Comunicació

410 les relacions: Abadia d'Achel, Abadia de la Mare de Déu de Leffe, Abadia de Neufmoustier, Adolf de la Mark, Adolf II de Waldeck, Agnès de Borgonya, Alberó I de Lovaina, Alberó II de Chiny-Namur, Alberic de Trois-Fontaines, Albert de Lovaina, Albert II de Bèlgica, Albert II de Cuijk, Alexandre de Jülich, Alexandre de Lieja, André Grétry, Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, Ans, Anselm de Lieja, Argenteau, Arnold d'Horne, Awans, Baelen, Balderic d'Utrecht, Balderic II, Balduí de Bèlgica, Bandera de la província de Lieja, Bandera de Valònia, Baró de Warsage, Barthélémy de Theux de Meylandt, Barthélemy d'Eyck, Batalla de Blenheim, Batalla de Brustem, Batalla de Lafelt, Batalla de Montenaken, Batalla de Rocourt, Batalla de Sprimont, Batalla de Steps, Bèlgica, Bega d'Andenne, Belforts de Bèlgica i França, Berg (Tongeren), Beringen, Berloz, Bernat de Merode, Berneau, Beverlo, Bilzen, Biographie Nationale de Belgique, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Langres, ..., Bisbat de Lieja, Bisbat de Münster, Bisbat de Roermond, Boëlhe, Bones Viles, Borgloon, Bouillon, Brabant Flamenc, Brühl, Bree, Carles I de Borgonya, Carles Nicolau d'Oultremont, Castell d'Heks, Castell de Méan, Castell Reial de Laeken, Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck, Cercle de Borgonya, Chaudfontaine, Châtelet (Bèlgica), Chênée, Ciney, Claudi Frederic t'Serclaes, Clavier, Coadjutor, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat d'Huy, Comtat de Brunengeruz, Comtat de Chiny, Comtat de Condroz, Comtat de la Mark, Comtat de Loon, Comtat de Moha, Comtat de Montaigu, Comtat de Namur, Condroz, Condruses, Congrés de Viena, Corneli de Berghes, Coronació papal, Couvin, Cristina l'Admirable, Cuijk, Darion, Departament francès, Dilsen-Stokkem, Dinant, Dinastia borbònica, Dison, Donceel, Drets de ciutat, Ducat de Bouillon, Ducat de Brabant, Ducat de Jülich, Ducat de Limburg, Durand (príncep-bisbe), Edat d'Or neerlandesa, Eindhoven, Elderen, Engelbert de la Mark, Enric I de Brabant, Enric I de Verdun, Enric II de Leez, Enric III de Gueldre, Erard, Erard de la Mark, Ernest de Baviera, Estats Units Bèlgics, Esteve IX, Fabiola Mora y Aragón, Faimes, Fúria espanyola (Maastricht), Felip de Bèlgica (rei dels belgues), Felip III de Borgonya, Ferdinand de Marsin, Ferran de Baviera, Flandes, Fontaine-Valmont, Fosses-la-Ville, Francó de Tongeren, Francesc Antoni Maria de Méan, Francesc Carles de Velbrück, Francesc Josep Dewandre, Frederic de Namur, Frontera entre França i Bèlgica, Garath, Genoelselderen, Gerard de Groesbeek, Gete, Gilles Hayne, Globus imperial, Grisú, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Vuitanta Anys, Guillaume Evrard, Guillem de Savoia, Guillem I dels Països Baixos, Haccourt, Hamont, Hamont-Achel, Hannut, Haspengouw, Hasselt, Heinsberg, Hendrick Goltzius, Herk-de-Stad, Herstal, Història de Bèlgica, Història de Lieja, Història de Luxemburg, Història dels Països Baixos, Hollogne-sur-Geer, Hug de Pierrepont, Hug III de Chalon, Huy, Ivoz-Ramet, Jan van Eyck, Jean Curtius, Jean Del Cour, Jemappes (departament), Joan d'Arkel, Joan d'Enghien, Joan d'Eppes, Joan d'Horne, Joan de Flandes, Joan de Wallenrode, Joan III de Baviera, Joan Lluís d'Elderen, Joan Teodor de Baviera, Joan VIII d'Heinsberg, Joannes Mantelius, Jofré de Bouillon, John Cockerill, Jordi d'Àustria, Jordi Lluís de Berghes, Josep Climent de Baviera, Julémont, Juliana de Lieja, Ketsingen, Lambert I de Lovaina, Lambert Lombard, Lambert Pietkin, Landelies, Landen, Langres, Leffe, Lens-Saint-Servais, Libert Froidmont, Lieja, Lieja (desambiguació), Ligney, Limburg (Bèlgica), Lixhe, Llengües regionals endògenes de Bèlgica, Lluís de Borbó (Lieja), Lobbes, Lotari de Hochstaden, Maaseik, Maastricht, Mathieu Laurent Joseph Brialmont, Maximilià Enric de Baviera, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Membruggen, Merbes-le-Château, Modave, Mons-lez-Liège, Neupré, Neuville-en-Condroz, Nitard de Lieja, Nivelles, Notger, Omal, Otó d'Eberstein, Otó IV de Borgonya, Otbert de Lieja, Oud-Heverlee, Ouffet, Oupeye, Ourthe (departament), País de Dalhem, Països Baixos (desambiguació), Països Baixos (topònim), Països Baixos austríacs, Països Baixos espanyols, Palau de Versalles, Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja, Parchim, Pasqual III, Pau de Cateau-Cambrésis, Pau de Fexhe, Pau de Sant Jaume, Pau de Sint-Truiden, Peer, Perron, Portada/article agost 16, Príncep-bisbe, Principat de Stavelot-Malmedy, Província de Lieja, Província de Namur, Quentin Durward, Real Fábrica de Artillería de La Cavada, Reginard de Lieja, Regne Unit dels Països Baixos, Remacle Le Loup, René-François de Sluse, Renier de Huy, Rennequin Sualem, República germana, Revolució belga, Riga, Riquilda d'Hainaut, Robert de Berghes, Robert de Thourotte, Rodolf de Zähringen, Roerdalen, Rummen, Saint-Nicolas (Lieja), Saive, Santa Aliança, Sedan (Ardenes), Senyoria de Mechelen, Seraing, Simó de Limburg, Sint-Truiden, Sprimont, Stokkem, Subdivisions de Bèlgica, Tàler, Teobald de Bar, Teodor de Celles, Teoduí de Baviera, Terres de la Generalitat, Theatrum Orbis Terrarum, Theodor de Bry, Theux, Thuin, Tinlot, Tomàs I de Savoia, Tommaso Antici, Tongeren, Toxandris, Trooz, Unió personal, Verlaine (Lieja), Villers-le-Bouillet, Visé, Waldeck, Waremme, Warnant-Dreye, Wasseiges, Wazon, Wellen, Widooie, Wittelsbach, Wolbodó de Lieja, Zähringen, Zoutleeuw, Zweibrücken-Eberstein, 1 d'abril, 1 de febrer, 1 de juliol, 10 d'abril, 1018, 1021, 1038, 1042, 1048, 1056, 1075, 1091, 11 d'abril, 11 d'octubre, 11 de juny, 1119, 1135, 1136, 1151, 1164, 1167, 1194, 1195, 1200, 1213, 1229, 1238, 1281, 1285, 1291, 1295, 13 d'octubre, 13 de desembre, 1302, 1312, 1316, 1378, 1389, 14 d'agost, 14 d'octubre, 14 de novembre, 1419, 1455, 1459, 1465, 1467, 1478, 1520, 1538, 1551, 1557, 1564, 1599, 16 de gener, 1620, 1645, 1676, 1694, 1696, 17 de febrer, 1708, 1709, 1719, 1741, 1746, 1747, 1758, 1762, 1784, 1789, 1793, 18 de juny, 18 de març, 2 de febrer, 2 de juliol, 20 d'octubre, 21 d'abril, 22 de desembre, 22 de març, 22 de novembre, 23 d'agost, 23 de febrer, 23 de juny, 23 de setembre, 25 de maig, 28 d'octubre, 28 de maig, 29 de gener, 29 de juliol, 29 de setembre, 30 d'abril, 31 de gener, 31 de maig, 4 de setembre, 5 de desembre, 6 d'agost, 6 de juliol, 8 de febrer, 8 de juliol, 8 de març, 971. Ampliar l'índex (360 més) » « Shrink índex

Abadia d'Achel

L'Abadia d'Achel, lAbadia de Sant Benet (Sint Benedictus Abdij) o també Achelse Kluis (que significa ermita d'Achel), pertany a l'ordre cistercenca de l'Estricta Observança (trapenca), es troba a Achel a la regió Campine de la província de Limburg (Flandes, Bèlgica).

Nou!!: Principat de Lieja і Abadia d'Achel · Veure més »

Abadia de la Mare de Déu de Leffe

LAbadia de la Mare de Déu de Leffe és una abadia de premonstratencs fundada el 1152 a Leffe, un enclavament del comtat de Namur, en front de Dinant, una bona vila del principat de Lieja (avui a Bèlgica), a la confluència del fond de Leffe amb el Mosa.

Nou!!: Principat de Lieja і Abadia de la Mare de Déu de Leffe · Veure més »

Abadia de Neufmoustier

Labadia de Neufmoustier era una abadia fundada per Pere l'Ermità, cap al 1100, als afores de la ciutat de la bona vila de Huy, al principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Abadia de Neufmoustier · Veure més »

Adolf de la Mark

Adolf de la Mark (altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (±1288-1344) príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1313 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Adolf de la Mark · Veure més »

Adolf II de Waldeck

Adolf II de Waldeck (Waldeck (?), 1250 – Lieja, 13 de desembre de 1302) fou comte de Waldeck des de 1270 fins a 1276 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.

Nou!!: Principat de Lieja і Adolf II de Waldeck · Veure més »

Agnès de Borgonya

Agnès de Borgonya (1407 – 1 de desembre de 1476) fou filla de Joan Sense Por, duc de Borgonya, comte de Nevers, de Borgonya i de Flandes, i de Margarida de Baviera.

Nou!!: Principat de Lieja і Agnès de Borgonya · Veure més »

Alberó I de Lovaina

Alberó I de Lovaina (nascut el 1070 - Lieja, 1 de gener de 1128) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1123 a 1128.

Nou!!: Principat de Lieja і Alberó I de Lovaina · Veure més »

Alberó II de Chiny-Namur

Alberó II de Chiny-Namur (altres ortografies Adalberó, Albéron, Adalbéron) (nascut ? – mort a Orte (Itàlia) al 22 de març de 1145) fou ardiaca de Metz de 1125 a 1136 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1136 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Alberó II de Chiny-Namur · Veure més »

Alberic de Trois-Fontaines

Alberic de Trois-Fontaines (en llatí: Albericus Monachi Trium Fontanum) va ser un cronista medieval del, originari del principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Alberic de Trois-Fontaines · Veure més »

Albert de Lovaina

Albert de Lovaina també anomenat Albert de Lieja (Lovaina, ca. 1166 i - Reims, 1192) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Albert de Lovaina · Veure més »

Albert II de Bèlgica

Albert II de Bèlgica (Brussel·les, 1934) fou el sisè rei dels belgues.

Nou!!: Principat de Lieja і Albert II de Bèlgica · Veure més »

Albert II de Cuijk

Albert II de Cuijk (altres ortografies Cuyck, Cuijk, Cuyk, Cuiq), (±1134-1200) fou prebost del capítol de Sant Joan d'Utrecht (1174 ‑…), ardiaca de Sant Lambert de Lieja (… ‑1295) i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1195 a 1200.

Nou!!: Principat de Lieja і Albert II de Cuijk · Veure més »

Alexandre de Jülich

Alexandre I de Jülich (nascut el ? - mort a Lieja, 6 de juliol de 1135) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1128 a 1135.

Nou!!: Principat de Lieja і Alexandre de Jülich · Veure més »

Alexandre de Lieja

Alexandre II de Lieja (nascut el ? - mort a Roma, 6 d'agost de 1167) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1164 a 1167.

Nou!!: Principat de Lieja і Alexandre de Lieja · Veure més »

André Grétry

André Ernest Modeste Grétry (Lieja, Principat de Lieja, actualment a Bèlgica, 8 de febrer de 1741 – Montmorency, França, 24 de setembre de 1813) fou un compositor dopéras-comiques.

Nou!!: Principat de Lieja і André Grétry · Veure més »

Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt

Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt (nascuda Anne Josèphe Terwagne a Marcourt (principat de Lieja) el 13 d'agost del 1762 - morta a París el 8 de juny de 1817) va ser una política i feminista avant la lettre que va tenir un paper important en la Revolució francesa.

Nou!!: Principat de Lieja і Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt · Veure més »

Ans

El riu Llègia a Ans. Ans (Anse en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Ans · Veure més »

Anselm de Lieja

Anselm de Lieja o Anselmus Leodiensis (nascut 1015-1017, mort a Lieja el 1056) és un cronista del principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Anselm de Lieja · Veure més »

Argenteau

Argenteau (en való Årdjetea) és una nucli de la ciutat de Visé, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica, al marge dret del Mosa.

Nou!!: Principat de Lieja і Argenteau · Veure més »

Arnold d'Horne

Arnold (Arnoud, Arnould) II d'Horne (nat el 1339-mort a Lieja el 8 de març de 1389) canonge, prebost i príncep-bisbe del bisbat d'Utrecht de 1371 a 1378 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1378 a 1389.

Nou!!: Principat de Lieja і Arnold d'Horne · Veure més »

Awans

Awans (en való Awan) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Awans · Veure més »

Baelen

Baelen (Baillou en Való, Bååle en ripuarisch) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Baelen · Veure més »

Balderic d'Utrecht

Balderic d'Utrecht (Oldenzaal, 897 - Utrecht, 27 de desembre de 975) fou bisbe d'Utrecht a partir del 918 fins a 975.

Nou!!: Principat de Lieja і Balderic d'Utrecht · Veure més »

Balderic II

Balderic II, també anomenat Balderic de Loon, fou el segon príncep-bisbe del principat de Lieja de 1008 fins a la seva mort el 29 de juliol de 1018 a Heerewaarden (actualment un nucli del municipi neerlandès de Maasdriel).

Nou!!: Principat de Lieja і Balderic II · Veure més »

Balduí de Bèlgica

Balduí de Bèlgica (Brussel·les, 1930 — Motril, Província de Granada, 1993) fou rei dels belgues des de 1951 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Balduí de Bèlgica · Veure més »

Bandera de la província de Lieja

La bandera de la província de Lieja és un estendard extret de l'escut d'armes.

Nou!!: Principat de Lieja і Bandera de la província de Lieja · Veure més »

Bandera de Valònia

La bandera de Valònia, col·loquialment anomenada "coq hardi" o "coq wallon", és l'emblema de la Regió de Valònia i la de la Comunitat Francesa de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Bandera de Valònia · Veure més »

Baró de Warsage

José de l'Hotellerie de Fallois y Fernández de Heredia, Baró de Warsage, (Calataiud, 7 de juny de 1759 - Saragossa, 19 de febrer de 1809) fou un militar espanyol.

Nou!!: Principat de Lieja і Baró de Warsage · Veure més »

Barthélémy de Theux de Meylandt

Barthélemy Théodore, Comte de Theux de Meylandt fou un polític belga de tendència catòlica.

Nou!!: Principat de Lieja і Barthélémy de Theux de Meylandt · Veure més »

Barthélemy d'Eyck

Barthélemy d'Eyck o van Eyck (ca. 1420 – 1470) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs que va treballar a França i probablement al ducat de Borgonya com a pintor i il·luminador de manuscrits.

Nou!!: Principat de Lieja і Barthélemy d'Eyck · Veure més »

Batalla de Blenheim

La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.

Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Blenheim · Veure més »

Batalla de Brustem

La batalla de Brustem va tenir lloc al 28 d'octubre de 1467 a Brustem, un poble del principat de Lieja, actualment a Limburg a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Brustem · Veure més »

Batalla de Lafelt

La batalla de Lafelt va lliurar-se al 2 de juliol de 1747 al poble de Lafelt al principat de Lieja (actualment a Bèlgica) al mig del camp d'Haspengouw.

Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Lafelt · Veure més »

Batalla de Montenaken

La batalla de Montenaken va tenir lloc el 20 d'octubre de 1465 als afores de Sint-Truiden al poble de Montenaken (Gingelom), situat entre Landen i Waremme, actualment a Bèlgica, entre les milícies del principat de Lieja, que esperaven el suport de Lluís XI de França, contra les tropes de Felip el Bo, conduïdes per al seu fill Carles, duc de Charolais.

Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Montenaken · Veure més »

Batalla de Rocourt

La Batalla de Rocourt fou una decisiva batalla en la Guerra de Successió Austríaca entre les tropes reials franceses de Maurici de Saxònia i les forces aliades del Regne Unit, Regne de Hannover, República neerlandesa i Àustria comandades per Carles de Lorena que va tenir lloc l'11 d'octubre de 1746 en una planura a Rocourt a prop Lieja al Principat de Lieja, en l'actualitat a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Rocourt · Veure més »

Batalla de Sprimont

La Batalla de Sprimont, Batalla d'Esneux o Batalla de l'Ourthe va ser una batalla entre tropes republicanes franceses i austríaques a la plana entre les valls del Vesdre, l'Ourthe i l'Amel, a 20 km al sud de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Sprimont · Veure més »

Batalla de Steps

La batalla de Steps va lliurar-se al 13 d'octubre de 1213 a Montenaken entre les forces del ducat de Brabant i del principat de Lieja, a un lloc dit «Stepsheuvel» (trad. turó de Steps) al mig del camp d'Haspengouw.

Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Steps · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Principat de Lieja і Bèlgica · Veure més »

Bega d'Andenne

Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta.

Nou!!: Principat de Lieja і Bega d'Andenne · Veure més »

Belforts de Bèlgica i França

Un belfort (en neerlandès) o beffroi (en francès) és una torre cívica o campanar, típica dels comtats de Flandes i d'Hainaut.

Nou!!: Principat de Lieja і Belforts de Bèlgica i França · Veure més »

Berg (Tongeren)

Berg és un nucli de la ciutat de Tongeren a la província de Limburg a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Berg (Tongeren) · Veure més »

Beringen

Beringen (en limburguès Berringe) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Principat de Lieja і Beringen · Veure més »

Berloz

Berloz (en való Bierlô) és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Berloz · Veure més »

Bernat de Merode

Bernat de Merode és un noble liegès.

Nou!!: Principat de Lieja і Bernat de Merode · Veure més »

Berneau

Berneau (en neerlandès Berne) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 va fusionar amb Dalhem.

Nou!!: Principat de Lieja і Berneau · Veure més »

Beverlo

Beverlo és un antic municipi de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Beverlo · Veure més »

Bilzen

Bilzen (limburguès Bilze) és una ciutat a la província de Limburg a Bèlgica d'aproximadament 30.000 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Bilzen · Veure més »

Biographie Nationale de Belgique

La Biographie Nationale de Belgique (Biografia nacional de Bèlgica) és un diccionari biogràfic que va ser publicat entre 1866 i 1986 per l'Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Biographie Nationale de Belgique · Veure més »

Bisbat d'Utrecht

calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).

Nou!!: Principat de Lieja і Bisbat d'Utrecht · Veure més »

Bisbat de Langres

les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.

Nou!!: Principat de Lieja і Bisbat de Langres · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: Principat de Lieja і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbat de Münster

El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.

Nou!!: Principat de Lieja і Bisbat de Münster · Veure més »

Bisbat de Roermond

El Bisbat de Roermond és actualment un bisbat catòlic dels Països Baixos.

Nou!!: Principat de Lieja і Bisbat de Roermond · Veure més »

Boëlhe

Boëlhe (en való Bôye) és un petit nucli d'uns quatre-cents habitants del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Boëlhe · Veure més »

Bones Viles

Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Bones Viles · Veure més »

Borgloon

Borgloon (sovint escurçat Loon), (francés Looz, limburguès Loeën) és una ciutat a la província de Limburg, amb aproximadament 10.000 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Borgloon · Veure més »

Bouillon

Bouillon (en való Bouyon) és una ciutat de Bèlgica, a la Província de Luxemburg, que forma part de la regió valona i que té uns 5500 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Bouillon · Veure més »

Brabant Flamenc

El Brabant Flamenc (en neerlandès Vlaams-Brabant) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.

Nou!!: Principat de Lieja і Brabant Flamenc · Veure més »

Brühl

Brühl és una ciutat d'Alemanya, localitzada a 20 km al sud de Colònia, en el Rhein-Erft-Kreis, a l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia.

Nou!!: Principat de Lieja і Brühl · Veure més »

Bree

Bree és una ciutat a la província de Limburg d'aproximadament 14.500 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Bree · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Principat de Lieja і Carles I de Borgonya · Veure més »

Carles Nicolau d'Oultremont

Carles Nicolau Alexandre d'Oultremont (26 de juny de 1716 a Warfusée – 22 d'octubre de 1771, ibídem) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1673 a 1771.

Nou!!: Principat de Lieja і Carles Nicolau d'Oultremont · Veure més »

Castell d'Heks

El Castell d'Heks és un castell al nucli Heks del municipi de Bèlgica d'Heers, a la província de Limburg.

Nou!!: Principat de Lieja і Castell d'Heks · Veure més »

Castell de Méan

El Castell de Méan és un castell construït al a Saive, un nucli de la vila de Blegny, actualment a la província de Lieja de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Castell de Méan · Veure més »

Castell Reial de Laeken

El Castell Reial de Laeken (Château de Laeken en francès, Kasteel van Laken en neerlandès), és la llar del rei dels belgues i es localitza a Laeken, una zona que es troba als suburbis de Brussel·les.

Nou!!: Principat de Lieja і Castell Reial de Laeken · Veure més »

Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck

Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck. Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck (28 d'agost de 1724 - 3 de juny de 1792) va ser un príncep-bisbe del principat de Lieja del 15 d'agost de 1784 fins a la seva mort el 1792.

Nou!!: Principat de Lieja і Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck · Veure més »

Cercle de Borgonya

Mapa del Cercle Imperial amb la circumscripció de Borgonya en verd, el 1512 Expansió territorial francesa. L'època de Lluís XIV està en color taronja El Cercle de Borgonya (en alemany: Burgundischer Reichskreis) era un dels deu cercles del Cercle Imperial en els quals Maximilià I va dividir el Sacre Imperi Romanogermànic el 1512.

Nou!!: Principat de Lieja і Cercle de Borgonya · Veure més »

Chaudfontaine

Chaudfontaine (en való Tchôfontinne) és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Vesdre.

Nou!!: Principat de Lieja і Chaudfontaine · Veure més »

Châtelet (Bèlgica)

Châtelet, en való Tcheslet, és una ciutat belga, a la província de l'Hainaut, dins la regió de la Valònia, al marge del riu Sambre.

Nou!!: Principat de Lieja і Châtelet (Bèlgica) · Veure més »

Chênée

Chênée (en való Tchinnêye o Tchêynêye) és un antic municipi de Bèlgica que a l'1 de gener de 1977 va fusionar amb Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Chênée · Veure més »

Ciney

Ciney (en való Cînè) és una antiga ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Ciney · Veure més »

Claudi Frederic t'Serclaes

Claudi Frederic t'Serclaes, comte de Tilly va ser un militar Brabanço.

Nou!!: Principat de Lieja і Claudi Frederic t'Serclaes · Veure més »

Clavier

Clavier és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Clavier · Veure més »

Coadjutor

Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.

Nou!!: Principat de Lieja і Coadjutor · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat d'Huy

El comtat de Huy fou una senyoria feudal del Sacre Imperi formada per un dels quatre pagus en què es va dividir el territori de Condroz (vegeu Comtat de Condroz).

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat d'Huy · Veure més »

Comtat de Brunengeruz

El comtat de Brunengeruz, Brugeron (francés) o Bruningerode (neerlandès) fou una antiga jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de Brunengeruz · Veure més »

Comtat de Chiny

El comtat de Chiny fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic originada en el comtat d'Yvois esmentat el 923 i 955.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de Chiny · Veure més »

Comtat de Condroz

El comtat de Condroz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada pel pagus Condrustensis.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de Condroz · Veure més »

Comtat de la Mark

El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de la Mark · Veure més »

Comtat de Loon

El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de Loon · Veure més »

Comtat de Moha

El comtat de Moha fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada a la riba dreta del Mehaigne, dins el país d'Haspengouw.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de Moha · Veure més »

Comtat de Montaigu

El comtat de Montaigu fou una jurisdicció feudal del Principat de Lieja dins del Sacre Imperi Romanogermànic centrada al castell de Montaigu (Mons Acutus) a la riba esquerra de l'Ourthe, enfront de Marcourt, un veïnat de Rendeux (való: Rindeu) a la regió de les Ardenes, actualment a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de Montaigu · Veure més »

Comtat de Namur

El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de Namur · Veure més »

Condroz

Mapa del CondrozColor taronja: les ''Ardenes condrusines''Vermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut.

Nou!!: Principat de Lieja і Condroz · Veure més »

Condruses

Els condruses (Condrussi) van ser un poble dels belgae d'origen germànic (el seu nom, però, s'ha dit que és d'origen celta i que està emparentat amb Condate, "confluència").

Nou!!: Principat de Lieja і Condruses · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Principat de Lieja і Congrés de Viena · Veure més »

Corneli de Berghes

Corneli de Bergues (nascut el ? a ?, - mort a ?, el 1545 o 1560) era prebost de Lilla i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1538 fins a la seva dimissió l'any 1544.

Nou!!: Principat de Lieja і Corneli de Berghes · Veure més »

Coronació papal

arxiudata.

Nou!!: Principat de Lieja і Coronació papal · Veure més »

Couvin

Couvin és una ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona regada pel riu Eau Noire.

Nou!!: Principat de Lieja і Couvin · Veure més »

Cristina l'Admirable

Cristina l'Admirable (Brustem, Principat de Lieja, 1150 – Sint-Truiden, principat de Lieja, 1224) o Christina Mirabilis fou una dona liegesa de parla neerlandès, molt devota, coneguda per les seves visions i experiències místiques.

Nou!!: Principat de Lieja і Cristina l'Admirable · Veure més »

Cuijk

Cuijk és un municipi de la província del Brabant del Nord, al sud dels Països Baixos.

Nou!!: Principat de Lieja і Cuijk · Veure més »

Darion

Darion és el nucli més petit (138 habitants) del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Darion · Veure més »

Departament francès

Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.

Nou!!: Principat de Lieja і Departament francès · Veure més »

Dilsen-Stokkem

L'església Sant-Martí de DilsenDilsen-Stokkem és un municipi fronterer de Bèlgica, situat a l'est de la província de Limburg, regat pel riu Mosa que és també la frontera amb el Limburg neerlandès De l'edat mitjana fins al 1795, pertanyia al comtat de Loon que era un domini del príncep-bisbe de Lieja que atorgà a l'entitat de Stokkem el privilegi de construir muralles i doncs el dret de portar el títol de ciutat.

Nou!!: Principat de Lieja і Dilsen-Stokkem · Veure més »

Dinant

Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Dinant · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Principat de Lieja і Dinastia borbònica · Veure més »

Dison

Dison és un municipi belga de la província de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Dison · Veure més »

Donceel

Donceel és un municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 2.987 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Donceel · Veure més »

Drets de ciutat

Drets de ciutat és el terme global utilitzat a per a designar el conjunt de drets i privilegis atorgat pel senyor feudal a una ciutat a l'edat mitjana.

Nou!!: Principat de Lieja і Drets de ciutat · Veure més »

Ducat de Bouillon

El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.

Nou!!: Principat de Lieja і Ducat de Bouillon · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Principat de Lieja і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Jülich

El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich.

Nou!!: Principat de Lieja і Ducat de Jülich · Veure més »

Ducat de Limburg

El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: Principat de Lieja і Ducat de Limburg · Veure més »

Durand (príncep-bisbe)

Durand (? - Lieja, 23 de gener de 1024 o 1025) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1021 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Durand (príncep-bisbe) · Veure més »

Edat d'Or neerlandesa

''La ronda de nit'' (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Amsterdam L'Edat d'Or neerlandesa va ser un període de la història neerlandesa, que aproximadament abraça el, durant la qual el comerç, la ciència, l'exèrcit i l'art de les Set Províncies Unides, els futurs Països Baixos eren entre els més aclamats del món.

Nou!!: Principat de Lieja і Edat d'Or neerlandesa · Veure més »

Eindhoven

Eindhoven és un municipi de la província del Brabant del Nord, al sud dels Països Baixos.

Nou!!: Principat de Lieja і Eindhoven · Veure més »

Elderen

Elderen és un antic municipi a la província de Limburg a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Elderen · Veure més »

Engelbert de la Mark

Engelbert III de la Mark(altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (nascut el ±1304- mort el 25 d'agost de 1368) va ser príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1345 a 1364 i Arquebisbe de Colònia de 1364 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Engelbert de la Mark · Veure més »

Enric I de Brabant

Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.

Nou!!: Principat de Lieja і Enric I de Brabant · Veure més »

Enric I de Verdun

Enric I de Verdun (? - 31 de maig de 1091) era canonge i ardiaca del capítol de la Catedral de Sant Lambert i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1075 fins a la seva mort el 1091.

Nou!!: Principat de Lieja і Enric I de Verdun · Veure més »

Enric II de Leez

Enric II de Leez (alemany Heinrich II. von der Leyen, neerlandès Hendrik van der Leyen), nascut a Grand-Leez el (?) i mort el 4 de setembre de 1164 a Pavia (Itàlia) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1145 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Enric II de Leez · Veure més »

Enric III de Gueldre

Enric III de Gueldre (en neerlandès Hendrik III van Gelre) (nascut ? - mort el 16 de gener de 1285 probablement a Theux) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1247 a 1274.

Nou!!: Principat de Lieja і Enric III de Gueldre · Veure més »

Erard

* nom alternatiu de Pirard, bisbe de Lieja de 831 a 838, 840 o 841.

Nou!!: Principat de Lieja і Erard · Veure més »

Erard de la Mark

Erard de la Mark-Sedan també anomenat Cardenal de Bouillon (31 de maig de 1472, Sedan - 18 de març de 1538 a Lieja) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i arquebisbe de l'arxidiòcesi de València des de 1520 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Erard de la Mark · Veure més »

Ernest de Baviera

1.

Nou!!: Principat de Lieja і Ernest de Baviera · Veure més »

Estats Units Bèlgics

Els Estats Units bèlgics (en neerlandès: Verenigde Nederlandse Staten o Verenigde Belgische Staten) 1790-1790 són una confederació dels països dels Països Baixos austríacs que es van declarar independents de l'emperador Josep II.

Nou!!: Principat de Lieja і Estats Units Bèlgics · Veure més »

Esteve IX

Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Principat de Lieja і Esteve IX · Veure més »

Fabiola Mora y Aragón

Fabiola de Mora y Aragón (Fabiola Fernanda María de las Victorias Antonia Adelaida de Mora y Aragón) (Madrid 11 de juny de 1928 - Brussel·les 5 de desembre de 2014) va ser una aristòcrata espanyola que va esdevenir per casament reina dels belgues l'any 1960, any en què es casà amb el rei Balduí de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Fabiola Mora y Aragón · Veure més »

Faimes

Faimes és un municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona que té uns 3.654 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Faimes · Veure més »

Fúria espanyola (Maastricht)

La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat de Maastricht per tropes espanyoles amotinades el 20 d'octubre del 1576 durant la Guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: Principat de Lieja і Fúria espanyola (Maastricht) · Veure més »

Felip de Bèlgica (rei dels belgues)

Felip de Bèlgica (Castell del Belvedere -Palau de Laken-, 15 d'abril de 1960) és el rei dels belgues des de l'abdicació del seu pare, l'antic rei Albert II de Bèlgica, el 21 de juliol de 2013.

Nou!!: Principat de Lieja і Felip de Bèlgica (rei dels belgues) · Veure més »

Felip III de Borgonya

fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: Principat de Lieja і Felip III de Borgonya · Veure més »

Ferdinand de Marsin

Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Principat de Lieja і Ferdinand de Marsin · Veure més »

Ferran de Baviera

Ferdinand de Baviera (Múnic, 16 d'octubre de 1577 - Arnsberg, 13 de setembre 1650 (en való Ferdinand d'Bavire, en alemany Ferdinand von Bayern) és un noble de la casa de Baviera. Va acumular moltes funcions. El 1594 va esdevenir prebost-elector de Berchtesgaden. Des del 1612 va esdevenir príncep-elector de Colònia, príncep-bisbe dels principats bisbals de Lieja, Münster i Hildesheim; príncep-abat del principat de Stavelot-Malmedy (1612) i des del 1618 el bisbat de Paderborn.

Nou!!: Principat de Lieja і Ferran de Baviera · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Principat de Lieja і Flandes · Veure més »

Fontaine-Valmont

Fontaine-Valmont (en való Fontinne-Våmont) és un antic municipi de Bèlgica a la Província d'Hainaut que el 1977 es va fusionar amb Merbes-le-Château.

Nou!!: Principat de Lieja і Fontaine-Valmont · Veure més »

Fosses-la-Ville

Fosses-la-Ville és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Fosses-la-Ville · Veure més »

Francó de Tongeren

Francó de Tongeren conegut amb el seu nom llatí de Franco Tungrensis (nascut (?) – mort el 13 de gener de 903) era bisbe de Lieja de 856 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Francó de Tongeren · Veure més »

Francesc Antoni Maria de Méan

Francesc Antoni Maria de Méan et de Beaurieux (Saive, 1756 - Mechelen, 15 de gener de 1831) va ser el darrere príncep-bisbe del principat de Lieja i arquebisbe de l'arxidiòcesi Mechelen-Brussel·les del 28 de juliol de 1817 fins a la seva mort el 1831.

Nou!!: Principat de Lieja і Francesc Antoni Maria de Méan · Veure més »

Francesc Carles de Velbrück

Francesc Carles comte de Velbrück (Garath, al sud de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) va ser el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort el 1784.

Nou!!: Principat de Lieja і Francesc Carles de Velbrück · Veure més »

Francesc Josep Dewandre

Francesc Josep Dewandre (nascut a Lieja el 14 de novembre de 1758 i mort a la mateixa ciutat el 29 de juny de 1835) fou un arquitecte i escultor liegès.

Nou!!: Principat de Lieja і Francesc Josep Dewandre · Veure més »

Frederic de Namur

Frederic de Namur també anomenat Frederic de Lieja (Namur, - Lieja, 2 de maig de 1121) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1119 a 1121.

Nou!!: Principat de Lieja і Frederic de Namur · Veure més »

Frontera entre França i Bèlgica

La frontera entre França i Bèlgica es la frontera internacional entre França i el regne de Bèlgica, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen.

Nou!!: Principat de Lieja і Frontera entre França i Bèlgica · Veure més »

Garath

Garath és un barri del districte urbà núm.

Nou!!: Principat de Lieja і Garath · Veure més »

Genoelselderen

Genoelselderen és un nucli del municipi de Riemst a la província de Limburg a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Genoelselderen · Veure més »

Gerard de Groesbeek

Gerard de Groesbeek (Kuringen, 1517 - Lieja, 1582) era el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1564 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Gerard de Groesbeek · Veure més »

Gete

El Gete (en francès Gette) és un afluent del Dèmer que neix a Budingen, un poble de la ciutat de Zoutleeuw de la província de Brabant Flamenc a Bèlgica, al conflent del Kleine Gete i del Grote Gete.

Nou!!: Principat de Lieja і Gete · Veure més »

Gilles Hayne

fou un compositor del Principat de Lieja (a l'actual Bèlgica).

Nou!!: Principat de Lieja і Gilles Hayne · Veure més »

Globus imperial

Globus Imperial El globus imperial o orbe imperial (llatí medieval: globus cruciger, ‘globus que porta una creu’;, ‘poma imperial’) és una figura esfèrica coronada d'una creu.

Nou!!: Principat de Lieja і Globus imperial · Veure més »

Grisú

El grisú (paraula que prové del foc grec) és un gas que es presenta de manera natural i que principalment està compost de metà, que es desprèn de les capes de carbó d'hulla i dels terrenys rocosos.

Nou!!: Principat de Lieja і Grisú · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Principat de Lieja і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Principat de Lieja і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Principat de Lieja і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guillaume Evrard

Guillaume Evrard (nascut a Lieja el 1709 - mort a Tilleur el 1793) era un escultor al Principat de Lieja, actualment a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Guillaume Evrard · Veure més »

Guillem de Savoia

Guillem de Savoia (? - Viterbo o Brescia al mes de novembre de 1239) fou bisbe de Valença de 1231 a 1239 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que mai no va poder exercir les seves prerrogatives aLieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Guillem de Savoia · Veure més »

Guillem I dels Països Baixos

Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).

Nou!!: Principat de Lieja і Guillem I dels Països Baixos · Veure més »

Haccourt

Haccourt (en való Haccoû) és una nucli del municipi d'Oupeye, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Haccourt · Veure més »

Hamont

Hamont era una petita antica ciutat, que fou una bona vila al comtat de Loon, part del principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Hamont · Veure més »

Hamont-Achel

Hamont-Achel (en limburguès Haëmet-Achel) és un municipi belga de la província de Limburga la regió de Flandes.

Nou!!: Principat de Lieja і Hamont-Achel · Veure més »

Hannut

Hannut (en neerlandès Hannuit, en való Hanèu) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona que té uns 15.115 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Hannut · Veure més »

Haspengouw

Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Haspengouw · Veure més »

Hasselt

Hasselt és una ciutat de Bèlgica, capital de la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Principat de Lieja і Hasselt · Veure més »

Heinsberg

Heinsberg és una ciutat de Rin del Nord-Westfàlia, Regierungsbezirk de Colònia a prop de la frontera neerlandesa regada pel Wurm, un afluent del Rur.

Nou!!: Principat de Lieja і Heinsberg · Veure més »

Hendrick Goltzius

Hendrick Goltzius (Millebrecht, 1558 - Haarlem, 1 de gener de 1617), va ser un gravador, dibuixant i pintor neerlandès nascut a Millebrecht, al ducat de Jülich.

Nou!!: Principat de Lieja і Hendrick Goltzius · Veure més »

Herk-de-Stad

Herk-de-Stad és una ciutat de la província de Limburg a Bèlgica, amb gairebé 12.000 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Herk-de-Stad · Veure més »

Herstal

Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert.

Nou!!: Principat de Lieja і Herstal · Veure més »

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Nou!!: Principat de Lieja і Història de Bèlgica · Veure més »

Història de Lieja

La història de Lieja comença fa uns 200.000 anys, en el paleolític mitjà, quan s'hi establiren els primers habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Història de Lieja · Veure més »

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Nou!!: Principat de Lieja і Història de Luxemburg · Veure més »

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Nou!!: Principat de Lieja і Història dels Països Baixos · Veure més »

Hollogne-sur-Geer

Hollogne-sur-Geer (en való Hologne) és una entitat del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Hollogne-sur-Geer · Veure més »

Hug de Pierrepont

Hug de Pierrepont (diòcesi de Laon, 1165 - Huy, 4 d'abril de 1229) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1200 a 1229.

Nou!!: Principat de Lieja і Hug de Pierrepont · Veure més »

Hug III de Chalon

Hug III de Chalon, dit el Sord, fou ardiaca de Laon, príncep-bisbe del principat de Lieja del 24 d'agost de 1296 fins al 1301 i arquebisbe de Besançon fins a la seva mort el 1312.

Nou!!: Principat de Lieja і Hug III de Chalon · Veure més »

Huy

Huy (en való Hu, en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Huy · Veure més »

Ivoz-Ramet

Ivoz-Ramet és una entitat del municipi de Flémalle, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Ivoz-Ramet · Veure més »

Jan van Eyck

Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.

Nou!!: Principat de Lieja і Jan van Eyck · Veure més »

Jean Curtius

Jean De Corte més conegut com a Jean Curtius (Lieja, 1551 – Liérganes, Cantàbria, 12 de juliol de 1628) va ser un industrial i empresari.

Nou!!: Principat de Lieja і Jean Curtius · Veure més »

Jean Del Cour

Jean Del Cour (nascut a Hamoir (principat de Stavelot-Malmedy) el 1631 - mort a Lieja (Principat de Lieja) 1707) fou un escultor de l'època barroca.

Nou!!: Principat de Lieja і Jean Del Cour · Veure més »

Jemappes (departament)

Departament de Jemappes (vermell) al nord de la França imperial del 1792 al 1815Jemappes va ser de 1793 a 1814 un dels departaments francesos fora de França, creat als Països Baixos austríacs i principat de Lieja annexats, que en l'actualitat es troba a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Jemappes (departament) · Veure més »

Joan d'Arkel

Joan d'Arkel (en neerlandès Johan van Arkel) (nascut el 1314 - mort a Lieja l'1 de juliol de 1378) fou bisbe d'Utrecht de 1342 al 1364 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1364 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan d'Arkel · Veure més »

Joan d'Enghien

Joan d'Enghien (en neerlandès Johan van Edingen) (consulta l'11 de novembre de 2008 Hauria mort assassinat davant de l'abadia d'Opheilissem, prop de la ciutat de Tienen en circumstàncies poc clares.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan d'Enghien · Veure més »

Joan d'Eppes

Joan d'Eppes també anomenat Joan d'Aps o Joan de Rummen (nascut el 1188 i mort l'1 d'abril de 1238 a Dinant) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1229 a 1238.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan d'Eppes · Veure més »

Joan d'Horne

Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan d'Horne · Veure més »

Joan de Flandes

Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlandès Jan van Vlaanderen, en francès Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - castell d'Anhive prop de Namur, 14 d'octubre de 1291) ja fou prebost de Sant Donacià a Bruges a l'edat de 10/11 anys, bisbe de Metz de 1280 al 1282 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan de Flandes · Veure més »

Joan de Wallenrode

Joan VII de Wallenrode (també anomenat Joan de Wallenrodt) (± 1370 a Wasserknoden - mort al 28 de maig de 1419 a Alken (actualment un municipi de Bèlgica) va ser arquebisbe de Riga de 1393 a 1418 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1418 fins a la seva mort. Els Wallenrode eren una vella família de nobles Francs, amb molta influència a l'orde Teutònic. Escut dels Wallenrode Joan va estudiar a Viena (1391) i Bolonya (1392). Abans d'esdevenir príncep-bisbe de Lieja va tenir una carrera diplomàtica: com a conseller del rei Robert del Sacre Imperi romanogermànic, com a financer de la família dels Wittelsbach. El 1410 el papa Gregori XII va nomenar-lo llegat general a Alemanya. Va tenir un paper important a la cort del rei Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic en les negociacions per a terminar el cisma d'Occident. Tan bon punt fou nomenat com a papa únic, Martí V va atorgar a Joan de Wallenrode el principat de Lieja, molt ric, com a reconeixement de les seves accions diplomàtiques.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan de Wallenrode · Veure més »

Joan III de Baviera

Joan III de Baviera també anomenat Joan sense Mercè (nascut el 1374 a Le Quesnoy (Hainaut) i - mort enverinat el 6 de gener de 1425 a La Haia (Holanda) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja i duc de Baviera-Straubing a Holanda-Zelanda i a Hainaut. Era el fill d'Albert I de Baviera i de Margarida de Brieg. Segell de Joan III.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan III de Baviera · Veure més »

Joan Lluís d'Elderen

Joan Lluís d'Elderen (nascut el 29 de setembre de 1620 a Tongeren i mort l'1 de febrer de 1694 a Lieja) fou un sacerdot, príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan Lluís d'Elderen · Veure més »

Joan Teodor de Baviera

Joan Teodor de Baviera (3 de setembre de 1703 a Múnic – 27 de gener de 1763 a Lieja) era príncep-bisbe de Ratisbona, de Freising, i del principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan Teodor de Baviera · Veure més »

Joan VIII d'Heinsberg

Joan VIII de Heinsberg (± 1396 - mort el 1459 a Kuringen, actualment un nucli d'Hasselt) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins al 1455 quan va haver d'abdicar en favor de Lluís de Borbó, el protegit de Felip el Bo.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan VIII d'Heinsberg · Veure més »

Joannes Mantelius

Joannes Mantelius era un clerge, historiador i compositor del Principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Joannes Mantelius · Veure més »

Jofré de Bouillon

Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Jofré de Bouillon · Veure més »

John Cockerill

John Cockerill (Haslington, 3 d'agost 1790 - Varsòvia, 19 de juny 1840) és un empresari britànic que es va establir a Lieja a l'inici del.

Nou!!: Principat de Lieja і John Cockerill · Veure més »

Jordi d'Àustria

Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.

Nou!!: Principat de Lieja і Jordi d'Àustria · Veure més »

Jordi Lluís de Berghes

Jordi Lluís de Berghes (5 de setembre de 1662 a Brussel·les – 5 de desembre de 1743 a Lieja) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1724 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Jordi Lluís de Berghes · Veure més »

Josep Climent de Baviera

Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Múnic – 12 de novembre de 1723 a Ratisbona) era bisbe de Ratisbona, príncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i de Hildesheim i príncep-elector de Colònia.

Nou!!: Principat de Lieja і Josep Climent de Baviera · Veure més »

Julémont

Julémont és un nucli del municipi d'Herve, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Julémont · Veure més »

Juliana de Lieja

Juliana de Lieja, O.Praem., (1193 – 5 d'abril de 1258) va ser una monja norbertina regular i mística en el que ara és Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Juliana de Lieja · Veure més »

Ketsingen

Ketsingen és un nucli de Berg, un antic municipi de Bèlgica de la província de Limburg.

Nou!!: Principat de Lieja і Ketsingen · Veure més »

Lambert I de Lovaina

Lambert I dit el Barbut, nascut al voltant de 950, mort el 12 de setembre de 1015 a Florennes, fou comte de Lovaina des de 988 a 1015 i comte de Brussel·les des 994 a 1015.

Nou!!: Principat de Lieja і Lambert I de Lovaina · Veure més »

Lambert Lombard

Lambert Lombard (nascut a Lieja el 1505 o 1506 i mort a la mateixa ciutat a l'agost de 1566) era un arquitecte, pintor, gravador, arqueòleg, historiador l'art, típic homo universalis del Renaixement.

Nou!!: Principat de Lieja і Lambert Lombard · Veure més »

Lambert Pietkin

Lambert Pietkin (Lieja, principat de Lieja, 22 de juny de 1613 – 16 de setembre de 1696) fou un sacerdot i compositor liegès (actualment a Bèlgica).

Nou!!: Principat de Lieja і Lambert Pietkin · Veure més »

Landelies

Landelies (en való Landliye) és un nucli del municipi de Montigny-le-Tilleul, a la província d'Hainaut de la regió valona de Bèlgica, regat pel Sambre que hi és navegable (classe Va avall del poble i classe I amunt).

Nou!!: Principat de Lieja і Landelies · Veure més »

Landen

Landen és una petita ciutat de la província del Brabant Flamenc a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Landen · Veure més »

Langres

Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Principat de Lieja і Langres · Veure més »

Leffe

Leffe és un barri de la ciutat belga de Dinant, a la riba dreta del Mosa a la confluència amb el Fond de Leffe.

Nou!!: Principat de Lieja і Leffe · Veure més »

Lens-Saint-Servais

Lens-Saint-Servais (en való Sint-Sèrvå-Lin) és una entitat del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Lens-Saint-Servais · Veure més »

Libert Froidmont

Libert Froidmont (Llatí: Libertus Fromondus, 3 de setembre de 1587 a Haccourt-Liège – 28 d'octubre de 1653 a Lovaina) fou un teòleg i científic de Liége.

Nou!!: Principat de Lieja і Libert Froidmont · Veure més »

Lieja

Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: Principat de Lieja і Lieja · Veure més »

Lieja (desambiguació)

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і Lieja (desambiguació) · Veure més »

Ligney

Ligney és un nucli del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Ligney · Veure més »

Limburg (Bèlgica)

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.

Nou!!: Principat de Lieja і Limburg (Bèlgica) · Veure més »

Lixhe

Lixhe (en neerlandès Lieze, en való Lihe) és un nucli de la ciutat de Visé, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica, situat entre el Mosa i el canal Albert.

Nou!!: Principat de Lieja і Lixhe · Veure més »

Llengües regionals endògenes de Bèlgica

Les llengües regionals endògenes de Bèlgica són els llengües que es parlen a les diferents comunitats i províncies de Bèlgica endemés de les oficials.

Nou!!: Principat de Lieja і Llengües regionals endògenes de Bèlgica · Veure més »

Lluís de Borbó (Lieja)

Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »

Lobbes

Lobbes (en való Lôbes) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Lobbes · Veure més »

Lotari de Hochstaden

Lotari de Hochstaden (nascut (?) - mort el 1194 a Roma) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja, comte de Dalhem i canceller del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Principat de Lieja і Lotari de Hochstaden · Veure més »

Maaseik

Maaseik (en limburguès Mezeik) és una ciutat aproximadament 25.000 habitants a Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Principat de Lieja і Maaseik · Veure més »

Maastricht

Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.

Nou!!: Principat de Lieja і Maastricht · Veure més »

Mathieu Laurent Joseph Brialmont

Mathieu Laurent Joseph Brialmont (Seraing (Lieja), 17 de febrer de 1789 - Anvers (Bèlgica), 15 d'abril de 1885) va ser un militar francès, neerlandès i belga i un ministre belga.

Nou!!: Principat de Lieja і Mathieu Laurent Joseph Brialmont · Veure més »

Maximilià Enric de Baviera

Maximilià-Enric de Baviera (Múnic, 8 de desembre de 1621 - Bonn, 5 de juny 1688) (en való Miyin-Hinri d'Bavire, en alemany Maximilian Heinrich von Bayern) va ser el príncep-arquebisbe de 1650 a 1688 de Colònia, coadjutor del seu oncle i predecessor Ferdinand de Baviera, de Hildesheim, de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Maximilià Enric de Baviera · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Principat de Lieja і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Membruggen

Membruggen (en Limburguès Mummerke) és un nucli del municipi de Riemst a la província de Limburg a Bèlgica, regat pel Molenbeek, un afluent del Dèmer.

Nou!!: Principat de Lieja і Membruggen · Veure més »

Merbes-le-Château

Merbes-le-Château (en való Miebe) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Merbes-le-Château · Veure més »

Modave

Modave és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pel riu Hoyoux, el Ry de Pailhe i el Bonne.

Nou!!: Principat de Lieja і Modave · Veure més »

Mons-lez-Liège

Mons-lez-Liège (en való Mont-dlé-Lidje) és un nucli del municipi de Flémalle, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Mons-lez-Liège · Veure més »

Neupré

Neupré (en való Noûpré, trad. prat nou) és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Neupré · Veure més »

Neuville-en-Condroz

Neuville-en-Condroz (en való Li Nouve Veye e Condroz) és un nucli del municipi de Neupré, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Neuville-en-Condroz · Veure més »

Nitard de Lieja

Nitard de Lieja (altres ortografies Nithard, Nithardo, Richard, Rithard) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1037 al 14 d'agost de 1042.

Nou!!: Principat de Lieja і Nitard de Lieja · Veure més »

Nivelles

Nivelles (en neerlandès Nijvel, en való Nivele) és una ciutat belga a la província del Brabant Való en la regió de Valònia.

Nou!!: Principat de Lieja і Nivelles · Veure més »

Notger

Notger (Suàbia, 930 – Lieja, 1008) va ser el primer príncep-bisbe del Principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Notger · Veure més »

Omal

Omal és un nucli de 479 habitants del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Omal · Veure més »

Otó d'Eberstein

Otó d'Eberstein (nascut el – Mort a el) fou príncep-bisbe de facto del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que la seva ordenació mai no va ser reconeguda pel papa Gregori IX.

Nou!!: Principat de Lieja і Otó d'Eberstein · Veure més »

Otó IV de Borgonya

Otó IV de Borgonya Otó IV de Borgonya (abans de 1248 - 1303) fou comte palatí de Borgonya i comte d'Artois per matrimoni amb la comtessa Matilde o Mafalda d'Artois.

Nou!!: Principat de Lieja і Otó IV de Borgonya · Veure més »

Otbert de Lieja

Otbert de Lieja (també Obert o Obbert), (mort a Lieja el 31 de gener de 1119) era canonge al capítol de la catedral de Sant Lambert, prebost de la col·legiata de la Santa Creu de Lieja i canonge de la col·legiata de Juda i Simó a Goslar.

Nou!!: Principat de Lieja і Otbert de Lieja · Veure més »

Oud-Heverlee

Oud-Heverlee és un municipi belga de la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes.

Nou!!: Principat de Lieja і Oud-Heverlee · Veure més »

Ouffet

Ouffet és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Ouffet · Veure més »

Oupeye

Oupeye és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona situat al marge esquerre del Mosa, del canal Albert i del canal Haccourt-Visé.

Nou!!: Principat de Lieja і Oupeye · Veure més »

Ourthe (departament)

El departament de l'Ourte o Ourthe, les dues ortografies coexisteixen, és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.

Nou!!: Principat de Lieja і Ourthe (departament) · Veure més »

País de Dalhem

El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і País de Dalhem · Veure més »

Països Baixos (desambiguació)

* Geografia: Els Països Baixos, un estat europeu.

Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos (desambiguació) · Veure més »

Països Baixos (topònim)

Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.

Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos (topònim) · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos austríacs · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos espanyols · Veure més »

Palau de Versalles

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.

Nou!!: Principat de Lieja і Palau de Versalles · Veure més »

Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja

El palau al 1649 1.

Nou!!: Principat de Lieja і Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja · Veure més »

Parchim

Parchim és una ciutat a l'estat alemany de Mecklemburg-Pomerània Occidental a la riba del riu Elde.

Nou!!: Principat de Lieja і Parchim · Veure més »

Pasqual III

Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.

Nou!!: Principat de Lieja і Pasqual III · Veure més »

Pau de Cateau-Cambrésis

La Pau de Cateau-Cambrésis va ser el tractat més important de l'Europa del, per la durada dels seus acords, que van ser vigents durant un segle, i perquè donaria lloc a una nova situació internacional.

Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Cateau-Cambrésis · Veure més »

Pau de Fexhe

La Pau de Fexhe (en francès Paix de Fexhe) es un tractat que es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher prop de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Fexhe · Veure més »

Pau de Sant Jaume

La Pau de Sant Jaume és un acord entre el príncep-bisbe de Lieja i els estats del principat de Lieja realitzat l'any 1487.

Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Sant Jaume · Veure més »

Pau de Sint-Truiden

La Pau de Sint-Truiden és un tractat que va signar-se el 22 de desembre de 1465 a Sint-Truiden després de la batalla de Montenaken entre el ducat de Borgonya i el Principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Sint-Truiden · Veure més »

Peer

Peer és una ciutat de Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Principat de Lieja і Peer · Veure més »

Perron

El ''perron'' de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour Un perron, en való pèron o neerlandès piroen és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.

Nou!!: Principat de Lieja і Perron · Veure més »

Portada/article agost 16

Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.

Nou!!: Principat de Lieja і Portada/article agost 16 · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Principat de Lieja і Príncep-bisbe · Veure més »

Principat de Stavelot-Malmedy

El principat de Stavelot-Malmedy (en alemany: Stablo-Malmedy) era un principat del Sacre Imperi Romanogermànic, del qual el príncep era l'abat de la doble Abadia de Stavelot-Malmedy des de l'any 651 fin als 1795.

Nou!!: Principat de Lieja і Principat de Stavelot-Malmedy · Veure més »

Província de Lieja

La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Província de Lieja · Veure més »

Província de Namur

Namur (en neerlandès Namen, en való Nameur) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.

Nou!!: Principat de Lieja і Província de Namur · Veure més »

Quentin Durward

Quentin Durward és una novel·la de Walter Scott, que es va publicar el 1823.

Nou!!: Principat de Lieja і Quentin Durward · Veure més »

Real Fábrica de Artillería de La Cavada

Localització de les Reials Fàbriques d'Artilleria de Liérganes i La Cavada. La franja blava mostra la vall del riu Miera, d'especial importància per al desenvolupament de l'activitat a les dues fàbriques La Reial Fàbrica d'Artilleria de la Cavada foren uns alts forns a Liérganes i La Cavada, en els municipis de Liérganes i Riotuerto, en Cantàbria (Espanya).

Nou!!: Principat de Lieja і Real Fábrica de Artillería de La Cavada · Veure més »

Reginard de Lieja

Reginard de Lieja (altres ortografies Reginhard, Reginardus, Réginard…) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1025 al 5 de desembre de 1038.

Nou!!: Principat de Lieja і Reginard de Lieja · Veure més »

Regne Unit dels Països Baixos

Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Principat de Lieja і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »

Remacle Le Loup

Remacle Le Loup va ser un dibuixant liegès.

Nou!!: Principat de Lieja і Remacle Le Loup · Veure més »

René-François de Sluse

René de Sluse (René-François Walter de Sluse o Sluze; llatinitzat Slusius) va ser un matemàtic liegès del.

Nou!!: Principat de Lieja і René-François de Sluse · Veure més »

Renier de Huy

o Rainer de Huy, va ser un orfebre i bronzista belga dels segles  i.

Nou!!: Principat de Lieja і Renier de Huy · Veure més »

Rennequin Sualem

Rennequin Sualem (Jemeppe-sur-Meuse, 29 de gener de 1645 – mort a Bougival (França) el 1708) era un fuster i un enginyer liegès.

Nou!!: Principat de Lieja і Rennequin Sualem · Veure més »

República germana

República Francesa. Repúbliques germanes o repúbliques jacobines eren alguns estats recolzats pels exèrcits francesos en els territoris « alliberats » per aquests durant les guerres de la revolució francesa durant el període Directori (1795-1799) de la Primera República Francesa s'anomenen.

Nou!!: Principat de Lieja і República germana · Veure més »

Revolució belga

La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.

Nou!!: Principat de Lieja і Revolució belga · Veure més »

Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.

Nou!!: Principat de Lieja і Riga · Veure més »

Riquilda d'Hainaut

Riquilda (nascuda a Mons vers 1027, i morta el 15 de març de 1087 a Messines (Flandes), va ser comtessa d'Hainaut 1036-1087, senyora de Beaumont (Hainaut) des de 1049, on va reconstruir el castell. Per molt de temps es va creure que era la filla de Renyer V de Mons, però L. Vanderkindere va establir al segle XIX que aquesta relació es va deure a la confusió en un document. De fet, Riquilda era la jove de Renyer V, que va casar al seu fill Herman, comte d'Hainaut (Valenciennes i Mons). Amb base al testimoni de Flandria Generosa, seria neboda del papa Lleó IX, pel que se la considera una princesa de la casa dels comtes alsacians d'Eguisheim. En segon lloc, s'ha d'acceptar que també era membre de la família dels Renyers, ja que el seu matrimoni amb Herman va ser qüestionat a causa de consanguinitat, però aprovat pel bisbe de Cambrai; d'acord amb la crònica de Gilles d'Orval, el nom del seu pare també era Renyer, fill de Renyer (però que no es pot personalitzar amb els comtes de Mons, Renyer IV i V). Probablement el seu pare podria identificar-se amb Renyier d'Hasnon, marcgravi de Valenciennes (1045-1048 o 1049). Es va casar el 1040 amb el comte Herman d'Hainaut († 1051). Van tenir.

Nou!!: Principat de Lieja і Riquilda d'Hainaut · Veure més »

Robert de Berghes

Robert de Berghes (també anomenat Robert de Glymes de Bergen) (nascut vers 1520, - mort a Bergen op Zoom, l'11 d'abril del 1564) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja de 1557 fins a la seva abdicació l'any 1564.

Nou!!: Principat de Lieja і Robert de Berghes · Veure més »

Robert de Thourotte

Robert de Thourotte també anomenat Robert de Thorete o Robert de Langres (nascut ? - mort a Fosses-la-Ville, 1246) fou bisbe de Langres de 1232 a 1240 i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1240 a 1246.

Nou!!: Principat de Lieja і Robert de Thourotte · Veure més »

Rodolf de Zähringen

Rodolf de Zähringen (1135 - Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.

Nou!!: Principat de Lieja і Rodolf de Zähringen · Veure més »

Roerdalen

Roerdalen (limburguès Roerdale) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.

Nou!!: Principat de Lieja і Roerdalen · Veure més »

Rummen

Rummen (francès Rumigny) és un antic municipi de Bèlgica a la província de Brabant Flamenc a la vall del Melsterbeek, un afluent del Gete.

Nou!!: Principat de Lieja і Rummen · Veure més »

Saint-Nicolas (Lieja)

Saint-Nicolas (Sint-Nicolêye en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Saint-Nicolas (Lieja) · Veure més »

Saive

Saive (Saive-dilé-Blegneye en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Saive · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Principat de Lieja і Santa Aliança · Veure més »

Sedan (Ardenes)

Sedan és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Principat de Lieja і Sedan (Ardenes) · Veure més »

Senyoria de Mechelen

'''Senyoria de Mechelen''' (n°3 al mapa) Fins al 1795, la Senyoria de Mechelen era un petit estat independent compost de la ciutat de Mechelen i uns pobles veïns.

Nou!!: Principat de Lieja і Senyoria de Mechelen · Veure més »

Seraing

Seraing (en való Serè) és una municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Seraing · Veure més »

Simó de Limburg

Simó de Limburg (nascut ±1177 - mort l'1 d'agost de 1295 a Roma) príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1193 a 1194.

Nou!!: Principat de Lieja і Simó de Limburg · Veure més »

Sint-Truiden

Sint-Truiden (francés Saint-Trond, limburguès Sintruin) és una ciutat belga a la província de Limburg, d'uns 38.000 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Sint-Truiden · Veure més »

Sprimont

Placa bilingüe a la casa de la vilaSprimont (en való Sprumont) és un municipi de l'est de la província de Lieja, a la Bèlgica valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Sprimont · Veure més »

Stokkem

Stokkem és una antiga ciutat liegesa i una de les bones viles germàniques del principat de Lieja, de parla neerlandesa.

Nou!!: Principat de Lieja і Stokkem · Veure més »

Subdivisions de Bèlgica

Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Subdivisions de Bèlgica · Veure més »

Tàler

El famós tàler de Maria Teresa que es va batre per primer cop a la seca imperial l'any 1741; el seu nom fa referència a Maria Teresa I d'Àustria El tàler fou una antiga moneda de plata utilitzada a Europa per diferents països durant més de quatre segles.

Nou!!: Principat de Lieja і Tàler · Veure més »

Teobald de Bar

Teobald de Bar (en francès Thiébaut de Bar o Thibaut de Bar, en neerlandès Theobald van Bar o Dietbout van Bar) (nascut ± 1260 (?) - mort a Roma el 25 de maig de 1312 fou canceller apostòlic del papa Bonifaci VIII de 1294 a 1303 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1303 a 1312. Era el quarter fill de Teobald II, comte de Bar I de Joana de Toucy. Ja va ser candidat per a succeir a Bouchard d'Avesnes com a bisbe de Metz però no va obtindre el càrrec. A la mort del príncep-bisbe Adolf II de Waldeck, hi havia tres candidats. El capítol va elegir Guillem d'Arras que va refusar el càrrec en invocar no ésser noble. Guillem va designar Teobald com més idoni i el capítol va elegir-lo. El 13 de maig de 1303 el papa Bonifaci VIII va confirmar-lo. A aquest moment es trobava a Roma i no va poder partir immediatament, com que d'antuvi havia de pagar els seus deutes. Al 8 de setembre de 1304 va signar un tractat d'aliança amb Felip IV de França. El seu germà, Joan de Toucy va assetjar la ciutat de Maastricht, ocupat per l'exèrcit brabançó. Va començar el seu regne poc després de la "revolució" dels oficis "petits" de Lieja que van oposar-se contra la fermeté, un taxa al consum i que volien una representació, almenys de la meitat de les seus als estats, fins aleshores reservats a l'aristocracia. Els canonges de Sant Lambert van voler un equilibri entre els "grans" i els "petits" qui volien així mantenir el seu poder faç a la burgesia. Al 20 d'agost de 1307 es va signar la pau de Seraing (o pau de Vottem) que va atorgar la meitat de les 24 seus comunals als petits. El 1308, Teobald va voler apaivagar la situació en voler "refourmer en bien l'estat de sa cité entre les grans et les menuz mestiers" (traducció: reformar en bé l'estat de la ciutat entre els oficis grans i petits). Aquest decret va tenir el paper de carta constitucional de la ciutat de Lieja fins al 1384. Va esdevenir un conseller important del seu nebot Enric VII que Teobald va acompanyar al seu viatge d'investidura cap a Roma el 1312. El rei Robert I de Nàpols que neguitejava l'autoritat creixent de l'emperador nou va atacar-les amb el seu exèrcit als afores de Roma al 25 de maig. Van ferir-lo mortalment al combat i va morir poc després. Teobald tenia prou autoritat moral per a mantenir l'orde a la seva capital, però poc després de la seva mort el 1312, la lluita de poder entre els grans, els petits i el capítol va tornar a esclatar el que a la fi va conduir al mal de Sant-Martí, a la nit del 3 al 4 d'agost de 1312.

Nou!!: Principat de Lieja і Teobald de Bar · Veure més »

Teodor de Celles

Teodor de Celles (Castell de Vêves a Celles, prop de Dinant, principat de Lieja, avui a Bèlgica, ca. 1166 - Clairlieu, prop d'Huy, 18 d'agost de 1236) fou un canonge de Lieja, fundador de l'orde dels Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu.

Nou!!: Principat de Lieja і Teodor de Celles · Veure més »

Teoduí de Baviera

Teoduí o Dietwinus (nascut ? – mort el 24 de maig de 1075) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1048 al 1075.

Nou!!: Principat de Lieja і Teoduí de Baviera · Veure més »

Terres de la Generalitat

Terres de la generalitat (en color blau clar) a la República de les Set Províncies UnidesLes Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlandès) eren territoris de la República de les Set Províncies Unides sota administració directa dels Estats Generals des de L'Haia.

Nou!!: Principat de Lieja і Terres de la Generalitat · Veure més »

Theatrum Orbis Terrarum

El Theatrum Orbis Terrarum és considerat el primer atles modern.

Nou!!: Principat de Lieja і Theatrum Orbis Terrarum · Veure més »

Theodor de Bry

El poble de Pomeiooc dibuixat per de Bry. Joan Teodor de Bry (1528 – 1598) fou un gravador, orfebre i editor liegès, crea també en la cartografia.

Nou!!: Principat de Lieja і Theodor de Bry · Veure més »

Theux

Theux (en való Teu) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Theux · Veure més »

Thuin

Thuin (en való: Twin) és una antiga ciutat fortificada del principat de Lieja (avui a Bèlgica, a la província d'Hainaut), que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Thuin · Veure més »

Tinlot

Tinlot és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Tinlot · Veure més »

Tomàs I de Savoia

Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.

Nou!!: Principat de Lieja і Tomàs I de Savoia · Veure més »

Tommaso Antici

Tommaso Antici (Recanati, Estats Pontificis, 10 de maig de 1731 – 4 de gener de 1812) va ser un cardenal i diplomàtic italià, que ocupà els càrrecs de Camarlenc del Col·legi Cardenalici i de Prefecte de la Congregació del Concili.

Nou!!: Principat de Lieja і Tommaso Antici · Veure més »

Tongeren

Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.

Nou!!: Principat de Lieja і Tongeren · Veure més »

Toxandris

Els toxandris (llatí: Toxandri, Texuandri o Taxandri) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga esmentat per Plini el vell, qui diu en llatí: «A Scaldi incolunt extera toxandri pluribus nominibus.

Nou!!: Principat de Lieja і Toxandris · Veure més »

Trooz

Trooz (en való Li Trô) és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona al marge del Vesdre.

Nou!!: Principat de Lieja і Trooz · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Principat de Lieja і Unió personal · Veure més »

Verlaine (Lieja)

Verlaine o Verlinne en való és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Verlaine (Lieja) · Veure més »

Villers-le-Bouillet

Villers-le-Bouillet (Viyé-l'-Boulet en Való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Villers-le-Bouillet · Veure més »

Visé

Visé (Wezet en neerlandès, Vizé en való) és una ciutat belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Visé · Veure més »

Waldeck

El principat de Waldeck o principat de Waldeck-Pyrmont, fou un antic principat d'Alemanya.

Nou!!: Principat de Lieja і Waldeck · Veure més »

Waremme

Waremme (en való Waremme, en neerlandès Borgworm) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 14.050 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Waremme · Veure més »

Warnant-Dreye

Warnant-Dreye (en való Wernant-Dreye), és un antic municipi de Bèlgica, compost de dos nuclis: Warnant i Dreye.

Nou!!: Principat de Lieja і Warnant-Dreye · Veure més »

Wasseiges

Wasseiges (Wazedge en Való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Wasseiges · Veure més »

Wazon

Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980 (?) - 1048) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1042 fins a la seva mort el 8 de juliol de 1048.

Nou!!: Principat de Lieja і Wazon · Veure més »

Wellen

Wellen (en limburguès Wuèlle of Wille) és una municipi de Bèlgica que té aproximadament 7.000 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Wellen · Veure més »

Widooie

Widooie (en limburguès Bedeu) és un nucli de la ciutat de Tongeren a la província de Limburg, regat pel Mombeek; s'estén sobre una superfície de 3,34 km² i comptava amb 442 inhabitants el 1970.

Nou!!: Principat de Lieja і Widooie · Veure més »

Wittelsbach

Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Nou!!: Principat de Lieja і Wittelsbach · Veure més »

Wolbodó de Lieja

Wolbodó (també escrit Volbodo, Fulmodo, Vilpodo), (Comtat de Flandes (?), ca. 950 – Lieja, 1021) va ser prebost del capítol de la catedral de Martí de Tours d'Utrecht, capellà de l'emperador Enric II i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1018 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Wolbodó de Lieja · Veure més »

Zähringen

Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).

Nou!!: Principat de Lieja і Zähringen · Veure més »

Zoutleeuw

Zoutleeuw (en francès, Léau i localment sovint abreujat com Leeuw (pronúncia «leu») és una ciutat de la província belga del Brabant Flamenc regat pel Kleine Gete que conflueix damunt de la ciutat al nucli de Budingen amb el Grote Gete per a formar el Gete. A l'edat mitjana, el riu era navegable i Zoutleeuw tenia un port de mercaderies. El nom Leeuw significa «turó» probablement una al·lusió als túmuls, i s'hi afegí Zout (sal) a partir del segle XVI en reconeixement del dret del poble d'imposar un impost sobre la sal. A més de Zoutleeuw, el terme municipal també inclou els següents nuclis de població: Budingen, Dormaal, Halle-Booienhoven i Helen-Bos. Al segle XII, la ciutat es trobava a la ruta comercial de Bruges a Colònia. El 1130 es va construir la primera muralla. el 1312 Zoutleeuw va esdevenir una de les set ciutats imperials lliures del ducat de Brabant conegut per la indústria batanara. Va rebre uns privilegis dels ducs de Brabant, en bescanvia d'ajuda a la defensa del territori contra les invasions del principat de Lieja. Fitxer:St-Leonarduskerk1.jpg|Església de Sant Leonard Fitxer:Klokkentoren Sint-Leonarduskerk, Zoutleeuw.jpg|Campanar (detall) Fitxer:Nijlganzenvinne.JPG|Nijganzenvinne Fitxer:Motteheuvelzoutleeuw.JPG|Mota.

Nou!!: Principat de Lieja і Zoutleeuw · Veure més »

Zweibrücken-Eberstein

Eberstein fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada primer al castell d'Alterberstein i després al d'Eberstein.

Nou!!: Principat de Lieja і Zweibrücken-Eberstein · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 1 d'abril · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Principat de Lieja і 1 de febrer · Veure més »

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 1 de juliol · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 10 d'abril · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1018 · Veure més »

1021

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1021 · Veure més »

1038

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1038 · Veure més »

1042

El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Principat de Lieja і 1042 · Veure més »

1048

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1048 · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1056 · Veure més »

1075

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1075 · Veure més »

1091

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1091 · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 11 d'abril · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 11 d'octubre · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 11 de juny · Veure més »

1119

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1119 · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1135 · Veure més »

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Principat de Lieja і 1136 · Veure més »

1151

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1151 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1164 · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1167 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1194 · Veure més »

1195

Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1195 · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1200 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Principat de Lieja і 1213 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1229 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Principat de Lieja і 1238 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1281 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1285 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1291 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1295 · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 13 d'octubre · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 13 de desembre · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Principat de Lieja і 1302 · Veure més »

1312

El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Principat de Lieja і 1312 · Veure més »

1316

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1316 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1378 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1389 · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 14 d'agost · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 14 d'octubre · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 14 de novembre · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1419 · Veure més »

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1455 · Veure més »

1459

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1459 · Veure més »

1465

; Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1465 · Veure més »

1467

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1467 · Veure més »

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1478 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1520 · Veure més »

1538

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1538 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1551 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1557 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1564 · Veure més »

1599

Presentació d'una galera a la rada de Marsella.

Nou!!: Principat de Lieja і 1599 · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Principat de Lieja і 16 de gener · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1620 · Veure més »

1645

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1645 · Veure més »

1676

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1676 · Veure més »

1694

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Principat de Lieja і 1694 · Veure més »

1696

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1696 · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Principat de Lieja і 17 de febrer · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1708 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Principat de Lieja і 1709 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1719 · Veure més »

1741

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1741 · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1746 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1747 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Principat de Lieja і 1758 · Veure més »

1762

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1762 · Veure més »

1784

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1784 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Principat de Lieja і 1789 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1793 · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 18 de juny · Veure més »

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 18 de març · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Principat de Lieja і 2 de febrer · Veure més »

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 2 de juliol · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 20 d'octubre · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 21 d'abril · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 22 de desembre · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 22 de març · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 22 de novembre · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 23 d'agost · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Principat de Lieja і 23 de febrer · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 23 de juny · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 23 de setembre · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 25 de maig · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 28 d'octubre · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 28 de maig · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Principat de Lieja і 29 de gener · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 29 de juliol · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 29 de setembre · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 30 d'abril · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Principat de Lieja і 31 de gener · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 31 de maig · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 4 de setembre · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 5 de desembre · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 6 d'agost · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 6 de juliol · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Principat de Lieja і 8 de febrer · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 8 de juliol · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat de Lieja і 8 de març · Veure més »

971

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 971 · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant