Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Axioma

Índex Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

93 les relacions: Actual, Alemanya, Anàlisi complexa, Anàlisi real, Anell (matemàtiques), Argument, Aristòtil, Aritmètica, Autoritat, Axioma, Axioma de l'elecció, Axiomes de Peano, Évariste Galois, Bertrand Russell, Ciència, Conclusió, Coneixement, Conjunt, Connectiva lògica, Conseqüència, Corol·lari, Cos (matemàtiques), David Hilbert, Declaració (lògica), Demostració (matemàtiques), Dogma, Economia, Elements d'Euclides, Espai vectorial, Estadística, Estructura, Euclides, Física, Frase, Geometria diferencial, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Georg Cantor, Gottlob Frege, Grup (matemàtiques), Henri Poincaré, Hipòtesi del continu, Infinit, Introducció a la teoria de grups, Isomorfisme, Kurt Gödel, Lògica, Lògica de predicats, Lògica de primer ordre, ..., Lògica de segon ordre, Lògica matemàtica, Lògica proposicional, Llenguatge formal, Logicisme, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades, Mètode científic, Modus ponendo ponens, Moral, Negació, Nombre enter, Nombre natural, Nombre real, Paradoxa de Russell, Premissa, Principi de no contradicció, Probabilitat, Propietat commutativa, Raonament, Recta, Regla d'inferència, Segle XIX, Sil·logisme, Simplificació, Suposició, Suprem, Tautologia (lògica), Teorema d'incompletesa de Gödel, Teoria de conjunts, Teoria de grups, Teoria de la mesura, Teoria de la probabilitat, Teoria de models, Teoria de nombres, Teoria ergòdica, Topologia, Topologia algebraica, Topologia diferencial, Tradició, Triangle, Veritat, ZFC. Ampliar l'índex (43 més) »

Actual

La revista Actual, editada per Udo Baumann, va néixer l'any 1995 a Blanes (Selva).

Nou!!: Axioma і Actual · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Axioma і Alemanya · Veure més »

Anàlisi complexa

L’anàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.

Nou!!: Axioma і Anàlisi complexa · Veure més »

Anàlisi real

L'anàlisi real és la branca de la matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions.

Nou!!: Axioma і Anàlisi real · Veure més »

Anell (matemàtiques)

En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats.

Nou!!: Axioma і Anell (matemàtiques) · Veure més »

Argument

La paraula argument s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.

Nou!!: Axioma і Argument · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Axioma і Aristòtil · Veure més »

Aritmètica

L'aritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Axioma і Aritmètica · Veure més »

Autoritat

L'autoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.

Nou!!: Axioma і Autoritat · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Axioma і Axioma · Veure més »

Axioma de l'elecció

L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.

Nou!!: Axioma і Axioma de l'elecció · Veure més »

Axiomes de Peano

Els axiomes de Peano (o postulats de Peano) són un conjunt d'axiomes de segon ordre que defineixen de manera exacta la teoria dels nombres naturals.

Nou!!: Axioma і Axiomes de Peano · Veure més »

Évariste Galois

Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.

Nou!!: Axioma і Évariste Galois · Veure més »

Bertrand Russell

Bertrand Arthur William Russell (Trellech, 18 de maig del 1872 - Penrhyndeudraeth, 2 de febrer del 1970) fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Axioma і Bertrand Russell · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Axioma і Ciència · Veure més »

Conclusió

Una conclusió és una proposició final, a la qual s'arriba després de la consideració de l'evidència, de les discussions o de les premisses.

Nou!!: Axioma і Conclusió · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Axioma і Coneixement · Veure més »

Conjunt

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, en matemàtiques un conjunt és una reunió d'objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat.

Nou!!: Axioma і Conjunt · Veure més »

Connectiva lògica

En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.

Nou!!: Axioma і Connectiva lògica · Veure més »

Conseqüència

La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.

Nou!!: Axioma і Conseqüència · Veure més »

Corol·lari

Un corol·lari és una proposició matemàtica que és conseqüència immediata d'una altra proposició prèviament demostrada.

Nou!!: Axioma і Corol·lari · Veure més »

Cos (matemàtiques)

En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.

Nou!!: Axioma і Cos (matemàtiques) · Veure més »

David Hilbert

David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Axioma і David Hilbert · Veure més »

Declaració (lògica)

En lògica, una declaració és (a) una oració declarativa significativa que pot ser vertadera o falsa, o (b) el que és afirmat o fet per l'ús d'una oració declarativa.

