Accés més ràpid que el navegador!
234 les relacions: Abdan, Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki, Abu-Abd-Al·lah aix-Xií, Abu-Saïd al-Jannabí, Abu-Tàhir al-Jannabí, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Aga Khan, Ahmadnagar, Ahwaz, Al-Aziz (fatimita), Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Al-Àfdal Kutayfat, Al-Àmir (fatimita), Al-Hassà, Al-Hàkim (fatimita), Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Al-Muïzz (fatimita), Al-Mustalí (fatimita), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil, Al-Yamama, Alamut, Alauites, Alí ibn al-Fadl al-Qarmatí, Al·legoria, Alcorà, Alexandria, Alt Egipte, Amazics, Amírides, Amudarià, Arrajan, Asfar ben Shiroya, Aurangzeb, Azerbaidjan, Índia, Àfrica Oriental, Àsia Central, Badakhxan, Bagdad, Bahrain, Balkh, Banu Hamdan, Banu l-Jarrah, Bàssora, Bohores, Bombai, Califat Fatimita, Cambay, Càrmates, ..., Daï, Damasc, Daylam, Daylamites, Dècada del 1130, Dècan, Dinastia Qajar, Drusos, El Caire, Elburz, Esoterisme, Exoterisme, Gnosi, Gran Khorasan, Gujarat, Hadramaut, Hama, Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, Hamza ibn Ali ibn Ahmad, Haraz, Hasan-i Sabbah, Hàssan II d'Alamut, Hijaz, Història del Iemen, Iemen, Ifríqiya, Imam, Imam xiïta, Imamisme, Imperi Safàvida, Iraq, Isfahan, Islam, Ismaïl I, Ismaïlisme, Ismaïlita tayyibita, Israel, Jàfar as-Sàdiq, Khalafiyya, Kharigisme, Khuzestan, Kirman, Kufa, Kufs, Kuhistan, Kutama, Líban, Magrib, Mahdí, Mahoma, Makràmides, Maniqueisme, Mardawidj ibn Ziyar, Masyaf, Mossul, Multan, Musafírides, Mussa al-Kàdhim, Mustalites, Najran, Nàdir-Xah Afxar, Neoplatonisme, Nizarisme, Nukkarites, Oman, Orient Mitjà, Pakistan, Paneas, Província de Fars, Qatif, Raixid-ad-Din Sinan, Ramla, Rassúlida, Rayy, Regió de Makran, Safed, Salamiyya, Sama, Sanà, Síria, Secta dels assassins, Setge d'Alamut, Sind, Sistan, Sulàyhides, Sultaniyya, Sumra, Surat, Tadjikistan, Tamerlà, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Uqayl, Vall de la Bekaa, Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani, Xaria, Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, Xiisme, Yazd, Zabid, Zaidisme, Zakarawayh ibn Mihrawayh, 1010, 1021, 1038, 1049, 1061, 1068, 1078, 1090, 1094, 1100, 1107, 1126, 1129, 1130, 1131, 1132, 1133, 1140, 1141, 1151, 1171, 1172, 1173, 1176, 1177, 1209, 1215, 1248, 1256, 1298, 1374, 1375, 1426, 1489, 1507, 1508, 1509, 1522, 1539, 1591, 1634, 1640, 1680, 1719, 1722, 1756, 1775, 1785, 1791, 1792, 1817, 1843, 1872, 1886, 1920, 1939, 1957, 1966, 22 de desembre, 765, 877, 881, 883, 899, 902, 907, 909, 912, 928, 931, 932, 959, 969, 970, 971, 972, 973, 974, 979, 980, 985, 988, 989. Ampliar l'índex (184 més) »
Abdan
Abdan ibn ar-Ràbit (m. el 899) fou un daï dels càrmates del sud d'Iraq.
Nou!!: Ismaïlisme і Abdan · Veure més »
Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki
Sayyid Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki fou imam dels ismaïlites nizarites de la línia kasemxàhida.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah aix-Xií
Abu-Abd-A·lah al-Hussayn ibn Àhmad ibn Muhàmmad ibn Zakariyyà aix-Xií, més conegut simplement com a Abu-Abd-Al·lah aix-Xií o, menys sovint, com al-Múhtasib, fou el fundador de l'imperi fatimita.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu-Abd-Al·lah aix-Xií · Veure més »
Abu-Saïd al-Jannabí
Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »
Abu-Tàhir al-Jannabí
Abu-Tàhir Sulayman ibn Abi-Saïd al-Hàssan, més conegut com a Abu-Tàhir al-Jannabí (907 - 944), fou fill del daï càrmata Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram, fundador de l'estat càrmata de Bahrain, i dirigent càrmata.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu-Tàhir al-Jannabí · Veure més »
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí · Veure més »
Aga Khan
Aga Khan és el títol islàmic que porten els imams dels ismaïlites nizarites.
Nou!!: Ismaïlisme і Aga Khan · Veure més »
Ahmadnagar
Ahmadnagar és un municipi de l'Índia a l'estat de Gujarat, a la riba esquerra del riu Hathmati, al nord d'Ahmedabad i a 5 km a l'oest d'Himatnagar al districte de Sabarkantha.
Nou!!: Ismaïlisme і Ahmadnagar · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Ismaïlisme і Ahwaz · Veure més »
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àfdal Abu-l-Qàssim Xahanxah ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí · Veure més »
Al-Àfdal Kutayfat
Abu-Alí Àhmad ibn al-Àfdal, més conegut com al-Àfdal Kutayfat, fou visir del califa fatimita i fill del visir al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Àfdal Kutayfat · Veure més »
Al-Àmir (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Mustalí al-Àmir bi-ahkam-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Àmir (31 de desembre de 1096-8 d'octubre de 1130), desè califa fatimita al Caire (1101-1130).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Àmir (fatimita) · Veure més »
Al-Hassà
Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Hassà · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí · Veure més »
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »
Al-Mustalí (fatimita)
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustalí (16 de setembre de 1074-1102), fou califa fatimita al Caire (1094-1101).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Mustalí (fatimita) · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil
Al-Mutàhhar ibn Yahya Xàraf-ad-Din o al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil (gener de 1503- 9 de novembre de 1572) fou de fet un imam zaidita, fill de l'imam al-Mutawàkkil ala-L·lah Xàraf-ad-Din Yahya, i cap militar en contra dels otomans al Iemen.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil · Veure més »
Al-Yamama
Al-Yamama és una ciutat i antic districte del centre d'Aràbia.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Yamama · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Ismaïlisme і Alamut · Veure més »
Alauites
Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.
Nou!!: Ismaïlisme і Alauites · Veure més »
Alí ibn al-Fadl al-Qarmatí
Alí ibn al-Fadl al-Qarmatí fou un daï càrmata del Iemen, fundador de l'estat càrmata en aquest territori.
Nou!!: Ismaïlisme і Alí ibn al-Fadl al-Qarmatí · Veure més »
Al·legoria
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.
Nou!!: Ismaïlisme і Al·legoria · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Ismaïlisme і Alcorà · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Ismaïlisme і Alexandria · Veure més »
Alt Egipte
Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.
Nou!!: Ismaïlisme і Alt Egipte · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Ismaïlisme і Amazics · Veure més »
Amírides
Els amírides foren els descendents de l'hàjib de Còrdova Almansor (Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí).
Nou!!: Ismaïlisme і Amírides · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Ismaïlisme і Amudarià · Veure més »
Arrajan
Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.
Nou!!: Ismaïlisme і Arrajan · Veure més »
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Nou!!: Ismaïlisme і Asfar ben Shiroya · Veure més »
Aurangzeb
Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.
Nou!!: Ismaïlisme і Aurangzeb · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Ismaïlisme і Azerbaidjan · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Ismaïlisme і Índia · Veure més »
Àfrica Oriental
L'Àfrica Oriental forma part del continent africà i segons el criteri de regionalització de les Nacions Unides inclou els següents estats: Burundi, les Comores, Djibouti, Eritrea, Etiòpia, Kenya, Madagascar, Malawi, Maurici, les dependències franceses de Mayotte i la Reunió, Moçambic, Ruanda (tot i que per motius històrics se sol agrupar com a part d'Àfrica Central), Seychelles, Somàlia, Sudan del Sud, Tanzània, el Territori Britànic de l'Oceà Índic, Uganda, Zàmbia i Zimbàbue (sovint agrupat amb els països australs).
Nou!!: Ismaïlisme і Àfrica Oriental · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Ismaïlisme і Àsia Central · Veure més »
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Nou!!: Ismaïlisme і Badakhxan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Ismaïlisme і Bagdad · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Ismaïlisme і Bahrain · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Ismaïlisme і Balkh · Veure més »
Banu Hamdan
Els hamdan són una de les més gran tribus àrabs del grup iemenita.
Nou!!: Ismaïlisme і Banu Hamdan · Veure més »
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Nou!!: Ismaïlisme і Banu l-Jarrah · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Ismaïlisme і Bàssora · Veure més »
Bohores
Els bohores (bohra, plural bohras) són una comunitat musulmana de l'Índia occidental, de majoria xiïta ismaïlita, continuadors dels partidaris del califa fatimita al-Mustalí (1094–1101), oposats al seu germà Nàdhir.
Nou!!: Ismaïlisme і Bohores · Veure més »
Bombai
Bombai (marathi: मुंबई, Mumbai, pronunciat /'mumbəi/; la forma catalana tradicional deriva de la forma anglesa Bombay) és la capital de l'estat de Maharashtra i, la ciutat més gran de l'Índia.
Nou!!: Ismaïlisme і Bombai · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Ismaïlisme і Califat Fatimita · Veure més »
Cambay
Cambay (Khambayat, Khambaya o Khambhat) fou un estat tributari protegit de l'Índia, a l'agència de Kaira (districte amb el col·lector com a agent a Cambay), presidència de Bombai, a la zona del golf del mateix nom (avui golf de Khambat).
Nou!!: Ismaïlisme і Cambay · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Ismaïlisme і Càrmates · Veure més »
Daï
Daï —— fou un títol musulmà.
Nou!!: Ismaïlisme і Daï · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Ismaïlisme і Damasc · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Ismaïlisme і Daylam · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Ismaïlisme і Daylamites · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і Dècada del 1130 · Veure més »
Dècan
Altiplà del Dècan El Dècan és un altiplà disseccionat que ocupa la major part de la zona central i meridional del subcontinent indi.
Nou!!: Ismaïlisme і Dècan · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Ismaïlisme і Dinastia Qajar · Veure més »
Drusos
Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.
Nou!!: Ismaïlisme і Drusos · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Ismaïlisme і El Caire · Veure més »
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Nou!!: Ismaïlisme і Elburz · Veure més »
Esoterisme
Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.
Nou!!: Ismaïlisme і Esoterisme · Veure més »
Exoterisme
L'exoterisme és el contrari de l'esoterisme.
Nou!!: Ismaïlisme і Exoterisme · Veure més »
Gnosi
La gnosi (del grec γνῶσις gnōsis, 'coneixement') és la coneixença espiritual intuïtiva i perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva.
Nou!!: Ismaïlisme і Gnosi · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Ismaïlisme і Gran Khorasan · Veure més »
Gujarat
El Gujarat és un dels estats de la Unió Índia.
Nou!!: Ismaïlisme і Gujarat · Veure més »
Hadramaut
Mapa del regne d'Hadramut i els seus veïns al segle III El Hadramaut és una regió del Iemen.
Nou!!: Ismaïlisme і Hadramaut · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Ismaïlisme і Hama · Veure més »
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, més conegut simplement com a Hamdan Qàrmat (desaparegut vers 900) fou daï dels ismaïlites de Kufa, que pel seu nom foren coneguts com a càrmates.
Nou!!: Ismaïlisme і Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath · Veure més »
Hamza ibn Ali ibn Ahmad
Hamza ibn Ali ibn Ahmad fou el fundador de la religió drusa.
Nou!!: Ismaïlisme і Hamza ibn Ali ibn Ahmad · Veure més »
Haraz
Haraz és una comarca muntanyosa del Iemen entre el uadi Surdud i el uadi Silham (nord i sud; té a l'oest la tikama de Lisat i el país dels Banu Sad i a l'est la comarca d'Haymat al-Kharidjiyya. La muntanya més alta és el Shibam o Haraz de 2.930 metres. La ciutat principal de la regió és Manakha (uns 1500 habitants) antiga residència del kaimakan (kaimmakan) d'Haraz, Hayma i Djabal Aniz (la regió al sud-est d'Haraz). Al-Mawza, a la zona del Djabal Lahab, fou capital fins al. A 8 km a l'oest de Manakha hi ha la vial d'al-Attara, residència del dai ismailita de Yam (Nadjran). La zona és molt humida, plou sovint i el clima canvia de pressa. Es centre de nombroses sectes.
Nou!!: Ismaïlisme і Haraz · Veure més »
Hasan-i Sabbah
Hasan-i Sabbah, en persa, o Hàssan as-Sabbah, en àrab, fou un daï ismaïlita i fundador de l'estat ismaïlita nizarita amb capital a Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Hasan-i Sabbah · Veure més »
Hàssan II d'Alamut
Hàssan ibn Muhàmmad, conegut com a Hàssan II d'Alamut, fou califa ismaïlita nizarita d'Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Hàssan II d'Alamut · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Ismaïlisme і Hijaz · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Ismaïlisme і Història del Iemen · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Ismaïlisme і Iemen · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Ismaïlisme і Ifríqiya · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Ismaïlisme і Imam · Veure més »
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Nou!!: Ismaïlisme і Imam xiïta · Veure més »
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Nou!!: Ismaïlisme і Imamisme · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Ismaïlisme і Imperi Safàvida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Ismaïlisme і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Ismaïlisme і Isfahan · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Ismaïlisme і Islam · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Ismaïlisme і Ismaïl I · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Ismaïlisme і Ismaïlisme · Veure més »
Ismaïlita tayyibita
El corrent ismaïlita tayyibita fou una de les tendències de l'ismaïlisme al Iemen al.
Nou!!: Ismaïlisme і Ismaïlita tayyibita · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Ismaïlisme і Israel · Veure més »
Jàfar as-Sàdiq
Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.
Nou!!: Ismaïlisme і Jàfar as-Sàdiq · Veure més »
Khalafiyya
Khalafiyya és una subdivisió dels ibadites kharigites fundada a Tripolitana al començament del per Khalaf ibn al-Samh, net de l'imam Abu l-Khattab al-Maafiri.
Nou!!: Ismaïlisme і Khalafiyya · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Ismaïlisme і Kharigisme · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Ismaïlisme і Khuzestan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Ismaïlisme і Kirman · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Ismaïlisme і Kufa · Veure més »
Kufs
Kufs és una forma arabitzada pel persa Kufič que designa a un poble establert al Kirman al temps de la conquesta àrab.
Nou!!: Ismaïlisme і Kufs · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Ismaïlisme і Kuhistan · Veure més »
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Nou!!: Ismaïlisme і Kutama · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Ismaïlisme і Líban · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Ismaïlisme і Magrib · Veure més »
Mahdí
El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.
Nou!!: Ismaïlisme і Mahdí · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Ismaïlisme і Mahoma · Veure més »
Makràmides
Els makràmides foren una dinastia de dais ismaïlites del Iemen a Nadjran.
Nou!!: Ismaïlisme і Makràmides · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Ismaïlisme і Maniqueisme · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Ismaïlisme і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Masyaf
Masyaf o Masyad (apareix també en documents com a Masyath, Masyat, Misiaf, Misyad, Misyaf, Mayat, Masyah, Messiat i altres variacions;,, o) és una ciutat de Síria a la governació d'Hama, amb 33.000 habitants, a 45 km de Hamat.
Nou!!: Ismaïlisme і Masyaf · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Ismaïlisme і Mossul · Veure més »
Multan
Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.
Nou!!: Ismaïlisme і Multan · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Ismaïlisme і Musafírides · Veure més »
Mussa al-Kàdhim
Mussa al-Kàdhim ibn Jàfar (significant al-Kàdhim ‘el Que es conté’ o ‘el Que calla’) (Medina, 8 de novembre de 745 - Bagdad, 30 d'agost de 799) fou el setè imam dels xiïtes duodecimans.
Nou!!: Ismaïlisme і Mussa al-Kàdhim · Veure més »
Mustalites
Els mustalites són una secta islàmica de l'ismaïlisme (que al seu torn és una branca del xiisme) que pren el nom d'al-Mustalí, novè califa fatimita legítim, successor del seu pare, al-Mustànsir.
Nou!!: Ismaïlisme і Mustalites · Veure més »
Najran
Najran o Nadjran és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la província de Najran.
Nou!!: Ismaïlisme і Najran · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Ismaïlisme і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Ismaïlisme і Neoplatonisme · Veure més »
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Nou!!: Ismaïlisme і Nizarisme · Veure més »
Nukkarites
Els nukkarites (de l'àrab an-Nukkar, també anomenats en àrab an-Nakkara o an-Nakkariyya) foren una de les tendències ibadites que va predominar al Magrib al.
Nou!!: Ismaïlisme і Nukkarites · Veure més »
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Nou!!: Ismaïlisme і Oman · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Ismaïlisme і Orient Mitjà · Veure més »
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Nou!!: Ismaïlisme і Pakistan · Veure més »
Paneas
Ruïnes de la ciutat romana Paneas o Panias o Paneias, més coneguda per Cesarea Paneas/Cesarea Philippi o Cesarea de Filip (el seu nom modern és Banias o Baniyas), fou una ciutat de Galilea.
Nou!!: Ismaïlisme і Paneas · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Ismaïlisme і Província de Fars · Veure més »
Qatif
Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.
Nou!!: Ismaïlisme і Qatif · Veure més »
Raixid-ad-Din Sinan
Raixid-ad-Din Sinan ibn Salman ibn Muhàmmad Abu-l-Hàssan al-Basrí (vers 1126/1135-1192/1193), conegut com el Vell de la Muntanya, fou el cap més important dels ismaïlites nizarites de Síria.
Nou!!: Ismaïlisme і Raixid-ad-Din Sinan · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Ismaïlisme і Ramla · Veure més »
Rassúlida
La dinastia rassúlida o dels rassúlides fou una nissaga del Iemen, de suposat origen ghassànida, que va governar el país del 1229 al 1454.
Nou!!: Ismaïlisme і Rassúlida · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Ismaïlisme і Rayy · Veure més »
Regió de Makran
Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.
Nou!!: Ismaïlisme і Regió de Makran · Veure més »
Safed
Safed (en hebreu, צפת) és una ciutat del districte del Nord d'Israel, que es troba a la regió de Galilea.
Nou!!: Ismaïlisme і Safed · Veure més »
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Nou!!: Ismaïlisme і Salamiyya · Veure més »
Sama
Els sama són un poble musulmà sunnita del sud de les Filipines; foren els primers habitants de l'arxipèlag de Tawi-Tawi.
Nou!!: Ismaïlisme і Sama · Veure més »
Sanà
Sanà (de vegades transcrit Sanaà, Sanaa, Sanā o Sana'a), amb una població d'1.937.451 habitants (2012), és la capital i la ciutat principal del Iemen.
Nou!!: Ismaïlisme і Sanà · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Ismaïlisme і Síria · Veure més »
Secta dels assassins
La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles i, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític.
Nou!!: Ismaïlisme і Secta dels assassins · Veure més »
Setge d'Alamut
El Setge d'Alamut de 1256 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre l'estat ismaïlita i que va culminar en la presa, saqueig i destrucció d'Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Setge d'Alamut · Veure més »
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Ismaïlisme і Sind · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Ismaïlisme і Sistan · Veure més »
Sulàyhides
Els sulàyhides foren una dinastia ismaïlita del Iemen que va governar la regió muntanyosa i la Tihama entre vers 1047 i 1138 en dues fases: la de Sanaa del 1047 al 1087 i la de Dhu Djibla (Djubla) del 1087 al 1138.
Nou!!: Ismaïlisme і Sulàyhides · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Ismaïlisme і Sultaniyya · Veure més »
Sumra
La dinastia Sumra o Sumera (o dels sumres) fou una nissaga tribal rajput que va governar el Sind entre vers el 1025 i el 1336.
Nou!!: Ismaïlisme і Sumra · Veure més »
Surat
Surat (en gujarati: સુરત, en hindi: सुरतै) és una ciutat portuària i municipi a l'estat de Gujarat, a l'oest de l'Índia, capital del districte de Surat.
Nou!!: Ismaïlisme і Surat · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Ismaïlisme і Tadjikistan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Ismaïlisme і Tamerlà · Veure més »
Ubayd-Al·lah al-Mahdí
Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).
Nou!!: Ismaïlisme і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »
Uqayl
Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.
Nou!!: Ismaïlisme і Uqayl · Veure més »
Vall de la Bekaa
La vall de la Bekaa, Baka o Beka és una plana o vall allargada al Líban, d'una altura mitjana de 1.000 metres que s'estén entre les cadenes muntanyoses del Líban i l'Antilíban.
Nou!!: Ismaïlisme і Vall de la Bekaa · Veure més »
Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani
Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani fou el més famós dels imams muhammadshàhides de l'ismaïlisme, que visqué al començament del.
Nou!!: Ismaïlisme і Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani · Veure més »
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Nou!!: Ismaïlisme і Xaria · Veure més »
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys.
Nou!!: Ismaïlisme і Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Ismaïlisme і Xiisme · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Ismaïlisme і Yazd · Veure més »
Zabid
Zabid és una ciutat de l'oest del Iemen amb uns 23.000 habitants.
Nou!!: Ismaïlisme і Zabid · Veure més »
Zaidisme
El zaidisme (de l'àrab, també) és un moviment xiïta moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX.
Nou!!: Ismaïlisme і Zaidisme · Veure més »
Zakarawayh ibn Mihrawayh
Zakarawayh ibn Mihrawayh —— (mort el 907) fou un dels primers ''daïs'' (missioners) ismaïlites a l'Iraq.
Nou!!: Ismaïlisme і Zakarawayh ibn Mihrawayh · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 1010 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1021 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1038 · Veure més »
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 1049 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1061 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1068 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ismaïlisme і 1078 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1090 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 1094 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1100 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1107 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Ismaïlisme і 1126 · Veure més »
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 1129 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1130 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Ismaïlisme і 1131 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ismaïlisme і 1132 · Veure més »
1133
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1133 · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 1140 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1141 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1151 · Veure més »
1171
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1171 · Veure més »
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ismaïlisme і 1172 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1173 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1176 · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 1177 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1209 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1215 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 1248 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1256 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1298 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1374 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Ismaïlisme і 1375 · Veure més »
1426
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ismaïlisme і 1426 · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ismaïlisme і 1489 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1507 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1508 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1509 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1522 · Veure més »
1539
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1539 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Ismaïlisme і 1591 · Veure més »
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ismaïlisme і 1634 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1640 · Veure més »
1680
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1680 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1719 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Ismaïlisme і 1722 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1756 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1775 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1785 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ismaïlisme і 1791 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1792 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1817 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1843 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1872 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1886 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Ismaïlisme і 1920 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1939 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Ismaïlisme і 1957 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Ismaïlisme і 1966 · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ismaïlisme і 22 de desembre · Veure més »
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 765 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 877 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Ismaïlisme і 881 · Veure més »
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 883 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 899 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Ismaïlisme і 902 · Veure més »
907
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 907 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 909 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 912 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 928 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 931 · Veure més »
932
El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 932 · Veure més »
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 959 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 969 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 970 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 973 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 974 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 979 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 980 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 985 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 988 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ismaïlisme і 989 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dawudita, Hafizita, Ismaelites, Ismaïlita, Ismaïlites, Kasimshàhida, Kasimshàhides, Khalafita, Khalafites, Madjidita, Makràmida, Muhammadshàhida, Muhammadshàhides, Mustalisme, Tayyibita, Tayyibiyya.
