Comunicació

318 les relacions: Adelaida Ristori, Adele di Lusignano, Adelina Patti, Adolf Gironella, Adolphe Adam, Adrià Gual i Queralt, Aida (Verdi), Albert Cotó i Fita, Alessandro nelle Indie, Alessandro Scarlatti, Amadeu Cristià i Rotches, Ambroise Thomas, Ambrosi Carrion i Juan, André Grétry, Angelo Masini, Anna Bolena (Donizetti), Anonimat, Antigono (Duran), Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni Nicolau i Parera, Antonio Caldara, Antonio Sacchini, Antonio Salieri, Antonio Tozzi, Apel·les Mestres i Oñós, Ara (diari), Ateneu Barcelonès, Aureliano in Palmira, Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano, Àngel Guimerà i Jorge, Baix relleu, Baldassare Galuppi, Barcelona, Bé cultural d'interès local, Bianca e Fernando, Blas de Laserna, Buovo d'Antona, Cajo Mario, Carcanyol, Carles Baguer i Mariner, Carles Fages de Climent, Carles Grassi i Tecchi, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo Antonio Campioni, Carmela, Cúpula Venus, Charles Gounod, Christoph Willibald Gluck, Cinema pornogràfic, Circ, ..., Conrad Roure i Bofill, Così fan tutte, Daniel Auber, Davide Perez, Demofoonte, Didone abbandonata, Domènec Terradellas, Domenico Cimarosa, Domenico Fischietti, Don Giovanni (Gazzaniga), Don Giovanni Tenorio, Eduard Domínguez i de Gironella, Eduard Vidal i de Valenciano, Eivissa (municipi), Elena e Costantino, Eleonora Duse, Elisabetta, regina d'Inghilterra, Emanuele d'Astorga, Emma di Resburgo, Enric Granados i Campiña, Enric Morera i Viura, Enrico Tamberlick, Federico García Lorca, Felip II de Castella, Felip Pedrell i Sabaté, Felip V d'Espanya, Ferdinando Bertoni, Ferdinando Paër, Fernando de Toledo, Ferran Sor i Muntades, François Adrien Boieldieu, François Devienne, Francesc Camprodon i Safont, Francesc Daniel Molina i Casamajó, Francesc Mateu i Nicolau, Francesc Montserrat i Ayarbe, Francesc Renart i Arús, Francesc Tramulles i Roig, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francesc Virella i Cassañes, Francesca Riccardi, Frederic Alfonso i Ferrer, Frederic Soler i Hubert, Friedrich von Flotow, Gabriel Balart i Crehuet, Gaetano Donizetti, Gaetano Latilla, Gaziel (Granados), Gènova, Gennaro Astarita, Gerónimo Giménez, Giacomo Meyerbeer, Giacomo Tritto, Gioacchino Cocchi, Gioachino Rossini, Giovanni Battista Lampugnani, Giovanni Battista Pergolesi, Giovanni Pacini, Giovanni Paisiello, Giulietta e Romeo (Zandonai), Giuseppe Bonno, Giuseppe Gazzaniga, Giuseppe Mosca, Giuseppe Scarlatti, Giuseppe Scolari, Giuseppe Verdi, Gli Orazi e i Curiazi, Gran Teatre del Liceu, Gregorio Sciroli, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Hamlet (Thomas), Hernani, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, I due Foscari, I Lombardi, I masnadieri, Ifigenia, Ifigenia in Aulide, Ignasi Iglésias i Pujadas, Ignaz Pleyel, Il barbiere di Siviglia, Il barbiere di Siviglia (Paisiello), Il burbero di buon cuore, Il conte Caramella, Il curioso del suo proprio danno, Il Farnace (Perez), Il filosofo chimico poeta, Il filosofo di campagna, Il maestro di cappella (Auletta), Il matrimonio segreto, Il più bel nome, Il pittore parigino, Il signor dottore, Il trionfo di Camilla, Il vecchio avaro, Isaac Albéniz i Pascual, Jacques Fromental Halévy, Jaume Pahissa i Jo, Joan Borràs i de Palau, Joan Dimes Lloris, Joan Dotras i Vila, Joan Goula i Soley, Joan Gràcia i Oliver, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Joan Mañé i Flaquer, Joan Manén i Planas, Joan Sariols Porta, Johann Simon Mayr, José de Nebra, José Padilla Sánchez, José Zorrilla y Moral, Josep Antoni Martí, Josep Bernat i Baldoví, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Duran, Josep Piqué i Cerveró, Josep Robrenyo i Tort, Joseph Arquier, Joseph Haydn, Juli Vallmitjana i Colomines, Julián Gayarre, Julián Prieto, L'ajo nell'imbarazzo, L'arbore di Diana, L'elisir d'amore, L'impostore, L'inganno felice, L'italiana in Algeri, L'italiana in Londra, L'occasione fa il ladro, La buona figliuola, La cambiale di matrimonio, La capricciosa corretta, La Cenerentola, La creació (Haydn), La donna del lago, La finta cameriera, La finta semplice, La gazza ladra, La Juive, La matinada, La Mérope, La pietra del paragone, La principessa filosofa, La Rambla, La scala di seta, La serva padrona, La Vanguardia, La vedova accorta, La zingara, Le astuzie femminili, Le Caïd, Le cantatrici villane, Le nozze, Leandro Fernández de Moratín, Leopoldo Fregoli, Les Diamants de la couronne, Les estacions, Llista d'òperes basades en Orfeu, Llista de comtes de Barcelona, Llotja de Mar, Lohengrin, Lope de Vega, Lucia di Lammermoor, Lucrezia Borgia, Ludwig van Beethoven, Luigi Caruso, Luisa Miller, Madrid, Manuel del Pópulo Vicente García, Margarida Xirgu i Subirà, Margherita d'Anjou, Maria Malibran, Martha (Flotow), Mateu Ferrer i Oller, Mestre d'obres, Modest Urgell i Inglada, Molière, Mosè in Egitto, Nabucco, Narcisa Freixas i Cruells, Nàpols, Niccolò Jommelli, Niccolò Piccinni, Nicola Porpora, Nicolas Dalayrac, Nicolas Dézède, Nicolau Manent i Maurant, Nina (Paisiello), Oberto, Conte di San Bonifacio, Opera seria, Otel·lo, Pablo Sorozábal Mariezkurrena, Palmira Ventós i Cullell, Pasqual Godes i Terrats, Pasticcio, Pedro Calderón de la Barca, Pelai d'Astúries, Pierre Gaveaux, Pietro Alessandro Guglielmi, Pietro Auletta, Pietro Generali, Poliuto, Quaresma, Ramón María del Valle-Inclán, Ramon Carnicer i Batlle, Richard Coeur-de-lion, Robert Schumann, Roberto Devereux, Roberto Stagno, Roger Alier i Aixalà, Roméo et Juliette, Salvador Vilaregut i Martí, Santiago Rusiñol i Prats, Sarah Bernhardt, Sarsuela, Saverio Mercadante, Sàpiens, Semiramide, Sesostri, re d'Egitto, Si j'étais roi, Societat Espanyola d'Electricitat, Stefano Pavesi, Stiffelio, Tal faràs, tal trobaràs, Tancredi, Teatre de Montsió, Teatre Nou (1843-1848), Teatre Novedades (Barcelona), Teatre Tívoli (Barcelona), Temistocle, Terracota, Tomás Genovés y Lapetra, Tomás Reig Arpa, Tommaso Traetta, Toni Albà, Torquato Tasso (Donizetti), Torvaldo e Dorliska, Tramoia, Tricicle, Una cosa rara, Valentino Fioravanti, Víctor Balaguer i Cirera, Venceslao, Vicenç Cuyàs i Borés, Vicent Martín i Soler, Vincenzo Bellini, Vincenzo Fabrizi, Vincenzo Puccita, Vologeso, Wolfgang Amadeus Mozart, 1673, 1687, 1689, 1699, 1708, 1714, 1725, 1735, 1750, 1751, 1780, 1793, 1802, 1865, 2013, 324 (publicació digital). Ampliar l'índex (268 més) » « Shrink índex

Adelaida Ristori

Adelaida Ristori (Cividale, Friuli, 29 de gener, 1822 - Roma, Laci, 9 d'octubre, 1906) fou una actriu de teatre italiana.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Adelaida Ristori · Veure més »

Adele di Lusignano

Adele di Lusignano és una òpera en italià en dos actes de Ramon Carnicer i Batlle segons un llibret de Felice Romani.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Adele di Lusignano · Veure més »

Adelina Patti

Faust'' de Charles Gounod, 1875. Adelina Patti (Madrid, 19 de febrer de 1843 - Castell de Craig-y-Nos, Gal·les, 27 de setembre de 1919) va ser una de les més cèlebres sopranos del.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Adelina Patti · Veure més »

Adolf Gironella

Adolf Gironella (Barcelona, 15 de juliol de 1823 - 10 de setembre de 1864) va ser un cantant baríton català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Adolf Gironella · Veure més »

Adolphe Adam

Adolphe Charles Adam (24 de juliol de 1803 - 3 de maig de 1856) fou un compositor, pianista i crític de música francès.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Adolphe Adam · Veure més »

Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Adrià Gual i Queralt · Veure més »

Aida (Verdi)

Aida (en català, Aïda) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, escrita a partir d'un llibret en italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Aida (Verdi) · Veure més »

Albert Cotó i Fita

Albert Cotó i Fita (Figueres, 13 de febrer del 1852 - Barcelona, 23 d'abril del 1906) va ser intèrpret de piano, director d'orquestra, professor de música i compositor, especialment de sarsueles.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Albert Cotó i Fita · Veure més »

Alessandro nelle Indie

Alessandro nelle Indie és una òpera en tres actes composta per Giuseppe Scolari sobre un llibret italià de Pietro Metastasio.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Alessandro nelle Indie · Veure més »

Alessandro Scarlatti

Alessandro Scarlatti (Palerm (Sicília), 2 de maig de 1660 – Nàpols (Campània), 24 d'octubre de 1725) fou un compositor barroc italià, especialment famós per les seves òperes i oratoris.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Alessandro Scarlatti · Veure més »

Amadeu Cristià i Rotches

Amadeu Cristià i Rotches (Gràcia, 28 de desembre de 1876 — Barcelona,  7 d’agost de 1924) fou un pianista, director d’orquestra, concertador, compositor i pedagog de cant, piano, solfeig i tècnica musical.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Amadeu Cristià i Rotches · Veure més »

Ambroise Thomas

Charles Louis Ambroise Thomas (Metz, 5 d'agost de 1811 – París, 12 de febrer de 1896) fou un compositor francès del reputat fonamentalment per les seues òperes, i en especial per la cèlebre Mignon.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ambroise Thomas · Veure més »

Ambrosi Carrion i Juan

fou un dramaturg, poeta i novel·lista barceloní.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ambrosi Carrion i Juan · Veure més »

André Grétry

André Ernest Modeste Grétry (Lieja, Principat de Lieja, actualment a Bèlgica, 8 de febrer de 1741 – Montmorency, França, 24 de setembre de 1813) fou un compositor dopéras-comiques.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і André Grétry · Veure més »

Angelo Masini

Angelo Masini (Forlì, 28 de novembre de 1844 - 28 de setembre de 1926) fou un tenor italià anomenat el "tenor angelical".

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Angelo Masini · Veure més »

Anna Bolena (Donizetti)

Anna Bolena és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti sobre un llibret de Felice Romani basat en l'obra d'Ippolito Pindemonte Enrico VIII ossia Anna Bolena i la d'Alessandro Pepoli Anna Bolena, les dues, narracions de la vida d'Anna Bolena.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Anna Bolena (Donizetti) · Veure més »

Anonimat

El Beatus de la Seu d'Urgell és anònim El llibret de l'òpera ''Ariodante'' és anònim L'anonimat és la preservació de la identitat d'una persona.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Anonimat · Veure més »

Antigono (Duran)

Antigono és una òpera en tres actes composta per Josep Duran sobre un llibret italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Antigono (Duran) · Veure més »

Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »

Antoni Nicolau i Parera

Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 8 de juny de 1858 En la inscripció del registre el cognom de la mare apareix com a Perera. - 26 de febrer de 1933) fou compositor i director d'orquestra, una figura clau del renaixement musical català del i XX i forjador de l'escola coral catalana moderna.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Antoni Nicolau i Parera · Veure més »

Antonio Caldara

Antonio Caldara (Venècia, 1670 – Viena, 28 de desembre de 1736) fou un compositor italià, especialment conegut per les seves òperes i oratoris.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Antonio Caldara · Veure més »

Antonio Sacchini

Antonio Maria Gaspare Sacchini (Florència, 14 de juny de 1730 - París, 6 d'octubre de 1786) fou un compositor italià pertanyent a l'escola de música napolitana, però particularment actiu a París.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Antonio Sacchini · Veure més »

Antonio Salieri

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Antonio Salieri · Veure més »

Antonio Tozzi

Antonio Tozzi (Bolonya, Itàlia circa 1736 - Bolonya, després de 1812), fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Antonio Tozzi · Veure més »

Apel·les Mestres i Oñós

Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Apel·les Mestres i Oñós · Veure més »

Ara (diari)

LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ara (diari) · Veure més »

Ateneu Barcelonès

LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ateneu Barcelonès · Veure més »

Aureliano in Palmira

Aureliano in Palmira és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià en el qual el llibretista només s'acreditava amb les inicials "G.F.R." El llibret s'ha atribuït generalment a Felice Romani, però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Aureliano in Palmira · Veure més »

Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano

Ángel María de Saavedra y Ramírez de Baquedano, més conegut pel seu títol nobiliari de Duc de Rivas (Còrdova, 10 de març de 1791 – Madrid, 22 de juny de 1865) va ser un escriptor, dramaturg, poeta, pintor i polític espanyol.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Baix relleu

Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Baix relleu · Veure més »

Baldassare Galuppi

Baldassare Galuppi (Burano, Vèneto, 18 d'octubre de 1706 - Venècia, 3 de gener de 1785) va ser un compositor venecià, famós per les seves òperes, principalment en el camp de l'opera buffa.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Baldassare Galuppi · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Barcelona · Veure més »

Bé cultural d'interès local

Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Bé cultural d'interès local · Veure més »

Bianca e Fernando

Bianca e Fernando és una òpera en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret italià de Domenico Gilardoni, basat en Bianca e Fernando alla tomba di Carlo IV, duca d'Agrigento de Carlo Roti.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Bianca e Fernando · Veure més »

Blas de Laserna

Blas de Laserna (Corella, Navarra, 1751 - Madrid, 1816) fou un compositor espanyol del.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Blas de Laserna · Veure més »

Buovo d'Antona

Buovo d'Antona és una òpera en tres actes composta per Tommaso Traetta sobre un llibret italià de Carlo Goldoni.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Buovo d'Antona · Veure més »

Cajo Mario

Cajo Mario és una òpera en tres actes composta per Niccolò Jommelli sobre un llibret italià de Gaetano Roccaforte.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Cajo Mario · Veure més »

Carcanyol

Carcanyols El carcanyol és un element arquitectònic que defineix l'espai entre dos arcs o voltes (concretament entre els extradós dels dos arcs) o entre l’extradós d'un arc i un clos rectangular.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Carcanyol · Veure més »

Carles Baguer i Mariner

Carles Baguer, conegut com a Carlets al seu temps, (Barcelona, març de 1768 – 29 de febrer de 1808;. Diccionario de la música. A-G (en castellà). Barcelona, Editorial Labor. 1954. vol.I. pp.161.) fou organista i compositor de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Carles Baguer i Mariner · Veure més »

Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Carles Fages de Climent · Veure més »

Carles Grassi i Tecchi

Carles Grassi i Tecchi (Barcelona, 1818 - Madrid, 13 de gener de 1886) fou un compositor català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Carles Grassi i Tecchi · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlo Antonio Campioni

Charles-Antoine Campion (Lunéville, (França), 16 de novembre de 1720 – Florència, 12 d'abril de 1788), fou un compositor italià d'origen francès, nascut a la Lorena.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Carlo Antonio Campioni · Veure més »

Carmela

Carmela (2015) és una escultura de Jaume Plensa, situada davant del Palau de la Música Catalana, al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Carmela · Veure més »

Cúpula Venus

La Cúpula Venus va ser una sala d'espectacles teatrals i musicals, propera al gènere de cabaret, ubicada en el núm.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Cúpula Venus · Veure més »

Charles Gounod

Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Charles Gounod · Veure més »

Christoph Willibald Gluck

fou un compositor alemany de l'època clàssica.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Christoph Willibald Gluck · Veure més »

Cinema pornogràfic

Imatges d'una pel·lícula pornogràfica gravada a Àustria el 1906. L'actriu porno Rachel Starr. El cinema pornogràfic, com a exhibició d'actes sexuals (pornografia) a través de pel·lícules, constitueix un gènere cinematogràfic generalment marginat, que no obstant això, genera un importantíssim volum de producció i negoci especialment a la Unió Europea, els Estats Units d'Amèrica i el Japó.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Cinema pornogràfic · Veure més »

Circ

Un envelat de circ Un número de circ dins un envelat El circ és una art escènica que produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes, pallassos, mags i altres intèrprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l'òpera, etc.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Circ · Veure més »

Conrad Roure i Bofill

Portada de la primera traducció completa al català de la ''Ilíada'', en prosa, a càrrec de Conrad Roure. Conrad Roure i Bofill (Barcelona, setembre de 1841 - 18 d'abril de 1928) va ser un dramaturg, periodista, publicista i advocat català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Conrad Roure i Bofill · Veure més »

Così fan tutte

Così fan tutte ossia La scuola degli amanti (Així fan totes o L'escola dels amants), K. 588, és una òpera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret escrit per Lorenzo Da Ponte.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Così fan tutte · Veure més »

Daniel Auber

Daniel-François Esprit Auber (Caen, Normandia, 29 de gener de 1782 – París, 12 de maig de 1871) va ser un compositor francès, autor d'unes 70 obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Daniel Auber · Veure més »

Davide Perez

Davide Perez (Nàpols, 1711 – Lisboa, 1778) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Davide Perez · Veure més »

Demofoonte

Demofoonte és una òpera en tres actes composta per Baldassare Galuppi sobre un llibret italià de Pietro Metastasio.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Demofoonte · Veure més »

Didone abbandonata

Didone abbandonata és una òpera en tres actes composta per Giuseppe Scolari sobre un llibret italià de Pietro Metastasio.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Didone abbandonata · Veure més »

Domènec Terradellas

Domènec Terradellas (Barcelona, batejat el 13 de febrer del 1713 - Roma, 20 de maig del 1751), va ser el més gran compositor d'òpera catalano-italià del.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Domènec Terradellas · Veure més »

Domenico Cimarosa

Domenico Cimarosa (Aversa, Regne de Nàpols, 17 de desembre de 1749 - Venècia, 11 de gener de 1801) fou un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, que combinà la seva vasta producció operística, principalment en el camp de l'opera buffa, amb una activa composició de música religiosa i algunes peces instrumentals.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Domenico Cimarosa · Veure més »

Domenico Fischietti

Domenico Fischietti (Nàpols, 1725 - Salzburg, 1810) fou un compositor italià molt orientat cap al gènere còmic.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Domenico Fischietti · Veure més »

Don Giovanni (Gazzaniga)

Don Giovanni o sia Il convitato di pietra és una òpera en un acte de Giuseppe Gazzaniga, amb llibret de Giovanni Bertati.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Don Giovanni (Gazzaniga) · Veure més »

Don Giovanni Tenorio

Don Giovanni Tenorio o Il dissoluto punito, ossia Don Giovanni Tenorio, és una òpera en italià en dos actes de Ramon Carnicer i Batlle, composta el 1820 amb llibret de Giovanni Bertati.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Don Giovanni Tenorio · Veure més »

Eduard Domínguez i de Gironella

Eduard Dominguez de Gironella (Barcelona, 6 de febrer de 1814- ?) fou compositor i crític musical.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Eduard Domínguez i de Gironella · Veure més »

Eduard Vidal i de Valenciano

Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Eduard Vidal i de Valenciano · Veure més »

Eivissa (municipi)

Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Eivissa (municipi) · Veure més »

Elena e Costantino

Elena e Costantino és una òpera en italià de Ramon Carnicer i Batlle segons un llibret d'Andrea Leone Tottola.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Elena e Costantino · Veure més »

Eleonora Duse

Eleonora Duse (Vigevano, Piemont, 3 d'octubre de 1858 - Pittsburgh, Estats Units, 21 d'abril de 1924) fou una de les més cèlebres actrius de teatre italiana de finals del i principis del XX, i una de les actrius més grans de tots els temps.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Eleonora Duse · Veure més »

Elisabetta, regina d'Inghilterra

Elisabetta, regina d'Inghilterra és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini i llibret de Giovanni Schmidt, basada en l'obra Il paggio di Leicester de Carlo Federici, al seu torn basada en The recess or a tale of other times de Sophia Lee.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Elisabetta, regina d'Inghilterra · Veure més »

Emanuele d'Astorga

Emanuele d'Astorga (Augusta, 20 de març de 1680 - Madrid, 1757) fou un compositor i escriptor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Emanuele d'Astorga · Veure més »

Emma di Resburgo

Emma di Resburgo és la sisena òpera composta per Giacomo Meyerbeer, i la tercera per a un teatre italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Emma di Resburgo · Veure més »

Enric Granados i Campiña

Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Enric Granados i Campiña · Veure més »

Enric Morera i Viura

Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Enric Morera i Viura · Veure més »

Enrico Tamberlick

Enrico Tamberlick o Tamberlik (Roma, 16 de març de 1820 - París, 13 de març de 1889) va ser un tenor italià que va conrear sobretot el repertori operístic italià i francès.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Enrico Tamberlick · Veure més »

Federico García Lorca

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Consultat el 10 de setembre de 2011 Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 o 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Federico García Lorca · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Felip II de Castella · Veure més »

Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Felip Pedrell i Sabaté · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferdinando Bertoni

Ferdinando Giuseppe Bertoni (Salò, Llombardia, 15 d'agost de 1725 - Desenzano del Garda, 1 de desembre de 1813) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ferdinando Bertoni · Veure més »

Ferdinando Paër

Ferdinando Paër (Parma, 1 de juliol de 1771 - París, 3 de maig de 1839) fou un compositor parmesà.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ferdinando Paër · Veure més »

Fernando de Toledo

Fernando de Toledo (La Aldehuela, 1527 - Madrid, 1591).

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Fernando de Toledo · Veure més »

Ferran Sor i Muntades

fou un guitarrista i compositor català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ferran Sor i Muntades · Veure més »

François Adrien Boieldieu

François-Adrien Boïeldieu (Rouen, 16 de desembre de 1775 - Varennes-Jarcy, 8 d'octubre de 1834) fou un compositor francès.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і François Adrien Boieldieu · Veure més »

François Devienne

François Devienne (Joinville-le-Pont, 31 de gener de 1759 - Saint-Maurice (Val-de-Marne), 5 de setembre de 1803) va ser un compositor francès, conegut com el «Mozart francès».

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і François Devienne · Veure més »

Francesc Camprodon i Safont

Francesc Camprodon i Safont (Vic, 4 de març de 1816 - l'Havana, 16 d'agost 1870) fou un polític, autor de teatre i poeta català, diputat liberal al Congrés dels Diputats.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Francesc Camprodon i Safont · Veure més »

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Francesc Daniel Molina i Casamajó · Veure més »

Francesc Mateu i Nicolau

Francesc Mateu i Nicolau, conegut amb el nom artístic de Francesco Uetam (Palma, Mallorca, 4 de maig de 1847 - Palma, 19 de maig de 1913), fou un baix mallorquí.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Francesc Mateu i Nicolau · Veure més »

Francesc Montserrat i Ayarbe

Francesc Montserrat i Ayarbe, o Ayerbe segons les fonts, (Vilanova i la Geltrú, 13 de març del 1879 - Barcelona, 27 de febrer del 1950) va ser compositor i director d'orquestra.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Francesc Montserrat i Ayarbe · Veure més »

Francesc Renart i Arús

Francesc Renart i Arús (Sarrià, 1783 - Barcelona, 22 de gener de 1853) fou un arquitecte urbanista, actor i comediògraf català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Francesc Renart i Arús · Veure més »

Francesc Tramulles i Roig

Francesc Tramulles i Roig,La Gran enciclopèdia en català, vol.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Francesc Tramulles i Roig · Veure més »

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis · Veure més »

Francesc Virella i Cassañes

Francesc Virella i Cassañes o Cassanyes (Sitges, 1856 - Barcelona 27 de maig del 1893) va ser un crític musical català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Francesc Virella i Cassañes · Veure més »

Francesca Riccardi

Francesca Riccardi (Parma, 28 de setembre de 1778 - Bolonya, 1845) fou una cantant italiana.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Francesca Riccardi · Veure més »

Frederic Alfonso i Ferrer

Frederic Alfonso i Ferrer (València, 24 de febrer de 1879 - Barcelona, 12 d'agost de 1946) fou un compositor i professor valencià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Frederic Alfonso i Ferrer · Veure més »

Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Frederic Soler i Hubert · Veure més »

Friedrich von Flotow

Adolf Ferdinand Friedrich von Flotow (Teutendorf, Lübeck (Schleswig-Holstein), 27 d'abril, 1812 - Darmstadt (Hessen), 24 de gener, 1883), va ser un compositor d'òpera alemany.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Friedrich von Flotow · Veure més »

Gabriel Balart i Crehuet

Gabriel Balart i Crehuet (Barcelona, 8 de juny del 1824 - 5 de juliol del 1893) va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gabriel Balart i Crehuet · Veure més »

Gaetano Donizetti

Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gaetano Donizetti · Veure més »

Gaetano Latilla

Gaetano Latilla (Bari, 12 de gener de 1711 - Nàpols, 15 de gener de 1788) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gaetano Latilla · Veure més »

Gaziel (Granados)

Gaziel és una òpera modernista en un acte amb música d'Enric Granados sobre un text d'Apel·les Mestres, estrenada al Teatre Principal de Barcelona el dia 27 d'octubre de 1906.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gaziel (Granados) · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gènova · Veure més »

Gennaro Astarita

Gennaro Astarita, o Astaritta (Nàpols, 1749 - desembre 1805) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gennaro Astarita · Veure més »

Gerónimo Giménez

Gerónimo Giménez y Bellido (Sevilla, 10 d'octubre de 1854 – Madrid, 19 de febrer de 1923) va ser un compositor i director d'orquestra espanyol.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gerónimo Giménez · Veure més »

Giacomo Meyerbeer

, fou un compositor d'òpera alemany d'origen jueu, que es va formar a Itàlia, i que va desenvolupar la seua carrera fonamentalment a París, on va ser el primer gran exponent de la Grand Opéra francesa.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giacomo Meyerbeer · Veure més »

Giacomo Tritto

Giacomo Tritto (Altamura, 2 d'abril de 1733 - Nàpols, 16 de setembre de 1824) fou un compositor i pedagog italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giacomo Tritto · Veure més »

Gioacchino Cocchi

Gioacchino Cocchi (Pàdua o Nàpols, 1715 aprox. - Venècia, 1804) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gioacchino Cocchi · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gioachino Rossini · Veure més »

Giovanni Battista Lampugnani

Giovanni Battista Lampugnani (Milà, 1708 aprox. - Milà, 2 de juny de 1788) fou un compositor i clavecinista italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giovanni Battista Lampugnani · Veure més »

Giovanni Battista Pergolesi

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, Itàlia, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, Itàlia, 16 de març de 1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període Barroc, membre de l'escola napolitana, actiu tant en el camp de l'opera buffa com en el de l'opera seria, però també en l'àmbit de la música sacra.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giovanni Battista Pergolesi · Veure més »

Giovanni Pacini

Giovanni Pacini (Catània, Sicília, 17 de febrer de 1796 - Pescia, Toscana, 6 de desembre de 1867) fou un compositor italià, sobretot conegut per les seves òperes.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giovanni Pacini · Veure més »

Giovanni Paisiello

Giovanni Paisiello (o Paesiello) (Tàrent, 9 de maig de 1740 - Nàpols, 5 de juny de 1816) fou un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera buffa.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giovanni Paisiello · Veure més »

Giulietta e Romeo (Zandonai)

Giulietta e Romeo és una òpera en tres actes de Riccardo Zandonai, amb llibret de Arturo Rossato, basat lleugerament en l'obra de Shakespeare.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giulietta e Romeo (Zandonai) · Veure més »

Giuseppe Bonno

Giuseppe Bonno (29 de gener de 1711 - 15 d'abril de 1788) va ser un compositor austríac d'origen italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giuseppe Bonno · Veure més »

Giuseppe Gazzaniga

Giuseppe Gazzaniga (Verona, 5 d'octubre de 1743 - Crema, 1 de febrer de 1818) fou un membre de l'escola napolitana de compositors d'òpera.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giuseppe Gazzaniga · Veure més »

Giuseppe Mosca

Giuseppe Mosca (Nàpols, la Campània, 1772 - Messina, 14 de setembre de 1839) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giuseppe Mosca · Veure més »

Giuseppe Scarlatti

Giuseppe Scarlatti (Nàpols, 1718 o 18 de junySecondo altre fonti è nato invece il 18 giugno 1723 de 1723 - Viena, 17 d'agost de 1777) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giuseppe Scarlatti · Veure més »

Giuseppe Scolari

Giuseppe Scolari (Vicenza, ca. 1720 - Lisboa, 1774 aprox.) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giuseppe Scolari · Veure més »

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Giuseppe Verdi · Veure més »

Gli Orazi e i Curiazi

Gli Orazi e i Curiazi és una òpera en tres actes de Domenico Cimarosa, amb llibret d'Antonio Simeone Sografi, basat en lHoraci de Pierre Corneille, una interpretació de la llegenda del combat dels Horacis i Curiacis de l'antiga Roma.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gli Orazi e i Curiazi · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Gregorio Sciroli

Gregorio Sciroli, també Schiroli, Scivoli o Siroli (Nàpols, 5 d'octubre de 1722 – 1781) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Gregorio Sciroli · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Guerra del Francès · Veure més »

Hamlet (Thomas)

Hamlet és una òpera en cinc actes d'Ambroise Thomas, amb llibret de Michel Carré i Jules Barbier, basat al seu torn en una adaptació d'Alexandre Dumas i Paul Meurice de l'obra homònima de William Shakespeare.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Hamlet (Thomas) · Veure més »

Hernani

Hernani és una vila de Guipúscoa.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Hernani · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

I due Foscari

I due Foscari és una òpera en tres actes composta per Giuseppe Verdi sobre un llibret de Francesco Maria Piave, basat en la novel·la The Two Foscari de Lord Byron.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і I due Foscari · Veure més »

I Lombardi

I Lombardi alla prima crociata o I Lombardi és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Temistocle Solera.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і I Lombardi · Veure més »

I masnadieri

I masnadieri (Els bandolers) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre llibret italià d'Andrea Maffei, basada en Die Räuber de Friedrich von Schiller. Va ser estrenada al Her Majesty's Theatre (Teatre de sa Majestat) de Londres el 22 de juliol de 1847.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і I masnadieri · Veure més »

Ifigenia

Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ifigenia · Veure més »

Ifigenia in Aulide

Ifigenia in Aulide és una òpera en tres actes composta per Niccolò Jommelli sobre un llibret italià de Mattia Verazi.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ifigenia in Aulide · Veure més »

Ignasi Iglésias i Pujadas

Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ignasi Iglésias i Pujadas · Veure més »

Ignaz Pleyel

Ignaz Josef Pleyel (Ruppersthal, 18 de juny de 1757 - París, 14 de novembre de 1831) va ser un compositor austríac del període clàssic.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ignaz Pleyel · Veure més »

Il barbiere di Siviglia

Il barbiere di Siviglia (en italià; en català representada habitualment com a El barber de Sevilla) és una opera buffa en dos actes de Gioachino Rossini amb un llibret de Cesare Sterbini, basat en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais Le Barbier de Séville i el llibret de Il barbiere di Siviglia de Giuseppe Petrosellini.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il barbiere di Siviglia · Veure més »

Il barbiere di Siviglia (Paisiello)

Il barbiere di Siviglia és una òpera en quatre actes de Giovanni Paisiello, amb llibret de Giuseppe Petrosellini.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il barbiere di Siviglia (Paisiello) · Veure més »

Il burbero di buon cuore

Il Burbero di buon cuore és una òpera en dos actes composta per Vicent Martín i Soler sobre un llibret italià de Lorenzo Da Ponte, basat en l'obra escrita en francès Le bouru bienfaissant l'any 1771 de Carlo Goldoni.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il burbero di buon cuore · Veure més »

Il conte Caramella

Il conte Caramella és una òpera en tres actes composta per Baldassare Galuppi sobre un llibret italià de Carlo Goldoni.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il conte Caramella · Veure més »

Il curioso del suo proprio danno

Il curioso del suo proprio danno és una òpera en tres actes composta per Niccolò Piccinni sobre un llibret italià d'Antonio Palomba, basat en Don Quixot de La Manxa de Cervantes.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il curioso del suo proprio danno · Veure més »

Il Farnace (Perez)

Il Farnace és una òpera en tres actes composta per Davide Perez sobre un llibret italià d'Apostolo Zeno, segurament revisat per Antonio Maria Lucchini.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il Farnace (Perez) · Veure més »

Il filosofo chimico poeta

Il filosofo chimico poeta és una òpera en tres actes composta per Giuseppe Scolari sobre un llibret italià d'Antonio Palomba.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il filosofo chimico poeta · Veure més »

Il filosofo di campagna

Il filosofo di campagna és una òpera en tres actes de Baldassare Galuppi, amb llibret de Carlo Goldoni.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il filosofo di campagna · Veure més »

