Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1482

Índex 1482

Sense descripció.

277 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abd al-Razzak Samarkandi, Abraham ben Selomó ibn Torrutiel, Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad, Adoració dels Mags (Leonardo da Vinci), Agostino Spinola, Ahmad Xah I, Ala al-Din Imad Xa, Aldo Manuzio, Alexandre VI, Alfonso Carrillo de Acuña, Alhama de Granada, Amadeu da Silva, Amadeu IX de Savoia, Ankara, Anna de Lusignan, Antón de Alaminos, Antic règim a França, Antiga Catedral de Sant Salvador del Congo, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Kaunas, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Torí, Ascoli Piceno, Àfrica, Àfrica Occidental Portuguesa, Baccio Pontelli, Bahmànida, Baiazet II, Bartolomé Ramos de Pareja, Beltrán de la Cueva, Berenguer de Sos, Birecik, Bisbat d'Aiacciu, Bisbat d'Alba, ..., Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Apt, Bisbat de Betlem, Bisbat de Casale Monferrato, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Dol, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Léon, Bisbat de Lescar, Bisbat de Lieja, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Nimes, Bisbat de Parma, Bisbat de Patti, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bisbat de Sion, Bisbat de Viena del Delfinat, Bonaventura de Bagnoregio, Bonna de Savoia, Capella Sixtina, Cardona, Carles I de Borgonya, Carles I de Savoia, Carles VII de França, Casa da Guiné, Castell de Bonaguil, Castell del Piló, Cavall de Leonardo, Cementiri dels Reis, Cesena, Champaner, Comtat d'Artois, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Borgonya, Comtat de Château-Chinon, Comtat de Flandes, Comtat de Ginebra, Comtat de Gueldre, Comtat de Marle, Comtat de Montbéliard, Comtat de Penthièvre, Comtat de Saint Pol, Comtat de Soissons, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Cos Militar de Sanitat, Cristòfol de Gualbes, Cronologia de la repressió del català, Dècan, Diego de la Cruz, Dinastia borbònica, Dinastia Savoia, Dinastia Valois, Ducat d'Urbino, Ducat de Bouillon, Ducat de Ferrara, Ducat de Limburg, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Eduard IV d'Anglaterra, El naixement de Venus, Era de l'exploració, Escultura del Renaixement, Estat Lliure del Congo, Fath Allah Imad al-Mulk, Federico da Montefeltro, Felip I de Castella, Ferran el Catòlic, Filibert I de Savoia, Finale Ligure, Flavi Josep, Forts i castells de les regions de Volta, d'Accra, Central i Occidental, Francesc II de Bretanya, Francesc Santcliment, Francesca Marzano d'Aragona, Francesco Francia, Franciabigio, Fuensanta (Albacete), Gedik Ahmad Paixà, Gem, Gemäldegalerie (Berlín), Generacions (llibre), Gerard Appiani d'Aragona de Còrsega, Giovanni Antonio Boltraffio, Giovanni di Paolo, Giovanni Spataro, Grez-Doiceau, Guerra de Ferrara, Guerra de Granada, Guerres d'Itàlia, Guidobald I Montefeltro, Hèrcules I d'Este, Herceg Novi, Hieronymus Bosch, Història d'Àfrica, Història d'Hongria, Història de les matemàtiques, Història de Luxemburg, Història de València, Història del Nepal, Història del País Valencià, Hugo van der Goes, Ilham ibn Ibrahim, Illa de Rodes, Imitació de Crist, Imperi Aixanti, Impressió, Incunable, Inquisició espanyola, Isabel I de Castella, Ivan III de Moscou, Jaume Destorrent i Casa-saja, Joan d'Horne, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joan Reixac, Joan Roís de Corella, Joana de Valois i d'Anjou, Juan Alvarez de Almorox, Juan de Urrede, Kameničná, Karli-Ili, Kulu, La primavera, Landgraviat de Turíngia, Liparit II Dadiani, Lleonard III Tocco, Llista d'anys, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes d'Osma i d'Osma-Sòria, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de ducs de Borgonya, Llista de tractats, Llotja de la Seda, Lluís de Borbó (Lieja), Lluís I de Savoia, Lluís Maria Sforza, Lluïsa de Montpensier, Loja (Granada), Luca della Robbia, Luca Signorelli, Lucrècia Tornabuoni, Madonna Benois, Mahmud Gawan, Mahmud Xah I Begra Gudjarati, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Maria d'Anjou i d'Aragó, Maria d'Aragó i de Castella, Maria de Borgonya, Mariano Socini, Mariscal de França, Marquesat de Finale, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mazar-e Xarif, Meñli I Giray, Mesih Paixà, Mino da Fiesole, Moda, Montefeltro, Muhammad Amin, Muhàmmad XII, Nájera, Neerlandès, Nules, Orde dels Predicadors, Ortigosa de Cameros, Països Baixos Borgonyons, Pals, Paolo dal Pozzo Toscanelli, Pau de Bagnolo, Pedro Ciruelo, Pedro de Córdoba, Pedro González de Mendoza, Pere Daguí, Pere de Cardona, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere II de Borbó, Pere Posa, Perugino, Presidència de Bombai, President de la Generalitat de Catalunya, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Quintilià, Ramon Solà, Regió de Brussel·les-Capital, Regne de Ruanda, Reial d'or de Mallorca, Reis Catòlics, Renaixement, Renat I, Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida, Reuss-Lobenstein, Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci), Sant Jordi de la Mina, Sant Pere de les Maleses, Santa Maria delle Grazie, Santa Maria sopra Minerva, Setge, Stari Grad, Tadeu Manfredi, Terschelling, Tomás de Torquemada, Turíngia, Ugueta de ça Masó, Unitat perifèrica de Cefalònia, Universitat de Valladolid, València, València a l'Època de l'Esplendor, Vamek II Dadiani, Vannozza Cattanei, Varano, Vescomtat de Meaux, Vescomtat de Ventadorn, Vilanova (genealogia), Violant de Valois, Wettin, Xams al-Din Muhàmmad III, Xihab al-Din Mahmud, 27 de març. Ampliar l'índex (227 més) »

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

Gravat de l'abadia, del segle XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Nou!!: 1482 і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »

Abd al-Razzak Samarkandi

Abd al-Razzak Samarkandi —Abd al-Razzak Kaman al-Din ibn Djalal al-Din Ishak al-Samarkandi— (Herat, 7 de novembre de 1413 - juliol o agost del 1482) fou un historiador i erudit persa dels timúrides al servei principalment de Shah Rukh.

Nou!!: 1482 і Abd al-Razzak Samarkandi · Veure més »

Abraham ben Selomó ibn Torrutiel

Abraham ben Selomó ibn Torrutiel (Utiel, 1482 − segle XVI) va ser un historiador jueu de l'Àfrica del Nord i dels jueus d'origen a la península Ibèrica.

Nou!!: 1482 і Abraham ben Selomó ibn Torrutiel · Veure més »

Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad

Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad conegut a les cròniques cristianes com a Muley Hacen, fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, fill de Sad ibn Alí.

Nou!!: 1482 і Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad · Veure més »

Adoració dels Mags (Leonardo da Vinci)

LAdoració dels Mags va ser la primera gran obra del pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci.

Nou!!: 1482 і Adoració dels Mags (Leonardo da Vinci) · Veure més »

Agostino Spinola

Cardenal de l'Església Catòlica Agostino Spinola (Savona, gener de 1482 † Roma, 18 d'octubre de 1537) va ser un cardenal italià.

Nou!!: 1482 і Agostino Spinola · Veure més »

Ahmad Xah I

Àhmad Xah I (Màlik Àhmad Xah Bahri, després Àhmad Nizam Xah Bahri), fou el considerat primer sultà independent d'Ahmadnagar.

Nou!!: 1482 і Ahmad Xah I · Veure més »

Ala al-Din Imad Xa

Ala al-Din Imad Shah (? - 1530) fou el segon sultà imadxàhida de Berar.

Nou!!: 1482 і Ala al-Din Imad Xa · Veure més »

Aldo Manuzio

Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.

Nou!!: 1482 і Aldo Manuzio · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: 1482 і Alexandre VI · Veure més »

Alfonso Carrillo de Acuña

Alfonso (o Alonso) Carrillo de Acuña (Carrascosa del Campo, 1410 - Alcalá de Henares, 1 de juliol de 1482) fou un important prelat de l'Espanya del segle XV.

Nou!!: 1482 і Alfonso Carrillo de Acuña · Veure més »

Alhama de Granada

Alhama de Granada és una ciutat de la província de Granada situada al sud-oest de la província.

Nou!!: 1482 і Alhama de Granada · Veure més »

Amadeu da Silva

Amadeu de Portugal, nascut João Meneses da Silva (Campo Maior, Regne de Portugal, c. 1429 – Milà, 10 d'agost de 1482), fou un franciscà portuguès, fundador de la branca observants dels amadeïtes.

Nou!!: 1482 і Amadeu da Silva · Veure més »

Amadeu IX de Savoia

Amadeu IX de Savoia, anomenat «el Beat» (Thonon-les-Bains, Savoia, 1 de febrer de 1435 - Vercelli, 1472) fou el duc de Savoia entre 1465 i 1472.

Nou!!: 1482 і Amadeu IX de Savoia · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: 1482 і Ankara · Veure més »

Anna de Lusignan

Escut d'armes dels darrers reis de Xipre. Anna de Lusignan o Anna de Xipre (1418 Regne de Xipre - Ginebra, Savoia 1462) fou una princesa de Xipre i duquessa consort de Savoia.

Nou!!: 1482 і Anna de Lusignan · Veure més »

Antón de Alaminos

Antón de Alaminos (Palos de la Frontera, Regne de Castella, 1482 - 1520?) fou un navegant i explorador castellà.

Nou!!: 1482 і Antón de Alaminos · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles XV, XVI, XVII i XVIII.

Nou!!: 1482 і Antic règim a França · Veure més »

Antiga Catedral de Sant Salvador del Congo

L'antigua Catedral de San Salvador del Congo (en portuguès: Catedral de São Salvador do Congo; coneguda popularment en kikongo com kulumbimbi), construïda a la fi del segle XV a la capital del regne del Congo, va ser una de les primeres catedrals catòliques a l'Àfrica subsahariana.

Nou!!: 1482 і Antiga Catedral de Sant Salvador del Congo · Veure més »

Arquebisbat d'Acerenza

Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »

Arquebisbat d'Olomouc

Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

concatedral de San Valentino a Bitonto Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Pulla.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »

Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche

Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Kaunas

Larquebisbat de Kaunas (lituà: Kauno arkivyskupija, llatí: Archidioecesis Kaunensis) és una seu metropolità de l'Església Catòlica a Lituània.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Kaunas · Veure més »

Arquebisbat de Matera-Irsina

Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »

Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno

arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1482 і Arquebisbat de Torí · Veure més »

Ascoli Piceno

Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb més de cinquanta mil habitants.

Nou!!: 1482 і Ascoli Piceno · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: 1482 і Àfrica · Veure més »

Àfrica Occidental Portuguesa

Àfrica Occidental Portuguesa o Angola (oficialment, Estado da África Ocidental o Angola Portuguesa, després elevada a Província Ultramarina de Angola l'11 de juny de 1951 i, finalment, Estado de Angola en 1972) és el nom comú pel qual fou conegut la colònia portuguesa a la costa d'Àfrica Occidental en diferents èpoques.

Nou!!: 1482 і Àfrica Occidental Portuguesa · Veure més »

Baccio Pontelli

Baccio Pontelli (Florència, ~1450 — Urbino, 1492) va ser un arquitecte italià del Renaixement.

Nou!!: 1482 і Baccio Pontelli · Veure més »

Bahmànida

El sultanat bahmànide, cap al 1470 Els bahmànides foren una dinastia que va governar Dècan del 1347 al 1527.

Nou!!: 1482 і Bahmànida · Veure més »

Baiazet II

Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.

Nou!!: 1482 і Baiazet II · Veure més »

Bartolomé Ramos de Pareja

Bartolomé Ramos de Pareja (Baeza, Regne de Castella, 25 de gener de 1440 - ?) fou un compositor i musicòleg castellà.

Nou!!: 1482 і Bartolomé Ramos de Pareja · Veure més »

Beltrán de la Cueva

Beltrán de la Cueva (Úbeda, 1435 - Cuéllar, 1 de novembre de 1492) va ser un noble, polític i militar castellà, considerat un dels personatges més importants del seu temps, en ser preferit d'Enric IV de Castella, al costat de Juan Pacheco, marquès de Villena, i Miguel Lucas d'Iranzo, conestable de Castella.

Nou!!: 1482 і Beltrán de la Cueva · Veure més »

Berenguer de Sos

Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482.

Nou!!: 1482 і Berenguer de Sos · Veure més »

Birecik

Birecik (en arameu Birtha que vol dir fortalesa, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg; durant les croades Bile) és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades.

Nou!!: 1482 і Birecik · Veure més »

Bisbat d'Aiacciu

El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1482 і Bisbat d'Aiacciu · Veure més »

Bisbat d'Alba

El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1482 і Bisbat d'Alba · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1482 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1482 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Amiens

El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1482 і Bisbat d'Amiens · Veure més »

Bisbat d'Apt

El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1482 і Bisbat d'Apt · Veure més »

Bisbat de Betlem

El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Casale Monferrato

El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Casale Monferrato · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Dol

El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Dol · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Léon

El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Lescar

El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de de novembre de de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Lescar · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbat de Lisieux

El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Lisieux · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Nimes

El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Parma

El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Parma · Veure més »

Bisbat de Patti

El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Patti · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

| jurisdiction.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux

El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux · Veure més »

Bisbat de Sion

L'escut de la diòcesi El bisbat de Sion (alemany: Bistum Sitten; francès: Évêché de Sion, llatí: Dioecesis Sedunensis) és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Sion · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: 1482 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bonaventura de Bagnoregio

Bonaventura de Bagnoregio (1221-1274), conegut com a Sant Bonaventura i nascut com a Joan de Fidanza (italià: Giovanni di Fidanza), va ser el setè ministre general de l'Orde de Sant Francesc.

Nou!!: 1482 і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »

Bonna de Savoia

Imatge de la tomba de Bonna de Savoia. Bonna de Savoia (en italià: Bona di Savoia) (Chambéry, Ducat de Savoia 1449 - Fossano 1503) fou una princesa de Savoia i duquessa consort de Milà.

Nou!!: 1482 і Bonna de Savoia · Veure més »

Capella Sixtina

La Capella Sixtina vista des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: 1482 і Capella Sixtina · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: 1482 і Cardona · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: 1482 і Carles I de Borgonya · Veure més »

Carles I de Savoia

Carles I de Savoia, anomenat el Guerrer, (Carignano, Savoia, 29 de març de 1468 - Pignerol, 13 de març de 1490) fou el duc de Savoia entre 1482 i 1490 i rei titular de Xipre, Jerusalem i Armènia entre 1485 i 1490.

Nou!!: 1482 і Carles I de Savoia · Veure més »

Carles VII de França

Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).

Nou!!: 1482 і Carles VII de França · Veure més »

Casa da Guiné

Bandera de la Companyia de Guinea Casa da Guiné fou la designació donada, en el context dels descobriments portuguesos, als magatzems reials portuguesos de la segona meitat del segle XV.

Nou!!: 1482 і Casa da Guiné · Veure més »

Castell de Bonaguil

Entrada al castell El castell segons dibuix de Eugène Viollet-le-Duc El castell de Bonaguil està situat a França, sobre el municipi de Saint-Front-sur-Lémance però és propietat del municipi de Fumel al departament d'Òlt i Garona, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: 1482 і Castell de Bonaguil · Veure més »

Castell del Piló

El Castell del Piló es troba en la cimera d'un turó rocós a prop d'Albalat dels Tarongers.

Nou!!: 1482 і Castell del Piló · Veure més »

Cavall de Leonardo

Estudi del cavall de Leonardo da Vinci cap a 1490 Ludovic Sforza El Cavall de Léonard (en italià: Il Cavallo di Leonardo) és un monument inventat per Leonardo da Vinci.

Nou!!: 1482 і Cavall de Leonardo · Veure més »

Cementiri dels Reis

El cementiri dels Reis, o cementiri de Plainpalais, és un cementiri de la ciutat de Ginebra on hi ha enterrats, en 28 000 m2, certs magistrats ginebresos i personalitats importants de la ciutat, qui han contribuït a la fama de Ginebra.

Nou!!: 1482 і Cementiri dels Reis · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1482 і Cesena · Veure més »

Champaner

Setge de Champaner per part de l’emperador Humayun. Foli il·lustrat del llibre Akbarnamah. 1590-1596 Champaner (Campaner o Čampaner) és una fortalesa i poble en ruïnes del Gujarat, al districte de Panch Mahals.

Nou!!: 1482 і Champaner · Veure més »

Comtat d'Artois

El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.

Nou!!: 1482 і Comtat d'Artois · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: 1482 і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres províncies.). Per als afers eclèsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.

Nou!!: 1482 і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Borgonya

Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.

Nou!!: 1482 і Comtat de Borgonya · Veure més »

Comtat de Château-Chinon

El comtat de Château-Chinon fou una jurisdicció feudal de França, creada el 1644 per elevació de la senyoria del mateix nom centrada a la població de Château-Chinon.

Nou!!: 1482 і Comtat de Château-Chinon · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: 1482 і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de Ginebra

El comtat de Ginebra fou una jurisdicció feudal centrada inicialment entorn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins al 1724.

Nou!!: 1482 і Comtat de Ginebra · Veure més »

Comtat de Gueldre

Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: 1482 і Comtat de Gueldre · Veure més »

Comtat de Marle

El comtat de Marle fou una senyoria feudal de França a la Picardia (avui al departament d'Aisne).

Nou!!: 1482 і Comtat de Marle · Veure més »

Comtat de Montbéliard

El comtat de Montbéliard fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1482 і Comtat de Montbéliard · Veure més »

Comtat de Penthièvre

El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.

Nou!!: 1482 і Comtat de Penthièvre · Veure més »

Comtat de Saint Pol

El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de Franca, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes.

Nou!!: 1482 і Comtat de Saint Pol · Veure més »

Comtat de Soissons

Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.

Nou!!: 1482 і Comtat de Soissons · Veure més »

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Nou!!: 1482 і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: 1482 і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Cristòfol de Gualbes

Cristòfol de Gualbes (Barcelona ? - ? 1490 o 1491), fou un religiós català, inquisidor general d'Aragó, conseller del príncep de Viana i ambaixador de la Generalitat de Catalunya davant el Papa.

Nou!!: 1482 і Cristòfol de Gualbes · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la "repressió del català" segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: 1482 і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Dècan

Altiplà del Dècan El Dècan és un altiplà que ocupa la major part de la zona central i meridional del subcontinent indi.

Nou!!: 1482 і Dècan · Veure més »

Diego de la Cruz

''Missa de Sant Gregori'' (MNAC) Diego de la Cruz (1460-1499) fou un pintor espanyol del segle XV, de possible origen flamenc.

Nou!!: 1482 і Diego de la Cruz · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: 1482 і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: 1482 і Dinastia Savoia · Veure més »

Dinastia Valois

La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.

Nou!!: 1482 і Dinastia Valois · Veure més »

Ducat d'Urbino

El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.

Nou!!: 1482 і Ducat d'Urbino · Veure més »

Ducat de Bouillon

El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.

Nou!!: 1482 і Ducat de Bouillon · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: 1482 і Ducat de Ferrara · Veure més »

Ducat de Limburg

El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: 1482 і Ducat de Limburg · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi romà i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: 1482 і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1482 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Eduard IV d'Anglaterra

Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.

Nou!!: 1482 і Eduard IV d'Anglaterra · Veure més »

El naixement de Venus

El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.

Nou!!: 1482 і El naixement de Venus · Veure més »

Era de l'exploració

Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el segle XV i que va continuar fins al segle XVII, durant el qual els vaixells europeus van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.

Nou!!: 1482 і Era de l'exploració · Veure més »

Escultura del Renaixement

L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'Antiguitat clàssica.

Nou!!: 1482 і Escultura del Renaixement · Veure més »

Estat Lliure del Congo

LEstat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo (en francès État Indépendant du Congo) fou un antic domini colonial africà, propietat privada del rei Leopold II de Bèlgica, les fronteres del qual coincideixen amb l'actual República Democràtica del Congo.

Nou!!: 1482 і Estat Lliure del Congo · Veure més »

Fath Allah Imad al-Mulk

Darya Khan, més conegut pels seus títols de Fath Allah Imad al-Mulk (? - 1510) fou un sobirà de l'Índia fundador de la dinastia dels imadshàhides de Berar.

Nou!!: 1482 і Fath Allah Imad al-Mulk · Veure més »

Federico da Montefeltro

Frederic III Montefeltro (Gubbio, 7 de juny del 1422 - Ferrara, 10 de setembre de 1482), va ser fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.

Nou!!: 1482 і Federico da Montefeltro · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: 1482 і Felip I de Castella · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: 1482 і Ferran el Catòlic · Veure més »

Filibert I de Savoia

Filibert I de Savoia, anomenat el Caçador, (Chambéry, Savoia 1465 - Lió, França 1482) fou el duc de Savoia entre 1472 i 1482.

Nou!!: 1482 і Filibert I de Savoia · Veure més »

Finale Ligure

Finale Ligure (en ligur Finâ) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.

Nou!!: 1482 і Finale Ligure · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (en hebreu יוסף בן מתתיהו / Iosef bar Mattitiahu o Iossef ben Mattitiahu, "Josep, fill de Maties"; en grec antic Ιώσηφος / Iốsêfos), després conegut com a Tit Flavi Josep (en llatí Titus Flavius Josephus) o, simplement, Flavi Josep, fou un historiador jueu que deixà constància (en llengua grega), de les relacions entre l'Imperi romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: 1482 і Flavi Josep · Veure més »

Forts i castells de les regions de Volta, d'Accra, Central i Occidental

Els forts i castells de les regions de Volta, de Gran Accra, Central, i Occidental són les fortificacions i llocs avançats construïts pels europeus (principalment portuguesos, holandesos i britànics) al llarg de la Costa d'Or (actual Ghana) durant el període colonial.

Nou!!: 1482 і Forts i castells de les regions de Volta, d'Accra, Central i Occidental · Veure més »

Francesc II de Bretanya

Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.

Nou!!: 1482 і Francesc II de Bretanya · Veure més »

Francesc Santcliment

Francesc Santcliment (segle XV - segle XVI) va ser un matemàtic català, actiu a Barcelona.

Nou!!: 1482 і Francesc Santcliment · Veure més »

Francesca Marzano d'Aragona

Francesca Marzano d'Aragona fou la dona de Lleonard III Tocco, dèspota de Romania (Acarnània) i comte de Cefalònia i Zante, amb el que es va casar el 1477.

Nou!!: 1482 і Francesca Marzano d'Aragona · Veure més »

Francesco Francia

''El baptisme de Crist'' (1509) Staatliche Kunstsammlungen de Dresden Francesco di Marco di Giacomo Raibolini dit Francesco Francia o Francesco de Bolonya, lat.

Nou!!: 1482 і Francesco Francia · Veure més »

Franciabigio

''Retrat d'un home jove a l'escrivania'' Franciabigio (Florència, 1482 – 24 de gener de 1525) fou un pintor italià del Renaixement florentí.

Nou!!: 1482 і Franciabigio · Veure més »

Fuensanta (Albacete)

Fuensanta és un municipi al nord de la província d'Albacete envoltat pels termes municipals de La Roda, Tarazona de la Mancha i per la província de Conca.

Nou!!: 1482 і Fuensanta (Albacete) · Veure més »

Gedik Ahmad Paixà

Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.

Nou!!: 1482 і Gedik Ahmad Paixà · Veure més »

Gem

Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.

Nou!!: 1482 і Gem · Veure més »

Gemäldegalerie (Berlín)

thumb thumb thumb thumb La Gemäldegalerie o pinacoteca de Berlín és un dels Museus Nacionals de Berlín situat dins el complex museïstic del Kulturforum obert el 1998.

Nou!!: 1482 і Gemäldegalerie (Berlín) · Veure més »

Generacions (llibre)

Generacions és el títol del llibre de William Strauss i Neil Howe, que tracta sobre la idea de generació com a unitat cultural i que afirma que durant tota la història recent s'han anat succeint diferents arquetipus generacionals que expliquen el canvi de valors.

Nou!!: 1482 і Generacions (llibre) · Veure més »

Gerard Appiani d'Aragona de Còrsega

Gerard Appiani d'Aragona de Còrsega (1461-Florència 1502) fou fill de Jaume III Appiani d'Aragona.

Nou!!: 1482 і Gerard Appiani d'Aragona de Còrsega · Veure més »

Giovanni Antonio Boltraffio

Giovanni Antonio Boltraffio (o també: Beltraffio) (Milà1467- Milà 1516).

Nou!!: 1482 і Giovanni Antonio Boltraffio · Veure més »

Giovanni di Paolo

''El matrimoni mísitic de Santa Caterina de Siena'', Metropolitan Museum of Art, Nova York. Giovanni di Paolo di Grazia (1399 o 1403 - 1482) va ser un pintor italià, que va treballar principalment a Siena.

Nou!!: 1482 і Giovanni di Paolo · Veure més »

Giovanni Spataro

Giovanni Spataro també conegut per Spadaro i Spadarius (Bolonya, 26 d'octubre de 1458 – 27 de gener de 1541) fou un musicòleg, compositor i professor de cant italià.

Nou!!: 1482 і Giovanni Spataro · Veure més »

Grez-Doiceau

Grez-Doiceau (en való Gré, neerlandès Graven) és un municipi belga del Brabant Való a la regió valona.

Nou!!: 1482 і Grez-Doiceau · Veure més »

Guerra de Ferrara

Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.

Nou!!: 1482 і Guerra de Ferrara · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: 1482 і Guerra de Granada · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les Ciutats-estat italianes) a més de l'imperi Otomà.

Nou!!: 1482 і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guidobald I Montefeltro

Guidobald I Montefeltro (Gubbio 17 de gener de 1472-Fossombrone 11 d'abril del 1508), va ser fill de Frederic III Montefeltro al que va succeir el 1482 i de Battista Sforza, la qual va morir en el part de Guidobald.

Nou!!: 1482 і Guidobald I Montefeltro · Veure més »

Hèrcules I d'Este

Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.

Nou!!: 1482 і Hèrcules I d'Este · Veure més »

Herceg Novi

Herceg Novi (en serbi ciríl·lic: Херцег Нови, en italià: Castelnuovo) és una ciutat del sud-oest de Montenegro, que tenia 19.617 habitants segons el cens de l'any 2011.

Nou!!: 1482 і Herceg Novi · Veure més »

Hieronymus Bosch

Amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou conegut l'artista Hieronymus van Aken, reconegut pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes.

Nou!!: 1482 і Hieronymus Bosch · Veure més »

Història d'Àfrica

Estats de l'Àfrica precolonial. L'Àfrica és un continent amb una història que es pot dividir en tres períodes principals: el corresponent a la prehistòria i les primeres civilitzacions, amb l'auge d'Egipte; els imperis tribals posteriors i l'època marcada per la colonització europea i la posterior independència.

Nou!!: 1482 і Història d'Àfrica · Veure més »

Història d'Hongria

Escut d'armes d'Hongria La història d'Hongria comença a partir de l'arribada dels magiars a Europa.

Nou!!: 1482 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de les matemàtiques

La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.

Nou!!: 1482 і Història de les matemàtiques · Veure més »

Història de Luxemburg

Aquest article descriu la història de Luxemburg, des de l'Antiguitat fins als nostres dies.

Nou!!: 1482 і Història de Luxemburg · Veure més »

Història de València

---- La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: 1482 і Història de València · Veure més »

Història del Nepal

La història del Nepal s'estén des d'abans del, quan el país encara no estava unificat, i la seva història seria la de diferents estats que hi havia a la regió.

Nou!!: 1482 і Història del Nepal · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: 1482 і Història del País Valencià · Veure més »

Hugo van der Goes

''Retaule de Portinari'' Hugo van der Goes (Gant, ?c. 1440 - Auderghem, prop de Brussel·les, 1482 o 1483) fou un pintor flamenc.

Nou!!: 1482 і Hugo van der Goes · Veure més »

Ilham ibn Ibrahim

Ilham ibn Ibrahim o Ali ibn Ibrahim fou khan de Kazan, fill i successor el 1479 del seu pare Ibrahim ibn Mahmud.

Nou!!: 1482 і Ilham ibn Ibrahim · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: 1482 і Illa de Rodes · Veure més »

Imitació de Crist

Imitació de Crist (títol original en llatí: De Imitatione Christi) és un llibre de devoció i ascètica catòlic escrit en forma de consells breus l'objectiu del qual és, segons el mateix text, d'"instruir l'ànima en la perfecció cristiana, proposant-li com a model el mateix Jesucrist", segons l'escola de la Devotio Moderna.

Nou!!: 1482 і Imitació de Crist · Veure més »

Imperi Aixanti

L'Imperi Asante, Imperi Aixanti o Asanteva ser un Estat creat pels aixanti, ètnia pertanyent al grup dels akan. Va ocupar les terres properes a la Costa d'Or, a Àfrica Occidental.

Nou!!: 1482 і Imperi Aixanti · Veure més »

Impressió

Tipografia del segle XV (1568) de Jost Amman. La impressió és l'acció i efecte de deixar una marca o empremta sobre alguna cosa.

Nou!!: 1482 і Impressió · Veure més »

Incunable

Tirant lo Blanc Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit - aparegut al segle XV, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Nou!!: 1482 і Incunable · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 La inquisició espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV, que autoritzava als Reis Catòlics a nomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la monarquia hispànica (1478).

Nou!!: 1482 і Inquisició espanyola · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: 1482 і Isabel I de Castella · Veure més »

Ivan III de Moscou

Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.

Nou!!: 1482 і Ivan III de Moscou · Veure més »

Jaume Destorrent i Casa-saja

Jaume Destorrent i Casa-saja (?, ~1430 - 1499, Conseller en Cap de Barcelona en 1478, 1484 i 1490. Mitjançant el seu matrimoni amb Violant Bertran i Malla, hereva de la baronia de Gelida, va ser senyor de Gelida des de 1485. Ciutadà de Barcelona i polític. Va ser doctor en dret per Lleida. Després de l'execució del seu germà, Pere (1462) va haver de fugir a Barcelona. Participà en les Corts de Barcelona (1480) i posteriorment fou advocat de la Generalitat el 1482. Quan el 1484 tornà a ser conseller en cap de Barcelona, va enfrontar-se contra els camperols. Advocat municipal entre 1485 i 1490, era el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governava Barcelona durant el període de reformes i canvis polítics i econòmics. Durant la crisi política a la Generalitat de Catalunya de finals del segle XV, des de la seva posició d'advocat del General, va participar en la confecció de l'informe acusador que convenç a Ferran II de suspendre el sistema d'eleccions a diputats. De resultes d'aquests canvis, va ser novament conseller en cap per nominació reial (1490-91) i, posteriorment, regent de la cancelleria (1491). Redactà el privilegi de 1493, pel qual governaria la ciutat fins a l'establiment de la insaculació (elecció per sorteig a partir de llistes pactades) (1499). Deixà una fortuna considerable.

Nou!!: 1482 і Jaume Destorrent i Casa-saja · Veure més »

Joan d'Horne

Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.

Nou!!: 1482 і Joan d'Horne · Veure més »

Joan Ramon Folc IV de Cardona

Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513).

Nou!!: 1482 і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »

Joan Reixac

''Dormició de la Mare de Déu'' de Joan Reixac (Museu de Belles Arts de València) Joan Reixac fou un pintor valencià floruit entre 1431 i 1482, d'estil gòtic.

Nou!!: 1482 і Joan Reixac · Veure més »

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Nou!!: 1482 і Joan Roís de Corella · Veure més »

Joana de Valois i d'Anjou

Joana de Valois (1435 - 1482), princesa de França i duquessa consort de Borbó (1456-1482).

Nou!!: 1482 і Joana de Valois i d'Anjou · Veure més »

Juan Alvarez de Almorox

Juan Alvarez de Almorox (Segòvia, vers 1470 - 21 de novembre de 1551) fou un compositor espanyol.

Nou!!: 1482 і Juan Alvarez de Almorox · Veure més »

Juan de Urrede

Juan de Urrede també anomenat Juan de Urreda o Johannes de Wreede (c. 1430 - c. 1482) fou un cantant i compositor flamenc en actiu en Espanya al servei del Duc d'Alba i dels reis Catòlics, Ferran i Isabel.

Nou!!: 1482 і Juan de Urrede · Veure més »

Kameničná

Kameničná és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1482 і Kameničná · Veure més »

Karli-Ili

Karli-Ili (País de Carles) fou un territori otomà que va existir al segle XV.

Nou!!: 1482 і Karli-Ili · Veure més »

Kulu

Kulu, coneguda un cop com a Kul-anti-Peetha - "la fi del món habitable", és la ciutat capital del Districte de Kullu, en l'estat indi de Himachal Pradesh.

Nou!!: 1482 і Kulu · Veure més »

La primavera

La primavera és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.

Nou!!: 1482 і La primavera · Veure més »

Landgraviat de Turíngia

El landgraviat de Turíngia (fins a 1130 marcgraviat) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, a la moderna regió de Turíngia.

Nou!!: 1482 і Landgraviat de Turíngia · Veure més »

Liparit II Dadiani

Liparit II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1482 al 1512.

Nou!!: 1482 і Liparit II Dadiani · Veure més »

Lleonard III Tocco

Lleonard III Tocco fou fill de Carles II Tocco.

Nou!!: 1482 і Lleonard III Tocco · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1482 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de Bailiffs de Guernsey

Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.

Nou!!: 1482 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1482 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1482 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de bisbes d'Osma i d'Osma-Sòria

Aquesta és la Llista de bisbes d'Osma i d'Osma-Sòria, és a dir, dels bisbes que han ocupat la seu episcopal de l'antic Bisbat d'Osma i de l'actual Diòcesi d'Osma-Sòria.

Nou!!: 1482 і Llista de bisbes d'Osma i d'Osma-Sòria · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1482 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de ducs de Borgonya

Llista de comtes i ducs de Borgonya, sobirans del Comtat de Borgonya i del Ducat de Borgonya.

Nou!!: 1482 і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »

Llista de tractats

Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.

Nou!!: 1482 і Llista de tractats · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: 1482 і Llotja de la Seda · Veure més »

Lluís de Borbó (Lieja)

Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.

Nou!!: 1482 і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »

Lluís I de Savoia

Lluís I de Savoia (Ginebra, Ducat de Savoia 1413 - Lió, França 1465) fou el duc de Savoia entre 1440 i 1465.

Nou!!: 1482 і Lluís I de Savoia · Veure més »

Lluís Maria Sforza

Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.

Nou!!: 1482 і Lluís Maria Sforza · Veure més »

Lluïsa de Montpensier

Lluïsa de Montpensier o Lluïsa de Borbó-Montpensier (1482 -1561) fou comtessa pretendent i després duquessa de Montpensier de 1522 a 1539 i de 1539 a 1561.

Nou!!: 1482 і Lluïsa de Montpensier · Veure més »

Loja (Granada)

Loja és un municipi de la província de Granada.

Nou!!: 1482 і Loja (Granada) · Veure més »

Luca della Robbia

Les vides d'artistes'' de Giorgio Vasari. Luca della Robbia (Florència, 1400 - Florència, 1482) fou un escultor i ceramista italià, cèlebre per les seues obres de terracota.

Nou!!: 1482 і Luca della Robbia · Veure més »

Luca Signorelli

350px Luca Signorelli, també conegut com a Luca da Cortona, pseudònims de Luca d'Egidio di Ventura (Cortona, c. 1445 - Cortona, 16 d'octubre del 1523) fou un pintor italià del Renaixement que destacà sobretot per la seua capacitat com a dibuixant i la mestria en l'ús de l'escorç.

Nou!!: 1482 і Luca Signorelli · Veure més »

Lucrècia Tornabuoni

Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 1425-íd. 1482) fou una poeta i noble italiana que s'emparentà amb els Mèdici de Florència.

Nou!!: 1482 і Lucrècia Tornabuoni · Veure més »

Madonna Benois

Madonna Benois és un quadre pintat per Leonardo da Vinci entre 1478 i 1482 i que s'exposa actualment al Museu de l'Ermitage.

Nou!!: 1482 і Madonna Benois · Veure més »

Mahmud Gawan

Khwadja Imad al-Din Mahmud Gawan (1411-1482) fou un ministre bahmànida que va exercir del 1458 al 1482.

Nou!!: 1482 і Mahmud Gawan · Veure més »

Mahmud Xah I Begra Gudjarati

Mahmud Xah I Begra (Baykara) Sayf-ad-Din (? - Ahmedabad el 23 de novembre de 1511) fou sultà de Gujarat.

Nou!!: 1482 і Mahmud Xah I Begra Gudjarati · Veure més »

Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)

Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 1480 - Mechelen, 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.

Nou!!: 1482 і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »

Maria d'Anjou i d'Aragó

Maria d'Anjou (1404 - abadia de Chateliers-en-Poitou 1463), infanta de Provença i princesa de Nàpols, reina consort de França (1422-1461).

Nou!!: 1482 і Maria d'Anjou i d'Aragó · Veure més »

Maria d'Aragó i de Castella

Maria d'Aragó (Còrdova 1482 - Lisboa 1517), infanta de Castella, princesa d'Aragó i reina consort de Portugal (1500-1517).

Nou!!: 1482 і Maria d'Aragó i de Castella · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: 1482 і Maria de Borgonya · Veure més »

Mariano Socini

Mariano Sozzini —dit el Jove per diferenciar-lo del seu pare— (Siena, 1482 – ?, 1556) fou un jurista italià, que va donar nom a la cautela sociniana.

Nou!!: 1482 і Mariano Socini · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1482 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat de Finale

El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.

Nou!!: 1482 і Marquesat de Finale · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: 1482 і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Mazar-e Xarif

La gran mesquita blava de '''Mazar-e Xarif''' Mazar-e Xarif (Mazār-e Šarīf, del persa مزار شریف Mazāre Šarīf) és la quarta ciutat més gran de l'Afganistan, amb uns 300.600 habitants (estimació de l'any 2006).

Nou!!: 1482 і Mazar-e Xarif · Veure més »

Meñli I Giray

Meñli I Giray o Mengli Giray (1445-1515) fou un dels més importants khans de Crimea que va governar tres vegades, el 1467, del 1469 al 1475 i de 1478 a 1515.

Nou!!: 1482 і Meñli I Giray · Veure més »

Mesih Paixà

Mesih Paixà fou gran visir otomà el 1501.

Nou!!: 1482 і Mesih Paixà · Veure més »

Mino da Fiesole

Mino da Fiesole: ''Retrat d'Astorre II Manfredi'' (1455), National Gallery of Art, Washington DC (EUA) Badia, Florència. Mino da Fiesole, també conegut com a Mino di Giovanni (Poppi, c. 1429 – 11 de juliol de 1484) va ser un escultor italià del Renaixement.

Nou!!: 1482 і Mino da Fiesole · Veure més »

Moda

La top model Gisele Bündchen. La moda es pot definir com l'ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc., segons el gust del moment o com a l'ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord amb l'època i la civilització.

Nou!!: 1482 і Moda · Veure més »

Montefeltro

Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.

Nou!!: 1482 і Montefeltro · Veure més »

Muhammad Amin

Muhammad Amin ibn Ibrahim fou khan de Kazan, fill d'Ibrahim ibn Mahmud.

Nou!!: 1482 і Muhammad Amin · Veure més »

Muhàmmad XII

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.

Nou!!: 1482 і Muhàmmad XII · Veure més »

Nájera

Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: 1482 і Nájera · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: 1482 і Neerlandès · Veure més »

Nules

Nules és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló.

Nou!!: 1482 і Nules · Veure més »

Orde dels Predicadors

Església dels Jacobins de Tolosa LOrde de Predicadors (Ordo Praedicatorum, O.P.), coneguts popularment com a Dominics o Dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: 1482 і Orde dels Predicadors · Veure més »

Ortigosa de Cameros

Ortigosa de Cameros és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.

Nou!!: 1482 і Ortigosa de Cameros · Veure més »

Països Baixos Borgonyons

Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.

Nou!!: 1482 і Països Baixos Borgonyons · Veure més »

Pals

Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: 1482 і Pals · Veure més »

Paolo dal Pozzo Toscanelli

Paolo dal Pozzo Toscanelli Paolo dal Pozzo Toscanelli (Florència, 1397 - 10 de maig de 1482) fou un matemàtic, astrònom i cosmògraf italià.

Nou!!: 1482 і Paolo dal Pozzo Toscanelli · Veure més »

Pau de Bagnolo

Hèrcules I d'Este La Pau de Bagnolo, signada el 7 d'agost de 1484 va posar punt final a la guerra de Ferrara, que havia començat el 1482 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.

Nou!!: 1482 і Pau de Bagnolo · Veure més »

Pedro Ciruelo

Pedro Sánchez Ciruelo, o simplement Pedro Ciruelo, conegut en llatí com Petrus Ceruelus Darocensis (Daroca, 1468/1470 — Salamanca, 5 de novembre de 1548, va ser un filòsof, teòleg i matemàtic aragonès. Els seus coneixements científics i la seva metòdica exposició d'aquests permeten considerar a Ciruelo com a una figura representativa del moviment renaixentista anomenat «humanisme científic».Albares Albares 1996: p. 205. Constitueix la síntesi de l'erudit hispà de la primera meitat del segle XVI.Martín Abad 1999: p. 218.

Nou!!: 1482 і Pedro Ciruelo · Veure més »

Pedro de Córdoba

Frai Pedro de Córdoba (1482, Córdoba - 4 de maig de 1521, Hispaniola) fou un missioner i frare dominic espanyol, fou un dels pioners de l'evangelització a Amèrica i protector dels indis.

Nou!!: 1482 і Pedro de Córdoba · Veure més »

Pedro González de Mendoza

Pedro González de Mendoza (Guadalajara, 3 de maig de 1428 - Guadalajara, 11 de gener de 1495) va ésser eclesiàstic i polític castellà, un dels millors exemples del pas del món medieval al modern, al llarg del segle XV.

Nou!!: 1482 і Pedro González de Mendoza · Veure més »

Pere Daguí

Pere Daguí (Montblanc, Conca de Barberà ? - Sevilla 1500) fou un eclesiàstic i filòsof lul·lista.

Nou!!: 1482 і Pere Daguí · Veure més »

Pere de Cardona

* Pere de Cardona (arquebisbe), bisbe d'Urgell (1472-1515), president de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).

Nou!!: 1482 і Pere de Cardona · Veure més »

Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere (Folc) de Cardona.

Nou!!: 1482 і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »

Pere II de Borbó

'''Tríptic de Molins'''. Pere II de Borbó amb Sant Pere. Pere II (nascut l'1 de desembre de 1438, mort al seu castell de Moulins el 10 d'octubre de 1503, va ser enterrat a la capella del priorat de Souvigny).

Nou!!: 1482 і Pere II de Borbó · Veure més »

Pere Posa

Pere Posa (?, s. XV - Barcelona, 1506) fou un clergue, llibreter i impressor català.

Nou!!: 1482 і Pere Posa · Veure més »

Perugino

Pietro di Cristoforo Vannucci dit Perugino (Città della Pieve, prop de Perusa, c. 1448 — Fontignano, febrer del 1523) va ser un pintor italià del Renaixement, adscrit a l'escola d'Umbria.

Nou!!: 1482 і Perugino · Veure més »

Presidència de Bombai

Mapa de la part nord (1909) La presidència de Bombai fou una entitat administrativa de l'Índia Britànica, formada pels territoris occidentals de l'Índia.

Nou!!: 1482 і Presidència de Bombai · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1482 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Qàït-bay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay —en àrab الملك الأشرف سيف الدين قائتباي (قايتباي) المحمودي الظاهري, al-Malik al-Axraf Sayf ad-Dīn Qāʾit-bāy (o Qāyt-bāy) al-Maḥmūdī aẓ-Ẓāhirī— fou soldà mameluc del Caire burjita o circassià (1468-1495).

Nou!!: 1482 і Qàït-bay · Veure més »

Qànsawh al-Ghawrí

Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí —en àrab الملك الأشرف قانصوه الغوري, al-Malik al-Axraf Qānṣawh al-Ḡawrī— (1439-1516) fou soldà mameluc del Caire de la dinastia burjita (1501-1516).

Nou!!: 1482 і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (Marcus Fabius Quintilianus) (Calahorra, ~30 — Calahorra, ~95) fou un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fóra romà d'origen).

Nou!!: 1482 і Quintilià · Veure més »

Ramon Solà

Ramon Solà (Girona, ? - 1462) va ser un pintor.

Nou!!: 1482 і Ramon Solà · Veure més »

Regió de Brussel·les-Capital

La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).

Nou!!: 1482 і Regió de Brussel·les-Capital · Veure més »

Regne de Ruanda

El Regne de Banyarwanda (conegut generalment com a Regne de Ruanda) fou fundat vers el segle XV per una tribu de pastors, els tutsis, ocupant més o menys la meitat del modern estat de Ruanda.

Nou!!: 1482 і Regne de Ruanda · Veure més »

Reial d'or de Mallorca

Reial d’or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d’or de Mallorca fou una moneda medieval d’or creada per Jaume II de Mallorca l’any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.

Nou!!: 1482 і Reial d'or de Mallorca · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: 1482 і Reis Catòlics · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: 1482 і Renaixement · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I dit el Bo - en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn - (Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou Duc de Lorena (1431 – 1453), Comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), Rei de Nàpols (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i Comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: 1482 і Renat I · Veure més »

Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida

El Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida és un retaule fet per Pere Garcia de Benavarri a finals del segle XV per a l'església de Sant Joan de Lleida.

Nou!!: 1482 і Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida · Veure més »

Reuss-Lobenstein

Reuss-Lobenstein (Reuß-Lobenstein) va ser un estat localitzat en la part alemanya del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1482 і Reuss-Lobenstein · Veure més »

Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci)

Sant Jeroni al desert (en italià, San Gerolamo) és una pintura realitzada al tremp i oli sobre taula, pel pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci.

Nou!!: 1482 і Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci) · Veure més »

Sant Jordi de la Mina

Sant Jordi de la Mina (Sāo Jorge da Mina, nom original en portuguès) va ser un establiment fortificat de domini portuguès, situat a l'Àfrica, sobre la costa del golf de Guinea, en el que és actualment l'estat de Ghana.

Nou!!: 1482 і Sant Jordi de la Mina · Veure més »

Sant Pere de les Maleses

El monestir de Sant Pere de les Maleses és un antic cenobi benedictí localitzat dins del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: 1482 і Sant Pere de les Maleses · Veure més »

Santa Maria delle Grazie

Santa Maria delle Grazie és una església de Milà, a la Llombardia, a Itàlia.

Nou!!: 1482 і Santa Maria delle Grazie · Veure més »

Santa Maria sopra Minerva

Interior de '''Santa Maria sopra Minerva''' Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.

Nou!!: 1482 і Santa Maria sopra Minerva · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: 1482 і Setge · Veure més »

Stari Grad

Stari Grad o Cittavecchia és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar a Dalmàcia, Croàcia.

Nou!!: 1482 і Stari Grad · Veure més »

Tadeu Manfredi

Tadeu Manfredi (Taddeo Manfredi) va ser fill de Guiu Antoni Manfredi del que son germà Astorgi II Manfredi va usurpar la senyoria sobirana de Faenza.

Nou!!: 1482 і Tadeu Manfredi · Veure més »

Terschelling

Terschelling (frisó Skylge) és una illa frisona pertanyent a la província de Frísia, situada entre Vlieland (a l'oest) i Ameland (a l'est).

Nou!!: 1482 і Terschelling · Veure més »

Tomás de Torquemada

Tomás de Torquemada (* Torquemada, Palència o Valladolid, Castella (segons l'historiador), 1420 – † Àvila, Castella, 16 de setembre de 1498), Inquisidor general de Castella i Aragó en el segle XV.

Nou!!: 1482 і Tomás de Torquemada · Veure més »

Turíngia

L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.

Nou!!: 1482 і Turíngia · Veure més »

Ugueta de ça Masó

Ugueta de ça Masó entre terratrèmols i caresties fou abadessa de Sant Nicolau de Camprodon des de 1402 fins a 1476.

Nou!!: 1482 і Ugueta de ça Masó · Veure més »

Unitat perifèrica de Cefalònia

Cefalònia (en català antic Xifal·lònia o Xifel·lònia) és una illa de la mar Jònica, la més gran d'aquesta mar.

Nou!!: 1482 і Unitat perifèrica de Cefalònia · Veure més »

Universitat de Valladolid

La Universidad de Valladolid és una universitat pública espanyola fundada al segle XIII, encarregada de l'ensenyança d'estudis superiors en set campus distribuïts per quatre ciutats de Castella i Lleó: Valladolid, Palència, Sòria i Segòvia.

Nou!!: 1482 і Universitat de Valladolid · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: 1482 і València · Veure més »

València a l'Època de l'Esplendor

Al segle XV València va viure una etapa de gran desenvolupament econòmic i esplendor cultural i artístic, anomenada el segle d'or o l'Època de l'Esplendor.

Nou!!: 1482 і València a l'Època de l'Esplendor · Veure més »

Vamek II Dadiani

Vamek II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1474 al 1482.

Nou!!: 1482 і Vamek II Dadiani · Veure més »

Vannozza Cattanei

Vannozza (Giovanna) Cattanei, Màntua, 1442 - Roma, 1518) va ser la principal amant i mare de quatre dels fills de Roderic de Borja, futur Papa Alexandre VI. Tot i la condició eclesiàstica de Roderic (era cardenal), va establir una relació quasi conjugal amb ella, de la qual van néixer quatre fills, Joan el 1474, Cèsar el 1476, Lucrècia el 1480 i Jofré el 1482. El Papa va reconèixer tots els seus fills i es va preocupar pel seu futur, igual que pel de la seva mare. Vannozza va casar-se dos cops amb Giorgio della Croce i després amb Carlo Canale. Va morir amb una certa fama de pietosa i va donar tots els seus béns, molts dels quals el Papa Alexandre li havia procurat, a l'Església.

Nou!!: 1482 і Vannozza Cattanei · Veure més »

Varano

Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del segle XIII fins a començaments del XVI.

Nou!!: 1482 і Varano · Veure més »

Vescomtat de Meaux

El vescomtat de Meaux fou una jurisdicció feudal de Xampanya originada per l'absència dels comtes de Meaux (que eren comtes de Blois i Xampanya).

Nou!!: 1482 і Vescomtat de Meaux · Veure més »

Vescomtat de Ventadorn

El vescomtat de Ventadorn fou una jurisdicció feudal del Llemosí al baix Llemosí, formada per segregació del vescomtat de Comborn per a una branca d'aquesta família (Ebles, fill d'Aquimbald II de Comborn) vers 1086.

Nou!!: 1482 і Vescomtat de Ventadorn · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: 1482 і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Violant de Valois

Violant de Valois (Tours, 1434 - Chambéry, 1478) fou princesa de França i duquessa consort de Savoia (1465-1472).

Nou!!: 1482 і Violant de Valois · Veure més »

Wettin

Els Wettin fou un llinatge alemany, el territori inicial de la qual fou el comtat de Grabfeld o Grabfeldgau.

Nou!!: 1482 і Wettin · Veure més »

Xams al-Din Muhàmmad III

Xams al-Din Laixkari Muhàmmad Xah III fou sultà de la dinastia bahmànida del Dècan (1463-1482).

Nou!!: 1482 і Xams al-Din Muhàmmad III · Veure més »

Xihab al-Din Mahmud

Xihab-ad-Din Mahmud fou sultà bahmànida del Dècan a Bidar.

Nou!!: 1482 і Xihab al-Din Mahmud · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1482 і 27 de març · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »