Accés més ràpid que el navegador!
179 les relacions: Ab Urbe Condita, Abelox, Algarve, Allucius, Alorcus, Alps, Amposta, Antiga Roma, Apenins, Apià, Arezzo, Arles, Arquimedes, Útica, Òlcades, Òstia, Àfrica, Baeza, Batalla d'Hibera, Batalla d'Ilipa, Batalla de Cannes, Batalla de Cissa, Batalla de Cornus, Batalla de les boques de l'Ebre, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Metaure, Batalla del Trèbia (218 aC), Bois (poble celta), Brutis, Cadis, Carpetans, Cartagena, Cartago, Càpua, Cònsol romà, Celtes, Celtibers, Cornelis Cort, Cornos, Dictador, Ebre, Edat antiga, Edecó, Edetània, Egipte, Elefant de guerra, Elefants, Empúries, Estret de Gibraltar, ..., Etòlia, Etruscs, Exèrcit cartaginès, Exèrcit romà, Expedició militar, Fabi Màxim, Filip V de Macedònia, Foner balear, França, Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC), Gai Flamini (cònsol), Gai Leli, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gneu Corneli Escipió Calvus, Guerres Púniques, Guissona, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hannó el Gran, Hàsdrubal (fill de Giscó), Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar), Hàsdrubal Barca, Hàsdrubal el Calb, Hieró II, Himilcó (senador), Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Hispània Ulterior, Ibèria, Ibers, Ilergets, Illes Balears, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Indíbil, Itàlia, Itàlia romana, La Ràpita (Montsià), Latifundi, Lígurs, Lisboa, Llançà, Llatins, Lleida, Llombardia, Lucània, Luci Corneli Lèntul Caudí (cònsol), Luci Manli Acidí (pretor 210 aC), Lusitània, Magó (209 aC), Magó Barca, Mandoni, Mar Mediterrània, Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC), Marc Juni Silà (pretor), Marina cartaginesa, Marina romana, Massàlia, Massinissa de Numídia, Numídia, Osca, Pèrgam, Púnics, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Pirineus, Polibi, Primera Guerra Macedònica, Primera Guerra Púnica, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Pulla, Quinquerrem, Quint Fabi Màxim Berrugós, Regne de Macedònia, República Romana, Riu Po, Riu Ticino, Roma, Sagunt, Saguntum, Santo Tomé, Sardenya, Sàmnium, Sífax, Senat Romà, Setge de Sagunt, Sicília, Siracusa, Tajo, Talent, Tàctiques Fabianes, Tàrent, Tàrraco, Tíber, Tercera Guerra Púnica, Terenci Varró, Terra cremada, Tit Fonteu, Titus Livi, Torí, Tractat de l'Ebre, Triari, Tunísia, Tunis, Vacceus, Zama Regia, 185 aC, 194 aC, 197 aC, 201 aC, 202 aC, 205 aC, 206 aC, 207 aC, 208 aC, 209 aC, 210 aC, 211 aC, 214 aC, 215 aC, 216 aC, 217 aC, 218 aC, 219 aC, 226 aC. Ampliar l'índex (129 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Ab Urbe Condita · Veure més »
Abelox
Abelox (Abelox o Abilyx; Ἀβιλυξ) va ser un noble d'Hispània amic de Cartago que després es va passar al bàndol romà i va lliurar als generals romans, els germans Gneu i Publi Escipió, els ostatges, fills i familiars de diferents caps de tribus hispàniques, que Hanníbal havia portat a Sagunt i estaven en poder dels cartaginesos després d'enganyar Bostar, el comandant cartaginès.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Abelox · Veure més »
Algarve
LAlgarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Algarve · Veure més »
Allucius
Allucius fou un príncep dels ibers.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Allucius · Veure més »
Alorcus
Alorcus va ser un iber (o més possiblement un home d'origen celta) probablement de família notable, amic i hoste dels saguntins, que era a Sagunt quan la ciutat estava assetjada pels cartaginesos i que va fer pressió perquè els habitants de la ciutat acceptessin els termes imposats per Anníbal i la rendissin (218 aC), segons diu Titus Livi.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Alorcus · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Alps · Veure més »
Amposta
Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Amposta · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Antiga Roma · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Apenins · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Apià · Veure més »
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Arezzo · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Arles · Veure més »
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Arquimedes · Veure més »
Útica
Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Útica · Veure més »
Òlcades
Els òlcades (en llatí Olcades, en grec antic Ὀλκάδες) eren un poble celta d'Hispània, al curs alt del riu Anas, al nord-est del territori després ocupat pels oretans.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Òlcades · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Òstia · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Àfrica · Veure més »
Baeza
Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Baeza · Veure més »
Batalla d'Hibera
La batalla d'Hibera (sovint escrit Ibera), més coneguda com a batalla de Dertosa, va tenir lloc a la primavera de l'any 215 aC, entre Àsdrubal Barca i els germans Publi i Gneu Corneli Escipió, en les proximitats d'Ibera, al sud del riu Ebre.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla d'Hibera · Veure més »
Batalla d'Ilipa
La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla d'Ilipa · Veure més »
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla de Cannes · Veure més »
Batalla de Cissa
La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla de Cissa · Veure més »
Batalla de Cornus
La Batalla de Cornus va ser un enfrontament de la Segona Guerra Púnica, que va tenir lloc l'any 215 aC a l'illa de Sardenya.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla de Cornus · Veure més »
Batalla de les boques de l'Ebre
La Batalla de les boques de l'Ebre, fou una batalla naval que tingué lloc entre la flota cartaginesa i la flota romana a prop de la desembocadura del riu Ebre, la primavera de 217 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla de les boques de l'Ebre · Veure més »
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla de Zama · Veure més »
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla del llac Trasimè · Veure més »
Batalla del Metaure
La batalla del Metaure fou un combat lliurat el 207 aC entre Asdrúbal, germà d'Anníbal i els cònsols romans Gai Claudi Neró i Marc Livi Salinàtor, en la qual el primer fou totalment derrotat i mort.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla del Metaure · Veure més »
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Bois (poble celta) · Veure més »
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Brutis · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Cadis · Veure més »
Carpetans
Els carpetans (llatí Carpetani) varen ser un grup preromà considerat com un dels diversos pobles celtes que habitaven l'oest i el nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Carpetans · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Cartagena · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Cartago · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Càpua · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Cònsol romà · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Celtes · Veure més »
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Celtibers · Veure més »
Cornelis Cort
Cornelis Cort Lot i les seves filles'', gravat de Cornelis Cort que reprodueix un disseny de Frans Floris de Vriendt Cornelis Cort (Hoorn o Edam, cap a 1533 – Roma, cap al 17 de març de 1578) és un gravador holandès del renaixement, famós per la seva col·laboració amb Ticià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Cornelis Cort · Veure més »
Cornos
Cornos (en grec antic Κόρνος) va ser una antiga ciutat de l'oest de Sardenya i capital de la part occidental de l'illa segons Titus Livi.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Cornos · Veure més »
Dictador
duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Dictador · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Ebre · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Edat antiga · Veure més »
Edecó
Edecó (Edecon, Ἐδεκών) fou el cap o rei dels edetans al.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Edecó · Veure més »
Edetània
Edetània va ser el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Edetània · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Egipte · Veure més »
Elefant de guerra
XIII. Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Elefant de guerra · Veure més »
Elefants
Els elefants són grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Elefants · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Empúries · Veure més »
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Estret de Gibraltar · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Etòlia · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Etruscs · Veure més »
Exèrcit cartaginès
Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Exèrcit cartaginès · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Exèrcit romà · Veure més »
Expedició militar
Mapa de l'expedició militar d'Atenes a Sicília de l'any 415 a. C Expedició militar (derivat del llatí expeditio) és qualsevol empresa de guerra on l'escenari de la batalla es troba separat de la nació o base d'operacions, de manera que es pot considerar tallada qualsevol línia de comunicació.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Expedició militar · Veure més »
Fabi Màxim
Els Fabi Màxim (en Fabii Maximi) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognom Màxim.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Fabi Màxim · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Filip V de Macedònia · Veure més »
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies. La provisió de soldats mercenaris es feia per lleves voluntàries, encara que a la fase final de les guerres púniques els cartaginesos, impel·lits a reclutar noves tropes, tengueren enfrontaments amb les poblacions balears i sembla que, almenys a Menorca, procediren a lleves forçoses.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Foner balear · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і França · Veure més »
Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC)
Gai Claudi Neró (en llatí Caius Claudius Nero) va ser un magistrat romà que pertanyia a la Gens Clàudia, branca dels Tiberii.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC) · Veure més »
Gai Flamini (cònsol)
Gai Flamini - Caius Flaminius -fill d'un Gai Flamini desconegut, va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Gai Flamini (cònsol) · Veure més »
Gai Leli
Gai Leli (en llatí Caius Lelius o Gaius Lelius) va ser un magistrat romà, general i estadista.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Gai Leli · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Gals · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Gneu Corneli Escipió Calvus · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Guerres Púniques · Veure més »
Guissona
Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Guissona · Veure més »
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hamílcar Barca · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hannó el Gran
Hannó el Gran (Μέγας) segons diu Appià, anomenat així pel que sembla pels seus èxits a Àfrica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hannó el Gran · Veure més »
Hàsdrubal (fill de Giscó)
Hàsdrubal, fill de Giscó fou un general cartaginès a Hispània durant la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hàsdrubal (fill de Giscó) · Veure més »
Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar)
Hàsdrubal, conegut també com a Hàsdrubal el Bell i Hàsdrubal el Vell (circa 270 aC - 221 aC) fou un líder cartaginès, gendre i successor d'Hamílcar Barca i cunyat d'Hanníbal Barca.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) · Veure més »
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hàsdrubal Barca · Veure més »
Hàsdrubal el Calb
Hàsdrubal el Calb (en llatí Hasdrubal Calvus) va ser el comandant de l'expedició cartaginesa a Sardinia a la Segona Guerra Púnica l'any 215 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hàsdrubal el Calb · Veure més »
Hieró II
Tomba d'Hieró II a Siracusa Hieró II (Hieron; Ἱέρων) (Siracusa abans del 306 aC- 216 aC) fou tirà de Siracusa, fill d'un siracusà notable de nom Hièrocles que deia ser descendent de Geló I i d'una serventa.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hieró II · Veure més »
Himilcó (senador)
Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un senador cartaginès que menciona Titus Livi.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Himilcó (senador) · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hispània Tarraconense · Veure més »
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Hispània Ulterior · Veure més »
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Ibèria · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Ibers · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Ilergets · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Illes Balears · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Imperi Romà · Veure més »
Indíbil
Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Indíbil · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Itàlia · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Itàlia romana · Veure més »
La Ràpita (Montsià)
La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і La Ràpita (Montsià) · Veure més »
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Latifundi · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Lígurs · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Lisboa · Veure més »
Llançà
Llançà és un municipi de la Costa Brava nord, a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Llançà · Veure més »
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Llatins · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Lleida · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Llombardia · Veure més »
Lucània
Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Lucània · Veure més »
Luci Corneli Lèntul Caudí (cònsol)
Luci Corneli Lèntul Caudí (Lucius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Luci Corneli Lèntul Caudí (cònsol) · Veure més »
Luci Manli Acidí (pretor 210 aC)
Luci Manli Acidí (en Lucius Manlius Acidinus) va ser un cavaller romà elegit pretor urbà l'any 210 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Luci Manli Acidí (pretor 210 aC) · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Lusitània · Veure més »
Magó (209 aC)
Magó fou el comandant de la guarnició cartaginesa de Cartago Nova quan aquesta ciutat fou atacada per Publi Corneli Escipió el 209 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Magó (209 aC) · Veure més »
Magó Barca
Magó Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Magó Barca · Veure més »
Mandoni
Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Mandoni · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà, el més important de la família dels Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC) · Veure més »
Marc Juni Silà (pretor)
Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà al que els habitants de Neàpolis van posar al front de la ciutat en la Segona Guerra Púnica (216 aC) en la defensa contra Anníbal.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Marc Juni Silà (pretor) · Veure més »
Marina cartaginesa
Imperi marítim cartaginès. La marina cartaginesa era en el seu moment d'esplendor la més potent del món conegut.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Marina cartaginesa · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Marina romana · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Massàlia · Veure més »
Massinissa de Numídia
Massinissa I va ser rei dels massils de l'any 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Massinissa de Numídia · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Numídia · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Osca · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Pèrgam · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Púnics · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Península Ibèrica · Veure més »
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Pirineus · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Polibi · Veure més »
Primera Guerra Macedònica
La Primera Guerra Macedònica va ser el primer dels tres conflictes militars que van enfrontar al Regne de Macedònia amb la República de Roma.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Primera Guerra Macedònica · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Pulla · Veure més »
Quinquerrem
XIX del sistema d'una quinquerrem, amb cinc nivells de rems. Una quinquerrem (del llatí quinquerēmis, on quinque.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Quinquerrem · Veure més »
Quint Fabi Màxim Berrugós
Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) (Roma, v 275 aC - Roma, 203 aC) va ser un polític i militar romà.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Quint Fabi Màxim Berrugós · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Regne de Macedònia · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і República Romana · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Riu Po · Veure més »
Riu Ticino
El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabalós d'Itàlia després d'aquest darrer.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Riu Ticino · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Roma · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Sagunt · Veure més »
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Saguntum · Veure més »
Santo Tomé
Santo Tomé és un municipi de la província de Jaén de 2.344 habitants situat a la vall de l'alt Guadalquivir, en la comarca de Sierra de Cazorla.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Santo Tomé · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Sardenya · Veure més »
Sàmnium
Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Sàmnium · Veure més »
Sífax
Sifax (Aïn Témouchent, 250 aC - Tívoli, 202 aC) va ser un rei de la Numídia Occidental.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Sífax · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Senat Romà · Veure més »
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Setge de Sagunt · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Sicília · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Siracusa · Veure més »
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tajo · Veure més »
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Talent · Veure més »
Tàctiques Fabianes
Les Tàctiques Fabianes són una sèrie d'estratègies militars que tenen com a objectiu vèncer a l'oponent mitjançant una guerra de desgast.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tàctiques Fabianes · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tàrent · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tàrraco · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tíber · Veure més »
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tercera Guerra Púnica · Veure més »
Terenci Varró
Els Terenci Varró (Terentius Varro) foren una branca familiar de la gens Terència.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Terenci Varró · Veure més »
Terra cremada
iraquianes al 1991 Política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Terra cremada · Veure més »
Tit Fonteu
Tit Fonteu (en llatí Titus Fonteius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tit Fonteu · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Titus Livi · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Torí · Veure més »
Tractat de l'Ebre
El Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el 226 aC per Àsdrubal, en representació de Cartago, i la República Romana, que va fixar el riu Ebre (a la península Ibèrica) com a frontera entre les dues potències.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tractat de l'Ebre · Veure més »
Triari
Escultura que representa un triari de Johann Baptist Moroder- Lusenberg (1870 – 1932) situada en la "Villa Venecia" en Urtijëi, Itàlia. Els triaris (llatí: triarii) eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Triari · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tunísia · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Tunis · Veure més »
Vacceus
Excavació d'un jaciment arqueològic dels vacceus prop de Pintia Els vacceus (en llatí Vaccaei) foren un poble de la província Tarraconense a la regió del riu Duero, a la vora del riu Esla.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Vacceus · Veure més »
Zama Regia
Zama ('Zama la major') va ser una ciutat de Numídia situada a cinc dies de viatge al sud-oest de Cartago, segons Polibi i Titus Livi.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і Zama Regia · Veure més »
185 aC
El 185 aC és un any anterior al calendari romà.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 185 aC · Veure més »
194 aC
El 194 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 194 aC · Veure més »
197 aC
El 197 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 197 aC · Veure més »
201 aC
El 201 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 201 aC · Veure més »
202 aC
El 202 aC és un any comú denominat així des de la introducció del calendari gregorià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 202 aC · Veure més »
205 aC
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 205 aC · Veure més »
206 aC
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 206 aC · Veure més »
207 aC
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 207 aC · Veure més »
208 aC
El 208 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 208 aC · Veure més »
209 aC
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 209 aC · Veure més »
210 aC
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 210 aC · Veure més »
211 aC
El 211 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 211 aC · Veure més »
214 aC
El 214 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 214 aC · Veure més »
215 aC
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 215 aC · Veure més »
216 aC
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 216 aC · Veure més »
217 aC
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 217 aC · Veure més »
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 218 aC · Veure més »
219 aC
; Països Catalans.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 219 aC · Veure més »
226 aC
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Púnica і 226 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
II Guerra Púnica, Segona guerra Púnica, Segona guerra púnica.