Il maestro di cappella (Auletta)

Il maestro di cappella és una òpera en tres actes composta per Pietro Auletta sobre un llibret italià d'Antonio Palomba.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il maestro di cappella (Auletta) · Veure més »

Il matrimonio segreto

Il matrimonio segreto és una opera buffa composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret escrit per Giovanni Bertati, basat en The Clandestine Marriage de George Colman i David Garrick.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il matrimonio segreto · Veure més »

Il più bel nome

Il più bel nome és una òpera en un acte, de prop de dues hores de durada, d'Antonio Caldara basada en un llibret del poeta Pietro Pariati.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il più bel nome · Veure més »

Il pittore parigino

Il pittore parigino és una òpera en dos actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Petrosellini.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il pittore parigino · Veure més »

Il signor dottore

Il signor dottore és una òpera en tres actes composta per Domenico Fischietti sobre un llibret italià de Carlo Goldoni.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il signor dottore · Veure més »

Il trionfo di Camilla

Il trionfo di Camilla és una òpera en tres actes composta per Nicola Porpora sobre un llibret italià de Silvio Stampiglia.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il trionfo di Camilla · Veure més »

Il vecchio avaro

Il vecchio avaro és una òpera en tres actes composta per Giuseppe Scolari sobre un llibret italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Il vecchio avaro · Veure més »

Isaac Albéniz i Pascual

Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Isaac Albéniz i Pascual · Veure més »

Jacques Fromental Halévy

Jacques-François-Fromental-Élie Halévy (París, 27 de maig de 1799 - Niça, 17 de març de 1862) va ser un compositor francès.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Jacques Fromental Halévy · Veure més »

Jaume Pahissa i Jo

Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Jaume Pahissa i Jo · Veure més »

Joan Borràs i de Palau

Joan Borràs i de Palau (Barcelona, 25 de setembre del 1868 - 29 de gener del 1953) va ser un compositor, pianista, periodista i crític musical català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joan Borràs i de Palau · Veure més »

Joan Dimes Lloris

Joan Dimes Lloris (Barcelona, segle XVI - 8 d'agost de 1598) fou bisbe d'Urgell entre 1572 i 1576, sacerdot de Barcelona, arxipreste de la Basílica de Santa Maria de Mataró, regent del Consell d'Aragó i Canceller de Catalunya.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joan Dimes Lloris · Veure més »

Joan Dotras i Vila

Joan Dotras i Vila (Barcelona, 4 de novembre del 1900 – Canet de Mar, 15 de juliol del 1978) va ser un compositor, músic i pedagog català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joan Dotras i Vila · Veure més »

Joan Goula i Soley

Joan Goula i Soley (Sant Feliu de Guíxols, 30 de març de 1843 - Buenos Aires, 16 de juliol de 1917) fou un destacat compositor, director d'orquestra i professor de cant.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joan Goula i Soley · Veure més »

Joan Gràcia i Oliver

Joan Gràcia i Oliver (Barcelona, 26 de febrer de 1957) és un humorista, actor, director, productor i guionista català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joan Gràcia i Oliver · Veure més »

Joan Lamote de Grignon i Bocquet

Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1872 - 11 de març de 1949) fou un pianista, compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joan Lamote de Grignon i Bocquet · Veure més »

Joan Mañé i Flaquer

Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra, 15 d'octubre de 1823 - Barcelona, 8 de juliol de 1901) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joan Mañé i Flaquer · Veure més »

Joan Manén i Planas

Joan Manén i Planas (Barcelona, 14 de març de 1883 – 26 de juny de 1971) fou virtuós del violí i compositor d'una obra molt important i extensa: òperes, obres simfòniques, concerts, ballets, música de cambra, sardanes, cançons… i també nombroses transcripcions musicals.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joan Manén i Planas · Veure més »

Joan Sariols Porta

Joan Sariols Porta (Reus, Baix Camp, 24 de maig de 1820 - Barcelona, 23 d'octubre de 1886) fou un compositor de sarsueles.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joan Sariols Porta · Veure més »

Johann Simon Mayr

Johann(es) Simon Mayr també conegut com a Giovanni Simone Mayr o Simone Mayr, també escrit com Majer, Mayer o Maier (Mendorf, 14 de juny de 1763 - Bèrgam, 2 de desembre de 1845), va ser un compositor alemany.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Johann Simon Mayr · Veure més »

José de Nebra

José de Nebra Blasco (Calataiud, 6 de gener de 1702 – Madrid, 11 de juliol de 1768) fou un organista i compositor espanyol, un dels representants més destacats de la sarsuela barroca.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і José de Nebra · Veure més »

José Padilla Sánchez

José Padilla Sánchez (Almeria, 23 de maig de 1889 - Madrid, 25 d'octubre de 1960) va ser un dels músics més populars del primer terç del, autor de sarsueles i cançons, entre les quals destaquen El relicario, La violetera i Valencia.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і José Padilla Sánchez · Veure més »

José Zorrilla y Moral

José Zorrilla y Moral (Valladolid, 21 de febrer de 1817 - Madrid, 23 de gener de 1893), fou un poeta i dramaturg castellà.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і José Zorrilla y Moral · Veure més »

Josep Antoni Martí

també conegut com a Josep Martí, va ser mestre de capella,compositor i pedagog català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Josep Antoni Martí · Veure més »

Josep Bernat i Baldoví

Retrat de Bernat i Baldoví i del seu col·laborador dins les pàgines del diari "La Donsayna". Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 19 de març del 1809 - 31 de desembre del 1864) va ser un escriptor i poeta valencià, cèlebre fonamentalment pels seus sainets.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Josep Bernat i Baldoví · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Duran

* Josep Duran i Pejoán (ca. 1730 - 1802), compositor d'òpera i música religiosa català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Josep Duran · Veure més »

Josep Piqué i Cerveró

Josep Piqué i Cerveró (Tudela, Navarra 1817 - 1900) fou un professor de piano i compositor navarrès del, que s'establí a Barcelona durant molts anys, i per això és considerat català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Josep Piqué i Cerveró · Veure més »

Josep Robrenyo i Tort

Josep Robrenyo i Tort, nascut a Barcelona el 1780 i mort al mar de les Antilles el 1838, va ser un escriptor i actor català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Josep Robrenyo i Tort · Veure més »

Joseph Arquier

Joseph Arquier (Toló, 1763 - Bordeus, octubre de 1816) fou un compositor francès, violoncel·lista i director d'orquestra.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joseph Arquier · Veure més »

Joseph Haydn

, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Joseph Haydn · Veure més »

Juli Vallmitjana i Colomines

Juli Vallmitjana i Colomines (o Colominas) (Barcelona, 1873 - gener del 1937) va ser un orfebre, escriptor i dramaturg català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Juli Vallmitjana i Colomines · Veure més »

Julián Gayarre

Sebastián Julián Gayarre Garjón (Roncal, Navarra 9 de gener de 1844 – Madrid, 2 de gener de 1890), va ser un tenor espanyol.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Julián Gayarre · Veure més »

Julián Prieto

Julián Prieto (Santo Domingo de la Calzada, La Rioja, 1765 - Pamplona, 24 de febrer de 1844) fou un organista, cantant i compositor espanyol.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Julián Prieto · Veure més »

L'ajo nell'imbarazzo

L'ajo nell'imbarazzo és una opera buffa en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Jacopo Ferretti.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і L'ajo nell'imbarazzo · Veure més »

L'arbore di Diana

L'arbore di Diana és una òpera buffa en dos actes del compositor Vicent Martín i Soler estrenada al Burgtheater de Viena l'1 d'octubre de 1787, 28 dies abans que Mozart presentés el seu Don Giovanni a Praga.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і L'arbore di Diana · Veure més »

L'elisir d'amore

L'elisir d'amore és un melodramma giocoso, un gènere d'òpera còmica italiana, en dos actes compost per Gaetano Donizetti. El llibret, de Felice Romani, està basat en el llibre Le philtre (1831) d'Eugène Scribe. Es va estrenar el 12 de maig de 1832 al Teatro della Canobbiana a Milà.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і L'elisir d'amore · Veure més »

L'impostore

L'impostore és una òpera en tres actes composta per Giuseppe Scarlatti i Gioacchino Cocchi sobre un llibret italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і L'impostore · Veure més »

L'inganno felice

L'inganno felice (La decepció afortunada) és una òpera en un sol acte composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Giuseppe Maria Foppa.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і L'inganno felice · Veure més »

L'italiana in Algeri

L'italiana in Algeri (La italiana a Alger) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret italià d'Angelo Anelli, basat en el seu text anterior establert per Luigi Mosca.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і L'italiana in Algeri · Veure més »

L'italiana in Londra

L'italiana in Londra és una òpera en dos actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Petrosellini.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і L'italiana in Londra · Veure més »

L'occasione fa il ladro

L'occasione fa il ladro, ossia Il cambio della valigia és una òpera en un acte composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Luigi Prividali, basat en Le prétendu par hazard, ou L'occasione fait le larron (1810) d'Eugène Scribe.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і L'occasione fa il ladro · Veure més »

La buona figliuola

La Cecchina, ossia La buona figliuola (La Cecchina, o La bona minyona) és una opera buffa en tres actes de Niccolò Piccinni, amb llibret de Carlo Goldoni.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La buona figliuola · Veure més »

La cambiale di matrimonio

La cambiale di matrimonio (la lletra de canvi de matrimoni) és una òpera en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Gaetano Rossi, que basa el seu argument en una comèdia homònima de Camillo Federici i en un llibre anterior de Giuseppe Checcherini de 1807 per a l'òpera de Carlo Coccia, Il matrimonio per lettera di cambio.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La cambiale di matrimonio · Veure més »

La capricciosa corretta

La capricciosa corretta (títol original en italià; La capriciosa corregida) és una opera buffa en dos actes, amb música de Vicent Martín i Soler segons un llibret de Lorenzo Da Ponte, basat en William Shakespeare.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La capricciosa corretta · Veure més »

La Cenerentola

La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i música de Stefano Pavesi (1814).

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La Cenerentola · Veure més »

La creació (Haydn)

La Creació (en alemany Die Schöpfung) és un oratori de Franz Joseph Haydn, estrenat al Burgtheater de Viena el 19 de març de 1799.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La creació (Haydn) · Veure més »

La donna del lago

La donna del lago (La dama del llac) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en la traducció francesa del poema The Lady of the Lake (1810) de Walter Scott.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La donna del lago · Veure més »

La finta cameriera

La finta cameriera és una òpera en tres actes composta per Gaetano Latilla sobre un llibret italià de Carlo Goldoni.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La finta cameriera · Veure més »

La finta semplice

La finta semplice (La ingènua fingida), K. 51, és una òpera en tres actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de Marco Coltellini, basat en un llibret anterior de Carlo Goldoni.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La finta semplice · Veure més »

La gazza ladra

La gazza ladra és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre llibret de Giovanni Gherardini.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La gazza ladra · Veure més »

La Juive

La Juive (La jueva, de vegades titulada L'Ebrea) és una òpera en cinc actes de Fromental Halévy sobre un llibret original d'Eugène Scribe, estrenada a l'Òpera de París el 23 de febrer de 1835 amb un gran èxit amb més de cinc-centes representacions.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La Juive · Veure més »

La matinada

La matinada, quadre de naturalesa és una composició lírica en un acte estrenada el 27 d'octubre de 1905 al Teatre Principal de Barcelona, amb música de Felip Pedrell sobre un text d'Adrià Gual, en un muntatge de Lluís Graner.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La matinada · Veure més »

La Mérope

La Mérope és una òpera en tres actes de Domènec Terradelles, amb llibret d'Apostolo Zeno.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La Mérope · Veure més »

La pietra del paragone

La pietra del paragone (La pedra de toc) és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Luigi Romanelli.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La pietra del paragone · Veure més »

La principessa filosofa

La principessa filosofa és una òpera composta per Carles Baguer sobre un llibret italià basat en El desdén con el desdén d'Agustín Moreto (1652).

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La principessa filosofa · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La Rambla · Veure més »

La scala di seta

La scala di seta és una òpera en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Giuseppe Maria Foppa, basat en l'obra L'Échelle de Soie, de François-Antoine-Eugène de Planard.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La scala di seta · Veure més »

La serva padrona

La serva padrona és una òpera en dos actes de Giovanni Battista Pergolesi, amb llibret de Gennaro Antonio Federico.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La serva padrona · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La Vanguardia · Veure més »

La vedova accorta

La vedova accorta és una òpera en tres actes composta per Ferdinando Bertoni sobre un llibret italià d'Antonio Borghese.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La vedova accorta · Veure més »

La zingara

La zingara és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret d'Andrea Leone Tottola, basat en La petite bohémienne de Louis-Charles Caigniez.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і La zingara · Veure més »

Le astuzie femminili

Le astuzie femminili és una òpera en dos actes de Domenico Cimarosa, amb llibret de Giuseppe Palomba.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Le astuzie femminili · Veure més »

Le Caïd

Le Caïd és una òpera en dos actes composta per Ambroise Thomas sobre un llibret francès de Thomas-Marie-François Sauvage, originalment amb el títol Les Boudjous.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Le Caïd · Veure més »

Le cantatrici villane

Le cantatrici villane és una òpera en dos actes de Valentino Fioravanti, amb llibret de Giovanni Palomba.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Le cantatrici villane · Veure més »

Le nozze

Le nozze és una òpera en tres actes composta per Baldassare Galuppi sobre un llibret italià de Carlo Goldoni.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Le nozze · Veure més »

Leandro Fernández de Moratín

Leandro Fernández de Moratín (Madrid, 10 de març de 1760 - París, 21 de juny de 1828) fou un poeta i dramaturg espanyol.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Leandro Fernández de Moratín · Veure més »

Leopoldo Fregoli

Leopoldo Fregoli, actor, transformista i cantant italià, va néixer a Roma el 2 de juliol de 1867 i va morir a Viareggio, Toscana, el 26 de novembre de 1936.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Leopoldo Fregoli · Veure més »

Les Diamants de la couronne

Les Diamants de la couronne és una òpera en tres actes composta per Daniel Auber sobre un llibret en francès de Eugène Scribe i Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Les Diamants de la couronne · Veure més »

Les estacions

Les Estacions (en alemany Die Jahreszeiten) és un oratori profà de Franz Joseph Haydn, amb llibret de Gottfried van Swieten, basat en un poema anglès de James Thomson titulat The Seasons.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Les estacions · Veure més »

Llista d'òperes basades en Orfeu

XVII de Cesare Gennari Les òperes basades en el mite d'Orfeu, i especialment la història del viatge d'Orfeu als inferns per rescatar la seva estimada, Eurídice, es troben entre els primers exemples d'aquesta forma d'art i encara segueixen sent escrites en el segle XXI.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Llista d'òperes basades en Orfeu · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Llotja de Mar · Veure més »

Lohengrin

Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Lohengrin · Veure més »

Lope de Vega

Lope de Vega Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Lope de Vega · Veure més »

Lucia di Lammermoor

Lucia di Lammermoor és una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Lucia di Lammermoor · Veure més »

Lucrezia Borgia

Lucrezia Borgia és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Felice Romani, que es basà en la tragèdia homònima de Victor Hugo, que al seu torn tractava de la vida de Lucrècia Borja.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Lucrezia Borgia · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Luigi Caruso

Luigi Caruso (Nàpols, 25 de setembre de 1754 - Perusa, 15 de novembre de 1823) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Luigi Caruso · Veure més »

Luisa Miller

Luisa Miller és una òpera de Giuseppe Verdi, sobre llibret en italià de Salvadore Cammarano.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Luisa Miller · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Madrid · Veure més »

Manuel del Pópulo Vicente García

Manuel del Pópulo Vicente García conegut com a Manuel García, i de nom autèntic Manuel Rodríguez Aguilar (Sevilla, Andalusia, 1 de novembre de 1775 - París, Illa de França, 16 de juny de 1832) fou un cantant, compositor, empresari operístic i mestre de cant espanyol.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Manuel del Pópulo Vicente García · Veure més »

Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Margarida Xirgu i Subirà · Veure més »

Margherita d'Anjou

Margherita d'Anjou és una òpera en dos actes composta per Giacomo Meyerbeer sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en un text de René Charles Guilbert de Pixérécourt, que es basà al seu torn en llegendes que envoltaven la Guerra de les Dues Roses.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Margherita d'Anjou · Veure més »

Maria Malibran

María Felicia García Siches, anomenada María Malibrán o «la Malibran» (París, 24 de març de 1808-Manchester, 23 de setembre de 1836), fou una compositora i cantant d'òpera que gaudí d'una fama i renom inaudits en la seva època.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Maria Malibran · Veure més »

Martha (Flotow)

Martha o Martha oder Der Markt zu Richmond (Martha o el mercat de Richmond) és una òpera en quatre actes de Friedrich von Flotow, amb llibret en alemany de Friedrich Wilhelm Riese, basat en el ballet Lady Henriette de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Martha (Flotow) · Veure més »

Mateu Ferrer i Oller

Mateu Ferrer i Oller (Barcelona, 1788 - 4 de gener de 1864) fou un compositor, organista, director d'orquestra i mestre de capella català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Mateu Ferrer i Oller · Veure més »

Mestre d'obres

Mestre d'obres L'ensenyament de Mestre d'obres s'inicià el 1850 a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi arran d'una manca d'Arquitectes per a suplir la demanda constructiva de l'època.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Mestre d'obres · Veure més »

Modest Urgell i Inglada

Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 13 de juny de 1839 - 3 d'abril de 1919), també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Modest Urgell i Inglada · Veure més »

Molière

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Molière · Veure més »

Mosè in Egitto

Mosè in Egitto (Moisès a Egipte) és una òpera en tres actes de Gioachino Rossini, amb llibret d'Andrea Leone Tottola, que es basava en una obra de 1760 de Francesco Ringhieri, L'Osiride.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Mosè in Egitto · Veure més »

Nabucco

Nabucco és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Nabucco · Veure més »

Narcisa Freixas i Cruells

Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926) va ser una compositora catalana –fonamentalment de cançons infantils– i pedagoga musical.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Narcisa Freixas i Cruells · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Nàpols · Veure més »

Niccolò Jommelli

Niccolò Jommelli (Aversa, prop de Nàpols, 10 de setembre de 1714 - Nàpols, 25 d'agost de 1774) fou un compositor italià, membre de l'escola napolitana, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època, principalment en el camp de l'opera seria.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Niccolò Jommelli · Veure més »

Niccolò Piccinni

Niccolò Piccinni (Bari, 16 de gener de 1728 - Passy-lès-Paris, 7 de maig de 1800) va ser un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera buffa.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Niccolò Piccinni · Veure més »

Nicola Porpora

Nicola (Antonio) Porpora (Nàpols, Regne de Nàpols, 17 d'agost, 1686 - ib., 3 de març, 1768) va ésser un compositor napolità d'òperes barroques i professor de cant.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Nicola Porpora · Veure més »

Nicolas Dalayrac

Nicolas-Marie Dalayrac (Muret, 8 de juny de 1753 – París, 27 de novembre de 1809) fou un compositor francès.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Nicolas Dalayrac · Veure més »

Nicolas Dézède

Nicolas Dézède o Dezaides –i de malnom Orfeu des Champs– (Lió, vers 1740 - París, 11 de setembre de 1792) fou un músic francès, presumpte fill de Frederic II de Prússia.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Nicolas Dézède · Veure més »

Nicolau Manent i Maurant

Nicolau Manent i Maurant (Maó, Menorca, 22 de juny del 1827 – Barcelona, 11 de maig de 1887) va ser un organista, mestre de capella, director i compositor de sarsueles.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Nicolau Manent i Maurant · Veure més »

Nina (Paisiello)

Nina, o sia La pazza per amore (Nina, o la boja per amor) també coneguda simplement com a Nina, és una òpera qualificada de commedia in prosa ed in verso per musica, en dos actes, amb música de Giovanni Paisiello sobre llibret italià de Giambattista (també Giovanni Battista) Lorenzi, basat en la traducció italiana de Giuseppe Carpani del llibret de Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières Nina, ou La folle par amour.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Nina (Paisiello) · Veure més »

Oberto, Conte di San Bonifacio

Oberto, Conte di San Bonifacio és una òpera en dos actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Antonio Piazza i Temistocle Solera.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Oberto, Conte di San Bonifacio · Veure més »

Opera seria

''Rinaldo'' de Händel, un exemple d'òpera seriosa, en una producció de l'any 2012 Lopera seria (òpera seriosa), de vegades anomenada dramma per musica o dramma serio, és un terme musical italià per determinar un gènere d'òpera que va predominar a Europa al.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Opera seria · Veure més »

Otel·lo

''Otel·lo i Desdèmona'' pel pintor valencià Muñoz Degrain, pintura del 1881. Otel·lo: El moro de Venècia és una obra de teatre escrita per William Shakespeare al voltant de l'any 1603.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Otel·lo · Veure més »

Pablo Sorozábal Mariezkurrena

Pablo Sorozábal Mariezkurrena (Sant Sebastià, 18 de setembre 1897 - Madrid, 26 de desembre, 1988) va ser un compositor basc, un dels més destacats autors d'obres simfòniques i del gènere líric (sarsuela i òpera) de la música espanyola del.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Pablo Sorozábal Mariezkurrena · Veure més »

Palmira Ventós i Cullell

284x284px Palmira Ventós i Cullell (Barcelona, 6 de febrer de 1858 - Barcelona, 11 de novembre de 1916), coneguda també amb el pseudònim de Felip Palma, va ser una escriptora catalana.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Palmira Ventós i Cullell · Veure més »

Pasqual Godes i Terrats

Pasqual Godes i Terrats (Barcelona, 13 de desembre de 1898Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. El segon cognom apareix a la inscripció del naixement com a Tarrats. – Barcelona, 19 d'agost de 1944) va ser director d'orquestra i compositor.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Pasqual Godes i Terrats · Veure més »

Pasticcio

A música, un pasticcio o pastiche és una òpera o qualsevol altre tipus de composició escrita per diversos compositors, que poden o no pot haver-hi estat treballant junt, o una adaptació o nacionalització d'una obra prèviament existent i que es va perdre, que pot ser un arranjament no autoritzat o sense prou autenticitat.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Pasticcio · Veure més »

Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Pedro Calderón de la Barca · Veure més »

Pelai d'Astúries

Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Pelai d'Astúries · Veure més »

Pierre Gaveaux

Pierre Gaveaux (Besiers, Erau, 9 d'octubre de 1761 - París, 5 de febrer de 1825) fou un compositor i professor francès.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Pierre Gaveaux · Veure més »

Pietro Alessandro Guglielmi

Pietro Alessandro Guglielmi (Massa, 9 de desembre de 1728 - 19 de novembre de 1804) fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Pietro Alessandro Guglielmi · Veure més »

Pietro Auletta

Pietro Auletta (Avellino, c. 1698 - Nàpols, setembre de 1771) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Pietro Auletta · Veure més »

Pietro Generali

Pietro Generali (Masserano, Piemont, 23 d'octubre de 1773 - Novara, Piemont, 3 de novembre de 1832) fou un compositor d'òperes italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Pietro Generali · Veure més »

Poliuto

Poliuto (també coneguda com a I martiti, Les martyrs o Paolina e Poliuto) és una opera seria en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Salvadore Cammarano, a partir de la tragèdia Polyeucte de Pierre Corneille.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Poliuto · Veure més »

Quaresma

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Quaresma · Veure més »

Ramón María del Valle-Inclán

Ramón José Simón Valle Peña, conegut literàriament com a Ramón María del Valle-Inclán (y Montenegro) (Vilanova de Arousa, 28 d'octubre de 1866 - Santiago de Compostel·la, 5 de gener de 1936).

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ramón María del Valle-Inclán · Veure més »

Ramon Carnicer i Batlle

Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amèrica.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Ramon Carnicer i Batlle · Veure més »

Richard Coeur-de-lion

Richard Coeur-de-lion (Ricard Cor de Lleó) és una òpera en tres actes d'André Grétry, amb llibret de Michel-Jean Sedaine.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Richard Coeur-de-lion · Veure més »

Robert Schumann

Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Robert Schumann · Veure més »

Roberto Devereux

Roberto Devereux (o Roberto Devereux, ossia Il conte di Essex) és una tragèdia lírica, o òpera tràgica, de Gaetano Donizetti. Salvatore Cammarano va ser l'autor del llibret italià, basat en la tragèdia Elisabeth d'Angleterre, de François Ancelot. Està inspirada lliurement en la vida de Robert Devereux, segon comte d'Essex, un influent membre de la cort d'Isabel I d'Anglaterra. És una de les nombroses òperes que Donizetti va dedicar a l'Era Tudor anglesa, junt amb Anna Bolena, Maria Stuarda i Il castello di Kenilworth.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Roberto Devereux · Veure més »

Roberto Stagno

Roberto Stagno (18 d'octubre de 1840 – 26 d'abril de 1897), fou un tenor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Roberto Stagno · Veure més »

Roger Alier i Aixalà

fou un historiador i crític musical català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Roger Alier i Aixalà · Veure més »

Roméo et Juliette

Roméo et Juliette és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la tragèdia Romeu i Julieta de William Shakespeare.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Roméo et Juliette · Veure més »

Salvador Vilaregut i Martí

Salvador Vilaregut i Martí (Barcelona, 24 de gener de 1872 - 5 de juliol de 1937) va ser un autor dramàtic i traductor d'obres de teatre català Encara que va estudiar Dret i va treballar com a periodista per diversos diaris i revistes (com El sol, La Renaixensa, Pèl & ploma i Joventut), destaca sobretot per ser el primer traductor al català de les aventures de Sherlock Holmes.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Salvador Vilaregut i Martí · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Sarah Bernhardt

Sarah Bernhardt (París, 23 d'octubre del 1844 - París, 26 de març del 1923), Henriette Rosine Bernard o Rosina Bernardt, va ser una actriu francesa de teatre i cinema.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Sarah Bernhardt · Veure més »

Sarsuela

XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Sarsuela · Veure més »

Saverio Mercadante

Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (Altamura, 16 de setembre de 1795 - 17 de desembre de 1870) fou un compositor italià, especialment d'òpera.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Saverio Mercadante · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Sàpiens · Veure més »

Semiramide

Semiramide és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en Sémiramis de Voltaire (1748), que al seu torn es basava en la llegenda de Semiramis d'Assíria.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Semiramide · Veure més »

Sesostri, re d'Egitto

Sesostri, re d'Egitto és una òpera de Domènec Terradellas estrenada el 1751 a Roma amb un èxit considerable.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Sesostri, re d'Egitto · Veure més »

Si j'étais roi

Si j'étais roi és una òpera en tres actes d'Adolphe Adam, amb llibret d'Adolphe d'Ennery i Jules Brésil.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Si j'étais roi · Veure més »

Societat Espanyola d'Electricitat

La Societat Espanyola d'Electricitat fou una companyia dedicada a la producció i distribució d'energia elèctrica al públic fundada el 1881 a Barcelona.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Societat Espanyola d'Electricitat · Veure més »

Stefano Pavesi

Stefano Pavesi (Casaletto Vaprio, província de Cremona, Llombardia, 22 de gener de 1779 - Crema, Llombardia, 28 de juliol de 1850) fou un compositor italià actiu en el període de transició entre la generació de Piccini i Cimarosa i la de Rossini, que va compondre gairebé setanta òperes i molta música d'església.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Stefano Pavesi · Veure més »

Stiffelio

Stiffelio és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, que va ser estrenada el 16 de novembre de 1850 al Teatro Grande de Trieste.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Stiffelio · Veure més »

Tal faràs, tal trobaràs

Tal faràs, tal trobaràs és un drama en tres actes i en vers heptasíl·lab, original d'Eduard Vidal i de Valenciano, estrenat al Teatre Principal de Barcelona, la nit del 4 d'abril de 1865 i reposat al Teatre Romea, la nit del 7 de març de 1866.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Tal faràs, tal trobaràs · Veure més »

Tancredi

Tancredi és una òpera (melodrama eroico, òpera seria o òpera heroica) en dos actes del compositor Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en part en l'obra de Voltaire Tancrède (1759) i en Gerusalemme liberata de Torquato Tasso.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Tancredi · Veure més »

Teatre de Montsió

El Teatre de Montsió és un teatre construït a l'antic convent de Montsió, a Barcelona, que va funcionar entre 1837 i 1845.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Teatre de Montsió · Veure més »

Teatre Nou (1843-1848)

El Teatre Nou fou una sala de Barcelona oberta el 1843 i desapareguda el 1848 al lloc de l'actual Plaça Reial.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Teatre Nou (1843-1848) · Veure més »

Teatre Novedades (Barcelona)

El Teatre Novedades va ser un teatre i cinema situat al carrer de Casp de Barcelona.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Teatre Novedades (Barcelona) · Veure més »

Teatre Tívoli (Barcelona)

El Teatre Tívoli és una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Teatre Tívoli (Barcelona) · Veure més »

Temistocle

Temistocle és una òpera en tres actes composta per Nicola Porpora sobre un llibret italià d'Apostolo Zeno.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Temistocle · Veure més »

Terracota

El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Terracota · Veure més »

Tomás Genovés y Lapetra

Tomás Genovés y Lapetra (Saragossa, 28 de desembre de 1805 - Burgos, 5 de juny de 1861) va ser un compositor d'òpera i sarsuela espanyol.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Tomás Genovés y Lapetra · Veure més »

Tomás Reig Arpa

Tomás Reig Arpa (València, ca. 1851 - Santander, 28 de setembre de 1891) fou un violinista, compositor i director d'orquestra valencià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Tomás Reig Arpa · Veure més »

Tommaso Traetta

Tommaso Traetta (Bitonto, Pulla, 30 de març de 1727 - Venècia, 6 d'abril de 1779) fou un compositor italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera seria.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Tommaso Traetta · Veure més »

Toni Albà

Antoni Albà i Noya, més conegut com a Toni Albà, (Vilanova i la Geltrú, 13 d'agost de 1961) és un humorista, actor i director de cinema català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Toni Albà · Veure més »

Torquato Tasso (Donizetti)

Torquato Tasso és una òpera en tres actes de Gaetano Donizetti, sobre un llibret de Jacopo Ferretti, estrenada el 9 de setembre de 1833 al Teatre Valle de Roma.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Torquato Tasso (Donizetti) · Veure més »

Torvaldo e Dorliska

Torvaldo e Dorliska és una opera semiseria en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Cesare Sterbini, basat en La Lodoiska (1796), basat en la novel·la/memòria Les Amours du chevalier de Faublas (1787–1790) del revolucionari Jean-Baptiste Louvet de Couvrai, l'obra del qual va ser la font del llibret de Lodoïska de Luigi Cherubini (1791), i de Lodoiska de Stephen Storace (1794) i Simon Mayr (1796).

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Torvaldo e Dorliska · Veure més »

Tramoia

Part de la tramoia del teatre de Douai Part de la tramoia del teatre Royal des Galeries de Brussel·les Periakto Els Pastorets d'Igualada. En aquest tipus de representacions teatrals la tramoia hi té un paper molt important. La tramoia és el conjunt de mecanismes (politges, maquinàries i d'altres ginys) que s'utilitzen durant les representacions teatrals per fer canvis de decorats, efectes especials i d'il·luminació, entre d'altres.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Tramoia · Veure més »

Tricicle

Tricicle és una companyia catalana de teatre gestual, on l'humor és la base fonamental de tots els seus espectacles.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Tricicle · Veure més »

Una cosa rara

Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà és una òpera del gènere dramma giocoso, en dos actes, amb música de Vicent Martín i Soler segons un llibret de Lorenzo Da Ponte, basat al seu torn en La luna de la Sierra de Luis Vélez de Guevara.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Una cosa rara · Veure més »

Valentino Fioravanti

Valentino Fioravanti (Roma, 11 de setembre de 1764 - Càpua, 16 de juny de 1837) fou un cèlebre compositor italià d'òperes bufes.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Valentino Fioravanti · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Venceslao

Venceslao és una òpera en tres actes composta per Gaetano Latilla sobre un llibret italià d'Apostolo Zeno.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Venceslao · Veure més »

Vicenç Cuyàs i Borés

Vicenç Cuyàs i Borés (Palma, Mallorca, 6 de febrer de 1816 - Barcelona, 7 de març de 1839) fou un compositor conegut gairebé exclusivament per La Fattucchiera, considerada la primera òpera romàntica catalana.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Vicenç Cuyàs i Borés · Veure més »

Vicent Martín i Soler

Vicent Martín i Soler (València, 2 de maig de 1754 - Sant Petersburg, 30 de gener de 1806) va ser un compositor valencià, famós per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Vicent Martín i Soler · Veure més »

Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) és un dels més celebres compositors d'òpera italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Vincenzo Bellini · Veure més »

Vincenzo Fabrizi

Vincenzo Fabrizi (Nàpols, 1764 - ?, 1812 aprox.) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Vincenzo Fabrizi · Veure més »

Vincenzo Puccita

Vincenzo Puccitta (o Pucitta) (Civitavecchia, 17 de febrer de 1778 - Milà, 20 de desembre de 1861) fou un compositor italià.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Vincenzo Puccita · Veure més »

Vologeso

Vologeso és una òpera en tres actes composta per Giovanni Battista Lampugnani sobre un llibret italià de Apostolo Zeno.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Vologeso · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1673 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1687 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1689 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1699 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1708 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1714 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1725 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1735 · Veure més »

1750

Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1750 · Veure més »

1751

;Països Catalans.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1751 · Veure més »

1780

Sense descripció.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1780 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1793 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1802 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 1865 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 2013 · Veure més »

324 (publicació digital)

324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Nou!!: Teatre Principal (Barcelona) і 324 (publicació digital) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Teatre Principal de Barcelona, Teatre de la Santa Creu, Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant