Taula de continguts
297 les relacions: Ablegat, Adam, Adrià I, Agnus Dei, Agustí d'Hipona, Al·leluia, Aleix III Àngel, Aleix IV Àngel, Ambròs de Milà, Anaclet, Anastasi I Dicor, Anatema, Andrònic I Comnè, Andrònic II Paleòleg, Anglicanisme, Arianisme, Aristotelisme, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbe, Ascetisme, Assís, Atanasi, Atanasi d'Alexandria, Atenàgores (patriarca), Autocefàlia, İznik, Balduí II de Courtenay, Barlaam de Seminara, Basílica de Sant Pere, Basili de Cesarea, Batalla del Llac Peipus, Bíblia, Belarús, Benet XIII (papa), Benet XVI, Bisbe, Bitínia, Bizanci, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cambridge University Press, Carlemany, Carles d'Anjou, Catedral de Lió, Catolicisme, Cebrià de Cartago, Cesaropapisme, Ciril d'Alexandria, Cisma, Cisma acacià, ... Ampliar l'índex (247 més) »
- Filioque
Ablegat
Lablegat era antigament el delegat d'un legat pontifici o del seu vicari.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ablegat
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Veure Gran Cisma d'Orient і Adam
Adrià I
Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.
Veure Gran Cisma d'Orient і Adrià I
Agnus Dei
En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua.
Veure Gran Cisma d'Orient і Agnus Dei
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Gran Cisma d'Orient і Agustí d'Hipona
Al·leluia
La paraula al·leluia (de l'hebreu הַלְּלוּיָה, hallelu yah, 'lloeu Déu') és una de les paraules més antigues de la fe monoteista i és utilitzada en la tradició judeocristiana en demostració de goig o per a donar gràcies a Déu per alguna cosa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Al·leluia
Aleix III Àngel
Aleix III Àngel (grec: Ἀλέξιος Ἄγγελος, Aléxios Ànguelos) (nascut cap al 1153 i mort el 1211) fou emperador romà d'Orient entre el 1195 i el 1203.
Veure Gran Cisma d'Orient і Aleix III Àngel
Aleix IV Àngel
Aleix IV Àngel (en grec:, en llatí) (vers 1182-8 de febrer del 1204) fou emperador romà d'Orient del 29 de juliol del 1203 al 28 de gener del 1204, nominalment junt al seu pare.
Veure Gran Cisma d'Orient і Aleix IV Àngel
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ambròs de Milà
Anaclet
Anaclet (Roma? o Atenes?, ? – Roma, 88/91), també anomenat Clet i Ananclet, és considerat el tercer bisbe de Roma i el segon successor de sant Pere, després de Lli. Malgrat que l'ordre de successió en els primers papes no és clara, en el catàleg oficial de la Santa Seu, lAnnuario Pontificio, hi consta com el tercer i situa el seu pontificat entre els anys 76 i 88.
Veure Gran Cisma d'Orient і Anaclet
Anastasi I Dicor
Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses.
Veure Gran Cisma d'Orient і Anastasi I Dicor
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Anatema
Andrònic I Comnè
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.
Veure Gran Cisma d'Orient і Andrònic I Comnè
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Veure Gran Cisma d'Orient і Andrònic II Paleòleg
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Veure Gran Cisma d'Orient і Anglicanisme
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Gran Cisma d'Orient і Arianisme
Aristotelisme
Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.
Veure Gran Cisma d'Orient і Aristotelisme
Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Gran Cisma d'Orient і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Gran Cisma d'Orient і Arquebisbe
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ascetisme
Assís
Assís és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Assís
Atanasi
* Sant Atanasi d'Alexandria, arquebisbe i sant.
Veure Gran Cisma d'Orient і Atanasi
Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria (en grec antic Άθανάσιος) fou un prevere de l'església d'Alexandria, fill d'Isidora, la germana de Ciril d'Alexandria.
Veure Gran Cisma d'Orient і Atanasi d'Alexandria
Atenàgores (patriarca)
Estàtua en honor d'Atenàgores situad a Khanià (Creta). Atenàgores (Arystocles Spiru) fou Patriarca de Constantinoble del 1948 al 1972.
Veure Gran Cisma d'Orient і Atenàgores (patriarca)
Autocefàlia
Lautocefàlia és l'estatus d'independència jurídica de les diferents esglésies cristianes ortodoxes, i que garanteix el dret de governar-se per sínodes propis, mantenint la comunió amb les altres esglésies.
Veure Gran Cisma d'Orient і Autocefàlia
İznik
Imatge del llac d'İznik Yeşil Cami (la mesquita verda) İznik o İzniq és una localitat de l'actual Turquia que es correspon amb l'antiga ciutat de Nicea, coneguda pels seus dos concilis ecumènics, el primer i el setè de l'Església cristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea.
Veure Gran Cisma d'Orient і İznik
Balduí II de Courtenay
Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí.
Veure Gran Cisma d'Orient і Balduí II de Courtenay
Barlaam de Seminara
Barlaam de Seminara (1290, Seminara - 1350, Gerace) va ser un monjo basilià, teòleg i matemàtic italià.
Veure Gran Cisma d'Orient і Barlaam de Seminara
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Gran Cisma d'Orient і Basílica de Sant Pere
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Veure Gran Cisma d'Orient і Basili de Cesarea
Batalla del Llac Peipus
La Batalla del Peipus (coneguda a Rússia com la «Batalla del Gel») va tenir lloc el 5 d'abril de 1242 al Peipus, entre l'Orde Teutònic i els habitants de la República de Nóvgorod liderats per Alexandre Nevski.
Veure Gran Cisma d'Orient і Batalla del Llac Peipus
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Gran Cisma d'Orient і Bíblia
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Gran Cisma d'Orient і Belarús
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Veure Gran Cisma d'Orient і Benet XIII (papa)
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Gran Cisma d'Orient і Benet XVI
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Gran Cisma d'Orient і Bisbe
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Gran Cisma d'Orient і Bitínia
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Gran Cisma d'Orient і Bizanci
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Gran Cisma d'Orient і Caiguda de Constantinoble
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Gran Cisma d'Orient і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Gran Cisma d'Orient і Cambridge University Press
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Gran Cisma d'Orient і Carlemany
Carles d'Anjou
* Carles I d'Anjou (1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285), comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 85); rei de Sicília (1266 - 82); rei.
Veure Gran Cisma d'Orient і Carles d'Anjou
Catedral de Lió
La Catedral de Lió és una església catòlica romana que es troba a Lió, Alvèrnia-Roine-Alps, França.
Veure Gran Cisma d'Orient і Catedral de Lió
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Gran Cisma d'Orient і Catolicisme
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Veure Gran Cisma d'Orient і Cebrià de Cartago
Cesaropapisme
El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).
Veure Gran Cisma d'Orient і Cesaropapisme
Ciril d'Alexandria
Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ciril d'Alexandria
Cisma
obra.
Veure Gran Cisma d'Orient і Cisma
Cisma acacià
El cisma acacià va ser una ruptura entre les esglésies cristianes d'orient i occident, que va tenir lloc a Constantinoble el 482, durant el regnat de l'emperador Zenó, i que acabaria el 519, amb Justí I.
Veure Gran Cisma d'Orient і Cisma acacià
Cisma de Foci
El Cisma de Foci és una controvèrsia que va durar entre 863-867 entre l'Església Ortodoxa de Constantinoble (futura Església Ortodoxa) i el cristianisme occidental, liderat pel Papa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Cisma de Foci
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Gran Cisma d'Orient і Ciutat del Vaticà
Codi de dret canònic
El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.
Veure Gran Cisma d'Orient і Codi de dret canònic
Conca oriental de la mar Mediterrània
''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.
Veure Gran Cisma d'Orient і Conca oriental de la mar Mediterrània
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Veure Gran Cisma d'Orient і Concili de Basilea, Ferrara i Florència
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Veure Gran Cisma d'Orient і Concili de Calcedònia
Concili de Constantinoble II
El segon concili de Constantinoble, celebrat del 5 de maig al 2 de juny del 553, és la cinquena reunió ecumènica de l'església antiga.
Veure Gran Cisma d'Orient і Concili de Constantinoble II
Concili de Lió II
És considerat per l'Església Catòlica com el XIV concili ecumènic, i el sisè dels celebrats a Occident.
Veure Gran Cisma d'Orient і Concili de Lió II
Concili de Sàrdica
El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.
Veure Gran Cisma d'Orient і Concili de Sàrdica
Concili de Trullo
El concili de Trullo o concili in Trullo, pel lloc on es va celebrar, o Concili Quintisext fou un concili que es va celebrar a Constantinoble el 692.
Veure Gran Cisma d'Orient і Concili de Trullo
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Veure Gran Cisma d'Orient і Concili Vaticà I
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Veure Gran Cisma d'Orient і Concili Vaticà II
Confederació
Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.
Veure Gran Cisma d'Orient і Confederació
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Veure Gran Cisma d'Orient і Confessió (religió)
Conquesta normanda del Mezzogiorno
La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.
Veure Gran Cisma d'Orient і Conquesta normanda del Mezzogiorno
Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians
El Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians és un dicasteri de la Santa Seu.
Veure Gran Cisma d'Orient і Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Gran Cisma d'Orient і Constantí I el Gran
Constantí IX Monòmac
Constantí IX Monòmac (en grec: Κωνσταντίνος Θ΄ Μονομάχος) fou emperador romà d'Orient del 1042 al 1054 pel seu matrimoni amb l'emperadriu Zoè Porfirogènita.
Veure Gran Cisma d'Orient і Constantí IX Monòmac
Constantí Làscaris
Constantí XI Làscaris o simplement Constantí Làscaris, ja que en no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador romà d'Orient durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204).
Veure Gran Cisma d'Orient і Constantí Làscaris
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Constantinoble
Creacionisme
La creació de la vida de G. Doré El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador.
Veure Gran Cisma d'Orient і Creacionisme
Credo
El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.
Veure Gran Cisma d'Orient і Credo
Credo de Calcedònia
El Credo de Calcedònia és la declaració de la naturalesa de Jesucrist adoptada al Concili de Calcedònia (451).
Veure Gran Cisma d'Orient і Credo de Calcedònia
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Veure Gran Cisma d'Orient і Credo de Nicea
Creu
Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.
Veure Gran Cisma d'Orient і Creu
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Gran Cisma d'Orient і Crist
Cristianisme occidental
El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).
Veure Gran Cisma d'Orient і Cristianisme occidental
Cristianisme oriental
El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.
Veure Gran Cisma d'Orient і Cristianisme oriental
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Gran Cisma d'Orient і Croades
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Veure Gran Cisma d'Orient і Croades Bàltiques
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Veure Gran Cisma d'Orient і Damas I
Decretals pseudo-isidorianes
Les Decretals Pseudo-Isidorianes (o Decretals Falses) són un conjunt de falsificacions medievals extensives i influents escrites per un erudit (o un grup d'erudits) conegut com el Pseudo-Isidor.
Veure Gran Cisma d'Orient і Decretals pseudo-isidorianes
Dejuni
El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).
Veure Gran Cisma d'Orient і Dejuni
Demetri I de Constantinoble
Demetri I de Constantinoble (en grec Δημήτριος Α') va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1972 al 1991.
Veure Gran Cisma d'Orient і Demetri I de Constantinoble
Dia de Sant Andreu
El Dia de Sant Andreu és la festa de Sant Andreu.
Veure Gran Cisma d'Orient і Dia de Sant Andreu
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Gran Cisma d'Orient і Diaca
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Gran Cisma d'Orient і Diòcesi
Dominat
El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.
Veure Gran Cisma d'Orient і Dominat
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Veure Gran Cisma d'Orient і Donació de Constantí
Ecumenisme
Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació religiosa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ecumenisme
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Veure Gran Cisma d'Orient і Edicte de Milà
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Veure Gran Cisma d'Orient і Edicte de Tessalònica
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Gran Cisma d'Orient і Emperador romà
Escola neoplatònica d'Alexandria
L'Escola d'Alexandria o Escola neoplatònica d'Alexandria va ser un corrent de filosofia que es va desenvolupar a l'Egipte hel·lenístic i romà entre els segles i VII dC, caracteritzada per la tendència a l'erudició i al sincretisme entre idees filosòfiques (preses del neoplatonisme i la filosofia d'Aristòtil) i religioses (procedents del gnosticisme i el cristianisme).
Veure Gran Cisma d'Orient і Escola neoplatònica d'Alexandria
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Veure Gran Cisma d'Orient і Escolàstica
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església Apostòlica Armènia
Església Assíria Oriental
L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església Assíria Oriental
Església Catòlica Antiga
Parròquia de l'Església Catòlica Antiga a Gablonz an der Neiße, (actualment Txèquia). Església Catòlica Antiga, en anglès:Old Catholic Church, també coneguts informalment com a Catòlics vells o veterocatòlics, es fa servir per designar un gran nombre d'esglésies cristianes que es va originar per separació de l'Església Catòlica Romana per estar en desacord amb certes doctrines d'aquesta i especialment per la infal·libilitat del papa establerta per votació en el Concili Vaticà I l'any 1870.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església Catòlica Antiga
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església Catòlica Romana
Església d'Antioquia
L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església d'Antioquia
Església d'Orient
LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església d'Orient
Església de Jerusalem
El temple de Jerusalem, freqüentat també pels jueus cristians abans de la seva destrucció LEsglésia de Jerusalem és la més antiga de les esglésies cristianes.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església de Jerusalem
Església estatal de l'Imperi Romà
església estatal de l'Imperi Romà. L'església estatal de l'Imperi Romà fou fundada el 27 de febrer del 380 per l'Edicte de Tessalònica, en el qual l'emperador Teodosi I establí el cristianisme nicè com a única religió autoritzada en tot l'imperi.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església estatal de l'Imperi Romà
Església grecocatòlica ucraïnesa
Sant Josafat LEsglésia grecocatòlica ucraïnesa (Українська греко-католицька церква transcrit Ukraïnska hreko-katolitska tserkva) és la més nombrosa de les Esglésies Catòliques Orientals autònomes en plena comunió, sui iuris, amb la Santa Seu de l'Església catòlica.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església grecocatòlica ucraïnesa
Església llatina
LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església llatina
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església Ortodoxa
Església Ortodoxa de Constantinoble
LEsglésia Ortodoxa de Constantinoble, que té el nom històric de Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església Ortodoxa de Constantinoble
Església Ortodoxa Russa
LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.
Veure Gran Cisma d'Orient і Església Ortodoxa Russa
Esglésies Catòliques Orientals
Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Esglésies Catòliques Orientals
Esglésies ortodoxes orientals
Sacerdot etíop Les Esglésies ortodoxes orientals són les esglésies cristianes orientals que reconeixen només tres concilis ecumènics: El Primer Concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d'Efes.
Veure Gran Cisma d'Orient і Esglésies ortodoxes orientals
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Veure Gran Cisma d'Orient і Esperit Sant en el cristianisme
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Veure Gran Cisma d'Orient і Estats croats
Etnarca
Etnarca (ἐθνάρχης) es refereix generalment a un lideratge polític d'un grup ètnic comú o regne homogènia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Etnarca
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Gran Cisma d'Orient і Eucaristia
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Veure Gran Cisma d'Orient і Eugeni IV
Eusebi
* Eusebi Escolàstic (segles III-IV), historiador grec.
Veure Gran Cisma d'Orient і Eusebi
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Veure Gran Cisma d'Orient і Eusebi de Cesarea
Eva
Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.
Veure Gran Cisma d'Orient і Eva
Evodi d'Antioquia
Evodi o Euodias (m. ca. 69) fou un dels anomenats Setanta deixebles.
Veure Gran Cisma d'Orient і Evodi d'Antioquia
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Gran Cisma d'Orient і Excomunió
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Gran Cisma d'Orient і Expansió de l'islam
Fanariotes
Vista del barri de Fener, el centre històric dels grecs otomans de Constantinoble a l'Imperi Otomà, ca. 1900 Una altra vista del barri de Fener, ca. 1900. En primer pla: l'Església de Sant Esteve dels Búlgars; dalt del turó: el Patriarcat de Constantinoble.
Veure Gran Cisma d'Orient і Fanariotes
Filioque
Filioque, mot llatí que literalment vol dir ‘i del Fill’, és una expressió utilitzada per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l'Església Catòlica Romana i les esglésies ortodoxes orientals.
Veure Gran Cisma d'Orient і Filioque
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Gran Cisma d'Orient і Foci I de Constantinoble
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Veure Gran Cisma d'Orient і Francesc (papa)
Fruela I d'Astúries
Fruela I d'Astúries dit el Cruel (?722 - Cangues d'Onís, 768) fou rei d'Astúries (757-768).
Veure Gran Cisma d'Orient і Fruela I d'Astúries
Gelasi I
Gelasi I (Àfrica romana ? - Roma, 21 de novembre de 496) fou escollit papa l'1 de març de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor, Fèlix III.
Veure Gran Cisma d'Orient і Gelasi I
Gennadi II de Constantinoble
Gennadi (en Gennadius, en grec medieval Γεννάδιος i de nom legal Γεώργιος Κουρτέσιος Σχολάριος 'Georgios Kourtesios Scholarios', circa 1400 i mort el 1473) va ser un religiós grec del.
Veure Gran Cisma d'Orient і Gennadi II de Constantinoble
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Gran Cisma d'Orient і Gran Cisma d'Orient
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Gran Cisma d'Orient і Grec
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Gran Cisma d'Orient і Grec antic
Grecs otomans
Els grecs otomans (grec: Ρωμιοί, Romí; turc: Osmanlı Rumları) eren els grecs que vivien a l'Imperi Otomà (1299–1923), estat predecessor de Turquia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Grecs otomans
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Veure Gran Cisma d'Orient і Gregori de Nazianz
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Gran Cisma d'Orient і Gregori IX
Gregori Palamàs
Gregori Palamàs va ser un destacat monjo i teòleg romà d'Orient del (cap als anys 1296-1359).
Veure Gran Cisma d'Orient і Gregori Palamàs
Guerra russo-polonesa (1605-1618)
XVII. XVII. La Guerra russo-polonesa (1605-1618) tingué lloc a començaments del segle XVII com una seqüència de conflictes i invasions cap a l'est dutes a terme per la Confederació de Polònia i Lituània o per exèrcits privats i mercenaris encapçalats pels magnats en un moment en què el Tsarat Rus s'havia enfonsat per una sèrie de guerres civils (Període Tumultuós) provocades per la crisi dinàstica russa i el caos intern general.
Veure Gran Cisma d'Orient і Guerra russo-polonesa (1605-1618)
Henri de Lubac
Henri de Lubac (20 de febrer de 1896, Cambrai - † 4 de setembre de 1991, París) fou un cardenal jesuïta francès, un dels teòlegs més influents del i també una gran influència en la teologia del Concili Vaticà II.
Veure Gran Cisma d'Orient і Henri de Lubac
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Gran Cisma d'Orient і Heretgia
Hesicasme
Hesicasme (grec: ἡσυχασμός, hesikhasmós, de ἡσυχία, hesikhia, 'quietud, descans, tranquil·litat, silenci') és un corrent espiritual de la tradició eremítica ortodoxa (i d'altres esglésies de ritu bizantí), la doctrina i la pràctica (grec: ἡσυχάζω, hesikhazo: 'per mantenir la quietud') de la qual foren establertes a partir de pels monjos anomenats pares del desert, i difoses àmpliament al mont Atos durant el.
Veure Gran Cisma d'Orient і Hesicasme
Hilari de Poitiers
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.
Veure Gran Cisma d'Orient і Hilari de Poitiers
Hispània visigoda
Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.
Veure Gran Cisma d'Orient і Hispània visigoda
Humbert de Silva Candida
Humbert de Silva Candida o Humbert de Moyenmoutier (c. 1000 - † 5 de maig de 1061) fou un cardenal francès que va col·laborar amb el Papa Lleó IX al govern de l'Església Catòlica.
Veure Gran Cisma d'Orient і Humbert de Silva Candida
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Veure Gran Cisma d'Orient і Icona
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Gran Cisma d'Orient і Iconoclàstia
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ignasi d'Antioquia
Immaculada Concepció
La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.
Veure Gran Cisma d'Orient і Immaculada Concepció
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Gran Cisma d'Orient і Imperi Otomà
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Gran Cisma d'Orient і Imperi Romà
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Gran Cisma d'Orient і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Gran Cisma d'Orient і Imperi Romà d'Orient
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Veure Gran Cisma d'Orient і Infal·libilitat pontifical
Innocenci I
Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417.
Veure Gran Cisma d'Orient і Innocenci I
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Veure Gran Cisma d'Orient і Innocenci III
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ireneu de Lió
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Gran Cisma d'Orient і Istanbul
Jean Cauvin
Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.
Veure Gran Cisma d'Orient і Jean Cauvin
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Gran Cisma d'Orient і Jerusalem
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Gran Cisma d'Orient і Jesús de Natzaret
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Veure Gran Cisma d'Orient і Joan Crisòstom
Joan Filopò
Joan Filopó o Filòpon (Joannes Philoponus) o Joan Gramàtic, fou un erudit grec alexandrí, de gran renom, un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps, i per això va merèixer el nom de Φιλόπονος ('actiu', 'treballador').
Veure Gran Cisma d'Orient і Joan Filopò
Joan IV de Constantinoble
Joan IV de Constantinoble o Joan de Capadòcia (Joannes Cappadox) conegut pel renom de Nesteustes o Dejunador fou patriarca de Constantinoble.
Veure Gran Cisma d'Orient і Joan IV de Constantinoble
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Gran Cisma d'Orient і Joan Pau II
Joan VIII Paleòleg
Joan VIII Paleòleg (nascut el 1390 i mort el 1448) fou emperador romà d'Orient, a Constantinoble, entre el 1425 i el 1448.
Veure Gran Cisma d'Orient і Joan VIII Paleòleg
Joan XI de Constantinoble
Joan Vec o Joan Bec o Joan XI de Constantinoble (en llatí Joannes Veccus o Joannes Beccus, en grec antic Bekkos o Bekos Βέκκος, Βέκος, o Βέκων) va ser un eclesiàstic romà d'Orient que ser conegut cap a la part final del.
Veure Gran Cisma d'Orient і Joan XI de Constantinoble
John Bagnell Bury
John Bagnell Bury (Comtat de Monaghan, 16 d'octubre de 1861 – Roma, 1 de juny de 1927) va ser un eminent historiador, bizantinista i filòleg irlandès.
Veure Gran Cisma d'Orient і John Bagnell Bury
Jurisdicció universal
La jurisdicció universal o principi d'universalitat és un principi del Dret que permet els Estats declarar la seua jurisdicció per a perseguir certs delictes considerats molt greus, independentment del lloc on s'han produït i de la nacionalitat de l'autor o de la víctima.
