Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Comtat de Luxemburg

Índex Comtat de Luxemburg

El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.

Taula de continguts

  1. 68 les relacions: Alemany, Alix de França, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Luxemburg, Ciutat de Luxemburg, Clemència d'Aquitània, Comtat de Blois, Comtat de Borgonya, Comtat de Chartres, Comtat de Flandes, Comtat de Gueldre, Comtat de les Ardenes, Comtat de Limburg, Comtat de Namur, Comtat de Zutphen, Conrad I de Luxemburg, Conrad II de Luxemburg, Cunegunda de França, Ducat d'Aquitània, Ducat de Bar, Ducat de Borbó, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Luxemburg, Elisabet de Görlitz, Enric II de Bar, Enric III de Luxemburg, Enric IV de Luxemburg, Enric V de Baviera, Enric V de Luxemburg, Enric VI de Luxemburg, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII de Baviera, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermesinda de Luxemburg, Ermesinda I de Luxemburg, Felip III de Borgonya, França, Francès, Frederic de Luxemburg, Giselbert de Luxemburg, Godofreu I de Namur, Guillem I de Luxemburg, Guillem VII d'Aquitània, Joan el Cec, Joan I de Brabant, Lluís I de Borbó, Longwy, Luxemburg, Luxemburguès, ... Ampliar l'índex (18 més) »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Comtat de Luxemburg і Alemany

Alix de França

Alix de França (França, 1150 - 1195) fou princesa del Regne de França i comtessa consort de Blois (1164-1191).

Veure Comtat de Luxemburg і Alix de França

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).

Veure Comtat de Luxemburg і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Casa de Luxemburg

Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.

Veure Comtat de Luxemburg і Casa de Luxemburg

Ciutat de Luxemburg

Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.

Veure Comtat de Luxemburg і Ciutat de Luxemburg

Clemència d'Aquitània

Clemència d'Aquitània, nascuda el 1060, morta el 4 de gener de 1142, era probablement filla de Guillem VII d'Aquitània, conegut com a Pere Guillem VII, l'Aliga o Aigret duc d'Aquitània i V comte de Poitiers, i d'Ermesenda.

Veure Comtat de Luxemburg і Clemència d'Aquitània

Comtat de Blois

Premers comtes de Blois: D'azur, una banda d'argent, flanquejada separada per dues línies d'or. Comtes de Blois de la família de Châtillon El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900.

Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Blois

Comtat de Borgonya

Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.

Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Borgonya

Comtat de Chartres

El comtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França centrada a Chartres.

Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Chartres

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Flandes

Comtat de Gueldre

Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Gueldre

Comtat de les Ardenes

El comtat de les Ardenes fou un comtat de l'edat mitjana que apareix cap a l'any 900.

Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de les Ardenes

Comtat de Limburg

El Comtat de Limburg (en alemany Graftschaft Limburg) fou un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la Província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.

Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Limburg

Comtat de Namur

El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.

Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Namur

Comtat de Zutphen

El comtat de Zutphen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada per la ciutat de Zutphen i rodalia.

Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Zutphen

Conrad I de Luxemburg

Conrad I de Luxemburg, nascut vers el 1040, mort el 8 d'agost de 1086, va ser comte a Luxemburg de 1059 a 1086.

Veure Comtat de Luxemburg і Conrad I de Luxemburg

Conrad II de Luxemburg

Conrad II de Luxemburg, mort el 1136, va ser comte de Luxemburg de 1131 a 1136.

Veure Comtat de Luxemburg і Conrad II de Luxemburg

Cunegunda de França

Cunegunda de França († després del 923) fou una noble carolíngia, casada amb el comte Wigeric de Bidgau vers 893.

Veure Comtat de Luxemburg і Cunegunda de França

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Veure Comtat de Luxemburg і Ducat d'Aquitània

Ducat de Bar

El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Bar

Ducat de Borbó

Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).

Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Borbó

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Borgonya

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Brabant

Ducat de Luxemburg

El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.

Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Luxemburg

Elisabet de Görlitz

Elisabet de Görlitz (Hořovice -Bohèmia-, 2 de novembre de 1390 - Trèveris, 2 d'agost de 1451) fou una aristòcrata bohèmia, Duquessa de Luxemburg per patrimoni del 1415 al 1443.

Veure Comtat de Luxemburg і Elisabet de Görlitz

Enric II de Bar

Armes dels Bar Enric II de Bar (~1190 - Gaza, 13 de novembre de 1239) va ser comte de Bar de 1214 a 1239.

Veure Comtat de Luxemburg і Enric II de Bar

Enric III de Luxemburg

Enric III de Luxemburg, mort el 1096, va ser comte a Luxemburg de 1086 a 1096.

Veure Comtat de Luxemburg і Enric III de Luxemburg

Enric IV de Luxemburg

Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189.

Veure Comtat de Luxemburg і Enric IV de Luxemburg

Enric V de Baviera

Enric de les Ardenes (Enric I de Luxemburg i V de Baviera), mort el 1026, va ser comte a Luxemburg (com Enric I) de 998 a 1026 i duc de Baviera (com Enric V) de 1004 a 1009 i de 1017 a 1026.

Veure Comtat de Luxemburg і Enric V de Baviera

Enric V de Luxemburg

Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III.

Veure Comtat de Luxemburg і Enric V de Luxemburg

Enric VI de Luxemburg

Enric VI de Luxemburg cau mortalment ferit en la batalla de Worringen, il·luminació d'un manuscrit del segle XIV. Enric VI de Luxemburg (1250 - Worringen, 5 de juny de 1288), comte de Luxemburg i d'Arlon a partir de 1281 i fins a la seva mort, va ser fill d'Enric V, comte de Luxemburg, i de Margarita de Bar.

Veure Comtat de Luxemburg і Enric VI de Luxemburg

Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).

Veure Comtat de Luxemburg і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII de Baviera

Enric de Luxemburg (II de Luxemburg i VII de Baviera), mort el 16 d'octubre de 1047, va ser comte a Luxemburg com Enric II de 1026 a 1047 i duc de Baviera com Enric VII de 1042 a 1047.

Veure Comtat de Luxemburg і Enric VII de Baviera

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

Veure Comtat de Luxemburg і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Ermesinda de Luxemburg

Ermesinda de Luxemburg (c. 1080 –24 de juny de 1143) va ser noble germànica.

Veure Comtat de Luxemburg і Ermesinda de Luxemburg

Ermesinda I de Luxemburg

Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.

Veure Comtat de Luxemburg і Ermesinda I de Luxemburg

Felip III de Borgonya

fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Veure Comtat de Luxemburg і Felip III de Borgonya

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Comtat de Luxemburg і França

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Comtat de Luxemburg і Francès

Frederic de Luxemburg

Frederic de Luxemburg (965 - 6 d'octubre de 1019) fou un noble germànic de la casa de les Ardenes, que va ser comte al Moselgau.

Veure Comtat de Luxemburg і Frederic de Luxemburg

Giselbert de Luxemburg

Giselbert de Luxemburg, nascut cap a 1007, mort el 14 d'agost de 1059, va ser comte de Salm i de Longwy, després comte a Luxemburg de 1047 a 1059.

Veure Comtat de Luxemburg і Giselbert de Luxemburg

Godofreu I de Namur

Godofreu I de Namur (nascut el 1068 i mort el 19 d'agost de 1139) fou comte de Château-Porcien de 1087 a 1102, i després comte de Namur de 1105 a 1139.

Veure Comtat de Luxemburg і Godofreu I de Namur

Guillem I de Luxemburg

Guillem I de Luxemburg (1081 - 1131) va ser comte de Luxemburg de 1096 a 1131.

Veure Comtat de Luxemburg і Guillem I de Luxemburg

Guillem VII d'Aquitània

Guillem VII d'Aquitània i V de Poitiers (1023 - 1058) de malnom Aigret fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1039-1058).

Veure Comtat de Luxemburg і Guillem VII d'Aquitània

Joan el Cec

Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).

Veure Comtat de Luxemburg і Joan el Cec

Joan I de Brabant

Joan I de Brabant, anomenat el Victoriós (vers 1251-1294), va ser duc de Brabant des 1267 i duc de Limburg a partir de 1288 i fins a la seva mort.

Veure Comtat de Luxemburg і Joan I de Brabant

Lluís I de Borbó

Lluís I de Borbó, anomenat "el Gran" o "el Coix" (le Boiteux) (c. 1280- 29 de gener de 1342), va ser un noble francès, fill del príncep Robert de França i, per tant, net de Lluís IX de França i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.

Veure Comtat de Luxemburg і Lluís I de Borbó

Longwy

Longwy és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Veure Comtat de Luxemburg і Longwy

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Veure Comtat de Luxemburg і Luxemburg

Luxemburguès

El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.

Veure Comtat de Luxemburg і Luxemburguès

Marange-Silvange

Marange-Silvange és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Veure Comtat de Luxemburg і Marange-Silvange

Otó I de Borgonya

Otó I de Borgonya (944 - 965), duc de Borgonya (956-965).

Veure Comtat de Luxemburg і Otó I de Borgonya

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Veure Comtat de Luxemburg і Regne de Bohèmia

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Comtat de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic

Sigifred de Luxemburg

Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.

Veure Comtat de Luxemburg і Sigifred de Luxemburg

Teodoric d'Alsàcia

Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.

Veure Comtat de Luxemburg і Teodoric d'Alsàcia

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Veure Comtat de Luxemburg і Thionville

Tibald I de Bar

Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214.

Veure Comtat de Luxemburg і Tibald I de Bar

Venceslau II

Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).

Veure Comtat de Luxemburg і Venceslau II

Walerà III de Limburg

Tomba de Walerà III a Rolduc Walerà III de Limburg (1180 - Rolduc, 2 de juliol de 1226).

Veure Comtat de Luxemburg і Walerà III de Limburg

Wigeric

o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.

Veure Comtat de Luxemburg і Wigeric

1047

El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Comtat de Luxemburg і 1047

1128

El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Veure Comtat de Luxemburg і 1128

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Comtat de Luxemburg і 1136

1196

Països Catalans.

Veure Comtat de Luxemburg і 1196

1247

Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).

Veure Comtat de Luxemburg і 1247

1346

Països Catalans.

Veure Comtat de Luxemburg і 1346

1443

; Països Catalans.

Veure Comtat de Luxemburg і 1443

També conegut com Comte de Luxemburg.

, Marange-Silvange, Otó I de Borgonya, Regne de Bohèmia, Sacre Imperi Romanogermànic, Sigifred de Luxemburg, Teodoric d'Alsàcia, Thionville, Tibald I de Bar, Venceslau II, Walerà III de Limburg, Wigeric, 1047, 1128, 1136, 1196, 1247, 1346, 1443.