Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gegant (folklore)

Índex Gegant (folklore)

Els gegants de Solsona fent la ballada final davant de l'Ajuntament Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.

166 les relacions: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, Alfons el Cast, Arbúcies, Arenys de Mar, Baix Maestrat, Barberà del Vallès, Barcelona, Bellvís, Benicarló, Besalú, Bescanó, Cabeçuts d'Olot, Cabrils, Cabuts, Canigó (poema), Canovelles, Cap de Lligamosques, Cardona, Castelló de la Ribera, Cavallets, Celestí Devesa, Cervera, Colla gegantera, Colla Gegantera de Reus, Comte Tallaferro, Constança de Sicília, Coreografia, Corpus Christi, Cristòfor de Lícia, Cristòfor Despuig, David, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Edat mitjana, El Ingenio, Enramades d'Arbúcies, Família Robafaves, Festa major, Festa Major de Reus, Festes de Misericòrdia, Festes del Renaixement a Tortosa, Festes del Tura, Flor de neu, Franquisme, Garrotxa, Gegant (folklore), Gegants d'Olot, Gegants de Barcelona, Gegants de Cardona, Gegants de la Ciutat de Barcelona, ..., Gegants de Lleida, Gegants de Maó, Gegants de Molins de Rei, Gegants de Reus, Gegants de Ripoll, Gegants de Sant Jaume, Gegants de Sant Llorenç Savall, Gegants de Santa Maria del Mar, Gegants del Pi, Goliat, Guifré el Pilós, Imatgeria festiva, Indumentària tradicional, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume el Conqueridor, Joan Amades i Gelats, Joan Moreira i Ramos, Josep Puig i Cadafalch, La Cellera de Ter, La Força de Vilamajor, La Mercè, Lambert Escaler i Milà, Línia Palamós-Girona-Banyoles, Lleida, Mallorca, Manel Casserres i Boix, Mataró, Matrimoni, Miquel Blay i Fàbrega, Mobilització espontània, Molins de Rei, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monistrol de Montserrat, Navata, Ninot, Olot, Ontinyent, País Valencià, Països Catalans, Pagès, Palamós, Palau de la Paeria, Peixateria, Pere el Gran, Pescador, Procònsol, Processó religiosa, Ramon de Penyafort, Reis Catòlics, Reus, Ripoll, Sales, Sant Antoni de Cervera, Sant Llorenç Savall, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Cervera, Sàpiens, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XX, Seguici popular, Taller Sarandaca, Terrassa, Tortosa, Universitat de Cervera, València, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Vilassar de Dalt, Vil·la romana, Vinaròs, Violant d'Hongria, Violeta, 1 de juny, 1424, 1450, 1601, 1609, 1741, 1840, 1850, 1853, 1887, 1893, 1896, 1905, 1912, 1913, 1914, 1946, 1949, 1950, 1951, 1952, 1956, 1972, 1974, 1984, 1987, 1988, 1989, 1991, 1992, 1994, 1995, 1996, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008, 2009, 24 d'agost, 24 de setembre. Ampliar l'índex (116 més) »

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989. L'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una associació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva.

Nou!!: Gegant (folklore) і Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Gegant (folklore) і Alfons el Cast · Veure més »

Arbúcies

Arbúcies, també coneguda popularment com la Vinya, és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Gegant (folklore) і Arbúcies · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Gegant (folklore) і Arenys de Mar · Veure més »

Baix Maestrat

El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.

Nou!!: Gegant (folklore) і Baix Maestrat · Veure més »

Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Gegant (folklore) і Barberà del Vallès · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Gegant (folklore) і Barcelona · Veure més »

Bellvís

Bellvís és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell, que es troba al límit amb el Segrià i la Noguera.

Nou!!: Gegant (folklore) і Bellvís · Veure més »

Benicarló

Benicarló és una ciutat al nord del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Nou!!: Gegant (folklore) і Benicarló · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Gegant (folklore) і Besalú · Veure més »

Bescanó

Bescanó és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona.

Nou!!: Gegant (folklore) і Bescanó · Veure més »

Cabeçuts d'Olot

Els Cabeçuts actuals van sortir per primera vegada el 1902.

Nou!!: Gegant (folklore) і Cabeçuts d'Olot · Veure més »

Cabrils

Cabrils és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Gegant (folklore) і Cabrils · Veure més »

Cabuts

'''Capgrossos''' a Bellpuig Els cabuts, capgrossos, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets són figures antropomorfes típiques de les festes populars de diverses zones europees.

Nou!!: Gegant (folklore) і Cabuts · Veure més »

Canigó (poema)

Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer.

Nou!!: Gegant (folklore) і Canigó (poema) · Veure més »

Canovelles

Canovelles és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat a la vall mitjana del riu Congost, amb una extensió de 6,75 quilòmetres quadrats.

Nou!!: Gegant (folklore) і Canovelles · Veure més »

Cap de Lligamosques

Té fama de ser el primer nan de què es té notícia a Catalunya.

Nou!!: Gegant (folklore) і Cap de Lligamosques · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Gegant (folklore) і Cardona · Veure més »

Castelló de la Ribera

Castelló de la Ribera o Vilanova de Castelló (antigament anomenat Castelló de Xàtiva, oficialment i en castellà Villanueva de Castellón), és un municipi de la comarca de la Ribera Alta (València).

Nou!!: Gegant (folklore) і Castelló de la Ribera · Veure més »

Cavallets

Cavallets tradicionals Hamburg. Els cavallets (francès carrousel) són una atracció pròpia de fires o parcs d'atraccions que consisteix en una gran plataforma rodona que gira en un pla horitzontal.

Nou!!: Gegant (folklore) і Cavallets · Veure més »

Celestí Devesa

Celestí Devesa (Begudà,20 de Gener de 1868 - Olot,1 d'Agost de 1935) Escultor olotí que treballà al taller d'imatgeria El Arte Cristiano.

Nou!!: Gegant (folklore) і Celestí Devesa · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Gegant (folklore) і Cervera · Veure més »

Colla gegantera

Una colla gegantera o colla de geganters és una agrupació de persones que tenen custòdia i porten els gegants a les cercaviles i festes majors.

Nou!!: Gegant (folklore) і Colla gegantera · Veure més »

Colla Gegantera de Reus

El gegants bicentenaris a principis del segle XX La Colla Gegantera de Reus és un grup d'animació local de la ciutat de Reus encarregat de fer ballar els gegants de Reus, així com la mulassa de Reus.

Nou!!: Gegant (folklore) і Colla Gegantera de Reus · Veure més »

Comte Tallaferro

Gegants d'Arenys de Mar: El Comte Tallaferro i na Flor d'Alba El Comte Tallaferro és un personatge mític del poema èpic Canigó escrit per Jacint Verdaguer el 1886.

Nou!!: Gegant (folklore) і Comte Tallaferro · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Gegant (folklore) і Constança de Sicília · Veure més »

Coreografia

''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' La coreografia és el disseny de moviments i estructures enmig d'una dansa, de forma que es creïn figures, patrons i transicions d'elles amb un efecte estètic més enllà de seguir uns passos prefixats o un ritme concret.

Nou!!: Gegant (folklore) і Coreografia · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l'església Catòlica destinada a venerar l'eucaristia.

Nou!!: Gegant (folklore) і Corpus Christi · Veure més »

Cristòfor de Lícia

Cristòfol de Lícia (del grec Χριστόφορος, "que porta Crist"), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.

Nou!!: Gegant (folklore) і Cristòfor de Lícia · Veure més »

Cristòfor Despuig

Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.

Nou!!: Gegant (folklore) і Cristòfor Despuig · Veure més »

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel.

Nou!!: Gegant (folklore) і David · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada de 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Gegant (folklore) і Dècada del 1980 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada de 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Gegant (folklore) і Dècada del 1990 · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Gegant (folklore) і Edat mitjana · Veure més »

El Ingenio

La casa El Ingenio és una botiga i un taller artesanal de producció de figuretes de cartó pedra, així com els productes de diversió, joc, màgia i espectacle.

Nou!!: Gegant (folklore) і El Ingenio · Veure més »

Enramades d'Arbúcies

Catifa de flors de la Carretera feta per alumnes i professors de l'Institut Montsoriu d'Arbúcies durant les Enramades de l'any 2016. Les Enramades d'Arbúcies són una festa tradicional de la vila d'Arbúcies que se celebra durant la vuitada de corpus i durant la qual es fan catifes de flors, passades, danses, sardanes, enramades, concerts i cercaviles.

Nou!!: Gegant (folklore) і Enramades d'Arbúcies · Veure més »

Família Robafaves

La Família Robafaves és un grup de gegants de Mataró que participa en les comparses de Les Santes.

Nou!!: Gegant (folklore) і Família Robafaves · Veure més »

Festa major

Una festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat.

Nou!!: Gegant (folklore) і Festa major · Veure més »

Festa Major de Reus

El Gegants de Reus El Gegants de Reus La Festa Major de Sant Pere és considerada la festa gran de Reus.

Nou!!: Gegant (folklore) і Festa Major de Reus · Veure més »

Festes de Misericòrdia

Les Festes de Misericòrdia són la segona Festa Major de Reus (també se'n diu Festa Major petita) que se celebren a l'entorn del 25 de setembre, data en la qual al segle XVIII es documenta l'aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a una noieta, el 1592.

Nou!!: Gegant (folklore) і Festes de Misericòrdia · Veure més »

Festes del Renaixement a Tortosa

Grup d'Abanderats de Tortosa La Festa del Renaixement és una festa que es celebra a Tortosa la tercera setmana de juliol amb el subtítol de l'esplendor d'una ciutat del segle XVI.

Nou!!: Gegant (folklore) і Festes del Renaixement a Tortosa · Veure més »

Festes del Tura

Els Gegants d'Olot Les festes del Tura són les festes Majors d'Olot.

Nou!!: Gegant (folklore) і Festes del Tura · Veure més »

Flor de neu

La flor de neu (Leontopodium alpinum), també coneguda per la paraula alemanya Edelweiss (o Edelweiß, que significa «blanc pur»), és una planta de la família de les asteràcies.

Nou!!: Gegant (folklore) і Flor de neu · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Gegant (folklore) і Franquisme · Veure més »

Garrotxa

La Garrotxa és una comarca gironina prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: Gegant (folklore) і Garrotxa · Veure més »

Gegant (folklore)

Els gegants de Solsona fent la ballada final davant de l'Ajuntament Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegant (folklore) · Veure més »

Gegants d'Olot

Els Gegants d'Olot són una parella de figures processionals que representen la vila d'Olot.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants d'Olot · Veure més »

Gegants de Barcelona

Els gegants de Barcelona formen part de la imatgeria festiva de la ciutat.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Barcelona · Veure més »

Gegants de Cardona

Els orígens de la tradició gegantera de Cardona es remunten a segles enrere i van estretament lligades a les festivitats del Corpus.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Cardona · Veure més »

Gegants de la Ciutat de Barcelona

Els Gegants de la Ciutat de Barcelona o Gegants de la Ciutat són una parella de gegants, anomenats Jaume I i Violant d'Hongria, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, de tots els nens i nenes de barcelona i delegats a la Coordinadora de Geganters de Barcelona.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Gegants de Lleida

El conjunt dels Gegants de Lleida està constituït per cinc parelles de gegants i una parella de gegantons, propietat de la Paeria.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Lleida · Veure més »

Gegants de Maó

Els Gegants de Maó són una família de gegants que van establir-se de manera permanent a Menorca a la ciutat de Maó, després d'una primera visita com gegants llogats durant les «Festes Populars de Setembre» del 1934, en temps de la Segona República Espanyola, quan els noms de les festes majors es van secularitzar.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Maó · Veure més »

