Accés més ràpid que el navegador!
197 les relacions: Abraham Gotthelf Kästner, Ada Isabel Maddison, Adolf Hurwitz, Alexander Ostrowski, Alexandre Koyré, Alfred Haar, Algorisme, Anàlisi matemàtica, Andreas Speiser, Anell de polinomis, Anell euclidià, Anna Johnson Pell Wheeler, Anne Lucy Bosworth, Antigravetat, Arnold Sommerfeld, Arthur Hirsch, August Adler, Axioma, Axioma de Pasch, Axiomes de Hilbert, Àlgebra commutativa, Àlgebra homològica, Cardinalitat, Carl Gustav Hempel, Càlcul de variacions, Charles Albert Noble, Congrés Internacional de Matemàtics, Congrés Internacional de Matemàtics de 1900, Congrés Internacional de Matemàtics de 1904, Congrés Internacional de Matemàtics de 1908, Congrés Internacional de Matemàtics de 1928, Constant de Gelfond-Schneider, Constantin Carathéodory, Construcció amb regle i compàs, Corba de Hilbert, Corba de Peano, David Clinton Gillespie, David Enskog, Dècada del 1880, Dècada del 1890, Demostració (matemàtiques), Desigualtat de Hilbert, Dinàmica relativista, Dones i matemàtiques, Dunham Jackson, Earle Raymond Hedrick, Eduard Study, Elizabeth Stephansen, Emil Hilb, Emmy Noether, ..., Enter de Gauss, Entscheidungsproblem, Equació, Equació diofàntica, Erhard Schmidt, Erich Hecke, Ernst Hellinger, Ernst Zermelo, Espai de Hilbert, Espai vectorial, Eugene Paul Wigner, Felix Bernstein, Felix Klein, Ferdinand von Lindemann, Filosofia de les matemàtiques, Formalisme (matemàtiques), Funció d'Ackermann, Funció de Sudan, Georg Cantor, Georg Hamel, Grete Kahn, Grup abelià finit, Grup de Lie, Haskell Curry, Heinrich Behmann, Heinrich Behnke, Heinrich Weber, Hellmuth Kneser, Helmut Hasse, Hermann Minkowski, Hermann Weyl, Hermann Wiener, Hilary Putnam, Hilbert (desambiguació), Hipòtesi de Riemann, Hipòtesi del continu, Hiperoperació, Hotel infinit, Hugo Steinhaus, Hyman Levy, Ideal (matemàtiques), Intuïcionisme, Jacques Herbrand, Jürgen Moser, Johann Andreas Segner, John von Neumann, Kaliningrad, Karl Reinhardt, Kazimierz Ajdukiewicz, Klara Löbenstein, Kurt Gödel, Kurt Reidemeister, Laure Saint-Raymond, László Kalmár, Lògica, Lògica clàssica, Lògica de segon ordre, Lògica matemàtica, Leonard Nelson, Leonard Susskind, Llibres clàssics de la ciència, Llista de cràters de la Lluna: G-K, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Ludwig Bieberbach, Luitzen Egbertus Jan Brouwer, Maria Göppert-Mayer, Mary Frances Winston Newson, Matemàtic, Matemàtica pura, Matemàtiques, Mathematics Knows No Races, Mathematische Annalen, Max Born, Max Dehn, Max Mason, Màquina de Turing, Mecànica, Moritz Pasch, Moses Schönfinkel, Nicolas Bourbaki, Nombre irracional, Nombre real, Nombre transcendent, Norbert Wiener, Oliver Dimon Kellogg, Otto Blumenthal, Otto Neugebauer, Otto Toeplitz, Paradoxa de Protàgores, Paul Bernays, Paul Funk, Paul Gordan, Paul Nemenyi, Percy Daniell, Polinomi ciclotòmic, Portada/efemèride febrer 14, Principi de màxim de Hopf, Problema de decisió, Problema de Waring, Problemes de Hilbert, Problemes no resolts en matemàtiques, Procés estocàstic, Radi de Schwarzschild, Relativitat general, Resolvent (anàlisi matemàtica), Richard Courant, Robert Lee Moore, Roland Richardson, Rudolf Fueter, Ruth Moufang, Samuïl Xatunovski, Serguei Bernstein, Sistema formal, Srinivasa Ramanujan, Stefan Cohn-Vossen, Stjepan Mohorovičić, Tatiana Afanàssieva, Teiji Takagi, Teorema d'immersió de Nash, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de Lindemann-Weierstrass, Teorema de Noether, Teorema dels zeros de Hilbert, Teoria analítica de nombres, Teoria de conjunts, Teoria de Galois, Teoria de gauge, Teoria de grups, Teoria de la demostració, Teoria de nombres algebraics, Thomas Pynchon, Trigonometria esfèrica, Universitat de Königsberg, Universitat Georg-August de Göttingen, Valor propi, vector propi i espai propi, Vera Myller, Viatxeslav Stepànov, Virgínia Ragsdale, Wilhelm Ackermann, Wilhelm Blaschke, Wilhelm Süss, 14 de febrer, 1862, 1943, 23 de gener, 8 d'agost. Ampliar l'índex (147 més) »
Abraham Gotthelf Kästner
Abraham Kästner va ser un matemàtic i epigramatista alemany, del.
Nou!!: David Hilbert і Abraham Gotthelf Kästner · Veure més »
Ada Isabel Maddison
va ser una matemàtica britànica més coneguda pel seu treball sobre equacions diferencials.
Nou!!: David Hilbert і Ada Isabel Maddison · Veure més »
Adolf Hurwitz
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Adolf Hurwitz · Veure més »
Alexander Ostrowski
va ser un matemàtic nacionalitzat suís d'origen rus-ucraïnès.
Nou!!: David Hilbert і Alexander Ostrowski · Veure més »
Alexandre Koyré
Alexandre Koyré (Taganrog, Rússia, 29 d'agost de 1892 - París, 28 d'abril de 1964) va ser un filòsof i historiador de la ciència francès d'origen rus.
Nou!!: David Hilbert і Alexandre Koyré · Veure més »
Alfred Haar
va ser un matemàtic hongarès d'origen jueu.
Nou!!: David Hilbert і Alfred Haar · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: David Hilbert і Algorisme · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: David Hilbert і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Andreas Speiser
va ser un Matemàtic i filòsof suís.
Nou!!: David Hilbert і Andreas Speiser · Veure més »
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Nou!!: David Hilbert і Anell de polinomis · Veure més »
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Nou!!: David Hilbert і Anell euclidià · Veure més »
Anna Johnson Pell Wheeler
va ser una matemàtica estatunidenca.
Nou!!: David Hilbert і Anna Johnson Pell Wheeler · Veure més »
Anne Lucy Bosworth
va ser una matemàtica nord-americana que es va convertir en la primera professora de matemàtiques de l'actual Universitat de Rhode Island, i més tard va ser la primera estudiant de doctorat del matemàtic alemany David Hilbert.
Nou!!: David Hilbert і Anne Lucy Bosworth · Veure més »
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Nou!!: David Hilbert і Antigravetat · Veure més »
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Nou!!: David Hilbert і Arnold Sommerfeld · Veure més »
Arthur Hirsch
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Arthur Hirsch · Veure més »
August Adler
va ser un matemàtic txec.
Nou!!: David Hilbert і August Adler · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: David Hilbert і Axioma · Veure més »
Axioma de Pasch
L'axioma de Pasch és el resultat de la geometria plana usada per Euclides, encara que no pot derivar dels seus postulats.
Nou!!: David Hilbert і Axioma de Pasch · Veure més »
Axiomes de Hilbert
Els axiomes de Hilbert són un conjunt de 20 (originalment 21) hipòtesis proposades per David Hilbert el 1899 com el fonament per a un tractament modern de la geometria euclidiana.
Nou!!: David Hilbert і Axiomes de Hilbert · Veure més »
Àlgebra commutativa
L'àlgebra commutativa és la branca de l'àlgebra abstracta que estudia els anells commutatius, els seus ideals, i els seus mòduls sobre aquests anells.
Nou!!: David Hilbert і Àlgebra commutativa · Veure més »
Àlgebra homològica
L'àlgebra homològica és una noció bàsica de la topologia algebraica.
Nou!!: David Hilbert і Àlgebra homològica · Veure més »
Cardinalitat
En matemàtiques, la cardinalitat d'un conjunt és una mesura del "nombre d'elements del conjunt".
Nou!!: David Hilbert і Cardinalitat · Veure més »
Carl Gustav Hempel
Carl Gustav Hempel (Oranienburg, 8 de gener de 1905 - Princeton, Nova Jersey, 9 de novembre 1997) va ser un filòsof empirista lògic i epistemològic d'origen alemany nacionalitzat nord-americà, un dels principals fundadors del positivisme lògic.
Nou!!: David Hilbert і Carl Gustav Hempel · Veure més »
Càlcul de variacions
El càlcul de variacions es va desenvolupar a partir del problema de la corba braquistòcrona. El càlcul de variacions és un problema matemàtic consistent a buscar màxims i mínims (o més generalment extrems relatius) de funcionals continus definits sobre algun espai funcional.
Nou!!: David Hilbert і Càlcul de variacions · Veure més »
Charles Albert Noble
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: David Hilbert і Charles Albert Noble · Veure més »
Congrés Internacional de Matemàtics
El Congrés Internacional de Matemàtics (International Congress of Mathematicians, ICM en anglès) és el congrés més important en la comunitat matemàtica.
Nou!!: David Hilbert і Congrés Internacional de Matemàtics · Veure més »
Congrés Internacional de Matemàtics de 1900
El Congrés Internacional de Matemàtics de 1900 va ser el segon Congrés Internacional de Matemàtics celebrat a París, França, del 6 d'agost al 12 d'agost de 1900.
Nou!!: David Hilbert і Congrés Internacional de Matemàtics de 1900 · Veure més »
Congrés Internacional de Matemàtics de 1904
El Congrés Internacional de Matemàtics de 1904 va ser el tercer Congrés Internacional de Matemàtics celebrat del 8 d'agost al 13 d'agost de 1904 a Heidelberg, Alemanya.
Nou!!: David Hilbert і Congrés Internacional de Matemàtics de 1904 · Veure més »
Congrés Internacional de Matemàtics de 1908
El Congrés Internacional de Matemàtics de 1908 va ser el quart Congrés Internacional de Matemàtics celebrat del 6 d'abril a l'11 d'abril de 1908 a Roma, Itàlia.
Nou!!: David Hilbert і Congrés Internacional de Matemàtics de 1908 · Veure més »
Congrés Internacional de Matemàtics de 1928
El Congrés Internacional de Matemàtics de 1928 va ser el vuitè Congrés Internacional de Matemàtics celebrat a partir del 3 de setembre al 10 de setembre de 1928, a Bologna, Itàlia.
Nou!!: David Hilbert і Congrés Internacional de Matemàtics de 1928 · Veure més »
Constant de Gelfond-Schneider
La constant de Gelfond-Schneider, també anomenada nombre de Hilbert és igual a: 2^.
Nou!!: David Hilbert і Constant de Gelfond-Schneider · Veure més »
Constantin Carathéodory
va ser un matemàtic grec que va treballar, sobretot, a Alemanya la primera meitat del.
Nou!!: David Hilbert і Constantin Carathéodory · Veure més »
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Nou!!: David Hilbert і Construcció amb regle i compàs · Veure més »
Corba de Hilbert
Corba de Hilbert. A l'exemple es mostren els ordres 1 fins al 8. La corda va canviant de color progressivament de manera que indica l'ordre pel que passa per cada quadrant, representant per tant la distància recorreguda. La corba de Hilbert és una corba fractal contínua que recobreix el pla, descrita inicialment pel matemàtic alemany David Hilbert l'any 1891 com una variant de les corbes que recobreixen el pla descrites per Giuseppe Peano el 1890.
Nou!!: David Hilbert і Corba de Hilbert · Veure més »
Corba de Peano
Giuseppe Peano Una corba de Peano és una corba plana parametritzada per una funció contínua de l'interval unitat, exhaustiva cap al quadrat ×, és a dir que la corba passa per cada punt del pla: « omple l'espai ».
Nou!!: David Hilbert і Corba de Peano · Veure més »
David Clinton Gillespie
va ser un matemàtic nord-americà.
Nou!!: David Hilbert і David Clinton Gillespie · Veure més »
David Enskog
va ser un físic i matemàtic suec.
Nou!!: David Hilbert і David Enskog · Veure més »
Dècada del 1880
Formalment, la dècada del 1880 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1880 fins al 31 de desembre de 1889.
Nou!!: David Hilbert і Dècada del 1880 · Veure més »
Dècada del 1890
La dècada del 1890 comprèn el període entre l'1 de gener de 1890 al 31 de desembre de 1899.
Nou!!: David Hilbert і Dècada del 1890 · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: David Hilbert і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Desigualtat de Hilbert
En anàlisi matemàtica, una branca de les matemàtiques, la desigualtat de Hilbert afirma que \left|\sum_\dfrac\right|\le\pi\displaystyle\sum_|u_|^2.
Nou!!: David Hilbert і Desigualtat de Hilbert · Veure més »
Dinàmica relativista
La dinàmica relativista es refereix a una combinació de conceptes relativistes i quàntics que descriuen les relacions entre el moviment i les propietats d’un sistema relativista i les forces que actuen sobre el sistema.
Nou!!: David Hilbert і Dinàmica relativista · Veure més »
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Nou!!: David Hilbert і Dones i matemàtiques · Veure més »
Dunham Jackson
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: David Hilbert і Dunham Jackson · Veure més »
Earle Raymond Hedrick
va ser un matemàtic estatunidenc, que va ser rector de UCLA.
Nou!!: David Hilbert і Earle Raymond Hedrick · Veure més »
Eduard Study
va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en teoria dels invariants.
Nou!!: David Hilbert і Eduard Study · Veure més »
Elizabeth Stephansen
va ser una matemàtica noruega, que va ser la primera dona de Noruega en obtenir un doctorat (en qualsevol especialitat).
Nou!!: David Hilbert і Elizabeth Stephansen · Veure més »
Emil Hilb
va ser un matemàtic jueu alemany.
Nou!!: David Hilbert і Emil Hilb · Veure més »
Emmy Noether
fou una matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria d'invariants i coneguda per les seves contribucions a la física teòrica i l'àlgebra abstracta.
Nou!!: David Hilbert і Emmy Noether · Veure més »
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Nou!!: David Hilbert і Enter de Gauss · Veure més »
Entscheidungsproblem
El Entscheidungsproblem (en català: problema de decisió) fou el repte en lògica simbòlica de trobar un algorisme que decidís si una fórmula de càlcul de primer ordre és un teorema.
Nou!!: David Hilbert і Entscheidungsproblem · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: David Hilbert і Equació · Veure més »
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Nou!!: David Hilbert і Equació diofàntica · Veure més »
Erhard Schmidt
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Erhard Schmidt · Veure més »
Erich Hecke
va ser un matemàtic alemany especialitzat en teoria de nombres.
Nou!!: David Hilbert і Erich Hecke · Veure més »
Ernst Hellinger
va ser un matemàtic alemany, nacionalitzat nord-americà.
Nou!!: David Hilbert і Ernst Hellinger · Veure més »
Ernst Zermelo
Ernst Friedrich Ferdinand Zermelo (Berlín Juliol 27 de 1871 - 21 de maig de 1953) fou un matemàtic i filòsof Alemany.
Nou!!: David Hilbert і Ernst Zermelo · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: David Hilbert і Espai de Hilbert · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: David Hilbert і Espai vectorial · Veure més »
Eugene Paul Wigner
fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Nou!!: David Hilbert і Eugene Paul Wigner · Veure més »
Felix Bernstein
fou un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en estadística i en teoria de conjunts.
Nou!!: David Hilbert і Felix Bernstein · Veure més »
Felix Klein
Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849 – Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va estudiar les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes com a casos particulars de la geometria projectiva.
Nou!!: David Hilbert і Felix Klein · Veure més »
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Nou!!: David Hilbert і Ferdinand von Lindemann · Veure més »
Filosofia de les matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.
Nou!!: David Hilbert і Filosofia de les matemàtiques · Veure més »
Formalisme (matemàtiques)
El formalisme en filosofia de les matemàtiques, és una teoria que defensa que les proposicions matemàtiques (i lògiques) es poden entendre com el resultat de la manipulació de cadenes de símbols sota unes estrictes normes sintàctiques de transformació.
Nou!!: David Hilbert і Formalisme (matemàtiques) · Veure més »
Funció d'Ackermann
En teoria de la computació, la funció d'Ackermann és una funció recursiva que pren dos nombres naturals com arguments i retorna un únic nombre natural.
Nou!!: David Hilbert і Funció d'Ackermann · Veure més »
Funció de Sudan
En la teoria de la computació, la funció de Sudan és un exemple d'una funció recursiva, però no primitiva recursiva.
Nou!!: David Hilbert і Funció de Sudan · Veure més »
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Nou!!: David Hilbert і Georg Cantor · Veure més »
Georg Hamel
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Georg Hamel · Veure més »
Grete Kahn
va ser una matemàtica alemanya, víctima del Holocaust.
Nou!!: David Hilbert і Grete Kahn · Veure més »
Grup abelià finit
Leopold Kronecker (1823-1891) En matemàtiques i més precisament en àlgebra, els grups abelians finits corresponen a una subcategoria de la categoria dels grups.
Nou!!: David Hilbert і Grup abelià finit · Veure més »
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Nou!!: David Hilbert і Grup de Lie · Veure més »
Haskell Curry
va ser un matemàtic i lògic estatunidenc.
Nou!!: David Hilbert і Haskell Curry · Veure més »
Heinrich Behmann
Heinrich Behmann (Bremen-Aumund 10 de gener de 1891 - Bremen-Aumund 3 de febrer de 1970) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Heinrich Behmann · Veure més »
Heinrich Behnke
fou un matemàtic alemany especialista en anàlisi complexa.
Nou!!: David Hilbert і Heinrich Behnke · Veure més »
Heinrich Weber
Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, o més comunament Heinrich Weber (1842-1913) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.
Nou!!: David Hilbert і Heinrich Weber · Veure més »
Hellmuth Kneser
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Hellmuth Kneser · Veure més »
Helmut Hasse
va ser un matemàtic alemany del.
Nou!!: David Hilbert і Helmut Hasse · Veure més »
Hermann Minkowski
Hermann Minkowski (Aleksotas, Imperi Rus, 22 de juny del 1864 - Göttingen, Imperi alemany, 12 de gener del 1909) va ser un matemàtic alemany d'origen jueu que va desenvolupar la teoria geomètrica dels nombres.
Nou!!: David Hilbert і Hermann Minkowski · Veure més »
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Nou!!: David Hilbert і Hermann Weyl · Veure més »
Hermann Wiener
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Hermann Wiener · Veure més »
Hilary Putnam
Hilary Whitehall Putnam (Chicago, 31 de juliol de 1926 – Arlington, 13 de març de 2016) va ser un dels filòsofs més prolífics i importants de la postguerra.
Nou!!: David Hilbert і Hilary Putnam · Veure més »
Hilbert (desambiguació)
* Astronomia.
Nou!!: David Hilbert і Hilbert (desambiguació) · Veure més »
Hipòtesi de Riemann
Part real (en vermell) i part imaginària (en blau) de la línia crítica Re(''s'').
Nou!!: David Hilbert і Hipòtesi de Riemann · Veure més »
Hipòtesi del continu
En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).
Nou!!: David Hilbert і Hipòtesi del continu · Veure més »
Hiperoperació
En matemàtiques, la successió d'hiperoperació és una successió infinita d'operacions aritmètiques (anomenades hiperoperacions en aquest context) que comença amb una operació unària (la funció successor amb n.
Nou!!: David Hilbert і Hiperoperació · Veure més »
Hotel infinit
La paradoxa de Hilbert de l'hotel infinit és una faula inventada pel matemàtic David Hilbert per tal d'il·lustrar les aparents contradiccions que apareixen en tractar amb conjunts infinits.
Nou!!: David Hilbert і Hotel infinit · Veure més »
Hugo Steinhaus
va ser un matemàtic polonès especialitzat en anàlisi funcional i que va ser molt conegut per liderar l'Escola Matemàtica de Lwow entre les dues guerres mundials.
Nou!!: David Hilbert і Hugo Steinhaus · Veure més »
Hyman Levy
va ser un matemàtic, filòsof i polític jueu anglès.
Nou!!: David Hilbert і Hyman Levy · Veure més »
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Nou!!: David Hilbert і Ideal (matemàtiques) · Veure més »
Intuïcionisme
Lintuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes.
Nou!!: David Hilbert і Intuïcionisme · Veure més »
Jacques Herbrand
va ser un matemàtic francès del.
Nou!!: David Hilbert і Jacques Herbrand · Veure més »
Jürgen Moser
va ser un matemàtic germano-estatunidenc.
Nou!!: David Hilbert і Jürgen Moser · Veure més »
Johann Andreas Segner
Johann Andreas Segner (en hongarès: János-András Segner) fou un matemàtic d'origen hongarès del, que va ser el primer professor de matemàtiques a la universitat de Göttingen.
Nou!!: David Hilbert і Johann Andreas Segner · Veure més »
John von Neumann
fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.
Nou!!: David Hilbert і John von Neumann · Veure més »
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Nou!!: David Hilbert і Kaliningrad · Veure més »
Karl Reinhardt
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Karl Reinhardt · Veure més »
Kazimierz Ajdukiewicz
Kazimierz Ajdukiewicz (12 de desembre de 1890, Ternópil, a Galítsia quan formava part de l'Imperi Austrohongarès, actualment a Ucraïna - 12 d'abril de 1963, Varsòvia, Polònia) fou un filòsof polonès de l'Escola de Lviv-Varsòvia.
Nou!!: David Hilbert і Kazimierz Ajdukiewicz · Veure més »
Klara Löbenstein
va ser una matemàtica alemanya.
Nou!!: David Hilbert і Klara Löbenstein · Veure més »
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Nou!!: David Hilbert і Kurt Gödel · Veure més »
Kurt Reidemeister
Placa commemorativa a la Universitat de Göttingen va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Kurt Reidemeister · Veure més »
Laure Saint-Raymond
Laure Saint-Raymond (1975) és una matemàtica francesa, i professora de matemàtiques a l'École Normale Supérieure de Lyon.
Nou!!: David Hilbert і Laure Saint-Raymond · Veure més »
László Kalmár
va ser un matemàtic hongarès.
Nou!!: David Hilbert і László Kalmár · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: David Hilbert і Lògica · Veure més »
Lògica clàssica
La lògica clàssica o lògica estàndard és la classe de lògica intensament estudiada i més àmpliament utilitzada.
Nou!!: David Hilbert і Lògica clàssica · Veure més »
Lògica de segon ordre
Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.
Nou!!: David Hilbert і Lògica de segon ordre · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: David Hilbert і Lògica matemàtica · Veure més »
Leonard Nelson
Leonard Nelson (Berlín, Alemanya, 11 de juliol de 1882 - Göttingen, Alemanya, 29 d'octubre de 1927) va ser un matemàtic i filòsof alemany.
Nou!!: David Hilbert і Leonard Nelson · Veure més »
Leonard Susskind
Leonard Susskind Stanford (2013) Leonard Susskind (n. Nova York, 1940)seu 60è aniversari va ser celebrat amb un simposi especial a la Universitat de Stanford durant la vetllada del 20 a 21 maig 2000.
Nou!!: David Hilbert і Leonard Susskind · Veure més »
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Nou!!: David Hilbert і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »
Llista de cràters de la Lluna: G-K
Llista de cràters de la Lluna (G-K) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Nou!!: David Hilbert і Llista de cràters de la Lluna: G-K · Veure més »
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Nou!!: David Hilbert і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor · Veure més »
Ludwig Bieberbach
va ser un matemàtic alemany i políticament actiu nazi.
Nou!!: David Hilbert і Ludwig Bieberbach · Veure més »
Luitzen Egbertus Jan Brouwer
va ser un matemàtic neerlandès.
Nou!!: David Hilbert і Luitzen Egbertus Jan Brouwer · Veure més »
Maria Göppert-Mayer
Maria Göppert-Mayer (Katowice, 28 juny de 1906 – San Diego, 20 de febrer de 1972), també Maria Goeppert-Mayer, fou una física nord-americana, d'origen alemany, guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Nou!!: David Hilbert і Maria Göppert-Mayer · Veure més »
Mary Frances Winston Newson
Mary Frances Winston Newson (Forreston, Illinois, 7 d'agost de 1869 – Poolesville, Maryland, 5 de desembre de 1959) va ser una matemàtica estatunidenca.
Nou!!: David Hilbert і Mary Frances Winston Newson · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: David Hilbert і Matemàtic · Veure més »
Matemàtica pura
consulta.
Nou!!: David Hilbert і Matemàtica pura · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: David Hilbert і Matemàtiques · Veure més »
Mathematics Knows No Races
Les matemàtiques no saben les races, en anglès, Mathematics Knows No Races, va ser un discurs polític pronunciat per David Hilbert al Congrés Internacional de Matemàtics de 1928.
Nou!!: David Hilbert і Mathematics Knows No Races · Veure més »
Mathematische Annalen
Mathematische Annalen (abreviadament Math. Ann. o, antigament, Math. Annal.; Codi ISSN 0025-5831) és una revista científica alemanya de Matemàtiques fundada l'any 1868 per Alfred Clebsch i Carl Neumann.
Nou!!: David Hilbert і Mathematische Annalen · Veure més »
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: David Hilbert і Max Born · Veure més »
Max Dehn
va ser un matemàtic jueu-alemany, emigrat als Estats Units.
Nou!!: David Hilbert і Max Dehn · Veure més »
Max Mason
va ser un matemàtic nord-americà.
Nou!!: David Hilbert і Max Mason · Veure més »
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Nou!!: David Hilbert і Màquina de Turing · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: David Hilbert і Mecànica · Veure més »
Moritz Pasch
Moritz Pasch (1843-1930) va ser un matemàtic alemany conegut per haver estat el primer en exposar la geometria de forma purament axiomàtica.
Nou!!: David Hilbert і Moritz Pasch · Veure més »
Moses Schönfinkel
Moissei Eliévitx Xeinfinkel, Моисей Эльевич Шейнфинкель, patronímics opcionals Ильич Ílitx i Исаевич Issàievitx, conegut habitualment amb la versió en alemany del seu nom, Moses Schönfinkel, (4 setembre 1889 Iekaterinoslav (en l'actualitat Dniprò, Ucraïna) - 1942 Moscou), fou un lògic i matemàtic rus d'origen jueu, conegut pel descobriment de la lògica combinatòria.
Nou!!: David Hilbert і Moses Schönfinkel · Veure més »
Nicolas Bourbaki
N.
Nou!!: David Hilbert і Nicolas Bourbaki · Veure més »
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Nou!!: David Hilbert і Nombre irracional · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: David Hilbert і Nombre real · Veure més »
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Nou!!: David Hilbert і Nombre transcendent · Veure més »
Norbert Wiener
és un dels científics més brillants i influents del.
Nou!!: David Hilbert і Norbert Wiener · Veure més »
Oliver Dimon Kellogg
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: David Hilbert і Oliver Dimon Kellogg · Veure més »
Otto Blumenthal
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Otto Blumenthal · Veure més »
Otto Neugebauer
va ser un dels historiadors de les matemàtiques més originals del.
Nou!!: David Hilbert і Otto Neugebauer · Veure més »
Otto Toeplitz
va ser un matemàtic jueu-alemany especialitzat en anàlisi funcional.
Nou!!: David Hilbert і Otto Toeplitz · Veure més »
Paradoxa de Protàgores
La paradoxa de Protàgores o paradoxa d'Evatle és una paradoxa atribuïda al filòsof Protàgores, que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són indecidibles, tal com demostrà Kurt Gödel, seguint les propostes de David Hilbert.
Nou!!: David Hilbert і Paradoxa de Protàgores · Veure més »
Paul Bernays
va ser un matemàtic suís que va fer contribucions significatives a la lògica matemàtica, teoria axiomàtica de conjunts, i la filosofia de la matemàtica.
Nou!!: David Hilbert і Paul Bernays · Veure més »
Paul Funk
va ser un matemàtic austríac que es va dedicar a la geometria i al càlcul de variacions, pel qual és més conegut i sobre el que va escriure l'obra de referènciaVariationsrechnung und ihre Anwendung in Physik und Technik (Grundlehren der Mathematischen Wissenschaften, Springer-Verlag, 1962).
Nou!!: David Hilbert і Paul Funk · Veure més »
Paul Gordan
Paul Albert Gordan (1837-1912) va ser un matemàtic alemany, que es va especialitzar en la teoria dels invariants.
Nou!!: David Hilbert і Paul Gordan · Veure més »
Paul Nemenyi
Paul Felix Nemenyi (en; 5 de juny de 1895 – 1 de març de 1952) va ser un matemàtic i físic hongarès especialitzat en mecànica de continus.
Nou!!: David Hilbert і Paul Nemenyi · Veure més »
Percy Daniell
va ser un matemàtic britànic nascut a Xile.
Nou!!: David Hilbert і Percy Daniell · Veure més »
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Nou!!: David Hilbert і Polinomi ciclotòmic · Veure més »
Portada/efemèride febrer 14
14.
Nou!!: David Hilbert і Portada/efemèride febrer 14 · Veure més »
Principi de màxim de Hopf
El principi de màxim de Hopf és un principi de màxim en la teoria d'equacions diferencials parcials el·líptiques de segon ordre i s'ha descrit com el "resultat clàssic i bàsic" d'aquesta teoria.
Nou!!: David Hilbert і Principi de màxim de Hopf · Veure més »
Problema de decisió
En teoria de la computabilitat i en complexitat computacional, un problema de decisió és una qüestió en algun sistema formal amb una resposta sí o no.
Nou!!: David Hilbert і Problema de decisió · Veure més »
Problema de Waring
En la teoria dels nombres, el problema de Waring és una famosa conjectura que va ser proposada pel matemàtic anglès Edward Waring (1734-1798) en el seu llibre Meditationes Algebraicae, l'any 1770.
Nou!!: David Hilbert і Problema de Waring · Veure més »
Problemes de Hilbert
El matemàtic alemany David Hilbert. Els problemes de Hilbert són un conjunt de 23 problemes matemàtics, originalment sense resoldre, que el matemàtic alemany David Hilbert presentà al Segon Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat a París l'agost de 1900.
Nou!!: David Hilbert і Problemes de Hilbert · Veure més »
Problemes no resolts en matemàtiques
Els problemes no resolts en matemàtiques són una sèrie d'enunciats o conjectures matemàtiques sobre els quals existeix una forta evidència empírica que són certs però dels quals no es coneix una demostració matemàtica rigorosa.
Nou!!: David Hilbert і Problemes no resolts en matemàtiques · Veure més »
Procés estocàstic
L'índex borsari és un exemple de procés estocàstic de tipus no estacionari (per això no es pot predir) En teoria de probabilitat i generalment en el camp estadístic, un procés aleatori o procés estocàstic és un concepte matemàtic normalment definit com un conjunt de variables aleatòries.
Nou!!: David Hilbert і Procés estocàstic · Veure més »
Radi de Schwarzschild
Radi de Schwarzschild a un forat negre. El radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior.
Nou!!: David Hilbert і Radi de Schwarzschild · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: David Hilbert і Relativitat general · Veure més »
Resolvent (anàlisi matemàtica)
En matemàtiques, la resolvent és una tècnica que consisteix a aplicar conceptes de l'anàlisi complexa a l'estudi de l'espectre d'un operador sobre un espai de Hilbert o sobre un espai més general.
Nou!!: David Hilbert і Resolvent (anàlisi matemàtica) · Veure més »
Richard Courant
va ser un matemàtic alemany, nacionalitzat nord-americà.
Nou!!: David Hilbert і Richard Courant · Veure més »
Robert Lee Moore
va ser un matemàtic estatunidenc, conegut pels seus mètodes didàctics.
Nou!!: David Hilbert і Robert Lee Moore · Veure més »
Roland Richardson
va ser un matemàtic canadenc que va treballar als Estats Units.
Nou!!: David Hilbert і Roland Richardson · Veure més »
Rudolf Fueter
va ser un matemàtic suís.
Nou!!: David Hilbert і Rudolf Fueter · Veure més »
Ruth Moufang
va ser una matemàtica alemanya.
Nou!!: David Hilbert і Ruth Moufang · Veure més »
Samuïl Xatunovski
Samuïl Xatunovski (25 de març del 1859 - 27 de març del 1929) fou un matemàtic rus d'origen jueu.
Nou!!: David Hilbert і Samuïl Xatunovski · Veure més »
Serguei Bernstein
va ser un matemàtic rus.
Nou!!: David Hilbert і Serguei Bernstein · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: David Hilbert і Sistema formal · Veure més »
Srinivasa Ramanujan
va ser un matemàtic indi, que, amb molt poca formació reglada en matemàtiques pures, va fer contribucions substancials a l'anàlisi matemàtica, la teoria de nombres, les sèries infinites i les fraccions contínues.
Nou!!: David Hilbert і Srinivasa Ramanujan · Veure més »
Stefan Cohn-Vossen
va ser un matemàtic jueu alemany emigrat a la Unió Soviètica.
Nou!!: David Hilbert і Stefan Cohn-Vossen · Veure més »
Stjepan Mohorovičić
Stjepan Mohorovičić (Bakar, Croàcia, 20 d'agost de 1890 - Zagreb, 13 de febrer de 1980) va ser un físic i geofísic croat, fill del geofísic de fama mundial Andrija Mohorovičić.
Nou!!: David Hilbert і Stjepan Mohorovičić · Veure més »
Tatiana Afanàssieva
() (també coneguda com a Tatiana Ehrenfest-Afanaseva o amb la transcripció neerlandesa del seu nom, Tatjana Aleksejevna Afanasjeva) fou una matemàtica russa i neerlandesa que va fer contribucions als camps de mecànica estadística i termodinàmica estadística.
Nou!!: David Hilbert і Tatiana Afanàssieva · Veure més »
Teiji Takagi
va ser un matemàtic japonès.
Nou!!: David Hilbert і Teiji Takagi · Veure més »
Teorema d'immersió de Nash
Els teoremes d'immersió de Nash (o teoremes d'immersió), anomenats així en honor a John Forbes Nash Jr., afirmen que cada varietat de Riemann pot ser isomètricament immers en algun espai euclidià.
Nou!!: David Hilbert і Teorema d'immersió de Nash · Veure més »
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Nou!!: David Hilbert і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Nou!!: David Hilbert і Teorema de la suma de dos quadrats · Veure més »
Teorema de Lindemann-Weierstrass
En matemàtiques, el teorema de Lindemann-Weierstrass és un resultat molt útil per establir la transcendència d'un nombre.
Nou!!: David Hilbert і Teorema de Lindemann-Weierstrass · Veure més »
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Nou!!: David Hilbert і Teorema de Noether · Veure més »
Teorema dels zeros de Hilbert
El teorema dels zeros de Hilbert, anomenat de vegades Nullstellensatz, és un teorema central de geometria algebraica que relaciona els ideals amb les varietats algebraiques.
Nou!!: David Hilbert і Teorema dels zeros de Hilbert · Veure més »
Teoria analítica de nombres
argument del valor. En matemàtiques, la teoria analítica de nombres és la branca de la teoria de nombres que fa servir mètodes de l'anàlisi matemàtica per resoldre problemes sobre els enters.
Nou!!: David Hilbert і Teoria analítica de nombres · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: David Hilbert і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: David Hilbert і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: David Hilbert і Teoria de gauge · Veure més »
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Nou!!: David Hilbert і Teoria de grups · Veure més »
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.
Nou!!: David Hilbert і Teoria de la demostració · Veure més »
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Nou!!: David Hilbert і Teoria de nombres algebraics · Veure més »
Thomas Pynchon
Thomas Ruggles Pynchon, Jr. (Glen Cove, Nova York, 8 de maig de 1937) és un escriptor estatunidenc.
Nou!!: David Hilbert і Thomas Pynchon · Veure més »
Trigonometria esfèrica
Triangle esfèric trirectangle ('' els seus angles sumen ''': 270°). La trigonometria esfèrica és un conjunt de relacions anàlogues a les de la trigonometria plana, però en aquest cas, amb angles i distàncies disposades sobre una esfera.
Nou!!: David Hilbert і Trigonometria esfèrica · Veure més »
Universitat de Königsberg
La Universitat de Königsberg (en alemany: Albertus-Universität Königsberg) va ser la universitat de Königsberg, a Prússia Oriental.
Nou!!: David Hilbert і Universitat de Königsberg · Veure més »
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Nou!!: David Hilbert і Universitat Georg-August de Göttingen · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: David Hilbert і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Vera Myller
Vera Myller (Sant Petersburg, 1 de desembre de 1880 - 12 de desembre de 1970) va ser una matemàtica russa que va obtenir el seu doctorat a Alemanya amb David Hilbert i es va convertir en la primera dona professora universitària a Romania.
Nou!!: David Hilbert і Vera Myller · Veure més »
Viatxeslav Stepànov
va ser un matemàtic soviètic.
Nou!!: David Hilbert і Viatxeslav Stepànov · Veure més »
Virgínia Ragsdale
va ser una matemàtica especialitzada en corbes algebraiques i professora.
Nou!!: David Hilbert і Virgínia Ragsdale · Veure més »
Wilhelm Ackermann
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: David Hilbert і Wilhelm Ackermann · Veure més »
Wilhelm Blaschke
va ser un matemàtic austríac especialitzat en geometria diferencial que va treballar a Alemanya.
Nou!!: David Hilbert і Wilhelm Blaschke · Veure més »
Wilhelm Süss
va ser un matemàtic alemany, fundador i primer director de l'Institut de Recerca Matemàtica d'Oberwolfach.
Nou!!: David Hilbert і Wilhelm Süss · Veure més »
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: David Hilbert і 14 de febrer · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: David Hilbert і 1862 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: David Hilbert і 1943 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: David Hilbert і 23 de gener · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: David Hilbert і 8 d'agost · Veure més »
