Taula de continguts
26 les relacions: Algorisme, Alonzo Church, Axioma, David Hilbert, Entscheidungsproblem, Estadística, Fórmula (lògica), Giuseppe Peano, Gramàtica, Gramàtica formal, Informàtica, Kurt Gödel, Lògica, Lògica matemàtica, Llenguatge formal, Llenguatge formalitzat, Matemàtiques, Metallenguatge, Model conceptual, Problema de decisió, Regla d'inferència, Símbol, Teorema, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teoria de la informació, 1931.
- Llenguatges formals
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Veure Sistema formal і Algorisme
Alonzo Church
fou un matemàtic americà i lògic que va fer importants contribucions a la lògica matemàtica i als fonaments la informàtica teòrica.
Veure Sistema formal і Alonzo Church
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Sistema formal і Axioma
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Veure Sistema formal і David Hilbert
Entscheidungsproblem
El Entscheidungsproblem (en català: problema de decisió) fou el repte en lògica simbòlica de trobar un algorisme que decidís si una fórmula de càlcul de primer ordre és un teorema.
Veure Sistema formal і Entscheidungsproblem
Estadística
lang.
Veure Sistema formal і Estadística
Fórmula (lògica)
En lògica matemàtica, una fórmula és un objecte sintàctic formal que expressa una proposició.
Veure Sistema formal і Fórmula (lògica)
Giuseppe Peano
Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858 – 20 d'abril, 1932) va ser un matemàtic i filòsof italià, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts.
Veure Sistema formal і Giuseppe Peano
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Sistema formal і Gramàtica
Gramàtica formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. Una gramàtica formal és un objecte o model matemàtic que permet especificar un llenguatge o llengua, és a dir, és el conjunt de regles capaços de generar totes les possibilitats combinatòries de l'idioma, ja sigui aquest un llenguatge formal o un llenguatge natural.
Veure Sistema formal і Gramàtica formal
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Veure Sistema formal і Informàtica
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Veure Sistema formal і Kurt Gödel
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Sistema formal і Lògica
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Sistema formal і Lògica matemàtica
Llenguatge formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.
Veure Sistema formal і Llenguatge formal
Llenguatge formalitzat
Una de les característiques essencials de la ciència és el llenguatge formalitzat o, més ben dit, el procés de formalització del llenguatge.
Veure Sistema formal і Llenguatge formalitzat
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Sistema formal і Matemàtiques
Metallenguatge
Dins l'entorn de la lògica i filosofia del llenguatge, un metallenguatge és un llenguatge que s'usa per parlar sobre un altre llenguatge.
Veure Sistema formal і Metallenguatge
Model conceptual
En el sentit més general, un model és tot allò que s'utilitza de qualsevol manera, per representar qualsevol altra cosa.
Veure Sistema formal і Model conceptual
Problema de decisió
En teoria de la computabilitat i en complexitat computacional, un problema de decisió és una qüestió en algun sistema formal amb una resposta sí o no.
Veure Sistema formal і Problema de decisió
Regla d'inferència
En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.
Veure Sistema formal і Regla d'inferència
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Veure Sistema formal і Símbol
Teorema
editor.
Veure Sistema formal і Teorema
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Veure Sistema formal і Teorema d'incompletesa de Gödel
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Veure Sistema formal і Teoria de la informació
1931
;Països Catalans.
Veure Sistema formal і 1931
Vegeu també
Llenguatges formals
- Bigrama
- Cadena (informàtica)
- Clausura de Kleene
- Demostració
- Expressió regular
- Fórmula ben formada
- Forma de Backus i Naur
- Forma de Backus i Naur Ampliada
- Forma normal de Chomsky
- Gramàtica de concatenació de rang
- Gramàtica formal
- Gramàtica indexada
- Gramàtica lliure de context
- Gramàtica lliure de context determinista
- Gramàtica recursiva
- Gramàtica regular
- Gramàtica sense restriccions
- Gramàtica sensible al context
- Interpretació (lògica)
- Jerarquia de Chomsky
- Lema de bombament per a llenguatges regulars
- Llenguatge de marques
- Llenguatge enumerable recursivament
- Llenguatge formal
- Llenguatge indexat
- Llenguatge lliure d'estrella
- Llenguatge lliure de context
- Llenguatge recursiu
- Llenguatge regular
- Llenguatge sensible al context
- Màquina de Turing
- SCIgen
- Sistema abstracte de reescriptura
- Sistema de numeració unari
- Sistema formal
- Trencaclosques MU
També conegut com Sistema axiomàtic, Sistema lògic, Sistemes lògics.