Accés més ràpid que el navegador!
156 les relacions: Alfons el Cast, Almogàver, Aragó, Ball de diables, Bandera de Catalunya, Bandera de Santa Eulàlia, Barcelona, Barretina, Bernat de Rocafort, Bisbe, Botifarra, Botifarra amb mongetes, Bou, Caganer, Canigó, Carles el Calb, Castells, Catalunya, Catedral, Catedral de Girona, Catolicisme, Coca (pastís), Comtat de Provença, Comte Tallaferro, Conquesta de Mallorca, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Corpus de Sang, Correfoc, Corts Catalanes, Crema cremada, Creu, Cuca fera, Cultura popular, Dansa de la Mort de Verges, Diada de Sant Jordi, Diada Nacional de Catalunya, Drac, Edat mitjana, El meu avi, Els segadors, Embotits, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Ermessenda, Ermessenda de Carcassona, Escalivada, Escudella i carn d'olla, Escut de Catalunya, Esqueixada, Falç, ..., Faves ofegades, Fènix (ocell), Festes populars als Països Catalans, Fira, Folklore, Fraga, França Occidental, Fuet, Futbol Club Barcelona, Gaietà Soler i Perejoan, Gastronomia dels Països Catalans, Gegant (folklore), Generalitat de Catalunya, Ginesta, Gos d'atura català, Guardamar del Segura, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guerres Napoleòniques, Guifré el Pilós, Havanera, Història de Catalunya, Història de la llengua catalana, Icones Turístiques de Catalunya, Illes Balears, Jaume el Conqueridor, Jesús de Natzaret, Jofré V d'Anjou, Josep Torras i Bages, L'Alguer, La Renaixensa, Laïcisme, Maó, Mare de Déu de Montserrat, Maria, mare de Jesús, Mató, Mitologia catalana, Molins de Rei, Montserrat, Moros i Cristians, Nadal, Nit de Reis, Normands, Nou Barons de la Fama, Otger Cataló, Pa amb tomàquet, País Valencià, Panellet, Patufet, Pedraforca, Pere el Cerimoniós, Pero Maça de Sangarrén, Pessebre, Porró, Postcristianisme, Provença, Pubilla (folklore), Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Ratpenat (heràldica), Regne d'Aragó, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reis d'Orient, Rosa, Ruc català, Salses, Sangarrén, Sant, Sant Jordi, Sant Llorenç del Munt, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Bàrbara, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santuari, Sardana, Sardenya, Símbols del cristianisme, Símbols valencians, Segell, Seny, Senyera reial, Sometent, Tió de Nadal, Timbaler del Bruc, Torró, Tortell, Usatges de Barcelona, Víbria, Violant d'Hongria, Virolai, 1057, 1082, 1100, 1110, 1123, 1150, 1151, 1157, 1160, 1162, 1164, 1166, 1170, 1275, 1344, 1385. Ampliar l'índex (106 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Alfons el Cast · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Almogàver · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Aragó · Veure més »
Ball de diables
Diables en una actuació El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Ball de diables · Veure més »
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Bandera de Catalunya · Veure més »
Bandera de Santa Eulàlia
La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Barretina
Barretina plana Barretina portada al cap Grup d'homes amb barretina Traginers amb barretina Barretina musca Barretines grogues llargues La barretina és una lligadura tradicional catalana de llana, en forma de bossa, habitualment de color vermell o morat, normalment de dos a quatre pams, a voltes amb un rivet negre a l'extrem.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Barretina · Veure més »
Bernat de Rocafort
Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Bernat de Rocafort · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Bisbe · Veure més »
Botifarra
Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Botifarra · Veure més »
Botifarra amb mongetes
La botifarra amb mongetes és un plat clàssic i tradicional de la cuina catalana, molt senzill però també molt característic d'aquesta cuina.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Botifarra amb mongetes · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Bou · Veure més »
Caganer
El caganer, també conegut com l'home que caga, l'home que fa les seves necessitats o, a Menorca, en Bernat qui caga, és una figura present als pessebres dels Països Catalans, sovint amagada en un racó o darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Caganer · Veure més »
Canigó
El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Canigó · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Carles el Calb · Veure més »
Castells
Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Castells · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Catedral · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Catedral de Girona · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Catolicisme · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Coca (pastís) · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Comtat de Provença · Veure més »
Comte Tallaferro
El Comte Tallaferro és un personatge mític del poema èpic Canigó escrit per Jacint Verdaguer el 1886.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Comte Tallaferro · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Consell de Cent · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Corpus de Sang · Veure més »
Correfoc
Correfoc a Terrateig en les VII Jornades Diableres del País Valencià el 2007 El correfoc és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l'objectiu és evitar la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Correfoc · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »
Crema cremada
La crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep o crema catalana (o simplement crema) –en altres llengües crema catalana o crème catalane– són unes darreries típiques i tradicionals de la cuina catalana.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Crema cremada · Veure més »
Creu
Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Creu · Veure més »
Cuca fera
La cuca fera, també escrit cucafera, és un drac monstruós del bestiari popular català que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d'algunes ciutats de l'Antiga Corona d'Aragó (Tortosa, Morella) per representar la idolatria o l'heretgia.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Cuca fera · Veure més »
Cultura popular
Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Cultura popular · Veure més »
Dansa de la Mort de Verges
La dansa de la Mort és una representació dins els actes de la processó tradicional de Dijous Sant a Verges.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Dansa de la Mort de Verges · Veure més »
Diada de Sant Jordi
Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Diada de Sant Jordi · Veure més »
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Drac · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Edat mitjana · Veure més »
El meu avi
«El meu avi» és una havanera catalana composta per Josep Lluís Ortega i Monasterio el 1968 que homenatja els soldats morts en la guerra de Cuba.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і El meu avi · Veure més »
Els segadors
Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Els segadors · Veure més »
Embotits
Els Embotits són uns ninots llegendaris a la vila de Sallent.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Embotits · Veure més »
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »
Ermessenda
* Ermessenda (prenom), prenom femení català.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Ermessenda · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Escalivada · Veure més »
Escudella i carn d'olla
L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Escudella i carn d'olla · Veure més »
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Escut de Catalunya · Veure més »
Esqueixada
L'esqueixada és una amanida feta de bacallà dessalat i esqueixat, acompanyat de diversos ingredients vegetals, i oli d'oliva.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Esqueixada · Veure més »
Falç
Tipus diferents de corbelles utilitzades al cultiu de l'arròs. Exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, sala l'Horta i la Marjal Dona amb falç transportant espigues segades La falç o corbella és una eina agrícola d'una sola mà dissenyada amb fulles de diferents corbes que s'utilitza habitualment per collir cereals o tallar farratge per alimentar el bestiar.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Falç · Veure més »
Faves ofegades
Les faves ofegades o faves sacsades són un plat de la cuina catalana, valenciana i balear a base de faves, ceba, all, cansalada i/o botifarres variades i algunes herbes aromàtiques com la menta, el llorer o la farigola.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Faves ofegades · Veure més »
Fènix (ocell)
''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Fènix (ocell) · Veure més »
Festes populars als Països Catalans
Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Festes populars als Països Catalans · Veure més »
Fira
Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Fira · Veure més »
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Folklore · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Fraga · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і França Occidental · Veure més »
Fuet
El fuet, espetec, tastet, petador o secallona és un embotit típic de la gastronomia catalana.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Fuet · Veure més »
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Futbol Club Barcelona · Veure més »
Gaietà Soler i Perejoan
Mossèn Gaietà Soler i Perejoan (Badalona, 1863- Barcelona, 1914) fou un religiós i periodista català.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Gaietà Soler i Perejoan · Veure més »
Gastronomia dels Països Catalans
La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Gegant (folklore) · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Ginesta
La ginesta, ginesta vera, herba de ballester (Spartium junceum), és una planta amb flor de la família de les Fabaceae.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Ginesta · Veure més »
Gos d'atura català
El gos d'atura català o ca d'arrest és una raça de gos pròpia de Catalunya.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Gos d'atura català · Veure més »
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Guardamar del Segura · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Guifré el Pilós · Veure més »
Havanera
Reprodueix Lhavanera és un gènere musical dels denominats d'anada i tornada, que té el seu origen durant el a Cuba, en la contradansa.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Havanera · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Història de Catalunya · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Història de la llengua catalana · Veure més »
Icones Turístiques de Catalunya
modernisme pictòric català; és inclosa en el catàleg d'Icones Turístiques de Catalunya Els correfocs i la cultura del foc de Catalunya nadalenca Icones Turístiques de Catalunya és un projecte impulsat pel Govern català amb l'objectiu de promoure el turisme de Catalunya a partir de les icones o manifestacions visuals pròpies, a més de ser font d'inspiració per a oferir productes de qualitat al turista elaborats per artesans catalans.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Icones Turístiques de Catalunya · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Illes Balears · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Jesús de Natzaret · Veure més »
Jofré V d'Anjou
Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Jofré V d'Anjou · Veure més »
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Josep Torras i Bages · Veure més »
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і L'Alguer · Veure més »
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і La Renaixensa · Veure més »
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Laïcisme · Veure més »
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Maó · Veure més »
Mare de Déu de Montserrat
La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Mare de Déu de Montserrat · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Mató
El mató és un formatge fresc sense sal i sense ferment, elaborat tradicionalment al territori català.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Mató · Veure més »
Mitologia catalana
s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Mitologia catalana · Veure més »
Molins de Rei
Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Molins de Rei · Veure més »
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Montserrat · Veure més »
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Moros i Cristians · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Nadal · Veure més »
Nit de Reis
La Nit de(ls) Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de l'Amèrica del Sud i a altres llocs, sobretot aquells indrets on hi ha immigració hispana, durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Nit de Reis · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Normands · Veure més »
Nou Barons de la Fama
Els Nou Barons de la Fama, també coneguts com els Nou Cavallers de la Terra, són els nobles que segons la llegenda acompanyaren Otger Cataló en la conquesta als sarraïns de les actuals terres catalanes, anys abans que els carolingis.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Nou Barons de la Fama · Veure més »
Otger Cataló
L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Otger Cataló · Veure més »
Pa amb tomàquet
El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Pa amb tomàquet · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і País Valencià · Veure més »
Panellet
Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Panellet · Veure més »
Patufet
Folch i Torres de Granollers, obra d'Efraïm Rodríguez En Patufet és un personatge popular català, representat per un nen molt menut que porta una gran barretina.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Patufet · Veure més »
Pedraforca
El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Pedraforca · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pero Maça de Sangarrén
conquesta de Mallorca*Nota: les armes heràldiques de Pero Maça no es corresponen amb els registres consultats Pero Maça de Sangarrén (?-1245) va ser un cavaller aragonès senyor de Sangarrén.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Pero Maça de Sangarrén · Veure més »
Pessebre
Pessebre tradicional (Portugal) El pessebre o betlem o presepi (a l'Alguer) és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb figures de fang de personatges de la vida rural, així com amb molsa, troncs o suro, que es construeix per les festes de Nadal.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Pessebre · Veure més »
Porró
Porró al Vinseum. Un porró és un recipient de vidre destinat a contenir i servir líquid, normalment vi.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Porró · Veure més »
Postcristianisme
Proporció aproximada de gent que creu en Déu per estat. (Eurobarometer 2005) Postcristianisme és un terme que s'aplica a l'estat de descristianització, o regressió del cristianisme, particularment a Europa, continent considerat tradicionalment i de manera ampla com a centre del cristianisme.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Postcristianisme · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Provença · Veure més »
Pubilla (folklore)
Pubilles a Ulldecona. Proclamació d'una pubilla a Solsona Representants del pubillatge El pubillatge, o la Pubilla i l'Hereu, és una tradició folklòrica que es practica des de mitjans del segle XX en municipis de Catalunya i que consisteix en nomenar durant un any un/a o més joves representants de la vila a nivell cultural, normalment en el marc de les festes majors.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Pubilla (folklore) · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ratpenat (heràldica)
Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Ratpenat (heràldica) · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Regne d'Aragó · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Reis d'Orient
Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Reis d'Orient · Veure més »
Rosa
La rosa és la flor del roser.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Rosa · Veure més »
Ruc català
Calçat amb simbologia catalanista que inclou l'ase El ruc català o guarà (Equus asinus var. catalana) és la raça de rucs autòctona de Catalunya.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Ruc català · Veure més »
Salses
Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Salses · Veure més »
Sangarrén
Sangarrén és un municipi d'Espanya a la província d'Osca, a l'Aragó.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Sangarrén · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Sant · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Sant Jordi · Veure més »
Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Sant Llorenç del Munt · Veure més »
Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Sant Sadurní d'Anoia · Veure més »
Santa Bàrbara
Santa Bàrbara (antigament anomenat les Planes de la Galera i, després, les Planes de Santa Bàrbara) és una vila i municipi de la comarca del Montsià (Catalunya).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Santa Bàrbara · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Santuari
En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Santuari · Veure més »
Sardana
Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Sardana · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Sardenya · Veure més »
Símbols del cristianisme
Aquest article recull alguns dels principals símbols del cristianisme, tant els lligats a la mateixa religió com els consagrats per l'art i altres manifestacions culturals.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Símbols del cristianisme · Veure més »
Símbols valencians
Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Símbols valencians · Veure més »
Segell
Segell de les illes Fèroe Un segell (anomenat també segell de correus o segell postal) és un comprovant del pagament previ dels enviaments efectuats per correu en forma d'etiqueta, generalment engomada, o directament imprès.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Segell · Veure més »
Seny
L'ase és un dels animals que apareixen en les faules i aforismes del seny català. Un altre protagonista de les lliçons morals del seny ancestral era sovint la rata. El seny, xarot o trellat és la ponderació mental.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Seny · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Senyera reial · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Sometent · Veure més »
Tió de Nadal
El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal), Andorra i oblidada a Mallorca (coneguda com a Nadaler).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Tió de Nadal · Veure més »
Timbaler del Bruc
El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves (amb grafia històrica: Isidre Llussà i Casanoves), nascut a Santpedor (Bages) l'11 de març de 1791 i mort el 6 d'abril de 1809, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Timbaler del Bruc · Veure més »
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Torró · Veure més »
Tortell
El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Tortell · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Usatges de Barcelona · Veure més »
Víbria
La víbria o vibra és un animal de la mitologia fantàstica medieval i popular, una femella del Drac.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Víbria · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Violant d'Hongria · Veure més »
Virolai
Mare de Déu de Montserrat Un virolai és, en català, una composició poètica per a ser cantada, usualment composta per diverses estrofes amb tornada.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і Virolai · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1057 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1082 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1100 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1110 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1123 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1150 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1151 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1157 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1160 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1162 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1164 · Veure més »
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1166 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1170 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1275 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1344 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Símbols nacionals de Catalunya і 1385 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Símbol nacional de Catalunya, Símbols Catalans, Símbols catalans, Símbols de Catalunya.