Nou!!: Axioma і Declaració (lògica) · Veure més »

Demostració (matemàtiques)

En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.

Nou!!: Axioma і Demostració (matemàtiques) · Veure més »

Dogma

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.

Nou!!: Axioma і Dogma · Veure més »

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Nou!!: Axioma і Economia · Veure més »

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Nou!!: Axioma і Elements d'Euclides · Veure més »

Espai vectorial

'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.

Nou!!: Axioma і Espai vectorial · Veure més »

Estadística

Gràfica de la distribució normal L'estadística o estatística és la ciència matemàtica relacionada amb la recopilació, anàlisi, interpretació i representació de dades.

Nou!!: Axioma і Estadística · Veure més »

Estructura

L'estructura és el conjunt d'elements que caracteritzen un determinat àmbit de la realitat o sistema.

Nou!!: Axioma і Estructura · Veure més »

Euclides

Euclides (en grec: Εὐκλείδης), també conegut com a Euclides d'Alexandria (floruit el 300 aC), fou un matemàtic grec, conegut avui en dia com "el pare de la geometria".

Nou!!: Axioma і Euclides · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Axioma і Física · Veure més »

Frase

La frase o oració és el conjunt de paraules amb sentit complet (definició de Dionís de Tràcia), que està marcada per dues pauses.

Nou!!: Axioma і Frase · Veure més »

Geometria diferencial

En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.

Nou!!: Axioma і Geometria diferencial · Veure més »

Geometria euclidiana

Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.

Nou!!: Axioma і Geometria euclidiana · Veure més »

Geometria hiperbòlica

La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.

Nou!!: Axioma і Geometria hiperbòlica · Veure més »

Geometria no euclidiana

La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.

Nou!!: Axioma і Geometria no euclidiana · Veure més »

Georg Cantor

Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.

Nou!!: Axioma і Georg Cantor · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany que va fundar la filosofia analítica. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Nou!!: Axioma і Gottlob Frege · Veure més »

Grup (matemàtiques)

Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.

Nou!!: Axioma і Grup (matemàtiques) · Veure més »

Henri Poincaré

, matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.

Nou!!: Axioma і Henri Poincaré · Veure més »

Hipòtesi del continu

En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).

Nou!!: Axioma і Hipòtesi del continu · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Axioma і Infinit · Veure més »

Introducció a la teoria de grups

Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.

Nou!!: Axioma і Introducció a la teoria de grups · Veure més »

Isomorfisme

En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.

Nou!!: Axioma і Isomorfisme · Veure més »

Kurt Gödel

Kurt Gödel (28 d'abril de 1906 Brno (Brünn), Imperi Austrohongarès (avui República Txeca) – 14 de gener de 1978 Princeton, New Jersey, Estats Units d'Amèrica) fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden provar ni refutar.

Nou!!: Axioma і Kurt Gödel · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Axioma і Lògica · Veure més »

Lògica de predicats

La lògica de predicats consisteix a fer derivacions amb les regles bàsiques i amb regles derivades i a més suposa un domini previ de la lògica proposicional o d'enunciats, així que abans de provar aquest lògica heu d'anar a practicar la lògica d'enunciats primer.

Nou!!: Axioma і Lògica de predicats · Veure més »

Lògica de primer ordre

La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.

Nou!!: Axioma і Lògica de primer ordre · Veure més »

Lògica de segon ordre

Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.

Nou!!: Axioma і Lògica de segon ordre · Veure més »

Lògica matemàtica

La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.

Nou!!: Axioma і Lògica matemàtica · Veure més »

Lògica proposicional

La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.

Nou!!: Axioma і Lògica proposicional · Veure més »

Llenguatge formal

teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.

Nou!!: Axioma і Llenguatge formal · Veure més »

Logicisme

El logicisme en la filosofia de la matemàtica, és la doctrina que sosté que la matemàtica és, en algun sentit, reductible a la lògica.

Nou!!: Axioma і Logicisme · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Axioma і Matemàtiques · Veure més »

Matemàtiques aplicades

La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.

Nou!!: Axioma і Matemàtiques aplicades · Veure més »

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Nou!!: Axioma і Mètode científic · Veure més »

Modus ponendo ponens

En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.

Nou!!: Axioma і Modus ponendo ponens · Veure més »

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Nou!!: Axioma і Moral · Veure més »

Negació

La negació és un mecanisme gramatical i de la lògica que indica la no realització o existència de l'element que acompanya.

Nou!!: Axioma і Negació · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Axioma і Nombre enter · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3..., 19, 20, 21, 22,..., 1059..., un milió..., que es poden usar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Axioma і Nombre natural · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Nou!!: Axioma і Nombre real · Veure més »

Paradoxa de Russell

La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.

Nou!!: Axioma і Paradoxa de Russell · Veure més »

Premissa

Una premissa és cadascuna de les proposicions d'un raonament que donen lloc a la conseqüència o conclusió d'aquest.

Nou!!: Axioma і Premissa · Veure més »

Principi de no contradicció

El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.

Nou!!: Axioma і Principi de no contradicció · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau d'incertesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Axioma і Probabilitat · Veure més »

Propietat commutativa

Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.

Nou!!: Axioma і Propietat commutativa · Veure més »

Raonament

El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.

Nou!!: Axioma і Raonament · Veure més »

Recta

Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.

Nou!!: Axioma і Recta · Veure més »

Regla d'inferència

En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.

Nou!!: Axioma і Regla d'inferència · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Axioma і Segle XIX · Veure més »

Sil·logisme

Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).

Nou!!: Axioma і Sil·logisme · Veure més »

Simplificació

* Simplificació (argument), forma d'argument i regla d'inferència a la lògica proposiconal i a la retòrica.

Nou!!: Axioma і Simplificació · Veure més »

Suposició

Una suposició o un supòsit és la realització, basada en indicis o analogies en casos similars, d'un conjunt de conjectures sobre un fet, les causes que l'han originat o altres coses.

Nou!!: Axioma і Suposició · Veure més »

Suprem

Un conjunt ''A'' de nombres reals (representats per cercles blaus), un conjunt de cotes superiors de '' A '' (cercles vermells), i el mínim de les fites superiors, el suprem de '' A '' (diamant vermell). En matemàtiques, donat un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat (P, \sup (A \cup B).

Nou!!: Axioma і Suprem · Veure més »

Tautologia (lògica)

La tautologia és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.

Nou!!: Axioma і Tautologia (lògica) · Veure més »

Teorema d'incompletesa de Gödel

Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.

Nou!!: Axioma і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »

Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Nou!!: Axioma і Teoria de conjunts · Veure més »

Teoria de grups

En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.

Nou!!: Axioma і Teoria de grups · Veure més »

Teoria de la mesura

De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).

Nou!!: Axioma і Teoria de la mesura · Veure més »

Teoria de la probabilitat

La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.

Nou!!: Axioma і Teoria de la probabilitat · Veure més »

Teoria de models

La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.

Nou!!: Axioma і Teoria de models · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són "fàcilment compresos pels no matemàtics", però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Nou!!: Axioma і Teoria de nombres · Veure més »

Teoria ergòdica

La teoria ergòdica és una branca de les matemàtiques que va sorgir de l'estudi realitzat pel físic Ludwig Boltzmann el 1871 per la seva teoria cinètica dels gasos.

Nou!!: Axioma і Teoria ergòdica · Veure més »

Topologia

Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.

Nou!!: Axioma і Topologia · Veure més »

Topologia algebraica

tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.

Nou!!: Axioma і Topologia algebraica · Veure més »

Topologia diferencial

Dins l'entorn de la matemàtica, la topologia diferencial és una branca de coneixements que considera les varietats diferenciables i les funcions diferenciables entre elles.

Nou!!: Axioma і Topologia diferencial · Veure més »

Tradició

cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.

Nou!!: Axioma і Tradició · Veure més »

Triangle

Un triangle és un polígon de tres costats.

Nou!!: Axioma і Triangle · Veure més »

Veritat

''El Temps salvant la Veritat de la Falsedat i l'Enveja'' (''Time Saving Truth from Falsehood and Envy''), François Lemoyne, 1737. La veritat (del llatí veritas) és un concepte propi de la filosofia que té una gran varietat de significats.

Nou!!: Axioma і Veritat · Veure més »

ZFC

ZFC és el conjunt d'axiomes canònic de la Teoria de conjunts.

Nou!!: Axioma і ZFC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Axiomes, Axiomàtic, Axiomàtica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »