Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Verb

Índex Verb

Un verb és una categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal.

42 les relacions: Adjectiu, Adjunt, Alemany, Anglès, Aspecte gramatical, Castellà, Complement, Concordança, Conjugació, Esperanto, Estructuralisme, Fonologia, Frase, Gènere (gramàtica), Gramàtica, Gramàtica generativa, Japonès, Lexema, Llengües indoeuropees, Llengües salish, Llengües sinítiques, Mode, Morfema, Nàhuatl, Nombre (gramàtica), Paraula, Perífrasi verbal, Persona (gramàtica), Predicat secundari, Sintagma, Sintagma verbal, Subjecte (sintaxi), Substantiu, Temps verbal, Uto-asteca, València (lingüística), Verb atributiu, Verb impersonal, Verb intransitiu, Verb reflexiu, Verb transitiu, Veu gramatical.

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Nou!!: Verb і Adjectiu · Veure més »

Adjunt

L'adjunt és un tipus de modificador o complement no exigit per la paraula, usualment un verb, en oposició als arguments o autèntics complements.

Nou!!: Verb і Adjunt · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Verb і Alemany · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Verb і Anglès · Veure més »

Aspecte gramatical

L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.

Nou!!: Verb і Aspecte gramatical · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Verb і Castellà · Veure més »

Complement

Un complement, en la sintaxi tradicional, és aquella paraula o conjunt de paraules que depenen d'una altra, anomenada nucli.

Nou!!: Verb і Complement · Veure més »

Concordança

La concordança o concordància és la concòrdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments.

Nou!!: Verb і Concordança · Veure més »

Conjugació

Conjugar és l'acte de comparar diverses coses entre si.

Nou!!: Verb і Conjugació · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Nou!!: Verb і Esperanto · Veure més »

Estructuralisme

L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure.

Nou!!: Verb і Estructuralisme · Veure més »

Fonologia

La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.

Nou!!: Verb і Fonologia · Veure més »

Frase

La frase o oració és el conjunt de paraules amb sentit complet (definició de Dionís de Tràcia), que està marcada per dues pauses.

Nou!!: Verb і Frase · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Verb і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Verb і Gramàtica · Veure més »

Gramàtica generativa

La gramàtica generativa o generativisme és una teoria lingüística apareguda en la segona meitat del segle XX segons la qual la gramàtica és un sistema de regles i "transformacions" que generen totes les combinacions de mots que són considerades com a frases gramaticals (és a dir, gramaticalment correctes) d’una llengua.

Nou!!: Verb і Gramàtica generativa · Veure més »

Japonès

El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones al Japó, les comunitats d'emigrants japonesos, especialment al Perú i al Brasil i a l'illa d'Angaur a la República de Palau.

Nou!!: Verb і Japonès · Veure més »

Lexema

El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).

Nou!!: Verb і Lexema · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Verb і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües salish

Les llengües salish són un grup de llengües ameríndies parlades al sud-oest del Canadà i al nord-oest dels EUA, a la costa del Pacífic i a l'interior, als estats de Washington, Idaho i nord-oest de Montana.

Nou!!: Verb і Llengües salish · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Verb і Llengües sinítiques · Veure més »

Mode

El mode és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.

Nou!!: Verb і Mode · Veure més »

Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.

Nou!!: Verb і Morfema · Veure més »

Nàhuatl

El nàhuatl és una llengua indígena de Mèxic.

Nou!!: Verb і Nàhuatl · Veure més »

Nombre (gramàtica)

El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.

Nou!!: Verb і Nombre (gramàtica) · Veure més »

Paraula

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. El terme paraula o mot és controvertit, ja que no hi ha límits precisos per a establir què és i què no és una paraula en tant que unitat lingüística.

Nou!!: Verb і Paraula · Veure més »

Perífrasi verbal

Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat).

Nou!!: Verb і Perífrasi verbal · Veure més »

Persona (gramàtica)

La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge.

Nou!!: Verb і Persona (gramàtica) · Veure més »

Predicat secundari

Un predicat secundari és una expressió (més freqüentment adjectival) que proporciona informació sobre el subjecte (o objecte) d'una oració.

Nou!!: Verb і Predicat secundari · Veure més »

Sintagma

Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura.

Nou!!: Verb і Sintagma · Veure més »

Sintagma verbal

El sintagma verbal (SV) està format per un verb o per una locució verbal que pot estar acompanyat pels seus especificadors i complements.

Nou!!: Verb і Sintagma verbal · Veure més »

Subjecte (sintaxi)

El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.

Nou!!: Verb і Subjecte (sintaxi) · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Nou!!: Verb і Substantiu · Veure més »

Temps verbal

El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.

Nou!!: Verb і Temps verbal · Veure més »

Uto-asteca

L'uto-asteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part centre i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.

Nou!!: Verb і Uto-asteca · Veure més »

València (lingüística)

La valència d'un verb indica el nombre d'arguments o complements obligatoris que aquest verb necessita per formar una frase amb sentit complet en aquella llengua.

Nou!!: Verb і València (lingüística) · Veure més »

Verb atributiu

El verb copulatiu és un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb ell, actuant únicament com a unió o còpula.

Nou!!: Verb і Verb atributiu · Veure més »

Verb impersonal

Un verb impersonal és aquell que no té subjecte, és a dir, designa una situació sense atribuir-la a cap persona determinada.

Nou!!: Verb і Verb impersonal · Veure més »

Verb intransitiu

Un verb intransitiu és el verb que no admet complement directe.

Nou!!: Verb і Verb intransitiu · Veure més »

Verb reflexiu

Un verb reflex o reflexiu és aquell que expressa una acció en què subjecte (qui la fa) i complement directe (en qui recau) són iguals.

Nou!!: Verb і Verb reflexiu · Veure més »

Verb transitiu

Un verb transitiu és un verb que exigeix complement directe per completar el seu significat, com "dir" (es diu alguna cosa), encara que pugui aparèixer sense aquest complement.

Nou!!: Verb і Verb transitiu · Veure més »

Veu gramatical

La veu gramatical o diatesi és la característica d'un verb que explica com s'organitzen els arguments o complements obligatoris d'un verb respecte a aquest.

Nou!!: Verb і Veu gramatical · Veure més »

Redirigeix aquí:

El verb.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »