Taula de continguts
143 les relacions: Abadia de Landévennec, Abadia del Mont Saint-Michel, Aimone de Savoia, Alan Canhiart, Alan el Roig, Alan II Barbitorte, Alan III de Nantes, Alan III Rebrit, Alan Stivell, Anna de Bretanya, Anna de Candale, Antic règim a França, Argent (heràldica), Arquebisbat de Rennes, Artur I de Bretanya, Artur II de Bretanya, Artur III de Bretanya, Balduí I de Flandes, Bandera de Bretanya, Batalla d'Auray, Batalla de Bouvines, Batalla de Hastings, Blanca de Borgonya i de França, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya), Brest, Bretanya, Bretanya (regió administrativa), Bretons, Carles de Blois, Carles VIII de França, Casa de Luxemburg, Casal de Rohan, Castell d'Argentelles, Catedral de Nantes, Catedral de Quimper, Château de Joyeuse Garde, Clàudia d'Orleans (reina consort de França), Comtat de Montfort, Comtat de Montfort (desambiguació), Comtat de Nantes, Comtat de Penthièvre, Comtat de Poher, Comtat de Rennes, Comtat de Richmond, Conan I de Bretanya, Conan II, Conan III el Gros, Conan IV de Bretanya, Conquereaux, ... Ampliar l'índex (93 més) »
Abadia de Landévennec
Les ruïnes Labadia de Saint-Guénolé de Landévennec fou un establiment religiós a la comuna de Landévennec al departament de Finistère.
Veure Ducat de Bretanya і Abadia de Landévennec
Abadia del Mont Saint-Michel
Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE).
Veure Ducat de Bretanya і Abadia del Mont Saint-Michel
Aimone de Savoia
Aimó o Aimone de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia 1291 - Montmélian 1343) fou el comte de Savoia entre 1329 i 1343.
Veure Ducat de Bretanya і Aimone de Savoia
Alan Canhiart
Alan Canhiart, fill de Benet de Cornualla i pare d'Hoel II, duc de Bretanya, fou comte de Cornualla de 1020 a 1058.
Veure Ducat de Bretanya і Alan Canhiart
Alan el Roig
Retrat pòstum d'Alan el Roig agenollat davant Guillem el Conqueridor, en el ''Registrum honoris'' de Richmond, segle XV Alan el Roig (Alain le Roux, Alan Rufus, en angles Alan the Red) (vers 1040 – 4 d'agost de 1093), fou un noble bretó que va participar en la conquesta normanda d'Anglaterra i va esdevenir un dels més rics barons del país, sent comte de Richmond, de fet "lord" de l'honor de Richmond.
Veure Ducat de Bretanya і Alan el Roig
Alan II Barbitorte
Plaque commemorant la batalla del Trieux, a la façana de l'ajuntament de Plourivo entre Alan Barbitorte i Incon Alan II de Bretanya o Alan Barbitorte o Barbatorta - en francès Barbetorte, en bretó Varbek o Barvek - o també «la Guineu» - en francès le Renard, en bretó al Louarn - (910 - Nantes, 952) fou comte de Poher i duc de Bretanya (936 a 952).
Veure Ducat de Bretanya і Alan II Barbitorte
Alan III de Nantes
Alan de Bretagne (li correspondria Alan III, però no se li aplica més que rarament, i tampoc s'utilitza gaire el nom Alan II de Bretanya; a vegades se l'esmenta com Alan III de Nantes aprofitant que Alan III de Bretanya fou l'únic Alan que no fou comte de Nantes) (nascut després del 981, mort el 990), fou duc de Bretanya (de iure) i comte de Nantes de 988 a 990, fill i successor de Guerech de Bretanya i d'Aremburga d'Ancenis, de 988 à 990.
Veure Ducat de Bretanya і Alan III de Nantes
Alan III Rebrit
Alan III de Bretanya o Alan III Rebrit (997-1 d'octubre de 1040) fou duc de Bretanya i comte de Rennes de 1008 a 1040, fill i successor de Jofré I de Bretenya o Geoffroi Berenguer, i d'Havoisa de Normandia.
Veure Ducat de Bretanya і Alan III Rebrit
Alan Stivell
Alan Stivell en un concert a Brest (2013). Alan Stivell (Alan Cochevelou, Riam, Puèi Domat, 6 de gener de 1944) és un cantautor i músic bretó que utilitza per als seus treballs diverses llengües cèltiques al que s'afegixen el francès, l'anglès i altres diverses llengües.
Veure Ducat de Bretanya і Alan Stivell
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Veure Ducat de Bretanya і Anna de Bretanya
Anna de Candale
Anna de Candale (1484 – Buda, 26 de juliol del 1506), reina consort d'Hongria i reina consort de Bohèmia (1502-1506).
Veure Ducat de Bretanya і Anna de Candale
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Veure Ducat de Bretanya і Antic règim a França
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Veure Ducat de Bretanya і Argent (heràldica)
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux.
Veure Ducat de Bretanya і Arquebisbat de Rennes
Artur I de Bretanya
Artur I de Bretanya o Artur Plantagenet (29 de març de 1187 - 3 d'abril de 1203) fou fill pòstum de Jofré II Plantagenet i de la duquessa Constància de Bretanya, va ser duc de Bretanya de 1196 a la seva mort, i hereu designat al tron del Regne d'Anglaterra per succeir a Ricard Cor de Lleó.
Veure Ducat de Bretanya і Artur I de Bretanya
Artur II de Bretanya
Artur II de Bretanya (25 de juliol de 1261 - castell de L'Isle, 27 d'agost de 1312) fou duc de Bretanya del 1305 al 1312, fill de Joan II de Bretanya i de Beatriu d'Anglaterra.
Veure Ducat de Bretanya і Artur II de Bretanya
Artur III de Bretanya
Artur III de Bretanya conegut com el Conestable de Richemont o Artur III el Justicier (castell de Suscinio /Sarzeau, 24 d'agost de 1393 - Nantes, 26 de desembre de 1458), fill de Joan IV de Bretanya, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra, va ser conestable de França a partir de 1425 i duc de Bretanya de 1457 a 1458.
Veure Ducat de Bretanya і Artur III de Bretanya
Balduí I de Flandes
Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.
Veure Ducat de Bretanya і Balduí I de Flandes
Bandera de Bretanya
La bandera de Bretanya, anomenada Gwenn-ha-du, literalment "blanc i negre" en bretó.
Veure Ducat de Bretanya і Bandera de Bretanya
Batalla d'Auray
La Batalla d'Auray (29 de setembre de 1364) va ser l'enfrontament més important i possiblement el més sagnant de la Guerra de Successió Bretona, conflicte inserit en el molt més gran de la Guerra dels Cent Anys.
Veure Ducat de Bretanya і Batalla d'Auray
Batalla de Bouvines
Cavallers lluitant Victòria del Rei Felip II de França a Bouvines, per Vincent de Beauvais Ferran de Flandes i Renald de Boulogne conduïts com presoners a Paris La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14).
Veure Ducat de Bretanya і Batalla de Bouvines
Batalla de Hastings
La batalla de HastingsAnglès antic: Gefeoht æt Hæstingum; normand, Batâle dé Hastings.
Veure Ducat de Bretanya і Batalla de Hastings
Blanca de Borgonya i de França
Blanca de Borgonya (1288 - Dijon, França 1348) fou una infanta de Borgonya i comtessa consort de Savoia entre 1323 i 1329.
Veure Ducat de Bretanya і Blanca de Borgonya i de França
Blanca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).
Veure Ducat de Bretanya і Blanca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya)
Blanca de Navarra (1226 - 1283) era filla de Teobald el Trobador, comte de Xampanya i rei de Navarra, i d'Agnès de Beaujeu, va ser duquessa de Bretanya per matrimoni.
Veure Ducat de Bretanya і Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya)
Brest
Brest és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Brest
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Ducat de Bretanya і Bretanya
Bretanya (regió administrativa)
Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una regió administrativa de França, la capital de la qual és Rennes.
Veure Ducat de Bretanya і Bretanya (regió administrativa)
Bretons
Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.
Veure Ducat de Bretanya і Bretons
Carles de Blois
Carles de Blois (Blois, regne de França, 1319 - Batalla d'Auray, 29 de setembre de 1364) fou baró de Mayenne, senyor de Guise i, per matrimoni, comte de Penthièvre i duc de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Carles de Blois
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Veure Ducat de Bretanya і Carles VIII de França
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Veure Ducat de Bretanya і Casa de Luxemburg
Casal de Rohan
El Casal de Rohan és el nom d'una família noble que va estar relacionada amb els reis de França i amb el ducat de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Casal de Rohan
Castell d'Argentelles
La mansió, palau o castell d'Argentelles és una edificació defensiva situada a la comuna francesa de Villebadin, a la Normandia, França, classificat com a monument històric des d'octubre de 1966.
Veure Ducat de Bretanya і Castell d'Argentelles
Catedral de Nantes
La catedral de Sant Pere i Sant Pau de la ciutat bretona de Nantes (França) va ser iniciada, sota la seva forma actual,l'any 1434, no donant-se fi a les obres fins a 1891.
Veure Ducat de Bretanya і Catedral de Nantes
Catedral de Quimper
La catedral de Saint-Corentin està situada a la població bretona de Quimper, a França.
Veure Ducat de Bretanya і Catedral de Quimper
Château de Joyeuse Garde
El Château de Joyeuse Garde (en català, castell de Guàrdia Alegre) és un castell de la llegenda artúrica.
Veure Ducat de Bretanya і Château de Joyeuse Garde
Clàudia d'Orleans (reina consort de França)
Clàudia de França i Bretanya Clàudia de França o d'Orléans (13 d'octubre de 1499, Romorantin - 20 de juliol de 1524, Blois) fou filla del rei Lluís XII de França i d'Anna, duquessa de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Clàudia d'Orleans (reina consort de França)
Comtat de Montfort
El comtat de Montfort fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montfort-l'Amaury.
Veure Ducat de Bretanya і Comtat de Montfort
Comtat de Montfort (desambiguació)
* Comtat de Montfort-l'Amaury, senyoria i després comtat a França; foren ducs de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Comtat de Montfort (desambiguació)
Comtat de Nantes
El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Comtat de Nantes
Comtat de Penthièvre
El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.
Veure Ducat de Bretanya і Comtat de Penthièvre
Comtat de Poher
El comtat de Poher fou una jurisdicció feudal de Bretanya suposadament situat a la vall de l'Aune entre la serralada d'Arez a un costat i les Muntanyes Negres a l'altra.
Veure Ducat de Bretanya і Comtat de Poher
Comtat de Rennes
El comtat de Rennes fou una jurisdicció feudal de Bretanya centrada a Rennes.
Veure Ducat de Bretanya і Comtat de Rennes
Comtat de Richmond
El comtat de Richmond (o Richmondshire) és un districte del nord del Yorkshire a Anglaterra.
Veure Ducat de Bretanya і Comtat de Richmond
Conan I de Bretanya
Conan I de Bretanya el Tort, també anomenat Conan I de Rennes (? - mort el 27 de juny del 992 a la batalla de Conquereuil), fou comte de Rennes (970-992) i duc de Bretanya des de 990 a 992.
Veure Ducat de Bretanya і Conan I de Bretanya
Conan II
Conan II de Bretanya (nascut a Rennes el 1030 i mort davant Château-Gontier l'11 de desembre de 1066), fill del duc Alan III de Bretanya i de Berta de Blois (o Berta de Blois-Chartes), fou duc de Bretanya de 1040 a la seva mort el 1066.
Veure Ducat de Bretanya і Conan II
Conan III el Gros
Conan III el Gros (1095 - 17 de setembre de 1148) fou duc de Bretanya i comte de Rennes del 1112 al 1148.
Veure Ducat de Bretanya і Conan III el Gros
Conan IV de Bretanya
Conan IV de Bretanya, anomenat el Petit o el Negre (vers 1138- 20 de febrer de 1171), fill d'Alan el Negre, senyor de Guingamp i comte de Richmond, i de la duquessa Berta de Bretanya, filla del duc Conan III, va ser comte de Richmond de 1146 a 1171 i duc de Bretanya de 1156 a 1166.
Veure Ducat de Bretanya і Conan IV de Bretanya
Conquereaux
Conquereux és el nom tradicional de dues batalles lliurades la primera en data desconeguda uns anys abans del 990, i la segona el 27 de juny del 992; el lloc de la batalla fou la rodalia de la població avui coneguda com a Conquereuil.
