Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat de Namur

Índex Comtat de Namur

El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.

70 les relacions: Albert II de Namur, Albert III de Namur, Alix de Namur, Balduí I de Flandes, Balduí II de Courtenay, Balduí IV d'Hainaut, Balduí V d'Hainaut, Bèlgica, Bisbat de Lieja, Bouvines, Carles I de Borgonya, Casa de Luxemburg, Catolicisme, Charleroi, Comtat d'Hainaut, Comtat del Charolais, Congrés de Viena, Conrad I de Luxemburg, Conrad II de Luxemburg, Courtenay, Dinastia Borgonya, Disset Províncies, Ducat de Brabant, Durbuy, Enric I de Flandes, Enric IV de Luxemburg, Enric V de Luxemburg, Felip I el Noble, Felip III de Borgonya, Flandes, Fleurus, França, Givet, Godofreu I de Namur, Guiu I de Flandes, Hainaut, Joana de Flandes, Lluís I de Flandes, Margarida I de Flandes, Margarida II de Flandes, Maria de Borgonya, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Namur, Països Baixos austríacs, Països Baixos espanyols, Pere de Courtenay, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Província de Namur, Regne Unit dels Països Baixos, ..., Robert III de Flandes, Sacre Imperi Romanogermànic, Segle X, Senyoria de Dampierre, Tractat de París (1815), Violant de Flandes, 1189, 1212, 1238, 1248, 1257, 1421, 1429, 1549, 1659, 1678, 1713, 1795, 1830, 899. Ampliar l'índex (20 més) »

Albert II de Namur

Albert II de Namur, mort vers el 1063, va ser comte de Namur des de la mort del seu germà, entre 1018 i 1031, fins a la seva pròpia mort.

Nou!!: Comtat de Namur і Albert II de Namur · Veure més »

Albert III de Namur

Albert III de Namur (nascut vers 1027), va ser comte de Namur de 1063 a la seva mort.

Nou!!: Comtat de Namur і Albert III de Namur · Veure més »

Alix de Namur

Alix de Namur (+ juliol de 1169) fou hereva del marquesat de Namur.

Nou!!: Comtat de Namur і Alix de Namur · Veure més »

Balduí I de Flandes

Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.

Nou!!: Comtat de Namur і Balduí I de Flandes · Veure més »

Balduí II de Courtenay

Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí de Constantinoble.

Nou!!: Comtat de Namur і Balduí II de Courtenay · Veure més »

Balduí IV d'Hainaut

Balduí IV d'Hainaut, dit "el Constructor" (nascut el 1108, mort el 8 de novembre de 1171) fou comte d'Hainaut de 1120 a 1171, fill de Balduí III comte d'Hainaut, i de Yolanda de Wassemberg.

Nou!!: Comtat de Namur і Balduí IV d'Hainaut · Veure més »

Balduí V d'Hainaut

Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).

Nou!!: Comtat de Namur і Balduí V d'Hainaut · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Comtat de Namur і Bèlgica · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: Comtat de Namur і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bouvines

Localització de Bouvines Bouvines és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Comtat de Namur і Bouvines · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Comtat de Namur і Carles I de Borgonya · Veure més »

Casa de Luxemburg

Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el segle X per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.

Nou!!: Comtat de Namur і Casa de Luxemburg · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Comtat de Namur і Catolicisme · Veure més »

Charleroi

Belfort de Charleroi. Charleroi (Chålerwè o Tchålerwè en való) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat de Namur і Charleroi · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: Comtat de Namur і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat del Charolais

Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.

Nou!!: Comtat de Namur і Comtat del Charolais · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Comtat de Namur і Congrés de Viena · Veure més »

Conrad I de Luxemburg

Conrad I de Luxemburg, nascut vers el 1040, mort el 8 d'agost de 1086, va ser comte a Luxemburg de 1059 a 1086.

Nou!!: Comtat de Namur і Conrad I de Luxemburg · Veure més »

Conrad II de Luxemburg

Conrad II de Luxemburg, mort el 1136, va ser comte de Luxemburg de 1131 a 1136.

Nou!!: Comtat de Namur і Conrad II de Luxemburg · Veure més »

Courtenay

La senyoria de Courtenay fou una important jurisdicció feudal de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castella de Châteaurenard que vivia al començament del segle XI i va formar la senyoria vers 1030.

Nou!!: Comtat de Namur і Courtenay · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: Comtat de Namur і Dinastia Borgonya · Veure més »

Disset Províncies

Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del segle XIV al XVI també anomenats Països Baixos.

Nou!!: Comtat de Namur і Disset Províncies · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Comtat de Namur і Ducat de Brabant · Veure més »

Durbuy

Durbuy (en való Derbu) és un municipi belga de la província de Luxemburg a la regió valona, regat per l'Ourthe.

Nou!!: Comtat de Namur і Durbuy · Veure més »

Enric I de Flandes

Enric I de Flandes (Henricus, Ἑνρῖκος) fou emperador llatí de Constantinoble (1206-1216) segon fill de Balduí (Balduí VIII de Flandes i Hainaut).

Nou!!: Comtat de Namur і Enric I de Flandes · Veure més »

Enric IV de Luxemburg

Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189.

Nou!!: Comtat de Namur і Enric IV de Luxemburg · Veure més »

Enric V de Luxemburg

Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III.

Nou!!: Comtat de Namur і Enric V de Luxemburg · Veure més »

Felip I el Noble

Felip d'Hainaut, conegut com a Felip I el Noble o Felip I de Namur (nascut el 1175, mort el 1212) fou marquès i comte de Namur de 1195 a 1212.

Nou!!: Comtat de Namur і Felip I el Noble · Veure més »

Felip III de Borgonya

Felip III de Borgonya el Bo (Dijon 1396 - Bruges 1467), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: Comtat de Namur і Felip III de Borgonya · Veure més »

Flandes

Flandes (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Comtat de Namur і Flandes · Veure més »

Fleurus

Fleurus (en való Fleuru) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Comtat de Namur і Fleurus · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Comtat de Namur і França · Veure més »

Givet

Givet és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Comtat de Namur і Givet · Veure més »

Godofreu I de Namur

Godofreu I de Namur (nascut el 1068 i mort el 19 d'agost de 1139) fou comte de Château-Porcien de 1087 a 1102, i després comte de Namur de 1105 a 1139.

Nou!!: Comtat de Namur і Godofreu I de Namur · Veure més »

Guiu I de Flandes

Guiu o Guy de Dampierre, nascut vers 1226, mort a Compiègne el 7 de març de 1305, fou comte de Flandes proclamat el 1253 per la seva mare i es va fer comte efectiu a la mort d'aquesta última el 1279 fins al 1305.

Nou!!: Comtat de Namur і Guiu I de Flandes · Veure més »

Hainaut

Hainaut (neerlandès Henegouwen, alemany Hennegau, picard Hénau, való Hinnot) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.

Nou!!: Comtat de Namur і Hainaut · Veure més »

Joana de Flandes

Joana de Flandes Joana de Flandes, nascuda el 1295 i morta el 1374, fou una princesa francesa filla de Lluís I de Flandes, comte de Nevers, i de Joana de Rethel, comtessa de Rethel.

Nou!!: Comtat de Namur і Joana de Flandes · Veure més »

Lluís I de Flandes

Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.

Nou!!: Comtat de Namur і Lluís I de Flandes · Veure més »

Margarida I de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) thumbVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.

Nou!!: Comtat de Namur і Margarida I de Flandes · Veure més »

Margarida II de Flandes

Margarida II de Flandes (vers 1202 † 1280) o Margarida d'Hainaut o Margarida de Constantinoble, dita la Negra, fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1244 a 1280, i senyora de Beaumont.

Nou!!: Comtat de Namur і Margarida II de Flandes · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Comtat de Namur і Maria de Borgonya · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Comtat de Namur і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Namur

Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.

Nou!!: Comtat de Namur і Namur · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Comtat de Namur і Països Baixos austríacs · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Comtat de Namur і Països Baixos espanyols · Veure més »

Pere de Courtenay

Pierre de Courtenay adopta les armes de son épouse: d'or à trois tourteaux de gueules Pere de Courtenay (~1126 - 10 de març de 1180 /10 d'abril de 1183) fou Senyor de Courtenay, Montargis, Champignelles Châteaurenard, Tanlay, Charny i Chantecoq.

Nou!!: Comtat de Namur і Pere de Courtenay · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Comtat de Namur і Príncep-bisbe · Veure més »

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat de Namur і Principat de Lieja · Veure més »

Província de Namur

Namur (en neerlandès Namen, en való Nameur) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.

Nou!!: Comtat de Namur і Província de Namur · Veure més »

Regne Unit dels Països Baixos

Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Comtat de Namur і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »

Robert III de Flandes

Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).

Nou!!: Comtat de Namur і Robert III de Flandes · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Comtat de Namur і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Comtat de Namur і Segle X · Veure més »

Senyoria de Dampierre

La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya.

Nou!!: Comtat de Namur і Senyoria de Dampierre · Veure més »

Tractat de París (1815)

Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Comtat de Namur і Tractat de París (1815) · Veure més »

Violant de Flandes

Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí de Constantinoble en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.

Nou!!: Comtat de Namur і Violant de Flandes · Veure més »

1189

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Namur і 1189 · Veure més »

1212

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Namur і 1212 · Veure més »

1238

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Namur і 1238 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Namur і 1248 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Namur і 1257 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Namur і 1421 · Veure més »

1429

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Namur і 1429 · Veure més »

1549

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Namur і 1549 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Namur і 1659 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Comtat de Namur і 1678 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Namur і 1713 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Namur і 1795 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Namur і 1830 · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Namur і 899 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »