Accés més ràpid que el navegador!
182 les relacions: Abadiño, Aldeanueva del Camino, Alfons de Portugal, Alkiza, Alonso de Olivares y Peso, Alonso de Ribera, Ambrosio Alfinger, Amerigo Vespucci, Anna d'Àustria (reina d'Espanya), Árchez, Bartolomé Ordóñez, Bàrbara d'Àustria, Beltrán de la Cueva, Berta d'Aragó, Bona Sforza, Camp de la tela d'or, Capella Reial de Granada, Carles II de Castella, Carles III de Lorena, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos Blanco Hernández, Carlos, rey emperador, Casalarreina, Catalanitat de Cristòfor Colom, Caterina d'Aragó, Caterina d'Àustria, Caterina de Portugal, Comtat d'Artois, Comtat de Flandes, Comtat de Puñonrostro, Concòrdia de Salamanca, Conquesta de l'Imperi Asteca, Conquesta de Navarra, Consells de la Monarquia d'Espanya, Converses de Salamanca, Cor de la catedral de Toledo, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1519-1520), Corts de Castella, Crema de llibres, Cristià II de Dinamarca, Cristina de Dinamarca, Dècada del 1490, Decadència, Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Doña Juana la Loca, Ducat de Montblanc, Edat moderna de Catalunya, ..., Elionor d'Àustria, Enric Palomar, Escut d'Espanya, Escut de Guipúscoa, Escut del País Basc, Estepona, Fadrique de Portugal i de Noronha, Fadrique Enríquez de Velasco, Felip de Portugal, Felip el Bell, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Ferran Carles d'Àustria, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferran d'Àustria (cardenal-infant), Ferran el Catòlic, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II d'Habsburg, Fira de la Immaculada d'Elda, Fotogramas de Plata a la millor actriu de cinema, Francesc Alegre, Francesc de Borja, Francesc I de França, Francesc I de Tassis, Francisco Hernández de Córdoba (descobridor de Yucatán), Francisco Jiménez de Cisneros, Francisco Maldonado, Gamonal (Burgos), Gaspar de Quiroga y Vela, George Edward Bonsor Saint Martin, Governador suprem de l'Església d'Anglaterra, Goya a la millor actriu, Herència borgonyona, Història d'Àustria, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Madrid, Imperi Espanyol, Imperi Habsburg, Isabel d'Aragó i de Castella, Isabel d'Àustria, Isabel I de Castella, Ischia, Iure uxoris, Joan d'Agramunt, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Joan de Portugal, Joan III de Portugal, Joana, Joana d'Aragó, Joana d'Àustria, Joana d'Àustria i de Portugal, Juan Bravo, Juan de Cartagena, Juan de Flandes, Juan de la Cosa, Juan de Padilla, Juan Pacheco, Juana la Loca, Karl V, La corona partida, La Mare de Déu de les roques (Louvre), La reina Isabel en persona, Leocàdia de Toledo, Lima, Llei de les noces de Maria Tudor, Llista de comtes de Barcelona, Llista de dones de la Female Biography, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de personatges del Polònia, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis d'Espanya, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Locura de amor, Lorenzo Galíndez de Carvajal, Luisa Vehil, Majordom major del Rei d'Espanya, Malines, Manuel de Portugal, Manuel I de Portugal, Manuel Tamayo y Baus, Maria Cristina d'Habsburg, Maria d'Àustria i de Portugal, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Maria de Borgonya, Maria Manuela de Portugal, Marquesat de los Vélez, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià III d'Habsburg, Merindad de Durango, Monarquia Catòlica, Monarquia d'Espanya, Moneda catalana, Mujeres insólitas, Muralla d'Àvila, Nicolas Champion, Ocaña, Pedro Fajardo y Chacón, Peter Paul Rubens, Príncep d'Astúries, Príncep de Girona, Quarto (moneda), Ratpenat (heràldica), Regnes castellans d'Índies, Reis Catòlics, Revolta de les Comunitats de Castella, Santiago de los Caballeros, Sara Baras, Segimon Francesc d'Àustria, Segona Guerra de Nàpols, Senyera reial, Sepulcre dels Reis Catòlics, Si las piedras hablaran, Tembleque, Tenerife, Toponímia de Cristòfor Colom, Tordesillas, Torre de Gabia la Grande, Torre de la Calahorra (Còrdova), Tractat de Blois (1504), Tractat de Blois (1505), Tractat de Blois (1509), Tresor de Gazteluberri, Valladolid, 12 d'abril, 1479, 1504, 1555, 6 de novembre. Ampliar l'índex (132 més) »
Abadiño
Abadiño és un municipi de Biscaia, a la comarca de Duranguesat.
Nou!!: Joana I de Castella і Abadiño · Veure més »
Aldeanueva del Camino
Aldeanueva del Camino és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).
Nou!!: Joana I de Castella і Aldeanueva del Camino · Veure més »
Alfons de Portugal
Alfons de Portugal (Lisboa, 1475 - riu Tajo, 1491), infant de Portugal.
Nou!!: Joana I de Castella і Alfons de Portugal · Veure més »
Alkiza
Alkiza és un municipi del centre de Guipúscoa, de caràcter rural, al nord-oest de la comarca de Tolosaldea.
Nou!!: Joana I de Castella і Alkiza · Veure més »
Alonso de Olivares y Peso
Alonso de Olivares y Peso (Madrid, ss. XV-XVI) va ser un militar castellà.
Nou!!: Joana I de Castella і Alonso de Olivares y Peso · Veure més »
Alonso de Ribera
Alonso de Ribera (Castella, fl. 1523-1565) va ser un noble i servidor reial castellà.
Nou!!: Joana I de Castella і Alonso de Ribera · Veure més »
Ambrosio Alfinger
Ambrosio Alfinger o Ambrosio de Alfínger o bé en alemany Ambrose von Alfinger, també apareix com Ehinger, Dalfinger o Thalfinger (Thalfingen bei Ulm / Ciutat Imperial Lliure de Constança, Sacre Imperi Romanogermànic, 1500 - Chitacomar del territori dels chitarers, actual Chinácota, 31 de maig de 1533) va ser un explorador i conqueridor alemany de territoris septentrionals de la Sud-amèrica espanyola, sota els serveis de l'emperador Carles V, sent aquelles terres corresponents a les actuals Veneçuela i Colòmbia.
Nou!!: Joana I de Castella і Ambrosio Alfinger · Veure més »
Amerigo Vespucci
Amerigo Vespucci (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454, Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Amerigo Vespucci · Veure més »
Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anna d'Àustria (Cigales, 1 de novembre de 1549 - Badajoz, 26 d'octubre de 1580) coneguda com a Anna de Bohèmia fins a l'ascens dels seus pares al tron imperial, fou una princesa del Sacre Imperi, arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Joana I de Castella і Anna d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Árchez
Árchez és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.
Nou!!: Joana I de Castella і Árchez · Veure més »
Bartolomé Ordóñez
Bartolomé Ordóñez va ser un escultor renaixentista espanyol del que es conjectura que va poder néixer l'any 1480 a Burgos i va morir a Carrara el 6 de desembre de 1520.
Nou!!: Joana I de Castella і Bartolomé Ordóñez · Veure més »
Bàrbara d'Àustria
Bàbara d'Àustria o Bàrbara d'Habsburg (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1539 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1572) fou una princesa imperial de la Dinastia Habsburg que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Joana I de Castella і Bàrbara d'Àustria · Veure més »
Beltrán de la Cueva
Beltrán de la Cueva (Úbeda, 1435 - Cuéllar, 1 de novembre de 1492) va ser un noble, polític i militar castellà, considerat un dels personatges més importants del seu temps, en ser preferit d'Enric IV de Castella, al costat de Juan Pacheco, marquès de Villena, i Miguel Lucas d'Iranzo, conestable de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Beltrán de la Cueva · Veure més »
Berta d'Aragó
Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.
Nou!!: Joana I de Castella і Berta d'Aragó · Veure més »
Bona Sforza
Bona Sforza d'Aragó o de Milà (Vigevano, 2 de febrer del 1494 - Bari, 19 de novembre del 1557) va ser reina de Polònia i gran duquessa de Lituània des del 1518.
Nou!!: Joana I de Castella і Bona Sforza · Veure més »
Camp de la tela d'or
Francesc I de França. Enric VIII d'Anglaterra. S'anomena Camp de la Tela d'Or, o també Camp del Drap d'Or a la trobada diplomàtica celebrada del 7 de juny al 20 de juny de 1520 entre el rei Francesc I de França i el rei Enric VIII d'Anglaterra, en els prats del territori francès de Balinghem, situats entre Guînes i Ardres, prop de Calais -sota domini anglès en aquells moments- amb la finalitat d'arribar a un acord que posés fi a les hostilitats entre els seus regnes, i alhora concertar una aliança per aturar l'avanç d'Espanya, governada per l'emperador Carles V d'Habsburg.
Nou!!: Joana I de Castella і Camp de la tela d'or · Veure més »
Capella Reial de Granada
La Capella Reial de Granada està ubicada a la Catedral de Granada i en ella es troben enterrats els Reis Catòlics, la seva filla Joana I de Castella i l'espòs d'aquesta, Felip el Bell.
Nou!!: Joana I de Castella і Capella Reial de Granada · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Joana I de Castella і Carles II de Castella · Veure més »
Carles III de Lorena
Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.
Nou!!: Joana I de Castella і Carles III de Lorena · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Joana I de Castella і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carlos Blanco Hernández
Carlos Blanco Hernández (Gijón, 11 de març de 1917 - Madrid, 1 de setembre de 2013) va ser un guionista espanyol.
Nou!!: Joana I de Castella і Carlos Blanco Hernández · Veure més »
Carlos, rey emperador
Carlos, Rey Emperador va ser una sèrie de televisió espanyola transmesa del 7 de setembre de 2015 fins al 25 de gener del 2016 per mitjà de la cadena espanyola TVE.
Nou!!: Joana I de Castella і Carlos, rey emperador · Veure més »
Casalarreina
Casalarreina és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: Joana I de Castella і Casalarreina · Veure més »
Catalanitat de Cristòfor Colom
La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.
Nou!!: Joana I de Castella і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »
Caterina d'Aragó
Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).
Nou!!: Joana I de Castella і Caterina d'Aragó · Veure més »
Caterina d'Àustria
Caterina d'Àustria (Torquemada, Palència, 14 de gener de 1507 - Lisboa, 12 de febrer de 1578) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, esdevinguda reina consort de Portugal (1525-1557) pel seu matrimoni amb Joan III de Portugal.
Nou!!: Joana I de Castella і Caterina d'Àustria · Veure més »
Caterina de Portugal
Caterina d'Avis i Trastàmara (Lisboa, 26 de novembre de 1436 - 17 de juny de 1463), infanta i religiosa de Portugal, filla d'Eduard I i d'Elionor d'Aragó.
Nou!!: Joana I de Castella і Caterina de Portugal · Veure més »
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Nou!!: Joana I de Castella і Comtat d'Artois · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Joana I de Castella і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Puñonrostro
El comtat de Puñonrostro és un títol nobiliari espanyol amb grandesa d'Espanya de primera classe, concedit per la reina Joana I de Castella el 24 d'abril de 1523 a Juan Arias-Dávila y Ortiz.
Nou!!: Joana I de Castella і Comtat de Puñonrostro · Veure més »
Concòrdia de Salamanca
La Concòrdia de Salamanca del 24 de novembre de 1505 fou un acord mitjançant el qual, a la mort d'Isabel la Catòlica el 26 de novembre de 1504, s'establí el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catòlic i Joana de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Concòrdia de Salamanca · Veure més »
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Nou!!: Joana I de Castella і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Joana I de Castella і Conquesta de Navarra · Veure més »
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Nou!!: Joana I de Castella і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »
Converses de Salamanca
Les Primeres Converses sobre Cinema Espanyol, també conegudes com a Converses de Salamanca, van ser unes jornades organitzades pel director de cinema Basilio Martín Patino en aquesta ciutat des del 14 al 19 de maig de 1955, a les quals van acudir crítics, directors, representants del sector intel·lectual, organismes d'Estat… amb l'objectiu de fer una reflexió sobre els diferents corrents cinematogràfics que estaven tenint lloc a Espanya a partir de la Guerra Civil.
Nou!!: Joana I de Castella і Converses de Salamanca · Veure més »
Cor de la catedral de Toledo
El cor de la catedral de Toledo està situat a la nau central de la catedral, enfront del presbiteri i separat d'aquest per la nau del creuer.
Nou!!: Joana I de Castella і Cor de la catedral de Toledo · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Joana I de Castella і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Barcelona (1519-1520)
Constitucions de les Corts de 1520 Les Corts de Barcelona de 1519-1520 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Bernat de Corbera.
Nou!!: Joana I de Castella і Corts de Barcelona (1519-1520) · Veure més »
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Nou!!: Joana I de Castella і Corts de Castella · Veure més »
Crema de llibres
càtars. La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic.
Nou!!: Joana I de Castella і Crema de llibres · Veure més »
Cristià II de Dinamarca
va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1513 i 1523, i de Suècia entre 1520 i 1521 per la Unió de Kalmar.
Nou!!: Joana I de Castella і Cristià II de Dinamarca · Veure més »
Cristina de Dinamarca
Cristina de Dinamarca (Nyborg, Unió de Kalmar 1521 - Tortona, Ducat de Milà 1590) fou una princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Milà i regent del Ducat de Lorena (1545-1552).
Nou!!: Joana I de Castella і Cristina de Dinamarca · Veure més »
Dècada del 1490
Sense descripció.
Nou!!: Joana I de Castella і Dècada del 1490 · Veure més »
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Nou!!: Joana I de Castella і Decadència · Veure més »
Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna
La Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna (també coneguda com a Diócesis Nivariense o Diócesis de Tenerife) és una diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana que cobreix la província de Santa Cruz de Tenerife (en les Illes Canàries, Espanya), abastant les illes de Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro.
Nou!!: Joana I de Castella і Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Joana I de Castella і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Joana I de Castella і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Doña Juana la Loca
Doña Juana la Loca és una obra cabdal de Francisco Pradilla, pintor de gènere històric espanyol que va realitzar diverses obres amb Joana I de Castella com a protagonista.
Nou!!: Joana I de Castella і Doña Juana la Loca · Veure més »
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Nou!!: Joana I de Castella і Ducat de Montblanc · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Joana I de Castella і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Elionor d'Àustria · Veure més »
Enric Palomar
Enric Palomar (Badalona, 1964) és un compositor català.
Nou!!: Joana I de Castella і Enric Palomar · Veure més »
Escut d'Espanya
L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.
Nou!!: Joana I de Castella і Escut d'Espanya · Veure més »
Escut de Guipúscoa
La versió actual de lescut de Guipúscoa va ser aprovada per la Norma Foral 6/1990, de 27 de març de 1990, sobre signes d'identitat del Territori Històric de Guipúscoa.
Nou!!: Joana I de Castella і Escut de Guipúscoa · Veure més »
Escut del País Basc
Lescut del País Basc és l'emblema emprat pel Govern d'Euskadi i consta de quatre quarters.
Nou!!: Joana I de Castella і Escut del País Basc · Veure més »
Estepona
Estepona és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.
Nou!!: Joana I de Castella і Estepona · Veure més »
Fadrique de Portugal i de Noronha
Fadrique de Portugal i de Noronha (també anomenat Frederic de Portugal) (Vila Viçosa, 1465 - Barcelona, 15 de gener de 1539) fou un religiós i alt funcionari hispano-portuguès.
Nou!!: Joana I de Castella і Fadrique de Portugal i de Noronha · Veure més »
Fadrique Enríquez de Velasco
Fadrique Enríquez de Velasco (Aguilar de Campos, 1460 - Medina de Rioseco 9 de gener de 1538),«Fadrique Enríquez de Velasco».
Nou!!: Joana I de Castella і Fadrique Enríquez de Velasco · Veure més »
Felip de Portugal
Felip de Portugal (Évora 1533 - íd. 1539), infant de Portugal i príncep de Portugal (1537-1539).
Nou!!: Joana I de Castella і Felip de Portugal · Veure més »
Felip el Bell
* Felip I de Castella, rei consort de Castella amb Joana I (1504-1506).
Nou!!: Joana I de Castella і Felip el Bell · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Joana I de Castella і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Joana I de Castella і Felip II de Castella · Veure més »
Ferran Carles d'Àustria
Anna de Mèdici, l'esposa Ferran Carles d'Àustria (17 de maig de 1628 – 30 de desembre de 1662) fou un arxiduc austríac, arxiduc d'Alta Àustria amb Àustria Anterior i Tirol, de 1646 a 1662.
Nou!!: Joana I de Castella і Ferran Carles d'Àustria · Veure més »
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.
Nou!!: Joana I de Castella і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »
Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).
Nou!!: Joana I de Castella і Ferran d'Àustria (cardenal-infant) · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Joana I de Castella і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ferran II d'Habsburg
Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.
Nou!!: Joana I de Castella і Ferran II d'Habsburg · Veure més »
Fira de la Immaculada d'Elda
La fira de la Immaculada és una fira celebrada a la ciutat valenciana d'Elda (el Vinalopó Mitjà).
Nou!!: Joana I de Castella і Fira de la Immaculada d'Elda · Veure més »
Fotogramas de Plata a la millor actriu de cinema
Els Fotogramas de Plata són uns premis que lliura anualment la revista cinematogràfica espanyola Fotogramas.
Nou!!: Joana I de Castella і Fotogramas de Plata a la millor actriu de cinema · Veure més »
Francesc Alegre
Francesc Alegre i de Llobera (Barcelona, mitjan — Barcelona, 1508/1511) fou un humanista català, considerat el darrer representant de l'humanisme català a Barcelona.
Nou!!: Joana I de Castella і Francesc Alegre · Veure més »
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Nou!!: Joana I de Castella і Francesc de Borja · Veure més »
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Nou!!: Joana I de Castella і Francesc I de França · Veure més »
Francesc I de Tassis
Francesc de Tassis o Francisco I de Tassis, en italià Francesco I de Tassis, en alemany Franz von Taxis (Camerata Cornello, 1459 - Brussel·les, 30 de novembre o 20 de desembre de 1517) fou un pioner del servei postal a Europa.
Nou!!: Joana I de Castella і Francesc I de Tassis · Veure més »
Francisco Hernández de Córdoba (descobridor de Yucatán)
Francisco Hernández de Córdoba (1475? − Sancti Spíritus, Cuba, 1517) fou un conqueridor espanyol, que ha passat a la història per l'accidentada expedició que va dirigir entre febrer i maig de 1517, durant la qual es va descobrir, per l'Imperi Espanyol, la Península de Yucatán.
Nou!!: Joana I de Castella і Francisco Hernández de Córdoba (descobridor de Yucatán) · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: Joana I de Castella і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Francisco Maldonado
Francisco Maldonado (Salamanca, 1480 - Villalar, 24 d'abril de 1521) fou un capità castellà, dirigent de la Revolta de les Comunitats de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Francisco Maldonado · Veure més »
Gamonal (Burgos)
Gamonal de Río Pico va ser un antic municipi de la província de Burgos (Espanya), que es va incorporar com a barri del municipi de Burgos el 1955.
Nou!!: Joana I de Castella і Gamonal (Burgos) · Veure més »
Gaspar de Quiroga y Vela
Gaspar de Quiroga y Vela.
Nou!!: Joana I de Castella і Gaspar de Quiroga y Vela · Veure més »
George Edward Bonsor Saint Martin
va ser un pintor, arqueòleg i historiador membre de la Reial Acadèmia de la Història d'origen anglès.
Nou!!: Joana I de Castella і George Edward Bonsor Saint Martin · Veure més »
Governador suprem de l'Església d'Anglaterra
El títol de Governador(a) Suprem(a) de l'Església d'Anglaterra (en anglès: Supreme Governor of the Church of England) és emprat pels reis i reines del Regne Unit, actualment Carles III, i distingeix l'autoritat teòrica que exerceixen sobre l'Església d'Anglaterra.
Nou!!: Joana I de Castella і Governador suprem de l'Església d'Anglaterra · Veure més »
Goya a la millor actriu
El Premi Goya a la millor actriu protagonista és un dels 28 Premis Goya entregats anualment.
Nou!!: Joana I de Castella і Goya a la millor actriu · Veure més »
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Herència borgonyona · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: Joana I de Castella і Història d'Àustria · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Joana I de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Madrid
La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.
Nou!!: Joana I de Castella і Història de Madrid · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Joana I de Castella і Imperi Espanyol · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Joana I de Castella і Imperi Habsburg · Veure més »
Isabel d'Aragó i de Castella
Isabel d'Aragó i de Castella (Dueñas, Palència, 1 o 2 d'octubre de 1470 - Saragossa, 23 d'agost de 1498) va ser infanta de Castella i d'Aragó, la primogènita dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran.
Nou!!: Joana I de Castella і Isabel d'Aragó i de Castella · Veure més »
Isabel d'Àustria
Isabel d'Àustria (Brussel·les, 18 de juliol de 1501 - Zwijnaarde, 19 de gener de 1526) fou arxiduquessa d'Àustria, infanta de Castella i Aragó i reina de Dinamarca, Suècia i Noruega com a esposa del rei Cristià II dit Cristià el Tirà.
Nou!!: Joana I de Castella і Isabel d'Àustria · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Joana I de Castella і Isabel I de Castella · Veure més »
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Nou!!: Joana I de Castella і Ischia · Veure més »
Iure uxoris
Iure uxoris o de vegades també jure uxoris és una frase llatina que significa «pel dret de la seva dona».
Nou!!: Joana I de Castella і Iure uxoris · Veure més »
Joan d'Agramunt
Carta de Cantino de 1502. Es tracta de la representació gràfica més antiga coneguda que mostra la línia de demarcació del Tractat de Tordesillas. Terranova està representada, incorrectament, de la banda portuguesa. Joan d'Agramunt (fl. 1511) fou un navegant català que possiblement va explorar Terranova els primers anys del.
Nou!!: Joana I de Castella і Joan d'Agramunt · Veure més »
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Nou!!: Joana I de Castella і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »
Joan de Portugal
Joan de Portugal (en portuguès João Manuel, príncipe de Portugal; Évora, 1537 - Lisboa, 1554) fou infant i príncep de Portugal (1539-1554).
Nou!!: Joana I de Castella і Joan de Portugal · Veure més »
Joan III de Portugal
Joan III de Portugal, dit el Piadós (Lisboa, 1502 - ibíd., 1557) fou rei de Portugal (1521-1557).
Nou!!: Joana I de Castella і Joan III de Portugal · Veure més »
Joana
Joana és un prenom femení català.
Nou!!: Joana I de Castella і Joana · Veure més »
Joana d'Aragó
* Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407), princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.
Nou!!: Joana I de Castella і Joana d'Aragó · Veure més »
Joana d'Àustria
Retrat de Joana d'Àustria, obra possiblement de Bronzino. Joana d'Àustria o Joana d'Habsburg (Praga, Sacre Imperi Romanogermànic 1547 - Florència, Gran Ducat de Toscana 1578) fou una princesa imperial i arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.
Nou!!: Joana I de Castella і Joana d'Àustria · Veure més »
Joana d'Àustria i de Portugal
Joana d'Àustria i de Portugal (Madrid, 24 de juny de 1535 - El Escorial, 7 de setembre de 1573) va ser una infanta de Castella i Aragó i arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda princesa de Portugal per matrimoni.
Nou!!: Joana I de Castella і Joana d'Àustria i de Portugal · Veure més »
Juan Bravo
Juan Bravo (Atienza, Guadalajara, c. 1483 - Villalar de los Comuneros, Valladolid, 1521) fou un noble castellà conegut per la seva participació en la Revolta de les Comunitats de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Juan Bravo · Veure més »
Juan de Cartagena
Juan de Cartagena va ser un marí i era explorador espanyol de finals de i principis del.
Nou!!: Joana I de Castella і Juan de Cartagena · Veure més »
Juan de Flandes
L'Arcàngel sant Miquel i sant Francesc d'Assís Juan de Flandes (c. 1460 – 1519) va ser un pintor primitiu flamenc que va estar actiu a Espanya entre 1496 i 1519; el seu nom real és desconegut, tot i que la inscripció Juan Astrat al darrere d'una de les seves obres suggereix que podria haver-se dit "Jan van der Staat".
Nou!!: Joana I de Castella і Juan de Flandes · Veure més »
Juan de la Cosa
Juan de la Cosa (de vegades anomenat El Vizcaíno) (Santoña, Cantàbria, 1450 o 1460 – Turbaco, Colòmbia, desembre de 1509) va ser un navegant i cartògraf, conegut per haver dissenyat el primer mapa del món que mostrava els territoris descoberts a Amèrica durant el.
Nou!!: Joana I de Castella і Juan de la Cosa · Veure més »
Juan de Padilla
Juan de Padilla (Toledo, 1490 - Villalar, Valladolid, 24 d'abril de 1521) va ser un gentilhome i revolucionari castellà, conegut per la seva participació en la Revolta de les Comunitats de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Juan de Padilla · Veure més »
Juan Pacheco
fou fill primogènit d'Alfonso Téllez Girón y Vázquez de Acuña i de María Pacheco i germà de Pedro Girón, va ser un noble i ric home de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Juan Pacheco · Veure més »
Juana la Loca
Juana la Loca és una pel·lícula de cinema espanyola dirigida per Vicente Aranda, basada en la història d'amor i gelosia de Joana I de Castella, sobreanomenada "La boja" i Felip el Bell.
Nou!!: Joana I de Castella і Juana la Loca · Veure més »
Karl V
Karl V, op. 73, és una òpera amb música i llibret d'Ernst Křenek.
Nou!!: Joana I de Castella і Karl V · Veure més »
La corona partida
La corona partida és una pel·lícula espanyola de drama històric del 2016 dirigida per Jordi Frades i protagonitzada per Irene Escolar, Raúl Mérida, Rodolfo Sancho i José Coronado, entre d'altres.
Nou!!: Joana I de Castella і La corona partida · Veure més »
La Mare de Déu de les roques (Louvre)
La Mare de Déu de les roques és un nom utilitzat per a denominar dos quadres de Leonardo da Vinci pintats amb idèntica composició pictòrica amb oli sobre llenç.
Nou!!: Joana I de Castella і La Mare de Déu de les roques (Louvre) · Veure més »
La reina Isabel en persona
La reina Isabel en persona és una pel·lícula espanyola del 2000 dirigida per Rafael Gordon i protagonitzada per Isabel Ordaz com a únic actriu.
Nou!!: Joana I de Castella і La reina Isabel en persona · Veure més »
Leocàdia de Toledo
Leocàdia o Llogaia (en francès, Locaie) va ser una noia de Toledo, morta com a màrtir el 304 durant les persecucions de Dioclecià.
Nou!!: Joana I de Castella і Leocàdia de Toledo · Veure més »
Lima
Lima és la capital i la ciutat més gran del Perú, el centre cultural, industrial i financer del país.
Nou!!: Joana I de Castella і Lima · Veure més »
Llei de les noces de Maria Tudor
Felip i Maria I, rei i reina d'Anglaterra i Irlanda. La "Llei de matrimoni de la reina Maria amb Felip d'Espanya" o la "Acta de matrimoni de la reina Maria" (1 Sessió 3 de c. 2) va ser aprovada pel Parlament d'Anglaterra l'abril de 1554 per regular el futur matrimoni i el regnat conjunt de la reina Maria I i Felip d'Espanya, fill i hereu de l'emperador romà Carles V. En realitat, la Llei sembla que va servir de contracte comercial entre Anglaterra i Espanya; especifica què podia esperar Espanya de la unió, alhora que assegura als anglesos que Anglaterra no es convertiria en un satèl·lit d'Espanya.
Nou!!: Joana I de Castella і Llei de les noces de Maria Tudor · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de dones de la Female Biography
Female biography és un catàleg enciclopèdic discret i empíric de producció de coneixement i anàlisi que va ser creat per Mary Hays (1759–1843) mentre feia recerca de figures de la Il·lustració i sobre la prosopografia de dones influents.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de dones de la Female Biography · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »
Llista de personatges del Polònia
La sèrie de televisió Polònia ha fet imitacions de molts personatges durant la seva història, que va començar en 2006.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de personatges del Polònia · Veure més »
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis d'Espanya
S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de reis d'Espanya · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Joana I de Castella і Llista de reis de València · Veure més »
Locura de amor
Locura de amor és una pel·lícula espanyola del 1948 dirigida per Juan de Orduña.
Nou!!: Joana I de Castella і Locura de amor · Veure més »
Lorenzo Galíndez de Carvajal
Lorenzo Galíndez de Carvajal (Plasència 1472 - † id. 1525), fou un jurista i cronista castellà.
Nou!!: Joana I de Castella і Lorenzo Galíndez de Carvajal · Veure més »
Luisa Vehil
va ser una actriu uruguaiana de teatre, cinema i televisió qui va tenir una notable carrera a l'Argentina, sent una figura icònica de l'escena teatral argentina.
Nou!!: Joana I de Castella і Luisa Vehil · Veure més »
Majordom major del Rei d'Espanya
El Majordom major del Rei d'Espanya era el càrrec palatí a cura de l'organització de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.
Nou!!: Joana I de Castella і Majordom major del Rei d'Espanya · Veure més »
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Nou!!: Joana I de Castella і Malines · Veure més »
Manuel de Portugal
Manuel de Portugal (Alvito 1531 - Évora 1537), infant de Portugal i príncep de Portugal (1535-1537).
Nou!!: Joana I de Castella і Manuel de Portugal · Veure més »
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Nou!!: Joana I de Castella і Manuel I de Portugal · Veure més »
Manuel Tamayo y Baus
Manuel Tamayo y Baus (Madrid, 16 de setembre del 1829 - 21 de juny del 1898) fou un dramaturg espanyol.
Nou!!: Joana I de Castella і Manuel Tamayo y Baus · Veure més »
Maria Cristina d'Habsburg
Maria Cristina d'Àustria (10 de novembre de 1574 -6 d'abril de 1621) fou una princesa alemanya de la Casa d'Habsburg i per matrimoni princesa de Transsilvània.
Nou!!: Joana I de Castella і Maria Cristina d'Habsburg · Veure més »
Maria d'Àustria i de Portugal
Maria d'Àustria i de Portugal o Maria d'Espanya (Madrid, Corona de Castella 1528 - 1603) fou una infanta de Castella i Aragó amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.
Nou!!: Joana I de Castella і Maria d'Àustria i de Portugal · Veure més »
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Nou!!: Joana I de Castella і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Joana I de Castella і Maria de Borgonya · Veure més »
Maria Manuela de Portugal
Maria Manuela de Portugal (Coïmbra, 15 d'octubre de 1527 - Valladolid, 12 de juliol de 1545) fou una infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries, en ser la primera esposa de Felip II de Castella abans de ser rei, sense que ella arribés a ser reina en morir abans que Felip succeís al seu pare en el tron.
Nou!!: Joana I de Castella і Maria Manuela de Portugal · Veure més »
Marquesat de los Vélez
El marquès de los Vélez és un títol nobiliari espanyol atorgat el 1507 a la família militar espanyola dels Fajardo.
Nou!!: Joana I de Castella і Marquesat de los Vélez · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Joana I de Castella і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Nou!!: Joana I de Castella і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Maximilià III d'Habsburg
Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.
Nou!!: Joana I de Castella і Maximilià III d'Habsburg · Veure més »
Merindad de Durango
Merindad de Durango també anomenat Comtat de Durango o Terra de Durango (en basc: Durangoko Merinaldea), és l'antiga organització política en la que s'organitzaven els municipis de la comarca biscaïna del Duranguesat.
Nou!!: Joana I de Castella і Merindad de Durango · Veure més »
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Nou!!: Joana I de Castella і Monarquia Catòlica · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Joana I de Castella і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Joana I de Castella і Moneda catalana · Veure més »
Mujeres insólitas
Mujeres insólitas va ser una sèrie de televisió, emesa per TVE en 1977, amb direcció de Cayetano Luca de Tena, guions de José López Rubio, decorats d'Emilio Burgos i música de Julio Mengod.
Nou!!: Joana I de Castella і Mujeres insólitas · Veure més »
Muralla d'Àvila
La muralla d'Àvila és un tancament militar romànic que envolta el nucli antic de la ciutat d'Àvila, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Joana I de Castella і Muralla d'Àvila · Veure més »
Nicolas Champion
0-19-816554-4, pàg. 73 Nicolas Champion (Lieja, cap al 1475/1480 - Lier, 20 de setembre del 1533) fou un compositor i cantant de l'escola francoflamenca (Renaixement).
Nou!!: Joana I de Castella і Nicolas Champion · Veure més »
Ocaña
Ocaña és una població de la província de Toledo a la comunitat de Castella-La Manxa.
Nou!!: Joana I de Castella і Ocaña · Veure més »
Pedro Fajardo y Chacón
El castell de Vélez-Blanco va ser la residència principal de Pedro Fajardo, inspirat en el renaixentista castell de la Calahorra. Pedro Fajardo i Chacón (c. 1478, Múrcia - 19 de juliol de 1546) va ser un noble, polític i militar espanyol pertanyent a la Casa de Fajardo, que va ostentar, entre altres dignitats, la de 1er marquès de los Vélez.
Nou!!: Joana I de Castella і Pedro Fajardo y Chacón · Veure més »
Peter Paul Rubens
Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
Nou!!: Joana I de Castella і Peter Paul Rubens · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: Joana I de Castella і Príncep d'Astúries · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Joana I de Castella і Príncep de Girona · Veure més »
Quarto (moneda)
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. El quarto (del castellà cuarto) era una antiga moneda fraccionària espanyola, de coure (billó pobre, és a dir, amb molt poca addició de plata), amb valor de quatre maravedís.
Nou!!: Joana I de Castella і Quarto (moneda) · Veure més »
Ratpenat (heràldica)
Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
Nou!!: Joana I de Castella і Ratpenat (heràldica) · Veure més »
Regnes castellans d'Índies
Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.
Nou!!: Joana I de Castella і Regnes castellans d'Índies · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Joana I de Castella і Reis Catòlics · Veure més »
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Nou!!: Joana I de Castella і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »
Santiago de los Caballeros
Santiago de los Caballeros és un municipi i capital de la Província de Santiago (República Dominicana).
Nou!!: Joana I de Castella і Santiago de los Caballeros · Veure més »
Sara Baras
Sara Pereyra Baras (San Fernando, Cadis, 25 d'abril de 1971), més coneguda com a Sara Baras, és una ballarina, coreògrafa i directora de la seva pròpia companyia de ball flamenc, Ballet Flamenco Sara Baras.
Nou!!: Joana I de Castella і Sara Baras · Veure més »
Segimon Francesc d'Àustria
Segimon Francesc d'Àustria (27 de novembre de 1630 – 25 de juny de 1665) fou un arxiduc austríac que va governar l'Alta Àustria, és a dir el Tirol i l'Àustria Anterior des de 1662 a 1665, sent el darrer de la seva línia.
Nou!!: Joana I de Castella і Segimon Francesc d'Àustria · Veure més »
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Nou!!: Joana I de Castella і Segona Guerra de Nàpols · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Joana I de Castella і Senyera reial · Veure més »
Sepulcre dels Reis Catòlics
El sepulcre dels Reis Catòlics és un monument funerari concebut per a l'enterrament dels reis Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó que fou acabat el 1517.
Nou!!: Joana I de Castella і Sepulcre dels Reis Catòlics · Veure més »
Si las piedras hablaran
Si las piedras hablaran va ser un programa de televisió, emès per TVE, amb guions d'Antonio Gala, direcció de Mario Camus, Claudio Guerín, Ramon Masats i presentació de Natalia Figueroa.
Nou!!: Joana I de Castella і Si las piedras hablaran · Veure més »
Tembleque
Tembleque és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.
Nou!!: Joana I de Castella і Tembleque · Veure més »
Tenerife
Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.
Nou!!: Joana I de Castella і Tenerife · Veure més »
Toponímia de Cristòfor Colom
Toponímia de Cristòfor Colom, són els noms utilitzats per Colom al Carib per batejar illes, caps, rius i altres accidents geogràfics descoberts en el Nou Món.
Nou!!: Joana I de Castella і Toponímia de Cristòfor Colom · Veure més »
Tordesillas
Tordesillas és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Joana I de Castella і Tordesillas · Veure més »
Torre de Gabia la Grande
La torre de Gabia la Grande (coneguda localment com a torrassa) és una torre-fortalesa d'època musulmana, declarada Bé d'Interès Cultural, que està situada en la plaça del Fuerte, al municipi de Las Gabias (Granada, Andalusia, Espanya).
Nou!!: Joana I de Castella і Torre de Gabia la Grande · Veure més »
Torre de la Calahorra (Còrdova)
La Torre de la Calahorra (en àrab: qala’at al-hurriya) és una fortalesa d'origen islàmic concebuda com a entrada i protecció del Pont Romà de Còrdova (Espanya).
Nou!!: Joana I de Castella і Torre de la Calahorra (Còrdova) · Veure més »
Tractat de Blois (1504)
El primer Tractat de Blois, signat el 22 de setembre de 1504 a la ciutat de Blois, fou un tractat concertat entre Lluís XII de França i Felip el Bell.
Nou!!: Joana I de Castella і Tractat de Blois (1504) · Veure més »
Tractat de Blois (1505)
El Tractat de Blois o Segon Tractat de Blois fou un tractat signat entre els enviats de Ferran el Catòlic i el mateix Lluís XII de França el 12 d'octubre de 1505 a la ciutat de Blois.
Nou!!: Joana I de Castella і Tractat de Blois (1505) · Veure més »
Tractat de Blois (1509)
El Tractat de Blois o Tercer Tractat de Blois és un tractat signat a la ciutat francesa de Blois el 12 de desembre de 1509 entre Ferran el Catòlic i Maximilià I d'Habsburg, i en presència del rei Lluís XII de França, per tal de resoldre el conflicte successor a les corones de Castella i Aragó a la mort de Felip el Bell.
Nou!!: Joana I de Castella і Tractat de Blois (1509) · Veure més »
Tresor de Gazteluberri
El Tresor de Gazteluberri és un conjunt de 52 monedes, de diferents materials, enterrat a la fi del o principis del XVII.
Nou!!: Joana I de Castella і Tresor de Gazteluberri · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Joana I de Castella і Valladolid · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joana I de Castella і 12 d'abril · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Joana I de Castella і 1479 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Joana I de Castella і 1504 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Joana I de Castella і 1555 · Veure més »
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joana I de Castella і 6 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Joana I, Joana I De Castella, Joana d'Aragó i de Castella, Joana de Castella, Joana la Boja, Juana la loca.
