Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Albert III Aquil·les, Amsterdam, Anna d'Àustria (reina d'Espanya), Antic Règim, Basílica de la Santa Sang, Batalla de Nancy, Bertran VI de la Tour, Blanca Maria Sforza, Carles I de Borgonya, Carles III de Lorena, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Winendaele, Caterina d'Àustria, Col·leccions de Rodolf II, Comtat d'Artois, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Borgonya, Comtat de Château-Chinon, Comtat de Flandes, Comtat de Gueldre, Comtat de Namur, Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant, Conrad Meit, Creu de Borgonya, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Valois, Ducat de Bar, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Elionor d'Àustria, Escultura del Renaixement, Església de Nostra Senyora (Bruges), Estats Generals dels Països Baixos, Família Gran Ducal Luxemburguesa, Felip I de Castella, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II d'Habsburg, Ferry de Clugny, Filibert II de Savoia, Genealogia general dels Capets, Guerra de Borgonya, Guerra de Suàbia, Hans Memling, Herència borgonyona, Història d'Àustria, Història de Luxemburg, Imperi Habsburg, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), ..., Joan IV de Chalon-Arlay, Lieja, Llista de ducs de Borgonya, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Lluís de Gruuthuse, Malines, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Maria, Maria Cristina d'Habsburg, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià III d'Habsburg, Monarquia d'Espanya, Neerlandesos, Nicolau I de Lorena, Nicolau Perrenot de Granvelle, Olivier de la Marche, Orde del Toisó d'Or, Països Baixos Borgonyons, Pau de Sant Jaume, Pau de Sint-Truiden, Perron, Pierre de La Rue, Principat de Lieja, Regió de Brussel·les-Capital, Sacre Imperi Romanogermànic, 1482, 27 de març. Ampliar l'índex (28 més) »
Albert III Aquil·les
Albert III Aquil·les de Brandenburg; (9 de novembre de 1414; 11 de març de 1486), comunament conegut simplement com a Alberto Aquil·les o també Albert Ulisses, va ser Príncep elector del marcgraviat de Brandenburg.
Nou!!: Maria de Borgonya і Albert III Aquil·les · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Maria de Borgonya і Amsterdam · Veure més »
Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anna d'Àustria (Cigales, 1 de novembre de 1549 - Badajoz, 26 d'octubre de 1580) coneguda com a Anna de Bohèmia fins a l'ascens dels seus pares al tron imperial, fou una princesa del Sacre Imperi, arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Maria de Borgonya і Anna d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Maria de Borgonya і Antic Règim · Veure més »
Basílica de la Santa Sang
La basílica de la Santa Sang (flamenc: Heilig-Bloedbasiliek, francès: Basilique du Saint-Sang) és una basílica menor catòlica a Bruges (Bèlgica).
Nou!!: Maria de Borgonya і Basílica de la Santa Sang · Veure més »
Batalla de Nancy
La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.
Nou!!: Maria de Borgonya і Batalla de Nancy · Veure més »
Bertran VI de la Tour
Bertran VI de la Tour (d'Auvergne) (1417 - 26 de setembre de 1497), comte d'Alvèrnia com Bertran II, comte titular i efímerament efectiu de Boulogne també com a Bertran II, i senyor de La Tour i Montgascon; era el fill de Bertran V de la Tour i de Jaumeta del Peschin.
Nou!!: Maria de Borgonya і Bertran VI de la Tour · Veure més »
Blanca Maria Sforza
Ambrogio de Predis (1493). Blanca Maria Sforza (Pavia, Milà 1472 - Innsbruck, Sacre Imperi Romanogermànic 1510) fou una princesa de Milà que posteriorment fou duquessa consort de Savoia i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maria de Borgonya і Blanca Maria Sforza · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Maria de Borgonya і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles III de Lorena
Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.
Nou!!: Maria de Borgonya і Carles III de Lorena · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Maria de Borgonya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castell de Winendaele
Vista aèria del Castell de Winendaele El Castell de Wynendaele (château de Wynendaele o Kasteel van Wijnendale) és un castell de la província de Flandes Occidental, Bèlgica, situat a Wijnendale, en el municipi de Torhout.
Nou!!: Maria de Borgonya і Castell de Winendaele · Veure més »
Caterina d'Àustria
Caterina d'Àustria (Torquemada, Palència, 14 de gener de 1507 - Lisboa, 12 de febrer de 1578) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, esdevinguda reina consort de Portugal (1525-1557) pel seu matrimoni amb Joan III de Portugal.
Nou!!: Maria de Borgonya і Caterina d'Àustria · Veure més »
Col·leccions de Rodolf II
L'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Rodolf II va reunir entre 1577 i 1612 una gran col·lecció d'objectes valuosos, així com una col·lecció de milers de pintures.
Nou!!: Maria de Borgonya і Col·leccions de Rodolf II · Veure més »
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat d'Artois · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Château-Chinon
El comtat de Château-Chinon fou una jurisdicció feudal de França, creada el 1644 per elevació de la senyoria del mateix nom centrada a la població de Château-Chinon.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat de Château-Chinon · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Gueldre
Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat de Gueldre · Veure més »
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat de Namur · Veure més »
Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant
La Confraria de l'Arca o Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant, coneguda com a Confraria de l'Esperit Sant, és una confraria laica dedicada a les obres caritatives, fundada cap al 1180 per Guiu de Montpeller com a associació de laics simpatitzants de l'obra de l'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant que fundà simultàniament, per donar assistència i ajut a pobres, malalts i orfes de la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Maria de Borgonya і Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant · Veure més »
Conrad Meit
''Judit'' de Conrad Meit. Conrad Meit (Worms, c. 1480 - Anvers, 1550-1551) és un escultor renaixentista de l'escola flamenca.
Nou!!: Maria de Borgonya і Conrad Meit · Veure més »
Creu de Borgonya
Creu de Borgonya. Figura heràldica amb la creu de Borgonya La creu de Borgonya és una representació de la creu de sant Andreu en la qual els troncs que formen la creu apareixen amb els nusos resultat d'haver-ne tallat les branques.
Nou!!: Maria de Borgonya і Creu de Borgonya · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Maria de Borgonya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Nou!!: Maria de Borgonya і Dinastia Valois · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ducat de Limburg · Veure més »
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Nou!!: Maria de Borgonya і Elionor d'Àustria · Veure més »
Escultura del Renaixement
L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Maria de Borgonya і Escultura del Renaixement · Veure més »
Església de Nostra Senyora (Bruges)
LEsglésia de la Mare de Déu (gòtic flamenc) de Bruges, és una església del.
Nou!!: Maria de Borgonya і Església de Nostra Senyora (Bruges) · Veure més »
Estats Generals dels Països Baixos
Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).
Nou!!: Maria de Borgonya і Estats Generals dels Països Baixos · Veure més »
Família Gran Ducal Luxemburguesa
La Família Gran Ducal Luxemburguesa està constituïda per la Casa de Nassau-Weilburg i la Casa de Borbó-Parma, és encapçalada pel Gran Duc Enric de Luxemburg.
Nou!!: Maria de Borgonya і Família Gran Ducal Luxemburguesa · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Maria de Borgonya і Felip I de Castella · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ferran II d'Habsburg
Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ferran II d'Habsburg · Veure més »
Ferry de Clugny
fou un cardenal i bisbe francès que va ser un alt dignatari i un eclesiàstic al servei dels ducs de Borgonya.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ferry de Clugny · Veure més »
Filibert II de Savoia
Filibert II de Savoia, anomenat el Bell, (Pont-d'Ain, Savoia 1480 - íd. 1504) fou el duc de Savoia entre 1497 i 1504.
Nou!!: Maria de Borgonya і Filibert II de Savoia · Veure més »
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Nou!!: Maria de Borgonya і Genealogia general dels Capets · Veure més »
Guerra de Borgonya
La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.
Nou!!: Maria de Borgonya і Guerra de Borgonya · Veure més »
Guerra de Suàbia
La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.
Nou!!: Maria de Borgonya і Guerra de Suàbia · Veure més »
Hans Memling
fou un pintor de la segona meitat del de l'escola dels primitius flamencs establert a Bruges.
Nou!!: Maria de Borgonya і Hans Memling · Veure més »
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Nou!!: Maria de Borgonya і Herència borgonyona · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: Maria de Borgonya і Història d'Àustria · Veure més »
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Nou!!: Maria de Borgonya і Història de Luxemburg · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Maria de Borgonya і Imperi Habsburg · Veure més »
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Nou!!: Maria de Borgonya і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »
Joan IV de Chalon-Arlay
Joan IV de Chalon-Arlay (o Joan de Chalon) (1443-8 d'abril de 1502) príncep d'Orange, senyor de la família de Chalon-Arlay.
Nou!!: Maria de Borgonya і Joan IV de Chalon-Arlay · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Maria de Borgonya і Lieja · Veure més »
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Nou!!: Maria de Borgonya і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Maria de Borgonya і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera · Veure més »
Lluís de Gruuthuse
va ser un empresari, bibliòfil i diplomata del comtat de Flandes, actiu a la cort dels ducs de Borgonya.
Nou!!: Maria de Borgonya і Lluís de Gruuthuse · Veure més »
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Nou!!: Maria de Borgonya і Malines · Veure més »
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Nou!!: Maria de Borgonya і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »
Maria
Maria és un nom de dona de tradició cristiana provinent de l'hebreu Míriam.
Nou!!: Maria de Borgonya і Maria · Veure més »
Maria Cristina d'Habsburg
Maria Cristina d'Àustria (10 de novembre de 1574 -6 d'abril de 1621) fou una princesa alemanya de la Casa d'Habsburg i per matrimoni princesa de Transsilvània.
Nou!!: Maria de Borgonya і Maria Cristina d'Habsburg · Veure més »
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Nou!!: Maria de Borgonya і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Maria de Borgonya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Maximilià III d'Habsburg
Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.
Nou!!: Maria de Borgonya і Maximilià III d'Habsburg · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Maria de Borgonya і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: Maria de Borgonya і Neerlandesos · Veure més »
Nicolau I de Lorena
Nicolau I de Lorena-Anjou, duc de Lorena (1470- 1473), nascut i mort a Nancy (1448- 1473) fou el fill de Joan II de Lorena-anjou, Duc De Lorraine, i de Marie de Bourbon.
Nou!!: Maria de Borgonya і Nicolau I de Lorena · Veure més »
Nicolau Perrenot de Granvelle
Nicolás Perrenot de Granvela (Ornans, Franc Comtat; 1484 - Augsburg, Alemanya; 1550).
Nou!!: Maria de Borgonya і Nicolau Perrenot de Granvelle · Veure més »
Olivier de la Marche
Olivier de la Marche (1425–1502) va ser un cronista, poeta i soldat en les darreres dècades d'independència del Ducat de Borgonya.
Nou!!: Maria de Borgonya і Olivier de la Marche · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Maria de Borgonya і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
Països Baixos Borgonyons
Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.
Nou!!: Maria de Borgonya і Països Baixos Borgonyons · Veure més »
Pau de Sant Jaume
La Pau de Sant Jaume és un acord entre el príncep-bisbe de Lieja i els estats del principat de Lieja realitzat l'any 1487.
Nou!!: Maria de Borgonya і Pau de Sant Jaume · Veure més »
Pau de Sint-Truiden
La Pau de Sint-Truiden és un tractat que va signar-se el 22 de desembre de 1465 a Sint-Truiden després de la batalla de Montenaken entre el ducat de Borgonya i el Principat de Lieja.
Nou!!: Maria de Borgonya і Pau de Sint-Truiden · Veure més »
Perron
El ''perron'' de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour Un perron, en való pèron o neerlandès piroen és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.
Nou!!: Maria de Borgonya і Perron · Veure més »
Pierre de La Rue
Pierre de La Rue, també anomenat Piercho de Vico o Petrus Platensis (Tournai, 1452 - Courtrai, 20 de novembre de 1518), fou un compositor francoflamenc del Renaixement.
Nou!!: Maria de Borgonya і Pierre de La Rue · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maria de Borgonya і Principat de Lieja · Veure més »
Regió de Brussel·les-Capital
La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).
Nou!!: Maria de Borgonya і Regió de Brussel·les-Capital · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Maria de Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1482 · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria de Borgonya і 27 de març · Veure més »
