Accés més ràpid que el navegador!
157 les relacions: Açores, Abadia de la Mare de Déu de Leffe, Agnès de Borgonya, Albert III Aquil·les, Amadeu IX de Savoia, Amsterdam, Anna de Bretanya, Batalla d'Héricourt, Batalla de Barnet, Batalla de Brustem, Batalla de Montenaken, Batalla de Nancy, Batalla de Toro, Batalla del Cap de Sant Vicent (1476), Beata Lluïsa de Savoia, Beatriu de Coïmbra i d'Urgell, Bertran VI de la Tour, Biblioteca Reial de Bèlgica, Bisbat de Sion, Capella de Llàtzer, Carles de Valois, duc de Berry, Carles I, Carles I de Borbó, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII de França, Carrosser, Cartoixa de Champmol, Castell de Pettingen, Castell de Rappolstein, Catedral d'Amiens, Caterina de Valois i d'Anjou, Colantonio, Col·legiata de Sant Martí, Comtat d'Artois, Comtat d'Auxerre, Comtat d'Eu, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Borgonya, Comtat de Château-Chinon, Comtat de Ferrette, Comtat de Flandes, Comtat de Fontenoy, Comtat de Gueldre, Comtat de Namur, Comtat de Ponthieu, Comtat de Thierstein, Comtat del Charolais, Conquesta de Navarra, Dècada del 1460, ..., Dinastia Valois, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Escola borgonyona, Església de Nostra Senyora (Bruges), Estats Generals dels Països Baixos, Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa, Faimes, Felip II de Savoia, Felip III de Borgonya, Ferran II d'Habsburg, Ferry de Clugny, Filibert I de Savoia, Francesc II de Bretanya, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Genealogia dels Borbons, Genealogia general dels Capets, Gilbert de Montpensier, Gran Duc, Grans Cròniques de França, Guerra Civil catalana, Guerra de Borgonya, Guerra de Suàbia, Guerra dels Cent Anys, Guillem I de Rappolstein, Hans Memling, Hayne van Ghizeghem, Herència borgonyona, Història de Bèlgica, Història de Luxemburg, Història de Suïssa, Història dels Països Baixos, Hugo van der Goes, Isabel de Portugal i de Lancaster, Ivan III de Moscou, Jean de la Balue, Jeanne Hachette, Joan II de Lorena, Joan IV d'Alençon, Joan IV de Chalon-Arlay, L'Homme armé, Lieja, Llista de cavalls famosos, Llista de ducs de Borgonya, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de quadres de Hans Memling, Lluís de Borbó (Lieja), Lluís de Gruuthuse, Lorena, Malines, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Margarida de Borbó i de Borgonya, Maria d'Anjou i d'Aragó, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Maria de Borgonya, Maximí II Smassmann, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Murten, Museu de Belles Arts de Dijon, Neerlandesos, Neuss, Nicolau I de Lorena, Nicolau Rolin, Notger, Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel, Orbe (Vaud), Orde del Toisó d'Or, Països Baixos Borgonyons, Pau de Sant Jaume, Pau de Sint-Truiden, Pau de Vervins, Perron, Petrus Christus, Philippe de Commines, Picardia, Principat de Lieja, Quentin Durward, Quentin Durward (sèrie de televisió), Renat I, Renat II de Lorena, Retrat d'Antoni de Borgonya, Retrat d'una noia jove, Retrat de Francesco d'Este, Ricard Plantagenet, Rogier van der Weyden, Segimon d'Habsburg, Senyoria de Mechelen, Senyoria de Vergy, Setge d'Hondarribia (1476), Setge de Barcelona (1472), Setge de Girona de 1467, Setge de Roses de 1466, Sint-Truiden, Theodor de Bry, Tommaso Portinari, Torre de Nesle, Tractat d'Arras (1435), Tractat de Picquigny, Violant de Valois, Vrancke van der Stockt, Zúric, 1467, 1476, 1477, 28 d'octubre, 5 de gener. Ampliar l'índex (107 més) »
Açores
Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Açores · Veure més »
Abadia de la Mare de Déu de Leffe
LAbadia de la Mare de Déu de Leffe és una abadia de premonstratencs fundada el 1152 a Leffe, un enclavament del comtat de Namur, en front de Dinant, una bona vila del principat de Lieja (avui a Bèlgica), a la confluència del fond de Leffe amb el Mosa.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Abadia de la Mare de Déu de Leffe · Veure més »
Agnès de Borgonya
Agnès de Borgonya (1407 – 1 de desembre de 1476) fou filla de Joan Sense Por, duc de Borgonya, comte de Nevers, de Borgonya i de Flandes, i de Margarida de Baviera.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Agnès de Borgonya · Veure més »
Albert III Aquil·les
Albert III Aquil·les de Brandenburg; (9 de novembre de 1414; 11 de març de 1486), comunament conegut simplement com a Alberto Aquil·les o també Albert Ulisses, va ser Príncep elector del marcgraviat de Brandenburg.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Albert III Aquil·les · Veure més »
Amadeu IX de Savoia
Amadeu IX de Savoia, anomenat «el Beat» (Thonon-les-Bains, Savoia, 1 de febrer de 1435 - Vercelli, 1472) fou el duc de Savoia entre 1465 i 1472.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Amadeu IX de Savoia · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Amsterdam · Veure més »
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Anna de Bretanya · Veure més »
Batalla d'Héricourt
La Batalla d'Héricourt va ser una contesa militar de la Guerra de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Batalla d'Héricourt · Veure més »
Batalla de Barnet
La Batalla de Barnet va ser una batalla decisiva de la guerra de les Dues Roses, un conflicte dinàstic del segle XV a Anglaterra.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Batalla de Barnet · Veure més »
Batalla de Brustem
La batalla de Brustem va tenir lloc al 28 d'octubre de 1467 a Brustem, un poble del principat de Lieja, actualment a Limburg a Bèlgica.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Batalla de Brustem · Veure més »
Batalla de Montenaken
La batalla de Montenaken va tenir lloc el 20 d'octubre de 1465 als afores de Sint-Truiden al poble de Montenaken (Gingelom), situat entre Landen i Waremme, actualment a Bèlgica, entre les milícies del principat de Lieja, que esperaven el suport de Lluís XI de França, contra les tropes de Felip el Bo, conduïdes per al seu fill Carles, duc de Charolais.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Batalla de Montenaken · Veure més »
Batalla de Nancy
La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Batalla de Nancy · Veure més »
Batalla de Toro
La batalla de Toro va tenir lloc en aquesta localitat zamorana l'1 de març de 1476, entre les tropes castellanes dels Reis Catòlics i les d'Alfons V de Portugal i el príncep hereu Joan per un altre, dins el decurs de la Guerra de Successió castellana.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Batalla de Toro · Veure més »
Batalla del Cap de Sant Vicent (1476)
La Batalla del Cap de Sant Vicent de 1476 fou un dels episodis de la Guerra de Successió de Castella i de la guerra de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Batalla del Cap de Sant Vicent (1476) · Veure més »
Beata Lluïsa de Savoia
Ludovica o Lluïsa de Savoia (Bourg-en-Bresse, Savoia, 28 de juliol de 1462 - Orbe, Vaud, Suïssa, 24 de juliol de 1503) va ésser una princesa de Savoia, que en enviduar va fer-se clarissa.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Beata Lluïsa de Savoia · Veure més »
Beatriu de Coïmbra i d'Urgell
L'infanta Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (Coïmbra, 1435 – Bruges, 1462), coneguda com a «dona Brites» fou una noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, que va esdevenir senyora de Clèveris-Ravenstein després de casar-se amb Adolf de Clèveris i de La Mark, senyor de Clèveris.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Beatriu de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Bertran VI de la Tour
Bertran VI de la Tour (d'Auvergne) (1417 - 26 de setembre de 1497), comte d'Alvèrnia com Bertran II, comte titular i efímerament efectiu de Boulogne també com a Bertran II, i senyor de La Tour i Montgascon; era el fill de Bertran V de la Tour i de Jaumeta del Peschin.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Bertran VI de la Tour · Veure més »
Biblioteca Reial de Bèlgica
La Biblioteca Reial de Bèlgica (en Koninklijke Bibliotheek van België) —també coneguda com a Biblioteca Reial Albert I o la Albertine o la Reial—, amb el nom abreujat KBR, és la biblioteca nacional de l'estat federal belga.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Biblioteca Reial de Bèlgica · Veure més »
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Bisbat de Sion · Veure més »
Capella de Llàtzer
La Capella de Llàtzer (en neerlandès Lazaruskapel) és una capella construïda al a Rumst, aleshores al Marquesat d'Anvers, avui a Bèlgica.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Capella de Llàtzer · Veure més »
Carles de Valois, duc de Berry
Carles de Valois (26 de desembre de 1446 - 24 de maig de 1472) va ser fill de Carles VII, Rei de França i Maria d'Anjou.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Carles de Valois, duc de Berry · Veure més »
Carles I
* Carles I o Carlemany, rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (768-814).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Carles I · Veure més »
Carles I de Borbó
Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Carles I de Borbó · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Carles VII de França · Veure més »
Carrosser
freixe Diligència que realitzava el trajecte Igualada-Barcelona. S'usa en els "Tres Tombs" organitzats per l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada Tricicle Benz de 1888. Tartana catalana Un carrosser és la persona que fabrica o dissenya carrosseries.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Carrosser · Veure més »
Cartoixa de Champmol
La Cartoixa de Champmol, formalment Chartreuse de la Sainte-Trinité de Champmol, era un monestir Cartoixà a la rodalia de Dijon, que si bé ara és a França, al era la capital del ducat de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Cartoixa de Champmol · Veure més »
Castell de Pettingen
El Castell de Pettingen (en francès: Château de Pettange; en luxemburguès: Waasserbuerg Pëtten) es localitza al sud-oest de la vila de Pettingen a uns 4 km al nord de la comuna de Mersch en el centre de Luxemburg.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Castell de Pettingen · Veure més »
Castell de Rappolstein
Torrassa circular del castell de l'Alt-Ribeaupierre Porta d'entrada al castell d'Alt-Ribeaupierre. Al segle XV la porta d'entrada fou doblada d'una barbacane amb pont llevadís El castell de l'Alt-Ribeaupierre/Rappolstein (francès Haut-Ribeaupierre, alemany Hohen-Rappolstein) fou un dels tres castells principals dels Rappolstein.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Castell de Rappolstein · Veure més »
Catedral d'Amiens
La catedral d'Amiens (en francès: Cathédrale Notre-Dame d'Amiens) és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu que es troba a la ciutat d'Amiens, en el departament del Somme; és la més gran de França pel seu volum interior, d'uns 200.000 m³.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Catedral d'Amiens · Veure més »
Caterina de Valois i d'Anjou
Caterina de Valois (1428 - Brussel·les 1446) fou una princesa de França.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Caterina de Valois i d'Anjou · Veure més »
Colantonio
''Crucifixió'', Museu Thyssen-Bornemisza. Museu di Capodimonte, Nàpols. Colantonio és el nom artístic i més conegut de Niccolò Antonio (circa 1420) fou un pintor napolità, conegut per haver estat un dels qui va formar Antonello da Messina, segons una carta datada el 20 de març de 1524 de l'humanista napolità del renaixement Pietro Summonte, que informa sobre l'estat de l'art a Nàpols i dels treballs a que hi feien pintors flamencs, parla de Colantonio i de la seua tècnica flamenca, que hom ha vist assimilada en l'art d'Antonello da Messina.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Colantonio · Veure més »
Col·legiata de Sant Martí
La col·legiata de Sant Martí a Lieja avui a Bèlgica, és una església en estil gòtic, un dels monuments majors de la ciutat.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Col·legiata de Sant Martí · Veure més »
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat d'Artois · Veure més »
Comtat d'Auxerre
Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat d'Auxerre · Veure més »
Comtat d'Eu
El comtat d'Eu fou una jurisdicció feudal del ducat de Normandia establerta pel duc Ricard I de Normandia, a la seva mort, pel seu fill bastard Jofré, comte de Brionne.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat d'Eu · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Château-Chinon
El comtat de Château-Chinon fou una jurisdicció feudal de França, creada el 1644 per elevació de la senyoria del mateix nom centrada a la població de Château-Chinon.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat de Château-Chinon · Veure més »
Comtat de Ferrette
El comtat de Ferrette (en alemany comtat de Pfirt) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per segregació del comtat de Montbéliard el 1105, formada inicialment per les senyories de Ferrette, de Thann i d'Altkirch i més tard les de Belfort, de Delle i de Rougemont.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat de Ferrette · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Fontenoy
El comtat de Fontenoy fou una antiga jurisdicció feudal de Lorena centrada al castell de Fontenoy, avui Fontenoy-le-Château i antigament dues viles separades: Fontenoy-le-Chastel a la riba esquerra del Côney i Fontenoy-la-Coste a la riba dreta.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat de Fontenoy · Veure més »
Comtat de Gueldre
Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat de Gueldre · Veure més »
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat de Namur · Veure més »
Comtat de Ponthieu
El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat de Ponthieu · Veure més »
Comtat de Thierstein
El comtat de Thierstein fou una jurisdicció feudal en territori de la moderna Suïssa.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat de Thierstein · Veure més »
Comtat del Charolais
Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Comtat del Charolais · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Conquesta de Navarra · Veure més »
Dècada del 1460
Sense descripció.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Dècada del 1460 · Veure més »
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Dinastia Valois · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Ducat de Limburg · Veure més »
Escola borgonyona
El compositor Guillaume Dufay a l'esquerra i Gilles Binchois L'Escola borgonyona fou un grup de compositors actius al en el que actualment és el nord i nord-est de França, Bèlgica, i els Països Baixos, centrats a la cort dels Ducs de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Escola borgonyona · Veure més »
Església de Nostra Senyora (Bruges)
LEsglésia de la Mare de Déu (gòtic flamenc) de Bruges, és una església del.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Església de Nostra Senyora (Bruges) · Veure més »
Estats Generals dels Països Baixos
Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Estats Generals dels Països Baixos · Veure més »
Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa · Veure més »
Faimes
Faimes és un municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona que té uns 3.654 habitants.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Faimes · Veure més »
Felip II de Savoia
Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Felip II de Savoia · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Felip III de Borgonya · Veure més »
Ferran II d'Habsburg
Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Ferran II d'Habsburg · Veure més »
Ferry de Clugny
fou un cardenal i bisbe francès que va ser un alt dignatari i un eclesiàstic al servei dels ducs de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Ferry de Clugny · Veure més »
Filibert I de Savoia
Filibert I de Savoia, anomenat el Caçador, (Chambéry, Savoia 1465 - Lió, França 1482) fou el duc de Savoia entre 1472 i 1482.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Filibert I de Savoia · Veure més »
Francesc II de Bretanya
Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Francesc II de Bretanya · Veure més »
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Genealogia dels Borbons
La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Genealogia dels Borbons · Veure més »
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Genealogia general dels Capets · Veure més »
Gilbert de Montpensier
Escut d'armes de Gilbert de Montpensier, quarterat de Borbó i del Delfinat d'Alvèrnia Gilbert de Borbó, nascut el 1443, mort a Pozzuoli el 15 d'octubre de 1496, va ser comte de Montpensier i delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont, senyor de Mercoeur, i virrei de Nàpols.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Gilbert de Montpensier · Veure més »
Gran Duc
Corona del Gran Duc de Luxemburg Gran Duc (femení: Gran Duquessa) és un títol hereditari europeu, utilitzat per certs monarques o per membres de famílies de certs monarques.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Gran Duc · Veure més »
Grans Cròniques de França
Il·lustració que pertany al manuscrit de les ''Grans Cròniques de França'' pertanyent a Felip el Bo de Borgonya, en què es recrea el moment en què Felip mateix rep el manuscrit de mans de Simon Marmion, l'artista autor de les il·lustracions, en presència del canceller Nicolau Rolin i el futur Carles I de Borgonya. Les Grans Cròniques de França (Grandes Chroniques de France, en francès) són una compilació reial d'història de França, els manuscrits de la qual es troben notablement il·luminats.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Grans Cròniques de França · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra de Borgonya
La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Guerra de Borgonya · Veure més »
Guerra de Suàbia
La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Guerra de Suàbia · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guillem I de Rappolstein
Maximilià I pintat per Albrecht Dürer Guillem I de Rappolstein dit el Gran fou fill de Maximí I Smassmann i successor a la senyoria de Rappolstein junt amb els seus germans Gaspar, Maximí II Smassmann i Brunó (II) Va ser col·locat pels arxiducs, el 1476, al capdavant de l'administració de les possessions austríaques sobre el Rin.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Guillem I de Rappolstein · Veure més »
Hans Memling
fou un pintor de la segona meitat del de l'escola dels primitius flamencs establert a Bruges.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Hans Memling · Veure més »
Hayne van Ghizeghem
Hayne van Ghizeghem (c. 1445 – 1476 o 1497) fou un compositor francoflamenc de les primeries del Renaixement.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Hayne van Ghizeghem · Veure més »
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Herència borgonyona · Veure més »
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Història de Bèlgica · Veure més »
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Història de Luxemburg · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Història de Suïssa · Veure més »
Història dels Països Baixos
Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Història dels Països Baixos · Veure més »
Hugo van der Goes
''Retaule de Portinari'' Hugo van der Goes (Gant, ?c. 1440 - Auderghem, prop de Brussel·les, 1482 o 1483) fou un pintor flamenc.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Hugo van der Goes · Veure més »
Isabel de Portugal i de Lancaster
Isabel de Portugal i de Lancaster, també dita Isabel de Portugal o Isabel d'Avís,(Évora, 1397 - Dijon, 1471) fou infanta de Portugal i duquessa consort de Borgonya (1430-1467).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Isabel de Portugal i de Lancaster · Veure més »
Ivan III de Moscou
Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Ivan III de Moscou · Veure més »
Jean de la Balue
, també conegut com Jean Balue, fou un cardenal francès.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Jean de la Balue · Veure més »
Jeanne Hachette
Jeanne Laisné (nascuda el 1454?), filla de Jean Laisné i adoptada per una senyora de cognom Fourquet, era una heroïna francesa amb el sobrenom de Jeanne Hachette, figura emblemàtica de la resistència francesa contra Carles el Temerari, duc de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Jeanne Hachette · Veure més »
Joan II de Lorena
Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Joan II de Lorena · Veure més »
Joan IV d'Alençon
Joan IV d'Alençon,(o Joan II, perquè va ser el segon que va portar el títol de duc), nascut a Argentan el 2 de març de 1409, mort a París el 8 de setembre de 1476, duc d'Alençon, comte de Perche, fill de Joan I i de Maria de Bretanya, fou un príncep de sang i un cap de guerra francès del.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Joan IV d'Alençon · Veure més »
Joan IV de Chalon-Arlay
Joan IV de Chalon-Arlay (o Joan de Chalon) (1443-8 d'abril de 1502) príncep d'Orange, senyor de la família de Chalon-Arlay.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Joan IV de Chalon-Arlay · Veure més »
L'Homme armé
L'Homme armé és una cançó francesa del Renaixement.
Nou!!: Carles I de Borgonya і L'Homme armé · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Lieja · Veure més »
Llista de cavalls famosos
Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Llista de cavalls famosos · Veure més »
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de quadres de Hans Memling
Els quadres de Hans Memling (1440-1494) segueixen les petjades dels creadors del moviment dels primitius flamencs: Jan van Eyck, el Mestre de Flémalle i Rogier van der Weyden, el seu mestre.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Llista de quadres de Hans Memling · Veure més »
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »
Lluís de Gruuthuse
va ser un empresari, bibliòfil i diplomata del comtat de Flandes, actiu a la cort dels ducs de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Lluís de Gruuthuse · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Lorena · Veure més »
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Malines · Veure més »
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »
Margarida de Borbó i de Borgonya
Tomba de Margarida de Borbó al monestir de BrouMargarida de Borbó (Ducat de Borbó 1438 - Pont-d'Ain, Ducat de Savoia 1483) fou una princesa de Borbó i duquessa consort de Savoia.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Margarida de Borbó i de Borgonya · Veure més »
Maria d'Anjou i d'Aragó
, infanta de Provença i princesa de Nàpols, fou reina consort de França (1422-1461).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Maria d'Anjou i d'Aragó · Veure més »
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Maria de Borgonya · Veure més »
Maximí II Smassmann
Maximí II Smassmann o Schassmann II fou germà de Guillem I de Rappolstein el Gran.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Maximí II Smassmann · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Murten
Murten (Morat en francès), és una comuna suïssa del cantó de Friburg, situada al districte de See, del que és capital.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Murten · Veure més »
Museu de Belles Arts de Dijon
El Museu de Belles Arts de Dijon (Musée des beaux-arts de Dijon) es troba instal·lat a l'antic Palau dels ducs de Borgonya i en la part oriental del palau dels estats.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Museu de Belles Arts de Dijon · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Neerlandesos · Veure més »
Neuss
Neuss és una ciutat d'Alemanya situada en la part occidental de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Neuss · Veure més »
Nicolau I de Lorena
Nicolau I de Lorena-Anjou, duc de Lorena (1470- 1473), nascut i mort a Nancy (1448- 1473) fou el fill de Joan II de Lorena-anjou, Duc De Lorraine, i de Marie de Bourbon.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Nicolau I de Lorena · Veure més »
Nicolau Rolin
(Louvre) Nicolau Rolin (1376-1462) va ser una figura principal en la història de Borgonya i França, que va arribar a ser canceller de Felip "el bo", duc de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Nicolau Rolin · Veure més »
Notger
Notger (Suàbia, 930 – Lieja, 1008) va ser el primer príncep-bisbe del Principat de Lieja.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Notger · Veure més »
Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel
L'església Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel (en francès Notre-Dame du Sablon), és una església al barri del Zavel a Brussel·les.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel · Veure més »
Orbe (Vaud)
Orbe o Orbach (antigament, en llatí: Urba) és un comú i ciutat històrica de Suïssa del cantó de Vaud, al districte del Jura-Nord vaudois i antic cap del districte d'Orbe.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Orbe (Vaud) · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
Països Baixos Borgonyons
Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Països Baixos Borgonyons · Veure més »
Pau de Sant Jaume
La Pau de Sant Jaume és un acord entre el príncep-bisbe de Lieja i els estats del principat de Lieja realitzat l'any 1487.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Pau de Sant Jaume · Veure més »
Pau de Sint-Truiden
La Pau de Sint-Truiden és un tractat que va signar-se el 22 de desembre de 1465 a Sint-Truiden després de la batalla de Montenaken entre el ducat de Borgonya i el Principat de Lieja.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Pau de Sint-Truiden · Veure més »
Pau de Vervins
La pau de Vervins es va signar el 2 de maig de 1598 a Vervins (actual Aisne) entre els reis Felip II d'Espanya i Enric IV de França.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Pau de Vervins · Veure més »
Perron
El ''perron'' de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour Un perron, en való pèron o neerlandès piroen és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Perron · Veure més »
Petrus Christus
Petrus Christus (Baarle-Hertog, ca. 1410/1415A falta de documentació oficial, diferents historiadors han proposat: Panofsky, 1410; Waele, 1412; Sterling, 1405 - Bruges, ca. 1472/1473)La darrera presència registrada en un acte en representació de la guilda fou el 19 de març de 1472 i el novembre de 1473 el seu nom apareix a l'obituari de la guilda, sense data.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Petrus Christus · Veure més »
Philippe de Commines
Philippe de Commines. Philippe de Commines, Philippe de Comines o de Commynes, en llatí: Philippus Cominaeus; núm 1447 - c. 1511) va ser un escriptor francès d'origen flamenc i diplomàtic de la cort de Borgonya i França. Ha estat anomenat "el primer escriptor veritablement modern" (segons Charles Augustin Sainte-Beuve) i "el primer crític i historiador filosòfic des de temps clàssics". Si bé no es va tractar d'un cronista o d'un historiador en el sentit actual del terme, les seves anàlisis de l'escena política contemporània van ser el que el van convertir en únic en el seu propi temps.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Philippe de Commines · Veure més »
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Picardia · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Principat de Lieja · Veure més »
Quentin Durward
Quentin Durward és una novel·la de Walter Scott, que es va publicar el 1823.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Quentin Durward · Veure més »
Quentin Durward (sèrie de televisió)
Quentin Durward és una sèrie de televisió del gènere swashbuckler (d'espadatxins) franco-germànica basada en la novel·la de Walter Scott, Quentin Durward.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Quentin Durward (sèrie de televisió) · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Renat I · Veure més »
Renat II de Lorena
Renat II de Lorena (2 de maig de 1451 - Fains-Véel, 10 de desembre de 1508) va ser duc de Lorena a partir de 1470.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Renat II de Lorena · Veure més »
Retrat d'Antoni de Borgonya
El retrat d'Antoni de Borgonya, també anomenat Retrat d'Antoni 'Gran Bâtard' de Borgonya, és una pintura sobre taula a l'oli del pintor Primitius flamenc Rogier van der Weyden retratant Anthony de Burgundy, el fill bastard de Felip el Bo i una de les seves amants, Jeanne de Presle.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Retrat d'Antoni de Borgonya · Veure més »
Retrat d'una noia jove
Retrat d'una noia jove, exposat a la Gemäldegalerie de Berlín, és una de les últimes pinturesUpton 1990, pàg.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Retrat d'una noia jove · Veure més »
Retrat de Francesco d'Este
El Retrat de Francesco d'Este és una petita pintura a l'oli sobre taula, obra del pintor primitiu flamenc Rogier van der Weyden datat al voltant de 1460.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Retrat de Francesco d'Este · Veure més »
Ricard Plantagenet
Ricard Plantagenet KG (21 de setembre de 1411 – 30 de desembre de 1460), va ser el tercer Duc de York des del 1415 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Ricard Plantagenet · Veure més »
Rogier van der Weyden
Rogier van der Weyden o Rogier de le Pasture (Tournai, Hainaut, Bèlgica, 1399/1400 - Brussel·les, 18 de juny de 1464) era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Rogier van der Weyden · Veure més »
Segimon d'Habsburg
Segimon d'Habsburg -en alemany Siegmund o Sigmund- dit «el Ric» (Innsbruck, 26 d'octubre de 1427 - 4 de març de 1496) fou el Duc, i més tard arxiduc d'Àustria Anterior.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Segimon d'Habsburg · Veure més »
Senyoria de Mechelen
'''Senyoria de Mechelen''' (n°3 al mapa) Fins al 1795, la Senyoria de Mechelen era un petit estat independent compost de la ciutat de Mechelen i uns pobles veïns.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Senyoria de Mechelen · Veure més »
Senyoria de Vergy
date.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Senyoria de Vergy · Veure més »
Setge d'Hondarribia (1476)
El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra de Successió de Castella entre Isabel I de Castella, la pretendent Corona de Castella i el regne de França.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Setge d'Hondarribia (1476) · Veure més »
Setge de Barcelona (1472)
El setge de Barcelona de 1472 fou un dels episodis de la guerra civil catalana.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Setge de Barcelona (1472) · Veure més »
Setge de Girona de 1467
El Setge de Girona de 1467 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Setge de Girona de 1467 · Veure més »
Setge de Roses de 1466
El setge de Roses de 1466 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Setge de Roses de 1466 · Veure més »
Sint-Truiden
Sint-Truiden (francés Saint-Trond, limburguès Sintruin) és una ciutat belga a la província de Limburg, d'uns 38.000 habitants.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Sint-Truiden · Veure més »
Theodor de Bry
El poble de Pomeiooc dibuixat per de Bry. Joan Teodor de Bry (1528 – 1598) fou un gravador, orfebre i editor liegès, crea també en la cartografia.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Theodor de Bry · Veure més »
Tommaso Portinari
Tommaso Portinari (1424?-1501) era un banquer italià de la Banca Medici a Bruges.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Tommaso Portinari · Veure més »
Torre de Nesle
La Torre de Nesle va ser una de les grans torres defensives que la ciutat de París va tenir a l'edat mitjana.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Torre de Nesle · Veure més »
Tractat d'Arras (1435)
Pel tractat d'Arras, signat el 20 de setembre de 1435, el rei Carles VII de França cedia les ciutats de la Somme, el comtat de Mâcon i el comtat d'Auxerre a Felip III de Borgonya i posava fi a la Guerra Civil entre Armagnacs i Borgonyons, dins del marc de la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Tractat d'Arras (1435) · Veure més »
Tractat de Picquigny
La pau de Picquigny o tractat de Picquigny va ser signada a Picquigny (en l'actual departament francès del Somme) el 29 d'agost de 1475 entre Lluís XI de França i Eduard IV d'Anglaterra.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Tractat de Picquigny · Veure més »
Violant de Valois
Violant de Valois (Tours, 1434 - Chambéry, 1478) fou princesa de França i duquessa consort de Savoia (1465-1472).
Nou!!: Carles I de Borgonya і Violant de Valois · Veure més »
Vrancke van der Stockt
Vrancke van der Stockt (Brussel·les, abans de 1420 - 14 de juliol de 1495) fou un dibuixant i pintor flamenc seguidor de Rogier van der Weyden, amb qui probablement va treballar.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Vrancke van der Stockt · Veure més »
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Nou!!: Carles I de Borgonya і Zúric · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Carles I de Borgonya і 1467 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Carles I de Borgonya і 1476 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Carles I de Borgonya і 1477 · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I de Borgonya і 28 d'octubre · Veure més »
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles I de Borgonya і 5 de gener · Veure més »
