Accés més ràpid que el navegador!
274 les relacions: Abadia de Montecassino, Administració provincial romana, Adverbi, Afèresi, Agricultura, Agustí d'Hipona, Alessandro Manzoni, Alfabet llatí, Alfabetisme, Alps, Alta edat mitjana, Altura (so), Animal terrestre, Animals, Annals (Tàcit), Anterior simple de l'Indicatiu (català), Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antoní Pius, Apòcope, Aproximant lateral palatal sonora, Argot, Arno, Article, Úmbria, Aspiració (fonètica), Assibilació, Assimilació, August, August (títol), Àsia, Baix Imperi, Basílica de Sant Climent del Laterà, Bàrbar, Biologia marina, Brots germinats, Cacofonia, Calàbria, Cap (anatomia), Cas ablatiu, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Castellà, Catacumba, Catolicisme, Càntic del germà Sol, Càpua, Celtes, ..., Ciceró, Classe social, Claudi, Clític, Complement directe, Composició (gramàtica), Condicional, Condicional de l'Indicatiu (català), Condicional perfet de l'Indicatiu (català), Confessions, Conjugació gramatical, Conjunció (gramàtica), Consonant, Consonant sonora, Consonant sorda, Constantí I el Gran, Coordinació (gramàtica), Crisi del segle III, Cristianisme, Cultisme, Dante Alighieri, Decameró, Declinació del llatí, Desinència, Dialecte, Diftong, Diminutiu, Dissimilació, Dret canònic, Edat del ferro, Edat mitjana, Edicte de Milà, Endevinalla veronesa, Entonació (fonètica), Epèntesi, Escola Siciliana, Escriptura, Etnolingüística, Etrusc, Etruscs, Eugen Coseriu, Europa, Família lingüística, Fauna, Fe, Ferdinand de Saussure, Fetge, Filologia romànica, Flora, Florència, Fonètica, Fonologia, Francès, Francès antic, Francesc d'Assís, Francesco De Sanctis, Francesco Petrarca, Fricativa alveolar sorda, Futur, Futur de l'Indicatiu (català), Futur perfet de l'Indicatiu (català), Gàl·lia, Gènere (biologia), Gènere (gramàtica), Germanisme, Germànics, Giacomo Leopardi, Giordano Bruno, Giovanni Boccaccio, Grafit (art), Gramàtica, Grècia, Grec, Grup consonàntic, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra social, Hadrià, Harúspex, Homofonia, Homonímia, I promessi sposi, Idioma, Imperfet d'indicatiu, Imperfet de l'Indicatiu (català), Imperfet del Subjuntiu (català), Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Indicatiu, Infinitiu, Invasions bàrbares, Italià, Italià central, Itàlia, Itàlia meridional, Itàlica, Itàlics, Juli Cèsar, Julià l'Apòstata, Laci, Lígur antic, Lígurs, Licini I, Ligúria, Lingüística, Lingüística diacrònica, Lingüista, Livi Andronic, Llatí, Llatí arcaic, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llatinisme, Llengües cèltiques, Llengües cèltiques continentals, Llengües indoeuropees, Llengües itàliques, Llengües oscoumbres, Llengües romàniques, Llengua estàndard, Llengua fusional, Llengua literària, Llengua oficial, Llengua vulgar, Llenguatge planer, Llibertat de culte, Llombard, Ludovico Ariosto, Luigi Pirandello, Marc Aureli, Mario Alinei, Metàfora, Metonímia, Mitjà de comunicació de masses, Mode gramatical, Monjo, Morfologia (lingüística), Narcís (mitologia), Nasal palatal sonora, Nemi (municipi), Neologisme, Neró, Niccolò Tommaseo, Nicolau Maquiavel, Nombre, Notari, Oració subordinada, Orde (religió), Ortografia, Orvieto, Papallona, Paraula esdrúixola, Passat simple de l'indicatiu (català), Península Itàlica, Perífrasi verbal, Perfet d'indicatiu (català), Perfet del subjuntiu (català), Pergamí, Pietro Bembo, Placiti cassinesi, Plusquamperfet de l'Indicatiu (català), Plusquamperfet del subjuntiu (català), Pobles antics d'Itàlia, Poesia, Pròtesi (lingüística), Predicat, Prefix, Preposició, Present de l'Indicatiu (català), Present del subjuntiu (català), Pronom, Pronom feble, Pronom relatiu, Prosa, Pulla, Rètics, Registre lingüístic, Renovatio imperii, República Romana, Roma, Romanès, Romània, Sacerdot, Sacerdot (Església catòlica), Síl·laba, Síncope (llengua), Semàntica, Senat Romà, Servi Maure Honorat, Sevilla, Sintagma nominal, Sintaxi, Somni, Sonorització, Subjecte (sintaxi), Subjuntiu, Subordinació, Substantiu, Substrat (lingüística), Supèrbia, Tàcit, Tenda, Teoria de la Continuïtat Paleolítica, Teramo, Terenci, Terni, Test, Timbre musical, To (acústica), Toponímia, Toscana, Toscà, Trajà, Unificació italiana, Urbs, Variació lingüística, Verb, Verb auxiliar, Vernacle, Veu gramatical, Veu passiva, Vocabulari, Vocal, Vulgarisme. Ampliar l'índex (224 més) »
Abadia de Montecassino
puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.
Nou!!: Història de l'italià і Abadia de Montecassino · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Història de l'italià і Administració provincial romana · Veure més »
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Nou!!: Història de l'italià і Adverbi · Veure més »
Afèresi
L'afèresi és un fenomen fonètic que consisteix en la supressió d'un so o d'una síl·laba àtons al començament d'una paraula o frase.
Nou!!: Història de l'italià і Afèresi · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Història de l'italià і Agricultura · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Història de l'italià і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alessandro Manzoni
Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.
Nou!!: Història de l'italià і Alessandro Manzoni · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Història de l'italià і Alfabet llatí · Veure més »
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Nou!!: Història de l'italià і Alfabetisme · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Història de l'italià і Alps · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Història de l'italià і Alta edat mitjana · Veure més »
Altura (so)
Laltura és la freqüència fonamental percebuda d'un so.
Nou!!: Història de l'italià і Altura (so) · Veure més »
Animal terrestre
Els animals terrestres són animals que viuen principalment o totalment a terra, com per exemple, els gats, els gossos o les girafes, en contrast amb els animals aquàtics, que viuen més sovint o completament a l'aigua, com per exemple, els peixos, els llamàntols o els pops, o els amfibis, que viuen en combinació d'hàbitats aquàtics i terrestres, com les granotes.
Nou!!: Història de l'italià і Animal terrestre · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Història de l'italià і Animals · Veure més »
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Nou!!: Història de l'italià і Annals (Tàcit) · Veure més »
Anterior simple de l'Indicatiu (català)
LAnterior Simple (temps enrere pretèrit anterior simple) en català és un temps verbal utilitzat per expressar accions passades a altres accions també passades.
Nou!!: Història de l'italià і Anterior simple de l'Indicatiu (català) · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Història de l'italià і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Història de l'italià і Antiguitat clàssica · Veure més »
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Nou!!: Història de l'italià і Antoní Pius · Veure més »
Apòcope
Lapòcope (paraula femenina) és un fenomen fonètic que consisteix en la supressió d'un o de diversos fonemes al final d'una paraula.
Nou!!: Història de l'italià і Apòcope · Veure més »
Aproximant lateral palatal sonora
L' aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).
Nou!!: Història de l'italià і Aproximant lateral palatal sonora · Veure més »
Argot
Un argot, o parlar murriesc segons Joan Coromines, és una varietat de la parla diferenciada de la llengua estàndard i fins i tot incomprensible per als seus parlants, generalment usada per grups socials marginals.
Nou!!: Història de l'italià і Argot · Veure més »
Arno
LArno és un riu de la Toscana, a Itàlia.
Nou!!: Història de l'italià і Arno · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Història de l'italià і Article · Veure més »
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Nou!!: Història de l'italià і Úmbria · Veure més »
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Nou!!: Història de l'italià і Aspiració (fonètica) · Veure més »
Assibilació
En lingüística, l'assibilació és un canvi fonètic que resulta en una consonant sibilant.
Nou!!: Història de l'italià і Assibilació · Veure més »
Assimilació
L'assimilació és un fenomen fonètic pel qual un so de la parla exercix la seua influència articulatòria i acústica sobre un altre.
Nou!!: Història de l'italià і Assimilació · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Història de l'italià і August · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Història de l'italià і August (títol) · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Història de l'italià і Àsia · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Història de l'italià і Baix Imperi · Veure més »
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Nou!!: Història de l'italià і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Història de l'italià і Bàrbar · Veure més »
Biologia marina
La biologia marina és la branca de la biologia que estudia els éssers vius i les seves interrelacions amb l'ecosistema marí.
Nou!!: Història de l'italià і Biologia marina · Veure més »
Brots germinats
Brot germinat d'un cigró Brot germinat d'alfals Els brots germinats són el producte de llavors que han germinat i s'han desenvolupat en aigua o en un altre mitjà i es recol·lecten abans que apareguin les fulles veritables (nomòfils).
Nou!!: Història de l'italià і Brots germinats · Veure més »
Cacofonia
La cacofonia és l'efecte sonor produït per la proximitat de sons o síl·labes que posseeixen igual pronunciació dins d'una o diverses paraules properes en el discurs, com succeeix per ex.
Nou!!: Història de l'italià і Cacofonia · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Història de l'italià і Calàbria · Veure més »
Cap (anatomia)
Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).
Nou!!: Història de l'italià і Cap (anatomia) · Veure més »
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Nou!!: Història de l'italià і Cas ablatiu · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Història de l'italià і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Història de l'italià і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Història de l'italià і Cas genitiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Història de l'italià і Cas gramatical · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Història de l'italià і Castellà · Veure més »
Catacumba
La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.
Nou!!: Història de l'italià і Catacumba · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Història de l'italià і Catolicisme · Veure més »
Càntic del germà Sol
Càntic del Sol escrit en ceràmica. Igualada. Elements de la natura inclosos en el càntic (el sol, la lluna i els elements clàssics). Universitat de Howard. El Càntic del germà Sol, també conegut com el Càntic de les criatures o Laudes Creaturarum (Lloances de les criatures), és una cançó o pregària composta per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Història de l'italià і Càntic del germà Sol · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Història de l'italià і Càpua · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Història de l'italià і Celtes · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Història de l'italià і Ciceró · Veure més »
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Nou!!: Història de l'italià і Classe social · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Història de l'italià і Claudi · Veure més »
Clític
En lingüística un clític és un morfema o paraula gramaticalment independent però fonèticament dependent o, cosa que és el mateix, que en la pronunciació sempre apareix lligat a una de les paraules adjacents.
Nou!!: Història de l'italià і Clític · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Història de l'italià і Complement directe · Veure més »
Composició (gramàtica)
La composició és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més lexemes (mots preexistents), amb derivació prèvia o posterior dels seus components o sense.
Nou!!: Història de l'italià і Composició (gramàtica) · Veure més »
Condicional
En lingüística, el condicional és un mode del verb en el qual les frases fan referència a situacions, fets o accions hipotètiques o possibles, i que depèn d'accions o circumstàncies passades.
Nou!!: Història de l'italià і Condicional · Veure més »
Condicional de l'Indicatiu (català)
El Condicional Simple de l'Indicatiu en català és un temps verbal que serveix per a expressar fets necessaris perquè se n'esdevinguin uns altres.
Nou!!: Història de l'italià і Condicional de l'Indicatiu (català) · Veure més »
Condicional perfet de l'Indicatiu (català)
El condicional perfet de l'indicatiu en català és un temps verbal que serveix per a expressar fets necessaris ja passats perquè se n'esdevinguin uns altres que ja no són presents.
Nou!!: Història de l'italià і Condicional perfet de l'Indicatiu (català) · Veure més »
Confessions
Les Confessions és el títol de l'autobiografia filosòfica d'Agustí d'Hipona escrita en llatí entre els anys 397 i 398.
Nou!!: Història de l'italià і Confessions · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Història de l'italià і Conjugació gramatical · Veure més »
Conjunció (gramàtica)
La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals.
Nou!!: Història de l'italià і Conjunció (gramàtica) · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Història de l'italià і Consonant · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Història de l'italià і Consonant sonora · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Història de l'italià і Consonant sorda · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Història de l'italià і Constantí I el Gran · Veure més »
Coordinació (gramàtica)
La coordinació, també anomenada parataxi, en lingüística, consisteix a unir dos elements que estan al mateix nivell sintàctic.
Nou!!: Història de l'italià і Coordinació (gramàtica) · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Història de l'italià і Crisi del segle III · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Història de l'italià і Cristianisme · Veure més »
Cultisme
Un cultisme, mot culte o mot savi és un mot manllevat i adaptat d'una llengua morta sense seguir la cronologia de l'evolució lingüística.
Nou!!: Història de l'italià і Cultisme · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Història de l'italià і Dante Alighieri · Veure més »
Decameró
El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.
Nou!!: Història de l'italià і Decameró · Veure més »
Declinació del llatí
Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.
Nou!!: Història de l'italià і Declinació del llatí · Veure més »
Desinència
La paraula desinència (del llatí desinĕre, acabar) ve emprada des del final del per a indicar en diversos contextos lingüistics la part final d'una paraula.
Nou!!: Història de l'italià і Desinència · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Història de l'italià і Dialecte · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Història de l'italià і Diftong · Veure més »
Diminutiu
Un diminutiu és un mot derivat que dona un significat de més petit, generalment fet amb un sufix afegit al mot primitiu.
Nou!!: Història de l'italià і Diminutiu · Veure més »
Dissimilació
La dissimilació és, en fonètica, l'alteració de l'articulació d'un so per a diferenciar-lo d'un altre que és igual o semblant.
Nou!!: Història de l'italià і Dissimilació · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Història de l'italià і Dret canònic · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Història de l'italià і Edat del ferro · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Història de l'italià і Edat mitjana · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Història de l'italià і Edicte de Milà · Veure més »
Endevinalla veronesa
Lendevinalla veronesa (indovinello veronese en italià) és un breu text escrit als marges d'un pergamí, datat cap a finals del o principis del i que constitueix, juntament amb els Juraments d'Estrasburg i la Seqüència de Santa Eulàlia, el primer text conegut en una llengua romànica.
Nou!!: Història de l'italià і Endevinalla veronesa · Veure més »
Entonació (fonètica)
L'entonació és un tret de la fonètica que defineix la corba melòdica de la frase o fragment d'oració pronunciat entre dues pauses.
Nou!!: Història de l'italià і Entonació (fonètica) · Veure més »
Epèntesi
Epèntesi és un fenomen lingüístic que designa la inserció o intrusió d'un so vocàlic o consonàntic no etimològic a l'interior d'un mot.
Nou!!: Història de l'italià і Epèntesi · Veure més »
Escola Siciliana
LEscola Siciliana engloba tots aquells poetes provinents d'Itàlia, especialment de Sicília, del sud del país i de la regió Toscana, que formaven part de la Magna Curia de Frederic II durant el.
Nou!!: Història de l'italià і Escola Siciliana · Veure més »
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Nou!!: Història de l'italià і Escriptura · Veure més »
Etnolingüística
L'etnolingüística (a vegades anomenada lingüística cultural) és un camp de la lingüística que estudia la relació entre el llenguatge i la cultura, i la forma en què diferents grups ètnics perceben el món.
Nou!!: Història de l'italià і Etnolingüística · Veure més »
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Nou!!: Història de l'italià і Etrusc · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Història de l'italià і Etruscs · Veure més »
Eugen Coseriu
o Eugeniu Coşeriu va ser un lingüista romanès nacionalitzat uruguaià, especialitzat en filologia romànica.
Nou!!: Història de l'italià і Eugen Coseriu · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Història de l'italià і Europa · Veure més »
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Nou!!: Història de l'italià і Família lingüística · Veure més »
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Nou!!: Història de l'italià і Fauna · Veure més »
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Nou!!: Història de l'italià і Fe · Veure més »
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.
Nou!!: Història de l'italià і Ferdinand de Saussure · Veure més »
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Nou!!: Història de l'italià і Fetge · Veure més »
Filologia romànica
Aproximació a les llengües romàniques La filologia romànica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües i literatures romàniques.
Nou!!: Història de l'italià і Filologia romànica · Veure més »
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Nou!!: Història de l'italià і Flora · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Història de l'italià і Florència · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Història de l'italià і Fonètica · Veure més »
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Nou!!: Història de l'italià і Fonologia · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Història de l'italià і Francès · Veure més »
Francès antic
El concepte de francès antic o francès medieval inclou el conjunt de tota la família de llengües romàniques del grup d'oïl parlades aproximadament a la meitat nord del territori francès actual i per la noblesa normanda, des del segle IX fins al segle XIV.
Nou!!: Història de l'italià і Francès antic · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Història de l'italià і Francesc d'Assís · Veure més »
Francesco De Sanctis
Francesco De Sanctis (Morra Irpina, 1817 - Nàpols, 1883), polític, crític i historiador de la literatura italià.
Nou!!: Història de l'italià і Francesco De Sanctis · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Història de l'italià і Francesco Petrarca · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Història de l'italià і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Futur
El futur és el temps que ha de venir, l'esdevenidor, el demà.
Nou!!: Història de l'italià і Futur · Veure més »
Futur de l'Indicatiu (català)
El Futur de l'Indicatiu en català és un temps verbal que representa el temps que no ha tingut lloc i que tampoc s'està esdevenint.
Nou!!: Història de l'italià і Futur de l'Indicatiu (català) · Veure més »
Futur perfet de l'Indicatiu (català)
El Futur Perfet de l'Indicatiu en català és un temps verbal que representa el temps que no ha tingut lloc i que tampoc s'està esdevenint.
Nou!!: Història de l'italià і Futur perfet de l'Indicatiu (català) · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Història de l'italià і Gàl·lia · Veure més »
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Nou!!: Història de l'italià і Gènere (biologia) · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Història de l'italià і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Germanisme
Els germanismes són els estrangerismes que procedeixen de l'alemany, i també qualsevol mot, gir o manera d'expressió procedent de les antigues llengües germàniques.
Nou!!: Història de l'italià і Germanisme · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Història de l'italià і Germànics · Veure més »
Giacomo Leopardi
El comte Giacomo Leopardi, nascut Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi (Recanati, 29 de juny del 1798–Nàpols, 14 de juny del 1837) va ser un poeta, filòsof, escriptor i filòleg italià.
Nou!!: Història de l'italià і Giacomo Leopardi · Veure més »
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Nou!!: Història de l'italià і Giordano Bruno · Veure més »
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Nou!!: Història de l'italià і Giovanni Boccaccio · Veure més »
Grafit (art)
Grafit d'un polític a Pompeia. Un grafit, (de l'italià graffiti, sent la paraula singular graffito utilitzada només en el camp de l'arqueologia) és una forma d'art de carrer, sovint art urbà.
Nou!!: Història de l'italià і Grafit (art) · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Història de l'italià і Gramàtica · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Història de l'italià і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Història de l'italià і Grec · Veure més »
Grup consonàntic
Un grup consonàntic és l'articulació de diverses consonants seguides, sense que intervingui cap vocal, de manera que el so de cada consonant queda lligat i afectat pel de les veïnes.
Nou!!: Història de l'italià і Grup consonàntic · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Història de l'italià і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Història de l'italià і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Nou!!: Història de l'italià і Guerra social · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Història de l'italià і Hadrià · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Història de l'italià і Harúspex · Veure més »
Homofonia
En música, homofonia, del grec "homófonos", en què ομοιο.
Nou!!: Història de l'italià і Homofonia · Veure més »
Homonímia
Lhomonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula") és una relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o gràfica) però són semànticament diferents.
Nou!!: Història de l'italià і Homonímia · Veure més »
I promessi sposi
I promessi sposi (literalment en català: "Els promesos") és una novel·la històrica d'Alessandro Manzoni, considerada la primera novel·la i més important de la literatura italiana, i l'obra literària més representativa del Risorgimento italià.
Nou!!: Història de l'italià і I promessi sposi · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Història de l'italià і Idioma · Veure més »
Imperfet d'indicatiu
Limperfet d'indicatiu o pretèrit imperfet d'indicatiu és un temps verbal que prové del llatí que s'ha preservat en totes les llengües romàniques i presenta una gran estabilitat a través de la història.
Nou!!: Història de l'italià і Imperfet d'indicatiu · Veure més »
Imperfet de l'Indicatiu (català)
L'Imperfet de l'Indicatiu en català és un temps verbal utilitzat per expressar accions habituals en el passat.
Nou!!: Història de l'italià і Imperfet de l'Indicatiu (català) · Veure més »
Imperfet del Subjuntiu (català)
El Subjuntiu Imperfet és un temps verbal català que expressa, generalment, una acció posterior en relació al temps de l'oració subordinada, que té lloc al Perfet i Imperfet de l'Indicatiu.
Nou!!: Història de l'italià і Imperfet del Subjuntiu (català) · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Història de l'italià і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Història de l'italià і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Indicatiu
L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor.
Nou!!: Història de l'italià і Indicatiu · Veure més »
Infinitiu
L'infinitiu és una de les formes verbals no finites o no personals del verb.
Nou!!: Història de l'italià і Infinitiu · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Història de l'italià і Invasions bàrbares · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Història de l'italià і Italià · Veure més »
Italià central
Litalià central (italiano centrale o mediano) és un grup de dialectes italoromàniques parlats en Laci, Úmbria, Marques i en una petita part de Abruços, a Itàlia central. Les diferències entre aquests dialectes són lleus; tots aquests dialectes estan estretament relacionats amb el toscà i són mútuament intel·ligibles amb l'italià estàndard.
Nou!!: Història de l'italià і Italià central · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Història de l'italià і Itàlia · Veure més »
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Nou!!: Història de l'italià і Itàlia meridional · Veure més »
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Nou!!: Història de l'italià і Itàlica · Veure més »
Itàlics
-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.
Nou!!: Història de l'italià і Itàlics · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Història de l'italià і Juli Cèsar · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Història de l'italià і Julià l'Apòstata · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: Història de l'italià і Laci · Veure més »
Lígur antic
L'idioma lígur és el terme que s'aplica a les llengua o llengües parlades pels antics lígurs en el sud de França i part occidental del nord d'Itàlia.
Nou!!: Història de l'italià і Lígur antic · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Història de l'italià і Lígurs · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Història de l'italià і Licini I · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Història de l'italià і Ligúria · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Història de l'italià і Lingüística · Veure més »
Lingüística diacrònica
La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.
Nou!!: Història de l'italià і Lingüística diacrònica · Veure més »
Lingüista
Un lingüista és una persona experta, l'àrea primària d'estudi, afició i recerca de la qual és la lingüística i el funcionament del llenguatge.
Nou!!: Història de l'italià і Lingüista · Veure més »
Livi Andronic
Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.
Nou!!: Història de l'italià і Livi Andronic · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Història de l'italià і Llatí · Veure més »
Llatí arcaic
La denominació Llatí arcaic, emprada des del, es refereix al període d'evolució del llatí anterior a la formació del Llatí clàssic, que se situa a principis del.
Nou!!: Història de l'italià і Llatí arcaic · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Història de l'italià і Llatí clàssic · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Història de l'italià і Llatí vulgar · Veure més »
Llatinisme
Un llatinisme és una paraula o expressió llatina que s'usa en una altra llengua, sobretot en contextos científics, cultes o elevats.
Nou!!: Història de l'italià і Llatinisme · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Història de l'italià і Llengües cèltiques · Veure més »
Llengües cèltiques continentals
En colors clars, pobles celtes continentals Les llengües cèltiques continentals, avui extingides, són les llengües de la branca cèltica que es van parlar en tot el continent europeu, per tal de distingir-les de les llengües cèltiques insulars de les illes de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Història de l'italià і Llengües cèltiques continentals · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Història de l'italià і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües itàliques
Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Història de l'italià і Llengües itàliques · Veure més »
Llengües oscoumbres
Les llengües oscoumbres o sabèl·liques formen un subgrup de la família lingüística indoeuropea d'Itàlia continental que es va desenvolupar de la meitat del Ier mil·lenni a.
Nou!!: Història de l'italià і Llengües oscoumbres · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Història de l'italià і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Nou!!: Història de l'italià і Llengua estàndard · Veure més »
Llengua fusional
Una llengua fusional és un tipus de llengua flexiva.
Nou!!: Història de l'italià і Llengua fusional · Veure més »
Llengua literària
La llengua literària és la varietat lingüística utilitzada en l'escriptura de la llengua. Normalment es pot identificar amb el registre formal d'una llengua, i es contraposa a la varietat parlada o registre informal (o col·loquial), de la qual pot diferir sensiblement.
Nou!!: Història de l'italià і Llengua literària · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Història de l'italià і Llengua oficial · Veure més »
Llengua vulgar
Llengua vulgar era una expressió amb la qual, a l'edat mitjana i a l'Europa occidental, es va posar de manifest els idiomes parlats per les persones (en llatí vulgus) que es deriven del llatí, però considerablement més distants del llatí clàssic, qui, amb la disminució de les comunicacions causades per la caiguda de l'imperi romà, havia evolucionat de manera diferent de regió a regió, influenciat per diferents substrats causa dels diferents dialectes originaris dels pobles conquerits, així com el superstrat provinent dels dialectes dels pobles bàrbars veïns (germànics, eslaus, etc.). Cal assenyalar que, ja en l'època romana com en l'època medieval, sempre hi ha hagut una distància entre el llenguatge escrit i oral, que ha donat lloc, juntament amb les diferències culturals entre les diferents classes socials, a la formació dialectes "vulgars" (en llatí "sermones vulgares"), com s'ha esmentat anteriorment.
Nou!!: Història de l'italià і Llengua vulgar · Veure més »
Llenguatge planer
El llenguatge planer, també denominat llenguatge clar, llenguatge senzill o llenguatge ciutadà, és un estil d'escriure simple i eficient que permet als lectors comprendre fàcilment el text escrit.
Nou!!: Història de l'italià і Llenguatge planer · Veure més »
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Nou!!: Història de l'italià і Llibertat de culte · Veure més »
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Nou!!: Història de l'italià і Llombard · Veure més »
Ludovico Ariosto
Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).
Nou!!: Història de l'italià і Ludovico Ariosto · Veure més »
Luigi Pirandello
Luigi Pirandello (Agrigent, Sicília, Itàlia, 28 de juny de 1867 - Roma, 10 de desembre de 1936) fou un reconegut dramaturg, novel·lista i escriptor de relats curts italià, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1934.
Nou!!: Història de l'italià і Luigi Pirandello · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Història de l'italià і Marc Aureli · Veure més »
Mario Alinei
Mario Alinei (Torí, 10 d'agost de 1926 - Impruneta, 8 d'agost de 2018), fou un lingüista italià, professor emèrit de la Universitat d'Utrecht.
Nou!!: Història de l'italià і Mario Alinei · Veure més »
Metàfora
La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.
Nou!!: Història de l'italià і Metàfora · Veure més »
Metonímia
La metonímia (del grec meta, 'més enllà', i -ònim, 'denominació') és la identificació d'un terme amb el nom d'un altre no perquè s'assemblen formalment sinó per una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, és a dir, en la contigüitat.
Nou!!: Història de l'italià і Metonímia · Veure més »
Mitjà de comunicació de masses
A través d'un aparell televisor, el programa de televisió ''Today Show'', pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, el 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps. Un mitjà de comunicació de masses (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per a tenir una audiència el més nombrosa possible, en general mirant de maximitzar aquest paràmetre i no optimitzar-lo.
Nou!!: Història de l'italià і Mitjà de comunicació de masses · Veure més »
Mode gramatical
El mode o modo és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.
Nou!!: Història de l'italià і Mode gramatical · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Història de l'italià і Monjo · Veure més »
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Nou!!: Història de l'italià і Morfologia (lingüística) · Veure més »
Narcís (mitologia)
Segons la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος) va ser un fill de Cefís i de Liríope.
Nou!!: Història de l'italià і Narcís (mitologia) · Veure més »
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Nou!!: Història de l'italià і Nasal palatal sonora · Veure més »
Nemi (municipi)
Nemi és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, al massís Albà, amb vistes al llac de Nemi, un llac de cràter volcànic.
Nou!!: Història de l'italià і Nemi (municipi) · Veure més »
Neologisme
Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.
Nou!!: Història de l'italià і Neologisme · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Història de l'italià і Neró · Veure més »
Niccolò Tommaseo
Niccolò Tommaseo (AFI) fou un lingüista italià, periodista i assagista, editor d'un Dizionario della Lingua Italiana en vuit volums (1861–74), d'un diccionari de sinònims (1830) i altres obres.
Nou!!: Història de l'italià і Niccolò Tommaseo · Veure més »
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Nou!!: Història de l'italià і Nicolau Maquiavel · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Història de l'italià і Nombre · Veure més »
Notari
Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.
Nou!!: Història de l'italià і Notari · Veure més »
Oració subordinada
Una oració subordinada és una oració composta, és a dir, formada per més d'un verb.
Nou!!: Història de l'italià і Oració subordinada · Veure més »
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: Història de l'italià і Orde (religió) · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Història de l'italià і Ortografia · Veure més »
Orvieto
Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.
Nou!!: Història de l'italià і Orvieto · Veure més »
Papallona
El terme papallona normalment es refereix a insectes de l'ordre Lepidoptera corresponents a la superfamília Papilionoidea.
Nou!!: Història de l'italià і Papallona · Veure més »
Paraula esdrúixola
Una paraula esdrúixola o paraula proparoxítona té l'accent de mot a l'antepenúltima síl·laba (exemples: bàdminton, bòbila, dàrsena, fórmula, góndola, llúdriga, magnètiques, mànager, màquina, màrfega, òpera, Àfrica, Fàtima, Sòcrates, Gènova).
Nou!!: Història de l'italià і Paraula esdrúixola · Veure més »
Passat simple de l'indicatiu (català)
El passat simple en català és un temps verbal utilitzat per a expressar accions passades, però és generalment d'ús poc corrent (excepte a València i als seus voltants) i considerat un temps propi de la narració literària o de descripcions enciclopèdiques.
Nou!!: Història de l'italià і Passat simple de l'indicatiu (català) · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Història de l'italià і Península Itàlica · Veure més »
Perífrasi verbal
Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat).
Nou!!: Història de l'italià і Perífrasi verbal · Veure més »
Perfet d'indicatiu (català)
El perfet d'indicatiu (abans pretèrit indefinit) en català és un temps verbal que expressa una acció puntual que ha tingut lloc i ha acabat en un passat recent.
Nou!!: Història de l'italià і Perfet d'indicatiu (català) · Veure més »
Perfet del subjuntiu (català)
El perfet del subjuntiu en català és un temps verbal que expressa una acció puntual que hom sap que ha tingut lloc en un passat recent però en cap moment sap si ha arribat a la seva fi.
Nou!!: Història de l'italià і Perfet del subjuntiu (català) · Veure més »
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Nou!!: Història de l'italià і Pergamí · Veure més »
Pietro Bembo
Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.
Nou!!: Història de l'italià і Pietro Bembo · Veure més »
Placiti cassinesi
italoromanç. Els quatre Placiti cassinesi, són quatre declaracions jurades, registrades entre el 960 i 963, sobre la pertinença de determinades terres als monestirs benedictins de Càpua, Sessa Aurunca i Teano; són els primers documents italoromanç escrits en un llenguatge que pretén ser oficial i acadèmica.
Nou!!: Història de l'italià і Placiti cassinesi · Veure més »
Plusquamperfet de l'Indicatiu (català)
El plusquamperfet de l'Indicatiu en català és un temps verbal utilitzat per expressar accions ja passades en el passat.
Nou!!: Història de l'italià і Plusquamperfet de l'Indicatiu (català) · Veure més »
Plusquamperfet del subjuntiu (català)
El plusquamperfet del subjuntiu en català és un temps verbal que expressa un fet teòric que hauria d'haver-se produït dins d'un passat ja passat.
Nou!!: Història de l'italià і Plusquamperfet del subjuntiu (català) · Veure més »
Pobles antics d'Itàlia
Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.
Nou!!: Història de l'italià і Pobles antics d'Itàlia · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Història de l'italià і Poesia · Veure més »
Pròtesi (lingüística)
La pròtesi és un so vocàlic o consonàntic inserit per processos de canvi lingüístic a l'inici d'un mot.
Nou!!: Història de l'italià і Pròtesi (lingüística) · Veure més »
Predicat
El predicat és la part de la frase que conté el verb i s'oposa al subjecte.
Nou!!: Història de l'italià і Predicat · Veure més »
Prefix
Els prefixos són afixos que es col·loquen davant de la paraula, és a dir, partícules que s'afegeixen a un lexema per formar derivats.
Nou!!: Història de l'italià і Prefix · Veure més »
Preposició
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements.
Nou!!: Història de l'italià і Preposició · Veure més »
Present de l'Indicatiu (català)
El Present de l'Indicatiu en català és un temps verbal que representa el temps actual i es contraposa al seu homòleg en Subjuntiu que representa el desig actual.
Nou!!: Història de l'italià і Present de l'Indicatiu (català) · Veure més »
Present del subjuntiu (català)
El subjuntiu present o present del subjuntiu en català és un temps verbal que s'oposa del seu homòleg de l'indicatiu.
Nou!!: Història de l'italià і Present del subjuntiu (català) · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Història de l'italià і Pronom · Veure més »
Pronom feble
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.
Nou!!: Història de l'italià і Pronom feble · Veure més »
Pronom relatiu
En la llengua catalana, els pronoms relatius són pronoms que remeten a un element nominal prèviament aparegut en l'oració, o bé implícit, i introdueix una oració subordinada que fa funció d'adjectiu o substantiu.
Nou!!: Història de l'italià і Pronom relatiu · Veure més »
Prosa
La prosa, en l'escriptura, és l'ús del llenguatge que s'oposa al vers.
Nou!!: Història de l'italià і Prosa · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Història de l'italià і Pulla · Veure més »
Rètics
Els rètics (en llatí Rhaeti o Raeti) eren un poble celta que vivia a la regió anomenada Rècia.
Nou!!: Història de l'italià і Rètics · Veure més »
Registre lingüístic
El registre lingüístic o varietat diafàsica són tipus de llenguatges emprats en funció de la situació d'ús o de context.
Nou!!: Història de l'italià і Registre lingüístic · Veure més »
Renovatio imperii
occidentals reconquerits durant la ''renovatio imperii'' (taronja clar) La renovatio imperii, restauratio imperii o restitutio imperii (en llatí, 'renovació de l'Imperi', 'restauració de l'Imperi' o 'restitució de l'Imperi') era una fórmula que expressava la intenció de renovar o restaurar l'Imperi Romà.
Nou!!: Història de l'italià і Renovatio imperii · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Història de l'italià і República Romana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Història de l'italià і Roma · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Història de l'italià і Romanès · Veure més »
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Nou!!: Història de l'italià і Romània · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Història de l'italià і Sacerdot · Veure més »
Sacerdot (Església catòlica)
Sacerdot catòlic (un prevere) durant un baptisme Un sacerdot catòlic és un ministre del culte de l'Església catòlica.
Nou!!: Història de l'italià і Sacerdot (Església catòlica) · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Història de l'italià і Síl·laba · Veure més »
Síncope (llengua)
La síncope és un fenomen fonètic consistent en la supressió d'un o més elements fonològics en l'interior d'una paraula.
Nou!!: Història de l'italià і Síncope (llengua) · Veure més »
Semàntica
La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Nou!!: Història de l'italià і Semàntica · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Història de l'italià і Senat Romà · Veure més »
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Nou!!: Història de l'italià і Servi Maure Honorat · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Història de l'italià і Sevilla · Veure més »
Sintagma nominal
"Aquelles cinc belles pomes lluents d'en Joan de damunt la cadira" El sintagma nominal (SN) és una categoria gramatical formada per un nom, un pronom o qualsevol paraula substantivada que fa de nucli.
Nou!!: Història de l'italià і Sintagma nominal · Veure més »
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Nou!!: Història de l'italià і Sintaxi · Veure més »
Somni
''Un rêve d'eunuque'' (''El somni de l'eunuc''), de Jean Lecomte du Nouÿ, 1874. ''El somni d'una noia abans de l'alba'' c. 1830–33 by Karl Briul·lov (1799–1852) El somni, somi o ensomni és un procés imaginatiu, fictici i imprecís de la ment humana que té lloc mentre el subjecte dorm.
Nou!!: Història de l'italià і Somni · Veure més »
Sonorització
S'anomena sonorització al fenomen fonètic contrari a l'ensordiment, pel qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es fa sonor, per l'acció del so o dels sons contigus.
Nou!!: Història de l'italià і Sonorització · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Història de l'italià і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Subjuntiu
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).
Nou!!: Història de l'italià і Subjuntiu · Veure més »
Subordinació
La subordinació és, en sintaxi, relació d'inclusió que s'estableix entre dos components, de manera que un depèn de l'altre.
Nou!!: Història de l'italià і Subordinació · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Història de l'italià і Substantiu · Veure més »
Substrat (lingüística)
En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.
Nou!!: Història de l'italià і Substrat (lingüística) · Veure més »
Supèrbia
Representació de la supèrbia a la catedral de Chartres La supèrbia, en un gravat de Jacob Matham. ''Supèrbia,'' és una de les seccions de la ''Taula dels pecats capitals'' de Hieronymus Bosch. S'hi representa una dona en un interior amb objectes d'ús quotidià. Es mira en un mirall que hi ha en un armari, sostingut per un dimoni. A un costat, es veu una altra estança amb figures. La supèrbia (del llatí superbia) és un sentiment de superioritat d'un mateix per sobre dels altres.
Nou!!: Història de l'italià і Supèrbia · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Història de l'italià і Tàcit · Veure més »
Tenda
* Tenda de campanya, estructura provisional i desplaçable sovint feta principalment de tela.
Nou!!: Història de l'italià і Tenda · Veure més »
Teoria de la Continuïtat Paleolítica
La teoria de la continuïtat paleolítica (en italià: teoria della continuità), des del 2010 anomenada paradigma de la continuïtat paleolítica (PCT), és una hipòtesi que postula que el protoindoeuropeu es remunta al paleolític superior, diversos mil·lennis abans del calcolític o del neolític, la més antiga estimació en altres escenaris referits a l'origen protoindoeuropeu. Els seus principals defensors són Marcel Otte, Alexander Häusler i Mario Alinei.
Nou!!: Història de l'italià і Teoria de la Continuïtat Paleolítica · Veure més »
Teramo
Campanar de la catedral Teramo és una ciutat d'Itàlia, a la regió dels Abruços, província de Teramo de que n'és la capital.
Nou!!: Història de l'italià і Teramo · Veure més »
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Nou!!: Història de l'italià і Terenci · Veure més »
Terni
Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.
Nou!!: Història de l'italià і Terni · Veure més »
Test
Cossiet buit Un test és un recipient per al conreu de plantes.
Nou!!: Història de l'italià і Test · Veure més »
Timbre musical
El timbre musical, conegut també com a color o qualitat del so, és un dels quatre atributs del so a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum.
Nou!!: Història de l'italià і Timbre musical · Veure més »
To (acústica)
En acústica, el to és la qualitat del so que ens permet distingir dos sons, per exemple.
Nou!!: Història de l'italià і To (acústica) · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Història de l'italià і Toponímia · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Història de l'italià і Toscana · Veure més »
Toscà
El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.
Nou!!: Història de l'italià і Toscà · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Història de l'italià і Trajà · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Història de l'italià і Unificació italiana · Veure més »
Urbs
El terme llatí urbs (-is, femení, del que deriva la paraula "urbs") designa pròpiament a la ciutat llatina per antonomàsia, és a dir, l'espai construït o conjunt d'edificis, carrers i infraestructures; la civitas en sentit estricte, constituïda pels ciutadans que viuen en ella, amb el seu propi límit sagrat, el pomerium, i per tant, consagrada als déus.
Nou!!: Història de l'italià і Urbs · Veure més »
Variació lingüística
La variació lingüística és el fenomen que dona compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa.
Nou!!: Història de l'italià і Variació lingüística · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Història de l'italià і Verb · Veure més »
Verb auxiliar
Un verb auxiliar és un verb que apareix al costat d'un altre per formar un determinat temps (vas anar), la veu passiva (seran estimats), una perífrasi verbal (cal fer-ho) o altres estructures similars.
Nou!!: Història de l'italià і Verb auxiliar · Veure més »
Vernacle
Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'una persona o grup de persones, especialment quan es refereix a la llengua dita materna.
Nou!!: Història de l'italià і Vernacle · Veure més »
Veu gramatical
La veu gramatical o diatesi és la característica d'un verb que explica com s'organitzen els arguments o complements obligatoris d'un verb respecte a aquest.
Nou!!: Història de l'italià і Veu gramatical · Veure més »
Veu passiva
La veu passiva és una construcció verbal en algunes llengües per la qual es presenta al subjecte com a passiu (subjecte pacient), mentre que l'acció executada pel verb és exercida per un complement (complement agent) i no pel subjecte agent del verb en veu activa.
Nou!!: Història de l'italià і Veu passiva · Veure més »
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Nou!!: Història de l'italià і Vocabulari · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Història de l'italià і Vocal · Veure més »
Vulgarisme
Un vulgarisme (del llatí vulgus, la "població humil"), també dit grolleria, és un col·loquialisme de l'acció d'un personatge desagradable o sense refinar, que substitueix a una paraula grossera i indecorosa la qual en el context pot portar el lector a esperar una expressió més refinada o delicada.
Nou!!: Història de l'italià і Vulgarisme · Veure més »
Redirigeix aquí:
Història de la llengua italiana.