Veure Gran Cisma d'Orient і Jurisdicció universal
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Gran Cisma d'Orient і Justinià I
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Gran Cisma d'Orient і Justinià II Rinotmet
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Veure Gran Cisma d'Orient і Kíiv
Kommersant
El Kommersant (en rus Коммерсантъ) és un diari rus amb una línia editorial orientada a la política i l'economia, fundat el 1909-1910.
Veure Gran Cisma d'Orient і Kommersant
Libri Carolini
Mosaic of the Ark of the Covenant, c. 806 from the oratory at Germigny-des-Prés was built by Bishop Theodulf of Orléans, the probable author of the work. Els Libri Carolini ("Els llibres de Carles"), lOpus Caroli regis contra synodum ("El treball del Rei Carles contra el Sínode"), també anomenats Llibres de Carlemany o simplement els Carolins, són una obra de quatre llibres compostos per ordres de Carlemany, al voltant del 790, per refutar les suposades conclusions del Segon concili bizantí de Nicea (787), particularment pel que fa a les seves actes i decrets en matèria d'imatges sagrades.
Veure Gran Cisma d'Orient і Libri Carolini
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Veure Gran Cisma d'Orient і Litúrgia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Gran Cisma d'Orient і Llatí
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Veure Gran Cisma d'Orient і Lleó III l'Isàuric
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Veure Gran Cisma d'Orient і Lleó IX
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Gran Cisma d'Orient і Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria
Llista dels patriarques d'Alexandria (el signe ⊕ indica els bisbes arrians; l'asterisc ∗, els monofisites).
Veure Gran Cisma d'Orient і Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Gran Cisma d'Orient і Luteranisme
Macedoni de Tràcia
Macedoni I de Constantinoble (en Macedonius, en Μακεδόνιος) va ser patriarca de Constantinoble al.
Veure Gran Cisma d'Orient і Macedoni de Tràcia
Marc Eugènic
Marc Eugènic (Marcus Eugenicus) o Marc d'Efes (grec Μάρκος ό Εφέσιος) va ser un escriptor eclesiàstic, germà de Joan Eugènic.
Veure Gran Cisma d'Orient і Marc Eugènic
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Veure Gran Cisma d'Orient і Mare de Déu
Mare de Déu de Kazan
'''Mare de Déu de Kazan''' La Mare de Déu de Kazan (en rus Казанская Богоматерь, Kazànskaia Bogomàter) és una imatge de la Mare de Déu venerada a la Catedral de Kazan.
Veure Gran Cisma d'Orient і Mare de Déu de Kazan
Maria d'Antioquia
Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.
Veure Gran Cisma d'Orient і Maria d'Antioquia
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Veure Gran Cisma d'Orient і Martí Luter
Massacre dels Llatins
La Massacre dels Llatins (grec: Σφαγὴ τῶν Λατίνων, Sfagí ton Latínon; italià: Massacro dei Latini) fou una massacre dels habitants catòlics (dits «llatins») de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Gran Cisma d'Orient і Massacre dels Llatins
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Veure Gran Cisma d'Orient і Mehmet II
Metodisme
John Wesley El metodisme és una de les denominacions del cristianisme protestant que es va a originar a Anglaterra, en un moviment anomenat "Avivament Metodista", dirigit pel bisbe anglicà John Wesley i el seu germà Charles Wesley, en el.
Veure Gran Cisma d'Orient і Metodisme
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Gran Cisma d'Orient і Metropolità
Millet (Imperi Otomà)
A l'Imperi Otomà, un millet era un tribunal de llei independent que pertanyia a la «llei personal» per la qual una comunitat confessional (un grup que segueix les lleis de la xaria islàmica, el dret canònic cristià o l'halacà jueva) es podia governar sota les seves pròpies lleis.
Veure Gran Cisma d'Orient і Millet (Imperi Otomà)
Millet-i Rûm
El millet-i Rûm ('nació romana') fou el millet dels cristians ortodoxos de l'Imperi Otomà.
Veure Gran Cisma d'Orient і Millet-i Rûm
Miquel Cerulari
Miquel Cerulari (en grec antic Μιχαήλ Κηρουλάριος), patriarca de Constantinoble de l'any 1043 al 1058, va consumar el cisma d'Orient.
Veure Gran Cisma d'Orient і Miquel Cerulari
Miquel VIII Paleòleg
Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.
Veure Gran Cisma d'Orient і Miquel VIII Paleòleg
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Veure Gran Cisma d'Orient і Missa
Modalisme
El Modalisme (o també Sabel·lianisme) és una heretgia del cristianisme primitiu, una forma, potser la més perfeccionada, de l'Unitarisme monarquianista.
Veure Gran Cisma d'Orient і Modalisme
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Moscou
Nestori
Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.
Veure Gran Cisma d'Orient і Nestori
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Nicea
Nicetes Pectorat
Nicetes Pectorat o Nicetes Estetat (en llatí Nicetas Pectoratus o Nicetas Stethatus (de Sterno, escampar), en grec) va ser un religiós bizantí, monjo a Constantinoble, que va viure a la meitat del i es va destacar per la seva violenta oposició a la unió de les esglésies i pels seus atacs contra el cardenal Humbert de Moyenmoutier i altres llegats del Papa a Constantinoble.
Veure Gran Cisma d'Orient і Nicetes Pectorat
Noètica
En filosofia, el terme noètica es refereix a tot el que té a veure amb el pensament, especialment, l'objectiu i intel·ligible.
Veure Gran Cisma d'Orient і Noètica
Noesi
Noesi (en grec νόησις, 'intuïció, penetració') és un terme filosòfic que el Termcat defineix com a «intuïcio intel·lectual com aspecte actiu i subjectiu de l'experiència viscuda».
Veure Gran Cisma d'Orient і Noesi
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Gran Cisma d'Orient і Normands
Nova Roma
El terme «Nova Roma» s'ha utilitzat en els següents contextos.
Veure Gran Cisma d'Orient і Nova Roma
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Gran Cisma d'Orient і Orde de Sant Benet
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Gran Cisma d'Orient і Orde Teutònic
Ordre de precedència
La precedència és, en llenguatge diplomàtic, la preferència que es dona als agents diplomàtics a efectes de protocol, segons el seu rang i antiguitat en el càrrec.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ordre de precedència
Orient grec i Occident llatí
Orient grec i Occident llatí és un concepte utilitzat per distingir entre les dues parts del món grecoromà, concretament les regions orientals que tenien el grec com a lingua franca (Anatòlia, Grècia, els Balcans, el Llevant i Egipte) i les regions occidentals que tenien el llatí (Magrib, Europa Central, Gàl·lia, Ibèria, Itàlia i les Illes Britàniques).
Veure Gran Cisma d'Orient і Orient grec i Occident llatí
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Gran Cisma d'Orient і Oxford University Press
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Veure Gran Cisma d'Orient і Pa
Pa sense llevat
El pa àzim, pa alís, pa de pasta llisa, o pa sense llevat o rent és un tipus de pa pla que s'elabora barrejant farina amb aigua i formant una massa a la qual s'afegeix sal i es dona forma abans de sotmetre-la a una alta temperatura.
Veure Gran Cisma d'Orient і Pa sense llevat
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa
Papa Bonifaci I
Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Bonifaci I
Papa Celestí I
Celestí I (Campània, ? - Roma, 27 de juliol de 432) fou escollit papa l'any 422, el 3 de novembre (segons el Liber Pontificalis) o bé el 10 d'octubre (segons Tillemont).
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Celestí I
Papa Gregori III
Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Gregori III
Papa Hormisdes
Hormisdes (Frosinone? - Roma 523) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 514 i el 523.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Hormisdes
Papa Juli I
Juli I va ser escollit Papa de l'Església Catòlica entre el 6 de febrer de 337 i el 12 d'abril de 352.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Juli I
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Lleó I
Papa Lli
Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Lli
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Martí IV
Papa Nicolau I
Nicolau I (Roma, ? – 13 de novembre de 867), anomenat Nicolau el Gran, fou Papa de l'Església catòlica del 858 al 867.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Nicolau I
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Nicolau III
Papa Sirici
Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papa Sirici
Papat bizantí
La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.
Veure Gran Cisma d'Orient і Papat bizantí
Partitio terrarum imperii Romaniae
La Partitio terrarum imperii Romaniae ('divisió de les terres de l'Imperi Romà ') va ser un tractat signat pels croats després del saqueig de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, durant la Quarta Croada l'any 1204.
Veure Gran Cisma d'Orient і Partitio terrarum imperii Romaniae
Pasqua
* Pasqua (festivitat).
Veure Gran Cisma d'Orient і Pasqua
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Veure Gran Cisma d'Orient і Patriarca
Patriarca Bartomeu I
Francesc El Patriarca Bartomeu I, nascut Dimítrios Arkhondonis, és l'actual Patriarca de Constantinoble, primat de l'Església Ortodoxa de Constantinoble, des del 2 de novembre de 1991.
Veure Gran Cisma d'Orient і Patriarca Bartomeu I
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Veure Gran Cisma d'Orient і Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Antioquia
El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Patriarca d'Antioquia
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Gran Cisma d'Orient і Patriarca de Constantinoble
Patriarca de Jerusalem
El patriarca de Jerusalem és el títol tradicional del bisbe de Jerusalem, una antiga diòcesi cristiana que aviat va canviar el rang de bisbe pel de patriarca pel fet d'estar situada a Terra Santa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Patriarca de Jerusalem
Patriarcat
Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.
Veure Gran Cisma d'Orient і Patriarcat
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Veure Gran Cisma d'Orient і Pau VI
Pecat original
Adam i Eva per Peter Paul Rubens. El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.
Veure Gran Cisma d'Orient і Pecat original
Pentarquia
La Pentarquia (del grec Πενταρχία, Pentarchía, de πέντε pénte, "cinc", i ἄρχειν archein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperador Justinià I (527-565).
Veure Gran Cisma d'Orient і Pentarquia
Període Tumultuós
Serguei Ivanov. El Període Tumultuós (Сму́тное вре́мя, Smútnoie vrémia) fa referència a un període de la història de Rússia que comprèn l'interregne entre la mort del tsar Teodor I de Rússia de la dinastia ruríkida el 1598 i l'establiment de la dinastia Romànov el 1613.
Veure Gran Cisma d'Orient і Període Tumultuós
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Veure Gran Cisma d'Orient і Pius IX
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Veure Gran Cisma d'Orient і Platonisme
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Gran Cisma d'Orient і Pregària cristiana
Pregària de Jesús
Cristograma amb la pregària de Jesús en romanès: ''Doamne Iisuse Hristoase, Fiul lui Dumnezeu, miluieşte-mă pe mine păcătosul''. La pregària de Jesús o pregària del cor és una tècnica cristiana ortodoxa de pregària típica de l'escola de l'hesicasme i perfeccionada pels starets.
Veure Gran Cisma d'Orient і Pregària de Jesús
Presbiterianisme
El presbiterianisme és el nom donat a la doctrina d'algunes esglésies protestants, principalment les Esglésies Reformades, basades en els ensenyaments de la Bíblia, que tenen a Joan Calví com un dels comentaristes més importants.
Veure Gran Cisma d'Orient і Presbiterianisme
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Veure Gran Cisma d'Orient і Prevere
Primacia del bisbe de Roma
1.
Veure Gran Cisma d'Orient і Primacia del bisbe de Roma
Primer Concili de Constantinoble
Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.
Veure Gran Cisma d'Orient і Primer Concili de Constantinoble
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Veure Gran Cisma d'Orient і Primer Concili de Nicea
Primers set concilis ecumènics
Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.
Veure Gran Cisma d'Orient і Primers set concilis ecumènics
Primus inter pares
Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.
Veure Gran Cisma d'Orient і Primus inter pares
Proselitisme
El proselitisme és l'intent o esforç actiu d'atraure una o diverses persones a una causa política, ideològica o religiosa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Proselitisme
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Gran Cisma d'Orient і Protestantisme
Purgatori
El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.
Veure Gran Cisma d'Orient і Purgatori
Quaresma
La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Quaresma
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Veure Gran Cisma d'Orient і Quarta Croada
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Veure Gran Cisma d'Orient і Raó
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Rússia
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Gran Cisma d'Orient і República de Gènova
República de Nóvgorod
La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.
Veure Gran Cisma d'Orient і República de Nóvgorod
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Veure Gran Cisma d'Orient і República de Pisa
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Gran Cisma d'Orient і República de Venècia
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ritu bizantí
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ritu romà
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Gran Cisma d'Orient і Romania
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Gran Cisma d'Orient і Sacre Imperi Romanogermànic
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Veure Gran Cisma d'Orient і Salvació en el cristianisme
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Gran Cisma d'Orient і Sant Pere
Sant Sergi I
Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.
Veure Gran Cisma d'Orient і Sant Sergi I
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Gran Cisma d'Orient і Santa Seu
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Veure Gran Cisma d'Orient і Santa Sofia (Istanbul)
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Veure Gran Cisma d'Orient і Santíssima Trinitat
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Veure Gran Cisma d'Orient і Símbol
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Sínode
Segon Concili de Nicea
El Segon Concili de Nicea celebrat el 787 a Nicea, com el Primer Concili de Nicea, fou el darrer concili ecumènic acceptat per totes les esglésies cristianes.
Veure Gran Cisma d'Orient і Segon Concili de Nicea
Seminari Teològic Ortodox de Sant Vladímir
El Seminari Teològic Ortodox de Sant Vladímir (anglès: St. Vladimir's Orthodox Theological Seminary, SVOTS) és un seminari cristià ortodox radicat a Yonkers (Estats Units).
Veure Gran Cisma d'Orient і Seminari Teològic Ortodox de Sant Vladímir
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Gran Cisma d'Orient і Senat Romà
Setge de Constantinoble (1204)
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.
Veure Gran Cisma d'Orient і Setge de Constantinoble (1204)
Seu Apostòlica
Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.
Veure Gran Cisma d'Orient і Seu Apostòlica
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Gran Cisma d'Orient і Seu vacant
Shenouda III
Shenouda III o Xanuda III d'Alexandria, també conegut com a Papa Xanuda (Asyut, 3 d'agost de 1923- el Caire, 17 de març de 2012), va ser el 117è Patriarca d'Alexandria i Patriarca de tota Àfrica de la Santa Seu apostòlica de Sant Marc de l'Església Ortodoxa Copta.
Veure Gran Cisma d'Orient і Shenouda III
Sistematització a Romania
La sistematització a Romania va ser un programa d'urbanisme dut a terme pel Partit Comunista Romanès sota la direcció de Nicolae Ceaușescu.
Veure Gran Cisma d'Orient і Sistematització a Romania
Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau
La Festa de Sant Pere i Sant Pau o Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau és una festa litúrgica en honor del martiri a Roma dels apòstols Pere i Pau, i se celebra el 29 de juny.
Veure Gran Cisma d'Orient і Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Gran Cisma d'Orient і Suècia
Teòfil
* Teòfil (bíblic), nom o títol honorífic d'una persona a qui són dedicats l'Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols.
Veure Gran Cisma d'Orient і Teòfil
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
Veure Gran Cisma d'Orient і Teocràcia
Teodor I Làscaris
Teodor I Làscaris (Constantinoble 1174 - Nicea 1222) fou el primer emperador de Nicea (1204 - 1222).
Veure Gran Cisma d'Orient і Teodor I Làscaris
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Gran Cisma d'Orient і Teodoric el Gran
Teodosi I
* Teodosi I el Gran (347, Cauca, Hispània - 395, Mediolanum), emperador romà (375-395) venerat com a sant a l'església Ortodoxa.
Veure Gran Cisma d'Orient і Teodosi I
Tercera Roma
L'àguila bicèfala, escut d'armes de l'última dinastia imperial de l'Imperi Romà d'Orient. El terme Tercera Roma descriu la idea que alguna ciutat, estat o país europeu és el successor del llegat de l'Imperi Romà (la «Primera Roma») i el seu estat successor, l'Imperi Romà d'Orient (la «Segona Roma»).
Veure Gran Cisma d'Orient і Tercera Roma
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Veure Gran Cisma d'Orient і Terra Santa
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Gran Cisma d'Orient і Tomàs d'Aquino
Tomisme
Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.
Veure Gran Cisma d'Orient і Tomisme
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Gran Cisma d'Orient і Transsilvània
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Gran Cisma d'Orient і Ucraïna
Unció dels malalts
Unció dels malalts a l'illa de Flores (Indonèsia); 1930 La unció dels malalts, a la religió catòlica, és el sagrament impartit pels sacerdots i consistent en la unció amb oli sagrat a les persones que han vist afectada la seva salut.
Veure Gran Cisma d'Orient і Unció dels malalts
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Gran Cisma d'Orient і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Víctor I
Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.
Veure Gran Cisma d'Orient і Víctor I
Vítiza
Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.
Veure Gran Cisma d'Orient і Vítiza
Vladímir Losski
Vladímir Nikolàievitx Losski (en rus Владимир Николаевич Лосский) (8 de juny de 1903, Göttingen - 7 de febrer, de 1958, París) fou un influent teòleg ortodox rus.
Veure Gran Cisma d'Orient і Vladímir Losski
XVIII Concili de Toledo
El XVIII Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo, convocada pel rei Vítiza vers el 703.
Veure Gran Cisma d'Orient і XVIII Concili de Toledo
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Gran Cisma d'Orient і 1208
Vegeu també
Filioque
- Cisma de Foci
- Concili IV de Constantinoble
- Concili de Basilea, Ferrara i Florència
- Concili de Lió II
- Credo de Nicea
- Cristianisme occidental
- Filioque
- Foci I de Constantinoble
- Gran Cisma d'Orient
- III Concili de Toledo
- Joan XI de Constantinoble
- Karl Barth
- Lleó III (papa)
- Marc Eugènic
- Miquel Cerulari
- Miquel Sincel·le
- Sínode de Frankfurt
També conegut com Cisma Est-Oest, Cisma d'Orient, Cisma del 1054, Gran Cisma del 1054.
, Cisma de Foci, Ciutat del Vaticà, Codi de dret canònic, Conca oriental de la mar Mediterrània, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Calcedònia, Concili de Constantinoble II, Concili de Lió II, Concili de Sàrdica, Concili de Trullo, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Confederació, Confessió (religió), Conquesta normanda del Mezzogiorno, Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, Constantí I el Gran, Constantí IX Monòmac, Constantí Làscaris, Constantinoble, Creacionisme, Credo, Credo de Calcedònia, Credo de Nicea, Creu, Crist, Cristianisme occidental, Cristianisme oriental, Croades, Croades Bàltiques, Damas I, Decretals pseudo-isidorianes, Dejuni, Demetri I de Constantinoble, Dia de Sant Andreu, Diaca, Diòcesi, Dominat, Donació de Constantí, Ecumenisme, Edicte de Milà, Edicte de Tessalònica, Emperador romà, Escola neoplatònica d'Alexandria, Escolàstica, Església Apostòlica Armènia, Església Assíria Oriental, Església Catòlica Antiga, Església Catòlica Romana, Església d'Antioquia, Església d'Orient, Església de Jerusalem, Església estatal de l'Imperi Romà, Església grecocatòlica ucraïnesa, Església llatina, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa de Constantinoble, Església Ortodoxa Russa, Esglésies Catòliques Orientals, Esglésies ortodoxes orientals, Esperit Sant en el cristianisme, Estats croats, Etnarca, Eucaristia, Eugeni IV, Eusebi, Eusebi de Cesarea, Eva, Evodi d'Antioquia, Excomunió, Expansió de l'islam, Fanariotes, Filioque, Foci I de Constantinoble, Francesc (papa), Fruela I d'Astúries, Gelasi I, Gennadi II de Constantinoble, Gran Cisma d'Orient, Grec, Grec antic, Grecs otomans, Gregori de Nazianz, Gregori IX, Gregori Palamàs, Guerra russo-polonesa (1605-1618), Henri de Lubac, Heretgia, Hesicasme, Hilari de Poitiers, Hispània visigoda, Humbert de Silva Candida, Icona, Iconoclàstia, Ignasi d'Antioquia, Immaculada Concepció, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Infal·libilitat pontifical, Innocenci I, Innocenci III, Ireneu de Lió, Istanbul, Jean Cauvin, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Crisòstom, Joan Filopò, Joan IV de Constantinoble, Joan Pau II, Joan VIII Paleòleg, Joan XI de Constantinoble, John Bagnell Bury, Jurisdicció universal, Justinià I, Justinià II Rinotmet, Kíiv, Kommersant, Libri Carolini, Litúrgia, Llatí, Lleó III l'Isàuric, Lleó IX, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria, Luteranisme, Macedoni de Tràcia, Marc Eugènic, Mare de Déu, Mare de Déu de Kazan, Maria d'Antioquia, Martí Luter, Massacre dels Llatins, Mehmet II, Metodisme, Metropolità, Millet (Imperi Otomà), Millet-i Rûm, Miquel Cerulari, Miquel VIII Paleòleg, Missa, Modalisme, Moscou, Nestori, Nicea, Nicetes Pectorat, Noètica, Noesi, Normands, Nova Roma, Orde de Sant Benet, Orde Teutònic, Ordre de precedència, Orient grec i Occident llatí, Oxford University Press, Pa, Pa sense llevat, Papa, Papa Bonifaci I, Papa Celestí I, Papa Gregori III, Papa Hormisdes, Papa Juli I, Papa Lleó I, Papa Lli, Papa Martí IV, Papa Nicolau I, Papa Nicolau III, Papa Sirici, Papat bizantí, Partitio terrarum imperii Romaniae, Pasqua, Patriarca, Patriarca Bartomeu I, Patriarca d'Alexandria, Patriarca d'Antioquia, Patriarca de Constantinoble, Patriarca de Jerusalem, Patriarcat, Pau VI, Pecat original, Pentarquia, Període Tumultuós, Pius IX, Platonisme, Pregària cristiana, Pregària de Jesús, Presbiterianisme, Prevere, Primacia del bisbe de Roma, Primer Concili de Constantinoble, Primer Concili de Nicea, Primers set concilis ecumènics, Primus inter pares, Proselitisme, Protestantisme, Purgatori, Quaresma, Quarta Croada, Raó, Rússia, República de Gènova, República de Nóvgorod, República de Pisa, República de Venècia, Ritu bizantí, Ritu romà, Romania, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvació en el cristianisme, Sant Pere, Sant Sergi I, Santa Seu, Santa Sofia (Istanbul), Santíssima Trinitat, Símbol, Sínode, Segon Concili de Nicea, Seminari Teològic Ortodox de Sant Vladímir, Senat Romà, Setge de Constantinoble (1204), Seu Apostòlica, Seu vacant, Shenouda III, Sistematització a Romania, Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, Suècia, Teòfil, Teocràcia, Teodor I Làscaris, Teodoric el Gran, Teodosi I, Tercera Roma, Terra Santa, Tomàs d'Aquino, Tomisme, Transsilvània, Ucraïna, Unció dels malalts, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Víctor I, Vítiza, Vladímir Losski, XVIII Concili de Toledo, 1208.