Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Substantiu

Índex Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

48 les relacions: Abstracció (psicologia), Adjectiu, Aposició, Article, Àlies, Cas gramatical, Cas vocatiu, Categoria gramatical, Cognom, Complement agent, Complement de l'adjectiu, Complement de l'adverbi, Complement predicatiu, Determinant (llengua), Elio Antonio de Nebrija, Estructuralisme, Gènere (gramàtica), Lexema, Malnom, Morfema, Nom de casa, Nom del mig, Nom islandès, Nom no oficial, Nom oficial, Nom propi, Nom romà, Nom teòfor, Nom txec, Nombre, Nomenclatura binomial, Objecte, Prefix, Prenom, Prenom hebreu, Pronom, Propietat (ontologia), Pseudònim, Renom, Sànscrit, Sinònim, Sintagma, Subjecte (sintaxi), Substantiu, Substància, Sufix, Toponímia, Verb.

Abstracció (psicologia)

L'abstracció és el procés mental o tipus de pensament pel qual la idea es deslliga del seu referent físic immediat per correspondre només a un concepte.

Nou!!: Substantiu і Abstracció (psicologia) · Veure més »

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Nou!!: Substantiu і Adjectiu · Veure més »

Aposició

L'aposició és una funció sintàctica tradicional.

Nou!!: Substantiu і Aposició · Veure més »

Article

L'article és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.

Nou!!: Substantiu і Article · Veure més »

Àlies

L'àlies és un nom fictici que utilitzen els activistes polítics en règims autoritaris, els delinqüents, els agents secrets i altra gent que en té necessitat per algun motiu.

Nou!!: Substantiu і Àlies · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Nou!!: Substantiu і Cas gramatical · Veure més »

Cas vocatiu

El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.

Nou!!: Substantiu і Cas vocatiu · Veure més »

Categoria gramatical

Una categoria gramatical o categoria morfosintàctica és una antiga classificació de les paraules segons el seu tipus.

Nou!!: Substantiu і Categoria gramatical · Veure més »

Cognom

El cognom o llinatge és el nom oficial que segueix el prenom.

Nou!!: Substantiu і Cognom · Veure més »

Complement agent

El complement agent és la funció sintàctica pròpia de les oracions en veu passiva.

Nou!!: Substantiu і Complement agent · Veure més »

Complement de l'adjectiu

El complement de l'adjectiu és una funció sintàctica tradicional consistent a complementar un adjectiu per ampliar o especificar el seu significat (i per tant forma part del sintagma adjectival).

Nou!!: Substantiu і Complement de l'adjectiu · Veure més »

Complement de l'adverbi

Un complement adverbial és el sintagma que complementa a un adverbi.

Nou!!: Substantiu і Complement de l'adverbi · Veure més »

Complement predicatiu

El complement predicatiu és un complement propi de la sintaxi tradicional.

Nou!!: Substantiu і Complement predicatiu · Veure més »

Determinant (llengua)

Un determinant és la categoria morfològica que acompanya a un nom o substantiu.

Nou!!: Substantiu і Determinant (llengua) · Veure més »

Elio Antonio de Nebrija

Estàtua d'Antonio de Nebrija per Anselmo Nogués, a l'exterior de la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid. Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 5 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.

Nou!!: Substantiu і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »

Estructuralisme

L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure.

Nou!!: Substantiu і Estructuralisme · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Substantiu і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Lexema

El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).

Nou!!: Substantiu і Lexema · Veure més »

Malnom

Els malnoms, també anomenats motius, són renoms que funcionen com a noms no oficials que equivalen a un prenom, és a dir, s'apliquen a una sola persona, i no pas per motius de pertinença a una determinada família (com passava amb el nom de casa); és a dir, que s'han tret per a un individu en concret.

Nou!!: Substantiu і Malnom · Veure més »

Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.

Nou!!: Substantiu і Morfema · Veure més »

Nom de casa

Els noms de casa, també anomenats sobrenoms, són renoms que funcionen com una espècie de cognom no oficial, determinat per la pertinença a una determinada família ("Bargalló", "Crac", "Cerdanyès", etc.). De fet, els cognoms es van originar com a noms de casa que més endavant van oficialitzar-se, és a dir, que els actuals cognoms antigament van ser noms de casa.

Nou!!: Substantiu і Nom de casa · Veure més »

Nom del mig

El nom del mig (o segon prenom) és típic als Estats Units d'Amèrica, on se l'anomena "The Middle Name".

Nou!!: Substantiu і Nom del mig · Veure més »

Nom islandès

Un simple arbre genealògic, mostrant el sistema de '''nomenament islandès'''. Els noms islandesos difereixen de la majoria dels sistemes de cognoms occidentals. En el cas islandès, el nomenament és cognom patronímic (i, en certs casos, matronímic), i es refereix al pare (o mare) immediat del subjecte a nomenar.

Nou!!: Substantiu і Nom islandès · Veure més »

Nom no oficial

Els noms propis no oficials són els noms propis dels quals les institucions públiques no tenen cap constància.

Nou!!: Substantiu і Nom no oficial · Veure més »

Nom oficial

Els noms propis oficials són els reconeguts per les institucions públiques.

Nou!!: Substantiu і Nom oficial · Veure més »

Nom propi

Els noms propis són aquells noms, també considerats com a substantius individuals, que s'apliquen a un ésser en concret o a una cosa única, a diferència dels noms comuns, altrament dit substantius genèrics, que permeten anomenar totes les persones, animals o coses de la mateixa classe o espècie, sense particularitzar el seu significat.

Nou!!: Substantiu і Nom propi · Veure més »

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Nou!!: Substantiu і Nom romà · Veure més »

Nom teòfor

Un nom teòfor és un nom propi que fa referència a la divinitat.

Nou!!: Substantiu і Nom teòfor · Veure més »

Nom txec

Els noms txecs són compostos d'un prenom i d'un cognom.

Nou!!: Substantiu і Nom txec · Veure més »

Nombre

Un nombre és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Substantiu і Nombre · Veure més »

Nomenclatura binomial

En biologia, la nomenclatura binomial és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents espècies.

Nou!!: Substantiu і Nomenclatura binomial · Veure més »

Objecte

Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se mitjançant les relacions externes amb el seu medi.

Nou!!: Substantiu і Objecte · Veure més »

Prefix

Els prefixos són afixos que es col·loquen davant de la paraula, és a dir, partícules que s'afegeixen a un lexema per formar derivats.

Nou!!: Substantiu і Prefix · Veure més »

Prenom

El prenom és la designació científica del nom de fonts, també anomenat nom de pila, nom de baptisme o nom de bateig, perquè és el que els cristians imposen en el baptisme.

Nou!!: Substantiu і Prenom · Veure més »

Prenom hebreu

El prenom hebreu és el nom propi usat per designar una persona a les societats antigues que s'obtenia habilitant un nom comú, un adjectiu o una expressió al·lusius a alguna característica de la persona a qui s'aplicava, o bé al que es desitjava que fos el nen o la nena quan fos gran, perquè el nom se li imposa quan encara és petit.

Nou!!: Substantiu і Prenom hebreu · Veure més »

Pronom

El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.

Nou!!: Substantiu і Pronom · Veure més »

Propietat (ontologia)

Una propietat és allò que és caracteristic d'una cosa que quan és posseïda per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és.

Nou!!: Substantiu і Propietat (ontologia) · Veure més »

Pseudònim

Banksy és el nom artístic d'un grafiter El pseudònim o nom artístic és un nom fals utilitzat per un artista per signar les obres sense ser reconegut.

Nou!!: Substantiu і Pseudònim · Veure més »

Renom

Els renoms són noms no oficials que no ha inventat ni l'interessat ni la família, per motius afectuosos.

Nou!!: Substantiu і Renom · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Substantiu і Sànscrit · Veure més »

Sinònim

Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar.

Nou!!: Substantiu і Sinònim · Veure més »

Sintagma

Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura.

Nou!!: Substantiu і Sintagma · Veure més »

Subjecte (sintaxi)

El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.

Nou!!: Substantiu і Subjecte (sintaxi) · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Nou!!: Substantiu і Substantiu · Veure més »

Substància

Una substància és tota porció de matèria que comparteix determinades propietats intensives.

Nou!!: Substantiu і Substància · Veure més »

Sufix

Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.

Nou!!: Substantiu і Sufix · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Substantiu і Toponímia · Veure més »

Verb

Un verb és una categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal.

Nou!!: Substantiu і Verb · Veure més »

Redirigeix aquí:

Mot escurçat, Nom (lingüística), Nom comu, Nom comú, Noms, Noms col·lectius.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »