Taula de continguts
195 les relacions: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, Alfons el Cast, Aragó, Arbúcies, Arenys de Mar, Badalona, Baix Maestrat, Baixa edat mitjana, Barberà del Vallès, Barcelona, Basc, Bèlgica, Bellvís, Benicarló, Besalú, Bescanó, Braga, Cabeçuts d'Olot, Cabrils, Cabuts, Calàbria, Canigó (poema), Canovelles, Cap de Lligamosques, Cardona, Cassà de la Selva, Castella, Castelló (la Ribera Alta), Castellterçol, Cavallets, Celestí Devesa, Cervera, Colla gegantera, Colla Gegantera de Reus, Comte Tallaferro, Constança de Sicília, Coreografia, Corpus Christi, Cristòfor de Lícia, Cristòfor Despuig, David, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Edat mitjana, El Ingenio, El Masnou, Enramades, Enramades d'Arbúcies, Família Robafaves, Fèlix de Roma (patró de Vilafranca), ... Ampliar l'índex (145 més) »
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989. Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una federació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva dins l'àmbit català.
Veure Gegant (folklore) і Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Gegant (folklore) і Alfons el Cast
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Gegant (folklore) і Aragó
Arbúcies
Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Veure Gegant (folklore) і Arbúcies
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Veure Gegant (folklore) і Arenys de Mar
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Veure Gegant (folklore) і Badalona
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Veure Gegant (folklore) і Baix Maestrat
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Veure Gegant (folklore) і Baixa edat mitjana
Barberà del Vallès
Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Gegant (folklore) і Barberà del Vallès
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Gegant (folklore) і Barcelona
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Gegant (folklore) і Basc
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Gegant (folklore) і Bèlgica
Bellvís
Bellvís és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell, que es troba al límit amb el Segrià i la Noguera.
Veure Gegant (folklore) і Bellvís
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Veure Gegant (folklore) і Benicarló
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Gegant (folklore) і Besalú
Bescanó
Bescanó és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona.
Veure Gegant (folklore) і Bescanó
Braga
Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.
Veure Gegant (folklore) і Braga
Cabeçuts d'Olot
Els Cabeçuts d'Olot formen part del Seguici Festiu de la ciutat d'Olot.
Veure Gegant (folklore) і Cabeçuts d'Olot
Cabrils
Cabrils és un municipi de la comarca del Maresme.
Veure Gegant (folklore) і Cabrils
Cabuts
'''Capgrossos''' a Bellpuig Els cabuts, capgrossos, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets són figures antropomorfes típiques de les festes populars dels Països Catalans i el País Basc (on s'anomenen Buruhandiak o Kilikiliak).
Veure Gegant (folklore) і Cabuts
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Gegant (folklore) і Calàbria
Canigó (poema)
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.
Veure Gegant (folklore) і Canigó (poema)
Canovelles
Canovelles és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat a la vall mitjana del riu Congost, amb una extensió de 6,75 quilòmetres quadrats.
Veure Gegant (folklore) і Canovelles
Cap de Lligamosques
El Cap de Lligamosques és un capgròs atribuit a Ramon Amadeu, construit en 1817 en per encàrrec del farmacèutic Francesc de Bolòs.
Veure Gegant (folklore) і Cap de Lligamosques
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Gegant (folklore) і Cardona
Cassà de la Selva
Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.
Veure Gegant (folklore) і Cassà de la Selva
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Gegant (folklore) і Castella
Castelló (la Ribera Alta)
Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Gegant (folklore) і Castelló (la Ribera Alta)
Castellterçol
Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.
Veure Gegant (folklore) і Castellterçol
Cavallets
Cavallets tradicionals Hamburg. Els cavallets (francès carrousel) són una atracció pròpia de fires o parcs d'atraccions que consisteix en una gran plataforma rodona que gira en un pla horitzontal.
Veure Gegant (folklore) і Cavallets
Celestí Devesa
Celestí Devesa (Begudà, 20 de gener de 1868 - Olot, 1 d'agost de 1935) fou un escultor garrotxí.
Veure Gegant (folklore) і Celestí Devesa
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Veure Gegant (folklore) і Cervera
Colla gegantera
Una colla gegantera o colla de geganters és una agrupació de persones que tenen custòdia i porten els gegants a les cercaviles i festes majors.
Veure Gegant (folklore) і Colla gegantera
Colla Gegantera de Reus
La Colla Gegantera de Reus és un grup d'animació local de la ciutat de Reus encarregat de fer ballar els gegants de Reus, així com la mulassa de Reus.
Veure Gegant (folklore) і Colla Gegantera de Reus
Comte Tallaferro
El Comte Tallaferro és un personatge mític del poema èpic Canigó escrit per Jacint Verdaguer el 1886.
Veure Gegant (folklore) і Comte Tallaferro
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Gegant (folklore) і Constança de Sicília
Coreografia
''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' La coreografia és el disseny de moviments i estructures enmig d'una dansa, de forma que es creïn figures, patrons i transicions d'elles amb un efecte estètic més enllà de seguir uns passos prefixats o un ritme concret.
Veure Gegant (folklore) і Coreografia
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Veure Gegant (folklore) і Corpus Christi
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Veure Gegant (folklore) і Cristòfor de Lícia
Cristòfor Despuig
Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.
Veure Gegant (folklore) і Cristòfor Despuig
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Veure Gegant (folklore) і David
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Veure Gegant (folklore) і Dècada del 1980
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Veure Gegant (folklore) і Dècada del 1990
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Gegant (folklore) і Edat mitjana
El Ingenio
La casa El Ingenio és una botiga i un taller artesanal de producció de figures de cartó pedra, així com els productes de diversió, joc, màgia i espectacle.
Veure Gegant (folklore) і El Ingenio
El Masnou
El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Veure Gegant (folklore) і El Masnou
Enramades
Mostra de disseny d'una enramada Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera.
Veure Gegant (folklore) і Enramades
Enramades d'Arbúcies
Catifa de flors de la Carretera feta per alumnes i professors de l'Institut Montsoriu d'Arbúcies durant les Enramades de l'any 2016. Les Enramades d'Arbúcies són una festa tradicional de la vila d'Arbúcies que se celebra durant la vuitada de corpus i durant la qual es fan catifes de flors, passades, danses, sardanes, enramades, concerts i cercaviles.
Veure Gegant (folklore) і Enramades d'Arbúcies
Família Robafaves
La Família Robafaves és un grup de gegants de Mataró que participa en les comparses de Les Santes.
Veure Gegant (folklore) і Família Robafaves
Fèlix de Roma (patró de Vilafranca)
Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès, fou un màrtir romà que fou sepultat a la catacumba de Calepodi, situada al tercer mil·liari de la via Aurèlia.
Veure Gegant (folklore) і Fèlix de Roma (patró de Vilafranca)
Festa major
Drac de Vilafranca, el drac més antic d'Europa. Celebració dels Castellers de Vilafranca durant la jornada castellera de la Festa Major de Vilafranca 2017. Baixada de l'Àliga durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat.
Veure Gegant (folklore) і Festa major
Festa Major de Reus
El Gegants de Reus El Gegants de Reus La Festa Major de Sant Pere és considerada la festa gran de Reus.
Veure Gegant (folklore) і Festa Major de Reus
Festa Major de Vilafranca del Penedès
La Festa Major de Vilafranca del Penedès, en honor de Sant Fèlix, té l'origen al i es celebra anualment els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre.
Veure Gegant (folklore) і Festa Major de Vilafranca del Penedès
Festes de Misericòrdia
XVIII per Rafael Compte Les Festes de Misericòrdia són la segona Festa Major de Reus (també se'n diu Festa Major petita) que se celebren a l'entorn del 25 de setembre, data en la qual al es documenta l'aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a una noieta, el 1592.
Veure Gegant (folklore) і Festes de Misericòrdia
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Veure Gegant (folklore) і Festes de Santa Tecla de Tarragona
Festes del Renaixement a Tortosa
Grup d'Abanderats de Tortosa La Festa del Renaixement és una festa que se celebra a Tortosa la tercera setmana de juliol amb el subtítol de l'esplendor d'una ciutat del segle XVI.
Veure Gegant (folklore) і Festes del Renaixement a Tortosa
Festes del Tura
Els Gegants d'Olot Les Festes del Tura és la festa major d'Olot.
Veure Gegant (folklore) і Festes del Tura
Flor de neu
La flor de neu (Leontopodium alpinum), també coneguda per la paraula alemanya Edelweiss (o Edelweiß, que significa 'blanc pur'), és una planta de la família de les asteràcies.
Veure Gegant (folklore) і Flor de neu
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Gegant (folklore) і França
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Gegant (folklore) і Franquisme
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Veure Gegant (folklore) і Garrotxa
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Veure Gegant (folklore) і Gegant (folklore)
Gegants d'Olot
Els Gegants d'Olot són una parella de figures processionals que representen la vila d'Olot.
Veure Gegant (folklore) і Gegants d'Olot
Gegants de Barcelona
Els gegants de Barcelona formen part de la imatgeria festiva de la ciutat.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Barcelona
Gegants de Cardona
Els orígens de la tradició gegantera de Cardona es remunten a segles enrere i van estretament lligades a les festivitats del Corpus.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Cardona
Gegants de Cassà de la Selva
Els Gegants de Cassà de la Selva són una parella de gegants construïts el 1959 per l'artista olotí Lluís Carbonell; el 1997 se'n feu una còpia exacte al taller de Manel Casserras.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Cassà de la Selva
Gegants de Castellterçol
Els gegants de Castellterçol són una parella de gegants anomenats Griselda i Tallaferro que formen part del seguici festiu de la vila, portats per la Colla Gegantera.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Castellterçol
Gegants de la Ciutat de Barcelona
Els Gegants de la Ciutat de Barcelona o Gegants de la Ciutat són una parella de gegants, anomenats Jaume I i Violant d'Hongria, propietat de l'Ajuntament de Barcelona i delegats a la Coordinadora de Geganters de Barcelona.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de la Ciutat de Barcelona
Gegants de Lleida
El conjunt dels Gegants de Lleida està constituït per cinc parelles de gegants i una parella de gegantons, propietat de la Paeria.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Lleida
Gegants de Maó
Els Gegants de Maó són una família de gegants que van establir-se de manera permanent a Menorca a la ciutat de Maó, després d'una primera visita com gegants llogats durant les «Festes Populars de Setembre» del 1934, en temps de la Segona República Espanyola, quan els noms de les festes majors es van secularitzar.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Maó
Gegants de Molins de Rei
Els gegants de Molins de Rei, a l'esquerra la parella de gegants nous, i a la dreta, els gegants vells Aspecte actual dels Gegants Nous de Molins de Rei. Molins de Rei, vila del Baix Llobregat, és una vila amb gran tradició gegantera i té l'honor de ser la 4a Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 1988.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Molins de Rei
Gegants de Reus
Gegant Negre Els Gegants al començament del segle XX Gegants de Reus1 Els Gegants de Reus són cinc parelles de gegants acompanyats normalment per la Mulassa i que formen part del Seguici Festiu de la ciutat, portats pels membres de la Colla Gegantera.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Reus
Gegants de Ripoll
Els gegants de Ripoll són en Guifré, en homenatge a Guifré el Pilós, i la seva muller, Guinedell (Guinidilda d'Empúries).
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Ripoll
Gegants de Sant Jaume
Els Gegants de Sant Jaume són uns gegants històrics de la ciutat de Barcelona, relacionats amb la Parròquia de Sant Jaume Apòstol.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Sant Jaume
Gegants de Santa Maria del Mar
Els Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona, al Barcelonès, són uns gegants històrics de la ciutat documentats des del i pertanyents a la Basílica de Santa Maria del Mar.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Santa Maria del Mar
Gegants de Sitges
Els '''gegants de Sitges''' ("nous") a la Festa Major del 2008 Els gegants de Sitges estan formats per tres grups de gegants; Els gegants vells, estrenats el 1897, els gegants Americanos, de l'any 1965 i els gegants Moros de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges, de 1979.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Sitges
Gegants de Tarragona
Els Gegants de Tarragona els formen tres parelles de gegants, els gegantons Negritos, els gegants Moros i els gegants Vells.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Tarragona
Gegants de Viserta
Els Gegants de Viserta pertanyen al municipi de Monistrol de Montserrat.
Veure Gegant (folklore) і Gegants de Viserta
Gegants del Pi
Els Gegants del Pi són portats per l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi, una associació cultural creada el 1992 al barri del Pi de la Ciutat Vella (Barcelona) que assumeix totes les tasques que es desprenen del funcionament dels elements festius de la parròquia i és continuadora del treball des de 1960 havia dut a terme el Patronat dels Gegants del Pi.
Veure Gegant (folklore) і Gegants del Pi
Goliat
Goliat és descrit a la Bíblia com un gegant de la ciutat filistea de Gat, amb una alçada de sis colzes i un pam (uns dos metres i mig) amb sis dits a cada mà i a cada peu (hexadactília), que va desafiar els israelites, va entrar en combat singular amb David, que havia anat al camp de batalla a veure els seus germans més grans.
Veure Gegant (folklore) і Goliat
Gresca Gegantera d'Andorra la Vella
La Gresca Gegantera d’Andorra la Vella és una entitat andorrana que té la missió de difondre la cultura popular i pirinenca del Principat d’Andorra.
Veure Gegant (folklore) і Gresca Gegantera d'Andorra la Vella
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Gegant (folklore) і Guifré el Pilós
Imatgeria festiva
La imatgeria festiva són totes aquelles carcasses voluminoses i figurots, tant amb formes antropomòrfiques com zoomòrfiques, que, portades des de dins o arrossegades per portadors, participen en cercaviles, seguicis i processons.
Veure Gegant (folklore) і Imatgeria festiva
Indumentària tradicional
Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.
Veure Gegant (folklore) і Indumentària tradicional
Institut del Teatre
LInstitut del Teatre és un centre superior públic, dedicat a la formació, la creació, la recerca, la conservació i la difusió de patrimoni en el camp de les arts escèniques.
Veure Gegant (folklore) і Institut del Teatre
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Gegant (folklore) і Itàlia
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Veure Gegant (folklore) і Jacint Verdaguer i Santaló
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Gegant (folklore) і Jaume el Conqueridor
Joan Amades i Gelats
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català.
Veure Gegant (folklore) і Joan Amades i Gelats
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure Gegant (folklore) і Josep Puig i Cadafalch
La Cellera de Ter
La Cellera de Ter o localment simplement la Cellera, és un municipi de la comarca de la Selva.
Veure Gegant (folklore) і La Cellera de Ter
La Força de Vilamajor
La Força de Vilamajor és el nucli de poblament medieval, on destaca la Torre Roja, un dels elements més ben conservats del poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Gegant (folklore) і La Força de Vilamajor
La Mercè
Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.
Veure Gegant (folklore) і La Mercè
Lambert Escaler i Milà
Lambert Escaler i Milà (Vilafranca del Penedès, 1874 - Barcelona, 1957) va ser un escultor, decorador i comediògraf català, que va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb influències simbolistes i de l'Art Nouveau amb les quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial.
Veure Gegant (folklore) і Lambert Escaler i Milà
Línia Palamós-Girona-Banyoles
La línia Palamós-Girona-Banyoles era una línia de ferrocarril que unia les localitats de Palamós, Girona i Banyoles.
Veure Gegant (folklore) і Línia Palamós-Girona-Banyoles
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Gegant (folklore) і Lleida
Llotja de Tortosa
La Llotja és un edifici de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Gegant (folklore) і Llotja de Tortosa
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Gegant (folklore) і Mallorca
Manel Casserras i Boix
Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.
Veure Gegant (folklore) і Manel Casserras i Boix
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Gegant (folklore) і Mataró
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Gegant (folklore) і Matrimoni
Miquel Blay i Fàbrega
Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.
Veure Gegant (folklore) і Miquel Blay i Fàbrega
Mobilització espontània
''Batalla de coixins'' a Toronto el 2005 ''Dia sense pantalons'' a Nova York el 2012 Mobilització espontània (en anglès, flash mob), és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom una mica inusual i després es dispersa ràpidament.
Veure Gegant (folklore) і Mobilització espontània
Molins de Rei
Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Veure Gegant (folklore) і Molins de Rei
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Gegant (folklore) і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Monistrol de Montserrat
Monistrol de Montserrat és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Gegant (folklore) і Monistrol de Montserrat
Navata
Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental.
Veure Gegant (folklore) і Navata
Ninot
japonès Un ninot és una figura, de drap, de plàstic o d'altres materials, que representa una persona, un animal o qualsevol altre personatge.
Veure Gegant (folklore) і Ninot
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Gegant (folklore) і Olot
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Gegant (folklore) і Ontinyent
Ordal
Ordal és un poble del municipi de Subirats, a la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Gegant (folklore) і Ordal
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Gegant (folklore) і País Basc
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Gegant (folklore) і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Gegant (folklore) і Països Catalans
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Veure Gegant (folklore) і Pagès
Palamós
Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Gegant (folklore) і Palamós
Palau de la Paeria
El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.
Veure Gegant (folklore) і Palau de la Paeria
Peixateria
''Le Poissonnier'', Frans Snyders (1579-1653)). Una peixateria o pescateria és un comerç que es dedica a vendre peix i marisc.
Veure Gegant (folklore) і Peixateria
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Gegant (folklore) і Pere el Gran
Pescador
Un pescador és la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent.
Veure Gegant (folklore) і Pescador
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Gegant (folklore) і Portugal
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Veure Gegant (folklore) і Procònsol
Processó
Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.
Veure Gegant (folklore) і Processó
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Veure Gegant (folklore) і Ramon de Penyafort
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Gegant (folklore) і Reis Catòlics
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Gegant (folklore) і Reus
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Veure Gegant (folklore) і Ripoll
Sales
* Sales (grup humà), poble de la Sarmàcia europea, a la vora del riu Salis a la regió de Livònia.
Veure Gegant (folklore) і Sales
Sant Antoni de Cervera
Sant Antoni de Cervera és una obra de Cervera (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Gegant (folklore) і Sant Antoni de Cervera
Sant Llorenç Savall
Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Veure Gegant (folklore) і Sant Llorenç Savall
Sant Pere de Ribes
Sant Pere de Ribes, o Ribes, és un municipi de la comarca del Garraf.
Veure Gegant (folklore) і Sant Pere de Ribes
Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).
Veure Gegant (folklore) і Sant Pere de Vilamajor
Santa Maria de Cervera
Santa Maria de Cervera és una església gòtica amb elements romànics, situada al municipi de Cervera, la Segarra.
Veure Gegant (folklore) і Santa Maria de Cervera
Santander
Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.
Veure Gegant (folklore) і Santander
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Gegant (folklore) і Sàpiens
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Gegant (folklore) і Segle XIX
Seguici popular
El seguici popular és l'element definidor de l'apartat patrimonial de les celebracions populars i tradicionals del cicle del Corpus Christi i de les Festes Majors als Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і Seguici popular
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Gegant (folklore) і Sicília
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).
Veure Gegant (folklore) і Sitges
Taller Sarandaca
El Taller Sarandaca un taller d'escultura i imatgeria festiva creat i dirigit per Ramon Aumedes i Farré el 1973, situat des del 2006 a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, al Vallès Oriental.
Veure Gegant (folklore) і Taller Sarandaca
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Gegant (folklore) і Tarragona
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Veure Gegant (folklore) і Terrassa
Torroja del Priorat
Torroja del Priorat és una vila i municipi de la comarca del Priorat.
Veure Gegant (folklore) і Torroja del Priorat
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Gegant (folklore) і Tortosa
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Veure Gegant (folklore) і Universitat de Cervera
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Gegant (folklore) і València
Viana do Castelo
Viana do Castelo és un municipi portuguès, situat al districte de Viana do Castelo, a la regió del Nord i a la subregió de Minho-Lima.
Veure Gegant (folklore) і Viana do Castelo
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Veure Gegant (folklore) і Vila-real
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Gegant (folklore) і Vilafranca del Penedès
Vilassar de Dalt
Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.
Veure Gegant (folklore) і Vilassar de Dalt
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Veure Gegant (folklore) і Vil·la romana
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Gegant (folklore) і Vinaròs
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Veure Gegant (folklore) і Violant d'Hongria
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Gegant (folklore) і 1 de juny
1424
;Països catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1424
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure Gegant (folklore) і 1425
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Gegant (folklore) і 1450
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Gegant (folklore) і 1609
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Gegant (folklore) і 1741
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Gegant (folklore) і 1825
1840
;Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1840
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Gegant (folklore) і 1850
1853
;Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1853
1887
;Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1887
1893
;Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1893
1896
;Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1896
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Gegant (folklore) і 1905
1912
;Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1912
1913
;Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1913
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Gegant (folklore) і 1914
1946
;Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1946
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Gegant (folklore) і 1949
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Gegant (folklore) і 1950
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Gegant (folklore) і 1951
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Gegant (folklore) і 1952
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Gegant (folklore) і 1956
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Gegant (folklore) і 1972
1974
;Països Catalans.
Veure Gegant (folklore) і 1974
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Gegant (folklore) і 1984
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Gegant (folklore) і 1987
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Gegant (folklore) і 1988
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Gegant (folklore) і 1989
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Gegant (folklore) і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Gegant (folklore) і 1992
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Gegant (folklore) і 1994
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Gegant (folklore) і 1995
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Gegant (folklore) і 1996
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Gegant (folklore) і 2000
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Gegant (folklore) і 2002
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Gegant (folklore) і 2004
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Gegant (folklore) і 2006
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Gegant (folklore) і 2008
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Gegant (folklore) і 2009
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Gegant (folklore) і 24 d'agost
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Gegant (folklore) і 24 de setembre
També conegut com Gegantons, Gegants de viserta, Gegants del Corpus, Gegantó.