Similituds entre Decrets de Nova Planta і Palau de la Generalitat de Catalunya
Decrets de Nova Planta і Palau de la Generalitat de Catalunya tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalunya, Consell de Cent, Consell de guerra, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Diputació del General de Catalunya, Europa, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Guerra de Successió Espanyola, Mancomunitat de Catalunya, Reial audiència, Reis Catòlics, 11 de setembre, 16 de gener, 3 de desembre.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Decrets de Nova Planta · Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Decrets de Nova Planta · Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Decrets de Nova Planta · Consell de Cent і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Consell de guerra
Usualment, un consell de guerra és un procediment judicial militar de caràcter sumari o sumaríssim en el qual es dilucida de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de justícia militar que, per la situació de guerra o una altra d'anàloga (estat d'excepció, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justícia militar ordinària.
Consell de guerra і Decrets de Nova Planta · Consell de guerra і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Constitució espanyola de 1978 і Decrets de Nova Planta · Constitució espanyola de 1978 і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta · Constitucions catalanes і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta · Corts Catalanes і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Decrets de Nova Planta і Diputació del General de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Decrets de Nova Planta і Europa · Europa і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Decrets de Nova Planta і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya · Mancomunitat de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Decrets de Nova Planta і Reial audiència · Palau de la Generalitat de Catalunya і Reial audiència ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Decrets de Nova Planta і Reis Catòlics · Palau de la Generalitat de Catalunya і Reis Catòlics ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Decrets de Nova Planta · 11 de setembre і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
16 de gener і Decrets de Nova Planta · 16 de gener і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
3 de desembre і Decrets de Nova Planta · 3 de desembre і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Decrets de Nova Planta і Palau de la Generalitat de Catalunya
- Què tenen en comú Decrets de Nova Planta і Palau de la Generalitat de Catalunya
- Semblances entre Decrets de Nova Planta і Palau de la Generalitat de Catalunya
Comparació entre Decrets de Nova Planta і Palau de la Generalitat de Catalunya
Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Palau de la Generalitat de Catalunya té 166. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 2.93% = 19 / (483 + 166).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Palau de la Generalitat de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: