Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Antoni de Borgonya, Arlon, Baelen, Balduí V d'Hainaut, Bandera de la província de Lieja, Batalla de Worringen, Bütgenbach, Calendari gregorià, Carles I de Borgonya, Casa de les Ardenes, Casa de Lorena, Casa de Luxemburg, César Franck, Cercle de Borgonya, Comissari del Rei, Comtat de Brunengeruz, Comtat de Flandes, Comtat de Gueldre, Comtat de Limburg, Comtat de Loon, Comtat de Lovaina, Comunitat germanòfona de Bèlgica, Confederació Germànica, Corts de Barcelona (1599), Dalhem, Dison, Disset Províncies, Ducat, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Berg, Ducat de Brabant, Ducat de Jülich, Engelbert de la Mark, Enric I de Brabant, Enric II de Brabant, Enric VI de Luxemburg, Ermesinda I de Luxemburg, Escut d'armes del Districte de Rhein-Berg, Escut de Luxemburg, Estats de la Confederació Germànica, Estats Generals dels Països Baixos, Eugeni de Savoia, Eupen, Eupen-Malmedy, Felip de Brabant, Felip I de Borgonya, Felip I de Castella, Felip II de Borgonya, Felip III de Borgonya, Ferran de Flandes, ..., Germans de Limburg, Gran Duc, Guillem II d'Hainaut, Hauset, Henri-Chapelle, Herència borgonyona, Hertogenwald, Història de Bèlgica, Història de Luxemburg, Hombourg (Bèlgica), Isabel Clara Eugènia, Jan Baptist Verlooy, Joan d'Eppes, Joan de Flandes, Joan I de Brabant, Joan II de Brabant, Joan III de Brabant, Joan IV de Brabant, Joana de Savoia, Joana I de Castella, Joana I de Flandes, Joseph Franck, Kelmis, Limburg, Limburg (Bèlgica), Limburg (Lieja), Llista d'estats del Sacre Imperi (A), Lontzen, Maria de Borgonya, Mateu II de Lorena, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Moresnet, Mortroux, Neerlandesos, Neu-Moresnet, Neupré, Ourthe (departament), País de Dalhem, Països Baixos Borgonyons, Països Baixos espanyols, Països enllà del Mosa, Principat de Stavelot-Malmedy, Província de Lieja, Província de Limburg (1815-1839), Província del Rin, Província dels Països Baixos, Raeren, Regne Unit dels Països Baixos, Reichsgau de Valònia, Remersdaal, Renald I de Gueldre, Sébastien de Pontault de Beaulieu, Simó de Limburg, Sprimont, Tüljebach, Teodoric d'Alsàcia, Terres de la Generalitat, Teuven, Theux, Thimister-Clermont, Tractat de Londres (1839), Tractat de Nimega, Tractat de partició, Unió d'Arràs, Vaals, Venceslau de Luxemburg, Voeren, Walerà II de Limburg, Walerà III de Limburg, Welkenraedt, Worringen, 1661, 1794, 18 de setembre, 26 de desembre. Ampliar l'índex (75 més) »
Antoni de Borgonya
Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.
Nou!!: Ducat de Limburg і Antoni de Borgonya · Veure més »
Arlon
Arlon (en francès Arlon, en luxemburguès Arel, en neerlandès Aarlen) és la capital de la província de Luxemburg a la regió de Valònia, Bèlgica.
Nou!!: Ducat de Limburg і Arlon · Veure més »
Baelen
Baelen (Baillou en Való, Bååle en ripuarisch) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Ducat de Limburg і Baelen · Veure més »
Balduí V d'Hainaut
Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).
Nou!!: Ducat de Limburg і Balduí V d'Hainaut · Veure més »
Bandera de la província de Lieja
La bandera de la província de Lieja és un estendard extret de l'escut d'armes.
Nou!!: Ducat de Limburg і Bandera de la província de Lieja · Veure més »
Batalla de Worringen
La Batalla de Worringen va occorer durant la Guerra de successió de Limburg, el 5 de juny del 1288, a uns camps al sud del poble de Worringen, al dia d'avui un barri de la ciutat de Colònia.
Nou!!: Ducat de Limburg і Batalla de Worringen · Veure més »
Bütgenbach
Bütgenbach és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica al marge del riu Warche.
Nou!!: Ducat de Limburg і Bütgenbach · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Ducat de Limburg і Calendari gregorià · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Ducat de Limburg і Carles I de Borgonya · Veure més »
Casa de les Ardenes
La casa de les Ardenes (o Wigeríquides) és la dinastia comtal post carolíngia descendent del comte palatí de Lotaríngia Wigeric (citat des de 899; † abans de 921/922).
Nou!!: Ducat de Limburg і Casa de les Ardenes · Veure més »
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Nou!!: Ducat de Limburg і Casa de Lorena · Veure més »
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Nou!!: Ducat de Limburg і Casa de Luxemburg · Veure més »
César Franck
fou un compositor, pianista, organista i professor de música belga, naturalitzat francès el 1873, que va treballar a París durant la seva vida adulta.
Nou!!: Ducat de Limburg і César Franck · Veure més »
Cercle de Borgonya
Mapa del Cercle Imperial amb la circumscripció de Borgonya en verd, el 1512 Expansió territorial francesa. L'època de Lluís XIV està en color taronja El Cercle de Borgonya (en alemany: Burgundischer Reichskreis) era un dels deu cercles del Cercle Imperial en els quals Maximilià I va dividir el Sacre Imperi Romanogermànic el 1512.
Nou!!: Ducat de Limburg і Cercle de Borgonya · Veure més »
Comissari del Rei
El Comissari del Rei (en neerlandès, Commissaris van de Koning) és el president de la Diputació Provincial (Gedeputeerde Staten) i dels Estats Provincials (Provinciaale Staten) d'una província dels Països Baixos.
Nou!!: Ducat de Limburg і Comissari del Rei · Veure més »
Comtat de Brunengeruz
El comtat de Brunengeruz, Brugeron (francés) o Bruningerode (neerlandès) fou una antiga jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Bèlgica.
Nou!!: Ducat de Limburg і Comtat de Brunengeruz · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Ducat de Limburg і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Gueldre
Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Ducat de Limburg і Comtat de Gueldre · Veure més »
Comtat de Limburg
El Comtat de Limburg (en alemany Graftschaft Limburg) fou un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la Província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Nou!!: Ducat de Limburg і Comtat de Limburg · Veure més »
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Ducat de Limburg і Comtat de Loon · Veure més »
Comtat de Lovaina
El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.
Nou!!: Ducat de Limburg і Comtat de Lovaina · Veure més »
Comunitat germanòfona de Bèlgica
La Comunitat germanòfona de Bèlgica (en alemany: Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens) és una de les tres comunitats lingüístiques de Bèlgica, amb competències als nou municipis de l'est de Valònia, dins la província de Lieja.
Nou!!: Ducat de Limburg і Comunitat germanòfona de Bèlgica · Veure més »
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Limburg і Confederació Germànica · Veure més »
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Nou!!: Ducat de Limburg і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »
Dalhem
Dalhem, el ''«Wichet de la Rose»''Dalhem (Dålem en való, ‘s-Graven-Dalhem (en neerlandès (poc usat)) és una municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 tenia uns 6.500 habitants. Es troba a un promontori al conflent del Bolland i del Berwijn a l'inici de l'altiplà d'Herve.
Nou!!: Ducat de Limburg і Dalhem · Veure més »
Dison
Dison és un municipi belga de la província de Lieja.
Nou!!: Ducat de Limburg і Dison · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Ducat de Limburg і Disset Províncies · Veure més »
Ducat
Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.
Nou!!: Ducat de Limburg і Ducat · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: Ducat de Limburg і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Berg
El Ducat de Berg, fins al 1380 Comtat de Berg, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de Renània.
Nou!!: Ducat de Limburg і Ducat de Berg · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Ducat de Limburg і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Jülich
El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich.
Nou!!: Ducat de Limburg і Ducat de Jülich · Veure més »
Engelbert de la Mark
Engelbert III de la Mark(altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (nascut el ±1304- mort el 25 d'agost de 1368) va ser príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1345 a 1364 i Arquebisbe de Colònia de 1364 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Limburg і Engelbert de la Mark · Veure més »
Enric I de Brabant
Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.
Nou!!: Ducat de Limburg і Enric I de Brabant · Veure més »
Enric II de Brabant
Enric II de Brabant (1207–1248), va ser duc de Brabant des de 1235 fins al 1248.
Nou!!: Ducat de Limburg і Enric II de Brabant · Veure més »
Enric VI de Luxemburg
Enric VI de Luxemburg cau mortalment ferit en la batalla de Worringen, il·luminació d'un manuscrit del segle XIV. Enric VI de Luxemburg (1250 - Worringen, 5 de juny de 1288), comte de Luxemburg i d'Arlon a partir de 1281 i fins a la seva mort, va ser fill d'Enric V, comte de Luxemburg, i de Margarita de Bar.
Nou!!: Ducat de Limburg і Enric VI de Luxemburg · Veure més »
Ermesinda I de Luxemburg
Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.
Nou!!: Ducat de Limburg і Ermesinda I de Luxemburg · Veure més »
Escut d'armes del Districte de Rhein-Berg
La part superior de lescut d'armes del Districte de Rhein-Berg mostra la situació geogràfica del districte, prop de la vall de Rin (la banda platejada simbolitza el riu Rin).
Nou!!: Ducat de Limburg і Escut d'armes del Districte de Rhein-Berg · Veure més »
Escut de Luxemburg
L'escut de Luxemburg té l'origen a l'edat mitjana i deriva de les armories del ducat de Limburg, actualment repartit entre els estats de Bèlgica i dels Països Baixos.
Nou!!: Ducat de Limburg і Escut de Luxemburg · Veure més »
Estats de la Confederació Germànica
La Confederació Germànica, 1815–1866 (en alemany. Els Estats de la Confederació Germànica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederació Germànica.
Nou!!: Ducat de Limburg і Estats de la Confederació Germànica · Veure més »
Estats Generals dels Països Baixos
Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).
Nou!!: Ducat de Limburg і Estats Generals dels Països Baixos · Veure més »
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Nou!!: Ducat de Limburg і Eugeni de Savoia · Veure més »
Eupen
Eupen és una ciutat belga de 18.040 habitants en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya.
Nou!!: Ducat de Limburg і Eupen · Veure més »
Eupen-Malmedy
Canvis de frontera d'Eupen-Malmedy entre 1920 i 1945 Eupen-Malmedy, o els Cantons de l'Est (en alemany, die Ostkantone; en francès, les Cantons de l'Est; en neerlandès, de Oostkantons), són un grup de cantons de Bèlgica, integrada pels antics districtes prussians de (Kreise en alemany): Malmedy i Eupen, juntament amb Moresnet Neutral.
Nou!!: Ducat de Limburg і Eupen-Malmedy · Veure més »
Felip de Brabant
Felip I (25 de juliol de 1404 - Lovaina 4 d'agost de 1430) fou duc de Brabant i de Limburg, també conegut com a Felip de Saint-Pol, el fill menor d'Antoni de Brabant i Joana de Saint-Pol, va succeir al seu germà Joan com duc de Brabant el 1427.
Nou!!: Ducat de Limburg і Felip de Brabant · Veure més »
Felip I de Borgonya
Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).
Nou!!: Ducat de Limburg і Felip I de Borgonya · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Ducat de Limburg і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Ducat de Limburg і Felip II de Borgonya · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Ducat de Limburg і Felip III de Borgonya · Veure més »
Ferran de Flandes
Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.
Nou!!: Ducat de Limburg і Ferran de Flandes · Veure més »
Germans de Limburg
Els germans de Limburg (Herman, Paul i Johan) foren pintors dels Països Baixos del Renaixement, actius al a la ciutat de Nimega.
Nou!!: Ducat de Limburg і Germans de Limburg · Veure més »
Gran Duc
Corona del Gran Duc de Luxemburg Gran Duc (femení: Gran Duquessa) és un títol hereditari europeu, utilitzat per certs monarques o per membres de famílies de certs monarques.
Nou!!: Ducat de Limburg і Gran Duc · Veure més »
Guillem II d'Hainaut
Guillem II d'Hainaut (1307) - Staveren, 26 de setembre de 1345) va ser comte d'Hainaut, comte d'Holanda (Guillem IV d'Holanda) i de Zelanda des 1337 a 1345. Era fill de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.
Nou!!: Ducat de Limburg і Guillem II d'Hainaut · Veure més »
Hauset
Hauset és un nucli del municipi de Bèlgica Raeren, situat a la vall del Geul.
Nou!!: Ducat de Limburg і Hauset · Veure més »
Henri-Chapelle
Henri-Chapelle (en neerlandès Hendrik-Kapelle, en limburguès Kapel, en való Hinri-Tchapele) és una entitat del municipi de Welkenraedt, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Nou!!: Ducat de Limburg і Henri-Chapelle · Veure més »
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Nou!!: Ducat de Limburg і Herència borgonyona · Veure més »
Hertogenwald
LHertogenwald (neerlandès: Hertogenwoud) és una selva a l'est de la província de Lieja a Bèlgica a la frontera amb Alemanya.
Nou!!: Ducat de Limburg і Hertogenwald · Veure més »
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Nou!!: Ducat de Limburg і Història de Bèlgica · Veure més »
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Nou!!: Ducat de Limburg і Història de Luxemburg · Veure més »
Hombourg (Bèlgica)
Hombourg (en alemany i neerlandès Homburg, en való Hômbâr, en limburguès Hommerech) és un antic municipi de Bèlgica que el 1977 va fusionar-se amb Plombières.
Nou!!: Ducat de Limburg і Hombourg (Bèlgica) · Veure més »
Isabel Clara Eugènia
La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Limburg і Isabel Clara Eugènia · Veure més »
Jan Baptist Verlooy
Jan Baptist Verlooy (1746-1797) era un jurista i polític dels Països Baixos austríacs.
Nou!!: Ducat de Limburg і Jan Baptist Verlooy · Veure més »
Joan d'Eppes
Joan d'Eppes també anomenat Joan d'Aps o Joan de Rummen (nascut el 1188 i mort l'1 d'abril de 1238 a Dinant) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1229 a 1238.
Nou!!: Ducat de Limburg і Joan d'Eppes · Veure més »
Joan de Flandes
Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlandès Jan van Vlaanderen, en francès Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - castell d'Anhive prop de Namur, 14 d'octubre de 1291) ja fou prebost de Sant Donacià a Bruges a l'edat de 10/11 anys, bisbe de Metz de 1280 al 1282 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Limburg і Joan de Flandes · Veure més »
Joan I de Brabant
Joan I de Brabant, anomenat el Victoriós (vers 1251-1294), va ser duc de Brabant des 1267 i duc de Limburg a partir de 1288 i fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Limburg і Joan I de Brabant · Veure més »
Joan II de Brabant
Joan II de Brabant o Joan el Pacífic (27 de setembre de 1275 - Tervuren, 27 d'octubre de 1312) fou duc de Brabant i Limburg del 1294 a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Limburg і Joan II de Brabant · Veure més »
Joan III de Brabant
Joan III de Brabant (Brussel·les, 1300 – 5 de desembre de 1355), també anomenat Joan III, el Triomfant, Ducat de Brabant, Lothier, i Limburg (1312–;1355).
Nou!!: Ducat de Limburg і Joan III de Brabant · Veure més »
Joan IV de Brabant
Joan IV (Arràs, 11 de juny de 1403 - Brussel·les 17 d'abril de 1427) fou duc de Brabant, de Limburg i de Lothier.
Nou!!: Ducat de Limburg і Joan IV de Brabant · Veure més »
Joana de Savoia
Joana de Savoia, rebatejada Anna després del seu matrimoni, nascuda el 1306, morta cap a 1360, filla d'Amadeu V de Savoia, comte de Savoia, i de Maria de Brabant (filla de Joan I, duc de Brabant i duc de Limburg, i de Margarida de França, filla de Lluís IX de França el Sant i de Margarida de Provença.
Nou!!: Ducat de Limburg і Joana de Savoia · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Ducat de Limburg і Joana I de Castella · Veure més »
Joana I de Flandes
Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.
Nou!!: Ducat de Limburg і Joana I de Flandes · Veure més »
Joseph Franck
Jean Joseph Hubert Franck (Lieja, 1825 - Issy-les-Moulineaux, 1891) fou un organista i compositor belga.
Nou!!: Ducat de Limburg і Joseph Franck · Veure més »
Kelmis
Kelmis (en való Calmène, en fràncic Kelmes i en francès la Calamine) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.
Nou!!: Ducat de Limburg і Kelmis · Veure més »
Limburg
* Toponímia.
Nou!!: Ducat de Limburg і Limburg · Veure més »
Limburg (Bèlgica)
Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Nou!!: Ducat de Limburg і Limburg (Bèlgica) · Veure més »
Limburg (Lieja)
Limburg Limbourg o Limbork en való és un municipi belga de l'est de la província de Lieja, a la Bèlgica valona.
Nou!!: Ducat de Limburg і Limburg (Lieja) · Veure més »
Llista d'estats del Sacre Imperi (A)
Això és una llista d'alguns dels estats del Sacre Imperi Romanogermànic que comencen amb la lletra A: Categoria:Estats del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Ducat de Limburg і Llista d'estats del Sacre Imperi (A) · Veure més »
Lontzen
Panorama del pobleLontzen és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.
Nou!!: Ducat de Limburg і Lontzen · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Ducat de Limburg і Maria de Borgonya · Veure més »
Mateu II de Lorena
Mateu II (h. 1193 – 9 de febrer de 1251) va ser duc de Lorena des del 1220 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Limburg і Mateu II de Lorena · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Limburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Moresnet
Moresnet (en alemany Alt Moresnet, en ripuàric Moresent) és un antic municipi de Bèlgica a la vall del Geul que el 1977 va fusionar-se amb Plombières.
Nou!!: Ducat de Limburg і Moresnet · Veure més »
Mortroux
Mortroux (en való Mwètroû) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja, a la desembocadura del Ri d'Asse amb el Berwijn.
Nou!!: Ducat de Limburg і Mortroux · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: Ducat de Limburg і Neerlandesos · Veure més »
Neu-Moresnet
Neu-Moresnet també conegut com a Moresnet prussià és un antic municipi de Bèlgica regat pel Tüljebach i pel Geul.
Nou!!: Ducat de Limburg і Neu-Moresnet · Veure més »
Neupré
Neupré (en való Noûpré, trad. prat nou) és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Ducat de Limburg і Neupré · Veure més »
Ourthe (departament)
El departament de l'Ourte o Ourthe, les dues ortografies coexisteixen, és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.
Nou!!: Ducat de Limburg і Ourthe (departament) · Veure més »
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Nou!!: Ducat de Limburg і País de Dalhem · Veure més »
Països Baixos Borgonyons
Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.
Nou!!: Ducat de Limburg і Països Baixos Borgonyons · Veure més »
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Nou!!: Ducat de Limburg і Països Baixos espanyols · Veure més »
Països enllà del Mosa
Els Països enllà del Mosa o Overmaas o Pays d'Outre-Meuse és el nom d'uns territoris que fins al 1795 pertanyien al ducat de Brabant situats al marge dret del Mosa.
Nou!!: Ducat de Limburg і Països enllà del Mosa · Veure més »
Principat de Stavelot-Malmedy
El principat de Stavelot-Malmedy (en alemany: Stablo-Malmedy) era un principat del Sacre Imperi Romanogermànic, del qual el príncep era l'abat de la doble Abadia de Stavelot-Malmedy des de l'any 651 fin als 1795.
Nou!!: Ducat de Limburg і Principat de Stavelot-Malmedy · Veure més »
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Nou!!: Ducat de Limburg і Província de Lieja · Veure més »
Província de Limburg (1815-1839)
La província de Limburg era una de les divuit províncies del Regne Unit dels Països Baixos, creada el 1815 pel Congrés de Viena.
Nou!!: Ducat de Limburg і Província de Limburg (1815-1839) · Veure més »
Província del Rin
La Província del Rin (Rheinprovinz), també anomenada Renània prussiana (Rheinpreußen), va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia de 1822 a 1946.
Nou!!: Ducat de Limburg і Província del Rin · Veure més »
Província dels Països Baixos
La província neerlandesa és l'administració regional entre el Govern i els municipis dels Països Baixos.
Nou!!: Ducat de Limburg і Província dels Països Baixos · Veure més »
Raeren
Raeren és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica a la frontera oriental amb Alemanya.
Nou!!: Ducat de Limburg і Raeren · Veure més »
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: Ducat de Limburg і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »
Reichsgau de Valònia
El Reichsgau de Valònia (Reichsgau Wallonien) va ser un Reichsgau de curta durada de l'Alemanya nazi establert el 1944.
Nou!!: Ducat de Limburg і Reichsgau de Valònia · Veure més »
Remersdaal
Remersdaal (francès: Rémersdael) és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica a la vall del Gulp.
Nou!!: Ducat de Limburg і Remersdaal · Veure més »
Renald I de Gueldre
Renald I de Gueldre, anomenat el Barallós (nascut vers 1255, mort a Montfort el 9 d'octubre de 1326), fou comte de Gueldre i de Zutphen de 1271 a 1326 i duc de Limburg de 1279 a 1288.
Nou!!: Ducat de Limburg і Renald I de Gueldre · Veure més »
Sébastien de Pontault de Beaulieu
Sébastien de Pontault de Beaulieu (c. 1612 - 1674), senyor de Beaulieu-le-Donjon i cavaller de l'orde de Sant Miquel, conegut com el Cavaller de Beaulieu, fou un militar i enginyer francès.
Nou!!: Ducat de Limburg і Sébastien de Pontault de Beaulieu · Veure més »
Simó de Limburg
Simó de Limburg (nascut ±1177 - mort l'1 d'agost de 1295 a Roma) príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1193 a 1194.
Nou!!: Ducat de Limburg і Simó de Limburg · Veure més »
Sprimont
Placa bilingüe a la casa de la vilaSprimont (en való Sprumont) és un municipi de l'est de la província de Lieja, a la Bèlgica valona.
Nou!!: Ducat de Limburg і Sprimont · Veure més »
Tüljebach
El Tüljebach és un rierol de Bèlgica i d'Alemanya que neix a Aquisgrà a Alemanya i desemboca al Geul a Kelmis.
Nou!!: Ducat de Limburg і Tüljebach · Veure més »
Teodoric d'Alsàcia
Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.
Nou!!: Ducat de Limburg і Teodoric d'Alsàcia · Veure més »
Terres de la Generalitat
Terres de la generalitat (en color blau clar) a la República de les Set Províncies UnidesLes Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlandès) eren territoris de la República de les Set Províncies Unides sota administració directa dels Estats Generals des de L'Haia.
Nou!!: Ducat de Limburg і Terres de la Generalitat · Veure més »
Teuven
Teuven és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica a la vall del Gulp.
Nou!!: Ducat de Limburg і Teuven · Veure més »
Theux
Theux (en való Teu) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Ducat de Limburg і Theux · Veure més »
Thimister-Clermont
Thimister-Clermont (Timister-Clairmont en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pel riu Berwijn.
Nou!!: Ducat de Limburg і Thimister-Clermont · Veure més »
Tractat de Londres (1839)
Al Tractat de Londres del 1839, també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica.
Nou!!: Ducat de Limburg і Tractat de Londres (1839) · Veure més »
Tractat de Nimega
El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.
Nou!!: Ducat de Limburg і Tractat de Nimega · Veure més »
Tractat de partició
El Tractat de partició (en neerlandès partagetraktaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.
Nou!!: Ducat de Limburg і Tractat de partició · Veure més »
Unió d'Arràs
saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.
Nou!!: Ducat de Limburg і Unió d'Arràs · Veure més »
Vaals
Vaals és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Nou!!: Ducat de Limburg і Vaals · Veure més »
Venceslau de Luxemburg
Venceslau de Luxemburg també Wenceslau o Václav, sovint anomenat Wenceslau o Venceslau de Bohèmia a les cròniques (Praga, 25 de febrer de 1337 - Luxemburg, 7 de desembre de 1383) va ser el primer duc de Luxemburg des 1355, i després duc de Brabant i Limburg per matrimoni.
Nou!!: Ducat de Limburg і Venceslau de Luxemburg · Veure més »
Voeren
Voeren (en francès Fouron, en limburguès Voere, en való Foron) és un municipi belga de la província de Limburg regat pels rius Voer, Berwijn i Gulp.
Nou!!: Ducat de Limburg і Voeren · Veure més »
Walerà II de Limburg
Walram II o Walerà II de Limburg, dit el Pagà (nascut vers 1085, mort el 1139) fou duc de Limburg i comte d'Arlon de 1119 a 1139 i duc de Baixa Lotaríngia de 1128 a 1139.
Nou!!: Ducat de Limburg і Walerà II de Limburg · Veure més »
Walerà III de Limburg
Tomba de Walerà III a Rolduc Walerà III de Limburg (1180 - Rolduc, 2 de juliol de 1226).
Nou!!: Ducat de Limburg і Walerà III de Limburg · Veure més »
Welkenraedt
Welkenraedt (Welkenrote en való, Welkenrath en alemany, Wellekete en limburguès) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Ducat de Limburg і Welkenraedt · Veure més »
Worringen
Worringen (neerlandès Woeringen) és el barri més septentrional del districte urbà de Chorweiler de la ciutat de Colònia a l'estat federal de Rin del Nord-Westfàlia a Alemanya.
Nou!!: Ducat de Limburg і Worringen · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Limburg і 1661 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Limburg і 1794 · Veure més »
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ducat de Limburg і 18 de setembre · Veure més »
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ducat de Limburg і 26 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Duc de Limburg, Duquessa de Limburg.
