberal Catalán

El Partido Liberal Catalán va ésser un partit polític fundat a l'octubre del 1931 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Partido Liberal Catalán · Veure més »

Partido Nuevo Catalán de Amor a España y al Orden

El Partido Nuevo Catalán de Amor a España y al Orden va ésser un partit polític català fundat al novembre del 1933 a Barcelona amb la voluntat de "promover el bien de la patria y el orden".

Nou!!: Barcelona і Partido Nuevo Catalán de Amor a España y al Orden · Veure més »

Partido Político Racionalista

El Partido Político Racionalista va ésser un partit polític constituït al novembre del 1935 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Partido Político Racionalista · Veure més »

Partido Republicano de Centro

El Partido Republicano de Centro va ésser un partit polític fundat el 1931 amb l'objectiu d'aconseguir "el afianzamiento de la república española y el mantenimiento del orden público".

Nou!!: Barcelona і Partido Republicano de Centro · Veure més »

Partido Republicano de Confraternidad Española

El Partido Republicano de Confraternidad Española va ésser un partit polític fundat a l'octubre del 1932 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Partido Republicano de Confraternidad Española · Veure més »

Partido Republicano Radical Autonomista

El Partido Republicano Radical Autonomista va ésser la denominació emprada ocasionalment per les organitzacions del Partido Republicano Radical a la província de Girona des de 1930 i durant l'etapa republicana, en un gest d'adaptació formal al nou clima sociopolític català.

Nou!!: Barcelona і Partido Republicano Radical Autonomista · Veure més »

Partido Republicano Radical Demócrata de Cataluña

El Partido Republicano Radical Demócrata de Cataluña va ésser un partit polític fundat el 1934 a Barcelona com a "defensor de todos los intereses del proletariado netamente republicano".

Nou!!: Barcelona і Partido Republicano Radical Demócrata de Cataluña · Veure més »

Partido Republicano Radical Independiente

El Partido Republicano Radical Independiente va ésser un partit polític republicà i federal fundat a l'abril del 1933 a Barcelona, arran de l'escissió del Partit Republicà Radical de l'Ateneo Republicano Radical del districte V de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Partido Republicano Radical Independiente · Veure més »

Partido Republicano. "Unión de Regionales en Cataluña"

El Partido Republicano.

Nou!!: Barcelona і Partido Republicano. "Unión de Regionales en Cataluña" · Veure més »

Partido Sindical Laborista

El Partido Sindical Laborista va ésser un partit polític fundat al setembre del 1935 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Partido Sindical Laborista · Veure més »

Partido Social Cooperatista

El Partido Social Cooperatista va ésser un partit polític constituït al novembre del 1931 a Barcelona per l'Instituto Internacional de la Actividad Productora.

Nou!!: Barcelona і Partido Social Cooperatista · Veure més »

Partido Social Demócrata

El Partido Social Demócrata va ésser un partit polític fundat al gener del 1930 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Partido Social Demócrata · Veure més »

Partido Social Revolucionario

El Partido Social Revolucionario va ésser un partit polític fundat a Madrid al juny del 1931, arran d'una escissió del Partit Republicà Radical Socialista Espanyol que liderà José Antonio Balbontín Gutiérrez.

Nou!!: Barcelona і Partido Social Revolucionario · Veure més »

Partido Socialista Monárquico Alfonso XIII

El Partido Socialista Monárquico Alfonso XIII va ésser un partit polític català fundat per un "conjunt d'obrers conscients, que senten en el seu cor els alens de la Monarquia, que tenen al Rei per bandera i que aspiren a reunir en el seu si a tots els obrers amants de l'ordre, del progrés i de l'engrandiment d'Espanya".

Nou!!: Barcelona і Partido Socialista Monárquico Alfonso XIII · Veure més »

Partit Agrari (Espanya)

El Partido Agrario Español va ésser un partit polític fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco.

Nou!!: Barcelona і Partit Agrari (Espanya) · Veure més »

Partit Agrari de Catalunya

El Partit Agrari de Catalunya va ésser un partit polític constituït a l'abril del 1931 a Barcelona amb l'objectiu de defensar els interessos agrícoles de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Partit Agrari de Catalunya · Veure més »

Partit Andalusista

El Partit Andalusista és un antic partit polític nacionalista d'Andalusia, el més important del nacionalisme andalús.

Nou!!: Barcelona і Partit Andalusista · Veure més »

Partit Català d'Europa

El Partit Català d'Europa és un partit polític d'àmbit estrictament català registrat el 1998 en una notaria de la ciutat de Barcelona, i que va promoure l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall després d'haver deixat l'alcaldia de Barcelona l'any anterior.

Nou!!: Barcelona і Partit Català d'Europa · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Nou!!: Barcelona і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya (internacional)

El Partit Comunista d'Espanya (internacional) (PCE(i)) va ser un partit polític espanyol d'ideologia maoista i que defensava la independència de Catalunya, les Illes Balears, el País Basc, Galícia i les Illes Canàries.

Nou!!: Barcelona і Partit Comunista d'Espanya (internacional) · Veure més »

Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana Independiente)

El Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana Independiente) va ésser un partit polític fundat al juny de 1935 a Barcelona per un grup procedent d'Esquerra Nacional a Catalunya, amb la pretensió de ser el referent català d'Izquierda Republicana.

Nou!!: Barcelona і Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana Independiente) · Veure més »

Partit del Treball d'Espanya

El Partit del Treball d'Espanya (PTE) va ser un partit polític maoista espanyol fundat el 1975 com a successor del Partit Comunista d'Espanya (internacional), que al seu torn era una escissió del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Partit del Treball d'Espanya · Veure més »

Partit del Treball de Catalunya

El Partit del Treball de Catalunya (PTC) va ser un partit polític comunista català d'orientació maoista.

Nou!!: Barcelona і Partit del Treball de Catalunya · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit dels Socialistes Europeus

El Partit dels Socialistes Europeus (PSE) és un partit polític europeu de centreesquerra i proeuropeu.

Nou!!: Barcelona і Partit dels Socialistes Europeus · Veure més »

Partit Democràtic Socialista Obrer

El Partit Democràtic Socialista Obrer va ésser un partit polític fundat el 1882 per la fusió del col·lectiu català de El Obrero, òrgan de la Federació les Tres Classes de Vapor, i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), que a Barcelona tenia un nucli de seguidors (Toribio Reoyo i Francisco Mora).

Nou!!: Barcelona і Partit Democràtic Socialista Obrer · Veure més »

Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol

Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol (PDSOE) fou un partit polític de caràcter obrerista fundat a Madrid el 2 de maig de 1879, constituït sota l'empenta de Pablo Iglesias.

Nou!!: Barcelona і Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Partit Federal de Catalunya

El Partit Federal de Catalunya (PFC) va ésser un partit polític creat per una escissió del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) que tingué lloc a Barcelona al desembre del 1932 amb el propòsit d'animar un procés de reunificació del federalisme català.

Nou!!: Barcelona і Partit Federal de Catalunya · Veure més »

Partit Galleguista (històric)

El Partit Galleguista va ser un partit fundat el desembre de 1931 de caràcter nacionalista gallec i amb rellevància en la política de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Partit Galleguista (històric) · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Barcelona і Partit judicial · Veure més »

Partit Nacional Republicà

El Partit Nacional Republicà va ser un petit partit republicà de centre que, sota el lideratge de Felipe Sánchez Román va existir durant el període de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Partit Nacional Republicà · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Nou!!: Barcelona і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Partit Popular de Catalunya

El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Partit Popular de Catalunya · Veure més »

Partit Popular de Catalunya (1973-1976)

El Partit Popular de Catalunya fou una organització política creada el 1973 arran d'una escissió del Front Nacional de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Partit Popular de Catalunya (1973-1976) · Veure més »

Partit Republicà Català

El Partit Republicà Català (RC) és un partit polític independentista català, fundat el 2006 per un grup d'independentistes decebuts del tarannà dels partits existents.

Nou!!: Barcelona і Partit Republicà Català · Veure més »

Partit Republicà d'Ordre de Catalunya (Partit Català de Centre)

El Partit Republicà d'Ordre de Catalunya (Partit Català de Centre) va ésser un partit polític fundat al juliol del 1931 amb l'objectiu de "l'apoyament de la República aixís com també la defensa dintre els camps d'ordre dels interessos totals de Catalunya".

Nou!!: Barcelona і Partit Republicà d'Ordre de Catalunya (Partit Català de Centre) · Veure més »

Partit Republicà Democràtic Federal

El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.

Nou!!: Barcelona і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »

Partit Republicà Democràtic Federal «Regió Catalana»

El Partit Republicà Democràtic Federal «Regió Catalana» va ésser una reorganització unitària dels diversos sectors federals de la circumscripció de la província de Barcelona realitzada a Manresa el 31 d'octubre de 1937.

Nou!!: Barcelona і Partit Republicà Democràtic Federal «Regió Catalana» · Veure més »

Partit Republicà Federal del Baix Empordà

El Partit Republicà Federal del Baix Empordà va ésser un partit polític federal comarcal constituït a primers de febrer del 1932 per tal d'adherir-se col·lectivament a Esquerra Republicana de Catalunya en el seu Primer Congrés.

Nou!!: Barcelona і Partit Republicà Federal del Baix Empordà · Veure més »

Partit Republicà Liberal Demòcrata

Partit Republicà Liberal Demòcrata, fou un partit polític espanyol creat a l'instaurar-se la Segona República en 1931, com continuació del Partido Reformista prèviament existent des de 1912.

Nou!!: Barcelona і Partit Republicà Liberal Demòcrata · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya

El Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya va ésser el partit polític fundat al maig del 1932 a Barcelona arran d'una escissió del Partit Republicà Radical Socialista "Regió Catalana".

Nou!!: Barcelona і Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya · Veure més »

Partit Socialista d'Alliberament Nacional

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista d'inspiració comunista.

Nou!!: Barcelona і Partit Socialista d'Alliberament Nacional · Veure més »

Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional o simplement PSAN-provisional (PSAN-P) va ser un partit polític independentista i socialista català.

Nou!!: Barcelona і Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Barcelona і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu

El Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (acrònim: PSUC Viu) és un partit polític comunista refundat el 1997 per militants del PSUC contraris a dissoldre el partit dins d'Iniciativa per Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu · Veure més »

Partits de la selecció catalana de rugbi

Els Partits de la selecció catalana de rugbi s'inicien durant els anys on la Federació Catalana de Rugby era membre reconegut de la Federació Internacional, es jugaren 2 partits contra una altra selecció absoluta, Itàlia.

Nou!!: Barcelona і Partits de la selecció catalana de rugbi · Veure més »

Partits judicials de Catalunya

Catalunya, actualment es divideix en 49 partits judicials.

Nou!!: Barcelona і Partits judicials de Catalunya · Veure més »

Pas de Terradets

El pas de Terradets, dels Terradets o del congost de Terradets, està format pel riu Noguera Pallaresa en travessar la serra del Montsec, al límit entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà.

Nou!!: Barcelona і Pas de Terradets · Veure més »

Pascal Comelade

Pascal Comelade acompanyant Carles Sarrat Pascal Paul Vincent Comelade, més conegut com a Pascal Comelade (Montpeller, 30 de juny de 1955) és un músic nord-català.

Nou!!: Barcelona і Pascal Comelade · Veure més »

Pascual Iranzo i Oliete

Pascual Iranzo i Oliete (Barcelona, 1930 - Barcelona?, 6 de setembre de 2022) va ser un perruquer català.

Nou!!: Barcelona і Pascual Iranzo i Oliete · Veure més »

Pascual Madoz Ibáñez

Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.

Nou!!: Barcelona і Pascual Madoz Ibáñez · Veure més »

Pasqual Godes i Terrats

Pasqual Godes i Terrats (Barcelona, 13 de desembre de 1898Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. El segon cognom apareix a la inscripció del naixement com a Tarrats. – Barcelona, 19 d'agost de 1944) va ser director d'orquestra i compositor.

Nou!!: Barcelona і Pasqual Godes i Terrats · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Passèrids

Pardal de passa (''Passer hispaniolensis''). Pardal d'ala blanca (''Montifringilla nivalis'') fotografiat a les Dolomites. La família dels passèrids, junt amb la dels fringíl·lids i la dels emberízids, comprèn ocells típicament granívors.

Nou!!: Barcelona і Passèrids · Veure més »

Passeig de Fabra i Puig

El Passeig de Fabra i Puig és un carrer de Barcelona, antigament Rambla de Santa Eulàlia, que es troba als districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

Nou!!: Barcelona і Passeig de Fabra i Puig · Veure més »

Passeig de Gràcia

XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.

Nou!!: Barcelona і Passeig de Gràcia · Veure més »

Passeig de la Vall d'Hebron

El Passeig de la Vall d'Hebron és un carrer de Barcelona, a la vora de Collserola, als districtes de Gràcia i Horta-Guinardó.

Nou!!: Barcelona і Passeig de la Vall d'Hebron · Veure més »

Passeig de Maragall

El Passeig de Maragall, anomenat anteriorment General Martínez Anido (s'hi uneix) i Carretera Nueva de Horta, és un carrer de Barcelona que es troba als districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Passeig de Maragall · Veure més »

Passeig de Sant Joan

El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.

Nou!!: Barcelona і Passeig de Sant Joan · Veure més »

Passeriformes

L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.

Nou!!: Barcelona і Passeriformes · Veure més »

Pastís (licor)

El pastís és un licor d'anís occità que es beu a França fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu.

Nou!!: Barcelona і Pastís (licor) · Veure més »

Pastilles Juanola

Les Pastilles Juanola són unes pastilles comercialitzades a les farmàcies espanyoles des de 1906 i formulades a base d'ingredients naturals (regalèssia, mentol, eucaliptus i d'altres olis essencials).

Nou!!: Barcelona і Pastilles Juanola · Veure més »

Pastora

Pastora és un grup de música català de Barcelona format pels germans Caïm Riba Pastor (guitarra i sintetitzadors) i Pauet Riba Pastor, fills de Pau Riba i Romeva i Mercè Pastor; i Dolo Beltrán (veu).

Nou!!: Barcelona і Pastora · Veure més »

Patentes Talgo

Patentes Talgo S.A. —comunament coneguda com a Talgo— és una empresa espanyola que construeix, comercialitza i explota material ferroviari a Espanya i a diversos països de tot el món.

Nou!!: Barcelona і Patentes Talgo · Veure més »

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Barcelona і Paterna · Veure més »

Pati Núñez

Patrícia Núñez, més coneguda amb el nom de Pati Núñez (Figueres, Alt Empordà 1959) és una dissenyadora gràfica catalana.

Nou!!: Barcelona і Pati Núñez · Veure més »

Patrícia Bargalló i Moreira

Patrícia Bargalló i Moreira (Barcelona, 1979) és una actriu de teatre, cinema i sèries de televisió catalana.

Nou!!: Barcelona і Patrícia Bargalló i Moreira · Veure més »

Patrícia Gabancho i Ghielmetti

va ser una periodista i escriptora argentinocatalana.

Nou!!: Barcelona і Patrícia Gabancho i Ghielmetti · Veure més »

Patrick Kluivert

(Amsterdam, 1 de juliol de 1976), conegut com a Patrick Kluivert, és un exfutbolista neerlandès.

Nou!!: Barcelona і Patrick Kluivert · Veure més »

Patrick Rafter

Patrick «Pat» Rafter (Mount Isa, Queensland, 28 de desembre de 1972) és un extennista australià.

Nou!!: Barcelona і Patrick Rafter · Veure més »

Patrick Süskind

Patrick Süskind (Ambach, Baviera, 26 de març de 1949) és un escriptor i guionista alemany.

Nou!!: Barcelona і Patrick Süskind · Veure més »

Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi

Exvot de terracota femení. La Serreta. (Alcoi, Cocentaina, Penàguila). Segle III - inicis del segle II aC Alcoi compta amb un ric patrimoni arqueològic i històric, molt d'ell inscrit en el catàleg de Béns d'Interès Cultural.

Nou!!: Barcelona і Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi · Veure més »

Patrimoni reial

El patrimoni reial era el conjunt de béns, drets i rendes provinents de diverses localitats o viles de Catalunya, i també a la resta de països de la Corona d'Aragó, que eren de titularitat del rei.

Nou!!: Barcelona і Patrimoni reial · Veure més »

Pau Alsina i Rius

Pau Alsina i Rius (Barcelona 16 de desembre 1830 - íd. 26 de gener de 1901) fou un polític republicà i dirigent obrerista català.

Nou!!: Barcelona і Pau Alsina i Rius · Veure més »

Pau Audouard i Deglaire

Pau Audouard i Deglaire (l'Havana, 16 de novembre de 1856 – Barcelona, 12 d'octubre de 1918), fou un fotògraf i retratista que desenvolupà la seva activitat a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Pau Audouard i Deglaire · Veure més »

Pau Barceló i Faix

Pau Barceló i Faix (Barcelona 1910 - 1997) fou un fotògraf català.

Nou!!: Barcelona і Pau Barceló i Faix · Veure més »

Pau Boix i Rull

Pau Boix i Rull (Torrefarrera, Segrià, 1847 - Almacelles, Segrià, 1907) va ésser un petit propietari que ocupà la secretaria del jutjat de pau d'Almacelles entre els anys 1873 i 1875 que corresponen, en línies generals, al període anomenat Sexenni Revolucionari.

Nou!!: Barcelona і Pau Boix i Rull · Veure més »

Pau Casals i Defilló

Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Nou!!: Barcelona і Pau Casals i Defilló · Veure més »

Pau Civil i Costa

Pau Civil i Costa, conegut també com a Paolo Civil (Teià, Maresme, 20 de novembre de 1899 - Barcelona, 28 de desembre de 1987) fou un tenor i catedràtic de cant del Conservatori del Liceu de Barcelona (1952-1984).

Nou!!: Barcelona і Pau Civil i Costa · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau Colomer i Oliver

Pau Colomer i Oliver (Sabadell, 9 d'octubre de 1851 - 7 de febrer de 1911) fou un hisendat, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana sabadellenc.

Nou!!: Barcelona і Pau Colomer i Oliver · Veure més »

Pau de Catània (1372)

La Pau de Catània o Tractat d'Avinyó, signat el 20 d'agost de 1372 a Avinyó entre Frederic III de Sicília i Joana I de Nàpols amb el suport de Gregori XI.

Nou!!: Barcelona і Pau de Catània (1372) · Veure més »

Pau de Morvedre

La Pau de Morvedre va ésser signada entre Pere III d'Aragó i Pere I de Castella al juliol de 1363 a la ciutat de Morvedre (l'actual Sagunt) dins de la guerra coneguda com la Guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Barcelona і Pau de Morvedre · Veure més »

Pau de Terrer

La pau de Terrer, també coneguda com a Pau de Deza o Pau de Deça Per és un acord signat a Deza i a Terrer els dies 13 i 14 de maig de 1361, entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós per posar fi a la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Barcelona і Pau de Terrer · Veure més »

Pau Esteve i Grimau

Pau Esteve i Grimau (Barcelona?, 1730? - Madrid, 1794) fou un compositor català del Classicisme, que junt a Pablo del Moral i Blas de Laserna impulsa les conegudes.

Nou!!: Barcelona і Pau Esteve i Grimau · Veure més »

Pau Estorch i Siqués

Pau Estorch i Siqués (Olot, 23 de novembre de 1805 - Barcelona, 22 de juny de 1870) és considerat com un dels primers col·laboradors del renaixement lingüístic i literari català, i exercí professionalment com a metge.

Nou!!: Barcelona і Pau Estorch i Siqués · Veure més »

Pau Faner i Coll

és pintor, narrador i professor de secundària.

Nou!!: Barcelona і Pau Faner i Coll · Veure més »

Pau Gargallo i Catalán

fou un escultor aragonès d'origen maellà.

Nou!!: Barcelona і Pau Gargallo i Catalán · Veure més »

Pau Garsaball i Torrents

Pau Garsaball i Torrents (Granollers, 19 d'abril de 1920 - Barcelona, 8 de desembre de 1991) fou un actor, empresari i director teatral català.

Nou!!: Barcelona і Pau Garsaball i Torrents · Veure més »

Pau Gasol i Sáez

Pau Gasol i Sáez (Barcelona, 6 de juliol de 1980) és un exjugador de bàsquet professional català.

Nou!!: Barcelona і Pau Gasol i Sáez · Veure més »

Pau Gil i Serra

Eusebi Arnau i Frederic Marès Pau Gil i Serra (Barcelona, 30 de desembre de 1816 – París, 30 d'abril de 1896) va ser un banquer i mecenes català.

Nou!!: Barcelona і Pau Gil i Serra · Veure més »

Pau Guanter i Casadevall

Pau Guanter i Casadevall (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 21 de setembre de 1871 - Calella, Maresme, 10 d'abril de 1944) fou un músic i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Pau Guanter i Casadevall · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Barcelona і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pau Marsal i Boguñà

Portada del manuscrit del quartet de corda de Pau Marsal Pau Marsal i Bogunyà (Terrassa, 1761 - Terrassa, 23 d'abril del 1839) fou un compositor, organista, violoncel·lista i mestre de capella català entre el s. XVIII i XIX.

Nou!!: Barcelona і Pau Marsal i Boguñà · Veure més »

Pau Milà i Fontanals

Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, l'Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 16 de gener de 1883) fou un pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art i d'estètica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, si bé la seva gran importància ve donada pel fet de ser un gran comunicador i un gran mestre.

Nou!!: Barcelona і Pau Milà i Fontanals · Veure més »

Pau Monguió i Segura

Portada de la Catedral de Terol, obra de Pau Monguió Pau Monguió Segura (Tarragona, 10 de juliol de 1865 – Barcelona, 21 de gener de 1956) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Pau Monguió i Segura · Veure més »

Pau Montserrat

Pau Montserrat (Barcelona ? - 1759) fou mestre de capella de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona des de l'any 1745, quan succeí a Salvador Figueres Va mantenir aquest càrrec fins a la seva mort el 1759.

Nou!!: Barcelona і Pau Montserrat · Veure més »

Pau Piferrer i Fàbregas

Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Pau Piferrer i Fàbregas · Veure més »

Pau Porta Bussoms

Pau Porta Bussoms, també conegut com a Pablo Porta Bussoms (Barcelona, 17 de novembre de 1923 - 27 de gener de 2009) fou un advocat, esportista, i dirigent esportiu català.

Nou!!: Barcelona і Pau Porta Bussoms · Veure més »

Pau Puig

Pau Puig (Catalunya, 1722- Barcelona, 1798) fou un escriptor i clergue regular menor del convent de Sant Sebastià, de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Pau Puig · Veure més »

Pau Riba i Romeva

Pau Riba i Romeva (Palma, 7 d'agost de 1948 – Tiana, 6 de març de 2022) fou un artista iconoclasta i escriptor polifacètic català, reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantautor i autor d'una vintena de discos.

Nou!!: Barcelona і Pau Riba i Romeva · Veure més »

Pau Roig i Cisa

Pau Roig i Cisa (Premià de Mar 1879 - Barcelona 1955) era un pintor i gravador català.

Nou!!: Barcelona і Pau Roig i Cisa · Veure més »

Pau Romeva i Ferrer

Pau Romeva i Ferrer (Barcelona, 18 de gener de 1892 - 25 de març de 1968) fou un polític, pedagog i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Pau Romeva i Ferrer · Veure més »

Pau Sabater i Llirós

Pau Sabater Lliró (o, depenent de la referència, Llirós) (Algerri, Noguera, 5 de març de 1884 - Barcelona, 17 de juliol de 1919) fou un sindicalista català, conegut com "el Tero".

Nou!!: Barcelona і Pau Sabater i Llirós · Veure més »

Pau Salvat i Espasa

Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 20 de desembre de 1872 - 28 de maig de 1923) va ser un arquitecte modernista i editor.

Nou!!: Barcelona і Pau Salvat i Espasa · Veure més »

Pau Sans i Guitart

Pau Sans i Guitart (l'Hospitalet de Llobregat 1836 - Barcelona 1901) fou un enginyer industrial, poeta i polític català.

Nou!!: Barcelona і Pau Sans i Guitart · Veure més »

Pau Valls Bonet

Pau Valls Bonet (Reus, 24 de gener de 1814 - Barcelona, 23 de juny de 1888) fou un destacat jurista català.

Nou!!: Barcelona і Pau Valls Bonet · Veure més »

Pau Vila i Dinarès

Pau Vila i Dinarès (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de juny de 1881 - Barcelona, 15 d'agost de 1980) va ser un pedagog i geògraf català.

Nou!!: Barcelona і Pau Vila i Dinarès · Veure més »

Paul Brousse

Paul Brousse (Montpeller, Llenguadoc-Rosselló 1844 -París 1912) fou un metge i polític socialista francès.

Nou!!: Barcelona і Paul Brousse · Veure més »

Paul Klee

Paul Klee (pronunciació en alemany:;18 de desembre de 1879 - 29 de juny de 1940) fou un pintor suís, que es pot situar entre el surrealisme, l'expressionisme i l'abstracció.

Nou!!: Barcelona і Paul Klee · Veure més »

Paul Oestreich

Paul Oestreich (Kolberg, 30 de març del 1879- Berlín, 28 de febrer 1959) va ésser un pedagog alemany.

Nou!!: Barcelona і Paul Oestreich · Veure més »

Paula Ivan

Paula Ivan - (20 de juliol de 1963 a Heresti, Romania) fou una atleta romanesa, especialista en proves de mig fons.

Nou!!: Barcelona і Paula Ivan · Veure més »

Paulí Alcántara Riestra

Paulí Alcántara Riestra, també conegut com a Paulino Alcántara, (Iloilo, Illa de Panay, Illes Filipines, 7 d'octubre de 1896 - Barcelona, 13 de febrer de 1964) fou un futbolista català d'origen filipí.

Nou!!: Barcelona і Paulí Alcántara Riestra · Veure més »

Paulí de Nola

Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del.

Nou!!: Barcelona і Paulí de Nola · Veure més »

Paulina Andreu i Busto

també coneguda amb els noms de Paulina Schuman, Paulina Rivel o fins i tot Paulina Andreu Rivel Schumann va ser una pallassa i domadora eqüestre catalana que treballà en el circ.

Nou!!: Barcelona і Paulina Andreu i Busto · Veure més »

Paulina Òdena García

Paulina Òdena García, més coneguda com a Lina Òdena (Barcelona, 22 de gener de 1911 - Embassament del Cubillas, Granada, 14 de setembre de 1936), fou una militant i dirigent comunista, miliciana durant la guerra civil espanyola, heroïna de la República.

Nou!!: Barcelona і Paulina Òdena García · Veure més »

Pavelló dels Països Catalans

El Pavelló dels Països Catalans és una instal·lació multiesportiva situada a la ciutat de Badalona.

Nou!!: Barcelona і Pavelló dels Països Catalans · Veure més »

Pavelló Municipal d'Esports de la Vall d'Hebron

El Pavelló de la Vall d'Hebron, actualment anomenat Centre Esportiu Municipal Olímpics Vall d'Hebron, és una instal·lació multiesportiva situada al districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Pavelló Municipal d'Esports de la Vall d'Hebron · Veure més »

Pavelló Olímpic de Badalona

El Pavelló Olímpic de Badalona (o Palau Municipal d'Esports de Badalona) és una instal·lació esportiva de Badalona dedicada essencialment al bàsquet.

Nou!!: Barcelona і Pavelló Olímpic de Badalona · Veure més »

Pavellons de la Finca Güell

Els Pavellons de la Finca Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí i construïts entre 1884 i 1887.

Nou!!: Barcelona і Pavellons de la Finca Güell · Veure més »

Pavies

Pavies (en castellà i oficialment, Pavías) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Barcelona і Pavies · Veure més »

Pàdel

El pàdel és un esport de pilota en què s'enfronten dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular de 10 metres d'amplada per 20 de llargada dividida transversalment per una xarxa i circumdada per parets en els fons i en els extrems dels laterals i una reixa metàl·lica al llarg de tot el perímetre.

Nou!!: Barcelona і Pàdel · Veure més »

Pàrids

''Baeolophus inornatus''. Mallerenga d'aigua (''Parus palustris''). Mallerenga blava (''Parus caeruleus''). La família dels pàrids agrupa petits ocells de plomatge adés viu, adés apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.

Nou!!: Barcelona і Pàrids · Veure més »

Pèire de Marca

Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.

Nou!!: Barcelona і Pèire de Marca · Veure més »

Pèl & Ploma

Pèl & Ploma va ser una revista artística i literària que va editar 100 números del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903.

Nou!!: Barcelona і Pèl & Ploma · Veure més »

Péter Brachfeld Latzko

Péter Brachfeld Latzko (Budapest 1910 - Barcelona 2003) va ser un promotor cultural hongarès, germà petit del psicòleg i filòsof hongarès Ferenc Oliver Brachfeld, i pare del morosòleg i escriptor català Pere Brachfeld.

Nou!!: Barcelona і Péter Brachfeld Latzko · Veure més »

PDI (desambiguació)

* Informàtica.

Nou!!: Barcelona і PDI (desambiguació) · Veure més »

Peña Blanca

La Peña Blanca fou una agrupació política creada a Barcelona el 14 d'abril de 1931, el mateix dia de la proclamació de la Segona República Espanyola per l'aristòcrata i poeta Miquel de Gomis i Casas.

Nou!!: Barcelona і Peña Blanca · Veure més »

Pebrassa vellutada

Exemplar trobat a Bèlgica. Exemplar fotografiat a Brandenburg. La pebrassa vellutada, el pebràs lleter o el terrandòs ver (Lactarius vellereus) és un bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Nou!!: Barcelona і Pebrassa vellutada · Veure més »

Pebràs

Pebràs El pebràs, el pebràs ver o la pebrassa blanca (Russula delica) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Nou!!: Barcelona і Pebràs · Veure més »

Pedestal

Pedestal i escultura ''A Ramon Berenguer III'' de Josep Llimona i Bruguera a Barcelona. Bixi'' mitològic ha estat utilitzat tradicionalment com a pedestal. Un pedestal o base és un element arquitectònic destinat a sostenir una estàtua o bé un element prismàtic que conforma la part inferior d'una columna.

Nou!!: Barcelona і Pedestal · Veure més »

Pedra de les Orenetes

La Pedra de les Orenetes es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament al terme municipal de la Roca del Vallès (sector de Céllecs).

Nou!!: Barcelona і Pedra de les Orenetes · Veure més »

Pedralbes

Pedralbes és un dels tres barris del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Pedralbes · Veure més »

Pedrera dels Ocells

La Pedrera dels Ocells al municipi de Barcelona és un mirador ubicat a la serra de Collserola vora el Puig d'Olorda i l'ermita de Santa Creu d'Olorda.

Nou!!: Barcelona і Pedrera dels Ocells · Veure més »

Pedro Agustín Girón

Pedro Agustín Girón, Marquès de las Amarillas (Sant Sebastià, 2 de gener de 1778 - Madrid, 14 de maig de 1842) fou un polític i militar espanyol.

Nou!!: Barcelona і Pedro Agustín Girón · Veure més »

Pedro César Ansa Araiz

Pedro César Ansa ha estat un destacat jugador de bàsquet català de les dècades dels 70 i 80.

Nou!!: Barcelona і Pedro César Ansa Araiz · Veure més »

Pedro Checa

Pedro Fernández Checa, més conegut com a Pedro Checa (València, 1910 - Mèxic, 6 d'agost de 1942) fou un polític comunista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Pedro Checa · Veure més »

Pedro de Mena

Pedro de Mena y Medrano (Granada, agost de 1628 - Màlaga, 13 d'octubre de 1688) fou un escultor del barroc espanyol, especialment dedicat a la realització d'imatgeria religiosa.

Nou!!: Barcelona і Pedro de Mena · Veure més »

Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens

Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).

Nou!!: Barcelona і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens · Veure més »

Pedro Fernández de Quirós

Pedro Fernández de Quirós (Évora, Portugal, 1565 - Panamà, 1614), fou un mariner i explorador portuguès al servei de la corona espanyola.

Nou!!: Barcelona і Pedro Fernández de Quirós · Veure més »

Pedro Herrera Camarero

Pedro Herrera Camarero (Valladolid, 18 de gener de 1909 - Buenos Aires, 28 d'octubre de 1969) fou un anarcosindicalista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Pedro Herrera Camarero · Veure més »

Pedro Martínez de la Rosa

és un pilot català d'automobilisme.

Nou!!: Barcelona і Pedro Martínez de la Rosa · Veure més »

Pedro Martínez Sánchez

Pedro Martínez Sánchez (Barcelona, 29 de juny del 1961), és un entrenador professional de bàsquet.

Nou!!: Barcelona і Pedro Martínez Sánchez · Veure més »

Pedro Nueno Iniesta

Pedro Nueno Iniesta (Barcelona, 27 de maig de 1944) és un enginyer industrial, arquitecte tècnic i professor d'administració i direcció d'empreses.

Nou!!: Barcelona і Pedro Nueno Iniesta · Veure més »

Pedro Ruiz Céspedes

Pedro Ruiz Céspedes (Barcelona, 17 d'agost de 1947) és un presentador de ràdio i televisió, actor, escriptor, cantant i humorista català.

Nou!!: Barcelona і Pedro Ruiz Céspedes · Veure més »

Pedro Zarraluki Rubió

Pedro Zarraluki Rubió (Barcelona, 1954) és un escriptor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Pedro Zarraluki Rubió · Veure més »

Pegaso

Pegaso fou la marca amb què comercialitzà els seus vehicles l'empresa estatal amb seu a Catalunya ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, S. A.). Fundada a Barcelona el 1946, l'empresa mantingué la seu central a les antigues instal·lacions de la Hispano-Suiza a La Sagrera, fins que el 1980 es traslladà a la Zona Franca.

Nou!!: Barcelona і Pegaso · Veure més »

Peix clavellat

El peix clavellat (Echinorhinus brucus) és una espècie de tauró que apareix molt rarament a les llotges de peix dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Peix clavellat · Veure més »

Peix espasa

Esquelet de peix espasa. Peix espasa pescat a Essaouira (Marroc). Peix espasa a la brasa adobat amb llimona i llorer. El peix espasa (i peix d'espasa) o emperador (Xiphias gladius) i esparró (rossellonès) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la família dels xífids, amb el maxil·lar prolongat en forma d'espasa, fort i ràpid i de costums pelàgics.

Nou!!: Barcelona і Peix espasa · Veure més »

Pela-roques

El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).

Nou!!: Barcelona і Pela-roques · Veure més »

Pelegrí Clavé i Roqué

''El bon samarità'' (1838), oli de Pelegrí Clavé i Roquer, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. 217) ''Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep'', obra al Museu d'Art de Girona. Pelegrí Clavé i Roqué (Barcelona, 17 de juny de 1811 - ídem, 13 de setembre de 1880) fou un pintor romàntic català que va residir durant molts anys a Mèxic.

Nou!!: Barcelona і Pelegrí Clavé i Roqué · Veure més »

Pelléas et Mélisande (Debussy)

Pelléas et Mélisande (Pel·leas i Melisenda) és una òpera en cinc actes de Claude Debussy.

Nou!!: Barcelona і Pelléas et Mélisande (Debussy) · Veure més »

Pelobàtids

La família d'anurs Pelobatidae té dos representants a la península Ibèrica que també es troben als Països Catalans i que, de vegades, es consideren famílies diferents.

Nou!!: Barcelona і Pelobàtids · Veure més »

PEN Català

El PEN Català o Centre Català del PEN Club és la secció catalana del PEN Club Internacional.

Nou!!: Barcelona і PEN Català · Veure més »

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Nou!!: Barcelona і Pena de mort · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Barcelona і Península Ibèrica · Veure més »

Pentatló modern als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Pentatló modern Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren dues proves de pentatló modern, una d'individual i una d'equip, totes elles en categoria masculina.

Nou!!: Barcelona і Pentatló modern als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Pentinella

Exemplar fotografiat a Bèlgica. Exemplar belga Exemplar jove La pentinella, pentinella vera o candela (Amanita vaginata; "vaginata" ve del llatí i significa "embeinada" per la volva que embolcalla el peu com si fos una beina) és un tipus de bolet pertanyent a la família de les amanitàcies.

Nou!!: Barcelona і Pentinella · Veure més »

Penya del Moro (Collserola)

La penya del Moro és un turó de 275 m d'altitud de la serra de Collserola (dins del límit del parc de Collserola) situat al municipi de Sant Just Desvern, al confí de Sant Feliu de Llobregat (comarca del Baix Llobregat), amb jaciments d'un poblat ibèric i d'una fortificació medieval.

Nou!!: Barcelona і Penya del Moro (Collserola) · Veure més »

Penya Joan Santamaria

Penya Joan Santamaria és una associació literària i cultural creada el 1940 per Joan Santamaria i Monné amb l'objectiu de mantenir, difondre i propagar la cultura, la llengua i les lletres catalanes.

Nou!!: Barcelona і Penya Joan Santamaria · Veure més »

Pep Anton Muñoz

José Antonio Muñoz David, més conegut com a Pep Anton Muñoz (Barcelona, 1956), és un actor de cinema, teatre, televisió i doblatge català.

Nou!!: Barcelona і Pep Anton Muñoz · Veure més »

Pep Sala

Josep Sala i Bellavista, conegut com a Pep Sala (Vic, 17 de juliol de 1960), ha estat un dels músics més influents dels darrers anys en l'àmbit de la música catalana.

Nou!!: Barcelona і Pep Sala · Veure més »

Pepe Carvalho

Pepe Carvalho és un personatge fictici, protagonista de la sèrie de novel·les policíaques en castellà Carvalho, de l'escriptor català Manuel Vázquez Montalbán.

Nou!!: Barcelona і Pepe Carvalho · Veure més »

Pepe Sales

Josep Sales i Coderch, més conegut amb el nom artístic de Pepe Sales (Barcelona, 1954 - Vallclara, 1994), fou un poeta, compositor i pintor català.

Nou!!: Barcelona і Pepe Sales · Veure més »

Pepeta Fornés

Josepa Fornés i Rabascall, coneguda amb el nom artístic de Josefina Fornés, Pepeta Fornés o Pepita Fornés (Barcelona, 24 de novembre de 1894 - Hospital-Residència de Sant Pere de Ribes, 24 de maig de 1977) fou una actriu catalana de llarga trajectòria teatral.

Nou!!: Barcelona і Pepeta Fornés · Veure més »

Pepeta Gelabert

Josepa Gelabert i Mañà, coneguda com a Pepeta Gelabert o Pepita Gelabert (Barcelona, 22 de març de 1904 - Barcelona, 20 de desembre de 1977) va ser una actriu característica de l'escena catalana que va actuar al teatre Romea, a les dècades dels anys 20, 30, 40 i 50 del segle passat.

Nou!!: Barcelona і Pepeta Gelabert · Veure més »

Pepita Ferrer Martínez

Pepita Ferrer Martínez (Barcelona, 18 de març de 1931 - Barcelona, 21 de juny de 2013) fou una dirigent veïnal catalana.

Nou!!: Barcelona і Pepita Ferrer Martínez · Veure més »

Pepita Jiménez

Pepita Jiménez és una òpera en dos actes d'Isaac Albéniz, amb llibret de Francis B. Money-Coutts, basat en l'obra homònima de Juan Valera.

Nou!!: Barcelona і Pepita Jiménez · Veure més »

Pepita Llunell i Sanahuja

Pepita Llunell i Sanahuja (Barcelona, 4 d'agost de 1926 - 10 de desembre de 2015) fou una compositora, cantant i actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Pepita Llunell i Sanahuja · Veure més »

Pequín (Barcelona)

La platja de Pequín vers l'any 1901 en un quadre d'Isidre Nonell Pequín fou un antic barri de barraques avui desaparegut al límit del districte barceloní de Sant Martí amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, situat entre la platja i el quarter militar del castell del Camp de la Bota en un terreny on ara s'aixeca el recinte del Fòrum.

Nou!!: Barcelona і Pequín (Barcelona) · Veure més »

Període arrià visigot

El període arrià visigot és aquell en què els reis i el poble visigot són arrians i va des de la fundació del Regne de Tolosa fins al 589.

Nou!!: Barcelona і Període arrià visigot · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Barcelona і Període romà a Catalunya · Veure més »

Perdiu blanca

''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Nou!!: Barcelona і Perdiu blanca · Veure més »

Perdiu de mar europea

Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre. La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Barcelona і Perdiu de mar europea · Veure més »

Perdiu xerra

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Nou!!: Barcelona і Perdiu xerra · Veure més »

Pere Aguilera i Garriga

Pere Aguilera i Garriga (Rubí, 3 de gener de 1901 - 4 d'agost de 1991), fou dirigent del sindicat Unió de Rabassaires i alcalde de Rubí en diferents períodes entre 1934 i 1938.

Nou!!: Barcelona і Pere Aguilera i Garriga · Veure més »

Pere Alberc i Ferrament

Pere Alberch i Ferrament, també conegut com a Pere Alberch i Vila (Vic, 1517 - Barcelona, 1582) fou un organista, orguener i compositor del Renaixement català.

Nou!!: Barcelona і Pere Alberc i Ferrament · Veure més »

Pere Aldavert i Martorell

Tomba de '''Pere Aldavert''' i el seu amic i col·laborador Àngel Guimerà al Cementiri de Montjuïc Pere Aldavert i Martorell (Barcelona 13 de setembre de 1850 - íd. 1932) fou un periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Pere Aldavert i Martorell · Veure més »

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.

Nou!!: Barcelona і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »

Pere Ardiaca i Martí

va ser un polític comunista, dirigent del PSUC, del PCE i d'altres partits.

Nou!!: Barcelona і Pere Ardiaca i Martí · Veure més »

Pere Arquillué i Cortadella

Pere Arquillué i Cortadella (Terrassa, Vallès Occidental, 17 de març 1967) a El País, 31/5/2012 és un actor català de teatre, cinema, televisió i doblatge.

Nou!!: Barcelona і Pere Arquillué i Cortadella · Veure més »

Pere Artís i Benach

Pere Artís i Benach (Llorenç del Penedès, Baix Penedès 1940 - Barcelona, 30 de gener de 2017) fou un historiador català, especialitzat en l'àmbit del món coral català.

Nou!!: Barcelona і Pere Artís i Benach · Veure més »

Pere Aznar i Seseres

Pere Aznar i Seseres (Roses, Alt Empordà, 14 d'agost de 1907 - Santiago de Xile, 14 de juliol de 1999) fou un polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Pere Aznar i Seseres · Veure més »

Pere Badia

Pere Badia (Barcelona, segona meitat del - ? v. 1513), fou un escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Barcelona і Pere Badia · Veure més »

Pere Balañà i Bonvehí

Pere Balañà i Bonvehí (Barcelona, 1925 - 1995) va ser un director de cinema i realitzador de televisió català.

Nou!!: Barcelona і Pere Balañà i Bonvehí · Veure més »

Pere Barrufet Puig

Claudi Tricaz, Pere Barrufet, Alexandre Frías, jurats del IV Certamen de "La Xeringa" Pere Barrufet Puig fou un metge i polític català nascut a Reus el 1878.

Nou!!: Barcelona і Pere Barrufet Puig · Veure més »

Pere Benavent de Barberà i Abelló

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Benavent de Barberà i Abelló · Veure més »

Pere Blai

Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), arquitecte, va ser el gran representant del Renaixement italianitzant a Catalunya, amb una significació i un estil comparables als del Cronaca o els Sangallo a la Toscana.

Nou!!: Barcelona і Pere Blai · Veure més »

Pere Blasi i Maranges

Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 19 d'agost de 1886 - Barcelona, 22 de juny de 1961) va ser un pedagog, geògraf i polític català.

Nou!!: Barcelona і Pere Blasi i Maranges · Veure més »

Pere Bohigas i Balaguer

Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès 20 de febrer de 1901 — Barcelona, 27 de febrer de 2003) fou un filòleg i bibliòfil català.

Nou!!: Barcelona і Pere Bohigas i Balaguer · Veure més »

Pere Bonet i Cuito

Pere Bonet i Cuitó (Lleida, 1901 - París, 1980) fou un polític i sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Pere Bonet i Cuito · Veure més »

Pere Borrell del Caso

Pere Borrell del Caso (Puigcerdà, la Cerdanya, circa 13 de desembre de 1835 – Barcelona, 16 de maig del 1910) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Borrell del Caso · Veure més »

Pere Borrell i Bertran

Pere Borrell Bertran fou un pintor català (Barcelona 1905 – Madrid 1950).

Nou!!: Barcelona і Pere Borrell i Bertran · Veure més »

Pere Bosch i Gimpera

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.

Nou!!: Barcelona і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »

Pere Calafell i Gibert

Pere Calafell i Gibert (Barcelona 1907 - Benicàssim, la Plana Alta 1984) fou un metge pediatre català.

Nou!!: Barcelona і Pere Calafell i Gibert · Veure més »

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.

Nou!!: Barcelona і Pere Calders i Rossinyol · Veure més »

Pere Capellà i Roca

Pere Capellà i Roca (Algaida, Mallorca, 5 d'agost del 1907 - Palma, 1954) fou mestre, poeta i dramaturg, entre altres activitats.

Nou!!: Barcelona і Pere Capellà i Roca · Veure més »

Pere Carbó i Casañas

Pere Carbó i Casañas (Barcelona, 1921-11 d'octubre de 2001) fou un empresari català.

Nou!!: Barcelona і Pere Carbó i Casañas · Veure més »

Pere Carbonell i Huguet

Pere Carbonell i Huguet (Sarrià, 1850 – Barcelona, 1927) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Carbonell i Huguet · Veure més »

Pere Casaldàliga i Pla

fou un religiós claretià, escriptor i poeta català, que va viure gran part de la seva vida al Brasil, país on era bisbe de la Prelatura territorial de São Félix, a l'estat de Mato Grosso.

Nou!!: Barcelona і Pere Casaldàliga i Pla · Veure més »

Pere Casals Cort

Pere Casals Cort (Reus, 1903 – Barcelona, 1968) va ser un polític reusenc, afiliat a la UGT, que va encapçalar el Comitè d'abastos de la ciutat de l'any 1936 fins al final de la guerra.

Nou!!: Barcelona і Pere Casals Cort · Veure més »

Pere Casals i Lezcano

Pere Casals i Lezcano (Barcelona, 18 de juny de 1959) és un polític de Convergència Democràtica de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Pere Casals i Lezcano · Veure més »

Pere Casas Abarca

Pere Casas Abarca (Barcelona, 1875 - 1958) va ésser un pintor, escultor, fotògraf i cartellista català.

Nou!!: Barcelona і Pere Casas Abarca · Veure més »

Pere Català

* Pere Català i Pic (Valls, 1889 – Barcelona, 1971), fotògraf, publicista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Català · Veure més »

Pere Català i Pic

Pere Català i Pic (Valls, Alt Camp, 1889 – Barcelona, 1971) fou un fotògraf, publicista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Català i Pic · Veure més »

Pere Català i Roca

fou un fotògraf i historiador català, fill de Pere Català i Pic i germà de Francesc Català Roca.

Nou!!: Barcelona і Pere Català i Roca · Veure més »

Pere Cavallé Llagostera

fou un periodista, dramaturg i polític català.

Nou!!: Barcelona і Pere Cavallé Llagostera · Veure més »

Pere Claver i Sobocano

Pere Claver i Sobocano, (Verdú, Corona d'Aragó, Imperi Espanyol, 1580 - Cartagena d'Índies, Nova Granada, 1654), jesuïta i missioner a Colòmbia.

Nou!!: Barcelona і Pere Claver i Sobocano · Veure més »

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Nou!!: Barcelona і Pere Coromines i Montanya · Veure més »

Pere Costa i Cases

Pere Costa i Cases (Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 13 de febrer de 1761) fou un escultor i arquitecte català, fill de l'escultor Pau Costa, del que la tradició artística familiar no arrancava de lluny, el mèrit personal els portà al punt àlgid artístic.

Nou!!: Barcelona і Pere Costa i Cases · Veure més »

Pere Cuadras i Feixes

Pere Cuadras i Feixes (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1834-1902) va ésser un propietari agrícola que formà part de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i fou un dels fundadors del Sindicat Comarcal de Propietaris Rurals, creat per a lluitar contra la fil·loxera (1883).

Nou!!: Barcelona і Pere Cuadras i Feixes · Veure més »

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Nou!!: Barcelona і Pere d'Albalat · Veure més »

Pere d'Alberní i Teixidor

Pere d'Alberní i Teixidor (Tortosa, 30 de gener de 1747 - Monterrey, Nova Espanya, 11 de març de 1802) va ser un soldat català, al servei d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Pere d'Alberní i Teixidor · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Barcelona і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere d'Arenys

Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.

Nou!!: Barcelona і Pere d'Arenys · Veure més »

Pere Daura i Garcia

Pere Daura i Garcia, més conegut internacionalment com a Pierre Daura, fou un pintor català nascut accidentalment a les Illes (Ciutadella, Menorca 1896 – Rockbridge Baths, Virgínia, Estats Units 1976).

Nou!!: Barcelona і Pere Daura i Garcia · Veure més »

Pere de Darnius

Pere de Darnius, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat en 12 d'agost de 1437.

Nou!!: Barcelona і Pere de Darnius · Veure més »

Pere de Palou

Pere de Palou, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el juliol de 1434.

Nou!!: Barcelona і Pere de Palou · Veure més »

Pere de Rubí i de Sabater

Pere de Rubí i de Sabater (mort el 1693) fou un noble i militar català, primer marquès de Rubí.

Nou!!: Barcelona і Pere de Rubí i de Sabater · Veure més »

Pere de Sagarriga i de Pau

Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).

Nou!!: Barcelona і Pere de Sagarriga i de Pau · Veure més »

Pere de Tamarit i de Salbà

Pere de Tamarit i de Salbà fou un polític català, Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona els anys 1590-91 i 1592 - 93.

Nou!!: Barcelona і Pere de Tamarit i de Salbà · Veure més »

Pere Destorrent

Pere Destorrent (Barcelona, ~1415 - 19 de maig de 1462).

Nou!!: Barcelona і Pere Destorrent · Veure més »

Pere Domènech i Roura

, fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Pere Domènech i Roura · Veure més »

Pere Domingo i Sanjuán

Pere Domingo i Sanjuán (Tarragona, 1896 - Barcelona, 1979) va ser un biòleg català.

Nou!!: Barcelona і Pere Domingo i Sanjuán · Veure més »

Pere Duran i Farell

Pere Duran i Farell (Caldes de Montbui, 27 de febrer de 1921 - Barcelona, 11 de juliol de 1999) fou un enginyer i empresari català, modernitzador de la indústria catalana a través de la introducció a Catalunya i a l'estat Espanyol del gas natural, també fou impulsor i desenvolupador del Gasoducte Pere Duran Farell que uneix els jaciments de gas natural de Hassi R'Mel (Algèria) a Còrdova a través del Marroc i l'estret de Gibraltar, que es gestava ja el 1960 i que es va començar a fer realitat el 1962.

Nou!!: Barcelona і Pere Duran i Farell · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Barcelona і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Elies i Busqueta

Pere Elies i Busqueta (Terrassa, 27 d'octubre de 1909 - Barcelona, 6 d'octubre de 2002) fou un escriptor, publicista i mestre de llengua catalana català.

Nou!!: Barcelona і Pere Elies i Busqueta · Veure més »

Pere Enric de Ferrán

Pere Enric de Ferrán (Barcelona, 1875 – Brussel·les, desembre de 1919) fou un compositor de música català.

Nou!!: Barcelona і Pere Enric de Ferrán · Veure més »

Pere Falqués i Urpí

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Veure més »

Pere Ferrer i Batlle

Pere Ferrer i Batlle (Barcelona, 27 de juny de 1899 - Ciutat de Mèxic, 10 d'agost de 1966) fou un farmacèutic i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Pere Ferrer i Batlle · Veure més »

Pere Figuera i Serra

Pere Figuera i Serra (Barcelona 1929 - Llemotges, França, 1970) fou un activista contra la repressió de la cultura catalana per la dictadura franquista i un patriota català.

Nou!!: Barcelona і Pere Figuera i Serra · Veure més »

Pere Foix i Cases

Pere Foix i Cases (Torà de Riubregós, Solsonès, 1893 - Barcelona, 1978) fou un sindicalista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Foix i Cases · Veure més »

Pere Garcia de Benavarri

Pere Garcia de Benavarri o de Benabarre fou un pintor del gòtic català, oriünd de la vila aragonesa de Benavarri, capital del comtat de Ribagorça, a la segona meitat del.

Nou!!: Barcelona і Pere Garcia de Benavarri · Veure més »

Pere Garcia Fària

Pere Garcia Fària (Barcelona, 3 d'abril de 1858 - ibídem, 19 de setembre de 1927) fou un arquitecte i enginyer català.

Nou!!: Barcelona і Pere Garcia Fària · Veure més »

Pere Garcia i Plensa

Pere Garcia i Plensa (Barcelona, 1943 - Barcelona 23 de juny de 2005) fou un director de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Pere Garcia i Plensa · Veure més »

Pere Gil Estalella

Pere Gil Estalella (Reus, 1550 o 17 de gener de 1551 - Barcelona, 15 de setembre de 1622) fou un religiós jesuïta català.

Nou!!: Barcelona і Pere Gil Estalella · Veure més »

Pere Gimferrer i Torrens

Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és un poeta, traductor i crític literari català.

Nou!!: Barcelona і Pere Gimferrer i Torrens · Veure més »

Pere Gras i Bellvé

Pere Gras i Bellvé (Reus, 2 de gener de 1822 - Falset, 1882) va ser un notari i dramaturg català,casat amb Francesca Elies i Folch varen ser pares de l'escriptor i periodista Francesc Gras i Elies.

Nou!!: Barcelona і Pere Gras i Bellvé · Veure més »

Pere Grifell i Gumà

Pere Grifell i Gumà (Igualada, Anoia, 1860 - Barcelona, Barcelonès, 1931) va ser un polític catalanista.

Nou!!: Barcelona і Pere Grifell i Gumà · Veure més »

Pere Gual i Villalbí

Pere Gual i Villalbí (Tarragona, 20 de setembre de 1885 - Barcelona, 12 de gener de 1968) fou un economista català.

Nou!!: Barcelona і Pere Gual i Villalbí · Veure més »

Pere Guerau Maristany i Oliver

Pere Guerau Maristany i Oliver (el Masnou, Maresme, 12 de gener de 1863 - Barcelona, 23 de juliol de 1926) fou un polític i industrial català, comte de Lavern.

Nou!!: Barcelona і Pere Guerau Maristany i Oliver · Veure més »

Pere Heredero i Mayol

Pere Heredero i Mayol (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 20 d'agost del 1936) és un empresari i comerciant català.

Nou!!: Barcelona і Pere Heredero i Mayol · Veure més »

Pere Joan (escultor)

Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.

Nou!!: Barcelona і Pere Joan (escultor) · Veure més »

Pere Joan de Safortesa

Pere Joan de Safortesa fou un conegut advocat fiscal mallorquí del que pertanyia a la família Safortesa, una de les principals famílies aristocràtiques de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Pere Joan de Safortesa · Veure més »

Pere Joan Ferrer i des Torrent

Pere Joan Ferrer i des Torrent (1431 –1504) fou un noble, militar i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Joan Ferrer i des Torrent · Veure més »

Pere Joan Llobet

Pere Joan Llobet (Barcelona, ? - ?, 9 de maig de 1460), fou un teòleg lul·lista català.

Nou!!: Barcelona і Pere Joan Llobet · Veure més »

Pere Joan Llonell

tiple 1r de la missa de rèquiem de Pere Joan Llonell Pere Joan Llonell va ser un compositor i mestre de capella de l'església del Pi, a Barcelona, durant la segona meitat del.

Nou!!: Barcelona і Pere Joan Llonell · Veure més »

Pere Joan Matoses

Pere Joan Matoses (Piera, primera meitat del - Barcelona, 1511), fou un gramàtic i mestre català.

Nou!!: Barcelona і Pere Joan Matoses · Veure més »

Pere Joan Sala

Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.

Nou!!: Barcelona і Pere Joan Sala · Veure més »

Pere Jorba i Gassó

Pere Jorba i Gassó (Calaf, Anoia, 1849 - Manresa, Bages, 1927) fou un industrial i comerciant català.

Nou!!: Barcelona і Pere Jorba i Gassó · Veure més »

Pere Jou i Francisco

Pere Jou i Francisco (Gràcia, Barcelona, 3 de novembre del 1891 - Sitges, 19 d'abril del 1964) va ser un escultor català molt vinculat a Sitges.

Nou!!: Barcelona і Pere Jou i Francisco · Veure més »

Pere Julià i Sust

Pere Julià i Sust (Vilassar de Mar, Maresme, 1861 - 1939) va ser un escriptor i secretari municipal de l'Ajuntament de Vilassar de Mar fins a la seua jubilació el 1927.

Nou!!: Barcelona і Pere Julià i Sust · Veure més »

Pere Labèrnia Esteller

Pere Labèrnia Esteller (Traiguera, Baix Maestrat, 19 de febrer de 1802 - Barcelona, 28 de juny de 1860) va ser un lexicògraf, gramàtic i humanista valencià establert a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Pere Labèrnia Esteller · Veure més »

Pere Lacavalleria

Pere Lacavalleria (Aquitània (?) - Barcelona 1645) fou un tipògraf i impressor barceloní, d'origen occità.

Nou!!: Barcelona і Pere Lacavalleria · Veure més »

Pere Llobet

Llotja de Mar de Barcelona. Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Pere Llobet (Barcelona,? - Segle XIV) mestre d'obres català.

Nou!!: Barcelona і Pere Llobet · Veure més »

Pere Lloret Ordeix

Pere Lloret i Ordeix (Tarragona, 21 de març de 1877 – Barcelona, 1967) fou un polític i advocat català que ocupà el càrrec d'alcalde de Tarragona durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Pere Lloret Ordeix · Veure més »

Pere Macias i Arau

Pere Macias i Arau (Olot, 14 de juny de 1956), és un enginyer i polític català.

Nou!!: Barcelona і Pere Macias i Arau · Veure més »

Pere March lo Prohom

Pere March lo Prohom conegut també per Pere March II (? - Barcelona, 1338) fou senyor d'Eramprunyà, natural de Barcelona, fill del notari barceloní Pere March i de Guillema i pare de Jaume March I.

Nou!!: Barcelona і Pere March lo Prohom · Veure més »

Pere Margarit

Pere Bertran i de Margarit, conegut com el capità Margarit o Pere Margarit i en alguns textos Mosén Pedro Margerite, va ser un cavaller de l'Orde de Santiago, Senyor del Castell d'Empordà, militar, marí i colonitzador català.

Nou!!: Barcelona і Pere Margarit · Veure més »

Pere Martínez

* Pere Martínez, pintor barceloní del amb obra a la catedral de Girona.

Nou!!: Barcelona і Pere Martínez · Veure més »

Pere Masats i Vilata

Pere Masats i Vilata (Anglès, la Selva, 24 de març de 1894 - Barcelona, 27 d'abril de 1981), ocasionalment esmentat de forma incorrecta com a Vilalta, va ser un intèrpret de tenora, trombó i piano, compositor de sardanes, va fundar la cobla orquestra As d'Anglès.

Nou!!: Barcelona і Pere Masats i Vilata · Veure més »

Pere Mates

Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català.

Nou!!: Barcelona і Pere Mates · Veure més »

Pere Màrtir Rossell i Vilar

Pere Màrtir Rossell i Vilar (Olot, Garrotxa 2 de gener de 1883 - Barcelona 25 de juliol de 1933) fou un veterinari i polític català.

