Taula de continguts
39 les relacions: Albert II de Wittelsbach, Albert IV d'Habsburg, Baviera-Landshut, Bisbat de Lieja, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Zelanda, Ducat d'Àustria, Ducat de Baviera, Ducat de Clèveris, Ducat de l'Alta Baviera, Ducat de la Baixa Baviera, Esteve II de Wittelsbach, Felip III de Borgonya, Frisis, Guillem I d'Hainaut, Guillem I de Wittelsbach, Guillem II d'Hainaut, Guillem II de Wittelsbach, Joan I de Borgonya, Joan III de Baviera, Joana Sofia de Baviera, La Haia, Llista de ducs de Baviera, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís V de Wittelsbach, Lluís VI de Wittelsbach, Marcgraviat de Brandenburg, Margarida de Baviera-Straubing, Margarida II d'Hainaut, Niederbayern, Otó V de Wittelsbach, 13 de desembre, 1354, 1356, 1389, 1404, 19 de juliol, 25 de juliol.
- Comtes d'Hainaut
- Comtes d'Holanda
- Morts el 1404
Albert II de Wittelsbach
Albert II (alemany Albrecht) (1368 - 21 de gener de 1397 a Kelheim) va ser un co-regent feudal, junt amb el seu pare Albert I, del ducat de Baviera-Straubing que va administrar per delegació del seu pare des 1389 fins a la seva mort el 1397.
Veure Albert I de Wittelsbach і Albert II de Wittelsbach
Albert IV d'Habsburg
dit el Pacient fou arxiduc-duc d'Àustria.
Veure Albert I de Wittelsbach і Albert IV d'Habsburg
Baviera-Landshut
Baviera-Landshut fou una línia de ducs de Baviera.
Veure Albert I de Wittelsbach і Baviera-Landshut
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure Albert I de Wittelsbach і Bisbat de Lieja
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure Albert I de Wittelsbach і Comtat d'Hainaut
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Albert I de Wittelsbach і Comtat d'Holanda
Comtat de Zelanda
Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.
Veure Albert I de Wittelsbach і Comtat de Zelanda
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Veure Albert I de Wittelsbach і Ducat d'Àustria
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Albert I de Wittelsbach і Ducat de Baviera
Ducat de Clèveris
El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Albert I de Wittelsbach і Ducat de Clèveris
Ducat de l'Alta Baviera
El Ducat de l'Alta Baviera fou el territori d'una línia ducal de Baviera que va existir del 1255 al 1340 (baixa edat mitjana) que es va restaurar de 1349 al 1363.
Veure Albert I de Wittelsbach і Ducat de l'Alta Baviera
Ducat de la Baixa Baviera
El Ducat de la Baixa Baviera fou un ducat de part de la Baixa Baviera existia des 1255 i 1340.
Veure Albert I de Wittelsbach і Ducat de la Baixa Baviera
Esteve II de Wittelsbach
Esteve II de Baviera (1319 - 13 de maig de 1375 a Landshut) (en alemany: Stephan II mit der Hafte, Herzog von Bayern), fou duc de Baviera després de 1347.
Veure Albert I de Wittelsbach і Esteve II de Wittelsbach
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Albert I de Wittelsbach і Felip III de Borgonya
Frisis
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.
Veure Albert I de Wittelsbach і Frisis
Guillem I d'Hainaut
Guillem I d'Hainaut (circa 1286 - Valenciennes, 7 de juny de 1337) va ser comte d'Hainaut des 1304 a 1337 i comte d'Holanda (Guillem III d'Holanda) des 1304 a 1337.
Veure Albert I de Wittelsbach і Guillem I d'Hainaut
Guillem I de Wittelsbach
Guillem I de Wittelsbach, successivament duc de Baviera, de la Baixa Baviera i de Baviera-Straubing (Frankfurt del Main, 12 de maig de 1330 - 15 d'abril de 1389 a Le Quesnoy), va ser el segon fill de l'emperador Lluís IV de Baviera de la seva segona esposa Margarida d'Holanda i Hainaut.
Veure Albert I de Wittelsbach і Guillem I de Wittelsbach
Guillem II d'Hainaut
Guillem II d'Hainaut (1307) - Staveren, 26 de setembre de 1345) va ser comte d'Hainaut, comte d'Holanda (Guillem IV d'Holanda) i de Zelanda des 1337 a 1345. Era fill de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.
Veure Albert I de Wittelsbach і Guillem II d'Hainaut
Guillem II de Wittelsbach
Guillem II de Baviera-Straubing (La Haia ?, 5 d'abril del 1365 - Bouchain (Nord), 30 de maig del 1417) també comte Guillem VI d'Holanda, comte Guillem IV d'Hainaut i comte Guillem V de Zelanda, fou un duc de Baviera i comte als Països Baixos, que va governar des 1404 a 1417, quan va morir d'una mossegada de gos.
Veure Albert I de Wittelsbach і Guillem II de Wittelsbach
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Veure Albert I de Wittelsbach і Joan I de Borgonya
Joan III de Baviera
Joan III de Baviera també anomenat Joan sense Mercè (nascut el 1374 a Le Quesnoy (Hainaut) i - mort enverinat el 6 de gener de 1425 a La Haia (Holanda) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja i duc de Baviera-Straubing a Holanda-Zelanda i a Hainaut. Era el fill d'Albert I de Baviera i de Margarida de Brieg.
Veure Albert I de Wittelsbach і Joan III de Baviera
Joana Sofia de Baviera
Joana Sofia de Baviera (c. 1373-1410) fou la filla menor del duc Albert I de Baviera i la seva primera esposa Margarita de Brieg.
Veure Albert I de Wittelsbach і Joana Sofia de Baviera
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Veure Albert I de Wittelsbach і La Haia
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure Albert I de Wittelsbach і Llista de ducs de Baviera
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Veure Albert I de Wittelsbach і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís V de Wittelsbach
Lluís de Wittelbach, anomenat el Brandenburguès (maig de 1315 - 18 de setembre de 1361) va ser marcgravi de Brandenburg i comte de Tirol com Lluís I de Brandenburg o Lluís I de Tirol, i duc de Baviera (1347-1349) i duc d'Alta Baviera (1349-1361) com Lluís V de Baviera o Lluís V de Wittelsbach.
Veure Albert I de Wittelsbach і Lluís V de Wittelsbach
Lluís VI de Wittelsbach
Lluis VI de Wittelsbach o de Baviera, dit el Romà (en alemany: Ludwig der Römer VI) (7 de maig de 1328 - 17 de maig de 1365) va ser el fill gran de l'emperador Lluís IV de Baviera per la seva segona esposa, Margarida II, comtessa d'Hainaut, i un membre de la casa de Wittelsbach.
Veure Albert I de Wittelsbach і Lluís VI de Wittelsbach
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Albert I de Wittelsbach і Marcgraviat de Brandenburg
Margarida de Baviera-Straubing
Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).
Veure Albert I de Wittelsbach і Margarida de Baviera-Straubing
Margarida II d'Hainaut
Margarida II d'Hainaut (1311 - Valenciennes, 30 de setembre de 1355) va ser comtessa d'Hainaut, de 1345 a 1355, comtessa d'Holanda i de Zelanda de 1345 a 1354 sota el nom de Margarida I. Era filla de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.
Veure Albert I de Wittelsbach і Margarida II d'Hainaut
Niederbayern
Niederbayern o Baixa Baviera és una de les set Regierungsbezirk (regions administrativo-governamentals) que formen el land de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern).
Veure Albert I de Wittelsbach і Niederbayern
Otó V de Wittelsbach
Otó V de Wittelsbach (1346 - 15 de novembre de 1379) fou duc de Baviera (com a Otó VII per ser el setè d'aquest nom al capdavant del Ducat, però també Otó V per ser el cinquè de la dinastia Wittelsbach); també fou marcgravi i elector de Brandenburg com Otó V.
Veure Albert I de Wittelsbach і Otó V de Wittelsbach
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Albert I de Wittelsbach і 13 de desembre
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Albert I de Wittelsbach і 1354
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Albert I de Wittelsbach і 1356
1389
;Països Catalans.
Veure Albert I de Wittelsbach і 1389
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Albert I de Wittelsbach і 1404
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Veure Albert I de Wittelsbach і 19 de juliol
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Albert I de Wittelsbach і 25 de juliol
Vegeu també
Comtes d'Hainaut
- Albert I de Wittelsbach
- Arnold III de Flandes
- Balduí I de Constantinoble
- Balduí II d'Hainaut
- Balduí III d'Hainaut
- Balduí IV d'Hainaut
- Balduí V d'Hainaut
- Balduí VI de Flandes
- Carles I de Borgonya
- Comtat d'Hainaut
- Felip III de Borgonya
- Godofreu de Baixa Lotaríngia
- Guillem I d'Hainaut
- Guillem I de Wittelsbach
- Guillem II d'Hainaut
- Guillem II de Wittelsbach
- Joan I d'Hainaut
- Joan III de Baviera
- Joana I de Flandes
- Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
- Margarida II d'Hainaut
- Margarida II de Flandes
- Maria de Borgonya
- Renyer I
- Riquilda d'Hainaut
Comtes d'Holanda
- Ada d'Holanda
- Albert I de Wittelsbach
- Albert II de Wittelsbach
- Arnold de Frísia Occidental
- Carles I de Borgonya
- Comtat de Frísia Occidental
- Felip III de Borgonya
- Florenci I de Frísia Occidental
- Florenci II d'Holanda
- Florenci III d'Holanda
- Florenci IV d'Holanda
- Florenci V d'Holanda
- Gerulf II
- Guillem I d'Hainaut
- Guillem I d'Holanda
- Guillem I de Wittelsbach
- Guillem II d'Hainaut
- Guillem II d'Holanda
- Guillem II de Wittelsbach
- Joan I d'Hainaut
- Joan I d'Holanda
- Joan III de Baviera
- Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
- Margarida II d'Hainaut
- Maria de Borgonya
- Teodoric I de Frísia Occidental
- Teodoric II de Frísia Occidental
- Teodoric III de Frísia Occidental
- Teodoric IV de Frísia Occidental
- Teodoric V d'Holanda
- Teodoric VI d'Holanda
- Teodoric VII d'Holanda
Morts el 1404
- Albert I de Wittelsbach
- Albert IV d'Habsburg
- Antoni II Montefeltro
- Caterina Visconti
- Elionor d'Arborea
- Felip II de Borgonya
- Francesc II Gattiluso
- Guillem della Scala
- Maria Chatillon-Blois
- Maria de Valois i de Luxemburg
- Papa Bonifaci IX
- Pere II d'Alençon
- Tatar Khan
També conegut com Albert I d'Hainaut, Albert I d'Holanda, Albert I de Baviera.