Comunicació

437 les relacions: Abraham van Diepenbeeck, Acció social, Adam de la Halle, Adela de Flandes, Adela de Xampanya, Adelaida de Vermandois, Adelaida I d'Alençon, Adolf II de Waldeck, Adrian Willaert, Agnès de Borgonya, Albert II de Cuijk, Albert III de Namur, Albert Octavius t'Serclaes de Tilly, Alexandre de Jülich, Alfons XII d'Espanya, Alfonso Antonio de Sarasa, Almagro (Castella-La Manxa), Alonso Sánchez Coello, Anselmus de Boodt, Antic règim a França, Antoni de Borgonya, Antoon Sanders, Armentières, Arnold de Flandes, Arnold I de Flandes, Arnold II de Flandes, Arnold III de Flandes, Artois, August De Boeck, Austràsia, Authie (riu), Æthelflæd, Balduí I de Constantinoble, Balduí I de Flandes, Balduí II de Courtenay, Balduí II de Flandes, Balduí II de Gant, Balduí III d'Hainaut, Balduí IV d'Hainaut, Balduí IV de Flandes, Balduí V d'Hainaut, Balduí V de Flandes, Balduí VI de Flandes, Balduí VII de Flandes, Baronia (domini), Basílica de la Santa Sang, Batalla d'Oudenaarde, Batalla de Benevent, Batalla de Bouvines, Batalla de Cadzand, ..., Batalla de Hastings, Batalla de Kortrijk, Batalla de la-Roche-aux-Moines, Batalla de Saint-Omer, Batalla naval de Sluis, Beguinatge de Bruges, Belfort (Bruges), Belfort (desambiguació), Belforts de Bèlgica i França, Bergenvaart, Bergues, Bernat VI d'Armanyac, Berta d'Holanda, Biblioteca Reial de Bèlgica, Bisbat de Bruges, Blankenberge, Bohemond III d'Antioquia, Calais, Campanar, Canal Bruges-Oostende, Canal de Lissewege, Canal Gant-Bruges, Canut IV de Dinamarca, Carles de Valois V d'Angulema, Carles I d'Anjou, Carles I de Borgonya, Carles I de Flandes, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa d'Orange-Nassau, Casa da Guiné, Casa de Lorena, Casa de Luxemburg, Casal de Béthune, Casal de La Rochefoucauld, Castellania de Bruges, Castellania de Lilla, Castellania de Saint Omer, Catarisme, Catedral de Gant, Catedral de Sant Donacià, Cercle de Borgonya, Charles-Joseph de Ligne, Christophe Plantin, Cisma d'Occident, Coleta de Corbie, Comines, Comtat d'Aalst, Comtat d'Artois, Comtat d'El Asalto, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Hesdin, Comtat d'Holanda, Comtat de Bliesgau, Comtat de Burbant, Comtat de Durbuy, Comtat de Frísia Occidental, Comtat de Guînes, Comtat de Lovaina, Comtat de Luxemburg, Comtat de Montreuil, Comtat de Nevers, Comtat de Rethel, Comtat de Rouen, Comtat de Saint Pol, Comtat de Thérouanne, Comtat de Toxàndria, Comtat de Valois, Comtat de Vermandois, Comtat de Vianden, Comtat de Zelanda, Comtats i vescomtats de França, Comte palatí, Constantí Làscaris, Corts de Barcelona (1599), Coupure (Bruges), Coupure (Gant), Croada de Despenser, Cronologia de la història de França, Daknam, Deûlémont, Descobriments portuguesos, Deule, Dinastia carolíngia, Disset Províncies, Drets de ciutat, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Ducats de França, Edat mitjana, Eduard III d'Anglaterra, El triomf de la Mort, Enric II de Brabant, Enric III de Lovaina, Enric IV de Bar, Enric IV de Luxemburg, Escola francoflamenca, Església catòlica a Bèlgica, Esteve d'Aumale, Eudes de Borgonya (1230-1269), Eudes I de Blois, Eustaqui de Grenier, Feignies, Felip d'Alsàcia, Felip I de Castella, Felip I el Noble, Felip II de Borgonya, Felip II de Castella, Felip II de França, Felip III de Borgonya, Felip IV de França, Felip V d'Espanya, Ferran de Flandes, Ferran VI d'Espanya, Feudalisme, Filip van Montmorency-Nivelle, Flamenc, Flamenc (neerlandès), Flamengo (Rio de Janeiro), Flandes, Flandes (desambiguació), Flandes francès, Flandes való, Flandes zelandès, Florenci I de Frísia Occidental, Florenci II d'Holanda, Florenci V d'Holanda, Francesc I d'Àustria, Francisco Luis Héctor de Carondelet, Franciscus Raphelengius, Franconat de Bruges, Frederic de Luxemburg, Gabriel Calloet-Kerbrat, Gant, Gastó I de Foix, Gastó Joan Baptista de França, Gaucher III de Châtillon, Gerardus Mercator, Gertruda de Saxònia, Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia), Godofreu I de Lovaina, Godofreu I de Verdun, Godofreu II de Baixa Lotaríngia, Godofreu III de Baixa Lotaríngia, Godofreu III de Lovaina, Gravensteen, Groeningebeek, Guerra boja, Guerra dels catalans, Guerra dels Cent Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guillaume de Melun, Guillem Cliton, Guillem de Savoia, Guillem I d'Anglaterra, Guillem I d'Hainaut, Guillem I d'Holanda, Guillem I de Borgonya, Guillem II de Dampierre, Guiu I de Flandes, Hans Vredeman de Vries, Harelbeke, Hazebrouck, Henry le Despenser, Herbertians, Heribert II de Vermandois, Herluí de Montreuil, Heule, Història de Bèlgica, Història de França, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Luxemburg, Història del papat, Houtem (Veurne), Hug de Pierrepont, Hug II de Campdavaine, Ida de Lorena, Illa de Wight, Isabel Clara Eugènia, Isabel de Vermandois, Istanbul, Jacobus Clemens non Papa, Jacobus Papa, Jacques de Châtillon, Jan van Eyck, Jan Vermeer van Haarlem, Jan Wildens, Jean Buridan, Jean de Bethune, Joan d'Enghien, Joan de Flandes, Joan de Tournai, Joan I d'Hainaut, Joan I de Borgonya, Joan III de Brabant, Joan Mey, Joan Tristany de França, Joana de Brabant, Joana I de Castella, Joana I de Flandes, Jodocus Hondius, Johannes Ockeghem, Judit de Bretanya, Karel De Flou, Koekelare, Kortrijk, La Madeleine (Nord), La Nativitat (Robert Campin), La nostra Senyora de l'Evangelització, Lambel, Lampernisse, Laureta de Alsacia, Leie (departament), Lemgo, Lieve, Lilla, Literatura en neerlandès, Litotomia, Lleó de Flandes, Llegenda dels orígens troians dels francs, Lliga Hanseàtica, Llista d'estats del Sacre Imperi (A), Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Lluís de Gruuthuse, Lluís Felip I de França, Lluís I de Flandes, Lluís II de Flandes, Lluís XI de França, Lluís XVIII de França, Ludwig van Beethoven, Malderen, Male, Manchester, Marcus Gheeraerts, Margarida de Clermont, Margarida I de Flandes, Margarida II de Flandes, Margarida III de Flandes, Maria de Borgonya, Maria de Borgonya i de Flandes, Maria de França i de Merània, Marquesat de Covarrubias de Leyva, Martín Bernat, Mateu d'Alsàcia, Matilde de Borbó-Dampierre, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Middelburg, Moorbek, Morvois, Museu de Gruuthuse, Namur, Néchin, Neerlandesos, Nicolau Zannekin, Nieuwmunster, Nieuwpoort, Nord (departament), Notger, Odense, Oliver de Paderborn, Olivier de Wree, Oosteeklo, Orchies, Orde del Toisó d'Or, Ostrevant, Ostsiedlung, Otbert de Lieja, Països Baixos Borgonyons, Països Baixos espanyols, Patrician III: Rise of the Hanse, Pòlder, Pere de Mallorca, Pere Nicolau, Peronel·la d'Aquitània, Petrus Plancius, Philippe de Commines, Pic Turquino, Pieter Mulier (el Vell), Pieter Nicolaes Spierinckx, Pintura flamenca, Pius IV, Port de Blankenberge, Portada/article agost 16, Portada/article octubre 7, Portador de dogal, Primera Croada, Província dels Països Baixos, Quarta Croada, Quatre membres de Flandes, Raül I de Vermandois, Raül II de Vermandois, Rebel·lió de Gant, Regió Flamenca, Regne de França, Renaixement flamenc, Renald I de Gueldre, Renald II de Clermont, Renyer de Montferrat, Retaule de Vallmoll, Revolta dels Països Baixos, Rictruda de Marchiennes, Riquilda d'Hainaut, Robert Campin, Robert de Flandes, Robert I de Flandes, Robert I de Normandia, Robert II de Bellême, Robert II de Flandes, Robert III de Flandes, Ruiselede, Saint-Omer (Pas de Calais), Sanç I de Portugal, Sant Andreu de Zevenkerken, Santibáñez-Zarzaguda, Sòrabs, Segona Croada, Senyoria d'Ath, Senyoria de Beveren, Senyoria de Dampierre, Senyoria de Mechelen, Senyoria de Salins, Setge d'Anvers, Setge d'Oostende, Setge de Calais (1346), Setge de Damasc (1148), Setge de Lilla (1708), Sibil·la d'Anjou, Simon Stevin, Sinècdoque, Sint-Kruis, Sint-Martens-Latem, Sleidinge, Spiere, Subdivisions de Bèlgica, Suger, Susanna d'Itàlia, Tàler, Teodoric d'Alsàcia, Teodoric V d'Holanda, Teodoric VI d'Holanda, Teoduí de Baviera, Teresa de Portugal i de Savoia, Theatrum Orbis Terrarum, Tibald II de Bar, Tolhuis (Bruges), Tomàs II de Savoia, Torfinn de Hamar, Torneig, Tostig, Tournaisis, Tractat d'Aquisgrà (1668), Tractat de Madrid (1526), Tríptic de l'enterrament de Crist, Tríptic de Mérode, Trudó de Sint-Truiden, Vescomtat de Douai, Vivenkapelle, Wattrelos, Westhoek, Wetering, Willem van Moerbeke, Wolbodó de Lieja, Zelanda (desambiguació), Zelandès, 1065, 1083, 11 de juliol, 1111, 1340, 1447, 15 de setembre, 1512, 1540, 1556, 1566, 1586, 1596, 16 de gener, 1641, 1652, 1664, 17 de setembre, 20 de setembre, 21 de març, 862. Ampliar l'índex (387 més) » « Shrink índex

Abraham van Diepenbeeck

Abraham van Diepenbeeck o Abraham van Diepenbeck ('s-Hertogenbosch, batejat el 9 de maig de 1596 - Anvers, 31 de desembre de 1675) és un pintor i il·lustrador flamenc.

Nou!!: Comtat de Flandes і Abraham van Diepenbeeck · Veure més »

Acció social

Una acció social és el comportament que du a terme un individu enfront l'entorn on té en compte l'existència d'altres individus que interaccionen amb el mateix medi.

Nou!!: Comtat de Flandes і Acció social · Veure més »

Adam de la Halle

Adam de la Halle és un trouvère nascut en el, probablement a Arràs.

Nou!!: Comtat de Flandes і Adam de la Halle · Veure més »

Adela de Flandes

Adele de Flandes (nascuda cap a 1065 - † després de 1115) fou una reina de Dinamarca que va esdevenir duquessa de la Pulla.

Nou!!: Comtat de Flandes і Adela de Flandes · Veure més »

Adela de Xampanya

Adela de Xampanya (~1140 - París, 4 de juny de 1206) fou reina consort de França (1160-1180) i regent de França (1190-1192).

Nou!!: Comtat de Flandes і Adela de Xampanya · Veure més »

Adelaida de Vermandois

Adelaida de Vermandois i de Valois, (vers 1065 † 1120/1124), filla de Herbert IV, comte de Vermandois et d'Adelaida de Valois.

Nou!!: Comtat de Flandes і Adelaida de Vermandois · Veure més »

Adelaida I d'Alençon

Adelaida, Adela o Aelis de Normandia, Adelaida I d'Alençon o Adelaida de Normandia (cap a 1026 - cap a 1090) fou germanastra de Guillem el Conqueridor, va ser comtessa d'Aumâle de ple dret i abans va estar casada amb el senyor d'Aumâle.

Nou!!: Comtat de Flandes і Adelaida I d'Alençon · Veure més »

Adolf II de Waldeck

Adolf II de Waldeck (Waldeck (?), 1250 – Lieja, 13 de desembre de 1302) fou comte de Waldeck des de 1270 fins a 1276 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.

Nou!!: Comtat de Flandes і Adolf II de Waldeck · Veure més »

Adrian Willaert

Adrian Willaert (c. 1490 - † 7 de desembre de 1562) va ser un compositor flamenc del Renaixement fundador de l'escola veneciana de música.

Nou!!: Comtat de Flandes і Adrian Willaert · Veure més »

Agnès de Borgonya

Agnès de Borgonya (1407 – 1 de desembre de 1476) fou filla de Joan Sense Por, duc de Borgonya, comte de Nevers, de Borgonya i de Flandes, i de Margarida de Baviera.

Nou!!: Comtat de Flandes і Agnès de Borgonya · Veure més »

Albert II de Cuijk

Albert II de Cuijk (altres ortografies Cuyck, Cuijk, Cuyk, Cuiq), (±1134-1200) fou prebost del capítol de Sant Joan d'Utrecht (1174 ‑…), ardiaca de Sant Lambert de Lieja (… ‑1295) i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1195 a 1200.

Nou!!: Comtat de Flandes і Albert II de Cuijk · Veure més »

Albert III de Namur

Albert III de Namur (nascut vers 1027), va ser comte de Namur de 1063 a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Flandes і Albert III de Namur · Veure més »

Albert Octavius t'Serclaes de Tilly

Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly (castellanitzat Alberto Helfrido Octavio Tserclaes de Tilly) (Brussel·les, 22 de desembre de 1646 - Barcelona, 3 de setembre de 1715) va ser un militar «flamenc» al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Comtat de Flandes і Albert Octavius t'Serclaes de Tilly · Veure més »

Alexandre de Jülich

Alexandre I de Jülich (nascut el ? - mort a Lieja, 6 de juliol de 1135) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1128 a 1135.

Nou!!: Comtat de Flandes і Alexandre de Jülich · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Comtat de Flandes і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alfonso Antonio de Sarasa

Alfonso Antonio de Sarasa fou un matemàtic i jesuïta que va néixer el 1618 a Nieuwpoort als Països Baixos espanyols, conegut per haver dilucidat el concepte de logaritme.

Nou!!: Comtat de Flandes і Alfonso Antonio de Sarasa · Veure més »

Almagro (Castella-La Manxa)

Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Almagro (Castella-La Manxa) · Veure més »

Alonso Sánchez Coello

Alonso Sánchez Coello, (Benifairó de les Valls, 1531/32 - Madrid, 8 d'agost de 1588) va ser un pintor valencià, considerat el millor pintor de retrats de l'Espanya del Renaixement i un dels pioners de la gran tradició del retrat en la pintura espanyola.

Nou!!: Comtat de Flandes і Alonso Sánchez Coello · Veure més »

Anselmus de Boodt

Anselmus de Boodt conegut amb el seu nom llatinitzat de Boëtius o Boetius, (Bruges 1550 -21 de juny 1632) va ser un humanista i científic del comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Anselmus de Boodt · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: Comtat de Flandes і Antic règim a França · Veure més »

Antoni de Borgonya

Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.

Nou!!: Comtat de Flandes і Antoni de Borgonya · Veure més »

Antoon Sanders

Antoon Sanders (Anvers (Marquesat d'Anvers), 15 de setembre de 1586 – Affligem (ducat de Brabant), 16 de gener de 1664) era un canonge, historiador, filòsof i teòleg. Com solia fer-se a la seva època, va llatinitzar el seu nom en Antonius Sanderus, nom amb el qual és més conegut. Va néixer a una família gantenca amb arrels al país d'Aalst. El seu pare, Lieven Sanders era metge i eixia d'una família força opulenta que va casar-se amb Maria de Keyzer. Quan Antoon va néixer, la família havia fugit a Anvers per a evitar l'ambient revolucionari de Gant. Aviat van tornar a Gant. Més tard, Antoon sempre va considerar-se com gantenc en signar les seves obres amb «Antonius Sanderus Gandavensis» (Gandavensis és llatí per a gantenc). Va estudiar a Oudenaarde, Gant, Douai i Lovaina. Va ser ordenat prevere a Gant el 1612. Va ser rector de les parròquies d'Oosteeklo i de Sleidinge (1615-1618). De 1619 a 1621 va tornar a estudiar a Douai abans de tornar a Gant, on gaudeix la protecció del bisbe Antonius Triest. El 1625 aquest va nomenar-lo canonge al capítol de la col·legiata d'Ieper i que va atorgar-li una prebenda que havia de permetre'l de consagrar-se als seus estudis històrics. Tot i això, en absentar-se sovint del capítol per a fer les seves recerques – amb els mitjans de comunicació d'aleshores, ja s'entén que la tasca era força àrdua – va haver-hi molt conflictes amb els seus col·legues canonges. De 1646 a 1649 va estar-se a Brussel·les, tornar breument a Ieper i pujat per la persistència dels conflictes, fugir-se a l'abadia d'Affligem, on va morir al 16 de gener de 1664.

Nou!!: Comtat de Flandes і Antoon Sanders · Veure més »

Armentières

Localització d'Armentières Armentières (en neerlandès Armentiers) és un municipi francès situat al departament del Nord (departament) i a la regió del Nord-Pas de Calais vora el riu Lys o Leie.

Nou!!: Comtat de Flandes і Armentières · Veure més »

Arnold de Flandes

Comtes de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Arnold de Flandes · Veure més »

Arnold I de Flandes

Arnold I de Flandes, dit també Arnold el Gran, Arnold el Ric o encara Arnold el Vell (~873 - 27 de març de 965), va ser comte de Flandes del 918 al 958, i altre cop després a la mort del seu fill, Balduí III de Flandes del 961 al 965.

Nou!!: Comtat de Flandes і Arnold I de Flandes · Veure més »

Arnold II de Flandes

Arnold II de Flandes (vers 961 - † Gant, 30 de març de 987), dit el Jove, va ser comte de Flandes de 965 a 987.

Nou!!: Comtat de Flandes і Arnold II de Flandes · Veure més »

Arnold III de Flandes

Arnold III de Flandes, dit Arnold el Desgraciat, nascut el 1054 mort a Bavinchove, prop de Cassel el 22 de febrer de 1071, va ser comte de Flandes i d'Hainaut de 1070 a 1071.

Nou!!: Comtat de Flandes і Arnold III de Flandes · Veure més »

Artois

Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Comtat de Flandes і Artois · Veure més »

August De Boeck

August De Boeck (Merchtem, 9 de maig 1865 - ibídem, 9 d'octubre de 1937) va ser un compositor i pedagog musical brabançó.

Nou!!: Comtat de Flandes і August De Boeck · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Comtat de Flandes і Austràsia · Veure més »

Authie (riu)

L'Authie és un riu de França, de 108,18 km, forma la frontera entre els departaments del Somme i del Pas de Calais, en la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Authie (riu) · Veure més »

Æthelflæd

, senyora de Mèrcia, va governar des de l'any 911 fins a la seva mort el 12 de juny del 918.

Nou!!: Comtat de Flandes і Æthelflæd · Veure més »

Balduí I de Constantinoble

Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí I de Constantinoble · Veure més »

Balduí I de Flandes

Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí I de Flandes · Veure més »

Balduí II de Courtenay

Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí II de Courtenay · Veure més »

Balduí II de Flandes

Balduí II de Flandes, conegut també com a Balduí III el Calb (vers 863/867 - † 918) fou fill del comte Balduí I Braç de Ferro i de la princesa carolíngia Judit de França (vers 844 - † vers 870) i va succeir al seu pare com a comte de Flandes del 879 a 918.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí II de Flandes · Veure més »

Balduí II de Gant

Balduí II de Gant o Balduí d'Alost, anomenat el Gros o el Gran († 13 de juny de 1097) durant el setge de Nicea, senyor de Tronchiennes i comte d'Alost, fou un croat flamenc.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí II de Gant · Veure més »

Balduí III d'Hainaut

Balduí III, nascut el 1088, mort el 1120, va ser comte d'Hainaut de 1098 a 1120.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí III d'Hainaut · Veure més »

Balduí IV d'Hainaut

Balduí IV d'Hainaut, dit "el Constructor" (nascut el 1108, mort el 8 de novembre de 1171) fou comte d'Hainaut de 1120 a 1171, fill de Balduí III comte d'Hainaut, i de Violant de Wassemberg.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí IV d'Hainaut · Veure més »

Balduí IV de Flandes

Balduí IV de Flandes, dit Balduí el Barbut o Balduí Bella Barba (980 - † 30 de maig de 1035.) fou comte de Flandes (987 - 1035).

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí IV de Flandes · Veure més »

Balduí V d'Hainaut

Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí V d'Hainaut · Veure més »

Balduí V de Flandes

Balduí V de Flandes dit el Pietós o Balduí de Lille (nascut vers 1012 a Arràs - mort 1 de setembre de 1067 a Lilla) fou comte de Flandes de 1035 a 1067.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí V de Flandes · Veure més »

Balduí VI de Flandes

Balduí VI de Flandes, conegut també com a Balduí de Mons, Balduí d'Hasnon o Balduí el Bo (°vers 1030 - † 1070) fou el fill del comte Balduí V i d'Adela de França (1009 - 1079), comtessa de Corbie, i per tant per la seva mare, el net del rei de França Robert II.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí VI de Flandes · Veure més »

Balduí VII de Flandes

Balduí VII de Flandes conegut com a Balduí VII la Destral (vers 1093 - † 1119 a Roulers) era fill del comte Robert II de Flandes i de Clemència de Borgonya (1071 - † després de 1134) i fou comte de Flandes de 1111 a 1119.

Nou!!: Comtat de Flandes і Balduí VII de Flandes · Veure més »

Baronia (domini)

Una baronia és un tipus de jurisdicció feudal posseïda per un baró, el qual hi exercia funcions jurisdiccionals, absolutes en algunes regions europees i mitigades en altres.

Nou!!: Comtat de Flandes і Baronia (domini) · Veure més »

Basílica de la Santa Sang

La basílica de la Santa Sang (flamenc: Heilig-Bloedbasiliek, francès: Basilique du Saint-Sang) és una basílica menor catòlica a Bruges (Bèlgica).

Nou!!: Comtat de Flandes і Basílica de la Santa Sang · Veure més »

Batalla d'Oudenaarde

La batalla d'Oudenaarde es va lliurar l'11 de juliol de 1708 prop d'Oudenaarde al Comtat de Flandes (actualment a Bèlgica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Comtat de Flandes і Batalla d'Oudenaarde · Veure més »

Batalla de Benevent

La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: Comtat de Flandes і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla de Bouvines

Cavallers lluitant Victòria del Rei Felip II de França a Bouvines, per Vincent de Beauvais Ferran de Flandes i Renald de Boulogne conduïts com presoners a Paris La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14).

Nou!!: Comtat de Flandes і Batalla de Bouvines · Veure més »

Batalla de Cadzand

La batalla de Cadzand va ser una escaramussa entre anglesos i flamencs el novembre de 1337 als voltants de la vila costanera de Cadzand.

Nou!!: Comtat de Flandes і Batalla de Cadzand · Veure més »

Batalla de Hastings

La batalla de HastingsAnglès antic: Gefeoht æt Hæstingum; normand, Batâle dé Hastings.

Nou!!: Comtat de Flandes і Batalla de Hastings · Veure més »

Batalla de Kortrijk

La batalla de Kortrijk, coneguda igualment com a batalla dels Esperons d'Or, es va lliurar l'11 de juliol de 1302, prop de Kortrijk (en francès Courtrai) al comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Batalla de Kortrijk · Veure més »

Batalla de la-Roche-aux-Moines

La batalla de la-Roche-aux-Moines fou un combat lliurat el 2 de juliol de 1214 prop de la moderna Savennières al Maine-et-Loire.

Nou!!: Comtat de Flandes і Batalla de la-Roche-aux-Moines · Veure més »

Batalla de Saint-Omer

La batalla de Saint-Omer tingué lloc el 1340 i fou un dels enfrontaments de la campanya estival del rei Eduard III d'Anglaterra contra França en les primeres etapes de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Comtat de Flandes і Batalla de Saint-Omer · Veure més »

Batalla naval de Sluis

La batalla naval de Sluis (24 de juny de 1340) va ser el primer gran enfrontament armat entre anglesos i francesos en el marc de la interminable Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Comtat de Flandes і Batalla naval de Sluis · Veure més »

Beguinatge de Bruges

El beguinatge de Bruges és una comunitat de beguines fundada el 1245 per Margarida de Constantinoble, comtessa de Flandes, a Bruges (Flandes).

Nou!!: Comtat de Flandes і Beguinatge de Bruges · Veure més »

Belfort (Bruges)

Belfort des d'un altre angle El Halletoren és un belfort medieval situat al centre històric de Bruges a Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Belfort (Bruges) · Veure més »

Belfort (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Belfort (desambiguació) · Veure més »

Belforts de Bèlgica i França

Un belfort (en neerlandès) o beffroi (en francès) és una torre cívica o campanar, típica dels comtats de Flandes i d'Hainaut.

Nou!!: Comtat de Flandes і Belforts de Bèlgica i França · Veure més »

Bergenvaart

El Bergenvaart (també anomenat Kolme o en francès: canal de la Colme) és un canal de Bèlgica i de França que connecta les ciutats de Veurne i Sint-Winoksbergen.

Nou!!: Comtat de Flandes і Bergenvaart · Veure més »

Bergues

Situació del municipi al districte de Dunkerque Bergues (en neerlandès Sint-Winoksbergen, en flamenc occidental Bergn o abreujat Bergen) és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Bergues · Veure més »

Bernat VI d'Armanyac

Bernat VI, nascut cap a 1270 i mort el 1319, comte d'Armanyac (amb Fesenzac) (1285-1319), fou el fill de Guerau VI d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet i comte d'Armanyac amb Fezensac, i de Mata de Bearn.

Nou!!: Comtat de Flandes і Bernat VI d'Armanyac · Veure més »

Berta d'Holanda

Berta d'Holanda (~1055 - Montreuil-sur-Mer, Regne de França, 30 de juliol de 1093) fou reina consort de França (1072-1092).

Nou!!: Comtat de Flandes і Berta d'Holanda · Veure més »

Biblioteca Reial de Bèlgica

La Biblioteca Reial de Bèlgica (en Koninklijke Bibliotheek van België) —també coneguda com a Biblioteca Reial Albert I o la Albertine o la Reial—, amb el nom abreujat KBR, és la biblioteca nacional de l'estat federal belga.

Nou!!: Comtat de Flandes і Biblioteca Reial de Bèlgica · Veure més »

Bisbat de Bruges

El bisbat de Bruges (flamenc: Bisdom Brugge, francès: Diocèse de Bruges, llatí: Dioecesis Brugensis) és una seu de l'Església Catòlica a Bèlgica, sufragània de l'arquebisbat de Malines-Brussel·les.

Nou!!: Comtat de Flandes і Bisbat de Bruges · Veure més »

Blankenberge

Blankenberge és una ciutat de Bèlgica, situat a l'embocadura del Blankenbergse Vaart i el Mar del Nord a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Comtat de Flandes і Blankenberge · Veure més »

Bohemond III d'Antioquia

Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tartamut, fou príncep d' Antioquia del 1163 a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Flandes і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »

Calais

Calais és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Calais · Veure més »

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Campanar · Veure més »

Canal Bruges-Oostende

El Canal Bruges-Oostende (en neerlandès Oostendse Vaart o Kanaal Brugge-Oostende) és un canal de Bèlgica d'una llargada de 24,611 km.

Nou!!: Comtat de Flandes і Canal Bruges-Oostende · Veure més »

Canal de Lissewege

El canal Lisseweegs Vaartje (en neerlandès) o ‘t Lisseweegs Varretje (en brugès) és una de les més velles connexions entre Bruges i el mar que data del.

Nou!!: Comtat de Flandes і Canal de Lissewege · Veure més »

Canal Gant-Bruges

El Canal Gant-Brugge (també anomenat Brugse vaart o Gentse vaart) és un canal de Bèlgica que enllaça les ciutats de Gant i de Bruges.

Nou!!: Comtat de Flandes і Canal Gant-Bruges · Veure més »

Canut IV de Dinamarca

Canut (o Knud) IV (ca. 1043 – 10 de juliol de 1086), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086.

Nou!!: Comtat de Flandes і Canut IV de Dinamarca · Veure més »

Carles de Valois V d'Angulema

Carles de Valois-Angulema o Carles V de Valois (Castell del Fayet, Delfinat, 28 d'abril de 1573 - París, 24 de setembre de 1650) fou fill natural del rei Carles IX de França i favorit del rei Enric III de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Carles de Valois V d'Angulema · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Comtat de Flandes і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Comtat de Flandes і Carles I de Borgonya · Veure més »

Carles I de Flandes

Carles I de Flandes, anomenat també Carles el Bo (Odense, Dinamarca, 1083 - Bruges, Flandes, 2 de març de 1127) va ser comte de Flandes entre 1119 i 1127.

Nou!!: Comtat de Flandes і Carles I de Flandes · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Comtat de Flandes і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Comtat de Flandes і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casa d'Orange-Nassau

La Casa d'Orange-Nassau (en neerlandès: Huis van Oranje-Nassau) és una branca de la Casa de Nassau que ha tingut un paper central en la vida política dels Països Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebel·lió holandesa contra el domini espanyol, que després de la Guerra dels vuitanta anys conduïa a un estat holandès independent.

Nou!!: Comtat de Flandes і Casa d'Orange-Nassau · Veure més »

Casa da Guiné

Bandera de la Companyia de Guinea Casa da Guiné fou la designació donada, en el context dels descobriments portuguesos, als magatzems reials portuguesos de la segona meitat del.

Nou!!: Comtat de Flandes і Casa da Guiné · Veure més »

Casa de Lorena

La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.

Nou!!: Comtat de Flandes і Casa de Lorena · Veure més »

Casa de Luxemburg

Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.

Nou!!: Comtat de Flandes і Casa de Luxemburg · Veure més »

Casal de Béthune

El casal senyorial, ducal i principesc de Béthune és una de les nissagues més antigues i il·lustres d'Europa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Casal de Béthune · Veure més »

Casal de La Rochefoucauld

'''Blasó dels senyors de La Rochefoucauld''': ''Burelat de argent i atzur amb tres espigues de gules enquadernant sobre el tot, el del cap escapçat'' (l'espiga del cap escapçada per la vora de l'escut) La casa de La Rochefoucauld és una de les més antigues i il·lustres famílies de la noblesa francesa, els orígens de la qual remunten als senyors de La Roche a Charente al segle X i XI (Proves oficials de noblesa: 1019; canviat a Rochefoucauld al.

Nou!!: Comtat de Flandes і Casal de La Rochefoucauld · Veure més »

Castellania de Bruges

La castellania de Bruges (sovint esmentada com a vescomtat de Bruges) fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes creada al al castell de Bruges, prop del petit port del mateix nom, castell que defensava aquesta part del comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Castellania de Bruges · Veure més »

Castellania de Lilla

La castellania de Lilla (en flamenc Rijsel) fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Castellania de Lilla · Veure més »

Castellania de Saint Omer

la castellania de Saint Omer fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes centrada a la moderna saint-Omer.

Nou!!: Comtat de Flandes і Castellania de Saint Omer · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Catarisme · Veure més »

Catedral de Gant

La catedral de Sant Bavó (en neerlandès Sint-Baasfkathedraal) és la catedral catòlica de la ciutat flamenca de Gant.

Nou!!: Comtat de Flandes і Catedral de Gant · Veure més »

Catedral de Sant Donacià

La Catedral de sant Donacià (Sint-Donaaskathedraal) era la catedral Catòlica a Bruges, Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Catedral de Sant Donacià · Veure més »

Cercle de Borgonya

Mapa del Cercle Imperial amb la circumscripció de Borgonya en verd, el 1512 Expansió territorial francesa. L'època de Lluís XIV està en color taronja El Cercle de Borgonya (en alemany: Burgundischer Reichskreis) era un dels deu cercles del Cercle Imperial en els quals Maximilià I va dividir el Sacre Imperi Romanogermànic el 1512.

Nou!!: Comtat de Flandes і Cercle de Borgonya · Veure més »

Charles-Joseph de Ligne

Charles-Joseph Lamoral, 7è príncep de Ligne, nascut a Brussel·les el 12 de maig de 1735 i mort a Viena el 13 de desembre de 1814, fou un mariscal dels exèrcits imperials, diplomàtic al servei de l'emperador i home de lletres dels Països Baixos austríacs.

Nou!!: Comtat de Flandes і Charles-Joseph de Ligne · Veure més »

Christophe Plantin

Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del, i iniciador de lOfficina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al.

Nou!!: Comtat de Flandes і Christophe Plantin · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Comtat de Flandes і Cisma d'Occident · Veure més »

Coleta de Corbie

Coleta de Corbie, al segle Nicolette Boellet (Corbie, 13 de gener de 1381 – Gant, Flandes, 6 de març de 1447), va ser una religiosa francesa, reformadora de l'Orde de Santa Clara i que donà origen a l'Orde de Clarisses Coletines.

Nou!!: Comtat de Flandes і Coleta de Corbie · Veure més »

Comines

Localització de Comines Comines (en neerlandès Komen) és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comines · Veure més »

Comtat d'Aalst

El comtat d'Aalst fou una jurisdicció feudal al territori de la moderna Bèlgica, al territori del comtat de Flandes del que era vassall però dins el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat d'Aalst · Veure més »

Comtat d'Artois

El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat d'Artois · Veure més »

Comtat d'El Asalto

El Comtat d'El Asalto és un títol nobiliari espanyol amb Grandesa d'Espanya, concedit per Carles III el 25 de setembre de 1763 com a Comte de l'Assalt al Castell del Morro de l'Havana, amb el vescomtat previ de Casa Olaz, a Francisco González de Bassecourt, marquès de Grigny a Flandes, marquès de González i del Borghetto a Parma, cavaller de l'Orde de Sant Jaume, gran creu de l'Orde de Carles III, tinent general dels Reials Exèrcits, conseller d'estat, capità general de Catalunya.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat d'El Asalto · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat d'Hesdin

El comtat d'Hesdin fou una jurisdicció feudal de Flandes que va existir al i XII.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat d'Hesdin · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Bliesgau

El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Bliesgau · Veure més »

Comtat de Burbant

El comtat de Burbant fou una jurisdicció feudal que va existir al Ducat de Lotaríngia del segle X el 1136.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Burbant · Veure més »

Comtat de Durbuy

El comtat de Durbuy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que es va desenvolupar al segle XI.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Durbuy · Veure més »

Comtat de Frísia Occidental

El comtat de Frísia Occidental fou una jurisdicció feudal imperial a l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Frísia Occidental · Veure més »

Comtat de Guînes

Escut del Comtat de Guînes El comtat de Guînes fou una jurisdicció feudal del nord de França centrat a Guînes a la moderna regió Nord-Pas de Calais.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Guînes · Veure més »

Comtat de Lovaina

El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Lovaina · Veure més »

Comtat de Luxemburg

El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Luxemburg · Veure més »

Comtat de Montreuil

El comtat de Montreuil fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montreuil-sur-Mer.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Montreuil · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Nevers · Veure més »

Comtat de Rethel

El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Rethel · Veure més »

Comtat de Rouen

El comtat de Rouen fou una jurisdicció feudal carolíngia centrada a Rouen.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Rouen · Veure més »

Comtat de Saint Pol

El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de França, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Saint Pol · Veure més »

Comtat de Thérouanne

El comtat de Thérouanne (neerlandès Terwaan) fou una jurisdicció feudal al sud del comtat de Flandes, de la qual el centre fou la ciutat de Thérouanne.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Thérouanne · Veure més »

Comtat de Toxàndria

Toxàndria vers 919-1125 Toxàndria (llatí Toxandria) fou un territori de Lotaríngia que designava la regió entre el Mosa i l'Escalda al nord de la moderna Bèlgica i al sud dels moderns Països Baixos.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Toxàndria · Veure més »

Comtat de Valois

El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Valois · Veure més »

Comtat de Vermandois

Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Vermandois · Veure més »

Comtat de Vianden

El comtat de Vianden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Vianden · Veure més »

Comtat de Zelanda

Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtat de Zelanda · Veure més »

Comtats i vescomtats de França

Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comtats i vescomtats de França · Veure més »

Comte palatí

Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.

Nou!!: Comtat de Flandes і Comte palatí · Veure més »

Constantí Làscaris

Constantí XI Làscaris o simplement Constantí Làscaris, ja que en no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador romà d'Orient durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204).

Nou!!: Comtat de Flandes і Constantí Làscaris · Veure més »

Corts de Barcelona (1599)

Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.

Nou!!: Comtat de Flandes і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »

Coupure (Bruges)

El Coupure és un canal navegable belga a Bruges que connecta el Canal Bruges-Gant via el canal Lange Rei amb el Canal Bruges-Oostende.

Nou!!: Comtat de Flandes і Coupure (Bruges) · Veure més »

Coupure (Gant)

El Coupure és un canal navegable belga a Gant que connecta el Leie amb el Canal Bruges-Gant.

Nou!!: Comtat de Flandes і Coupure (Gant) · Veure més »

Croada de Despenser

La croada del bisbe Despenser o croada del bisbe de Norwich fou una expedició militar del 1383 per assistir la ciutat de Gant contra els partidaris de l'antipapa Climent VII, liderada per Henry le Despenser.

Nou!!: Comtat de Flandes і Croada de Despenser · Veure més »

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Cronologia de la història de França · Veure més »

Daknam

Daknam és un antic municipi de Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Daknam · Veure més »

Deûlémont

Localització de Deûlémont Deulemonde (francès Deûlémont) és un municipi de Flandes francès a França, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat de Flandes і Deûlémont · Veure més »

Descobriments portuguesos

Enric el Navegant. Els descobriments portuguesos foren una sèrie de viatges marítims i exploracions dutes a terme pels portuguesos entre 1415 i 1543.

Nou!!: Comtat de Flandes і Descobriments portuguesos · Veure més »

Deule

El Deule és un riu de Flandes francès a França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Deule · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Comtat de Flandes і Dinastia carolíngia · Veure més »

Disset Províncies

Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.

Nou!!: Comtat de Flandes і Disset Províncies · Veure més »

Drets de ciutat

Drets de ciutat és el terme global utilitzat a per a designar el conjunt de drets i privilegis atorgat pel senyor feudal a una ciutat a l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat de Flandes і Drets de ciutat · Veure més »

Ducat de Baixa Lorena

La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Limburg

El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ducat de Limburg · Veure més »

Ducats de França

Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ducats de França · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Comtat de Flandes і Edat mitjana · Veure més »

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Nou!!: Comtat de Flandes і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »

El triomf de la Mort

El triomf de la Mort és una obra del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell realitzada cap al 1562.

Nou!!: Comtat de Flandes і El triomf de la Mort · Veure més »

Enric II de Brabant

Enric II de Brabant (1207–1248), va ser duc de Brabant des de 1235 fins al 1248.

Nou!!: Comtat de Flandes і Enric II de Brabant · Veure més »

Enric III de Lovaina

Enric III de Lovaina (mort a Tournai el febrer o març de 1095) va ser comte de Lovaina i Brussel·les de 1078 a 1095.

Nou!!: Comtat de Flandes і Enric III de Lovaina · Veure més »

Enric IV de Bar

Enric IV de Bar, nascut entre 1315 i 1320, mort el 1344, va ser comte de Bar de 1336 a 1344.

Nou!!: Comtat de Flandes і Enric IV de Bar · Veure més »

Enric IV de Luxemburg

Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189.

Nou!!: Comtat de Flandes і Enric IV de Luxemburg · Veure més »

Escola francoflamenca

Dufay (a l'esquerra) i Binchois En música, l'escola francoflamenca, o escola holandesa, fa referència a l'estil de música vocal polifònica produïda en els segles  i a Europa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Escola francoflamenca · Veure més »

Església catòlica a Bèlgica

Bèlgica és una província eclesiàstica de l'església catòlica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Església catòlica a Bèlgica · Veure més »

Esteve d'Aumale

Esteve d'Aumale (abans de 1090 - 1128.), va ser comte d'Aumale sota els regnats dels ducs de Normandia Robert Courteheuse i Enric I Beauclerc.

Nou!!: Comtat de Flandes і Esteve d'Aumale · Veure més »

Eudes de Borgonya (1230-1269)

Eudes de Borgonya, nascut el 1231, mort a Acre el 4 d'agost de 1266, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre, fill d'Hug IV, Duc de Borgonya, i de Violant de Dreux.

Nou!!: Comtat de Flandes і Eudes de Borgonya (1230-1269) · Veure més »

Eudes I de Blois

Eudes I de Blois (950 – 995 o 12 de març de 996, fou comte de Blois, de Tours, de Châteaudun, de Chartres, de Beauvais i de Dreux i senyor de Chion i Saumur, successor del seu pare Teobald I el Trampós, i un dels més poderosos senyors del temps d'Hug Capet. Era el fill de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois, filla d'Heribert II de Vermandois. Cap a 978/980, es va casar amb Berta de Borgonya, filla de Conrad III dit el Pacífic, rei de Borgonya. Després del conflicte que va oposar al seu pare a l'arquebisbe de Reims sobre el castell de Coucy, va rebre el 965 aquest castell però «en precari» de l'arquebisbe. En els anys 970, en els conflictes per al ducat de Bretanya, va sostenir al comte de Rennes, Conan, i va consolidar la influència de la seva família en aquest territori. Va rebre del rei carolingi Lotari I de França el títol de comte palatí que es quedarà en la seva família. No va trigar, amb els seus cosins herbertians, a esdevenir fidel dels carolingis contra els robertians. El 988, va ajudar a Carles de Baixa Lotaríngia en la seva presa de Laon, que havia pertangut al seu pare Teobald el Trampós. El 991, abandona el partit del lorenès contra la ciutat de Dreux. Però a la meitat del 991 va ntentar apoderar-se de Melun que pertanyia a Bucard el Venerable, el fidel entre els fidels d'Hug Capet, i va veure com es formava contra ell una aliança comprenent Hug Capet, Ricard I de Normandia i el comte d'Anjou, Folc III Nerra, gendre de Bucard. Va rebre d'Hug Capet el títol d'abat laic de Saint-Martin de Tours i de Marmoutier que va esdevenir la necròpoli dinàstica dels comtes de Blois. Tanmateix, a la primavera del 993, el comte Eudes I de Blois, decebut que Hug Capet i el seu fill s'haguessin negat a conferir-li el títol de duc dels francs, va imaginar, en aliança amb Adalberó de Laon un pla per fer-los capturar en el moment d'una trobada projectada a Metz entre els Capets i l'emperador Otó III i de col·locar al tron a Lluís de Baixa Lotaríngia, fill del duc Carles de Baixa Lotaríngia. Eudes I de Blois s'hauria proclamat llavors duc dels Francs i Adalberó bisbe de Reims. Hug Capet i el seu fill previnguts, van fer fracassar aquesta temptativa. Vers el 995, va entrar en guerra contra el comte d'Anjou, Folc III Nerra, ja en conflicte sobre la seva frontera al Chartres amb Conan I de Bretanya. Eudes I va crear una aliança que reunia el seu cunyat, el duc d'Aquitània, Guillem II de Poitiers (IV d'Aquitània), el comte de Flandes Balduí IV el Barbut, i fins i tot el seu antic enemic, el duc de Normandia, Ricard I. En el transcurs de l'hivern del 995-996, van posar setge davant el castell de Langeais on s'havia refugiat Folc III, però l'arribada del rei Hug Capet al socors de l'angeví va posar fi a la seva empresa. Malalt poc després, Eudes I de Blois va entrar a l'abadia de Marmoutier de Tours on va morir el dijous 12 març de 996. La seva vídua, Berta de Borgonya es va casar de nou amb el rei de França, Robert, el fill d'Hug Capet del qual la mort el 24 d'octubre de 996 va permetre aquest matrimoni al qual el rei difunt era oposat de manera radical.

Nou!!: Comtat de Flandes і Eudes I de Blois · Veure més »

Eustaqui de Grenier

Eustaqui de Grenier (? - 15 de juny de 1123) va ser un important noble francès que va participar en la Primera Croada i que va arribar a ser conestable del Regne de Jerusalem.

Nou!!: Comtat de Flandes і Eustaqui de Grenier · Veure més »

Feignies

Feignies és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat de Flandes і Feignies · Veure més »

Felip d'Alsàcia

Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.

Nou!!: Comtat de Flandes і Felip d'Alsàcia · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Comtat de Flandes і Felip I de Castella · Veure més »

Felip I el Noble

Felip d'Hainaut, conegut com a Felip I el Noble o Felip I de Namur (nascut el 1175, mort el 1212) fou marquès i comte de Namur de 1195 a 1212.

Nou!!: Comtat de Flandes і Felip I el Noble · Veure més »

Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).

Nou!!: Comtat de Flandes і Felip II de Borgonya · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Comtat de Flandes і Felip II de Castella · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: Comtat de Flandes і Felip II de França · Veure més »

Felip III de Borgonya

fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: Comtat de Flandes і Felip III de Borgonya · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Comtat de Flandes і Felip IV de França · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Comtat de Flandes і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran de Flandes

Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ferran de Flandes · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Comtat de Flandes і Feudalisme · Veure més »

Filip van Montmorency-Nivelle

Filip van Montmorency-Nivelle conegut com a comte d'Horne (nascut probablement al Castell d'Ooidonk al comtat de Flandes, 1524 — mort decapitat a Brussel·les el 5 de juny del 1568) era un noble flamenc, comte d'Horne (o Hoorne), conseller, almirall i governador militar.

Nou!!: Comtat de Flandes і Filip van Montmorency-Nivelle · Veure més »

Flamenc

* Flamenc, habitant de Flandes o del Comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Flamenc · Veure més »

Flamenc (neerlandès)

Flamenc (en neerlandès Vlaams) és una denominació equívoca de la llengua neerlandesa així com d'una sèrie de variants del neerlandès.

Nou!!: Comtat de Flandes і Flamenc (neerlandès) · Veure més »

Flamengo (Rio de Janeiro)

Flamengo és un barri de la zona Sud de la ciutat de Rio de Janeiro, a Brasil.

Nou!!: Comtat de Flandes і Flamengo (Rio de Janeiro) · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Comtat de Flandes і Flandes · Veure més »

Flandes (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Flandes (desambiguació) · Veure més »

Flandes francès

Flandes francès o Flandes del Sud (en neerlandès Frans-Vlaanderen o Zuid-Vlaanderen) és la part del Comtat de Flandes annexada per França (Flandes era un comtat constituent del regne de França).

Nou!!: Comtat de Flandes і Flandes francès · Veure més »

Flandes való

Escut d'armes dels Comtats de Flandes El Flandes való (neerlandès: Waals Vlaanderen, francès: Flandre wallonne) va ser una part semi-independent del Comtat de Flandes, compost pels burggraviats de Lilla, Douai i Orchies.

Nou!!: Comtat de Flandes і Flandes való · Veure més »

Flandes zelandès

Flandes Zelandès (en neerlandès Zeeuws-Vlaanderen) és la part meridional de la província Zelanda dels Països Baixos delimitada pel Mar del Nord, les províncies belgues de Flandes Occidental i Oriental i el braç occidental del riu Escalda (Westerschelde).

Nou!!: Comtat de Flandes і Flandes zelandès · Veure més »

Florenci I de Frísia Occidental

Florenci I de Frísia Occidental (Vlaardingen, circa 1017 - 28 de juny de 1061 a Gueldre (Gelderland), Països Baixos) va ser comte Frísia Occidental des de 1049 fins a 1061.

Nou!!: Comtat de Flandes і Florenci I de Frísia Occidental · Veure més »

Florenci II d'Holanda

Florenci II d'Holanda anomenat el gros,(Vlaardingen cap a 1085 - 2 de març de 1122), va ser comte d'Holanda des 1091 a 1122.

Nou!!: Comtat de Flandes і Florenci II d'Holanda · Veure més »

Florenci V d'Holanda

Florenci V d'Holanda, en neerlandès Floris V van Holland (nascut a Leiden el 24 de juny de 1254 i mort assassinat a Muiderberg el 27 de juny de 1296) va ser Comte d'Holanda, comte de Zelanda, i el 1291 va atorgar-se el títol de comte de Frísia, tot i que tenia només el Comtat de Frísia Occidental.

Nou!!: Comtat de Flandes і Florenci V d'Holanda · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Comtat de Flandes і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francisco Luis Héctor de Carondelet

Francisco Luis Héctor de Carondelet (de naixement François Louis Hector), V baró de Carondelet, vescomte de Langle, vescomte de la Herstre, senyor de Hayne-Sant-Pierre, cavaller de l'Orde de Malta (Noyelles-sur-Selle, França, 1748 - Quito, Virregnat de Nova Granada, 1807) fou un noble, militar i governador colonial al servei d'Espanya.

Nou!!: Comtat de Flandes і Francisco Luis Héctor de Carondelet · Veure més »

Franciscus Raphelengius

Franciscus Raphelengius, llatinització del seu nom (en francès: François Ravlenghien o Rapheleng, en neerlandès: Frans van Ravelingen) (Lannoy, 27 de febrer de 1539 - Leiden, 20 de juliol de 1597).

Nou!!: Comtat de Flandes і Franciscus Raphelengius · Veure més »

Franconat de Bruges

El Franconat de Bruges, en neerlandès anomenat «Brugse Vrije», era una castellania del comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Franconat de Bruges · Veure més »

Frederic de Luxemburg

Frederic de Luxemburg (965 - 6 d'octubre de 1019) fou un noble germànic de la casa de les Ardenes, que va ser comte al Moselgau.

Nou!!: Comtat de Flandes і Frederic de Luxemburg · Veure més »

Gabriel Calloet-Kerbrat

Gabriel Calloet de Querbrat (o Calloet-Kerbrat), segons la grafia bretona utilitza a vegades), va néixer en data desconeguda, entre 1616 i 1620 a Kerbrat-en-Servel, actualment al municipi de Lannion (Côtes -d 'Armor), i va morir després de 1688. Va ser un agrònom i escriptor catòlic bretó. Considerat com l'introductor a França de la idea de la millora genètica en el camp de la zootècnia a través de l'encreuament d'exemplars de bestiar amb majors aptituds. També va tenir un paper important en l'establiment d'hôpitaux généraux al..

Nou!!: Comtat de Flandes і Gabriel Calloet-Kerbrat · Veure més »

Gant

Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).

Nou!!: Comtat de Flandes і Gant · Veure més »

Gastó I de Foix

Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.

Nou!!: Comtat de Flandes і Gastó I de Foix · Veure més »

Gastó Joan Baptista de França

Retrat de Gastó de França pintat el 1634 per Antoine Van Dyck Escut d'armes Gaston Joan Baptista de França (nascut el 24 d'abril de 1608 a Fontainebleau, mort el 2 de febrer de 1660 a Blois), duc d'Orleans, de vegades designat com Gastó d'Orleans fou un príncep de sang francès, tercer fill d'Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici, de la branca dels Borbó (dinastia capeta).

Nou!!: Comtat de Flandes і Gastó Joan Baptista de França · Veure més »

Gaucher III de Châtillon

Gaucher III de Châtillon (c. 1162-1219) va ser un noble francès.

Nou!!: Comtat de Flandes і Gaucher III de Châtillon · Veure més »

Gerardus Mercator

Gerardus Mercator, nom llatí de Gerhard Kremer, (Rupelmonde, 5 de març del 1512 - Duisburg, 2 o 5 de desembre del 1594) fou un cartògraf flamenc.

Nou!!: Comtat de Flandes і Gerardus Mercator · Veure més »

Gertruda de Saxònia

Gertruda de Saxònia (c.1030 - 4 d'agost de 1113), també coneguda com a Gertruda Billung, va ser comtessa consort de Frísia Occidental i comtessa consort de Flandes pel matrimoni.

Nou!!: Comtat de Flandes і Gertruda de Saxònia · Veure més »

Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia)

Gisela de Borgonya (c.1075 - c.1133) va ser comtessa consort de Savoia i posteriorment marquesa consort de Montferrat.

Nou!!: Comtat de Flandes і Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia) · Veure més »

Godofreu I de Lovaina

Godofreu I de Lovaina, dit el Barbut, el Coratjós, el Valent, o el Gran (però és recomanable no utilitzar el malnom del Barbut, ja que pot ser confós amb el duc Godofreu II de Baixa Lotaríngia, dit també el Barbut, que va viure uns anys abans) (nascut al voltant de 1060, va morir el 25 de gener de 1139), fou comte de Lovaina i Brussel·les i landgravi de Ducat de Brabant de 1095 a 1139, i després duc de la Baixa Lotaríngia des de 1106 a 1125 (sota el nom de Godofreu V) i marcgravi o marquès d'Anvers des 1106 a 1139.

Nou!!: Comtat de Flandes і Godofreu I de Lovaina · Veure més »

Godofreu I de Verdun

Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.

Nou!!: Comtat de Flandes і Godofreu I de Verdun · Veure més »

Godofreu II de Baixa Lotaríngia

Godofreu II, conegut com a Godofreu el Barbut, (vers 997-1069), duc d'Alta Lotaríngia, de Baixa Lotaríngia, marcgravi (marquès) d'Anvers i comte de Verdun i les Ardennes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Godofreu II de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Godofreu III de Baixa Lotaríngia

Godofreu III de les Ardenes, dit el Geperut, mort el 27 de febrer de 1076, va ser duc de Baixa Lotaríngia, marquès d'Anvers, i comte (titular) de Verdun de 1069 a 1076.

Nou!!: Comtat de Flandes і Godofreu III de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Godofreu III de Lovaina

Godofreu III de Lovaina (nascut al voltant de 1140, mort el 10 o 21 agost de 1190) va ser comte de Lovaina, comte de Brussel·les, landgravi del Ducat de Brabant, marquès d'Anvers i duc de la Baixa Lorena (com Godofreu VII) del 1142 al 1190.

Nou!!: Comtat de Flandes і Godofreu III de Lovaina · Veure més »

Gravensteen

Gravensteen (en neerlandès "Castell dels Comtes") és un castell medieval de Gant, Flandes Oriental, Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Gravensteen · Veure més »

Groeningebeek

data.

Nou!!: Comtat de Flandes і Groeningebeek · Veure més »

Guerra boja

La Guerra boja és el nom donat a una guerra que oposa entre 1485 i 1488 un partit principesc, feudal i aristòcrata, semblant a la Lliga del Bé Públic, a Anna de Beaujeu, regenta de França després de la mort de Lluís XI de França i esperant la majoria del jove rei Carles VIII de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guerra boja · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »

Guillaume de Melun

Guillaume de Melun (Brussel·les, 1660 - Barcelona, 1735) marquès de Richebourg, comte de Beaussart, va ser un militar flamenc, al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guillaume de Melun · Veure més »

Guillem Cliton

miniatura Guillem de Normandia dit Guillem Cliton (25 d'octubre de 1102 — Alost, 28 de juliol de 1128), comte de Flandes de 1127 a 1128, va reivindicar el ducat de Normandia i el tron del Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guillem Cliton · Veure més »

Guillem de Savoia

Guillem de Savoia (? - Viterbo o Brescia al mes de novembre de 1239) fou bisbe de Valença de 1231 a 1239 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que mai no va poder exercir les seves prerrogatives aLieja.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guillem de Savoia · Veure més »

Guillem I d'Anglaterra

Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »

Guillem I d'Hainaut

Guillem I d'Hainaut (circa 1286 - Valenciennes, 7 de juny de 1337) va ser comte d'Hainaut des 1304 a 1337 i comte d'Holanda (Guillem III d'Holanda) des 1304 a 1337.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guillem I d'Hainaut · Veure més »

Guillem I d'Holanda

Guillem I Holanda (circa 1167) - 4 de febrer de 1222) va ser comte d'Holanda des 1203 a 1222 Era fill de Florenci III, comte d'Holanda, i d'Ada de Huntingdon.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guillem I d'Holanda · Veure més »

Guillem I de Borgonya

Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guillem I de Borgonya · Veure més »

Guillem II de Dampierre

Guillem II de Dampierre (1196 - 3 de setembre de 1231) va ser senyor de Dampierre.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guillem II de Dampierre · Veure més »

Guiu I de Flandes

Guiu o Guy de Dampierre, nascut vers 1226, mort a Compiègne el 7 de març de 1305, fou comte de Flandes proclamat el 1253 per la seva mare i es va fer comte efectiu a la mort d'aquesta última el 1279 fins al 1305.

Nou!!: Comtat de Flandes і Guiu I de Flandes · Veure més »

Hans Vredeman de Vries

Hans Vredeman de Vries (Ljouwert, Senyoria de Frísia, Disset Províncies, Sacre Imperi Romà, 1527 - Anvers, Comtat de Flandes, Disset Províncies, Sacre Imperi Romà, 1604) fou un pintor, gravador i tractadista del Renaixement flamenc.

Nou!!: Comtat de Flandes і Hans Vredeman de Vries · Veure més »

Harelbeke

Harelbeke és una ciutat de Bèlgica, situat al marge del riu Leie a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Comtat de Flandes і Harelbeke · Veure més »

Hazebrouck

Situació de Hazebrouck dins el departament i el cantó Hazebrouck (neerlandès Hazebroek, flamenc occidental Oazebroeke) és un municipi francès, situat al Westhoek (Flandes francès) del departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Hazebrouck · Veure més »

Henry le Despenser

Henry le Despenser (c. 1341-1406) fou un noble anglès i bisbe de Norwich, que adquirí el sobrenom de «bisbe batallador» per la participació que tingué en la lluita contra la revolta dels camperols a la regió d'Ànglia de l'Est, que acabà amb la batalla de North Walsham l'estiu del 1381.

Nou!!: Comtat de Flandes і Henry le Despenser · Veure més »

Herbertians

Els Herbertians o Herbèrtides o casa de Vermandois foren un llinatge de la noblesa carolíngia que prenen el nom a causa del fet que molts membres es van dir Herbert o Heribert.

Nou!!: Comtat de Flandes і Herbertians · Veure més »

Heribert II de Vermandois

Heribert o Herbert II (~880 - 23 de febrer del 943) va ser comte de Vermandois, de Soissons i de Meaux a la mort del seu pare Heribert I sobrevinguda entre 900 i 907.

Nou!!: Comtat de Flandes і Heribert II de Vermandois · Veure més »

Herluí de Montreuil

Herluí de Montreuil (vers 890-945), fou comte de Montreuil i abat laic de Saint-Riquier de 926 a 945.

Nou!!: Comtat de Flandes і Herluí de Montreuil · Veure més »

Heule

Heule és un nucli de la ciutat de Kortrijk a la província de Flandes Occidental a la regió flamenca de Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Heule · Veure més »

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Nou!!: Comtat de Flandes і Història de Bèlgica · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Comtat de Flandes і Història de França · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Comtat de Flandes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Nou!!: Comtat de Flandes і Història de Luxemburg · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Comtat de Flandes і Història del papat · Veure més »

Houtem (Veurne)

Houtem és un nucli de la ciutat de Veurne a la província Flandes Occidental de Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Houtem (Veurne) · Veure més »

Hug de Pierrepont

Hug de Pierrepont (diòcesi de Laon, 1165 - Huy, 4 d'abril de 1229) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1200 a 1229.

Nou!!: Comtat de Flandes і Hug de Pierrepont · Veure més »

Hug II de Campdavaine

Hug II de Campdavaine († el 1130 o 1131), va ser comte de Saint Pol de 1083 a vers 1130, després d'haver succeït al seu germà Guiu mort sense fills o descendents.

Nou!!: Comtat de Flandes і Hug II de Campdavaine · Veure més »

Ida de Lorena

Ida de Lorena, o Ida de Boulogne, nascuda cap a 1160, morta el 1216, va ser comtessa de Boulogne de 1173 a 1216.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ida de Lorena · Veure més »

Illa de Wight

L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.

Nou!!: Comtat de Flandes і Illa de Wight · Veure més »

Isabel Clara Eugènia

La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.

Nou!!: Comtat de Flandes і Isabel Clara Eugènia · Veure més »

Isabel de Vermandois

Isabel o Elisabet de Vermandois (1143 – 28 de març de 1183), fou comtessa de Vermandois i de Valois (1167-1183).

Nou!!: Comtat de Flandes і Isabel de Vermandois · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Comtat de Flandes і Istanbul · Veure més »

Jacobus Clemens non Papa

Jacobus Clemens non Papa o Jacob Clemens non Papa és un compositor del renaixement flamenc que va néixer el 1510, probablement a Middelburg i que va morir entre l'any 1556 i 1558 a Diksmuide.

Nou!!: Comtat de Flandes і Jacobus Clemens non Papa · Veure més »

Jacobus Papa

Jacobus Papa és un poeta del renaixement flamenc que va néixer a la fi del a Poperinge i que va morir vers 1560 a Ieper.

Nou!!: Comtat de Flandes і Jacobus Papa · Veure més »

Jacques de Châtillon

Jacques de Châtillon (mort 11 juliol de 1302 a Kortrijk) va ser senyor de Leuze,de Condé, de Carency, de Huquoy i d'Aubigny, fill de Guy III, comte de Saint-Pol i Matilda de Brabant.

Nou!!: Comtat de Flandes і Jacques de Châtillon · Veure més »

Jan van Eyck

Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.

Nou!!: Comtat de Flandes і Jan van Eyck · Veure més »

Jan Vermeer van Haarlem

''Vista de Haarlem des de les dunes'', oli sobre taula, 28 x 35 cm, Haarlem, Frans Hals Museum. Jan Vermeer van Haarlem (Haarlem, 1628 - Haarlem, 22 d'octubre del 1691) va ser un pintor barroc neerlandès especialitzat en la pintura de paisatges.

Nou!!: Comtat de Flandes і Jan Vermeer van Haarlem · Veure més »

Jan Wildens

Paisatge arbrat amb cases, un camí per on cavalca un genet i grups d'esquiladors treballant a la riba d'una llacuna. Obra pertanyent a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Jan Wildens (Anvers,1586-1653) fou un pintor i dibuixant, representant del barroc flamenc.

Nou!!: Comtat de Flandes і Jan Wildens · Veure més »

Jean Buridan

Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Jean Buridan · Veure més »

Jean de Bethune

Jean-Baptiste Charles François Bethune, més conegut com a Jean de Bethune (Kortrijk, aleshores al Regne Unit dels Països Baixos, 25 d'abril de 1821 - Marke, 18 de juny del 1894), va ser un arquitecte, artesà i decorador belga, i un dels protagonistes del moviment neogòtic.

Nou!!: Comtat de Flandes і Jean de Bethune · Veure més »

Joan d'Enghien

Joan d'Enghien (en neerlandès Johan van Edingen) (consulta l'11 de novembre de 2008 Hauria mort assassinat davant de l'abadia d'Opheilissem, prop de la ciutat de Tienen en circumstàncies poc clares.

Nou!!: Comtat de Flandes і Joan d'Enghien · Veure més »

Joan de Flandes

Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlandès Jan van Vlaanderen, en francès Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - castell d'Anhive prop de Namur, 14 d'octubre de 1291) ja fou prebost de Sant Donacià a Bruges a l'edat de 10/11 anys, bisbe de Metz de 1280 al 1282 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Flandes і Joan de Flandes · Veure més »

Joan de Tournai

Joan de Tournai fou un escultor i vidrier originari de Flandes, actiu a Girona durant els anys 20 del.

Nou!!: Comtat de Flandes і Joan de Tournai · Veure més »

Joan I d'Hainaut

Joan I d'Hainaut (circa 1248) - Valenciennes, 22 d'agost de 1304) va ser comte d'Hainaut des 1280 a 1304 i comte d'Holanda (Joan II d'Holanda) des 1299 a 1304. Era fill de Joan I, comte d'Holanda, i d'Adelaida d'Holanda.

Nou!!: Comtat de Flandes і Joan I d'Hainaut · Veure més »

Joan I de Borgonya

va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Nou!!: Comtat de Flandes і Joan I de Borgonya · Veure més »

Joan III de Brabant

Joan III de Brabant (Brussel·les, 1300 – 5 de desembre de 1355), també anomenat Joan III, el Triomfant, Ducat de Brabant, Lothier, i Limburg (1312–;1355).

Nou!!: Comtat de Flandes і Joan III de Brabant · Veure més »

Joan Mey

Joan Mey o Joan de Mey Flandro (Opprech, Dendermonde, Comtat de Flandes, finals segle XV – València, desembre 1555), fou un destacat impressor flamenc actiu des de 1542 fins a 1555, principalment a la ciutat de València.

Nou!!: Comtat de Flandes і Joan Mey · Veure més »

Joan Tristany de França

Escut d'armes de Joan Tristany de França Joan anomenat Joan Tristany, nascut a Damiata el 8 d'abril de 1250, mort a Tunis el 3 d'agost de 1270, comte consort de Nevers (1265-1270) i de de Valois (1268-1270), quart fill de Lluís IX de França el Sant, rei de França i de Margarida de Provença.

Nou!!: Comtat de Flandes і Joan Tristany de França · Veure més »

Joana de Brabant

Joana, duquessa de Brabant (24 de juny de 1322 - 1 de novembre de 1406), va ser l'hereva del duc Joan III de Brabant, que havia mort a Brussel·les el 5 de desembre de 1355.

Nou!!: Comtat de Flandes і Joana de Brabant · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Comtat de Flandes і Joana I de Castella · Veure més »

Joana I de Flandes

Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.

Nou!!: Comtat de Flandes і Joana I de Flandes · Veure més »

Jodocus Hondius

Jodocus Hondius (versió llatinitzada de Joost D'Hondt) (Wakken, 17 d'octubre de 1563 - Amsterdam, 12 de febrer de 1612), de vegades anomenat Jodocus Hondius el Vell per distingir del seu fill, va ser un artista flamenc, gravador i cartògraf.

Nou!!: Comtat de Flandes і Jodocus Hondius · Veure més »

Johannes Ockeghem

Johannes Ockeghem (c. 1410 - 6 de febrer de 1497).

Nou!!: Comtat de Flandes і Johannes Ockeghem · Veure més »

Judit de Bretanya

Judit de Bretanya (nascuda el 982 a Bretanya i morta el 16 de juny de 1017 a Normandia), filla de Conan I, duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou, comte d'Anjou, fou la primera esposa de Ricard II de Normandia, duc de Normandia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Judit de Bretanya · Veure més »

Karel De Flou

Karel de Flou (Bruges, 9 de juliol 1853 - Bruges, 27 de juny de 1931) era un lingüista i filòleg belga, de parla neerlandesa, especialitzat en toponímia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Karel De Flou · Veure més »

Koekelare

Koekelare és un municipi belga de la província de Flandes Occidental a la regió de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Koekelare · Veure més »

Kortrijk

Cortrai o Kortrijk (en llatí Cortr(i)acum o en francès Courtrai) és una ciutat de Bèlgica, situada al marge del riu Leie i del canal Kortrijk-Bossuit a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Comtat de Flandes і Kortrijk · Veure més »

La Madeleine (Nord)

La Madeleine és un municipi francès al departament del Nord (regió dels Alts de França).

Nou!!: Comtat de Flandes і La Madeleine (Nord) · Veure més »

La Nativitat (Robert Campin)

La Nativitat és una de les obres més destacades de Robert Campin, conegut com el Mestre de Flémalle; es troba al Museu de Belles Arts de Dijon des de 1928.

Nou!!: Comtat de Flandes і La Nativitat (Robert Campin) · Veure més »

La nostra Senyora de l'Evangelització

La Nostra Senyora de l'Evangelització és una advocació mariana peruana.

Nou!!: Comtat de Flandes і La nostra Senyora de l'Evangelització · Veure més »

Lambel

or; ressaltant al cap un '''lambel''' de gules» Un lambel és un moble heràldic generalment posat al cap de l'escut i sovint emprat com a brisura.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lambel · Veure més »

Lampernisse

Lampernisse (en flamenc occidental Lampernisse) és un nucli del municipi de Diksmuide a la província de Flandes Occidental a la regió flamenca de Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lampernisse · Veure més »

Laureta de Alsacia

Laureta de Alsacia (vers 1120-1175) fou una efímera comtessa consort de Valois, d'Amiens i i Vermandois, filla de Thierry d'Alsàcia, comte de Flandes (+1168) i de Suanahilda (+ vers 1133).

Nou!!: Comtat de Flandes і Laureta de Alsacia · Veure més »

Leie (departament)

Els departaments francesos als Països Baixos i Bèlgica actualsEl Departament del Leie (en francès Département de la Lys) era un departament francès de 1795 a 1815 al territori dels Països Baixos austríacs annexats per França, part occidental del Comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Leie (departament) · Veure més »

Lemgo

Lemgo o en baix alemany Lemge, Lemje és una ciutat del districte de Lippe al nord de l'estat el Rin del Nord-Westfàlia a Alemanya regat pel Bega.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lemgo · Veure més »

Lieve

El Lieve és un canal medieval al comtat de Flandes que a l'edat mitjana connectava la ciutat de Gant amb el Mar del Nord via l'Ede a Aardenburg i el Zwin a Damme.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lieve · Veure més »

Lilla

Lilla (en francès i oficialment, Lille; en flamenc, Rijsel) és una ciutat i un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lilla · Veure més »

Literatura en neerlandès

La literatura en neerlandès comprèn tots els escrits literaris al llarg dels temps en llengua neerlandesa, un idioma que té actualment prop de 23 milions de parlants.

Nou!!: Comtat de Flandes і Literatura en neerlandès · Veure més »

Litotomia

La litotomia (del grec λίθος lithos, pedra i τέμνω otomia, tallar, que significa «secció de la pedra») http://remacle.org/bloodwolf/erudits/Hippocrate/serment.htm#4 al web «L'antiquité grecque et latine» http://remacle.org, consultat l'11 de desembre del 2015 és un terme mèdic que descriu una antiga intervenció quirúrgica amb la qual hom tallava i dividia la pedra a la bufeta mitjançant el litòtom.

Nou!!: Comtat de Flandes і Litotomia · Veure més »

Lleó de Flandes

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lleó de Flandes · Veure més »

Llegenda dels orígens troians dels francs

La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.

Nou!!: Comtat de Flandes і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »

Lliga Hanseàtica

La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lliga Hanseàtica · Veure més »

Llista d'estats del Sacre Imperi (A)

Això és una llista d'alguns dels estats del Sacre Imperi Romanogermànic que comencen amb la lletra A: Categoria:Estats del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat de Flandes і Llista d'estats del Sacre Imperi (A) · Veure més »

Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).

Nou!!: Comtat de Flandes і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa · Veure més »

Lluís de Gruuthuse

va ser un empresari, bibliòfil i diplomata del comtat de Flandes, actiu a la cort dels ducs de Borgonya.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lluís de Gruuthuse · Veure més »

Lluís Felip I de França

Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lluís Felip I de França · Veure més »

Lluís I de Flandes

Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lluís I de Flandes · Veure més »

Lluís II de Flandes

Lluís II de Flandes, nascut Lluís de Dampierre, dit Lluís de Male o de Maele (Lodewijk van Male en neerlandès) (castell de Male a Sint-Kruis (Bruges), 25 o 29 d'octubre de 1330 - † Saint-Omer, 30 de gener de 1384) fou comte de Flandes, de Nevers i de Rethel 1346- 1384, duc de Brabant (1356), comte d'Artois i de Borgonya 1382- 1384.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lluís II de Flandes · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lluís XI de França · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Comtat de Flandes і Lluís XVIII de França · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Malderen

Malderen és un antic municipi de Bèlgica a la província de Brabant Flamenc, regat pel Kleine Molenbeek i Grote Molenbeek.

Nou!!: Comtat de Flandes і Malderen · Veure més »

Male

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Flandes і Male · Veure més »

Manchester

Manchester (pronunciat /ˈmæntʃᵻstər/) és un municipi del Regne Unit, situat al nord-oest d'Anglaterra.

Nou!!: Comtat de Flandes і Manchester · Veure més »

Marcus Gheeraerts

Marcus Gheeraerts «el vell» o llatinitzat Marcus Gerardus (Bruges ±1520 - Londres? ±1591) és un pintor i gravador del Comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Marcus Gheeraerts · Veure més »

Margarida de Clermont

Margarida de Clermont (1105-1146) fou comtessa d'Amiens, filla d'Adelaida de Vermandois i Renald II de Clermont que havien estat reconeguts comtes pel rei de França el 1118.

Nou!!: Comtat de Flandes і Margarida de Clermont · Veure més »

Margarida I de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.

Nou!!: Comtat de Flandes і Margarida I de Flandes · Veure més »

Margarida II de Flandes

o Margarida d'Hainaut o Margarida de Constantinoble, dita la Negra, fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1244 a 1280, i senyora de Beaumont.

Nou!!: Comtat de Flandes і Margarida II de Flandes · Veure més »

Margarida III de Flandes

Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).

Nou!!: Comtat de Flandes і Margarida III de Flandes · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Comtat de Flandes і Maria de Borgonya · Veure més »

Maria de Borgonya i de Flandes

Maria de Borgonya (Dijon, Borgonya, setembre de 1386 - Thonon-les-Bains, Savoia, 8 d'octubre de 1422) fou una infanta de Borgonya i duquessa consort de Savoia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Maria de Borgonya i de Flandes · Veure més »

Maria de França i de Merània

Maria de França i de Merània (v. 1198 - 1224) fou princesa del Regne de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Maria de França i de Merània · Veure més »

Marquesat de Covarrubias de Leyva

El Marquesat de Covarrubias de Leyva és un títol nobiliari espanyol creat el 22 de febrer del 1693 pel rei Carles II a favor de Diego de Covarrubias y Leyva, Mestre de Camp, Governador d'Oostende, Cambrai i Nieuwpoort, al comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Marquesat de Covarrubias de Leyva · Veure més »

Martín Bernat

Sant Blai'', oli sobre taula (93 x 192 cm), Museu de Saragossa Martín Bernat (fl. 1450 -1505), va ser un pintor gòtic aragonès d'estil hispano-flamenc, actiu a Saragossa, on va col·laborar amb Bartolomé Bermejo.

Nou!!: Comtat de Flandes і Martín Bernat · Veure més »

Mateu d'Alsàcia

Mateu d'Alsàcia (vers 1137 - † 1173) fou comte uxori de Boulogne 1159 - 1173.

Nou!!: Comtat de Flandes і Mateu d'Alsàcia · Veure més »

Matilde de Borbó-Dampierre

Matilde de Borbó-Dampierre (1234-1262), de vegades dita Matilde o Mafalda de Dampierre, i Matilde II (o III) de Nevers, Auxerre, i Tonnerre, fou comtessa de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre, senyora de Borbó.

Nou!!: Comtat de Flandes і Matilde de Borbó-Dampierre · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Comtat de Flandes і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Middelburg

Middelburg és una ciutat d'uns 38.000 habitants dels Països Baixos, capital de la província de Zelanda.

Nou!!: Comtat de Flandes і Middelburg · Veure més »

Moorbek

Moorbek (variants: Moorbeek, Moorbeck, Moerbeke, Moerbeek, Moorbach) és un topònim freqüent a les aigües molls o torberes altes o baixes a les regions de llengües germàniques.

Nou!!: Comtat de Flandes і Moorbek · Veure més »

Morvois

El Morvois fou una comarca francesa de l'edat mitjana centrada a Pont-sur-Seine, esmentada el 574 com Duodecim Pontes (Dotze Ponts) en al·lusió a la via que permetia travessar el riu; el territori formava el pagus Mauripensis, citat per primer cop el 841, que s'anomena Morvois en la forma francesa (Mauri pasa a mori iensis a ois) agafat del Mauriopis vicus (citat el 587); la part meridional del pagus constituïa el mont Mauriopes i potser el vicus estava situat a la muntanya o rodalia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Morvois · Veure més »

Museu de Gruuthuse

El Museu de Gruuthuse, en neerlandès Gruuthusemuseum, és un museu d'història i d'arts aplicades a Bruges (Bèlgica), al costat dels Museus Groeninge i Arentshuis, dedicats a les belles arts.

Nou!!: Comtat de Flandes і Museu de Gruuthuse · Veure més »

Namur

Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Namur · Veure més »

Néchin

Néchin és un antic municipi de Bèlgica, fusionat l'1 de gener de 1977 amb Estaimpuis, situat a la província d'Hainaut a la regió valona de Bèlgica, a la frontera amb França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Néchin · Veure més »

Neerlandesos

Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.

Nou!!: Comtat de Flandes і Neerlandesos · Veure més »

Nicolau Zannekin

Nicolau Zannekin (Lampernisse, Comtat de Flandes, fi del – Cassel, comtat d'Artois, 23 d'agost de 1328) va ser un terratinent i cap rebel al Comtat de Flandes al començament del contra Lluís I de Flandes i el seu associat Felip VI de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Nicolau Zannekin · Veure més »

Nieuwmunster

Nieuwmunster és un nucli del municipi de Zuienkerke a la província Flandes Occidental de Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Nieuwmunster · Veure més »

Nieuwpoort

Nieuwpoort és una ciutat de Bèlgica, situada a la desembocadura del riu IJzer a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Comtat de Flandes і Nieuwpoort · Veure més »

Nord (departament)

Mapa del departament del Nord El Nord (59) és el departament més septentrional de França, d'aquí el seu nom, a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Nord (departament) · Veure més »

Notger

Notger (Suàbia, 930 – Lieja, 1008) va ser el primer príncep-bisbe del Principat de Lieja.

Nou!!: Comtat de Flandes і Notger · Veure més »

Odense

Odense és una ciutat danesa de l'illa de Fiònia, és la tercera ciutat més gran de Dinamarca, després de Copenhaguen i Århus, i la capital del municipi d'Odense, que forma part de la regió de Syddanmark i de la qual també n'és la capital.

Nou!!: Comtat de Flandes і Odense · Veure més »

Oliver de Paderborn

Oliver de Paderborn, també anomenat Thomas Olivier, Olivier de Colònia, (c.1170-11 de setembre del 1227) fou un cardenal alemany de l'Església Catòlica, nomenat pel papa Honori III, que predicà la cinquena croada.

Nou!!: Comtat de Flandes і Oliver de Paderborn · Veure més »

Olivier de Wree

Olivier de Wree també conegut amb el seu nom llatinitzat Olivarius Vredius (1596-1652) va ser un poeta, historiador, advocat, polític i mecenes flamenc.

Nou!!: Comtat de Flandes і Olivier de Wree · Veure més »

Oosteeklo

Oosteeklo és un antic municipi de Bèlgica a la província de Flandes Oriental.

Nou!!: Comtat de Flandes і Oosteeklo · Veure més »

Orchies

Ubicació d'Orchies dins del cantó i el districte Orchies (en neerlandès (rar) Oorschie) és una ciutat que es troba actualment a França i una antiga senyoria del comtat de Flandes, a la Flandria Gallica o Flandes de parla francesa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Orchies · Veure més »

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Nou!!: Comtat de Flandes і Orde del Toisó d'Or · Veure més »

Ostrevant

Ostrevant fou un comtat del nord del regne de França formada pel pagus Atrebatensis, limitat al nord pel riu Scarpe, i a l'est i sud pels rius Escalda i Sensée; a l'oest tenia Douai i a l'est Valenciennes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ostrevant · Veure més »

Ostsiedlung

Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al i va concloure al, encara que amb eventuals episodis els segles i. Aquesta colonització fou majoritàriament revertida a la fi de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ostsiedlung · Veure més »

Otbert de Lieja

Otbert de Lieja (també Obert o Obbert), (mort a Lieja el 31 de gener de 1119) era canonge al capítol de la catedral de Sant Lambert, prebost de la col·legiata de la Santa Creu de Lieja i canonge de la col·legiata de Juda i Simó a Goslar.

Nou!!: Comtat de Flandes і Otbert de Lieja · Veure més »

Països Baixos Borgonyons

Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.

Nou!!: Comtat de Flandes і Països Baixos Borgonyons · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Comtat de Flandes і Països Baixos espanyols · Veure més »

Patrician III: Rise of the Hanse

Patrician III: Rise of the Hanse és el tercer videojoc de la sèrie Patrician creat per Ascaron.

Nou!!: Comtat de Flandes і Patrician III: Rise of the Hanse · Veure més »

Pòlder

Pòlder a Neßmersiel (Alemanya), maig 2012 Un pòlder és un terreny guanyat al mar o als schorres i convertit en terra de pastura o de conreu per un sistema de desaiguament, amb rescloses de desguàs o amb molins.

Nou!!: Comtat de Flandes і Pòlder · Veure més »

Pere de Mallorca

Pere de Mallorca (? - Batalla de Kortrijk al comtat de Flandes 1302 ?) fou infant de Mallorca.

Nou!!: Comtat de Flandes і Pere de Mallorca · Veure més »

Pere Nicolau

Pere Nicolau (Igualada, - València, 1408) fou un pintor del gòtic documentat des del 1390.

Nou!!: Comtat de Flandes і Pere Nicolau · Veure més »

Peronel·la d'Aquitània

Peronel·la d'Aquitaine, nascuda cap a 1125, morta després de 1151, filla de Guillem X d'Aquitània, duc d'Aquitània i d'Elionor de Châtellerault.

Nou!!: Comtat de Flandes і Peronel·la d'Aquitània · Veure més »

Petrus Plancius

Petrus Plancius ((Dranouter, Flandes), 1552 – 1622), forma llatinitzada de Pieter Platevoit, fou un teòleg, cartògraf i astrònom, nascut a Flandes el 1552.

Nou!!: Comtat de Flandes і Petrus Plancius · Veure més »

Philippe de Commines

Philippe de Commines. Philippe de Commines, Philippe de Comines o de Commynes, en llatí: Philippus Cominaeus; núm 1447 - c. 1511) va ser un escriptor francès d'origen flamenc i diplomàtic de la cort de Borgonya i França. Ha estat anomenat "el primer escriptor veritablement modern" (segons Charles Augustin Sainte-Beuve) i "el primer crític i historiador filosòfic des de temps clàssics". Si bé no es va tractar d'un cronista o d'un historiador en el sentit actual del terme, les seves anàlisis de l'escena política contemporània van ser el que el van convertir en únic en el seu propi temps.

Nou!!: Comtat de Flandes і Philippe de Commines · Veure més »

Pic Turquino

El Pic Turquino (en castellà: Pico Turquino) és la muntanya més alta de Cuba, amb 2004 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Comtat de Flandes і Pic Turquino · Veure més »

Pieter Mulier (el Vell)

Pieter Mulier el Vell o Pieter Mulier I era un pintor de l'Edat d'Or neerlandesa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Pieter Mulier (el Vell) · Veure més »

Pieter Nicolaes Spierinckx

''Paisatge d'Itàlia'', Museu del Prado Pieter Nicolaes Spierinckx (Anvers, 1635 - 1711) va ser un pintor barroc flamenc, especialitzat en pintura de paisatges.

Nou!!: Comtat de Flandes і Pieter Nicolaes Spierinckx · Veure més »

Pintura flamenca

gòtic i el renaixement. La pintura flamenca es va desenvolupar des de començament del segle XV fins al a Flandes i, per extensió, s'identifica la pintura de tota la regió formada per les Disset Províncies fins al darrer terç del en què la revolta de la República de les Set Províncies Unides va produir una escissió entre els Països Baixos del sud que es continuen identificant com "flamencs" i els del nord que, sota la denominació de "neerlandesos" o "holandesos" varen iniciar la seva pròpia singladura artística a partir del i coincidint amb l'arrancada del barroc.

Nou!!: Comtat de Flandes і Pintura flamenca · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: Comtat de Flandes і Pius IV · Veure més »

Port de Blankenberge

El Port de Blankenberge és un antic port pesquer transformat en port esportiu al Mar del Nord a Blankenberge a Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Port de Blankenberge · Veure més »

Portada/article agost 16

Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.

Nou!!: Comtat de Flandes і Portada/article agost 16 · Veure més »

Portada/article octubre 7

Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.

Nou!!: Comtat de Flandes і Portada/article octubre 7 · Veure més »

Portador de dogal

Portadors de dogal a la festa major de Gant Portador de dogal, en neerlandès stroppendrager o abreujat strop, és el malnom dels Gantencs.

Nou!!: Comtat de Flandes і Portador de dogal · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Primera Croada · Veure més »

Província dels Països Baixos

La província neerlandesa és l'administració regional entre el Govern i els municipis dels Països Baixos.

Nou!!: Comtat de Flandes і Província dels Països Baixos · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: Comtat de Flandes і Quarta Croada · Veure més »

Quatre membres de Flandes

Els Quatre membres de Flandes constituïen el «Consell de Flandes» o els Estats Provincials del comtat de Flandes: les ciutats de Bruges, Gant i Ieper i la zona rural del Franconat de Bruges.

Nou!!: Comtat de Flandes і Quatre membres de Flandes · Veure més »

Raül I de Vermandois

Raül I de Vermandois, anomenat Raül I el Valent o Raül I el Borni, conegut també sota el nom de Raül de Crépy, nascut cap a 1094, mort el 13 d'octubre de 1152, va ser comte de Vermandois, d'Amiens i de Valois de 1102 a 1152.

Nou!!: Comtat de Flandes і Raül I de Vermandois · Veure més »

Raül II de Vermandois

Raül II de Vermandois, dit el Jove i el Leprós, nascut el 1145, mort el 17 de juny de 1176, comte de Vermandois, de Valois i d'Amiens (Raül VI), fill de Raül I, comte de Vermandois, Amiens i Valois, i de Peronel·la d'Aquitània.

Nou!!: Comtat de Flandes і Raül II de Vermandois · Veure més »

Rebel·lió de Gant

''Carles V'' per Ticià, Alte Pinakothek ''Spanjaardenkasteel'' (Castell dels espanyols) construït després de la revolta Signatura de Carles V a la darrera pàgina de la ''Concessio Carolina'' La rebel·lió de Gant és una revolta que del 1539 al 1540 va tenir lloc a la ciutat de Gant del comtat de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Rebel·lió de Gant · Veure més »

Regió Flamenca

La Regió Flamenca (en neerlandès: «Vlaams Gewest»), també dita Flandes (en neerlandès: «Vlaanderen»), és una de les tres regions que componen Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Regió Flamenca · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Regne de França · Veure més »

Renaixement flamenc

La Pintura del Renaixement flamenca i dels Països Baixos representa la resposta al dels artístes del nord al Renaixement italià.

Nou!!: Comtat de Flandes і Renaixement flamenc · Veure més »

Renald I de Gueldre

Renald I de Gueldre, anomenat el Barallós (nascut vers 1255, mort a Montfort el 9 d'octubre de 1326), fou comte de Gueldre i de Zutphen de 1271 a 1326 i duc de Limburg de 1279 a 1288.

Nou!!: Comtat de Flandes і Renald I de Gueldre · Veure més »

Renald II de Clermont

Renald II de Clermont (~1075 - ~ 1152) va ser comte de Clermont-en-Beauvaisis a partir de 1101.

Nou!!: Comtat de Flandes і Renald II de Clermont · Veure més »

Renyer de Montferrat

Renyer de Montferrat o Rainier de Montferrat, (també escrit Raynerius de Monteferrato), fou marquès de Montferrat del 1100 al 1136.

Nou!!: Comtat de Flandes і Renyer de Montferrat · Veure més »

Retaule de Vallmoll

El Retaule de Vallmoll va ser creat cap al 1450 per a l'església de Santa Maria de Vallmoll (Alt Camp) i és obra de Jaume Huguet.

Nou!!: Comtat de Flandes і Retaule de Vallmoll · Veure més »

Revolta dels Països Baixos

La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648)Aquest article considera que l'any d'inici va ser el 1568, ja que aquest fou l'any en què es van produir els primers combats entre els exèrcits.

Nou!!: Comtat de Flandes і Revolta dels Països Baixos · Veure més »

Rictruda de Marchiennes

Rictrudis o Rictruda (Richtrudis, Richrudis) (Bascònia o Perigord, ca. 614 - Marchiennes, 688) fou una monja basca, abadessa de Marchiennes (Flandes, avui regió del Nord-Pas-de-Calais, França).

Nou!!: Comtat de Flandes і Rictruda de Marchiennes · Veure més »

Riquilda d'Hainaut

Riquilda (nascuda a Mons vers 1027, i morta el 15 de març de 1087 a Messines (Flandes), va ser comtessa d'Hainaut 1036-1087, senyora de Beaumont (Hainaut) des de 1049, on va reconstruir el castell. Per molt de temps es va creure que era la filla de Renyer V de Mons, però L. Vanderkindere va establir al segle XIX que aquesta relació es va deure a la confusió en un document. De fet, Riquilda era la jove de Renyer V, que va casar al seu fill Herman, comte d'Hainaut (Valenciennes i Mons). Amb base al testimoni de Flandria Generosa, seria neboda del papa Lleó IX, pel que se la considera una princesa de la casa dels comtes alsacians d'Eguisheim. En segon lloc, s'ha d'acceptar que també era membre de la família dels Renyers, ja que el seu matrimoni amb Herman va ser qüestionat a causa de consanguinitat, però aprovat pel bisbe de Cambrai; d'acord amb la crònica de Gilles d'Orval, el nom del seu pare també era Renyer, fill de Renyer (però que no es pot personalitzar amb els comtes de Mons, Renyer IV i V). Probablement el seu pare podria identificar-se amb Renyier d'Hasnon, marcgravi de Valenciennes (1045-1048 o 1049). Es va casar el 1040 amb el comte Herman d'Hainaut († 1051). Van tenir.

Nou!!: Comtat de Flandes і Riquilda d'Hainaut · Veure més »

Robert Campin

Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic.

Nou!!: Comtat de Flandes і Robert Campin · Veure més »

Robert de Flandes

Tres comtes de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Robert de Flandes · Veure més »

Robert I de Flandes

Robert I de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Robert I de Flandes · Veure més »

Robert I de Normandia

Robert I de Normandia (c. 1000 - 22 de juliol de 1035), conegut com a Robert el Magnífic, Robert el Liberal i Robert el Diable.

Nou!!: Comtat de Flandes і Robert I de Normandia · Veure més »

Robert II de Bellême

Robert II de Bellême (vers 1057 - castell de Wareham, després de 1130), va ser comte consort de Ponthieu, vescomte d'Hiémois al ducat de Normandia, senyor de Bellême, Sées, i Alençon, i tercer comte de Shrewsbury a Anglaterra.

Nou!!: Comtat de Flandes і Robert II de Bellême · Veure més »

Robert II de Flandes

Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.

Nou!!: Comtat de Flandes і Robert II de Flandes · Veure més »

Robert III de Flandes

Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).

Nou!!: Comtat de Flandes і Robert III de Flandes · Veure més »

Ruiselede

Ruiselede és un municipi belga de la província de Flandes Occidental a la regió de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Ruiselede · Veure més »

Saint-Omer (Pas de Calais)

Saint-Omer o Sint-Omaars és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Comtat de Flandes і Saint-Omer (Pas de Calais) · Veure més »

Sanç I de Portugal

Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).

Nou!!: Comtat de Flandes і Sanç I de Portugal · Veure més »

Sant Andreu de Zevenkerken

Sant Andreu de Zevenkerken o Abdij van Zevenkerken és una abadia benedictina a Sint-Andries (Bruges) a Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Sant Andreu de Zevenkerken · Veure més »

Santibáñez-Zarzaguda

Santibáñez-Zarzaguda és un poble situat en la província de Burgos, a Castella i Lleó.

Nou!!: Comtat de Flandes і Santibáñez-Zarzaguda · Veure més »

Sòrabs

Mapa de situació dels sòrabs Vestit nacional sòrab a Spreewald Els sòrabs són un grup humà d'Alemanya que parla sòrab, una llengua eslava.

Nou!!: Comtat de Flandes і Sòrabs · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Comtat de Flandes і Segona Croada · Veure més »

Senyoria d'Ath

Ath fou una senyoria de l'Hainaut centrada a l'església d'Ath i la part superior de la vall del riu Dendre.

Nou!!: Comtat de Flandes і Senyoria d'Ath · Veure més »

Senyoria de Beveren

La Senyoria de Beveren era un petit feu del qual el vassall era relativament independent del comte de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Senyoria de Beveren · Veure més »

Senyoria de Dampierre

Wappen des Hauses Dampierre (Aube) La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya.

Nou!!: Comtat de Flandes і Senyoria de Dampierre · Veure més »

Senyoria de Mechelen

'''Senyoria de Mechelen''' (n°3 al mapa) Fins al 1795, la Senyoria de Mechelen era un petit estat independent compost de la ciutat de Mechelen i uns pobles veïns.

Nou!!: Comtat de Flandes і Senyoria de Mechelen · Veure més »

Senyoria de Salins

La senyoria de Salins fou una jurisdicció feudal donada en feu per l'abat de Sant Maurici de Valais a Alberic I vescomte de Mâcon el 942.

Nou!!: Comtat de Flandes і Senyoria de Salins · Veure més »

Setge d'Anvers

El setge d'Anvers ocorregut durant la Guerra dels Vuitanta Anys, entre juliol de 1584 i agost de 1585, i es va consumar per les tropes espanyoles al comandament d'Alexandre Farnese (duc de Parma) contra les tropes la República de les Províncies Unides.

Nou!!: Comtat de Flandes і Setge d'Anvers · Veure més »

Setge d'Oostende

El setge d'Oostende ocorregut durant la Guerra dels Vuitanta Anys, del 4 de juliol de 1601 al 20 de setembre de 1601, i es va consumar d'un costat per les tropes espanyoles al comandament d'Albert VII d'Àustria i Ambrosi Spinola i de les tropes neerlandeses de l'altre costat.

Nou!!: Comtat de Flandes і Setge d'Oostende · Veure més »

Setge de Calais (1346)

El Setge de Calais al nord de França va començar el 1346 cap a l'inici del que més tard s'anomenaria la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Comtat de Flandes і Setge de Calais (1346) · Veure més »

Setge de Damasc (1148)

El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada.

Nou!!: Comtat de Flandes і Setge de Damasc (1148) · Veure més »

Setge de Lilla (1708)

El setge de Lilla va tenir lloc entre el 12 d'agost i el 10 de desembre de 1708 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Comtat de Flandes і Setge de Lilla (1708) · Veure més »

Sibil·la d'Anjou

Sibil·la d'Anjou (1112 – 1165) va ser comtessa consort de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Sibil·la d'Anjou · Veure més »

Simon Stevin

Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.

Nou!!: Comtat de Flandes і Simon Stevin · Veure més »

Sinècdoque

Una sinècdoque és un recurs literari que consisteix a estendre o restringir el significat d'un mot, prenent el tot per la part (en llatí totum pro parte) o la part pel tot (en llatí pars pro toto).

Nou!!: Comtat de Flandes і Sinècdoque · Veure més »

Sint-Kruis

Sint-Kruis és un antic municipi de Bèlgica a la província de Flandes Occidental, que des del 1971 va fusionar amb la ciutat de Bruges.

Nou!!: Comtat de Flandes і Sint-Kruis · Veure més »

Sint-Martens-Latem

Sint-Martens-Latem és un municipi de Bèlgica, situat al Leie a la província de Flandes Oriental, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Comtat de Flandes і Sint-Martens-Latem · Veure més »

Sleidinge

Sleidinge és un antic municipi de Bèlgica a la província de Flandes Oriental.

Nou!!: Comtat de Flandes і Sleidinge · Veure més »

Spiere

Spiere és un nucli del municipi de Spiere-Helkijn a la província Flandes Occidental de Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Spiere · Veure més »

Subdivisions de Bèlgica

Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.

Nou!!: Comtat de Flandes і Subdivisions de Bèlgica · Veure més »

Suger

'''Suger de Saint-Denis''' en un vitrall medieval Suger (c. 1081 – 13 de gener, 1151) va ser un eclesiàstic francès, personatge polític i historiador, procedent d'una família pobra de cavallers de Flandes.

Nou!!: Comtat de Flandes і Suger · Veure més »

Susanna d'Itàlia

Susanna d'Itàlia o Rozala d'Ivrea (v 937 - Flandes 1003).

Nou!!: Comtat de Flandes і Susanna d'Itàlia · Veure més »

Tàler

El famós tàler de Maria Teresa que es va batre per primer cop a la seca imperial l'any 1741; el seu nom fa referència a Maria Teresa I d'Àustria El tàler fou una antiga moneda de plata utilitzada a Europa per diferents països durant més de quatre segles.

Nou!!: Comtat de Flandes і Tàler · Veure més »

Teodoric d'Alsàcia

Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Teodoric d'Alsàcia · Veure més »

Teodoric V d'Holanda

Teodoric V d'Holanda (Vlaardingen, circa 1052 - 17 de juny de 1061 a Gueldre, Països Baixos) va ser comte d'Holanda des de 1061 fins a 1091.

Nou!!: Comtat de Flandes і Teodoric V d'Holanda · Veure més »

Teodoric VI d'Holanda

Teodoric VI d'Holanda (La Haia cap a 1114 - 5 d'agost de 1157), va ser comte d'Holanda des 1122 a 1157.

Nou!!: Comtat de Flandes і Teodoric VI d'Holanda · Veure més »

Teoduí de Baviera

Teoduí o Dietwinus (nascut ? – mort el 24 de maig de 1075) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1048 al 1075.

Nou!!: Comtat de Flandes і Teoduí de Baviera · Veure més »

Teresa de Portugal i de Savoia

Teresa de Portugal (?, 1151-Veurne, Flandes, 1218).

Nou!!: Comtat de Flandes і Teresa de Portugal i de Savoia · Veure més »

Theatrum Orbis Terrarum

El Theatrum Orbis Terrarum és considerat el primer atles modern.

Nou!!: Comtat de Flandes і Theatrum Orbis Terrarum · Veure més »

Tibald II de Bar

Tibald II de Bar (o Teobald II de Bar),nascut cap a 1221, mort el 1291, va ser comte de Bar de 1240 a 1291.

Nou!!: Comtat de Flandes і Tibald II de Bar · Veure més »

Tolhuis (Bruges)

L'antic Tolhuis del comerciant Jan van Eyckplein a la ciutat belga de Bruges està format per diferents edificis: la casa cantonera "Het Heilig Graf", el Pijndershuisje, l'actual Tolhuis i la casa "Het Wezelkin".

Nou!!: Comtat de Flandes і Tolhuis (Bruges) · Veure més »

Tomàs II de Savoia

Tomàs II de Savoia (1199 - 1259) fou comte regent de Savoia entre 1253 i 1259, en nom del seu nebot Bonifaci I de Savoia, i comte de Flandes entre 1237 i 1244.

Nou!!: Comtat de Flandes і Tomàs II de Savoia · Veure més »

Torfinn de Hamar

Torfinn de Hamar o de Trondheim (Trondheim, Noruega, s. XIII - Lissewege, comtat de Flandes, actual Bèlgica, 8 de gener de 1285) fou bisbe de la diòcesi de Hamar (Noruega).

Nou!!: Comtat de Flandes і Torfinn de Hamar · Veure més »

Torneig

Torneig germànic ca. 1480 Un torneig és una competició cavalleresca basada en baralles “simulades” de l'edat mitjana i el Renaixement (segles XII al XVI).

Nou!!: Comtat de Flandes і Torneig · Veure més »

Tostig

Tostig Godwinson o simplement Tostig (c. 1026 -25 de setembre 1066) fou un comte anglosaxó de Northúmbria, germà del rei Harold II d'Anglaterra.

Nou!!: Comtat de Flandes і Tostig · Veure més »

Tournaisis

El Tournaisis durant l'antic règim era una petita regió autònoma que comprenia la ciutat de Tournai i els pobles dels afores també anomenat la castellania de Tournai.

Nou!!: Comtat de Flandes і Tournaisis · Veure més »

Tractat d'Aquisgrà (1668)

El Tractat d'Aquisgrà, anomenada també Pau d'Aquisgrà, és un tractat de pau que es va firmar el 2 de maig de 1668 a la ciutat d'Aquisgrà al final de la Guerra de Devolució entre França i Espanya.

Nou!!: Comtat de Flandes і Tractat d'Aquisgrà (1668) · Veure més »

Tractat de Madrid (1526)

Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Tractat de Madrid (1526) · Veure més »

Tríptic de l'enterrament de Crist

L'enterrament de Crist o Tríptic de Seilern és una de les obres destacades de Robert Campin, conegut com el Mestre de Flémalle.

Nou!!: Comtat de Flandes і Tríptic de l'enterrament de Crist · Veure més »

Tríptic de Mérode

El Tríptic de Mérode o Tríptic de l'Anunciació és un tríptic del pintor Robert Campin, un artista de l'escola dels primitius flamencs, tot i que també s'ha atribuït a un deixeble que probablement hagués copiat un original de Campin.

Nou!!: Comtat de Flandes і Tríptic de Mérode · Veure més »

Trudó de Sint-Truiden

Trudó (en francès Trudon i Trond), (Zerkingen, actual Sint-Truiden, Bèlgica, ca. 630 – Sint-Truiden, 23 de novembre de 693 o 695), era un sacerdot cristià, fundador d'una abadia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Trudó de Sint-Truiden · Veure més »

Vescomtat de Douai

El vescomtat o castellania de Douai fou una jurisdicció feudal del nord de França centrada al castell de Douai.

Nou!!: Comtat de Flandes і Vescomtat de Douai · Veure més »

Vivenkapelle

Vivenkapelle era un barri de l'antic municipi de Bèlgica Sint-Kruis a la província de Flandes Occidental que el 1er de gener del 1977 passà al territori de la ciutat de Damme.

Nou!!: Comtat de Flandes і Vivenkapelle · Veure més »

Wattrelos

Wattrelos és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Wattrelos · Veure més »

Westhoek

belga del Westhoek Frontera lingüística entre França i Bèlgica Westhoek (neerlandès per Cantonada occidental) és el nom de la zona de parla neerlandesa de França, situada al departament del Nord i a la regió Alts de França.

Nou!!: Comtat de Flandes і Westhoek · Veure més »

Wetering

Un wetering o watering és un canal o un rec de desguàs als pòlders marítims o fluvials a la zona costanera de Calais fins al riu Neisse.

Nou!!: Comtat de Flandes і Wetering · Veure més »

Willem van Moerbeke

Willem van Moerbeke OP (nascut a Moerbeke, ± 1215 – mort a Corint, ± 1286) (Guillem de Moerbeke en català) va ser un frare dominic flamenc reconegut per traduir moltes obres d'autors clàssics.

Nou!!: Comtat de Flandes і Willem van Moerbeke · Veure més »

Wolbodó de Lieja

Wolbodó (també escrit Volbodo, Fulmodo, Vilpodo), (Comtat de Flandes (?), ca. 950 – Lieja, 1021) va ser prebost del capítol de la catedral de Martí de Tours d'Utrecht, capellà de l'emperador Enric II i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1018 fins a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Flandes і Wolbodó de Lieja · Veure més »

Zelanda (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Comtat de Flandes і Zelanda (desambiguació) · Veure més »

Zelandès

El zelandès (en zelandès Zeêuws, neerlandès Zeeuws) és una llengua parlada als Països Baixos, a la província de Zelanda i a l'illa de Goeree-Overflakkee (província d'Holanda Meridional).

Nou!!: Comtat de Flandes і Zelandès · Veure més »

1065

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1065 · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1083 · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat de Flandes і 11 de juliol · Veure més »

1111

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1111 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1340 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1447 · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat de Flandes і 15 de setembre · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1512 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1540 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1556 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1566 · Veure més »

1586

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1586 · Veure més »

1596

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1596 · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Comtat de Flandes і 16 de gener · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1641 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1652 · Veure més »

1664

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Flandes і 1664 · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat de Flandes і 17 de setembre · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat de Flandes і 20 de setembre · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat de Flandes і 21 de març · Veure més »

862

El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat de Flandes і 862 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comte de Flandes, Comtes de Flandes, Comtessa de Flandes.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant