Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Ahmet III, Albanesos, Alexandre I de Grècia, Anatòlia, Angelos, Aromanesos, Bessaràbia, Boiar, Bucarest, Caiguda de Constantinoble, Cantacuzè, Carpats, Casus belli, Cérvols, Cefalònia, Conservadorisme, Constantin Carathéodory, Constantinoble, Creta, Cristianisme, Cultura de Grècia, Dècada del 1830, De facto, De iure, Despotat de l'Epir, Dimitrie Cantemir, Dinastia Comnè, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Paleòleg, Diwan-i Humayun, Encyclopædia Britannica, Eric Hobsbawm, Església de Grècia, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Sèrbia, Etnarca, Eugeni de Savoia, Europa Central, Europa Occidental, Família Văcărescu, Far, Fener, França, Gènova, Gran Guerra Turca, Grècia, Grècia otomana, Grecs, Grecs otomans, Grecs pòntics, ..., Guerra d'independència de Grècia, Guerra russo-turca (1710-1711), Guerra russo-turca (1806-1812), Guerra russo-turca (1828-1829), Guerres Napoleòniques, Guilda, Hel·lenització, Història de les guerres russo-turques, Història de Romania, Hospodar, Iași, Imperi de Trebisonda, Imperi Habsburg, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Ion Ghica, Islam, Istanbul, Joan Argiròpul, Kapudan paixà, Kastorià, Konstandinos Paparrigópulos, Làmpada, Llanterna, Llevant (Orient Pròxim), Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de governants de Moldàvia, Macedònia (Grècia), Macedònia (regió), Mar Negra, Marquesat de Montferrat, Martolos, Mehmet II, Mesquita, Mihai Eminescu, Moldàvia, Muntènia, Neagu Djuvara, Oltènia, Ostatge, Patriarca de Constantinoble, Peloponès, Primus inter pares, Principat de Moldàvia, Principats danubians, Quios, Regne d'Hongria, Regne Unit, Romanesos, Romania, Santa Lliga (1684), Santa Sofia (Istanbul), Selim III, Serf, Sublim Porta, Suborn, Sultà, Torsimany, Tractat de Küčük Kaynardja, Trebisonda, Tribut, Tudor Vladimirescu, Valàquia, Vasile Alecsandri, Vassallatge, Vlad Țepeș, Voivoda, 1453, 1461, 1673, 1711, 1774, 1820, 1821. Ampliar l'índex (75 més) »
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Nou!!: Fanariotes і Ahmet III · Veure més »
Albanesos
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.
Nou!!: Fanariotes і Albanesos · Veure més »
Alexandre I de Grècia
Alexandre I de Grècia (Atenes 1893 - Atenes 1920) Rei de Grècia (1917-1920).
Nou!!: Fanariotes і Alexandre I de Grècia · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Fanariotes і Anatòlia · Veure més »
Angelos
Angelos (en grec, Άγγελος) és una pel·lícula dramàtica grega de 1982 dirigida per Giorgos Katakouzinos.
Nou!!: Fanariotes і Angelos · Veure més »
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Nou!!: Fanariotes і Aromanesos · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Fanariotes і Bessaràbia · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Fanariotes і Boiar · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Fanariotes і Bucarest · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Fanariotes і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Cantacuzè
Cantacuzè, en grec Καντακουζηνός, plural, Καντακουζηνοί, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient, que encara que segurament ja existia abans dins la noblesa, comença a destacar al i encara actualment hi ha suposats descendents dels Cantacuzens.
Nou!!: Fanariotes і Cantacuzè · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Fanariotes і Carpats · Veure més »
Casus belli
A la Cimera de les Açores es va esgrimir la presència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq com a ''casus belli'' per iniciar l'Invasió de l'Iraq de 2003, unes armes que mai es van trobar. Un, llatinada traduïble al català com a 'motiu de guerra', és un acte o un esdeveniment que provoca o s'utilitza per justificar una guerra.
Nou!!: Fanariotes і Casus belli · Veure més »
Cérvols
Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.
Nou!!: Fanariotes і Cérvols · Veure més »
Cefalònia
Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.
Nou!!: Fanariotes і Cefalònia · Veure més »
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Nou!!: Fanariotes і Conservadorisme · Veure més »
Constantin Carathéodory
va ser un matemàtic grec que va treballar, sobretot, a Alemanya la primera meitat del.
Nou!!: Fanariotes і Constantin Carathéodory · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Fanariotes і Constantinoble · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Fanariotes і Creta · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Fanariotes і Cristianisme · Veure més »
Cultura de Grècia
p.
Nou!!: Fanariotes і Cultura de Grècia · Veure més »
Dècada del 1830
Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.
Nou!!: Fanariotes і Dècada del 1830 · Veure més »
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Nou!!: Fanariotes і De facto · Veure més »
De iure
De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.
Nou!!: Fanariotes і De iure · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Fanariotes і Despotat de l'Epir · Veure més »
Dimitrie Cantemir
Dimitrie Cantemir (1673-1723), també conegut per altres grafies, fou un soldat de Moldàvia, estadista i home de lletres.
Nou!!: Fanariotes і Dimitrie Cantemir · Veure més »
Dinastia Comnè
Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.
Nou!!: Fanariotes і Dinastia Comnè · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Fanariotes і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Paleòleg
L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.
Nou!!: Fanariotes і Dinastia Paleòleg · Veure més »
Diwan-i Humayun
Diwan-i Humayun fou el consell imperial otomà o organisme central del govern des del fins a la meitat del.
Nou!!: Fanariotes і Diwan-i Humayun · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Fanariotes і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Eric Hobsbawm
Eric John Ernest Hobsbawm CH FBA FRSL (Alexandria, Sultanat d'Egipte, Imperi Britànic, 9 de juny de 1917- Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1 d'octubre de 2012) fou un historiador marxista, professor d'història contemporània, economia i política, pensador, editor i crític musical britànic.
Nou!!: Fanariotes і Eric Hobsbawm · Veure més »
Església de Grècia
LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: Fanariotes і Església de Grècia · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Fanariotes і Església Ortodoxa · Veure més »
Església Ortodoxa Sèrbia
L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска православна црква/Srpska pravoslavna crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: Fanariotes і Església Ortodoxa Sèrbia · Veure més »
Etnarca
Etnarca (ἐθνάρχης) es refereix generalment a un lideratge polític d'un grup ètnic comú o regne homogènia.
Nou!!: Fanariotes і Etnarca · Veure més »
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Nou!!: Fanariotes і Eugeni de Savoia · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Fanariotes і Europa Central · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Fanariotes і Europa Occidental · Veure més »
Família Văcărescu
La Família Văcărescu va ser una família de boiars de Valàquia (ara part de Romania).
Nou!!: Fanariotes і Família Văcărescu · Veure més »
Far
Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa Far de la fi del món a Ushuaia, Argentina El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.
Nou!!: Fanariotes і Far · Veure més »
Fener
Fener, Fanar o Phanar (grec Φανάρι pronunciat fa'nari) és un mahalle històric al barri de Balat, al costat del Corn d'Or, al districte de Fatih, Istanbul, zona antiga de la capital plena de cases històriques i d'esglésies gregues i sinagogues, algunes del temps dels romans d'Orient i altres del temps otomans, com la Sinagoga Ahrida.
Nou!!: Fanariotes і Fener · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Fanariotes і França · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Fanariotes і Gènova · Veure més »
Gran Guerra Turca
La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.
Nou!!: Fanariotes і Gran Guerra Turca · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Fanariotes і Grècia · Veure més »
Grècia otomana
Mapa de l'Imperi Otomà de 1481 a 1683. La Grècia otomana és el terme utilitzat per a designar el període de la dominació otomana.
Nou!!: Fanariotes і Grècia otomana · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Fanariotes і Grecs · Veure més »
Grecs otomans
Els grecs otomans (grec: Ρωμιοί, Romí; turc: Osmanlı Rumları) eren els grecs que vivien a l'Imperi Otomà (1299–1923), estat predecessor de Turquia.
Nou!!: Fanariotes і Grecs otomans · Veure més »
Grecs pòntics
Els grecs pòntics, o simplement els pòntics (en grec: Πόντιοι o Έλληνες τουΠόντου; en turc: Pontus Rumları), són un grup ètnic originari de la regió del Pont, una regió costanera del mar Negre, però alhora instal·lats principalment a Grècia i a Nord-amèrica.
Nou!!: Fanariotes і Grecs pòntics · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Fanariotes і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra russo-turca (1710-1711)
La Campanya del Prut o Guerra russo-turca fou l'intent rus, liderat per Pere el Gran i Borís Xeremétev, de conquerir Moldàvia, amb l'ajuda del Príncep Moldau Dimitrie Cantemir, a l'Imperi Otomà el 1711.
Nou!!: Fanariotes і Guerra russo-turca (1710-1711) · Veure més »
Guerra russo-turca (1806-1812)
La guerra russo-turca (1806-1812) va ser una de les moltes guerres que van tenir lloc entre l'imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Fanariotes і Guerra russo-turca (1806-1812) · Veure més »
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Nou!!: Fanariotes і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Fanariotes і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Guilda
Guilda (de l'antic neerlandès gilde) és una corporació de mercaders o comerciants, la seva forma habitual d'associació durant la Baixa edat mitjana (segles XI al XV).
Nou!!: Fanariotes і Guilda · Veure més »
Hel·lenització
Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Fanariotes і Hel·lenització · Veure més »
Història de les guerres russo-turques
Les guerres russo-turques (o guerres otomano-russes) van ser una sèrie de dotze guerres lliurades entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà entre els segles i. Va ser una de les sèries més llargues de conflictes militars de la història europea.Dowling T. C. Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond. ABC-CLIO. 2014. Excepte la Guerra de 1710–11 i la Guerra de Crimea, que sovint es tracta d’un fet independent, els conflictes van acabar desastrosament per a un Imperi Otomà en plena estagnació; al revés, van mostrar l'ascendència de Rússia com a potència europea després dels esforços de modernització de Pere el Gran a principis del. Durant aquestes guerres, l'Imperi Otomà es debilita gradualment i el seu territori es reduí gradualment a les zones costaneres de la mar Negra, en benefici de Rússia. L'esforç de la guerra i la derrota, va dur l'estat otomà a la decadència: es convertí en «el malalt d'Europa».
Nou!!: Fanariotes і Història de les guerres russo-turques · Veure més »
Història de Romania
Per història de Romania s'entén, de manera convencional, la història de la regió geogràfica de Romania i els pobles que vivien allà i que, per raó de les diferències culturals específiques i les transformacions polítiques, l'han dotada d'una identitat específica, que ha portat al reconeixement de Romania com a subjecte històric per dret propi.
Nou!!: Fanariotes і Història de Romania · Veure més »
Hospodar
Hospodar o Gospodar és un terme d'origen eslau que significa "senyor" o "amo".
Nou!!: Fanariotes і Hospodar · Veure més »
Iași
Iași és una ciutat de Romania.
Nou!!: Fanariotes і Iași · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Fanariotes і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Fanariotes і Imperi Habsburg · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Fanariotes і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Fanariotes і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Fanariotes і Imperi Rus · Veure més »
Ion Ghica
Ion Ghica (pronunciació en romanès: (12 d'agost de 1816 - 7 de maig de 1897) va ser un estadista, matemàtic, diplomàtic i polític romanès, que va ser primer ministre de Romania cinc vegades. Va ser membre de ple dret de l'Acadèmia Romanesa i el seu president moltes vegades (1876–1882, 1884–1887, 1890–1893 i 1894–1895). Era el germà gran i soci de Pantazi Ghica, un prolífic escriptor i polític.
Nou!!: Fanariotes і Ion Ghica · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Fanariotes і Islam · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Fanariotes і Istanbul · Veure més »
Joan Argiròpul
Joan Argiròpul (Joannes Argyropulus) (Constantinoble vers 1400/1410- Florència vers 1478) fou un dels romans d'Orient que van anar a Europa occidental al i van contribuir al Renaixement.
Nou!!: Fanariotes і Joan Argiròpul · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: Fanariotes і Kapudan paixà · Veure més »
Kastorià
Kastorià (Καστοριά en grec) és una ciutat de Grècia que pertany a la perifèria de la Macedònia Occidental.
Nou!!: Fanariotes і Kastorià · Veure més »
Konstandinos Paparrigópulos
Konstandinos Paparrigópulos (Grec: Κωνσταντίνος Παπαρρηγόπουλος; Constantinoble, 1815 – Atenes, 14 d'abril de 1891) fou un historiador grec, que hom considera el fundador de la moderna historiografia grega.
Nou!!: Fanariotes і Konstandinos Paparrigópulos · Veure més »
Làmpada
Làmpada d'incandescència o bombeta Làmpada o llum de querosè Una làmpada (del llatí lampas, i aquest al seu torn del grec λαμπάς lampás, torxa) és qualsevol aparell destinat a produir llum.
Nou!!: Fanariotes і Làmpada · Veure més »
Llanterna
* Llanterna elèctrica, aparell portàtil d'il·luminació alimentat mitjançant piles o bateries elèctriques.
Nou!!: Fanariotes і Llanterna · Veure més »
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Fanariotes і Llevant (Orient Pròxim) · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Fanariotes і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llista de governants de Moldàvia
Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).
Nou!!: Fanariotes і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »
Macedònia (Grècia)
Macedònia (en grec Μακεδονία, Makedonia) és una regió geogràfica de la Grècia septentrional, riberenca amb la mar Egea, que designa el territori al nord de Tessàlia (amb límit a les muntanyes de l'Olimp), a l'est de l'Epir i a l'oest de Tràcia, fins al riu Nestos.
Nou!!: Fanariotes і Macedònia (Grècia) · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Fanariotes і Macedònia (regió) · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Fanariotes і Mar Negra · Veure més »
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Fanariotes і Marquesat de Montferrat · Veure més »
Martolos
Armatoloi eren els membres amb salari de les forces otomanes de seguretat interna, reclutats principalment entre latifundistes grecs, serbis i búlgars cristians.
Nou!!: Fanariotes і Martolos · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Fanariotes і Mehmet II · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Fanariotes і Mesquita · Veure més »
Mihai Eminescu
Mihai Eminescu (pronunciació en romanès: /mi'haj e.mi'nes.ku/) (15 de gener de 1850 – 15 de juny de 1889).
Nou!!: Fanariotes і Mihai Eminescu · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Fanariotes і Moldàvia · Veure més »
Muntènia
Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).
Nou!!: Fanariotes і Muntènia · Veure més »
Neagu Djuvara
Neagu Bunea Djuvara (pronunciat en romanès: ) va ser un historiador, assagista, filòsof, periodista, novel·lista i diplomàtic romanès.
Nou!!: Fanariotes і Neagu Djuvara · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Fanariotes і Oltènia · Veure més »
Ostatge
Simulacre policial amb un ostatge. Un ostatge és una persona retinguda com a presonera per un segrestador, l'alliberament i la vida de la qual depèn d'un requisit a complir per un tercer.
Nou!!: Fanariotes і Ostatge · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Fanariotes і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Fanariotes і Peloponès · Veure més »
Primus inter pares
Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.
Nou!!: Fanariotes і Primus inter pares · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: Fanariotes і Principat de Moldàvia · Veure més »
Principats danubians
Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.
Nou!!: Fanariotes і Principats danubians · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Fanariotes і Quios · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Fanariotes і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Fanariotes і Regne Unit · Veure més »
Romanesos
Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.
Nou!!: Fanariotes і Romanesos · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Fanariotes і Romania · Veure més »
Santa Lliga (1684)
La Santa Lliga fou una aliança contra l'Imperi Otomà entre els Habsburg, la Confederació de Polònia i Lituània, Rússia i la república de Venècia que es va formar el 5 de març de 1684 a Linz.
Nou!!: Fanariotes і Santa Lliga (1684) · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Fanariotes і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Nou!!: Fanariotes і Selim III · Veure més »
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Nou!!: Fanariotes і Serf · Veure més »
Sublim Porta
La Sublim Porta a l'època de l'Imperi Otomà. La Sublim Porta el 2006. La Sublim Porta (de l'àrab, 'porta' i de l'àrab, 'alt') era el departament i residència del gran visir otomà, originalment anomenat Paixà Kapusu o Vezir Kapusu (de kapu, 'porta' en turc).
Nou!!: Fanariotes і Sublim Porta · Veure més »
Suborn
Representació d'un suborn. El suborn (calc del castellà) o, més pròpiament, subornació és un delicte que consisteix en el fet que una autoritat o funcionari públic accepte o sol·licite un obsequi a canvi de realitzar o d'ometre un acte.
Nou!!: Fanariotes і Suborn · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Fanariotes і Sultà · Veure més »
Torsimany
Un torsimany (en català antic també trujamà) o dragoman era un terme per designar els traductors que servien d'intermediari entre persones de llengües diferents.
Nou!!: Fanariotes і Torsimany · Veure més »
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Fanariotes і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Fanariotes і Trebisonda · Veure més »
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Nou!!: Fanariotes і Tribut · Veure més »
Tudor Vladimirescu
Tudor Vladimirescu (1780 – 1821) fou un polític i militar romanès, que fou príncep de Valàquia i el líder de la Revolució de Valàquia de 1821.
Nou!!: Fanariotes і Tudor Vladimirescu · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Fanariotes і Valàquia · Veure més »
Vasile Alecsandri
Vasile Alecsandri, AFI (en algun lloc a l'actual província de Bacău, llavors Principat de Moldàvia 21 de juliol 1819 – Mircești, llavors Regne de Romania, 22 d'agost de 1890) fou un poeta, dramaturg, folklorista, polític, ministre i diplomàtic romanès, membre fundador de l'Acadèmia Romanesa, creador del teatre romanès i la literatura dramàtica a Romania, personalitat destaca a Moldàvia i després a Romania al llarg del.
Nou!!: Fanariotes і Vasile Alecsandri · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Fanariotes і Vassallatge · Veure més »
Vlad Țepeș
Vlad III, més conegut com a Vlad Țepeș (Vlad l'Empalador) o Vlad Dràcula (en romanès: Vlad Drăculea; Sighișoara, Transsilvània; 1428/1431 - 1476/1477) fou príncep de Valàquia i un heroi nacional de Romania.
Nou!!: Fanariotes і Vlad Țepeș · Veure més »
Voivoda
Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.
Nou!!: Fanariotes і Voivoda · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Fanariotes і 1453 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Fanariotes і 1461 · Veure més »
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fanariotes і 1673 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Fanariotes і 1711 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Fanariotes і 1774 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Fanariotes і 1820 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Fanariotes і 1821 · Veure més »
