Taula de continguts
296 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abd al-Razzak Samarkandi, Abraham ben Selomó ibn Torrutiel, Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad, Adoració dels Mags (Leonardo da Vinci), Agostino Spinola, Ahmad Xah I, Ala al-Din Imad Xa, Aldo Manuzio, Alexandre VI, Alfonso Carrillo de Acuña, Alhama de Granada, Amadeu da Silva, Amadeu IX de Savoia, Ankara, Anna de Lusignan, Antón de Alaminos, Antic règim a França, Antiga Catedral de Sant Salvador del Congo, Arquebisbat catòlic d'Atenes, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Kaunas, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Patres, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Szczecin-Kamień, Arquebisbat de Torí, Ascoli Piceno, Àfrica, Àfrica Occidental Portuguesa, Baccio Pontelli, Baiazet II, Bartolomé Ramos de Pareja, Batalla d'Aguere, Beltrán de la Cueva, ... Ampliar l'índex (246 més) »
Abadia de Saint-Germain-des-Prés
XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.
Veure 1482 і Abadia de Saint-Germain-des-Prés
Abd al-Razzak Samarkandi
Abd al-Razzak Samarkandi —Abd al-Razzak Kaman al-Din ibn Djalal al-Din Ishak al-Samarkandi— (Herat, 7 de novembre de 1413 - juliol o agost del 1482) fou un historiador i erudit persa dels timúrides al servei principalment de Shah Rukh.
Veure 1482 і Abd al-Razzak Samarkandi
Abraham ben Selomó ibn Torrutiel
Abraham ben Selomó ibn Torrutiel (Utiel, 1482 − segle XVI) va ser un historiador jueu de l'Àfrica del Nord i dels jueus d'origen a la península Ibèrica.
Veure 1482 і Abraham ben Selomó ibn Torrutiel
Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad
Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad, conegut a les cròniques cristianes com a Muley Hacen, fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, fill de Sad ibn Alí.
Veure 1482 і Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad
Adoració dels Mags (Leonardo da Vinci)
LAdoració dels Mags va ser la primera gran obra del pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci.
Veure 1482 і Adoració dels Mags (Leonardo da Vinci)
Agostino Spinola
Agostino Spinola (Savona, gener de 1482 † Roma, 18 d'octubre de 1537) va ser un cardenal italià.
Veure 1482 і Agostino Spinola
Ahmad Xah I
Àhmad Xah I (Màlik Àhmad Xah Bahri, després Àhmad Nizam Xah Bahri), fou el considerat primer sultà independent d'Ahmadnagar.
Veure 1482 і Ahmad Xah I
Ala al-Din Imad Xa
Ala al-Din Imad Shah (? - 1530) fou el segon sultà imadxàhida de Berar.
Veure 1482 і Ala al-Din Imad Xa
Aldo Manuzio
Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.
Veure 1482 і Aldo Manuzio
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure 1482 і Alexandre VI
Alfonso Carrillo de Acuña
Alfonso (o Alonso) Carrillo de Acuña (Carrascosa del Campo, 1410 - Alcalá de Henares, 1 de juliol de 1482) fou un important prelat de la Castella del.
Veure 1482 і Alfonso Carrillo de Acuña
Alhama de Granada
Alhama de Granada és una ciutat de la província de Granada situada al sud-oest de la província.
Veure 1482 і Alhama de Granada
Amadeu da Silva
Amadeu de Portugal, nascut João Meneses da Silva (Campo Maior, Regne de Portugal, c. 1429 – Milà, 10 d'agost de 1482), fou un franciscà portuguès, fundador de la branca observants dels amadeïtes.
Veure 1482 і Amadeu da Silva
Amadeu IX de Savoia
Amadeu IX de Savoia, anomenat «el Beat» (Thonon-les-Bains, Savoia, 1 de febrer de 1435 - Vercelli, 1472) fou el duc de Savoia entre 1465 i 1472.
Veure 1482 і Amadeu IX de Savoia
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure 1482 і Ankara
Anna de Lusignan
Escut d'armes dels darrers reis de Xipre. Anna de Lusignan o Anna de Xipre (1418 Regne de Xipre - Ginebra, Savoia 1462) fou una princesa de Xipre i duquessa consort de Savoia.
Veure 1482 і Anna de Lusignan
Antón de Alaminos
Antón de Alaminos (Palos de la Frontera, Regne de Castella, 1482 - 1520?) fou un navegant i explorador castellà.
Veure 1482 і Antón de Alaminos
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Veure 1482 і Antic règim a França
Antiga Catedral de Sant Salvador del Congo
L'antigua Catedral de San Salvador del Congo (en portuguès: Catedral de São Salvador do Congo; coneguda popularment en kikongo com kulumbimbi), construïda a la fi del a la capital del regne del Congo, va ser una de les primeres catedrals catòliques a l'Àfrica subsahariana.
Veure 1482 і Antiga Catedral de Sant Salvador del Congo
Arquebisbat catòlic d'Atenes
Larquebisbat d'Atenes (grec: Ιερά Αρχιεπισκοπή Καθολικών Αθηνών, llatí: Archidioecesis Atheniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Grècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure 1482 і Arquebisbat catòlic d'Atenes
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure 1482 і Arquebisbat d'Acerenza
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Veure 1482 і Arquebisbat d'Olomouc
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Veure 1482 і Arquebisbat de Bari-Bitonto
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1482 і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Veure 1482 і Arquebisbat de Bourges
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Veure 1482 і Arquebisbat de Breslau
Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 1482 і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure 1482 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure 1482 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
Arquebisbat de Kaunas
Larquebisbat de Kaunas (lituà: Kauno arkivyskupija, llatí: Archidioecesis Kaunensis) és una seu metropolità de l'Església Catòlica a Lituània.
Veure 1482 і Arquebisbat de Kaunas
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure 1482 і Arquebisbat de Matera-Irsina
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 1482 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Veure 1482 і Arquebisbat de Narbona
Arquebisbat de Patres
basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Veure 1482 і Arquebisbat de Patres
Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve
LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure 1482 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve
Arquebisbat de Pescara-Penne
Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure 1482 і Arquebisbat de Pescara-Penne
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure 1482 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux.
Veure 1482 і Arquebisbat de Rennes
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1482 і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 1482 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Arquebisbat de Szczecin-Kamień
La concattedrale de Sant Joan Baptista a Kamień Pomorski Larquebisbat de Szczecin-Kamień (polonès: Archidiecezja szczecińsko-kamieńska, llatí: Archidioecesis Sedinensis-Caminensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Veure 1482 і Arquebisbat de Szczecin-Kamień
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 1482 і Arquebisbat de Torí
Ascoli Piceno
Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.
Veure 1482 і Ascoli Piceno
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure 1482 і Àfrica
Àfrica Occidental Portuguesa
Àfrica Occidental Portuguesa o Angola (oficialment, Estado da África Ocidental o Angola Portuguesa, després elevada a Província Ultramarina de Angola l'11 de juny de 1951 i, finalment, Estado de Angola en 1972) és el nom comú pel qual fou conegut la colònia portuguesa a la costa d'Àfrica Occidental en diferents èpoques.
Veure 1482 і Àfrica Occidental Portuguesa
Baccio Pontelli
Baccio Pontelli (Florència, ~1450 — Urbino, 1492) va ser un arquitecte italià del Renaixement.
Veure 1482 і Baccio Pontelli
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Veure 1482 і Baiazet II
Bartolomé Ramos de Pareja
Bartolomé Ramos de Pareja (Baeza, Regne de Castella, 25 de gener de 1440 - ?) fou un compositor i musicòleg castellà.
Veure 1482 і Bartolomé Ramos de Pareja
Batalla d'Aguere
La batalla d'Aguere o batalla de La Laguna és el nom que rep la batalla que va tenir lloc el 14 de novembre de 1494 i que predetermina definitivament la conquesta de l'illa de Tenerife pels castellans liderats per Alonso Fernández de Lugo.
Veure 1482 і Batalla d'Aguere
Beltrán de la Cueva
Beltrán de la Cueva (Úbeda, 1435 - Cuéllar, 1 de novembre de 1492) va ser un noble, polític i militar castellà, considerat un dels personatges més importants del seu temps, en ser preferit d'Enric IV de Castella, al costat de Juan Pacheco, marquès de Villena, i Miguel Lucas d'Iranzo, conestable de Castella.
Veure 1482 і Beltrán de la Cueva
Berenguer de Sos
Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482.
Veure 1482 і Berenguer de Sos
Birecik
Birecik (en arameu Birtha, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades.
Veure 1482 і Birecik
Bisbat d'Ajaccio
El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure 1482 і Bisbat d'Ajaccio
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 1482 і Bisbat d'Alba
Bisbat d'Alife-Caiazzo
El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1482 і Bisbat d'Alife-Caiazzo
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Veure 1482 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Veure 1482 і Bisbat d'Amiens
Bisbat d'Apt
El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Veure 1482 і Bisbat d'Apt
Bisbat d'Oslo
El bisbat d'Oslo (noruec: Oslo Bispedømme; llatí: Dioecesis Osloensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure 1482 і Bisbat d'Oslo
Bisbat de Betlem
La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.
Veure 1482 і Bisbat de Betlem
Bisbat de Casale Monferrato
El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 1482 і Bisbat de Casale Monferrato
Bisbat de Conversano-Monopoli
La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 1482 і Bisbat de Conversano-Monopoli
Bisbat de Dol
Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Veure 1482 і Bisbat de Dol
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 1482 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
Bisbat de Galloway
Restes de la ''Whithorn Priory'', la catedral de la diòcesi medieval Escut de l'antic bisbat de Whithorn-Galloway El bisbat de Galloway (anglès: Diocese of Galloway, llatí: Dioecesis Candidae Casae o Gallovidiana) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Veure 1482 і Bisbat de Galloway
Bisbat de Grenoble-Vienne
L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure 1482 і Bisbat de Grenoble-Vienne
Bisbat de Gubbio
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure 1482 і Bisbat de Gubbio
Bisbat de Koper
catedral de l'Assumpta i Sant Nazari a Koper El bisbat de Koper (eslovè: Škofija Koper; italià: Diocesi di Capodistria; llatí: Dioecesis Iustinopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Eslovènia, sufragània de l'arquebisbat de Ljubljana.
Veure 1482 і Bisbat de Koper
Bisbat de Léon
Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''.
Veure 1482 і Bisbat de Léon
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030.
Veure 1482 і Bisbat de Lescar
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure 1482 і Bisbat de Lieja
Bisbat de Lisieux
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.
Veure 1482 і Bisbat de Lisieux
Bisbat de Lutsk
Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.
Veure 1482 і Bisbat de Lutsk
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure 1482 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 1482 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
Bisbat de Mottola
El Bisbat de Mottola (en llatí: Dioecesis Motulensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.
Veure 1482 і Bisbat de Mottola
Bisbat de Nimes
L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.
Veure 1482 і Bisbat de Nimes
Bisbat de Parma
Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1482 і Bisbat de Parma
Bisbat de Patti
L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 1482 і Bisbat de Patti
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1482 і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.
Veure 1482 і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
Bisbat de Sant Flor
Estàtua del bisbe Pierre-Antoine-Marie Lamouroux de Pompignac a la catedral de Sant Flor. El bisbat de Sant Flor (francès: Diocèse de Saint-Flour, llatí: Dioecesis Sancti Flori) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Veure 1482 і Bisbat de Sant Flor
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure 1482 і Bisbat de Sion
Bisbat de Trebinje-Mrkan
El bisbat de Trebinje-Mrkan (bosnià: Trebinjsko-mrkanska biskupija; llatí: Dioecesis Tribuniensis-Marcanensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Hercegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.
Veure 1482 і Bisbat de Trebinje-Mrkan
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Veure 1482 і Bisbat de Viena del Delfinat
Bonna de Savoia
Imatge de la tomba de Bonna de Savoia. Bonna de Savoia (en italià: Bona di Savoia) (Chambéry, Ducat de Savoia 1449 - Fossano 1503) fou una princesa de Savoia i duquessa consort de Milà.
Veure 1482 і Bonna de Savoia
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Veure 1482 і Capella Sixtina
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure 1482 і Cardona
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Veure 1482 і Carles I de Borgonya
Carles I de Savoia
Carles I de Savoia, anomenat el Guerrer, (Carignano, Savoia, 29 de març de 1468 - Pignerol, 13 de març de 1490) fou el duc de Savoia entre 1482 i 1490 i rei titular de Xipre, Jerusalem i Armènia entre 1485 i 1490.
Veure 1482 і Carles I de Savoia
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Veure 1482 і Carles VII de França
Casa da Guiné
Bandera de la Companyia de Guinea Casa da Guiné fou la designació donada, en el context dels descobriments portuguesos, als magatzems reials portuguesos de la segona meitat del.
Veure 1482 і Casa da Guiné
Castell de Bonaguil
Entrada al castell El castell segons dibuix de Eugène Viollet-le-Duc El castell de Bonaguil està situat a França, sobre el municipi de Saint-Front-sur-Lémance però és propietat del municipi de Fumel al departament d'Òlt i Garona, a la regió de la Nova Aquitània.
Veure 1482 і Castell de Bonaguil
Castell del Piló
El Castell del Piló es troba en la cimera d'un turó rocós a prop d'Albalat dels Tarongers.
Veure 1482 і Castell del Piló
Cavall de Leonardo
Estudi del cavall de Leonardo da Vinci cap a 1490 Ludovic Sforza El Cavall de Léonard (en italià: Il Cavallo di Leonardo) és un monument inventat per Leonardo da Vinci.
Veure 1482 і Cavall de Leonardo
Cefalònia
Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.
Veure 1482 і Cefalònia
Cementiri dels Reis
El cementiri dels Reis o cementiri de Plainpalais, és un cementiri de la ciutat de Ginebra on hi ha enterrats, en 28000 m2, alguns magistrats ginebrins i personalitats importants de la ciutat que contribuïren al prestigi internacional de Ginebra.
Veure 1482 і Cementiri dels Reis
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Veure 1482 і Cesena
Champaner
Setge de Champaner per part de l'emperador Humayun. Foli il·lustrat del llibre Akbarnamah. 1590-1596 Champaner (Campaner o Čampaner) és una fortalesa i poble en ruïnes del Gujarat, al districte de Panch Mahals.
Veure 1482 і Champaner
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Veure 1482 і Comtat d'Artois
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure 1482 і Comtat d'Hainaut
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure 1482 і Comtat d'Holanda
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure 1482 і Comtat de Borgonya
Comtat de Château-Chinon
El comtat de Château-Chinon fou una jurisdicció feudal de França, creada el 1644 per elevació de la senyoria del mateix nom centrada a la població de Château-Chinon.
Veure 1482 і Comtat de Château-Chinon
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure 1482 і Comtat de Flandes
Comtat de Ginebra
El comtat de Ginebra fou una jurisdicció feudal centrada inicialment entorn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins al 1724.
Veure 1482 і Comtat de Ginebra
Comtat de Gueldre
Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure 1482 і Comtat de Gueldre
Comtat de Marle
El comtat de Marle fou una senyoria feudal de França a la Picardia (avui al departament d'Aisne).
Veure 1482 і Comtat de Marle
Comtat de Montbéliard
El comtat de Montbéliard fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure 1482 і Comtat de Montbéliard
Comtat de Penthièvre
El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.
Veure 1482 і Comtat de Penthièvre
Comtat de Saint Pol
El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de França, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes.
Veure 1482 і Comtat de Saint Pol
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Veure 1482 і Comtat de Soissons
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Veure 1482 і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Cos Militar de Sanitat
El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.
Veure 1482 і Cos Militar de Sanitat
Cristòfol de Gualbes
Cristòfol de Gualbes (Barcelona ? - ? 1490 o 1491), fou un religiós català, inquisidor general d'Aragó, conseller del príncep de Viana i ambaixador de la Generalitat de Catalunya davant el Papa.
Veure 1482 і Cristòfol de Gualbes
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Veure 1482 і Cronologia de la repressió del català
Dècan
Altiplà del Dècan El Dècan és un altiplà disseccionat que ocupa la major part de la zona central i meridional del subcontinent indi.
Veure 1482 і Dècan
Diego de la Cruz
''Missa de Sant Gregori'' (MNAC) Diego de la Cruz (1460-1499) fou un pintor espanyol del, de possible origen flamenc.
Veure 1482 і Diego de la Cruz
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure 1482 і Dinastia borbònica
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure 1482 і Dinastia Savoia
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Veure 1482 і Dinastia Valois
Ducat d'Urbino
El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.
Veure 1482 і Ducat d'Urbino
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure 1482 і Ducat de Borgonya
Ducat de Bouillon
El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.
Veure 1482 і Ducat de Bouillon
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Veure 1482 і Ducat de Ferrara
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure 1482 і Ducat de Limburg
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Veure 1482 і Edat mitjana al País Valencià
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure 1482 і Edat mitjana als Països Catalans
Eduard IV d'Anglaterra
Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.
Veure 1482 і Eduard IV d'Anglaterra
El naixement de Venus
El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.
Veure 1482 і El naixement de Venus
Era de l'exploració
Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.
Veure 1482 і Era de l'exploració
Escultura del Renaixement
L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.
Veure 1482 і Escultura del Renaixement
Estat Lliure del Congo
LEstat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo (en francès État Indépendant du Congo) fou un antic domini colonial africà, propietat privada del rei Leopold II de Bèlgica, les fronteres del qual coincideixen amb l'actual República Democràtica del Congo.
Veure 1482 і Estat Lliure del Congo
Exploració europea de l'Àfrica
ptolemaiques, que des de llavors s'han atribuït als rangs que varien de les Muntanyes Rwenzori al Kilimanjaro cap als pics d'Etiòpia al capdavant del Nil Blau. La geografia del nord d'Àfrica ha estat bastant coneguda entre els europeus des de l'antiguitat clàssica en la geografia greco-romana.
Veure 1482 і Exploració europea de l'Àfrica
Fath Allah Imad al-Mulk
Darya Khan, més conegut pels seus títols de Fath Allah Imad al-Mulk (? - 1510) fou un sobirà de l'Índia fundador de la dinastia dels imadshàhides de Berar.
Veure 1482 і Fath Allah Imad al-Mulk
Federico da Montefeltro
Frederic III Montefeltro (Gubbio, 7 de juny del 1422 - Ferrara, 10 de setembre de 1482), era el fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.
Veure 1482 і Federico da Montefeltro
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Veure 1482 і Felip I de Castella
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure 1482 і Ferran el Catòlic
Filibert I de Savoia
Filibert I de Savoia, anomenat el Caçador, (Chambéry, Savoia 1465 - Lió, França 1482) fou el duc de Savoia entre 1472 i 1482.
Veure 1482 і Filibert I de Savoia
Finale Ligure
Finale Ligure (en ligur Finâ) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.
Veure 1482 і Finale Ligure
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Veure 1482 і Flavi Josep
Forts i castells de les regions de Volta, d'Accra, Central i Occidental
Els forts i castells de les regions de Volta, de Gran Accra, Central, i Occidental són les fortificacions i llocs avançats construïts pels europeus (principalment portuguesos, holandesos i britànics) al llarg de la Costa d'Or (actual Ghana) durant el període colonial.
Veure 1482 і Forts i castells de les regions de Volta, d'Accra, Central i Occidental
Francesc II de Bretanya
Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.
Veure 1482 і Francesc II de Bretanya
Francesc Santcliment
Francesc Santcliment (segle XV - segle XVI) va ser un matemàtic català, actiu a Barcelona com escriptor de llibres d'aritmètica del segle XV, utilitzà xifres aràbigues.
Veure 1482 і Francesc Santcliment
Francesca Marzano d'Aragona
Francesca Marzano d'Aragona fou la dona de Lleonard III Tocco, dèspota de Romania (Acarnània) i comte de Cefalònia i Zante, amb el que es va casar el 1477.
Veure 1482 і Francesca Marzano d'Aragona
Francesco Francia
''El baptisme de Crist'' (1509) Staatliche Kunstsammlungen de Dresden Francesco di Marco di Giacomo Raibolini dit Francesco Francia o Francesco de Bolonya, lat.
Veure 1482 і Francesco Francia
Franciabigio
''Retrat d'un home jove a l'escrivania'' Franciabigio (Florència, 1482 – 24 de gener de 1525) fou un pintor italià del Renaixement florentí.
Veure 1482 і Franciabigio
Fuensanta (Albacete)
Fuensanta és un municipi al nord de la província d'Albacete envoltat pels termes municipals de La Roda, Tarazona de la Mancha i per la província de Conca.
Veure 1482 і Fuensanta (Albacete)
Gedik Ahmad Paixà
Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.
Veure 1482 і Gedik Ahmad Paixà
Gem
Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.
Veure 1482 і Gem
Gemäldegalerie (Berlín)
miniatura miniatura miniatura miniatura La Gemäldegalerie o pinacoteca de Berlín és un dels Museus Nacionals de Berlín situat dins el complex museïstic del Kulturforum obert el 1998.
Veure 1482 і Gemäldegalerie (Berlín)
Generacions (llibre)
Generacions és el títol del llibre de William Strauss i Neil Howe, que tracta sobre la idea de generació com a unitat cultural i que afirma que durant tota la història recent s'han anat succeint diferents arquetipus generacionals que expliquen el canvi de valors.
Veure 1482 і Generacions (llibre)
Gerard Appiani d'Aragona de Còrsega
Gerard Appiani d'Aragona de Còrsega (1461-Florència 1502) fou fill de Jaume III Appiani d'Aragona.
Veure 1482 і Gerard Appiani d'Aragona de Còrsega
Giovanni Antonio Boltraffio
Giovanni Antonio Boltraffio (o també: Beltraffio) (Milà, 1467 - Milà, 1516) fou un pintor italià del Renaixement.
Veure 1482 і Giovanni Antonio Boltraffio
Giovanni di Paolo
''El matrimoni mísitic de Santa Caterina de Siena'', Metropolitan Museum of Art, Nova York. Giovanni di Paolo di Grazia (1399 o 1403 - 1482) va ser un pintor italià, que va treballar principalment a Siena.
Veure 1482 і Giovanni di Paolo
Grez-Doiceau
Grez-Doiceau (en való Gré, neerlandès Graven) és un municipi belga del Brabant Való a la regió valona.
Veure 1482 і Grez-Doiceau
Guerra d'Itàlia (1494-1498)
La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.
Veure 1482 і Guerra d'Itàlia (1494-1498)
Guerra de Ferrara
Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.
Veure 1482 і Guerra de Ferrara
Guerra de Granada
La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.
Veure 1482 і Guerra de Granada
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Veure 1482 і Guerres d'Itàlia
Guidobald I Montefeltro
Guidobald I Montefeltro (Gubbio 17 de gener de 1472-Fossombrone 11 d'abril del 1508), va ser fill de Frederic III Montefeltro al que va succeir el 1482 i de Battista Sforza, la qual va morir en el part de Guidobald.
Veure 1482 і Guidobald I Montefeltro
Hèrcules I d'Este
Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.
Veure 1482 і Hèrcules I d'Este
Herceg Novi
Herceg Novi (en serbi ciríl·lic: Херцег Нови, en italià: Castelnuovo) és una ciutat del sud-oest de Montenegro, que tenia 19.617 habitants segons el cens de l'any 2011.
Veure 1482 і Herceg Novi
Hieronymus Bosch
Hieronymus van Aken ('s-Hertogenbosch, c. 1450-1515) conegut amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou un artista reconegut, pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes.
Veure 1482 і Hieronymus Bosch
Història d'Àfrica
L'Àfrica és un continent amb una història que es pot dividir en tres períodes principals: el corresponent a la prehistòria i les primeres civilitzacions, amb l'auge d'Egipte; els imperis tribals posteriors i l'època marcada per la colonització europea i la posterior independència.
Veure 1482 і Història d'Àfrica
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Veure 1482 і Història d'Hongria
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure 1482 і Història de les matemàtiques
Història de València
La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.
Veure 1482 і Història de València
Història del Nepal
La història del Nepal s'estén des d'abans del, quan el país encara no estava unificat, i la seva història seria la de diferents estats que hi havia a la regió.
Veure 1482 і Història del Nepal
Història del País Valencià
citació.
Veure 1482 і Història del País Valencià
Ilham ibn Ibrahim
Ilham ibn Ibrahim o Ali ibn Ibrahim fou kan de Kazan, fill i successor el 1479 del seu pare Ibrahim ibn Mahmud.
Veure 1482 і Ilham ibn Ibrahim
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure 1482 і Illa de Rodes
Imitació de Crist
Imitació de Crist (títol original en llatí: De Imitatione Christi) és un llibre de devoció i ascètica catòlic escrit en forma de consells breus l'objectiu del qual és, segons el mateix text, d'"instruir l'ànima en la perfecció cristiana, proposant-li com a model el mateix Jesucrist", segons l'escola de la Devotio Moderna.
Veure 1482 і Imitació de Crist
Imperi Aixanti
L'Imperi Asante, Imperi Aixanti o Asante va ser un Estat creat pels aixanti, ètnia pertanyent al grup dels àkans Va ocupar les terres properes a la Costa d'Or, a Àfrica Occidental.
Veure 1482 і Imperi Aixanti
Impressió
XV (1568) de Jost Amman. La impressió és l'acció i efecte de deixar una marca o empremta sobre alguna cosa.
Veure 1482 і Impressió
Incunable
Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols.
Veure 1482 і Incunable
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure 1482 і Inquisició espanyola
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure 1482 і Isabel I de Castella
Ivan III de Moscou
Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.
Veure 1482 і Ivan III de Moscou
Jaume Destorrent i Casa-saja
Jaume Destorrent i Casa-saja (?, ~1430 - 1499, Conseller en Cap de Barcelona en 1478, 1484 i 1490. Mitjançant el seu matrimoni amb Violant Bertran i Malla, hereva de la baronia de Gelida, va ser senyor de Gelida des de 1485. Ciutadà de Barcelona i polític. Va ser doctor en dret per Lleida.
Veure 1482 і Jaume Destorrent i Casa-saja
Joan d'Horne
Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.
Veure 1482 і Joan d'Horne
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).
Veure 1482 і Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Reixac
''Dormició de la Mare de Déu'' de Joan Reixac (Museu de Belles Arts de València) Joan Reixac fou un pintor valencià floruit entre 1431 i 1482, d'estil gòtic.
Veure 1482 і Joan Reixac
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Veure 1482 і Joan Roís de Corella
Joana de Valois i d'Anjou
Joana de Valois (1435 - 1482), princesa de França i duquessa consort de Borbó (1456-1482).
Veure 1482 і Joana de Valois i d'Anjou
Kameničná
Kameničná és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país, a la frontera amb Hongria.
Veure 1482 і Kameničná
Karli-Ili
Karleli (Κάρλελι) o Karli-Ili (Karlıeli, 'el País de Carles', referit a Carles Tocco) fou un territori otomà que va existir al i que correspon amb les regions d'Etòlia i Acarnània, en cert moment posseïdes per Carles I Tocco (1381-1430).
Veure 1482 і Karli-Ili
Kulu (Índia)
Kulu, coneguda un cop com a Kul-anti-Peetha - "la fi del món habitable", és la ciutat capital del Districte de Kullu, en l'estat indi de Himachal Pradesh.
Veure 1482 і Kulu (Índia)
La primavera
La primavera és un quadre del pintor renaixentista italià Sandro Botticelli.
Veure 1482 і La primavera
Landgraviat de Turíngia
El landgraviat de Turíngia (fins a 1130 marcgraviat) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, a la moderna regió de Turíngia.
Veure 1482 і Landgraviat de Turíngia
Liparit II Dadiani
Liparit II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1482 al 1512.
Veure 1482 і Liparit II Dadiani
Lleonard III Tocco
Lleonard III Tocco fou fill de Carles II Tocco.
Veure 1482 і Lleonard III Tocco
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 1482 і Llista d'anys
Llista de Bailiffs de Guernsey
Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.
Veure 1482 і Llista de Bailiffs de Guernsey
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Veure 1482 і Llista de batles de Campos
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Veure 1482 і Llista de batles de Santa Maria del Camí
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Veure 1482 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Veure 1482 і Llista de ducs de Borgonya
Llista de tractats
Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
Veure 1482 і Llista de tractats
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Veure 1482 і Llotja de la Seda
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Veure 1482 і Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís I de Savoia
Lluís I de Savoia (Ginebra, Ducat de Savoia 1413 - Lió, França 1465) fou el duc de Savoia entre 1440 i 1465.
Veure 1482 і Lluís I de Savoia
Lluís Maria Sforza
Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.
Veure 1482 і Lluís Maria Sforza
Lluïsa de Montpensier
Lluïsa de Montpensier o Lluïsa de Borbó-Montpensier (1482 -1561) fou comtessa pretendent i després duquessa de Montpensier de 1522 a 1539 i de 1539 a 1561.
Veure 1482 і Lluïsa de Montpensier
Loja (Granada)
Loja és un municipi de la província de Granada.
Veure 1482 і Loja (Granada)
Luca della Robbia
Les vides d'artistes'' de Giorgio Vasari. Luca della Robbia (Florència, 1400 - Florència, 1482) fou un escultor i ceramista italià, cèlebre per les seues obres de terracota.
Veure 1482 і Luca della Robbia
Luca Signorelli
350px Luca Signorelli, també conegut com a Luca da Cortona, pseudònims de Luca d'Egidio di Ventura (Cortona, c. 1445 - Cortona, 16 d'octubre del 1523) fou un pintor italià del Renaixement que destacà sobretot per la seua capacitat com a dibuixant i la mestria en l'ús de l'escorç.
Veure 1482 і Luca Signorelli
Lucrècia Tornabuoni
Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 22 de juny de 1425-íd. 25 de març de1482) fou una poeta i noble italiana i una influent assessora política durant el.
Veure 1482 і Lucrècia Tornabuoni
Madonna Benois
Madonna Benois és un quadre pintat per Leonardo da Vinci entre 1478 i 1482 i que s'exposa actualment al Museu de l'Ermitage.
Veure 1482 і Madonna Benois
Mahmud Gawan
Khwadja Imad al-Din Mahmud Gawan (1411-1482) fou un ministre bahmànida que va exercir del 1458 al 1482.
Veure 1482 і Mahmud Gawan
Mahmud Xah I Begra Gudjarati
Mahmud Xah I Begra (Baykara) Sayf-ad-Din (? - Ahmedabad el 23 de novembre de 1511) fou sultà de Gujarat.
Veure 1482 і Mahmud Xah I Begra Gudjarati
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Veure 1482 і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Maria d'Anjou i d'Aragó
, infanta de Provença i princesa de Nàpols, fou reina consort de França (1422-1461).
Veure 1482 і Maria d'Anjou i d'Aragó
Maria d'Aragó i de Castella
Maria d'Aragó (Còrdova, 29 de juny de 1482 - Lisboa, 7 de març de 1517) va ser una infanta de Castella i princesa d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, esdevinguda reina consort de Portugal (1500-1517) pel seu matrimoni amb Manuel I.
Veure 1482 і Maria d'Aragó i de Castella
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Veure 1482 і Maria de Borgonya
Mariano Socini
Mariano Sozzini —dit el Jove per diferenciar-lo del seu pare— (Siena, 1482 – ?, 1556) fou un jurista italià, que va donar nom a la cautela sociniana.
Veure 1482 і Mariano Socini
Mariscal de França
El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.
Veure 1482 і Mariscal de França
Marquesat de Finale
El marquesat en 1749 El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.
Veure 1482 і Marquesat de Finale
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure 1482 і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Mazar-e Xarif
La gran mesquita blava de '''Mazar-e Xarif''' Mazar-e Xarif és la quarta ciutat més gran de l'Afganistan, amb uns 300.600 habitants (estimació de l'any 2006).
Veure 1482 і Mazar-e Xarif
Meñli I Giray
Meñli I Giray o Mengli Giray (1445-1515) fou un dels més importants kans de Crimea.
Veure 1482 і Meñli I Giray
Mesih Paixà
Mesih Paixà fou gran visir otomà el 1501.
Veure 1482 і Mesih Paixà
Mino da Fiesole
Mino da Fiesole: ''Retrat d'Astorre II Manfredi'' (1455), National Gallery of Art, Washington DC (EUA) Badia, Florència. Mino da Fiesole, també conegut com a Mino di Giovanni (Poppi, c. 1429 – 11 de juliol de 1484) va ser un escultor italià del Renaixement.
Veure 1482 і Mino da Fiesole
Moda
La top model Gisele Bündchen. La moda es pot definir com l'ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc., segons el gust del moment o com a l'ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord amb l'època i la civilització.
Veure 1482 і Moda
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Veure 1482 і Montefeltro
Muhammad Amin
Muhammad Amin ibn Ibrahim fou kan de Kazan, fill d'Ibrahim ibn Mahmud.
Veure 1482 і Muhammad Amin
Muhàmmad XII
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.
Veure 1482 і Muhàmmad XII
Nájera
Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Veure 1482 і Nájera
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure 1482 і Neerlandès
Nules
Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.
Veure 1482 і Nules
Odobești
Odobești és una ciutat del comtat de Vrancea, Moldàvia, Romania, que consta de la localitat component Odobești (residència) i el poble d'Unirea.
Veure 1482 і Odobești
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure 1482 і Orde dels Predicadors
Ortigosa de Cameros
Ortigosa de Cameros és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.
Veure 1482 і Ortigosa de Cameros
Països Baixos Borgonyons
Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.
Veure 1482 і Països Baixos Borgonyons
Pals
Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure 1482 і Pals
Paolo dal Pozzo Toscanelli
Paolo dal Pozzo Toscanelli Paolo dal Pozzo Toscanelli (Florència, 1397 - 10 o 15 de maig de 1482) fou un matemàtic, astrònom i cosmògraf italià.
Veure 1482 і Paolo dal Pozzo Toscanelli
Pau de Bagnolo
Hèrcules I d'Este La Pau de Bagnolo, signada el 7 d'agost de 1484 va posar punt final a la guerra de Ferrara, que havia començat el 1482 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.
Veure 1482 і Pau de Bagnolo
Pedro Ciruelo
Pedro Sánchez Ciruelo, o simplement Pedro Ciruelo, conegut en llatí com Petrus Ceruelus Darocensis (Daroca, 1468/1470 — Salamanca, 5 de novembre de 1548, va ser un filòsof, teòleg i matemàtic aragonès. Els seus coneixements científics i la seva metòdica exposició d'aquests permeten considerar a Ciruelo com una figura representativa del moviment renaixentista anomenat «humanisme científic».Albares Albares 1996: p.
Veure 1482 і Pedro Ciruelo
Pedro de Córdoba
Frai Pedro de Córdoba (1482, Córdova - 4 de maig de 1521, Hispaniola) fou un missioner i frare dominic espanyol, fou un dels pioners de l'evangelització a Amèrica i protector dels indis.
Veure 1482 і Pedro de Córdoba
Pedro González de Mendoza
Pedro González de Mendoza (Guadalajara, 3 de maig de 1428 - Guadalajara, 11 de gener de 1495) va ésser eclesiàstic i polític castellà, un dels millors exemples del pas del món medieval al modern, al llarg del.
Veure 1482 і Pedro González de Mendoza
Pere Amill
Pere Amill (segle XV - segle XVI) fou un orguener tarragoní.
Veure 1482 і Pere Amill
Pere Daguí
Pere Daguí, també conegut com a Pere Deguí o de Gui (Montblanc, Conca de Barberà cap a 1435 - Sevilla 1500) fou un eclesiàstic i filòsof.
Veure 1482 і Pere Daguí
Pere de Cardona
* Pere de Cardona (arquebisbe), bisbe d'Urgell (1472-1515), president de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Veure 1482 і Pere de Cardona
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Veure 1482 і Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere Descatlar i de Santa Coloma
Pere Descatlar i de Santa Coloma (Mallorca, ? — Mallorca, 1482) fou un cavaller mallorquí al servei d'Alfons el Magnànim, mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial de Mallorca.
Veure 1482 і Pere Descatlar i de Santa Coloma
Pere II de Borbó
Pere II (nascut l'1 de desembre de 1438, mort al seu castell de Moulins el 10 d'octubre de 1503, va ser enterrat a la capella del priorat de Souvigny).
Veure 1482 і Pere II de Borbó
Pere Posa
Pere Posa (?, s. XV - Barcelona, 1506) fou un clergue, llibreter i impressor català.
Veure 1482 і Pere Posa
Perugino
Pietro di Cristoforo Vannucci dit Perugino (Città della Pieve, prop de Perusa, c. 1448 — Fontignano, febrer del 1523) va ser un pintor italià del Renaixement, adscrit a l'escola d'Umbria.
Veure 1482 і Perugino
Portada/article febrer 4
Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.
Veure 1482 і Portada/article febrer 4
Presidència de Bombai
Mapa de la part nord (1909) La presidència de Bombai fou una entitat administrativa de l'Índia Britànica, formada pels territoris occidentals de l'Índia.
Veure 1482 і Presidència de Bombai
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure 1482 і President de la Generalitat de Catalunya
Qàït-bay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).
Veure 1482 і Qàït-bay
Qànsawh al-Ghawrí
Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).
Veure 1482 і Qànsawh al-Ghawrí
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Veure 1482 і Quintilià
Ramon Solà
Ramon Solà (Girona, ? - 1462) va ser un pintor.
Veure 1482 і Ramon Solà
Regió de Brussel·les-Capital
La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).
Veure 1482 і Regió de Brussel·les-Capital
Regne de Ruanda
El Regne de Banyarwanda (conegut generalment com a Regne de Ruanda) fou fundat vers el segle XV per una tribu de pastors, els tutsis, ocupant més o menys la meitat del modern estat de Ruanda.
Veure 1482 і Regne de Ruanda
Reial d'or de Mallorca
Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.
Veure 1482 і Reial d'or de Mallorca
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure 1482 і Reis Catòlics
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure 1482 і Renaixement
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure 1482 і Renat I
Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida
El Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida és un retaule fet per Pere Garcia de Benavarri a finals del segle XV per a l'església de Sant Joan de Lleida.
Veure 1482 і Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida
Reuss-Lobenstein
Reuss-Lobenstein (Reuß-Lobenstein) va ser un estat localitzat en la part alemanya del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure 1482 і Reuss-Lobenstein
Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci)
Sant Jeroni al desert (en italià, San Gerolamo) és una pintura realitzada al tremp i oli sobre taula, pel pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci.
Veure 1482 і Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci)
Sant Jordi de la Mina
Sant Jordi de la Mina (Sāo Jorge da Mina, nom original en portuguès) va ser un establiment fortificat de domini portuguès, situat a l'Àfrica, sobre la costa del golf de Guinea, en el que és actualment l'estat de Ghana.
Veure 1482 і Sant Jordi de la Mina
Sant Pere de les Maleses
El monestir de Sant Pere de les Maleses és un antic cenobi benedictí localitzat dins del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure 1482 і Sant Pere de les Maleses
Santa Maria delle Grazie
Santa Maria delle Grazie és una església de Milà, a la Llombardia, a Itàlia.
Veure 1482 і Santa Maria delle Grazie
Santa Maria sopra Minerva
Interior de Santa Maria ''sopra Minerva'' La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.
Veure 1482 і Santa Maria sopra Minerva
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Veure 1482 і Setge
Stari Grad
Stari Grad o Cittavecchia és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar, a Dalmàcia (Croàcia).
Veure 1482 і Stari Grad
Sultanat Bahmànida
El sultanat bahmànide, cap al 1470 Els bahmànides foren una dinastia que va governar Dècan del 1347 al 1527.
Veure 1482 і Sultanat Bahmànida
Tadeu Manfredi
Tadeu Manfredi (Taddeo Manfredi) va ser fill de Guiu Antoni Manfredi del que son germà Astorgi II Manfredi va usurpar la senyoria sobirana de Faenza.
Veure 1482 і Tadeu Manfredi
Târgu Mureș
Târgu Mureş (AFI:, alemany: Neumarkt am Mieresch, hongarès: Marosvásárhely, romanès antic: Mureş-Oşorhei) és la principal ciutat del comtat de Mureş, a Romania.
Veure 1482 і Târgu Mureș
Terschelling
Terschelling (frisó Skylge) és una illa frisona pertanyent a la província de Frísia, situada entre Vlieland (a l'oest) i Ameland (a l'est).
Veure 1482 і Terschelling
Tomás de Torquemada
Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.
Veure 1482 і Tomás de Torquemada
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Veure 1482 і Turíngia
Universitat de Valladolid
La Universidad de Valladolid és una universitat pública espanyola fundada al, encarregada de l'ensenyança d'estudis superiors en set campus distribuïts per quatre ciutats de Castella i Lleó: Valladolid, Palència, Sòria i Segòvia.
Veure 1482 і Universitat de Valladolid
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure 1482 і València
València a l'Època de l'Esplendor
Al València va viure una etapa de gran desenvolupament econòmic i esplendor cultural i artístic, anomenada el segle d'or o l'Època de l'Esplendor.
Veure 1482 і València a l'Època de l'Esplendor
Vamek II Dadiani
Vamek II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1474 al 1482.
Veure 1482 і Vamek II Dadiani
Vannozza Cattanei
Vannozza (Giovanna) Cattanei (Màntua, 1442 - Roma, 1518) va ser la principal amant i mare de quatre dels fills de Roderic de Borja, futur Papa Alexandre VI.
Veure 1482 і Vannozza Cattanei
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Veure 1482 і Varano
Vescomtat de Meaux
El vescomtat de Meaux fou una jurisdicció feudal de Xampanya originada per l'absència dels comtes de Meaux (que eren comtes de Blois i Xampanya).
Veure 1482 і Vescomtat de Meaux
Vescomtat de Ventadorn
El vescomtat de Ventadorn fou una jurisdicció feudal del Llemosí al baix Llemosí, formada per segregació del vescomtat de Comborn per a una branca d'aquesta família (Ebles, fill d'Aquimbald II de Comborn) vers 1086.
Veure 1482 і Vescomtat de Ventadorn
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Veure 1482 і Vilanova (genealogia)
Violant de Valois
Violant de Valois (Tours, 1434 - Chambéry, 1478) fou princesa de França i duquessa consort de Savoia (1465-1472).
Veure 1482 і Violant de Valois
Wettin
Els Wettin fou un llinatge alemany, el territori inicial de la qual fou el comtat de Grabfeld o Grabfeldgau.
Veure 1482 і Wettin
Xams al-Din Muhàmmad III
Xams al-Din Laixkari Muhàmmad Xah III fou sultà de la dinastia bahmànida del Dècan (1463-1482).
Veure 1482 і Xams al-Din Muhàmmad III
Xihab al-Din Mahmud
Xihab-ad-Din Mahmud fou sultà bahmànida del Dècan a Bidar.
Veure 1482 і Xihab al-Din Mahmud
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure 1482 і 1425
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure 1482 і 1430
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure 1482 і 22 de juny
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure 1482 і 23 de març
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure 1482 і 25 de març
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure 1482 і 26 de desembre
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure 1482 і 27 de març
, Berenguer de Sos, Birecik, Bisbat d'Ajaccio, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Oslo, Bisbat de Betlem, Bisbat de Casale Monferrato, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Dol, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Galloway, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Koper, Bisbat de Léon, Bisbat de Lescar, Bisbat de Lieja, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Lutsk, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Mottola, Bisbat de Nimes, Bisbat de Parma, Bisbat de Patti, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bisbat de Sant Flor, Bisbat de Sion, Bisbat de Trebinje-Mrkan, Bisbat de Viena del Delfinat, Bonna de Savoia, Capella Sixtina, Cardona, Carles I de Borgonya, Carles I de Savoia, Carles VII de França, Casa da Guiné, Castell de Bonaguil, Castell del Piló, Cavall de Leonardo, Cefalònia, Cementiri dels Reis, Cesena, Champaner, Comtat d'Artois, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Borgonya, Comtat de Château-Chinon, Comtat de Flandes, Comtat de Ginebra, Comtat de Gueldre, Comtat de Marle, Comtat de Montbéliard, Comtat de Penthièvre, Comtat de Saint Pol, Comtat de Soissons, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Cos Militar de Sanitat, Cristòfol de Gualbes, Cronologia de la repressió del català, Dècan, Diego de la Cruz, Dinastia borbònica, Dinastia Savoia, Dinastia Valois, Ducat d'Urbino, Ducat de Borgonya, Ducat de Bouillon, Ducat de Ferrara, Ducat de Limburg, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Eduard IV d'Anglaterra, El naixement de Venus, Era de l'exploració, Escultura del Renaixement, Estat Lliure del Congo, Exploració europea de l'Àfrica, Fath Allah Imad al-Mulk, Federico da Montefeltro, Felip I de Castella, Ferran el Catòlic, Filibert I de Savoia, Finale Ligure, Flavi Josep, Forts i castells de les regions de Volta, d'Accra, Central i Occidental, Francesc II de Bretanya, Francesc Santcliment, Francesca Marzano d'Aragona, Francesco Francia, Franciabigio, Fuensanta (Albacete), Gedik Ahmad Paixà, Gem, Gemäldegalerie (Berlín), Generacions (llibre), Gerard Appiani d'Aragona de Còrsega, Giovanni Antonio Boltraffio, Giovanni di Paolo, Grez-Doiceau, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Guerra de Ferrara, Guerra de Granada, Guerres d'Itàlia, Guidobald I Montefeltro, Hèrcules I d'Este, Herceg Novi, Hieronymus Bosch, Història d'Àfrica, Història d'Hongria, Història de les matemàtiques, Història de València, Història del Nepal, Història del País Valencià, Ilham ibn Ibrahim, Illa de Rodes, Imitació de Crist, Imperi Aixanti, Impressió, Incunable, Inquisició espanyola, Isabel I de Castella, Ivan III de Moscou, Jaume Destorrent i Casa-saja, Joan d'Horne, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joan Reixac, Joan Roís de Corella, Joana de Valois i d'Anjou, Kameničná, Karli-Ili, Kulu (Índia), La primavera, Landgraviat de Turíngia, Liparit II Dadiani, Lleonard III Tocco, Llista d'anys, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de ducs de Borgonya, Llista de tractats, Llotja de la Seda, Lluís de Borbó (Lieja), Lluís I de Savoia, Lluís Maria Sforza, Lluïsa de Montpensier, Loja (Granada), Luca della Robbia, Luca Signorelli, Lucrècia Tornabuoni, Madonna Benois, Mahmud Gawan, Mahmud Xah I Begra Gudjarati, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Maria d'Anjou i d'Aragó, Maria d'Aragó i de Castella, Maria de Borgonya, Mariano Socini, Mariscal de França, Marquesat de Finale, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mazar-e Xarif, Meñli I Giray, Mesih Paixà, Mino da Fiesole, Moda, Montefeltro, Muhammad Amin, Muhàmmad XII, Nájera, Neerlandès, Nules, Odobești, Orde dels Predicadors, Ortigosa de Cameros, Països Baixos Borgonyons, Pals, Paolo dal Pozzo Toscanelli, Pau de Bagnolo, Pedro Ciruelo, Pedro de Córdoba, Pedro González de Mendoza, Pere Amill, Pere Daguí, Pere de Cardona, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere Descatlar i de Santa Coloma, Pere II de Borbó, Pere Posa, Perugino, Portada/article febrer 4, Presidència de Bombai, President de la Generalitat de Catalunya, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Quintilià, Ramon Solà, Regió de Brussel·les-Capital, Regne de Ruanda, Reial d'or de Mallorca, Reis Catòlics, Renaixement, Renat I, Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida, Reuss-Lobenstein, Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci), Sant Jordi de la Mina, Sant Pere de les Maleses, Santa Maria delle Grazie, Santa Maria sopra Minerva, Setge, Stari Grad, Sultanat Bahmànida, Tadeu Manfredi, Târgu Mureș, Terschelling, Tomás de Torquemada, Turíngia, Universitat de Valladolid, València, València a l'Època de l'Esplendor, Vamek II Dadiani, Vannozza Cattanei, Varano, Vescomtat de Meaux, Vescomtat de Ventadorn, Vilanova (genealogia), Violant de Valois, Wettin, Xams al-Din Muhàmmad III, Xihab al-Din Mahmud, 1425, 1430, 22 de juny, 23 de març, 25 de març, 26 de desembre, 27 de març.