Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Principat de Lieja

Índex Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

107 les relacions: Alemany, Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, Èracli, Àustria, Batalla de Brustem, Batalla de Montenaken, Bèlgica, Beringen, Bilzen, Bisbat de Lieja, Bones Viles, Borgloon, Borgonya, Bouillon, Bree, Brusseŀles, Capital, Carles I de Borgonya, Catedral de Sant Lambert, Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck, Châtelet (Bèlgica), Ciney, Col·legiata, Col·legiata de Sant Pau (Lieja), Comtat d'Huy, Comtat de Loon, Couvin, Dinant, Dinastia dels Habsburg, Disset Províncies, Ducat de Brabant, Erard de la Mark, Espanya, Felip III de Borgonya, Fosses-la-Ville, França, Francès, Francesc Antoni Maria de Méan, Francesc Carles de Velbrück, Gelderland, Hamont, Hasselt, Herk-de-Stad, Hubert de Lieja, Huy, Imperi Espanyol, Jean Curtius, Joan d'Arkel, Joan d'Horne, Liérganes, ..., Lieja, Limburguès, Llatí, Lluís de Borbó (Lieja), Maaseik, Maastricht, Marca (territori), Maria de Borgonya, Mosa, Multilingüisme, Napoleó Bonaparte, Neerlandès, Notger, Otó III del Sacre Imperi, Ourthe, Països Baixos (topònim), Països Baixos del sud, Països Baixos espanyols, Pau de Fexhe, Pau de Sant Jaume, Pau de Sint-Truiden, Peer, Perron, Pius VII, Príncep-bisbe, Províncies Unides, Regne Unit dels Països Baixos, Ripuarisch, Rummen, Sacre Imperi Romanogermànic, Segle XVI, Sint-Truiden, Societat estamental, Stokkem, Thuin, Tongeren, Való, Verviers, Visé, Waremme, Wazon, 1316, 1366, 1465, 1467, 1468, 1477, 1487, 1509, 1794, 1795, 1801, 1815, 1830, 720, 972, 980. Ampliar l'índex (57 més) »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Principat de Lieja і Alemany · Veure més »

Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt

Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt (nascuda Anne Josèphe Terwagne a Marcourt (principat de Lieja) el 23 d'agost del 1762-morta a París el 9 de juny de 1817) va ser una política i feminista avant la lettre que va tenir un paper important en la Revolució francesa.

Nou!!: Principat de Lieja і Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt · Veure més »

Èracli

Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.

Nou!!: Principat de Lieja і Èracli · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Principat de Lieja і Àustria · Veure més »

Batalla de Brustem

La batalla de Brustem va tenir lloc al 28 d'octubre de 1467 a Brustem, un poble del principat de Lieja, actualment a Limburg a Bèlgica.

Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Brustem · Veure més »

Batalla de Montenaken

La batalla de Montenaken va tenir lloc el 20 d'octubre de 1465 als afores de Sint-Truiden al poble de Montenaken (Gingelom), situat entre Landen i Waremme, actualment a Bèlgica, entre les milícies del principat de Lieja, que esperaven el suport de Lluís XI de França, contra les tropes de Felip el Bo, conduïdes per al seu fill Carles, duc de Charolais.

Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Montenaken · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Principat de Lieja і Bèlgica · Veure més »

Beringen

Beringen (en limburguès Berringe) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Principat de Lieja і Beringen · Veure més »

Bilzen

Bilzen (limburguès Bilze) és una ciutat a la província de Limburg a Bèlgica d'aproximadament 30.000 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Bilzen · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: Principat de Lieja і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bones Viles

Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Bones Viles · Veure més »

Borgloon

Borgloon (sovint escurçat Loon), (francés Looz, limburguès Loeën) és una ciutat a la província de Limburg, amb aproximadament 10.000 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Borgloon · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Principat de Lieja і Borgonya · Veure més »

Bouillon

Bouillon (en való Bouyon) és una ciutat de Bèlgica, a la Província de Luxemburg, que forma part de la regió valona i que té uns 5500 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Bouillon · Veure més »

Bree

Bree és una ciutat a la província de Limburg d'aproximadament 14.500 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Bree · Veure més »

Brusseŀles

Brusseŀles (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Principat de Lieja і Brusseŀles · Veure més »

Capital

Estats en què la capital no és la ciutat més gran En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Principat de Lieja і Capital · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Principat de Lieja і Carles I de Borgonya · Veure més »

Catedral de Sant Lambert

La Catedral de Sant Lambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Lambert era la catedral de Lieja, derrocada a la revolució francesa.

Nou!!: Principat de Lieja і Catedral de Sant Lambert · Veure més »

Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck

Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck. Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck (28 d'agost de 1724 - 3 de juny de 1792) va ser un príncep-bisbe del principat de Lieja del 15 d'agost de 1784 fins a la seva mort el 1792.

Nou!!: Principat de Lieja і Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck · Veure més »

Châtelet (Bèlgica)

Châtelet, en való Tcheslet, és una ciutat belga, a la província de l'Hainaut, dins la regió de la Valònia, al marge del riu Sambre.

Nou!!: Principat de Lieja і Châtelet (Bèlgica) · Veure més »

Ciney

Ciney (en való Cînè) és una antiga ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Ciney · Veure més »

Col·legiata

Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.

Nou!!: Principat de Lieja і Col·legiata · Veure més »

Col·legiata de Sant Pau (Lieja)

La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Col·legiata de Sant Pau (Lieja) · Veure més »

Comtat d'Huy

El comtat de Huy fou una senyoria feudal del Sacre Imperi formada per un dels quatre pagus en què es va dividir el territori de Condroz (vegeu comtat de Condroz).

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat d'Huy · Veure més »

Comtat de Loon

El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de Loon · Veure més »

Couvin

Couvin és una ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona regada pel riu Eau Noire.

Nou!!: Principat de Lieja і Couvin · Veure més »

Dinant

Dinant és una antiga ciutat forticada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Dinant · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Principat de Lieja і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Disset Províncies

Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del segle XIV al XVI també anomenats Països Baixos.

Nou!!: Principat de Lieja і Disset Províncies · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Principat de Lieja і Ducat de Brabant · Veure més »

Erard de la Mark

Erard de la Mark-Sedan també anomenat Cardenal de Bouillon (31 de maig de 1472, Sedan - 18 de març de 1538 a Lieja) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i arquebisbe de l'arxidiòcesi de València des de 1520 fins a la seva mort. També fou bisbe de Chartres de 1507 a 1525. El 1518, va esdevenir procurador de l'Abadia de Sant Miquel, prop d'Anvers. El duc Erard era el tercer fill de Robert I de la Mark i de Joana de Saulcy. El seu germà gran, Robert II era el mariscal de camp de Bouillon. El 1521 Lleó X el promogué cardenal. Escut de la nissaga de la Mark-Sedan Lieja, façana principal del palau dels prínceps-bisbesDesprés d'un període turbulent de guerres, Erard de la Mark, un noble adinerat, va restaurar la pau com que era un home polític hàbil que tenia relacions a moltes corts europees i al Vaticà. Contràriament als seus antecessors del segle XIV, Adolf i Engelbert de la Mark, bel·licosos i poc erudits, que van deixar records dolorosos al principat per a les seves exaccions sense mercè i llur absolutisme sense compromisos, Erard era un adepte de les idees de l'humanisme. «Tornà l'home al centre de la creació.» Estimulà les arts i les ciències. Erasme de Rotterdam va dedicar-li unes de les seves obres. Va nomenar un altre humanista, Jerôme Àlexandre com el seu canceller. Va contribuir a la renaixença de la ciutat de Lieja en encarregar l'arquitecte Arnold van der Mulcken de reconstruir el palau dels prínceps-bisbes. El 1537 va enviar el pintor de la cort, Lambert Lombard, junts amb el cardenal Reginald Pole a Roma per a adquirir obres d'art per al principat. Fora de Lieja, va embellir la seva residència d'estiu, el Prinsenhof a Kuringen i va ser un mecenes per a l'Abadia d'Herkenrode. El seu escut es troba sempre damunt al portal d'aquesta abadia. També volia crear una universitat, però la Universitat Catòlica de Lovaina, àvida del seu monopoli, va oposar-se ferotgement. La Universitat de Lieja només podrà crear-se tres segles més tard sota el regne de Guillem I dels Països Baixos. Tot i ser humanista, va castigar durament els protestants. Sota el seu regne, els primers «herètics» van ser executats al 1528. Va ofegar amb sang els animadors d'un moviment de la població famolenca, els anomenats Rivageois. A l'inici, va mantenir una política d'estricta neutralitat del principat de Lieja, entre els ducs de Borgonya i el rei de França. Quan les seves relacions amb Francesc I de França van deteriorar-se, va triar el costat de Carles V. Així va jugar un paper diplomàtic important en la designació de Carles V en comptes del seu concurrent Francesc I. Els estats de Lieja no van gaire apreciar aquesta política, i un dels seus successors, Gerard de Groesbeek va haver de tornar a instaurar la neutralitat del principat el 1577.

Nou!!: Principat de Lieja і Erard de la Mark · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Principat de Lieja і Espanya · Veure més »

Felip III de Borgonya

Felip III de Borgonya el Bo (Dijon 1396 - Bruges 1467), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: Principat de Lieja і Felip III de Borgonya · Veure més »

Fosses-la-Ville

Fosses-la-Ville és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Fosses-la-Ville · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Principat de Lieja і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Principat de Lieja і Francès · Veure més »

Francesc Antoni Maria de Méan

Francesc Antoni Maria de Méan et de Beaurieux (Saive, 1756 - Mechelen, 15 de gener de 1831) va ser el darrere príncep-bisbe del principat de Lieja i arquebisbe de l'arxidiòcesi Mechelen-Brussel·les del 28 de juliol de 1817 fins a la seva mort el 1831.

Nou!!: Principat de Lieja і Francesc Antoni Maria de Méan · Veure més »

Francesc Carles de Velbrück

Francesc Carles comte de Velbrück (Garath, al sud de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) va ser el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort el 1784.

Nou!!: Principat de Lieja і Francesc Carles de Velbrück · Veure més »

Gelderland

Gelderland és una província de l'est dels Països Baixos, la capital de la qual és la ciutat d'Arnhem.

Nou!!: Principat de Lieja і Gelderland · Veure més »

Hamont

Hamont era una petita antica ciutat, que fou una bona vila al comtat de Loon, part del principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Hamont · Veure més »

Hasselt

Hasselt és una ciutat de Bèlgica, capital de la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Principat de Lieja і Hasselt · Veure més »

Herk-de-Stad

Herk-de-Stad és una ciutat de la província de Limburg a Bèlgica, amb gairebé 12.000 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Herk-de-Stad · Veure més »

Hubert de Lieja

Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa. No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.

Nou!!: Principat de Lieja і Hubert de Lieja · Veure més »

Huy

Huy i la ciutadella vistes des del riu Mosa Huy (en való Hu, en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Huy · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà) L'Imperi Espanyol fou al conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Principat de Lieja і Imperi Espanyol · Veure més »

Jean Curtius

Jean De Corte més conegut com a Jean Curtius (Lieja, 1551 – Liérganes, Cantàbria, 12 de juliol de 1628) va ser un industrial i empresari.

Nou!!: Principat de Lieja і Jean Curtius · Veure més »

Joan d'Arkel

Joan d'Arkel (en neerlandès Johan van Arkel) (nascut el 1314 - mort a Lieja l'1 de juliol de 1378) fou bisbe d'Utrecht de 1342 al 1364 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1364 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan d'Arkel · Veure més »

Joan d'Horne

Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Joan d'Horne · Veure més »

Liérganes

Liérganes és un municipi de la Comunitat Autònoma de Cantàbria situat en la comarca de la Transmiera.

Nou!!: Principat de Lieja і Liérganes · Veure més »

Lieja

Lieja (Lîdje en való, Liège en francès, Luik en neerlandès, Lüttich en alemany) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: Principat de Lieja і Lieja · Veure més »

Limburguès

El limburguès (Limburgs) és un grup de llengües franques parlades a Limburg i Renània, a prop de la frontera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya.

Nou!!: Principat de Lieja і Limburguès · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Principat de Lieja і Llatí · Veure més »

Lluís de Borbó (Lieja)

Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »

Maaseik

Maaseik (en limburguès Mezeik) és una ciutat aproximadament 24.000 habitants a Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Principat de Lieja і Maaseik · Veure més »

Maastricht

Maastricht, el nucli antic, el pont i el Mosa Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.

Nou!!: Principat de Lieja і Maastricht · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Principat de Lieja і Marca (territori) · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Principat de Lieja і Maria de Borgonya · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Principat de Lieja і Mosa · Veure més »

Multilingüisme

"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.

Nou!!: Principat de Lieja і Multilingüisme · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Principat de Lieja і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Principat de Lieja і Neerlandès · Veure més »

Notger

Notger (Suàbia, 930 – Lieja, 1008) va ser el primer príncep-bisbe del Principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Notger · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Principat de Lieja і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Ourthe

esquerra Conflent dels dos Ourthes Conflent del Vesdre (a l'esquerra) i de l''''Ourthe''' a Chênée L'Ourthe (en való Aiwe d'Oûte) és un riu de Bèlgica de 165 km que neix al lloc dit Engreux del municipi d'Houffalize de la confluència de l'Ourthe Occidental que neix a Ourt, un nucli de Libramont, i de l'Ourthe Oriental que neix a Ourthe, un nucli de Gouvy a la província de Luxemburg.

Nou!!: Principat de Lieja і Ourthe · Veure més »

Països Baixos (topònim)

Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.

Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos (topònim) · Veure més »

Països Baixos del sud

Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.

Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos del sud · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos espanyols · Veure més »

Pau de Fexhe

La Pau de Fexhe (en francès Paix de Fexhe) es un tractat que es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher prop de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Fexhe · Veure més »

Pau de Sant Jaume

La Pau de Sant Jaume és un acord entre el príncep-bisbe de Lieja i els estats del principat de Lieja realitzat l'any 1487.

Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Sant Jaume · Veure més »

Pau de Sint-Truiden

La Pau de Sint-Truiden és un tractat que va signar-se el 22 de desembre de 1465 a Sint-Truiden després de la batalla de Montenaken entre el ducat de Borgonya i el Principat de Lieja.

Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Sint-Truiden · Veure més »

Peer

Peer és una ciutat de Bèlgica,a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Principat de Lieja і Peer · Veure més »

Perron

El ''perron'' de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour Un perron, en való pèron o neerlandès piroen és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.

Nou!!: Principat de Lieja і Perron · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i Papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Principat de Lieja і Pius VII · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Principat de Lieja і Príncep-bisbe · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Principat de Lieja і Províncies Unides · Veure més »

Regne Unit dels Països Baixos

Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Principat de Lieja і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »

Ripuarisch

Zona de parla ripuarisch Alemany central, amb el número 1 el ripuarisch El ripuarisch o fràncic ripuari és un grup dialectal germànic occidental, el nom del qual prové del llatí ripa.

Nou!!: Principat de Lieja і Ripuarisch · Veure més »

Rummen

Rummen (francès Rumigny) és un antic municipi de Bèlgica a la província de Brabant Flamenc a la vall del Melsterbeek, un afluent del Gete.

Nou!!: Principat de Lieja і Rummen · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Principat de Lieja і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Principat de Lieja і Segle XVI · Veure més »

Sint-Truiden

Sint-Truiden (francés Saint-Trond, limburguès Sintruin) és una ciutat belga a la província de Limburg, d'uns 38.000 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Sint-Truiden · Veure més »

Societat estamental

Representació dels tres estaments: qui prega (''oratores''), qui lluita (''bellatores'') i qui treballa (''laboratores''). La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim.

Nou!!: Principat de Lieja і Societat estamental · Veure més »

Stokkem

Stokkem és una antiga ciutat liegesa i una de les bones viles germàniques del principat de Lieja, de parla neerlandesa.

Nou!!: Principat de Lieja і Stokkem · Veure més »

Thuin

Thuin (en való: Twin) és una antiga ciutat fortificada del principat de Lieja (avui a Bèlgica, a la província d'Hainaut), que forma part de la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Thuin · Veure més »

Tongeren

Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.

Nou!!: Principat de Lieja і Tongeren · Veure més »

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Nou!!: Principat de Lieja і Való · Veure més »

Verviers

Verviers (en való Vèrvî) és un municipi belga de la província de Lieja, situat al marge del Vesdre.

Nou!!: Principat de Lieja і Verviers · Veure més »

Visé

Visé (Wezet en neerlandès, Vizé en való) és una ciutat belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Principat de Lieja і Visé · Veure més »

Waremme

Waremme (en való Waremme, en neerlandès Borgworm) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 14.050 habitants.

Nou!!: Principat de Lieja і Waremme · Veure més »

Wazon

Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980 (?) - 1048) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1042 fins a la seva mort el 8 de juliol de 1048.

Nou!!: Principat de Lieja і Wazon · Veure més »

1316

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1316 · Veure més »

1366

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1366 · Veure més »

1465

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1465 · Veure més »

1467

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1467 · Veure més »

1468

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1468 · Veure més »

1477

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1477 · Veure més »

1487

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 1487 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1509 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1795 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1801 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Principat de Lieja і 1815 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Principat de Lieja і 1830 · Veure més »

720

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 720 · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 972 · Veure més »

980

Sense descripció.

Nou!!: Principat de Lieja і 980 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »