Taula de continguts
260 les relacions: Aïllacionisme, Accelerador de partícules, Accellerando, Adaptacionisme, Agència Espacial Europea, Alfred Elton van Vogt, Analog Science Fiction and Fact, Antigravetat, Antropologia, Antropomorfisme, Any llum, Apartheid, Argument de l'apocalipsi, Argument teleològic, Arma nuclear, Últim avantpassat comú universal, Assaig (literatura), Astrobiologia, Astrofísica, Astronomia, Autòmat cel·lular, Autodeterminació, Axioma, Ésser humà, Àcid desoxiribonucleic, Bernard le Bovier de Fontenelle, Biaix, Biaix cognitiu, Big Crunch, Biodiversitat, Blàzar, Bomba atòmica, Camp magnètic terrestre, Capa d'ozó, Carboni, Carl Sagan, Catastrofisme, Cèl·lula, Còndrula, Cúmul de la Verge, Cervell artificial, Charles Fort, Charles Robert Darwin, Ciència-ficció, Cilindre O'Neill, Cinturó d'asteroides, Civilització, Codi genètic, Coet, Colonialisme, ... Ampliar l'índex (210 més) »
- Astrobiologia
Aïllacionisme
L aïllacionisme és una doctrina practicada per Estats Units durant gran part de la seva història amb l'objectiu de no intervenir en assumptes externs que no comportessin una amenaça real per al seu país.
Veure Paradoxa de Fermi і Aïllacionisme
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Veure Paradoxa de Fermi і Accelerador de partícules
Accellerando
Accellerando és una paraula italiana que significa «accelerant».
Veure Paradoxa de Fermi і Accellerando
Adaptacionisme
En biologia, s'anomena adaptacionisme a la perspectiva que considera que la majoria dels trets dels éssers vius són adaptacions òptimes.
Veure Paradoxa de Fermi і Adaptacionisme
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure Paradoxa de Fermi і Agència Espacial Europea
Alfred Elton van Vogt
Alfred Elton van Vogt (Manitoba, 26 d'abril de 1912 - Los Angeles, 26 de gener de 2000) fou un escriptor canadenc especialitzat en ciència-ficció.
Veure Paradoxa de Fermi і Alfred Elton van Vogt
Analog Science Fiction and Fact
Analog Science Fiction and Fact és una revista de ciència-ficció nord-americana, publicada sota diversos noms des del 1930.
Veure Paradoxa de Fermi і Analog Science Fiction and Fact
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Veure Paradoxa de Fermi і Antigravetat
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Veure Paradoxa de Fermi і Antropologia
Antropomorfisme
Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans.
Veure Paradoxa de Fermi і Antropomorfisme
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Paradoxa de Fermi і Any llum
Apartheid
Cartell a una platja de Durban, Sud-àfrica l'any 1989. "Segons la secció 37 de les lleis de platges de Durban aquesta àrea de bany està reservada per a l'ús exclusiu dels membres del grup racial blanc". Lapartheid (pronunciat ɐˈpartɦɛit en afrikaans) va ser una política que esdevingué un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana).
Veure Paradoxa de Fermi і Apartheid
Argument de l'apocalipsi
L'argument de l'apocalipsi és una estimació del temps que li queda de vida a la humanitat, basat en un càlcul probabilista.
Veure Paradoxa de Fermi і Argument de l'apocalipsi
Argument teleològic
Largument teleològic o l'argument del disseny és l'argument sobre l'existència de Déu que es basa en les proves del món i un univers «disseny».
Veure Paradoxa de Fermi і Argument teleològic
Arma nuclear
Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.
Veure Paradoxa de Fermi і Arma nuclear
Últim avantpassat comú universal
L'últim avantpassat comú universal (en anglès, last universal common ancestor o LUCA) és l'hipotètic últim organisme del qual descendeixen tots els existents.
Veure Paradoxa de Fermi і Últim avantpassat comú universal
Assaig (literatura)
L'assaig es la forma idona per a la reflexió, la deliberació personal, el debat amb un mateix.
Veure Paradoxa de Fermi і Assaig (literatura)
Astrobiologia
Mart entre estrelles Lastrobiologia (del grec àstron.
Veure Paradoxa de Fermi і Astrobiologia
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Paradoxa de Fermi і Astrofísica
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Paradoxa de Fermi і Astronomia
Autòmat cel·lular
Animació del Joc de la vida de Conway, un autòmat cel·lular. Un autòmat cel·lular (A.C.) és un model matemàtic per a un sistema dinàmic que evoluciona en passos discrets.
Veure Paradoxa de Fermi і Autòmat cel·lular
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Veure Paradoxa de Fermi і Autodeterminació
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Paradoxa de Fermi і Axioma
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Paradoxa de Fermi і Ésser humà
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Paradoxa de Fermi і Àcid desoxiribonucleic
Bernard le Bovier de Fontenelle
Bernard le Bovier de Fontenelle (conegut simplement com a Fontenelle) va ser un poeta, dramaturg i assagista francés dels segles XVII-XVIII.
Veure Paradoxa de Fermi і Bernard le Bovier de Fontenelle
Biaix
* Astronomia: Biaix de Malmquist.
Veure Paradoxa de Fermi і Biaix
Biaix cognitiu
Un biaix cognitiu és un procés pel qual la cognició s'altera en funció de prejudicis, falses atribucions, induccions excessives o la perspectiva de l'observador.
Veure Paradoxa de Fermi і Biaix cognitiu
Big Crunch
En cosmologia, el Big Crunch o gran col·lapse és una de les hipòtesis sobre el futur de l'Univers.
Veure Paradoxa de Fermi і Big Crunch
Biodiversitat
editor.
Veure Paradoxa de Fermi і Biodiversitat
Blàzar
jet amb la Terra és zero, el quàsar o nucli galàctic actiu és denominat ''blàzar '' Un blàzar és una font d'energia molt compacta i altament variable, associada a un forat negre situat al centre d'una galàxia.
Veure Paradoxa de Fermi і Blàzar
Bomba atòmica
bomba atòmica d'Hiroshima (Japó), a 18 quilòmetres de l'hipocentre de l'explosió, llançada el (6 d'agost de 1945). A les 8.15 del matí. Una bomba atòmica o bomba nuclear és un dispositiu que obté una gran quantitat d'energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears.
Veure Paradoxa de Fermi і Bomba atòmica
Camp magnètic terrestre
consulta.
Veure Paradoxa de Fermi і Camp magnètic terrestre
Capa d'ozó
lang.
Veure Paradoxa de Fermi і Capa d'ozó
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Paradoxa de Fermi і Carboni
Carl Sagan
Carl Edward Sagan (Nova York, 9 de novembre del 1934 - Seattle, 20 de desembre del 1996) fou un popular astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc.
Veure Paradoxa de Fermi і Carl Sagan
Catastrofisme
El catastrofisme és una teoria segons la qual les diverses variacions d'éssers vius que han habitat a la terra es deuen a un conjunt de catàstrofes que ha sofert el planeta i que després de les quals, les espècies han tornat a ser creades de nou.
Veure Paradoxa de Fermi і Catastrofisme
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Paradoxa de Fermi і Cèl·lula
Còndrula
Còndrules de la condrita Grassland. Vista d'una còndrula al microscopi amb ''nicolos'' creuats. Les còndrules són esferes submil·limètriques compostes per diferents minerals i que solen constituir entre el 20% i el 80% d'un tipus de meteorits anomenats condrites.
Veure Paradoxa de Fermi і Còndrula
Cúmul de la Verge
El cúmul de la Verge o de Virgo és un cúmul de galàxies situat a uns 20 milions de pàrsecs de la Terra i gairebé al centre del supercúmul local o supercúmul de Virgo.
Veure Paradoxa de Fermi і Cúmul de la Verge
Cervell artificial
Cervell artificial (o ment artificial) és un terme comunament utilitzat en els mitjans de comunicació per descriure la investigació que té com a objectiu el desenvolupament de programari i maquinari amb capacitats cognitives similars a les del cervell humà o el dels animals.
Veure Paradoxa de Fermi і Cervell artificial
Charles Fort
Charles Hoy Fort (Albany, 6 d'agost de 1874 - Nova York, 3 de maig de 1932) va ser un escriptor i investigador de fenòmens anòmals estatunidenc.
Veure Paradoxa de Fermi і Charles Fort
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Veure Paradoxa de Fermi і Charles Robert Darwin
Ciència-ficció
La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.
Veure Paradoxa de Fermi і Ciència-ficció
Cilindre O'Neill
Pintura artística d'un parell de cilindres O'Neill El cilindre O'Neill, també anomenat Illa 3, és un disseny d'hàbitat espacial proposat pel físic nord-americà Gerard K. O'Neill en el seu llibre de l'any 1976 The High Frontier: Human Colonies in Space” (L'alta frontera: Colònies humanes a l'espai).
Veure Paradoxa de Fermi і Cilindre O'Neill
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Paradoxa de Fermi і Cinturó d'asteroides
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Veure Paradoxa de Fermi і Civilització
Codi genètic
Els cromosomes, formats per una doble hèlix d'ADN, contenen la informació genètica d'un individu, és a dir, les "instruccions" per fabricar les proteïnes (bàsicament enzims) que controlaran les reaccions químiques de la cèl·lula, el seu funcionament.
Veure Paradoxa de Fermi і Codi genètic
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Veure Paradoxa de Fermi і Coet
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Paradoxa de Fermi і Colonialisme
Colonització de l'espai
Hàbitat espacial en construcció anomenat Stanford Torus, dibuix artístic per a la NASA, 1975. La colonització de l'espai, o colonització espacial, és el concepte de l'habitabilitat permanent humana fora de la Terra.
Veure Paradoxa de Fermi і Colonització de l'espai
Comic book
Un comic book és una publicació amb grapa destinada a la publicació de còmics.
Veure Paradoxa de Fermi і Comic book
Connectiva lògica
En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.
Veure Paradoxa de Fermi і Connectiva lògica
Connotació
La connotació és la utilització del llenguatge amb un significat més ampli del que tenen les paraules en la primera accepció del diccionari.
Veure Paradoxa de Fermi і Connotació
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Paradoxa de Fermi і Cos negre
Creixement de la població
El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.
Veure Paradoxa de Fermi і Creixement de la població
Cronologia del Big Bang
Aquesta cronologia del Big Bang descriu els esdeveniments d'acord amb la teoria científica àmpliament acceptada del Big Bang, utilitzant el paràmetre del temps cosmològic com les coordenades comòbils.
Veure Paradoxa de Fermi і Cronologia del Big Bang
Cyrano de Bergerac
Cyrano de Bergerac Hercule-Savinien Cyrano, conegut com a Cyrano de Bergerac (nascut el 6 de març de 1619 a París i mort el 28 de juliol de 1655), fou un escriptor francès.
Veure Paradoxa de Fermi і Cyrano de Bergerac
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Paradoxa de Fermi і Déu
De la natura
De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.
Veure Paradoxa de Fermi і De la natura
Deimos (satèl·lit)
Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Paradoxa de Fermi і Deimos (satèl·lit)
Desastre mediambiental
Voluntari netejant el ''chapapote'' ocasionat pel Prestige a Muxía (Galícia). accident. Un desastre mediambiental és un desastre en el medi ambient a causa de l'activitat humana, fet que el distingeix del concepte de desastre natural, i també dels actes intencionats bèl·lics, com les bombes nuclears.
Veure Paradoxa de Fermi і Desastre mediambiental
Dilema
Un dilema (del llatí dilemma) és un problema que es pot resoldre mitjançant dues solucions, cap de les quals és completament acceptable (pensem en els extrems).
Veure Paradoxa de Fermi і Dilema
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Veure Paradoxa de Fermi і Disc d'acreció
Edward Teller
Edward Teller (Budapest, 15 de gener de 1908 - Stanford, Estats Units, 9 de setembre de 2003), fou un físic d'origen hongarès, naturalitzat estatunidenc a partir de 1941, país al qual havia emigrat el 1935 fugint de les persecucions de l'Alemanya de Hitler.
Veure Paradoxa de Fermi і Edward Teller
Enginy (artefacte)
Un enginy o artefacte és qualsevol obra manual realitzada amb un propòsit o funció tècnica específica.
Veure Paradoxa de Fermi і Enginy (artefacte)
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Veure Paradoxa de Fermi і Enrico Fermi
Equació
date.
Veure Paradoxa de Fermi і Equació
Equació de Drake
Frank Drake el 2012 L'equació de Drake és una fórmula ideada per l'astrònom estatunidenc Frank Drake (1930–2022), amb el propòsit d'estimar la quantitat de civilitzacions en la nostra galàxia, la Via Làctia, susceptibles de posseir emissions de radiofreqüència detectables per nosaltres.
Veure Paradoxa de Fermi і Equació de Drake
Equilibri puntuat
L'equilibri puntuat (part inferior) consisteix en l'estabilitat morfològica de les espècies i períodes infreqüents de canvi evolutiu Lequilibri puntuat o saltacionisme és una teoria que proposa un nou model de l'especiació en el camp de la teoria de l'evolució per selecció natural.
Veure Paradoxa de Fermi і Equilibri puntuat
Equivalència lògica
En lògica i matemàtiques, enunciats p i q es diu que són lògicament equivalents si són demostrables entre si sota un conjunt d’axiomes, o tenen el mateix valor de veritat en tots els models.
Veure Paradoxa de Fermi і Equivalència lògica
Erich von Däniken
Erich Anton Paul von Däniken (nascut el 14 d'abril del 1935) és un escriptor suís en llengua alemanya.
Veure Paradoxa de Fermi і Erich von Däniken
Ernst Walter Mayr
Ernst Walter Mayr (Kempten, Suàbia, 5 de juliol del 1904 - Bedford, Massachusetts, 3 de febrer del 2005) va ser un dels biòlegs evolutius líders al i un dels científics més importants de la història.
Veure Paradoxa de Fermi і Ernst Walter Mayr
Escala de Kardaixov
Projeccions a la escala de Kardaixov de la civilització humana, des dels anys 1900 a 2030, basat en les dades de l'Agència Internacional de l'Energia World Energy Outlook. L'Escala de Kardaixov és un mètode proposat per l'astrofísic rus Nikolai Kardaixov per mesurar el grau d'evolució tecnològica d'una civilització; proposat l'any 1964.
Veure Paradoxa de Fermi і Escala de Kardaixov
Esclat de raigs gamma
estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre.
Veure Paradoxa de Fermi і Esclat de raigs gamma
Esdeveniment de Tunguska
Localització aproximada de l'esdeveniment de Tunguska, a la Sibèria central L'esdeveniment de Tunguska fa referència a l'impacte d'un cometa d'alguns centenars de tones a regió del curs mitjà del riu Tunguska Pedregós, a Evenkia (territori de Krasnoiarsk, Federació Russa) el 30 de juny de 1908.
Veure Paradoxa de Fermi і Esdeveniment de Tunguska
Esfera de Dyson
Diagrama d'una esfera de Dyson de radi igual a 1 ua (unitat astronòmica). Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic britànic, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Recerca de fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»).
Veure Paradoxa de Fermi і Esfera de Dyson
Espai intergalàctic
L'espai intergalàctic és l'espai físic entre galàxies.
Veure Paradoxa de Fermi і Espai intergalàctic
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Paradoxa de Fermi і Espècie
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Paradoxa de Fermi і Espectre
Estadística
lang.
Veure Paradoxa de Fermi і Estadística
Estatoreactor
Un míssil de la NASA amb el concepte de l'estatoreactor. Un estatoreactor (també conegut pel nom anglès: ramjet) és un tipus de motor de reacció que no té compressors i turbines, ja que la compressió es fa a causa de l'alta velocitat a la qual ha de funcionar.
Veure Paradoxa de Fermi і Estatoreactor
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Paradoxa de Fermi і Estats Units d'Amèrica
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Paradoxa de Fermi і Estel
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Paradoxa de Fermi і Estrella de neutrons
Estri
Els paraigües són estris que hom porta quan plou Un estri o utensili és un objecte, típicament d'ús manual, habitual a casa o a la feina, que fa servei per a les necessitats o activitats de les persones.
Veure Paradoxa de Fermi і Estri
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Veure Paradoxa de Fermi і Eucariotes
Eugene Paul Wigner
fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Veure Paradoxa de Fermi і Eugene Paul Wigner
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Paradoxa de Fermi і Evolució
Exoteologia
L'Exoteologia és un concepte encunyat a la dècada de 1960 o a principis de la de 1970 per a l'examen de qüestions teològiques relacionades amb la vida extraterrestre.
Veure Paradoxa de Fermi і Exoteologia
Explosió cambriana
Lexplosió cambriana és l'aparició sobtada (en un context geològic) de complexos organismes macroscòpics multicel·lulars entre fa 542 i fa 530 milions d'anys.
Veure Paradoxa de Fermi і Explosió cambriana
Extinció del Cretaci-Paleogen
L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris.
Veure Paradoxa de Fermi і Extinció del Cretaci-Paleogen
Extremofília
termòfils són un tipus d'extremòfils, que produeixen alguns dels colors brillants del Grand Prismatic Spring, al Parc Nacional de Yellowstone Un extremòfil és un organisme, normalment unicel·lular, que viu o necessita viure en condicions extremes, que serien excessives per a les condicions òptimes de vida, creixement i reproducció de la majoria d'organismes.
Veure Paradoxa de Fermi і Extremofília
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Paradoxa de Fermi і Física
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Paradoxa de Fermi і Filosofia
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Paradoxa de Fermi і Fissió nuclear
Fobos (satèl·lit)
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Paradoxa de Fermi і Fobos (satèl·lit)
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Paradoxa de Fermi і Forat negre
Fotòlisi
La fotòlisi, fotodissociació o fotodescomposició, és una reacció fotoquímica en la que una molècula absorbeix un quantum de llum i es dissocia donant lloc a dues o més substàncies més simples.
Veure Paradoxa de Fermi і Fotòlisi
Francis Crick
Francis Harry Compton Crick (Northampton, Regne Unit, 1916 - San Diego, EUA, 2004) fou un biòleg i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura molecular de l'ADN el 1953, al costat de James Dewey Watson i Maurice Wilkins.
Veure Paradoxa de Fermi і Francis Crick
Frank Drake
Frank Donald Drake (Chicago, 28 de maig de 1930 - Aptos, Califòrnia, 2 de setembre de 2022) fou un astrònom estatunidenc pioner en la recerca de vida intel·ligent extraterrestre.
Veure Paradoxa de Fermi і Frank Drake
Fred Hoyle
Sir var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.
Veure Paradoxa de Fermi і Fred Hoyle
Freeman J. Dyson
FRS fou un físic i matemàtic anglès.
Veure Paradoxa de Fermi і Freeman J. Dyson
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Paradoxa de Fermi і Freqüència
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Paradoxa de Fermi і Funció exponencial
Galactus
Galactus, és un personatge de ficció de còmic de l'editorial Marvel Comics creat per Stan Lee i Jack Kirby.
Veure Paradoxa de Fermi і Galactus
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Paradoxa de Fermi і Galàxia
Gen
Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.
Veure Paradoxa de Fermi і Gen
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Veure Paradoxa de Fermi і Giordano Bruno
Giovanni Schiaparelli
Giovanni Virginio Schiaparelli (Savigliano, prop de Cuneo, Piemont, 14 de març de 1835 – Milà, 4 de juliol de 1910) va ser un astrònom italià.
Veure Paradoxa de Fermi і Giovanni Schiaparelli
Gradualisme
En biologia i geologia el gradualisme, per contraposició al saltacionisme, és la teoria que implica que els canvis evolutius es produeixen lentament en forma de passos graduals.
Veure Paradoxa de Fermi і Gradualisme
Gregory Benford
Gregory Benford, nascut el 1941 a Mobile, Alabama, és un escriptor de ciència-ficció i professor universitari de física.
Veure Paradoxa de Fermi і Gregory Benford
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Veure Paradoxa de Fermi і Habitabilitat planetària
Hans Freudenthal
va ser un matemàtic neerlandès, nascut a Alemanya.
Veure Paradoxa de Fermi і Hans Freudenthal
Hàbitat espacial
cilindres O'Neill. estació toroïdal. Un hàbitat espacial (també anomenat una colònia orbital, colònia espacial, ciutat o assentament) és una estació espacial construïda com un assentament permanent en comptes de només una estació de trànsit o una altra instal·lació especialitzada.
Veure Paradoxa de Fermi і Hàbitat espacial
Hergé
Georges Remi (Etterbeek, 22 de maig de 1907 - Woluwe-Saint-Lambert, 3 de març de 1983) va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929.
Veure Paradoxa de Fermi і Hergé
Hertz
Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Paradoxa de Fermi і Hertz
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Paradoxa de Fermi і Hidrogen
Hipòtesi dels antics astronautes
10.000 aC, que s'ha suggerit que podrien representar visitants extraterrestres. Japó antic; mostra detalls que s'ha suggerit que podrien ser una granota d'astronauta, una visera i un casc. La hipòtesi dels antics astronautes o hipòtesi del paleocontacte és el conjunt d'idees, desenvolupades a partir de mitjans del, que suggereixen un contacte entre civilitzacions extraterrestres i les antigues civilitzacions humanes, com ara els sumeris, els egipcis i les civilitzacions precolombines.
Veure Paradoxa de Fermi і Hipòtesi dels antics astronautes
Hipernova
Eta Carinae, en la constel·lació de la Quilla, és una de les candidates més properes a futura hipernova Una hipernova és un tipus teòric de supernova que es produiria en una estrella excepcionalment gran que es col·lapsaria al final de la seva vida.
Veure Paradoxa de Fermi і Hipernova
Història de la ciència
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.
Veure Paradoxa de Fermi і Història de la ciència
Hivern nuclear
L'hivern nuclear és una condició hipotètica del clima global que es creu possible després d'una guerra nuclear a gran escala.
Veure Paradoxa de Fermi і Hivern nuclear
Humanoide
El terme humanoide es refereix a qualsevol ésser l'estructura corporal del qual s'assembla a la d'un ésser humà.
Veure Paradoxa de Fermi і Humanoide
Illa de Pasqua
L'Illa de Pasqua, anomenada oficialment Rapa Nui (en idioma rapanui: Rapa Nui; en castellà: Isla de Pascua), és una illa de la Polinèsia pertanyent a Xile, situada 3.515 km a l'oest de la costa continental d'aquest país.
Veure Paradoxa de Fermi і Illa de Pasqua
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure Paradoxa de Fermi і Immanuel Kant
Intel·ligència
Corba del quocient intel·lectual La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a una sentència.
Veure Paradoxa de Fermi і Intel·ligència
Irving John Good
, conegut com Jack Good, però que signava els seus treballs com I. J. Good, va ser un matemàtic anglès que es va traslladar a viure als Estats Units.
Veure Paradoxa de Fermi і Irving John Good
Isaac Asimov
Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Issaak Iúdovitx Ozimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i divulgador científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a la regió o óblast de Smolensk, a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, el 2 de gener de 1920, i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).
Veure Paradoxa de Fermi і Isaac Asimov
Iteració
La iteració significa l'acte de repetir un procés amb l'objectiu d'aconseguir una meta desitjada, objectiu o resultat.
Veure Paradoxa de Fermi і Iteració
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Paradoxa de Fermi і Júpiter (planeta)
Jill Tarter
Jill Tarter (16 de gener de 1944) és una astrònoma estatunidenca.
Veure Paradoxa de Fermi і Jill Tarter
Joe Haldeman
Joe Haldeman és un escriptor estatunidenc de ciència-ficció.
Veure Paradoxa de Fermi і Joe Haldeman
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Paradoxa de Fermi і Johannes Kepler
John von Neumann
fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.
Veure Paradoxa de Fermi і John von Neumann
Kalahari
El Kalahari a Namíbia El Kalahari és un desert semiàrid i sorrenc de l'Àfrica austral, que té una extensió d'uns 500.000 km².
Veure Paradoxa de Fermi і Kalahari
Konstantín Tsiolkovski
, nom complet amb patronímic Konstantín Eduàrdovitx Tsiolkovski, Константи́н Эдуа́рдович Циолко́вский, fou un físic rus.
Veure Paradoxa de Fermi і Konstantín Tsiolkovski
Laboratori Nacional Los Alamos
El Laboratori Nacional Los Alamos (de l'anglès Los Alamos National Laboratory, també conegut com a LANL), és un laboratori del Departament d'Energia dels Estats Units, administrat per la Universitat de Califòrnia, que es troba a Los Alamos (Nou Mèxic).
Veure Paradoxa de Fermi і Laboratori Nacional Los Alamos
Lèmming
Els lèmmings (Lemmus) són un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.
Veure Paradoxa de Fermi і Lèmming
Leó Szilárd
va ser un físic jueu hongarès-nord-americà que va treballar en el Projecte Manhattan.
Veure Paradoxa de Fermi і Leó Szilárd
Lincos
Lincos (en grec antic Λύγκος) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Escítia (o de Sicília si creiem a Higí).
Veure Paradoxa de Fermi і Lincos
Llei de Moore
Dades històriques i llei de Moore. L'anomenada Llei de Moore és l'observació que el nombre de transistors en un circuit integrat dens (IC en l'acrònim anglès) es duplica aproximadament cada dos anys.
Veure Paradoxa de Fermi і Llei de Moore
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Veure Paradoxa de Fermi і Llenguatge
Llibres apòcrifs
isbn.
Veure Paradoxa de Fermi і Llibres apòcrifs
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Paradoxa de Fermi і Lluna
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Veure Paradoxa de Fermi і Lucreci
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Paradoxa de Fermi і Mart (planeta)
Martin Gardner
va ser un matemàtic, divulgador científic i filòsof de la ciència estatunidenc.
Veure Paradoxa de Fermi і Martin Gardner
Martyn J. Fogg
Martyn J. Fogg (nascut el 3 de juliol de 1960) és un físic i geòleg britànic, expert en terraformació.
Veure Paradoxa de Fermi і Martyn J. Fogg
Marvel Comics
Marvel Comics és el segell principal i marca de Marvel Worldwide Inc., anteriorment Marvel Publishing, Inc.
Veure Paradoxa de Fermi і Marvel Comics
Matrix
Matrix (títol original en anglès The Matrix) és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida per Lilly i Lana Wachowski.
Veure Paradoxa de Fermi і Matrix
Mètrica d'Alcubierre
Gràfic de la impulsió d'Alcubierre, mostrant les regions oposades, contreta i estesa, de l'espaitemps que fa al sector central en el qual se situa la bombolla plana de deformació. El 1994 el físic mexicà Miguel Alcubierre va publicar a la revista científica Classical and Quantum Gravity un model matemàtic que suposaria possibles els viatges a velocitats majors que c (velocitat de la llum), és a dir, superlumínics efectuant trucs amb l'espaitemps, Alcubierre planteja la mètrica que porta el seu nom com una solució a algunes equacions d'Einstein en el marc de la teoria general de la relativitat.
Veure Paradoxa de Fermi і Mètrica d'Alcubierre
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Paradoxa de Fermi і Metabolisme
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure Paradoxa de Fermi і Metal·licitat
Michael Hart
Michael Stern Hart (8 de març del 1947 - 6 de setembre del 2011), més conegut com a Michael Hart, va ser un escriptor estatunidenc, famós sobretot per haver inventat el llibre electrònic i per haver fundat el Projecte Gutenberg, la primera iniciativa per fer llibres electrònics disponibles lliurement a Internet.
Veure Paradoxa de Fermi і Michael Hart
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Veure Paradoxa de Fermi і Microscopi
Miles Barron
, nom complert Miles Coverdale Stocks Barron, fou un entrenador de futbol anglès.
Veure Paradoxa de Fermi і Miles Barron
Missió Darwin
Darwin és una proposta de missió espacial de l'ESA que implicaria una constel·lació de quatre a nou naus espacials dissenyades per detectar directament planetes orbitant estrelles properes semblants a la Terra i la recerca de proves de vida en aquests planetes.
Veure Paradoxa de Fermi і Missió Darwin
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Veure Paradoxa de Fermi і Mite
Model
* Model (art), persona que posa per a qualsevol artista vius al com a part del procés creatiu.
Veure Paradoxa de Fermi і Model
Motor iònic
Prova d'un propulsor iònic. Un propulsor iònic o motor iònic és un dels diferents tipus de propulsió espacial, i més específicament del tipus elèctrica.
Veure Paradoxa de Fermi і Motor iònic
Multivers
El multivers és un conjunt hipotètic de múltiples universos més o menys independents i que inclouria el nostre.
Veure Paradoxa de Fermi і Multivers
Nanorobòtica
La nanorobòtica és el camp de les tecnologies emergents que crea màquines o robots els components dels quals estan o són propers a escala nanomètrica (10^−9 metres).
Veure Paradoxa de Fermi і Nanorobòtica
Nanotecnologia
Representació animada d'un nanotub de carboni La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.
Veure Paradoxa de Fermi і Nanotecnologia
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Veure Paradoxa de Fermi і Nature
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Veure Paradoxa de Fermi і Nau espacial
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Veure Paradoxa de Fermi і Navalla d'Occam
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Paradoxa de Fermi і Nicolau Copèrnic
Nikolai Kardaixov
Nikolai Semiónovitx Kardaixov, Николай Семёнович Кардашёв (Moscou, 25 d'abril de 1932 - 3 d'agost de 2019), va ser un astrofísic rus, i el subdirector de l'Institut d'Investigació Espacial de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.
Veure Paradoxa de Fermi і Nikolai Kardaixov
Noam Chomsky
Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).
Veure Paradoxa de Fermi і Noam Chomsky
Nova Jersey
Jersey City, la secona ciutat més gran de Nova Jersey Cases unifamiliars en construcció en una zona residencial a Marlboro Township, situat al comtat de Monmouth, una part distant de la zona metropolitana de la ciutat de Nova York al nord de Nova Jersey comtats de Nova Jersey Nova Jersey (New Jersey en anglès) és un estat dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Paradoxa de Fermi і Nova Jersey
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Veure Paradoxa de Fermi і Nova York
Objecte proper a la Terra
L'asteroide (4179) Toutatis és un objecte potecialment perillós que passà a 2,3 distàncies lunars L'asteroide Toutatis vist des de l'observatori Paranal Un objecte proper a la Terra, també conegut com a NEO (Near Earth Object), és un objecte del Sistema solar, l'òrbita del qual el porta molt a prop de la Terra.
Veure Paradoxa de Fermi і Objecte proper a la Terra
Objecte transneptunià
Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).
Veure Paradoxa de Fermi і Objecte transneptunià
Objecte volador no identificat
Fotografia d'un presumpte OVNI a Passaic (Nova Jersey), presa el 31 de juliol de 1952. La definició més genèrica d'un objecte volador no identificat, o ovni, és qualsevol objecte volador o fenomen que no es pugui identificar per l'observador.
Veure Paradoxa de Fermi і Objecte volador no identificat
Obliqüitat de l'eclíptica
En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
Veure Paradoxa de Fermi і Obliqüitat de l'eclíptica
Origen de la vida
L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.
Veure Paradoxa de Fermi і Origen de la vida
Panspèrmia
PanspèrmiaLa panspèrmia és la teoria segons la qual l'aparició de la vida a la Terra és d'origen extraterrestre.
Veure Paradoxa de Fermi і Panspèrmia
Paradoxa
Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.
Veure Paradoxa de Fermi і Paradoxa
Paradoxa d'Olbers
Animació que mostra l'efecte col·lectiu d'afegir infinites estrelles uniformement distribuïdes. Tot i que cada vegada més petites (més llunyanes), l'efecte global és una iŀluminació total del cel La paradoxa d'Olbers estableix que són incompatibles l'obscuritat del cel nocturn i l'existència d'un univers infinit i estàtic.
Veure Paradoxa de Fermi і Paradoxa d'Olbers
Parusia
La parusia, per la majoria dels cristians, és l'esdeveniment, esperat al final de la història, de la segona vinguda de Crist a la terra.
Veure Paradoxa de Fermi і Parusia
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau).
Veure Paradoxa de Fermi і Púlsar
Percival Lowell
Percival Lowell (Boston, Massachusetts, 13 març 1855 - Flagstaff, Arizona, 12 novembre de 1916) fou un ric estatunidenc aficionat de l'astronomia, convençut que existien canals d'origen artificial a Mart, i fundador de l'Observatori Lowell a Flagstaff.
Veure Paradoxa de Fermi і Percival Lowell
Philip K. Dick
Philip Kindred Dick (Chicago, 16 de desembre de 1928 - Santa Ana, Califòrnia, 2 de març de 1982) era un escriptor de ciència-ficció americà.
Veure Paradoxa de Fermi і Philip K. Dick
Placa de les Pioneer
Placa de la ''Pioneer 10'' La placa de la Pioneer és un tros d'alumini i or ubicat a les naus espacials Pioneer 10 i Pioneer 11 que porta inscrit un missatge gràfic susceptible d'ésser desxifrat per una altra civilització amb coneixements mínims similars als humans actuals.
Veure Paradoxa de Fermi і Placa de les Pioneer
Plaga grisa
La plaga grisa és un tema o entorn de ciència-ficció que correspon a un futur al qual màquines, robots o replicants s'autorrepliquen ràpidament fins a consumir tots els recursos naturals i tota matèria viva de la Terra.
Veure Paradoxa de Fermi і Plaga grisa
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Paradoxa de Fermi і Planeta
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Paradoxa de Fermi і Planeta extrasolar
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Paradoxa de Fermi і Planeta nan
Planeta tel·lúric
Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.
Veure Paradoxa de Fermi і Planeta tel·lúric
Planetari
El ''Carl-Zeiss-Planetarium'' a Jena, el planetari més vell del món (foto del 1926) Un planetari és un lloc dedicat a la presentació d'espectacles astronòmics i en el qual és possible observar recreacions del cel nocturn des de diversos llocs de la Terra i en diferents moments de l'any.
Veure Paradoxa de Fermi і Planetari
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Paradoxa de Fermi і Plutó (planeta nan)
Premissa
Una premissa és cadascuna d'ambdues proposicions d'un sil·logisme que donen lloc a la conclusió d'aquest.
Veure Paradoxa de Fermi і Premissa
Principi antròpic
En cosmologia el principi antròpic estableix que qualsevol teoria vàlida sobre l'univers ha de ser consistent amb l'existència de l'ésser humà com a éssers basats en el carboni, aquí i ara.
Veure Paradoxa de Fermi і Principi antròpic
Principi copernicà
A ''De Revolutionibus Orbium Coelestium'' Copèrnic exposa un model d'univers en el qual la Terra no és al centre, sinó que hi ha el Sol, que roman immòbil. El Principi copernicà en cosmologia, així anomenat després que Copèrnic, establís que la Terra no està en una posició central especialment afavorida.
Veure Paradoxa de Fermi і Principi copernicà
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Veure Paradoxa de Fermi і Probabilitat
Procariotes
Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.
Veure Paradoxa de Fermi і Procariotes
Progrés
El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.
Veure Paradoxa de Fermi і Progrés
Projecte Manhattan
El Laboratori Nacional de Los Alamos l'any 1995. El Projecte Manhattan era el nom en clau d'un projecte d'investigació desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial pels Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i Canadà.
Veure Paradoxa de Fermi і Projecte Manhattan
Projecte Phoenix (SETI)
El projecte Fènix ("Phoenix project" en anglès) és un dels projectes SETI de recerca d'intel·ligència extraterrestre per mitjà de l'escolta de senyals de ràdio.
Veure Paradoxa de Fermi і Projecte Phoenix (SETI)
Punt de Lagrange
Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.
Veure Paradoxa de Fermi і Punt de Lagrange
Quarantena
200x200px El terme quarantena deriva del nombre quaranta i fa referència a l'acció d'aïllar o apartar persones o animals durant un període, per evitar o limitar el risc que estenguin una determinada malaltia contagiosa.
Veure Paradoxa de Fermi і Quarantena
Química inorgànica
químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).
Veure Paradoxa de Fermi і Química inorgànica
Radiofreqüència
Antenes per a transmissió de la radio i televisió a República Txeca. S'anomena radiofreqüència o ones de ràdio (RF) la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant un corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació.
Veure Paradoxa de Fermi і Radiofreqüència
Ràdio
receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.
Veure Paradoxa de Fermi і Ràdio
Reacció en cadena
Funcionament d'una reacció en cadena Una reacció en cadena és una reacció química o nuclear en què el producte de la qual és alhora un dels substrats, donant lloc a una successió de noves reaccions i a una progressió exponencial del nombre de reaccions al llarg del temps.
Veure Paradoxa de Fermi і Reacció en cadena
Reactor nuclear
Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.
Veure Paradoxa de Fermi і Reactor nuclear
Realitat virtual
Jaron Lanier, un dels pioners de la Realitat Virtual i fundador de l'empresa VPL Research La realitat virtual (RV) és la representació de les coses a través de mitjans electrònics.
Veure Paradoxa de Fermi і Realitat virtual
Reproducció
aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.
Veure Paradoxa de Fermi і Reproducció
Reserva natural
Reserva natural Una reserva natural és un espai natural, normalment d'extensió reduïda, i de considerable interès científic creada per a preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que conté o alguna de les seves parts.
Veure Paradoxa de Fermi і Reserva natural
Robert Zemeckis
és un director, productor i guionista estatunidenc.
Veure Paradoxa de Fermi і Robert Zemeckis
Royal Astronomical Society
La Royal Astronomical Society (RAS) començà com la Societat Astronòmica de Londres (Astronomical Society of London) el 1820 per donar suport a la investigació astronòmica.
Veure Paradoxa de Fermi і Royal Astronomical Society
Sèrie B (cinema)
El cinema de classe B o de sèrie B es referia originalment a les pel·lícules de baix pressupost durant l'època daurada de Hollywood i solien ser westerns.
Veure Paradoxa de Fermi і Sèrie B (cinema)
Sedàs d'Eratòstenes
En matemàtiques, el sedàs d'Eratòstenes o garbell d'Eratòstenes és un antic algorisme per cercar tots els nombres primers fins a un determinat enter.
Veure Paradoxa de Fermi і Sedàs d'Eratòstenes
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Paradoxa de Fermi і Segona Guerra Mundial
Senyal Wow!
consulta.
Veure Paradoxa de Fermi і Senyal Wow!
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Paradoxa de Fermi і Seqüència principal
SETI
Vista aèria del radiotelescopi d'Arecibo, Puerto Rico, des de 1.300 metres d'altitud SETI és l'acrònim de Search for Extraterrestrial Intelligence (Cerca d'intel·ligència extraterrestre), un conjunt de programes que exploren el firmament amb l'esperança de trobar senyals de transmissions extraterrestres.
Veure Paradoxa de Fermi і SETI
SETI@home
El SETI@home consisteix en el processament de senyals de ràdio per buscar una prova d'intel·ligència extraterrestre emprant el radiotelescopi d'Arecibo.
Veure Paradoxa de Fermi і SETI@home
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Veure Paradoxa de Fermi і Sil·logisme
Singularitat tecnològica
En prospectiva, la singularitat tecnològica (algunes vegades anomenada simplement la Singularitat) és un esdeveniment futur del qual es prediu que el progrés tecnològic i el canvi social s'acceleraran a causa del desenvolupament d'intel·ligència sobrehumana, fins al punt singular en què el context humà es canvia de tal manera que cap ésser humà anterior a la Singularitat seria capaç de comprendre'l.
Veure Paradoxa de Fermi і Singularitat tecnològica
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Paradoxa de Fermi і Sistema solar
Snowballing
Dues dones practicant snowballing LSnowballing és una pràctica sexual humana en el qual una persona té a la seva boca l'esperma d'una altra, i després ho passa a la boca d'una altra amb un petó.
Veure Paradoxa de Fermi і Snowballing
Sociologia
La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.
Veure Paradoxa de Fermi і Sociologia
Solaris (novel·la)
Solaris és el nom d'una novel·la de ciència-ficció de Stanisław Lem l'argument de la qual transcorre en un planeta de nom homònim, publicada a Varsòvia (Polònia) en 1961.
Veure Paradoxa de Fermi і Solaris (novel·la)
Solipsisme
El solipsisme, del llatí " solus ipse" (aproximadament "solament existeixo jo"), consisteix a pensar que només existeix el jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior o les dades dels sentits, són emanacions mentals d'aquest jo.
Veure Paradoxa de Fermi і Solipsisme
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Veure Paradoxa de Fermi і Sonda espacial
Stanisław Lem
Stanisław Herman Lem (Lviv, 12 de setembre de 1921 - Cracòvia, 27 de març de 2006) fou un escriptor polonès de ciència-ficció.
Veure Paradoxa de Fermi і Stanisław Lem
Stanley Kubrick
fou un famós i sovint controvertit guionista, productor i director de cinema estatunidenc, que destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intel·lectual.
Veure Paradoxa de Fermi і Stanley Kubrick
Stephen Jay Gould
Stephen Jay Gould (Queens, Nova York, 10 de setembre 1941 - Nova York, 20 de maig de 2002) fou un paleontòleg, biòleg evolutiu i historiador de la ciència estatunidenc.
Veure Paradoxa de Fermi і Stephen Jay Gould
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Veure Paradoxa de Fermi і Sumeri
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Paradoxa de Fermi і Supernova
Superpoblació humana
Mapa de la densitat de població per països. Zones del planeta densament poblades el 1994, dades de la NASA. La superpoblació humana és el concepte en què d'una població humana es fa massa gran per ser sostenible pel seu entorn o recursos a llarg termini i una disminució en la qualitat de vida.
Veure Paradoxa de Fermi і Superpoblació humana
Taquió
Un taquió (del grec ταχύς, takhús, 'ràpid') és una partícula hipotètica que es mou a velocitats superlumíniques.
Veure Paradoxa de Fermi і Taquió
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Veure Paradoxa de Fermi і Tectònica de plaques
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Paradoxa de Fermi і Telescopi
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Paradoxa de Fermi і Terra
Terra bola de neu
''Banchisa'' (Alaska). La superfície terrestre devia tenir una aparença similar durant la glaciació anomenada ''Snowball Earth'' La hipòtesi de la Terra bola de neu (en anglès, Snowball Earth) fa referència als efectes que una grandiosa glaciació va provocar sobre tot el planeta, la més gran que mai ha ocorregut a la Terra, segons es dedueix dels registres de dades disponibles.
Veure Paradoxa de Fermi і Terra bola de neu
The Adjustment Bureau
The Adjustment Bureau és una pel·lícula de ciència-ficció estrenada el 4 de març de 2011 als Estats Units i Espanya, i el 7 d'abril del mateix any a Argentina i Mèxic.
Veure Paradoxa de Fermi і The Adjustment Bureau
The New Yorker
The New Yorker és una revista dels Estats Units que publica reportatges, crítiques, assaig, vinyetes, poesia i relats.
Veure Paradoxa de Fermi і The New Yorker
The Truman Show
The Truman Show és un pel·lícula estatunidenca de Peter Weir estrenada el 1998.
Veure Paradoxa de Fermi і The Truman Show
Theodore von Kármán
Theodore von Kármán ((szőllőskislaki) Kármán Tódor; 11 de maig de 1881 – 6 de maig de 1963) va ser un matemàtic, enginyer aeroespacial i físic hongarès-estatunidenc que estava actiu principalment en els camps de l'aeronàutica i l'astronàutica.
Veure Paradoxa de Fermi і Theodore von Kármán
Transcendència
Transcendència al context filosòfic o religiós és la qualitat d'allò que es troba enllà del limit de l'univers físic o del món.
Veure Paradoxa de Fermi і Transcendència
Trilió
En l'escala numèrica llarga que s'empra tradicionalment en català i en la majoria dels països de l'Europa Continental, un trilió equival a 1018, és a dir, un milió de bilions: Tanmateix, no s'ha de traduir a l'anglès per trillion (especialment als Estats Units i en alguns altres països), ja que s'hi fa servir l'escala numèrica curta i el terme 'trilió' es refereix a una quantitat diferent: 1012.
Veure Paradoxa de Fermi і Trilió
Tub de Kràsnikov
cons de llum. El tub de Krasnikov és un hipotetitzat dispositiu o mecanisme per a un viatge espacial a velocitats superluminals, proposat pel físic rus Sergei Kràsnikov, i que implica un combeig permanent de l'espaitemps.
Veure Paradoxa de Fermi і Tub de Kràsnikov
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Paradoxa de Fermi і Unitat astronòmica
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Paradoxa de Fermi і Univers
Universitat de Chicago
La Universitat de Chicago és una universitat privada de recerca a Chicago, Illinois, Estats Units.
Veure Paradoxa de Fermi і Universitat de Chicago
Universitat de Colúmbia
La Universitat de Colúmbia, oficialment coneguda com a Columbia University in the City of New York, és una institució privada d'educació universitària situada a Manhattan, a la ciutat de Nova York.
Veure Paradoxa de Fermi і Universitat de Colúmbia
Universitat de Maryland
La Universitat de Maryland a College Park (en anglès, University of Maryland, College Park) és una universitat pública situada a College Park, Maryland, Estats Units, dins de l'àrea metropolitana de Washington DC.
Veure Paradoxa de Fermi і Universitat de Maryland
Variable (matemàtiques)
Una variable és un valor que pot canviar dins de l'àmbit d'un problema o conjunt d'operacions.
Veure Paradoxa de Fermi і Variable (matemàtiques)
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Veure Paradoxa de Fermi і Vela solar
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Paradoxa de Fermi і Velocitat de la llum
Vernor Vinge
Vernor Steffen Vinge (Waukesha, Wisconsin, 2 d'octubre de 1944) és un expert en computació, escriptor de ciència-ficció i professor retirat de la Universitat de l'Estat de San Diego (SDSU).
Veure Paradoxa de Fermi і Vernor Vinge
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Paradoxa de Fermi і Via Làctia
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Paradoxa de Fermi і Vida
Vida extraterrestre
kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.
Veure Paradoxa de Fermi і Vida extraterrestre
Vol 714 a Sidney
Vol 714 a Sidney (en francès: Vol 714 pour Sidney) és el vint-i-dosè àlbum de Les aventures de Tintín, del dibuixant belga Hergé.
Veure Paradoxa de Fermi і Vol 714 a Sidney
Vol espacial
transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.
Veure Paradoxa de Fermi і Vol espacial
Vol espacial interestel·lar
Impressió artística d'una hipotètica «Nau propulsada per inducció de forat de cuc», basada indirectament en un treball de 1994 de Miguel Alcubierre. Crèdit: NASA CD-98-76634 pels Bossinas. El vol espacial interestel·lar o viatge interestel·lar és un viatge tripulat o no-tripulat entre estels.
Veure Paradoxa de Fermi і Vol espacial interestel·lar
2001: una odissea de l'espai
2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey) és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke.
Veure Paradoxa de Fermi і 2001: una odissea de l'espai
Vegeu també
Astrobiologia
- ALH 84001
- Abiogènesi
- Astrobiologia
- Biosignatura
- CHON
- Centre d'Astrobiologia
- Contaminació interplanetària
- Dallol (volcà)
- Equació de Drake
- Exoplanetologia
- Extremofília
- Guèiser marcià
- Habitabilitat en sistemes de nanes taronges
- Habitabilitat planetària
- Hipòtesi de la Terra especial
- Hipòtesi de la Terra porpra
- Llac Pavilion
- Meteorit Shergotty
- Meteorit d'Orgulh
- NASA Astrobiology Institute
- Panspèrmia
- Paradoxa de Fermi
- Planeta superhabitable
- Pols còsmica
- Programa Aurora
- Programa Viking
- Refractaris (ciència planetària)
- SETI
- Square Kilometre Array
- Tipus hipotètics de bioquímica
- Vida a Mart
- Vida a Tità
- Vida a Venus
- Vida extraterrestre
- Volàtils
- Xovinisme del carboni