Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Adolf Hitler, Alemanya, Avió, Bandera roja, Berlín, Cancelleria del Reich, Companyia militar, Coronel, Dret, Dwight David Eisenhower, Estats Units d'Amèrica, Fusell, Gauleiter, Heinrich Himmler, Heinrich Müller, Hermann Göring, Judicis de Nuremberg, Luftwaffe, Nazisme, Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, Paul von Hindenburg, Prússia, Reinhard Heydrich, República de Weimar, RSHA, Rudolf Diels, Schutzhaft, Schutzstaffel, Sicherheitsdienst, Tercer Reich, Tortura, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Wehrmacht, Wilhelm Frick, 1933, 1934, 1936, 1939, 1945, 23 d'abril, 7 de maig.
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Gestapo і Adolf Hitler · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Gestapo і Alemanya · Veure més »
Avió
avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.
Nou!!: Gestapo і Avió · Veure més »
Bandera roja
Bandera roja. La bandera roja és un emblema socialista i comunista associat particularment amb l'esquerra revolucionària, encara que també forma part de la tradició socialdemòcrata i laborista, havent estat un estendard usat per partits com ara el Partit Laborista (Regne Unit), el Partit Socialista Francès i grups similars del món sencer.
Nou!!: Gestapo і Bandera roja · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Gestapo і Berlín · Veure més »
Cancelleria del Reich
La Cancelleria del Reich, en alemany Reichskanzlei, era el nom tradicional de l'oficina del canceller d'Alemanya (Reichskanzler) durant el període del Reich Alemany (1871 – 1945).
Nou!!: Gestapo і Cancelleria del Reich · Veure més »
Companyia militar
La companyia és una unitat militar tàctica, operativa i administrativa bàsica dins els exèrcits de terra que sol agrupar de 2 a 6 seccions amb un total d'entre 75 i 200 homes, normalment està comandada per un capità o comandant.
Nou!!: Gestapo і Companyia militar · Veure més »
Coronel
Coronel o Coronell (abreujat com a Col., Col or COL) és el grau militar més alt entre els oficials superiors dels exèrcits.
Nou!!: Gestapo і Coronel · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Gestapo і Dret · Veure més »
Dwight David Eisenhower
, també conegut com a «Ike» Eisenhower, fou un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961.
Nou!!: Gestapo і Dwight David Eisenhower · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Gestapo і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Fusell
* Fusell o daurada grossa, ocell de l'ordre dels caradriformes.
Nou!!: Gestapo і Fusell · Veure més »
Gauleiter
Gauleiter fou la denominació dels directors d'una subdivisió territorial del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el partit nazi.
Nou!!: Gestapo і Gauleiter · Veure més »
Heinrich Himmler
Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín. Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació. Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.
Nou!!: Gestapo і Heinrich Himmler · Veure més »
Heinrich Müller
Heinrich Müller (28 d'abril de 1900, data de mort desconeguda), va ser el cap de la Gestapo, la policia política de l'Alemanya Nazi, i va tenir un paper destacat en la planificació i execució de l'Holocaust.
Nou!!: Gestapo і Heinrich Müller · Veure més »
Hermann Göring
Hermann Wilhelm Göring (o Goering; - Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 – Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un polític alemany, heroi de l'aviació a la Primera Guerra Mundial i un líder destacat del NSDAP.
Nou!!: Gestapo і Hermann Göring · Veure més »
Judicis de Nuremberg
Acusats. Davant, de dalt a baix: Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel. Darrere, de dalt a abaix: Karl Dönitz, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Fritz Sauckel. El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
Nou!!: Gestapo і Judicis de Nuremberg · Veure més »
Luftwaffe
La Luftwaffe va ser la branca de la guerra aèria de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Gestapo і Luftwaffe · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Gestapo і Nazisme · Veure més »
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.
Nou!!: Gestapo і Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors · Veure més »
Paul von Hindenburg
Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg (Posen, 2 d'octubre de 1847 – Neudeck, 2 d'agost de 1934), conegut normalment com a Paul von Hindenburg, fou un mariscal alemany durant el II Reich alemany i la Primera Guerra Mundial, i el president de la Primera República alemanya del 1925 al 1934.
Nou!!: Gestapo і Paul von Hindenburg · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Gestapo і Prússia · Veure més »
Reinhard Heydrich
Reinhard Tristan Eugen Heydrich (Halle, 1904 – Praga, 1942) va ser un SS-Obergruppenführer, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (incloent la Gestapo, la SD i la Kripo), i Governador del Reich de Bohèmia i Moràvia.
Nou!!: Gestapo і Reinhard Heydrich · Veure més »
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Nou!!: Gestapo і República de Weimar · Veure més »
RSHA
El RSHA, o Reichssicherheitshauptamt (Oficina Central de Seguretat del Reich) era una organització subordinada de les SS.
Nou!!: Gestapo і RSHA · Veure més »
Rudolf Diels
Rudolf Diels (Berghausen im Taunus, 16 de desembre del 1900 -Katzenelnbogen, prop de Hannover 18 de novembre 1957) fou un polític alemany protegit per Hermann Göring que va ser el cap de la Gestapo de 1933 a 1934.
Nou!!: Gestapo і Rudolf Diels · Veure més »
Schutzhaft
Schutzhaft o detenció protectiva va ser un concepte jurídic alemany que permetia privar de llibertat qualsevol persona sense incriminació ni intervenció de l'autoritat judicial i per un temps indeterminat, com a mesura per a «protegir la societat» o l'«imperi».
Nou!!: Gestapo і Schutzhaft · Veure més »
Schutzstaffel
Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com Runic "↯↯", amb runes Armanen; pronunciació alemanya: "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Gestapo і Schutzstaffel · Veure més »
Sicherheitsdienst
Insígnia de màniga d'oficial del Sicherheitsdienst (SD) El Sicherheitsdienst (Servei de Seguretat – SD) era el servei d'intel·ligència de les SS.
Nou!!: Gestapo і Sicherheitsdienst · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Gestapo і Tercer Reich · Veure més »
Tortura
Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.
Nou!!: Gestapo і Tortura · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Gestapo і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Wehrmacht
Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.
Nou!!: Gestapo і Wehrmacht · Veure més »
Wilhelm Frick
Wilhelm Frick (Alsenz, 12 de març de 1877 – Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) va ser un destacat membre del Partit Nazi.
Nou!!: Gestapo і Wilhelm Frick · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Gestapo і 1933 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Gestapo і 1934 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Gestapo і 1936 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Gestapo і 1939 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Gestapo і 1945 · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gestapo і 23 d'abril · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gestapo і 7 de maig · Veure més »
