Obrir a Google MapsTaula de continguts
103 les relacions: Alemany, Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, Èracli, Àustria, Batalla de Brustem, Batalla de Montenaken, Bèlgica, Beringen, Bilzen, Bisbat de Lieja, Bones Viles, Borgloon, Borgonya, Bouillon, Bree, Brussel·les, Carles I de Borgonya, Catedral de Sant Lambert, Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck, Châtelet (Bèlgica), Ciney, Col·legiata, Col·legiata de Sant Bartomeu, Col·legiata de Sant Joan Evangelista, Col·legiata de Sant Martí, Col·legiata de Sant Pau (Lieja), Comtat d'Huy, Comtat de Loon, Couvin, Dinant, Dinastia dels Habsburg, Disset Províncies, Ducat de Brabant, Erard de la Mark, Espanya, Estaments, Felip III de Borgonya, Fosses-la-Ville, França, Francès, Francesc Antoni Maria de Méan, Francesc Carles de Velbrück, Gelderland, Hamont, Hasselt, Herk-de-Stad, Hubert de Lieja, Huy, Imperi Espanyol, Jean Curtius, ... Ampliar l'índex (53 més) »
- Estats històrics dels Països Baixos
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Principat de Lieja і Alemany
Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt
Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt (nascuda Anne Josèphe Terwagne a Marcourt (principat de Lieja) el 13 d'agost del 1762 - morta a París el 8 de juny de 1817) va ser una política i feminista avant la lettre que va tenir un paper important en la Revolució francesa.
Veure Principat de Lieja і Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt
Èracli
Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.
Veure Principat de Lieja і Èracli
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Principat de Lieja і Àustria
Batalla de Brustem
La batalla de Brustem va tenir lloc al 28 d'octubre de 1467 a Brustem, un poble del principat de Lieja, actualment a Limburg a Bèlgica.
Veure Principat de Lieja і Batalla de Brustem
Batalla de Montenaken
La batalla de Montenaken va tenir lloc el 20 d'octubre de 1465 als afores de Sint-Truiden al poble de Montenaken (Gingelom), situat entre Landen i Waremme, actualment a Bèlgica, entre les milícies del principat de Lieja, que esperaven el suport de Lluís XI de França, contra les tropes de Felip el Bo, conduïdes per al seu fill Carles, duc de Charolais.
Veure Principat de Lieja і Batalla de Montenaken
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Principat de Lieja і Bèlgica
Beringen
Beringen (en limburguès Berringe) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Veure Principat de Lieja і Beringen
Bilzen
Bilzen (limburguès Bilze) és una ciutat a la província de Limburg a Bèlgica d'aproximadament 30.000 habitants.
Veure Principat de Lieja і Bilzen
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure Principat de Lieja і Bisbat de Lieja
Bones Viles
Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja.
Veure Principat de Lieja і Bones Viles
Borgloon
Borgloon (sovint escurçat Loon), (francés Looz, limburguès Loeën) és una ciutat a la província de Limburg, amb aproximadament 10.000 habitants.
Veure Principat de Lieja і Borgloon
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Principat de Lieja і Borgonya
Bouillon
Bouillon (en való Bouyon) és una ciutat de Bèlgica, a la Província de Luxemburg, que forma part de la regió valona i que té uns 5500 habitants.
Veure Principat de Lieja і Bouillon
Bree
Bree és una ciutat a la província de Limburg d'aproximadament 14.500 habitants.
Veure Principat de Lieja і Bree
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Principat de Lieja і Brussel·les
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Veure Principat de Lieja і Carles I de Borgonya
Catedral de Sant Lambert
La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa.
Veure Principat de Lieja і Catedral de Sant Lambert
Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck
Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck. Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck (28 d'agost de 1724 - 3 de juny de 1792) va ser un príncep-bisbe del principat de Lieja del 15 d'agost de 1784 fins a la seva mort el 1792.
Veure Principat de Lieja і Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck
Châtelet (Bèlgica)
Châtelet, en való Tcheslet, és una ciutat belga, a la província de l'Hainaut, dins la regió de la Valònia, al marge del riu Sambre.
Veure Principat de Lieja і Châtelet (Bèlgica)
Ciney
Ciney (en való Cînè) és una antiga ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Veure Principat de Lieja і Ciney
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Veure Principat de Lieja і Col·legiata
Col·legiata de Sant Bartomeu
La col·legiata de Sant Barthélemy (Sant Bartomeu) a Lieja, a Bèlgica, és una església en estil romànic carolingi, construïda de finals del als últims anys del.
Veure Principat de Lieja і Col·legiata de Sant Bartomeu
Col·legiata de Sant Joan Evangelista
La col·legiata de Sant Joan Evangelista a Lieja (Bèlgica), era una església en estil romànic carolingi construïda a finals del.
Veure Principat de Lieja і Col·legiata de Sant Joan Evangelista
Col·legiata de Sant Martí
La col·legiata de Sant Martí a Lieja avui a Bèlgica, és una església en estil gòtic, un dels monuments majors de la ciutat.
Veure Principat de Lieja і Col·legiata de Sant Martí
Col·legiata de Sant Pau (Lieja)
La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja.
Veure Principat de Lieja і Col·legiata de Sant Pau (Lieja)
Comtat d'Huy
El comtat de Huy fou una senyoria feudal del Sacre Imperi formada per un dels quatre pagus en què es va dividir el territori de Condroz (vegeu Comtat de Condroz).
Veure Principat de Lieja і Comtat d'Huy
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Principat de Lieja і Comtat de Loon
Couvin
Couvin és una ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona regada pel riu Eau Noire.
Veure Principat de Lieja і Couvin
Dinant
Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Veure Principat de Lieja і Dinant
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Principat de Lieja і Dinastia dels Habsburg
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Veure Principat de Lieja і Disset Províncies
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Principat de Lieja і Ducat de Brabant
Erard de la Mark
Erard de la Mark-Sedan també anomenat Cardenal de Bouillon (31 de maig de 1472, Sedan - 18 de març de 1538 a Lieja) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i arquebisbe de l'arxidiòcesi de València des de 1520 fins a la seva mort.
Veure Principat de Lieja і Erard de la Mark
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Principat de Lieja і Espanya
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Veure Principat de Lieja і Estaments
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Principat de Lieja і Felip III de Borgonya
Fosses-la-Ville
Fosses-la-Ville és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Veure Principat de Lieja і Fosses-la-Ville
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Principat de Lieja і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Principat de Lieja і Francès
Francesc Antoni Maria de Méan
Francesc Antoni Maria de Méan et de Beaurieux (Saive, 1756 - Mechelen, 15 de gener de 1831) va ser el darrere príncep-bisbe del principat de Lieja i arquebisbe de l'arxidiòcesi Mechelen-Brussel·les del 28 de juliol de 1817 fins a la seva mort el 1831.
Veure Principat de Lieja і Francesc Antoni Maria de Méan
Francesc Carles de Velbrück
Francesc Carles comte de Velbrück (Garath, al sud de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) va ser el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort el 1784.
Veure Principat de Lieja і Francesc Carles de Velbrück
Gelderland
Gelderland (tradicionalment en català Güeldes) és una província de l'est dels Països Baixos, la capital de la qual és la ciutat d'Arnhem.
Veure Principat de Lieja і Gelderland
Hamont
Hamont era una petita antica ciutat, que fou una bona vila al comtat de Loon, part del principat de Lieja.
Veure Principat de Lieja і Hamont
Hasselt
Hasselt és una ciutat de Bèlgica, capital de la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Veure Principat de Lieja і Hasselt
Herk-de-Stad
Herk-de-Stad és una ciutat de la província de Limburg a Bèlgica, amb gairebé 12.000 habitants.
Veure Principat de Lieja і Herk-de-Stad
Hubert de Lieja
Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa. No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.
Veure Principat de Lieja і Hubert de Lieja
Huy
Huy (en való Hu, en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Veure Principat de Lieja і Huy
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Principat de Lieja і Imperi Espanyol
Jean Curtius
Jean De Corte més conegut com a Jean Curtius (Lieja, 1551 – Liérganes, Cantàbria, 12 de juliol de 1628) va ser un industrial i empresari.
Veure Principat de Lieja і Jean Curtius
Joan d'Arkel
Joan d'Arkel (en neerlandès Johan van Arkel) (nascut el 1314 - mort a Lieja l'1 de juliol de 1378) fou bisbe d'Utrecht de 1342 al 1364 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1364 fins a la seva mort.
Veure Principat de Lieja і Joan d'Arkel
Joan d'Horne
Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.
Veure Principat de Lieja і Joan d'Horne
Liérganes
Liérganes és un municipi de la Comunitat Autònoma de Cantàbria situat en la comarca de la Transmiera.
Veure Principat de Lieja і Liérganes
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Veure Principat de Lieja і Lieja
Limburguès
El limburguès (limburgs) és un grup de llengües franques parlades a Limburg (Bèlgica) i la Renània, a prop de la frontera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya.
Veure Principat de Lieja і Limburguès
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Principat de Lieja і Llatí
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Veure Principat de Lieja і Lluís de Borbó (Lieja)
Maaseik
Maaseik (en limburguès Mezeik) és una ciutat aproximadament 25.000 habitants a Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Veure Principat de Lieja і Maaseik
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Veure Principat de Lieja і Maastricht
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Veure Principat de Lieja і Marca (territori)
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Veure Principat de Lieja і Maria de Borgonya
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Veure Principat de Lieja і Mosa
Multilingüisme
"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.
Veure Principat de Lieja і Multilingüisme
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Principat de Lieja і Napoleó Bonaparte
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Principat de Lieja і Neerlandès
Notger
Notger (Suàbia, 930 – Lieja, 1008) va ser el primer príncep-bisbe del Principat de Lieja.
Veure Principat de Lieja і Notger
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Principat de Lieja і Otó III del Sacre Imperi
Ourthe
esquerra Conflent dels dos Ourthes Conflent del Vesdre (a l'esquerra) i de l''''Ourthe''' a Chênée L'Ourthe (en való Aiwe d'Oûte) és un riu de Bèlgica de 165 km que neix al lloc dit Engreux del municipi d'Houffalize de la confluència de l'Ourthe Occidental que neix a Ourt, un nucli de Libramont, i de l'Ourthe Oriental que neix a Ourthe, un nucli de Gouvy a la província de Luxemburg.
Veure Principat de Lieja і Ourthe
Països Baixos (topònim)
Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.
Veure Principat de Lieja і Països Baixos (topònim)
Països Baixos del sud
Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.
Veure Principat de Lieja і Països Baixos del sud
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Principat de Lieja і Països Baixos espanyols
Pau de Fexhe
La Pau de Fexhe (en francès Paix de Fexhe) es un tractat que es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher prop de Lieja.
Veure Principat de Lieja і Pau de Fexhe
Pau de Sant Jaume
La Pau de Sant Jaume és un acord entre el príncep-bisbe de Lieja i els estats del principat de Lieja realitzat l'any 1487.
Veure Principat de Lieja і Pau de Sant Jaume
Pau de Sint-Truiden
La Pau de Sint-Truiden és un tractat que va signar-se el 22 de desembre de 1465 a Sint-Truiden després de la batalla de Montenaken entre el ducat de Borgonya i el Principat de Lieja.
Veure Principat de Lieja і Pau de Sint-Truiden
Peer
Peer és una ciutat de Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Veure Principat de Lieja і Peer
Perron
El ''perron'' de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour Un perron, en való pèron o neerlandès piroen és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.
Veure Principat de Lieja і Perron
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Principat de Lieja і Pius VII
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Veure Principat de Lieja і Príncep-bisbe
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Principat de Lieja і Províncies Unides
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Principat de Lieja і Regne Unit dels Països Baixos
Ripuarisch
Zona de parla ripuarisch Alemany central, amb el número 1 el ripuarisch El ripuarisch o fràncic ripuari és un grup dialectal germànic occidental, el nom del qual prové del llatí ripa.
Veure Principat de Lieja і Ripuarisch
Rummen
Rummen (francès Rumigny) és un antic municipi de Bèlgica a la província de Brabant Flamenc a la vall del Melsterbeek, un afluent del Gete.
Veure Principat de Lieja і Rummen
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Principat de Lieja і Sacre Imperi Romanogermànic
Sint-Truiden
Sint-Truiden (francés Saint-Trond, limburguès Sintruin) és una ciutat belga a la província de Limburg, d'uns 38.000 habitants.
Veure Principat de Lieja і Sint-Truiden
Stokkem
Stokkem és una antiga ciutat liegesa i una de les bones viles germàniques del principat de Lieja, de parla neerlandesa.
Veure Principat de Lieja і Stokkem
Thuin
Thuin (en való: Twin) és una antiga ciutat fortificada del principat de Lieja (avui a Bèlgica, a la província d'Hainaut), que forma part de la regió valona.
Veure Principat de Lieja і Thuin
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Veure Principat de Lieja і Tongeren
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Veure Principat de Lieja і Való
Verviers
Verviers (en való Vèrvî) és un municipi belga de la província de Lieja, situat al marge del Vesdre.
Veure Principat de Lieja і Verviers
Visé
Visé (Wezet en neerlandès, Vizé en való) és una ciutat belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Principat de Lieja і Visé
Waremme
Waremme (en való Waremme, en neerlandès Borgworm) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 14.050 habitants.
Veure Principat de Lieja і Waremme
Wazon
Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980 (?) - 1048) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1042 fins a la seva mort el 8 de juliol de 1048.
Veure Principat de Lieja і Wazon
1465
; Països Catalans.
Veure Principat de Lieja і 1465
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Principat de Lieja і 1467
1468
; Països Catalans.
Veure Principat de Lieja і 1468
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Principat de Lieja і 1477
1487
Països Catalans.
Veure Principat de Lieja і 1487
1794
;Països Catalans.
Veure Principat de Lieja і 1794
1795
;Països Catalans.
Veure Principat de Lieja і 1795
1801
;Països Catalans.
Veure Principat de Lieja і 1801
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Principat de Lieja і 1815
1830
;Països Catalans.
Veure Principat de Lieja і 1830
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Principat de Lieja і 980
Vegeu també
Estats històrics dels Països Baixos
- Arquebisbat de Cambrai
- Comtat de Boulogne
- Comtat de Cambrai
- Comtat de Lomme
- Comtat de Loon
- Comtat de Moha
- Disset Províncies
- Ducat de Baixa Lorena
- Ducat de Bar
- Ducat de Bouillon
- Ducat de Jülich
- Estats Units Bèlgics
- Gàl·lia Belga
- Germània Inferior
- Lothier
- Marquesat d'Anvers
- Països Baixos austríacs
- Països Baixos espanyols
- Principat de Lieja
- Principat de Stavelot-Malmedy
- Província de Limburg (1815-1839)
- Regne Unit dels Països Baixos
- Tournaisis