Taula de continguts
68 les relacions: Alemany, Alix de França, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Luxemburg, Ciutat de Luxemburg, Clemència d'Aquitània, Comtat de Blois, Comtat de Borgonya, Comtat de Chartres, Comtat de Flandes, Comtat de Gueldre, Comtat de les Ardenes, Comtat de Limburg, Comtat de Namur, Comtat de Zutphen, Conrad I de Luxemburg, Conrad II de Luxemburg, Cunegunda de França, Ducat d'Aquitània, Ducat de Bar, Ducat de Borbó, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Luxemburg, Elisabet de Görlitz, Enric II de Bar, Enric III de Luxemburg, Enric IV de Luxemburg, Enric V de Baviera, Enric V de Luxemburg, Enric VI de Luxemburg, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII de Baviera, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermesinda de Luxemburg, Ermesinda I de Luxemburg, Felip III de Borgonya, França, Francès, Frederic de Luxemburg, Giselbert de Luxemburg, Godofreu I de Namur, Guillem I de Luxemburg, Guillem VII d'Aquitània, Joan el Cec, Joan I de Brabant, Lluís I de Borbó, Longwy, Luxemburg, Luxemburguès, ... Ampliar l'índex (18 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Comtat de Luxemburg і Alemany
Alix de França
Alix de França (França, 1150 - 1195) fou princesa del Regne de França i comtessa consort de Blois (1164-1191).
Veure Comtat de Luxemburg і Alix de França
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Comtat de Luxemburg і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Veure Comtat de Luxemburg і Casa de Luxemburg
Ciutat de Luxemburg
Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.
Veure Comtat de Luxemburg і Ciutat de Luxemburg
Clemència d'Aquitània
Clemència d'Aquitània, nascuda el 1060, morta el 4 de gener de 1142, era probablement filla de Guillem VII d'Aquitània, conegut com a Pere Guillem VII, l'Aliga o Aigret duc d'Aquitània i V comte de Poitiers, i d'Ermesenda.
Veure Comtat de Luxemburg і Clemència d'Aquitània
Comtat de Blois
Premers comtes de Blois: D'azur, una banda d'argent, flanquejada separada per dues línies d'or. Comtes de Blois de la família de Châtillon El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900.
Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Blois
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Borgonya
Comtat de Chartres
El comtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França centrada a Chartres.
Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Chartres
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Flandes
Comtat de Gueldre
Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Gueldre
Comtat de les Ardenes
El comtat de les Ardenes fou un comtat de l'edat mitjana que apareix cap a l'any 900.
Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de les Ardenes
Comtat de Limburg
El Comtat de Limburg (en alemany Graftschaft Limburg) fou un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la Província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Limburg
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Namur
Comtat de Zutphen
El comtat de Zutphen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada per la ciutat de Zutphen i rodalia.
Veure Comtat de Luxemburg і Comtat de Zutphen
Conrad I de Luxemburg
Conrad I de Luxemburg, nascut vers el 1040, mort el 8 d'agost de 1086, va ser comte a Luxemburg de 1059 a 1086.
Veure Comtat de Luxemburg і Conrad I de Luxemburg
Conrad II de Luxemburg
Conrad II de Luxemburg, mort el 1136, va ser comte de Luxemburg de 1131 a 1136.
Veure Comtat de Luxemburg і Conrad II de Luxemburg
Cunegunda de França
Cunegunda de França († després del 923) fou una noble carolíngia, casada amb el comte Wigeric de Bidgau vers 893.
Veure Comtat de Luxemburg і Cunegunda de França
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Comtat de Luxemburg і Ducat d'Aquitània
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Bar
Ducat de Borbó
Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).
Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Borbó
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Borgonya
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Brabant
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Veure Comtat de Luxemburg і Ducat de Luxemburg
Elisabet de Görlitz
Elisabet de Görlitz (Hořovice -Bohèmia-, 2 de novembre de 1390 - Trèveris, 2 d'agost de 1451) fou una aristòcrata bohèmia, Duquessa de Luxemburg per patrimoni del 1415 al 1443.
Veure Comtat de Luxemburg і Elisabet de Görlitz
Enric II de Bar
Armes dels Bar Enric II de Bar (~1190 - Gaza, 13 de novembre de 1239) va ser comte de Bar de 1214 a 1239.
Veure Comtat de Luxemburg і Enric II de Bar
Enric III de Luxemburg
Enric III de Luxemburg, mort el 1096, va ser comte a Luxemburg de 1086 a 1096.
Veure Comtat de Luxemburg і Enric III de Luxemburg
Enric IV de Luxemburg
Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189.
Veure Comtat de Luxemburg і Enric IV de Luxemburg
Enric V de Baviera
Enric de les Ardenes (Enric I de Luxemburg i V de Baviera), mort el 1026, va ser comte a Luxemburg (com Enric I) de 998 a 1026 i duc de Baviera (com Enric V) de 1004 a 1009 i de 1017 a 1026.
Veure Comtat de Luxemburg і Enric V de Baviera
Enric V de Luxemburg
Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III.
Veure Comtat de Luxemburg і Enric V de Luxemburg
Enric VI de Luxemburg
Enric VI de Luxemburg cau mortalment ferit en la batalla de Worringen, il·luminació d'un manuscrit del segle XIV. Enric VI de Luxemburg (1250 - Worringen, 5 de juny de 1288), comte de Luxemburg i d'Arlon a partir de 1281 i fins a la seva mort, va ser fill d'Enric V, comte de Luxemburg, i de Margarita de Bar.
Veure Comtat de Luxemburg і Enric VI de Luxemburg
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Veure Comtat de Luxemburg і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII de Baviera
Enric de Luxemburg (II de Luxemburg i VII de Baviera), mort el 16 d'octubre de 1047, va ser comte a Luxemburg com Enric II de 1026 a 1047 i duc de Baviera com Enric VII de 1042 a 1047.
Veure Comtat de Luxemburg і Enric VII de Baviera
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Veure Comtat de Luxemburg і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Ermesinda de Luxemburg
Ermesinda de Luxemburg (c. 1080 –24 de juny de 1143) va ser noble germànica.
Veure Comtat de Luxemburg і Ermesinda de Luxemburg
Ermesinda I de Luxemburg
Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.
Veure Comtat de Luxemburg і Ermesinda I de Luxemburg
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Comtat de Luxemburg і Felip III de Borgonya
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Comtat de Luxemburg і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Comtat de Luxemburg і Francès
Frederic de Luxemburg
Frederic de Luxemburg (965 - 6 d'octubre de 1019) fou un noble germànic de la casa de les Ardenes, que va ser comte al Moselgau.
Veure Comtat de Luxemburg і Frederic de Luxemburg
Giselbert de Luxemburg
Giselbert de Luxemburg, nascut cap a 1007, mort el 14 d'agost de 1059, va ser comte de Salm i de Longwy, després comte a Luxemburg de 1047 a 1059.
Veure Comtat de Luxemburg і Giselbert de Luxemburg
Godofreu I de Namur
Godofreu I de Namur (nascut el 1068 i mort el 19 d'agost de 1139) fou comte de Château-Porcien de 1087 a 1102, i després comte de Namur de 1105 a 1139.
Veure Comtat de Luxemburg і Godofreu I de Namur
Guillem I de Luxemburg
Guillem I de Luxemburg (1081 - 1131) va ser comte de Luxemburg de 1096 a 1131.
Veure Comtat de Luxemburg і Guillem I de Luxemburg
Guillem VII d'Aquitània
Guillem VII d'Aquitània i V de Poitiers (1023 - 1058) de malnom Aigret fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1039-1058).
Veure Comtat de Luxemburg і Guillem VII d'Aquitània
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Veure Comtat de Luxemburg і Joan el Cec
Joan I de Brabant
Joan I de Brabant, anomenat el Victoriós (vers 1251-1294), va ser duc de Brabant des 1267 i duc de Limburg a partir de 1288 i fins a la seva mort.
Veure Comtat de Luxemburg і Joan I de Brabant
Lluís I de Borbó
Lluís I de Borbó, anomenat "el Gran" o "el Coix" (le Boiteux) (c. 1280- 29 de gener de 1342), va ser un noble francès, fill del príncep Robert de França i, per tant, net de Lluís IX de França i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Veure Comtat de Luxemburg і Lluís I de Borbó
Longwy
Longwy és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Comtat de Luxemburg і Longwy
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Comtat de Luxemburg і Luxemburg
Luxemburguès
El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.
Veure Comtat de Luxemburg і Luxemburguès
Marange-Silvange
Marange-Silvange és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Comtat de Luxemburg і Marange-Silvange
Otó I de Borgonya
Otó I de Borgonya (944 - 965), duc de Borgonya (956-965).
Veure Comtat de Luxemburg і Otó I de Borgonya
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Comtat de Luxemburg і Regne de Bohèmia
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Comtat de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Sigifred de Luxemburg
Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.
Veure Comtat de Luxemburg і Sigifred de Luxemburg
Teodoric d'Alsàcia
Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.
Veure Comtat de Luxemburg і Teodoric d'Alsàcia
Thionville
Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Comtat de Luxemburg і Thionville
Tibald I de Bar
Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214.
Veure Comtat de Luxemburg і Tibald I de Bar
Venceslau II
Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).
Veure Comtat de Luxemburg і Venceslau II
Walerà III de Limburg
Tomba de Walerà III a Rolduc Walerà III de Limburg (1180 - Rolduc, 2 de juliol de 1226).
Veure Comtat de Luxemburg і Walerà III de Limburg
Wigeric
o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.
Veure Comtat de Luxemburg і Wigeric
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Comtat de Luxemburg і 1047
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Comtat de Luxemburg і 1128
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Comtat de Luxemburg і 1136
1196
Països Catalans.
Veure Comtat de Luxemburg і 1196
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Veure Comtat de Luxemburg і 1247
1346
Països Catalans.
Veure Comtat de Luxemburg і 1346
1443
; Països Catalans.
Veure Comtat de Luxemburg і 1443
També conegut com Comte de Luxemburg.