Nou!!: Barcelona і Pere Màrtir Rossell i Vilar · Veure més »

Pere Mias i Codina

Pere Mias i Codina (Lleida 1880 - Montpeller 1941) fou un polític, terratinent i advocat català.

Nou!!: Barcelona і Pere Mias i Codina · Veure més »

Pere Milà i Camps

Pere Milà i Camps (Barcelona, 25 de juny de 1873 - 22 de febrer de 1940)Huertas Claveria, Josep Maria, Article, a "La Pedrera Educació".

Nou!!: Barcelona і Pere Milà i Camps · Veure més »

Pere Miquel Carbonell i Soler

fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Nou!!: Barcelona і Pere Miquel Carbonell i Soler · Veure més »

Pere Molas i Ribalta

Pere Molas i Ribalta (Barcelona, 1942) és un historiador català.

Nou!!: Barcelona і Pere Molas i Ribalta · Veure més »

Pere Montaldo

Pere Montaldo i Regés (Barcelona, 1825 - Annapolis, 23 de febrer de 1884) advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Pere Montaldo · Veure més »

Pere Montanyà i d'Abad

Pere Montanyà i d'Abad (Solsona, Solsonès, 1850 - 1900) va ésser un propietari i escrivà del jutjat que fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Nou!!: Barcelona і Pere Montanyà i d'Abad · Veure més »

Pere Moragues

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a '''Pere Moragues''' Pere Moragues fou un escultor, arquitecte i orfebre del, amb activitat documentada a l'Aragó i Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Pere Moragues · Veure més »

Pere Nolasc

fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Nou!!: Barcelona і Pere Nolasc · Veure més »

Pere Nunyes

Retaule de la Passió de l'església dels sants Just i Pastor de Barcelona, del pintor Pere Nunyes i l'ebenista Joan de Brussel·les. Pere Nunyes (Portugal, segle XV - Barcelona, després de 1554 / Castelló d'Empúries, 1557 o poc després), nascut Pedro Nunhes, va ser un pintor portuguès actiu a Catalunya i establert a Barcelona entre el 1508 i 1554.

Nou!!: Barcelona і Pere Nunyes · Veure més »

Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai

Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai, doctor en ambdós drets, fou canonge i degà de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai · Veure més »

Pere Pau Montaña i Placeta

Sostre del Palau Bofarull dissenyades per Pere Pau Montaña Pere Pau Montaña i Placeta, (Barcelona, 1749 - 1803) fou un pintor barroc català.

Nou!!: Barcelona і Pere Pau Montaña i Placeta · Veure més »

Pere Pi-Sunyer i Bayo

Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001) fou un economista i polític català, fill d'August Pi i Sunyer, germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer.

Nou!!: Barcelona і Pere Pi-Sunyer i Bayo · Veure més »

Pere Pladevall i Vallcorba

Pere Pladevall i Vallcorba (Barcelona, 1964) és un actor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Pere Pladevall i Vallcorba · Veure més »

Pere Poblet i Andreu

Pere Poblet i Andreu (Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1850 - Barcelona, Barcelonès, 1929) va ésser un metge que es va llicenciar l'any 1883 a la Universitat de Barcelona i exercí al seu poble natal.

Nou!!: Barcelona і Pere Poblet i Andreu · Veure més »

Pere Portabella i Ràfols

és un director, guionista i productor de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Pere Portabella i Ràfols · Veure més »

Pere Pruna i Ocerans

Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 4 de maig de 1904- Barcelona, 7 de gener de 1977) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Pruna i Ocerans · Veure més »

Pere Puig i Adam

Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,.

Nou!!: Barcelona і Pere Puig i Adam · Veure més »

Pere Quetglas i Ferrer

Pere Quetglas i Ferrer, Xam (Palma, Mallorca, 1 de setembre de 1915 - 11 de març de 2001) fou un promotor cultural, educador, així com dibuixant, caricaturista, cartellista, gravador i pintor mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Pere Quetglas i Ferrer · Veure més »

Pere Rabassa

Pere Rabassa, també anomenat Pedro Rabassa, (Barcelona, 21 de setembre de 1683 - Sevilla, 1767) fou un músic i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Rabassa · Veure més »

Pere Rahola i Molinas

Pere Rahola i Molinas (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956) va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Barcelona і Pere Rahola i Molinas · Veure més »

Pere Ribera i Ferran

Pere Ribera i Ferran (Ulldecona, 1915 - Barcelona, 16 de desembre del 2009) va ser un pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Pere Ribera i Ferran · Veure més »

Pere Sanglada

Arcàngel Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona Pere Sanglada o Pere Ça Anglada (? - 11 de març de 1408, Barcelona) fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del.

Nou!!: Barcelona і Pere Sanglada · Veure més »

Pere Serafí

''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.

Nou!!: Barcelona і Pere Serafí · Veure més »

Pere Serra

Pere Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic ser actiu entre 1357 i 1406.

Nou!!: Barcelona і Pere Serra · Veure més »

Pere Tarrés i Claret

Pere Tarrés i Claret (1945) Pere Tarrés i Claret (Manresa, 29 de maig de 1905- Barcelona, 31 d'agost de 1950) fou un metge i capellà català.

Nou!!: Barcelona і Pere Tarrés i Claret · Veure més »

Pere Tintorer i Sagarra

Pere Tintorer i Sagarra (Palma, Mallorca, 12 de febrer de 1814 - Barcelona, 11 de març de 1891) fou un pianista, compositor i pedagog musical català.

Nou!!: Barcelona і Pere Tintorer i Sagarra · Veure més »

Pere Tomic

Pere Tomic o Tomich (Bagà, s. XV – abans de 1481) va ser un cavaller i historiador català, autor del llibre Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona i castlà del castell d'Aristot (1446-1447).

Nou!!: Barcelona і Pere Tomic · Veure més »

Pere Torné i Esquius

Rafel Nogueras publicat a Barcelona l'any 1905 Pere Torné i Esquius (Sant Martí de Provençals, 11 de maig de 1879 - Flavacourt, Illa de França, 26 de maig de 1936) va ésser un dibuixant i pintor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Torné i Esquius · Veure més »

Pere Vallribera i Moliné

Pere Vallribera i Moliné (Sallent, Bages, 27 de gener de 1903 - Barcelona, 7 de març de 1990) fou pianista i compositor, així com catedràtic de piano, de música de cambra i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona de 1932 a 1983.

Nou!!: Barcelona і Pere Vallribera i Moliné · Veure més »

Pere Valls i Duran

Pere Valls i Duran (Sabadell, 20 de febrer de 1869 – Barcelona, 7 de novembre de 1935) va ser un instrumentista i pedagog de contrabaix i compositor.

Nou!!: Barcelona і Pere Valls i Duran · Veure més »

Pere Vergés i Farrés

Pere Vergés i Farrés (Barcelona, 30 de maig de 1896 — Barcelona, 8 de setembre de 1970) va ser un pedagog català.

Nou!!: Barcelona і Pere Vergés i Farrés · Veure més »

Pere Vicens i Rahola

Pere Vicens i Rahola (Barcelona, 1939), II baró de Perpinyà, és un editor català, fill de Jaume Vicens i Vives i Roser Rahola.

Nou!!: Barcelona і Pere Vicens i Rahola · Veure més »

Pere Vidiella i Simó

Ex-libris de Pere Vidiella Pere Vidiella i Simó (Reus, 1893 - 1975) va ésser un escultor i dibuixant.

Nou!!: Barcelona і Pere Vidiella i Simó · Veure més »

Pere Villalba i Varneda

Pere Villalba i Varneda (Barcelona, 1938) és doctor en Filologia Clàssica des de 1981 per la Universitat de Barcelona, professor emèrit del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Pere Villalba i Varneda · Veure més »

Pere Virgili i Bellver

Monument a Pere Virgili al seu poble natal, Vilallonga del Camp Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 - Barcelona, 1776) fou un cirurgià militar als hospitals de Tarragona, València i Cadis, on fundà el Col·legi de Cirurgia.

Nou!!: Barcelona і Pere Virgili i Bellver · Veure més »

Pere Voltas i Montserrat

Pere Voltas i Montserrat (La Selva del Camp, 1879 - Barcelona, 1947) fou un eclesiàstic, escriptor, poliglot, humanista, orientalista, filòsof, assagista i orador català.

Nou!!: Barcelona і Pere Voltas i Montserrat · Veure més »

Pere Ysern i Alié

Pere Ysern i Alié (Barcelona 1875-1946) va ser un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Pere Ysern i Alié · Veure més »

Pere-Pasqual Moles i Corones

Pere Pascual Moles i Corones (València, 1741 - Barcelona, 1797) fou un gravador valencià, primer director de l'Escola de la Llotja.

Nou!!: Barcelona і Pere-Pasqual Moles i Corones · Veure més »

Peret

Pere Pubill i Calaf (Mataró, 24 de març de 1935 – Barcelona, 27 d'agost de 2014) conegut amb el nom artístic de Peret, fou un cantant, guitarrista i compositor català d'ètnia gitana, que refundà o creà, segons la versió, la rumba catalana a partir de la fusió del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cubà.

Nou!!: Barcelona і Peret · Veure més »

Pereza

Pereza és un grup de música rock madrileny integrat per José Miguel Conejo Torres i Rubén Pozo Prats coneguts com a Leiva i Rubén.

Nou!!: Barcelona і Pereza · Veure més »

Perfum

Prestatge de perfums Un perfum és una barreja de fragàncies, un excipient i un fixador, que s'empra per a impregnar d'una olor agradable diferents objectes o el cos humà.

Nou!!: Barcelona і Perfum · Veure més »

Periatge

El periatge era un impost que gravava les mercaderies que entraven a Catalunya per mar.

Nou!!: Barcelona і Periatge · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Barcelona і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Barcelona і Perpinyà · Veure més »

Pesseta

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.

Nou!!: Barcelona і Pesseta · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Barcelona і Pesta Negra · Veure més »

Pet Shop Boys

Pet Shop Boys és un grup de synthpop, procedent del Regne Unit.

Nou!!: Barcelona і Pet Shop Boys · Veure més »

Peter Petersen

Peter Petersen (Grossenwiehe, prop de Flensburg 26 de juny de 1884 - Jena 21 de març de 1952) va ésser un filòsof i pedagog alemany creador del Pla Jena.

Nou!!: Barcelona і Peter Petersen · Veure més »

Petjada ecològica

La petjada ecològica o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per a proveir-nos d'aliments, per a tenir un habitatge, per a escalfar-nos, per a desplaçar-nos a treballar o estudiar, per a anar de vacances, per a consumir tota mena de productes, etc.

Nou!!: Barcelona і Petjada ecològica · Veure més »

Petrocat

Benzinera Petrocat a Argentona Petrocat (Societat Catalana de Petrolis, SA) és una empresa catalana dedicada a la distribució i comercialització de carburants.

Nou!!: Barcelona і Petrocat · Veure més »

Pia de' Tolomei (Donizetti)

Pia de' Tolomei és una tragèdia lirica, o òpera tràgica en dos actes, amb música de Gaetano Donizetti.

Nou!!: Barcelona і Pia de' Tolomei (Donizetti) · Veure més »

Picacanya

El picacanya és un instrument idiòfon compost per una canya d'uns dos pams de longitud, a què es fa un tall de dalt a baix, fins a peu mateix de l'osca, practicada amb anterioritat.

Nou!!: Barcelona і Picacanya · Veure més »

Picadero Jockey Club

El Picadero Jockey Club (Picadero JC) fou un club poliesportiu català de Barcelona fundat l'any 1951 per Joaquim Rodríguez Rosselló, que destacà especialment en basquetbol, handbol, voleibol i beisbol.

Nou!!: Barcelona і Picadero Jockey Club · Veure més »

Picamoixons

Picamoixons, antigament anomenat Rocabruna, és una entitat municipal descentralitzada situada al terme de Valls, a la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Barcelona і Picamoixons · Veure més »

Picanya

L'Honorable Vila de Picanya és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud, que limita amb les localitats d'Alaquàs, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Torrent i València ciutat.

Nou!!: Barcelona і Picanya · Veure més »

Picapedrer

Un picapedrer o pedrapiquer és una persona que té com a ofici treballar la pedra per a la construcció.

Nou!!: Barcelona і Picapedrer · Veure més »

Picarol (revista)

Picarol fou una revista humorística catalana publicada a Barcelona del 10 de febrer al 16 de març de 1912.

Nou!!: Barcelona і Picarol (revista) · Veure més »

Piciformes

Picot garser gros (''Dendrocopos major''). Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Piciformes · Veure més »

Picot negre eurasiàtic

El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.

Nou!!: Barcelona і Picot negre eurasiàtic · Veure més »

Pier Paolo Pasolini

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 5 de març del 1922 - Òstia, 2 de novembre del 1975) fou un escriptor, intel·lectual i director de cinema italià.

Nou!!: Barcelona і Pier Paolo Pasolini · Veure més »

Piera

Piera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Barcelona і Piera · Veure més »

Pierre Bonnassie

Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.

Nou!!: Barcelona і Pierre Bonnassie · Veure més »

Pierre Bovet

Pierre Bovet (Grandchamp, Boudry, 5 de juny de 1878 - Neuchâtel, 2 de desembre de 1965) va ser un psicòleg, pedagog i esperantista suís.

Nou!!: Barcelona і Pierre Bovet · Veure més »

Pierre François André Méchain

Pierre François André Méchain, nascut a Laon el 16 d'agost de 1744 i mort a Castelló de la Plana (comarca de la Plana Alta) el 20 de setembre de 1804, va ser un astrònom i geògraf francès.

Nou!!: Barcelona і Pierre François André Méchain · Veure més »

Pierre Laval

'''Pierre Laval''' Pierre Laval (Châteldon, Puèi Domat, 1883 - Fresnes, 1945) fou un polític francès d'origen occità.

Nou!!: Barcelona і Pierre Laval · Veure més »

Pierre Vilar

Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.

Nou!!: Barcelona і Pierre Vilar · Veure més »

Pietro Auletta

Pietro Auletta (Avellino, c. 1698 - Nàpols, setembre de 1771) fou un compositor italià.

Nou!!: Barcelona і Pietro Auletta · Veure més »

Pietro Generali

Pietro Generali (Masserano, Piemont, 23 d'octubre de 1773 - Novara, Piemont, 3 de novembre de 1832) fou un compositor d'òperes italià.

Nou!!: Barcelona і Pietro Generali · Veure més »

Pigre gris

Exemplar de pigre gris. El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Pigre gris · Veure més »

Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa

Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa (Barcelona, 1895 - 10 de març de 1988) fou una dona catalana, filla de Josep Azemar i Pont i de Concepció Puig de la Bellacasa i Rosés; militant d'UDC i vídua de Manuel Carrasco i Formiguera, polític català afusellat a Burgos pels franquistes el 1937.

Nou!!: Barcelona і Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa · Veure més »

Pilar Bayés i de Luna

és una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés.

Nou!!: Barcelona і Pilar Bayés i de Luna · Veure més »

Pilar Díaz i Romero

Pilar Díaz i Romero (Barcelona, 29 de novembre de 1967) és una enginyera i política catalana, actual alcaldessa d'Esplugues de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Pilar Díaz i Romero · Veure més »

Pilar de 7 amb folre

Primer pilar de 7 amb folre carregat pels Castellers de Barcelona el 26 de novembre del 2000 a Vilanova i la Geltrú El pilar de 7 amb folre, o simplement pilar de 7, és un castell d'estructura simple de pilar, format per un casteller per pis, i de 7 pisos d'alçada, reforçat en el pis de segons pel folre.

Nou!!: Barcelona і Pilar de 7 amb folre · Veure més »

Pilar de 8 amb folre i manilles

XX (Castellers de Vilafranca 28/09/1997) El pilar de vuit amb folre i manilles, o simplement, pilar de 8, és un castell de gamma extra de màxima dificultat que té 8 pisos d'alçada i un casteller per pis.

Nou!!: Barcelona і Pilar de 8 amb folre i manilles · Veure més »

Pilar Dellunde i Clavé

Pilar Dellunde Clavé (Barcelona, 17 de juny de 1965) és una científica catalana i en la política exercí com a diputada al Parlament de Catalunya en la VII i VIII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Pilar Dellunde i Clavé · Veure més »

Pilar Garriga i Anguera

Pilar Garriga i Anguera (Poblenou, Barcelona, 30 de juliol de 1956) és una traductora i escriptora catalana.

Nou!!: Barcelona і Pilar Garriga i Anguera · Veure més »

Pilar Lorengar

Lorenza Pilar García Seta, de nom artístic Pilar Lorengar (Saragossa, Aragó, 16 de gener de 1928 - Berlín, Alemanya, 2 de juny de 1996) fou una coneguda soprano espanyola.

Nou!!: Barcelona і Pilar Lorengar · Veure més »

Pilar Malla Escofet

Pilar Malla i Escofet (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 9 de setembre de 1931) és una mestra i diplomada en treball social catalana, experta en serveis socials i establerta a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Pilar Malla Escofet · Veure més »

Pilar Mora i Roselló

Pilar Mora i Roselló (Barcelona, 1923 - ? març 2019) fou una promotora dels drets de la dona.

Nou!!: Barcelona і Pilar Mora i Roselló · Veure més »

Pilar Pifarré i Matas

Pilar Pifarré i Matas (Barcelona, 1955) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VIII legislatura i secretària general del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Pilar Pifarré i Matas · Veure més »

Pilar Rahola i Martínez

Pilar Rahola i Martínez (Barcelona, 21 d'octubre de 1958) és una periodista, escriptora i política catalana d'ideologia catalanista i independentista.

Nou!!: Barcelona і Pilar Rahola i Martínez · Veure més »

Pilota a mà

Partit de pilota valenciana a Benidorm. Partit de pilota basca (pintura a l'oli). El joc de pilota recull al conjunt de jocs reglamentats que, arreu del món, es disputen amb una pilota.

Nou!!: Barcelona і Pilota a mà · Veure més »

Pilota basca als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Pilota basca Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 10 proves de pilota basca, nou en categoria masculina i una en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Pilota basca als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Pilota valenciana

Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.

Nou!!: Barcelona і Pilota valenciana · Veure més »

Pimpinone

Pimpinone és una òpera en un acte de Georg Philipp Telemann, amb llibret de Pietro Pariati.

Nou!!: Barcelona і Pimpinone · Veure més »

Pina Bausch

Philippine "Pina" Bausch fou una ballarina, coreògrafa, professora de dansa contemporània i directora del Tanztheater de Wuppertal.

Nou!!: Barcelona і Pina Bausch · Veure més »

Pink Floyd

Pink Floyd és un grup de música britànic, considerat com un dels més influents de la història del rock.

Nou!!: Barcelona і Pink Floyd · Veure més »

Pinsà borroner eurasiàtic

mascle és a la dreta) Mascle immadur Prenent un bany El pinsà borroner eurasiàtic o senzillament pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge, és un dels moixons més vistosos de l'avifauna dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Pinsà borroner eurasiàtic · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Barcelona і Pintura · Veure més »

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Nou!!: Barcelona і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó · Veure més »

Pipistrel·la

La pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus) és un ratpenat de la família dels vespertiliònids i és un dels més petits de la fauna catalana.

Nou!!: Barcelona і Pipistrel·la · Veure més »

Piragüisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Piragüisme Piragüisme Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 16 proves de piragüisme, reintroduint-se novament la competició d'eslàlom en aigües braves després de 20 anys d'absència des dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 celebrats a Múnic.

Nou!!: Barcelona і Piragüisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Pirat's Sound Sistema

Pirat's Sound Sistema és un grup de música del barri barceloní de Sants nascut el 2002 http://blogs.ritmes.cat/ritmesclips.php?itemid.

Nou!!: Barcelona і Pirat's Sound Sistema · Veure més »

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Nou!!: Barcelona і Pirateria marítima · Veure més »

Pirineus TV

Pirineus TV és un canal de televisió de caràcter privat gestionat pel grup de comunicació Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió.

Nou!!: Barcelona і Pirineus TV · Veure més »

Pirral

Pirral d'argent de Frederic III de Sicília El pirral és el nom que reberen les monedes d'or i d'argent fetes encunyar pel comte-rei Pere II a Sicília, després de la conquesta de l'illa, l'any 1283.

Nou!!: Barcelona і Pirral · Veure més »

Piscina Municipal de Montjuïc

La Piscina Municipal de Montjuïc és una instal·lació esportiva situada a l'est de l'Anella Olímpica de la muntanya de Montjuïc (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Piscina Municipal de Montjuïc · Veure més »

Piscines Bernat Picornell

Les Piscines Bernat Picornell, sovint anomenades Piscines Picornell, són una instal·lació esportiva situada a l'Anella Olímpica de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Piscines Bernat Picornell · Veure més »

Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Pistolerisme · Veure més »

Pit-roig

El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Pit-roig · Veure més »

Pitch-and-putt

El pitch-and-putt és un esport regulat com a tal, semblant al golf, que es juga en camps on els forats tenen distàncies més curtes (fins a 120 metres), es pot disposar de tres pals, se surt des d'una superfície artificial i té sistema de hàndicap propi.

Nou!!: Barcelona і Pitch-and-putt · Veure més »

Piula dels arbres

Piula dels arbres fotografiada a Al-Ryad (Aràbia Saudita). La piula dels arbres o la titina d'arbre i titeta sorda a les Balears (Anthus trivialis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Barcelona і Piula dels arbres · Veure més »

Pius Daví i Segalés

Pius Daví i Segalés (Moià, 25 d'abril de 1891 – Barcelona, 23 d'agost de 1956) va ser un actor i director teatral, deixeble de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.

Nou!!: Barcelona і Pius Daví i Segalés · Veure més »

Pius Font i Quer

Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català.

Nou!!: Barcelona і Pius Font i Quer · Veure més »

Pius Puigcorbé i Galceran

Pius Puigcorbé i Galceran (Tremp, Pallars Jussà, 1853 - Cervera, Segarra, 1909) va ésser un notari que és esmentat com a representant d'una agrupació catalanista de Cervera, la qual s'adherí al Missatge a la Reina Regent (1888), i figura com a delegat a les Assemblees de la Unió Catalanista celebrades a Manresa (1892), Reus (1893), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

Nou!!: Barcelona і Pius Puigcorbé i Galceran · Veure més »

Pla Cerdà

El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.

Nou!!: Barcelona і Pla Cerdà · Veure més »

Pla d'Urgell

El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.

Nou!!: Barcelona і Pla d'Urgell · Veure més »

Pla Dalton

El Pla Dalton és un mètode per portar a terme l'ensenyament individualitzat a l'escola secundària.

Nou!!: Barcelona і Pla Dalton · Veure més »

Pla de l'Avellà

El Pla de l'Avellà és una entitat de població pertanyent al municipi de Cabrera de Mar i de Vilassar de Mar.

Nou!!: Barcelona і Pla de l'Avellà · Veure més »

Pla de Palau (Barcelona)

El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) · Veure més »

Pla hipodàmic

Plànol amb traçat ortogonal del centre de la ciutat de Le Havre, reconstruït després de la Segona Guerra Mundial Plànol amb traçat ortogonal de la ciutat de Windermere, Florida. Un pla, traçat o planejament hipodàmic, també denominat 'pla ortogonal', 'equirrectangular', 'en quadrícula' o 'en escac', és el pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars.

Nou!!: Barcelona і Pla hipodàmic · Veure més »

Pla Jena

El Pla Jena és el resultat dels fruits de l'escola experimental organitzada per Peter Petersen a Universitat Friedrich Schiller de Jena.

Nou!!: Barcelona і Pla Jena · Veure més »

Plaça

Plaça del Mercadal de Balaguer. Una plaça és una superfície urbana oberta i pública normalment situada en la intersecció de dos o més carrers.

Nou!!: Barcelona і Plaça · Veure més »

Plaça de Catalunya (Barcelona)

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Plaça de la Sagrada Família

La Plaça de la Sagrada Família és una plaça de Barcelona situada al barri de la Sagrada Família, a prop del temple de la Sagrada Família i que dona nom a la plaça.

Nou!!: Barcelona і Plaça de la Sagrada Família · Veure més »

Plaça de la Vila (Vila-real)

La plaça de la Vila és la plaça principal de la Vila, recinte emmurallat que envoltava Vila-real, fundat el 1274 pel rei Jaume I. De la Vila primitiva es conserven algunes edificacions i la major part del traçat dels carrers.

Nou!!: Barcelona і Plaça de la Vila (Vila-real) · Veure més »

Plaça de la Vila de Gràcia

La Plaça de la Vila de Gràcia és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona i el centre administratiu del districte de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Plaça de la Vila de Gràcia · Veure més »

Plaça de les Glòries Catalanes

L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes · Veure més »

Plaça de Lesseps

La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.

Nou!!: Barcelona і Plaça de Lesseps · Veure més »

Plaça de Molina

La plaça de Molina de Barcelona està situada a la cruïlla entre el carrer de Balmes i la Via Augusta.

Nou!!: Barcelona і Plaça de Molina · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Nou!!: Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Plaça de toros

La plaça de Requena, a la Plana d'Utiel. Una plaça de toros, plaça de braus o plaça de bous és un amfiteatre tancat on es pot practicar la tauromàquia i altres espectacles.

Nou!!: Barcelona і Plaça de toros · Veure més »

Plaça de toros de les Arenes

La Plaça de toros de les Arenes és un edifici que ocupa una illa de l'Eixample al costat nord de la plaça d'Espanya de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).

Nou!!: Barcelona і Plaça de toros de les Arenes · Veure més »

Plaça dels Països Catalans

La plaça dels Països Catalans és una plaça de Barcelona situada davant de l'estació de Sants, al barri de Sants.

Nou!!: Barcelona і Plaça dels Països Catalans · Veure més »

Plaça dels Països Catalans (desambiguació)

* Plaça dels Països Catalans a Alcanar.

Nou!!: Barcelona і Plaça dels Països Catalans (desambiguació) · Veure més »

Placa commemorativa

Placa commemorativa al Fossar de les Moreres, Barcelona Una placa commemorativa és generalment posada sobre un monument, una façana, una font, o dins d'una església.

Nou!!: Barcelona і Placa commemorativa · Veure més »

Places i diades castelleres

la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. data.

Nou!!: Barcelona і Places i diades castelleres · Veure més »

Plana

pàgina.

Nou!!: Barcelona і Plana · Veure més »

Planeta DeAgostini

Planeta DeAgostini és una editorial espanyola amb central a Barcelona fundada l'any 1985 que forma part del Grupo Planeta.

Nou!!: Barcelona і Planeta DeAgostini · Veure més »

Plataforma pel Dret de Decidir

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) és una agrupació de diverses entitats i membres de la societat civil d'arreu de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Plataforma pel Dret de Decidir · Veure més »

Plataforma per Catalunya

Plataforma per Catalunya (PxC) va ser un partit polític d'extrema dreta català, creat per Josep Anglada l'any 2002 a Vic (Osona).

Nou!!: Barcelona і Plataforma per Catalunya · Veure més »

Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, nascuda l'any 1993, que defensa la presència de ple dret de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i promou la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Nou!!: Barcelona і Plataforma per la Llengua · Veure més »

Platja de la Barceloneta

La platja de la Barceloneta és una platja de Barcelona del barri de la Barceloneta a Ciutat Vella.

Nou!!: Barcelona і Platja de la Barceloneta · Veure més »

Platja de la Mar Bella

La platja de la Mar Bella és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Platja de la Mar Bella · Veure més »

Platja de la Nova Icària

La platja de la Nova Icària és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Platja de la Nova Icària · Veure més »

Platja de la Nova Mar Bella

La platja de la Nova Mar Bella és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Platja de la Nova Mar Bella · Veure més »

Platja de Llevant (Barcelona)

La Platja de Llevant és una platja barcelonina artificial creada l'any 2006.

Nou!!: Barcelona і Platja de Llevant (Barcelona) · Veure més »

Platja de Sant Sebastià (Barcelona)

La Platja de Sant Sebastià és una platja del barri de la Barceloneta (Ciutat Vella) de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Platja de Sant Sebastià (Barcelona) · Veure més »

Platja del Bogatell

La platja del Bogatell és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Platja del Bogatell · Veure més »

Platybelodon

Platybelodon (del grec, 'ullal aplanat') és un gènere d'un gran mamífer herbívor emarentat amb els elefants (ordre Proboscidea).

Nou!!: Barcelona і Platybelodon · Veure més »

Play (programa de televisió)

Play és un programa per practicar l'anglès amb música, amb cinema i amb jocs de lletres i números.

Nou!!: Barcelona і Play (programa de televisió) · Veure més »

Plàcid Francés i Pascual

El picador Plácido Francés Pascual, (Alcoi, 1834 – Madrid, 1902) Alumne de l'Acadèmia de Sant Carles de València i de la Academia San Fernando de Madrid, més tard, el 1861 fou nomenat Catedràtic de l'Escola de Belles Arts de València i més tard de les Arts i Indústries de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Plàcid Francés i Pascual · Veure més »

Plàtan comú

El plàtan comú (Platanus x hispanica) és una espècie d'angiosperma de la família de les platanàcies (Platanaceae).

Nou!!: Barcelona і Plàtan comú · Veure més »

Plácido Domingo

Placido Domingo, el 2014 José Plácido Domingo Embil (Madrid, 21 de gener de 1941) és un cantant líric i director d'orquestra espanyol.

Nou!!: Barcelona і Plácido Domingo · Veure més »

Plein air (Casas)

Plein air (Aire lliure) és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1890 i actualment exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Plein air (Casas) · Veure més »

Poblat ibèric del Puig Castellar

El poblat ibèric del Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al i fou abandonat entre els segles III i II aC.

Nou!!: Barcelona і Poblat ibèric del Puig Castellar · Veure més »

Poble Espanyol de Barcelona

El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Poble Espanyol de Barcelona · Veure més »

Poblenou

El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Poblenou · Veure més »

Poblenou (sèrie de televisió)

Poblenou va ser una sèrie de televisió de ficció catalana, dirigida per Joan Bas i Jaume Banacolocha i guió original de l'escriptor Josep Maria Benet i Jornet.

Nou!!: Barcelona і Poblenou (sèrie de televisió) · Veure més »

Podicipediformes

''Poliocephalus poliocephalus'' ''Aechmophorus clarkii'' al seu niu. Cabussons orelluts fotografiats a Alaska. Cabusset. ''Tachybaptus dominicus'' Cabussó gris fotografiat a Anchorage (Alaska, Estats Units). Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Nou!!: Barcelona і Podicipediformes · Veure més »

Poesia visual

''Oda a Guynemer'' (1915), de Josep Maria Junoy. Considerat el primer cal·ligrama avantguardista en llengua catalana. ''Poema visual transitable en tres parts'' (1984), escultura que és ensems un poema visual i "poema corpori", de Joan Brossa, davant del Velòdrom d'Horta, Parc del Velòdrom de la Vall d'Hebron, Barcelona. La poesia visual és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en si mateixa un gènere propi.

Nou!!: Barcelona і Poesia visual · Veure més »

Poeta en Nueva York

Poeta en Nueva York és el títol d'un poemari escrit per Federico García Lorca entre 1929 i 1930 durant la seva estança a la Universitat de Colúmbia (Nova York), així com al seu següent viatge a Cuba, i publicat per primer cop el 1940, quatre anys després de la mort del poeta.

Nou!!: Barcelona і Poeta en Nueva York · Veure més »

Polaco

Polaco és un malnom emprat a Espanya per definir els catalans com a col·lectiu o llur llengua.

Nou!!: Barcelona і Polaco · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: Barcelona і Política · Veure més »

Política de Catalunya

127x127px La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006.

Nou!!: Barcelona і Política de Catalunya · Veure més »

Polònia (programa)

Polònia és un programa còmic de Televisió de Catalunya produït des del febrer de 2006.

Nou!!: Barcelona і Polònia (programa) · Veure més »

Policia local

Cotxe de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant la Visita de Benet XVI a Barcelona el 2010. La policia local, policia municipal o guàrdia urbana és el col·lectiu policial d'àmbit i arrels locals.

Nou!!: Barcelona і Policia local · Veure més »

Poliesportiu Estació del Nord

El Poliesportiu Estació del Nord és un recinte multiesportiu situat en les instal·lacions de l'Estació del Nord de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Poliesportiu Estació del Nord · Veure més »

Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial

El Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial, també anomenat Pavelló de l'Espanya Industrial, és una instal·lació poliesportiva situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, al costat del Parc de l'Espanya Industrial.

Nou!!: Barcelona і Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial · Veure més »

Poliorcètica

Muralla del castell de Salses La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.

Nou!!: Barcelona і Poliorcètica · Veure més »

Polla pintada europea

La polla pintada, pigarda, picarda, picardona d'aigua (Porzana porzana) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) molt difícil de veure.

Nou!!: Barcelona і Polla pintada europea · Veure més »

Polonesa

Ritme típic d'una polonesa Polonesos ballant una polonesa (quadre de Kornelli Szlegel) Aristòcrates polonesos ballant una polonesa (quadre de Jean-Pierre Norblin de La Gourdaine) Una polonesa (polonès, chodzony, italià polacca) és una dansa lenta d'origen polonès amb un ritme de 3/4 i l'antecedent musical de la polca.

Nou!!: Barcelona і Polonesa · Veure més »

Pompeu Crehuet i Pardas

Pompeu Crehuet i Pardas (Barcelona, 11 de març de 1881 - Sant Feliu de Guíxols, 28 d'agost de 1941) va ser un autor dramàtic i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Pompeu Crehuet i Pardas · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Ponç de Cimier

Ponç o Poni (Provença, començament del s. III - Cimier, Niça, ca. 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir.

Nou!!: Barcelona і Ponç de Cimier · Veure més »

Pont

Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Nou!!: Barcelona і Pont · Veure més »

Pont de Carles III

Detall del pont, cap a l'any 1867. Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci.L'Arxiu Ruiz Vernacci es troba a la seu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, a Madrid. Aquesta fotografia del pont correspon al negatiu de vidre NIM: 03094. J. Laurent, a partir de l'any 1870. Negatiu de vidre conservat a Madrid, a l'arxiu Ruiz Vernacci. El Pont de Carles III era un pont d'estil neoclàssic construït per ordre de Carles III, del qual rebé el nom, sobre el riu Llobregat a l'alçada de Molins de Rei, que esdevingué clau per a la comunicació entre Barcelona i Madrid i entre les dues riberes de la part baixa del riu.

Nou!!: Barcelona і Pont de Carles III · Veure més »

Pont Nou de Manresa

Pont Nou de Manresa és un pont que travessa el riu Cardener situat a la carretera de Cardona, al costat del cementiri de Manresa, sobre el riu Cardener.

Nou!!: Barcelona і Pont Nou de Manresa · Veure més »

Pont penjant d'Amposta

El pont penjant d'Amposta és un pont sobre l'Ebre situat a la ciutat d'Amposta, al Montsià.

Nou!!: Barcelona і Pont penjant d'Amposta · Veure més »

Pontatge

El pontatge era un impost que gravava cada persona o animal que passava per un pont, destinat, en principi, a l'edificació o al manteniment d'aquesta construcció.

Nou!!: Barcelona і Pontatge · Veure més »

Ponts

Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Nou!!: Barcelona і Ponts · Veure més »

Ponts de Lleida

Els Ponts de Lleida uneixen els dos marges del riu Segre, que al seu pas pel nucli urbà divideix la ciutat en dues meitats.

Nou!!: Barcelona і Ponts de Lleida · Veure més »

Pops de Lloret

El Pops era un club de beisbol català de la vila de Lloret de Mar.

Nou!!: Barcelona і Pops de Lloret · Veure més »

Por Favor

Por Favor fou una revista d'humor editada a Barcelona entre 1974 i 1978.

Nou!!: Barcelona і Por Favor · Veure més »

Porc marí

El porc marí (Oxynotus centrina) és una espècie de tauró esqualiforme de la família dels dalàtids que es troba a l'Atlàntic oriental (des de la costa de Cornualla i la Mediterrània fins a les costes de Senegal).

Nou!!: Barcelona і Porc marí · Veure més »

Porc negre mallorquí

Porc negre mallorquí El porc negre mallorquí és una raça de porc tradicional de Mallorca.

Nou!!: Barcelona і Porc negre mallorquí · Veure més »

Porca misèria

Porca misèria és una sèrie de TV3 produïda per Arriska Films i dirigida per Joel Joan.

Nou!!: Barcelona і Porca misèria · Veure més »

Port de Castelló de la Plana

El port de Castelló de la Plana és un port marítim industrial i pesquer situat a la costa del municipi homònim.

Nou!!: Barcelona і Port de Castelló de la Plana · Veure més »

Port de Palma

El Port de Palma. El Port de Palma és el port principal de la dita ciutat i el més important de l'illa, i està format per un conjunt d'abrics naturals i artificials i d'instal·lacions per a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.

Nou!!: Barcelona і Port de Palma · Veure més »

Port Olímpic de Barcelona

Vista lateral i nocturna del Port Olímpic de Barcelona, al fons es poden observar els edificis de la Torre Mapfre i l'Hotel Arts. El Port Olímpic de Barcelona és un port esportiu que està situat davant de la Vila Olímpica del Poblenou, entre les platges de la Barceloneta i Nova Icària del districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Port Olímpic de Barcelona · Veure més »

Porta (Nou Barris)

Heron City, a l'esquerra, i El Corte Inglés de Can Dragó, a la dreta. Porta és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona que limita amb el districte de Sant Andreu per l'avinguda Meridiana.

Nou!!: Barcelona і Porta (Nou Barris) · Veure més »

Porta (raper)

Christian Jiménez Bundó, més conegut pel seu pseudònim artístic «Porta», (Sarrià, Barcelona, 2 de juliol de 1988) és un MC català que interpreta música rap en castellà.

Nou!!: Barcelona і Porta (raper) · Veure més »

Porta dels Serrans

La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també «portal» o «portes») era l'entrada nord a la XIV de la ciutat de València.

Nou!!: Barcelona і Porta dels Serrans · Veure més »

Portal de Magdalena

El Portal de Magdalena és un jaciment arqueològic de l'edat medieval situat a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Portal de Magdalena · Veure més »

Portocristo

Platja d'es Port de Manacor Portocristo (escrit també Porto Cristo, i alternativament conegut pel seu nom històric, Port de Manacor) és una població costanera situat al llevant mallorquí; i forma part del municipi de Manacor.

Nou!!: Barcelona і Portocristo · Veure més »

Portugália Airlines

Portugália (Companhia Portuguesa de Transportes Aereos S.A.) és una aerolínia amb base a Lisboa, Portugal.

Nou!!: Barcelona і Portugália Airlines · Veure més »

Prat de Comte

Prat de Comte és un municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: Barcelona і Prat de Comte · Veure més »

Pràctica reflexiva

Donald Schon Pràctica reflexiva és un terme emprat en pedagogia.

Nou!!: Barcelona і Pràctica reflexiva · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Premi Amadeu Oller

El Premi de poesia per a inèdits Amadeu Oller és un premi literari convocat i atorgat per la parròquia de Sant Medir, del barri de la Bordeta, de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Premi Amadeu Oller · Veure més »

Premi Anagrama d'Assaig

El Premio Anagrama d'Assaig és concedit anualment a Barcelona per l'Editorial Anagrama a un assaig inèdit en llengua castellana, distingint també a un finalista.

Nou!!: Barcelona і Premi Anagrama d'Assaig · Veure més »

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Literatura i Assaig és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig · Veure més »

Premi Crítica Serra d'Or de Recerca

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nou!!: Barcelona і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca · Veure més »

Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe

Rafael Moneo, Kursaal (Sant Sebastià) El Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe o Premi Mies Van der Rohe és un premi d'arquitectura concedit per la Unió Europea i la Fundació Mies Van Rohe de Barcelona cada 2 anys des de 1988.

Nou!!: Barcelona і Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe · Veure més »

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual atorgat per Òmnium Cultural des de l'any 1969.

Nou!!: Barcelona і Premi d'Honor de les Lletres Catalanes · Veure més »

Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell

El Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell fou un guardó teatral, creat l'any 1971 per l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, per tal d'estimular la creació de textos dramàtics en català.

Nou!!: Barcelona і Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell · Veure més »

Premi Documenta de narrativa

Exterior de l'antiga Llibreria Documenta Llibreria Documenta, nova seu El Premi Documenta de narrativa és un premi literari en llengua catalana convocat per la Llibreria Documenta de Barcelona i l'Altra Editorial.

Nou!!: Barcelona і Premi Documenta de narrativa · Veure més »

Premi Eisner

The Will Eisner Comic Industry Award, conegut com a Premi Eisner és un guardó estatunidenc que premia l'èxit al camp del còmic.

Nou!!: Barcelona і Premi Eisner · Veure més »

Premi FAD

Els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, coneguts usualment com a Premis FAD, els concedeix l'associació ArquinFAD del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) el mes de juny i van dirigits a distingir persones, entitats o institucions que hagin presentat, abans del dia 1 de febrer, obres acabades durant l'any anterior a la península ibèrica i a les Illes Balears i Illes Canàries.

Nou!!: Barcelona і Premi FAD · Veure més »

Premi Fastenrath

El Premi Fastenrath fou un guardó literari de novel·la, poesia o assaig, creat el 1909 pel rei d'Espanya Alfons XIII a instàncies de Louise Goldmann, vídua i marmessora del polígraf i hispanista alemany Johannes Fastenrath.

Nou!!: Barcelona і Premi Fastenrath · Veure més »

Premi Joan Crexells de narrativa

El Premi Joan Crexells de narrativa és un premi literari que atorga l'Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l'any anterior.

Nou!!: Barcelona і Premi Joan Crexells de narrativa · Veure més »

Premi Lletra d'Or

El Premi Lletra d'Or és una distinció privada i independent de qualsevol institució o empresa editorial que, des de 1956, es concedeix a Barcelona, i premia cada any el millor llibre publicat l'any anterior en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Premi Lletra d'Or · Veure més »

Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya

El Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya és un premi atorgat anualment pel Ministeri d'Habitatge d'Espanya a un edifici realitzat durant l'any en curs, amb l'objectiu de promoure la innovació i qualitat en el sector de l'arquitectura.

Nou!!: Barcelona і Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya · Veure més »

Premi Nadal de novel·la

El Premi Nadal de novel·la en castellà és el premi literari més antic d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Premi Nadal de novel·la · Veure més »

Premi Nèstor Luján de novel·la històrica

El premi Nèstor Luján de novel·la històrica és un premi literari en llengua catalana convocat per l'editorial Columna en record del periodista i escriptor Nèstor Luján.

Nou!!: Barcelona і Premi Nèstor Luján de novel·la històrica · Veure més »

Premi Planeta

El Premi Planeta és un premi de novel·la atorgat des de l'any 1952 per l'editorial Planeta reservat a originals escrits en llengua castellana.

Nou!!: Barcelona і Premi Planeta · Veure més »

Premià de Mar

Premià de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Premià de Mar · Veure més »

Premis de la literatura catalana

Un premi literari és un guardó atorgat normalment a un llibre de creació o d'investigació literàries.

Nou!!: Barcelona і Premis de la literatura catalana · Veure més »

Premis Gaudí

Els Premis Gaudí són uns guardons atorgats per l'Acadèmia del Cinema Català que reconeixen les millors produccions cinematogràfiques catalanes de l'any.

Nou!!: Barcelona і Premis Gaudí · Veure més »

Premis Laureus World Sports

Els Premis Laureus World Sports són uns premis internacionals que premien els millors esportistes de l'any.

Nou!!: Barcelona і Premis Laureus World Sports · Veure més »

Premis Max

Els premis Max són concedits anualment des del 1998 als professionals del teatre i de la dansa d'Espanya per iniciativa de la Societat General d'Autors i Editors, la Fundación Autor, l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (Inaem) i l'ICAS (Instituto de la Cultura y las Artes).

Nou!!: Barcelona і Premis Max · Veure més »

Prensa Ibérica

'Prensa Ibérica és un grup empresarial audiovisual amb seu a Barcelona que publica diversos periòdics a Espanya, Portugal i Austràlia.

Nou!!: Barcelona і Prensa Ibérica · Veure més »

Presa de Fraisse

La Presa de Fraisse fou una de les batalles de la Guerra dels armanyaguesos.

Nou!!: Barcelona і Presa de Fraisse · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Nou!!: Barcelona і Presa de Gibraltar · Veure més »

Presó de Dones de les Corts

miniatura miniatura Placa d'homenatge a les recluses (2010) La presó de les Corts (nom oficial: Presó provincial de dones de Barcelona) fou un espai penitenciari de la ciutat de Barcelona que estigué en serveis entre els anys 1936 i 1959.

Nou!!: Barcelona і Presó de Dones de les Corts · Veure més »

Preservació digital de documents autèntics

La Preservació digital de documents autèntics és aquell conjunt d'accions destinades a mantenir l'accessibilitat dels objectes digitals autèntics a llarg termini.

Nou!!: Barcelona і Preservació digital de documents autèntics · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Priap

Fresc de '''Priap''', a la casa dels Vettii de Pompeia, Pompeia. Priap (en grec antic Πρίαπος) és una divinitat grega que simbolitza l'instint sexual i la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.

Nou!!: Barcelona і Priap · Veure més »

Primavera de Praga

La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.

Nou!!: Barcelona і Primavera de Praga · Veure més »

Primavera Sound

Parc del Forum Primavera Sound és un festival de música que se celebra entre finals de maig i principis de juny a Barcelona, Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Primavera Sound · Veure més »

Primer Congrés Catalanista

El Primer Congrés Catalanista fou una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista.

Nou!!: Barcelona і Primer Congrés Catalanista · Veure més »

Primer setge de Girona de 1808

Monument als defensors del Girona durant el setges de 1808 i 1809. El primer setge de Girona de 1808, tal com és conegut per la historiografia tradicional, fou el primer atac que sofrí la ciutat de Girona el 20 de juny de 1808 en el context la Guerra del Francès.

Nou!!: Barcelona і Primer setge de Girona de 1808 · Veure més »

Primera batalla naval de Tarragona

La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Primera batalla naval de Tarragona · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1928-1929

El 10 de febrer de 1929 va començar la primera campanya de la Lliga Espanyola de Primera divisió, després d'un primer intent frustrat la temporada anterior que va acabar desdoblant-se en dos tornejos que van quedar inacabats.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1928-1929 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1929-1930

L'Athletic Club de Bilbao va rellevar al Futbol Club Barcelona com a campió de lliga.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1929-1930 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1930-1931

L'Athletic Club de Bilbao va revalidar el títol de lliga, al campionat de primera divisió més igualat a tota la història de la competició.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1930-1931 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1931-1932

La temporada 1931-32 de primera divisió, corresponent a la quarta edició del campionat, se celebrà entre el 22 de novembre de 1931 i el 3 d'abril de 1932.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1931-1932 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1932-1933

El Madrid CF va revalidar el títol de lliga assolit la temporada anterior gràcies en gran part a la seva defensa.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1932-1933 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1933-1934

La Primera Divisió espanyola 1933/34 va ser la sisena temporada de la màxima competició de la lliga espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1933-1934 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1941-1942

Dades de la temporada 1941-1942 de la Lliga Espanyola de Primera divisió.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1941-1942 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1942-1943

Resum de l'activitat de la temporada 1942-1943 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1942-1943 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1943-1944

Resum de l'activitat de la temporada 1943-1944 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1943-1944 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1944-1945

Resum de l'activitat de la temporada 1944-1945 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1944-1945 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1945-1946

Resum de l'activitat de la temporada 1945-1946 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1945-1946 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1946-1947

Resum de l'activitat de la temporada 1946-1947 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1946-1947 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1953-1954

El Reial Madrid Club de Futbol va guanyar el seu tercer títol 21 anys després.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1953-1954 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1954-1955

El Reial Madrid Club de Futbol va revalidar el seu títol de lliga.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1954-1955 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1955-1956

La temporada 1955/56 de primera divisió va ser la número vint-i-cinc de la competició.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1955-1956 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1956-1957

La temporada 1956/57 de primera divisió va ser la número vint-i-sis de la competició.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1956-1957 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1957-1958

La temporada 1957/58 de primera divisió va ser la número vint-i-set de la competició.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1957-1958 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1958-1959

Els resultats de la temporada 1958/59 de la Primera Divisió de futbol espanyola es mostren a continuació.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1958-1959 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1960-1961

El Reial Madrid Club de Futbol va demostrar una gran superioritat durant aquesta campanya, guanyant el títol 5 jornades abans del final de lliga.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1960-1961 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1961-1962

El Reial Madrid Club de Futbol va aconseguir el seu segon títol consecutiu.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1961-1962 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1962-1963

El Reial Madrid Club de Futbol aconsegueix per tercera vegada seguida el campionat de lliga, fet que no havia passat mai a la Primera Divisió.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1962-1963 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1963-1964

El Reial Madrid Club de Futbol va tornar a guanyar el campionat nacional, però amb un resultat més igualat, només 4 punts amb el segon.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1963-1964 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1964-1965

El Reial Madrid Club de Futbol va aconseguir el seu cinquè títol de manera consecutiva, fet només repetit una vegada, als anys 80.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1964-1965 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1965-1966

Després d'un campionat molt igualat entre el Club Atlético de Madrid i el Reial Madrid Club de Futbol, el conjunt matalasser va aconseguir el títol gràcies al seu triomf per 0-2 a l'últim partit de lliga al camp de Sarrià.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1965-1966 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1966-1967

El Reial Madrid Club de Futbol torna a guanyar el títol de lliga, després de l'aconseguit pel seu rival de la capital.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1966-1967 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1967-1968

Encara que l'Atlètic de Madrid va dominar la primera volta, el Reial Madrid va tornar a guanyar la lliga, amb tres punts de diferència amb el FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1967-1968 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1968-1969

La Primera divisió espanyola de futbol 1968-69 va significar el campionat de lliga número vuit del Reial Madrid en nou anys.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1968-1969 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1969-1970

L'Atlético de Madrid va trencar la ratxa triumfal del Reial Madrid CF.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1969-1970 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1970-1971

La Temporada 1970-1971 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el València CF empatant a 43 punts amb el FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1970-1971 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1971-1972

La temporada 1971-1972 de la lliga de futbol espanyola va acabar amb el Reial Madrid com a campió de lliga amb 47 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1971-1972 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1972-1973

La temporada 1972-1973 de la lliga de futbol espanyola va acabar amb l'Atlètic de Madrid com a campió de lliga amb 48 punts, dos més que el FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1972-1973 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1973-1974

La temporada 1973-1974 de la lliga de futbol espanyola va acabar amb el FC Barcelona com a campió amb 50 punts i una diferència de huit punts amb el segon, l'Atlètic de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1973-1974 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1974-1975

La temporada 1974-1975 de Primera divisió va ser l'edició número quaranta-quatre de la màxima competició estatal.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1974-1975 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1975-1976

La temporada 1975-1976 de la lliga de futbol espanyola acabà amb el Reial Madrid com a campió amb 48 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1975-1976 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1976-1977

La temporada 1976-1977 de la lliga de futbol espanyola va acabar amb l'Atlètic de Madrid com a campió amb 46 punts, amb una diferència d'un punt amb el FC Barcelona i de huit punts amb el tercer, l'Athletic de Bilbao.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1976-1977 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1977-1978

La temporada 1977-1978 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el Reial Madrid amb 47 punts, sis de diferència amb el FC Barcelona, que va ser-hi segon.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1977-1978 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1978-1979

La temporada 1978-1979 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el Reial Madrid amb 47 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1978-1979 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1979-1980

La temporada 1979-1980 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per tercera vegada consecutiva el Reial Madrid, amb 53 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1979-1980 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1980-1981

La temporada 1980-1981 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar la Real Sociedad amb 45 punts i empatant a punts amb el Reial Madrid.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1980-1981 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1981-1982

La temporada 1981-1982 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per segona vegada consecutiva la Real Sociedad, amb 47 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1981-1982 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1982-1983

La temporada 1982-1983 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar l'Athletic de Bilbao amb 50 punts, un més que el Reial Madrid.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1982-1983 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1983-1984

La temporada 1983-1984 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per segona vegada consecutiva l'Athletic de Bilbao, empatant amb el Reial Madrid a 49 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1983-1984 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1984-1985

La temporada 1984-1985 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el FC Barcelona amb 53 punts; deu de diferència amb el segon, Athletic de Bilbao.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1984-1985 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1985-1986

La temporada 1985-1986 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el Reial Madrid amb 56 punts i una diferència d'onze punts amb el FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1985-1986 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1986-1987

La temporada 1986-1987 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per segona vegada consecutiva el Reial Madrid, amb 66 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1986-1987 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1987-1988

La temporada 1987-1988 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per tercera vegada consecutiva el Reial Madrid amb 62 punts; onze de diferència amb el segon, la Real Sociedad.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1987-1988 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1988-1989

La temporada 1988-1989 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per quarta vegada consecutiva el Reial Madrid, amb 62 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1988-1989 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1989-1990

La temporada 1989-1990 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per cinquena vegada consecutiva el Reial Madrid amb 62 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1989-1990 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1990-1991

La temporada 1990-1991 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el FC Barcelona amb 57 punts.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1990-1991 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1991-1992

La temporada 1991-1992 de la lliga espanyola de futbol fou la 61a edició des del seu establiment.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 1991-1992 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2007-2008

La temporada 2007/08 de la Primera Divisió d'Espanya de futbol va començar el 25 d'agost de 2007 i va acabar diumenge 18 de maig de 2008 a causa de l'Eurocopa organitzada a Àustria i Suïssa a partir del 7 de juny de 2008.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 2007-2008 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2008-2009

La temporada 2008-09 de la Primera divisió de la lliga espanyola (també coneguda com a "Lliga BBVA") és el campionat de lliga número 78.

Nou!!: Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 2008-2009 · Veure més »

Primera Internacional

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.

Nou!!: Barcelona і Primera Internacional · Veure més »

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Barcelona і Primera República Francesa · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Barcelona і Principat de Catalunya · Veure més »

Principi de les caselles

''k''.

Nou!!: Barcelona і Principi de les caselles · Veure més »

Prior de Catalunya

El Prior de Catalunya (o Gran Prior de Catalunya, com sovint l'anomenen) era la dignitat màxima del Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i, juntament amb el castellà d'Amposta, eren les dignitats més importants de l'orde a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Prior de Catalunya · Veure més »

Priorat de Catalunya

Creu de Malta El Priorat de Catalunya (o Gran Priorat de Catalunya) fou la demarcació que l'orde de Sant Joan de Jerusalem va crear a partir de 1317 quan la major part dels béns de l'orde del Temple van passar a la primera, així es va dividir el priorat històric que hi havia hagut a la Corona d'Aragó, la Castellania d'Amposta, en dues entitats: la Castellania d'Amposta i el Priorat de Catalunya, (i encara deixant el regne de València per al nou orde de Montesa).

Nou!!: Barcelona і Priorat de Catalunya · Veure més »

Procel·lariformes

''Thalassarche melanophris'' Petrell de les neus (''Pagodroma nivea'') fotografiat a la Mar de Ross. Albatros viatger (''Diomedea exulans'') fotografiat a les Illes Kerguelen. Els procel·lariformes (Procellariiformes) són un ordre d'ocells palmípedes i pelàgics que comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.

Nou!!: Barcelona і Procel·lariformes · Veure més »

Proclamació de l'Estat Català

La Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola es va produir a Barcelona el 9 de març del 1873.

Nou!!: Barcelona і Proclamació de l'Estat Català · Veure més »

Procurador general

El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Barcelona і Procurador general · Veure més »

Prodaná nevěsta

Prodaná nevěsta (La núvia venuda) és un òpera còmica en tres actes del compositor txec Bedřich Smetana, amb llibret en txec de Karel Sabina.

Nou!!: Barcelona і Prodaná nevěsta · Veure més »

Promovedor

El promovedor era un funcionari reial que tenia com a funció controlar l'activitat dels oficials, sobretot d'aquells que impartien justícia en les diverses ciutats i viles.

Nou!!: Barcelona і Promovedor · Veure més »

Promptuario Trilingüe

El Promptuario trilingüe (o Promtuario trilingüe, en algunes impressions) és un diccionari català-castellà-francès, obra del clergue i mestre de francès Josep Broc (o Broch).

Nou!!: Barcelona і Promptuario Trilingüe · Veure més »

Propaganda pel fet!

Propaganda pel fet! és una discogràfica independent catalana amb seu a Manresa fundada l'any 1996 a l'Ateneu de Vallcarca de Barcelona, que es caracteritza pel ser una cooperativa que treballa amb els grups musicals de forma transparent i corresponsable.

Nou!!: Barcelona і Propaganda pel fet! · Veure més »

Prostitució

''Femmes de Maison'' d'Henri de Toulouse-Lautrec (1885) La prostitució és un negoci que inclou totes aquelles pràctiques sexuals a canvi de diners.

Nou!!: Barcelona і Prostitució · Veure més »

Protonotari

Un protonotari era un oficial de la Cancelleria Reial, cap de la secretaria reial.

Nou!!: Barcelona і Protonotari · Veure més »

Província de Barcelona

La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Província de Barcelona · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.

Nou!!: Barcelona і Província de Lleida · Veure més »

Província marítima

Províncies marítimes Espanya té el seu litoral dividit en províncies marítimes, que, al seu torn, es distribueixen en districtes marítims.

Nou!!: Barcelona і Província marítima · Veure més »

Províncies d'Espanya

Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.

Nou!!: Barcelona і Províncies d'Espanya · Veure més »

Provençals del Poblenou

Parc del Centre del Poblenou, situat a Provençals del Poblenou Centre de Producció d'Arts Visuals Hangar Provençals del Poblenou és un dels deu barris del districte barceloní de Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Provençals del Poblenou · Veure més »

Prudenci Bertrana i Comte

Fundació Rafael Masó. Fundació Rafael Masó de Girona. Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 19 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).

Nou!!: Barcelona і Prudenci Bertrana i Comte · Veure més »

Psicologia forense

La psicologia forense és una branca de la psicologia jurídica que recolza i assessora jutges i magistrats del poder judicial i que ofereix un diagnòstic sobre la forma de ser i actuar dels individus amb relació a uns fets i d'acord amb les exigències del dret.

Nou!!: Barcelona і Psicologia forense · Veure més »

Psiquiatria

La psiquiatria és una branca de la medicina especialitzada en els trastorns mentals.

Nou!!: Barcelona і Psiquiatria · Veure més »

Pteròclids

Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.

Nou!!: Barcelona і Pteròclids · Veure més »

Puig d'Olorda

El Puig d'Olorda és un cim de 450 metres ubicat entre els municipis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, dins la serra de Collserola.

Nou!!: Barcelona і Puig d'Olorda · Veure més »

Puig d'Ossa

El Puig d'Ossa, també conegut com la muntanya de Sant Pere Màrtir, té una altura de 389 m. i és una de les darreres elevacions meridionals de la serra de Collserola.

Nou!!: Barcelona і Puig d'Ossa · Veure més »

Puig de l'Estela

El Puig de l'Estela, o puig de l'Estella és un pic del massís del Canigó de 1.778 metres,situat a l'est del seu cim.

Nou!!: Barcelona і Puig de l'Estela · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.

Nou!!: Barcelona і Puigcerdà · Veure més »

Puigsacalm

El Puigsacalm és una muntanya de 1.515 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa.

Nou!!: Barcelona і Puigsacalm · Veure més »

Puigsou

El Puigsou, conegut també com a Rocacorba, és una muntanya de 991 msnm al municipi de Canet d'Adri, a la comarca catalana del Gironès.

Nou!!: Barcelona і Puigsou · Veure més »

Pujalt

Pujalt és un municipi a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Barcelona і Pujalt · Veure més »

Punta al coixí

Punts de llibre fets amb punta al coixí. Trobada de Boixets a Onda, abril 2015 La punta al coixí, randa o boixets és un art tèxtil que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l'ús d'un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí.

Nou!!: Barcelona і Punta al coixí · Veure més »

Puput comuna

La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu) o la palput (o popularment també apalput, apaput, polput, porput en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes, present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Puput comuna · Veure més »

Quaderns Crema

L'editorial Quaderns Crema va néixer a Barcelona, on té la seu, l'any 1979.

Nou!!: Barcelona і Quaderns Crema · Veure més »

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Nou!!: Barcelona і Quadrívium · Veure més »

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Nou!!: Barcelona і Quars · Veure més »

Quartet Renaixement

El Quartet Renaixement (Barcelona, 4 de juliol del 1911 - 14 de juny del 1921) va ser una formació instrumental de música de cambra que marcà una època en la música barcelonina de començaments del.

Nou!!: Barcelona і Quartet Renaixement · Veure més »

Quarto fosc

Quarto fosc del Cruising Pavilion a Estocolm el 2019. Un quarto fosc és una habitació o sala amb il·luminació molt baixa o totalment fosca que hi ha a certes sales d'alguns locals públics (discoteques, bars o saunes, especialment els destinats a un públic homosexual) en les quals els clients mantenen trobades sexuals de forma anònima amb desconeguts.

Nou!!: Barcelona і Quarto fosc · Veure més »

Quatre Columnes

Montjuïc (Barcelona) Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Quatre Columnes · Veure més »

Quatre Motors per a Europa

Els Quatre Motors per a Europa (4ME) és una associació de cooperació interregional entre els territoris de Catalunya, Baden-Württemberg (BW), la Llombardia (Itàlia) i Alvèrnia-Roine-Alps (AURA) amb l'objectiu d'enfortir i incrementar les potencialitats econòmiques, científiques, socials i culturals d'aquests territoris, que destaquen per ser capdavanters a escala europea en aquests àmbits.

Nou!!: Barcelona і Quatre Motors per a Europa · Veure més »

Qué!

Qué! va ser un diari gratuït en llengua castellana, publicat des del 2005 fins al 29 de juny de 2012 i pertanyent al grup Vocento des de l'1 d'agost de 2007.

Nou!!: Barcelona і Qué! · Veure més »

Queen

Queen és un grup de rock britànic format el 1970 pel cantant Freddie Mercury, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i el bateria Roger Taylor.

Nou!!: Barcelona і Queen · Veure més »

Quickstep

Quickstep 0-415-97440-2 El quickstep o fox ràpid és un ball de saló ràpid d'origen anglès derivat del foxtrot, que comprèn passos de puntes i salts propis del xarleston i del claqué i que s'adapta fàcilment al compàs de 4/4.

Nou!!: Barcelona і Quickstep · Veure més »

Quim Boix i Lluch

Quim Boix i Lluch (Barcelona, 1945) és enginyer industrial.

Nou!!: Barcelona і Quim Boix i Lluch · Veure més »

Quim Monzó

Joaquim Monzó i Gómez, conegut pel nom de ploma Quim Monzó, (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Nou!!: Barcelona і Quim Monzó · Veure més »

Quim Regàs

Quim Regàs (Manresa, 1951 - Barcelona, 2007) va ser un periodista i escriptor català especialitzat en el disseny i la redefinició de diaris i en la posada en marxa d'empreses periodístiques.

Nou!!: Barcelona і Quim Regàs · Veure més »

Quim Sànchez i Núñez

Quim Sànchez i Núñez (el Prat de Llobregat, 1963 - Barcelona, 16 de desembre de 1985) fou militant de Terra Lliure.

Nou!!: Barcelona і Quim Sànchez i Núñez · Veure més »

Quints

Els quints eren uns impostos que corresponien a la cinquena part dels ingressos de cada poble o ciutat que s'havien de pagar a la corona.

Nou!!: Barcelona і Quints · Veure més »

Raúl Tamudo Montero

Raúl Tamudo (Santa Coloma de Gramenet, 19 d'octubre de 1977) és un exjugador de futbol professional català, que jugava com a davanter.

Nou!!: Barcelona і Raúl Tamudo Montero · Veure més »

Rabequet

Rabequets; a l'esquerra un rabequet de fusta amb morfologia d'inspiració medieval i a la dreta un de tradicional de carbassa i membrana de pell. El rabequet era un instrument de corda fregada amb un arquet, una caixa de ressonància en forma de nou, pell de pergamí tibada i constava de dues cordes que eren tocades amb un arc molt curt.

Nou!!: Barcelona і Rabequet · Veure més »

RAC 105

RAC 105 és una emissora de ràdio musical de Catalunya dedicada als èxits de diferents estils nascuda al 1982 i pertanyent Ràdio Associació de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і RAC 105 · Veure més »

RAC1

RAC1 (Ràdio Associació de Catalunya 1) és una emissora de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial.

Nou!!: Barcelona і RAC1 · Veure més »

Rafael Abella i Bermejo

Rafael Abella Bermejo (Barcelona, 1917 – Barcelona, 23 de desembre de 2008) fou un químic, historiador i escriptor català, vinculat a l'editorial Planeta.

Nou!!: Barcelona і Rafael Abella i Bermejo · Veure més »

Rafael Aixada

Rafael Aixada (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) fou tinent general de les galeres de l'emperador Carles I. Fou notable la seva actuació a Alger, salvant el rei de greu perill en el moment de la derrota de les tropes espanyoles que assaltaren la plaça el 13 d'octubre de 1541, amb dues-centes naus i vint mil homes.

Nou!!: Barcelona і Rafael Aixada · Veure més »

Rafael Anglada i Rubí

Rafael Anglada i Rubí (Santa Coloma de Farners, Selva, 11 de febrer de 1921 - Barcelona, 23 de juny de 1993) fou un actor i autor de teatre català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Anglada i Rubí · Veure més »

Rafael Atché i Ferré

Rafael Atché i Ferré (originalment Rafael Atxer) (Barcelona, 28 de juliol 1851 – 11 de juliol 1923) fou un escultor català que era actiu al pas del al.

Nou!!: Barcelona і Rafael Atché i Ferré · Veure més »

Rafael Barradas

Rafael Barradas (Montevideo, Uruguai, 4 de gener de 1890 - ídem., 12 de febrer de 1929) va ser un pintor uruguaià, fill de pares espanyols.

Nou!!: Barcelona і Rafael Barradas · Veure més »

Rafael Beltrán Moner

Rafael Beltrán Moner (Vila-real, 20 de gener de 1936) és un compositor i pianista valencià.

Nou!!: Barcelona і Rafael Beltrán Moner · Veure més »

Rafael Benet i Vancells

Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 2 de juny de 1889 - Barcelona, 16 de gener de 1979) va ser un pintor, crític d'art i historiador de l'art català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Benet i Vancells · Veure més »

Rafael Blanch i Via

Rafael Blanch i Via (Barcelona, 16 de gener del 1933 -), fill d'Àngel Blanch i Reynalt, és músic i compositor.

Nou!!: Barcelona і Rafael Blanch i Via · Veure més »

Rafael Blasco Castany

Rafael Blasco Castany (Alzira, Ribera Alta, 1945) és un polític valencià que ha ostentat distints càrrecs al Consell de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Barcelona і Rafael Blasco Castany · Veure més »

Rafael Campalans i Puig

Rafael Campalans i Puig (Barcelona, 21 d'octubre de 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 9 de setembre de 1933) fou un enginyer, polític i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Campalans i Puig · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael Closas i Cendra

Rafael Closas i Cendra (Barcelona 1888 - 1952) fou un advocat i polític català Fill de Rafael Closas i Vives i de Josefa Cendra i Rexach.

Nou!!: Barcelona і Rafael Closas i Cendra · Veure més »

Rafael d'Amat i de Cortada

conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.

Nou!!: Barcelona і Rafael d'Amat i de Cortada · Veure més »

Rafael d'Oms

Rafael d'Oms fou ardiaca major i canonge de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Rafael d'Oms · Veure més »

Rafael Dalmau (Editor)

Rafael Dalmau (Editor) és una empresa editorial fundada a Barcelona el 1959 per Rafael Dalmau i Ferreres amb la seva filla Maria del Carme Dalmau i Dalmau com a empresa familiar.

Nou!!: Barcelona і Rafael Dalmau (Editor) · Veure més »

Rafael Dalmau i Ferreres

Rafael Dalmau i Ferreres (Barcelona 1904 - 28 d'octubre de 1976) fou un editor i excursionista català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Dalmau i Ferreres · Veure més »

Rafael de la Rosa Vázquez

Rafael de la Rosa Vázquez (Barcelona 1919 - Palma 2007) fou el darrer batle sota el règim franquista de Palma (Mallorca).

Nou!!: Barcelona і Rafael de la Rosa Vázquez · Veure més »

Rafael Dieste Gonçalves

Placa a la casa de Rafael Dieste Rafael Francisco Antonio Olegario Dieste Gonçalves (Rianxo, Galícia, 25 de gener de 1899-Santiago de Compostel·la, 15 d'octubre de 1981) fou un escriptor gallec, un dels més destacats de les lletres gallegues durant el.

Nou!!: Barcelona і Rafael Dieste Gonçalves · Veure més »

Rafael Durancamps i Folguera

Rafael Durancamps i Folguera (Sabadell, 29 de març de 1891 - Barcelona, 4 de gener de 1979) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Durancamps i Folguera · Veure més »

Rafael Falcó i Güell

Rafael Falcó Güell (Monistrol de Montserrat, 11 de juny de 1928) és un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Falcó i Güell · Veure més »

Rafael Farga i Pellicer

Mikhaïl Bakunin parla a la Primera Internacional, retratat per Rafael Farga. Rafael Farga i Pellicer (Barcelona, 12 d'agost de 1844 - 14 d'agost de 1890) també conegut pel pseudònim Justo Pastor de Pellico, fou un sindicalista català, tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d'Antoni Pellicer i Paraire.

Nou!!: Barcelona і Rafael Farga i Pellicer · Veure més »

Rafael Ferrer i Fitó

Rafael Ferrer i Fitó (Sant Celoni, el Vallès Oriental, 22 de maig del 1911 - Barcelona, 26 de març del 1988) va ser compositor, violinista i director d'orquestra.

Nou!!: Barcelona і Rafael Ferrer i Fitó · Veure més »

Rafael Gay de Montellà

Rafael Gay de Montellà (Vic, 1882 - Barcelona, 1969) fou un advocat i jurista català, especialitzat en Dret mercantil.

Nou!!: Barcelona і Rafael Gay de Montellà · Veure més »

Rafael Guastavino i Moreno

Rafael Guastavino i Moreno (València, 1842 - Asheville, Carolina del Nord, 1908) fou un mestre d'obres valencià.

Nou!!: Barcelona і Rafael Guastavino i Moreno · Veure més »

Rafael Juncadella i Urpinas

Rafael Juncadella i Urpinas (Sant Vicenç dels Horts, 1 d'octubre de 1931 – Barcelona, 7 de febrer de 2019), fou un sacerdot i líder veïnal barceloní del barri de Roquetes (Nou Barris) i coordinador de la Xarxa d'Intercanvi de Coneixements Nou Barris.

Nou!!: Barcelona і Rafael Juncadella i Urpinas · Veure més »

Rafael López Rueda

Rafael López Rueda (Barcelona, 25 de setembre de 1976) és un sociòleg i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en les VII, VIII, IX i X legislatures.

Nou!!: Barcelona і Rafael López Rueda · Veure més »

Rafael Llopart i Ferret

Rafael Llopart i Ferret (Sitges, 23 d'abril del 1847 – Barcelona, 15 de febrer del 1927) va ser un comerciant i filantrop indià.

Nou!!: Barcelona і Rafael Llopart i Ferret · Veure més »

Rafael Martínez Valls

Rafael Martínez Valls (Ontinyent, 3 d'octubre de 1895 - Barcelona, 26 de desembre de 1946) fou un compositor valencià dedicat fonamentalment a la sarsuela que feu carrera principalment a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Rafael Martínez Valls · Veure més »

Rafael Masó i Valentí

va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.

Nou!!: Barcelona і Rafael Masó i Valentí · Veure més »

Rafael Moneo

Ampliació de l'estació d'Atocha de Madrid Catedral de Nostra Senyora dels Àngels, Los Angeles, USA José Rafael Moneo Vallés, més conegut com a Rafael Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.

Nou!!: Barcelona і Rafael Moneo · Veure més »

Rafael Nadal i Parera

és un jugador de tennis professional mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Rafael Nadal i Parera · Veure més »

Rafael Nogueras Oller

Rafael Nogueras Oller o Rafel Nogueras Oller (Barcelona, 1880 - Barcelona, 7 d'abril del 1949) va ser un poeta i escriptor modernista i anarquista, vinculat als artistes del grup del Rovell de l'Ou.

Nou!!: Barcelona і Rafael Nogueras Oller · Veure més »

Rafael Oleo i Quadrado

Rafael Oleo i Quadrado (Ciutadella (Menorca), 7 de setembre de 1806 - Ciutadella, 8 de maig de 1879) fou un farmacèutic, botànic i historiador.

Nou!!: Barcelona і Rafael Oleo i Quadrado · Veure més »

Rafael Ribó i Massó

Rafael Ribó i Massó.

Nou!!: Barcelona і Rafael Ribó i Massó · Veure més »

Rafael Santos i Torroella

Rafael Santos i Torroella (Portbou, 1914 – Barcelona, 2002) fou un crític d'art, traductor, poeta i dibuixant català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Santos i Torroella · Veure més »

Rafael Sánchez Mazas

Rafael Sánchez Mazas (Madrid, 18 de febrer de 1894 - Madrid, 18 d'octubre de 1966) fou un escriptor espanyol i membre fundador de Falange Española.

Nou!!: Barcelona і Rafael Sánchez Mazas · Veure més »

Rafael Solanic i Bàlius

Rafael Solanic i Bàlius (Barcelona 1895 - 9 de novembre de 1990) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Solanic i Bàlius · Veure més »

Rafael Subirachs i Vila

Rafael Subirachs i Vila (Vic, 22 de juliol de 1948) és un cantant, músic i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Subirachs i Vila · Veure més »

Rafael Tasis i Marca

Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 9 de març de 1906 - París, 4 de desembre de 1966) fou un escriptor i polític català, llibreter i propietari d'una impremta familiar.

Nou!!: Barcelona і Rafael Tasis i Marca · Veure més »

Rafael Vallbona i Sallent

Rafael Vallbona i Sallent (Barcelona, 27 d'agost de 1960) és un periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV.

Nou!!: Barcelona і Rafael Vallbona i Sallent · Veure més »

Rafael Vehils i Grau

Rafael Vehils i Grau (Barcelona, 8 de novembre de 1886 - Buenos Aires, 15 de novembre de 1959) fou un advocat i polític català, fill del músic Joaquim M. Vehils i Fochs, besnet de l'alcalde de Barcelona Marià Vehils i Salvat i rebesnet de l'advocat Joaquim Vehils i Lleonart.

Nou!!: Barcelona і Rafael Vehils i Grau · Veure més »

Rafael Vidiella i Franch

Rafael Vidiella i Franch (Tortosa, 31 de març del 1890 - Barcelona, 23 de setembre del 1982) fou un polític comunista català.

Nou!!: Barcelona і Rafael Vidiella i Franch · Veure més »

Rafel Marquina i Audouard

Rafael Marquina i Audouard (Madrid, 3 de novembre de 1921 - Barcelona, 4 de juny de 2013) fou un reconegut dissenyador i arquitecte català, creador de la revolucionària setrillera que no goteja ni embruta la peça clau de la qual rep el nom palíndrom "Broc corb".

Nou!!: Barcelona і Rafel Marquina i Audouard · Veure més »

Raffaellino del Garbo

Raffaellino del Garbo, o Raffaello Capponi, o Raffaello dei Carli (Florència, vers 1470 - Florència, 1524) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Barcelona і Raffaellino del Garbo · Veure més »

Ragtime

El ragtime (acrònim dels mots anglesos rag, que significa 'esquinçat, destrossat' i time, que significa 'temps') és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del.

Nou!!: Barcelona і Ragtime · Veure més »

Raier

''Rais'' d'Alexey Savrasov, 1873 L'ofici de raier consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigua avall.

Nou!!: Barcelona і Raier · Veure més »

Raimon Àvila i Castells

Raimon Àvila i Castells (Barcelona, 1962) és un escriptor i coreògraf català.

Nou!!: Barcelona і Raimon Àvila i Castells · Veure més »

Raimon Carrasco i Azemar

Raimon Carrasco i Azemar (Barcelona, 17 de febrer 1924 – Barcelona, 20 de març de 2022) va ser un empresari català, fill de Manuel Carrasco i Formiguera i Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa.

Nou!!: Barcelona і Raimon Carrasco i Azemar · Veure més »

Raimon Casellas i Dou

Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.

Nou!!: Barcelona і Raimon Casellas i Dou · Veure més »

Raimon Duran i Reynals

Museu d'Arqueologia de Catalunya. Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966) fou un arquitecte català, titulat el 1926.

Nou!!: Barcelona і Raimon Duran i Reynals · Veure més »

Raimon Duran i Ventosa

Raimon Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de gener de 1858 - Barcelona, 8 de març de 1933) fou un advocat i jurista català, fill de Manuel Duran i Bas.

Nou!!: Barcelona і Raimon Duran i Ventosa · Veure més »

Raimon Galí i Herrera

Raimon Galí i Herrera (Barcelona 1917 - 2005) era un escriptor català, fill del pedagog Alexandre Galí i Coll, germà de Jordi Galí i Herrera, de la pianista Maria Galí i Herrera i del pintor Francesc Galí i Herrera.

Nou!!: Barcelona і Raimon Galí i Herrera · Veure més »

Raimon Martínez Fraile

Raimon Martínez Fraile (San Cristóbal de la Polantera, 14 d'abril de 1947 - Barcelona, 29 de juny de 2015) va ser un polític català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Nou!!: Barcelona і Raimon Martínez Fraile · Veure més »

Raimon Obiols i Germà

sobrenom de Josep Maria Obiols i Germà més conegut com a Raimon Obiols, és un polític català, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Nou!!: Barcelona і Raimon Obiols i Germà · Veure més »

Raimon Panikkar i Alemany

fou un filòsof i teòleg català.

Nou!!: Barcelona і Raimon Panikkar i Alemany · Veure més »

Rajadell

Rajadell és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Barcelona і Rajadell · Veure més »

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Nou!!: Barcelona і Ral · Veure més »

Ral·li Dakar

El Ral·li Dakar (oficialment en anglès, Dakar Rally), conegut simplement com El Dakar, és una cursa de vehicles que se celebra anualment, organitzada per la Amaury Sport Organisation.

Nou!!: Barcelona і Ral·li Dakar · Veure més »

Ral·li de Catalunya

El Ral·li de Catalunya, oficialment anomenat RallyRacc Catalunya-Costa Daurada, és un ral·li que organitza el RACC a Catalunya des de 1957 i que puntua per al Mundial de Ral·lis de la FIA des de 1991.

Nou!!: Barcelona і Ral·li de Catalunya · Veure més »

Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges

Participants a l'edició del 2012 El Ral·li internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges organitzat pel Foment de Sitges (antic Foment de Turisme de Sitges) ininterrompudament des de l'any 1958 permet veure peces d'autèntic museu en funcionament (anteriors al 1928) i amb els seus passatgers vestits amb la indumentària dels anys en què es va crear el vehicle.

Nou!!: Barcelona і Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges · Veure més »

Ramal Besòs

| El ramal Besòs és un ramal de ferrocarril que uneix les estacions de Sant Adrià de Besòs i la Sagrera.

Nou!!: Barcelona і Ramal Besòs · Veure més »

Ramal de Glòries

| El ramal de Glòries és un ramal de ferrocarril que es troba a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ramal de Glòries · Veure més »

Ramal de les aigües

| El ramal de les aigües és un ramal de ferrocarril que es troba als municipis de Montcada i Reixac i Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ramal de les aigües · Veure més »

Ramal de Marina

| El ramal de Marina era un ramal ferroviari d'ample ibèric propietat de RENFE que es trobava als municipis de Sant Adrià de Besòs i Barcelona (districte de Sant Martí i Ciutat Vella).

Nou!!: Barcelona і Ramal de Marina · Veure més »

Ramón Castañer Segura

Ramón Castañer Segura (Alcoi, 1929 - Madrid, 30 de desembre de 2011) fou un pintor valencià.

Nou!!: Barcelona і Ramón Castañer Segura · Veure més »

Ramón Chao

Ramón Luís Chao Rego, més conegut com a Ramón Chao, (Vilalba, 21 de juliol de 1935 - Barcelona, 20 de maig de 2018) fou un escriptor, periodista i músic gallec, emigrat a França.

Nou!!: Barcelona і Ramón Chao · Veure més »

Ramón de Colubí y Chánez

Ramón de Colubí y Chánez (Barcelona, 11 d'abril de 1910 – Caracas, 10 de juny de 2007) va ser un militar i advocat, defensor del president Companys en el consell de guerra de 1940.

Nou!!: Barcelona і Ramón de Colubí y Chánez · Veure més »

Ramón de Zabalo Zubiaurre

fou un destacat futbolista català dels anys 30.

Nou!!: Barcelona і Ramón de Zabalo Zubiaurre · Veure més »

Ramón J. Sender

Ramón José Sender Garcés (conegut com a Ramón J. Sender) (Xalamera, Baix Cinca, 3 de febrer de 1901 - San Diego, Califòrnia, 16 de gener de 1982) fou un escriptor aragonès, considerat com un dels grans escriptors de la postguerra i, un dels grans escriptors aragonesos del.

Nou!!: Barcelona і Ramón J. Sender · Veure més »

Ramón María Aldasoro y Galarza

Ramón María Aldasoro y Galarza (Tolosa, 10 de març de 1897 - Cuba, 2 de febrer de 1952) fou un polític basc.

Nou!!: Barcelona і Ramón María Aldasoro y Galarza · Veure més »

Ramón María del Valle-Inclán

Ramón José Simón Valle Peña, conegut literàriament com a Ramón María del Valle-Inclán (y Montenegro) (Vilanova de Arousa, 28 d'octubre de 1866 - Santiago de Compostel·la, 5 de gener de 1936).

Nou!!: Barcelona і Ramón María del Valle-Inclán · Veure més »

Ramón Suárez Picallo

Ramón Suárez Picallo (Veloi, Sada, 1894 - Buenos Aires, 14 d'octubre de 1964) fou un periodista i polític galeguista.

Nou!!: Barcelona і Ramón Suárez Picallo · Veure més »

Rambla

Una rambla (de l'àrab rámla, «areny, sorral») és un corrent d'aigua intermitent que depèn del règim de pluges.

Nou!!: Barcelona і Rambla · Veure més »

Rambla d'Ègara

La Rambla d'Ègara (habitualment pronunciat Rambla d'Egara i popularment coneguda com la Rambla, ras i curt) és l'artèria principal de Terrassa, un dels carrers més llargs de la ciutat i el que tradicionalment concentra més comerços, botigues i serveis.

Nou!!: Barcelona і Rambla d'Ègara · Veure més »

Rambla de Catalunya

''La girafa coqueta'', escultura de Josep Granyer a la cantonada amb la Diagonal La Rambla de Catalunya és un dels vials més cèntrics de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Rambla de Catalunya · Veure més »

Rambla de Mar

La Rambla de Mar és una rambla de Barcelona al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Barcelona і Rambla de Mar · Veure més »

Rambla de Prim

La Rambla de Prim és una rambla de Barcelona que es troba al districte de Sant Martí, als barris de la Verneda i El Besòs i el Maresme.

Nou!!: Barcelona і Rambla de Prim · Veure més »

Rambla de Volart

La Rambla de Volart és una rambla de Barcelona que es troba als districtes d'Horta-Guinardó i Sant Martí.

Nou!!: Barcelona і Rambla de Volart · Veure més »

Rambla Nova de Tarragona

Estàtua de Roger de Llúria a la '''Rambla Nova de Tarragona''' Monument als castellers La Rambla Nova és una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada).

Nou!!: Barcelona і Rambla Nova de Tarragona · Veure més »

Ramir Lorenzale i Rogent

Ramir Lorenzale i Rogent (Barcelona, 29 de gener de 1859 - Barcelona, 27 de desembre de 1917) fou un pintor fill i deixeble del pintor Claudi Lorenzale.

Nou!!: Barcelona і Ramir Lorenzale i Rogent · Veure més »

Ramir Rocamora Bernat

Monument a Bartrina, de Ramir Rocamora Ramir Rocamora Bernat va ser un notable escultor català nascut a Reus el 2 de febrer de 1877, que va viure a cavall entre el i el.

Nou!!: Barcelona і Ramir Rocamora Bernat · Veure més »

Ramon Albó i Martí

Ramon Albó i Martí (Barcelona, 30 d'agost de 1871 - 22 d'octubre de 1955) fou un polític independent, sociòleg i advocat català especialitzat en temes penitenciaris, de tarannà conservador i catòlic.

Nou!!: Barcelona і Ramon Albó i Martí · Veure més »

Ramon Aleix i Batlle

Ramon Aleix i Batlle (Barcelona, 1784 - 1 de març del 1850) fou un compositor i organista català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Aleix i Batlle · Veure més »

Ramon Amadeu i Grau

''Ecce Homo'' de Ramon Amadeu, al santuari de la Mare de Déu del Tura d'Olot Pas de la Santa Espina, a la sala gremial de la casa del Gremi de Velers Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 7 de febrer de 1745 - 16 d'octubre de 1821) fou un escultor català deixeble de Josep Trulls i Lluis Bonifaç i Massó.

Nou!!: Barcelona і Ramon Amadeu i Grau · Veure més »

Ramon Amado i Bernadet

Ramon Amado i Bernadet (Barcelona, 1844 - 8 de gener de 1888) fou un pintor català de l'escola fortunyista.

Nou!!: Barcelona і Ramon Amado i Bernadet · Veure més »

Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 8 de desembre de 1907 – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Ramon Aramon i Serra · Veure més »

Ramon Arrufat i Arrufat

Ramon Arrufat i Arrufat (les Borges Blanques, Garrigues 1897 - Barcelona 1981) fou un escriptor i polític independentista català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Arrufat i Arrufat · Veure més »

Ramon Barnils i Folguera

Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d'octubre de 1940 - Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista i traductor català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Barnils i Folguera · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Barcelona і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Barcelona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Barcelona і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Barcelona і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Bertran i Nat

Ramon Bertran i Nat (Surp, Pallars Sobirà, 1855 - La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1936) va ésser un mestre d'escola que va gaudir d'un gran prestigi com a pedagog i col·laborà activament en el diccionari que preparava Mossèn Alcover.

Nou!!: Barcelona і Ramon Bertran i Nat · Veure més »

Ramon Blanchart

Ramon Blanchart i Ferrer (Barcelona, 9 de juliol de 1860 - San Salvador, 1934) fou un baríton català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Blanchart · Veure més »

Ramon Blasi i Rabassa

fou un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Blasi i Rabassa · Veure més »

Ramon Bonet Vallverdú

fou un organista i compositor català que sentia vertadera passió per l'art al qual es dedicava i recorregué les més importants ciutats d'Europa amb l'objectiu de poder apreciar els progressos de la música.

Nou!!: Barcelona і Ramon Bonet Vallverdú · Veure més »

Ramon Bordes

Ramon Bordes (? s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Ramon Bordes · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Barcelona і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon Calduch i Gimeno

Ramon Calduch i Gimeno (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 5 de novembre de 1928 - 24 de setembre de 2008) fou un cantant català, conegut artísticament com a Ramon Calduch, fou tota una institució de la cançó melòdica barcelonina dels anys seixanta.

Nou!!: Barcelona і Ramon Calduch i Gimeno · Veure més »

Ramon Calsina i Baró

Ramon Calsina i Baró (el Poblenou, Barcelona, 26 de febrer de 1901 - Barcelona, 26 de novembre de 1992) fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Calsina i Baró · Veure més »

Ramon Carnicer i Batlle

Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amèrica.

Nou!!: Barcelona і Ramon Carnicer i Batlle · Veure més »

Ramon Casanellas i Lluch

Ramon Casanellas i Lluch (Barcelona, 1897-el Bruc, Anoia, 1933) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Casanellas i Lluch · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem

Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1897 a Barcelona i que actualment es troba exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem · Veure més »

Ramon Coll i Huguet

'''Ramon Coll''' en concert(1970) Ramon Coll amb Esa-Pekka Salonen (2002) Ramon Coll i Huguet (Maó, 22 de desembre de 1941 - Barcelona, 16 de gener de 2023) fou un pianista menorquí.

Nou!!: Barcelona і Ramon Coll i Huguet · Veure més »

Ramon Coll i Rodés

Ramon Coll i Rodés (Lloret de Mar, Selva 1883 - Barcelona, juliol de 1948) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Coll i Rodés · Veure més »

Ramon d'Abadal i de Vinyals

Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.

Nou!!: Barcelona і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »

Ramon d'Alòs-Moner i de Dou

fou un erudit i bibliotecari historiador de la cultura.

Nou!!: Barcelona і Ramon d'Alòs-Moner i de Dou · Veure més »

Ramon d'Anglesola

Ramon d'Anglesola (Bellpuig, ~1220 - Barcelona, 1306) fou bisbe de Vic, del llinatge dels Anglesola.

Nou!!: Barcelona і Ramon d'Anglesola · Veure més »

Ramon d'Escales

Sepulcre del bisbe Escales Ramon d'Escales Ros d'Ursino (? - † 1398, Barcelona) fou bisbe de Barcelona i Elna.

Nou!!: Barcelona і Ramon d'Escales · Veure més »

Ramon de Baños

Ramon de Baños i Martínez (Barcelona, 17 d'abril de 1890 - 8 de gener de 1980) fou un director de cinema, guionista, operador de càmera, fotògraf, creador d'efectes especials i pioner del cinema català que, juntament amb el seu germà Ricard de Baños (1882-1939), aconseguí rodar algunes de les produccions espanyoles més importants del cinema mut.

Nou!!: Barcelona і Ramon de Baños · Veure més »

Ramon de Meer i Kindelán

Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.

Nou!!: Barcelona і Ramon de Meer i Kindelán · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Barcelona і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon de Rosselló i Donato

Ramon de Rosselló i Donato (Barcelona, 17 de gener de 1876 - Barcelona, 1936) fou un genealogista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Ramon de Rosselló i Donato · Veure més »

Ramon Despuig

va ser un arquitecte català del.

Nou!!: Barcelona і Ramon Despuig · Veure més »

Ramon Faus i Esteve

Ramon Faus i Esteve (Guissona, 14 d'abril de 1902 – Barcelona, 11 de juliol de 1987) fou un notari i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Faus i Esteve · Veure més »

Ramon Ferrés i Musolas

Ramon Ferrés i Musolas (Valls, 1878 – Barcelona, 1962) va ser director d'orquestra, compositor i arranjador de música per a l'escena i per a pel·lícules.

Nou!!: Barcelona і Ramon Ferrés i Musolas · Veure més »

Ramon Folch i Camarasa

Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 30 d'octubre de 1926 - Mollet del Vallès, 2 de gener del 2019) va ser un novel·lista, dramaturg i traductor català, conegut popularment per ser el guionista del còmic serial Massagran i per la seva activitat a la segona època (1968-1973) de la revista infantil En Patufet.

Nou!!: Barcelona і Ramon Folch i Camarasa · Veure més »

Ramon Folch i Guillèn

Ramon Folch i Guillèn (Barcelona, 1946) és un biòleg català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Folch i Guillèn · Veure més »

Ramon Fuster i Rabés

Ramon Fuster i Rabés (Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell, 17 de març del 1916 - Barcelona 26 d'agost del 1976) fou un intel·lectual català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Fuster i Rabés · Veure més »

Ramon Gener

Ramon Gener (o Janer), president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1364-1365, en substitució temporal de Romeu Sescomes i 1379-1380.

Nou!!: Barcelona і Ramon Gener · Veure més »

Ramon Guardans i Vallès

Ramon Guardans i Vallès (Reus, 1919 - Barcelona, 16 d'abril de 2007) fou un advocat català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Guardans i Vallès · Veure més »

Ramon I de Montcada

Ramon I de Montcada (Muntanyola,? — ?, 1080), senyor de Montcada.

Nou!!: Barcelona і Ramon I de Montcada · Veure més »

Ramon I dels Baus

Ramon I dels Baus (vers 1110 - Barcelona, 1150) fou el segon fill de Guillem Hug dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.

Nou!!: Barcelona і Ramon I dels Baus · Veure més »

Ramon II de Tortosa

Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.

Nou!!: Barcelona і Ramon II de Tortosa · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Barcelona і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Margalef i López

Ramon Margalef i López (Barcelona, 16 de maig de 1919 - 23 de maig de 2004) fou un biòleg català, que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia.

Nou!!: Barcelona і Ramon Margalef i López · Veure més »

Ramon Maria Casanyes

Ramon Maria Casanyes (Barcelona - 1954) és un il·lustrador i autor de còmics català que es va formar a l'editorial Bruguera.

Nou!!: Barcelona і Ramon Maria Casanyes · Veure més »

Ramon Marquet i de Rubí

Ramon Marquet (Barcelona, 1235 - 1302) fou un mercader, armador i militar català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Marquet i de Rubí · Veure més »

Ramon Martí i Alsina

Ramon Martí i Alsina (Barri de la Ribera, Barcelona, 10 d'agost de 1826 - Barcelona, 21 de desembre de 1894) fou un pintor realista català, i una de les peces claus en la renovació de la pintura catalana moderna.

Nou!!: Barcelona і Ramon Martí i Alsina · Veure més »

Ramon Martori i Bassets

Ramon Martori i Bassets (Barcelona, 11 març 1893 - Barcelona, 18 gener 1971) va ser un actor català de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: Barcelona і Ramon Martori i Bassets · Veure més »

Ramon Mas i Ferratges

Ramon Mas i Ferratges (Barcelona, 20 de febrer de 1888 - Buenos Aires, 21 de març de 1948) fou un director de teatre i activista català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Mas i Ferratges · Veure més »

Ramon Miró Folguera

Ramon Miró Folguera (Reus, 26 de gener de 1864 - Barcelona, 2 d'octubre de 1927) va ésser un dibuixant humorístic, escultor, dissenyador, cartellista i autor de nombrosos anuncis a la premsa il·lustrada catalana.

Nou!!: Barcelona і Ramon Miró Folguera · Veure més »

Ramon Muntanyola i Llorach

Ramon Muntanyola i Llorach (L'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 2 d'abril de 1917 —Barcelona, 10 de setembre de 1973) fou un prevere i poeta català que va ser nomenat Mestre en Gai Saber el 1973.

Nou!!: Barcelona і Ramon Muntanyola i Llorach · Veure més »

Ramon Nogués i Biset

Ramon Nogués i Biset (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 26 de juliol de 1891 - Barcelona, 22 d'agost de 1963) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Barcelona і Ramon Nogués i Biset · Veure més »

Ramon Noguer i Comet

Ramon Noguer i Comet (Figueres, Alt Empordà 1886 - Barcelona, 12 de setembre de 1969) fou un advocat i polític català d'ideologia republicana.

Nou!!: Barcelona і Ramon Noguer i Comet · Veure més »

Ramon Nonat

Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.

Nou!!: Barcelona і Ramon Nonat · Veure més »

Ramon Oller i Martínez

Ramon Oller i Martínez (Esparreguera, Baix Llobregat 1962) és un coreògraf i director escènic català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Oller i Martínez · Veure més »

Ramon Padró i Pijoan

Ramon Padró i Pijoan (Cervera, 1809 – Sant Feliu de Llobregat, 1876) va ser un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Padró i Pijoan · Veure més »

Ramon Pareras i Noguera

Ramon Pareras i Noguera (La Garriga, Vallès Oriental, 1848-1915) va ésser un hisendat que participà en el Primer Congrés Catalanista (1880), signà el Missatge a la Reina Regent (1888), intervingué en el moviment dels Jocs Florals i col·laborà a La Renaixensa i amb l'Associació de Propaganda Catalanista.

Nou!!: Barcelona і Ramon Pareras i Noguera · Veure més »

Ramon Pellicer i Colillas

Ramon Pellicer i Colillas (Barcelona, 4 de novembre de 1960) és un periodista català que ha treballat tant en ràdio com en televisió.

Nou!!: Barcelona і Ramon Pellicer i Colillas · Veure més »

Ramon Perera Comorera

Ramon Perera Comorera (Barcelona, 12 de març de 1907 - Ilford, Londres, 24 de novembre de 1984) fou un enginyer industrial, encarregat de la creació dels refugis d'arreu de Catalunya i en especial dels bombardeig de Barcelona (1938) durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Ramon Perera Comorera · Veure més »

Ramon Picó i Campamar

Ramon Picó i Campamar (Pollença, Mallorca, 1848 - Barcelona, 13 de novembre de 1916) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Ramon Picó i Campamar · Veure més »

Ramon Pichot i Gironès

Ramon Pichot i Gironès (Barcelona, 9 d'agost de 1872 - París, 1 de març de 1925) fou un pintor català, membre de la colla del Safrà, juntament amb Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.

Nou!!: Barcelona і Ramon Pichot i Gironès · Veure més »

Ramon Pla i Armengol

Ramon Pla i Armengol (Alentorn, Artesa de Segre, Noguera, 1880 - Barcelona, 6 de febrer de 1958) fou un metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Pla i Armengol · Veure més »

Ramon Porqueras

Ramon Porqueras (Barcelona 1925 - Sarcelles, França 2007) fou un sindicalista de la UGT actiu durant el franquisme.

Nou!!: Barcelona і Ramon Porqueras · Veure més »

Ramon Quadreny i Orellana

Ramon Quadreny i Orellana (Barcelona, 1893 - Barcelona, 1961) més conegut com a Ramon Quadreny va ser un director i guionista de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Quadreny i Orellana · Veure més »

Ramon Rogent i Perés

Ramon Rogent i Perés (Barcelona, 1920 - Pla-d'Orgon, França, 1958) fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Rogent i Perés · Veure més »

Ramon Ruiz Amado

Ramon Ruiz Amado i de Contreras (Castelló d'Empúries, 1861-Barcelona, 1934) va ésser un sacerdot i pedagog català, doctor en Dret, escriptor i membre de la Companyia de Jesús.

Nou!!: Barcelona і Ramon Ruiz Amado · Veure més »

Ramon Sales i Amenós

Ramon Sales i Amenós (La Fuliola, l'Urgell 1893 - Barcelona 1936) fou un sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Sales i Amenós · Veure més »

Ramon Sanvisens i Marfull

Ramon Sanvisens Marfull (Barcelona, 18 de març de 1917 - 1 de març de 1987) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Sanvisens i Marfull · Veure més »

Ramon Sarró i Burbano

Ramon Sarró i Burbano (Barcelona 1900 - 17 de maig de 1993) fou un psiquiatre català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Sarró i Burbano · Veure més »

Ramon Solsona i Sancho

Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 7 de febrer de 1950) és un escriptor i publicista català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Solsona i Sancho · Veure més »

Ramon Teixidor i Martínez

Ramon Teixidor i Martínez (Périgoux, França 1945 - Barcelona, 24 de maig de 1999) va ser un actor, director, empresari i professor de teatre català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Teixidor i Martínez · Veure més »

Ramon Torelló i Borràs

Ramon Torelló i Borràs (Sant Sadurní d'Anoia, 1844 - Barcelona, 7 de març del 1897) va ser pedagog, tècnic tèxtil i va fer diversos estudis econòmics de tema proteccionista.

Nou!!: Barcelona і Ramon Torelló i Borràs · Veure més »

Ramon Tosas i Fuentes

conegut artísticament com a Ivà, va ser un dibuixant de còmics català famós per les seues sèries Makinavaja i Historias de la puta mili.

Nou!!: Barcelona і Ramon Tosas i Fuentes · Veure més »

Ramon Tremosa i Balcells

Ramon Tremosa i Balcells (Sant Boi de Llobregat, 30 de juny de 1965) és un economista i polític català, professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, en la qual és investigador en el Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials.

Nou!!: Barcelona і Ramon Tremosa i Balcells · Veure més »

Ramon Trias Fargas

Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - el Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat polític catalanista del.

Nou!!: Barcelona і Ramon Trias Fargas · Veure més »

Ramon Trias i Rubiès

Ramon Trias i Rubiés (Barcelona, 30 de novembre de 1926 - 4 de juliol 2012) fou un metge i cirurgià català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Trias i Rubiès · Veure més »

Ramon Turró i Darder

Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar, Maresme, 8 de desembre de 1854 - Barcelona, 1 de juny de 1926) fou un veterinari, biòleg i filòsof català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Turró i Darder · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Nou!!: Barcelona і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Ramon Vidiella i Balart

Ramon Vidiella i Balart (Reus, 1861 - 1927) va ser un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Vidiella i Balart · Veure més »

Ramon Vilanova i Barrera

Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona, 21 de gener de 1801 - Barcelona, 14 de maig de 1870) fou un compositor i mestre de capella català.

Nou!!: Barcelona і Ramon Vilanova i Barrera · Veure més »

Ramon Violant i Simorra

Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera, 30 de novembre de 1903 - Barcelona, 23 de gener de 1956) fou un etnògraf català que centrà bona part dels seus estudis i contribucions en les contrades dels Pirineus, alhora que destacà com a conservador de l'antic Museu d'Indústries i Arts Populars (actualment Museu Etnològic) de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ramon Violant i Simorra · Veure més »

Ramon Xirau i Subias

Ramon Xirau i Subias (Barcelona, 1924 - Ciutat de Mèxic, 26 de juliol de 2017) fou un filòsof i poeta mexicà d'origen català, fill de Joaquim Xirau i Palau i nebot d'Antoni Xirau i Palau.

Nou!!: Barcelona і Ramon Xirau i Subias · Veure més »

Ramones

Ramones va ser una influent banda de punk rock, formada a Forest Hills, un districte de Queens, Nova York, al març de 1974.

Nou!!: Barcelona і Ramones · Veure més »

Randa (revista)

Randa és una revista semestral fundada a Barcelona el 1975 dedicada a la història i la cultura de les illes Balears.

Nou!!: Barcelona і Randa (revista) · Veure més »

Rap vermell

El rap vermell, rap fotaire o rap negre (Lophius budegassa) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels lofiformes, de cap i ulls grossos.

Nou!!: Barcelona і Rap vermell · Veure més »

Raquel Meller

Raquel Meller, nom artístic de Francisca Romana Marqués López (Tarassona, Aragó, 9 de març de 1888 - Barcelona, 26 de juliol de 1962), fou una cantant, cupletista i actriu.

Nou!!: Barcelona і Raquel Meller · Veure més »

Raquel Sans

* Raquel Sans i Duran (Barcelona, 1974), periodista catalana.

Nou!!: Barcelona і Raquel Sans · Veure més »

Raquel Sans i Duran

Raquel Sans i Duran (Barcelona, 9 d'agost de 1974) és una periodista catalana.

Nou!!: Barcelona і Raquel Sans i Duran · Veure més »

Rasbora borapetensis

miniatura Rasbora borapetensis és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Barcelona і Rasbora borapetensis · Veure més »

Rascló occidental

Rascló Un rascló en medi aquàtic Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Rascló occidental · Veure més »

Rasclet europeu

La picardona o rasclet europeu (Zapornia pusilla) és una espècie d'ocell similar a la polla pintada però més petita i molt difícil de detectar.

Nou!!: Barcelona і Rasclet europeu · Veure més »

Raspinell comú

El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Raspinell comú · Veure més »

Rata cellarda

La rata cellarda (o de plomall), al Rosselló rat dormidor (Eliomys quercinus), és un rosegador del gènere Eliomys.

Nou!!: Barcelona і Rata cellarda · Veure més »

Rata d'aigua

La rata d'aigua, rata de séquia o rat-buf (Arvicola sapidus), és l'arvicolí de mida més grossa.

Nou!!: Barcelona і Rata d'aigua · Veure més »

Rata talpera

La rata talpera (Arvicola amphibius) és una espècie colonial de rosegador que excava complicades galeries subterrànies semblants a les dels talps, d'això li ve el nom.

Nou!!: Barcelona і Rata talpera · Veure més »

Ratpenat (heràldica)

Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Ratpenat (heràldica) · Veure més »

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Nou!!: Barcelona і Ratpenats · Veure més »

Razzmatazz

Razzmatazz (o simplement Razz) és una discoteca i sala de concerts que es troba a l'antiga Fàbrica Huracan Motors, al carrer dels Almogàvers, 122-124 (entre el carrer de Pamplona i el d'Àlaba), al barri del Poblenou de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Razzmatazz · Veure més »

Ràbita

Monastir, a Tunísia Una ràbita o un ribat (de l'àrab, ‘fonda’, ‘hostal’) era, en els primers temps de la conquesta musulmana del Magrib, un recinte fortificat (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'islam.

Nou!!: Barcelona і Ràbita · Veure més »

Ràdio 4

Ràdio 4 és una emissora de ràdio que emet en català a Catalunya i que pertany al grup d'emissores de Radio Nacional de España.

Nou!!: Barcelona і Ràdio 4 · Veure més »

Ràdio Barcelona

Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.

Nou!!: Barcelona і Ràdio Barcelona · Veure més »

Ràdio lliure

miniatura Una ràdio lliure o ràdio ciutadana és una emissora de ràdio independent, de caràcter no lucratiu i autogestionada, la programació de la qual s'elabora de forma assembleària.

Nou!!: Barcelona і Ràdio lliure · Veure més »

Ràdio Pakcelona

Ràdio Pakcelona fou una emissora de ràdio privada en urdú a Barcelona que operava sense llicència dirigida a la comunitat pakistanesa de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ràdio Pakcelona · Veure més »

Ràdio Pica

Ràdio PICA és una emissora de ràdio independent, autogestionada i no comercial de Barcelona, fundada per Salvador Picarol, que inicià les seves emissions el 9 març de 1981.

Nou!!: Barcelona і Ràdio Pica · Veure més »

Ràl·lids

''Porphyrio martinica'' fotografiat al Park Nacional dels Everglades de Florida, Estats Units. Fotja vulgar Rasclet cama-roig ''Porzana carolina'' La família dels ràl·lids agrupa petits ocells (cap dels quals no ultrapassa els 82 cm) que viuen prop de l'aigua, ja sigui prop de rius, estanys i llacs, ja sigui de maresmes.

Nou!!: Barcelona і Ràl·lids · Veure més »

Rànids

Els rànids (Ranidae) són una família de granotes del subordre dels neobatracis que ocupa tota la Terra llevat d'Austràlia i de l'Antàrtida.

Nou!!: Barcelona і Rànids · Veure més »

Ràtzia

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.

Nou!!: Barcelona і Ràtzia · Veure més »

Ràtzia de 1003

La ràtzia de 1003 fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar.

Nou!!: Barcelona і Ràtzia de 1003 · Veure més »

Règim demogràfic antic

El règim demogràfic antic és la fase primitiva de l'evolució demogràfica de totes les societats, caracteritzada per l'existència de taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, cosa que provocava un creixement de la població molt baix a llarg termini.

Nou!!: Barcelona і Règim demogràfic antic · Veure més »

Règim demogràfic modern

El règim demogràfic modern és la fase actual de l'evolució demogràfica dels països desenvolupats, caracteritzada per l'existència de taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, cosa que provoca l'envelliment progressiu de la població i, en alguns països, una disminució de la població total.

Nou!!: Barcelona і Règim demogràfic modern · Veure més »

Rèmol

El rèmol o rom (Scophthalmus rhombus) és un peix de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Nou!!: Barcelona і Rèmol · Veure més »

Rèpliques de l'Estàtua de la Llibertat

Rèplica de l'Estàtua de la Llibertat a París. Rèplica de l'Estàtua de la Llibertat a la badia de Tòquio. Rèplica situada a un parc d'atraccions a Alemanya. L'Estàtua de la Llibertat és un dels monuments més cèlebres de la ciutat de Nova York, i també dels Estats Units.

Nou!!: Barcelona і Rèpliques de l'Estàtua de la Llibertat · Veure més »

Ròmul Bosch i Alsina

Ròmul Bosch i Alsina (Calella, 1846 – Barcelona, Febrer de 1923) fou un metge, polític i navilier català.

Nou!!: Barcelona і Ròmul Bosch i Alsina · Veure més »

RCR Arquitectes

RCR Arquitectes és un estudi d'arquitectura fundat l'any 1988 a Olot per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta.

Nou!!: Barcelona і RCR Arquitectes · Veure més »

Re

* Química: Re és el símbol de l'element químic reni.

Nou!!: Barcelona і Re · Veure més »

Reactable

El Reactable™ és un instrument de música electroacústica, dissenyat com una nova tecnologia per fer música i interaccionar amb els sintetitzadors.

Nou!!: Barcelona і Reactable · Veure més »

Reagrupament

Reagrupament, també anomenat Reagrupament Independentista (RI), és una associació que treballa per la independència i el reconeixement internacional de la nació catalana i la regeneració democràtica.

Nou!!: Barcelona і Reagrupament · Veure més »

Real Club Deportivo de La Coruña

El Real Club Deportivo de La Coruña, popularment conegut com a Deportivo o Dépor, és un club de futbol de la ciutat de la Corunya, a Galícia.

Nou!!: Barcelona і Real Club Deportivo de La Coruña · Veure més »

Rebecca (pel·lícula)

Rebecca és una pel·lícula dirigida per Alfred Hitchcock l'any 1940, i és la seva primera pel·lícula rodada als Estats Units.

Nou!!: Barcelona і Rebecca (pel·lícula) · Veure més »

REC

REC (o) és una pel·lícula de terror del 2007 dirigida per Jaume Balagueró i per Paco Plaza.

Nou!!: Barcelona і REC · Veure més »

Rec Comtal

El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al com un dels principals abastidors d'aigua a la ciutat, que servia per a regar i també en el seu ús de força per a fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.

Nou!!: Barcelona і Rec Comtal · Veure més »

Rec Reial de Tuïr

El Rec Reial de Tuïr va ésser construït per iniciativa del rei de Mallorca, a l'inici del.

Nou!!: Barcelona і Rec Reial de Tuïr · Veure més »

Recinte emmurallat de Montblanc

El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.

Nou!!: Barcelona і Recinte emmurallat de Montblanc · Veure més »

Recognoverunt Proceres

El Recognoverunt Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat (municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona (1283-1284).

Nou!!: Barcelona і Recognoverunt Proceres · Veure més »

Reconversió industrial

Forn metal·lúrgic abandonat a Sestao per la reconversió industrial La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral.

Nou!!: Barcelona і Reconversió industrial · Veure més »

Recopa d'Europa d'handbol masculina

La Recopa d'Europa d'handbol (en anglès: EHF Cup Winners' Cup) fou una competició esportiva de clubs d'handbol europeus, creada la temporada 1975-76.

Nou!!: Barcelona і Recopa d'Europa d'handbol masculina · Veure més »

Recopa d'Europa de futbol

La Recopa d'Europa de futbol, també anomenada la Copa dels Campions de Copa de la UEFA (en anglès: UEFA Cup Winners' Cup), fou una competició esportiva de clubs europeus de futbol, creada la temporada 1960-61.

Nou!!: Barcelona і Recopa d'Europa de futbol · Veure més »

Recopa d'Europa de futbol 1971-72

La Recopa d'Europa de futbol 1971-72 fou la dotzena edició de la Recopa d'Europa de futbol.

Nou!!: Barcelona і Recopa d'Europa de futbol 1971-72 · Veure més »

Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya

Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya és un missatge dels catalans adreçat al rei Jordi I d'Anglaterra, desafeccionat, però encara aliat segons el pacte de Gènova de 1705, on es recorda a Anglaterra l'aliança pactada «per la llibertat de Catalunya», demana que sigui reactualitzada i proposa com a alternativa la creació d'una «Republica Libera de Cathalunya».

Nou!!: Barcelona і Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya · Veure més »

Red & Anarchist Skin Heads

Red & Anarchist Skin Heads (RASH) és un moviment de grups skinheads antifeixistes comunistes i anarquistes.

Nou!!: Barcelona і Red & Anarchist Skin Heads · Veure més »

Reforma agrària

Grangers manifestant-se a favor de la '''reforma agrària''' a Indonèsia. Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.

Nou!!: Barcelona і Reforma agrària · Veure més »

Reformisme

El reformisme és una tendència política partidària de la transformació progressiva de la societat capitalista dins el marc de les institucions vigents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la violència.

Nou!!: Barcelona і Reformisme · Veure més »

Reggae

El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar inicialment a Jamaica des de la fi dels anys 1960.

Nou!!: Barcelona і Reggae · Veure més »

Regió Sanitària Barcelona

La Regió Sanitària Barcelona (RSB), del Servei Català de la Salut, agrupa els municipis de les comarques metropolitanes i els deu districtes de la ciutat de Barcelona; concretament, els municipis de les comarques de l'Alt Penedès, Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental i, a Barcelona, els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià - Sant Gervasi.

Nou!!: Barcelona і Regió Sanitària Barcelona · Veure més »

Regidor

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.

Nou!!: Barcelona і Regidor · Veure més »

Regiment de Reials Guàrdies Catalanes

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes · Veure més »

Regino Borobio Ojeda

Regino Borobio Ojeda (Saragossa, 1895 - ídem, 1976) va ser un arquitecte espanyol, titulat a Madrid el 1920.

Nou!!: Barcelona і Regino Borobio Ojeda · Veure més »

Regnat del Terror

El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.

Nou!!: Barcelona і Regnat del Terror · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Barcelona і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Barcelona і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Barcelona і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Barcelona і Regne de Toledo · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Barcelona і Regne Visigot · Veure més »

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.

Nou!!: Barcelona і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona · Veure més »

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya és una institució de creada el 1770 com a Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i presidida per Pere Güell, que el 1786 va rebre el títol de Reial.

Nou!!: Barcelona і Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya · Veure més »

Reial Automòbil Club de Catalunya

El Reial Automòbil Club de Catalunya, abreujat RACC, és un club d'automobilistes català constituït l'any 1906 que compta amb vora 1.000.000 de socis, fet que el converteix en el més gran de l'estat espanyol i en una organització de referència internacional en l'àmbit de la mobilitat.

Nou!!: Barcelona і Reial Automòbil Club de Catalunya · Veure més »

Reial Càtedra Gaudí

Pavellons Güell, antiga seu de la Càtedra Gaudí. La Càtedra Gaudí és un centre de documentació que pertany a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya dedicada a l'estudi i conservació de l'obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí.

Nou!!: Barcelona і Reial Càtedra Gaudí · Veure més »

Reial Cercle Artístic de Barcelona

270px El Reial Cercle Artístic és una societat privada sense ànim de lucre declarada d'interès cultural (2003), la finalitat de la qual és reunir persones que cultiven o tenen afecció a les belles arts i fomentar les activitats culturals.

Nou!!: Barcelona і Reial Cercle Artístic de Barcelona · Veure més »

Reial Club de Polo de Barcelona

El Reial Club de Polo de Barcelona és un club històric i centenari de la ciutat de Barcelona, amb important tradició en els esports hípics i en l'hoquei sobre herba.

Nou!!: Barcelona і Reial Club de Polo de Barcelona · Veure més »

Reial Club Deportiu Espanyol B

El Reial Club Deportiu Espanyol B és el club de futbol filial del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Reial Club Deportiu Espanyol B · Veure més »

Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (S.A.D.). o simplement Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona · Veure més »

Reial Club Marítim de Barcelona

Bandera del Reial Club Marítim de Barcelona El Reial Club Marítim de Barcelona (RCMB) és un club nàutic de Barcelona i un dels clubs esportius més antics d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Reial Club Marítim de Barcelona · Veure més »

Reial Club Nàutic de Barcelona

Anunci del Trofeu Alfons XIII al Reial Club Nàutic de Barcelona Bandera del Reial Club Nàutic de Barcelona El Reial Club Nàutic de Barcelona (RCNB) és un club nàutic de la ciutat de Barcelona i un dels clubs esportius més antics d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Reial Club Nàutic de Barcelona · Veure més »

Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona

Detall del quadre d'Emili Casals i Camps "Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827" (Museu d'Història de Barcelona MUHBA) que representa al·legòricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana.

Nou!!: Barcelona і Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona · Veure més »

Reial Madrid Club de Futbol

El Reial Madrid Club de Futbol (castellà: Real Madrid Club de Fútbol) és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya.

Nou!!: Barcelona і Reial Madrid Club de Futbol · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Barcelona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reietó

indi d'Himachal Pradesh. Exemplar fotografiat a la Vendée (França). Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia). Mascle de reietó Exemplar fotografiat a Suïssa. El reietó eurasiàtic, reietó, reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú, mosquiter reietó o passaforadí i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae). Juntament amb el bruel, el més petit de l'avifauna catalana i un dels ocells més petits d'Europa.

Nou!!: Barcelona і Reietó · Veure més »

Reincidentes

Reincidentes és un grup de música punk rock procedent de Sevilla (Andalusia) amb lletres molt crítiques amb la societat actual.

Nou!!: Barcelona і Reincidentes · Veure més »

Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Rem Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 14 proves de rem, 8 en categoria masculina i 6 en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: Barcelona і Remences · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і René de Froulay de Tessé · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Barcelona і René Descartes · Veure més »

Renovació Social

Renovació Social va ésser el nom d'un grup probolxevic actiu a Figueres a la tardor del 1921.

Nou!!: Barcelona і Renovació Social · Veure més »

Renovación Catalanista Republicana

Renovación Catalanista Republicana va ésser el nom del partit polític fundat al desembre del 1934 per Ramon Pociello i Forradellas (que havia liderat el Partit Republicà d'Ordre de Catalunya (Partit Català de Centre) i els seus seguidors quan abandonaren Lliga Catalana. Pretenia «apoyar al gobierno de la República, así como el orden dentro del cambio y la moderación de los intereses de Cataluña"». En foren dirigents Ramon Pociello (president), José Marcet Rusiñol i Esteban Cano Junyent (vicepresidents). Al febrer del 1935 encara era actiu.

Nou!!: Barcelona і Renovación Catalanista Republicana · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Barcelona і República Catalana · Veure més »

República Federal de Iugoslàvia

La República Federal de Iugoslàvia va ser la denominació que van rebre els actuals estats de Sèrbia i Montenegro des del 27 d'abril de 1992 fins al 4 de febrer de 2003.

Nou!!: Barcelona і República Federal de Iugoslàvia · Veure més »

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Nou!!: Barcelona і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »

República Popular d'Albània

La República Popular d'Albània (albanès Republike Popullore Shqiperisë) fou el nom que va rebre l'estat albanès proclamat per Enver Hoxha el 1946 de règim comunista i que durà fins al 1992.

Nou!!: Barcelona і República Popular d'Albània · Veure més »

Repúbliques marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.

Nou!!: Barcelona і Repúbliques marítimes · Veure més »

Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons fotografiat a Finlàndia. Repicatalons Repicatalons mascle fotografiat a Polònia. Enregistrament sonor del cant de l'hortolà de canyar. El repicatalons, piula de canyers o piula (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet o hortolà de canyar a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Repicatalons eurasiàtic · Veure més »

Representació de Greuges

La Representació o Memorial de Greuges (en castellà: Representación o Memorial de Agravios) fou el document reivindicatiu que a les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Representació de Greuges · Veure més »

Rescat

Rescat és un col·lectiu de suport als activistes socials catalans, que foren presos per la seva vinculació amb els escamots Gorbea i Gaztelugazte d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA) durant la seva activitat a l'àrea metropolitana de Barcelona els anys 2000 i 2001.

Nou!!: Barcelona і Rescat · Veure més »

Residu (deixalles)

Cubell d'escombraries ple de bosses d'escombraries en un carrer de Barcelona. Un residu és a allò que resta d'un tot després de sostreure'n una o més parts.

Nou!!: Barcelona і Residu (deixalles) · Veure més »

Resposta als catalans

La Resposta als catalans és el nom que es dona al manifest a favor del procés de recuperació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears i de la unió cultural amb les altres terres de llengua i cultura catalana, seguint l'impuls començat per la Renaixença i que, just després de la publicació del manifest, s'estroncà de manera violenta per la revolta espanyolista contra la República i la posterior dictadura de Francisco Franco.

Nou!!: Barcelona і Resposta als catalans · Veure més »

Ret fi

Alba de ret fi. Casa Artigas d'Arenys de Mar El ret fi català o punta d'Arenys és una punta al coixí blanca característica de la costa nord de Barcelona (Maresme) i realitzada en cotó.

Nou!!: Barcelona і Ret fi · Veure més »

Retrat de les senyoretes N.N.

Retrat de les senyoretes N. N. és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1890 a Barcelona i que actualment pertany a una col·lecció privada.

Nou!!: Barcelona і Retrat de les senyoretes N.N. · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Reus · Veure més »

Reverter I

Reverter I fou vescomte nominal de Barcelona des de vers el 1126 fins al 1133, efectiu del 1133 al 1135, i absent del 1135 al 1142.

Nou!!: Barcelona і Reverter I · Veure més »

Revista

Revistes en català durant la Diada de Sant Jordi de 2014 a Barcelona. Una revista o un magazín (per la seva denominació en anglès, magazine) és una publicació periòdica, generalment finançada per publicitat o pels lectors.

Nou!!: Barcelona і Revista · Veure més »

Revista de Catalunya

Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.

Nou!!: Barcelona і Revista de Catalunya · Veure més »

Revolta de Berenguer Oller

La revolta de Berenguer Oller va ésser una revolta dels menestrals de Barcelona esdevinguda el mes de març de l'any 1285.

Nou!!: Barcelona і Revolta de Berenguer Oller · Veure més »

Revolta dels angelets de la terra

Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.

Nou!!: Barcelona і Revolta dels angelets de la terra · Veure més »

Revolta dels Barretines

Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.

Nou!!: Barcelona і Revolta dels Barretines · Veure més »

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Nou!!: Barcelona і Revolució · Veure més »

Revolució Americana

Declaració d'Independència'', mostrant els cinc membres del comitè encarregat de redactar la Declaració el 1776, presentant el seu treball al Segon Congrés Continental a Filadèlfia. La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).

Nou!!: Barcelona і Revolució Americana · Veure més »

Revolució d'Astúries de 1934

La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.

Nou!!: Barcelona і Revolució d'Astúries de 1934 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Barcelona і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: Barcelona і Revolució Industrial · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: Barcelona і Revolució Russa · Veure més »

Reyes Montseny Masip

Reyes Montseny Masip (Lleida, 1948 - Barcelona, 11 de juny de 2014) fou una funcionària i política catalana, diputada al Congrés dels Diputats en la V, VI i VII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Reyes Montseny Masip · Veure més »

Reykjavík

Reykjavík («Badia del fum» en islandès) és la capital i major ciutat d'Islàndia i és la capital d'estat més septentrional del món.

Nou!!: Barcelona і Reykjavík · Veure més »

Ribera de Cardós

Ribera de Cardós és una vila cap del terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і Ribera de Cardós · Veure més »

Ricard Albiñana i Pedrerol

Ricard Albiñana i Pedrerol (El Catllar, Tarragonès, 1917 - Barcelona, 10 de maig de 2008) va ser director de fotografia català de molt renom de pel·lícules espanyoles de les dècades del 1950 i 1960.

Nou!!: Barcelona і Ricard Albiñana i Pedrerol · Veure més »

Ricard Aragó i Turón

Ricard Aragó i Turón, conegut amb el pseudònim d'Ivon l'Escop, (Santa Coloma de Farners, 1883 - Barcelona, 1963) fou un eclesiàstic i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Aragó i Turón · Veure més »

Ricard Belis i Garcia

Ricard Belis i Garcia (Barcelona, 1964) és un periodista i escriptor català, realitzador de nombrosos documentals.

Nou!!: Barcelona і Ricard Belis i Garcia · Veure més »

Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939 – 14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial.

Nou!!: Barcelona і Ricard Bofill i Leví · Veure més »

Ricard Bonmatí i Guidonet

Ricard Bonmatí i Guidonet (Barcelona, 12 d'octubre de 1954) és un escriptor, rapsode i rondallaire català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Bonmatí i Guidonet · Veure més »

Ricard Canals i Llambí

Ricard Canals i Llambí (Barcelona, 13 de desembre de 1876 - 1931) va ésser un pintor, dibuixant i gravador català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Canals i Llambí · Veure més »

Ricard Castells i Cots

Ricard Castells i Cots (Barcelona, 1955 – Barcelona, 2002) va ser un dibuixant, guionista d'historietes i il·lustrador.

Nou!!: Barcelona і Ricard Castells i Cots · Veure més »

Ricard Creus i Marzo

Ricard Creus i Marzo (Poblenou, Barcelona, 1928 - Anglès, la Selva, 10 de novembre de 2021) fou un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Creus i Marzo · Veure més »

Ricard de Vargas Golarons

Ricard de Vargas Golarons (Barcelona, 15 de febrer de 1949) és un escriptor, historiador i militant llibertari català.

Nou!!: Barcelona і Ricard de Vargas Golarons · Veure més »

Ricard Estrada Arimon

Ricard Estrada Arimon (Sabadell, 1950) és un enginyer tècnic agrícola i gestor mediambiental català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Estrada Arimon · Veure més »

Ricard Fernàndez Deu

Ricard Fernàndez Deu (Barcelona, 11 de desembre de 1948) és un advocat i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Fernàndez Deu · Veure més »

Ricard Fornesa i Ribó

Ricard Fornesa i Ribó (Barcelona, 4 de novembre de 1931 - Barcelona, 1 de març de 2014) fou un advocat i intendent mercantil català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Fornesa i Ribó · Veure més »

Ricard Giralt Miracle

Ricard Giralt Miracle (Barcelona, 2 de juny de 1911 – Barcelona, 26 de novembre de 1994) fou un il·lustrador, dissenyador gràfic i tipògraf català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Giralt Miracle · Veure més »

Ricard Lamote de Grignon i Ribas

El Grup dels Vuit o Compositors Independents de Catalunya. D'esquerra a dreta: Robert Gerhard, Agustí Grau, Joan Gibert Camins, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper i Ricard Lamote de Grignon. Hi falta Frederic Mompou. (1931) Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona, 25 de setembre de 1899 - Barcelona, 5 de febrer de 1962) fou un compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Lamote de Grignon i Ribas · Veure més »

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: Barcelona і Ricard Maria Carles i Gordó · Veure més »

Ricard Maxenchs i Roca

Ricard Maxenchs i Roca (?, 14 de desembre de 1953 - Barcelona, 20 d'octubre de 2008) fou un periodista i dirigent esportiu català, responsable del FC Barcelona entre 1981 i 2003.

Nou!!: Barcelona і Ricard Maxenchs i Roca · Veure més »

Ricard Mayral i Vidal

Ricard Mayral i Vidal (Barcelona, 8 de març de 1907 - Barcelona, 25 de desembre de 1975) fou un tenor català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Mayral i Vidal · Veure més »

Ricard Monner i Sans

Ricard Monner i Sans (Barcelona, 26 d'octubre de 1853 - Buenos Aires, 23 d'abril de 1927) fou un filòleg i escriptor català establert a l'Argentina.

Nou!!: Barcelona і Ricard Monner i Sans · Veure més »

Ricard Reguant i Molinos

Ricard Reguant i Molinos (Barcelona, 19 d'octubre de 1953) és un director de teatre, de cinema, guionista, dramaturg i realitzador de televisió català, especialitzat en el gènere musical.

Nou!!: Barcelona і Ricard Reguant i Molinos · Veure més »

Ricard Roso Olivé

Ricard Roso Olivé (1907-1990) nascut a Tarragona, estudia arquitectura a Barcelona, on té l'ocasió de conéixer les activitats del GATCPAC i fer amistat amb Germán Rodríguez Arias.

Nou!!: Barcelona і Ricard Roso Olivé · Veure més »

Ricard Salvat i Ferré

Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009) fou un escriptor, director teatral i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Salvat i Ferré · Veure més »

Ricard Torquemada i Cid

Ricard Torquemada i Cid (Barcelona, 27 de maig del 1971) és un periodista esportiu català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Torquemada i Cid · Veure més »

Ricard Urgell i Carreras

''Òpera'', conservat al MNAC Ricard Urgell i Carreras (Barcelona, 20 de setembre de 1873 - ídem, 6 de juliol de 1924) fou un pintor català, fill i deixeble de Modest Urgell i Inglada i Eleonor Carreras Torrecasana.

Nou!!: Barcelona і Ricard Urgell i Carreras · Veure més »

Ricard Viñes i Roda

Ricard Viñes i Roda (Lleida, 5 de febrer de 1875 - Barcelona, 29 d'abril de 1943) va ser un pianista català.

Nou!!: Barcelona і Ricard Viñes i Roda · Veure més »

Ricard Viladesau i Caner

Ricard Viladesau i Caner (Calonge, 18 de gener del 1918 – Barcelona, 26 de gener del 2005) va ser músic i compositor, especialment de sardanes i havaneres, i un dels millors instrumentistes de tenora de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Ricard Viladesau i Caner · Veure més »

Ricard Vinyes i Ribas

Ricard Vinyes i Ribas (Barcelona, 1952) és un historiador i professor universitari català, catedràtic d'Història contemporània a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ricard Vinyes i Ribas · Veure més »

Ricard Zamora Martínez

Ricard Zamora Martínez (Barcelona, 14 de febrer de 1901Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 15 de setembre de 1978) ha estat un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial.

Nou!!: Barcelona і Ricard Zamora Martínez · Veure més »

Ricardo Alcántara Sgarbi

és un escriptor nascut a l'Uruguai.

Nou!!: Barcelona і Ricardo Alcántara Sgarbi · Veure més »

Ricardo Mella Cea

Ricardo Mella Cea (Vigo, 1861 - Vigo, 1925) fou un teòric anarquista gallec.

Nou!!: Barcelona і Ricardo Mella Cea · Veure més »

Ricardo Sanz García

Ricardo Sanz García (Canals, Costera, 1898 - València, 1986) fou un dirigent anarquista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Ricardo Sanz García · Veure més »

Ricardo Saprissa Aymá

fou un esportista centreamericà, d'origen català, destacat en la pràctica del futbol.

Nou!!: Barcelona і Ricardo Saprissa Aymá · Veure més »

Richard Dutruel

Richard Dutruel (Thonon-les-Bains, França, 24 de desembre de 1972), és un exfutbolista professional francès.

Nou!!: Barcelona і Richard Dutruel · Veure més »

Richard Meier

Richard Meier - Newark (Nova Jersey), 1934 - és un arquitecte estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Richard Meier · Veure més »

Richard Rogers

Richard George Roberts, Baró Rogers de Riverside CH (Florència, 23 de juliol de 1933 - Londres, 18 de desembre de 2021), fou un arquitecte italià nacionalitzat britànic.

Nou!!: Barcelona і Richard Rogers · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Nou!!: Barcelona і Richard Wagner · Veure més »

Riera d'Horta

La Riera d'Horta és una de les antigues rieres del Pla de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Riera d'Horta · Veure més »

Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.

Nou!!: Barcelona і Riga · Veure més »

Rigo-rago

El rigo-rago és un instrument de percussió fregada, de nom onomatopeic, fet amb dues fustes gruixudes rectangulars, que tenen un bon nombre de sécs en una cara de cada fusta, sécs que es freguen els uns amb els altres per tal de produir un so insistent i indefinit.

Nou!!: Barcelona і Rigo-rago · Veure més »

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada del Brasil, després de São Paulo.

Nou!!: Barcelona і Rio de Janeiro · Veure més »

Ripollet

Ripollet és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Ripollet · Veure més »

Riu de Foix

El riu de Foix és un riu de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Riu de Foix · Veure més »

Riu Gaià

El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Riu Gaià · Veure més »

Riu Ripoll

El Ripoll és un riu de la Depressió Prelitoral, al Vallès Occidental, afluent del Besòs pel marge dret.

Nou!!: Barcelona і Riu Ripoll · Veure més »

Riudellots de la Selva

Riudellots de la Selva és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona.

Nou!!: Barcelona і Riudellots de la Selva · Veure més »

RN 116

Un dels extrems de l'N116, al pont del pas fronterer sobre el riu Querol a la Guingueta d'Ix La RN 116 o N116 amb les sigles RN 116 volen dir Route Nationale 116 i s'usen perquè, dins de la xarxa viària francesa, la carretera que uneix Puigcerdà amb Perpinyà té la categoria de carretera nacional.

Nou!!: Barcelona і RN 116 · Veure més »

Robert Bassas Figa

Robert Bassas Figa (Castelló d'Empúries, ? - Santa Maria del Collell, 30 de gener de 1939) fou un advocat i dirigent falangista català.

Nou!!: Barcelona і Robert Bassas Figa · Veure més »

Robert Capa

Robert Capa (Budapest, Hongria, 22 d'octubre de 1913 - Thai Binh, Vietnam, 25 de maig de 1954), és el pseudònim que representa la parella de fotògrafs Endre Ernő Friedmann i Gerda Taro. Van ser uns dels fotògrafs dels corresponsals de la guerra més famosos del.

Nou!!: Barcelona і Robert Capa · Veure més »

Robert de la Riba

El pare Robert de la Riba, nascut amb el nom civil de Joan Sans i Balsells, (La Riba, Alt Camp, 5 de febrer de 1912 - Barcelona, 19 de febrer de 1999) fou un organista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Robert de la Riba · Veure més »

Robert Hughes

Robert Studley Forrest Hughes, més conegut com a Robert Hughes, (Sydney, 28 de juliol de 1938 – Nova York, 6 d'agost de 2012) va ser un escriptor i crític d'art australià.

Nou!!: Barcelona і Robert Hughes · Veure més »

Robert Roqué i Jutglà

Robert Roqué i Jutglà (Olot, 10 de juny de 1943) és un periodista català, especialitzat en temes sardanistes.

Nou!!: Barcelona і Robert Roqué i Jutglà · Veure més »

Robert Saladrigas i Riera

Robert Saladrigas i Riera (Barcelona, 12 de febrer de 1940 - Barcelona, 22 d'octubre de 2018) fou un escriptor, periodista i crític literari català, prestigiós pels seus articles sobre literatura estrangera que publicava en el suplement CULTURA/S de ''La'' ''Vanguardia''.

Nou!!: Barcelona і Robert Saladrigas i Riera · Veure més »

Robert Surroca i Tallaferro

Robert Surroca i Tallaferro (Barcelona, 1934) és un escriptor i activista polític independentista català.

Nou!!: Barcelona і Robert Surroca i Tallaferro · Veure més »

Roberto Bolaño

Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953 – Barcelona, 15 de juliol de 2003) va ser un novel·lista i poeta xilè.

Nou!!: Barcelona і Roberto Bolaño · Veure més »

Roberto Edgardo Labandera Ganachipi

Roberto Edgardo Labandera Ganachipi (Sarandí Grande, Uruguai, 1 de novembre de 1954) és un polític i diputat socialista català d'origen uruguaià.

Nou!!: Barcelona і Roberto Edgardo Labandera Ganachipi · Veure més »

Roberto Saviano

Roberto Saviano (Nàpols, 22 de setembre de 1979) és un periodista i escriptor italià llicenciat en filosofia per la Universitat Frederic II de Nàpols.

Nou!!: Barcelona і Roberto Saviano · Veure més »

Robot

Robot Un robot és un dispositiu o mecanisme articulat que desenvolupa moviments o funcions automàtiques seguint instruccions externes o unes regles que li han estat incorporades.

Nou!!: Barcelona і Robot · Veure més »

Roc Blanc (Terrassa)

El Roc Blanc és un barri del municipi de Terrassa, situat a la part occidental del districte 4 o de Ponent, situat entre el marge dret del transvasament de la riera del Palau i la carretera d'Olesa.

Nou!!: Barcelona і Roc Blanc (Terrassa) · Veure més »

Roc Boronat i Font

Roc Boronat i Font (Barcelona, 6 de desembre de 1897 - Ciutat de Mèxic, 28 d'octubre de 1965) fou un polític i escriptor català, originari del Poblenou.

Nou!!: Barcelona і Roc Boronat i Font · Veure més »

Roc Chabàs Llorens

Roc Chabàs Llorens (Dénia, 9 de maig de 1844 — Dénia, 20 d'abril de 1912) va ser un religiós i historiador valencià.

Nou!!: Barcelona і Roc Chabàs Llorens · Veure més »

Roc Pifarré i Florejachs

Jardí en record de doctor Roc Pifarré ubicat al recinte de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida Roc Pifarré i Florejachs (Lleida, Segrià, 20 d'agost de 1929 - Barcelona, 22 de juny de 2010) va ser un metge català.

Nou!!: Barcelona і Roc Pifarré i Florejachs · Veure més »

Roca Umbert Fàbrica de les Arts

La Fàbrica de les Arts Roca Umbert és un equipament cultural ubicat a l'antiga fàbrica tèxtil de l'empresa Roca Umbert S.A. a la ciutat de Granollers al Vallès Oriental concebuda actualment com un gran centre cultural, artístic i tecnològic de l'Ajuntament de Granollers.

Nou!!: Barcelona і Roca Umbert Fàbrica de les Arts · Veure més »

Rocío Martínez-Sampere i Rodrigo

Rocío Martínez-Sampere i Rodrigo (Barcelona, 19 d'agost de 1974) és una economista i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VIII, IX i X legislatures.

Nou!!: Barcelona і Rocío Martínez-Sampere i Rodrigo · Veure més »

Rock català

Rock català és una etiqueta musical utilitzada per fer referència a algunes formacions musicals de finals del i principis del que canten en català.

Nou!!: Barcelona і Rock català · Veure més »

Rodalia de Barcelona

Rodalia de Barcelona és un servei transport públic de tren de rodalia a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Rodalia de Barcelona · Veure més »

Rodalia de Madrid

La Rodalia de Madrid és el servei ferroviari explotat per Renfe Cercanías, divisió de Renfe Operadora, sobre una infraestructura d'Adif, que comunica la ciutat de Madrid amb la seva àrea metropolitana i les principals poblacions de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Barcelona і Rodalia de Madrid · Veure més »

Rodolf Guerra i Fontana

Rodolf Guerra i Fontana (Madrid, 21 de maig de 1935) fou un advocat polític català.

Nou!!: Barcelona і Rodolf Guerra i Fontana · Veure més »

Roger Alier i Aixalà

fou un historiador i crític musical català.

Nou!!: Barcelona і Roger Alier i Aixalà · Veure més »

Roger de Bossost

Roger de Bossost, senyor d'Espenan, fou un militar francès del, comandant del castell de Salses durant la breu ocupació francesa entre el setge de 1639 i el setge de 1640.

Nou!!: Barcelona і Roger de Bossost · Veure més »

Roger de Gràcia i Clotet

Roger de Gràcia i Clotet (Barcelona, 1 d'abril de 1975) és un periodista i actor català.

Nou!!: Barcelona і Roger de Gràcia i Clotet · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Barcelona і Roger de Llúria · Veure més »

Roger Esteller i Juyol

Roger Esteller i Juyol, conegut també com «el tigre de Sants», (Barcelona, 6 de juliol de 1972) és un exjugador de bàsquet professional català.

Nou!!: Barcelona і Roger Esteller i Juyol · Veure més »

Roger Palà i Balanyà

Roger Palà i Balanyà (Barcelona, 1978) és un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Roger Palà i Balanyà · Veure més »

Rolf-Dieter Müller

Rolf-Dieter Müller (Braunschweig, 1948) és director de l'Institut d'Investigacions Científiques d'Història Militar (MGFA) de Bundeswehr a Potsdam des de 1999.

Nou!!: Barcelona і Rolf-Dieter Müller · Veure més »

Romà Bonet i Sintes

Romà Bonet i Sintes (Barcelona, 27 de setembre de 1886 - 28 de setembre de 1967) va ésser un dibuixant caricaturista i pintor que emprà els pseudònims de Jan de Lis, Ali-Bufa, X. Rei, Bo i Net i Bon.

Nou!!: Barcelona і Romà Bonet i Sintes · Veure més »

Romà Comamala i Valls

Romà Comamala i Valls (Barcelona, 1921 – Vilabella, 9 d'agost del 2000) va ser sacerdot i escriptor.

Nou!!: Barcelona і Romà Comamala i Valls · Veure més »

Romà Perpinyà Grau

Romà Perpinyà Grau (Reus, 1902 - Reus, 25 de juliol de 1991) va ser un economista català.

Nou!!: Barcelona і Romà Perpinyà Grau · Veure més »

Romà Ribera i Cirera

Romà Ribera i Cirera (Barcelona, 13 de desembre de 1848- 29 de maig de 1935) fou un pintor català, aclamat com a pintor de gènere.

Nou!!: Barcelona і Romà Ribera i Cirera · Veure més »

Romeu de Corbera

Romeu de Corbera (Barcelona, ? - València, 1445) fou un almirall i general de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó Acompanyà Martí l'Humà en la recuperació de l'illa de Sardenya el 1409 i com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410.

Nou!!: Barcelona і Romeu de Corbera · Veure més »

Romeu Sescomes

Romeu Sescomes (Tarragona, - Lleida, 7 d'octubre de 1380), polític i eclesiàstic, membre de la família Sescomes de Puig-reig, nebot de l'arquebisbe Arnau Sescomes, va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1363-1364 i 1375-1376.

Nou!!: Barcelona і Romeu Sescomes · Veure més »

Ronald Koeman

Ronald Koeman (Zaandam, 21 de març de 1963) és un entrenador de futbol i exjugador de futbol neerlandès.

Nou!!: Barcelona і Ronald Koeman · Veure més »

Roncador

Exemplar d'''Aulostomus strigosus'' acompanyant una mola de roncadors a les costes de l'illa de Tenerife. El roncador o xerla roncadora (Pomadasys incisus) és una espècie de peix de la família dels hemúlids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Roncador · Veure més »

Ronda de Dalt

La Ronda de Dalt al seu pas per La Vall d'Hebron (Carrer Granja Vella). Barcelona La B-20 o Ronda de Dalt és una via ràpida que recorre la part alta de l'àrea metropolitana de Barcelona per la part de la muntanya.

Nou!!: Barcelona і Ronda de Dalt · Veure més »

Ronda de la Universitat

Font del Trinxa, obra de Josep Campeny i Santamaria La Ronda de la Universitat forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.

Nou!!: Barcelona і Ronda de la Universitat · Veure més »

Ronda de Sant Pere

La Ronda de Sant Pere és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.

Nou!!: Barcelona і Ronda de Sant Pere · Veure més »

Ronda del Litoral

Vista de la ronda litoral al seu pas per Diagonal Mar La Ronda del Litoral a la Verneda La B-10 o Ronda del Litoral (anomenada també Ronda Litoral) és una via ràpida de circumval·lació de 20 km que recorre el cor de l'àrea metropolitana de Barcelona passant pel sud de Barcelona, tot seguint el curs dels rius Llobregat i Besòs, i la mar Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Ronda del Litoral · Veure més »

Ronda del Mig

S'anomena Ronda del Mig a la via ràpida que recorre la ciutat de Barcelona per l'interior de la ciutat, a diferència de la Ronda del Litoral i la Ronda de Dalt, que la recorren per la perifèria.

Nou!!: Barcelona і Ronda del Mig · Veure més »

Ronda verda

La Ronda Verda a Esplugues de Llobregat, pujant cap a la plaça Mireia La Ronda Verda és un itinerari ciclista semi-urbà que circumval·la la ciutat de Barcelona passant també pels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

Nou!!: Barcelona і Ronda verda · Veure més »

Roquette Frères SA

Roquette Frères és una empresa francesa dedicada a la transformació de productes alimentaris extrets del midó de blat, creïlla, dacsa o cigró.

Nou!!: Barcelona і Roquette Frères SA · Veure més »

Rorqual boreal

El rorqual boreal, rorqual del nord, balena del nord, rorqual de Rudolphi o rorqual de RudolfNoms comuns enumerats pel (Balaenoptera borealis) és un rorqual de silueta estilizada i grandària mitjana.

Nou!!: Barcelona і Rorqual boreal · Veure més »

Rorqual comú

El rorqual comú (Balaenoptera physalus) amb 20-21 m de llargada corporal i 70 tones de pes és el misticet més abundant a la Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Rorqual comú · Veure més »

Rosa Almagro i Ribera de Presas

Rosa Almagro i Ribera de Presas (Barcelona, 14 d'abril de 1920 - Barcelona? 12 de febrer del 2006) va ser una compositora amb un bon nombre de peces musicals de diferents gèneres: música religiosa, cançons populars, sis sardanes i música melòdica.

Nou!!: Barcelona і Rosa Almagro i Ribera de Presas · Veure més »

Rosa Barenys i Martorell

Rosa Maria Barenys i Martorell (Barcelona, 8 de gener de 1938) és una política i treballadora social catalana.

Nou!!: Barcelona і Rosa Barenys i Martorell · Veure més »

Rosa Fortuny i Torroella

Rosa Fortuny i Torroella (Barcelona, 20 de febrer de 1948) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VIII legislatura.

Nou!!: Barcelona і Rosa Fortuny i Torroella · Veure més »

Rosa María Barrieras Mombrú

Rosa María Barrieras Mombrú (Barcelona, 10 de desembre de 1955) és una política valenciana d'origen català, diputada a les Corts Valencianes de la V a la VIII legislatures.

Nou!!: Barcelona і Rosa María Barrieras Mombrú · Veure més »

Rosa Maria Estrany Llorens

Rosa Maria Estrany Llorens (Barcelona, 1936) és una diplomada en treball social catalana.

Nou!!: Barcelona і Rosa Maria Estrany Llorens · Veure més »

Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez

Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez (Barcelona, 30 d'octubre de 1929 – Madrid, 5 de gener del 2006) va ser pianista, professora de música i musicòloga.

Nou!!: Barcelona і Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez · Veure més »

Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941 - 11 de juny de 2020) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Nou!!: Barcelona і Rosa Maria Sardà i Tàmaro · Veure més »

Rosa Maria Subirana Rebull

Rosa Maria Subirana i Rebull (Barcelona, 1948) és una historiadora de l'art.

Nou!!: Barcelona і Rosa Maria Subirana Rebull · Veure més »

Rosa Maria Ysàs i Roca

Rosa Maria Ysàs i Roca (Barcelona, 25 d'octubre de 1939) és una mezzosoprano catalana.

Nou!!: Barcelona і Rosa Maria Ysàs i Roca · Veure més »

Rosa Regàs i Pagès

és una escriptora catalana que escriu principalment en castellà.

Nou!!: Barcelona і Rosa Regàs i Pagès · Veure més »

Rosa Sabater i Parera

Rosa Sabater i Parera (Barcelona, 29 d'agost de 1927 - Madrid, 27 de novembre de 1983) fou una pianista i pedagoga catalana de renom internacional, una de les figures més rellevants de l'escola pianística catalana de la postguerra.

Nou!!: Barcelona і Rosa Sabater i Parera · Veure més »

Rosa Sensat i Vilà

Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, Maresme, 16 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del.

Nou!!: Barcelona і Rosa Sensat i Vilà · Veure més »

Rosalia Guilleumas i Brosa

Rosalia Guilleumas i Brosa (Barcelona, 23 de maig de 1924 - ídem, 29 d'agost de 2007) fou una bibliotecària, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia entre el 1973 i 1982, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Rosalia Guilleumas i Brosa · Veure més »

Rosari Monumental de Montserrat

El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.

Nou!!: Barcelona і Rosari Monumental de Montserrat · Veure més »

Rosó

Rosó o Pel teu amor és una cançó catalana estrenada el 21 de desembre de 1922, amb música de Josep Ribas i Gabriel i sobre lletra de Miquel Poal-Aregall.

Nou!!: Barcelona і Rosó · Veure més »

Rosella de Califòrnia

La rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica Cham.) és una planta herbàcia de la família de les papaveràcies.

Nou!!: Barcelona і Rosella de Califòrnia · Veure més »

Roser Argemí d'Abadal

Roser Argemí d'Abadal (Barcelona, 1946) ha estat professora, escriptora i col·laboradora del moviment veïnal barceloní.

Nou!!: Barcelona і Roser Argemí d'Abadal · Veure més »

Roser Bofill i Portabella

Roser Bofill i Portabella (Barcelona, 25 de gener de 1931 - Barcelona, 19 d'octubre de 2011) fou una periodista catalana, pionera en el periodisme religiós.

Nou!!: Barcelona і Roser Bofill i Portabella · Veure més »

Roser Capdevila i Valls

Roser Capdevila i Valls (Barcelona, 23 de gener de 1939) és una il·lustradora catalana, creadora de Les tres bessones, i coneguda internacionalment arran de la publicació de l'adaptació cinematogràfica de les històries d'aquests personatges.

Nou!!: Barcelona і Roser Capdevila i Valls · Veure més »

Roser Murillo i Ribera

Roser Murillo Ribera, coneguda artísticament com a Roser (Canet de Mar, Maresme, 9 de maig de 1979) és una cantant i presentadora catalana.

Nou!!: Barcelona і Roser Murillo i Ribera · Veure més »

Roser Rahola d'Espona

Roser Rahola d'Espona (Barcelona, 21 de setembre de 1914Muñoz i Lloret, Josep Maria. Edicions 62. Jaume Vicens i Vives (1910-1960): una biografia intel·lectual, 1997. - ibídem, 22 de gener de 2020), I baronessa de Perpinyà, fou una editora catalana, presidenta de l'editorial Vicens Vives.

Nou!!: Barcelona і Roser Rahola d'Espona · Veure més »

Roser Vallhonesta i Molins

Roser Vallhonesta i Molins (barri d'Horta, Barcelona 1951) és una activista social catalana.

Nou!!: Barcelona і Roser Vallhonesta i Molins · Veure més »

Roserar

Roserar d'Aramaki (Japó) ''International Rose Test Garden'' a Portland (Oregon) Un roserar és un jardí, o sovint una part molt important d'un jardí, on hi ha plantats principalment rosers.

Nou!!: Barcelona і Roserar · Veure més »

Roseta Mauri i Segura

Amb el seu pare Roseta Mauri vestida per al ballet "La Korrigane" Roseta Mauri i Segura (Reus, 15 de setembre de 1850 - París, 3 de desembre de 1923) fou una ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes.

Nou!!: Barcelona і Roseta Mauri i Segura · Veure més »

Rosita Amores

Rosita Amores (n. 1938, Nules, Plana Baixa) és una vedet, cantant i actriu valenciana.

Nou!!: Barcelona і Rosita Amores · Veure més »

Rossend Arús i Arderiu

Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 16 de juliol de 1844 - Barcelona 22 d'agost de 1891) fou un periodista, dramaturg i maçó català, de tendència republicana federal catalanista.

Nou!!: Barcelona і Rossend Arús i Arderiu · Veure més »

Rossend Llurba i Tost

Rossend Llurba i Tost (El Vilosell, 29 de novembre de 1887 - Barcelona, 21 de març de 1954) fou un lletrista de cançons, autor dramàtic, editor i articulista català que va viure més de 50 anys al carrer del Roser del barri del Poble-sec de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Rossend Llurba i Tost · Veure més »

Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.

Nou!!: Barcelona і Rossend Nobas i Ballbé · Veure més »

Rossend Serra i Pagès

Rossend Serra i Pagès (Gràcia, 1 de març de 1863 – Barcelona, 1 de febrer de 1929) va ser un destacat folklorista català que desenvolupà la seva activitat des de finals del i durant tot el primer terç del.

Nou!!: Barcelona і Rossend Serra i Pagès · Veure més »

Rossinyol de terrissa

El rossinyol de terrissa és un instrument de vent, de buf humà, dels anomenats d'imitació de sons, que la mainada emprava per imitar el cant del rossinyol, d'on li ve el nom.

Nou!!: Barcelona і Rossinyol de terrissa · Veure més »

Rostany

Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.

Nou!!: Barcelona і Rostany · Veure més »

Rotllà

Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.

Nou!!: Barcelona і Rotllà · Veure més »

Roure

El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).

Nou!!: Barcelona і Roure · Veure més »

Roure cerrioide

El roure cerrioide o roure català (Quercus cerrioides o Quercus faginea cerrioides) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcies.

Nou!!: Barcelona і Roure cerrioide · Veure més »

Roy Lichtenstein

''La cara de Barcelona'' (1992) Roy Lichtenstein (Nova York, 27 d'octubre de 1923 - 29 de setembre de 1997) fou un pintor estatunidenc de Pop Art, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l'art del còmic.

Nou!!: Barcelona і Roy Lichtenstein · Veure més »

Ruïnes (Rigalt)

Ruïnes és una pintura a l'oli realitzada per Lluís Rigalt el 1865 i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Ruïnes (Rigalt) · Veure més »

Rubén Darío

Félix Rubén García Sarmiento, més conegut com a Rubén Darío (Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, (Nicaragua) 18 de gener de 1867 - León (Nicaragua), 6 de febrer de 1916), fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc.

Nou!!: Barcelona і Rubén Darío · Veure més »

Rubén Gracia Calmache

Rubén Gracia Calmache, més conegut com a Cani (Saragossa, Aragó, 3 d'agost del 1981) és un exfutbolista professional aragonès que jugava com a migcampista interior per ambdues bandes, actualment retirat.

Nou!!: Barcelona і Rubén Gracia Calmache · Veure més »

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Rubí · Veure més »

Rudolf Rocker

Rudolf Rocker (Magúncia, Alemanya, 25 de març de 1873 - Mohegan Colony, 19 de setembre de 1958) fou un escriptor, historiador i activista anarcosindicalista alemany.

Nou!!: Barcelona і Rudolf Rocker · Veure més »

Rudy Ventura

Jaume Ventura i Serra, més conegut com a Rudy Ventura (Canet de Mar, Maresme, 10 de setembre de 1926 - Barcelona, 2 d'abril del 2009), va ser un trompetista molt conegut que es va dedicar durant gairebé 70 anys a interpretar música de ball.

Nou!!: Barcelona і Rudy Ventura · Veure més »

Rumba catalana

La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.

Nou!!: Barcelona і Rumba catalana · Veure més »

Rumba flamenca

La rumba flamenca té els seus orígens en el mateix flamenc, de la qual originàriament n'era un simple «pal» o subestil més (com les bulerías, soleares, etc.), que com en el cas de les sevillanes, acabarà tenint una eminent entitat pròpia.

Nou!!: Barcelona і Rumba flamenca · Veure més »

Rupit i Pruit

Rupit i Pruit és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra.

Nou!!: Barcelona і Rupit i Pruit · Veure més »

Rut Carandell i Rieradevall

Rut Carandell i Rieradevall (Barcelona, 19 de març de 1966) és una advocada i política catalana, directora de Plataforma per la Llengua des de 2022.

Nou!!: Barcelona і Rut Carandell i Rieradevall · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Barcelona і Sabadell · Veure més »

Sabartès

El Sabartès és el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja.

Nou!!: Barcelona і Sabartès · Veure més »

Sabata

'''Sabata''' de vestir actual Diagrama que mostra les parts d'una sabata. La sabata és una mena de calçat que cobreix el peu menys que una bota, ja que no supera l'alçada del turmell, i més que una sandàlia.

Nou!!: Barcelona і Sabata · Veure més »

Sabater

Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina. Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates —sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas.

Nou!!: Barcelona і Sabater · Veure més »

Sabor de Gràcia

Sabor de Gràcia és un grup de rumba catalana format per gitanos catalans de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Sabor de Gràcia · Veure més »

Sac de gemecs

El sac de/dels gemecs —que també rep altres noms com buna (a Andorra), bot (al Pallars, Ribagorça i Aran), xeremies (a Mallorca), coixinera, gaita o botella— és la cornamusa pròpia de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Sac de gemecs · Veure més »

Sacré Cœur

El Sacré-Cœur és una basílica a dalt del turó de Montmartre (París, França).

Nou!!: Barcelona і Sacré Cœur · Veure més »

Sadun ar-Ruayní

Sadun ar-Ruayní —— va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.

Nou!!: Barcelona і Sadun ar-Ruayní · Veure més »

Safo

Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.

Nou!!: Barcelona і Safo · Veure més »

Saig

El saig antigament era un funcionari de les corts o cúries baronials i reials que s'encarregava d'executar les resolucions judicials, de fer les citacions, d'encalçar els delinqüents i d'executar les penes.

Nou!!: Barcelona і Saig · Veure més »

Sala Beckett

La Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia és un teatre de la ciutat de Barcelona que centra la seva activitat en la dramatúrgia contemporània i a la difusió de l'autoria teatral catalana.

Nou!!: Barcelona і Sala Beckett · Veure més »

Sala Gaspar

La Sala Gaspar fou una galeria d'art fundada l'any 1909 per Joan Gaspar Xalabarder, ubicada al carrer Consell de Cent de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sala Gaspar · Veure més »

Sala Imperio

La Sala Imperio era una sala d'espectacles de Barcelona, situada al carrer de la Diputació, entre la Rambla de Catalunya i Balmes, just al davant del Teatre del Nou Retir.

Nou!!: Barcelona і Sala Imperio · Veure més »

Sala Mozart (Barcelona)

La Sala Mozart fou una sala de concerts i cinema de Barcelona, situada al carrer de Bertrellans, 2, i de la Canuda, núm.

Nou!!: Barcelona і Sala Mozart (Barcelona) · Veure més »

Sala Muntaner

La Sala Muntaner era un espai teatral ubicat al carrer de Muntaner núm.

Nou!!: Barcelona і Sala Muntaner · Veure més »

Sala Parés

La Sala Parés és una galeria d'art situat al carrer de Petrixol, 5 de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sala Parés · Veure més »

Sala Versus Glòries

La Sala Versus Glòries, originàriament Versus Teatre, és un espai teatral obert des del 1995 al barri de Fort Pienc de Barcelona en un local que havia estat una fàbrica d'ascensors.

Nou!!: Barcelona і Sala Versus Glòries · Veure més »

Salamàndrids

Els salamàndrids (Salamandridae) són una família d'amfibis l'ordre dels urodels.

Nou!!: Barcelona і Salamàndrids · Veure més »

Salàs de Pallars

Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca.

Nou!!: Barcelona і Salàs de Pallars · Veure més »

Saló del Tinell

El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.

Nou!!: Barcelona і Saló del Tinell · Veure més »

Saló Diana

El Saló Diana fou un espai teatral ubicat al número 85 del carrer de Sant Pau de Barcelona (vegeu casa Pere Prats), seu de l'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle (A.D.T.E.), grup escindit de l'Assemblea d'Actors i Directors.

Nou!!: Barcelona і Saló Diana · Veure més »

Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Comic Barcelona, històricament anomenat Saló Internacional del Còmic de Barcelona, és un certamen anual d'autors, editors i lectors de còmic que se celebra anualment a Barcelona des de 1981.

Nou!!: Barcelona і Saló Internacional del Còmic de Barcelona · Veure més »

Saló Olímpia

El Teatre Olympia, Teatre Olímpia o Saló Olímpia va ser un teatre de la ciutat de Barcelona, situat al Paral·lel i que va funcionar entre 1900 i 1909.

Nou!!: Barcelona і Saló Olímpia · Veure més »

Salomé (cantant)

Maria Rosa Marco i Poquet, més coneguda pel nom artístic de Salomé, (Barcelona, 21 de juny de 1939) és una cantant catalana.

Nou!!: Barcelona і Salomé (cantant) · Veure més »

Saltiri (instrument)

El saltiri és un instrument musical cordòfon de la família de les cítares, sense trasts.

Nou!!: Barcelona і Saltiri (instrument) · Veure més »

Salts als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Rem Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Salts als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Salut Camps i Russinés

Salut Camps i Russinés és una activista social catalana.

Nou!!: Barcelona і Salut Camps i Russinés · Veure més »

Salvador Albuixech i Mañas

Salvador Albuixech i Mañas (Barcelona, 1946, Barcelona, 2023) era un comerciant i dirigent veïnal català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Albuixech i Mañas · Veure més »

Salvador Andreu i Grau

Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928) fou un empresari de la indústria farmacèutica, promotor immobiliari i filantrop català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Andreu i Grau · Veure més »

Salvador Angosto Calvet

Salvador Angosto Calvet (Barcelona el 14 d'abril de 1947) és un sindicalista i dirigent veïnal català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Angosto Calvet · Veure més »

Salvador Artigas i Sahún

Salvador Artigas i Sahún (Barcelona, 23 de febrer de 1913 - Benidorm, 6 de setembre de 1997) fou un futbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Artigas i Sahún · Veure més »

Salvador Aulèstia i Vàzquez

''Sideroploide'', ''Ferroestructura núm. 5'', o ''Als homes de la mar'' Salvador Aulèstia i Vàzquez (Barcelona, 13 de novembre de 1915 - Milà, juny de 1994) fou un escultor, pintor, dibuixant i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Aulèstia i Vàzquez · Veure més »

Salvador Brotons i Soler

Salvador Brotons i Soler (Barcelona, 17 de juliol de 1959) és un compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Brotons i Soler · Veure més »

Salvador Canals y Vilaró

Salvador Canals y Vilaró (San Juan de Puerto Rico, 4 d'octubre de 1867 - Barcelona, 1938) fou un polític i periodista valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Barcelona і Salvador Canals y Vilaró · Veure més »

Salvador Carrera i Comes

Salvador Carrera i Comes (Ribes de Freser, 6 d'agost de 1935- Barcelona, 25 de juliol de 2018) fou un polític i economista català, diputat al Congrés dels Diputats i al Senat d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Salvador Carrera i Comes · Veure més »

Salvador Carreres Zacarés

Salvador Carreres Zacarés (València, 13 de juny de 1882 - València, 17 de gener de 1973) va ser un historiador valencià.

Nou!!: Barcelona і Salvador Carreres Zacarés · Veure més »

Salvador Casañas i Pagès

Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Casañas i Pagès · Veure més »

Salvador Clop i Urpí

Salvador Clop (Barcelona, 1917 – 29 d'octubre 2005) militant socialista.

Nou!!: Barcelona і Salvador Clop i Urpí · Veure més »

Salvador Clotas i Cierco

Salvador Clotas i Cierco (Barcelona, 4 de juny de 1938) és un polític, escriptor i editor català, germà d'Higini Clotas i Cierco.

Nou!!: Barcelona і Salvador Clotas i Cierco · Veure més »

Salvador Codina i Duran

Salvador Codina i Duran (Sabadell, 5 de setembre de 1879 - Caldes de Montbui, 20 de gener de 1964) fou doctor en farmàcia i un dels primers elaboradors de iogurt dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Salvador Codina i Duran · Veure més »

Salvador d'Horta

Urna amb el cos del sant a l'església de Santa Rosalia de Càller Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, desembre de 1520 - Càller, 18 de març de 1567), religiós franciscà i miracler popular, és venerat com a sant de l'Església catòlica, que en celebra la memòria litúrgica el 18 de març.

Nou!!: Barcelona і Salvador d'Horta · Veure més »

Salvador Dachs

Salvador Dachs (Olot, 8 d'abril de 1732 - 1769), format probablement sota el mestratge de J. Carcoler, fou un músic català del.

Nou!!: Barcelona і Salvador Dachs · Veure més »

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.

Nou!!: Barcelona і Salvador Dalí i Domènech · Veure més »

Salvador de Madariaga

Salvador de Madariaga y Rojo (La Corunya, Galícia 1886 - Locarno, Suïssa 1978), fou un diplomàtic, escriptor, historiador, pacifista i professor universitari espanyol, que ocupà diversos càrrecs polítics a la Societat de Nacions i durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Salvador de Madariaga · Veure més »

Salvador de Samà i de Sarriera

Salvador de Samà i de Sarriera (Vinyols i els Arcs, 1885 - Barcelona, 21 de desembre de 1948) fou un aristòcrata i polític català, fill de Salvador de Samà i Torrents.

Nou!!: Barcelona і Salvador de Samà i de Sarriera · Veure més »

Salvador Escamilla i Gómez

Salvador Escamilla i Gómez (Barcelona, 1931 – 30 de març del 2008) fou presentador de ràdio i televisió, cantant i actor de teatre.

Nou!!: Barcelona і Salvador Escamilla i Gómez · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: Barcelona і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Salvador Esteve i Figueras

Salvador Esteve i Figueras (Martorell, 29 d'abril de 1945) és un polític català, president de la Diputació de Barcelona del 15 de juliol de 2011 fins al 15 de juliol de 2015, president de l'Associació Catalana de Municipis des del 2007 al 2011, i alcalde de Martorell entre 1987 i 2003 i de nou entre 2007 i el 2015.

Nou!!: Barcelona і Salvador Esteve i Figueras · Veure més »

Salvador Ferrer

Salvador Ferrer i Amill (1840 - Barcelona, 10 de gener de 1890) fou un sindicalista català, el primer vicepresident de la UGT.

Nou!!: Barcelona і Salvador Ferrer · Veure més »

Salvador Figuera

Salvador Figuera (segle XVIII - Barcelona, 14 de maig de 1759) fou prevere, compositor i a partir del 1734 fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Salvador Figuera · Veure més »

Salvador Giner i de San Julián

Salvador Giner i de San Julián (Barcelona, 10 de febrer de 1934 - 19 d'octubre de 2019) va ser un sociòleg català, que fou president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 2005 i 2013.

Nou!!: Barcelona і Salvador Giner i de San Julián · Veure més »

Salvador Gurri i Corominas

Salvador Gurri i Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 31 d'octubre de 1819) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Gurri i Corominas · Veure més »

Salvador Mas i Conde

Salvador Mas i Conde (Barcelona, 27 de febrer de 1951) és un director d'orquestra català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Mas i Conde · Veure més »

Salvador Massa i Passapera

Salvador Massa i Passapera (Vidreres, Selva, 1839-1920) va ésser un metge que es va llicenciar en Medicina a Barcelona (1862), exercí a Vidreres i gaudí d'un cert prestigi en traumatologia.

Nou!!: Barcelona і Salvador Massa i Passapera · Veure més »

Salvador Massó i Simon

Salvador Massó i Simon (Barcelona, 28 d'octubre del 1910 – 6 d'octubre del 1975) va ser trompetista i compositor, especialment de música lleugera.

Nou!!: Barcelona і Salvador Massó i Simon · Veure més »

Salvador Mayol

''Un cafè al carnaval'', Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (en dipòsit al MNAC). Salvador Mayol o Maiol (Barcelona, 1775 - ídem, 1834) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Mayol · Veure més »

Salvador Milà i Solsona

Salvador Milà i Solsona (Barcelona, 7 de juliol de 1953) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VIII, IX i X legislatures per ICV-EUiA.

Nou!!: Barcelona і Salvador Milà i Solsona · Veure més »

Salvador Millet i Bel

Salvador Millet i Bel (Viladrau, 1 de gener de 1912 - Barcelona, 29 d'abril de 1998) fou un economista català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Millet i Bel · Veure més »

Salvador Moreno Manzano

Salvador Moreno Manzano (Orizaba, Veracruz, 1916 - Ciutat de Mèxic, 7 de juny de 1999) fou un compositor, historiador de l'art i pintor mexicà molt vinculat a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Salvador Moreno Manzano · Veure més »

Salvador Puig i Antich

Salvador Puig i Antich, àlies el Metge, (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, lluitador en pro de l'alliberament de la classe obrera i actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta.

Nou!!: Barcelona і Salvador Puig i Antich · Veure més »

Salvador Quemades

Salvador Quemades fou un polític i sindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Quemades · Veure més »

Salvador Reixac

Primera pàgina de la particel·la de violí 1r d'un trio de '''Salvador Reixac''' per a dos violins i baix Salvador Reixac (Barcelona ca. 1725 - Trillo, província d'Osca, 1780) fou un compositor i violinista català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Reixac · Veure més »

Salvador Seguí i Rubinat

Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del.

Nou!!: Barcelona і Salvador Seguí i Rubinat · Veure més »

Salvador Sostres i Tarrida

Salvador Sostres i Tarrida (Barcelona, 1975) és un escriptor, polemista i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Sostres i Tarrida · Veure més »

Salvador Sunet Urgellès

Salvador Sunet Urgellès (Barcelona, 1891 - Barcelona, 1949) Ceramista català de la primera meitat del.

Nou!!: Barcelona і Salvador Sunet Urgellès · Veure més »

Salvador Torrell i Eulàlia

Salvador Torrell i Eulàlia (Reus, Baix Camp, 20 de juliol de 1900 - Barcelona, 24 d'octubre de 1990) va ser un llibreter i editor català conegut també com a Torrell de Reus.

Nou!!: Barcelona і Salvador Torrell i Eulàlia · Veure més »

Salvador Valeri i Pupurull

Casa Comalat. Façana del carrer de Còrsega. Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 30 de maig de 1873 - 22 d'abril de 1954) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Valeri i Pupurull · Veure més »

Salvador Vilaregut i Martí

Salvador Vilaregut i Martí (Barcelona, 24 de gener de 1872 - 5 de juliol de 1937) va ser un autor dramàtic i traductor d'obres de teatre català Encara que va estudiar Dret i va treballar com a periodista per diversos diaris i revistes (com El sol, La Renaixensa, Pèl & ploma i Joventut), destaca sobretot per ser el primer traductor al català de les aventures de Sherlock Holmes.

Nou!!: Barcelona і Salvador Vilaregut i Martí · Veure més »

Salvador Vilaseca i Anguera

Salvador Vilaseca i Anguera (Reus, 17 d'abril de 1896 - 13 d'abril de 1975) fou un historiador i metge català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Vilaseca i Anguera · Veure més »

Salvador Vinyals i Sabaté

Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847 – ídem, 20 de novembre de 1926) fou un arquitecte català.

Nou!!: Barcelona і Salvador Vinyals i Sabaté · Veure més »

Salvatore Quasimodo

Salvatore Quasimodo (Modica, 20 d'agost de 1901 - Amalfi, 14 de juny de 1968) fou un poeta i periodista italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1959"per la seva poesia lírica, que amb el foc clàssic expressa la tràgica experiència de la vida en els nostres temps".

Nou!!: Barcelona і Salvatore Quasimodo · Veure més »

Sam Abrams

Sam Abrams (2007) Sam Abrams o D. Sam Abrams (nom complet: Donald Samuel Abrams Levy, Beckley, Virgínia Occidental, 1952) és un poeta, assagista, traductor i crític literari estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Sam Abrams · Veure més »

San Agustín (Terol)

San Agustín (en xurro, San Agostín; en castellà i oficialment, San Agustín) és un municipi al sud-est de la comarca Gúdar-Javalambre a la província de Terol, Aragó.

Nou!!: Barcelona і San Agustín (Terol) · Veure més »

Sanç IV de Castella

Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).

Nou!!: Barcelona і Sanç IV de Castella · Veure més »

Sança Ximenis de Cabrera

Sança Ximenis de Cabrera i de Prades (1393 - Barcelona, 1474), personalitat destacada dins l'aristocràcia catalana i promotora artística medieval de la capella sepulcral de Santa Caterina i Santa Clara de la catedral de Barcelona (tant la tomba d'alabastre com la pintura mural i el retaule).

Nou!!: Barcelona і Sança Ximenis de Cabrera · Veure més »

Sandra Barneda i Valls

Sandra Barneda i Valls (Barcelona, 4 d'octubre de 1975) és una escriptora, periodista i presentadora catalana, que ha treballat tant en ràdio com en televisió.

Nou!!: Barcelona і Sandra Barneda i Valls · Veure més »

Sandro Rosell i Feliu

Alexandre Rosell i Feliu, més conegut com a Sandro Rosell (Barcelona, 6 de març de 1964) és un dirigent esportiu i empresari barceloní.

Nou!!: Barcelona і Sandro Rosell i Feliu · Veure més »

Sangtraït (grup de música)

Sangtraït va ser un grup de hard rock i heavy metal amb reminiscències fantàstiques i medievals combinades esporàdicament amb temes actuals i quotidians.

Nou!!: Barcelona і Sangtraït (grup de música) · Veure més »

Sanofi

Sanofi és una multinacional dedicada a la fabricació i a la comercialització de productes farmacèutics amb seu a Gentilly, França.

Nou!!: Barcelona і Sanofi · Veure més »

Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sant Adrià de Besòs · Veure més »

Sant Andreu de Baltarga

Sant Andreu de Baltarga és una església romànica de la població de Baltarga, municipi de Bellver de Cerdanya.

Nou!!: Barcelona і Sant Andreu de Baltarga · Veure més »

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Andreu de Llavaneres, sovint anomenat simplement Llavaneres, és una vila i municipi a 36 km al nord-est de Barcelona (Catalunya), a la vora de la costa mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Sant Andreu de Llavaneres · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Andreu de València d'Àneu

Sant Andreu de València d'Àneu és l'església parroquial romànica del poble de València d'Àneu, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і Sant Andreu de València d'Àneu · Veure més »

Sant Antoni (Eixample)

Sant Antoni és un barri del districte de l'Eixample de Barcelona, delimitat per la Gran Via de les Corts Catalanes (des de plaça d'Espanya fins a plaça de la Universitat), Ronda de Sant Antoni, Ronda de Sant Pau, i l'avinguda del Paral·lel.

Nou!!: Barcelona і Sant Antoni (Eixample) · Veure més »

Sant Antoni de Vilamajor

Sant Antoni de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Sant Antoni de Vilamajor · Veure més »

Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Sant Boi de Llobregat · Veure més »

Sant Celoni

Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.

Nou!!: Barcelona і Sant Celoni · Veure més »

Sant Climent de Llobregat

Sant Climent de Llobregat o simplement Sant Climent és un municipi del Baix Llobregat que té uns 11 km² de superfície i la seva població supera lleugerament els 4.000 habitants.

Nou!!: Barcelona і Sant Climent de Llobregat · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Barcelona і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Barcelona і Sant Cugat Sesgarrigues · Veure més »

Sant Esteve d'Abella de la Conca

L'església parroquial de Sant Esteve, respecte d'Abella de la Conca Sant Esteve d'Abella de la Conca és l'església parroquial romànica, de la vila d'Abella de la Conca, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Barcelona і Sant Esteve d'Abella de la Conca · Veure més »

Sant Esteve Sesrovires

Sant Esteve Sesrovires, sovint només Sesrovires, és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Nou!!: Barcelona і Sant Esteve Sesrovires · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.

Nou!!: Barcelona і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu de Llobregat és un municipi català, capital de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Sant Feliu de Llobregat · Veure més »

Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.

Nou!!: Barcelona і Sant Fost de Campsentelles · Veure més »

Sant Francesc (barri de València)

Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.

Nou!!: Barcelona і Sant Francesc (barri de València) · Veure més »

Sant Genís (Jorba)

Sant Genís és un nucli rural al municipi de Jorba, a la comarca de l'Anoia i província de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sant Genís (Jorba) · Veure més »

Sant Genís dels Agudells

Una de les campanes de Sant Genís Sant Genís dels Agudells és un barri del districte d'Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Sant Gervasi - la Bonanova

Sant Gervasi - la Bonanova és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sant Gervasi - la Bonanova · Veure més »

Sant Gervasi de Cassoles

L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.

Nou!!: Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »

Sant Gervasi-Galvany

Mercat de Galvany, acabat per l'arquitecte Antoni de Falguera el 1912. Sant Gervasi-Galvany és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sant Gervasi-Galvany · Veure més »

Sant Iscle de Bages

Sant Iscle de Bages és un poble rural de masies disperses del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a la comarca catalana del Bages.

Nou!!: Barcelona і Sant Iscle de Bages · Veure més »

Sant Jaume de Vilanova

Sant Jaume de Vilanova o Sant Jaume de Vilanova del Pla és una església romànica de finals del al terme municipal de Santa Maria d'Oló, al Moianès.

Nou!!: Barcelona і Sant Jaume de Vilanova · Veure més »

Sant Jeroni (Montserrat)

Sant Jeroni és el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236 metres.

Nou!!: Barcelona і Sant Jeroni (Montserrat) · Veure més »

Sant Jeroni de la Murtra

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.

Nou!!: Barcelona і Sant Jeroni de la Murtra · Veure més »

Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Barcelona і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Barcelona і Sant Jordi · Veure més »

Sant Jordi (Baix Maestrat)

Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Barcelona і Sant Jordi (Baix Maestrat) · Veure més »

Sant Josep (l'Hospitalet de Llobregat)

Sant Josep és un barri de L'Hospitalet de Llobregat, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sant Josep (l'Hospitalet de Llobregat) · Veure més »

Sant Julià del Fou

Sant Julià del Fou, de vegades escrit com a forma antiga Sant Julià d'Alfou, és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental (Baix Montseny), actualment envoltada per una urbanització que porta el seu nom.

Nou!!: Barcelona і Sant Julià del Fou · Veure més »

Sant Just Desvern

Sant Just Desvern és un municipi situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola.

Nou!!: Barcelona і Sant Just Desvern · Veure més »

Sant Llorenç d'Isavarre

Sant Llorenç d'Isavarre és una església romànica del poble d'Isavarre, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і Sant Llorenç d'Isavarre · Veure més »

Sant Llorenç prop Bagà

Sant Llorenç prop Bagà és un conjunt monàstic del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Sant Llorenç prop Bagà · Veure més »

Sant Magí de Brufaganya

Sant Magí de la Brufaganya és un santuari situat a 760 m d'altitud, sobre el començament del Torrent de Sant Magí, al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà).

Nou!!: Barcelona і Sant Magí de Brufaganya · Veure més »

Sant Martí d'Ix

Sant Martí d'Ix és l'església, antigament parroquial, del poble d'Ix i de tota la seva antiga comuna.

Nou!!: Barcelona і Sant Martí d'Ix · Veure més »

Sant Martí de Centelles

Sant Martí de Centelles és un municipi de la comarca d'Osona a la zona sud de la comarca afrontant amb el Vallès Oriental i el Moianès, a la conca del riu Congost i sota els cingles de Bertí.

Nou!!: Barcelona і Sant Martí de Centelles · Veure més »

Sant Martí de Maçana

Sant Martí de Maçana, o senzillament Maçana, és una caseria constituïda com a entitat de població (codi 081859) del municipi de Rubió, al nord de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Barcelona і Sant Martí de Maçana · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sant Martí Sesgueioles

Sant Martí Sesgueioles és un municipi de la comarca de l'Anoia dins de la comarca històrica de l'Alta Segarra.

Nou!!: Barcelona і Sant Martí Sesgueioles · Veure més »

Sant Miquel d'Engolasters

L'església o santuari de Sant Miquel d'Engolasters està situada prop del llogaret d'Engolasters (Escaldes-Engordany) a 1.504 m. i dominant tota la vall d'Andorra.

Nou!!: Barcelona і Sant Miquel d'Engolasters · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Nou!!: Barcelona і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Sant Miquel de la Seu d'Urgell

L'església de Sant Miquel, abans església de Sant Pere, és una església situada a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, és d'estil romànic i es troba adossada al claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Barcelona і Sant Miquel de la Seu d'Urgell · Veure més »

Sant Miquel de Soriguerola

Sant Miquel de Soriguerola és una església romànica situada a l'entitat de població de Soriguerola pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Barcelona і Sant Miquel de Soriguerola · Veure més »

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Nou!!: Barcelona і Sant patró · Veure més »

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.

Nou!!: Barcelona і Sant Pau del Camp · Veure més »

Sant Pere d'Olopte

L'església de Sant Pere d'Olopte es troba a la part alta d'un petit promontori a l'esquerra de l'entrada del poble d'Olopte, a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Barcelona і Sant Pere d'Olopte · Veure més »

Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)

Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

Nou!!: Barcelona і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda) · Veure més »

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Sant Pere de Sorpe

Sant Pere de Sorpe és una església romànica que es troba dins el poble de Sorpe, pertanyent al terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і Sant Pere de Sorpe · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).

Nou!!: Barcelona і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Sant Pere del Burgal

Sant Pere del Burgal és un antic monestir benedictí romànic de l'àmbit del poble d'Escaló, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і Sant Pere del Burgal · Veure més »

Sant Pere del Romaní

Sant Pere del Romaní, o Sant Pere Romaní, és una ermita romànica declarada bé cultural d'interès nacional, situada al terme de Molins de Rei, prop del poble, al vessant oest de la Serra de Collserola.

Nou!!: Barcelona і Sant Pere del Romaní · Veure més »

Sant Pere Ermengol

Arqueta amb les restes de Sant Pere Ermengol a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats Pere Ermengol de Rocafort (La Guàrdia dels Prats, Montblanc, 1228 - 1304) va ser un noble català, bandoler, frare mercedari i màrtir (es considera l'únic màrtir cristià que no va morir durant el seu martiri).

Nou!!: Barcelona і Sant Pere Ermengol · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Barcelona і Sant Petersburg · Veure més »

Sant Quirze de Besora

Sant Quirze de Besora és un municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona, tot i que fins al 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès.

Nou!!: Barcelona і Sant Quirze de Besora · Veure més »

Sant Quirze de Pedret

espadanya del segle XVIII Sant Quirze de Pedret és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional, tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat.

Nou!!: Barcelona і Sant Quirze de Pedret · Veure més »

Sant Ramon

Sant Ramon és un municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Barcelona і Sant Ramon · Veure més »

Sant Salvador de Toló

Sant Salvador de Toló és una vila del terme municipal de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Barcelona і Sant Salvador de Toló · Veure més »

Sant Salvador de Toló (antic municipi)

L'antic municipi de Sant Salvador de Toló, del Pallars Jussà, és un dels tres antics municipis que foren agrupats el 1970 amb els també aleshores municipis d'Aransís i Sant Serni per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca.

Nou!!: Barcelona і Sant Salvador de Toló (antic municipi) · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Barcelona і Sant Sebastià · Veure més »

Sant Sebastià màrtir

Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.

Nou!!: Barcelona і Sant Sebastià màrtir · Veure més »

Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), que es troba en el poble d'Anserall.

Nou!!: Barcelona і Sant Serni de Tavèrnoles · Veure més »

Sant Vicenç de Castellet

Sant Vicenç de Castellet és un municipi de Catalunya, el més poblat del sud del Bages.

Nou!!: Barcelona і Sant Vicenç de Castellet · Veure més »

Sant Vicenç de Montalt

Sant Vicenç de Montalt, anomenat Sant Vicenç de Llavaneres fins al 1935, és un municipi a 41 km al nord-est de Barcelona (Catalunya), a la vora de la costa mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Sant Vicenç de Montalt · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Barcelona і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Barcelona і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Cecília de Voltregà

Santa Cecília de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona.

Nou!!: Barcelona і Santa Cecília de Voltregà · Veure més »

Santa Coloma de Ger

Santa Coloma de Ger és una església d'estil romànic modificat de Ger (Baixa Cerdanya) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Barcelona і Santa Coloma de Ger · Veure més »

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »

Santa Cova de Montserrat

Imatge de la Mare de Déu de Montserrat Claustre de la Santa Cova de Montserrat La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Santa Cova de Montserrat · Veure més »

Santa Creu d'Olorda

La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.

Nou!!: Barcelona і Santa Creu d'Olorda · Veure més »

Santa Eulàlia (alta costura)

Santa Eulàlia és una boutique de moda barcelonina creada el 1843, la més antiga de la ciutat.

Nou!!: Barcelona і Santa Eulàlia (alta costura) · Veure més »

Santa Eulàlia d'Estaon

L'església de Santa Eulàlia d'Estaon és l'antiga parroquial del poble d'Estaon, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme del mateix nom.

Nou!!: Barcelona і Santa Eulàlia d'Estaon · Veure més »

Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia de Ronçana és un municipi situat a l'oest de la comarca del Vallès Oriental, al bell mig de la Vall del Tenes.

Nou!!: Barcelona і Santa Eulàlia de Ronçana · Veure més »

Santa Margarida de Martorell

Santa Margarida de Martorell és un jaciment arqueològic format per una basílica paleocristiana, una necròpolis paleocristiana i medieval, un nucli d'hàbitat, una sagrera medievals i una església romànica.

Nou!!: Barcelona і Santa Margarida de Martorell · Veure més »

Santa Margarida i els Monjos

Santa Margarida i els Monjos és un municipi es troba el sud-oest de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb la del Garraf.

Nou!!: Barcelona і Santa Margarida i els Monjos · Veure més »

Santa Maria d'All

Santa Maria d'All és una església de l'entitat de població d'All, pertanyent al municipi d'Isòvol (Cerdanya).

Nou!!: Barcelona і Santa Maria d'All · Veure més »

Santa Maria d'Arenys

Santa Maria d'Arenys és una església del municipi d'Arenys de Mar que pertany al Bisbat de Girona.

Nou!!: Barcelona і Santa Maria d'Arenys · Veure més »

Santa Maria d'Igualada

Santa Maria d'Igualada o l'Església Gran és una basílica del municipi d'Igualada (Anoia).

Nou!!: Barcelona і Santa Maria d'Igualada · Veure més »

Santa Maria d'Oló

Santa Maria d'Oló és un poble a l'extrem nord de la comarca del Moianès, en un territori molt accidentat, drenat per les rieres Gavarresa i d'Oló, principalment, i també per la de Malrubí, afluent de la primera.

Nou!!: Barcelona і Santa Maria d'Oló · Veure més »

Santa Maria de Covet

Santa Maria de Covet és una església romànica del situada al poble de Covet, al municipi d'Isona i Conca Dellà (abans de 1970 al terme d'Isona).

Nou!!: Barcelona і Santa Maria de Covet · Veure més »

Santa Maria de Llerona

Santa Maria de Llerona és una església d'origen preromànic, datada l'any 990.

Nou!!: Barcelona і Santa Maria de Llerona · Veure més »

Santa Maria de Mosoll

Santa Maria de Mosoll és una església romànica situada a l'entitat de població de Mosoll, pertanyent al municipi de Das, a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Barcelona і Santa Maria de Mosoll · Veure més »

Santa Maria de Serrateix

Santa Maria de Serrateix és una antiga abadia benedictina, avui reconvertida en parròquia, del municipi de Viver i Serrateix, al Berguedà), declarada Bé cultural d'interès nacional. El conjunt és format pel temple romànic, amb el campanar gòtic, el claustre neoclàssic i les dependències del monestir, amb el palau abacial gòtic reformat en època barroca. Està situada al poble de Serrateix, al km. 13 de la carretera BV-4235, des de Navàs.

Nou!!: Barcelona і Santa Maria de Serrateix · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Barcelona і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: Barcelona і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santa Pau

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Barcelona і Santa Pau · Veure més »

Santa Perpètua de Mogoda

Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Santa Perpètua de Mogoda · Veure més »

Santa Rosa (Alcoi)

El barri de Santa Rosa és el segon barri quant a població d'Alcoi amb 15.942 habitants, un 26% de la població.

Nou!!: Barcelona і Santa Rosa (Alcoi) · Veure més »

Santi Millán

Santiago Millán Montes (Barcelona, 13 de setembre de 1968), de nom artístic Santi Millán, és un actor català.

Nou!!: Barcelona і Santi Millán · Veure més »

Santiago Alcobé i Noguer

Santiago Alcobé i Noguer (Barcelona, 1903 - 1977) fou un antropòleg, catedràtic d'antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Barcelona і Santiago Alcobé i Noguer · Veure més »

Santiago Alcolea i Gil

Santiago Alcolea i Gil (Falset, Priorat, 1919 - Barcelona, 30 de juliol del 2008) fou un historiador de l'art català, especialitzat en l'art català dels segles XVI a XIX.

Nou!!: Barcelona і Santiago Alcolea i Gil · Veure més »

Santiago Bañeras i Goday

Santiago Bañeras i Goday (Palamós, Baix Empordà, 22 de juliol de 1913 - 6 de gener de 1985) fou un músic, escriptor i poeta.

Nou!!: Barcelona і Santiago Bañeras i Goday · Veure més »

Santiago Bernabéu de Yeste

Santiago Bernabéu de Yeste (Almansa, Albacete, 8 de juny de 1895 - Madrid, 2 de juny de 1978) va ser un futbolista i president del Reial Madrid CF des del 1943 fins a la seva mort.

Nou!!: Barcelona і Santiago Bernabéu de Yeste · Veure més »

Santiago Calatrava Valls

Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.

Nou!!: Barcelona і Santiago Calatrava Valls · Veure més »

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Nou!!: Barcelona і Santiago de Compostel·la · Veure més »

Santiago Dexeus i Font

Santiago Dexeus i Font (Barcelona, 5 de maig de 1897 - Sils, 1973) va ser un tocoginecòleg català creador de l'Escola Dexeus d'obstetrícia i ginecologia.

Nou!!: Barcelona і Santiago Dexeus i Font · Veure més »

Santiago Dexeus i Trias de Bes

Santiago Dexeus i Trias de Bes nascut a Barcelona, el 22 de juliol de 1935) és un metge ginecòleg català, fill de Santiago Dexeus i Font i germà de Josep Maria Dexeus i Trias de Bes, i pare de dos fills bessons. Actualment dirigeix Somdex Ginecologia, situat a la Clínica Tres Torres de Barcelona, i és fundador i vicepresident de la Fundació Somdex.

Nou!!: Barcelona і Santiago Dexeus i Trias de Bes · Veure més »

Santiago Gubern i Fàbregas

Santiago Gubern i Fàbregas (Barcelona 1875 - 1960) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Santiago Gubern i Fàbregas · Veure més »

Santiago Nadal i Gaya

Santiago Nadal i Gaya (Lleida 1909 - Barcelona 1974) fou un advocat i periodista català, germà d'Eugeni, Carles i Joan Manuel Nadal i Gaya.

Nou!!: Barcelona і Santiago Nadal i Gaya · Veure més »

Santiago Pi i Sunyer

Santiago Pi i Sunyer (Barcelona, Barcelonès, 1893 - 1981) fou un metge i polític català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d'August Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer.

Nou!!: Barcelona і Santiago Pi i Sunyer · Veure més »

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Nou!!: Barcelona і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Santiago Rubió i Tudurí

Santiago Rubió i Tudurí (Maó, 1892 - Barcelona, 1980) fou un enginyer menorquí, fill del també enginyer Marià Rubió i Bellver.

Nou!!: Barcelona і Santiago Rubió i Tudurí · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Barcelona і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Santiago Valentí i Camp

Santiago Valentí i Camp (Barcelona, 18 de desembre de 1875 - Barcelona, 4 de març de 1934) fou un periodista, escriptor, editor, sociòleg i polític català.

Nou!!: Barcelona і Santiago Valentí i Camp · Veure més »

Sants

Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.

Nou!!: Barcelona і Sants · Veure més »

Sants-Badal

Sants-Badal és un barri del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona situat entre la Riera Blanca (frontera barcelonina amb l'Hospitalet de Llobregat), l'avinguda Madrid i la rambla de Badal, carrer del qual rep el nom.

Nou!!: Barcelona і Sants-Badal · Veure més »

Sants-Montjuïc

Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sants-Montjuïc · Veure més »

Santuari

En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura.

Nou!!: Barcelona і Santuari · Veure més »

Santuari de Lluc

El santuari de Lluc és un monestir situat a Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).

Nou!!: Barcelona і Santuari de Lluc · Veure més »

Santuari de Sant Josep de la Muntanya

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut (Gràcia, Barcelona), obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de.

Nou!!: Barcelona і Santuari de Sant Josep de la Muntanya · Veure més »

Santuari del Miracle

El santuari del Miracle és un centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi de Riner, al Solsonès.

Nou!!: Barcelona і Santuari del Miracle · Veure més »

Saqueig d'Agde

El saqueig d'Agde, el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Saqueig d'Agde · Veure més »

Saqueig de Barcelona

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.

Nou!!: Barcelona і Saqueig de Barcelona · Veure més »

Sara Maria Blasi i Gutiérrez

Sara Maria Blasi i Gutiérrez (Barcelona, 1942) és una pedagoga catalana de reconegut prestigi, ha exercit diversos càrrecs directius com a Inspectora d'Educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Sara Maria Blasi i Gutiérrez · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Saragossa · Veure més »

Sarah Brightman

Sarah Brightman (Berkhampstead, Anglaterra, 14 d'agost de 1960) és una cantant-soprano de coloratura lírica-, actriu i ballarina anglesa.

Nou!!: Barcelona і Sarah Brightman · Veure més »

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Barcelona і Sarajevo · Veure més »

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Sardana · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Barcelona і Sardenya · Veure més »

Sarfa

La Sarfa és una empresa de transport de viatgers de les comarques gironines, amb seu administrativa i tallers situats a Begur des del 2008, quan va deixar la seva cotxera de Palafrugell.

Nou!!: Barcelona і Sarfa · Veure més »

Sargantana corredora

La sargantana corredora o sargantana cendrosa o sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós més petit que el sargantaner gros (Psammodromus algirus) (menys de 5 cm de longitud de cap i cos, i 15 cm en total).

Nou!!: Barcelona і Sargantana corredora · Veure més »

Sargantana cua-roja

La sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escató de la família dels lacèrtids propi de la península Ibèrica i al nord-oest d'Àfrica.

Nou!!: Barcelona і Sargantana cua-roja · Veure més »

Sargantana cuallarga

Detall on s'aprecien les escates del tronc carenades. La sargantana cuallarga o sargantaner gros (Psammodromus algirus) és una espècie de sauròpsids escatós de la família Lacertidae.

Nou!!: Barcelona і Sargantana cuallarga · Veure més »

Sargantana ibèrica

La sargantana ibèrica (Podarcis hispanicus) és un sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids que es pot trobar a molts indrets dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Sargantana ibèrica · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

Sarrià i Sant Gervasi

Sarrià i Sant Gervasi, oficialment Sarrià - Sant Gervasi és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984, i és una amalgama entre dues unitats diferenciades entre si.

Nou!!: Barcelona і Sarrià i Sant Gervasi · Veure més »

Sarrons

Sarró. Els sarrons (Chenopodium bonus-henricus, del grec khén -oca- i pús, podós -peu, per la semblança de la forma de les fulles amb un peu d'oca; i del llatí bonus -bo- i Henricus -Enric-) són una herba que s'ha emprat en l'alimentació i com a planta medicinal des de l'antiguitat i, fins i tot, se n'han trobat restes en campaments neolítics.

Nou!!: Barcelona і Sarrons · Veure més »

Sarsuela

XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Nou!!: Barcelona і Sarsuela · Veure més »

Sarsuela de peix

La sarsuela de peix és una preparació molt refinada," un dels grans plats de la restauració catalana", fet amb diferents peixos de roca i mariscs cuinats en una cassola de fang, amb un sofregit i una picada.

Nou!!: Barcelona і Sarsuela de peix · Veure més »

Sastre

Un sastre pren les mides a un client en Hong Kong. Un sastre (femení: sastressa) és un menestral que té com a professió la confecció i la venda d'indumentària.

Nou!!: Barcelona і Sastre · Veure més »

Sau

Sau fou un dels grups pioners de l'anomenat rock català, i un dels més reeixits del moviment.

Nou!!: Barcelona і Sau · Veure més »

Saverio Mercadante

Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (Altamura, 16 de setembre de 1795 - 17 de desembre de 1870) fou un compositor italià, especialment d'òpera.

Nou!!: Barcelona і Saverio Mercadante · Veure més »

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Nou!!: Barcelona і Sàsser · Veure més »

Sándor Kocsis Peter

Sándor Kocsis Peter va ser un destacat futbolista hongarès dels anys 40 i 50.

Nou!!: Barcelona і Sándor Kocsis Peter · Veure més »

São Paulo

São Paulo (en català Sant Pau) és una ciutat del Brasil, també capital de l'estat de São Paulo i de la Regió Metropolitana de São Paulo.

Nou!!: Barcelona і São Paulo · Veure més »

Sèrie 103 de Renfe

La Serie 103 de Renfe és un dels trens més avançats del món i el més ràpid sobre rails referit a velocitat comercial, encara que el futur AGV de Alstom també assolirà, com aquest, els 350 km/h de velocitat comercial màxima.

Nou!!: Barcelona і Sèrie 103 de Renfe · Veure més »

Séquia

Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.

Nou!!: Barcelona і Séquia · Veure més »

Séquia de Manresa

Tram de la Séquia de Manresa al seu pas pel terme de Sallent. La Séquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa.

Nou!!: Barcelona і Séquia de Manresa · Veure més »

Sílvia Abril Fernández

és una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Sílvia Abril Fernández · Veure més »

Sílvia Marsó

Sílvia Marsó (Barcelona, 8 de març de 1963) és una actriu catalana de teatre, cinema, televisió i productora teatral (Lamarsó Produce), de llarga trajectòria professional.

Nou!!: Barcelona і Sílvia Marsó · Veure més »

Sílvia Munt i Quevedo

Sílvia Munt i Quevedo (Barcelona, 24 de març de 1957) és una actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana.

Nou!!: Barcelona і Sílvia Munt i Quevedo · Veure més »

Sílvia Tortosa i López

Sílvia Eulàlia Tortosa i López (Barcelona, 8 de març de 1947) és una actriu catalana.

Nou!!: Barcelona і Sílvia Tortosa i López · Veure més »

Sílvids

Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.

Nou!!: Barcelona і Sílvids · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: Barcelona і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Síndic d'Aran

El síndic d'Aran és el cap de govern de l'administració pròpia de la Vall d'Aran, el Consell General d'Aran.

Nou!!: Barcelona і Síndic d'Aran · Veure més »

Síndic de Greuges de Catalunya

El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que supervisa les activitats quotidianes de l'administració local i de la Generalitat, inclosos els serveis públics que presten, per a defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania reconeguts en l'Estatut, la Constitució i les lleis que els desenvolupen.

Nou!!: Barcelona і Síndic de Greuges de Catalunya · Veure més »

Síndrome de Marfan

La síndrome de Marfan és una malaltia rara del teixit connectiu (teixit de suport o bastiment de l'organisme), que afecta principalment el sistema cardiovascular (dilatació de l'aorta), els ulls (luxació del cristal·lí) i sistema osteo-muscular (principalment escoliosi, pectus excavatum i/o hiperlaxitud lligamentosa).

Nou!!: Barcelona і Síndrome de Marfan · Veure més »

Síndrome de Rett

La síndrome de Rett o trastorn de Rett és un trastorn generalitzat del desenvolupament que pot afectar els infants, especialment les nenes.

Nou!!: Barcelona і Síndrome de Rett · Veure més »

Scala Barcelona

Scala Barcelona fou un restaurant-espectacle i sala de festes emblemàtica de Barcelona, situada al xamfrà entre el carrer del Consell de Cent i el Passeig de Sant Joan, al mateix indret de l'anterior Cine Fregoli.

Nou!!: Barcelona і Scala Barcelona · Veure més »

Scandinavian Airlines System

Seu de Scandinavian Airlines Scandinavian Airlines System (IATA: SK, OACI: SAS, i Callsign: Scandinavian), és una aerolínia multinacional coneguda com a SAS AB, establerta a Estocolm, Suècia, i que opera a Noruega, Dinamarca i Suècia.

Nou!!: Barcelona і Scandinavian Airlines System · Veure més »

ScannerFM

ScannerFM és una ràdio alternativa de Barcelona dedicada a la música independent (indie, pop, post-punk, electrònica, hip hop) i la cultura urbana que va començar les emissions el 2004 i que ho fa a través de d'Internet des dels estudis de Ràdio Gràcia.

Nou!!: Barcelona і ScannerFM · Veure més »

Scarlett Johansson

Scarlett Johansson (Nova York, 22 de novembre de 1984) és una actriu estatunidenca.

Nou!!: Barcelona і Scarlett Johansson · Veure més »

SEAT

SEAT S.A. (inicials de Sociedad Española de Automóviles de Turismo) és un fabricant d'automòbils amb seu a Catalunya, fundat el 9 de maig de 1950 per lInstituto Nacional de Industria (INI), l'extint holding industrial estatal.

Nou!!: Barcelona і SEAT · Veure més »

SEAT 600

El Seat 600 va ser la versió espanyola del Fiat 600.

Nou!!: Barcelona і SEAT 600 · Veure més »

Sebastian Newbold Coe

Sebastian Newbold, Baró Coe CH, KBE (Chiswick, Londres, Anglaterra, 1956) és un atleta retirat britànic especialista en proves de mig fons.

Nou!!: Barcelona і Sebastian Newbold Coe · Veure més »

Sebastià Alzamora i Martín

és un escriptor mallorquí, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del juliol del 2020.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Alzamora i Martín · Veure més »

Sebastià Bennasar i Llobera

Sebastià Bennasar i Llobera (Palma, 27 d'abril de 1976) és periodista, escriptor, traductor crític literari mallorquí.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Bennasar i Llobera · Veure més »

Sebastià Cabot

Sebastià Cabot o Sebastiano Caboto (?, 1476 - 1557) fou un navegant i cartògraf venecià.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Cabot · Veure més »

Sebastià Clara i Sardó

Sebastià Clara i Sardó (Sant Feliu de Guíxols, 1894 - Barcelona, 7 de maig de1986) fou dirigent sindicalista.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Clara i Sardó · Veure més »

Sebastià Dalmau i Oller

Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona,Segons, el seu lloc de naixement és Teià, al Maresme. 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762) fou un militar austriacista, coronel de cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Dalmau i Oller · Veure més »

Sebastià Figuerola i Escusa

Sebastià Figuerola i Escusa (Barcelona, 14 d'agost del 1919 – 28 de febrer del 1996) va ser compositor i publicista en el món de la sardana.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Figuerola i Escusa · Veure més »

Sebastià Juan Arbó

Sebastià Juan Arbó (la Ràpita, Montsià, 28 d'octubre de 1902 - Barcelona, 2 de gener de 1984) va ser un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Juan Arbó · Veure més »

Sebastià Junyent Sans

Sebastià Junyent Sans (Barcelona, 1865 - 1908) va ésser un pintor i il·lustrador modernista que es va formar a Llotja sota el mestratge d'Antoni Caba i es donà a conèixer pels seus tapissos.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Junyent Sans · Veure més »

Sebastià Llull Melis

Sebastià Llull Melis, també conegut com el Samsó de Sant Llorenç, el Samsó mallorquí, o el Samsó del segle XX, va néixer a Manacor l'any 1930.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Llull Melis · Veure més »

Sebastià Masdeu i Menasanch

Sebastià Masdeu i Menasanch (Tarragona, 1889 - Barcelona, 5 de gener de 1964), també conegut com a Tarraco va ser un ciclista català de primeria del.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Masdeu i Menasanch · Veure més »

Sebastià Salellas i Magret

popularment conegut com a "Tià" Salellas, fou un advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Salellas i Magret · Veure més »

Sebastià Sorribas i Roig

Sebastià Sorribas i Roig (Barcelona, 19 de novembre de 1928 - 7 de desembre de 2007) fou un escriptor català especialitzat en la literatura infantil i juvenil.

Nou!!: Barcelona і Sebastià Sorribas i Roig · Veure més »

Sebastián Aguilera de Heredia

Sebastián Aguilera de Heredia (Saragossa, 15 d'agost de 1561 – 16 de desembre de 1627) fou un organista i compositor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Sebastián Aguilera de Heredia · Veure més »

Sebastián Durón

Sebastián Durón (Brihuega, Guadalajara, 19 d'abril de 1660 - Kanbo, 3 d'agost de 1716) va ser un compositor espanyol del Barroc.

Nou!!: Barcelona і Sebastián Durón · Veure més »

Sebastião Salgado

Sebastião Salgado (Aimorés, Minas Gerais, 8 de febrer de 1944) és un fotoperiodista brasiler, membre de l'agència Magnum i guanyador de diversos premis World Press Photo (1984, 1988 i 1991), del Hasselblad (1989) i el Príncep d'Astúries de les Arts (1998); el 2001 fou nomenat representant especial d'UNICEF, i és membre d'honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units.

Nou!!: Barcelona і Sebastião Salgado · Veure més »

Secció d'atletisme del Futbol Club Barcelona

La secció d'atletisme del Futbol Club Barcelona va ser creada oficialment el 1915, tot i que ja existia activitat atlética des del 1900.

Nou!!: Barcelona і Secció d'atletisme del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Secció d'atletisme del RCD Espanyol

La Secció d'atletisme del RCD Espanyol fou la branca del club dedicada a la pràctica de l'atletisme.

Nou!!: Barcelona і Secció d'atletisme del RCD Espanyol · Veure més »

Secció d'handbol del Futbol Club Barcelona

La secció d'handbol del Futbol Club Barcelona va ser creada el 29 de novembre de 1942 i actualment és l'equip que acumula més títols de tot Europa i el club més llorejat del món en handbol.

Nou!!: Barcelona і Secció d'handbol del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Secció d'hoquei sobre herba del Futbol Club Barcelona

La secció d'hoquei herba del Futbol Club Barcelona, una de les més antigues del club, es fundà oficialment el 6 de novembre de 1923 impulsada per Lluís Menéndez i Pere Cusell, però degut al poc interès que va despertar de seguida la portà a un segon nivell dins el club.

Nou!!: Barcelona і Secció d'hoquei sobre herba del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Secció d'hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona

La secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona va ser creada l'1 de juny de 1942, però problemes de pista de joc van fer que no fos fins al 1948 que la secció prengué plena activitat.

Nou!!: Barcelona і Secció d'hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Secció de bàsquet del RCD Espanyol

La secció de bàsquet del RCD Espanyol va ser una secció esportiva del RCD Espanyol, dedicada a la pràctica del basquetbol.

Nou!!: Barcelona і Secció de bàsquet del RCD Espanyol · Veure més »

Secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona

La secció esportiva de futbol sala del Futbol Club Barcelona, va ser creada l'any 1986.

Nou!!: Barcelona і Secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Secció de voleibol del Futbol Club Barcelona

La Secció de voleibol del Futbol Club Barcelona fou creada el 26 de gener de 1950 tot i que només quatre mesos després desaparegué.

Nou!!: Barcelona і Secció de voleibol del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Secció Esportiva Santa Eulàlia

La Secció Esportiva Santa Eulàlia (SESE) és una entitat esportiva fundada a Barcelona el 1952 i l'objectiu fonamental de la qual és la promoció esportiva dirigida a infants, joves, adults i gent gran.

Nou!!: Barcelona і Secció Esportiva Santa Eulàlia · Veure més »

Secretari General de la CNT

El Secretari General de la CNT és el càrrec principal de la Confederació Nacional del Treball, encara que manca de poder executiu, les seves atribucions es limiten a qüestions tècniques i administratives.

Nou!!: Barcelona і Secretari General de la CNT · Veure més »

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.

Nou!!: Barcelona і Segle d'or valencià · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Barcelona і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Segon Congrés Catalanista

El Segon Congrés Catalanista fou una assemblea convocada pel Centre Català i celebrada a Barcelona entre el 20 i el 27 de juny del 1883, per tal de discutir i de votar el Programa del Catalanisme, proclamant la necessitat i conveniència que els catalans s'havien d'afiliar només a organitzacions polítiques de disciplina exclusivament catalana.

Nou!!: Barcelona і Segon Congrés Catalanista · Veure més »

Segon Congrés Jurídic Català

El Segon Congrés Jurídic Català fou convocat el 1971 per l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el Col·legi d'Advocats de Barcelona amb la col·laboració d'altres entitats jurídiques catalanes amb la intenció de revisar l'aplicació de la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya, l'estatut de la dona catalana, la filiació, la paternitat i l'empresa agrícola catalana.

Nou!!: Barcelona і Segon Congrés Jurídic Català · Veure més »

Segon setge de Girona de 1808

El segon setge de Girona de 1808 fou posat per les tropes imperials de Guillaume Philibert Duhesme i fou alçat pel brigadier Raimon Caldagués.

Nou!!: Barcelona і Segon setge de Girona de 1808 · Veure més »

Segona batalla naval de Tarragona

La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Segona batalla naval de Tarragona · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol

Hèrcules CF La Segona divisió espanyola de futbol (oficialment i per motius de patrocini, LaLiga SmartBank o LaLiga2) també coneguda com la Segona Divisió A, és el segon nivell de la Lliga espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1931-1932

Resum de l'activitat de la temporada 1931-1932 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1931-1932 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1934-1935

Resum de l'activitat de la temporada 1934-1935 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1934-1935 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1975-1976

Resum de l'activitat de la temporada 1975-1976 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1975-1976 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1976-1977

Resum de l'activitat de la temporada 1976-1977 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1976-1977 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1982-1983

Resum de l'activitat de la temporada 1982-1983 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1982-1983 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1983-1984

Resum de l'activitat de la temporada 1983-1984 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1983-1984 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1984-1985

Resum de l'activitat de la temporada 1984-1985 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1984-1985 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1985-1986

La temporada de futbol 1985-86 correspon a la 55a edició de la segona divisió espanyola de futbol que es va disputar entre el 31 d'agost de 1985 i el 18 de maig de 1986.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1985-1986 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1986-1987

Resum de l'activitat de la temporada 1986-1987 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1986-1987 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1987-1988

Resum de l'activitat de la temporada 1987-1988 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1987-1988 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1988-1989

Resum de l'activitat de la temporada 1988-1989 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1988-1989 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1991-1992

La temporada de futbol 1991-92 correspon a la 61a edició de la Segona divisió espanyola de futbol que es va disputar entre el 31 d'agost de 1991 i el 25 de maig de 1992.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1991-1992 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1992-1993

La temporada de futbol 1992-93 correspon a la 62a edició de la Segona divisió espanyola de futbol que es va disputar entre el 5 de setembre de 1992 i el 21 de juny de 1993.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1992-1993 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1993-1994

La temporada de futbol 1993-94 correspon a la 63a edició de la Segona divisió espanyola de futbol que es va disputar entre el 4 de setembre de 1993 i el 15 de maig de 1994.

Nou!!: Barcelona і Segona divisió espanyola de futbol 1993-1994 · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Barcelona і Segona República Espanyola · Veure més »

Segrià

El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.

Nou!!: Barcelona і Segrià · Veure més »

Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona

En Jaume I i na Violant d'Hongria, Gegants de la Ciutat El Seguici Popular de Barcelona es va constituir l'any 1993 com a referent patrimonial històric i cultural de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Segundo de Chomón

Segundo Victor Aurelio de Chomón y Ruiz (Terol, 1871 - París, 1929) fou fotògraf, inventor d'efectes especials cinematogràfics, cameràman, pintor, productor, guionista i director de cinema.

Nou!!: Barcelona і Segundo de Chomón · Veure més »

Segundo Matilla y Marina

Segundo Matilla y Marina (Madrid, 1862- Teià, 1937).

Nou!!: Barcelona і Segundo Matilla y Marina · Veure més »

Segur de Calafell

Segur de Calafell és un barri a l’est del municipi de Calafell (Baix Penedès).

Nou!!: Barcelona і Segur de Calafell · Veure més »

Selecció catalana de bàsquet

La Selecció Catalana de Bàsquet és una selecció esportiva de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Selecció catalana de bàsquet · Veure més »

Selecció de futbol d'Andorra

La selecció de futbol d'Andorra representa a Andorra a les competicions internacionals de futbol.

Nou!!: Barcelona і Selecció de futbol d'Andorra · Veure més »

Selecció de futbol d'Espanya

La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.

Nou!!: Barcelona і Selecció de futbol d'Espanya · Veure més »

Selecció de futbol de Catalunya

Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).

Nou!!: Barcelona і Selecció de futbol de Catalunya · Veure més »

Selecció de futbol de França

La Selecció de futbol de França és dirigida per la Fédération Française de Football (Federació Francesa de Futbol), pertanyent a la UEFA.

Nou!!: Barcelona і Selecció de futbol de França · Veure més »

Selecció de futbol del País Basc

La Selecció de futbol del País Basc (en euskera Euskal Herriko Selekzioa) és un equip que acull a jugadors del País Basc, que voluntàriament vulguin formar-ne part.

Nou!!: Barcelona і Selecció de futbol del País Basc · Veure més »

Selecció de futbol del País Valencià

La Selecció valenciana de futbol és la representant del País Valencià en futbol.

Nou!!: Barcelona і Selecció de futbol del País Valencià · Veure més »

Selecciones Ilustradas

Selecciones Ilustradas, amb el nom comercial de SI Artists SL, és una agència de còmics d'origen barceloní, fundada el 1953.

Nou!!: Barcelona і Selecciones Ilustradas · Veure més »

Seller

Un seller o selleter és un menestral que té com a ofici fer o vendre selles per a muntar a cavall.

Nou!!: Barcelona і Seller · Veure més »

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Selva · Veure més »

Semiuncial

La semiuncial és un tipus d'escriptura derivada de la capital romana clàssica.

Nou!!: Barcelona і Semiuncial · Veure més »

Sender de gran recorregut

Marca de Sender de Gran Recorregut Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km, utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.

Nou!!: Barcelona і Sender de gran recorregut · Veure més »

Sensació FM

Sensació FM era una emissora que emetia a Barcelona, propietat de Mediageneris, S.L. i part del Grup Canal Català.

Nou!!: Barcelona і Sensació FM · Veure més »

Sentmenat

Sentmenat és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Sentmenat · Veure més »

Seny

L'ase és un dels animals que apareixen en les faules i aforismes del seny català. Un altre protagonista de les lliçons morals del seny ancestral era sovint la rata. El seny, xarot o trellat és la ponderació mental.

Nou!!: Barcelona і Seny · Veure més »

Senyoria (novel·la)

Senyoria és una novel·la de Jaume Cabré publicada el 1991 per Edicions Proa de Barcelona i escrita en un interval de cinc anys i escaig.

Nou!!: Barcelona і Senyoria (novel·la) · Veure més »

Senyoria d'Hostoles

La Senyoria d'Hostoles va ser un territori al voltant d'Hostoles (la Garrotxa).

Nou!!: Barcelona і Senyoria d'Hostoles · Veure més »

Sequera a Catalunya

La sequera és la manca persistent de precipitacions.

Nou!!: Barcelona і Sequera a Catalunya · Veure més »

Sergi

Sergi és un nom propi masculí d'origen llatí que significa "guardià" o "protector".

Nou!!: Barcelona і Sergi · Veure més »

Sergi Belbel i Coslado

Sergi Belbel i Coslado (Terrassa, Vallès Occidental, 29 de maig de 1963) és un autor, director i traductor teatral català, director del Teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013, quan va ser substituït per Xavier Albertí i Gallart.

Nou!!: Barcelona і Sergi Belbel i Coslado · Veure més »

Sergi Bruguera i Torner

Sergi Bruguera i Torner (Barcelona, 16 de gener de 1971) és un extennista professional català.

Nou!!: Barcelona і Sergi Bruguera i Torner · Veure més »

Sergi López i Ayats

Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 22 de desembre de 1965) és un actor de cinema, teatre i televisió català.

Nou!!: Barcelona і Sergi López i Ayats · Veure més »

Sergi Mas i Abad

Sergi Mas i Abad (Barcelona, 31 de juliol de 1964) és un comunicador, periodista i presentador català.

Nou!!: Barcelona і Sergi Mas i Abad · Veure més »

Sergi Pàmies i Bertran

Sergi Pàmies i López (París, 26 de gener de 1960), més conegut com a Sergi Pàmies i Bertran o simplement Sergi Pàmies, és un narrador, articulista de La Vanguardia, traductor i crític de televisió català.

Nou!!: Barcelona і Sergi Pàmies i Bertran · Veure més »

Sergi Picazo i Guillamot

Sergi Picazo i Guillamot (Barcelona, 1980) és un periodista i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Sergi Picazo i Guillamot · Veure més »

Sergio García de la Fuente

Sergio García de la Fuente (Barcelona, 9 de juny de 1983) és un futbolista professional català.

Nou!!: Barcelona і Sergio García de la Fuente · Veure més »

Serp verda

La serp verda, o colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) és una espècie de serp de la família Lamprophiidae.

Nou!!: Barcelona і Serp verda · Veure més »

Serra d'Agudells

La Serra d'Agudells és una serra situada als municipis de Barcelona a la comarca del Barcelonès i Sant Cugat del Vallès a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 448,6 metres.

Nou!!: Barcelona і Serra d'Agudells · Veure més »

Serra d'en Margenat

La Serra d'en Margenat és una serra situada al municipi de Barcelona a la comarca del Barcelonès, amb una elevació màxima de 379,2 metres.

Nou!!: Barcelona і Serra d'en Margenat · Veure més »

Serra d'Or

Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.

Nou!!: Barcelona і Serra d'Or · Veure més »

Serra de Vilana

La Serra de Vilana és una serra situada al municipi de Barcelona a la comarca del Barcelonès, amb una elevació màxima de 441,1 metres.

Nou!!: Barcelona і Serra de Vilana · Veure més »

Serrà mascle

Detall del cap El serrà mascle o serrà de cua negra (Serranus atricauda) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Barcelona і Serrà mascle · Veure més »

Sesostri, re d'Egitto

Sesostri, re d'Egitto és una òpera de Domènec Terradellas estrenada el 1751 a Roma amb un èxit considerable.

Nou!!: Barcelona і Sesostri, re d'Egitto · Veure més »

Set Meravelles de Catalunya

La Sagrada Família, una de les set meravelles de Catalunya Les Set Meravelles de Catalunya és el nom d'un concurs públic per a seleccionar els set edificis o conjunts arquitectònics més destacables de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Set Meravelles de Catalunya · Veure més »

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Nou!!: Barcelona і Setembre · Veure més »

Setge d'Hostalric (1810)

miniatura El setge d'Hostalric de 1810 fou el setge que patí la vila d'Hostalric, a la Selva, durant el 1810 en el marc de la Guerra del Francès.

Nou!!: Barcelona і Setge d'Hostalric (1810) · Veure més »

Setge d'Hostalric de 1462

El setge d'Hostalric de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: Barcelona і Setge d'Hostalric de 1462 · Veure més »

Setge d'Osca (1096)

La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Waixqa (Osca) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Barcelona і Setge d'Osca (1096) · Veure més »

Setge de Balaguer (1645)

El Setge de Balaguer de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Setge de Balaguer (1645) · Veure més »

Setge de Barbastre (1064)

El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Barcelona і Setge de Barbastre (1064) · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: Barcelona і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setge de Barcelona (1697)

El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: Barcelona і Setge de Barcelona (1697) · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Barcelona і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Barcelona і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Barcelona і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Barcelona de 1462

El setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: Barcelona і Setge de Barcelona de 1462 · Veure més »

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Nou!!: Barcelona і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »

Setge de Girona de 1285

El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Setge de Girona de 1285 · Veure més »

Setge de Girona de 1711

El setge de Girona de 1711 fou un dels episodis de la Guerra de Successió en què els borbònics prengueren la ciutat de Girona.

Nou!!: Barcelona і Setge de Girona de 1711 · Veure més »

Setge de Girona de 1809

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.

Nou!!: Barcelona і Setge de Girona de 1809 · Veure més »

Setge de la Força Vella

El setge de la Força Vella fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana, el qual tingué lloc entre el 5 de juny i el 23 de juliol de 1462 a Girona.

Nou!!: Barcelona і Setge de la Força Vella · Veure més »

Setge de Lleida (1647)

El Setge de Lleida de 1647 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Setge de Lleida (1647) · Veure més »

Setge de Montsó (1642)

El Setge de Montsó de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Setge de Montsó (1642) · Veure més »

Setge de Montsó (1643)

El Setge de Montsó de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Setge de Montsó (1643) · Veure més »

Setge de Perpinyà (1473)

El Setge de Perpinyà de 1473 fou l'intent de Joan el Sense Fe de recuperar Perpinyà, que havia quedat en mans franceses des de 1462 en virtut del Tractat de Baiona.

Nou!!: Barcelona і Setge de Perpinyà (1473) · Veure més »

Setge de Roses (1645)

El setge de Roses fou una operació militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exèrcit de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empordà), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupació francesa de la plaça forta.

Nou!!: Barcelona і Setge de Roses (1645) · Veure més »

Setge de Roses de 1693

El setge de Roses de 1693 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: Barcelona і Setge de Roses de 1693 · Veure més »

Setge de Saraqusta (1118)

El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »

Setge de Saraqusta (778)

El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Nou!!: Barcelona і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »

Setge de Saraqusta de 781

El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.

Nou!!: Barcelona і Setge de Saraqusta de 781 · Veure més »

Setge de Siracusa (1298)

El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Barcelona і Setge de Siracusa (1298) · Veure més »

Setge de Tarragona (1641)

El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Setge de Tarragona (1641) · Veure més »

Setge de Tarragona de 1462

El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: Barcelona і Setge de Tarragona de 1462 · Veure més »

Setge de Tortosa (1642)

El setge de Tortosa de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Barcelona і Setge de Tortosa (1642) · Veure més »

Setmana Catalana de Ciclisme

La Setmana Catalana de Ciclisme va ser una cursa ciclista disputada a Catalunya entre el 1963 i el 2005.

Nou!!: Barcelona і Setmana Catalana de Ciclisme · Veure més »

Setmana del Cava

La Setmana del Cava va ésser establerta l'any 1982 per la Confraria del Cava de Sant Sadurní d'Anoia.

Nou!!: Barcelona і Setmana del Cava · Veure més »

Setmana Olímpica de Vela de Barcelona

La Setmana Olímpica de Vela de Barcelona - Trofeu Ciutat de Barcelona de Vela és una competició de vela lleugera que es disputa a Barcelona cada any des de 1993.

Nou!!: Barcelona і Setmana Olímpica de Vela de Barcelona · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Barcelona і Setmana Tràgica · Veure més »

Severí Albarracín Broseta

Severí Albarracín Broseta, en texts antics també anomenat Severino, (Llíria, País Valencià, 1850 -Barcelona, 1878) fou un dirigent anarquista valencià, que treballava com a mestre d'escola.

Nou!!: Barcelona і Severí Albarracín Broseta · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Barcelona і Sevilla · Veure més »

Sheila Cussons

Sheila Cussons (1922-2004) fou una poetessa sud-africana en llengua afrikaans.

Nou!!: Barcelona і Sheila Cussons · Veure més »

Shin-chan

és un manga costumista del mangaka Yoshito Usui, i una sèrie d'animació, sobre la vida de Shinnosuke Nohara, un nen de cinc anys particularment entremaliat.

Nou!!: Barcelona і Shin-chan · Veure més »

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Barcelona і Sibil·la · Veure més »

Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

Nou!!: Barcelona і Sibil·la de Fortià · Veure més »

Siboc

El siboc, saboc, xiboc, bocatxo o escloper (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.

Nou!!: Barcelona і Siboc · Veure més »

Sierra de Teruel

Sierra de Teruel (també coneguda com a Espoir) és una pel·lícula francoespanyola dirigida per l'escriptor francès André Malraux entre els anys 1938 i 1939.

Nou!!: Barcelona і Sierra de Teruel · Veure més »

Sigeric (rei dels visigots)

Sigeric, de Sig-ric, 'poderós per la victòria'; (?, ? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana l'any 415, un dels regnats més breus en la història de la monarquia visigoda.

Nou!!: Barcelona і Sigeric (rei dels visigots) · Veure més »

Sikhisme

El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.

Nou!!: Barcelona і Sikhisme · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Barcelona і Silvestre II · Veure més »

Simó Gómez Polo

Simó Gómez Polo (Barcelona, 3 de març de 1845 - 5 de febrer de 1880), fou un pintor i gravador català, un dels principals representants del realisme a Catalunya i Espanya.

Nou!!: Barcelona і Simó Gómez Polo · Veure més »

Simó Piera i Pagès

Simó Piera i Pagès (Barcelona, 3 de setembre de 1892 — Barcelona, 14 d'agost de 1979) fou un dirigent anarcosindicalista català.

Nou!!: Barcelona і Simó Piera i Pagès · Veure més »

Simón Bolívar

Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.

Nou!!: Barcelona і Simón Bolívar · Veure més »

Simeó Rabasa i Singla

fou un empresari català, fundador de l'empresa de motocicletes.

Nou!!: Barcelona і Simeó Rabasa i Singla · Veure més »

Simeó Selga i Ubach

Simeó Selga i Ubach (Manresa, 20 de febrer de 1914 - 18 d'agost de 2010) fou un metge català, especialitzat en pediatria, i una de les persones amb més respecte social a la vida manresana del seu temps.

Nou!!: Barcelona і Simeó Selga i Ubach · Veure més »

Simfonia núm. 2 (Mahler)

La Simfonia núm. 2 en do menor és una simfonia del compositor austríac Gustav Mahler, coneguda com a Resurrecció (en alemany: Auferstehung), per la musicalització de l'oda homònima de Friedrich Gottlieb Klopstock. Va ser composta entre 1888 i 1894 i té un final coral. És la primera simfonia de Mahler que introdueix la veu humana i també la primera que fa referència explícita als lieder de Des Knaben Wunderhorn (El corn de l'abundància). Comparteix aquestes característiques amb les dues següents i constitueix, doncs, el primer finestró d'un tríptic.

Nou!!: Barcelona і Simfonia núm. 2 (Mahler) · Veure més »

Simon (empresa)

Simon és una empresa multinacional fabricant de material elèctric fundada l'any 1916 a Olot, Girona.

Nou!!: Barcelona і Simon (empresa) · Veure més »

Simple Plan

Simple Plan és un grup de música pop punk nascut a Montreal (Quebec, Canadà), formada l'any 1999, tot i que la seva formació completa fou el 2000 per Pierre Bouvier (veu principal), David Desrosiers (baix i veus), Sébastien lefebvre (guitarra i veus), Jeff Stinco (guitarra) i Chuck Comeau (bateria).

Nou!!: Barcelona і Simple Plan · Veure més »

Sindicalisme

El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.

Nou!!: Barcelona і Sindicalisme · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Nou!!: Barcelona і Sindicat · Veure més »

Sindicat d'Estudiants

El Sindicat d'Estudiants (Sindicato de Estudiantes en castellà) és la principal organització estudiantil a l'Estat espanyol.

Nou!!: Barcelona і Sindicat d'Estudiants · Veure més »

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Mural del SEPC a la Universitat de Girona El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un sindicat estudiantil del moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans · Veure més »

Sindicat dels Tres Estaments

El Sindicat dels Tres Estaments, format per mercaders, artistes i menestrals, neix a Barcelona el 19 de novembre de 1452 amb l'objectiu de protegir els interessos d'aquests col·lectius.

Nou!!: Barcelona і Sindicat dels Tres Estaments · Veure més »

Sindicat Mercantil de Barcelona de la CNT

El Sindicat Mercantil de Barcelona de la CNT fou un sindicat creat a finals de 1918 a Barcelona per a reunir els treballadors del ram mercantil de la CNT.

Nou!!: Barcelona і Sindicat Mercantil de Barcelona de la CNT · Veure més »

Singnàtids

''Hippocampus denise'' ''Entelurus aequoreus'' ''Halicampus boothae'' ''Hippocampus jayakari'' fotografiat a Egipte. ''Syngnathus acus'' fotografiat al sud de la Mar del Nord. ''Solegnathus spinosissimus'' ''Hippocampus pontohi'' Cavallet de mar d'algues (''Phyllopteryx taeniolatus'') fotografiat a la costa de Sydney (Austràlia). ''Syngnathoides biaculeatus'' ''Hippocampus ingens'' fotografiat a Panamà. ''Corythoichthys schultzi'' fotografiat al nord de l'illa de Cèlebes (Indonèsia) ''Cosmocampus albirostris'' ''Solegnathus spinosissimus'' ''Haliichthys taeniophorus'' ''Hippocampus guttulatus'' ''Halicampus macrorhynchus'' ''Doryrhamphus japonicus'' Cavallet de mar foliaci (''Phycodurus eques'') ''Hippocampus elongatus'' Els singnàtids (Syngnathidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels singnatiformes.

Nou!!: Barcelona і Singnàtids · Veure més »

Sinibald Mas i Gas

Sinibald de Mas i Gas, més conegut com Sinibald de Mas, (Torredembarra, juny de 1735 – Barcelona, 31 de juliol de 1806) fou un home de mar, navegant i l'impulsor de l'Escola de Nàutica de Barcelona, de la que fou director i professor entre 1769 i 1806.

Nou!!: Barcelona і Sinibald Mas i Gas · Veure més »

Sisè (moneda)

Sisè de Frederic III de Nàpols, 1496-1501. Lluís XIV respectivament. Reversos dels sisens anteriors Un sisè és una moneda catalana de coure encunyada durant la Guerra dels Segadors a diferents localitats de Catalunya, com Tàrrega, Girona, Solsona, Barcelona, Manresa, Sanaüja, Valls, Vic o Vilafranca del Penedès.

Nou!!: Barcelona і Sisè (moneda) · Veure més »

Sistema mètric decimal

ohm poden ser mesurats El sistema mètric decimal o, simplement, "sistema mètric" és un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10.

Nou!!: Barcelona і Sistema mètric decimal · Veure més »

Sisteró

Sisteró és un poble del municipi dels Plans de Sió, ubicada a l'oest de la comarca de la Segarra i a l'est de la Província de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Sisteró · Veure més »

Siurana (Priorat)

Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.

Nou!!: Barcelona і Siurana (Priorat) · Veure més »

Sixte Cambra i Sànchez

Sixte Cambra i Sànchez (Barcelona, 1952) és un empresari i polític català, senador per Barcelona en la V Legislatura.

Nou!!: Barcelona і Sixte Cambra i Sànchez · Veure més »

Skalariak

Skalariak és un grup basc de ska creat en 1994 a Navarra pel germans Juantxo Skalari i Peio Skalari.

Nou!!: Barcelona і Skalariak · Veure més »

Skatalà

Skatalà és un grup de ska format el 1985 a Barcelona vinculat al moviment punk.

Nou!!: Barcelona і Skatalà · Veure més »

Skating Club de Barcelona

L'Skating Club de Barcelona era una pista de gel ubicada al carrer Roger de Flor, 168 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Skating Club de Barcelona · Veure més »

Skazanie o nevidimom grade Kiteje i deve Fevroni

Skazanie o nevidimom grade Kiteje i deve Fevroni (transcripció del títol original en rus Сказание о невидимом граде Китеже и деве Февронии, en català La llegenda de la ciutat invisible de Kítej i la donzella Fevrònia) és una òpera en quatre actes de Nikolai Rimski-Kórsakov sobre un llibret de Vladímir Belski.

Nou!!: Barcelona і Skazanie o nevidimom grade Kiteje i deve Fevroni · Veure més »

Skinhead

Trobada a Berlín de skinheads al 2003. Els skinheads o caps rapats formen una subcultura originada al Regne Unit a la fi dels anys 1960.

Nou!!: Barcelona і Skinhead · Veure més »

Sobirania Popular Directa

Sobirania Popular Directa va ésser el nom del partit polític constituït al gener del 1934 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sobirania Popular Directa · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Barcelona і Socialisme · Veure més »

Socialistes de Catalunya

Socialistes de Catalunya va ser una coalició electoral que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 al Congrés dels Diputats, formada per candidats procedents del Partit Socialista de Catalunya-Congrés de la Federació Catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE i independents.

Nou!!: Barcelona і Socialistes de Catalunya · Veure més »

Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona

Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona fou una organització de caràcter feminista fundada a Barcelona el 1891 per Teresa Claramunt, Ángeles López de Ayala i Amalia Domingo Soler, encara que algunes indiquen que ja tenia activitat el 1889.

Nou!!: Barcelona і Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona · Veure més »

Societat Catalana de Biologia

La Societat Catalana de Biologia és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada l'any 1912 per al foment i la difusió de la ciència biològica realitzada als Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Societat Catalana de Biologia · Veure més »

Societat d'Atracció de Forasters

La Societat d'Atracció de Forasters –Syndicat d'Initiative– fou una organització de foment i promoció del turisme de la ciutat de Barcelona que va funcionar entre 1908 i 1939 amb l'objectiu de posar a disposició de viatgers i turistes tota mena d'informació sobre Barcelona i Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Societat d'Atracció de Forasters · Veure més »

Societat d'Estudis Militars

La Societat d'Estudis Militars (SEM) fou una agrupació clandestina i de caràcter paramilitar, fundada a Barcelona el 1924 per militants d'Acció Catalana.

Nou!!: Barcelona і Societat d'Estudis Militars · Veure més »

Societat Salesiana

La Societat Salesiana de Sant Joan Bosco (en llatí Societas Sancti Francisci Salesii) és un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació clerical fundada el 1859.

Nou!!: Barcelona і Societat Salesiana · Veure més »

Societat Tipogràfica de Barcelona

Societat Tipogràfica de Barcelona fou una organització obrera fundada el 15 d'agost de 1879 a Barcelona i que pretenia organitzar sindicalment els obrers tipògrafs, a més de complir amb fins assistencials.

Nou!!: Barcelona і Societat Tipogràfica de Barcelona · Veure més »

Socors Roig Internacional

El Socors Roig Internacional (SRI) va ser un servei social internacional organitzat per la Internacional Comunista en 1922.

Nou!!: Barcelona і Socors Roig Internacional · Veure més »

Softonic

Softonic és una empresa fundada per Tomás Diago a inicis de 1997 a Cerdanyola del Vallès, que pertany al Grup Intercom.

Nou!!: Barcelona і Softonic · Veure més »

Soldats de Salamina

Soldats de Salamina (Soldados de Salamina en l'original castellà) és una novel·la de l'escriptor extremeny Javier Cercas, publicada el 2001.

Nou!!: Barcelona і Soldats de Salamina · Veure més »

Soledat Woessner i Casas

Soledat Woessner i Casas (Barcelona, 1931) és una metgessa catalana, especialista en anàlisis clíniques i en hematologia i hemoteràpia.

Nou!!: Barcelona і Soledat Woessner i Casas · Veure més »

Solidaridad Obrera

Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Solidaridad Obrera · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Nou!!: Barcelona і Solidaritat Catalana · Veure més »

Solidaritat d'Obrers de Catalunya

bandera de SOC bandera de SOC Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) fou un sindicat nacionalista, ja desaparegut (1958-1983).

Nou!!: Barcelona і Solidaritat d'Obrers de Catalunya · Veure més »

Solraig

Exemplar de solraig El solraig o salroig (Isurus oxyrinchus) és una espècie tauró lamniforme de la família dels làmnids que pot arribar a assolir els quatre metres de longitud i pot arribar a viure entre 11 i 23 anys.

Nou!!: Barcelona і Solraig · Veure més »

Solraig clapejat

El solraig clapejat (Carcharias taurus) és una espècie tauró lamniforme de la família dels odontaspídis que engoleix aire a la superfície i el guarda a l'estómac per aconseguir, gairebé, la flotabilitat neutra.

Nou!!: Barcelona і Solraig clapejat · Veure més »

Solraig llis

Solraig llis al Golf de Mêxic Solraig llis al volcà submarí Kasuga-2, al Japó El solraig llis o solraig de sorra (Odontaspis ferox) és una espècie tauró lamniforme de la família dels odontaspídids que es troba als oceans i mars tropicals i subtropicals.

Nou!!: Barcelona і Solraig llis · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Barcelona і Solsona · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Barcelona і Solsonès · Veure més »

Som - Fundació Catalana Tutelar

Som - Fundació Catalana Tutelar és una entitat privada catalana sense afany de lucre creada el 26 de març de 1987 per l'Associació Aspanias i formada per un grup de pares, voluntaris i professionals sensibilitzats amb els drets i els interessos de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, vetllant perquè els seus drets siguin respectats i millori la seva qualitat de vida.

Nou!!: Barcelona і Som - Fundació Catalana Tutelar · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Barcelona і Sometent · Veure més »

Somorrostro

El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el.

Nou!!: Barcelona і Somorrostro · Veure més »

Sonata Arctica

Sonata Arctica és un grup de power metal lapona provinent de la ciutat de Kemi formada l'any 1996 sota el nom Tricky Beans, que després canvià a Tricky Means, i finalment a Sonata Arctica, en el 1999.

Nou!!: Barcelona і Sonata Arctica · Veure més »

Sonia Delaunay

Sonia Delaunay (Hradyzk, Ucraïna, Imperi Rus, 14 de novembre de 1885 - París, França, 5 de desembre de 1979) va ser una pintora i una dissenyadora de les avantguardes artístiques que juntament amb el seu marit Robert Delaunay van ser grans representants de l'art abstracte i creadors de lorfisme o simultaneisme. El seu nom de naixement era Sarah Stern (amb patronímic i en ucraïnès: Сара Еліївна Штерн, Sarah Elíyivna o Íl·livna Stern).

Nou!!: Barcelona і Sonia Delaunay · Veure més »

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra o els Sopa és un grup de música gironí actiu entre 1986 i 2001 i des del 2015.

Nou!!: Barcelona і Sopa de Cabra · Veure més »

Sora

Sora és un municipi de la subcomarca del Bisaura, adscrit a la comarca d'Osona.

Nou!!: Barcelona і Sora · Veure més »

Sorell

El sorell o sorell blau (Trachurus trachurus) és un peix de la família Carangidae de molta importància comercial.

Nou!!: Barcelona і Sorell · Veure més »

Sorell blancal

El sorell blancal o sorell blanc (Trachurus mediterraneus) és un peix de la família dels caràngids.

Nou!!: Barcelona і Sorell blancal · Veure més »

Sorell fumat

El sorell fumat (Trachurus picturatus) és un peix de la família Carangidae.

Nou!!: Barcelona і Sorell fumat · Veure més »

Sort

Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.

Nou!!: Barcelona і Sort · Veure més »

Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria

Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1897 a Barcelona i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, on va arribar per adquisició a la «IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques» de Barcelona de 1898, on va obtenir una Primera medalla.

Nou!!: Barcelona і Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria · Veure més »

Sorzano

Sorzano és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, a la vall occidental del riu Iregua.

Nou!!: Barcelona і Sorzano · Veure més »

SOS Racisme Catalunya

SOS Racisme Catalunya és una ONG amb seu a Barcelona, fundada l'any 1989, en defensa dels drets humans des de l'acció antiracista.

Nou!!: Barcelona і SOS Racisme Catalunya · Veure més »

Sotsveguer

En la Catalunya medieval, un sotsveguer era un funcionari reial amb funcions representatives i jurisdiccionals en un districte que o bé tenia, com a titular, el veguer d'un altre districte o bé era un districte que depenia, de diverses maneres, d'una vegueria reial propera (sotsvegueria).

Nou!!: Barcelona і Sotsveguer · Veure més »

Sou (moneda)

Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

Nou!!: Barcelona і Sou (moneda) · Veure més »

Soweto (grup)

Soweto és un grup català de música d'estil Ska i Reggae sorgit el 1998 a Vila de Gràcia (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Soweto (grup) · Veure més »

Spanair

Seu de Spanair a l'Hospitalet de Llobregat, Catalunya. Spanair era una aerolínia catalana fundada el 1986, inoperativa des del 28 de gener de 2012.

Nou!!: Barcelona і Spanair · Veure més »

Spencer Tunick

Spencer Tunick (Middletown, Comtat d'Aurenja, Nova York, 1 de gener de 1967) és un fotògraf estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Spencer Tunick · Veure més »

Spoliarium (pintura)

Spoliarium és una pintura de l'artista filipí Juan Luna.

Nou!!: Barcelona і Spoliarium (pintura) · Veure més »

Sport

Sport és un diari d'informació esportiva, de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Sport · Veure més »

Sporting Club de Bastia

LSporting Club de Bastia, generalment abreujat com a SCB, és un club de futbol professional de la ciutat de Bastia (Còrsega), que actualment milita a la Ligue 2 després del seu ascens la temporada 2020-2021.

Nou!!: Barcelona і Sporting Club de Bastia · Veure més »

Stefan Zweig

Stefan Zweig ʃtéfanədzβájk (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de novembre de 1881 - Petròpolis, Brasil, 22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac.

Nou!!: Barcelona і Stefan Zweig · Veure més »

Steffi Graf

Stefanie Maria "Steffie" Graf (Mannheim, Alemanya Occidental, 14 de juny de 1969) és una tennista professional alemanya retirada, considerada una de les millors jugadores de la història i antiga número 1 del rànquing WTA.

Nou!!: Barcelona і Steffi Graf · Veure més »

Steve Harris (músic)

, és el fundador, baix i compositor principal del grup britànic de heavy metal Iron Maiden.

Nou!!: Barcelona і Steve Harris (músic) · Veure més »

Striptease

burlesc a ''Tournée'' (2010). Lstriptease - manlleu anglès pronunciat aproximadament "estriptis", provinent de strip, "despullar-se", i tease, "provocar") és un espectacle en el qual l'artista, dit stripper, es despulla, generalment al so d'una música, moltes vegades ballant i eventualment cantant. Pot ser un número de cabaret o de music-hall, per bé que també hi ha strippers que el fan com a animació en algunes discoteques i bars. Recentment és força popular en els comiats de solter. Un striptease en el qual la persona que el fa queda completament nua és un striptease integral. No tots els striptease són integrals; per exemple, un dels més famosos és el que fa Rita Hayworth a la pel·lícula Gilda, on l'actriu només es treu un guant i es comença a abaixar una cremallera. La dansa dels set vels era una mena de striptease que va crear-se als cabarets d'Occident i que consistia en el fet que una ballarina de dansa oriental s'anava traient els set grans mocadors que la cobrien, fins a deixar veure bona part del seu cos. Al ha tornat una modalitat de striptease de cabaret que s'anomena striptease burlesc. D'altra banda, no és un striptease un espectacle en el qual els artistes ja estan des del començament nus o seminus, com ocorre en molts números musicals de cabaret, per exemple a El Molino, en força coreografies de dansa contemporània i alguns espectacles de circ i teatre contemporani, o en videoclips generalment de música pop, etc. Tampoc no és un striptease el lap-dance o ball sexual amb una barra vertical, llevat que la coreografia consisteixi a anar-se traient peces de roba.

Nou!!: Barcelona і Striptease · Veure més »

Stryper

Stryper és un grup de christian metal originari del Comtat d'Orange, Califòrnia, EUA.

Nou!!: Barcelona і Stryper · Veure més »

Subirats

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.

Nou!!: Barcelona і Subirats · Veure més »

Suk Man Yu

Suk Man Yu (Suwon, Corea del Sud, 1946 - Barcelona, 24 de novembre de 2015) fou un directiu sud-coreà.

Nou!!: Barcelona і Suk Man Yu · Veure més »

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).

Nou!!: Barcelona і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »

Summercase

El Summercase és un festival de música que se celebrava simultàniament a Barcelona i a Madrid, Espanya.

Nou!!: Barcelona і Summercase · Veure més »

Super Llopis

Super Llopis (en castellà: Superlópez, en alemany: Super-Meier) és un personatge de ficció i una sèrie de còmics creat per Jan (Juan López Fernández).

Nou!!: Barcelona і Super Llopis · Veure més »

Super3

El Super3 o Club Super3 és un univers infantil català creat a partir d'un programa emès per Televisió de Catalunya des del 1991.

Nou!!: Barcelona і Super3 · Veure més »

Supercopa d'Espanya de futbol 2009

La Supercopa d'Espanya 2009 va ser la 24a edició de la Supercopa d'Espanya de futbol, una competició futbolística que enfronta el campió de la lliga espanyola amb el de la copa.

Nou!!: Barcelona і Supercopa d'Espanya de futbol 2009 · Veure més »

Supercopa espanyola d'hoquei sobre patins masculina

La Supercopa espanyola d'hoquei patins masculina (en castellà: Supercopa de España de hockey sobre patines) és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei patins, creada la temporada 1983-84.

Nou!!: Barcelona і Supercopa espanyola d'hoquei sobre patins masculina · Veure més »

Susana Solano Rodríguez

Susana Solano Rodríguez (Barcelona, 25 de juliol de 1946) és una escultora catalana.

Nou!!: Barcelona і Susana Solano Rodríguez · Veure més »

Susana Vallejo Chavarino

Susana Vallejo Chavarino (Madrid, 1968) és una escriptora en llengua castellana, especialitzada en fantasia i ciència-ficció.

Nou!!: Barcelona і Susana Vallejo Chavarino · Veure més »

Susanna Griso i Raventós

Susanna Griso i Raventós (Barcelona, 8 d'octubre de 1969) és una periodista i presentadora de televisió catalana.

Nou!!: Barcelona і Susanna Griso i Raventós · Veure més »

Suzanne Bradbury

Suzanne Bradbury és una pianista de renom internacional.

Nou!!: Barcelona і Suzanne Bradbury · Veure més »

Swiss International Airlines

Swiss International Air Lines Ltd., és la principal aerolínia de Suïssa.

Nou!!: Barcelona і Swiss International Airlines · Veure més »

Sydney Brenner

Sydney Brenner CH FRS (Germiston, Gauteng, Sud-àfrica, 13 de gener de 1927 - Singapur, 5 d'abril de 2019) fou un biòleg sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2002.

Nou!!: Barcelona і Sydney Brenner · Veure més »

T'odio, amor meu

T'odio, amor meu és una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom de 1995, L'espectacle reflecteix d'una manera còmica i satírica les relacions humanes des del punt de vista femení a través d'escenes dels relats de Dorothy Parker i les cançons de Cole Porter.

Nou!!: Barcelona і T'odio, amor meu · Veure més »

Taekwondo

El taekwondo (en hangul: 태권도; en hanja: 跆拳道) és una art marcial d'origen coreà.

Nou!!: Barcelona і Taekwondo · Veure més »

Taekwondo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Taekwondo Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 16 proves de taekwondo, vuit en categoria masculina i vuit més en categoria femenina.

Nou!!: Barcelona і Taekwondo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Tagomago

Tagomago és un illot situat a l'extrem nord-oriental de l'illa d'Eivissa, davant de la punta d'en Valls, al municipi de Santa Eulària des Riu.

Nou!!: Barcelona і Tagomago · Veure més »

Take-Two Interactive

Take-Two Interactive Software, Inc. (o Take-Two, també conegut com a Take2) és un publicador, desenvolupador i distribuïdor de videojocs americà.

Nou!!: Barcelona і Take-Two Interactive · Veure més »

Talamanca

Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Barcelona і Talamanca · Veure més »

Talarn

Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Barcelona і Talarn · Veure més »

Tallahams

El tallahams, trencahams, lliri, golfàs o anjora (Pomatomus saltatrix) és un peix de l'ordre dels perciformes molt ràpid i potent.

Nou!!: Barcelona і Tallahams · Veure més »

Tallareta cuallarga

La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.

Nou!!: Barcelona і Tallareta cuallarga · Veure més »

Taller d'impressors Abadal

''Lo gat qui menge lo rat'' El taller d'impressors Abadal fou l'obra d'un llinatge de xilògrafs catalans del.

Nou!!: Barcelona і Taller d'impressors Abadal · Veure més »

Taller de Músics

El Taller de Músics és una escola de música amb seu a Barcelona que disposa de segell discogràfic, taller de producció i club de jazz, i que ensenya la música amb una pedagogia d'acord amb els nous temps, capaç d'estimular i facilitar el procés creatiu i interpretatiu.

Nou!!: Barcelona і Taller de Músics · Veure més »

Taller Escola Barcelona

Taller Escola Barcelona (TEB), és un Grup Cooperatiu que treballa per aconseguir una vida inclusiva per a les persones amb discapacitat intel·lectual, i donar suport a les seves famílies.

Nou!!: Barcelona і Taller Escola Barcelona · Veure més »

Talpó comú

El talpó comú (Microtus duodecimcostatus) és una espècie de rosegador que es troba a la península Ibèrica i França.

Nou!!: Barcelona і Talpó comú · Veure més »

Talpó de tartera

El talpó de tartera (Chionomys nivalis) és el talpó que pot assolir la mida més gran.

Nou!!: Barcelona і Talpó de tartera · Veure més »

Talpó muntanyenc

El talpó muntanyenc o talpó agrest (Microtus agrestis) viu a l'àrea compresa entre Europa i el nord d'Àsia.

Nou!!: Barcelona і Talpó muntanyenc · Veure més »

Talpó pirinenc

El talpó pirinenc (Microtus gerbei) només es troba als Pirineus.

Nou!!: Barcelona і Talpó pirinenc · Veure més »

Tamaia Associació de dones contra la violència familiar

Tamaia.

Nou!!: Barcelona і Tamaia Associació de dones contra la violència familiar · Veure més »

Tancada a la Central

Tancada a la Central és el nom d'un moviment de protesta en contra de l'aplicació del Pla de Bolonya, que desembocà en una ocupació del rectorat de la Universitat de Barcelona, a l'anomenat Edifici Històric, entre el 20 de novembre de 2008 i el 18 de març de 2009, quan van ser desallotjats de la universitat pels Mossos d'Esquadra.

Nou!!: Barcelona і Tancada a la Central · Veure més »

Tancament de Caixes

El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.

Nou!!: Barcelona і Tancament de Caixes · Veure més »

Tangerine Dream

Tangerine Dream és el nom d'un grup alemany de música electrònica, sovint descrita com a música Ambient o New Age.

Nou!!: Barcelona і Tangerine Dream · Veure més »

TANGO

El sistema de control TANGO (en anglès TAco Next Generation Objects) és un sistema lliure i obert de control, orientat a objectes, que ofereix eines per al control de qualsevol tipus de maquinari o programari, que constitueix un sistema SCADA.

Nou!!: Barcelona і TANGO · Veure més »

Tania Doris

Dolores Cano Barón (València, 1952), coneguda amb el nom artístic de Tania Doris, és una vedet de revista, descoberta per l'empresari Matias Colsada (va ser ell qui li posà el nom artístic) i cap de cartell del teatre Apol·lo de Barcelona, durant més de vint anys.

Nou!!: Barcelona і Tania Doris · Veure més »

Tapís

Tapís als Museus Capitolins, Roma Un tapís és una tela decorada que cobreix els murs de tal manera que s'empren els fils per formar una sanefa o dibuix, com si fossin els colors d'un quadre.

Nou!!: Barcelona і Tapís · Veure més »

Tapiner

Un tapiner és un menestral que tenia com a ofici la fabricació i venda de tapins, una mena de sandàlies amb sola de suro.

Nou!!: Barcelona і Tapiner · Veure més »

Tarasca de Barcelona

La Tarasca de Barcelona o Cuca Fera és una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Tarasca de Barcelona · Veure més »

Tarbosaure

El tarbosaure (Tarbosaurus, 'llangardaix aterridor') és un gènere de dinosaure de la família dels tiranosàurids, que van prosperar durant l'estatge faunístic Maastrichtià, al Cretaci superior.

Nou!!: Barcelona і Tarbosaure · Veure més »

Tarida

Vista lateral d'una tarida habilitada pel transport de cavalls. La tarida (de l'àrab: teridah) era un petit vaixell comercial de la família de les galeres.

Nou!!: Barcelona і Tarida · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Barcelona і Tarragona · Veure més »

Tarragonès

El Tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Barcelona і Tarragonès · Veure més »

Taula de canvi

La taula de canvi o simplement taula era una institució econòmica pròpia de l'edat mitjana que facilitava la mobilitat de capitals en un context històric en què van augmentar del viatges i el comerç internacional.

Nou!!: Barcelona і Taula de canvi · Veure més »

Taula de comuns dipòsits

La Taula de comuns dipòsits eren unes entitats financeres precursores de les actuals caixes d'estalvi modernes amb la diferència que estaven vinculades a les institucions municipals.

Nou!!: Barcelona і Taula de comuns dipòsits · Veure més »

Taules

Els jocs de taules són tota una família de jocs de tauler jugats des de molt antic.

Nou!!: Barcelona і Taules · Veure més »

Tauró gris

El tauró gris (Carcharhinus plumbeus) és una espècie de peix cartilaginós de la família dels carcarínids i de l'ordre dels carcariniformes.

Nou!!: Barcelona і Tauró gris · Veure més »

Tauromàquia

Cartell d'inauguració de la Plaça de toros de les Arenes l'any 1900. La tauromàquia (del grec, bou, i, lluitar), coneguda també com a corrida, cursa de braus o correguda de bous, fa referència en el seu significat més ampli a la pràctica de lluitar amb bous.

Nou!!: Barcelona і Tauromàquia · Veure més »

Taurons

Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.

Nou!!: Barcelona і Taurons · Veure més »

Tavascan

Tavascan és un poble del terme municipal de Lladorre (que durant molts anys es va anomenar Tabescan), a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Barcelona і Tavascan · Veure més »

Tavernes Blanques

Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).

Nou!!: Barcelona і Tavernes Blanques · Veure més »

Taxa

Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.

Nou!!: Barcelona і Taxa · Veure més »

Tàrrega

Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Barcelona і Tàrrega · Veure més »

Tètol cuanegre

Exemplar de tètol cuanegre volant i fotografiat a Bèlgica. Estol de tètols cuanegres fotografiat a Orissa (Índia). El tètol cuanegre o cegall de mosson a les Balears (Limosa limosa) és un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Barcelona і Tètol cuanegre · Veure més »

Tèxtils Bertrand Serra SA

Tèxtils Bertrand Serra SA va ser una empresa catalana del sector tèxtil del cotó amb seu a Barcelona, però la fàbrica més important era a Manresa, una de les més emblemàtiques de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Tèxtils Bertrand Serra SA · Veure més »

Tònia Passola i Vidal

Tònia Passola i Vidal (Barcelona, 6 de maig de 1952) és una poeta catalana.

Nou!!: Barcelona і Tònia Passola i Vidal · Veure més »

Tòquio

Tòquio (東京 Tōkyō, literalment 'capital de l'est', en relació amb la seva posició respecte a l'antiga capital del Japó, Kyoto, i en la seva forma oficial 東京都 Tōkyō-to, per a referir-se a l'àrea metropolitana) és la capital del Japó des del 1868.

Nou!!: Barcelona і Tòquio · Veure més »

Túnel d'Aragó

La línia ferroviària semisoterrada al carrer d'Aragó i a l'avinguda de Roma l'any 1938, abans que es cobrís i esdevingués el túnel actual. El túnel d'Aragó és un túnel urbà de ferrocarril que travessa la ciutat de Barcelona per sota l'avinguda de Roma i el carrer d'Aragó.

Nou!!: Barcelona і Túnel d'Aragó · Veure més »

Túnel d'Horta

El túnel d'Horta és un antic projecte de perforació de la serra de Collserola per construir una sortida per carretera fins al Vallès.

Nou!!: Barcelona і Túnel d'Horta · Veure més »

Túnel de Provença

Recorregut del túnel El túnel de Provença, Sants-Sagrera o la Sagrera, és un túnel urbà de ferrocarril de la ciutat de Barcelona que forma part de la línia de ferrocarril d'alta velocitat Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa i per tant propietat d'ADIF.

Nou!!: Barcelona і Túnel de Provença · Veure més »

Túnel del Cadí

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera que comunica les comarques del Berguedà, a la conca del riu Llobregat amb la comarca de la Cerdanya, a la conca del riu Segre; a través de la carretera E-09 C-16 Eix del Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Túnel del Cadí · Veure més »

Túnel del Pimorent

El Túnel del Pimorent és un túnel de carretera dels Pirineus que uneix l'Alta Cerdanya amb el País de Foix (Arieja) seguint la ruta de l'eix europeu E9 París-Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Túnel del Pimorent · Veure més »

Túnels de Vallvidrera

oresta Els Túnels de Vallvidrera són una autopista que, travessant la serra de Collserola, uneix la ciutat de Barcelona amb la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Túnels de Vallvidrera · Veure més »

TBO

TBO va ser una revista de còmics catalana escrita en castellà i alguns números en català, que va aparèixer el 1917 i es va publicar, amb interrupcions, fins al 1998.

Nou!!: Barcelona і TBO · Veure més »

Teatins

Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.

Nou!!: Barcelona і Teatins · Veure més »

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Nou!!: Barcelona і Teatre · Veure més »

Teatre Arnau

El Teatre Arnau és un espai teatral, ubicat en el número 60 de l'Avinguda del Paral·lel de la ciutat de Barcelona, al barri del Poble-sec.

Nou!!: Barcelona і Teatre Arnau · Veure més »

Teatre Artenbrut

El Teatre Artenbrut (o Sala Artenbrut) fou un espai teatral de petit format ubicat al carrer del Perill núm.

Nou!!: Barcelona і Teatre Artenbrut · Veure més »

Teatre Borràs

El Teatre Borràs és un teatre, abans cinema, de Barcelona, situat a la Plaça d'Urquinaona, núm.

Nou!!: Barcelona і Teatre Borràs · Veure més »

Teatre Calvo-Vico

Plànol de la planta de la reforma de 1909 El Teatre Calvo-Vico va ser un teatre de Barcelona que va funcionar entre 1888 i 1918.

Nou!!: Barcelona і Teatre Calvo-Vico · Veure més »

Teatre Circ Olympia

El Teatre Circ Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau, número 27, cantonada amb el carrer Aldana, al costat de l'Avinguda del Paral·lel.

Nou!!: Barcelona і Teatre Circ Olympia · Veure més »

Teatre de Jovellanos

El teatre de Jovellanos va ser un teatre de Barcelona situat al núm.

Nou!!: Barcelona і Teatre de Jovellanos · Veure més »

Teatre de Mendizábal

El Teatre de Mendizábal va ser un teatre de Barcelona ubicat al carrer de Mendizábal (actual carrer de la Junta de Comerç), 18.

Nou!!: Barcelona і Teatre de Mendizábal · Veure més »

Teatre de Montsió

El Teatre de Montsió és un teatre construït a l'antic convent de Montsió, a Barcelona, que va funcionar entre 1837 i 1845.

Nou!!: Barcelona і Teatre de Montsió · Veure més »

Teatre del Raval

El Teatre del Raval és un espai teatral situat dins les dependències de la Parròquia de Nostra Senyora del Carme, al carrer de Sant Antoni Abat 12, del barri del Raval de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Teatre del Raval · Veure més »

Teatre dels Camps Elisis (Barcelona)

El Teatre dels Camps Elisis de Barcelona funcionà de 1860 a 1876 i formava part integrant dels jardins dels Camps Elisis, situats a l'illa de cases compresa entre els actuals carrers d'Aragó a Rosselló, i de Pau Claris a Passeig de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Teatre dels Camps Elisis (Barcelona) · Veure més »

Teatre Eldorado (Barcelona)

El Teatre Eldorado de Barcelona fou un edifici teatral ubicat a la Plaça de Catalunya, cantonada carrer de Bergara, enderrocat l'any 1929 per deixar pas a la construcció d'un edifici bancari d'oficines (el Banco de Bilbao, actual BBVA).

Nou!!: Barcelona і Teatre Eldorado (Barcelona) · Veure més »

Teatre Fortuny

Interior del teatre El Teatre Fortuny és un teatre de la ciutat de Reus, construït el 1882 per dotar a la llavors segona ciutat de Catalunya d'un teatre del nivell d'altres grans ciutats.

Nou!!: Barcelona і Teatre Fortuny · Veure més »

Teatre Gaudí Barcelona

El Teatre Gaudí Barcelona (TGB) és un espai teatral inaugurat el febrer de 2008 al Barri de la Sagrada Família de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Teatre Gaudí Barcelona · Veure més »

Teatre Goya (Barcelona)

El Teatre Goya és una sala d'espectacles de Barcelona, ubicada a l'edifici del Centre Aragonès.

Nou!!: Barcelona і Teatre Goya (Barcelona) · Veure més »

Teatre Grec

El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc.

Nou!!: Barcelona і Teatre Grec · Veure més »

Teatre Guimerà (Barcelona)

El Teatre Guimerà, anteriorment Sala Ampurdanesa, va ser un espai teatral ubicat al carrer del Pi, 11 de Barcelona (vegeu Casa Torres).

Nou!!: Barcelona і Teatre Guimerà (Barcelona) · Veure més »

Teatre Líric (Barcelona)

El Teatre Líric, també anomenat Teatro Lírico-Sala Beethoven, fou un teatre de Barcelona situat a la cantonada dels carrers Mallorca i de Pau Claris.

Nou!!: Barcelona і Teatre Líric (Barcelona) · Veure més »

Teatre Moratín

El Teatre Moratín va ser una sala de teatre al núm.

Nou!!: Barcelona і Teatre Moratín · Veure més »

Teatre Nacional de Catalunya

El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és un teatre ubicat a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Teatre Nacional de Catalunya · Veure més »

Teatre Nou (1843-1848)

El Teatre Nou fou una sala de Barcelona oberta el 1843 i desapareguda el 1848 al lloc de l'actual Plaça Reial.

Nou!!: Barcelona і Teatre Nou (1843-1848) · Veure més »

Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel)

El Teatre Nou fou una sala teatral ubicat als números 63 i 65 de l'avinguda del Paral·lel de Barcelona, al costat esquerre on hi ha el Teatre Victòria.

Nou!!: Barcelona і Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel) · Veure més »

Teatre Novedades (Barcelona)

El Teatre Novedades va ser un teatre i cinema situat al carrer de Casp de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Teatre Novedades (Barcelona) · Veure més »

Teatre Odeon

El teatre Odeon estava situat al carrer de l'Hospital, 45 de Barcelona, i va funcionar del 1850 al 1887.

Nou!!: Barcelona і Teatre Odeon · Veure més »

Teatre Olimp

El Teatre Olimp (Teatro del Olimpo) va ser un teatre particular de Barcelona, ubicat al carrer dels Mercaders, números 38-40, i que va funcionar entre 1849 i 1888.

Nou!!: Barcelona і Teatre Olimp · Veure més »

Teatre Principal (Barcelona)

El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Barcelona і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »

Teatre Quevedo

El Teatre Quevedo va ser un teatre de Barcelona, situat a la Plaça de Catalunya, fent cantonada amb el carrer de Fontanella.

Nou!!: Barcelona і Teatre Quevedo · Veure més »

Teatre Regina

* Jove Teatre Regina, (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Teatre Regina · Veure més »

Teatre Talia (Barcelona)

El Teatre Talia de la ciutat de Barcelona va ser un local d'espectacles teatrals ubicat en el número 100 de l'Avinguda del Paral·lel, cantonada amb el carrer del Comte Borrell.

Nou!!: Barcelona і Teatre Talia (Barcelona) · Veure més »

Teatre Tívoli (Barcelona)

El Teatre Tívoli és una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm.

Nou!!: Barcelona і Teatre Tívoli (Barcelona) · Veure més »

Teatre Tirso de Molina (Barcelona)

El Teatre Tirso de Molina o Teatre Tirso va ser un teatre de Barcelona, que es va instal·lar a l'Església de Sant Gaietà, de l'antic convent dels teatins (llavors exclaustrat), a la cantonada del Portal de l'Àngel amb el carrer de Duran i Bas.

Nou!!: Barcelona і Teatre Tirso de Molina (Barcelona) · Veure més »

Teatre Victòria (Barcelona)

El Teatre Victòria és un teatre de Barcelona, ubicat a l'avinguda del Paral·lel, número 65-67.

Nou!!: Barcelona і Teatre Victòria (Barcelona) · Veure més »

Teatre-Museu Dalí

El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, fou construït sobre les restes de l'antic teatre de Figueres, i forma part del triangle dalinià empordanès junt amb el Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, tots gestionats per la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Nou!!: Barcelona і Teatre-Museu Dalí · Veure més »

Teatreneu

El Teatreneu és un teatre de Barcelona, al carrer de Terol, números 26-28, a Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Teatreneu · Veure més »

Teatro Guimerà (Santa Cruz de Tenerife)

El Teatro Guimerá és un edifici teatral situat al carrer dedicat a Àngel Guimerà, a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife, a Tenerife.

Nou!!: Barcelona і Teatro Guimerà (Santa Cruz de Tenerife) · Veure més »

Tecla Sala i Miralpeix

Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d'abril de 1886 - Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària catalana.

Nou!!: Barcelona і Tecla Sala i Miralpeix · Veure més »

Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Teià · Veure més »

Tel-Aviv

Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.

Nou!!: Barcelona і Tel-Aviv · Veure més »

Telèfon

Usant un telèfon al 1910. El telèfon (del grec τῆλε,, llunyà i φωνή,, veu) és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Nou!!: Barcelona і Telèfon · Veure més »

Tele/eXpres

Tele/eXpres va ser un diari independent vespertí aparegut a Barcelona el 16 de setembre del 1964, editat en castellà.

Nou!!: Barcelona і Tele/eXpres · Veure més »

Telecomunicació

La fibra òptica permet transmetre grans quantitats d'informació. La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos.

Nou!!: Barcelona і Telecomunicació · Veure més »

Telefèric

Telefèric a Åre, Suècia Un telefèric és un remuntador de cabina caracteritzat pel fet que aquestes estan en contacte amb un o dos cables de suport que no es mouen i un altre tractor.

Nou!!: Barcelona і Telefèric · Veure més »

Telefèric de Montjuïc

El telefèric de Montjuïc és un remuntador que dona accés a la muntanya barcelonina de Montjuïc des de la falda oriental unint l'Avinguda Miramar i el Funicular de Montjuïc amb el Castell de Montjuïc, situat just al punt més elevat de la muntanya.

Nou!!: Barcelona і Telefèric de Montjuïc · Veure més »

Telefèric del Port

El Telefèric del Port de Barcelona és un transbordador aeri, obra de l'arquitecte Carles Buïgas, situat al Port de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Telefèric del Port · Veure més »

Telenotícies

Telenotícies (abreujat com TN) és un informatiu de televisió que s'emet des del 16 de gener de 1984 a TV3.

Nou!!: Barcelona і Telenotícies · Veure més »

Televisió de Catalunya

Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.

Nou!!: Barcelona і Televisió de Catalunya · Veure més »

Televisió Espanyola

Televisió Espanyola (TVE; en castellà Televisión Española) és l'empresa estatal pública d'Espanya, i pertany a Radiotelevisión Española.

Nou!!: Barcelona і Televisió Espanyola · Veure més »

Televisió per cable

La televisió per cable és un sistema de televisió transmès a través de radiofreqüència per cable coaxial o pols de llum a través de cables de fibra òptica.

Nou!!: Barcelona і Televisió per cable · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Nou!!: Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.

Nou!!: Barcelona і Temple Expiatori del Sagrat Cor · Veure més »

Temporada 1899-1900 del FC Barcelona

Anunci original inserit a la secció de miscel·lània de Los Deportes, on Hans Gamper recluta adeptes al futbol Vista d'època del complex del Gimnàs Solé al final del carrer Fortuny, aleshores tallat a l'alçada del passatge Elisabets Pàgina del primer llibre d'actes del Barcelona que mostra la primera junta directiva escollida El Velòdrom de la Bonanova, el primer terreny de joc del Barcelona, compartit però, amb el Català El novembre de 1899 naixia el Futbol Club Barcelona de la mà de Hans Gamper, un suís de 22 anys establert a la ciutat comtal des de feia un any i escaig.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1899-1900 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1900-1901 del FC Barcelona

La temporada 1900-01 va ser la 2a de la història del Foot-ball Club Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1900-1901 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1900-1901 del RCD Espanyol

L'octubre de 1900 naixia la Societat Espanyola de Foot-ball, embrió de l'actual Reial Club Deportiu Espanyol, gràcies a l'afició per l'esport d'uns estudiants barcelonins.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1900-1901 del RCD Espanyol · Veure més »

Temporada 1902-1903 del FC Barcelona

La temporada 1902-03 va ser la 4a de la història del FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1902-1903 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1902-1903 del RCD Espanyol

Dades de la Temporada 1902-1903 del RCD Espanyol.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1902-1903 del RCD Espanyol · Veure més »

Temporada 1905-1906 del RCD Espanyol

Dades de la Temporada 1905-1906 del RCD Espanyol.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1905-1906 del RCD Espanyol · Veure més »

Temporada 1907-1908 del FC Barcelona

La temporada 1907-08 va ser la 9a de la història del FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1907-1908 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1908-1909 del FC Barcelona

La temporada 1908-09 va ser la 10a de la història del FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1908-1909 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1917-1918 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1917-1918 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1917-1918 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1921-1922 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1921-1922 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1921-1922 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1924-1925 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1924-1925 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1924-1925 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1928-1929 del FC Barcelona

En aquesta temporada es va celebrar la primera edició de la lliga espanyola (1928−29), que va ser guanyada pel Futbol Club Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1928-1929 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1931-1932 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1931-1932 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1931-1932 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1932-1933 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1932-1933 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1932-1933 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1933-1934 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1933-1934 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1933-1934 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1934-1935 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1934-1935 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1934-1935 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1937-1938 del FC Barcelona

La temporada 1937-1938 del Futbol Club Barcelona és remarcable pel 16 de març una bomba llençada sobre la ciutat per les tropes franquistes destrueix la seu social del club del primer pis del carrer Consell de Cent 331.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1937-1938 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1938-1939 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1938-1939 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1938-1939 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1944-1945 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1944-1945 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1944-1945 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1945-1946 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1945-1946 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1945-1946 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1946-1947 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1946-1947 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1946-1947 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1951-1952 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1951-1952 del Futbol Club Barcelona, coneguda com la del Barça de les Cinc Copes, són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1951-1952 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1952-1953 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1952-1953 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1952-1953 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1953-1954 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1953-1954 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1953-1954 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1954-1955 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1954-1955 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1954-1955 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1955-1956 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1955-1956 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1955-1956 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1956-1957 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1956-1957 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1956-1957 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1957-1958 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1957-1958 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1957-1958 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1962-1963 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1962-1963 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1962-1963 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1991-1992 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1991-1992 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1991-1992 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1997-1998 del FC Barcelona

El FC Barcelona, sota el lideratge d'un nou entrenador (Louis van Gaal), va retornar al camí de la victòria a la Lliga espanyola, campionat que no guanyava des de la temporada 1993-1994, encara amb Johan Cruyff a la banqueta.

Nou!!: Barcelona і Temporada 1997-1998 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 2008-2009 del RCD Espanyol

Dades de la Temporada 2008-2009 del RCD Espanyol.

Nou!!: Barcelona і Temporada 2008-2009 del RCD Espanyol · Veure més »

Temporada de tennis 2009

Selecció dels principals esdeveniments tennístics de l'any 2009 classificats per categoria masculina, femenina i per equips.

Nou!!: Barcelona і Temporada de tennis 2009 · Veure més »

Temps de silenci

Temps de silenci és una sèrie de televisió catalana estrenada per TV3 el gener de 2001 que té com a eix central la vida d'una família acomodada de Barcelona, els Dalmau, des de poc abans de la Guerra Civil fins a quasi acabat el.

Nou!!: Barcelona і Temps de silenci · Veure més »

Tempus fugit (pel·lícula)

Tempus fugit és una pel·lícula catalana d'Enric Folch estrenada l'any 2003.

Nou!!: Barcelona і Tempus fugit (pel·lícula) · Veure més »

Tenerife

Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Nou!!: Barcelona і Tenerife · Veure més »

Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona, Catalunya, Espanya, es van disputar 4 proves tennístiques, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina, tant a nivell individual com en dobles.

Nou!!: Barcelona і Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Tennis de taula als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Tennis taula Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es van disputar 4 proves de tennis de taula, dues en categoria masculina i dues més en categoria femenina, tant en individual com en dobles.

Nou!!: Barcelona і Tennis de taula als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Teobaldo Power y Lugo-Viña

Teobaldo Power y Lugo-Viña (Santa Cruz de Tenerife, Tenerife, 6 de gener de 1848 - Madrid, 1884) fou un músic i compositor de Tenerife, entre altres obres, dels cèlebres Cantos Canarios.

Nou!!: Barcelona і Teobaldo Power y Lugo-Viña · Veure més »

Teodor Bonaplata i Sistachs

Teodor Bonaplata (Barcelona, 11 de desembre de 1841 - 31 de desembre de 1904) fou un actor català conegut principalment per ser un dels protagonistes de les obres d'Àngel Guimerà en català com Mar i Cel, L'ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa, La boja, entre d'altres.

Nou!!: Barcelona і Teodor Bonaplata i Sistachs · Veure més »

Teodor Garriga i Osca

Teodor Garriga i Osca (Barcelona, 9 de juny de 1909 - Tiana, 10 de juny de 2008) va ser un locutor de ràdio català.

Nou!!: Barcelona і Teodor Garriga i Osca · Veure més »

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Barcelona і Teodor Llorente Olivares · Veure més »

Teodoro Miguel Simón Vilardebò Matuliche

Teodoro Miguel Simón Vilardebò Matuliche (Montevideo, 9 de novembre de 1803 - † ibídem. 29 de març de 1856) fou un metge, naturalista i historiador uruguaià.

Nou!!: Barcelona і Teodoro Miguel Simón Vilardebò Matuliche · Veure més »

Teodoro Reding

Teodoro Reding de Biberegg y Freüler (Schwyz, Suïssa, 3 de juliol de 1755 - Tarragona, 10 d'abril de 1809) fou un general espanyol d'origen suís, que lluità pel rei borbó Ferran VII contra les tropes franceses a la Guerra del Francès.

Nou!!: Barcelona і Teodoro Reding · Veure més »

TER Llenguadoc Rosselló

TER Llenguadoc Rosselló o senzillament TER Llenguadoc (en francès, TER Languedoc Rousillon) era part de la xarxa estatal de trens i autocars transport express régional, pertanyent a SNCF.

Nou!!: Barcelona і TER Llenguadoc Rosselló · Veure més »

Teràpia de shock

Teràpia de shock és un grup de pop-rock català creat l'any 2006 per uns joves de les Preses (la Garrotxa).

Nou!!: Barcelona і Teràpia de shock · Veure més »

Teràsia

Teràsia esposa de sant Paulí de Nola, fou una rica dama hispano-romana, que segurament tenia possessions a la zones de Saragossa i també a Tarragona i Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Teràsia · Veure més »

Terenci Thos i Codina

Terenci Thos i Codina (Mataró, 1 de setembre de 1841 - 27 d'abril de 1903) va ser un advocat, polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Terenci Thos i Codina · Veure més »

Teresa Alabèrnia i Domènech

Teresa Alabèrnia i Domènech (Palamós, 1948) fou tècnica de Serveis Personals del Districte de Sant Martí (Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Teresa Alabèrnia i Domènech · Veure més »

Teresa Borràs i Fornell

Teresa Borràs i Fornell (Manresa, 30 de juliol de 1923 - Mataró, 17 de juliol de 2010) fou una compositora, professora i concertista de piano.

Nou!!: Barcelona і Teresa Borràs i Fornell · Veure més »

Teresa Claramunt i Creus

Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 4 de juny de 1862 - Barcelona, 11 d'abril de 1931) fou una dirigent anarcosindicalista catalana.

Nou!!: Barcelona і Teresa Claramunt i Creus · Veure més »

Teresa Condeminas i Soler

Teresa Condeminas i Soler (Barcelona, 27 de febrer de 1905 - íd., 24 de gener de 2002) fou una pintora classicista-noucentista catalana.

Nou!!: Barcelona і Teresa Condeminas i Soler · Veure més »

Teresa de Cofrents

Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Barcelona і Teresa de Cofrents · Veure més »

Teresa Duran i Armengol

Teresa Duran i Armengol (Barcelona, 16 de desembre de 1949) és una escriptora i il·lustradora catalana, molt destacada per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com de la investigació, la crítica literària o distintes formes de docència i difusió.

Nou!!: Barcelona і Teresa Duran i Armengol · Veure més »

Teresa Gimpera i Flaquer

Teresa Gimpera i Flaquer (Igualada, Anoia, 21 de setembre de 1936), coneguda en els seus inicis artístics com a Gim, és una exmodel i actriu de cinema, televisió i teatre catalana.

Nou!!: Barcelona і Teresa Gimpera i Flaquer · Veure més »

Teresa Losada Campo

Teresa Losada Campo (Lugo, Galícia, 1943 – Sant Vicenç dels Horts, 25 d'agost de 2013) fou una religiosa franciscana i filòloga gallega.

Nou!!: Barcelona і Teresa Losada Campo · Veure més »

Teresa Mañé i Miravet

Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865-Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.

Nou!!: Barcelona і Teresa Mañé i Miravet · Veure més »

Teresa Riera Madurell

María Teresa Riera Madurell (Barcelona, 13 d'octubre de 1950) és una política mallorquina del PSIB-PSOE, diputada al Congrés dels Diputats, al Parlament de les Illes Balears i al Parlament Europeu.

Nou!!: Barcelona і Teresa Riera Madurell · Veure més »

Teresa Roca i Formosa

Teresa Roca i Formosa (Gavà, Baix Llobregat, 20 de setembre de 1925 - Barcelona, 11 d'abril de 2016) fou una destacada promotora social i cultural catalana.

Nou!!: Barcelona і Teresa Roca i Formosa · Veure més »

Teresa Rovira i Comas

Teresa Rovira i Comas (Barcelona, 13 de desembre de 1918 - Barcelona, 23 de setembre de 2014) fou una bibliotecària catalana.

Nou!!: Barcelona і Teresa Rovira i Comas · Veure més »

Teresa Salvador i Salvador

Teresa Salvador i Salvador (Barcelona, 14 de desembre de 1924 - Pamplona, 21 de gener de 2014) va ser una religiosa i activista social catalana que va dedicar tota la seva vida a la lluita per la millora de les condicions de vida al barri de Verdum.

Nou!!: Barcelona і Teresa Salvador i Salvador · Veure més »

Teresa Serra i Majem

Teresa Serra i Majem (Barcelona, 4 d'agost de 1955) és una informàtica i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VI i VII Legislatures.

Nou!!: Barcelona і Teresa Serra i Majem · Veure més »

Teresa Vives i Missé

Teresa Vives i Missé, en religió Casta de Jesús (Arenys de Mar, 1866 - Madrid, 1936) va ser una monja catalana, de la congregació de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat; va morir màrtir en començar la Guerra civil espanyola i ha estat proclamada beata per l'Església catòlica.

Nou!!: Barcelona і Teresa Vives i Missé · Veure més »

TERMCAT

El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.

Nou!!: Barcelona і TERMCAT · Veure més »

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Terra baixa · Veure més »

Terra batuda

Roland Garros, 2002. La terra batuda és una de les quatre tipus de superfícies que s'utilitzen en el món del tennis.

Nou!!: Barcelona і Terra batuda · Veure més »

Terra Lliure

Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.

Nou!!: Barcelona і Terra Lliure · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Barcelona і Terrassa · Veure més »

Terratrèmol de Catalunya de 1428

El terratrèmol de Catalunya 1428, conegut popularment com el terratrèmol de la Candelera, ocorregué el 2 de febrer de 1428 amb l'epicentre situat prop de Camprodon.

Nou!!: Barcelona і Terratrèmol de Catalunya de 1428 · Veure més »

Terrerola rogenca

La terrerola rogenca o terrolot de prat (Calandrella/Alaudala rufescens) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant a la terrerola vulgar.

Nou!!: Barcelona і Terrerola rogenca · Veure més »

Terrisser

Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.

Nou!!: Barcelona і Terrisser · Veure més »

Territ de tres dits

Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units). Una parella de territs de tres dits alimentant-se. El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.

Nou!!: Barcelona і Territ de tres dits · Veure més »

Territ menut comú

Territ menut El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.

Nou!!: Barcelona і Territ menut comú · Veure més »

Territ variant

Estol de territs variants fotografiats a Alemanya. Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre. Territ variant alimentant-se. El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.

Nou!!: Barcelona і Territ variant · Veure més »

Teudis

Teudis fou rei visigot del 531 al 548.

Nou!!: Barcelona і Teudis · Veure més »

The Beatles

The Beatles fou un grup de música pop-rock procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.

Nou!!: Barcelona і The Beatles · Veure més »

The Coca-Cola Company

The Coca-Cola Company és una corporació multinacional amb seu a Atlanta (Geòrgia) dedicada a l'elaboració d'aliments i begudes.

Nou!!: Barcelona і The Coca-Cola Company · Veure més »

The Division Bell

The Division Bell és el catorzè àlbum d'estudi de la banda britànica de rock progressiu Pink Floyd.

Nou!!: Barcelona і The Division Bell · Veure més »

The Human League

The Human League és un grup britànic de pop electrònic, format a Sheffield a finals dels anys 70.

Nou!!: Barcelona і The Human League · Veure més »

The Jesus and Mary Chain

The Jesus and Mary Chain són un grup de rock alternatiu escocès que ha girat sempre entorn de la col·laboració musical entre dos germans, Jim Reid i William Reid.

Nou!!: Barcelona і The Jesus and Mary Chain · Veure més »

The Pinker Tones

The Pinker Tones és un grup musical de Barcelona, creat el 2001, reconegut internacionalment, tant a alguns països d'Europa, com als Estats Units o el Japó.

Nou!!: Barcelona і The Pinker Tones · Veure més »

The Wheelman (videojoc)

The Wheelman és un videojoc desenvolupat i publicat per Midway Games.

Nou!!: Barcelona і The Wheelman (videojoc) · Veure més »

Thomas N'Kono

va ser un destacat futbolista camerunès dels anys 70, 80 i 90 que jugava de porter.

Nou!!: Barcelona і Thomas N'Kono · Veure més »

Thrash metal

El thrash metal és un subgènere del heavy metal que se singularitza generalment per un caràcter agressiu i tempos ràpids.

Nou!!: Barcelona і Thrash metal · Veure més »

Tiana

Tiana és un municipi de la comarca del Maresme, limitant amb el Barcelonès i pertanyent al que es coneix per Barcelonès Nord.

Nou!!: Barcelona і Tiana · Veure més »

Tibidabo

El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi).

Nou!!: Barcelona і Tibidabo · Veure més »

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.

Nou!!: Barcelona і Ticià · Veure més »

Tiefland

Tiefland (Terra baixa) és una òpera verista en alemany, composta per Eugen d'Albert, sobre el llibret de Rudolph Lothar, basat en Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

Nou!!: Barcelona і Tiefland · Veure més »

Tierra y Libertad

Tierra y Libertad va ser un diari anarquista que va destacar entre tota la varietat d'aquest tipus de premsa que ha recorregut la península Ibèrica per la seva persistència, longevitat i contrapunt creatiu.

Nou!!: Barcelona і Tierra y Libertad · Veure més »

Tilbert Dídac Stegmann

Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona, 1 de setembre de 1941) és catedràtic de filologia romànica, professor de literatura i catalanòfil alemany.

Nou!!: Barcelona і Tilbert Dídac Stegmann · Veure més »

Timbaler del Bruc

El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves (amb grafia històrica: Isidre Llussà i Casanoves), nascut a Santpedor (Bages) l'11 de març de 1791 i mort el 6 d'abril de 1809, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler.

Nou!!: Barcelona і Timbaler del Bruc · Veure més »

Time Out Barcelona

Time Out Barcelona és la franquícia que s'edita a Barcelona de la revista internacional d'origen londinenc Time Out, dedicada a referenciar els espectacles, la restauració i d'altres activitats d'oci que esdevinguin setmanalment a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Time Out Barcelona · Veure més »

Tina Modotti

Modotti a la pel·lícula ''The Tiger's Coat'' (1920) Assunta Adelaide Luigia Modotti, més coneguda com a Tina Modotti, (Udine, 17 d'agost del 1896 - Ciutat de Mèxic, 5 de gener del 1942) va ser una fotògrafa i revolucionària italiana.

Nou!!: Barcelona і Tina Modotti · Veure més »

Tinença

Una tinença era a Europa i Catalunya cadascuna de les parcel·les propietat d'un senyor que se cedien a camperols per a la seua explotació directa a canvi d'una renda fixa o una proporció de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor.

Nou!!: Barcelona і Tinença · Veure més »

Tintorer

El tintorer era un menestral que tenia l'ofici de tenyir les matèries tèxtils (hi havia tintorers de draps de llana i tintorers de seda).

Nou!!: Barcelona і Tintorer · Veure més »

Tintorera (tauró)

La tintorera (Prionace glauca) és una espècie de peix cartilaginós carcariniforme de la família dels carcarínids de cos estilitzat i allargat, amb un musell llarg i cònic.

Nou!!: Barcelona і Tintorera (tauró) · Veure més »

Tir als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Shooting Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 13 proves de tir olímpic, set en categoria masculina, quatre en categoria femenina i dues en categoria mitxta.

Nou!!: Barcelona і Tir als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Tir amb arc als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Tir amb arc El Tir amb arc va ser esport olímpic als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) per desè cop, sisè consecutiu des de la seva reintroducció en els Jocs de Múnic 1972.

Nou!!: Barcelona і Tir amb arc als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: Barcelona і Tirant lo Blanc · Veure més »

Titònids

Il·lustració de ''Phodilus badius'' (John Gould & Henry C. Richter, circa 1867-1872). Els titònids són una família d'ocells de l'ordre dels estrigiformes.

Nou!!: Barcelona і Titònids · Veure més »

Titó

Àngel Navarro Romero, conegut com el Titó és un MC i productor de Sabadell (Barcelona), component del grup Falsalarma juntament amb el seu germà El Santo (David Navarro Romero, MC).

Nou!!: Barcelona і Titó · Veure més »

Tokio Hotel

Tokio Hotel (anteriorment, Devilish) és un grup de música alemany format l'any 2001 per Bill Kaulitz, Tom Kaulitz, Georg Listing i Gustav Schäfer a Magdeburg.

Nou!!: Barcelona і Tokio Hotel · Veure més »

Tom Sharpe

Thomas Ridley Sharpe (Londres, 30 de març de 1928 – Llafranc, 6 de juny de 2013) fou un novel·lista anglès i una de les figures de referència de la sàtira britànica, conegut per la sèrie Wilt, així com Fart de llop i Blott a la vista, adaptades per a televisió.

Nou!!: Barcelona і Tom Sharpe · Veure més »

Tom Waits

Thomas Alan Waits més conegut com a Tom Waits (Pomona, Califòrnia, 7 de desembre de 1949) és un pianista, cantant, compositor i actor estatunidenc, famós per les seves cançons de to aspre inspirades en escriptors de la Generació beat, especialment Jack Kerouac i Charles Bukowski.

Nou!!: Barcelona і Tom Waits · Veure més »

Tomasa Cuevas Gutiérrez

Tomasa Cuevas Gutiérrez (Brihuega, província de Guadalajara, 7 de març de 1917- Barcelona, 25 d'abril de 2007) fou una militant comunista espanyola; recollí el testimoni de les dones que havien passat per les presons franquistes, reivindicant-ne la memòria.

Nou!!: Barcelona і Tomasa Cuevas Gutiérrez · Veure més »

Tomàs Alcoverro i Muntané

Tomàs Alcoverro i Muntané (Barcelona, 4 de novembre de 1940) és un periodista català.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Alcoverro i Muntané · Veure més »

Tomàs Ascheri Fossatti

Tomàs Ascheri Fossatti (Marsella, França, 1869 - Barcelona, 4 de maig de 1897) fou un obrer d'origen italià resident a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Ascheri Fossatti · Veure més »

Tomàs Barris Ballestín

Tomàs Barris Ballestín (Barcelona, 1 de febrer de 1930-29 d’octubre de 2023) va ser un atleta català.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Barris Ballestín · Veure més »

Tomàs Bel i Sabatés

Tomàs Bel i Sabatés (Barcelona, 1924 - Barcelona, 2014) és un escultor català de la segona meitat del.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Bel i Sabatés · Veure més »

Tomàs Bellpuig i Joy

Tomàs Bellpuig i Joy (Barcelona, 21 de novembre de 1876 – ibídem, 1936) fou un poeta i sacerdot barceloní.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Bellpuig i Joy · Veure més »

Tomàs Bergadà Pi

Esgrafiats de Tomàs Bergadà a la façana de la seva casa-taller Tomàs Bergadà Pi (Reus, 1862 - 1937) va ser un pintor català nascut a Reus.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Bergadà Pi · Veure més »

Tomàs Bertran i Soler

Tomàs Bertran i Soler (Barcelona, 1791- França, 23 d'abril de 1863) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Bertran i Soler · Veure més »

Tomàs Carreras i Artau

Tomàs Carreras i Artau (Girona, 3 d'abril de 1879 - Barcelona, 23 d'octubre de 1954) va ser un filòsof, etnòleg i polític català.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Carreras i Artau · Veure més »

Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí

Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí (Palma, Mallorca, 1840 - 1898) fou el 12è comte de Peralada, 37è vescomte de Rocabertí, 11è comte de Savallà (des de 1887), 10è marquès d'Anglesola i 10è marquès de Bellpuig, entre altres títols menors, amb grandesa d'Espanya.

Nou!!: Barcelona і Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí · Veure més »

Tomàs Dolsa i Ricart

Tomàs Dolsa i Ricart (1816 - 1909) fou un metge català.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Dolsa i Ricart · Veure més »

Tomàs Garcés i Miravet

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 9 d'octubre de 1901 - Barcelona, 16 de novembre de 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Garcés i Miravet · Veure més »

Tomàs Gil i Membrado

Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 d'abril de 1915 - Barcelona, 4 de juny de 2014) fou instrumentista, compositor i director de cobla.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Gil i Membrado · Veure més »

Tomàs Mieres

Tomàs Mieres (Girona, 1400 - Barcelona, 1474) fou un jurista català, doctor en ambdós drets.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Mieres · Veure més »

Tomàs Moragas i Torras

Tomàs Moragas i Torras (Girona, 14 de juny de 1837 - Barcelona, 20 d'octubre de 1906) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Moragas i Torras · Veure més »

Tomàs Padró i Pedret

Tomàs Padró i Pedret (Barcelona, 1840-1877) fou un dibuixant i il·lustrador català.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Padró i Pedret · Veure més »

Tomàs Roig i Llop

Tomàs Roig i Llop (Barcelona, 29 de setembre de 1902 - Barcelona, 1987) fou un escriptor català, pare de l'escriptora Montserrat Roig i de l'actriu Glòria Roig.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Roig i Llop · Veure més »

Tomàs Sagué i Camó

Tomàs Sagué i Camó (Barcelona, 30 de maig del 1906 – 13 de maig del 1990) va ser un compositor de sardanes molt arrelat al barceloní barri de Sarrià.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Sagué i Camó · Veure més »

Tomàs Sanmartín i Ramon

Tomàs Sanmartín i Ramon (Peralada, 10 d'agost del 1897 – Barcelona, 6 d'abril del 1977) va ser instrumentista de trombó i compositor.

Nou!!: Barcelona і Tomàs Sanmartín i Ramon · Veure més »

Tomás Genovés y Lapetra

Tomás Genovés y Lapetra (Saragossa, 28 de desembre de 1805 - Burgos, 5 de juny de 1861) va ser un compositor d'òpera i sarsuela espanyol.

Nou!!: Barcelona і Tomás Genovés y Lapetra · Veure més »

Tomás Herreros Miguel

Tomás Herreros Miguel (Logronyo, 1877 - Barcelona, 22 de febrer de 1937) fou un dirigent anarcosindicalista.

Nou!!: Barcelona і Tomás Herreros Miguel · Veure més »

Tomba del Soldat desconegut

Cerimònia a la tomba del Soldat desconegut a Moscou el 2005. La tradició de la tomba del Soldat desconegut va néixer de la Primera Guerra Mundial i es troba a nombrosos països.

Nou!!: Barcelona і Tomba del Soldat desconegut · Veure més »

Tomeu Penya

és un cantautor mallorquí de música country.

Nou!!: Barcelona і Tomeu Penya · Veure més »

Toni Clapés i Casals

Toni Clapés i Casals (Barcelona, 1967) és un presentador de televisió i ràdio, imitador i humorista.

Nou!!: Barcelona і Toni Clapés i Casals · Veure més »

Toni Ribas

Antoni García Ribas, més conegut pel nom artístic Toni Ribas, (Sant Boi de Llobregat, 13 de juny de 1975) és un actor de cinema pornogràfic català.

Nou!!: Barcelona і Toni Ribas · Veure més »

Toni Xuclà

Antoni Xuclà (Barcelona, 16 de febrer de 1955) guitarrista, compositor, productor i gestor cultural.

Nou!!: Barcelona і Toni Xuclà · Veure més »

Tony Oursler

Tony Oursler (Nova York, 1957).

Nou!!: Barcelona і Tony Oursler · Veure més »

Tony Ronald

Tony Ronald, pseudònim artístic de Siegfried André Den Boer (Arnhem, Països Baixos, 27 d'octubre de 1941 – Barcelona, 3 de març de 2013) fou un compositor i cantant neerlandès de música pop comercial.

Nou!!: Barcelona і Tony Ronald · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Barcelona і Toponímia · Veure més »

Toràs

Toràs (en castellà i oficialment, Torás) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Barcelona і Toràs · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Barcelona і Torí · Veure més »

Tordera

Masia Can Casellas de Tordera Prats de Tordera esquerra Teatre Clavé esquerra Campanar Església de TorderaTordera és un municipi de la comarca del Maresme, situada en la subcomarca de l'Alt Maresme, històricament reclamada pels habitants d'aquest municipi.

Nou!!: Barcelona і Tordera · Veure més »

Toresky

Estàtua d'en Míliu, personatge de Toresky, situada a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona Josep Torres i Vilata (Barcelona, 31 d'octubre de 1868 - 10 de maig de 1937) fou un locutor de ràdio català, un dels pioners en aquest camp.

Nou!!: Barcelona і Toresky · Veure més »

Toribi Duran i Garrigolas

Toribi Duran i Garrigolas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 30 d'abril de 1814 – Barcelona, 16 de setembre de 1888) fou un filantrop i industrial català.

Nou!!: Barcelona і Toribi Duran i Garrigolas · Veure més »

Toribio Reoyo

Toribio Reoyo Barbadillo (- Barcelona, 31 de desembre de 1918) fou un obrer tipògraf, sindicalista de la UGT i militant del PSOE.

Nou!!: Barcelona і Toribio Reoyo · Veure més »

Torlit comú

El torlit, samarlic,xamerlí, estorlit, sebel·lí, sibel·lí, sibil·lí o xebel·lí i xibel·lí (xarlot d'ulls grocs al Gironès, i seberlí a Vinaròs) (Burhinus oedicnemus) és una espècie d'ocell de la família dels burrínids (Burhinidae).

Nou!!: Barcelona і Torlit comú · Veure més »

Torneig amistós de futbol

Un torneig amistós de futbol és una competició sense caràcter oficial, organitzada pels mateixos clubs.

Nou!!: Barcelona і Torneig amistós de futbol · Veure més »

Torneig Comte de Godó 2009

El Torneig Comte de Godó 2009, també conegut com a Barcelona Open Banco Sabadell 2009, és una competició tennística que es juga sobre terra batuda.

Nou!!: Barcelona і Torneig Comte de Godó 2009 · Veure més »

Torneig Joan Gamper

El Torneig Joan Gamper és un torneig amistós de futbol, organitzat anualment pel FC Barcelona al seu estadi Camp Nou, creat el 1966.

Nou!!: Barcelona і Torneig Joan Gamper · Veure més »

Tornon

Tornon (en occità Tornon, en francès Tournon-sur-Rhône) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Barcelona і Tornon · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: Barcelona і Torró · Veure més »

Torre

La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.

Nou!!: Barcelona і Torre · Veure més »

Torre Bellesguard

La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.

Nou!!: Barcelona і Torre Bellesguard · Veure més »

Torre de Comunicacions de Montjuïc

La torre de comunicacions de Montjuïc, coneguda popularment com a torre Calatrava, és obra de l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava, i va ser construïda entre 1989 i 1992 a l'Anella Olímpica de Montjuïc a Barcelona (Catalunya) amb motiu dels jocs Olímpics del 92.

Nou!!: Barcelona і Torre de Comunicacions de Montjuïc · Veure més »

Torre de les Aigües (Eixample)

La Torre de les Aigües és una torre d'aigua de Barcelona que va ser construïda l'any 1870, obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i l'enginyer Antoni Darder i la seva funció era la distribució d'aigua potable als primers edificis de l'Eixample.

Nou!!: Barcelona і Torre de les Aigües (Eixample) · Veure més »

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Nou!!: Barcelona і Torre de sentinella · Veure més »

Torre del Telègraf de la Tossa

La Torre del Telègraf de la Tossa és una torre de telegrafia òptica dalt un monticle pròxim al nucli de població de Salou (el Tarragonès).

Nou!!: Barcelona і Torre del Telègraf de la Tossa · Veure més »

Torre Glòries

La Torre Glòries, també coneguda com a Torre Agbar, és un gratacel situat a la Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Torre Glòries · Veure més »

Torre Llobeta

Torre Llobeta és un nucli del barri de Vilapicina i Torre Llobeta del districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Torre Llobeta · Veure més »

Torre Mapfre

La torre Mapfre és un gratacel situat a la Vila Olímpica del Poblenou, i és el gratacel més alt de la ciutat i de tot Catalunya, empatat amb el veí Hotel Arts.

Nou!!: Barcelona і Torre Mapfre · Veure més »

Torre Viader

Torre Viader és una casa senyorial noucentista, obra de Manuel Joaquim Raspall entre 1917 i 1922.

Nou!!: Barcelona і Torre Viader · Veure més »

Torre-sana

Torre-sana és un barri de Terrassa que ocupa l'extrem oriental del districte 2 o de Llevant, al límit est de la ciutat, tocant a Torrebonica, situat al marge esquerre del torrent de Vilardell, tributari de la riera de les Arenes.

Nou!!: Barcelona і Torre-sana · Veure més »

Torreblanca

Els Clots, panoràmica del Parc Natural del Prat de Cabanes i Torreblanca Platja Nord de Torreblanca Platja de Torrenostra (Torreblanca) Cocs de magre, llonganisses i cansa-la Torreblanca és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Barcelona і Torreblanca · Veure més »

Torredembarra

Torredembarra, anomenada normalment la Torre pels seus habitants és una vila i municipi costaner de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Barcelona і Torredembarra · Veure més »

Torrefeta

Torrefeta és un poble de la Segarra, cap del municipi de Torrefeta i Florejacs, a 4 km de Guissona i 11 de Cervera (72 de Lleida i 109 de Barcelona).

