Taula de continguts
79 les relacions: Acaia, Agàtocles de Siracusa, Alfabet grec, Apià, August, Aulus Gel·li, Batalla de Cannes, Bomilcar (general), Calàbria, Calcis, Cartago, Castra Hannibalis, Caulònia, Cosenza, Crotona, Diodor de Sicília, Dionisi d'Halicarnàs, Dionisi el Vell, Enotris, Escil·lècion, Espàrtac, Esteve de Bizanci, Estrabó, Gai Fabrici Luscí (cònsol), Golf de Tàrent, Grumentum, Guerres civils romanes, Hanníbal Barca (247 aC), Hannó (fill de Bomilcar), Hàsdrubal Barca, Hèrcules, Heraclea de Lucània, Itàlics, Joan Zonaràs, Justí (historiador), Justinià I, Llengües itàliques, Locres Epizefiris, Locris, Lucans, Lucània, Luci Anneu Flor, Luci Papiri Cursor (cònsol), Mamertium, Mar Tirrena, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Medma, Metaurum, Morgetes, Murano, ... Ampliar l'índex (29 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Veure Brutis і Acaia
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Veure Brutis і Agàtocles de Siracusa
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Brutis і Alfabet grec
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Brutis і Apià
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Brutis і August
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Veure Brutis і Aulus Gel·li
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Veure Brutis і Batalla de Cannes
Bomilcar (general)
Bomilcar fou un militar cartaginès que va viure al segle III aC i va intervenir a la Segona guerra púnica.
Veure Brutis і Bomilcar (general)
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Brutis і Calàbria
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Veure Brutis і Calcis
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Brutis і Cartago
Castra Hannibalis
Castra Hannibalis era una fortalesa o un port que va erigir Anníbal al Bruttium, al golf de Squillace, durant els darrers anys de la Segona Guerra Púnica, segons comenta Plini el Vell, en el punt on les dues badies, el Sinus Terinaeus (avui Golf de Santa Eufèmia) i el Sinus Scyllacinus, s'apropen més, de manera que l'istme entre elles és la part més estreta d'Itàlia.
Veure Brutis і Castra Hannibalis
Caulònia
Caulònia (Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruti situada entre Locres i el golf d'Escilaceu, a la costa italiana de la mar Jònica.
Veure Brutis і Caulònia
Cosenza
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).
Veure Brutis і Cosenza
Crotona
Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.
Veure Brutis і Crotona
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Brutis і Diodor de Sicília
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Brutis і Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Veure Brutis і Dionisi el Vell
Enotris
Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.
Veure Brutis і Enotris
Escil·lècion
Escil·lècion (Scylletium), Escilaceu o Escilacèum (Scy(l)lacēum) o Escolàcium (Scolacium), va ser una ciutat de la costa est del Brútium, al golf homònim.
Veure Brutis і Escil·lècion
Espàrtac
Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.
Veure Brutis і Espàrtac
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Veure Brutis і Esteve de Bizanci
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Brutis і Estrabó
Gai Fabrici Luscí (cònsol)
Gai Fabrici Luscí (en Gaius Fabricius C. f. C. n. Luscinus) va ser un magistrat romà del.
Veure Brutis і Gai Fabrici Luscí (cònsol)
Golf de Tàrent
El golf de Tàrent (en llatí Tarentinus sinus, en grec antic Ταραντῖνος κόλπος, en italià Golfo di Taranto) és un golf de la mar Jònica situat al sud d'Itàlia, entre la península Salentina i la península de Messàpia o Calàbria.
Veure Brutis і Golf de Tàrent
Grumentum
Grumentum (en grec antic Γρούμεντον) va ser una ciutat de Lucània (actualment sud d'Itàlia), situada a l'interior del país.
Veure Brutis і Grumentum
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Veure Brutis і Guerres civils romanes
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Brutis і Hanníbal Barca (247 aC)
Hannó (fill de Bomilcar)
Hannó, fill de Bomilcar, fou un dels més distingits oficials d'Anníbal, el gran general, en la seva expedició a Itàlia.
Veure Brutis і Hannó (fill de Bomilcar)
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Veure Brutis і Hàsdrubal Barca
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Veure Brutis і Hèrcules
Heraclea de Lucània
Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.
Veure Brutis і Heraclea de Lucània
Itàlics
-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.
Veure Brutis і Itàlics
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Veure Brutis і Joan Zonaràs
Justí (historiador)
Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.
Veure Brutis і Justí (historiador)
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Brutis і Justinià I
Llengües itàliques
Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.
Veure Brutis і Llengües itàliques
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Veure Brutis і Locres Epizefiris
Locris
Els locris (Locrenses) eren un antic poble de Grècia suposadament descendents dels lèleges, com creu Aristòtil.
Veure Brutis і Locris
Lucans
Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.
Veure Brutis і Lucans
Lucània
Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.
Veure Brutis і Lucània
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Veure Brutis і Luci Anneu Flor
Luci Papiri Cursor (cònsol)
Luci Papiri Cursor (en llatí Lucius Papirius Cursor) va ser un magistrat romà, segurament fill de ''Lucius Papirius Cursor Mugillanus'' i un general no tan distingit a l'època com el seu pare.
Veure Brutis і Luci Papiri Cursor (cònsol)
Mamertium
Mamertium (en grec antic Μαμέρτιον) era una ciutat de l'interior de la península de Bruttium.
Veure Brutis і Mamertium
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Veure Brutis і Mar Tirrena
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Veure Brutis і Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Medma
Medma o Mesma (en grec antic Μέδμη o Μέδμα o Μέσμα) era una ciutat grega del sud d'Itàlia o Magna Grècia, a la península de Bruttium, entre Hipponion i la desembocadura del Metaure.
Veure Brutis і Medma
Metaurum
Metaurum (en grec antic Μέταυρος) era una ciutat de la costa oest del Bruttium a la desembocadura del riu Metaurus.
Veure Brutis і Metaurum
Morgetes
Morgetes (en grec antic Μόργητες) eren un antic poble del sud d'Itàlia, que ja no existia en temps històrics però del que parlen diversos escriptors antics, que deien que van ser els primers habitants d'aquella part de la península Itàlica, i els posen en relació amb els enotris, els itàlics i els sículs.
Veure Brutis і Morgetes
Murano
Lido Murano (Muran en venecià) és normalment descrita com una illa de la llacuna veneciana, encara que, com Venècia, és realment un arxipèlag d'illes unides per ponts.
Veure Brutis і Murano
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Veure Brutis і Naturalis Historia
Notitia Dignitatum
La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.
Veure Brutis і Notitia Dignitatum
Nucèria del Bruttium
Nucèria (en llatí Nuceria Bruttium) era una ciutat del Bruttium prop de Terina.
Veure Brutis і Nucèria del Bruttium
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Veure Brutis і Osc
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Brutis і Ostrogots
Pandòsia (Bruttium)
Pandòsia (Πανδοσία) era una ciutat del Bruti propera a la frontera amb Lucània.
Veure Brutis і Pandòsia (Bruttium)
Pelasgs
Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.
Veure Brutis і Pelasgs
Petèlia
Petèlia o Petília (Petelia o Petilia Πετηλία) va ser una antiga ciutat del Bruttium a uns 20 km al nord de Crotona i uns 5 km de la costa.
Veure Brutis і Petèlia
Petelini Montes
Els Petelini Montes (τὰ Πετηλῖνα ὄρη) eren un grup de muntanyes del Bruttium, als Apenins, esmentades per Plutarc, on Espàrtac es va retirar després de ser derrotat per Crassus.
Veure Brutis і Petelini Montes
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Veure Brutis і Pirros
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Brutis і Plini el Vell
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Brutis і Plutarc de Queronea
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Brutis і Polibi
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Brutis і Primera Guerra Púnica
Publi Popil·li Lenat (cònsol)
Publi Popil·li Lenat (Publius Popillius C. f. P. N. Laenas) va ser un magistrat romà del.
Veure Brutis і Publi Popil·li Lenat (cònsol)
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Brutis і Pulla
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Veure Brutis і Reggio de Calàbria
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Veure Brutis і Romans d'Orient
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Veure Brutis і Samnites
Sext Pompeu Pius
Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.
Veure Brutis і Sext Pompeu Pius
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Brutis і Sicília
Tèmesa
Tèmesa o Tempsa (Τεμέση o Τέμψα) era una antiga ciutat de la costa oest del Bruti, a Itàlia.
Veure Brutis і Tèmesa
Tísia
Tísia (en grec antic Τισία) era una ciutat dels brucis, probablement no lluny de Rhegium, a la que Apià fa referència en el seu relat de les lluites contra Anníbal.
Veure Brutis і Tísia
Túrios
Túrios o Turis (en Thurii o Thurium) va ser una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, prop de Síbaris, ciutat que va substituir.
Veure Brutis і Túrios
Terina
Terina (Τερίνα, però també Τέρεινα) era una ciutat a l'oest de la costa de la península del Bruti, situada al golf de Santa Eufèmia, a la riba d'un riu no identificat anomenat Ocinarus.
Veure Brutis і Terina
Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC)
Tiberi Semproni Llong (en llatí Tiberius Sempronius C. F. C. N. Longus) va ser un magistrat romà del.
Veure Brutis і Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC)
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Brutis і Titus Livi
Via Àpia
Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.
Veure Brutis і Via Àpia
Vibo Valentia
Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.
Veure Brutis і Vibo Valentia
També conegut com Brucis, Brútium, Bruttium.