Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Verb

Índex Verb

Un verb és una paraula que expresa una acció.

Taula de continguts

  1. 46 les relacions: Adjectiu, Adjunt, Alemany, Anglès, Aspecte gramatical, Castellà, Complement directe, Complement sintàctic, Concordança, Conjugació gramatical, Esperanto, Estructuralisme, Flexió verbal del català, Fonologia, Frase, Gènere (gramàtica), Gramàtica, Gramàtica generativa, Japonès, Lexema, Llengües indoeuropees, Llengües salish, Llengües sinítiques, Marcs verbal i satèl·lit, Mode gramatical, Morfema, Mot, Nàhuatl, Nombre (gramàtica), Perífrasi verbal, Persona (gramàtica), Predicat secundari, Sintagma, Sintagma verbal, Subjecte (sintaxi), Substantiu, Temps verbal, Uto-asteca, València, València (lingüística), Verb atributiu, Verb impersonal, Verb intransitiu, Verb reflexiu, Verb transitiu, Veu gramatical.

  2. Categories gramaticals
  3. Verbs

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Veure Verb і Adjectiu

Adjunt

Ladjunt és un tipus de modificador o complement sintàctic no exigit per la paraula, usualment un verb, en oposició als arguments o autèntics complements.

Veure Verb і Adjunt

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Verb і Alemany

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Verb і Anglès

Aspecte gramatical

L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.

Veure Verb і Aspecte gramatical

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Verb і Castellà

Complement directe

El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.

Veure Verb і Complement directe

Complement sintàctic

Un complement, en la sintaxi tradicional, és aquella paraula o conjunt de paraules que depenen d'una altra, anomenada nucli.

Veure Verb і Complement sintàctic

Concordança

La concordança o concordància és la concòrdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments.

Veure Verb і Concordança

Conjugació gramatical

La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.

Veure Verb і Conjugació gramatical

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Veure Verb і Esperanto

Estructuralisme

L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.

Veure Verb і Estructuralisme

Flexió verbal del català

La flexió verbal és el procés en què s'obté diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, els morfemes flectius.

Veure Verb і Flexió verbal del català

Fonologia

La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.

Veure Verb і Fonologia

Frase

La frase o oració és una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat gramatical.

Veure Verb і Frase

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Veure Verb і Gènere (gramàtica)

Gramàtica

Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Veure Verb і Gramàtica

Gramàtica generativa

La gramàtica generativa o generativisme és una teoria lingüística apareguda a la segona meitat del segle XX segons la qual la gramàtica és un sistema de regles i "transformacions" que generen totes les combinacions de mots que són considerades com a frases gramaticals (és a dir, gramaticalment correctes) d’una llengua.

Veure Verb і Gramàtica generativa

Japonès

El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.

Veure Verb і Japonès

Lexema

El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).

Veure Verb і Lexema

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Verb і Llengües indoeuropees

Llengües salish

Les llengües salish són un grup de llengües ameríndies parlades al sud-oest del Canadà i al nord-oest dels EUA, a la costa del Pacífic i a l'interior, als estats de Washington, Idaho i nord-oest de Montana.

Veure Verb і Llengües salish

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada.

Veure Verb і Llengües sinítiques

Marcs verbal i satèl·lit

En lingüística, els marcs verbal i satèl·lit són una distinció creada per Leonard Talmy el 1985 entre les llengües que opten per estratègies contraposades quant a la lexicalització del moviment.

Veure Verb і Marcs verbal i satèl·lit

Mode gramatical

El mode o modo és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.

Veure Verb і Mode gramatical

Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.

Veure Verb і Morfema

Mot

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.

Veure Verb і Mot

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Veure Verb і Nàhuatl

Nombre (gramàtica)

El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.

Veure Verb і Nombre (gramàtica)

Perífrasi verbal

Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat).

Veure Verb і Perífrasi verbal

Persona (gramàtica)

La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge.

Veure Verb і Persona (gramàtica)

Predicat secundari

Un predicat secundari és una expressió (més freqüentment adjectival) que proporciona informació sobre el subjecte (o objecte) d'una oració.

Veure Verb і Predicat secundari

Sintagma

Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura.

Veure Verb і Sintagma

Sintagma verbal

El sintagma verbal està format per un verb o per una locució verbal que pot estar acompanyat pels seus especificadors i complements.

Veure Verb і Sintagma verbal

Subjecte (sintaxi)

El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.

Veure Verb і Subjecte (sintaxi)

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Veure Verb і Substantiu

Temps verbal

El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.

Veure Verb і Temps verbal

Uto-asteca

L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.

Veure Verb і Uto-asteca

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Verb і València

València (lingüística)

La valència d'un verb indica el nombre d'arguments o complements obligatoris que aquest verb necessita per formar una frase amb sentit complet en aquella llengua.

Veure Verb і València (lingüística)

Verb atributiu

El verb atributiu o copulatiu és un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb el subjecte, de manera que actua únicament com a unió o còpula.

Veure Verb і Verb atributiu

Verb impersonal

Un verb impersonal és aquell que no té subjecte, és a dir, designa una situació sense atribuir-la a cap persona determinada.

Veure Verb і Verb impersonal

Verb intransitiu

Un verb intransitiu és el verb que no exigeix ni admet complement directe.

Veure Verb і Verb intransitiu

Verb reflexiu

Un verb reflex o reflexiu és aquell que expressa una acció en què subjecte (qui la fa) i complement directe (en qui recau) són iguals.

Veure Verb і Verb reflexiu

Verb transitiu

Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.

Veure Verb і Verb transitiu

Veu gramatical

La veu gramatical o diatesi és la característica d'un verb que explica com s'organitzen els arguments o complements obligatoris d'un verb respecte a aquest.

Veure Verb і Veu gramatical

Vegeu també

Categories gramaticals

Verbs

També conegut com El verb, Verb ditransitiu.