Taula de continguts
145 les relacions: Albrecht Dürer, Alexander Agricola, Ambrosio Alfinger, Amerigo Vespucci, Ana Villa, Anna d'Àustria (reina d'Espanya), Anna de Bretanya, Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza, Àustria, Bartolomé Ordóñez, Batalla de Nancy, Batalla de Seminara (1503), Bell, Camp de la tela d'or, Capella Reial de Granada, Carcassona, Carles III de Lorena, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casal d'Àustria, Castell de Windsor, Castell de Winendaele, Castell Palau d'Arbeca, Catalanitat de Cristòfor Colom, Caterina d'Àustria, Còdex Chigi, Celada, Cimera del Castell i el Lleó, Clàudia d'Orleans (reina consort de França), Comtat d'Artois, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Borgonya, Comtat de Flandes, Comtat del Charolais, Concòrdia de Salamanca, Concòrdia de Villafáfila, Corona d'Aragó, Correu Major, Corrida, Creu de Borgonya, Cristià II de Dinamarca, Cristina de Dinamarca, Decadència, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Dinastia Valois, Doña Juana la Loca, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, ... Ampliar l'índex (95 més) »
Albrecht Dürer
Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471-íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, que va anar a Itàlia per estudiar art fascinat per les idees clàssiques, portant els estils i idees renaixentistes italianes a Alemanya, i conegut en tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del del seu propi país i dels Països Baixos.
Veure Felip I de Castella і Albrecht Dürer
Alexander Agricola
Alexander Agricola (Gant, ca 1460 - Valladolid, ca 1525) fou un compositor flamenc.
Veure Felip I de Castella і Alexander Agricola
Ambrosio Alfinger
Ambrosio Alfinger o Ambrosio de Alfínger o bé en alemany Ambrose von Alfinger, també apareix com Ehinger, Dalfinger o Thalfinger (Thalfingen bei Ulm / Ciutat Imperial Lliure de Constança, Sacre Imperi Romanogermànic, 1500 - Chitacomar del territori dels chitarers, actual Chinácota, 31 de maig de 1533) va ser un explorador i conqueridor alemany de territoris septentrionals de la Sud-amèrica espanyola, sota els serveis de l'emperador Carles V, sent aquelles terres corresponents a les actuals Veneçuela i Colòmbia.
Veure Felip I de Castella і Ambrosio Alfinger
Amerigo Vespucci
Amerigo Vespucci (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454, Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella.
Veure Felip I de Castella і Amerigo Vespucci
Ana Villa
Ana Villa (Astúries, 1973) és una actriu espanyola.
Veure Felip I de Castella і Ana Villa
Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anna d'Àustria (Cigales, 1 de novembre de 1549 - Badajoz, 26 d'octubre de 1580) coneguda com a Anna de Bohèmia fins a l'ascens dels seus pares al tron imperial, fou una princesa del Sacre Imperi, arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Felip I de Castella і Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Veure Felip I de Castella і Anna de Bretanya
Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza
Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza (?, ca. 1455-Madrid, 1528) va ser un noble i militar espanyol, II duc de Frías i IV comte d'Haro.
Veure Felip I de Castella і Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Felip I de Castella і Àustria
Bartolomé Ordóñez
Bartolomé Ordóñez va ser un escultor renaixentista espanyol del que es conjectura que va poder néixer l'any 1480 a Burgos i va morir a Carrara el 6 de desembre de 1520.
Veure Felip I de Castella і Bartolomé Ordóñez
Batalla de Nancy
La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.
Veure Felip I de Castella і Batalla de Nancy
Batalla de Seminara (1503)
La batalla de Seminara del 21 d'abril de 1503, lliurada en el context de la guerra de Nàpols, va enfrontar a les tropes franceses de Bérault Stuart d'Aubigny contra les espanyoles comandades per Fernando de Andrade, resultant en la victòria d'aquestes últimes.
Veure Felip I de Castella і Batalla de Seminara (1503)
Bell
* Bell o bellesa, característica que proporciona una percepció plaent o de satisfacció.
Veure Felip I de Castella і Bell
Camp de la tela d'or
Francesc I de França. Enric VIII d'Anglaterra. S'anomena Camp de la Tela d'Or, o també Camp del Drap d'Or a la trobada diplomàtica celebrada del 7 de juny al 20 de juny de 1520 entre el rei Francesc I de França i el rei Enric VIII d'Anglaterra, en els prats del territori francès de Balinghem, situats entre Guînes i Ardres, prop de Calais -sota domini anglès en aquells moments- amb la finalitat d'arribar a un acord que posés fi a les hostilitats entre els seus regnes, i alhora concertar una aliança per aturar l'avanç d'Espanya, governada per l'emperador Carles V d'Habsburg.