Nou!!: Barcelona і Torrefeta · Veure més »

Torrelles de Llobregat

Ajuntament de Torrelles Torrelles de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Torrelles de Llobregat · Veure més »

Torrent de l'Animeta

El Torrent de l'Animeta fou un barri de barraques que es trobava a la muntanya de Montjuïc de Barcelona i que, juntament amb altres barris de barraques de la muntanya, arribaren a replegar fins a 6.090 persones en el primer cens fiable que es feu el 1957.

Nou!!: Barcelona і Torrent de l'Animeta · Veure més »

Tortell Poltrona

Jaume Mateu i Bullich, (Barcelona, 7 d'abril de 1955) conegut pel seu personatge del Tortell Poltrona, és un director, emprenedor i intèrpret català.

Nou!!: Barcelona і Tortell Poltrona · Veure més »

Tortellà

Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Barcelona і Tortellà · Veure més »

Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

La Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 és una torxa que es va fer servir durant els jocs celebrats a la ciutat de Barcelona el 1992.

Nou!!: Barcelona і Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Tot sobre Eva

Anne Baxter en el paper d'Eve Harrington Celeste Holm com a Karen George Sanders com a Addison DeWitt Gary Merrill com a Bill Samson Tot sobre Eva (títol original en anglès All About Eve) és una pel·lícula estatunidenca de 1950, escrita i dirigida per Joseph L. Mankiewicz a partir del relat curt The Wisdom of Eve de Mary Orr.

Nou!!: Barcelona і Tot sobre Eva · Veure més »

Tour de França

El Tour de França (Tour de France en francès) és una competició ciclista per etapes disputada al llarg de la geografia francesa i, a vegades, d'altres països durant tres setmanes del mes de juliol.

Nou!!: Barcelona і Tour de França · Veure més »

Tour de França de 1957

L'edició del Tour de França 1957 veurà l'aparició d'una gran estrella: Jacques Anquetil, amb 23 anys, guanyarà el primer dels seus 5 Tours.

Nou!!: Barcelona і Tour de França de 1957 · Veure més »

Tour de França de 1965

El Tour de França 1965 es va celebrar entre el 22 de juny i el 14 de juliol, sortint per primera vegada des d'Alemanya.

Nou!!: Barcelona і Tour de França de 1965 · Veure més »

Tour de França de 2009

La 96a edició del Tour de França es disputà entre el 4 i el 26 de juliol de 2009, amb un recorregut de 3.444 km repartits entre 21 etapes.

Nou!!: Barcelona і Tour de França de 2009 · Veure més »

Tours

Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).

Nou!!: Barcelona і Tours · Veure més »

Tractat d'Almazán

El Tractat d'Almazán fou una pau signada el 12 d'abril de 1375 entre Pere el Cerimoniós i Enric II de Castella.

Nou!!: Barcelona і Tractat d'Almazán · Veure més »

Tractat d'Ágreda (1162)

El Tractat d'Ágreda de 1162 fou signat el 27 de setembre entre el comte-rei Alfons el Cast i Ferran II de Lleó.

Nou!!: Barcelona і Tractat d'Ágreda (1162) · Veure més »

Tractat d'Ágreda (1281)

El Tractat d'Ágreda fou signat entre els dies 27 i 28 de març de 1281 entre el comte-rei de la Corona d'Aragó Pere el Gran i el rei de Castella Alfons X el Savi a El Campillo i Ágreda.

Nou!!: Barcelona і Tractat d'Ágreda (1281) · Veure més »

Tractat de Baiona (1462)

El Tractat de Baiona va ser signat el 9 de maig de 1462 a la ciutat de Baiona entre el rei de la Corona d'Aragó Joan II el Sense Fe (qui el signà a Saragossa el 21 de maig) i el rei Lluís XI de França (que al seu torn el signà el 15 de juny a Chinon).

Nou!!: Barcelona і Tractat de Baiona (1462) · Veure més »

Tractat de Barcelona (1493)

El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.

Nou!!: Barcelona і Tractat de Barcelona (1493) · Veure més »

Tractat de Canfranc

El Tractat de Canfranc o Pau de Canfranc va ser signat en aquesta població aragonesa el 26 d'octubre del 1288 entre Alfons el Franc de la Corona d'Aragó i Eduard I d'Anglaterra, amb l'aprovació de Carles II de Nàpols, per resoldre el conflicte entre la casa d'Anjou i el casal de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Tractat de Canfranc · Veure més »

Tractat de Carrión

El Tractat de Carrión és un tractat signat el 21 de febrer del 1140 (o 1139) a Carrión de los Condes (Regne de Lleó) entre el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella pel qual el comte recuperà la tinença del regne de Saragossa, ocupat pel castellà, a canvi de retre homenatge a Alfons VII i cedir-li algunes viles.

Nou!!: Barcelona і Tractat de Carrión · Veure més »

Tractat de Meaux

El Tractat de Meaux també conegut com a Tractat de París o de Meaux-París, fou signat l'any 1229 entre Lluís IX de França, encara sota la regència de Blanca de Castella i d'Anglaterra, i el comte Ramon VII de Tolosa.

Nou!!: Barcelona і Tractat de Meaux · Veure més »

Tractat de París (1898)

El Tractat de París de 1898 -signat el 10 de desembre de 1898- va acabar la Guerra Hispano-estatunidenca i mitjançant el qual, Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència.

Nou!!: Barcelona і Tractat de París (1898) · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1473)

El Tractat de Perpinyà de 1473 fou signat per Lluís XI de França i Joan el Sense Fe, pel qual els comtats de Rosselló i Cerdanya quedaven com a territori neutral.

Nou!!: Barcelona і Tractat de Perpinyà (1473) · Veure més »

Tractat de Tarascó (1176)

La Pau de Tarascó fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarascó on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provença, el Gavaldà i el Carladès.

Nou!!: Barcelona і Tractat de Tarascó (1176) · Veure més »

Tractat de Tudela

El Tractat de Tudela fou signat l'any 1231 entre Jaume I de la Corona d'Aragó i Sanç VII de Navarra.

Nou!!: Barcelona і Tractat de Tudela · Veure més »

Tractat de Valençay

Napoleó Bonaparte El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès) l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès.

Nou!!: Barcelona і Tractat de Valençay · Veure més »

TRAM

* Sistema de tramvia i tren lleuger de la ciutat d'Alacant i rodalia.

Nou!!: Barcelona і TRAM · Veure més »

Tram de Barcelona

TRAM és el nom comercial del tramvia de Barcelona, i que fa servei dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, conformat per sis línies en dues xarxes inconnexes: Trambaix (T1, T2 i T3) i Trambesòs (T4, T5 i T6).

Nou!!: Barcelona і Tram de Barcelona · Veure més »

TRAM Metropolità d'Alacant

El TRAM Metropolità d'Alacant és la marca comercial amb què Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), empresa depenent de la Generalitat Valenciana, gestiona la xarxa de metro i tramvia de la ciutat d'Alacant i la seua àrea metropolitana, a més de diversos municipis de les comarques de la Marina Baixa i de la Marina Alta.

Nou!!: Barcelona і TRAM Metropolità d'Alacant · Veure més »

Tramvia

Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.

Nou!!: Barcelona і Tramvia · Veure més »

Tramvia Blau

El Tramvia Blau és un tramvia que recorre tota l'avinguda del Tibidabo, a la ciutat de Barcelona, i que uneix el final de la línia L7 dels Ferrocarrils de la Generalitat (Estació d'Avinguda Tibidabo, a la plaça John F. Kennedy) amb l'estació inferior del funicular que puja al Tibidabo.

Nou!!: Barcelona і Tramvia Blau · Veure més »

Transavia

Avió de Transavia a l'aeroport de Girona. Transavia és una companyia aèria neerlandesa de baix cost que ofereix vols des de Rotterdam a l'Aeroport de Girona i Alacant i des d'Amsterdam (Schiphol) a Barcelona, Palma, València i Alacant.

Nou!!: Barcelona і Transavia · Veure més »

Transhumància

Pastures d'estiu a Gudbrandsdal, Noruega. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).

Nou!!: Barcelona і Transhumància · Veure més »

Transport públic

Telefèric de Caracas, Veneçuela. El transport públic comprèn aquells mitjans de transport utilitzats per passatgers que no en són propietaris, en contraposició del transport privat.

Nou!!: Barcelona і Transport públic · Veure més »

Transport per ferrocarril d'Andorra

El ferrocarril a Andorra no hi és present, si bé existeixen reivindicacions i estudis tant recents com històrics, per fer-hi arribar la línia de ferrocarril de Puigcerdà o interconnectar aquesta mitjançant un traçat per l'eix del Segre amb la línia de ferrocarril de la Pobla de Segur passant per la Seu d'Urgell, des d'on es planteja una antena ferroviària fins al Principat.

Nou!!: Barcelona і Transport per ferrocarril d'Andorra · Veure més »

Transports de Barcelona

Transports de Barcelona (TB) és una companyia pública de transport establerta l'any 1911 per gestionar línies de tramvia i posteriorment els autobusos de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Transports de Barcelona · Veure més »

Transports Metropolitans de Barcelona

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Transports Metropolitans de Barcelona · Veure més »

Trasmediterránea

La Companyia Transmediterrània és una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim de persones i de mercaderies en trajectes regulars per ferri.

Nou!!: Barcelona і Trasmediterránea · Veure més »

Trasplantament

En medicina, un trasplantament és una operació quirúrgica que consisteix a reemplaçar un òrgan o teixit que ha perdut la seva funció per un de funcional, provinent d'un donant viu o mort.

Nou!!: Barcelona і Trasplantament · Veure més »

Travessera de Dalt

Vista de la Travessera de Dalt en sentit Llobregat. La Travessera de Dalt és un carrer de Barcelona, amb direcció paral·lela a la costa, que es troba al districte de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Travessera de Dalt · Veure més »

Trèvol groc

El trèvol campestre o trèvol groc (Trifolium campestre) és una planta herbàcia teròfita de la família de les fabàcies.

Nou!!: Barcelona і Trèvol groc · Veure més »

Trèvol subterrani

El trèvol subterrani (Trifolium subterraneum) és una planta herbàcia rastrera i teròfita de la família de les fabàcies.

Nou!!: Barcelona і Trèvol subterrani · Veure més »

Treball de part

Imatge d'un part humà El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.

Nou!!: Barcelona і Treball de part · Veure més »

Treballador

plaça Catalunya, Barcelona. Treballadores del camp a un magatzem a Alginet, 1947 Un treballador o treballadora és una persona que amb l'edat legal suficient, i de forma voluntària presta els seus serveis retribuïts.

Nou!!: Barcelona і Treballador · Veure més »

Tremp

El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.

Nou!!: Barcelona і Tremp · Veure més »

Tren

Tren d'alta velocitat Un tren és un vehicle que circula sobre uns rails i fa possible el transport ferroviari en ser propulsat per si mateix (autopropulsat) o per una locomotora.

Nou!!: Barcelona і Tren · Veure més »

Tren Groc

El Tren Groc (en francès Train Jaune) o Tren Groc de la Cerdanya, també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d'un metre d'ample) gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER d'Occitània.

Nou!!: Barcelona і Tren Groc · Veure més »

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Nou!!: Barcelona і Trencalòs · Veure més »

Trencasostres

Trencasostres (Rompetechos en castellà), és un personatge fictici i una sèrie de còmics del dibuixant barceloní Francisco Ibáñez.

Nou!!: Barcelona і Trencasostres · Veure més »

Tres Tombs

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals.

Nou!!: Barcelona і Tres Tombs · Veure més »

Tresor dels Avis

Tresor dels Avis era una publicació mensual en català d'etnografia, mitologia i folklore de les Balears publicada per Andreu Ferrer Ginard a Artà (Mallorca) del gener de 1922 al desembre de 1928.

Nou!!: Barcelona і Tresor dels Avis · Veure més »

Trial

El trial és una disciplina esportiva motociclista fora d'asfalt, consistent a superar trams difícils sense posar els peus a terra.

Nou!!: Barcelona і Trial · Veure més »

Trias

* Personatges.

Nou!!: Barcelona і Trias · Veure més »

Tribunal de les Coltellades

El Tribunal de les Coltellades és el nom que hom ha donat a la cúria del veguer de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Tribunal de les Coltellades · Veure més »

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya · Veure més »

Tricicle

Tricicle és una companyia catalana de teatre gestual, on l'humor és la base fonamental de tots els seus espectacles.

Nou!!: Barcelona і Tricicle · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Barcelona і Trienni Liberal · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Barcelona і Trigonometria · Veure més »

Trinitat Vella

Antiga planta depuradora d'aigües de Montcada per abastir Barcelona. Obra de Pere Falqués del 1915, ubicada al barri Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, antiga presó ubicada a Trinitat Vella. La Trinitat Vella és un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Trinitat Vella · Veure més »

Trofeu Moscardó

El Trofeu Moscardó fou un torneig de futbol creat l'any 1958 que jugaven, acabada la temporada oficial, els clubs de Tercera Divisió catalans.

Nou!!: Barcelona і Trofeu Moscardó · Veure més »

Trofeu Zegna de Vela

El Trofeu Zegna de Vela és una competició esportiva de vela que té lloc cada any des de 1989 a Barcelona, sota l'organització del Reial Club Nàutic de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Trofeu Zegna de Vela · Veure més »

Trogoniformes

''Harpactes erythrocephalus'' ''Trogon viridis'' fotografiat a Panamà Femella de ''Trogon elegans'' Els trogoniformes constitueixen un ordre d'ocells neògnats que agrupa 35 espècies, repartides entre 8 gèneres, dels quals cal destacar Pharomachrus, Priotelus i Trogon a Amèrica, Apaloderma i Heterotrogon a Àfrica i Harpactes, que és l'únic gènere asiàtic.

Nou!!: Barcelona і Trogoniformes · Veure més »

Trompeta d'escorça

La trompeta d'escorça és un instrument de buf humà, construïda amb pela de xop, cargolada en forma d'espiral i fent paperina, i amb una llengüeta feta de fulla del mateix arbre.

Nou!!: Barcelona і Trompeta d'escorça · Veure més »

Tugíbides

Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.

Nou!!: Barcelona і Tugíbides · Veure més »

Tuiskon Ziller

Tuiskon Ziller (Wasungen, Turíngia, 22 de desembre del 1817 - Leipzig, 20 d'abril del 1882) va ésser un pedagog alemany, deixeble de Johann Friedrich Herbart.

Nou!!: Barcelona і Tuiskon Ziller · Veure més »

Turó d'en Baldiri

El Turó d'en Baldiri o Turó de Salve Regina és una muntanya de 431 metres que es troba entre els municipis de Premià de Dalt i Teià, a la comarca del Maresme.

Nou!!: Barcelona і Turó d'en Baldiri · Veure més »

Turó de Can Mallol

El Turó de Can Mallol és una muntanya de 409 metres que es troba als municipis de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Sant Feliu de Llobregat, a les comarques del Barcelonès i Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Turó de Can Mallol · Veure més »

Turó de l'Home

El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny, amb una altitud de 1.705,8 m, cosa que el situa per sobre dels altres dos cims més representatius del massís, les Agudes (1.705,4 m) i el Matagalls (1.697,2 m).

Nou!!: Barcelona і Turó de l'Home · Veure més »

Turó de la Magarola

El Turó de la Magarola o Turó del Maltall de Magarola és un turó de 430 metres a la intersecció dels termes municipals de Barcelona (Barcelonès) i Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la serra de Collserola.

Nou!!: Barcelona і Turó de la Magarola · Veure més »

Turó de la Peira (muntanya)

El turó de la Peira o de Montadell és un turó de Barcelona, al districte de Nou Barris; entre els antics termes de Sant Andreu de Palomar i Sant Joan d'Horta i entre les antigues rieres d'Horta i de Parellada.

Nou!!: Barcelona і Turó de la Peira (muntanya) · Veure més »

Turó de Lledó

El Turó de Lledó és una muntanya de 498 metres que es troba entre els municipis de Premià de Dalt, Teià i Vallromanes, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Turó de Lledó · Veure més »

Turó de Valldaura

El Turó de Valldaura és una muntanya de 421 metres de la serra de Collserola, entre els municipis de Barcelona i Cerdanyola del Vallès.

Nou!!: Barcelona і Turó de Valldaura · Veure més »

Turó del Puig (Barcelona)

El Turó del Puig és una muntanya de 477 metres a cavall dels municipis de Barcelona, a la comarca del Barcelonès i de Sant Cugat del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Turó del Puig (Barcelona) · Veure més »

Turbot

El turbot (Psetta maxima maxima) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids de l'ordre dels pleuronectiformes, de contorn gairebé circular i de color gris verdós, ferrós o groguenc, amb clapes.

Nou!!: Barcelona і Turbot · Veure més »

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Nou!!: Barcelona і Turisme · Veure més »

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Barcelona і TV3 · Veure més »

Twitter

Twitter, anomenat X (estilitzat 𝕏) des del 24 de juliol del 2023, és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d'enviar i llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades, excepte als comptes coreans, xinesos i japonesos, per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé d'aplicacions de tercers com Twinkle o TweetDeck, entre altres.

Nou!!: Barcelona і Twitter · Veure més »

U2

U2 és un grup de rock, irlandès, fundat l'octubre de 1976 a Dublín.

Nou!!: Barcelona і U2 · Veure més »

Ubisoft

Ubisoft Entertainment (anteriorment Ubi Soft) és una empresa creadora i publicadora de videojocs que es localitza a Montreuil, França.

Nou!!: Barcelona і Ubisoft · Veure més »

Udalard I de Barcelona

Udalard I de Barcelona (? - ca.1014) fou vescomte de Barcelona (ca. 985 - ca. 1014).

Nou!!: Barcelona і Udalard I de Barcelona · Veure més »

UEFA-CAF Meridian Cup

La UEFA-CAF Meridian Cup va ser una competició de futbol, organitzada conjuntament per la UEFA i la CAF on competien seleccions estatals de jugadors joves.

Nou!!: Barcelona і UEFA-CAF Meridian Cup · Veure més »

UEFA-CAF Meridian Cup 2007

La UEFA-CAF Meridian Cup 2007 va tenir lloc a Barcelona del 27 de febrer a l'1 de març.

Nou!!: Barcelona і UEFA-CAF Meridian Cup 2007 · Veure més »

Uixer (vaixell)

Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Luixer era un vaixell gros, de la família de les galeres, amb menys rems, però amb un castell a proa i un altre a popa, només tenia una coberta i dos o tres pals.

Nou!!: Barcelona і Uixer (vaixell) · Veure més »

Ukraine International Airlines

Ukraine International Airlines (ucraïnès: Міжнаро́дні Авіалі́нії Украї́ни; transliterat amb el sistema científic: Mižnarodni Avialiniï Ukraïny; transcrit al català: Mijnarodni Avialíniï Ukraïni; Codi IATA: PS, ICAO: AUI) és una aerolínia estatal amb les seves oficines centrals a Kíiv, Ucraïna.

Nou!!: Barcelona і Ukraine International Airlines · Veure més »

Ulldecona

Ulldecona i la Serra del MontsiàUlldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià.

Nou!!: Barcelona і Ulldecona · Veure més »

Ulva rigida

Ulva rigida (del llatí ulva -llim vegetal- i rigida -rígida-) és una espècie d'alga verda de la família Ulvaceae.

Nou!!: Barcelona і Ulva rigida · Veure més »

Un dia. Mirall trencat

Un dia.

Nou!!: Barcelona і Un dia. Mirall trencat · Veure més »

Un tros de paper

Un tros de paper fou una publicació periòdica satírica en català dirigida per Albert Llanas, que es publicà des del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866.

Nou!!: Barcelona і Un tros de paper · Veure més »

Una altra democràcia és possible

Una altra democràcia és possible (UADEP) fou un moviment social que tenia com a principal objectiu la denúncia del sistema democràtic a l'Estat espanyol.

Nou!!: Barcelona і Una altra democràcia és possible · Veure més »

Una cosa rara

Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà és una òpera del gènere dramma giocoso, en dos actes, amb música de Vicent Martín i Soler segons un llibret de Lorenzo Da Ponte, basat al seu torn en La luna de la Sierra de Luis Vélez de Guevara.

Nou!!: Barcelona і Una cosa rara · Veure més »

Uncial

L'escriptura uncial té forma de majúscules gregues i llatines, és arrodonida i es va emprar en els còdexs des del fins al.

Nou!!: Barcelona і Uncial · Veure més »

Underground

llengua.

Nou!!: Barcelona і Underground · Veure més »

Unió Atlètica d'Horta

La Unió Atlètica d'Horta és el club de futbol més representatiu del barri d'Horta de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Unió Atlètica d'Horta · Veure més »

Unió Catalana de Federacions Esportives

La Unió Catalana de Federacions Esportives (UCFE) és l'entitat predecessora de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya es va fundar el 3 de juliol.

Nou!!: Barcelona і Unió Catalana de Federacions Esportives · Veure més »

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Nou!!: Barcelona і Unió Catalanista · Veure més »

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Nou!!: Barcelona і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »

Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (en francès: Union Sportive Arlequins Perpignan, USAP) és un club de rugbi a 15 de Perpinyà (Rosselló) fundat el 1902.

Nou!!: Barcelona і Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà · Veure més »

Unió Esportiva de Sants

La Unió Esportiva de Sants és el club de futbol més representatiu del barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Unió Esportiva de Sants · Veure més »

Unió Esportiva Olot

La Unió Esportiva Olot, S.A.D. és el club de futbol amb una trajectòria més llarga de la ciutat d'Olot (Garrotxa).

Nou!!: Barcelona і Unió Esportiva Olot · Veure més »

Unió Esportiva Poble Sec

La Unió Esportiva Poble Sec és el club de futbol més representatiu del barri del Poble Sec de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Unió Esportiva Poble Sec · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu

temporada 2009-2010 de la UE Sant Andreu. La Unió Esportiva Sant Andreu és el club de futbol més representatiu del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i un dels clubs històrics del futbol català, fundat el 1909.

Nou!!: Barcelona і Unió Esportiva Sant Andreu · Veure més »

Unió Esportiva Santboiana

La Unió Esportiva Santboiana és un club de rugbi català de la vila de Sant Boi de Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Unió Esportiva Santboiana · Veure més »

Unió Federal Nacionalista Republicana

La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.

Nou!!: Barcelona і Unió Federal Nacionalista Republicana · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Barcelona і Unió General de Treballadors · Veure més »

Unió Laborista de Catalunya

Unió Laborista de Catalunya va ésser un partit polític constituït al juliol del 1933 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Unió Laborista de Catalunya · Veure més »

Unió Monàrquica Nacional

Unió Monàrquica Nacional (UMN) també fou el nom de diverses formacions i partits polítics espanyols monàrquics i dretans com el que a Madrid l'any 1930 es fundà la Unión Monárquica Nacional, UMN que era diferent de la formació feta a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Unió Monàrquica Nacional · Veure més »

Unió Regionalista

Unió Regionalista fou un grup polític creat a Barcelona el 18 d'octubre de 1899 a partir de la Junta Regional Organizadora de las Adhesiones de suport al general Polavieja, quan el govern central de Francisco Silvela es negà a atendre les demandes regionalistes, tot i nomenar ministre Manuel Duran i Bas.

Nou!!: Barcelona і Unió Regionalista · Veure més »

Unió Republicana (1934)

La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.

Nou!!: Barcelona і Unió Republicana (1934) · Veure més »

Unión Aragonesista

La Unión Aragonesista (UA) va ser una organització aragonesista amb seu en Barcelona, fundada l'1 de desembre de 1917 com Unión Regionalista de Barcelona per deu persones que pretenien organitzar un grup que promogués l'autonomia per a Aragó.

Nou!!: Barcelona і Unión Aragonesista · Veure més »

Unión Democrática del Trabajo (Izquierda Obrera Nacional)

La Unión Democrática del Trabajo (Izquierda Obrera Nacional) va ésser un partit polític fundat a l'octubre del 1931 a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Unión Democrática del Trabajo (Izquierda Obrera Nacional) · Veure més »

Unión Laborista

Unión Laborista va ésser un partit polític espanyol creat a Barcelona el 1934 per la Unió Laborista de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Unión Laborista · Veure més »

Unión Militar Democrática

La Unión Militar Democrática (UMD) va ser una organització militar clandestina espanyola, fundada al final del franquisme, per tres comandants i nou capitans de diverses Armes amb l'objectiu de democratitzar les Forces Armades espanyoles.

Nou!!: Barcelona і Unión Militar Democrática · Veure més »

Unión Radical Revolucionaria

Unión Radical Revolucionaria va ésser un petit nucli polític, actiu entre el 1906 i el 1907, format per seguidors barcelonins del líder republicà de València, Rodrigo Soriano.

Nou!!: Barcelona і Unión Radical Revolucionaria · Veure més »

Unión Social Nacional

Unión Social Nacional va ésser un partit polític fundat al novembre del 1935, radicat al districte barceloní de Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Unión Social Nacional · Veure més »

Unifred Amat

Unifred Amat (? - 1011).

Nou!!: Barcelona і Unifred Amat · Veure més »

United Buddy Bears

One-World Buddy Bear United Buddy Bears - París 2012 LOs Buddy (Buddy.

Nou!!: Barcelona і United Buddy Bears · Veure més »

Universalis Foederatio Praesepistica

Universalis Foederatio Praesepistica o UN-FOE-PRAE és una associació internacional catòlica de pessebristes.

Nou!!: Barcelona і Universalis Foederatio Praesepistica · Veure més »

Universitat Abat Oliba

La Universitat Abat Oliba CEU és una universitat privada catòlica, situada al barri de la Bonanova de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Universitat Abat Oliba · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.

Nou!!: Barcelona і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Barcelona і Universitat de Cervera · Veure més »

Universitat de les Illes Balears

La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.

Nou!!: Barcelona і Universitat de les Illes Balears · Veure més »

Universitat Internacional de Catalunya

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) és una universitat privada amb seu a Barcelona creada l'any 1997 i reconeguda pel Parlament de Catalunya per la Llei 11/1997, de l'1 d'octubre.

Nou!!: Barcelona і Universitat Internacional de Catalunya · Veure més »

Universitat Politècnica de Catalunya

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.

Nou!!: Barcelona і Universitat Politècnica de Catalunya · Veure més »

Universitat Politècnica de València

La Universitat Politècnica de València és una universitat situada a la ciutat de València (Campus de Vera), Alcoi i Gandia, especialitzada en coneixements tècnics, artístics i tecnològics.

Nou!!: Barcelona і Universitat Politècnica de València · Veure més »

Universitat Pompeu Fabra

La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Universitat Pompeu Fabra · Veure més »

Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) fou constituïda l'11 de novembre de 2004 per un grup de persones compromeses amb les polítiques d'esquerres i vinculades als àmbits social, intel·lectual, polític i acadèmic.

Nou!!: Barcelona і Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya · Veure més »

Universitat Ramon Llull

La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Universitat Ramon Llull · Veure més »

Urbanització de Can Corbera

Can Corbera és una urbanització del municipi de Viladecavalls, al Vallès Occidental, a la part nord del terme, sota el turó de la Barrumbina.

Nou!!: Barcelona і Urbanització de Can Corbera · Veure més »

Urbà Fando i Rais

Urbà Fando i Rais (Barcelona, 27 de juny de 1855Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. Als documents del registre sovint el cognom Rais sembla més aviat Ruiz. – Porto, Portugal, maig de 1911) va ser un músic, organista i director d'orquestra, i compositor de sarsueles de molt d'èxit a finals del.

Nou!!: Barcelona і Urbà Fando i Rais · Veure més »

Urbici Soler i Manonelles

Urbici Josep Francesc Soler i Manonelles, més conegut com a Urbici Soler i Manonelles, (Ferran, 21 de juny de 1890 - Anapra, Nou Mèxic, 15 de gener de 1953) fou un escultor català, especialment conegut per ser l'autor de la monumental estàtua de Crist Rei, a El Paso, acabada l'any 1939.

Nou!!: Barcelona і Urbici Soler i Manonelles · Veure més »

Uriel Bertran i Arrué

Uriel Bertran i Arrué (Badalona, 11 de juliol de 1976) és un economista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Uriel Bertran i Arrué · Veure més »

Utopia

l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.

Nou!!: Barcelona і Utopia · Veure més »

Uveïtis

La uveïtis és la inflamació de l'úvea (iris, cos ciliar, coroide).

Nou!!: Barcelona і Uveïtis · Veure més »

V-21

La V-21 és una autovia entre València (Avinguda de Catalunya) i Sagunt, i enllaça amb l'AP-7 (Autopista del Mediterrani) i l'A-23 (Autovia Mudèjar).

Nou!!: Barcelona і V-21 · Veure més »

Vaca catalana

La vaca Catalana es distribuïa per les conques del Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana, el Segre, el Llobregat, el Ter, el Fluvià i la Muga.

Nou!!: Barcelona і Vaca catalana · Veure més »

Vaca de Sent Gironç i de l'Aura

A la Vall d'Aran hi hauria hagut la Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, també anomenada Vaca del Pirineu Central.

Nou!!: Barcelona і Vaca de Sent Gironç i de l'Aura · Veure més »

Vacarisses

Vacarisses és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Barcelona і Vacarisses · Veure més »

Vaga de tramvies

La vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l'1 de març de 1951.

Nou!!: Barcelona і Vaga de tramvies · Veure més »

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Nou!!: Barcelona і Vaixell · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Barcelona і València · Veure més »

Valérie Tasso

Valérie Tasso (es tracta d'un heterònim) (23 de gener de 1969, Champagne-Ardenne) és una escriptora i investigadora, viu a Barcelona i escriu en castellà.

Nou!!: Barcelona і Valérie Tasso · Veure més »

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Nou!!: Barcelona і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »

Valentí Castanys i Borràs

Valentí Castanys i Borràs (Barcelona, 7 de juliol del 1898 - 11 de setembre del 1965) fou un dibuixant, humorista i comediògraf barceloní.

Nou!!: Barcelona і Valentí Castanys i Borràs · Veure més »

Valentí Fuster Carulla

Valentí Fuster Carulla (Barcelona, 20 de gener de 1943), primer marquès de Fuster, és un metge català, especialitzat en cardiologia.

Nou!!: Barcelona і Valentí Fuster Carulla · Veure més »

Valentí Massana Gràcia

Valentí Massana Gràcia (Viladecans, Catalunya, 1970) és un atleta català, ja retirat, especialista en proves de marxa atlètica.

Nou!!: Barcelona і Valentí Massana Gràcia · Veure més »

Valentí Puig i Mas

és un escriptor mallorquí, autor d'una trentena de títols de tots els gèneres.

Nou!!: Barcelona і Valentí Puig i Mas · Veure més »

Valeri Serra i Boldú

Valeri Serra i Boldú (Castellserà, l'Urgell, 1875 - Barcelona, 1938) ha estat un dels més destacats estudiosos del folklore català i el seu treball publicat ha permès la salvació d'una part important del llegat cultural popular de les terres de parla catalana.

Nou!!: Barcelona і Valeri Serra i Boldú · Veure més »

Valerià Weyler i Nicolau

va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.

Nou!!: Barcelona і Valerià Weyler i Nicolau · Veure més »

Valero Rivera López

Valero Rivera López ha estat un destacat jugador i entrenador català d'handbol, pare de Valero Rivera Folch.

Nou!!: Barcelona і Valero Rivera López · Veure més »

Vall de Llémena

La vall de Llémena és una subcomarca o comarca natural de Catalunya emmarcada en la conca fluvial de la riera de Llémena.

Nou!!: Barcelona і Vall de Llémena · Veure més »

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Nou!!: Barcelona і Vallès Occidental · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Vallès Oriental · Veure més »

Vallbona (Nou Barris)

Vallbona és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Vallbona (Nou Barris) · Veure més »

Vallcarca i els Penitents

Vallcarca i els Penitents són dos 'subbarris' de Barcelona que pertanyen al districte de Gràcia, tot i que estigueren lligats històricament fins al 1904 a l'aleshores municipi independent d'Horta.

Nou!!: Barcelona і Vallcarca i els Penitents · Veure més »

Valldoreix

Valldoreix és un poble que és una entitat municipal descentralitzada pertanyent a Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Barcelona і Valldoreix · Veure més »

Vallromanes

Vallromanes és un municipi de la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Maresme, situat a 25 km del centre de Barcelona, a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Vallromanes · Veure més »

Vallvidrera

Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes.

Nou!!: Barcelona і Vallvidrera · Veure més »

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes

Vista des de la carretera de les Aigues, amb la Torre de Collserola a l'esquerra, l'edifici Ideal Pavillion al centre, i el Tibidabo al darrere. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és un barri del districte barceloní de Sarrià - Sant Gervasi, situat a la serra de Collserola.

Nou!!: Barcelona і Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes · Veure més »

Vals

"Vals del minut", de Chopin. El vals és un ball de saló i una dansa tradicional.

Nou!!: Barcelona і Vals · Veure més »

Vandana Shiva

Vandana Shiva (Hindi: वंदना शिवा; Dehradun, 1952) és una activista climàtica.

Nou!!: Barcelona і Vandana Shiva · Veure més »

Vanover

Un vanover és un menestral que tenia com a ofici fer vànoves i vendre-les.

Nou!!: Barcelona і Vanover · Veure més »

Vapor Vell (Sants)

El Vapor Vell és una antiga fàbrica tèxtil de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Barcelona і Vapor Vell (Sants) · Veure més »

Vapors de Sabadell

Xemeneia del vapor de ca l'Estruch, a l'actual plaça d'Enric Casassas de Sabadell. Els vapors són aquelles antigues fàbriques tèxtils que funcionaven amb la màquina de vapor i que per extensió es va generalitzar a tota la fàbrica.

Nou!!: Barcelona і Vapors de Sabadell · Veure més »

Vasco da Gama

Vasco da Gama o Vasco de Gama (Sines, Regne de Portugal, 1469 - Cochin, Índia portuguesa, 1524) fou un navegant i aventurer portuguès.

Nou!!: Barcelona і Vasco da Gama · Veure més »

Vasco Núñez de Balboa

Vasco Núñez de Balboa (Jerez de los Caballeros, Extremadura; 1475 - Acla, Panamà; 15 de gener de 1519) va ser un explorador, governant i conqueridor espanyol.

Nou!!: Barcelona і Vasco Núñez de Balboa · Veure més »

Vàtslav Nijinski

Nijinski el 1910 a ''Les orientales'', que Mikhaïl Fokine va coreografiar expressament per a ell. Nijinski en una altra escena de ''Les orientales'' Nijinski pintat per Leon Bakst Vàtslav Fomitx Nijinski (Kíev, 12 de març de 1890 - Londres, 8 d'abril de 1950); en rus Вацлав Фомич Нижинский, i en polonès Wacław Niżyński; fou un ballarí i coreògraf d'origen polonès.

Nou!!: Barcelona і Vàtslav Nijinski · Veure més »

Víctor Alba

Víctor Alba fou el pseudònim de Pere Pagès i Elias (Barcelona, 19 de gener de 1916 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 10 de març de 2003), escriptor, periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Víctor Alba · Veure més »

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre i Benet, conegut pel nom de ploma Víctor Alexandre (Barcelona, 10 d'abril de 1950), és un escriptor català en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Víctor Alexandre · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Barcelona і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Víctor Castells i Benosa

és un artista i escriptor català, de família originària d'Estopanyà.

Nou!!: Barcelona і Víctor Castells i Benosa · Veure més »

Víctor Estévez Polo

Victor Estevez Polo (Barcelona, 29 de gener de 1983) és un cantant barceloní.

Nou!!: Barcelona і Víctor Estévez Polo · Veure més »

Víctor José Arriagada Ríos

conegut al món del còmic pel seu pseudònim Vicar va ser un artista xilè, un dels més reeixits dels qui treballen amb els personatges de Disney.

Nou!!: Barcelona і Víctor José Arriagada Ríos · Veure més »

Víctor Mora i Alsinella

Víctor Mora i Alsinella (o Alzinelles) (Barcelona, 26 de desembre de 1895 El cognom de la mare és clarament Alsinella al registre, al igual que en les entrades del registre corresponents al germans de Víctor Mora. - Mèxic, 1960) fou un dramaturg i autor de llibrets de sarsuela català, entre els quals destaca Cançó d'amor i de guerra, en col·laboració amb Lluís Capdevila i Vilallonga i La Legió d'honor, ambdues amb música de Rafael Martínez Valls.

Nou!!: Barcelona і Víctor Mora i Alsinella · Veure més »

Víctor Mora i Pujadas

Víctor Mora i Pujadas (Barcelona, 6 de juny de 1931 - Barcelona, 17 d'agost de 2016) fou un escriptor, traductor i guionista de còmics català.

Nou!!: Barcelona і Víctor Mora i Pujadas · Veure més »

Víctor Moro Rodríguez

Víctor Moro Rodríguez (Ribadeo, província de Lugo, 25 d'abril de 1926- 15 de desembre de 2021 en Baíña (Baiona)) fou un economista gallec.

Nou!!: Barcelona і Víctor Moro Rodríguez · Veure més »

Víctor Naranjo

Víctor Naranjo (Barcelona, 26 de setembre de 1974) és un cantautor de música pop-rock i poeta, tant en català com en castellà, que forma part de l'última fornada dels anomenats bandautors (cantautor amb grup de rock) catalans.

Nou!!: Barcelona і Víctor Naranjo · Veure més »

Víctor Tomàs i Gonzàlez

Víctor Tomàs i Gonzàlez (Barcelona, 15 de febrer de 1985) és un jugador d'handbol català retirat.

Nou!!: Barcelona і Víctor Tomàs i Gonzàlez · Veure més »

Víctor Vázquez i Solsona

Víctor Vázquez Solsona (Barcelona, Catalunya, 20 de gener de 1987) és un futbolista català format a les categories inferiors del FC Barcelona, que juga de centrecampista i que actualment milita a l'Al-Arabi SC qatarià.

Nou!!: Barcelona і Víctor Vázquez i Solsona · Veure més »

Völkischer Beobachter

El Völkischer Beobachter o VB («L'Observador Popular») va ser un setmanari i més tard un diari alemany (1920-1945).

Nou!!: Barcelona і Völkischer Beobachter · Veure més »

Veïnat de Santa Susanna de Vilamajor

El turó del Samont és el punt més alt de Sant Pere de Vilamajor Esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor Ermita de Sant Elies de Vilamajor Font Fresca del Samont Mas El Samont El veïnat de Santa Susanna de Vilamajor és un veïnat dels 7 que componen el municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny), on hi destaca l'esglesiola construïda el 1683.

Nou!!: Barcelona і Veïnat de Santa Susanna de Vilamajor · Veure més »

Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat)

La Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, conegudes com a vedrunes (a partir d'això, modernament, la congregació ha pres com a "nom breu" el de Vedruna), és una congregació religiosa adscrita a la família carmelitana fundada per santa Joaquima de Vedruna en 1826 i dedicada a la cura dels malalts i a l'educació de les nenes d'extracció humil.

Nou!!: Barcelona і Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat) · Veure més »

Vegetarianisme

dieta vegetariana. El vegetarianisme és una dieta basada en vegetals (fruites, verdures, llegums, cereals, etc.) que exclou els aliments carnis (carn, carn vermella, aus de corral, peix i marisc).

Nou!!: Barcelona і Vegetarianisme · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Vegueria · Veure més »

Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Vela Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 10 proves de vela, tres en categoria masculina, tres en femenina i quatre en mixta.

Nou!!: Barcelona і Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Velòdrom d'Horta

El Velòdrom d'Horta Miquel Poblet és una instal·lació esportiva de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Velòdrom d'Horta · Veure més »

Vell del mar

El Vell del mar és una llegenda barcelonina de l'època de la industrialització espanyola.

Nou!!: Barcelona і Vell del mar · Veure més »

Venanci Vallmitjana i Barbany

Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l'escultura catalana de mitjans del.

Nou!!: Barcelona і Venanci Vallmitjana i Barbany · Veure més »

Ventdelplà

Ventdelplà és una sèrie dramàtica creada per Josep Maria Benet i Jornet i produïda per Diagonal TV que es va emetre per Televisió de Catalunya durant set temporades entre el 14 de febrer de 2005 i el 17 d'octubre de 2010.

Nou!!: Barcelona і Ventdelplà · Veure més »

Ventura Pascual i Beltran

Ventura Pascual i Beltran (Xàtiva, 1873-1953) era un historiador, poeta i mestre valencià.

Nou!!: Barcelona і Ventura Pascual i Beltran · Veure més »

Ventura Pons i Sala

Bonaventura Pons i Sala, conegut popularment com a Ventura Pons (Barcelona, 25 de juliol del 1945), és un director de cinema, guionista i productor català.

Nou!!: Barcelona і Ventura Pons i Sala · Veure més »

Ventura Rodríguez

Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), arquitecte del, fou un arquitecte destacat a la seva època, la seva trajectòria se situa a cavall entre dues grans corrents artístiques: el barroc i el neoclassicisme.

Nou!!: Barcelona і Ventura Rodríguez · Veure més »

Verat volador

El verat volador, xoric, xoriguer o juliola voladora (Dactylopterus volitans) és una espècie de peix teleosti de la família Dactylopteridae.

Nou!!: Barcelona і Verat volador · Veure més »

VerdCel

VerdCel és un grup de cançó d'autor d'Alcoi amb base a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і VerdCel · Veure més »

Verderol (bolet)

El verderol, groguet o pixaconill (Tricholoma equestre) és una espècie de fong pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Nou!!: Barcelona і Verderol (bolet) · Veure més »

Verderol anisat

Verderol anisat Exemplar fotografiat a Commanster (Bèlgica). Un altre exemplar El verderol anisat, bolet anisat o bolet d'anís (Clitocybe odora) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Nou!!: Barcelona і Verderol anisat · Veure més »

Verderola

Verderola Verderola Verderola Verderola (mascle) Verderola La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.

Nou!!: Barcelona і Verderola · Veure més »

Verdolaga

XIX '''Verdolaga''' conreada a Turquia. Varietats cultivars ornamentals La verdolaga (Portulaca oleracea), és una espècie de planta amb flors comestible del gènere Portulaca dins la família monotípica de les portulacàcies.

Nou!!: Barcelona і Verdolaga · Veure més »

Verdun (Nou Barris)

Verdum, o Verdun, és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Verdun (Nou Barris) · Veure més »

Versió RAC1

Versió RAC1 és un programa de ràdio dirigit per Toni Clapés que s'emet des del setembre del 2005 a RAC1.

Nou!!: Barcelona і Versió RAC1 · Veure més »

Vescomtat d'Albi

El vescomtat d'AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC:, punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat d'Albi.

Nou!!: Barcelona і Vescomtat d'Albi · Veure més »

Vi de Catalunya

Distribució de la vinya a Catalunya. Font http://www.gencat.net/darp/c/dades/eag/doc/map0411.pdf El vi a Catalunya té una llarga tradició cultural constituint una regió vinícola històrica amb unes peculiaritats pròpies.

Nou!!: Barcelona і Vi de Catalunya · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Barcelona і Via Augusta · Veure més »

Via Augusta (Barcelona)

La Via Augusta és un carrer de Barcelona situat als districtes de Sarrià - Sant Gervasi i Gràcia.

Nou!!: Barcelona і Via Augusta (Barcelona) · Veure més »

Via fora els adormits

''Via fora als adormits y resposta del Sr. Broak, secretari que, fou el Sieur Mitford Crow, al Sr. Vallés, son corresponent de Barcelona, sobre les mateixes politiques presents'' Via fora els adormits fou un opuscle antiborbònic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o regne d'Aragó, aliada a una república galaico-portuguesa.

Nou!!: Barcelona і Via fora els adormits · Veure més »

Via Laietana

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.

Nou!!: Barcelona і Via Laietana · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Barcelona і Via romana · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Vic · Veure més »

Vicalvarada

Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).

Nou!!: Barcelona і Vicalvarada · Veure més »

Vicenç Acuña i Requejo

Vicenç Acuña i Requejo (Huelva, Andalusia, 21 de setembre del 1946) és un pedagog musical i compositor de sardanes.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Acuña i Requejo · Veure més »

Vicenç Albert Ballester i Camps

Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 18 de setembre de 1872 - El Masnou, 15 d'agost de 1938) fou un militant nacionalista català, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Albert Ballester i Camps · Veure més »

Vicenç Bou i Geli

Casa natal de Vicenç Bou a Torroella de Montgrí Vicenç Bou i Geli (Torroella de Montgrí, el Baix Empordà, 19 de gener del 1885 - 6 de gener del 1962), fou un compositor de sardanes, un dels més coneguts, premiats i homenatjats, i alhora instrumentista de flabiol, trombó i violí.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Bou i Geli · Veure més »

Vicenç Buron i Llorens

Vicenç Buron i Llorens (desembre del 1912 - Barcelona, 16 de juny de 2001) fou un historiador català especialitzat en l'arquitectura romànica.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Buron i Llorens · Veure més »

Vicenç Cuyàs i Borés

Vicenç Cuyàs i Borés (Palma, Mallorca, 6 de febrer de 1816 - Barcelona, 7 de març de 1839) fou un compositor conegut gairebé exclusivament per La Fattucchiera, considerada la primera òpera romàntica catalana.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Cuyàs i Borés · Veure més »

Vicenç d'Osca

Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: Barcelona і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicenç Ferrer i Moncho

Vicenç Ferrer Moncho (Barcelona, 9 d'abril de 1920 - Anantapur, Índia, 19 de juny de 2009), conegut internacionalment com a Vicente Ferrer, fou un missioner, primer jesuïta i després laic, a l'Índia, a la regió d'Anantapur.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Ferrer i Moncho · Veure més »

Vicenç Gasca i Grau

Vicenç Gasca i Grau (barri de Sant Antoni de Barcelona, 20 de maig de 1945) és un empresari, comerciant i líder veïnal català.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Gasca i Grau · Veure més »

Vicenç Llorca i Berrocal

Vicenç Llorca i Berrocal (Barcelona, 23 de gener de 1965) és un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Llorca i Berrocal · Veure més »

Vicenç Navarro i López

Vicenç Navarro i López (Gironella, 1 de novembre de 1937) és un politòleg i sociòleg català, catedràtic de Ciències Socials a la Universitat Pompeu Fabra i doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Navarro i López · Veure més »

Vicenç Piera i Pañella

Vicenç Piera i Pañella, conegut pel sobrenom de "La Bruixa", (Barcelona, 11 de juny de 1903 – 13 de juny de 1960) va néixer al barri barceloní de Les Corts, tot i que començà a jugar defensant els colors del Centre d'Esports de Sants.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Piera i Pañella · Veure més »

Vicenç Prat i Brunet

Vicenç Prat i Brunet (Manresa, 1902 – Barcelona, 1957) fou un escriptor i polític, joier de professió.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Prat i Brunet · Veure més »

Vicenç Raventós i Arquer

Vicenç Raventós i Arquer (Poble Sec, Barcelona, 1931 - 27 de desembre de 2012) és un activista social català.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Raventós i Arquer · Veure més »

Vicenç Riera i Llorca

Vicenç Riera i Llorca (Barcelona, 1903 - Pineda de Mar, 1991) fou un escriptor, traductor i periodista català.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Riera i Llorca · Veure més »

Vicenç Rodes i Aries

Vicenç Rodes i Aries (Alacant, 1783 - Barcelona, 23 de gener de 1858) fou un pintor valencià.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Rodes i Aries · Veure més »

Vicenç Sardinero

Vicenç Sardinero i Puerto (Barcelona, 12 de gener de 1937 - Villafranca del Castillo, Madrid, 9 de febrer de 2002) va ser un baríton català.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Sardinero · Veure més »

Vicenç Solé de Sojo

Vicenç Solé de Sojo (Barcelona, 5 d'octubre de 1891 - Barcelona, 10 de novembre de 1963) fou un poeta, advocat i polític català.

Nou!!: Barcelona і Vicenç Solé de Sojo · Veure més »

Vicent Andrés Estellés

va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del i dels més reconeguts en valencià.

Nou!!: Barcelona і Vicent Andrés Estellés · Veure més »

Vicent Asencio i Ruano

Vicent Asencio i Ruano (València, 29 d'octubre de 1908 - València, 4 d'abril de 1979), va ser un compositor valencià.

Nou!!: Barcelona і Vicent Asencio i Ruano · Veure més »

Vicent Badia i Marín

Vicent Badia i Marín (València, 12 de març de 1919 - València, 21 de desembre de 1995) fou un advocat, articulista, cronista i escriptor valencià.

Nou!!: Barcelona і Vicent Badia i Marín · Veure més »

Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 — València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.

Nou!!: Barcelona і Vicent Boix i Ricarte · Veure més »

Vicent Lleó i Balbastre

Vicent Lleó i Balbastre (Torrent, 19 de novembre de 1870 - Madrid, 28 de novembre de 1922) fou un compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte de Faraón.

Nou!!: Barcelona і Vicent Lleó i Balbastre · Veure més »

Vicent Pellicer i Ollés

Vicent Pellicer i Ollés (Valdealgorfa, Baix Aragó, 1956) és escriptor, poeta, fotògraf, activista cultural i professor de català per a adults.

Nou!!: Barcelona і Vicent Pellicer i Ollés · Veure més »

Vicent Rambla Momplet

Vicent Rambla Momplet (Castelló de la Plana, 1963) és un polític valencià que ha exercit distints càrrecs, tant al Consell de la Generalitat Valenciana, com als òrgans de govern del seu partit polític: el Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: Barcelona і Vicent Rambla Momplet · Veure més »

Vicent Rojo Lluch

Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, La Costera, 8 d'octubre de 1894 - Madrid, 14 d'octubre de 1966) fou un militar valencià, destacat per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Vicent Rojo Lluch · Veure més »

Vicent Tomàs i Martí

Vicent Tomàs i Martí (Artana, Plana Baixa, 1890-1924) fou un polític nacionalista i literat valencià.

Nou!!: Barcelona і Vicent Tomàs i Martí · Veure més »

Vicent Wenceslau Querol i Campos

Vicent Wenceslau Querol i Campos (València, 28 de setembre de 1837 - Bétera, 24 d'octubre de 1889) va ser un poeta valencià del.

Nou!!: Barcelona і Vicent Wenceslau Querol i Campos · Veure més »

Vicente Aranda Ezquerra

Vicente Aranda Ezquerra (Barcelona, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 26 de maig de 2015) va ésser un director de cinema català.

Nou!!: Barcelona і Vicente Aranda Ezquerra · Veure més »

Vicente Engonga Maté

Vicente Engonga Maté (Barcelona, 20 d'octubre de 1965) és un exfutbolista català.

Nou!!: Barcelona і Vicente Engonga Maté · Veure més »

Vicente Huidobro

fou un poeta xilè, fundador i exponent del creacionisme.

Nou!!: Barcelona і Vicente Huidobro · Veure més »

Vicente Segrelles Sacristán

Vicente Segrelles i Sacristán (Barcelona, 9 de setembre de 1940) és un il·lustrador d'historieta català.

Nou!!: Barcelona і Vicente Segrelles Sacristán · Veure més »

Vicky Cristina Barcelona

Vicky Cristina Barcelona és una pel·lícula del director estatunidenc Woody Allen, estrenada l'any 2008 i que va ser rodada parcialment a Barcelona amb una gran quantitat d'actors catalans entre el repartiment.

Nou!!: Barcelona і Vicky Cristina Barcelona · Veure més »

Vicky Peña

Maria Victòria Peña i Carulla, coneguda artísticament com a Vicky Peña (Barcelona, 11 de gener de 1954), és una actriu catalana de teatre, cinema, doblatge i televisió.

Nou!!: Barcelona і Vicky Peña · Veure més »

Victòria Camps i Cervera

Victoria Camps i Cervera (Barcelona, 21 de febrer de 1941) és una filòsofa i professora catedràtica catalana.

Nou!!: Barcelona і Victòria Camps i Cervera · Veure més »

Victòria dels Àngels

Victoria de los Ángeles López García, coneguda internacionalment amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles i a Catalunya Victòria dels Àngels (Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005), fou una soprano i cantant d'òpera catalana de la segona meitat del, de les més reconegudes arreu, especialment per la seva activitat en els anys cinquanta i seixanta, el període més brillant de la seva carrera.

Nou!!: Barcelona і Victòria dels Àngels · Veure més »

Victòria Sau i Sánchez

Victòria Sau i Sánchez (Barcelona, 1 d'abril de 1930 - Barcelona, 6 de novembre de 2013) va ser una escriptora, psicòloga i activista política feminista catalana, també coneguda per escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Vicky Lorca.

Nou!!: Barcelona і Victòria Sau i Sánchez · Veure més »

Victor Maurel

Victor Maurel (Marsella, 1848 - Nova York, 1923) fou un baríton francès.

Nou!!: Barcelona і Victor Maurel · Veure més »

Victorià Muñoz i Oms

Victorià Muñoz i Oms (Lleida, 1900 - Barcelona, 14 d'abril de 2000) fou un enginyer de camins, promotor de la regulació hidroelèctrica de la Noguera Ribagorçana i creador de l'ENHER.

Nou!!: Barcelona і Victorià Muñoz i Oms · Veure més »

Vida privada

Vida privada és una novel·la escrita per Josep Maria de Sagarra.

Nou!!: Barcelona і Vida privada · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: Barcelona і Vidreres · Veure més »

Vidriol

El vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Anguidae, freqüent a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Vidriol · Veure més »

Vigo

Vigo és un municipi i una ciutat situada al sud-oest de Galícia, a la província de Pontevedra.

Nou!!: Barcelona і Vigo · Veure més »

Vila

Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.

Nou!!: Barcelona і Vila · Veure més »

Vila de Gràcia

La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Vila de Gràcia · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: Barcelona і Vila-real · Veure més »

Vila-real Club de Futbol

El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), és un club de futbol radicat a la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa.

Nou!!: Barcelona і Vila-real Club de Futbol · Veure més »

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Nou!!: Barcelona і Vila-seca · Veure més »

Viladecans

Ermita de la Mare de Déu de Sales (anterior al s.X) Espai Natural del Remolar-Filipines Sant Ramon Gegants de Viladecans Atrium Viladecans amb el monument als quatre vents Mamut de Viladecans amb la colla Viladecans és una ciutat del sud de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Barcelona і Viladecans · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Barcelona і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Vilamajor (universitat)

Cardedeu Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial (dels comtes de Barcelona) i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental.

Nou!!: Barcelona і Vilamajor (universitat) · Veure més »

Vilamalla

Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Barcelona і Vilamalla · Veure més »

Vilanant

Vilanant és un municipi de Catalunya, a la comarca de l'Alt Empordà, a l'oest de la ciutat de Figueres, de la qual dista poc més de 6 km.

Nou!!: Barcelona і Vilanant · Veure més »

Vilapicina i la Torre Llobeta

Imatge de la Torre Llobeta, edifici de finals del segle XV Vilapicina i Torre Llobeta és un barri, el més meridional, del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Vilapicina i la Torre Llobeta · Veure més »

Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

Nou!!: Barcelona і Vilassar de Dalt · Veure més »

Vilatge

Un vilatge (derivat del llatí vicus o villa) és un nucli de població menor, habitualment sense jurisdicció pròpia.

Nou!!: Barcelona і Vilatge · Veure més »

VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.

Nou!!: Barcelona і VilaWeb · Veure més »

Vilosiu

Vilosiu és un jaciment arqueològic situat a Cercs, al Berguedà, format per diversos masos rònecs abandonats a la baixa edat mitjana, al terme municipal de Cercs (el Berguedà).

Nou!!: Barcelona і Vilosiu · Veure més »

Vincenzo Fabrizi

Vincenzo Fabrizi (Nàpols, 1764 - ?, 1812 aprox.) fou un compositor italià.

Nou!!: Barcelona і Vincenzo Fabrizi · Veure més »

Viola d'arc

La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.

Nou!!: Barcelona і Viola d'arc · Veure més »

Violant d'Aragó (reina de Nàpols)

Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).

Nou!!: Barcelona і Violant d'Aragó (reina de Nàpols) · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Barcelona і Violant d'Hongria · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Barcelona і Violant de Bar · Veure més »

Violí de bufa

El violí de bufa és un instrument molt rudimentari i primitiu, fet amb una bufeta de porc lligada al cap d'un bastó -o d'una canya- damunt del qual passaven d'un a tres cordills que hom fregava amb un altre bastó ben nuós, com si es volgués tocar el contrabaix.

Nou!!: Barcelona і Violí de bufa · Veure més »

Violí de pastor

El violí de pastor és un instrument musical que va evolucionar del rabequet i consta de tres cordes de budell d'ovella i d'una caixa de ressonància de fusta.

Nou!!: Barcelona і Violí de pastor · Veure més »

Viquipèdia en català

La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana.

Nou!!: Barcelona і Viquipèdia en català · Veure més »

Virregnat del Perú

El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Barcelona і Virregnat del Perú · Veure més »

Visó americà

El visó americà (Neogale vison) és un mustèlid originari de Nord-amèrica introduït a gairebé tot Europa.

Nou!!: Barcelona і Visó americà · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Barcelona і Visigots · Veure més »

Visita de l'emperador Carles V a Alcúdia

La visita de l'emperador Carles V a Alcúdia (1535) El dia 4 de juny de 1535 l'emperador arribà a la badia d'Alcúdia amb uns 1.500 galions des de Barcelona de camí a la guerra nord africanes.

Nou!!: Barcelona і Visita de l'emperador Carles V a Alcúdia · Veure més »

Vista Alegre (Terrassa)

Vista Alegre (de vegades ortografiat Vistalegre) és una urbanització de Terrassa, aproximadament a un quilòmetre al sud-oest de la ciutat, adscrita al districte 4 o de Ponent.

Nou!!: Barcelona і Vista Alegre (Terrassa) · Veure més »

Vista Pirineu

La Urbanització Vista Pirineu és una entitat de població del municipi d'Artés, situada entre els punts quilòmetrics 40 i 41 de la carretera B-431.

Nou!!: Barcelona і Vista Pirineu · Veure més »

Vistabella del Maestrat

Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Barcelona і Vistabella del Maestrat · Veure més »

Viver de Can Borni

El Viver de Can Borni, o Jardins del Viver de Can Borni, és un jardí públic de Barcelona situat a la falda del Tibidabo, a la part alta del torrent de la Font del Bacallà, al barri de Sant Genís dels Agudells.

Nou!!: Barcelona і Viver de Can Borni · Veure més »

Vivica Genaux

Vivica Genaux (Fairbanks, Alaska, 1969), és una mezzosoprano estatunidenca.

Nou!!: Barcelona і Vivica Genaux · Veure més »

Vladímir Antónov-Ovséienko

Vladímir Aleksàndrovitx Antónov-Ovséienko (en rus Влади́мир Алекса́ндрович Анто́нов-Овсе́енко, en ucraïnès: Володи́мир Олекса́ндрович Анто́нов-Овсі́єнко) (Txerníhiv, 9 de març de 1883 – Moscou, 10 de febrer de 1938) fou, primer, un destacat bolxevic i, després, un representant diplomàtic de la Unió Soviètica, cònsol a Barcelona durant l'anomenada guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Vladímir Antónov-Ovséienko · Veure més »

Vladimir de Semir i Zivojnovic

Vladimir de Semir i Zivojnovic (Barcelona, 1948) és un periodista català, especialitzat en temes científics.

Nou!!: Barcelona і Vladimir de Semir i Zivojnovic · Veure més »

Vodafone

Vodafone Group Plc és un operador de telefonia mòbil multinacional amb seu central a Newbury, Berkshire, el Regne Unit.

Nou!!: Barcelona і Vodafone · Veure més »

Voina i mir (Prokófiev)

Guerra i pau, op.

Nou!!: Barcelona і Voina i mir (Prokófiev) · Veure més »

Vol-Ras

Vol-Ras és una companyia catalana de teatre gestual sorgida del departament de Mim i Pantomima de l'Institut del Teatre de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Vol-Ras · Veure més »

Voleibol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Vela La competició de voleibol dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, realitzats a la ciutat de Barcelona (Catalunya), va celebrar-se entre el 26 de juliol i el 9 d'agost de 1992.

Nou!!: Barcelona і Voleibol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Voleibol platja als Jocs Olímpics

El voleibol platja és un esport que forma part del programa oficial dels Jocs Olímpics d'Estiu des de l'edició de 1996 disputada a Atlanta (Estats Units d'Amèrica), tant en categoria masculina com femenina.

Nou!!: Barcelona і Voleibol platja als Jocs Olímpics · Veure més »

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Nou!!: Barcelona і Volta · Veure més »

Volta a Catalunya (automobilisme)

La Volta a Catalunya per a automòbils fou una competició d'automobilisme organitzada pel RACC, la primera edició de la qual se celebrà el 1916.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya (automobilisme) · Veure més »

Volta a Catalunya de 1911

Primera sortida de la Volta Ciclista a Catalunya (6 de gener de 1911) La Volta a Catalunya de 1911 fou la primera de les edicions de la Volta a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 1911 · Veure més »

Volta a Catalunya de 1912

La Volta a Catalunya de 1912 fou la segona edició de la Volta a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 1912 · Veure més »

Volta a Catalunya de 1913

La Volta a Catalunya de 1913 fou la tercera edició de la Volta a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 1913 · Veure més »

Volta a Catalunya de 1920

La Volta a Catalunya de 1920 fou la quarta edició de la Volta a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 1920 · Veure més »

Volta a Catalunya de 1923

La Volta a Catalunya de 1923 fou la cinquena edició de la Volta a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 1923 · Veure més »

Volta a Catalunya de 1924

La Volta a Catalunya de 1924 fou la sisena edició de la Volta a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 1924 · Veure més »

Volta a Catalunya de 1925

La Volta a Catalunya de 1925 fou la setena edició de la Volta a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 1925 · Veure més »

Volta a Catalunya de 2004

La Volta a Catalunya 2004 va ser 84a edició de la Volta Ciclista a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 2004 · Veure més »

Volta a Catalunya de 2005

La Volta a Catalunya de 2005 va ser la 85a edició de la Volta Ciclista a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 2005 · Veure més »

Volta a Catalunya de 2006

La Volta a Catalunya 2006 és una competició ciclista que es disputà per les carreteres de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 2006 · Veure més »

Volta a Catalunya de 2007

La Volta a Catalunya de 2007, 87a edició de la Volta a Catalunya, es va disputar entre el 21 i el 27 de maig de 2007.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 2007 · Veure més »

Volta a Catalunya de 2008

La Volta a Catalunya 2008, 88a edició de la Volta a Catalunya, es disputà entre el 19 i el 25 de maig, sobre un recorregut de 1.024 km.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 2008 · Veure més »

Volta a Catalunya de 2009

La Volta a Catalunya 2009 és una competició ciclista que es disputà per les carreteres de Catalunya entre el 18 i el 24 de maig de 2009.

Nou!!: Barcelona і Volta a Catalunya de 2009 · Veure més »

Volta catalana

Sarrià, BarcelonaLa volta catalana o de maó de pla és una tècnica de construcció tradicional catalana que consisteix a cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó, en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes.

Nou!!: Barcelona і Volta catalana · Veure més »

Volta Ciclista a Catalunya

Cartell de la II Volta Ciclista a Catalunya, 1912. La Volta Ciclista a Catalunya és la principal cursa ciclista per etapes que es disputa a Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Volta Ciclista a Catalunya · Veure més »

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

Nou!!: Barcelona і Voltor comú · Veure més »

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua és un programa per practicar català a través de la conversa.

Nou!!: Barcelona і Voluntariat per la llengua · Veure més »

Vueling Airlines

Vueling Airlines, o simplement coneguda com a Vueling, és una aerolínia de baix cost propietat al 100% del Grup IAG, un holding hispano-anglès fruit de la fusió de les companyies aèries Iberia i British Airways.

Nou!!: Barcelona і Vueling Airlines · Veure més »

Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica

La vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica va començar el 17 de novembre de 2006 data en què es constituí el parlament, repetint la fórmula del Tripartit de la legislatura anterior, després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006.

Nou!!: Barcelona і Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica · Veure més »

W Barcelona

W Barcelona, més conegut popularment com l'Hotel Vela, és un edifici dissenyat per Ricard Bofill Leví que es troba al barri de la Barceloneta de Barcelona, dins de l'ampliació del Port de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і W Barcelona · Veure més »

Walter Scott

Walter Scott (Edimburg, 1771 - Abbotsford, 1832) fou un escriptor escocès del Romanticisme.

Nou!!: Barcelona і Walter Scott · Veure més »

Waterpolo

El waterpolo és un esport d'equip practicat en una superfície limitada de piscina entre dos equips de set jugadors cadascun, amb la finalitat d'introduir una pilota a la porteria de l'equip contrari.

Nou!!: Barcelona і Waterpolo · Veure més »

Waterpolo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Waterpolo El waterpolo va ser disciplina olímpica als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 per vint-i-unena edició consecutiva.

Nou!!: Barcelona і Waterpolo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Wayne Ferreira

Wayne Ferreira (Johannesburg, 15 de setembre de 1971) és un exjugador professional de tennis sud-africà.

Nou!!: Barcelona і Wayne Ferreira · Veure més »

Whiskyn's

Whiskyn's és un grup de rock català nascut a Reus (Baix Camp) amb el nom de Whisky'ns Cullons a mitjans de 1992, després de la dissolució del grup Terrat 26 (1989-1991).

Nou!!: Barcelona і Whiskyn's · Veure més »

Wilebaldo Solano

Wilebaldo Solano (Burgos, 7 de juliol de 1916 - Barcelona, 7 de setembre de 2010) fou un dirigent comunista espanyol.

Nou!!: Barcelona і Wilebaldo Solano · Veure més »

Wilhelm Reich

Wilhelm Reich (1897-1957) va ésser un psicoanalista austríac, deixeble de Freud.

Nou!!: Barcelona і Wilhelm Reich · Veure més »

Wilhelm Rein

va ésser un pedagog alemany, deixeble de Tuiskon Ziller, i un dels grans representants de la pedagogia neoherbatiana.

Nou!!: Barcelona і Wilhelm Rein · Veure més »

Wilhelm von Humboldt

Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam, 22 de juny de 1767 - Tegel, 8 d'abril de 1835) fou un erudit, conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística.

Nou!!: Barcelona і Wilhelm von Humboldt · Veure més »

William Agel de Mello

William Agel de Mello (Catalão, Estat de Goiás, 1937) és un diplomàtic, advocat i traductor brasiler.

Nou!!: Barcelona і William Agel de Mello · Veure més »

William Labov

William Labov (Rutherford, 4 de desembre de 1927) és un lingüista estatunidenc del departament de Lingüística de la Universitat de Pennsilvània.

Nou!!: Barcelona і William Labov · Veure més »

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.

Nou!!: Barcelona і William Shakespeare · Veure més »

Winnipeg (vaixell)

Winnipeg és el nom del vaixell que Pablo Neruda va llogar, com a cònsol de Xile a França, per salvar més de 2.500 exiliats republicans espanyols de la guerra civil espanyola.

Nou!!: Barcelona і Winnipeg (vaixell) · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Barcelona і Winston Churchill · Veure més »

Within Temptation

Within Temptation és una banda musical dels Països Baixos creada l'any 1996 i que, actualment, està formada per.

Nou!!: Barcelona і Within Temptation · Veure més »

Wolf Vostell

Wolf Vostell (14 d'octubre de 1932 a Leverkusen - 3 d'abril de 1998 a Berlín) fou un artista alemany de prestigi internacional, figura fonamental de l'art de la segona meitat del, creador de les primeres obres de videoart i instal·lacions amb televisions.

Nou!!: Barcelona і Wolf Vostell · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Barcelona і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

Woody Allen

Rafa Contreras, doblador de Woody Allen en la versió valenciana, citant una frase de la pel·lícula Annie Hall. Allan Stewart Konigsberg, més conegut pel nom artístic de Woody Allen, (Bronx, Nova York, 1 de desembre de 1935) és un director, guionista, escriptor i actor de cinema estatunidenc.

Nou!!: Barcelona і Woody Allen · Veure més »

World Trade Center (desambiguació)

* Arquitectura.

Nou!!: Barcelona і World Trade Center (desambiguació) · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Barcelona і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Xarrasclet

indi d'Haryana. El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta o cetla blanca (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú.

Nou!!: Barcelona і Xarrasclet · Veure més »

Xarxa de carreteres europees

La xarxa de carreteres europees Senyal de carretera europea La xarxa de carreteres europees, també coneguda com a xarxa de rutes europees (cal no confondre el concepte amb "carreteres d'Europa", ja que no totes les carreteres d'Europa formen part de la xarxa de carreteres europees), comprèn el conjunt de carreteres que discorren pels països de la Unió Europea.

Nou!!: Barcelona і Xarxa de carreteres europees · Veure més »

Xarxa ferroviària d'Espanya

Esbós general de la Xarxa ferroviària d'Espanya XIX La xarxa ferroviària d'Espanya està composta per.

Nou!!: Barcelona і Xarxa ferroviària d'Espanya · Veure més »

Xarxa ferroviària de Catalunya

Línies de rodalia, regional i alta velocitat a la Sagrera, Barcelona Línia de metro a Sant Antoni, Barcelona Línia de tramvia a Cornellà La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i trens cremallera.

Nou!!: Barcelona і Xarxa ferroviària de Catalunya · Veure més »

Xarxa ferroviària de la Catalunya del Nord

La xarxa ferroviària de la Catalunya Nord està composta per trens operats per l'empresa estatal espanyola Renfe i l'empresa estatal francesa SNCF.

Nou!!: Barcelona і Xarxa ferroviària de la Catalunya del Nord · Veure més »

Xarxa Local de Consum de la Diputació de Barcelona

La Xarxa de Consum Local de la Diputació de Barcelona és una iniciativa que busca ajudar els ajuntaments a protegir, defensar, inspeccionar i informar a les persones consumidores.

Nou!!: Barcelona і Xarxa Local de Consum de la Diputació de Barcelona · Veure més »

Xarxa Mercator

Mercator és una xarxa composta de tres centres de recerca i documentació que s'ocupen de les llengües minoritzades de la Unió Europea, parlades en el seu conjunt per més de quaranta milions de ciutadans.

Nou!!: Barcelona і Xarxa Mercator · Veure més »

Xarxet comú

So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.

Nou!!: Barcelona і Xarxet comú · Veure més »

Xarxet marbrenc

El xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) o alena és un ocell de l'ordre dels anseriformes, una mica més gran que el xarxet comú.

Nou!!: Barcelona і Xarxet marbrenc · Veure més »

Xatrac becllarg

Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007). Colònia de xatracs becllargs. El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears, és un ocell de la família dels estèrnids.

Nou!!: Barcelona і Xatrac becllarg · Veure més »

Xatrac menut comú

Exemplar de la subespècie ''Sterna albifrons antillarum''. El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs.

Nou!!: Barcelona і Xatrac menut comú · Veure més »

Xavier Amorós Solà

Xavier Amorós Solà (Reus, 7 d'abril de 1923 - 18 de juliol de 2022) va ser un poeta i polític català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Amorós Solà · Veure més »

Xavier Antich i Valero

Xavier Antich i Valero (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1962) és un filòsof, escriptor i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Antich i Valero · Veure més »

Xavier Barral i Altet

Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947) és un historiador de l'art català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Barral i Altet · Veure més »

Xavier Benguerel i Godó

Xavier Benguerel i Godó (Barcelona, 9 de febrer de 1931 - 10 d'agost de 2017) fou un compositor català, fill de l'escriptor Xavier Benguerel i Llobet (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1988).

Nou!!: Barcelona і Xavier Benguerel i Godó · Veure més »

Xavier Benguerel i Llobet

Placa a la Rambla del Poblenou, cantonada carrer de Pallars, casa on va viure Xavier Benguerel fins que s'exilià el 1939. Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 3 d'agost de 1905 - 19 de desembre de 1990) va ser un escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Benguerel i Llobet · Veure més »

Xavier Borràs Calvo

Xavier Borràs Calvo (Barcelona, 25 de desembre del 1956) és un escriptor, traductor i periodista català independentista.

Nou!!: Barcelona і Xavier Borràs Calvo · Veure més »

Xavier Bosch i Sancho

Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Bosch i Sancho · Veure més »

Xavier Bru de Sala i Castells

Xavier de Bru de Sala i Castells (Barcelona, 24 de setembre de 1952) és un escriptor i articulista català, conegut amb el nom de ploma de Xavier Bru de Sala. Llicenciat en filologia catalana, ha desenvolupat una intensa activitat com a polemista amb articles a la premsa diària.

Nou!!: Barcelona і Xavier Bru de Sala i Castells · Veure més »

Xavier Corberó i Olivella

''La família'', de Xavier Corberó, al Parc de Fontajau de Girona. Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935 – Barcelona, 24 d'abril de 2017) fou un escultor català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Corberó i Olivella · Veure més »

Xavier Crespo i Clarà

Xavi Crespo ha estat un destacat jugador de bàsquet català de les dècades dels 80 i 90.

Nou!!: Barcelona і Xavier Crespo i Clarà · Veure més »

Xavier Crespo i Llobet

Xavier Crespo i Llobet (Barcelona, 1957) és un metge i polític català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Crespo i Llobet · Veure més »

Xavier Cugat i Mingall

Francesc Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, conegut per Xavier Cugat i Mingall (Girona, 1 de gener de 1900 - Barcelona, 27 d'octubre de 1990) va ser un músic i dibuixant català i cubà, artista polifacètic i principal difusor de la música llatina als Estats Units.

Nou!!: Barcelona і Xavier Cugat i Mingall · Veure més »

Xavier Duran i Escriba

Xavier Duran i Escriba (Barcelona, 3 de gener de 1959) és un periodista, escriptor, químic i divulgador científic català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Duran i Escriba · Veure més »

Xavier Elies Gibert

Xavier Elies Gibert (Barcelona, 15 d'abril de 1941 – 30 de juny de 2010) minut 47 era un economista i cantant català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Elies Gibert · Veure més »

Xavier Fabré i Carreras

Xavier Fabré i Carreras (Barcelona 1959) és un arquitecte, dissenyador i professor universitari català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Fabré i Carreras · Veure més »

Xavier Febrés Verdú

Xavier Febrés Verdú (Barcelona, 1949) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Febrés Verdú · Veure més »

Xavier Folch i Recasens

Xavier Folch i Recasens (Burgos, 6 de febrer de 1938 - Barcelona, 24 de juny de 2021) va ser un editor, escriptor i polític català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Folch i Recasens · Veure més »

Xavier Horcajo

Xavier Horcajo (Barcelona, 1958) és un català llicenciat en periodisme i doctorat en ciències econòmiques.

Nou!!: Barcelona і Xavier Horcajo · Veure més »

Xavier Lucaya i Layret

Xavier Lucaya i Layret (Barcelona, 1939) és un metge radiòleg català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Lucaya i Layret · Veure més »

Xavier Miserachs i Ribalta

Xavier Miserachs i Ribalta (Barcelona, 12 de juliol de 1937 - Badalona, 14 d'agost de 1998) fou un fotògraf català, germà de la dissenyadora gràfica Toni Miserachs.

Nou!!: Barcelona і Xavier Miserachs i Ribalta · Veure més »

Xavier Montsalvatge i Bassols

Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002) fou un compositor i crític musical català, considerat una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del.

Nou!!: Barcelona і Xavier Montsalvatge i Bassols · Veure més »

Xavier O'Callaghan i Ferrer

Xavier O'Callaghan i Ferrer (L'Hospitalet de l'Infant, 2 de març de 1972) és un exjugador d'handbol català, que durant 19 anys va formar part del FC Barcelona.

Nou!!: Barcelona і Xavier O'Callaghan i Ferrer · Veure més »

Xavier Oriach i Soler

Xavier Oriach i Soler (Sabadell, 20 de novembre del 1927) és un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Oriach i Soler · Veure més »

Xavier Pascual i Fuertes

Xavier Pascual i Fuertes, Pasqui, (Barcelona, 8 de març del 1968) és un ex-jugador d'handbol que va desenvolupar la seva carrera com a porter, i entrenador de l'equip d'handbol del Barça, des que el 9 de febrer del 2009 va substituir Manolo Cadenas.

Nou!!: Barcelona і Xavier Pascual i Fuertes · Veure més »

Xavier Pericay i Hosta

Xavier Pericay i Hosta (Barcelona, 1956) és un filòleg, periodista i polític català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Pericay i Hosta · Veure més »

Xavier Pomés i Abella

Xavier Pomés i Abella (Barcelona, 1948), és un polític català militant de Convergència Democràtica de Catalunya.

Nou!!: Barcelona і Xavier Pomés i Abella · Veure més »

Xavier Regàs i Castells

Xavier Regàs i Castells (Barcelona, 26 d'agost de 1905 - 15 de febrer de 1980) va ser un autor, traductor i adaptador dramàtic, director i productor.

Nou!!: Barcelona і Xavier Regàs i Castells · Veure més »

Xavier Roca Ferrer

Xavier Roca i Ferrer (Barcelona, 1949) és un notari barceloní (doctorat en Filologia Clàssica) que també conrea la creació literària amb bons resultats, és a dir, crítiques positives, traduccions de la seva obra (al castellà) i, en especial, el premi literari Josep Pla del 1993.

Nou!!: Barcelona і Xavier Roca Ferrer · Veure més »

Xavier Roca Mateo

Xavier Roca Mateo (Barcelona, 19 de gener de 1974) és un exfutbolista català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Roca Mateo · Veure més »

Xavier Romeu i Juvé

fou un escriptor, professor i polític independentista i marxista català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Romeu i Juvé · Veure més »

Xavier Salomó i Fisa

Xavier Salomó i Fisa (Sabadell, 1976) és un il·lustrador català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Salomó i Fisa · Veure més »

Xavier Sardà i Tàmaro

Francisco Javier Sardà Tàmaro, més conegut com a Xavier Sardà o Javier Sardà (Barcelona, 16 d'abril de 1958) és un periodista, locutor de ràdio i presentador de televisió català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Sardà i Tàmaro · Veure més »

Xavier Theros

, és un escriptor i poeta català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Theros · Veure més »

Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 5 d'agost del 1946) és un polític català i batlle de Barcelona entre 2011 i 2015.

Nou!!: Barcelona і Xavier Trias i Vidal de Llobatera · Veure més »

Xavier Turull i Creixell

Xavier Turull i Creixell (Barcelona, 4 de març de 1922 - 22 de gener de 2000) va ser un reconegut violinista i compositor català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Turull i Creixell · Veure més »

Xavier Turull i Ventosa

Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934) va ser un arquitecte català, autor de les cases barates d'Horta i de diverses obres a la Garriga, on n'és possiblement l'autor noucentista més important.

Nou!!: Barcelona і Xavier Turull i Ventosa · Veure més »

Xavier Valls i Subirà

Xavier Valls i Subirà (Barcelona, 18 de setembre de 1923 - 17 de setembre de 2006) fou un pintor català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Valls i Subirà · Veure més »

Xavier Vendrell i Segura

Xavier Vendrell i Segura (Sant Joan Despí, el Baix Llobregat, 15 d'octubre de 1966) és un expolític català que va ser conseller de Governació, amb Esquerra Republicana de Catalunya amb el govern de Pasqual Maragall.

Nou!!: Barcelona і Xavier Vendrell i Segura · Veure més »

Xavier Vilanova i Montiu

Xavier Vilanova i Montiu (Barcelona, 1 d'agost de 1902 – París, 8 de maig de 1965) fou un dermatòleg català.

Nou!!: Barcelona і Xavier Vilanova i Montiu · Veure més »

Xavier Vinader i Sánchez

Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 17 de febrer de 1947 - Barcelona, 9 d'abril de 2015) fou un periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat, i que destacà per la lluita continuada per la llibertat d'expressió.

Nou!!: Barcelona і Xavier Vinader i Sánchez · Veure més »

Xerardo Fernández Albor

fou un metge i polític espanyol.

Nou!!: Barcelona і Xerardo Fernández Albor · Veure més »

Xesco Boix

Francesc Boix i Masramon, Xesco Boix (Barcelona, 3 de febrer de 1946 - Malgrat de Mar, 21 de juliol de 1984), fou un músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.

Nou!!: Barcelona і Xesco Boix · Veure més »

Xibec cap-roig

El xibec, ànec becvermell, becvermell, xibec cap-roig o sivert (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.

Nou!!: Barcelona і Xibec cap-roig · Veure més »

Xicoira

La xicoira (Cichorium intybus) és una planta herbàcia perenne i una mica llenyosa de la família de les asteràcies, generalment amb flors blaves brillants, rarament blanques o rosades.

Nou!!: Barcelona і Xicoira · Veure més »

Xics de Granollers

Els Xics de Granollers és una colla castellera de Granollers, al Vallès Oriental, fundada l'any 1991.

Nou!!: Barcelona і Xics de Granollers · Veure més »

Xifla

La xifla és una variant del buiro i un instrument de percussió fregada.

Nou!!: Barcelona і Xifla · Veure més »

XII Brigada Internacional

La XII Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Segona República Espanyola i per a lluitar contra la insurrecció militar del general Franco durant la Guerra Civil espanyola, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals.

Nou!!: Barcelona і XII Brigada Internacional · Veure més »

Xiprer de Lambert

Xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies endèmica de la costa central de Califòrnia. És una planta d'ús ornamental (també a Barcelona). Actualment els arbres supervivents es troben només en dues localitats californianes (Monterey i Carmel) on alguns tenen 284 anys. En el seu hàbitat natural els estius són frescos. Arriba a fer de 10 a 25 m i és molt semblant a altres espècies de xiprer però genèticament no està emparentat amb els xiprers europeus per la qual cosa junt amb els altres "xiprers" americans s'han ubicat recentment dins el gènere Callitropsis. Fitxer:Cupressus macrocarpa kz1.jpg|Pinyes Fitxer:Cupressus macrocarpa Carmel.jpg Fitxer:Cupressus macrocarpa Pinus radiata2.jpg.

Nou!!: Barcelona і Xiprer de Lambert · Veure més »

Xiquets de Gràcia

Els Xiquets de Gràcia van ser una colla castellera de Barcelona apareguda a Gràcia durant el darrer quart del.

Nou!!: Barcelona і Xiquets de Gràcia · Veure més »

Xiva (Foia de Bunyol)

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Barcelona і Xiva (Foia de Bunyol) · Veure més »

Xivitona comuna

Xivitona vulgar fotografiada a les Illes Britàniques. Xivitona vulgar fotografiada a Pontedeume (Galícia). La xivitona comuna, xivitona vulgar o siseta de pit blanc i gallet de riu, gallet riuer, cegall bord, cegall negre, cegall blanc o cegall sàtxero a les Balears (Actitis hypoleucos) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes.

Nou!!: Barcelona і Xivitona comuna · Veure més »

Xixella

La xixella o xixell (Columba oenas) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes.

Nou!!: Barcelona і Xixella · Veure més »

Xoán Rof Carballo

Xoán Rof Carballo (Lugo, 11 de juny de 1905 – Madrid, 12 d'octubre de 1994) va ser un metge i assagista gallec, pare de la medicina psicosomàtica i membre Oncle de Jesús Sancho Rof.

Nou!!: Barcelona і Xoán Rof Carballo · Veure més »

Xoán-Manuel Casado

Xoán-Manuel Casado Martínez (Barcelona, 1949-2002) fou un poeta gallec.

Nou!!: Barcelona і Xoán-Manuel Casado · Veure més »

Xoca (joc)

La xoca era un joc medieval que al nord de França s'anomenava la soule i a Tolosa de Llenguadoc, i en occità, era el joc de chocas.

Nou!!: Barcelona і Xoca (joc) · Veure més »

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Barcelona і Xoriguer comú · Veure més »

Xosé Fernando Filgueira Valverde

Xosé Fernando Filgueira Valverde (Pontevedra, 28 d'octubre de 1906 - Pontevedra, 13 de setembre de 1996) fou un escriptor, intel·lectual, investigador, erudit i crític gallec, una de les més destacades figures de la cultura gallega del.

Nou!!: Barcelona і Xosé Fernando Filgueira Valverde · Veure més »

Xosé Lois García Fernández

és un poeta i escriptor gallec.

Nou!!: Barcelona і Xosé Lois García Fernández · Veure més »

Xulio Ricardo Trigo

Xulio Ricardo Trigo (Betanzos (Galícia), 1959), és un novel·lista, poeta i traductor.

Nou!!: Barcelona і Xulio Ricardo Trigo · Veure més »

Xurra

La xurra (Pterocles orientalis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes comú a la Catalunya occidental.

Nou!!: Barcelona і Xurra · Veure més »

XV Brigada Internacional

La XV Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Segona República Espanyola i per a lluitar contra la insurrecció militar que succeí a l'intent de cop d'estat del 18 de juliol, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals i integrada la major part del temps de mobilització a la 35a Divisió de l'Exèrcit republicà.

Nou!!: Barcelona і XV Brigada Internacional · Veure més »

Yazoo

Yazoo és un grup britànic de pop electrònic, fundat l'any 1982 per Alison Moyet (veus) i Vince Clarke (sintetitzadors, programacions i veus).

Nou!!: Barcelona і Yazoo · Veure més »

Yehudi Menuhin

El baró, també conegut com a Lord Menuhin of Stoke d'Abernon, OM, KBE, fou un violinista i director d'orquestra jueu d'origen estatunidenc i nacionalitzat britànic.

Nou!!: Barcelona і Yehudi Menuhin · Veure més »

Yolanda González Martín

Yolanda González Martín (Bilbao, 20 de gener de 1961 - Madrid, 1 de febrer de 1980) va ser una estudiant espanyola assassinada per l'extrema dreta en els últims anys de la Transició.

Nou!!: Barcelona і Yolanda González Martín · Veure més »

Zaha Hadid

Edifici de bombers per a la fàbrica de Vitra a Weil am Rhein (Alemanya), 1993. Edifici central de la fàbrica de BMW a Leipzig. Zaha Hadid CBE (Bagdad, 31 d'octubre de 1950 - Miami, 31 de març de 2016) fou una prominent arquitecta iraquiana, del corrent del desconstructivisme.

Nou!!: Barcelona і Zaha Hadid · Veure més »

Zar und Zimmermann

Zar und Zimmermann (en alemany, Tsar i fuster) és una òpera en tres actes d'Albert Lortzing, amb llibret del mateix compositor, basat en Le Bourgmestre de Saardam d'H.J. Mélesville, J.T. Merle i E.C. de Borie. S'estrenà al Stadttheater de Leipzig el 22 de desembre de 1837. A Catalunya es va estrenar al Teatre Tívoli de Barcelona el 1951; al Liceu va arribar el 9 de gener de 1966. En l'estrena, el mateix compositor va interpretar el paper d'Ivanov, mentre que sa mare va interpretar el de la viuda Browe. El vertader èxit de l'obra no va arribar fins a la seua estrena a Berlín, el 4 de gener de 1839. Des de llavors Tsar i fuster és una de les òperes fonamentals del repertori alemany.András Batta. Ópera: Compositores. Obras. Intérpretes. Barcelona: Equipo de Edición, S.L. 2000. El fragment més conegut de Tsar i fuster és l'ària del tsar Sonst spielt'ich mit Zepter, mit Krone und Stern (Altrament jo jugava amb ceptre, corona i estels acte III, núm. 14). Aquesta peça va ser originalment una cançó maçònica (Zum goldenen Rade) que Lortzing havia compost arran del seu ingrés a la lògia d'Osnabrück.

Nou!!: Barcelona і Zar und Zimmermann · Veure més »

Zífid cap d'olla boreal

Ull Segell de les illes Fèroe de l'any 1990 Boca d'un exemplar trobat a les illes Fèroe. Il·lustració del 1893 Esquelet Crani d'un exemplar trobat el 1996 a Islàndia i dipositat al Museu Balener de Húsavík Rescat d'un zífid cap d'olla boreal trobat al riu Tàmesi al seu pas pel centre de Londres el 2006. El zífid o zifi cap d'olla boreal, cap d'olla amb bec boreal, cap d'olla boreal, cap d'olla gran, balena amb bec boreal o balena becuda boreal (Hyperoodon ampullatus) és una espècie de zífid del gènere Hyperoodon.

Nou!!: Barcelona і Zífid cap d'olla boreal · Veure més »

Zífid comú

El zífid o zifi comú, zífid o zifi de Cuvier, balena amb bec de Cuvier o balena de Cuvier (Ziphius cavirostris) és l'únic representant de la família dels zífids que és habitual a les costes dels Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і Zífid comú · Veure més »

Zífid de Blainville

El zífid de Blainville (Mesoplodon densirostris), també conegut com a zifi de Blainville, balena de Blainville, balena amb bec de Blainville i balena de bec de Blainville, és un rar representant de la família dels zífids que a les costes catalanes es pot considerar absolutament excepcional.

Nou!!: Barcelona і Zífid de Blainville · Veure més »

Zúric

Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.

Nou!!: Barcelona і Zúric · Veure més »

Zenòbia Camprubí i Aymar

Zenòbia Camprubí i Aymar (Malgrat de Mar, 31 d'agost del 1887 - San Juan de Puerto Rico, 28 d'octubre del 1956) fou una escriptora i traductora, especialment de Tagore.

Nou!!: Barcelona і Zenòbia Camprubí i Aymar · Veure més »

Ziasos

Ziasos va ser un grup català de teatre independent iniciat a Barcelona el novembre de 1974, creat i format per actors provinents de l'Institut del Teatre, amb Carles Sala i Albert Dueso entre d'altres.

Nou!!: Barcelona і Ziasos · Veure més »

Zona horària

Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les quals es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps.

Nou!!: Barcelona і Zona horària · Veure més »

Zona Nord (Alcoi)

L'antic escorxador s'ha convertit en unes modernes instal·lacions esportives La Zona Nord, és el barri més populós d'Alcoi amb 17.462 habitants, el 27,46% de la població.

Nou!!: Barcelona і Zona Nord (Alcoi) · Veure més »

Zoo Marí de Barcelona

El Zoo Marí de Barcelona fou un projecte de zoo de fauna marina dissenyat amb l'objectiu de complementar el Parc Zoològic de Barcelona desdoblant-lo en dues instal·lacions, els hàbitats terrestres al Zoo de Ciutadella i els marins a un nou espai al front litoral del Besòs, al costat del Parc del Fòrum.

Nou!!: Barcelona і Zoo Marí de Barcelona · Veure més »

ZPU

ZPU és l'àlies de Juan Prieto Sánchez, un raper nascut a Barcelona el 1981.

Nou!!: Barcelona і ZPU · Veure més »

(1102) Pepita

(1102) Pepita és un asteroide descobert el 5 de novembre de 1928 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і (1102) Pepita · Veure més »

(1188) Gothlandia

(1188) Gothlandia és un asteroide descobert el 30 de setembre de 1930 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і (1188) Gothlandia · Veure més »

(1626) Sadeya

(1626) Sadeya és un asteroide descobert el 10 de gener de 1927 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і (1626) Sadeya · Veure més »

(804) Hispania

(804) Hispania és un asteroide descobert el 20 de març de 1915 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і (804) Hispania · Veure més »

(925) Alphonsina

(925) Alphonsina és un asteroide descobert el 13 de gener de 1920 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і (925) Alphonsina · Veure més »

(945) Barcelona

(945) Barcelona és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Josep Comas i Solà el 3 de febrer de 1921 des de l'observatori Fabra, Barcelona (Catalunya).

Nou!!: Barcelona і (945) Barcelona · Veure més »

(986) Amèlia

(986) Amèlia és un asteroide del cinturó principal, descobert per l'astrònom català Josep Comas i Solà el 19 d'octubre de 1922 des de l'observatori Fabra de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і (986) Amèlia · Veure més »

.bcn

El domini.bcn és un domini de primer nivell genèric proposat per l'Ajuntament de Barcelona amb la intenció de promocionar internacionalment la ciutat de Barcelona i oferir nous serveis públics als ciutadans.

Nou!!: Barcelona і .bcn · Veure més »

08001

08001 és un projecte musical que barreja tecno, electrònica i música ètnica (es canta fins en sis llengües diferents) nascut a principis de l'any 2002 de la mà de Julián Urigoitia, que la nit de cap d'any va decidir obrir un estudi per a la improvisació.

Nou!!: Barcelona і 08001 · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 d'abril · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 d'agost · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 d'octubre · Veure més »

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 de desembre · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 1 de febrer · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 1 de gener · Veure més »

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 de juliol · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 de juny · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 de maig · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 de març · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 de novembre · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 1 de setembre · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 d'abril · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 d'agost · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 d'octubre · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 de desembre · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 10 de febrer · Veure més »

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Barcelona і 10 de gener · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 de juliol · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 de juny · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 de maig · Veure més »

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 de març · Veure més »

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 de novembre · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 10 de setembre · Veure més »

1006

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1006 · Veure més »

1020

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1020 · Veure més »

1025

El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 1025 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1044 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1058 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1059 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1071 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1076 · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 d'abril · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 d'agost · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 d'octubre · Veure més »

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 de desembre · Veure més »

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 11 de febrer · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 11 de gener · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 de juliol · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 de juny · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 de maig · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 de març · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 de novembre · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 11 de setembre · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1114 · Veure més »

1131

;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1131 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1134 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1137 · Veure més »

1173

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1173 · Veure més »

1174

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1174 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1180 · Veure més »

11a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

L11a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República, també anomenada Divisió Líster, va ser una divisió pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República i que va combatre en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Barcelona і 11a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 12 d'abril · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 12 d'agost · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 12 d'octubre · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 12 de desembre · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 12 de febrer · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 12 de gener · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 12 de juliol · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 12 de juny · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 12 de maig · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 12 de novembre · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 12 de setembre · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1240 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1249 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1258 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1260 · Veure més »

1263

El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 1263 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Barcelona і 1265 · Veure més »

1267

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1267 · Veure més »

1272

El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Barcelona і 1272 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1276 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1281 · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1290 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1291 · Veure més »

1292

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1292 · Veure més »

129a Brigada Internacional

Bandera de les Brigades Internacionals La 129a Brigada Internacional, també anomenada Brigada Europa Central, fou una unitat militar de les Brigades Internacionals que es va constituir el 28 d'abril del 1937, al front d'Osca, amb les restes dels batallons d'altres Brigades i membres del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) de la Divisió Lenin.

Nou!!: Barcelona і 129a Brigada Internacional · Veure més »

12Twelve

12Twelve és un grup de post-rock de Barcelona compost per Jaume L. Pantaleón (guitarra), Javier García (contrabaix), José Roselló (bateria) i Jens Neumaier (saxo i teclat).

Nou!!: Barcelona і 12Twelve · Veure més »

13 anys i un dia

13 anys i un dia és una sèrie de TV3 que s'emetia els dijous a la nit.

Nou!!: Barcelona і 13 anys i un dia · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 d'abril · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 d'agost · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 d'octubre · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 de desembre · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 13 de febrer · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 13 de gener · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 de juliol · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 de juny · Veure més »

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 de maig · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 de març · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 de novembre · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 13 de setembre · Veure més »

1310

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1310 · Veure més »

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 1317 · Veure més »

1318

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1318 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Barcelona і 1327 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1336 · Veure més »

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Barcelona і 1362 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1364 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1377 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1380 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1383 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1387 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Barcelona і 1391 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1392 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1393 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 d'abril · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 d'agost · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 d'octubre · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 de desembre · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 14 de febrer · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 14 de gener · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 de juliol · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 de juny · Veure més »

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 de maig · Veure més »

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 de març · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 de novembre · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 14 de setembre · Veure més »

1401

L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.

Nou!!: Barcelona і 1401 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1410 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1419 · Veure més »

1424

;Països catalans.

Nou!!: Barcelona і 1424 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: Barcelona і 1430 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1431 · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: Barcelona і 1433 · Veure més »

1444

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1444 · Veure més »

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1450 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1453 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1460 · Veure més »

1464

; Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1464 · Veure més »

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1478 · Veure més »

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 d'abril · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 d'agost · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 d'octubre · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 de desembre · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 15 de febrer · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 15 de gener · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 de juliol · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 de juny · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 de maig · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 de març · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 de novembre · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 15 de setembre · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1503 · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1504 · Veure més »

1506

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1506 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Barcelona і 1519 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1524 · Veure més »

1537

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1537 · Veure més »

1541

El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 1541 · Veure més »

1543

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).

Nou!!: Barcelona і 1543 · Veure més »

1548

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1548 · Veure més »

1549

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1549 · Veure més »

1553

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1553 · Veure més »

1561

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1561 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1565 · Veure més »

1568

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1568 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1571 · Veure més »

1586

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1586 · Veure més »

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Nou!!: Barcelona і 1587 · Veure més »

1590

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1590 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: Barcelona і 1594 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1598 · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 d'abril · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 d'agost · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 d'octubre · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 de desembre · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 16 de febrer · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 16 de gener · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 de juliol · Veure més »

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 de juny · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 de maig · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 de març · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 de novembre · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 16 de setembre · Veure més »

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1608 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1610 · Veure més »

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Barcelona і 1611 · Veure més »

1612

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1612 · Veure més »

1616

Nicolau Copèrnic.

Nou!!: Barcelona і 1616 · Veure més »

1632

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1632 · Veure més »

1634

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1634 · Veure més »

1638

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1638 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1640 · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1641 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Barcelona і 1652 · Veure més »

1653

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1653 · Veure més »

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Nou!!: Barcelona і 1656 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1665 · Veure més »

1667

Categoria:Dècada del 1660.

Nou!!: Barcelona і 1667 · Veure més »

1670

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1670 · Veure més »

1671

Stenka Razin.

Nou!!: Barcelona і 1671 · Veure més »

1676

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1676 · Veure més »

1677

Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.

Nou!!: Barcelona і 1677 · Veure més »

1682

Pere I de Rússia.

Nou!!: Barcelona і 1682 · Veure més »

1691

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1691 · Veure més »

1692

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1692 · Veure més »

1696

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1696 · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 d'abril · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 d'agost · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 d'octubre · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 de desembre · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 17 de febrer · Veure més »

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 17 de gener · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 de juliol · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 de juny · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 de maig · Veure més »

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 de març · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 de novembre · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 17 de setembre · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Barcelona і 1701 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1706 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Barcelona і 1711 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1712 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Barcelona і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1715 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Barcelona і 1718 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1725 · Veure més »

1729

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1729 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1732 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1736 · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1740 · Veure més »

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 1742 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1745 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1747 · Veure més »

1749

Llinda d'una casa de Besalú.

Nou!!: Barcelona і 1749 · Veure més »

1751

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1751 · Veure més »

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 1752 · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1755 · Veure més »

1756

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1756 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Barcelona і 1758 · Veure més »

1760

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1760 · Veure més »

1767

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1767 · Veure més »

1773

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1773 · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1776 · Veure més »

1777

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1777 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1783 · Veure més »

1786

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1786 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Barcelona і 1789 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1790 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1791 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Barcelona і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1793 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1798 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 d'abril · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 d'agost · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 d'octubre · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 de desembre · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 18 de febrer · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 18 de gener · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 de juliol · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 de juny · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 de maig · Veure més »

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 de març · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 de novembre · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 18 de setembre · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1800 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Barcelona і 1803 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1804 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Barcelona і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1809 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Barcelona і 1815 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Barcelona і 1816 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1818 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1819 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1820 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1821 · Veure més »

1823

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1823 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1824 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1825 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1826 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1828 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1829 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1833 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1835 · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1836 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1840 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1841 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Barcelona і 1842 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1843 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1844 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1845 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1846 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1847 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1849 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Barcelona і 1850 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1851 · Veure més »

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 1852 · Veure més »

1853

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1853 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1854 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1856 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1857 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1858 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1860 · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: Barcelona і 1861 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1862 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1863 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1865 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1866 · Veure més »

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Nou!!: Barcelona і 1867 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1868 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1869 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1871 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1872 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1873 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1874 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1875 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1876 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1877 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1878 · Veure més »

1879

199x199px;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1879 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1880 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1881 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Barcelona і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1883 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1884 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1885 · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1886 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1887 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1888 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1889 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Barcelona і 1890 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1891 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Barcelona і 1892 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1893 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Barcelona і 1894 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1895 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1896 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Barcelona і 1897 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Barcelona і 1898 · Veure més »

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Barcelona і 1899 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 d'abril · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 d'agost · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 d'octubre · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 de desembre · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 19 de febrer · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 19 de gener · Veure més »

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 de juliol · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 de juny · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 de maig · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 de març · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 de novembre · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 19 de setembre · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1900 · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1901 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1902 · Veure més »

1903

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1903 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1904 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Barcelona і 1905 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1906 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1907 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1908 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1909 · Veure més »

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Barcelona і 1910 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1911 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1912 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1913 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Barcelona і 1914 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1915 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1917 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Barcelona і 1918 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Barcelona і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Barcelona і 1920 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1924 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Barcelona і 1925 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1926 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1927 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1928 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1929 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1932 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Barcelona і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1934 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Barcelona і 1935 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Barcelona і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Barcelona і 1937 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Barcelona і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1940 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1941 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1942 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1943 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Barcelona і 1944 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1945 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1946 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1947 · Veure més »

1948

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1948 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Barcelona і 1949 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Barcelona і 1950 · Veure més »

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Nou!!: Barcelona і 1951 · Veure més »

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Nou!!: Barcelona і 1952 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Barcelona і 1953 · Veure més »

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Nou!!: Barcelona і 1954 · Veure més »

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Barcelona і 1955 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Barcelona і 1956 · Veure més »

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Nou!!: Barcelona і 1957 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Barcelona і 1958 · Veure més »

1959

1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.

Nou!!: Barcelona і 1959 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Barcelona і 1960 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1961 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1962 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1963 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1964 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Barcelona і 1965 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: Barcelona і 1966 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 1967 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Barcelona і 1968 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Barcelona і 1969 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Barcelona і 1970 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1971 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Barcelona і 1972 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Barcelona і 1973 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Barcelona і 1974 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Barcelona і 1975 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 1976 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 1977 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Barcelona і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Barcelona і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Barcelona і 1980 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Barcelona і 1981 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Barcelona і 1982 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Barcelona і 1983 · Veure més »

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Nou!!: Barcelona і 1984 · Veure més »

1984 (novel·la)

1984 (Mil nou-cents vuitanta-quatre) és una novel·la política de futur-ficció escrita per George Orwell i publicada en anglès l'any 1949.

Nou!!: Barcelona і 1984 (novel·la) · Veure més »

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 1985 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Barcelona і 1986 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Barcelona і 1987 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Barcelona і 1988 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Barcelona і 1989 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Barcelona і 1990 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Barcelona і 1991 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Barcelona і 1992 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Barcelona і 1993 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Barcelona і 1994 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: Barcelona і 1995 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 1996 · Veure més »

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 1997 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Barcelona і 1998 · Veure més »

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Nou!!: Barcelona і 1999 · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 d'abril · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 d'agost · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 d'octubre · Veure més »

2 de 7

Primer 2 de 7 carregat dels Castellers d'Esplugues durant la Festa Major del Clot (15-11-2009) 2 de 7 dels Castellers de la Vila de Gràcia a Granollers (novembre del 2007) El 2 de 7, o torre de 7, és un castell de 7 pisos d'alçada i dues persones per pis en el seu tronc, excepte els dos darrers pisos formats per l'acotxador i l'enxaneta.

Nou!!: Barcelona і 2 de 7 · Veure més »

2 de 8 amb folre

2 de 8 amb folre descarregat pels Castellers de Sants durant la Festa Major de Sant Cugat del Vallès del 2009 2 de 8 amb folre dels Colla Jove Xiquets de Tarragona 2 de 8 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia El 2 de 8 amb folre, o torre de vuit amb folre, és un castell de 8 pisos d'alçada i dues persones per pis al tronc, que és reforçat per un folre al pis de segons, que alhora subjecta els terços.

Nou!!: Barcelona і 2 de 8 amb folre · Veure més »

2 de 8 sense folre

Dos de vuit dels Castellers de Vilafranca al XXII Concurs de castells de Tarragona pocs segons abans de carregar-se. (07/10/2008) Dos de vuit de la Colla Joves Xiquets de Valls per la Fira de Santa Teresa del Vendrell del 2017 El 2 de 8 sense folre o torre de 8 sense folre, també anomenat simplement 2 de 8, torre de 8, dos de 8 net o torre de 8 neta,La nomenclatura correcta d'aquest castell encara està en discussió, no obstant això, de moment s'accepta aquesta per correcta.

Nou!!: Barcelona і 2 de 8 sense folre · Veure més »

2 de 9 amb folre i manilles

2 de 9 amb folre i manilles carregat pels Minyons de Terrassa. (1994) Primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca. (1995) 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa fet en la diada de la Mercè a Barcelona. (2006) Primer 2 de 9 amb folre i manilles dels Capgrossos de Mataró, descarregat a la diada de Tots Sants 2010 a Vilafranca del Penedès. El 2 de 9 amb folre i manilles o torre de 9 amb folre i manilles, anomenat també simplement 2 de 9 o torre de 9, és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada amb dues persones per pis, reforçat amb dues estructures suplementàries: el folre al pis de segons i les manilles al pis de terços.

Nou!!: Barcelona і 2 de 9 amb folre i manilles · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 de desembre · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 2 de febrer · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 2 de gener · Veure més »

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 de juliol · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 de juny · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 de maig · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 de març · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 de novembre · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 2 de setembre · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 d'abril · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 d'agost · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 d'octubre · Veure més »

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 de desembre · Veure més »

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 20 de febrer · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Barcelona і 20 de gener · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 de juliol · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 de juny · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 de maig · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 de març · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 de novembre · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 20 de setembre · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Barcelona і 2000 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Barcelona і 2001 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 2002 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 2003 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Barcelona і 2006 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: Barcelona і 2008 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 2009 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Barcelona і 2011 · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Barcelona і 2012 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Barcelona і 2013 · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Barcelona і 2014 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: Barcelona і 2015 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Barcelona і 2016 · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: Barcelona і 2017 · Veure més »

2026

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 2026 · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 d'abril · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 d'agost · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 d'octubre · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 de desembre · Veure més »

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 21 de febrer · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 21 de gener · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 de juliol · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 de juny · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 de maig · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 de març · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 de novembre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 21 de setembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 d'abril · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 d'agost · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 d'octubre · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 de desembre · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 22 de febrer · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 22 de gener · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 de juliol · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 de juny · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 de maig · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 de març · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 de novembre · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 22 de setembre · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 d'abril · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 d'agost · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 d'octubre · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 de desembre · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 23 de febrer · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 23 de gener · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 de juliol · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 de juny · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 de maig · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 de març · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 de novembre · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 23 de setembre · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 d'abril · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 d'agost · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 d'octubre · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 de desembre · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 24 de febrer · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Barcelona і 24 de gener · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 de juliol · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 de juny · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 de maig · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 de març · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 de novembre · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 24 de setembre · Veure més »

24 Horas (canal de televisió)

Canal 24 Horas és el canal de notícies Canal 24 hores de TVE.

Nou!!: Barcelona і 24 Horas (canal de televisió) · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 d'abril · Veure més »

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 d'agost · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 d'octubre · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 de desembre · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 25 de febrer · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 25 de gener · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 de juliol · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 de juny · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 de maig · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 de març · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 de novembre · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 25 de setembre · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 d'abril · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 d'agost · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 d'octubre · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 de desembre · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 26 de febrer · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 26 de gener · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 de juliol · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 de juny · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 de maig · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 de març · Veure més »

26 de novembre

El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 de novembre · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 26 de setembre · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 d'abril · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 d'agost · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 d'octubre · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 de desembre · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 27 de febrer · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 27 de gener · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 de juliol · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 de juny · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 de maig · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 de març · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 de novembre · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 27 de setembre · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 d'abril · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 d'agost · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 d'octubre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 de desembre · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 28 de febrer · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 28 de gener · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 de juliol · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 de juny · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 de maig · Veure més »

28 de març

El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 de març · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 de novembre · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 28 de setembre · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 d'abril · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 d'agost · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 d'octubre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 de desembre · Veure més »

29 de febrer

El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 29 de febrer · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 29 de gener · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 de juliol · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 de juny · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 de maig · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 de març · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 de novembre · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 29 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 d'abril · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 d'agost · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 d'octubre · Veure més »

3 de 10 amb folre i manilles

El 3 de 10 amb folre i manilles és un castell de gamma extra de 10 pisos d'alçada i 3 persones per pis, reforçat amb dues estructures suplementàries al pis de segons (folre) i de terços (manilles).

Nou!!: Barcelona і 3 de 10 amb folre i manilles · Veure més »

3 de 7 amb l'agulla

El 3 de 7 amb l'agulla, també anomenat 3 de 7 amb el pilar al mig, és un castell de 7 pisos d'alçada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5.

Nou!!: Barcelona і 3 de 7 amb l'agulla · Veure més »

3 de 8

3 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls al III Gran Trofeu Jorba-Preciados a Barcelona el 1966. Des de la diada de Santa Úrsula de 1957 que no s'assolia el castell 3 de 8 dels Minyons de Terrassa durant la Festa Major de Gràcia del 2006 3 de 8 dels Castellers de Sants el 2006 3 de 8 dels Castellers de Sabadell fet en la Festa Major de Sabadell del 2011 El 3 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.

Nou!!: Barcelona і 3 de 8 · Veure més »

3 de 8 aixecat per sota

Intent dels Castellers de Barcelona el 26 de novembre de 1995 a Terrassa, el millor intent fet fins al moment per aquesta colla El 3 de 8 aixecat per sota és un castell de gamma extra.

Nou!!: Barcelona і 3 de 8 aixecat per sota · Veure més »

3 de 8 amb l'agulla

El 3 de 8 amb l'agulla, també anomenat tres de vuit amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos.

Nou!!: Barcelona і 3 de 8 amb l'agulla · Veure més »

3 de 9 amb folre

Dos 3 de 9 amb folre simultanis fets per les dues colles de Xiquets de Valls a Vilafranca del Penedès (1862) Primer 3 de 9 amb folre descarregat dels Castellers de Barcelona 3 de 9 amb folre dels Capgrossos de Mataró 3 de 9 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia a Granollers Olesa de Montserrat El 3 de 9 amb folre és un castell 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, reforçat en el pis de segons pel folre.

Nou!!: Barcelona і 3 de 9 amb folre · Veure més »

3 de 9 amb folre i l'agulla

El 3 de 9 amb folre i l'agulla, també anomenat tres de nou amb folre i el pilar, és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis de tronc, que en descarregar-se deixa enmig de l'estructura un pilar de 7 amb folre.

Nou!!: Barcelona і 3 de 9 amb folre i l'agulla · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 de desembre · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 3 de febrer · Veure més »

3 de gener

El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 3 de gener · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 de juliol · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 de juny · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 de maig · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 de març · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 de novembre · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 3 de setembre · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 d'abril · Veure més »

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 d'agost · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 d'octubre · Veure més »

30 de desembre

El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 de desembre · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 30 de gener · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 de juliol · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 de juny · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 de maig · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 de març · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 de novembre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 30 de setembre · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 31 d'agost · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 31 d'octubre · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 31 de desembre · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 31 de gener · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 31 de juliol · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 31 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 31 de març · Veure més »

32P/Comas Solà

32P/Comas Solà és un cometa periòdic actualment amb un període orbital de 8,8 anys.

Nou!!: Barcelona і 32P/Comas Solà · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 d'abril · Veure més »

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 d'agost · Veure més »

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 d'octubre · Veure més »

4 de 8

Primer 4 de 8 carregat dels Castellers de Vilafranca (1969) Primer 4 de 8 descarregat dels Castellers de Barcelona (1982) Primer 4 de 8 carregat dels Castellers de Sant Cugat (2007) 4 de 8 dels Castellers de la Vila de Gràcia arxiudata.

Nou!!: Barcelona і 4 de 8 · Veure més »

4 de 8 amb l'agulla

4 de 8 amb l'agulla dels Castellers de la Vila de Gràcia. El 4 de 8 amb l'agulla, també anomenat 4 de 8 amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos d'alçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos.

Nou!!: Barcelona і 4 de 8 amb l'agulla · Veure més »

4 de 9 amb folre

El 4 de 9 amb folre és un castell de 9 pisos d'alçada i 4 persones per pis en el seu tronc, reforçat en el pis de segons pel folre.

Nou!!: Barcelona і 4 de 9 amb folre · Veure més »

4 de 9 amb folre i l'agulla

Quatre de nou amb folre i l'agulla descarregat pels Castellers de Vilafranca al XXII Concurs de castells de Tarragona (2008) El 4 de 9 amb folre i l'agulla, també anomenat quatre de nou amb folre i el pilar, és un castell d'una estructura composta de 4 persones per pis de tronc i de 9 pisos d'alçada.

Nou!!: Barcelona і 4 de 9 amb folre i l'agulla · Veure més »

4 de 9 sense folre

El 4 de 9 sense folre, també anomenat 4 de 9 net o simplement 4 de 9, és un castell d'estructura simple format per quatre castellers per pis al tronc fins l'alçada de sisens i amb nou pisos d'alçada.

Nou!!: Barcelona і 4 de 9 sense folre · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 de desembre · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 4 de febrer · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 4 de gener · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 de juliol · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 de juny · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 de maig · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 de març · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 de novembre · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 4 de setembre · Veure més »

400 metres llisos

Els 400 metres llisos són una prova de velocitat mantinguda d'atletisme en la qual cada atleta corre per un dels carrers en què es divideix la pista, circumstància que implica que en la sortida no se situïn a la mateixa alçada per a evitar que els dels carrers exteriors recorrin més metres que els dels carrers interiors.

Nou!!: Barcelona і 400 metres llisos · Veure més »

400 metres tanques

Els 400 metres tanques són una prova d'atletisme en la qual cada atleta ha de superar un total de 10 tanques situant-se la primera a 45 metres de la sortida i les nou següents a intervals de 35 metres.

Nou!!: Barcelona і 400 metres tanques · Veure més »

414

El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 414 · Veure més »

450

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 450 · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 d'abril · Veure més »

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 d'agost · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 d'octubre · Veure més »

5 de 7

5 de 7 dels Moixiganguers d'Igualada 5 de 7 dels Castellers de la Vila de Gràcia en la diada de la Mercè del 2009 Primer 5 de 7 dels Arreplegats de la Zona Universitària i primer fer per una colla castellera universitària Detall del pom de dalt d'un 5 de 7 dels Minyons de l'Arboç El 5 de 7 és un castell de 7 pisos d'alçada i 5 persones per pis.

Nou!!: Barcelona і 5 de 7 · Veure més »

5 de 8

Primer 5 de 8 descarregat pels Castellers de Barcelona a la Diada de la Mercè de l'any 2003. plaça del Blat. 5 de 8 descarregat pels Marrecs de Salt El 5 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 5 persones per pis.

Nou!!: Barcelona і 5 de 8 · Veure més »

5 de 9 amb folre

5 de 9 amb folre dels Castellers de Vilafranca a la diada de Sant Fèlix 2006 El 5 de 9 amb folre és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada amb cinc persones per pis, reforçat amb una estructura suplementària (folre) al pis de segons.

Nou!!: Barcelona і 5 de 9 amb folre · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 de desembre · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 5 de febrer · Veure més »

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 5 de gener · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 de juliol · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 de juny · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 de maig · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 de març · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 de novembre · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 5 de setembre · Veure més »

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Barcelona і 507 · Veure més »

546

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 546 · Veure més »

592

El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 592 · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 d'abril · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 d'agost · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 d'octubre · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 de desembre · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 6 de febrer · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 6 de gener · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 de juliol · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 de juny · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 de maig · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 de març · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 de novembre · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 6 de setembre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 d'abril · Veure més »

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 d'agost · Veure més »

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 d'octubre · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 de desembre · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 7 de febrer · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 7 de gener · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 de juliol · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 de juny · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 de maig · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 de març · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 de novembre · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 7 de setembre · Veure més »

718

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 718 · Veure més »

797

El 797 (DCCXCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 797 · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 d'abril · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 d'agost · Veure més »

8 d'octubre

El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 d'octubre · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 de desembre · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 8 de febrer · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 8 de gener · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 de juliol · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 de juny · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 de maig · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 de març · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 de novembre · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 8 de setembre · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 800 · Veure més »

800 metres llisos

Els 800 metres llisos són una prova de mitjana distància d'atletisme en la qual cada atleta corre pel seu respectiu carrer durant els primers 110 metres, passant a partir d'aquest moment al denominat "carrer lliure" compost normalment pels carrers 1 i 2 de la pista.

Nou!!: Barcelona і 800 metres llisos · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 801 · Veure més »

815

El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Barcelona і 815 · Veure més »

820

El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Barcelona і 820 · Veure més »

827

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 827 · Veure més »

832

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 832 · Veure més »

833

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 833 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 852 · Veure més »

8tv

8tv, anteriorment conegut com a City TV i també com a Td8, va ser un canal de televisió privat de Catalunya que pertanyia a Emissions Digitals de Catalunya (EDICA).

Nou!!: Barcelona і 8tv · Veure més »

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 d'abril · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 d'agost · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 d'octubre · Veure més »

9 de 7

El 9 de 7 és un castell de 7 pisos i 9 castellers a cada pis.

Nou!!: Barcelona і 9 de 7 · Veure més »

9 de 8

9 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al XXIV Concurs de castells de Tarragona El 9 de 8 és un castell de gamma extra de vuit pisos, amb 9 castellers a cada pis.

Nou!!: Barcelona і 9 de 8 · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 de desembre · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 9 de febrer · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Barcelona і 9 de gener · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 de juliol · Veure més »

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 de juny · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 de maig · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 de març · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 de novembre · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Barcelona і 9 de setembre · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 972 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Barcelona і 985 · Veure més »

Redirigeix aquí:

BCN, Barcelonina, Barcelonins, Barna, Barselona, Barshaluna, Barshiluna, Bcn, Ciutat Comtal, Ciutat comtal, Ciutat de Barcelona, Creixement urbà de Barcelona, El creixement urbà de Barcelona, Illa de calor de Barcelona, Madinat Barshiluna, Madinat Barxiluna, Madínat Barxiluna.