Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Adjectiu, Adjunt, Alemany, Anglès, Aspecte gramatical, Castellà, Complement directe, Complement sintàctic, Concordança, Conjugació gramatical, Esperanto, Estructuralisme, Flexió verbal del català, Fonologia, Frase, Gènere (gramàtica), Gramàtica, Gramàtica generativa, Japonès, Lexema, Llengües indoeuropees, Llengües salish, Llengües sinítiques, Marcs verbal i satèl·lit, Mode gramatical, Morfema, Mot, Nàhuatl, Nombre (gramàtica), Perífrasi verbal, Persona (gramàtica), Predicat secundari, Sintagma, Sintagma verbal, Subjecte (sintaxi), Substantiu, Temps verbal, Uto-asteca, València, València (lingüística), Verb atributiu, Verb impersonal, Verb intransitiu, Verb reflexiu, Verb transitiu, Veu gramatical.
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Verb і Adjectiu · Veure més »
Adjunt
Ladjunt és un tipus de modificador o complement sintàctic no exigit per la paraula, usualment un verb, en oposició als arguments o autèntics complements.
Nou!!: Verb і Adjunt · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Verb і Alemany · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Verb і Anglès · Veure més »
Aspecte gramatical
L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.
Nou!!: Verb і Aspecte gramatical · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Verb і Castellà · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Verb і Complement directe · Veure més »
Complement sintàctic
Un complement, en la sintaxi tradicional, és aquella paraula o conjunt de paraules que depenen d'una altra, anomenada nucli.
Nou!!: Verb і Complement sintàctic · Veure més »
Concordança
La concordança o concordància és la concòrdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments.
Nou!!: Verb і Concordança · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Verb і Conjugació gramatical · Veure més »
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Nou!!: Verb і Esperanto · Veure més »
Estructuralisme
L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.
Nou!!: Verb і Estructuralisme · Veure més »
Flexió verbal del català
La flexió verbal és el procés en què s'obté diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, els morfemes flectius.
Nou!!: Verb і Flexió verbal del català · Veure més »
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Nou!!: Verb і Fonologia · Veure més »
Frase
La frase o oració és una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat gramatical.
Nou!!: Verb і Frase · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Verb і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Verb і Gramàtica · Veure més »
Gramàtica generativa
La gramàtica generativa o generativisme és una teoria lingüística apareguda a la segona meitat del segle XX segons la qual la gramàtica és un sistema de regles i "transformacions" que generen totes les combinacions de mots que són considerades com a frases gramaticals (és a dir, gramaticalment correctes) d’una llengua.
Nou!!: Verb і Gramàtica generativa · Veure més »
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Nou!!: Verb і Japonès · Veure més »
Lexema
El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).
Nou!!: Verb і Lexema · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Verb і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües salish
Les llengües salish són un grup de llengües ameríndies parlades al sud-oest del Canadà i al nord-oest dels EUA, a la costa del Pacífic i a l'interior, als estats de Washington, Idaho i nord-oest de Montana.
Nou!!: Verb і Llengües salish · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Verb і Llengües sinítiques · Veure més »
Marcs verbal i satèl·lit
En lingüística, els marcs verbal i satèl·lit són una distinció creada per Leonard Talmy el 1985 entre les llengües que opten per estratègies contraposades quant a la lexicalització del moviment.
Nou!!: Verb і Marcs verbal i satèl·lit · Veure més »
Mode gramatical
El mode o modo és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.
Nou!!: Verb і Mode gramatical · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Verb і Morfema · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Verb і Mot · Veure més »
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Nou!!: Verb і Nàhuatl · Veure més »
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Nou!!: Verb і Nombre (gramàtica) · Veure més »
Perífrasi verbal
Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat).
Nou!!: Verb і Perífrasi verbal · Veure més »
Persona (gramàtica)
La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge.
Nou!!: Verb і Persona (gramàtica) · Veure més »
Predicat secundari
Un predicat secundari és una expressió (més freqüentment adjectival) que proporciona informació sobre el subjecte (o objecte) d'una oració.
Nou!!: Verb і Predicat secundari · Veure més »
Sintagma
Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura.
Nou!!: Verb і Sintagma · Veure més »
Sintagma verbal
El sintagma verbal està format per un verb o per una locució verbal que pot estar acompanyat pels seus especificadors i complements.
Nou!!: Verb і Sintagma verbal · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Verb і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Verb і Substantiu · Veure més »
Temps verbal
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.
Nou!!: Verb і Temps verbal · Veure més »
Uto-asteca
L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.
Nou!!: Verb і Uto-asteca · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Verb і València · Veure més »
València (lingüística)
La valència d'un verb indica el nombre d'arguments o complements obligatoris que aquest verb necessita per formar una frase amb sentit complet en aquella llengua.
Nou!!: Verb і València (lingüística) · Veure més »
Verb atributiu
El verb atributiu o copulatiu és un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb el subjecte, de manera que actua únicament com a unió o còpula.
Nou!!: Verb і Verb atributiu · Veure més »
Verb impersonal
Un verb impersonal és aquell que no té subjecte, és a dir, designa una situació sense atribuir-la a cap persona determinada.
Nou!!: Verb і Verb impersonal · Veure més »
Verb intransitiu
Un verb intransitiu és el verb que no exigeix ni admet complement directe.
Nou!!: Verb і Verb intransitiu · Veure més »
Verb reflexiu
Un verb reflex o reflexiu és aquell que expressa una acció en què subjecte (qui la fa) i complement directe (en qui recau) són iguals.
Nou!!: Verb і Verb reflexiu · Veure més »
Verb transitiu
Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.
Nou!!: Verb і Verb transitiu · Veure més »
Veu gramatical
La veu gramatical o diatesi és la característica d'un verb que explica com s'organitzen els arguments o complements obligatoris d'un verb respecte a aquest.
Nou!!: Verb і Veu gramatical · Veure més »
