Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vocal

Índex Vocal

Vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

41 les relacions: A, Abjad, Abkhaz, Acústica, Aire, Alfabet fonètic internacional, Boca, Castellà, Cavitat nasal, Consonant, Diftong, E, Faringe, Fonema, Francès, Grec, Harmònic, Hawaià, I, Labialització vocàlica, Llatí, Llavi, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Llengües semítiques, Llengua (múscul), Maori, Nasalització vocàlica, O, Paraula, Plecs vocals, Punt d'articulació, Ressonador, Síl·laba, Signe diacrític, So de la parla, Suec, Triangle vocàlic, Triftong, U, Vietnamita.

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Vocal і A · Veure més »

Abjad

Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.

Nou!!: Vocal і Abjad · Veure més »

Abkhaz

450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.

Nou!!: Vocal і Abkhaz · Veure més »

Acústica

Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L'acústica és la branca de la física que estudia el so, infrasons i ultrasò, és a dir ones mecàniques que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics.

Nou!!: Vocal і Acústica · Veure més »

Aire

L'aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Vocal і Aire · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Vocal і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Boca

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment.

Nou!!: Vocal і Boca · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Vocal і Castellà · Veure més »

Cavitat nasal

La cavitat nasal o fossa nasal és un espai situat a l'interior del nas, al centre de la cara.

Nou!!: Vocal і Cavitat nasal · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Vocal і Consonant · Veure més »

Diftong

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.

Nou!!: Vocal і Diftong · Veure més »

E

La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.

Nou!!: Vocal і E · Veure més »

Faringe

La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.

Nou!!: Vocal і Faringe · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Vocal і Fonema · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Vocal і Francès · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Vocal і Grec · Veure més »

Harmònic

En acústica i telecomunicacions, un harmònic d'una ona és una de les freqüències que componen un so o un senyal.

Nou!!: Vocal і Harmònic · Veure més »

Hawaià

El hawaià (o ōlelo Hawaii) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Hawaiokinai.

Nou!!: Vocal і Hawaià · Veure més »

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Nou!!: Vocal і I · Veure més »

Labialització vocàlica

La labialització en les vocals és el grau d'avançament dels llavis, que adopten una forma d'embut més o menys pronunciada.

Nou!!: Vocal і Labialització vocàlica · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Vocal і Llatí · Veure més »

Llavi

Els llavis (del llatí labrum o labium) són un òrgan visible situat a la boca dels humans i molts altres animals.

Nou!!: Vocal і Llavi · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Vocal і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Vocal і Llengües romàniques · Veure més »

Llengües semítiques

thumb Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Vocal і Llengües semítiques · Veure més »

Llengua (múscul)

La llengua és un múscul de tipus esquelètic que reposa a la part inferior de la boca.

Nou!!: Vocal і Llengua (múscul) · Veure més »

Maori

El maori (Māori o te reo Māori, literalment «la llengua normal», habitualment abreujat com a te Reo) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Cook i a Nova Zelanda pels maoris.

Nou!!: Vocal і Maori · Veure més »

Nasalització vocàlica

La nasalització vocàlica és un fenomen que es dóna en fonètica i que fa que una vocal es pronunciï nasalment.

Nou!!: Vocal і Nasalització vocàlica · Veure més »

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.

Nou!!: Vocal і O · Veure més »

Paraula

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. El terme paraula o mot és controvertit, ja que no hi ha límits precisos per a establir què és i què no és una paraula en tant que unitat lingüística.

Nou!!: Vocal і Paraula · Veure més »

Plecs vocals

Els plecs vocals, també anomenats cordes vocals, són dos doblecs mucosos de la laringe que tenen un paper fonamental en la fonació.

Nou!!: Vocal і Plecs vocals · Veure més »

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Nou!!: Vocal і Punt d'articulació · Veure més »

Ressonador

Una ona estacionària a una cavitat ressonant de forma rectangular. Un ressonador és qualsevol dispositiu o sistema que és capaç d'entrar en ressonància o que té la capacitat de comportar-se de manera ressonant, això vol dir que oscil·la a unes determinades freqüències amb una amplitud més gran que a les altres.

Nou!!: Vocal і Ressonador · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: Vocal і Síl·laba · Veure més »

Signe diacrític

Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Vocal і Signe diacrític · Veure més »

So de la parla

Lingüísticament, un so és el menor segment en què podem dividir la tira fònica.

Nou!!: Vocal і So de la parla · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Vocal і Suec · Veure més »

Triangle vocàlic

El triangle vocàlic és un gràfic que representa les vocals de la majoria de llengües en una forma que sembla un triangle o un trapezi (10% dels idiomes).

Nou!!: Vocal і Triangle vocàlic · Veure més »

Triftong

Un triftong (del prefix llatí tri- i del grec φθόγγος, "sons", literalment "tres sons") és un conjunt de tres fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal que es troben en la mateixa síl·laba.

Nou!!: Vocal і Triftong · Veure més »

U

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.

Nou!!: Vocal і U · Veure més »

Vietnamita

El vietnamita (Tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.

Nou!!: Vocal і Vietnamita · Veure més »

Redirigeix aquí:

Vocàlic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »