28 les relacions: Abadan, Abu-Nuwàs, Ardaixir I, Azraquisme, Buwàyhides, Dinastia Qajar, Imperi Aquemènida, Imperi Safàvida, Iran, Kharigisme, Khuzestan, Nearc (almirall), Persa, Riu Karun, Susa (Iran), Zanj, 1400, 1857, 1900, 1926, 1948, 410, 641, 642, 685, 874, 875, 980.
Abadan
Abadan (àrab Abbadan, que és el nom que va portar fins al 1935, persa آبادان) és una ciutat del sud-oest de l'illa del mateix nom a la riba esquerra del Shatt al-Arab a l'Iran a l'ostan (província) de Khuzestan i al comtat d'Abadan.
Nou!!: Ahwaz і Abadan · Veure més »
Abu-Nuwàs
Abu-Nuwàs al-Hàssan ibn Hani al-Hakamí, més conegut simplement com a Abu-Nuwàs (literalment ‘el de Cabellera arrissada’) (Ahvaz, Pèrsia, c. 755 - Bagdad, c. 814) va ser un poeta persa en llengua àrab, que pertanyia al corrent modern; és un dels poetes clàssics més coneguts.
Nou!!: Ahwaz і Abu-Nuwàs · Veure més »
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Nou!!: Ahwaz і Ardaixir I · Veure més »
Azraquisme
Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.
Nou!!: Ahwaz і Azraquisme · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Ahwaz і Buwàyhides · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Ahwaz і Dinastia Qajar · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Ahwaz і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Ahwaz і Imperi Safàvida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Ahwaz і Iran · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Ahwaz і Kharigisme · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Ahwaz і Khuzestan · Veure més »
Nearc (almirall)
Nearc (Nearchus) fou un oficial d'Alexandre el Gran, un dels més distingits oficials i amics.
Nou!!: Ahwaz і Nearc (almirall) · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Ahwaz і Persa · Veure més »
Riu Karun
El riu Karun (també escrit Karun, Karūn i Karoun) és un riu de l'Iran, que antigament es va dir Pasitigris.
Nou!!: Ahwaz і Riu Karun · Veure més »
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Nou!!: Ahwaz і Susa (Iran) · Veure més »
Zanj
Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.
Nou!!: Ahwaz і Zanj · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Ahwaz і 1400 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Ahwaz і 1857 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Ahwaz і 1900 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Ahwaz і 1926 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Ahwaz і 1948 · Veure més »
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ahwaz і 410 · Veure més »
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ahwaz і 641 · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Ahwaz і 642 · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ahwaz і 685 · Veure més »
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ahwaz і 874 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ahwaz і 875 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Ahwaz і 980 · Veure més »