Gegants de Molins de Rei

Els gegants de Molins de Rei, a l'esquerra la parella de gegants nous, i a la dreta, els gegants vells Molins de Rei, vila del Baix Llobregat, és una vila amb gran tradició gegantera i té l'honor de ser la 4a Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 1988.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Molins de Rei · Veure més »

Gegants de Reus

Els '''Gegants de Reus''' Gegant Negre Els Gegants al començament del segle XX Gegants de Reus1 Els Gegants de Reus són cinc parelles de gegants acompanyats normalment per la Mulassa i que formen part del Seguici Festiu de la ciutat, portats pels membres de la Colla Gegantera.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Reus · Veure més »

Gegants de Ripoll

Gegants de Ripoll Els gegants de Ripoll són en Guifré el Pilós i la seva muller, Guinedell (Guinidilda d'Empúries).

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Ripoll · Veure més »

Gegants de Sant Jaume

Els Gegants de Sant Jaume són uns gegants històrics de la ciutat de Barcelona, relacionats amb la Parròquia de Sant Jaume Apòstol.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Sant Jaume · Veure més »

Gegants de Sant Llorenç Savall

Gegants de Sant Llorenç Savall és una entitat de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental, Catalunya).

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Sant Llorenç Savall · Veure més »

Gegants de Santa Maria del Mar

Els Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona, al Barcelonès, són uns gegants històrics de la ciutat documentats des del segle XVI i pertanyents a la Basílica de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants de Santa Maria del Mar · Veure més »

Gegants del Pi

Els Gegants del Pi són portats per l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi, una associació cultural creada el 1992 al barri del Pi de la Ciutat Vella (Barcelona) que assumeix totes les tasques que es desprenen del funcionament dels elements festius de la parròquia i és continuadora del treball des de 1960 havia dut a terme el Patronat dels Gegants del Pi.

Nou!!: Gegant (folklore) і Gegants del Pi · Veure més »

Goliat

Goliat és descrit a la Bíblia com un gegant de la ciutat filistea de Gat, amb una alçada de sis colzes i un pam (uns dos metres i mig) amb sis dits a cada mà i a cada peu (hexadactília), que va desafiar els israelites, va entrar en combat singular amb David, que havia anat al camp de batalla a veure els seus germans més grans.

Nou!!: Gegant (folklore) і Goliat · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Gegant (folklore) і Guifré el Pilós · Veure més »

Imatgeria festiva

La imatgeria festiva són totes aquelles carcasses voluminoses i figurots, tant amb formes antropomòrfiques com zoomòrfiques, que, portades des de dins o arrossegades per portadors, participen en cercaviles, seguicis i processons.

Nou!!: Gegant (folklore) і Imatgeria festiva · Veure més »

Indumentària tradicional

Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.

Nou!!: Gegant (folklore) і Indumentària tradicional · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català.

Nou!!: Gegant (folklore) і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Gegant (folklore) і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan Amades i Gelats

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català.

Nou!!: Gegant (folklore) і Joan Amades i Gelats · Veure més »

Joan Moreira i Ramos

Joan Moreira Ramos (Lleida, 5 de juny de 1878 – Tortosa, 1951) fou mestre de música, folklorista i periodista tortosí.

Nou!!: Gegant (folklore) і Joan Moreira i Ramos · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català.

Nou!!: Gegant (folklore) і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

La Cellera de Ter

La Cellera de Ter o localment simplement la Cellera, és un municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Gegant (folklore) і La Cellera de Ter · Veure més »

La Força de Vilamajor

La Força de Vilamajor és una torre, un dels elements més ben conservats d'un poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Gegant (folklore) і La Força de Vilamajor · Veure més »

La Mercè

Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.

Nou!!: Gegant (folklore) і La Mercè · Veure més »

Lambert Escaler i Milà

Lambert Escaler i Milà (Vilafranca del Penedès, 1874 - Barcelona, 1957) va ser un escultor, decorador i comediògraf català, que va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb influències simbolistes i de l'Art Nouveau amb les quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial.

Nou!!: Gegant (folklore) і Lambert Escaler i Milà · Veure més »

Línia Palamós-Girona-Banyoles

La línia Palamós-Girona-Banyoles era una línia de ferrocarril que unia les localitats de Palamós, Girona i Banyoles.

Nou!!: Gegant (folklore) і Línia Palamós-Girona-Banyoles · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Gegant (folklore) і Lleida · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Gegant (folklore) і Mallorca · Veure més »

Manel Casserres i Boix

Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.

Nou!!: Gegant (folklore) і Manel Casserres i Boix · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat catalana situada al litoral mediterrani.

Nou!!: Gegant (folklore) і Mataró · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Nou!!: Gegant (folklore) і Matrimoni · Veure més »

Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.

Nou!!: Gegant (folklore) і Miquel Blay i Fàbrega · Veure més »

Mobilització espontània

"Batalla de Coixins" a Madrid Mobilització espontània (en l'anglès, flash mob), és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom una mica inusual i després es dispersa ràpidament.

Nou!!: Gegant (folklore) і Mobilització espontània · Veure més »

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, Província de Barcelona. Situat a la riba esquerra del riu Llobregat, s'estén des de la plana al·luvial del riu fins als contraforts occidentals de la Serra de Collserola (Serralada Litoral). Limita al nord amb El Papiol i Sant Cugat del Vallès, al nord-est amb Barcelona, al sud amb Sant Feliu de Llobregat i a l'oest amb Sant Vicenç dels Horts. El nom del municipi deriva dels seus inicis quan el rei Alfons II inicià la construcció d'uns molins a la zona de l'actual població. En el transcurs de la seva historia, la denominació oficial de la vila ha canviat dues vegades, breument i per motius polítics. En ocasió de la Primera República, l'any 1873, quan adoptà el nom de Molins del Pont (o del Puente com es deia oficialment). Aquest primer canvi fou derogat amb la vinguda de la Restauració borbònica, un any i escaig més tard, retornant a la denominació tradicional. EL segon canvi es donà durant la Guerra Civil (1936-1939) en què s'adoptà el nom de Molins de Llobregat, seguint la política d'eliminar dels topònims referències a elements monàrquics o religiosos. la denominació oficial de la vila, que es va catalanitzar definitivament per resolució de la Generalitat de Catalunya de 4 de juny de 1981.

Nou!!: Gegant (folklore) і Molins de Rei · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat de Ripoll, Catalunya.

Nou!!: Gegant (folklore) і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Gegant (folklore) і Monistrol de Montserrat · Veure més »

Navata

Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental.

Nou!!: Gegant (folklore) і Navata · Veure més »

Ninot

japonès Un ninot és una figura, de drap, de plàstic o d'altres materials, que representa una persona, un animal o qualsevol altre personatge.

Nou!!: Gegant (folklore) і Ninot · Veure més »

Olot

Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Gegant (folklore) і Olot · Veure més »

Ontinyent

Ontinyent és una ciutat del País Valencià.

Nou!!: Gegant (folklore) і Ontinyent · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Gegant (folklore) і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Gegant (folklore) і Països Catalans · Veure més »

Pagès

''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès, camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.

Nou!!: Gegant (folklore) і Pagès · Veure més »

Palamós

Palamós és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Gegant (folklore) і Palamós · Veure més »

Palau de la Paeria

El palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.

Nou!!: Gegant (folklore) і Palau de la Paeria · Veure més »

Peixateria

''Le Poissonnier'', Frans Snyders (1579-1653)). Una peixateria o pescateria és un comerç que es dedica a vendre peix i marisc.

Nou!!: Gegant (folklore) і Peixateria · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Gegant (folklore) і Pere el Gran · Veure més »

Pescador

Un pescador és la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent.

Nou!!: Gegant (folklore) і Pescador · Veure més »

Procònsol

Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Gegant (folklore) і Procònsol · Veure més »

Processó religiosa

Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una professó religiosa o processó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita.

Nou!!: Gegant (folklore) і Processó religiosa · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat mitjana.

Nou!!: Gegant (folklore) і Ramon de Penyafort · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Gegant (folklore) і Reis Catòlics · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, la capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Gegant (folklore) і Reus · Veure més »

Ripoll

La vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès i cap del partit judicial de Ripoll a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Gegant (folklore) і Ripoll · Veure més »

Sales

* Sales (grup humà), poble de la Sarmàcia europea, a la vora del riu Salis a la regió de Livònia.

Nou!!: Gegant (folklore) і Sales · Veure més »

Sant Antoni de Cervera

Sant Antoni de Cervera és una obra de Cervera (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Gegant (folklore) і Sant Antoni de Cervera · Veure més »

Sant Llorenç Savall

Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental en la part septentrional d'aquesta comarca, en el límit amb les del Moianès i el Vallès Oriental.

Nou!!: Gegant (folklore) і Sant Llorenç Savall · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població aproximada de 4.000 habitants.

Nou!!: Gegant (folklore) і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Santa Maria de Cervera

Santa Maria de Cervera és una església gòtica amb elements romànics, situada al municipi de Cervera, la Segarra.

Nou!!: Gegant (folklore) і Santa Maria de Cervera · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Gegant (folklore) і Sàpiens · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Gegant (folklore) і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Gegant (folklore) і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Gegant (folklore) і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Gegant (folklore) і Segle XVII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Gegant (folklore) і Segle XX · Veure més »

Seguici popular

El seguici popular és l'element definidor de l'apartat patrimonial de les celebracions populars i tradicionals del cicle del Corpus Christi i de les Festes Majors als Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і Seguici popular · Veure més »

Taller Sarandaca

El Taller Sarandaca un taller d'escultura i imatgeria festiva creat i dirigit per Ramon Aumedes i Farré el 1973, situat des del 2006 a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, al Vallès Oriental.

Nou!!: Gegant (folklore) і Taller Sarandaca · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Gegant (folklore) і Terrassa · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Gegant (folklore) і Tortosa · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Gegant (folklore) і Universitat de Cervera · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Gegant (folklore) і València · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: Gegant (folklore) і Vila-real · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Gegant (folklore) і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

Nou!!: Gegant (folklore) і Vilassar de Dalt · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (en llatí), a l'Antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi Romà.

Nou!!: Gegant (folklore) і Vil·la romana · Veure més »

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià que pertany a la província de Castelló.

Nou!!: Gegant (folklore) і Vinaròs · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Gegant (folklore) і Violant d'Hongria · Veure més »

Violeta

* Violeta, diverses plantes herbàcies vegeu Viola (gènere).

Nou!!: Gegant (folklore) і Violeta · Veure més »

1 de juny

L'1 de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1 de juny · Veure més »

1424

;Països catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1424 · Veure més »

1450

Sense descripció.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1450 · Veure més »

1601

Sense descripció.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1601 · Veure més »

1609

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1609 · Veure més »

1741

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1741 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1840 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1850 · Veure més »

1853

;Països Catalans: 23 d'abril - Barcelona: Fundació de l'Orfeó Barcelonès, primer orfeó de l'Estat Espanyol.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1853 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1887 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1893 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1896 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1905 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1912 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1913 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1914 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1946 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1949 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1950 · Veure més »

1951

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1951 · Veure més »

1952

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1952 · Veure més »

1956

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1956 · Veure més »

1972

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1972 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1974 · Veure més »

1984

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1984 · Veure més »

1987

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1987 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1988 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1989 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1991 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1992 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1994 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1995 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 1996 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Gegant (folklore) і 2000 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Gegant (folklore) і 2002 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Gegant (folklore) і 2004 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Gegant (folklore) і 2006 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Gegant (folklore) і 2008 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Gegant (folklore) і 2009 · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gegant (folklore) і 24 d'agost · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gegant (folklore) і 24 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gegantons, Gegants de Viserta, Gegants de viserta, Gegants del Corpus, Gegantó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »