Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat d'Hainaut

Índex Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

223 les relacions: Albert I de Wittelsbach, Albert VII d'Àustria, Amauri de Valenciennes, Antic règim, Antoni de Borgonya, Arnold de Valenciennes, Arnold III de Flandes, Ath, Avesnes-sur-Helpe, Balduí de Bèlgica, Balduí I de Constantinoble, Balduí II d'Hainaut, Balduí III d'Hainaut, Balduí IV d'Hainaut, Balduí IV de Flandes, Balduí V d'Hainaut, Balduí V de Flandes, Balduí VI de Flandes, Bavay, Bèlgica, Beaumont, Belœil, Berlaimont, Binche, Bohèmia, Bouchain, Boussu, Braine-le-Château, Braine-le-Comte, Cambrai, Carles el Calb, Carles I de Borgonya, Carles I de Valois, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carnières, Castellania, Charleroi, Chièvres, Chimay, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Comtat de Gueldre, Comtat de Luxemburg, Comtat de Namur, Comtat de Xampanya, Comtat de Zelanda, Condé-sur-l'Escaut, ..., Congrés de Viena, Denain, Disset Províncies, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Clèveris, Enghien, Enric de Grosmont, Enric I de Xampanya, Enric V de Luxemburg, Escalda, Famars, Felip I de Castella, Felip II de Borgonya, Felip II de Castella, Felip III de Borgonya, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran de Flandes, Feu, Florenci IV d'Holanda, Fontaine-l'Évêque, França, Godofreu de Baixa Lotaríngia, Godofreu I de Namur, Godofreu I de Verdun, Grand-Reng, Guillem I d'Hainaut, Guillem I de Wittelsbach, Guillem I dels Països Baixos, Guillem II d'Hainaut, Guillem II de Dampierre, Guillem II de Wittelsbach, Guillem IV de Baviera, Hainaut, Haine, Halle (Bèlgica), Hasnon, Imperi Romà, Jacquelina de Baviera, Jemappes, Jemappes (departament), Joan I d'Hainaut, Joan I de Borgonya, Joan III de Brabant, Joan IV de Brabant, Joana de Brabant, Joana de Flandes, Joana de Valois, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Landrecies, Le Quesnoy, Le Rœulx, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lessines, Leuze-en-Hainaut, Lluís el Germànic, Lluís III d'Alemanya, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lotari I, Marc (moneda), Margarida de Borgonya i de França, Margarida I de Flandes, Margarida II d'Hainaut, Margarida II de Flandes, Margarida, comtessa d'Anjou, Maria de Borgonya, Maria de França, Maria de Xampanya, Maria Teresa I d'Àustria, Maroilles, Maubeuge, Merbes-le-Château, Mons, Nervis, Neuville-sur-Escaut, Països Baixos austríacs, Països Baixos espanyols, Péruwelz, Piemont, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Quiévrain, Regne de França, Regne de Lotaríngia, Regne Unit dels Països Baixos, Renyer I, Renyer V d'Hainaut, Renyers, Revolució belga, Riquer de Mons, Riquilda d'Hainaut, Robert I de Flandes, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Denis, Saint-Ghislain, Senyoria de Dampierre, Sigard d'Hainaut, Soignies, Solesmes (Nord), Subdivisions de Bèlgica, Teodoric d'Alsàcia, Teoduí de Baviera, Tomàs II de Savoia, Tractat d'Utrecht, Tractat de Londres (1839), Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Unió personal, Valenciennes, Wattignies, Werner d'Hesbaye, 1006, 1013, 1035, 1039, 1041, 1045, 1051, 1066, 1070, 1071, 1098, 1120, 1130, 1171, 1191, 1195, 1202, 1244, 1250, 1257, 1280, 1297, 1304, 1324, 1337, 1345, 1352, 1354, 1356, 1358, 1385, 1394, 1404, 1417, 1418, 1428, 1433, 1467, 1477, 1482, 1549, 1659, 1678, 1713, 1795, 1815, 1830, 843, 870, 880, 898, 920, 925, 932, 940, 958, 964, 973, 974, 998. Ampliar l'índex (173 més) »

Albert I de Wittelsbach

Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Albert I de Wittelsbach · Veure més »

Albert VII d'Àustria

Albert VII d'Àustria (Viena, 13 de novembre de 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 13 de juliol de 1621) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Albert VII d'Àustria · Veure més »

Amauri de Valenciennes

Amauri de Valenciennes fou comte i marquès de Valenciennes.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Amauri de Valenciennes · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Antic règim · Veure més »

Antoni de Borgonya

Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Antoni de Borgonya · Veure més »

Arnold de Valenciennes

Arnold de Valenciennes o de Cambrai fou comte de Cambresis (Arnold II) i comte i marquès de Valenciennes fill d'Arnold I comte de Cambrai.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Arnold de Valenciennes · Veure més »

Arnold III de Flandes

Arnold III de Flandes, dit Arnold el Desgraciat, nascut el 1054 mort a Bavinchove, prop de Cassel el 22 de febrer de 1071, va ser comte de Flandes i d'Hainaut de 1070 a 1071.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Arnold III de Flandes · Veure més »

Ath

Ath (en való Ate, en picard Ât, neerlandès Aat) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Ath · Veure més »

Avesnes-sur-Helpe

Avesnes-sur-Helpe és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Avesnes-sur-Helpe · Veure més »

Balduí de Bèlgica

Balduí de Bèlgica (Brussel·les, 1930 — Motril, Província de Granada, 1993) fou rei dels belgues des de 1951 fins a la seva mort.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Balduí de Bèlgica · Veure més »

Balduí I de Constantinoble

Balduí I (1171- 1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí de Constantinoble.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Balduí I de Constantinoble · Veure més »

Balduí II d'Hainaut

Balduí II d'Hainaut (nascut al voltant de 1056, mort a Àsia Menor en 1098 prop de Nicea) va ser comte d'Hainaut i Valenciennes (1071-1098) i senyor de Beaumont (Hainaut) a la mort de la seva mare Riquilda d'Hainaut.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Balduí II d'Hainaut · Veure més »

Balduí III d'Hainaut

Balduí III, nascut el 1088, mort el 1120, va ser comte d'Hainaut de 1098 a 1120.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Balduí III d'Hainaut · Veure més »

Balduí IV d'Hainaut

Balduí IV d'Hainaut, dit "el Constructor" (nascut el 1108, mort el 8 de novembre de 1171) fou comte d'Hainaut de 1120 a 1171, fill de Balduí III comte d'Hainaut, i de Yolanda de Wassemberg.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Balduí IV d'Hainaut · Veure més »

Balduí IV de Flandes

Balduí IV de Flandes, dit Balduí el Barbut o Balduí Bella Barba (980 - † 30 de maig de 1035.) fou comte de Flandes (987 - 1035).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Balduí IV de Flandes · Veure més »

Balduí V d'Hainaut

Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Balduí V d'Hainaut · Veure més »

Balduí V de Flandes

Balduí V de Flandes dit el Pietós o Balduí de Lille (nascut vers 1012 a Arràs - mort 1 de setembre de 1067 a Lilla) fou comte de Flandes de 1035 a 1067.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Balduí V de Flandes · Veure més »

Balduí VI de Flandes

Balduí VI de Flandes, conegut també com a Balduí de Mons, Balduí d'Hasnon o Balduí el Bo (°vers 1030 - † 1070) fou el fill del comte Balduí V i d'Adela de França (1009 - 1079), comtessa de Corbie, i per tant per la seva mare, el nét del rei de França Robert II.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Balduí VI de Flandes · Veure més »

Bavay

Bavay és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Bavay · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Bèlgica · Veure més »

Beaumont

* Toponímia.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Beaumont · Veure més »

Belœil

Belœil (en picard Beuleul) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Belœil · Veure més »

Berlaimont

Berlaimont és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Berlaimont · Veure més »

Binche

Binche (en picard Bince) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Binche · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Bohèmia · Veure més »

Bouchain

Bouchain és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Bouchain · Veure més »

Boussu

Boussu (en picard Boussu-dlé-Mont) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona, dins la regió natural del Borinage.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Boussu · Veure més »

Braine-le-Château

Braine-le-Château (en való Brinne-Tchestea, neerlandès Kasteelbrakel) és un municipi belga del Brabant Való a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Braine-le-Château · Veure més »

Braine-le-Comte

Braine-le-Comte (en való Brinne-e-Hinnot, neerlandès 's-Gravenbrakel) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Braine-le-Comte · Veure més »

Cambrai

Cambrai és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Cambrai · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Carles el Calb · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Carles I de Borgonya · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325), príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Carles I de Valois · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II, anomenat l'Embruixat (el Hechizado, en castellà; Madrid 1661 - ídem 1700) fou monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Carles II de Castella · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carnières

Carnières és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Carnières · Veure més »

Castellania

Castellania és una comune (municipi) a la Província d'Alessandria a la regió del Piemont, a uns cent km al sud-oest de Torí i a uns trenta km al sud-est d'Alessandria.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Castellania · Veure més »

Charleroi

Belfort de Charleroi. Charleroi (Chålerwè o Tchålerwè en való) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Charleroi · Veure més »

Chièvres

Chièvres (en való Chieves) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Chièvres · Veure més »

Chimay

Castell de Chimay. Chimay (Chimai en való) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Chimay · Veure més »

Comtat (edat mitjana)

Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Comtat (edat mitjana) · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres províncies.). Per als afers eclèsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de Gueldre

Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Comtat de Gueldre · Veure més »

Comtat de Luxemburg

El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Comtat de Luxemburg · Veure més »

Comtat de Namur

El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Comtat de Namur · Veure més »

Comtat de Xampanya

Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar. El comtat va tenir autoritat feudal sobre diverses senyories i comtats com Rumigny, Châtillon, Epernay, Vitry, Nogent, Château Renard, Mezières, Bray, Grandpré, Braine, Joinville, Rethel, Porcien, Joigny, Bar-sur-Aube i Bar-sur-Seine.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Comtat de Xampanya · Veure més »

Comtat de Zelanda

Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Comtat de Zelanda · Veure més »

Condé-sur-l'Escaut

Condé-sur-l'Escaut és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Condé-sur-l'Escaut · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Congrés de Viena · Veure més »

Denain

Denain és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Denain · Veure més »

Disset Províncies

Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del segle XIV al XVI també anomenats Països Baixos.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Disset Províncies · Veure més »

Ducat de Baixa Lorena

La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »

Ducat de Borgonya

Armes dels ducs de Borgonya, incloent els principals símbols de la Dinastia Capet i Valois El Ducat de Borgonya (877 – 1477) té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini dels Regne Franc.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Clèveris

Situació del ducat de Clèveris El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Ducat de Clèveris · Veure més »

Enghien

Enghien (en való Inguî, en neerlandès Edingen) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona, però és un dels municipis amb facilitats lingüístiques per a la minoria neerlandesa.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Enghien · Veure més »

Enric de Grosmont

Enric de Grosmont KG (vers 1310 - 23 de març de 1361), Duc de Lancaster, va ser un membre de la família reial anglesa al segle XIV i un diplomàtic i militar prominent.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Enric de Grosmont · Veure més »

Enric I de Xampanya

Segell d'Enric I de Xampanya amb escarboncle Recreació del segell d'Enric I de Xampanya amb escarboncle Recreació de l'escut amb escarboncle d'Enric I de Xampanya Enric I de Xampanya (? - 17 de març de 1181), conegut com el Liberal, va ser comte de Xampanya (1152-1181).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Enric I de Xampanya · Veure més »

Enric V de Luxemburg

Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Enric V de Luxemburg · Veure més »

Escalda

L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Escalda · Veure més »

Famars

Famars és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Famars · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Felip I de Castella · Veure més »

Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès "hardi", generalment lAgosarat o lIntrèpid) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i Duc de Borgonya (1363-1404); Comte de Turena (1360-1363); Comte de Nevers (1384-1385), Comte de Rethel (1384-1393); Comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); Comte de Charolais (1390-1404) i Duc de Limburg (1396-1404).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Felip II de Borgonya · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Borgonya

Felip III de Borgonya el Bo (Dijon 1396 - Bruges 1467), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Felip III de Borgonya · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran de Flandes

Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Ferran de Flandes · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat a canvi que se li lliurés un domini reial.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Feu · Veure més »

Florenci IV d'Holanda

Florenci IV d'Holanda (La Haia, 24 de juny de 1210) - Corbie, 19 de juliol de 1234) va ser comte d'Holanda des 1222 a 1234. Era fill de Guillem I, comte d'Holanda, i d'Adelaida de Gueldre.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Florenci IV d'Holanda · Veure més »

Fontaine-l'Évêque

Fontaine-l'Évêque (en való Fontinne-l'-Eveke) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Fontaine-l'Évêque · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і França · Veure més »

Godofreu de Baixa Lotaríngia

Godofreu (Godofreu de Metz o Godofreu de Julichgau, + 964) va ser comte d'Hainaut 958-964, vi-duc de la Baixa Lotaríngia 959-964 i comte de Julichgau (962-964).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Godofreu de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Godofreu I de Namur

Godofreu I de Namur (nascut el 1068 i mort el 19 d'agost de 1139) fou comte de Château-Porcien de 1087 a 1102, i després comte de Namur de 1105 a 1139.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Godofreu I de Namur · Veure més »

Godofreu I de Verdun

Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Godofreu I de Verdun · Veure més »

Grand-Reng

Grand-Reng és un nucli del municipi d'Erquelinnes a la província d'Hainaut a la regió valona de Bèlgica, a la frontera amb França.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Grand-Reng · Veure més »

Guillem I d'Hainaut

Guillem I d'Hainaut (circa 1286 - Valenciennes, 7 de juny de 1337) va ser comte d'Hainaut des 1304 a 1337 i comte d'Holanda (Guillem III d'Holanda) des 1304 a 1337.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Guillem I d'Hainaut · Veure més »

Guillem I de Wittelsbach

Guillem I de Wittelsbach, successivament duc de Baviera, de la Baixa Baviera i de Baviera-Straubing (Frankfurt del Main, 12 de maig de 1330 - 15 d'abril de 1389 a Le Quesnoy), va ser el segon fill de l'emperador Lluís IV de Baviera de la seva segona esposa Margarida d'Holanda i Hainaut.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Guillem I de Wittelsbach · Veure més »

Guillem I dels Països Baixos

Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Guillem I dels Països Baixos · Veure més »

Guillem II d'Hainaut

Guillem II d'Hainaut (1307) - Staveren, 26 de setembre de 1345) va ser comte d'Hainaut, comte d'Holanda (Guillem IV d'Holanda) i de Zelanda des 1337 a 1345. Era fill de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Guillem II d'Hainaut · Veure més »

Guillem II de Dampierre

Guillem II de Dampierre (1196 - 3 de setembre de 1231) va ser senyor de Dampierre.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Guillem II de Dampierre · Veure més »

Guillem II de Wittelsbach

Guillem II de Baviera-Straubing (La Haia ?, 5 d'abril del 1365 - Bouchain (Nord), 30 de maig del 1417) també comte Guillem VI d'Holanda, comte Guillem IV d'Hainaut i comte Guillem V de Zelanda, fou un duc de Baviera i comte als Països Baixos, que va governar des 1404 a 1417, quan va morir d'una mossegada de gos.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Guillem II de Wittelsbach · Veure més »

Guillem IV de Baviera

Guillem IV de Baviera (en alemany Wilhelm IV, Herzog von Bayern) (13 de novembre de 1493 - 7 de març de 1550) va ser duc de Baviera des 1508 a 1550, i des de 1516 fins al 1545 juntament amb el seu germà menor, Lluís X, duc de Baviera.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Guillem IV de Baviera · Veure més »

Hainaut

Hainaut (neerlandès Henegouwen, alemany Hennegau, picard Hénau, való Hinnot) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Hainaut · Veure més »

Haine

L''''Haine''' a HavréL’Haine (neerlandès Hene, alemany Henne) és un afluent de l'Escalda que neix a Anderlues i que desemboca a Condé-sur-l'Escaut a França.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Haine · Veure més »

Halle (Bèlgica)

Halle és un municipi belga de la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Halle (Bèlgica) · Veure més »

Hasnon

Hasnon és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Hasnon · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Imperi Romà · Veure més »

Jacquelina de Baviera

Jacquelina de Baviera o Jacquelina de Wittelsbach (Le Quesnoy, 15 de juliol de 1401 - Teylingen, 8 d'octubre de 1436) va ser comtessa d'Hainaut, d'Holanda i de Zelanda.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Jacquelina de Baviera · Veure més »

Jemappes

Jemappes (en texts antics Jemappe, Jemmape, Jemmappes) és un antic municipi de Bèlgica a la província d'Hainaut.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Jemappes · Veure més »

Jemappes (departament)

Departament de Jemappes (vermell) al nord de la França imperial del 1792 al 1815Jemappes va ser de 1793 a 1814 un dels departaments francesos fora de França, creat als Països Baixos austríacs i principat de Lieja annexats, que en l'actualitat es troba a Bèlgica.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Jemappes (departament) · Veure més »

Joan I d'Hainaut

Joan I d'Hainaut (circa 1248) - Valenciennes, 22 d'agost de 1304) va ser comte d'Hainaut des 1280 a 1304 i comte d'Holanda (Joan II d'Holanda) des 1299 a 1304. Era fill de Joan I, comte d'Holanda, i d'Adelaida d'Holanda.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Joan I d'Hainaut · Veure més »

Joan I de Borgonya

Joan I de Borgonya Joan Sense Por (Dijon 1371 - Pont-de-Yonne, Montereau 1419) va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Joan I de Borgonya · Veure més »

Joan III de Brabant

Joan III de Brabant (Brussel·les, 1300 – 5 de desembre de 1355), també anomenat Joan III, el Triomfant, Ducat de Brabant, Lothier, i Limburg (1312–;1355).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Joan III de Brabant · Veure més »

Joan IV de Brabant

Joan IV (Arràs, 11 de juny de 1403 - Brussel·les 17 d'abril de 1427) fou duc de Brabant, de Limburg i de Lothier.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Joan IV de Brabant · Veure més »

Joana de Brabant

Joana, duquessa de Brabant (24 de juny de 1322 - 1 de novembre de 1406), va ser l'hereva del duc Joan III de Brabant, que havia mort a Brussel·les el 5 de desembre de 1355.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Joana de Brabant · Veure més »

Joana de Flandes

Joana de Flandes Joana de Flandes, nascuda el 1295 i morta el 1374, fou una princesa francesa filla de Lluís I de Flandes, comte de Nevers, i de Joana de Rethel, comtessa de Rethel.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Joana de Flandes · Veure més »

Joana de Valois

* Joana de Valois (comtessa d'Hainaut) (1294-1352), filla de Carles I de Valois i de Margarida d'Anjou, casada amb Guillem I d'Hainaut.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Joana de Valois · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Landrecies

Landrecies és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Landrecies · Veure més »

Le Quesnoy

Le Quesnoy és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Le Quesnoy · Veure més »

Le Rœulx

Le Rœulx (en való El Rû) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Le Rœulx · Veure més »

Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold II, emperador romanogermànic. Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) fou el Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lessines

Lessines (en való Lissene, neerlandès Lessen) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Lessines · Veure més »

Leuze-en-Hainaut

Leuze-en-Hainaut (en való Leuze-e-Hinnot) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Leuze-en-Hainaut · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Lluís III d'Alemanya · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Munic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Lotari I · Veure més »

Marc (moneda)

Bitllet alemany de 5.000 milions de marcs (''Papiermark'') del 1923 El marc és una unitat monetària actual i històrica de diversos països europeus, derivada d'una antiga unitat de pes, del mateix nom, utilitzada per a l'or i la plata equivalent a 8 unces, tot i que va sofrir considerables variacions al llarg de la història.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Marc (moneda) · Veure més »

Margarida de Borgonya i de França

Margarida de Borgonya (1290 - Gaillard 1315), infanta de Borgonya i reina consort de França i Navarra (1314-1315).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Margarida de Borgonya i de França · Veure més »

Margarida I de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) thumbVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Margarida I de Flandes · Veure més »

Margarida II d'Hainaut

Margarida II d'Hainaut (1311 - Valenciennes, 30 de setembre de 1355) va ser comtessa d'Hainaut, de 1345 a 1355, comtessa d'Holanda i de Zelanda de 1345 a 1354 sota el nom de Margarida I. Era filla de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Margarida II d'Hainaut · Veure més »

Margarida II de Flandes

Margarida II de Flandes (vers 1202 † 1280) o Margarida d'Hainaut o Margarida de Constantinoble, dita la Negra, fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1244 a 1280, i senyora de Beaumont.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Margarida II de Flandes · Veure més »

Margarida, comtessa d'Anjou

Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Margarida, comtessa d'Anjou · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Maria de Borgonya · Veure més »

Maria de França

* Marie de France, poetessa medieval.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Maria de França · Veure més »

Maria de Xampanya

Maria de Xampanya (c. 1174 - 29 d'agost de 1204) va ser la primera emperadriu llatina de Constantinoble per matrimoni amb l'emperador Balduí I de Constantinoble.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Maria de Xampanya · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Maroilles

Maroilles és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Maroilles · Veure més »

Maubeuge

Maubeuge —en picard, Maubeuche— és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Maubeuge · Veure més »

Merbes-le-Château

Merbes-le-Château (en való Miebe) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Merbes-le-Château · Veure més »

Mons

Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Mons · Veure més »

Nervis

Els nervis (llatí Nervii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Nervis · Veure més »

Neuville-sur-Escaut

Neuville-sur-Escaut és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Neuville-sur-Escaut · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Països Baixos austríacs · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Països Baixos espanyols · Veure més »

Péruwelz

Péruwelz (en picard Piérwé) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Péruwelz · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Piemont · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Príncep-bisbe · Veure més »

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Principat de Lieja · Veure més »

Quiévrain

Quiévrain (en picard Kievrin) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Quiévrain · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Regne de França · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne Unit dels Països Baixos

Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »

Renyer I

Renyer I, anomenat Renyer del Coll Llarg — Régnier au Long Col — (850 - Meerssen entre el 25 d'agost del 915 i el 19 de gener del 916) fou comte d'Hainaut i de Maasgau i governant de la Lotaríngia (sense títol ducal).

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Renyer I · Veure més »

Renyer V d'Hainaut

Renyer V (?-1039) va ser comte d'Hainaut i de Mons de 1013 a 1039.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Renyer V d'Hainaut · Veure més »

Renyers

La Casa dels Renyers (Régnier) o primera casa d'Hainaut fou una nissaga de la noblesa lotaríngia propera dels carolingis (emparentada per l'enllaç entre el primer renyer, Gislebert de Maasgau, i Emengarda, filla de l'emperador Lotari I. El fill de Gislebert, Renyer I fou el primer comte d'Hainaut i conseller del rei de Lotaríngia Zuentibold; va tenir dos fills, Gislebert, duc de Lotaríngia, i Renyer II, comte d'Hainaut. Gislebert va morir durant una revolta però Renyer fou l'ancestre d'una línia de comtes d'Hainaut. Renyer III es va revoltar diverses vegades contra els reis de Germània, i va ser exiliat a Bohèmia mentre la seva família es va refugiar a la cort del rei de França; un cadet va fundar la casa de Montfort-l'Amaury, però els dos fills més grans de Renyer III, van poder recuperar els feus del seu pare: Renyer IV va governar Hainaut i el seu germà Lambert Lovaina. La branca major es va extingir el 1093 amb Roger d'Hainaut, bisbe de Châlons sur Marne. La branca de Lovaina va rebre el ducat de Baixa Lotaríngia que va esdevenir el ducat el Brabant. Aquesta branca es va extingir al Brabant el 1406. Una branca cadet dels ducs de Brabant va subsistir en els landgravis i després grans ducs de Hessen, considerats els darrers descendents dels Renyers.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Renyers · Veure més »

Revolució belga

La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Revolució belga · Veure més »

Riquer de Mons

Riquer (també Ricard) fou comte d'Hainaut i de Mons del 964 al 973.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Riquer de Mons · Veure més »

Riquilda d'Hainaut

Riquilda (nascuda a Mons vers 1027, i morta el 15 de març de 1087 a Messines (Flandes), va ser comtessa d'Hainaut 1036-1087, senyora de Beaumont (Hainaut) des de 1049, on va reconstruir el castell. Per molt de temps es va creure que era la filla de Renyer V de Mons, però L. Vanderkindere va establir al segle XIX que aquesta relació es va deure a la confusió en un document. De fet, Riquilda era la jove de Renyer V, que va casar al seu fill Herman, comte d'Hainaut (Valenciennes i Mons). Amb base al testimoni de Flandria Generosa, seria neboda del papa Lleó IX, pel que se la considera una princesa de la casa dels comtes alsacians d'Eguisheim. En segon lloc, s'ha d'acceptar que també era membre de la família dels Renyers, ja que el seu matrimoni amb Herman va ser qüestionat a causa de consanguinitat, però aprovat pel bisbe de Cambrai; d'acord amb la crònica de Gilles d'Orval, el nom del seu pare també era Renyer, fill de Renyer (però que no es pot personalitzar amb els comtes de Mons, Renyer IV i V). Probablement el seu pare podria identificar-se amb Renyier d'Hasnon, marcgravi de Valenciennes (1045-1048 o 1049). Es va casar el 1040 amb el comte Herman d'Hainaut († 1051). Van tenir.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Riquilda d'Hainaut · Veure més »

Robert I de Flandes

Robert I de Flandes.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Robert I de Flandes · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saint-Denis

* Itàlia: Saint-Denis (Vall d'Aosta), municipi italià a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Saint-Denis · Veure més »

Saint-Ghislain

Saint-Ghislain (en picard Sint-Guilin) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Saint-Ghislain · Veure més »

Senyoria de Dampierre

La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Senyoria de Dampierre · Veure més »

Sigard d'Hainaut

Sigar o Sieghard fou comte de Liuhgau i d'Hainaut.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Sigard d'Hainaut · Veure més »

Soignies

Soignies (en való Sougniye, en neerlandès Zinnik) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Soignies · Veure més »

Solesmes (Nord)

Solesmes és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Solesmes (Nord) · Veure més »

Subdivisions de Bèlgica

Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Subdivisions de Bèlgica · Veure més »

Teodoric d'Alsàcia

Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Teodoric d'Alsàcia · Veure més »

Teoduí de Baviera

Teoduí o Dietwinus (nascut ? – mort el 24 de maig de 1075) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1048 al 1075.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Teoduí de Baviera · Veure més »

Tomàs II de Savoia

Tomàs II de Savoia (1199 - 1259) fou comte regent de Savoia entre 1253 i 1259, en nom del seu nebot Bonifaci I de Savoia, i comte de Flandes entre 1237 i 1244.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Tomàs II de Savoia · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Londres (1839)

Al Tractat de Londres del 1839, també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Tractat de Londres (1839) · Veure més »

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Tractat de Meerssen · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Tractat de Verdun · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Unió personal · Veure més »

Valenciennes

Valenciennes és un municipi francès al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Valenciennes · Veure més »

Wattignies

Wattignies és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Wattignies · Veure més »

Werner d'Hesbaye

Werner o Garnier fou comte de Zulpich i d'una part d'Hesbaye.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і Werner d'Hesbaye · Veure més »

1006

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1006 · Veure més »

1013

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1013 · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1035 · Veure més »

1039

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1039 · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1041 · Veure més »

1045

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1045 · Veure més »

1051

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1051 · Veure més »

1066

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1066 · Veure més »

1070

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1070 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1071 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1098 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1120 · Veure més »

1130

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1130 · Veure més »

1171

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1171 · Veure més »

1191

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1191 · Veure més »

1195

;Països Catalans: 19 de juliol, prop de Ciudad Real: Batalla d'Alarcos entre les tropes del Regne de Castella d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade comandades per Abu Yahya ibn Abi Hafs amb derrota cristiana.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1195 · Veure més »

1202

L'any 1202 (MCCII) fou un any comú del segle XIII començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1202 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1244 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1250 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1257 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1280 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1297 · Veure més »

1304

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1304 · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1324 · Veure més »

1337

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1337 · Veure més »

1345

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1345 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1352 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1354 · Veure més »

1356

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1356 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1358 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1385 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1394 · Veure més »

1404

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1404 · Veure més »

1417

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1417 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1418 · Veure més »

1428

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1428 · Veure més »

1433

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1433 · Veure més »

1467

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1467 · Veure més »

1477

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1477 · Veure més »

1482

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1482 · Veure més »

1549

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1549 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1659 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1678 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1713 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1795 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1815 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 1830 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 843 · Veure més »

870

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 870 · Veure més »

880

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 880 · Veure més »

898

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 898 · Veure més »

920

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 920 · Veure més »

925

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 925 · Veure més »

932

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 932 · Veure més »

940

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 940 · Veure més »

958

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 958 · Veure més »

964

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 964 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 973 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 974 · Veure més »

998

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Hainaut і 998 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtat de Hainaut, Comtat d’Hainaut.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »