Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Llengües romàniques

Índex Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Taula de continguts

  1. 300 les relacions: Abruços, Adjectiu, Administració provincial romana, Aisne, Albània, Alderney, Alfabet ciríl·lic, Alsàcia, Alt Saona, Alta Viena, Amèrica Llatina, Andorra, Antiga Roma, Antilles Neerlandeses, Aragó, Aragonès, Aromanès, Aruba, Úmbria, Astúries, Asturlleonès, Índia, Àrab, Basc, Basilicata, Bèlgica, Benasquès, Berric, Berrichon, Biella, Borgonya, Borgonyó, Bretanya, Burgundi, Calasetta, Calàbria, Campània, Campidanès, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Ginebra, Cantó de Ticino, Cantó del Jura, Carloforte, Cas ablatiu, Cas acusatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Castellà, Català, ... Ampliar l'índex (250 més) »

  2. Llengües latinofalisques

Abruços

Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Abruços

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Veure Llengües romàniques і Adjectiu

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Llengües romàniques і Administració provincial romana

Aisne

L'Aisne (02) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.

Veure Llengües romàniques і Aisne

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Veure Llengües romàniques і Albània

Alderney

Alderney (francès Aurigny, normand Aoeur'gny) és la més septentrional de les Illes Anglonormandes i Dependència de la Corona Britànica.

Veure Llengües romàniques і Alderney

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Veure Llengües romàniques і Alfabet ciríl·lic

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Llengües romàniques і Alsàcia

Alt Saona

L'Alt Saona (70) (en francès Haute-Saône) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Veure Llengües romàniques і Alt Saona

Alta Viena

LAlta Viena (87) (en francès Haute-Vienne i en occità Nauta Vinhana) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Veure Llengües romàniques і Alta Viena

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Veure Llengües romàniques і Amèrica Llatina

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure Llengües romàniques і Andorra

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Llengües romàniques і Antiga Roma

Antilles Neerlandeses

Les Antilles Neerlandeses van ser un conjunt d'illes situades al mar del Carib que formen part de l'arxipèlag de les Antilles i que, juntament amb Aruba i els Països Baixos constituïen el Regne dels Països Baixos.

Veure Llengües romàniques і Antilles Neerlandeses

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure Llengües romàniques і Aragó

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Veure Llengües romàniques і Aragonès

Aromanès

L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.

Veure Llengües romàniques і Aromanès

Aruba

Aruba és una illa del Carib situada 10 quilòmetres al nord de la península de Paraguaná (Veneçuela), part del Regne dels Països Baixos.

Veure Llengües romàniques і Aruba

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Veure Llengües romàniques і Úmbria

Astúries

El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Veure Llengües romàniques і Astúries

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.

Veure Llengües romàniques і Asturlleonès

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Llengües romàniques і Índia

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Veure Llengües romàniques і Àrab

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Veure Llengües romàniques і Basc

Basilicata

La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.

Veure Llengües romàniques і Basilicata

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Veure Llengües romàniques і Bèlgica

Benasquès

El benasquès o benasqués és un dialecte de transició propi de la Vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Veure Llengües romàniques і Benasquès

Berric

El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.

Veure Llengües romàniques і Berric

Berrichon

El berrichon és una llengua d'oïl parlada a l'antiga regió francesa de Berry, actualment a Centre – Vall del Loira, als departaments d'Indre, Cher, part de Cruesa, Loiret i Loir i Cher.

Veure Llengües romàniques і Berrichon

Biella

Biella (piemontès Biela) és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província de Biella.

Veure Llengües romàniques і Biella

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Veure Llengües romàniques і Borgonya

Borgonyó

El borgonyó és una llengua romànica parlada a la regió francesa de la Borgonya.

Veure Llengües romàniques і Borgonyó

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Veure Llengües romàniques і Bretanya

Burgundi

El burgundi és una llengua morta pertanyent a l'extinta branca oriental de les llengües germàniques.

Veure Llengües romàniques і Burgundi

Calasetta

Calasetta (en sard, Cala Seda, el lígur tabarquí Câdesédda) és un municipi italià, dins de la Província de Sardenya del Sud.

Veure Llengües romàniques і Calasetta

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Veure Llengües romàniques і Calàbria

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Veure Llengües romàniques і Campània

Campidanès

Idiomes i dialectes parlats a l'illa de Sardenya. El campidanès o campidanés és un dialecte del sard parlat al sud de Sardenya, a la ciutat metropolitana de Càller, a la província de Nuoro i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Llengües romàniques і Campidanès

Cantó de Berna

Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.

Veure Llengües romàniques і Cantó de Berna

Cantó de Friburg

El cantó de Friburg (alemany Kanton Freiburg, francès canton de Fribourg, arpità Quenton de Fribôrg) és un cantó situat a l'oest de Suïssa.

Veure Llengües romàniques і Cantó de Friburg

Cantó de Ginebra

El cantó de Ginebra (francès i oficialment République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.

Veure Llengües romàniques і Cantó de Ginebra

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Veure Llengües romàniques і Cantó de Ticino

Cantó del Jura

El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.

Veure Llengües romàniques і Cantó del Jura

Carloforte

Carloforte, també conegut en lígur tabarquí com a U Pàize (literalment, ‘El País') és un municipi italià, situat a l'illa de Sardenya, concretament a la província de Sardenya del Sud dins la regió de Sulcis-Iglesiente.

Veure Llengües romàniques і Carloforte

Cas ablatiu

El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.

Veure Llengües romàniques і Cas ablatiu

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Veure Llengües romàniques і Cas acusatiu

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Veure Llengües romàniques і Cas nominatiu

Cas vocatiu

El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.

Veure Llengües romàniques і Cas vocatiu

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Llengües romàniques і Castellà

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Llengües romàniques і Català

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Veure Llengües romàniques і Català antic

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Llengües romàniques і Catalunya

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Veure Llengües romàniques і Catalunya del Nord

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Veure Llengües romàniques і Còrsega

Chalon-sur-Saône

Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Veure Llengües romàniques і Chalon-sur-Saône

Charleroi

Charleroi (Chålerwè o Tchålerwè en való) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Veure Llengües romàniques і Charleroi

Chavacano

El chavacano o chabacano és un idioma crioll basat en el castellà que es parla a les Filipines.

Veure Llengües romàniques і Chavacano

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Veure Llengües romàniques і Ciutat d'Autun

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Llengües romàniques і Colòmbia

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Veure Llengües romàniques і Concili de Tours

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Veure Llengües romàniques і Cors

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Veure Llengües romàniques і Cotó

Courtavon

Courtavon (en alsacià Ottederf) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.

Veure Llengües romàniques і Courtavon

Crioll capverdià

El crioll capverdià és una llengua criolla de base lingüística portuguesa parlada a l'arxipèlag de Cap Verd.

Veure Llengües romàniques і Crioll capverdià

Crioll haitià

El crioll haitià o crioll d'Haití és una llengua criolla parlada a la part oriental de l'illa de la Hispaniola, a l'actual República d'Haití.

Veure Llengües romàniques і Crioll haitià

Criolls portuguesos

Criolls portuguesos div col end Els criolls portuguesos són les llengües criolles que tenen el portuguès com a base lèxica.

Veure Llengües romàniques і Criolls portuguesos

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Veure Llengües romàniques і Croàcia

Cuneo

Cuneo -en piemontès Coni- és un municipi italià a la província de Cuneo (regió del Piemont).

Veure Llengües romàniques і Cuneo

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Llengües romàniques і Dalmàcia

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Veure Llengües romàniques і Dante Alighieri

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Llengües romàniques і Danubi

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Llengües romàniques і Dàcia

Dàlmata

El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).

Veure Llengües romàniques і Dàlmata

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Veure Llengües romàniques і Dialecte

Diccionari etimològic romànic

El Dictionnaire Étymologique Roman (cat.: Diccionari etimològic romànic; abreujat: DÉRom) és un projecte de recerca que té com a objectiu la redacció d'un diccionari etimològic del nucli central del lèxic protoromànic que ha tingut una continuïtat panromànica (és a dir, en totes les llengües romàniques) o gairebé panromànica.

Veure Llengües romàniques і Diccionari etimològic romànic

Diftong

Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.

Veure Llengües romàniques і Diftong

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Veure Llengües romàniques і Diglòssia

Dolomites

Les Dolomites (en italià Dolomiti, en alemany Dolomiten, en ladí Dolomites, en friülès Dolomitis) són una secció dels Alps.

Veure Llengües romàniques і Dolomites

Dordonya

La Dordonya (24) (en francès: Dordogne; i en occità: Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Veure Llengües romàniques і Dordonya

Doubs

El Doubs o Dubs (25) és un departament francès situat a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Veure Llengües romàniques і Doubs

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Llengües romàniques і Edat mitjana

El Carxe

La comarca del Carxe (el Carche) és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià.

Veure Llengües romàniques і El Carxe

Emília-Romanya

Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.

Veure Llengües romàniques і Emília-Romanya

Emilià-romanyol

Lemilià-romanyol, emilianoromanyès o, menys correctament, emilianoromà, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent-hi l'Emília-Romanya, el sud de Llombardia i Vèneto i el nord de la Toscana i les Marques.

Veure Llengües romàniques і Emilià-romanyol

Endevinalla veronesa

Lendevinalla veronesa (indovinello veronese en italià) és un breu text escrit als marges d'un pergamí, datat cap a finals del o principis del i que constitueix, juntament amb els Juraments d'Estrasburg i la Seqüència de Santa Eulàlia, el primer text conegut en una llengua romànica.

Veure Llengües romàniques і Endevinalla veronesa

Escansió

Lescansió (descandir, i aquest del llatí, scandĕre, que significa pujar, mesurar els versos) és la tècnica mitjançant la qual es mesuren i divideixen les diferents parts d'un vers (les seves síl·labes, els peus, el metro, etc.).

Veure Llengües romàniques і Escansió

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Llengües romàniques і Espanya

Etrusc

L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Veure Llengües romàniques і Etrusc

Extinció

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.

Veure Llengües romàniques і Extinció

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Veure Llengües romàniques і Extremadura

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Veure Llengües romàniques і Filipines

Flexió

1.

Veure Llengües romàniques і Flexió

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Veure Llengües romàniques і Florència

Follia (música)

La follia és un tema que sobretot durant el període Barroc va ser molt utilitzat arreu d'Europa com a base per a compondre sèries de variacions.

Veure Llengües romàniques і Follia (música)

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Veure Llengües romàniques і Fonètica

Fonologia

La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.

Veure Llengües romàniques і Fonologia

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Llengües romàniques і França

Franc-comtès

El franc-comtès (frainc-comtou, franc-comtois) és una llengua romànica pertanenyent a les llengües d'oïl parlada majoritàriament a França i a una petita zona de Suïssa.

Veure Llengües romàniques і Franc-comtès

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Llengües romàniques і Francès

Francoprovençal

Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Veure Llengües romàniques і Francoprovençal

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Llengües romàniques і Francs

Friül - Venècia Júlia

El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.

Veure Llengües romàniques і Friül - Venècia Júlia

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Veure Llengües romàniques і Furlà

Gal (llengua)

El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.

Veure Llengües romàniques і Gal (llengua)

Galaicoportuguès

El galaicoportuguès o galaicoportugués era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica.

Veure Llengües romàniques і Galaicoportuguès

Gal·ló

Distribució geogràfica del ''gal·ló'' i el bretó a la Bretanya El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó.

Veure Llengües romàniques і Gal·ló

Gal·loitàlic

El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).

Veure Llengües romàniques і Gal·loitàlic

Gal·lurès

En groc, la zona on es parla el dialecte gal·lurès El gal·lurès o gal·lurés (en llengua sarda, gadduresu) és, segons la majoria dels lingüistes, un dialecte del cors influenciat per la llengua sarda que es parla a la zona més septentrional de l'illa de Sardenya, al costat de l'estret que separa Sardenya de Còrsega.

Veure Llengües romàniques і Gal·lurès

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.

Veure Llengües romàniques і Gallec

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Llengües romàniques і Gàl·lia

Gòtic (llengua)

El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.

Veure Llengües romàniques і Gòtic (llengua)

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Veure Llengües romàniques і Gibraltar

Givet

Givet és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.

Veure Llengües romàniques і Givet

Gramàtica

Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Veure Llengües romàniques і Gramàtica

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Llengües romàniques і Grècia

Greuges de Guitard Isarn

Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.

Veure Llengües romàniques і Greuges de Guitard Isarn

Grisons

Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Veure Llengües romàniques і Grisons

Guernsey

La Batllia de Guernsey és una dependència de la Corona Britànica, que amb Jersey forma part de les illes Anglonormandes.

Veure Llengües romàniques і Guernsey

Hainaut

Hainaut (neerlandès Henegouwen, alemany Hennegau, picard Hénau, való Hinnot) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.

Veure Llengües romàniques і Hainaut

Herm

Herm (guernseiès: Haerme) és una de les més petites de les illes Anglonormandes i forma part de la batllia de Guernsey.

Veure Llengües romàniques і Herm

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Veure Llengües romàniques і Homilies d'Organyà

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Veure Llengües romàniques і Idioma

Illa de França

L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.

Veure Llengües romàniques і Illa de França

Illes Anglonormandes

Les illes Anglonormandes o illes del Canal (en anglès, Channel Islands; i en francès, Îles Anglo-normandes) són un grup d'illes del canal de la Mànega situades a l'oest de la península de Cotentin.

Veure Llengües romàniques і Illes Anglonormandes

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Llengües romàniques і Illes Balears

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Llengües romàniques і Imperi Romà

Indre i Loira

Indre i Loira (37) o Indre-et-Loire és un departament francès adscrit a la regió de Centre-Vall del Loira que pren el seu nom dels rius Loira i Indre.

Veure Llengües romàniques і Indre i Loira

Iod

La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.

Veure Llengües romàniques і Iod

Istriot

Listriot és una llengua romànica de la branca occidental que es parla al sector croat d'Ístria i que, segons sembla, es conserva també entre la corresponent diàspora (per exemple, a l'Alguer). La llengua istriota no s'ha de confondre amb l'istrovènet (parlar vènet d'Ístria) ni amb l'istroromanès (dialecte romanès d'Ístria).

Veure Llengües romàniques і Istriot

Istroromanès

L'istroromanès o istroromanés (en romanès: istroromân) és una llengua romànica de la branca oriental.

Veure Llengües romàniques і Istroromanès

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Llengües romàniques і Italià

Italià central

Litalià central (italiano centrale o mediano) és un grup de dialectes italoromàniques parlats en Laci, Úmbria, Marques i en una petita part de Abruços, a Itàlia central. Les diferències entre aquests dialectes són lleus; tots aquests dialectes estan estretament relacionats amb el toscà i són mútuament intel·ligibles amb l'italià estàndard.

Veure Llengües romàniques і Italià central

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Llengües romàniques і Itàlia

Jersey

La Batllia de Jersey (en jèrriais: Jèrri) és una dependència de la Corona Britànica a la costa de Normandia.

Veure Llengües romàniques і Jersey

Jethou

Jethou és una petita illa que integra les Illes Anglonormandes.

Veure Llengües romàniques і Jethou

Jura (departament)

Jura (39) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Veure Llengües romàniques і Jura (departament)

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Veure Llengües romàniques і Juraments d'Estrasburg

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Veure Llengües romàniques і L'Alguer

La Louvière

La Louvière (en való El Lovire) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Veure Llengües romàniques і La Louvière

Laci

Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Veure Llengües romàniques і Laci

Ladí

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.

Veure Llengües romàniques і Ladí

Ladínia

La Ladínia és una nació dividida entre les províncies italianes de Belluno, Bozen (Tirol del Sud), i Trento.

Veure Llengües romàniques і Ladínia

Lígur

El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.

Veure Llengües romàniques і Lígur

Línia Massa-Senigallia

Històricament, la '''línia La Spezia-Rimini''' han marcat una sèrie d'isoglosses que distingien els parlars norditalians dels de la Toscana, bressol de l'estàndard italià. Romània oriental i occidental En la lingüística de les llengües romàniques, la línia Massa-Senigallia (altrament coneguda com a línia La Spezia-Rimini) és una línia imaginària que fa referència a un nombre important d'isoglosses de les quals n'origina la distinció entre les llengües romàniques occidentals i les orientals.

Veure Llengües romàniques і Línia Massa-Senigallia

Le Creusot

Le Creusot és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Veure Llengües romàniques і Le Creusot

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Veure Llengües romàniques і Lió

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Veure Llengües romàniques і Ligúria

Lihou

Lihou (/'li.u/) és una petita illa que forma part de les Illes Anglonormandes.

Veure Llengües romàniques і Lihou

Litúrgia

200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.

Veure Llengües romàniques і Litúrgia

Llanito

Llanito és la barreja d'anglès i castellà en la seva varietat andalusa utilitzat habitualment pels habitants de Gibraltar.

Veure Llengües romàniques і Llanito

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Llengües romàniques і Llatí

Llatí clàssic

El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.

Veure Llengües romàniques і Llatí clàssic

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Veure Llengües romàniques і Llatí vulgar

Llengües balcoromàniques

Les balcoromàniques o romàniques orientals són un conjunt de llengües romàniques o neollatines parlades a la península dels Balcans, principalment a Romania i Moldàvia. La majoria són derivades del dacoromanès i, per tant, dels antics colons romans -o romanitzats- establerts a la Dàcia en temps de Trajà.

Veure Llengües romàniques і Llengües balcoromàniques

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Veure Llengües romàniques і Llengües cèltiques

Llengües d'oïl

Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.

Veure Llengües romàniques і Llengües d'oïl

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.

Veure Llengües romàniques і Llengües eslaves

Llengües frànciques

Cobertura geogràfica de les llengües frànciques Les llengües frànciques són un conjunt de llengües i dialectes, variants de les llengües germàniques parlades pels francs en la part nord-oriental del que fou el Regne Franc.

Veure Llengües romàniques і Llengües frànciques

Llengües gal·loromàniques

Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.

Veure Llengües romàniques і Llengües gal·loromàniques

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Veure Llengües romàniques і Llengües germàniques

Llengües iberoromàniques

Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.

Veure Llengües romàniques і Llengües iberoromàniques

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Llengües romàniques і Llengües indoeuropees

Llengües italoromàniques

Les llengües italoromàniques comprenen el conjunt de llengües romàniques del sud d'Itàlia sota la línia Massa-Senigallia.

Veure Llengües romàniques і Llengües italoromàniques

Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.

Veure Llengües romàniques і Llengües itàliques

Llengües occitanoromàniques

La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.

Veure Llengües romàniques і Llengües occitanoromàniques

Llengües retoromàniques

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.

Veure Llengües romàniques і Llengües retoromàniques

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Llengües romàniques і Llengües romàniques

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.

Veure Llengües romàniques і Llombard

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Veure Llengües romàniques і Llombardia

Logudorès

El logudorès o logudorés (de Logudor, literalment lloc d'or, regió de Sardenya) és un dialecte del sard, parlat al nord de l'illa de Sardenya, i considerat el més pur, raó per la qual és emprat com a koiné, tot i que no és universalment acceptat.

Veure Llengües romàniques і Logudorès

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Llengües romàniques і Lorena

Lorenès

El lorenès (lorrain a França o gaumais a Bèlgica) és una llengua romànica classificada al grup de les llengües d'oïl.

Veure Llengües romàniques і Lorenès

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Veure Llengües romàniques і Macedònia (regió)

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Veure Llengües romàniques і Macedònia del Nord

Magister meus no vol que me miras, novell

Magister meus no vol que me miras, novell (el meu mestre no vol que em miris, novell), és una nota al marge que Jaume de Vilanueva va poder observar en un llibre de la biblioteca del monestir de Ripoll cap a 1806/07 i que va publicar al tom VIII del seu "Viaje literario a las iglesias de España".

Veure Llengües romàniques і Magister meus no vol que me miras, novell

Maine i Loira

Maine i Loira (49) (en francès Maine-et-Loire) és un departament francès situat a la regió de País del Loira.

Veure Llengües romàniques і Maine i Loira

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Veure Llengües romàniques і Mar Adriàtica

Marc Valeri Probe

Marc Valeri Probe (en Marcus Valerius Probus) va ser un militar romà del, nadiu de Beritos (Beirut).

Veure Llengües romàniques і Marc Valeri Probe

Marques

Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Marques

Mayenne

El Mayenne (53), dit també Maiena, és un departament francès situat a la regió de País del Loira amb capital a Laval.

Veure Llengües romàniques і Mayenne

Mònaco

El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Veure Llengües romàniques і Mònaco

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Veure Llengües romàniques і Múrcia

Meglenoromanès

L'extensió del meglenoromanès (en rosa) i de l'aromanès (en groc). El meglenoromanès és una llengua romànica parlada a la zona fronterera entre Macedònia del Nord i Grècia, i també en algunes zones de Romania i Turquia.

Veure Llengües romàniques і Meglenoromanès

Miranda do Douro

Miranda do Douro (en mirandès i cooficialment Miranda de l Douro) és un municipi portuguès, situat al districte de Bragança, a la regió del Nord i a la subregió de l'Alt Trás-os-Montes.

Veure Llengües romàniques і Miranda do Douro

Mirandès

Mapa lingüístic de l'asturià; en vermell, el mirandès El mirandès o mirandés (lhéngua mirandesa) és una llengua pertanyent al grup Asturleonès,parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor) i de Vimioso (només als pobles de Vilar Seco i Angueira), a la regió de Tras os Montes de Portugal, sobre una superfície d'uns 450 quilòmetres quadrats.

Veure Llengües romàniques і Mirandès

Moldau

Manifestació a Chişinău, el gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) era el nom donat a la llengua romanesa durant el període soviètic a Moldàvia.

Veure Llengües romàniques і Moldau

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Veure Llengües romàniques і Moldàvia

Molise

El Molise (Molise en italià, Mulise en molisà) és una regió d'Itàlia meridional.

Veure Llengües romàniques і Molise

Mons (Bèlgica)

Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.

Veure Llengües romàniques і Mons (Bèlgica)

Morvan

El Morvan (Morvan, antigament Morvand) és un massís de baixa muntanya situat a Borgonya-Franc Comtat, als confins dels departaments de la Costa d'Or, de la Nièvre, de Saona i Loira i del Yonne, format per planes sedimentàries que són el Bazois a l'oest, la Terre-Plaine al nord, l'Auxois al nord-est, l'Autunois al sud-est i el Charolès al sud.

Veure Llengües romàniques і Morvan

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Veure Llengües romàniques і Mossàrab

Murcià

El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).

Veure Llengües romàniques і Murcià

Napolità

El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.

Veure Llengües romàniques і Napolità

Neollatí

El Systema naturae de Linnaeus és un exemple d'obra escrita en neollatí Michika" del Japó. El neollatí (o nou llatí, també anomenat llatí modern) és una versió del llatí utilitzada a partir del Renaixement (des de 1500) fins a 1900 en obres originals.

Veure Llengües romàniques і Neollatí

Nodicia de Kesos

El Document de Kesos o Nodicia de Kesos és primer escrit conegut fins al moment en romanç del Regne de Lleó, és a dir llengua lleonesa.

Veure Llengües romàniques і Nodicia de Kesos

Nord-occità

El nord-occità és un conjunt supradialectal de l'occità, que agrupa l'alvernès, el llemosí i el vivaroalpí.

Veure Llengües romàniques і Nord-occità

Normand

El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.

Veure Llengües romàniques і Normand

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Veure Llengües romàniques і Normandia

Novara

Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.

Veure Llengües romàniques і Novara

Novel·la

La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.

Veure Llengües romàniques і Novel·la

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Veure Llengües romàniques і Occità

Occità alvernès

L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa.

Veure Llengües romàniques і Occità alvernès

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Veure Llengües romàniques і Occità gascó

Occità llemosí

El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.

Veure Llengües romàniques і Occità llemosí

Occità llenguadocià

El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.

Veure Llengües romàniques і Occità llenguadocià

Occità meridional

Loccità meridional, també anomenat sud-occità o occità mitjà, és un conjunt supradialectal de l'occità, que agrupa el llenguadocià i el provençal.

Veure Llengües romàniques і Occità meridional

Occità provençal

El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.

Veure Llengües romàniques і Occità provençal

Occità vivaroalpí

El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità.

Veure Llengües romàniques і Occità vivaroalpí

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Veure Llengües romàniques і Osca

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Llengües romàniques і País Valencià

Padània

Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que projectaven independitzar.

Veure Llengües romàniques і Padània

Palatalització

La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).

Veure Llengües romàniques і Palatalització

Papiament

El papiament (papiamentu o papiamento) és una llengua criolla caribenya basada essencialment en el portuguès.

Veure Llengües romàniques і Papiament

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Llengües romàniques і París

Parlar de transició

Un parlar de transició és un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza pel fet que s'hi troben trets dels dialectes veïns, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes formant un feix.

Veure Llengües romàniques і Parlar de transició

Patronymica Romanica

El projecte Patronymica Romanica (acrònim PatRom) té com a objectiu elaborar un diccionari representatiu de cognoms dels dominis lingüístics romànics, explicats des d'un punt de vista històric i lingüístic.

Veure Llengües romàniques і Patronymica Romanica

Peitoví-saintongès

El Saintongès amb la ''Petite-Gavacherie'' El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira).

Veure Llengües romàniques і Peitoví-saintongès

Pesaro

Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.

Veure Llengües romàniques і Pesaro

Petroni

Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.

Veure Llengües romàniques і Petroni

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Veure Llengües romàniques і Piacenza

Picard

El picard és la llengua pròpia de la Picardia.

Veure Llengües romàniques і Picard

Picardia

La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.

Veure Llengües romàniques і Picardia

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Piemont

Piemontès

El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Veure Llengües romàniques і Piemontès

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Veure Llengües romàniques і Plebs

Plural

El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).

Veure Llengües romàniques і Plural

Poitou-Charentes

El Poitou-Charentes, antigament o tradicionalment en català, Peitau i Xarantes (Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) fou una regió de França, situada al Oest del país.

Veure Llengües romàniques і Poitou-Charentes

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Llengües romàniques і Portugal

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Veure Llengües romàniques і Portuguès

Província d'Alessandria

La Província d'Alessandria és una província que forma part de la regió del Piemont dins Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Província d'Alessandria

Província d'Asti

La província d'Asti és una província que forma part de la regió de Piemont dins Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Província d'Asti

Província d'Udine

La província d'Udine (furlà Provincie di Udin) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins d'Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Província d'Udine

Província de Lleó

Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província espanyola que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica i amb capital a la ciutat homònima.

Veure Llengües romàniques і Província de Lleó

Província de Trento

La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Província de Trento

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Veure Llengües romàniques і Pulla

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Veure Llengües romàniques і Ravenna

Reducció

La reducció és un procés electroquímic pel qual un àtom o ió guanya un o més electrons, tot disminuint el seu estat d'oxidació.

Veure Llengües romàniques і Reducció

Regió d'Ístria

Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).

Veure Llengües romàniques і Regió d'Ístria

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Llengües romàniques і Roma

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Veure Llengües romàniques і Romanès

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Llengües romàniques і Romania

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Veure Llengües romàniques і Romanx

Romània

Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.

Veure Llengües romàniques і Romània

Rovinj

Rovinj (en italià: Rovigno, en istriot: Ruvèigno o Ruveîgno) és una ciutat al sud-oest d'Ístria (Croàcia).

Veure Llengües romàniques і Rovinj

Sainte-Marie-aux-Mines

Sainte-Marie-aux-Mines (en alsacià Màrkirich) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.

Veure Llengües romàniques і Sainte-Marie-aux-Mines

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Veure Llengües romàniques і Salamanca

San Marino

La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Veure Llengües romàniques і San Marino

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Veure Llengües romàniques і Sard

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Llengües romàniques і Sardenya

Sark

Sark (en francès, Sercq; en Sercquiais, Sèr) és una petita illa de les illes Anglonormandes, i forma part de la batllia de Guernsey.

Veure Llengües romàniques і Sark

Sasserès

Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.

Veure Llengües romàniques і Sasserès

Satíricon

El Satíricon o Satiricó (Satyricon o Satyrica) és una obra clàssica de ficció, amb una barreja de prosa i poesia, escrita en llatí a finals del dC.

Veure Llengües romàniques і Satíricon

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Veure Llengües romàniques і Savoia (regió)

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.

Veure Llengües romàniques і Sànscrit

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Veure Llengües romàniques і Sèrbia

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Veure Llengües romàniques і Segle X

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Veure Llengües romàniques і Segle XI

Segle XII

El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Veure Llengües romàniques і Segle XII

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Veure Llengües romàniques і Segle XV

Sena i Marne

Sena i Marne (77) (Seine-et-Marne) és un departament francès situat a la regió d'Illa de França.

Veure Llengües romàniques і Sena i Marne

Seqüència de Santa Eulàlia

''Secuencia de Santa Eulalia'', el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès.

Veure Llengües romàniques і Seqüència de Santa Eulàlia

Setze

El setze és el nombre que segueix el quinze i precedeix el disset.

Veure Llengües romàniques і Setze

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Llengües romàniques і Sicília

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).

Veure Llengües romàniques і Sicilià

Sorotapte

El sorotapte —del grec σορός, sorós 'urna funerària' i θαπτός thaptós 'enterrat', ço és la llengua i la cultura de gent, potser indo-europea, que feia els enterraments en urnes— seria una llengua indoeuropea antiga, presumiblement parlada a la part oriental de la península Ibèrica, però no exclusivament, ja que Coromines utilitza el concepte referint-se a altres àrees.

Veure Llengües romàniques і Sorotapte

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Llengües romàniques і Suïssa

Substrat (lingüística)

En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.

Veure Llengües romàniques і Substrat (lingüística)

Superstrat

En lingüística, el superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la.

Veure Llengües romàniques і Superstrat

Territori de Belfort

El Territori de Belfort (90) (en francèsTerritoire de Belfort) és un departament francès de la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Veure Llengües romàniques і Territori de Belfort

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Veure Llengües romàniques і Tessàlia

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Veure Llengües romàniques і Toponímia

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Veure Llengües romàniques і Torí

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Toscana

Toscà

El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.

Veure Llengües romàniques і Toscà

Trentino - Tirol del Sud

El Trentino – Tirol del Sud (Trentino-Alto Adige; Trentino-Südtirol; en ladí: Trentin-Südtirol; oficialment: Trentino-Alto Adige/Südtirol) és una regió amb Estatut Especial d'Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Trentino - Tirol del Sud

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Veure Llengües romàniques і Trento

Valais

El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Valais

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Veure Llengües romàniques і Való

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Veure Llengües romàniques і Valencià

Vall d'Aosta

En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

Veure Llengües romàniques і Vall d'Aosta

Vaud

Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.

Veure Llengües romàniques і Vaud

Vènet

El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).

Veure Llengües romàniques і Vènet

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Veure Llengües romàniques і Vèneto

Vendée

La Vendée (85) (en peitaví santongès Vendàie) és un departament francès adscrit a la regió de País del Loira.

Veure Llengües romàniques і Vendée

Verb

Un verb és una paraula que expresa una acció.

Veure Llengües romàniques і Verb

Verbania

Verbania és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província de Verbano-Cusio-Ossola.

Veure Llengües romàniques і Verbania

Vercelli

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.

Veure Llengües romàniques і Vercelli

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Llengües romàniques і Visigots

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Veure Llengües romàniques і Vocabulari

Vodnjan

Vodnjan (Vodnjan és el nom croat; en vènet és Dignàn, en italià, Dignano d'Istria) és una ciutat croata de 3.406 habitants (2001) situada a 10 km al nord de Pula, a la península d'Ístria.

Veure Llengües romàniques і Vodnjan

Vosges

Vosges (88) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.

Veure Llengües romàniques і Vosges

Xampanya-Ardenes

Xampanya-Ardenes (Champagne-Ardenne en francès) és una antiga regió de França, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Llengües romàniques і Xampanya-Ardenes

Xampanyès

El xampanyès (en xampanyès: champaignat) és una llengua romànica pertanyent a les llengües d'oïl pròpia de la Xampanya d'altres zones limítrofes.

Veure Llengües romàniques і Xampanyès

Yonne

El Yonne (89) és un departament francès situat a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Veure Llengües romàniques і Yonne

Zamora

Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom, pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Veure Llengües romàniques і Zamora

117

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Veure Llengües romàniques і 117

14

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Veure Llengües romàniques і 14

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Llengües romàniques і 1898

1940

;Països Catalans.

Veure Llengües romàniques і 1940

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Veure Llengües romàniques і 1989

Vegeu també

Llengües latinofalisques

També conegut com Llengua Romànica, Llengua neollatina, Llengües Indoeuropees Romàniques, Llengües llatines, Llengües neollatines, Llengües romanços, Llengües romàniques occidentals, Romanística.

, Català antic, Catalunya, Catalunya del Nord, Còrsega, Chalon-sur-Saône, Charleroi, Chavacano, Ciutat d'Autun, Colòmbia, Concili de Tours, Cors, Cotó, Courtavon, Crioll capverdià, Crioll haitià, Criolls portuguesos, Croàcia, Cuneo, Dalmàcia, Dante Alighieri, Danubi, Dàcia, Dàlmata, Dialecte, Diccionari etimològic romànic, Diftong, Diglòssia, Dolomites, Dordonya, Doubs, Edat mitjana, El Carxe, Emília-Romanya, Emilià-romanyol, Endevinalla veronesa, Escansió, Espanya, Etrusc, Extinció, Extremadura, Filipines, Flexió, Florència, Follia (música), Fonètica, Fonologia, França, Franc-comtès, Francès, Francoprovençal, Francs, Friül - Venècia Júlia, Furlà, Gal (llengua), Galaicoportuguès, Gal·ló, Gal·loitàlic, Gal·lurès, Gallec, Gàl·lia, Gòtic (llengua), Gibraltar, Givet, Gramàtica, Grècia, Greuges de Guitard Isarn, Grisons, Guernsey, Hainaut, Herm, Homilies d'Organyà, Idioma, Illa de França, Illes Anglonormandes, Illes Balears, Imperi Romà, Indre i Loira, Iod, Istriot, Istroromanès, Italià, Italià central, Itàlia, Jersey, Jethou, Jura (departament), Juraments d'Estrasburg, L'Alguer, La Louvière, Laci, Ladí, Ladínia, Lígur, Línia Massa-Senigallia, Le Creusot, Lió, Ligúria, Lihou, Litúrgia, Llanito, Llatí, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llengües balcoromàniques, Llengües cèltiques, Llengües d'oïl, Llengües eslaves, Llengües frànciques, Llengües gal·loromàniques, Llengües germàniques, Llengües iberoromàniques, Llengües indoeuropees, Llengües italoromàniques, Llengües itàliques, Llengües occitanoromàniques, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llombard, Llombardia, Logudorès, Lorena, Lorenès, Macedònia (regió), Macedònia del Nord, Magister meus no vol que me miras, novell, Maine i Loira, Mar Adriàtica, Marc Valeri Probe, Marques, Mayenne, Mònaco, Múrcia, Meglenoromanès, Miranda do Douro, Mirandès, Moldau, Moldàvia, Molise, Mons (Bèlgica), Morvan, Mossàrab, Murcià, Napolità, Neollatí, Nodicia de Kesos, Nord-occità, Normand, Normandia, Novara, Novel·la, Occità, Occità alvernès, Occità gascó, Occità llemosí, Occità llenguadocià, Occità meridional, Occità provençal, Occità vivaroalpí, Osca, País Valencià, Padània, Palatalització, Papiament, París, Parlar de transició, Patronymica Romanica, Peitoví-saintongès, Pesaro, Petroni, Piacenza, Picard, Picardia, Piemont, Piemontès, Plebs, Plural, Poitou-Charentes, Portugal, Portuguès, Província d'Alessandria, Província d'Asti, Província d'Udine, Província de Lleó, Província de Trento, Pulla, Ravenna, Reducció, Regió d'Ístria, Roma, Romanès, Romania, Romanx, Romània, Rovinj, Sainte-Marie-aux-Mines, Salamanca, San Marino, Sard, Sardenya, Sark, Sasserès, Satíricon, Savoia (regió), Sànscrit, Sèrbia, Segle X, Segle XI, Segle XII, Segle XV, Sena i Marne, Seqüència de Santa Eulàlia, Setze, Sicília, Sicilià, Sorotapte, Suïssa, Substrat (lingüística), Superstrat, Territori de Belfort, Tessàlia, Toponímia, Torí, Toscana, Toscà, Trentino - Tirol del Sud, Trento, Valais, Való, Valencià, Vall d'Aosta, Vaud, Vènet, Vèneto, Vendée, Verb, Verbania, Vercelli, Visigots, Vocabulari, Vodnjan, Vosges, Xampanya-Ardenes, Xampanyès, Yonne, Zamora, 117, 14, 1898, 1940, 1989.