Taula de continguts
300 les relacions: Abruços, Adjectiu, Administració provincial romana, Aisne, Albània, Alderney, Alfabet ciríl·lic, Alsàcia, Alt Saona, Alta Viena, Amèrica Llatina, Andorra, Antiga Roma, Antilles Neerlandeses, Aragó, Aragonès, Aromanès, Aruba, Úmbria, Astúries, Asturlleonès, Índia, Àrab, Basc, Basilicata, Bèlgica, Benasquès, Berric, Berrichon, Biella, Borgonya, Borgonyó, Bretanya, Burgundi, Calasetta, Calàbria, Campània, Campidanès, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Ginebra, Cantó de Ticino, Cantó del Jura, Carloforte, Cas ablatiu, Cas acusatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Castellà, Català, ... Ampliar l'índex (250 més) »
- Llengües latinofalisques
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Abruços
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Veure Llengües romàniques і Adjectiu
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Llengües romàniques і Administració provincial romana
Aisne
L'Aisne (02) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.
Veure Llengües romàniques і Aisne
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Llengües romàniques і Albània
Alderney
Alderney (francès Aurigny, normand Aoeur'gny) és la més septentrional de les Illes Anglonormandes i Dependència de la Corona Britànica.
Veure Llengües romàniques і Alderney
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Llengües romàniques і Alfabet ciríl·lic
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Llengües romàniques і Alsàcia
Alt Saona
L'Alt Saona (70) (en francès Haute-Saône) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Llengües romàniques і Alt Saona
Alta Viena
LAlta Viena (87) (en francès Haute-Vienne i en occità Nauta Vinhana) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Veure Llengües romàniques і Alta Viena
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Veure Llengües romàniques і Amèrica Llatina
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Veure Llengües romàniques і Andorra
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Llengües romàniques і Antiga Roma
Antilles Neerlandeses
Les Antilles Neerlandeses van ser un conjunt d'illes situades al mar del Carib que formen part de l'arxipèlag de les Antilles i que, juntament amb Aruba i els Països Baixos constituïen el Regne dels Països Baixos.
Veure Llengües romàniques і Antilles Neerlandeses
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Llengües romàniques і Aragó
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Llengües romàniques і Aragonès
Aromanès
L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.
Veure Llengües romàniques і Aromanès
Aruba
Aruba és una illa del Carib situada 10 quilòmetres al nord de la península de Paraguaná (Veneçuela), part del Regne dels Països Baixos.
Veure Llengües romàniques і Aruba
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Veure Llengües romàniques і Úmbria
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Veure Llengües romàniques і Astúries
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Veure Llengües romàniques і Asturlleonès
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Llengües romàniques і Índia
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Llengües romàniques і Àrab
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Llengües romàniques і Basc
Basilicata
La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Llengües romàniques і Basilicata
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Llengües romàniques і Bèlgica
Benasquès
El benasquès o benasqués és un dialecte de transició propi de la Vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Veure Llengües romàniques і Benasquès
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Veure Llengües romàniques і Berric
Berrichon
El berrichon és una llengua d'oïl parlada a l'antiga regió francesa de Berry, actualment a Centre – Vall del Loira, als departaments d'Indre, Cher, part de Cruesa, Loiret i Loir i Cher.
Veure Llengües romàniques і Berrichon
Biella
Biella (piemontès Biela) és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província de Biella.
Veure Llengües romàniques і Biella
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Llengües romàniques і Borgonya
Borgonyó
El borgonyó és una llengua romànica parlada a la regió francesa de la Borgonya.
Veure Llengües romàniques і Borgonyó
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Llengües romàniques і Bretanya
Burgundi
El burgundi és una llengua morta pertanyent a l'extinta branca oriental de les llengües germàniques.
Veure Llengües romàniques і Burgundi
Calasetta
Calasetta (en sard, Cala Seda, el lígur tabarquí Câdesédda) és un municipi italià, dins de la Província de Sardenya del Sud.
Veure Llengües romàniques і Calasetta
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Llengües romàniques і Calàbria
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Llengües romàniques і Campània
Campidanès
Idiomes i dialectes parlats a l'illa de Sardenya. El campidanès o campidanés és un dialecte del sard parlat al sud de Sardenya, a la ciutat metropolitana de Càller, a la província de Nuoro i a la província de Sardenya del Sud.
Veure Llengües romàniques і Campidanès
Cantó de Berna
Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües romàniques і Cantó de Berna
Cantó de Friburg
El cantó de Friburg (alemany Kanton Freiburg, francès canton de Fribourg, arpità Quenton de Fribôrg) és un cantó situat a l'oest de Suïssa.
Veure Llengües romàniques і Cantó de Friburg
Cantó de Ginebra
El cantó de Ginebra (francès i oficialment République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües romàniques і Cantó de Ginebra
Cantó de Ticino
La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües romàniques і Cantó de Ticino
Cantó del Jura
El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües romàniques і Cantó del Jura
Carloforte
Carloforte, també conegut en lígur tabarquí com a U Pàize (literalment, ‘El País') és un municipi italià, situat a l'illa de Sardenya, concretament a la província de Sardenya del Sud dins la regió de Sulcis-Iglesiente.
Veure Llengües romàniques і Carloforte
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Veure Llengües romàniques і Cas ablatiu
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Veure Llengües romàniques і Cas acusatiu
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Veure Llengües romàniques і Cas nominatiu
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Veure Llengües romàniques і Cas vocatiu
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Llengües romàniques і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Llengües romàniques і Català
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Veure Llengües romàniques і Català antic
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Llengües romàniques і Catalunya
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Llengües romàniques і Catalunya del Nord
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Llengües romàniques і Còrsega
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Llengües romàniques і Chalon-sur-Saône
Charleroi
Charleroi (Chålerwè o Tchålerwè en való) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.
Veure Llengües romàniques і Charleroi
Chavacano
El chavacano o chabacano és un idioma crioll basat en el castellà que es parla a les Filipines.
Veure Llengües romàniques і Chavacano
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Llengües romàniques і Ciutat d'Autun
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Llengües romàniques і Colòmbia
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Veure Llengües romàniques і Concili de Tours
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Veure Llengües romàniques і Cors
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Veure Llengües romàniques і Cotó
Courtavon
Courtavon (en alsacià Ottederf) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.
Veure Llengües romàniques і Courtavon
Crioll capverdià
El crioll capverdià és una llengua criolla de base lingüística portuguesa parlada a l'arxipèlag de Cap Verd.
Veure Llengües romàniques і Crioll capverdià
Crioll haitià
El crioll haitià o crioll d'Haití és una llengua criolla parlada a la part oriental de l'illa de la Hispaniola, a l'actual República d'Haití.
Veure Llengües romàniques і Crioll haitià
Criolls portuguesos
Criolls portuguesos div col end Els criolls portuguesos són les llengües criolles que tenen el portuguès com a base lèxica.
Veure Llengües romàniques і Criolls portuguesos
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Llengües romàniques і Croàcia
Cuneo
Cuneo -en piemontès Coni- és un municipi italià a la província de Cuneo (regió del Piemont).
Veure Llengües romàniques і Cuneo
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Llengües romàniques і Dalmàcia
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Llengües romàniques і Dante Alighieri
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Llengües romàniques і Danubi
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Llengües romàniques і Dàcia
Dàlmata
El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).
Veure Llengües romàniques і Dàlmata
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Llengües romàniques і Dialecte
Diccionari etimològic romànic
El Dictionnaire Étymologique Roman (cat.: Diccionari etimològic romànic; abreujat: DÉRom) és un projecte de recerca que té com a objectiu la redacció d'un diccionari etimològic del nucli central del lèxic protoromànic que ha tingut una continuïtat panromànica (és a dir, en totes les llengües romàniques) o gairebé panromànica.
Veure Llengües romàniques і Diccionari etimològic romànic
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Veure Llengües romàniques і Diftong
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Veure Llengües romàniques і Diglòssia
Dolomites
Les Dolomites (en italià Dolomiti, en alemany Dolomiten, en ladí Dolomites, en friülès Dolomitis) són una secció dels Alps.
Veure Llengües romàniques і Dolomites
Dordonya
La Dordonya (24) (en francès: Dordogne; i en occità: Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Veure Llengües romàniques і Dordonya
Doubs
El Doubs o Dubs (25) és un departament francès situat a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Veure Llengües romàniques і Doubs
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Llengües romàniques і Edat mitjana
El Carxe
La comarca del Carxe (el Carche) és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià.
Veure Llengües romàniques і El Carxe
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Veure Llengües romàniques і Emília-Romanya
Emilià-romanyol
Lemilià-romanyol, emilianoromanyès o, menys correctament, emilianoromà, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent-hi l'Emília-Romanya, el sud de Llombardia i Vèneto i el nord de la Toscana i les Marques.
Veure Llengües romàniques і Emilià-romanyol
Endevinalla veronesa
Lendevinalla veronesa (indovinello veronese en italià) és un breu text escrit als marges d'un pergamí, datat cap a finals del o principis del i que constitueix, juntament amb els Juraments d'Estrasburg i la Seqüència de Santa Eulàlia, el primer text conegut en una llengua romànica.
Veure Llengües romàniques і Endevinalla veronesa
Escansió
Lescansió (descandir, i aquest del llatí, scandĕre, que significa pujar, mesurar els versos) és la tècnica mitjançant la qual es mesuren i divideixen les diferents parts d'un vers (les seves síl·labes, els peus, el metro, etc.).
Veure Llengües romàniques і Escansió
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Llengües romàniques і Espanya
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Veure Llengües romàniques і Etrusc
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Llengües romàniques і Extinció
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Veure Llengües romàniques і Extremadura
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Llengües romàniques і Filipines
Flexió
1.
Veure Llengües romàniques і Flexió
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Llengües romàniques і Florència
Follia (música)
La follia és un tema que sobretot durant el període Barroc va ser molt utilitzat arreu d'Europa com a base per a compondre sèries de variacions.
Veure Llengües romàniques і Follia (música)
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Veure Llengües romàniques і Fonètica
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Veure Llengües romàniques і Fonologia
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Llengües romàniques і França
Franc-comtès
El franc-comtès (frainc-comtou, franc-comtois) és una llengua romànica pertanenyent a les llengües d'oïl parlada majoritàriament a França i a una petita zona de Suïssa.
Veure Llengües romàniques і Franc-comtès
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Llengües romàniques і Francès
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Veure Llengües romàniques і Francoprovençal
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Llengües romàniques і Francs
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Veure Llengües romàniques і Friül - Venècia Júlia
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Veure Llengües romàniques і Furlà
Gal (llengua)
El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.
Veure Llengües romàniques і Gal (llengua)
Galaicoportuguès
El galaicoportuguès o galaicoportugués era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica.
Veure Llengües romàniques і Galaicoportuguès
Gal·ló
Distribució geogràfica del ''gal·ló'' i el bretó a la Bretanya El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó.
Veure Llengües romàniques і Gal·ló
Gal·loitàlic
El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).
Veure Llengües romàniques і Gal·loitàlic
Gal·lurès
En groc, la zona on es parla el dialecte gal·lurès El gal·lurès o gal·lurés (en llengua sarda, gadduresu) és, segons la majoria dels lingüistes, un dialecte del cors influenciat per la llengua sarda que es parla a la zona més septentrional de l'illa de Sardenya, al costat de l'estret que separa Sardenya de Còrsega.
Veure Llengües romàniques і Gal·lurès
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Veure Llengües romàniques і Gallec
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Llengües romàniques і Gàl·lia
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Veure Llengües romàniques і Gòtic (llengua)
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Llengües romàniques і Gibraltar
Givet
Givet és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Veure Llengües romàniques і Givet
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Llengües romàniques і Gramàtica
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Llengües romàniques і Grècia
Greuges de Guitard Isarn
Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.
Veure Llengües romàniques і Greuges de Guitard Isarn
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Veure Llengües romàniques і Grisons
Guernsey
La Batllia de Guernsey és una dependència de la Corona Britànica, que amb Jersey forma part de les illes Anglonormandes.
Veure Llengües romàniques і Guernsey
Hainaut
Hainaut (neerlandès Henegouwen, alemany Hennegau, picard Hénau, való Hinnot) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.
Veure Llengües romàniques і Hainaut
Herm
Herm (guernseiès: Haerme) és una de les més petites de les illes Anglonormandes i forma part de la batllia de Guernsey.
Veure Llengües romàniques і Herm
Homilies d'Organyà
Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.
Veure Llengües romàniques і Homilies d'Organyà
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Llengües romàniques і Idioma
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Veure Llengües romàniques і Illa de França
Illes Anglonormandes
Les illes Anglonormandes o illes del Canal (en anglès, Channel Islands; i en francès, Îles Anglo-normandes) són un grup d'illes del canal de la Mànega situades a l'oest de la península de Cotentin.
Veure Llengües romàniques і Illes Anglonormandes
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Llengües romàniques і Illes Balears
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Llengües romàniques і Imperi Romà
Indre i Loira
Indre i Loira (37) o Indre-et-Loire és un departament francès adscrit a la regió de Centre-Vall del Loira que pren el seu nom dels rius Loira i Indre.
Veure Llengües romàniques і Indre i Loira
Iod
La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
Veure Llengües romàniques і Iod
Istriot
Listriot és una llengua romànica de la branca occidental que es parla al sector croat d'Ístria i que, segons sembla, es conserva també entre la corresponent diàspora (per exemple, a l'Alguer). La llengua istriota no s'ha de confondre amb l'istrovènet (parlar vènet d'Ístria) ni amb l'istroromanès (dialecte romanès d'Ístria).
Veure Llengües romàniques і Istriot
Istroromanès
L'istroromanès o istroromanés (en romanès: istroromân) és una llengua romànica de la branca oriental.
Veure Llengües romàniques і Istroromanès
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Llengües romàniques і Italià
Italià central
Litalià central (italiano centrale o mediano) és un grup de dialectes italoromàniques parlats en Laci, Úmbria, Marques i en una petita part de Abruços, a Itàlia central. Les diferències entre aquests dialectes són lleus; tots aquests dialectes estan estretament relacionats amb el toscà i són mútuament intel·ligibles amb l'italià estàndard.
Veure Llengües romàniques і Italià central
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Llengües romàniques і Itàlia
Jersey
La Batllia de Jersey (en jèrriais: Jèrri) és una dependència de la Corona Britànica a la costa de Normandia.
Veure Llengües romàniques і Jersey
Jethou
Jethou és una petita illa que integra les Illes Anglonormandes.
Veure Llengües romàniques і Jethou
Jura (departament)
Jura (39) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Llengües romàniques і Jura (departament)
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Veure Llengües romàniques і Juraments d'Estrasburg
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Veure Llengües romàniques і L'Alguer
La Louvière
La Louvière (en való El Lovire) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.
Veure Llengües romàniques і La Louvière
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Veure Llengües romàniques і Laci
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Veure Llengües romàniques і Ladí
Ladínia
La Ladínia és una nació dividida entre les províncies italianes de Belluno, Bozen (Tirol del Sud), i Trento.
Veure Llengües romàniques і Ladínia
Lígur
El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.
Veure Llengües romàniques і Lígur
Línia Massa-Senigallia
Històricament, la '''línia La Spezia-Rimini''' han marcat una sèrie d'isoglosses que distingien els parlars norditalians dels de la Toscana, bressol de l'estàndard italià. Romània oriental i occidental En la lingüística de les llengües romàniques, la línia Massa-Senigallia (altrament coneguda com a línia La Spezia-Rimini) és una línia imaginària que fa referència a un nombre important d'isoglosses de les quals n'origina la distinció entre les llengües romàniques occidentals i les orientals.
Veure Llengües romàniques і Línia Massa-Senigallia
Le Creusot
Le Creusot és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Llengües romàniques і Le Creusot
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Llengües romàniques і Lió
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure Llengües romàniques і Ligúria
Lihou
Lihou (/'li.u/) és una petita illa que forma part de les Illes Anglonormandes.
Veure Llengües romàniques і Lihou
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Veure Llengües romàniques і Litúrgia
Llanito
Llanito és la barreja d'anglès i castellà en la seva varietat andalusa utilitzat habitualment pels habitants de Gibraltar.
Veure Llengües romàniques і Llanito
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Llengües romàniques і Llatí
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Veure Llengües romàniques і Llatí clàssic
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Llengües romàniques і Llatí vulgar
Llengües balcoromàniques
Les balcoromàniques o romàniques orientals són un conjunt de llengües romàniques o neollatines parlades a la península dels Balcans, principalment a Romania i Moldàvia. La majoria són derivades del dacoromanès i, per tant, dels antics colons romans -o romanitzats- establerts a la Dàcia en temps de Trajà.
Veure Llengües romàniques і Llengües balcoromàniques
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Veure Llengües romàniques і Llengües cèltiques
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Veure Llengües romàniques і Llengües d'oïl
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Llengües romàniques і Llengües eslaves
Llengües frànciques
Cobertura geogràfica de les llengües frànciques Les llengües frànciques són un conjunt de llengües i dialectes, variants de les llengües germàniques parlades pels francs en la part nord-oriental del que fou el Regne Franc.
Veure Llengües romàniques і Llengües frànciques
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Veure Llengües romàniques і Llengües gal·loromàniques
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Llengües romàniques і Llengües germàniques
Llengües iberoromàniques
Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.
Veure Llengües romàniques і Llengües iberoromàniques
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Llengües romàniques і Llengües indoeuropees
Llengües italoromàniques
Les llengües italoromàniques comprenen el conjunt de llengües romàniques del sud d'Itàlia sota la línia Massa-Senigallia.
Veure Llengües romàniques і Llengües italoromàniques
Llengües itàliques
Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.
Veure Llengües romàniques і Llengües itàliques
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Veure Llengües romàniques і Llengües occitanoromàniques
Llengües retoromàniques
El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.
Veure Llengües romàniques і Llengües retoromàniques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Llengües romàniques і Llengües romàniques
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Veure Llengües romàniques і Llombard
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Llengües romàniques і Llombardia
Logudorès
El logudorès o logudorés (de Logudor, literalment lloc d'or, regió de Sardenya) és un dialecte del sard, parlat al nord de l'illa de Sardenya, i considerat el més pur, raó per la qual és emprat com a koiné, tot i que no és universalment acceptat.
Veure Llengües romàniques і Logudorès
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Llengües romàniques і Lorena
Lorenès
El lorenès (lorrain a França o gaumais a Bèlgica) és una llengua romànica classificada al grup de les llengües d'oïl.
Veure Llengües romàniques і Lorenès
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Llengües romàniques і Macedònia (regió)
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Veure Llengües romàniques і Macedònia del Nord
Magister meus no vol que me miras, novell
Magister meus no vol que me miras, novell (el meu mestre no vol que em miris, novell), és una nota al marge que Jaume de Vilanueva va poder observar en un llibre de la biblioteca del monestir de Ripoll cap a 1806/07 i que va publicar al tom VIII del seu "Viaje literario a las iglesias de España".
Veure Llengües romàniques і Magister meus no vol que me miras, novell
Maine i Loira
Maine i Loira (49) (en francès Maine-et-Loire) és un departament francès situat a la regió de País del Loira.
Veure Llengües romàniques і Maine i Loira
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Llengües romàniques і Mar Adriàtica
Marc Valeri Probe
Marc Valeri Probe (en Marcus Valerius Probus) va ser un militar romà del, nadiu de Beritos (Beirut).
Veure Llengües romàniques і Marc Valeri Probe
Marques
Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Marques
Mayenne
El Mayenne (53), dit també Maiena, és un departament francès situat a la regió de País del Loira amb capital a Laval.
Veure Llengües romàniques і Mayenne
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Veure Llengües romàniques і Mònaco
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Llengües romàniques і Múrcia
Meglenoromanès
L'extensió del meglenoromanès (en rosa) i de l'aromanès (en groc). El meglenoromanès és una llengua romànica parlada a la zona fronterera entre Macedònia del Nord i Grècia, i també en algunes zones de Romania i Turquia.
Veure Llengües romàniques і Meglenoromanès
Miranda do Douro
Miranda do Douro (en mirandès i cooficialment Miranda de l Douro) és un municipi portuguès, situat al districte de Bragança, a la regió del Nord i a la subregió de l'Alt Trás-os-Montes.
Veure Llengües romàniques і Miranda do Douro
Mirandès
Mapa lingüístic de l'asturià; en vermell, el mirandès El mirandès o mirandés (lhéngua mirandesa) és una llengua pertanyent al grup Asturleonès,parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor) i de Vimioso (només als pobles de Vilar Seco i Angueira), a la regió de Tras os Montes de Portugal, sobre una superfície d'uns 450 quilòmetres quadrats.
Veure Llengües romàniques і Mirandès
Moldau
Manifestació a Chişinău, el gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) era el nom donat a la llengua romanesa durant el període soviètic a Moldàvia.
Veure Llengües romàniques і Moldau
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Llengües romàniques і Moldàvia
Molise
El Molise (Molise en italià, Mulise en molisà) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Llengües romàniques і Molise
Mons (Bèlgica)
Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.
Veure Llengües romàniques і Mons (Bèlgica)
Morvan
El Morvan (Morvan, antigament Morvand) és un massís de baixa muntanya situat a Borgonya-Franc Comtat, als confins dels departaments de la Costa d'Or, de la Nièvre, de Saona i Loira i del Yonne, format per planes sedimentàries que són el Bazois a l'oest, la Terre-Plaine al nord, l'Auxois al nord-est, l'Autunois al sud-est i el Charolès al sud.
Veure Llengües romàniques і Morvan
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Veure Llengües romàniques і Mossàrab
Murcià
El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).
Veure Llengües romàniques і Murcià
Napolità
El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.
Veure Llengües romàniques і Napolità
Neollatí
El Systema naturae de Linnaeus és un exemple d'obra escrita en neollatí Michika" del Japó. El neollatí (o nou llatí, també anomenat llatí modern) és una versió del llatí utilitzada a partir del Renaixement (des de 1500) fins a 1900 en obres originals.
Veure Llengües romàniques і Neollatí
Nodicia de Kesos
El Document de Kesos o Nodicia de Kesos és primer escrit conegut fins al moment en romanç del Regne de Lleó, és a dir llengua lleonesa.
Veure Llengües romàniques і Nodicia de Kesos
Nord-occità
El nord-occità és un conjunt supradialectal de l'occità, que agrupa l'alvernès, el llemosí i el vivaroalpí.
Veure Llengües romàniques і Nord-occità
Normand
El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.
Veure Llengües romàniques і Normand
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Llengües romàniques і Normandia
Novara
Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.
Veure Llengües romàniques і Novara
Novel·la
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.
Veure Llengües romàniques і Novel·la
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Llengües romàniques і Occità
Occità alvernès
L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa.
Veure Llengües romàniques і Occità alvernès
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Veure Llengües romàniques і Occità gascó
Occità llemosí
El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.
Veure Llengües romàniques і Occità llemosí
Occità llenguadocià
El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.
Veure Llengües romàniques і Occità llenguadocià
Occità meridional
Loccità meridional, també anomenat sud-occità o occità mitjà, és un conjunt supradialectal de l'occità, que agrupa el llenguadocià i el provençal.
Veure Llengües romàniques і Occità meridional
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Veure Llengües romàniques і Occità provençal
Occità vivaroalpí
El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità.
Veure Llengües romàniques і Occità vivaroalpí
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Veure Llengües romàniques і Osca
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Llengües romàniques і País Valencià
Padània
Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que projectaven independitzar.
Veure Llengües romàniques і Padània
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Veure Llengües romàniques і Palatalització
Papiament
El papiament (papiamentu o papiamento) és una llengua criolla caribenya basada essencialment en el portuguès.
Veure Llengües romàniques і Papiament
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Llengües romàniques і París
Parlar de transició
Un parlar de transició és un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza pel fet que s'hi troben trets dels dialectes veïns, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes formant un feix.
Veure Llengües romàniques і Parlar de transició
Patronymica Romanica
El projecte Patronymica Romanica (acrònim PatRom) té com a objectiu elaborar un diccionari representatiu de cognoms dels dominis lingüístics romànics, explicats des d'un punt de vista històric i lingüístic.
Veure Llengües romàniques і Patronymica Romanica
Peitoví-saintongès
El Saintongès amb la ''Petite-Gavacherie'' El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira).
Veure Llengües romàniques і Peitoví-saintongès
Pesaro
Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.
Veure Llengües romàniques і Pesaro
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Veure Llengües romàniques і Petroni
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Veure Llengües romàniques і Piacenza
Picard
El picard és la llengua pròpia de la Picardia.
Veure Llengües romàniques і Picard
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Veure Llengües romàniques і Picardia
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Piemont
Piemontès
El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).
Veure Llengües romàniques і Piemontès
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Llengües romàniques і Plebs
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Veure Llengües romàniques і Plural
Poitou-Charentes
El Poitou-Charentes, antigament o tradicionalment en català, Peitau i Xarantes (Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) fou una regió de França, situada al Oest del país.
Veure Llengües romàniques і Poitou-Charentes
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Llengües romàniques і Portugal
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Llengües romàniques і Portuguès
Província d'Alessandria
La Província d'Alessandria és una província que forma part de la regió del Piemont dins Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Província d'Alessandria
Província d'Asti
La província d'Asti és una província que forma part de la regió de Piemont dins Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Província d'Asti
Província d'Udine
La província d'Udine (furlà Provincie di Udin) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins d'Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Província d'Udine
Província de Lleó
Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província espanyola que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica i amb capital a la ciutat homònima.
Veure Llengües romàniques і Província de Lleó
Província de Trento
La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Província de Trento
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Llengües romàniques і Pulla
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Llengües romàniques і Ravenna
Reducció
La reducció és un procés electroquímic pel qual un àtom o ió guanya un o més electrons, tot disminuint el seu estat d'oxidació.
Veure Llengües romàniques і Reducció
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Llengües romàniques і Regió d'Ístria
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Llengües romàniques і Roma
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Llengües romàniques і Romanès
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Llengües romàniques і Romania
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Veure Llengües romàniques і Romanx
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Veure Llengües romàniques і Romània
Rovinj
Rovinj (en italià: Rovigno, en istriot: Ruvèigno o Ruveîgno) és una ciutat al sud-oest d'Ístria (Croàcia).
Veure Llengües romàniques і Rovinj
Sainte-Marie-aux-Mines
Sainte-Marie-aux-Mines (en alsacià Màrkirich) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.
Veure Llengües romàniques і Sainte-Marie-aux-Mines
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Veure Llengües romàniques і Salamanca
San Marino
La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.
Veure Llengües romàniques і San Marino
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Veure Llengües romàniques і Sard
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Llengües romàniques і Sardenya
Sark
Sark (en francès, Sercq; en Sercquiais, Sèr) és una petita illa de les illes Anglonormandes, i forma part de la batllia de Guernsey.
Veure Llengües romàniques і Sark
Sasserès
Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.
Veure Llengües romàniques і Sasserès
Satíricon
El Satíricon o Satiricó (Satyricon o Satyrica) és una obra clàssica de ficció, amb una barreja de prosa i poesia, escrita en llatí a finals del dC.
Veure Llengües romàniques і Satíricon
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Veure Llengües romàniques і Savoia (regió)
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Llengües romàniques і Sànscrit
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Llengües romàniques і Sèrbia
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Veure Llengües romàniques і Segle X
Segle XI
El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.
Veure Llengües romàniques і Segle XI
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Veure Llengües romàniques і Segle XII
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Llengües romàniques і Segle XV
Sena i Marne
Sena i Marne (77) (Seine-et-Marne) és un departament francès situat a la regió d'Illa de França.
Veure Llengües romàniques і Sena i Marne
Seqüència de Santa Eulàlia
''Secuencia de Santa Eulalia'', el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès.
Veure Llengües romàniques і Seqüència de Santa Eulàlia
Setze
El setze és el nombre que segueix el quinze i precedeix el disset.
Veure Llengües romàniques і Setze
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Llengües romàniques і Sicília
Sicilià
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).
Veure Llengües romàniques і Sicilià
Sorotapte
El sorotapte —del grec σορός, sorós 'urna funerària' i θαπτός thaptós 'enterrat', ço és la llengua i la cultura de gent, potser indo-europea, que feia els enterraments en urnes— seria una llengua indoeuropea antiga, presumiblement parlada a la part oriental de la península Ibèrica, però no exclusivament, ja que Coromines utilitza el concepte referint-se a altres àrees.
Veure Llengües romàniques і Sorotapte
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Llengües romàniques і Suïssa
Substrat (lingüística)
En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.
Veure Llengües romàniques і Substrat (lingüística)
Superstrat
En lingüística, el superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la.
Veure Llengües romàniques і Superstrat
Territori de Belfort
El Territori de Belfort (90) (en francèsTerritoire de Belfort) és un departament francès de la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Veure Llengües romàniques і Territori de Belfort
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Llengües romàniques і Tessàlia
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Veure Llengües romàniques і Toponímia
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Veure Llengües romàniques і Torí
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Toscana
Toscà
El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.
Veure Llengües romàniques і Toscà
Trentino - Tirol del Sud
El Trentino – Tirol del Sud (Trentino-Alto Adige; Trentino-Südtirol; en ladí: Trentin-Südtirol; oficialment: Trentino-Alto Adige/Südtirol) és una regió amb Estatut Especial d'Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Trentino - Tirol del Sud
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Veure Llengües romàniques і Trento
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Valais
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Veure Llengües romàniques і Való
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Llengües romàniques і Valencià
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Veure Llengües romàniques і Vall d'Aosta
Vaud
Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.
Veure Llengües romàniques і Vaud
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Veure Llengües romàniques і Vènet
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Llengües romàniques і Vèneto
Vendée
La Vendée (85) (en peitaví santongès Vendàie) és un departament francès adscrit a la regió de País del Loira.
Veure Llengües romàniques і Vendée
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Veure Llengües romàniques і Verb
Verbania
Verbania és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província de Verbano-Cusio-Ossola.
Veure Llengües romàniques і Verbania
Vercelli
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.
Veure Llengües romàniques і Vercelli
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Llengües romàniques і Visigots
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Veure Llengües romàniques і Vocabulari
Vodnjan
Vodnjan (Vodnjan és el nom croat; en vènet és Dignàn, en italià, Dignano d'Istria) és una ciutat croata de 3.406 habitants (2001) situada a 10 km al nord de Pula, a la península d'Ístria.
Veure Llengües romàniques і Vodnjan
Vosges
Vosges (88) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.
Veure Llengües romàniques і Vosges
Xampanya-Ardenes
Xampanya-Ardenes (Champagne-Ardenne en francès) és una antiga regió de França, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Llengües romàniques і Xampanya-Ardenes
Xampanyès
El xampanyès (en xampanyès: champaignat) és una llengua romànica pertanyent a les llengües d'oïl pròpia de la Xampanya d'altres zones limítrofes.
Veure Llengües romàniques і Xampanyès
Yonne
El Yonne (89) és un departament francès situat a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Veure Llengües romàniques і Yonne
Zamora
Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom, pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Llengües romàniques і Zamora
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Veure Llengües romàniques і 117
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Veure Llengües romàniques і 14
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llengües romàniques і 1898
1940
;Països Catalans.
Veure Llengües romàniques і 1940
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Llengües romàniques і 1989
Vegeu també
Llengües latinofalisques
- Llengües latinofalisques
- Llengües romàniques
- Llengua falisca
També conegut com Llengua Romànica, Llengua neollatina, Llengües Indoeuropees Romàniques, Llengües llatines, Llengües neollatines, Llengües romanços, Llengües romàniques occidentals, Romanística.
, Català antic, Catalunya, Catalunya del Nord, Còrsega, Chalon-sur-Saône, Charleroi, Chavacano, Ciutat d'Autun, Colòmbia, Concili de Tours, Cors, Cotó, Courtavon, Crioll capverdià, Crioll haitià, Criolls portuguesos, Croàcia, Cuneo, Dalmàcia, Dante Alighieri, Danubi, Dàcia, Dàlmata, Dialecte, Diccionari etimològic romànic, Diftong, Diglòssia, Dolomites, Dordonya, Doubs, Edat mitjana, El Carxe, Emília-Romanya, Emilià-romanyol, Endevinalla veronesa, Escansió, Espanya, Etrusc, Extinció, Extremadura, Filipines, Flexió, Florència, Follia (música), Fonètica, Fonologia, França, Franc-comtès, Francès, Francoprovençal, Francs, Friül - Venècia Júlia, Furlà, Gal (llengua), Galaicoportuguès, Gal·ló, Gal·loitàlic, Gal·lurès, Gallec, Gàl·lia, Gòtic (llengua), Gibraltar, Givet, Gramàtica, Grècia, Greuges de Guitard Isarn, Grisons, Guernsey, Hainaut, Herm, Homilies d'Organyà, Idioma, Illa de França, Illes Anglonormandes, Illes Balears, Imperi Romà, Indre i Loira, Iod, Istriot, Istroromanès, Italià, Italià central, Itàlia, Jersey, Jethou, Jura (departament), Juraments d'Estrasburg, L'Alguer, La Louvière, Laci, Ladí, Ladínia, Lígur, Línia Massa-Senigallia, Le Creusot, Lió, Ligúria, Lihou, Litúrgia, Llanito, Llatí, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llengües balcoromàniques, Llengües cèltiques, Llengües d'oïl, Llengües eslaves, Llengües frànciques, Llengües gal·loromàniques, Llengües germàniques, Llengües iberoromàniques, Llengües indoeuropees, Llengües italoromàniques, Llengües itàliques, Llengües occitanoromàniques, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llombard, Llombardia, Logudorès, Lorena, Lorenès, Macedònia (regió), Macedònia del Nord, Magister meus no vol que me miras, novell, Maine i Loira, Mar Adriàtica, Marc Valeri Probe, Marques, Mayenne, Mònaco, Múrcia, Meglenoromanès, Miranda do Douro, Mirandès, Moldau, Moldàvia, Molise, Mons (Bèlgica), Morvan, Mossàrab, Murcià, Napolità, Neollatí, Nodicia de Kesos, Nord-occità, Normand, Normandia, Novara, Novel·la, Occità, Occità alvernès, Occità gascó, Occità llemosí, Occità llenguadocià, Occità meridional, Occità provençal, Occità vivaroalpí, Osca, País Valencià, Padània, Palatalització, Papiament, París, Parlar de transició, Patronymica Romanica, Peitoví-saintongès, Pesaro, Petroni, Piacenza, Picard, Picardia, Piemont, Piemontès, Plebs, Plural, Poitou-Charentes, Portugal, Portuguès, Província d'Alessandria, Província d'Asti, Província d'Udine, Província de Lleó, Província de Trento, Pulla, Ravenna, Reducció, Regió d'Ístria, Roma, Romanès, Romania, Romanx, Romània, Rovinj, Sainte-Marie-aux-Mines, Salamanca, San Marino, Sard, Sardenya, Sark, Sasserès, Satíricon, Savoia (regió), Sànscrit, Sèrbia, Segle X, Segle XI, Segle XII, Segle XV, Sena i Marne, Seqüència de Santa Eulàlia, Setze, Sicília, Sicilià, Sorotapte, Suïssa, Substrat (lingüística), Superstrat, Territori de Belfort, Tessàlia, Toponímia, Torí, Toscana, Toscà, Trentino - Tirol del Sud, Trento, Valais, Való, Valencià, Vall d'Aosta, Vaud, Vènet, Vèneto, Vendée, Verb, Verbania, Vercelli, Visigots, Vocabulari, Vodnjan, Vosges, Xampanya-Ardenes, Xampanyès, Yonne, Zamora, 117, 14, 1898, 1940, 1989.