Taula de continguts
96 les relacions: Adolf Hurwitz, Albert Einstein, Alemanya, Alonzo Church, Anàlisi funcional, Apendicitis, Arnold Sommerfeld, Axioma, Axiomes de Hilbert, Carl Gustav Hempel, Demostració (matemàtiques), Edmund Landau, Elements d'Euclides, Emanuel Lasker, Emil du Bois-Reymond, Emmy Noether, Equació de Schrödinger, Equació diferencial, Equació integral, Equacions de camp d'Einstein, Erich Hecke, Ernst Zermelo, Erwin Schrödinger, Espai de Banach, Espai de Hilbert, Espai euclidià, Euclides, Física teòrica, Felix Bernstein, Felix Klein, Ferdinand von Lindemann, Filosofia de les matemàtiques, Formalisme (matemàtiques), Göttingen, Geometria euclidiana, Georg Cantor, Giuseppe Peano, Hermann Minkowski, Hermann Weyl, Hipòtesi de Riemann, Hipòtesi del continu, Hotel infinit, Hugo Steinhaus, Immanuel Kant, Intuïcionisme, Invariant, John von Neumann, Kaliningrad, Kurt Gödel, Lògica matemàtica, ... Ampliar l'índex (46 més) »
- Alumnes de la Universitat de Königsberg
- Professors de la Universitat de Königsberg
Adolf Hurwitz
va ser un matemàtic alemany.
Veure David Hilbert і Adolf Hurwitz
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure David Hilbert і Albert Einstein
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure David Hilbert і Alemanya
Alonzo Church
fou un matemàtic americà i lògic que va fer importants contribucions a la lògica matemàtica i als fonaments la informàtica teòrica.
Veure David Hilbert і Alonzo Church
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Veure David Hilbert і Anàlisi funcional
Apendicitis
L'apendicitis és la inflamació de l'apèndix, situat en el cec.
Veure David Hilbert і Apendicitis
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Veure David Hilbert і Arnold Sommerfeld
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure David Hilbert і Axioma
Axiomes de Hilbert
Els axiomes de Hilbert són un conjunt de 20 (originalment 21) hipòtesis proposades per David Hilbert el 1899 com el fonament per a un tractament modern de la geometria euclidiana.
Veure David Hilbert і Axiomes de Hilbert
Carl Gustav Hempel
Carl Gustav Hempel (Oranienburg, 8 de gener de 1905 - Princeton, Nova Jersey, 9 de novembre 1997) va ser un filòsof empirista lògic i epistemològic d'origen alemany nacionalitzat nord-americà, un dels principals fundadors del positivisme lògic.
Veure David Hilbert і Carl Gustav Hempel
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Veure David Hilbert і Demostració (matemàtiques)
Edmund Landau
va ser un matemàtic alemany d'origen jueu que va treballar en el camp de la teoria de nombres i l'anàlisi complexa.
Veure David Hilbert і Edmund Landau
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Veure David Hilbert і Elements d'Euclides
Emanuel Lasker
fou un jugador d'escacs alemany.
Veure David Hilbert і Emanuel Lasker
Emil du Bois-Reymond
Emil Heinrich du Bois-Reymond (1818-1897) va ser un metge alemany conegut pels seus estudis del potencial elèctric dels actes nerviosos.
Veure David Hilbert і Emil du Bois-Reymond
Emmy Noether
fou una matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria d'invariants i coneguda per les seves contribucions a la física teòrica i l'àlgebra abstracta.
Veure David Hilbert і Emmy Noether
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Veure David Hilbert і Equació de Schrödinger
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure David Hilbert і Equació diferencial
Equació integral
Una equació integral és una equació en la qual una de les incògnites és una funció que apareix en una expressió sota el signe integral.
Veure David Hilbert і Equació integral
Equacions de camp d'Einstein
Les equacions de camp d'Einstein, també anomenades simplement equacions d'Einstein o equació d'Einstein, són el conjunt bàsic d'equacions de la relativitat general.
Veure David Hilbert і Equacions de camp d'Einstein
Erich Hecke
va ser un matemàtic alemany especialitzat en teoria de nombres.
Veure David Hilbert і Erich Hecke
Ernst Zermelo
Ernst Friedrich Ferdinand Zermelo (Berlín Juliol 27 de 1871 - 21 de maig de 1953) fou un matemàtic i filòsof Alemany.
Veure David Hilbert і Ernst Zermelo
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure David Hilbert і Erwin Schrödinger
Espai de Banach
En matemàtiques, un espai de Banach és un espai vectorial normat i complet.
Veure David Hilbert і Espai de Banach
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Veure David Hilbert і Espai de Hilbert
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure David Hilbert і Espai euclidià
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure David Hilbert і Euclides
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Veure David Hilbert і Física teòrica
Felix Bernstein
fou un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en estadística i en teoria de conjunts.
Veure David Hilbert і Felix Bernstein
Felix Klein
Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849 – Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va estudiar les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes com a casos particulars de la geometria projectiva.
Veure David Hilbert і Felix Klein
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Veure David Hilbert і Ferdinand von Lindemann
Filosofia de les matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.
Veure David Hilbert і Filosofia de les matemàtiques
Formalisme (matemàtiques)
El formalisme en filosofia de les matemàtiques, és una teoria que defensa que les proposicions matemàtiques (i lògiques) es poden entendre com el resultat de la manipulació de cadenes de símbols sota unes estrictes normes sintàctiques de transformació.
Veure David Hilbert і Formalisme (matemàtiques)
Göttingen
Göttingen (en baix alemany Chöttingen), és una ciutat de la Baixa Saxònia (Alemanya), capital del districte homònim.
Veure David Hilbert і Göttingen
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Veure David Hilbert і Geometria euclidiana
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Veure David Hilbert і Georg Cantor
Giuseppe Peano
Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858 – 20 d'abril, 1932) va ser un matemàtic i filòsof italià, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts.
Veure David Hilbert і Giuseppe Peano
Hermann Minkowski
Hermann Minkowski (Aleksotas, Imperi Rus, 22 de juny del 1864 - Göttingen, Imperi alemany, 12 de gener del 1909) va ser un matemàtic alemany d'origen jueu que va desenvolupar la teoria geomètrica dels nombres.
Veure David Hilbert і Hermann Minkowski
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Veure David Hilbert і Hermann Weyl
Hipòtesi de Riemann
Part real (en vermell) i part imaginària (en blau) de la línia crítica Re(''s'').
Veure David Hilbert і Hipòtesi de Riemann
Hipòtesi del continu
En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).
Veure David Hilbert і Hipòtesi del continu
Hotel infinit
La paradoxa de Hilbert de l'hotel infinit és una faula inventada pel matemàtic David Hilbert per tal d'il·lustrar les aparents contradiccions que apareixen en tractar amb conjunts infinits.
Veure David Hilbert і Hotel infinit
Hugo Steinhaus
va ser un matemàtic polonès especialitzat en anàlisi funcional i que va ser molt conegut per liderar l'Escola Matemàtica de Lwow entre les dues guerres mundials.
Veure David Hilbert і Hugo Steinhaus
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure David Hilbert і Immanuel Kant
Intuïcionisme
Lintuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes.
Veure David Hilbert і Intuïcionisme
Invariant
En matemàtiques, un invariant és una propietat sostinguda per un tipus d'objectes matemàtics que no canvien davant de transformacions.
Veure David Hilbert і Invariant
John von Neumann
fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.
Veure David Hilbert і John von Neumann
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Veure David Hilbert і Kaliningrad
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Veure David Hilbert і Kurt Gödel
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure David Hilbert і Lògica matemàtica
Leopold Kronecker
Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.
Veure David Hilbert і Leopold Kronecker
Luitzen Egbertus Jan Brouwer
va ser un matemàtic neerlandès.
Veure David Hilbert і Luitzen Egbertus Jan Brouwer
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure David Hilbert і Matemàtiques
Mathematische Annalen
Mathematische Annalen (abreviadament Math. Ann. o, antigament, Math. Annal.; Codi ISSN 0025-5831) és una revista científica alemanya de Matemàtiques fundada l'any 1868 per Alfred Clebsch i Carl Neumann.
Veure David Hilbert і Mathematische Annalen
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure David Hilbert і Max Born
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure David Hilbert і Nazisme
Nicolas Bourbaki
N.
Veure David Hilbert і Nicolas Bourbaki
Nombre infinit
Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.
Veure David Hilbert і Nombre infinit
Otto Blumenthal
va ser un matemàtic alemany.
Veure David Hilbert і Otto Blumenthal
Otto Neugebauer
va ser un dels historiadors de les matemàtiques més originals del.
Veure David Hilbert і Otto Neugebauer
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure David Hilbert і París
Paul Bernays
va ser un matemàtic suís que va fer contribucions significatives a la lògica matemàtica, teoria axiomàtica de conjunts, i la filosofia de la matemàtica.
Veure David Hilbert і Paul Bernays
Paul Gordan
Paul Albert Gordan (1837-1912) va ser un matemàtic alemany, que es va especialitzar en la teoria dels invariants.
Veure David Hilbert і Paul Gordan
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Veure David Hilbert і Pla
Postulats de la mecànica quàntica
La formulació matemàtica rigorosa de la mecànica quàntica va ser desenvolupada per Paul Adrien Maurice Dirac i John von Neumann.
Veure David Hilbert і Postulats de la mecànica quàntica
Prússia Oriental
La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).
Veure David Hilbert і Prússia Oriental
Principi del tercer exclòs
El principi del tercer exclòs o nefast, proposat i formalitzat per Aristòtil, enunciat en llatí principium tertium exclusum (o també conegut com a tertium non datur o una tercera (cosa) no es dona), és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disjunció d'una proposició i la seva negació és sempre vertadera.
Veure David Hilbert і Principi del tercer exclòs
Problema de Waring
En la teoria dels nombres, el problema de Waring és una famosa conjectura que va ser proposada pel matemàtic anglès Edward Waring (1734-1798) en el seu llibre Meditationes Algebraicae, l'any 1770.
Veure David Hilbert і Problema de Waring
Problemes de Hilbert
El matemàtic alemany David Hilbert. Els problemes de Hilbert són un conjunt de 23 problemes matemàtics, originalment sense resoldre, que el matemàtic alemany David Hilbert presentà al Segon Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat a París l'agost de 1900.
Veure David Hilbert і Problemes de Hilbert
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Veure David Hilbert і Punt (geometria)
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure David Hilbert і Radiació
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Veure David Hilbert і Recta
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure David Hilbert і Relativitat general
Richard Courant
va ser un matemàtic alemany, nacionalitzat nord-americà.
Veure David Hilbert і Richard Courant
Robert Lee Moore
va ser un matemàtic estatunidenc, conegut pels seus mètodes didàctics.
Veure David Hilbert і Robert Lee Moore
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Veure David Hilbert і Sistema formal
Stefan Banach
fou un matemàtic polonès, professor a Lwów (Lviv, Ucraïna) des de 1922.
Veure David Hilbert і Stefan Banach
Teorema
editor.
Veure David Hilbert і Teorema
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Veure David Hilbert і Teorema d'incompletesa de Gödel
Teorema de Pasch
En geometria, el teorema de Pasch, enunciat el 1882 pel matemàtic alemany Moritz Pasch, és un resultat de la geometria plana que no pot derivar-se dels postulats d'Euclides.
Veure David Hilbert і Teorema de Pasch
Teorema dels zeros de Hilbert
El teorema dels zeros de Hilbert, anomenat de vegades Nullstellensatz, és un teorema central de geometria algebraica que relaciona els ideals amb les varietats algebraiques.
Veure David Hilbert і Teorema dels zeros de Hilbert
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Veure David Hilbert і Teoria cinètica molecular
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Veure David Hilbert і Teoria de conjunts
Teoria de la computabilitat
La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.
Veure David Hilbert і Teoria de la computabilitat
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.
Veure David Hilbert і Teoria de la demostració
Teoria espectral
En matemàtiques, la teoria espectral és un terme que inclou des de les teories de l'ampliació del Valor propi, vector propi i espai propi d'una matriu simple, fins a una teoria més àmplia de l'estructura dels operadors en una varietat d'espais matemàtics.
Veure David Hilbert і Teoria espectral
Theresienstadt
El camp de concentració de Theresienstadt va ser instal·lat pels nazis en aquesta ciutat, que avui duu el nom de Terezín i està actualment situada a Txèquia, uns 60 quilòmetres al nord de Praga.
Veure David Hilbert і Theresienstadt
Transformada de Hilbert
La transformada de Hilbert (en vermell) d'una ona quadrada (en blau). En matemàtiques i en processament de senyals, la transformada de Hilbert \mathcal d'una funció real s (t) \, s'obté mitjançant la convolució dels senyals s (t) i 1/(\pi t) obtenint \widehat s (t).
Veure David Hilbert і Transformada de Hilbert
Unió Matemàtica Internacional
La Unió Matemàtica Internacional (IMU, per les seves sigles en anglès) és una organització internacional no governamental i sense ànim de lucre, el propòsit de la qual és fomentar la cooperació internacional en matemàtica.
Veure David Hilbert і Unió Matemàtica Internacional
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Veure David Hilbert і Universitat Georg-August de Göttingen
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Veure David Hilbert і Werner Heisenberg
Wilhelm Ackermann
va ser un matemàtic alemany.
Veure David Hilbert і Wilhelm Ackermann
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure David Hilbert і 14 de febrer
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure David Hilbert і 1862
1943
;Països Catalans.
Veure David Hilbert і 1943
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Veure David Hilbert і 23 de gener
Vegeu també
Alumnes de la Universitat de Königsberg
- Adrianus Petit Coclico
- Albert Wangerin
- Alfred Clebsch
- Arnold Sommerfeld
- Arthur Hirsch
- Bernd Freytag von Loringhoven
- Carl Neumann
- Carl Wilhelm Borchardt
- Christian Goldbach
- David Hilbert
- Eduard Heine
- Elisabeth Noelle-Neumann
- Erich Kähler
- Erich von Drygalski
- Ernst Theodor Amadeus Hoffmann
- Ewald Christian von Kleist
- Friedrich Argelander
- Friedrich Ernst Dorn
- Fritz Albert Lipmann
- Georg Adolf Erman
- Georg Klebs
- Gotthilf Heinrich Ludwig Hagen
- Gustav Robert Kirchhoff
- Heinrich Schröter
- Hermann Minkowski
- Immanuel Kant
- Jan Kochanowski
- Johann Friedrich Reichardt
- Johann Gottfried Herder
- Johann Sigismund Elsholtz
- Karl Weierstrass
- Ludwig Otto Hesse
- Lukas Oslander
- Manuel Patricio Rodríguez Sitches
- Martynas Mažvydas
- Paul Gordan
- Rafael Artzy
- Raphael Friedeberg
- Samuel Hartlib
- Stefan Warschawski
- Theodor Kaluza
- Zacharias Werner
Professors de la Universitat de Königsberg
- Adolf Hurwitz
- Andreas Osiander
- Arthur Auwers
- Arthur Moritz Schoenflies
- Carl Chun
- Carl Gustav Jacob Jacobi
- Carl James Peter Graebe
- David Hilbert
- Emanuel Sperner
- Ferdinand von Lindemann
- Franz Ernst Neumann
- Friedrich Julius Richelot
- Georg Faber
- Heinrich Weber
- Heinz Heimsoeth
- Hermann Minkowski
- Hermann von Helmholtz
- Immanuel Kant
- Johann Friedrich Herbart
- Johann Karl Friedrich Rosenkranz
- Karl Hopf
- Karl Lachmann
- Konrad Knopp
- Konrad Lorenz
- Kurt Reidemeister
- Ludwig Bieberbach
- Ludwig Otto Hesse
- Richard Friedrich Johannes Pfeiffer
- Ruth Moufang
- Wilhelm Franz Meyer