Veure Felip I de Castella і Camp de la tela d'or
Capella Reial de Granada
La Capella Reial de Granada està ubicada a la Catedral de Granada i en ella es troben enterrats els Reis Catòlics, la seva filla Joana I de Castella i l'espòs d'aquesta, Felip el Bell.
Veure Felip I de Castella і Capella Reial de Granada
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Felip I de Castella і Carcassona
Carles III de Lorena
Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.
Veure Felip I de Castella і Carles III de Lorena
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Felip I de Castella і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Casal d'Àustria
Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Felip I de Castella і Casal d'Àustria
Castell de Windsor
El castell de Windsor és un palau i residència reial situat a Windsor, al comtat de Berkshire, Regne Unit, notable per la seva antiga relació amb la família reial britànica i per la seva arquitectura.
Veure Felip I de Castella і Castell de Windsor
Castell de Winendaele
Vista aèria del Castell de Winendaele El Castell de Wynendaele (château de Wynendaele o Kasteel van Wijnendale) és un castell de la província de Flandes Occidental, Bèlgica, situat a Wijnendale, en el municipi de Torhout.
Veure Felip I de Castella і Castell de Winendaele
Castell Palau d'Arbeca
El castell termenat d'Arbeca era situat en el cim del tossal que domina el poble, a l'extrem sud-est de la comarca.
Veure Felip I de Castella і Castell Palau d'Arbeca
Catalanitat de Cristòfor Colom
La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.
Veure Felip I de Castella і Catalanitat de Cristòfor Colom
Caterina d'Àustria
Caterina d'Àustria (Torquemada, Palència, 14 de gener de 1507 - Lisboa, 12 de febrer de 1578) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, esdevinguda reina consort de Portugal (1525-1557) pel seu matrimoni amb Joan III de Portugal.
Veure Felip I de Castella і Caterina d'Àustria
Còdex Chigi
El Codex Chigi és un manuscrit musical il·luminat oriünd de Flandes, escrit al voltant del 1500, possiblement a petició de Felip I de Castella.
Veure Felip I de Castella і Còdex Chigi
Celada
Típica celada italiana de finals del segle XV Una celada és un tipus de casc militar usat des dels primers anys del, una modificació o perfeccionament del bacinet i diferent de l'elm.
Veure Felip I de Castella і Celada
Cimera del Castell i el Lleó
La Cimera del Castell i el Lleó o Cimera Reial de Castella.La Cimera del Castell i el Lleó, també denominada Cimera Reial de Castella, va ser la que van utilitzar els últims monarques castellans i els espanyols.
Veure Felip I de Castella і Cimera del Castell i el Lleó
Clàudia d'Orleans (reina consort de França)
Clàudia de França i Bretanya Clàudia de França o d'Orléans (13 d'octubre de 1499, Romorantin - 20 de juliol de 1524, Blois) fou filla del rei Lluís XII de França i d'Anna, duquessa de Bretanya.
Veure Felip I de Castella і Clàudia d'Orleans (reina consort de França)
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Veure Felip I de Castella і Comtat d'Artois
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure Felip I de Castella і Comtat d'Hainaut
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Felip I de Castella і Comtat d'Holanda
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure Felip I de Castella і Comtat de Borgonya
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Felip I de Castella і Comtat de Flandes
Comtat del Charolais
Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.
Veure Felip I de Castella і Comtat del Charolais
Concòrdia de Salamanca
La Concòrdia de Salamanca del 24 de novembre de 1505 fou un acord mitjançant el qual, a la mort d'Isabel la Catòlica el 26 de novembre de 1504, s'establí el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catòlic i Joana de Castella.
Veure Felip I de Castella і Concòrdia de Salamanca
Concòrdia de Villafáfila
La Concòrdia de Salamanca del 1505 fou un acord mitjançant el qual Ferran el Catòlic va renunciar al poder a la Corona de Castella el 1506 per la Concòrdia de Villafáfila per evitar un enfrontament armat, i se centrà en els seus assumptes a la Corona d'Aragó, a causa de les males relacions entre Felip el Bell, a qui donava suport la noblesa castellana, i Ferran.
Veure Felip I de Castella і Concòrdia de Villafáfila
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Felip I de Castella і Corona d'Aragó
Correu Major
El títol de Correu Major va ser un càrrec introduït pel rei Felip I per tal d'organitzar, administrar i promoure el servei de correu en els territoris del regne de Castella i, posteriorment, amb altres regnes i nacions.
Veure Felip I de Castella і Correu Major
Corrida
Cartell taurí de la inauguració de la Plaça de toros de les Arenes, 1900 La corrida (del castellà, «corrida de toros», correguda de toros) és una forma de correguda de toros que consisteix en una lídia (lluita) entre un home i un toro, després de la qual el toro és mort o, excepcionalment, perdonat (indult).
Veure Felip I de Castella і Corrida
Creu de Borgonya
Creu de Borgonya. Figura heràldica amb la creu de Borgonya La creu de Borgonya és una representació de la creu de sant Andreu en la qual els troncs que formen la creu apareixen amb els nusos resultat d'haver-ne tallat les branques.
Veure Felip I de Castella і Creu de Borgonya
Cristià II de Dinamarca
va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1513 i 1523, i de Suècia entre 1520 i 1521 per la Unió de Kalmar.
Veure Felip I de Castella і Cristià II de Dinamarca
Cristina de Dinamarca
Cristina de Dinamarca (Nyborg, Unió de Kalmar 1521 - Tortona, Ducat de Milà 1590) fou una princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Milà i regent del Ducat de Lorena (1545-1552).
Veure Felip I de Castella і Cristina de Dinamarca
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Veure Felip I de Castella і Decadència
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Felip I de Castella і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Felip I de Castella і Dinastia Trastàmara
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Veure Felip I de Castella і Dinastia Valois
Doña Juana la Loca
Doña Juana la Loca és una obra cabdal de Francisco Pradilla, pintor de gènere històric espanyol que va realitzar diverses obres amb Joana I de Castella com a protagonista.
Veure Felip I de Castella і Doña Juana la Loca
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Felip I de Castella і Ducat de Borgonya
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Felip I de Castella і Ducat de Brabant
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Felip I de Castella і Ducat de Limburg
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Veure Felip I de Castella і Elionor d'Àustria
Enrich (compositor)
Enrich (Principat de Catalunya, segle XVI – mort el 1530) fou un compositor català que brillà en la cort de Felip I dit el Bell, el qual l'ompli a vessar de distincions.
Veure Felip I de Castella і Enrich (compositor)
Escut d'Espanya
L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.
Veure Felip I de Castella і Escut d'Espanya
Fadrique Enríquez de Velasco
Fadrique Enríquez de Velasco (Aguilar de Campos, 1460 - Medina de Rioseco 9 de gener de 1538),«Fadrique Enríquez de Velasco».
Veure Felip I de Castella і Fadrique Enríquez de Velasco
Felip de Portugal
Felip de Portugal (Évora 1533 - íd. 1539), infant de Portugal i príncep de Portugal (1537-1539).
Veure Felip I de Castella і Felip de Portugal
Felip el Bell
* Felip I de Castella, rei consort de Castella amb Joana I (1504-1506).
Veure Felip I de Castella і Felip el Bell
Felip I
* Felip I de Macedònia (v 640 aC–602 aC), rei de Macedònia.
Veure Felip I de Castella і Felip I
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Felip I de Castella і Felip II de Castella
Felip VI
* Felip VI de Borgonya (1578-1621), monarca d'Espanya (1598-1621) i duc de Borgonya de la Dinastia dels Àustries.
Veure Felip I de Castella і Felip VI
Ferran Carles d'Àustria
Anna de Mèdici, l'esposa Ferran Carles d'Àustria (17 de maig de 1628 – 30 de desembre de 1662) fou un arxiduc austríac, arxiduc d'Alta Àustria amb Àustria Anterior i Tirol, de 1646 a 1662.
Veure Felip I de Castella і Ferran Carles d'Àustria
Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).
Veure Felip I de Castella і Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Felip I de Castella і Ferran el Catòlic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Veure Felip I de Castella і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg
Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.
Veure Felip I de Castella і Ferran II d'Habsburg
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Felip I de Castella і Francesc I de França
Francesc I de Tassis
Francesc de Tassis o Francisco I de Tassis, en italià Francesco I de Tassis, en alemany Franz von Taxis (Camerata Cornello, 1459 - Brussel·les, 30 de novembre o 20 de desembre de 1517) fou un pioner del servei postal a Europa.
Veure Felip I de Castella і Francesc I de Tassis
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Veure Felip I de Castella і Francisco Jiménez de Cisneros
Gamonal (Burgos)
Gamonal de Río Pico va ser un antic municipi de la província de Burgos (Espanya), que es va incorporar com a barri del municipi de Burgos el 1955.
Veure Felip I de Castella і Gamonal (Burgos)
Guerra d'Itàlia de 1499–1504
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Veure Felip I de Castella і Guerra d'Itàlia de 1499–1504
Guerra de Borgonya
La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.
Veure Felip I de Castella і Guerra de Borgonya
Henry Bredemers
va ser un organista holandès sud i professor de música.
Veure Felip I de Castella і Henry Bredemers
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Veure Felip I de Castella і Herència borgonyona
Hieronymus Bosch
Hieronymus van Aken ('s-Hertogenbosch, c. 1450-1515) conegut amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou un artista reconegut, pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes.
Veure Felip I de Castella і Hieronymus Bosch
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Veure Felip I de Castella і Història d'Àustria
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Veure Felip I de Castella і Imperi Habsburg
Isabel d'Aragó i de Castella
Isabel d'Aragó i de Castella (Dueñas, Palència, 1 o 2 d'octubre de 1470 - Saragossa, 23 d'agost de 1498) va ser infanta de Castella i d'Aragó, la primogènita dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran.
Veure Felip I de Castella і Isabel d'Aragó i de Castella
Isabel d'Àustria
Isabel d'Àustria (Brussel·les, 18 de juliol de 1501 - Zwijnaarde, 19 de gener de 1526) fou arxiduquessa d'Àustria, infanta de Castella i Aragó i reina de Dinamarca, Suècia i Noruega com a esposa del rei Cristià II dit Cristià el Tirà.
Veure Felip I de Castella і Isabel d'Àustria
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Felip I de Castella і Isabel I de Castella
Iure uxoris
Iure uxoris o de vegades també jure uxoris és una frase llatina que significa «pel dret de la seva dona».
Veure Felip I de Castella і Iure uxoris
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Veure Felip I de Castella і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Horne
Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.
Veure Felip I de Castella і Joan d'Horne
Joan de Portugal
Joan de Portugal (en portuguès João Manuel, príncipe de Portugal; Évora, 1537 - Lisboa, 1554) fou infant i príncep de Portugal (1539-1554).
Veure Felip I de Castella і Joan de Portugal
Joan III de Portugal
Joan III de Portugal, dit el Piadós (Lisboa, 1502 - ibíd., 1557) fou rei de Portugal (1521-1557).
Veure Felip I de Castella і Joan III de Portugal
Joana d'Àustria
Retrat de Joana d'Àustria, obra possiblement de Bronzino. Joana d'Àustria o Joana d'Habsburg (Praga, Sacre Imperi Romanogermànic 1547 - Florència, Gran Ducat de Toscana 1578) fou una princesa imperial i arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.
Veure Felip I de Castella і Joana d'Àustria
Joana d'Àustria i de Portugal
Joana d'Àustria i de Portugal (Madrid, 24 de juny de 1535 - El Escorial, 7 de setembre de 1573) va ser una infanta de Castella i Aragó i arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda princesa de Portugal per matrimoni.
Veure Felip I de Castella і Joana d'Àustria i de Portugal
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Veure Felip I de Castella і Joana I de Castella
Juana la Loca
Juana la Loca és una pel·lícula de cinema espanyola dirigida per Vicente Aranda, basada en la història d'amor i gelosia de Joana I de Castella, sobreanomenada "La boja" i Felip el Bell.
Veure Felip I de Castella і Juana la Loca
L'Encobert
"L'Encobert" fou el nom donat a un popular personatge de l'última fase de la Revolta de les Germanies que pretenia ser net de Ferran el Catòlic.
Veure Felip I de Castella і L'Encobert
La corona partida
La corona partida és una pel·lícula espanyola de drama històric del 2016 dirigida per Jordi Frades i protagonitzada per Irene Escolar, Raúl Mérida, Rodolfo Sancho i José Coronado, entre d'altres.
Veure Felip I de Castella і La corona partida
La Mare de Déu de les roques (Louvre)
La Mare de Déu de les roques és un nom utilitzat per a denominar dos quadres de Leonardo da Vinci pintats amb idèntica composició pictòrica amb oli sobre llenç.
Veure Felip I de Castella і La Mare de Déu de les roques (Louvre)
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Felip I de Castella і La Seu d'Urgell
Leocàdia de Toledo
Leocàdia o Llogaia (en francès, Locaie) va ser una noia de Toledo, morta com a màrtir el 304 durant les persecucions de Dioclecià.
Veure Felip I de Castella і Leocàdia de Toledo
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Veure Felip I de Castella і Llista de ducs de Borgonya
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Veure Felip I de Castella і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Felip I de Castella і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
Llista de reis d'Espanya
S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.
Veure Felip I de Castella і Llista de reis d'Espanya
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Felip I de Castella і Llista de reis de Castella
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Felip I de Castella і Llista de reis de València
Lluís de Gruuthuse
va ser un empresari, bibliòfil i diplomata del comtat de Flandes, actiu a la cort dels ducs de Borgonya.
Veure Felip I de Castella і Lluís de Gruuthuse
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Veure Felip I de Castella і Lluís II d'Hongria
Locura de amor
Locura de amor és una pel·lícula espanyola del 1948 dirigida per Juan de Orduña.
Veure Felip I de Castella і Locura de amor
Majordom major del Rei d'Espanya
El Majordom major del Rei d'Espanya era el càrrec palatí a cura de l'organització de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.
Veure Felip I de Castella і Majordom major del Rei d'Espanya
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Veure Felip I de Castella і Malines
Manuel de Portugal
Manuel de Portugal (Alvito 1531 - Évora 1537), infant de Portugal i príncep de Portugal (1535-1537).
Veure Felip I de Castella і Manuel de Portugal
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Veure Felip I de Castella і Manuel I de Portugal
Manuel Tamayo y Baus
Manuel Tamayo y Baus (Madrid, 16 de setembre del 1829 - 21 de juny del 1898) fou un dramaturg espanyol.
Veure Felip I de Castella і Manuel Tamayo y Baus
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Veure Felip I de Castella і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Maria Cristina d'Habsburg
Maria Cristina d'Àustria (10 de novembre de 1574 -6 d'abril de 1621) fou una princesa alemanya de la Casa d'Habsburg i per matrimoni princesa de Transsilvània.
Veure Felip I de Castella і Maria Cristina d'Habsburg
Maria d'Àustria i de Portugal
Maria d'Àustria i de Portugal o Maria d'Espanya (Madrid, Corona de Castella 1528 - 1603) fou una infanta de Castella i Aragó amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.
Veure Felip I de Castella і Maria d'Àustria i de Portugal
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Veure Felip I de Castella і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Veure Felip I de Castella і Maria de Borgonya
Maria Manuela de Portugal
Maria Manuela de Portugal (Coïmbra, 15 d'octubre de 1527 - Valladolid, 12 de juliol de 1545) fou una infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries, en ser la primera esposa de Felip II de Castella abans de ser rei, sense que ella arribés a ser reina en morir abans que Felip succeís al seu pare en el tron.
Veure Felip I de Castella і Maria Manuela de Portugal
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Felip I de Castella і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Veure Felip I de Castella і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià III d'Habsburg
Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.
Veure Felip I de Castella і Maximilià III d'Habsburg
Michel Sittow
Michael Sittow, també conegut com a Maestre Michiel, Michel Sittow, Michiel, Miguel i moltes altres variants (c.1469-1525) va ser un pintor de Reval (avui Tallinn, Estònia) que va ser educat en la tradició dels primitius flamencs.
Veure Felip I de Castella і Michel Sittow
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Veure Felip I de Castella і Monarquia Catòlica
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Felip I de Castella і Monarquia d'Espanya
Mujeres insólitas
Mujeres insólitas va ser una sèrie de televisió, emesa per TVE en 1977, amb direcció de Cayetano Luca de Tena, guions de José López Rubio, decorats d'Emilio Burgos i música de Julio Mengod.
Veure Felip I de Castella і Mujeres insólitas
Nicolas Champion
0-19-816554-4, pàg. 73 Nicolas Champion (Lieja, cap al 1475/1480 - Lier, 20 de setembre del 1533) fou un compositor i cantant de l'escola francoflamenca (Renaixement).
Veure Felip I de Castella і Nicolas Champion
Ocaña
Ocaña és una població de la província de Toledo a la comunitat de Castella-La Manxa.
Veure Felip I de Castella і Ocaña
Olivier de la Marche
Olivier de la Marche (1425–1502) va ser un cronista, poeta i soldat en les darreres dècades d'independència del Ducat de Borgonya.
Veure Felip I de Castella і Olivier de la Marche
Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel
L'església Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel (en francès Notre-Dame du Sablon), és una església al barri del Zavel a Brussel·les.
Veure Felip I de Castella і Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Veure Felip I de Castella і Orde del Toisó d'Or
Peter Paul Rubens
Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
Veure Felip I de Castella і Peter Paul Rubens
Pierre de La Rue
Pierre de La Rue, també anomenat Piercho de Vico o Petrus Platensis (Tournai, 1452 - Courtrai, 20 de novembre de 1518), fou un compositor francoflamenc del Renaixement.
Veure Felip I de Castella і Pierre de La Rue
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Veure Felip I de Castella і Príncep d'Astúries
Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya
miniatura La Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya és la institució que va regir l'organització de la Cort Reial espanyola des de l'època dels Àustries i, en concret del regnat de Felip I que va portar l'anomenada etiqueta borgonyona de la cort del seu pare Maximilià I, fins al regnat d'Alfons XIII, besavi de l'actual rei d'Espanya, en tot allò que afectava al propi esquelet de la Cort així com al cerimonial, etiqueta o protocol.
Veure Felip I de Castella і Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Felip I de Castella і Reis Catòlics
Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza
Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza, I comte del Cid i I marqués del Cenete, va nàixer a Guadalajara cap al 1466 i va morir a València el 22 de febrer de 1523.
Veure Felip I de Castella і Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza
Segimon Francesc d'Àustria
Segimon Francesc d'Àustria (27 de novembre de 1630 – 25 de juny de 1665) fou un arxiduc austríac que va governar l'Alta Àustria, és a dir el Tirol i l'Àustria Anterior des de 1662 a 1665, sent el darrer de la seva línia.
Veure Felip I de Castella і Segimon Francesc d'Àustria
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Veure Felip I de Castella і Segona Guerra de Nàpols
Senyoria d'Anholt
La Senyoria d'Anholt fou un petit estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Felip I de Castella і Senyoria d'Anholt
Senyoria de Mechelen
'''Senyoria de Mechelen''' (n°3 al mapa) Fins al 1795, la Senyoria de Mechelen era un petit estat independent compost de la ciutat de Mechelen i uns pobles veïns.
Veure Felip I de Castella і Senyoria de Mechelen
Tordesillas
Tordesillas és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Felip I de Castella і Tordesillas
Tractat de Blois (1504)
El primer Tractat de Blois, signat el 22 de setembre de 1504 a la ciutat de Blois, fou un tractat concertat entre Lluís XII de França i Felip el Bell.
Veure Felip I de Castella і Tractat de Blois (1504)
Tractat de Blois (1505)
El Tractat de Blois o Segon Tractat de Blois fou un tractat signat entre els enviats de Ferran el Catòlic i el mateix Lluís XII de França el 12 d'octubre de 1505 a la ciutat de Blois.
Veure Felip I de Castella і Tractat de Blois (1505)
Tractat de Blois (1509)
El Tractat de Blois o Tercer Tractat de Blois és un tractat signat a la ciutat francesa de Blois el 12 de desembre de 1509 entre Ferran el Catòlic i Maximilià I d'Habsburg, i en presència del rei Lluís XII de França, per tal de resoldre el conflicte successor a les corones de Castella i Aragó a la mort de Felip el Bell.
Veure Felip I de Castella і Tractat de Blois (1509)
Tractat de Lió
* ''' Tractat de Lió de 1288 ''', signat per Sanç IV de Castella i Felip IV de França.
Veure Felip I de Castella і Tractat de Lió
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Felip I de Castella і Valladolid
Willem van Enckenvoirt
Willem van Enckenvoirt, també escrit Enkevort, Enckevort, Enckenwoert o Enchifort.
Veure Felip I de Castella і Willem van Enckenvoirt
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Felip I de Castella і 1478
1506
;Països Catalans.
Veure Felip I de Castella і 1506
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Felip I de Castella і 22 de juny
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Felip I de Castella і 25 de setembre
També conegut com Felip IV de Borgonya, Philippe le Beau.