Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Aixovar funerari, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Arc (arma), Balma, Batalla d'Himera, Batalla d'Ilipa, Batalla de Baecula, Batalla de Cannes, Batalla de l'Axona, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Trèbia (218 aC), Ceràmica, Cos d'exèrcit, Cultura talaiòtica, Diodor de Sicília, Edat antiga, Edat del ferro, Elit, Els dotze treballs d'Hèracles, Estrabó, Exèrcit cartaginès, Exèrcit romà, Flavi Renat Vegeci, Fona, Gai Sal·lusti Crisp, Geríon (mitologia), Gimnèsies, Gimnetes, Giscó (pare d'Amílcar), Guerra de Jugurta, Guerra de les Gàl·lies, Guerra dels Mercenaris, Hamílcar (311 aC), Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Hort del Rei, Illa de Rodes, Illes Balears, Infanteria lleugera, Jugurta, Juli Cèsar, Juncàcies, Licòfron, Luci Anneu Flor, Magó Barca, Mallorca, Menorca, Mercenari, ..., Metall, Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics, Noms de les Illes Balears, Numídia, Ovidi, Palma, Púnics, Pedra, Península Itàlica, Període posttalaiòtic, Plom, Primera Guerra Púnica, Protohistòria, Quint Cecili Metel Baleàric, Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, Retorns, Segona Guerra Púnica, Setge d'Agrigent (406 aC), Sicília, Talaiot, Terracota, Timeu de Tauromènion, Titus Livi, Tropes auxiliars romanes, Vi, Virgili. Ampliar l'índex (26 més) »
Aixovar funerari
Guerrers de Terracota, part de l''''aixovar funerari''' de la tomba de l'emperador xinès Qin Shi Huangdi a Xi'an Laixovar funerari és el conjunt d'objectes dipositats en els enterraments, individuals o col·lectius, al costat del difunt.
Nou!!: Foner balear і Aixovar funerari · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Foner balear і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Foner balear і Antiguitat clàssica · Veure més »
Arc (arma)
”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.
Nou!!: Foner balear і Arc (arma) · Veure més »
Balma
Abric rocós a Thaurac Coveta o abric rocós del Matamon Una balma o bauma és un abric rocós en una cova natural poc profunda en la qual penetra la claror.
Nou!!: Foner balear і Balma · Veure més »
Batalla d'Himera
Diverses batalles s'anomenen batalla d'Himera.
Nou!!: Foner balear і Batalla d'Himera · Veure més »
Batalla d'Ilipa
La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.
Nou!!: Foner balear і Batalla d'Ilipa · Veure més »
Batalla de Baecula
La Batalla de Baecula va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 208 aC, durant la Segona Guerra Púnica, entre l'exèrcit cartaginès, sota el comandament d'Àsdrubal Barca i l'exèrcit romà, sota les ordres de Publi Corneli Escipió, l'Africà.
Nou!!: Foner balear і Batalla de Baecula · Veure més »
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Nou!!: Foner balear і Batalla de Cannes · Veure més »
Batalla de l'Axona
La batalla de l'Axona, coneguda també com a batalla de l'Aisne i lluitada el 57 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Foner balear і Batalla de l'Axona · Veure més »
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Foner balear і Batalla de Zama · Veure més »
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Nou!!: Foner balear і Batalla del llac Trasimè · Veure més »
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Nou!!: Foner balear і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Foner balear і Ceràmica · Veure més »
Cos d'exèrcit
Un Cos d'exèrcit és una unitat militar integrada per 2, 3, 4 o àdhuc 5 divisions, que actuen més o menys juntes i sota el comandament únic d'un General de divisió o pels països a tinent general, tot i que segons l'exèrcit es pot tractat d'un Tinent General, d'un General, o d'un Mariscal de Camp.
Nou!!: Foner balear і Cos d'exèrcit · Veure més »
Cultura talaiòtica
250px La cultura talaiòtica és l'etapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.
Nou!!: Foner balear і Cultura talaiòtica · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Foner balear і Diodor de Sicília · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Foner balear і Edat antiga · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Foner balear і Edat del ferro · Veure més »
Elit
Una elit és un grup social minoritari dins una societat que resulta privilegiat per la seva preminència en aspectes tan diversos com pot ser l'economia, la institucionalitat, la cultura… i que manté una situació de superioritat respecte a la resta de grups que formen part del col·lectiu.
Nou!!: Foner balear і Elit · Veure més »
Els dotze treballs d'Hèracles
Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.
Nou!!: Foner balear і Els dotze treballs d'Hèracles · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Foner balear і Estrabó · Veure més »
Exèrcit cartaginès
Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.
Nou!!: Foner balear і Exèrcit cartaginès · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Foner balear і Exèrcit romà · Veure més »
Flavi Renat Vegeci
XIV d'''Epitoma rei militaris'' Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del.
Nou!!: Foner balear і Flavi Renat Vegeci · Veure més »
Fona
Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.
Nou!!: Foner balear і Fona · Veure més »
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Nou!!: Foner balear і Gai Sal·lusti Crisp · Veure més »
Geríon (mitologia)
Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.
Nou!!: Foner balear і Geríon (mitologia) · Veure més »
Gimnèsies
Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.
Nou!!: Foner balear і Gimnèsies · Veure més »
Gimnetes
A l'antiga Grècia, els gimnetes (gymnḗtai, o γυμνῆτες, gymnḗtes, literalment 'nus', 'sense roba') o psils (psilói, literalment 'nus', 'pelats', 'despullats') eren la infanteria lleugera que normalment actuava en escaramusses, i que es distingia dels hoplites perquè portaven armes lleugeres i poca armadura.
Nou!!: Foner balear і Gimnetes · Veure més »
Giscó (pare d'Amílcar)
Giscó (en llatí Gisco, en grec antic Γίσκων) va ser un militar cartaginès, fill d'Hannó i probablement pare d'Amílcar, el general que es va enfrontar amb Agàtocles de Siracusa.
Nou!!: Foner balear і Giscó (pare d'Amílcar) · Veure més »
Guerra de Jugurta
La guerra de Jugurta fou un conflicte menor lliurat per la república de Roma contra el Regne de Numídia.
Nou!!: Foner balear і Guerra de Jugurta · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Foner balear і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Nou!!: Foner balear і Guerra dels Mercenaris · Veure més »
Hamílcar (311 aC)
Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) fill de Giscó va ser un militar cartaginès nomenat cap a l'any 312 aC substitut d'Hamílcar en el govern de la Sicília cartaginesa.
Nou!!: Foner balear і Hamílcar (311 aC) · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Foner balear і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Nou!!: Foner balear і Hàsdrubal Barca · Veure més »
Hort del Rei
Font d'aigua L'Hort del Rei, o s'Hort del Rei, són uns jardins de Palma, situats entre el Palau de l'Almudaina i l'avinguda d'Antoni Maura, prop del Moll Vell.
Nou!!: Foner balear і Hort del Rei · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Foner balear і Illa de Rodes · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Foner balear і Illes Balears · Veure més »
Infanteria lleugera
Sergent britànic amb uniforme de campanya (1898). La infanteria lleugera és un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic.
Nou!!: Foner balear і Infanteria lleugera · Veure més »
Jugurta
Jugurta o Yugarthn (Ἰουγούρθας o 2) va ser rei de Numídia de l'any 118 aC al 106 aC.
Nou!!: Foner balear і Jugurta · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Foner balear і Juli Cèsar · Veure més »
Juncàcies
Juncàcia, Juncàcies o Juncaceae, és una família de plantes amb flors.
Nou!!: Foner balear і Juncàcies · Veure més »
Licòfron
Licòfron, fill de Socles, fou un poeta i gramàtic de l'escola alexandrina nascut a Calcis d'Eubea.
Nou!!: Foner balear і Licòfron · Veure més »
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Nou!!: Foner balear і Luci Anneu Flor · Veure més »
Magó Barca
Magó Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal.
Nou!!: Foner balear і Magó Barca · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Foner balear і Mallorca · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Foner balear і Menorca · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Foner balear і Mercenari · Veure més »
Metall
pàgines.
Nou!!: Foner balear і Metall · Veure més »
Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics
Jaume Mir Els mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics són aquells mites creats per explicar l'origen dels pobladors indígenes de les Illes Balears a l'antiguitat.
Nou!!: Foner balear і Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics · Veure més »
Noms de les Illes Balears
Les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental situat entre Sardenya, la Península Ibèrica i la Barbaria.
Nou!!: Foner balear і Noms de les Illes Balears · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Foner balear і Numídia · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Foner balear і Ovidi · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Foner balear і Palma · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Foner balear і Púnics · Veure més »
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Nou!!: Foner balear і Pedra · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Foner balear і Península Itàlica · Veure més »
Període posttalaiòtic
Foner balear del període posttalaiòtic El període posttalaiòtic, període talaiòtic final o període baleàric és la darrera fase cronològica, ja corresponent a la protohistòria, de la cultura talaiòtica, que es desenvolupa a les Illes Gimnèsies, Menorca i Mallorca.
Nou!!: Foner balear і Període posttalaiòtic · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Foner balear і Plom · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Foner balear і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Protohistòria
La protohistòria se situa cronològicament entre la prehistòria i la història.
Nou!!: Foner balear і Protohistòria · Veure més »
Quint Cecili Metel Baleàric
'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.
Nou!!: Foner balear і Quint Cecili Metel Baleàric · Veure més »
Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft
La Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, anomenada popularment com la Pauly-Wissowa o simplement RE, és una enciclopèdia alemanya especialitzada en lantiguitat clàssica, composta per més de vuitanta volums amb els suplements.
Nou!!: Foner balear і Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft · Veure més »
Retorns
Els Retorns (en Nóstoi, literalment 'Retorns a casa') és un poema èpic de la literatura grega, avui perdut, que formava part del cicle troià.
Nou!!: Foner balear і Retorns · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Foner balear і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Setge d'Agrigent (406 aC)
El Setge d'Agrigent va tenir lloc el.
Nou!!: Foner balear і Setge d'Agrigent (406 aC) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Foner balear і Sicília · Veure més »
Talaiot
'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.
Nou!!: Foner balear і Talaiot · Veure més »
Terracota
El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.
Nou!!: Foner balear і Terracota · Veure més »
Timeu de Tauromènion
Timeu (Timaeus; Tauromènion, Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià.
Nou!!: Foner balear і Timeu de Tauromènion · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Foner balear і Titus Livi · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Foner balear і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Foner balear і Vi · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Foner balear і Virgili · Veure més »
