Accés més ràpid que el navegador!
237 les relacions: Abadia de Cava, Abadia de Sant Jaume, Abu-Saïd (timúrida), Adrià VI, Al-Ksar es-Seghir, Al-Qàïm (abbàssida del Caire), Ala al-Dawla Abd Allah, Alexandre de Trebisonda, Alfonso de la Espina, Amadeu da Silva, Anna de Lusignan, Anna I de Cabrera, Antoní de Florència, Antoni Cerdà i Lloscos, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Bar, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Vercelli, Arxidiòcesi de Nidaros, Arxiu Municipal d'Alacant, Ausiàs March, Barnaba Adorno, Basílica de Sant Zenó, Basílica de Santa Pudenciana, Benedetto Accolti el vell, Benedetto Buglioni, Bengala, Benimuslem, Berenguer de Bardaixí i Ram, Bessarió, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Caserta, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Castellaneta, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Chartres, Bisbat de Dorpat, Bisbat de Girona, Bisbat de Grosseto, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Lezhë, Bisbat de Lutsk, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, ..., Bisbat de Meaux, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Metz, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Trieste, Bisbat de Vic, Blanca Maria Visconti, Blasco de Grañén, Borriol, Bucarest, Calàbria, Cardenal vicari, Carles de Viana, Carles I d'Angulema, Carles II del Palatinat, Carlota de Savoia, Carlota de Xipre, Cartoixa de Montalegre, Casa de Balda, Casal d'Aragó, Casimir IV Jagelló, Castell de Bellver, Castell de Foixà, Català antic, Català clàssic, Catedral de Barcelona, Catedral de València, Cima da Conegliano, Comtat d'Alba de Liste, Comtat de Roucy, Comtat de Tancarville, Cosmè Tura, Cosme de Montserrat, Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Cronologia dels descobriments portuguesos, Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau, Dansa de la Moma, David de Trebisonda, Despotat de Sèrbia, Diòcesi de Lleó, Diego de San Pedro, Dinar serbi, Districte de Jessore, Districte de Khulna, Ducat de Luxemburg, Ducat de Sogorb, Duel, Elionor d'Urgell, Els momos, Escola de Morava, Església del Miracle, Església i claustre de Sant Francesc (Maó), Església Ortodoxa Sèrbia, Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa, Família Sacirera, Federico da Montefeltro, Ferran de Portugal i d'Aragó, Ferri II de Vaudémont, Filoteu (patriarca d'Alexandria), Fortalesa de Mehrangarh, Fortalesa de Sagres, Fra Mauro, Francesc I de Tassis, Francesc II de Bretanya, Francesc III Gattiluso, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Gandia, Gawhar Shad, Gazària, Gem, Gennadi II de Constantinoble, Germanes de l'Esperit Sant, Giovanni Bellini, Giustiniani, Gregori Mammes, Gregorio Adorno, Guerra de les Dues Roses, Guerres otomanes a Europa, Guido della Gherardesca, Guillem Durand, Hasan Ali, Heinsberg, Hersekli Ahmed Paixà, Història de la llengua catalana, Història de Sèrbia, Hussayn Bayqara, Ibrahim ibn Ala al-Dawla, Imbros, Jakob Fugger, Janibek Khan, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jean Fouquet, Jean Mouton, Jean Rolin, Jeroni Vich i Vallterra, Joan de Cosme de Mèdici, Joan de Socarrats, Joan I de Polònia, Joan IV de Trebisonda, Joan VIII d'Heinsberg, Joan Voltes, Joangaleàs II Manfredi, Jodhpur, Jodhpur (ciutat), Johannes Gutenberg, Jordi de Bardaixí i Ram, Kalamata, Kanat d'Astracan, Kanat Kazakh, Kapudan paixà, Karai Khan, La Moma, Leiningen, Lemnos, Llista d'anys, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de virreis de Sicília, Llotja de Mar, Lluís I de Savoia, Lluís III Gonzaga, Lluís XI de França, Lluïsa de Savoia, Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, Lucrècia Tornabuoni, Mandore, Mapamundis antics, Marc d'Alexandria, Masia Molins, Maties Corví, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mehmet II, Monestir de la Murta, Monestir de Studenica, Montefeltro, Nola, Orde de Sant Jaume d'Altopascio, Orde de Santa Maria de Betlem, Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Patriarcat de Lisboa, Penó de la Conquesta, Penitenciari major, Pere de Portugal, Pere I de Mèdici, Piero della Francesca, Pius III, Poggio Bracciolini, President de la Generalitat de Catalunya, Pristina, Prospero Adorno, Província de Vínnitsia, Renaixement, Retaule de la Mare de Déu de VINSEUM, Retrat del cardenal Lodovico Trevisano, Ricard Plantagenet, Rukn al-Din Barbak I, Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist, Sant Julià de Llers, Santa Maria del Mar, Santuari del Miracle, Símbols de l'Alcora, Sogorb, Sultan Mahmud Mirza, Sultanat de Jaunpur, Sundarbans, Tecla de Borja, Torre del Grau Vell, Traella, Traginer, Vietnam, Vila-roia, Xaïkh Djunayd, Xaïkh Haydar, 1523, 3 de març. Ampliar l'índex (187 més) »
Abadia de Cava
L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.
Nou!!: 1459 і Abadia de Cava · Veure més »
Abadia de Sant Jaume
L'abadia de sant Jaume anomenada més tard Sant Jaume de Jocu (Saint -Jacques de Joucou) fou un monestir i abadia testimoniat al (fundat a finals del VIII o començament del IX), situat a la vora del rierol Rabenti (Rébenty), al país de Sault que era part del comtat de Rasès, al municipi de Jocon.
Nou!!: 1459 і Abadia de Sant Jaume · Veure més »
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Nou!!: 1459 і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »
Adrià VI
Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.
Nou!!: 1459 і Adrià VI · Veure més »
Al-Ksar es-Seghir
Al-Ksar es-Seghir (literalment ‘el Castell Petit’) és una comuna rural de la província de Fahs-Anjra de la regió de Tànger-Tetuan-Al Hoceima.
Nou!!: 1459 і Al-Ksar es-Seghir · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida del Caire)
Abu-l-Baqà Hamza al-Qàïm bi-amr Al·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Qàïm (?-1459), fou califa abbàssida del Caire (1450-1455), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.
Nou!!: 1459 і Al-Qàïm (abbàssida del Caire) · Veure més »
Ala al-Dawla Abd Allah
Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).
Nou!!: 1459 і Ala al-Dawla Abd Allah · Veure més »
Alexandre de Trebisonda
Alexandre Comnè o Skantarios Comnè en grec medieval Ἀλέξανδρος / Σκαντάριος Κομνηνός) va ser coemperador de l'Imperi de Trebisonda, primer amb el seu pare Aleix IV de Trebisonda i després, després de diversos anys d'exili, amb el seu germà Joan IV de Trebisonda.
Nou!!: 1459 і Alexandre de Trebisonda · Veure més »
Alfonso de la Espina
Alfonso de la Espina fou un escriptor i religiós franciscà espanyol del segle XV.
Nou!!: 1459 і Alfonso de la Espina · Veure més »
Amadeu da Silva
Amadeu de Portugal, nascut João Meneses da Silva (Campo Maior, Regne de Portugal, c. 1429 – Milà, 10 d'agost de 1482), fou un franciscà portuguès, fundador de la branca observants dels amadeïtes.
Nou!!: 1459 і Amadeu da Silva · Veure més »
Anna de Lusignan
Escut d'armes dels darrers reis de Xipre. Anna de Lusignan o Anna de Xipre (1418 Regne de Xipre - Ginebra, Savoia 1462) fou una princesa de Xipre i duquessa consort de Savoia.
Nou!!: 1459 і Anna de Lusignan · Veure més »
Anna I de Cabrera
Anna I de Cabrera (Modica, 1459 - 1526) fou una dama catalana, vescomtessa de Cabrera i de Bas i comtessa de Mòdica i d'Osona.
Nou!!: 1459 і Anna I de Cabrera · Veure més »
Antoní de Florència
Antoní de Florència OP, de nom Antonino Pierozzi (Florència, 1 de març del 1389 - 2 de maig del 1459) fou un dominic italià.
Nou!!: 1459 і Antoní de Florència · Veure més »
Antoni Cerdà i Lloscos
Antoni Cerdà i Lloscos (Santa Margalida, ap. 1390- Roma,1459) fou un cardenal mallorquí.
Nou!!: 1459 і Antoni Cerdà i Lloscos · Veure més »
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Nou!!: 1459 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »
Arquebisbat de Bar
Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1459 і Arquebisbat de Bar · Veure més »
Arquebisbat de Dublín
Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.
Nou!!: 1459 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: 1459 і Arquebisbat de Florència · Veure més »
Arquebisbat de Rossano-Cariati
Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1459 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1459 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Arquebisbat de Vercelli
El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1459 і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »
Arxidiòcesi de Nidaros
Larxidiòcesi de Nidaros fou l'antic districte catòlic que englobava Noruega a l'acabament de l'edat mitjana.
Nou!!: 1459 і Arxidiòcesi de Nidaros · Veure més »
Arxiu Municipal d'Alacant
L'Arxiu Municipal d'Alacant és un arxiu que depèn institucionalment de l'Ajuntament d'Alacant.
Nou!!: 1459 і Arxiu Municipal d'Alacant · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: 1459 і Ausiàs March · Veure més »
Barnaba Adorno
Barnaba Adorno (vers 1385 - Nàpols, 1458 o 1459) fou un home d'estat genovès, comte de Rende i San Felice (San Fili) el 1445, primer baró de Montalto i Guardia degli Oltremontani (5 de març de 1445), dux de Gènova del 4 de gener de 1447 al 30 de gener de 1447.
Nou!!: 1459 і Barnaba Adorno · Veure més »
Basílica de Sant Zenó
La Basílica de Sant Zenó (també coneguda com a Sant Zenó Major) és l'edifici religiós més conegut de Verona, a la Itàlia septentrional.
Nou!!: 1459 і Basílica de Sant Zenó · Veure més »
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Nou!!: 1459 і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »
Benedetto Accolti el vell
Benedetto Accolti "el vell" (Arezzo 1415-Florència 1466), fou patrici d'Arezzo, adscrit a la ciutadania de Florència el 1458, lector de dret de la universitat de Florència el 1451, canceller de la República florentina el 1459, membre de l'Acadèmia Platònica de Florència, historiador autor del De bello a Christianis contra Barbaros gesto pro Christi sepulchro, et Judea recuperandis i de De praestantia vitorum sui aevi Accolti el vell, Benedetto Accolti el vell, Benedetto Categoria:Persones d'Arezzo Categoria:Professors de la Universitat de Florència Categoria:Morts a Florència Categoria:Escriptors toscans en llatí.
Nou!!: 1459 і Benedetto Accolti el vell · Veure més »
Benedetto Buglioni
Benedetto Buglioni (Florència, entre el 20 de desembre de 1459 i el 21 de març de 1460 - 7 de març de 1521) va ser un escultor italià, especialitzat en obres de terracota vidriada.
Nou!!: 1459 і Benedetto Buglioni · Veure més »
Bengala
Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.
Nou!!: 1459 і Bengala · Veure més »
Benimuslem
Benimuslem és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: 1459 і Benimuslem · Veure més »
Berenguer de Bardaixí i Ram
Berenguer de Bardaixí i Ram, noble dels segles i, fill segon del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.
Nou!!: 1459 і Berenguer de Bardaixí i Ram · Veure més »
Bessarió
Bessarió (llatí: Bessarion o Bessario, també Besarion. Bissarion, Bisarion i Bizarion; italià: Bessarione), nom monàstic de Basili fou un destacat eclesiàstic grec (1395-1472) anomenat únicament de forma generalitzada només pel cognom o pel títol i cognom (cardenal Bessarió).
Nou!!: 1459 і Bessarió · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1459 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Albenga-Imperia
La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.
Nou!!: 1459 і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 1459 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1459 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »
Bisbat de Caserta
L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Caserta · Veure més »
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »
Bisbat de Castellaneta
El bisbat de Castellaneta —diocesi di Castellaneta; Dioecesis Castellanetensis — és una diòcesi de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Castellaneta · Veure més »
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Dorpat
Escut de la diòcesi La diòcesi de Dorpat (estonià: Tartu piiskopkond; llatí: Dioecesis Tarbatensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Dorpat · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Grosseto
El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Grosseto · Veure més »
Bisbat de Lavaur
El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Lavaur · Veure més »
Bisbat de Lezhë
Restes de l'antiga catedral de Sant Nicolau, on es troba la tomba de l'heroi nacional albanès, Giorgio Castriota Scanderbeg. El bisbat de Lezhë (albanès: Dioqeza e Lezhës; llatí: Dioecesis Alexiensis) és una seu de l'Església catòlica a Albània, sufragània de l'arquebisbat de Shkodër–Pult. Al 2016 tenia 86.300 batejats d'un total de 121.700 habitants. Actualment està regida pel bisbe Ottavio Vitale, R.C.I.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Lezhë · Veure més »
Bisbat de Lutsk
Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Lutsk · Veure més »
Bisbat de Massa Marittima-Piombino
El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »
Bisbat de Mostar-Tomislavgrad
L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad · Veure més »
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Pàdua · Veure més »
Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello
El bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello (italià: diocesi di Pitigliano-Sovana-Orbetello; llatí: Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello · Veure més »
Bisbat de San Marino-Montefeltro
El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1459 і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Trieste · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: 1459 і Bisbat de Vic · Veure més »
Blanca Maria Visconti
Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.
Nou!!: 1459 і Blanca Maria Visconti · Veure més »
Blasco de Grañén
Blasco de Grañén (Saragossa,? – Id., octubre de 1459), fou un pintor gòtic, actiu principalment a Aragó, antigament conegut com a Mestre de Lanaja.
Nou!!: 1459 і Blasco de Grañén · Veure més »
Borriol
Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: 1459 і Borriol · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: 1459 і Bucarest · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: 1459 і Calàbria · Veure més »
Cardenal vicari
Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: 1459 і Cardenal vicari · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: 1459 і Carles de Viana · Veure més »
Carles I d'Angulema
Carles d'Orleans o Carles I d'Angulema (?, 1459 -?, 1496) fou Comte d'Angulema i de Périgord (1467 - 1496).
Nou!!: 1459 і Carles I d'Angulema · Veure més »
Carles II del Palatinat
Carles II del Palatinat (Heidelberg, 31 de març de 1651 - 1685) va ser príncep-elector del Kurpfalz des de 1680 i fins a 1685.
Nou!!: 1459 і Carles II del Palatinat · Veure més »
Carlota de Savoia
Carlota de Savoia (1441 - Amboise 1483), infanta de Savoia i reina consort de França (1461-1483).
Nou!!: 1459 і Carlota de Savoia · Veure més »
Carlota de Xipre
Carlota de Lusignan, nascuda el 28 de juny del 1444 a Nicòsia, morta el 16 de juliol del 1487 a Roma, reina de Xipre (1458-1460), fou la filla de Joan II de Xipre i d'Helena Peleòloga.
Nou!!: 1459 і Carlota de Xipre · Veure més »
Cartoixa de Montalegre
La Cartoixa de Montalegre és un monestir de l'Orde de la Cartoixa (també anomenat orde de Sant Bru) situat al terme municipal de Tiana, amb orígens el 1415.
Nou!!: 1459 і Cartoixa de Montalegre · Veure més »
Casa de Balda
La casa de Balda o de Valda és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Aquest noble llinatge va ser la primera raça que va habitar a Azcoitia, tenien la seva casa solar i Palau d'aquesta vila.
Nou!!: 1459 і Casa de Balda · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: 1459 і Casal d'Aragó · Veure més »
Casimir IV Jagelló
Escut de Casimir IV com a rei de Polònia Casimir IV Jagelló Casimir IV Jagelló (en polonès: Kazimierz IV Jagiellończyk, en lituà: Kazim I Jogailaitis) (Cracòvia a 1427, Grodno a 1492) va ser gran duc de Lituània (1440 - 1492) i Rei de Polònia (1444 - 1492).
Nou!!: 1459 і Casimir IV Jagelló · Veure més »
Castell de Bellver
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").
Nou!!: 1459 і Castell de Bellver · Veure més »
Castell de Foixà
El castell de Foixà, origen del municipi del mateix nom, va ser construït segurament a la segona meitat del, que és quan està documentat per primera vegada.
Nou!!: 1459 і Castell de Foixà · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: 1459 і Català antic · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: 1459 і Català clàssic · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1459 і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Nou!!: 1459 і Catedral de València · Veure més »
Cima da Conegliano
National Gallery, Londres Giovanni Battista Cima (Conegliano, Vèneto, 1459/1460 - Conegliano, 1517/1518) fou un pintor italià, més conegut per Cima da Conegliano.
Nou!!: 1459 і Cima da Conegliano · Veure més »
Comtat d'Alba de Liste
El comtat d'Alba de Liste és un títol nobiliari espanyol atorgat el 8 d'agost de 1459 per Enric IV de Castella a Enrique Enríquez de Mendoza, de la família Enríquez.
Nou!!: 1459 і Comtat d'Alba de Liste · Veure més »
Comtat de Roucy
El comtat de Roucy fou una jurisdicció feudal del nord de França, centrada a Roucy, departament de l'Aisne (Picardia).
Nou!!: 1459 і Comtat de Roucy · Veure més »
Comtat de Tancarville
El comtat de Tancarville fou una jurisdicció feudal de Normandia centrada al castell de Tancarville construït per Raül, camarlenc del duc de Normandia, al.
Nou!!: 1459 і Comtat de Tancarville · Veure més »
Cosmè Tura
Cosmè Tura o Cosimo Tura (Ferrara, cap al 1430 - 1495), també conegut com Il Cosmè, va ser un pintor italià de principi del renaixement.
Nou!!: 1459 і Cosmè Tura · Veure més »
Cosme de Montserrat
Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del - 1473) fou un religiós i polític català del, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: 1459 і Cosme de Montserrat · Veure més »
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Nou!!: 1459 і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »
Cronologia dels descobriments portuguesos
Planisferi de Cantino (1502), la carta nàutica portuguesa més antiga coneguda, que mostra els resultats dels viatges de Vasco da Gama a l'Índia; de Colom a Amèrica Central; de Gaspar Corte-Real a Terranova; i de Pedro Alvares Cabral a Brasil. El mapa recull el meridià del Tractat de Tordesillas (Biblioteca Estense de la universitat. de Mòdena). Els descobriments portuguesos foren una sèrie de viatges marítims i exploracions dutes a terme pels portuguesos entre 1415 i 1543.
Nou!!: 1459 і Cronologia dels descobriments portuguesos · Veure més »
Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau
LOrde Militar dels Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau o Betlemitans fou un orde militar fundat a Terra Santa i actiu entre el i el XVII.
Nou!!: 1459 і Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau · Veure més »
Dansa de la Moma
La dansa de la Moma és una dansa popular valenciana interpretada durant la festa del Corpus Christi de València.
Nou!!: 1459 і Dansa de la Moma · Veure més »
David de Trebisonda
David Comnè fou el darrer emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-dosè lloc durant el període 1460-1463.
Nou!!: 1459 і David de Trebisonda · Veure més »
Despotat de Sèrbia
miniatura El Despotat de Sèrbia (serbi: Srpska despotovina o escrit en ciríl·lic: Српска деспотовина) va ser un dels últims estats serbis que van caure sota el poder de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1459 і Despotat de Sèrbia · Veure més »
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Nou!!: 1459 і Diòcesi de Lleó · Veure més »
Diego de San Pedro
Diego de San Pedro (¿1437-1498?) fou un poeta i narrador castellà del Prerenaixement.
Nou!!: 1459 і Diego de San Pedro · Veure més »
Dinar serbi
El dinar serbi (en serbi српски динар, srpski dinar, o, simplement, динар, dinar) és la moneda oficial de Sèrbia.
Nou!!: 1459 і Dinar serbi · Veure més »
Districte de Jessore
El districte de Jessore és una divisió administrativa de Bangladesh, dins la divisió de Khulna amb una superfície de 2.578 km², i una població (1991) de 2.440.693 habitants.
Nou!!: 1459 і Districte de Jessore · Veure més »
Districte de Khulna
El districte de Khulna és una divisió administrativa de Bangladesh al sud-oest del país, als Sundarbans, amb una superfície de 4.394.46 km² i població de 2.334.285 habitants.
Nou!!: 1459 і Districte de Khulna · Veure més »
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Nou!!: 1459 і Ducat de Luxemburg · Veure més »
Ducat de Sogorb
Escut dels primers ducs de Sogorb. El Ducat de Sogorb fou un títol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Aragó i Pimentel, també conegut com "l'Infant Fortuna".
Nou!!: 1459 і Ducat de Sogorb · Veure més »
Duel
Duel de sabre d'estudiants alemanys retratat per Georg Mühlberg al voltant de 1900. Un duel és un tipus formal de combat, com s'ha practicat des del fins al en les societats occidentals.
Nou!!: 1459 і Duel · Veure més »
Elionor d'Urgell
Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern.
Nou!!: 1459 і Elionor d'Urgell · Veure més »
Els momos
Els momos és el nom amb què es coneix el grup de set individus que simbolitzen els set pecats capitals a la Dansa coneguda com de La Moma i interpretada a la festivitat del Corpus de València, en què es representa la lluita de la Virtut contra el pecat.
Nou!!: 1459 і Els momos · Veure més »
Escola de Morava
Monestir de Kalenić L'escola de Morava (en serbi: Моравски стил, Moravski stil) fa referència a l'estil arquitectònic i artístic romà d'Orient que s'emprà a Sèrbia, en el període de 1370 a 1459, en diferents edificis religiosos.
Nou!!: 1459 і Escola de Morava · Veure més »
Església del Miracle
L'actual església del Miracle és el tercer temple edificat al prat de Bassadòria, al Santuari del Miracle, a Riner (Solsonès), per commemorar l'Aparició de la Verge, succeïda el 3 d'agost de 1458.
Nou!!: 1459 і Església del Miracle · Veure més »
Església i claustre de Sant Francesc (Maó)
Lesglésia i el claustre de Sant Francesc, de Maó, foren començats l'any 1719 i acabats el 1792.
Nou!!: 1459 і Església i claustre de Sant Francesc (Maó) · Veure més »
Església Ortodoxa Sèrbia
L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска православна црква/Srpska pravoslavna crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: 1459 і Església Ortodoxa Sèrbia · Veure més »
Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.
Nou!!: 1459 і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa · Veure més »
Família Sacirera
Els Sacirera, o Çacirera (La Cirera), cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del comtat d'Urgell, concretament de la zona de Cervera i la seva rodalia.
Nou!!: 1459 і Família Sacirera · Veure més »
Federico da Montefeltro
Frederic III Montefeltro (Gubbio, 7 de juny del 1422 - Ferrara, 10 de setembre de 1482), era el fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.
Nou!!: 1459 і Federico da Montefeltro · Veure més »
Ferran de Portugal i d'Aragó
Ferran de Portugal i d'Aragó (Almeirim, Portugal, 1433 - Setúbal, 1470) fou infant de Portugal, segon duc de Viseu (1460-1470) i conestable de Portugal.
Nou!!: 1459 і Ferran de Portugal i d'Aragó · Veure més »
Ferri II de Vaudémont
Ferri II de Lorena, nascut cap a 1428, mort a Joinville el 31 d'agost de 1470 fou comte de Vaudémont i senyor de Joinville de 1458 a 1470.
Nou!!: 1459 і Ferri II de Vaudémont · Veure més »
Filoteu (patriarca d'Alexandria)
Filoteu va ser patriarca Ortodox d'Alexandria des de l'any 1435 al 1459.
Nou!!: 1459 і Filoteu (patriarca d'Alexandria) · Veure més »
Fortalesa de Mehrangarh
La fortalesa de Mehrangarh, localitzada a la ciutat de Jodhpur, a l'estat de Rajasthan, és una de les fortaleses més majestuoses de l'Índia.
Nou!!: 1459 і Fortalesa de Mehrangarh · Veure més »
Fortalesa de Sagres
La fortalesa de Sagres també coneguda com a Castell de Sagres o Fort de Sagres és al sud-oest de l'Algarve (Portugal), ocupant una posició dominant corona la Ponta de Sagres.
Nou!!: 1459 і Fortalesa de Sagres · Veure més »
Fra Mauro
mapa de fra Mauro de 1459 (invertit, el sud està normalment a la part superior). El mapa representa Àsia, Àfrica i Europa Fra Mauro, O.S.B. Cam. (mort el 1464), fou un monjo i cartògraf camaldulès italià del.
Nou!!: 1459 і Fra Mauro · Veure més »
Francesc I de Tassis
Francesc de Tassis o Francisco I de Tassis, en italià Francesco I de Tassis, en alemany Franz von Taxis (Camerata Cornello, 1459 - Brussel·les, 30 de novembre o 20 de desembre de 1517) fou un pioner del servei postal a Europa.
Nou!!: 1459 і Francesc I de Tassis · Veure més »
Francesc II de Bretanya
Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.
Nou!!: 1459 і Francesc II de Bretanya · Veure més »
Francesc III Gattiluso
Francesc III Gattiluso era fill de Dorino I Gattiluso senyor de Lesbos.
Nou!!: 1459 і Francesc III Gattiluso · Veure més »
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Nou!!: 1459 і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: 1459 і Gandia · Veure més »
Gawhar Shad
Gawhar Shad o Goharshād (1378-1459) fou una reina timúrida, esposa de Xah Rukh.
Nou!!: 1459 і Gawhar Shad · Veure més »
Gazària
Colònies genoveses a Crimea Gazària és la denominació que es donava a les colònies que la República de Gènova tenia a la península de Crimea i al voltant del mar Negre, des de mitjan fins a finals del.
Nou!!: 1459 і Gazària · Veure més »
Gem
Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.
Nou!!: 1459 і Gem · Veure més »
Gennadi II de Constantinoble
Gennadi (en Gennadius, en grec medieval Γεννάδιος i de nom legal Γεώργιος Κουρτέσιος Σχολάριος 'Georgios Kourtesios Scholarios', circa 1400 i mort el 1473) va ser un religiós grec del.
Nou!!: 1459 і Gennadi II de Constantinoble · Veure més »
Germanes de l'Esperit Sant
Les Germanes Hospitalàries de l'Esperit Sant (a França), Canongesses de l'Esperit Sant (a Polònia) o, a Espanya, Comanadores de l'Esperit Sant són un orde monàstic femení format per una federació de comunitats independents, amb noms diferents en cada lloc.
Nou!!: 1459 і Germanes de l'Esperit Sant · Veure més »
Giovanni Bellini
Giovanni Bellini, també conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Venècia- id., 1516), va ser un pintor italià del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vèneto.
Nou!!: 1459 і Giovanni Bellini · Veure més »
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: 1459 і Giustiniani · Veure més »
Gregori Mammes
Gregori Mammes o Gregori Melissè (Gregorius Mammas o Gregorius Melissenus) va ser un eclesiàstic romà d'Orient, i patriarca de Constantinoble, conegut també amb el nom de Gregori Estrategòpul (Strategopulos, Στρατηγόπουλος).
Nou!!: 1459 і Gregori Mammes · Veure més »
Gregorio Adorno
Gregorio Adorno (Gènova, m. ca. 1476) va ser un patrici genovès, membre d'una destacada família, que va ocupar diversos càrrecs públics a la República de Gènova.
Nou!!: 1459 і Gregorio Adorno · Veure més »
Guerra de les Dues Roses
Lancaster York La Guerra de les Dues Roses o Guerra de les Roses (1455-1485) va ser una sèrie de guerres civils pel tron del Regne d'Anglaterra que va enfrontar els partidaris de la Casa de Lancaster i la Casa de York.
Nou!!: 1459 і Guerra de les Dues Roses · Veure més »
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Nou!!: 1459 і Guerres otomanes a Europa · Veure més »
Guido della Gherardesca
Guido della Gherardesca (Pisa, 1060 - Bolgheri, Castagneto Carducci, Livorno, 20 de maig de 1140) fou un eremita toscà.
Nou!!: 1459 і Guido della Gherardesca · Veure més »
Guillem Durand
Guillem Durand, Guillem V Durand o Durand el Vell, (Puègmiçon, c. 1230 - Roma, 1 de novembre de 1296), també conegut com a Durand, Durandus, Durant, Duranti o Durantis (de la forma llatina Durandi filius, com a vegades signava), fou un canonista i escriptor litúrgic occità.
Nou!!: 1459 і Guillem Durand · Veure més »
Hasan Ali
Hasan Ali (? - 1469) fou emir Qara Qoyunlu.
Nou!!: 1459 і Hasan Ali · Veure més »
Heinsberg
Heinsberg és una ciutat de Rin del Nord-Westfàlia, Regierungsbezirk de Colònia a prop de la frontera neerlandesa regada pel Wurm, un afluent del Rur.
Nou!!: 1459 і Heinsberg · Veure més »
Hersekli Ahmed Paixà
Hersekli Ahmed Paixà o Herzekzade Ahmed Paixà, de nom Stjepan Hercegović (Castel Nuovo o Herceg-Novi, maig de 1456 o juliol de 1459 - El Caire, 21 de juliol de 1517), fou un gran visir otomà croata, fill petit del duc Esteve Vukčik Kosača (1405-1466), herceg (duc) de Sant Sava, voivoda de Bòsnia i senyor del sud-est de Bòsnia (del seu títol el país fou anomenat Hercegovina i els seus descendents Hercegovic).
Nou!!: 1459 і Hersekli Ahmed Paixà · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: 1459 і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de Sèrbia
La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.
Nou!!: 1459 і Història de Sèrbia · Veure més »
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Nou!!: 1459 і Hussayn Bayqara · Veure més »
Ibrahim ibn Ala al-Dawla
Ibrahim ibn Ala al-Dawla (mort el 1459) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat).
Nou!!: 1459 і Ibrahim ibn Ala al-Dawla · Veure més »
Imbros
Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.
Nou!!: 1459 і Imbros · Veure més »
Jakob Fugger
Jakob Fugger (Augsburg, 6 de març de 1459 - 30 de desembre de 1525) també conegut com a Jakob Fugger el Ric o, de vegades Jakob II fou un gran comerciant, empresari de la mineria i banquer europeu.
Nou!!: 1459 і Jakob Fugger · Veure més »
Janibek Khan
Janibek Khan (o Jani Beg Khan) fou kan de l'horda dels kazakhs.
Nou!!: 1459 і Janibek Khan · Veure més »
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Nou!!: 1459 і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »
Jean Fouquet
Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.
Nou!!: 1459 і Jean Fouquet · Veure més »
Jean Mouton
Jean Mouton (Samer (Pas-de-Calais), vers el 1459 - Saint-Quentin, Picardia, 30 d'octubre de 1522) fou un compositor del Renaixement francès.
Nou!!: 1459 і Jean Mouton · Veure més »
Jean Rolin
Jean (Jehan) V Rolin, o Rollin anomenat cardenal Rolin, (Autun, 1408 - Cravant, 22 de juny de 1483), va ser un bisbe i cardenal borgonyó.
Nou!!: 1459 і Jean Rolin · Veure més »
Jeroni Vich i Vallterra
Pati Vich, actualment reconstruít al Museu de Belles Arts de València Jeroni Vich i Vallterra (València, 1459-1535), conegut com l'ambaixador Vich, va ser un aristòcrata i diplomàtic valencià.
Nou!!: 1459 і Jeroni Vich i Vallterra · Veure més »
Joan de Cosme de Mèdici
Fotografia de Ginebra degli Alessandrini Joan de Cosme de Mèdici o senzillament Joan de Mèdici (en italià: Giovanni di Cosimo de'Medici) (Florència, República de Florència 1421 - íd. 1463) fou un noble florentí de la Dinastia Mèdici que va esdevenir un dels grans mecenes del Renaixement.
Nou!!: 1459 і Joan de Cosme de Mèdici · Veure més »
Joan de Socarrats
Joan de Socarrats o Joan Socarrats (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484) fou un jurista català.
Nou!!: 1459 і Joan de Socarrats · Veure més »
Joan I de Polònia
Joan I de Polònia o Joan I Albert Jagelló (en polonès: Jan I Olbracht; Cracòvia, 27 de desembre de 1459 - Torun, 17 de juny de 1501), va ser rei de Polònia (1492-1501).
Nou!!: 1459 і Joan I de Polònia · Veure més »
Joan IV de Trebisonda
Joan IV Comnè fou el vintè emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-unè lloc durant el període 1429-1460.
Nou!!: 1459 і Joan IV de Trebisonda · Veure més »
Joan VIII d'Heinsberg
Joan VIII de Heinsberg (± 1396 - mort el 1459 a Kuringen, actualment un nucli d'Hasselt) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins al 1455 quan va haver d'abdicar en favor de Lluís de Borbó, el protegit de Felip el Bo.
Nou!!: 1459 і Joan VIII d'Heinsberg · Veure més »
Joan Voltes
Joan Voltes (Alforja 1433 - ?) va ser un pintor que entre els anys 1453-1459 va ser un aprenent al taller de Jaume Huguet, aquest li pagava un sou que va començant sent de 6 florins l'any i va augmentar a 12 florins.
Nou!!: 1459 і Joan Voltes · Veure més »
Joangaleàs II Manfredi
Joangaleàs II Manfredi (Giangaleazzo II Manfredi) va ser fill pòstum de Joangaleàs I Manfredi, nascut el 1418.
Nou!!: 1459 і Joangaleàs II Manfredi · Veure més »
Jodhpur
Jodhpur dins l'agència dels estats de la Rajputana Occidental a l'Agència de Rajputana Jodhpur o Marwar fou un antic principat de la Rajputana, el més gran de l'agència, amb una superfície de 90.554 km² (més d'un 25% de la superfície total de l'agència de Rajputana i el 60% de l'agència dels estats occidentals).
Nou!!: 1459 і Jodhpur · Veure més »
Jodhpur (ciutat)
Jodhpur (hindi: जोधपुर) és una ciutat del Rajastan, a l'Índia.
Nou!!: 1459 і Jodhpur (ciutat) · Veure més »
Johannes Gutenberg
, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.
Nou!!: 1459 і Johannes Gutenberg · Veure més »
Jordi de Bardaixí i Ram
Jordi de Bardaixí, eclesiàstic del, bisbe de Tarassona.
Nou!!: 1459 і Jordi de Bardaixí i Ram · Veure més »
Kalamata
Kalamata (Καλαμάτα), antigament Fares (Φαραί), és una ciutat de la Messènia, al sud-oest del Peloponès, a Grècia.
Nou!!: 1459 і Kalamata · Veure més »
Kanat d'Astracan
Kanat d'Astracan (1460-1556) El Kanat d'Astracan va ser un estat feudal tàtar creat arran de la caiguda i desintegració de l'Horda d'Or.
Nou!!: 1459 і Kanat d'Astracan · Veure més »
Kanat Kazakh
El Kanat Kazakh es fundà el 1465 a les ribes del Jetissú (literalment significa set rius) en la part sud-est de l'actual Kazakhstan per Djanibek Khan i Karai Khan.
Nou!!: 1459 і Kanat Kazakh · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: 1459 і Kapudan paixà · Veure més »
Karai Khan
Karai Khan fou kan de l'Horda dels Kazakhs.
Nou!!: 1459 і Karai Khan · Veure més »
La Moma
La Moma és un personatge participant de la Dansa de la Moma, una de les danses de més prestigi i història dintre del actes de la festa del Corpus Christi de València.
Nou!!: 1459 і La Moma · Veure més »
Leiningen
Leiningen és una dinastia feudal alemanya que va governar inicialment la regió de Saargau i des del 1220 el comtat de Leiningen.
Nou!!: 1459 і Leiningen · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: 1459 і Lemnos · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1459 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'escriptors en llengua catalana
Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.
Nou!!: 1459 і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1459 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Nou!!: 1459 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »
Llista de cardenals naturals dels Països Catalans
En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).
Nou!!: 1459 і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1459 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: 1459 і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Nou!!: 1459 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »
Llista de virreis de Sicília
Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.
Nou!!: 1459 і Llista de virreis de Sicília · Veure més »
Llotja de Mar
La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.
Nou!!: 1459 і Llotja de Mar · Veure més »
Lluís I de Savoia
Lluís I de Savoia (Ginebra, Ducat de Savoia 1413 - Lió, França 1465) fou el duc de Savoia entre 1440 i 1465.
Nou!!: 1459 і Lluís I de Savoia · Veure més »
Lluís III Gonzaga
Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.
Nou!!: 1459 і Lluís III Gonzaga · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: 1459 і Lluís XI de França · Veure més »
Lluïsa de Savoia
Lluïsa de Savoia, (en francès Louise de Savoie), (Pont-d'Ain (França); 11 de setembre de 1476 - Grez-sur-Loing (França); 22 de setembre de 1531), regent de França i mare de Francesc I de França.
Nou!!: 1459 і Lluïsa de Savoia · Veure més »
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata va ser virrei de Sicília.
Nou!!: 1459 і Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí · Veure més »
Lucrècia Tornabuoni
Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 22 de juny de 1425-íd. 25 de març de1482) fou una poeta i noble italiana i una influent assessora política durant el.
Nou!!: 1459 і Lucrècia Tornabuoni · Veure més »
Mandore
Mandor és una ciutat en ruïnes al Rajasthan, a l'avui districte i abans principat de Jodhpur, a uns 9 km al nord de la capital a. La població el 1901 era de 1.450 habitants i actualment no consta però és poc important.
Nou!!: 1459 і Mandore · Veure més »
Mapamundis antics
Reconstrucció del mapa d'Hecataeus Els mapamundis antics abasten les representacions del món des de l'antiguitat clàssica a l'època dels descobriments i el naixement de la geografia moderna.
Nou!!: 1459 і Mapamundis antics · Veure més »
Marc d'Alexandria
Marc d'Alexandria (en Marcus, en Μάρκος) va ser el nom de dos bisbes i quatre patriarques d'Alexandria.
Nou!!: 1459 і Marc d'Alexandria · Veure més »
Masia Molins
La Masia Molins o Can Molins és una masia situada a l'entrada del poble de Sant Climent de Llobregat, al peu de la muntanya de Sant Ramon, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1459 і Masia Molins · Veure més »
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Nou!!: 1459 і Maties Corví · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: 1459 і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: 1459 і Mehmet II · Veure més »
Monestir de la Murta
El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.
Nou!!: 1459 і Monestir de la Murta · Veure més »
Monestir de Studenica
El Monestir de Studenica és un monestir ortodox serbi a 39 km al sud-oest de Kraljevo a la part central de Sèrbia.
Nou!!: 1459 і Monestir de Studenica · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: 1459 і Montefeltro · Veure més »
Nola
Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.
Nou!!: 1459 і Nola · Veure més »
Orde de Sant Jaume d'Altopascio
LOrde de Sant Jaume d'Altopascio o dels Frares Hospitalers de Sant Jaume, és un orde militar hospitaler fundat al nord d'Itàlia en 1070, i dissolt en 1587.
Nou!!: 1459 і Orde de Sant Jaume d'Altopascio · Veure més »
Orde de Santa Maria de Betlem
L'Orde de Santa Maria de Betlem, en llatí Ordo Militaris ac Hospitalarius de Sanctae Mariae de Bethlehem, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.
Nou!!: 1459 і Orde de Santa Maria de Betlem · Veure més »
Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant
L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.
Nou!!: 1459 і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant · Veure més »
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Nou!!: 1459 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »
Patriarcat de Lisboa
El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.
Nou!!: 1459 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »
Penó de la Conquesta
L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.
Nou!!: 1459 і Penó de la Conquesta · Veure més »
Penitenciari major
Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.
Nou!!: 1459 і Penitenciari major · Veure més »
Pere de Portugal
Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).
Nou!!: 1459 і Pere de Portugal · Veure més »
Pere I de Mèdici
Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 — íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.
Nou!!: 1459 і Pere I de Mèdici · Veure més »
Piero della Francesca
Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492) va ser un pintor del Quattrocento italià, conegut pel seu àlies Piero della Francesca.
Nou!!: 1459 і Piero della Francesca · Veure més »
Pius III
Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.
Nou!!: 1459 і Pius III · Veure més »
Poggio Bracciolini
Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.
Nou!!: 1459 і Poggio Bracciolini · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1459 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Pristina
Estàtua de "Skanderbeg" a Pristina. Pristina (Prishtinë o Prishtina en albanès, Приштина, Priština en serbi) és la capital i la ciutat més gran de Kosovo, territori de facto independent des de la seva declaració d'independència del febrer de 2008.
Nou!!: 1459 і Pristina · Veure més »
Prospero Adorno
Prospero Adorno (Gènova, 1428 - Asti, 1485) fou un home d'estat genovès, senyor de Taggia i San Remo el 1457, segon comte de Rende i San Felice del 1459 al 1462 i des del 1467, segon baró de Montalto i Guardia degli Oltremontani del 1459 al 1462 i des del 1469, i senyor de Rossiglione i Ovada el 1464.
Nou!!: 1459 і Prospero Adorno · Veure més »
Província de Vínnitsia
Antiga torre d'aigua de Vínnitsia, avui símbol de la ciutat. La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia. Limita amb la província de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb la província d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km.
Nou!!: 1459 і Província de Vínnitsia · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: 1459 і Renaixement · Veure més »
Retaule de la Mare de Déu de VINSEUM
El Retaule de la Mare de Déu de VINSEUM és un retaule gòtic amb una Mare de Déu que s'exhibeix des de 1940 a VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del Penedès.
Nou!!: 1459 і Retaule de la Mare de Déu de VINSEUM · Veure més »
Retrat del cardenal Lodovico Trevisano
El Retrat del cardenal Ludovico Trevisan (en italià: Ritratto del carddinale Ludovico Trevisan) és una pintura al tremp sobre taula (44,8 × 33,9 cm.) del pintor italià renaixentista Andrea Mantegna, que data de 1459 - 1460 i es troba en la Gemäldegalerie de Berlín.
Nou!!: 1459 і Retrat del cardenal Lodovico Trevisano · Veure més »
Ricard Plantagenet
Ricard Plantagenet KG (21 de setembre de 1411 – 30 de desembre de 1460), va ser el tercer Duc de York des del 1415 fins a la seva mort.
Nou!!: 1459 і Ricard Plantagenet · Veure més »
Rukn al-Din Barbak I
Rukn al-Din Barbak I (Rukn al-Din Barbak Shah) fou sultà de Bengala, fill de Nasir al-Din Mahmud I al que va succeir a la seva mort vers 1459, regnant fins a 1474.
Nou!!: 1459 і Rukn al-Din Barbak I · Veure més »
Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist
L'Orde Sacre de la Companyia de Jesucrist, en llatí Sacer Ordo Societatis Jesu Christi, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.
Nou!!: 1459 і Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist · Veure més »
Sant Julià de Llers
Sant Julià és una església del municipi de Llers (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1459 і Sant Julià de Llers · Veure més »
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1459 і Santa Maria del Mar · Veure més »
Santuari del Miracle
El santuari del Miracle és un centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi de Riner, al Solsonès.
Nou!!: 1459 і Santuari del Miracle · Veure més »
Símbols de l'Alcora
L'escut i la bandera de l'Alcora són els símbols representatius de l'Alcora, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcalatén.
Nou!!: 1459 і Símbols de l'Alcora · Veure més »
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: 1459 і Sogorb · Veure més »
Sultan Mahmud Mirza
Sultan Mahmud Mirza (1453 - gener de 1495) fou un príncep timúrida de la branca de Transoxiana, fill d'Abu Saïd.
Nou!!: 1459 і Sultan Mahmud Mirza · Veure més »
Sultanat de Jaunpur
El Sultanat de Jaunpur fou un sultanat de l'Índia amb capital a la ciutat de Jaunpur.
Nou!!: 1459 і Sultanat de Jaunpur · Veure més »
Sundarbans
Els Sundarbans (de vegades Sunderbans, estrictament Sundarban o Sunderban en singular) és una gran regió natural de maresma i jungla densa que s'estén durant uns 275 km a la costa de la badia de Bengala, al sud de Bangladesh, de l'estuari del Hugli al del Meghna i cap a l'interior fins a 100 o 125 km.
Nou!!: 1459 і Sundarbans · Veure més »
Tecla de Borja
Tecla de Borja (Gandia, Safor, 1435 - València, 1459) fou una noble i escriptora del País Valencià.
Nou!!: 1459 і Tecla de Borja · Veure més »
Torre del Grau Vell
El fortí o torre del Grau de Vell, situat al municipi de Sagunt, comarca del Camp de Morvedre, és una antiga fortificació a la província de València.
Nou!!: 1459 і Torre del Grau Vell · Veure més »
Traella
Traella era una alqueria musulmana situada a la Vall de Xaló, i que va pertànyer a la família dels Martorell fins a l'any 1439.
Nou!!: 1459 і Traella · Veure més »
Traginer
Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.
Nou!!: 1459 і Traginer · Veure més »
Vietnam
El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.
Nou!!: 1459 і Vietnam · Veure més »
Vila-roia
Vila-roia (en xurro, Villarroya; en castellà i oficialment, Villarroya de los Pinares) és un municipi de la província de Terol, es troba a la comarca del Maestrat aragonès.
Nou!!: 1459 і Vila-roia · Veure més »
Xaïkh Djunayd
Xaykh Junayd ibn Ibrahim (? - 4 de març de 1460) fou el quart xeic safàvida, successor del seu pare Ibrahim com a líder de l'organització a Ardabil el 1447/1448.
Nou!!: 1459 і Xaïkh Djunayd · Veure més »
Xaïkh Haydar
Xaïkh Haydar fou el cinquè xaïkh safàvida, fill de Shaykh Djunayd i de Khalidja Begum (que era germana de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan).
Nou!!: 1459 і Xaïkh Haydar · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: 1459 і 1523 · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1459 і 3 de març · Veure més »