Veure Ducat de Bretanya і Conquereaux
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Veure Ducat de Bretanya і Conquesta de Navarra
Conspiració de Pontcallec
La Conspiració de Pontcallec (en bretó Pontkaleg) esdevingué en el Ducat de Bretanya el 15 de setembre del 1718, quan un grup de 50 nobles descontents (anomenats Fréres Bretons) redactà un Acte d'Union per captar el descontentament, i que va recollir 600 signatures.
Veure Ducat de Bretanya і Conspiració de Pontcallec
Cornualla (Bretanya)
Cornualla (en bretó Kernev, Bro-Gernev, en francès Cornouaille) és una de les comarques tradicionals ("països", en bretó broioù) en què es dividia l'antiga Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Cornualla (Bretanya)
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Veure Ducat de Bretanya і Cronologia de la història de França
Dol (Bretanya)
Dol fou una senyoria de Bretanya centrada a Dol-de-Bretagne.
Veure Ducat de Bretanya і Dol (Bretanya)
Domnonea
Bretanya el 500. Domnonea (també Dumnonée) o Domnonia va ser una regió històrica de Bretanya que va existir durant el de la nostra era.
Veure Ducat de Bretanya і Domnonea
Ducat
Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.
Veure Ducat de Bretanya і Ducat
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Veure Ducat de Bretanya і Ducats de França
Eduard I de Savoia
Eduard I de Savoia, anomenat Eduard el Liberal, (Baugé, Bresse 1284 - París, França 1329), fou comte de Savoia entre 1323 i 1329.
Veure Ducat de Bretanya і Eduard I de Savoia
Eduard III d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.
Veure Ducat de Bretanya і Eduard III d'Anglaterra
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Veure Ducat de Bretanya і Enric II de França
Enric II de Savoia-Nemours
Enric II de Savoia-Nemours, nascut a París el 7 de novembre de 1625, mort a París el 14 de gener de 1659, fou un home d'església francès del.
Veure Ducat de Bretanya і Enric II de Savoia-Nemours
Enric VII d'Anglaterra
Castell de Pembroke, lloc de naixença d'Enric VII Enric Tudor (Enric VII), comte de Richmond, va néixer el 28 de gener de 1457 a Gal·les, fill d'Edmund Tudor i de Margaret Beaufort.
Veure Ducat de Bretanya і Enric VII d'Anglaterra
Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)
Ermengarda d'Anjou (Angers, 1067 - 1 de juny de 1146) fou una dama francesa, filla de Folc IV el Tauró, comte d'Anjou, i duquessa consort d'Aquitània (1087-1090) i de Bretanya (1096-1101).
Veure Ducat de Bretanya і Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)
Eudes I de Blois
Eudes I de Blois (950 – 995 o 12 de març de 996, fou comte de Blois, de Tours, de Châteaudun, de Chartres, de Beauvais i de Dreux i senyor de Chion i Saumur, successor del seu pare Teobald I el Trampós, i un dels més poderosos senyors del temps d'Hug Capet. Era el fill de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois, filla d'Heribert II de Vermandois.
Veure Ducat de Bretanya і Eudes I de Blois
Francesc I de Bretanya
Francesc I de Bretanya Francesc I (en bretó: Fransez I, en francès François I) conegut com l'Estimat (Gwened, 11 de maig de 1414 – Castell de l'Ermini, 19 de juliol de 1450), va ser duc de Bretanya, comte de Montfort i comte titular de Richmond, des de 1442 fins a la seua mort.
Veure Ducat de Bretanya і Francesc I de Bretanya
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Ducat de Bretanya і Francesc I de França
Francesc II de Bretanya
Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Francesc II de Bretanya
Francesc III de Bretanya
Blasó del delfí de França, Francesc, duc de Bretanya''' quarterat als 1 i 4, contra-quarterat als 1 et 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'or amb dofí d'atzur, amb cresta, barba, cua, pell i orella de gules; als 2 et 3, contra-quarterat als 1 i 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'ermini Francesc III de Bretanya, conegut igualment sota el nom de Francesc de França (nascut al castell d'Amboise el 28 de febrer de 1518 i mort al castell de Tournon el 10 d'agost de 1536) fou el fill gran del rei de França Francesc I de França i de Clàudia de França, duquessa de Bretanya i reina consort de França.
Veure Ducat de Bretanya і Francesc III de Bretanya
Francesca d'Amboise
Francesca d'Amboise o Françoise (Thouars, 29 de maig de 1427 - Nantes, 4 de novembre de 1485) va ser una religiosa francesa, fundadora de les Monges Carmelites.
Veure Ducat de Bretanya і Francesca d'Amboise
Gal·ló
Distribució geogràfica del ''gal·ló'' i el bretó a la Bretanya El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó.
Veure Ducat de Bretanya і Gal·ló
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Veure Ducat de Bretanya і Gastó IV de Foix
Geoffroi I
Geoffroi I Berenguer o Jofré I de Bretanya (mort el 1008), fou comte de Rennes i duc de Bretanya del de 992 al 1008.
Veure Ducat de Bretanya і Geoffroi I
Geoffroi II de Bretanya
Geoffroi II de Bretagne o Geoffroy II Plantagenet, també Jofré II de Bretanya o Jofré II Plantagenet o Godofreu II Plantagenet (nascut el 23 de setembre de 1158 mort a París el 21 d'agost de 1187 als 28 anys), fill del rei d'Anglaterra, duc de Normandia i comte d'Anjou Enric II Plantagenet i d'Elionor d'Aquitània, duquessa d'Aquitània.
Veure Ducat de Bretanya і Geoffroi II de Bretanya
Geoffroy Boterel
Geoffroy I de Penthièvre conegut com a Geoffroy Boterel (mort e 1093 a Dol-de-Bretagne) fou el fill gran del duc de Bretanya Odó de Penthièvre (Odó I de Penthièvre) i d'Agnès de Cornualla, filla del comte de Cornualla Alan Canhiart, fou comte a Bretanya i comte de Penthièvre de 1079 a 1093.
Veure Ducat de Bretanya і Geoffroy Boterel
Gualter I de Nantes
Gualter I de Nantes fou bisbe de Nantes des de vers 959 a la seva mort el 981.
Veure Ducat de Bretanya і Gualter I de Nantes
Guernsey
La Batllia de Guernsey és una dependència de la Corona Britànica, que amb Jersey forma part de les illes Anglonormandes.
Veure Ducat de Bretanya і Guernsey
Guerra de Successió Bretona
La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.
Veure Ducat de Bretanya і Guerra de Successió Bretona
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Ducat de Bretanya і Guerra dels Cent Anys
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Veure Ducat de Bretanya і Guerres de religió a França
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Veure Ducat de Bretanya і Guillem I d'Anglaterra
Guiu XII de Laval
Armes portades per Guy XII de Laval en el moment del Segon tractat de Guérande (1381)). ''Esquarterat d'or amb creu de gules cantonada de setze alerons de blau ordenats 2 i 2 i carregada de cinc petxines de plata (Laval) i de gules sembrat de flors de lliri d'or (Châteaubriant).
Veure Ducat de Bretanya і Guiu XII de Laval
Guy Alexis Lobineau
Guy Alexis Lobineau (1666, Rennes - 1727, Saint-Jacut-de-la-Mer) fou un monjo benedictí, historiador i hagiògraf francès.
Veure Ducat de Bretanya і Guy Alexis Lobineau
Havoisa de Normandia
Havoisa de Normandia (o Hawisa), nascuda el 977 i morta a Rennes el 22 de febrer de 1034, fou una princesa normanda fill del duc de Normandia Ricard Sense Por i d'una de les seves esposes a la manera danesa (frilla), Gunnor de Normandia, d'una poderosa família de la noblesa normanda.
Veure Ducat de Bretanya і Havoisa de Normandia
Hennebont
Hennebont (en bretó Henbont) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ar Mor-Bihan.
Veure Ducat de Bretanya і Hennebont
Hoel I
Hoel I o Hoël I de Bretanya fou comte de Nantes i duc de Bretanya del 960 al 981.
Veure Ducat de Bretanya і Hoel I
Hoel II de Bretanya
Hoel II de Bretanya (Hoel de Cornualla o més acuradament Hoel V de Cornualla) dit Houel Huuel en bretó i Hoël de Cornouaille en francès (vers 1030Jean-Christophe Cassard, Houel Huuel: comte de Cornouaille puis duc de Bretagne (circa 1030-1084), volum CXVII, Quimper, Société archéologique du Finistère, 1988 (ISSN 0249-6763), pàgs.
Veure Ducat de Bretanya і Hoel II de Bretanya
Ingelgerians
Els Ingelgerians són un llinatge de la noblesa franca, sorgit d'Ingelger, vescomte d'Angers; són coneguts també com els Folc-Jofre d'Anjou o primera dinastia d'Anjou.
Veure Ducat de Bretanya і Ingelgerians
Isolda
Herbert Draper (1863-1920) Isolda (altres versions del nom són Iseult, Isolde, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és el nom d'un personatge de la narració artúrica Tristany i Isolda.
Veure Ducat de Bretanya і Isolda
Jean de la Balue
, també conegut com Jean Balue, fou un cardenal francès.
Veure Ducat de Bretanya і Jean de la Balue
Joan I el Roig
Joan I el Roig Joan I el Roig -en bretó Yann Iañ ar Ruz, en francès Jean Ier le Roux- (1217 o 1218 - 8 d'octubre de 1286, Castell de l'Isle), fill de Pere I Mauclerc, batlle de Bretanya i d'Alix de Thouars, va ser duc de Bretanya entre 1221 i 1286 i comte de Richmond el 1268.
Veure Ducat de Bretanya і Joan I el Roig
Joan II de Bretanya
Joan II de Bretanya (3 o 4 de gener de 1239 - 16 de novembre de 1305, Lió) va ser duc de Bretanya (1286- 1305), comte de Richmond (1268- 1305) i par de França.
Veure Ducat de Bretanya і Joan II de Bretanya
Joan II de Montfort
Joan II de Montfort, també anomenat Joan de Bretanya (nascut cap a 1294, a Hennebont - mort al mateix lloc el 26 de setembre de 1345), fill d'Artur II de Bretanya, duc de Bretanya, i de Iolanda de Dreux, comtessa de Montfort l'Amaury, fou comte de Montfort-l'Amaury (1330- 1345), comte de Richmond (1341- 1342), i després duc pretendent de Bretanya (1341- 1345).
Veure Ducat de Bretanya і Joan II de Montfort
Joan III de Bretanya
Joan III de Bretanya o Joan III el Bo (nascut el 8 de mars de 1286 a Châteauceaux, actual Champtoceaux i mort el 30 d'abril de 1341 a Caen), fill d'Artur II de Bretanya i de Maria de Llemotges, vescomtessa de Llemotges (la seva primera esposa), fou duc de Bretanya (1312- 1341), i comte de Richmond (1334- 1341).
Veure Ducat de Bretanya і Joan III de Bretanya
Joan IV d'Alençon
Joan IV d'Alençon,(o Joan II, perquè va ser el segon que va portar el títol de duc), nascut a Argentan el 2 de març de 1409, mort a París el 8 de setembre de 1476, duc d'Alençon, comte de Perche, fill de Joan I i de Maria de Bretanya, fou un príncep de sang i un cap de guerra francès del.
Veure Ducat de Bretanya і Joan IV d'Alençon
Joan IV de Bretanya
Joan IV de Bretanya també conegut sota el nom de Joan el Conqueridor o Joan el Valent (en bretó Yann IV, nascut el 1339 i mort el 9 de novembre de 1399 a Nantes) fou el primer fill de Joan II de Montfort i de Joana de Flandes i duc de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Joan IV de Bretanya
Joan IV de Chalon-Arlay
Joan IV de Chalon-Arlay (o Joan de Chalon) (1443-8 d'abril de 1502) príncep d'Orange, senyor de la família de Chalon-Arlay.
Veure Ducat de Bretanya і Joan IV de Chalon-Arlay
Joan V l'Anglòfil
Joan V de Bretanya Joan V de Bretanya també conegut sota el nom per diversos noms Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent.
Veure Ducat de Bretanya і Joan V l'Anglòfil
Joana de França (duquessa de Bretanya)
Joana de França o Joana de Valois (1391 - 1433), filla de Carles VI de França i la seua esposa Elisabet de Baviera-Ingolstadt, fou duquessa consort de Bretanya de 1399 a 1433 pel seu matrimoni (el 1396, quant tot just tenia cinc anys) amb el duc Joan V l'Anglòfil.
Veure Ducat de Bretanya і Joana de França (duquessa de Bretanya)
Judicael de Vannes
Judicael de Vannes (? - mort el 1037), fou bisbe de Vannes, fill del duc de Bretanya Conan I; va exercir com a bisbe de 992/1008 a 1037.
Veure Ducat de Bretanya і Judicael de Vannes
Judit de Bretanya
Judit de Bretanya (nascuda el 982 a Bretanya i morta el 16 de juny de 1017 a Normandia), filla de Conan I, duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou, comte d'Anjou, fou la primera esposa de Ricard II de Normandia, duc de Normandia.
Veure Ducat de Bretanya і Judit de Bretanya
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Veure Ducat de Bretanya і Juli II
Kemper
Kemper (francès Quimper) és una ciutat de França, a la regió de Bretanya, capital del departament de Finisterre i del broiù de Bro Kernev.
Veure Ducat de Bretanya і Kemper
Llegenda de l'origen troià dels bretons
La llegenda de l'origen troià dels bretons es va estendre en part amb l'obra de Geoffroy de Monmouth, la Història dels reis de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Llegenda de l'origen troià dels bretons
Llegenda dels orígens troians dels francs
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.
Veure Ducat de Bretanya і Llegenda dels orígens troians dels francs
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Veure Ducat de Bretanya і Llista de governants de Bretanya
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Veure Ducat de Bretanya і Lluís XII de França
Loeiz Herrieu
Loeiz Herrieu (Louis Henrio, Lanester, 1879 - Auray, 1953) fou un poeta i escriptor bretó en dialecte gwened conegut amb el sobrenom dEr Barh Labourér.
Veure Ducat de Bretanya і Loeiz Herrieu
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Veure Ducat de Bretanya і Marca de Bretanya
Maria Chatillon-Blois
Maria Chatillon-Blois (1345 - 1407), duquessa consort d'Anjou (1360-1384), comtessa consort de Provença i reina consort de Nàpols (1383-1384).
Veure Ducat de Bretanya і Maria Chatillon-Blois
Matilde de Flandes
Matilde de Flandes (vers 1031 – 2 de novembre de 1083) va ser esposa del rei d'Anglaterra Guillem el Conqueridor.
Veure Ducat de Bretanya і Matilde de Flandes
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Ducat de Bretanya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Mitologia bretona
La mitologia bretona és la base de les creences de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Mitologia bretona
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Ducat de Bretanya і Monarca
Nacionalisme bretó
Bandera de Bretanya Territori dels 9 bisbats, la Bretanya històrica El nacionalisme bretó, també conegut com a emsav (moviment) és un corrent social, cultural i polític que proposa el reconeixement de Bretanya com a nació i la unificació dels cinc departaments bretons en una única regió administrativa.
Veure Ducat de Bretanya і Nacionalisme bretó
Odó de Penthièvre
Eudes o Eó de Penthièvre (francès Éon Ier de Penthièvre o Odon o Eudes) (999 - 7 de gener de 1079), fou el fill segon del duc de Bretanya Geoffroi o Jofré I i d'Havoisa de Normandia, filla del duc de Normandia Ricard I; va ser comte de penthièvre de 1035 a 1079.
Veure Ducat de Bretanya і Odó de Penthièvre
Orde de l'Ermini
Orde de l'Ermini (bretó Urzh an Erminig) fou un orde de cavalleria bretona del - i el nom adoptat per una distinció anual proposada per l'Institut Cultural de Bretanya el 1972.
Veure Ducat de Bretanya і Orde de l'Ermini
Parlament de Bretanya
Encapçalament d'un reglament del Parlament de Bretanya (1679) El Parlament de Bretanya fou un parlament de l'Antic règim francès creat el 1554 per un edicte del rei Enric II de França, amb seu permanent al palau del Parlament de Bretanya a partir del 1709 fins que fou dissolt arran de la Revolució francesa el 1790.
Veure Ducat de Bretanya і Parlament de Bretanya
Península de Cotentin
La Península de Cotentin (també coneguda com la Península de Cherbourg, a Normandia. La Península de Cotentin, també coneguda com la Península de Cherbourg, és una península a Normandia que forma part de la costa nord-oest de França.
Veure Ducat de Bretanya і Península de Cotentin
Pere II d'Alençon
Pere II d'Alençon (Pere II de Valois, comte d'Alençon), nascut el 1340, mort a Argentan el 20 de setembre de 1404, comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët, fill de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, i de Maria de La Cerda.
Veure Ducat de Bretanya і Pere II d'Alençon
Pere II de Bretanya
Pere II de Bretanya dit el Simple o Pere de Guingamp (7 de juliol de 1418-Nantes, 22 de setembre de 1457) fou duc de Bretanya de 1450 a 1457, fill de Joan V l'Anglòfil, duc de Bretanya, i de Joana de França.
Veure Ducat de Bretanya і Pere II de Bretanya
Pere Mauclerc
Pere de Dreux dit Mauclerc, Pere Mauclerc o Pere I de Bretanya nascut cap a 1187, mort el 6 de juliol de 1250, va ser batlle de Bretanya de 1213 a 1237, comte de Richmond i senyor de Machecoul abans 1250.
Veure Ducat de Bretanya і Pere Mauclerc
Plantagenet
Plantagenet fou una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485.
Veure Ducat de Bretanya і Plantagenet
Regió francesa
La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.
Veure Ducat de Bretanya і Regió francesa
Regne de Bretanya
El regne de Bretanya va ser un antic i efímer regne de l'edat mitjana, situat a l'homònima península de Bretanya, que va existir des de l'any 851 fins al 942.
Veure Ducat de Bretanya і Regne de Bretanya
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Ducat de Bretanya і Regne de França
Reina Clàudia
Prunes Reina Clàudia Les Reines Clàudies (Prunus domestica italica) és una cultivar de prunera desenvolupada a Moissac, França d'una prunera silvestre d'Àsia Menor.
Veure Ducat de Bretanya і Reina Clàudia
Renata de França
Renata de França (Blois, Regne de França, 25 d'octubre de 1510 - Montargis ~1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrara, Mòdena i Reggio.
Veure Ducat de Bretanya і Renata de França
René Duguay-Trouin
'''René Duguay-Trouin''' René Duguay-Trouin (Saint Malo, 1673 - 1736) fou un corsari bretó al servei del rei de França.
Veure Ducat de Bretanya і René Duguay-Trouin
Rotllà
Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Rotllà
Rudalt de Vannes
Rudalt de Vannes (segle X), fill d'Alan I de Bretanya, rei de Bretanya, comte de Vannes i de Nantes, va ser comte de Vannes vers 907- 913.
Veure Ducat de Bretanya і Rudalt de Vannes
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Veure Ducat de Bretanya і Segona Croada
Senyoria de Dampierre
Wappen des Hauses Dampierre (Aube) La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya.
Veure Ducat de Bretanya і Senyoria de Dampierre
Senyoria de Parthenay
La senyoria de Parthenay fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, un feu del comtat de Poitou.
Veure Ducat de Bretanya і Senyoria de Parthenay
Tirant lo Blanc (personatge)
Tirant lo Blanc (originalment Tirant lo Blanch) és el personatge principal de la novel·la homònima escrita per Joanot Martorell, publicada a València el 1490.
Veure Ducat de Bretanya і Tirant lo Blanc (personatge)
Tractat de Gisors (1113)
El tractat de Gisors de 1113 fou un acord que es va signar el març d'aquest any entre Lluís VI de França i Enric I d'Anglaterra Beauclerc pel qual el primer reconeixia la sobirania del ducat de Normandia sobre el comtat del Maine i sobre la Bretanya.
Veure Ducat de Bretanya і Tractat de Gisors (1113)
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Veure Ducat de Bretanya і Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Yann-Vari Perrot
Yann-Vari Perrot (Plouarzel, Finisterre, 1877 - Scrignac, 12 de desembre de 1943) fou un sacerdot i activista nacional bretó.
Veure Ducat de Bretanya і Yann-Vari Perrot
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ducat de Bretanya і 10 de juliol
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Ducat de Bretanya і 1213
1389
;Països Catalans.
Veure Ducat de Bretanya і 1389
1418
;Països Catalans.
Veure Ducat de Bretanya і 1418
1488
Països Catalans Resta del món.
Veure Ducat de Bretanya і 1488
També conegut com Duc de Bretanya, Duquessa de Bretanya.